impacte econòmic d'esdeveniments de cultura …o renda incorporada ha estat de 415.788 euros i...

http://cultura.gencat.cat/dadesculturals/ ANNEX al DeCultura núm. 42

Impacte econòmic d'esdeveniments de cultura popular i

tradicional a Catalunya: Festa Major de Vilafranca del

Penedès

http://cultura.gencat.cat/dadesculturals

http://cultura.gencat.cat/dadesculturals/

2 Impacte econòmic d'esdeveniments de cultura popular i tradicional a Catalunya:

Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès

DeCultura + | Núm. 42 | Abril 2016

SUMARI

1. Introducció .......................................................................................................... 3

2. Resum de resultats ............................................................................................ 3

3. L’economia de Vilafranca, el turisme i l’àrea d’influència de la festa .... 4

4. Estructura cultural i associativa de Vilafranca ............................................. 6

5. La Festa Major de Sant Fèlix ............................................................................ 7

6. Valors culturals i socials de la Festa Major................................................... 10

7. Valors econòmics de la Festa Major .............................................................. 13

8. Càlcul de l’impacte econòmic .......................................................................... 17

8.1. Treball de camp ............................................................................................... 17

8.2. Metodologia de càlcul de l’impacte econòmic ................................................. 17

8.3. Efecte directe .................................................................................................. 19

8.4. Efecte vinculat ................................................................................................. 19

8.4.1. Recompte d’assistents ............................................................................ 19

8.4.2. Perfil dels assistents................................................................................ 24

8.4.3. Despesa mitjana diària i distribució del consum ..................................... 24

8.4.4. Allotjament ............................................................................................ 25

8.4.5. Efecte vinculat ....................................................................................... 26

8.5. L’efecte induït ................................................................................................. 26

8.6. Impacte econòmic total .................................................................................. 27

9. Contribució a l’economia local ....................................................................... 27

9.1. Contribució a la renda de l’Alt Penedès............................................................ 27

9.2. Ingressos per sectors ...................................................................................... 28

9.3. Factor multiplicador de la despesa pública i de pressupost.............................. 28

10. Dades demogràfiques dels visitants ............................................................. 29

10.1. Procedència .................................................................................................. 29

10.2. Edat i acompanyants .................................................................................... 30

10.3. Activitats dels assistents ............................................................................... 32

10.4. Resum del perfil dels assistents a la Festa Major............................................ 34

Annex 1. Qüestionari ............................................................................................. 35

Annex 2. Persones entrevistades ........................................................................ 36




1. Introducció

Aquest informe tècnic s'ha fet a partir de les entrevistes, enquestes i dades obtingudes a Vilafranca del

Penedès els mesos d’agost i setembre de 2015. Els càlculs de l'impacte econòmic s'han fet utilitzant

com a base el Protocol d’avaluació de l’impacte econòmic d’esdeveniments i institucions culturals dels

professors de la Universitat de Girona Modest Fluvià Font, Ricard Rigall i Torrent i Albert Saló Mayolas,

editat pel Gabinet Tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i amb l'ajut dels

tècnics del mateix Gabinet Tècnic.

Les enquestes als assistents a la Festa Major de Vilafranca han estat una important font d'informació

per a l’elaboració de l’informe: s'han fet 506 enquestes vàlides en un total de quatre actes festius el

dissabte 29 i diumenge 30 d’agost, diada de Sant Fèlix, que han proporcionat les dades de consum dels

visitants imprescindibles per calcular l'impacte econòmic de la Festa Major, i altres dades oportunes per

conèixer en profunditat la realitat dels visitants.

S'han fet també entrevistes a una selecció representativa de persones vinculades a la vida cultural,

social i econòmica de Vilafranca i de la comarca de l’Alt Penedès, a partir de les quals s'han pogut

recollir opinions i experiències de la gent que viu el dia a dia i les transformacions d’aquest

esdeveniment de la cultura tradicional catalana. El treball tècnic recull tant valoracions de tipus

qualitatiu desenvolupades a partir de les entrevistes i la bibliografia com els càlculs fets per obtenir

l'impacte econòmic de la festa.

Cal agrair la bona disposició de totes les persones que han col·laborat en el treball tècnic, especialment

a l'Ajuntament de Vilafranca i la seva Àrea de Cultura pel suport rebut i per facilitar en tot moment la

informació i els contactes demanats. També cal agrair la bona predisposició i l’ajut a les persones

vinculades a les entitats de cultura popular i tradicional de Vilafranca, als empresaris i als representants

de les institucions que han estat contactats.

2. Resum de resultats

1. Els assistents a les quatre activitats de la Festa Major de Vilafranca el dissabte 29 i diumenge 30

d’agost de 2015 han estat 14.614 persones. D’aquestes, el 43 % eren visitants de fora de la

comarca de l’Alt Penedès i el 57 % eren veïns.

2. Els visitants de fora es dividien entre un 35 % que van dormir a l’Alt Penedès, el 4,5% que

pernoctaren fora de la comarca i el 60,5 % que es desplaçaren per passar el dia a Vilafranca, però

tornaren als seus domicilis.

3. L’impacte econòmic total, en termes de producció ha estat de 878.252 euros, el valor afegit brut

o renda incorporada ha estat de 415.788 euros i els llocs de treball creats, 10,8.




4. L’impacte econòmic sobre la renda correspon al 0,016 % del total de renda o valor afegit brut

anual de la comarca de l’Alt Penedès. La creació d’activitat econòmica provocada per

l’esdeveniment multiplica 4,3 vegades la inversió pública en l’acte i 2 vegades el seu pressupost.

5. La Festa Major de Vilafranca té valor social i cultural com a manifestació de la identitat local, pel

manteniment del patrimoni cultural i artístic, per l’àmplia participació de la ciutadania i la cohesió

social que implica, pel potencial d’integració de les comunitats nouvingudes i per l’impacte

educatiu en els infants.

6. El valor econòmic de la festa prové de l’augment del consum en l’hostaleria i la restauració

provocat pels visitants de fora de Vilafranca i de la seva àrea d’influència, per la millora de la

marca Vilafranca i l’efecte en el turisme de l’allargament del cicle de vida de la festa i la

comunicació i l’estratègia de xarxes socials.

3. L’economia de Vilafranca, el turisme i l’àrea d’influència de la

Festa

Per analitzar la vessant econòmica de la Festa Major de Vilafranca cal tenir en compte la seva àrea

d’influència, que es defineix com l'àmbit territorial que aplega les relacions econòmiques dels seus

habitants, empreses i administracions.

Segons l’Anuari Comercial 2013 publicat per La Caixa, Vilafranca és cap d’una subàrea comercial que

comprèn gairebé tot el territori de la comarca de l’Alt Penedès. Seguint aquesta catalogació i després

d’avaluar-ho amb els serveis tècnics de l’Ajuntament de Vilafranca, s’ha definit la comarca de l’Alt

Penedès com a àrea d’influència de la Festa Major de Vilafranca.

L’Alt Penedès forma part de la gran Depressió Prelitoral Catalana, amb un paisatge cobert de vinyes que

configuren bona part de la zona vinícola del Penedès. Està format per 27 municipis amb una població

total de 106.168 habitants l’any 20151. Els principals nuclis de població són Vilafranca, capital de la

comarca amb 39.224 habitants, i Sant Sadurní d’Anoia, capital del cava, amb 12.689 habitants. La dada

més significativa dels cens d’habitants és que entre l’any 2000 i el 2015 la població de l’Alt Penedès ha

augmentat en un 37 %. Aquest augment s’explica principalment pel fort ritme d’arribada de persones

nascudes fora de Catalunya, principalment persones migrades del Marroc i Amèrica Llatina (Perú i

Equador). Així, la població estrangera resident a l’Alt Penedès és de 10.882 persones el 2015, un 10,2 %

del total de la població de la comarca. Les comunitats d’origen estranger amb més presència són la

marroquina, amb 5.427 persones censades; la del continent americà, amb 2.041 persones, i la de la

resta de la Unió Europea, amb 1.875 inscrits.

1Font: IDESCAT




Segons les darreres dades disponibles, el PIB de l’Alt Penedès era de 2.887 milions d’euros l’any 2014,

que representa una renda per capita de 27.165 euros, inferior als 28.181 euros de la mitjana de

Catalunya. Respecte a l’estructura econòmica, l’edició 2015 de l’Anuari econòmic comarcal publicat per

Catalunya Caixa indica que, tot i que l'Alt Penedès és una comarca on predomina el sector serveis, la

indústria hi juga un paper molt significatiu, atès que el sector suposa el 35,2 % de la renda o valor afegit

brut (VAB) comarcal2, molt per sobre del pes que té en el conjunt de Catalunya (20,3 %). La renda

comarcal ha patit un descens més pronunciat que la mitjana catalana en tot el període 2011-2014 i,

malgrat que l’atur baixa el 2014, no disminueix tant com al conjunt de l’economia catalana (-5,4 %

respecte -6,9 %). Les caigudes més grans de l’atur s’han registrat al sector de la construcció (-18 %) i a la

indústria (-10,6 %).

L’Alt Penedès no és una comarca particularment turística si es compara amb el conjunt de Catalunya, ja

que el sector de la hostaleria representa el 6,1 % del VAB, inferior al 7,7 % de la mitjana catalana.

L’atractiu turístic principal es concentra en activitats d’enoturisme, vinculat a la cultura del vi i del cava,

activitat molt disseminada per tots els municipis de la comarca, i especialment important a Sant Sadurní

i Subirats. Els esdeveniments turístics singulars, on s’inclouen les mostres de cultura popular i

tradicional de la comarca, són considerats una activitat amb alt potencial de futur respecte a la millora

dels visitants, segons un informe sobre potencial econòmic fet per la Cambra de Comerç de Barcelona3.

Segons aquest informe, l’impacte del turisme sobre el PIB a l’Alt Penedès va ser l’any 2010 del 3,1 % i es

preveu que per a l’any 2020 pugui arribar fins al 6,3 %.

L’oferta hotelera de la comarca és força reduïda tot i que s’ha mantingut estable en els darrers anys.

Actualment la comarca disposa de 679 places hoteleres (la comarca veïna del Garraf disposa de 5.467

places), repartides entre tots els nivells de confort. En canvi, l’oferta de turisme rural és relativament

gran i en creixement amb 625 places repartides per tota la comarca (el Garraf en té 48). La ciutat de

Vilafranca del Penedès acapara del 40 % de les places hoteleres de la comarca, en gran part lligades als

visitants de negocis.

La Festa Major és una de les dates clau per al sector de l’hostaleria i la restauració de Vilafranca. Segons

els comentaris dels diferents professionals de l’hostaleria de la ciutat, la celebració de la festa es valora

molt positivament ja que totes les places estan ocupades amb reserves fetes amb força antelació. Els

bars i restaurants de la ciutat també gaudeixen d’una forta pujada d’ingressos, considerada molt

necessària per a l’equilibri dels seus comptes de l’any. A l’apartat 9.2 es presenta el càlcul de la

incidència de la Festa Major en aquests sectors d’activitat econòmica de l’Alt Penedès.

2El valor afegit brut (VAB) d’un sector d’activitat és la suma dels valors monetaris addicionals que adquireixen els béns i serveis

en transformar-se durant el procés de producció. Per tant, és la diferència entre el valor de la producció del sector i els seus consums intermedis en un període determinat. És una mesura que evita la doble comptabilització del valor dels productes. 3El potencial econòmic del turisme a l’Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Garraf. Cambra de Comerç de Barcelona. Maig 2010




4. Estructura cultural i associativa de Vilafranca del Penedès

Vilafranca disposa d’un teixit associatiu cultural molt dens i dinàmic. Actualment, al municipi hi ha

censades al voltant de 400 entitats de tots els sectors, 122 de les quals són de tipus cultural. Una

quantitat tan alta per a la mida de la ciutat significa que, a banda de la Festa Major, la ciutadania

impulsa nombroses iniciatives culturals i proporciona àmplies oportunitats per poder participar i

relacionar-se al voltant de l’activitat cultural. Les entitats i els col·lectius vilafranquins treballen,

individualment o conjunta, amb l’Ajuntament, per omplir de contingut el calendari cultural i artístic de

la vila.

L’Ajuntament considera el suport a l’associacionisme cultural un punt estratègic de la seva política

cultural. En aquest sentit, manté convenis estables i anuals amb les associacions més dinàmiques com

ara les colles castelleres i els falcons ,i aporta ajuts puntuals a d’altres entitats.

Una altra línia del suport a l’associacionisme cultural són els convenis estables per mantenir els locals

socials, on destaca el de Cal Figarot, la seu dels Castellers de Vilafranca que, a més de ser del punt de

trobada i assaig de la principal colla vilafranquina, ha esdevingut un espai d’atracció turística i de

promoció castellera arreu del món.

Pel que fa a esdeveniments culturals a la ciutat, a banda de la Festa Major destaquen festivals que

tenen un ampli ressò fora Vilafranca, com la Fira del Gall i el festival Vijazz Penedès, dos fites culturals

de primer ordre que també omplen la vila d’activitat i de gent.

Segons el diagnòstic de la cultura de Vilafranca presentat al Pla d’Acció Cultural 2014 – 2020, hi ha un

eix d’actuació al voltant de la cultura de la vinya i el vi, un eix especialment lligat al sector turístic. És un

dels objectius municipals en matèria de cultura que la cultura popular i tradicional i la Festa Major

també segueixin un camí similar. En aquest sentit, i de manera coherent a la seva política cultural, en la

darrera legislatura l’Àrea de Cultura es va integrar dins l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Projecció

Exterior.

Un dels projectes estrella per fer confluir la rica cultura popular i tradicional de Vilafranca amb el

turisme és la nova Casa de la Festa Major de Vilafranca. Aquest projecte consisteix en la recerca d’un

nou espai més ampli per a l’actual Casa de la Festa Major i donar-li un contingut més global, amb un

centre d’interpretació, museu, magatzem, botiga, etc. Tot fa preveure que per la festa de l’any vinent

aquest projecte tindrà ja llum verda de l’Ajuntament.

Per altra banda, el projecte de museu dels Castellers de Vilafranca és una iniciativa de la pròpia colla

verda, que estimularà la presència i visualització dels elements de la festa durant tot l’any, i serà una

oportunitat de desenvolupament turístic, d’estudi i recerca al voltant dels castells i la cultura tradicional.

Per acabar, un nou projecte s’ha obert pas per primera vegada amb motiu de les celebracions de

Vilafranca del Penedès com a capital cultural de Catalunya 2015. Es tracta de la Fira de les Festes

Majors, dividida en tres àmbits: científic, firal i artístic, i que vol ser una cita periòdica de reflexió,

mostra i representacions artístiques al voltant de la festa.




5. La Festa Major de Vilafranca del Penedès

Història

Sant Fèlix és una de les festes majors més antigues de Catalunya i ha conservat els trets més

tradicionals, religiosos i populars, sense gaire canvis. Es considera que té més de 300 anys d’història, tot

i que el sant és un patró importat de Roma l’any 1699. La seva devoció i celebracions van començar a

partir de llavors, com a benefactor de les preuades pluges tan necessàries com irregulars en el clima

mediterrani.

Els balls de la Festa Major i els castellers, dos dels elements més característics del seu patrimoni

folklòric, són ja d’aquelles èpoques. El bestiari prové del 1600; el ball de Cercolets, del 1716; el ball de

bastoners, del 1771; i el de gitanes, del 1805. Per la seva banda, la diada castellera fa 150 anys que es fa

sense interrupció a la Plaça Major de Vilafranca i els diables han celebrat aquest any el seu 200

aniversari. “La més típica”, com s’anomena la festa a Vilafranca, té lloc al voltant de la diada de Sant

Fèlix, el 30 d’agost. El 29 s’inicia amb la Tronada i acaba el 2 de setembre amb el castell de focs i el ball

de cloenda.

Històricament, l’organització de la festa anava a càrrec dels gremis locals, que escollien una sèrie de

prohoms de la vila, suposadament adinerats, com a administradors juntament amb el capellà per fer-se

càrrec de la festa. En tot aquest temps s’ha mantingut la figura dels administradors, tot i que ara la tria

recau sobre l’alcalde i s’ha suprimit la presència de l’autoritat religiosa i l’any 1979, per primera vegada

una dona va accedir al grau de prohomenia de la festa de la ciutat.

La festa va perdurar també durant el període franquista, on les celebracions folklòriques i religioses van

mantenir-se amb el suport dels elements més regionalistes de Falange Española, la Sección Femenina i

Acción Católica. A la Transició va iniciar-se un període de renovació i es va començar a integrar gent jove

als balls i altres elements de la festa i les dones van aconseguir ser administradores i pregoneres. Amb

tot, en el fonamental, es pot dir que la festa es manté sense canvis des dels seus inicis.

Actualment, existeix un altre ens significatiu, el Consell de la Festa Major, que és un òrgan assessor i

participatiu, on són representats tots els agents festius (colles, balls, exadministradors, experts en

l’àmbit de la cultura popular, etc.) i amb la funció de vetllar pel compliment del protocol festiu i, si

escau, actualitzar-lo.

La cultura tradicional a la festa

Les activitats principals de la festa són les relacionades amb la cultura popular i tradicional, on

destaquen els balls, els castells, els falcons i el bestiari.

Els balls és la denominació popular que correspon a totes les figures, grups i colles que participen a la

Festa Major. Surten a les cercaviles i processons acompanyant la imatge de Sant Fèlix i n’hi ha de tots

tipus i procedències: els de Serrallonga, els de gitanes, els de malcasats, els de bastons, els de diables o

els de capgrossos, fins a 18 de diferents. Són executats per gent voluntària per un període de temps

d’entre 4 i 6 anys, depenent del ball. Una vegada acabat aquest temps han de donar pas a d’altres

intèrprets per encabir la gran demanda per participar-hi.




L’Ajuntament és propietari dels balls i dicta les normes estrictes per a la seva conservació i

manteniment. A més, els balls sovint van acompanyats pel bestiari de Vilafranca, com ara el drac, l’àliga

o les cotonines, que constitueixen elements únics per la seva antiguitat. El drac, per exemple, data de

l’any 1331, tot i que l’actual és de principis del segle xviii.

Les colles castelleres són l’element més conegut arreu de Catalunya i a nivell internacional. Els Castellers

de Vilafranca, els Xicots de Vilafranca i la Colla Jove dels Xiquets de Vilafranca donen a la festa el seu

contrapunt més espectacular i mobilitzador. Per la seva banda, la Diada Castellera de Sant Fèlix és una

de les cites més importants en el seu àmbit, on duen a terme fites que fan que Vilafranca sigui

considerada “la plaça més castellera”. Aquesta diada s’ha celebrat sense interrupcions des que es té

memòria de la Festa Major i les quatre colles que hi intervenen són seleccionades entre les millors del

moment, gràcies als castells de gama alta que aconsegueixen durant la temporada. Les tres colles locals

i els falcons participen a les diades castelleres dels altres dies de la festa així com a les cercaviles,

processons i anades i sortides d’ofici. Les colles s’organitzen al voltant d’entitats pròpies, independents

de l’Ajuntament, amb qui mantenen una relació fluida. Com a novetat d’enguany, la Festa Major dels

petits té també amb una diada castellera infantil.

Tot i que una part de la festa consisteix també en concerts i festa nocturna, la part tradicional destaca

en la preferència dels vilafranquins. Segons s’ha pogut constatar a les entrevistes mantingudes, els

vilafranquins tenen un sentiment d’identitat vinculat a la seva Festa Major molt arrelat. Consideren que

la seva festa s’ha de mantenir com s’ha fet durant segles. En aquest sentit, l’organització disposa d’un

rigorós protocol que descriu tots i cadascun dels actes i la manera com s’han de dur a terme. Qualsevol

canvi proposat en aquest protocol genera a Vilafranca sonores polèmiques, tant d’àmbit públic com

privat. Els canvis es prenen amb gran precaució, encara que siguin d’un nivell molt secundari i afectin

aspectes merament organitzatius i logístics.

Aquest any l’organització de la festa a través dels Administradors i el Consell ha introduït fins a nou

canvis en la seva estructura i la polèmica ha estat servida, però finalment, han esdevingut un èxit i han

superat la prova. Els canvis consistien, principalment, a donar un major dinamisme a les activitats i

agilitar-les (retallar la durada de les actuacions, petits canvis d’itineraris per reduir els temps, reservar

espai per a colles actuants o canviar alguna direcció en la Tronada, entre d’altres). En la preservació de

la tradició recau l’essència de la Festa de Sant Fèlix, que ha exportat elements seus, com el Toc de

Vermut, La Tronada o l’Entrada del Sant a la basílica, a d’altres festes populars arreu de Catalunya.

El públic assistent

La Festa Major fa el ple a totes les activitats, on els veïns de Vilafranca són els primers protagonistes. A

més, es diu que tot vilafranquí que resideix fora torna a casa per la Festa Major. A més, en ser Vilafranca

capital de comarca, els residents a l’Alt Penedès també s’afegeixen a les celebracions de Sant Fèlix. Per

això, és comprensible que els veïns de la comarca representin el 56 % dels assistents a la festa, tot i que

també rep una notable afluència de gent de fora de la comarca, principalment de les comarques veïnes i

del Barcelonès.




La majoria de persones consultades considera que la festa no pot créixer més. Els vilafranquins estan

orgullosos de la seva festa i els agrada compartir-la, però no volen que es desvirtuï canviant

emplaçaments tradicionals per donar-hi major cabuda i rebre més visitants. No obstant això, els

vilafranquins gaudeixen convidant a la festa amics i familiars d’altres localitats, fet que queda confirmat

per l’enquesta, on més de la meitat dels visitants de fora de la comarca diuen que s’allotgen a cases de

familiars o amics a Vilafranca.

L’organització de la festa

A més del caràcter tradicional i la gran assistència de visitants, la Festa Major de Vilafranca es distingeix

per la seva organització i gestió, molt singular en el context dels esdeveniments populars i festes majors.

Entre les particularitats que criden més l’atenció hi ha la figura dels cinc administradors, que són els

responsables de l’organització i producció de la festa per delegació de l’Ajuntament i són nomenats per

l’alcalde d’entre els ciutadans de Vilafranca. La tria té cura d’aconseguir un grup heterogeni que

respongui a criteris de diversitat en funció del seu entorn social, del barri on viuen, de l’edat, el gènere,

l’ocupació i que d’alguna manera hagin estat vinculats a la festa. Cada any canvien i, en principi, no són

experts en gestió d’esdeveniments festius, tot i que es fan càrrec d’una manera voluntària de totes les

tasques i de la complexitat que representa una festa d’aquesta mida i pressupost. Els administradors

reben tot el suport que necessiten dels serveis de l’Ajuntament, però això no els eximeix de l’enorme

càrrega de treball i responsabilitat que recau en aquestes persones durant gairebé un any. Segons les

converses amb administradors actuals i passats, assumeixen el repte de bona gana, ja que consideren

que ser administrador és tot un honor per a un vilafranquí.

L’administrador no és una figura exclusiva de Vilafranca, tot i que es troba a molt poques festes de

Catalunya. Al Vendrell també se n’hi troben i a Vilanova i la Geltrú se’ls coneix amb el nom de pabordes,

però no sembla que en aquestes ciutats tinguin un àmbit d’actuació i autonomia tan ampli com els de

Vilafranca.

Els administradors tenen capacitat total de decisió en els aspectes de programació tot i que han de ser

fidels al compliment del protocol. També nomenen el pregoner, decideixen sobre les colles convidades

a la diada castellera i seleccionen i contracten els grups artístics que actuaran als concerts. A més, es fan

càrrec de la recollida de fons coneguda com la capta entre empreses i particulars de Vilafranca,

elaboren el marxandatge de la festa i s’ocupen de la distribució i venda. Fins a l’any 2012 eren

responsables legals de la gestió econòmica que feien amb els fons recollits, tant públics com privats i,

fins i tot, fins a l’any 1973 es feien càrrec, amb el seu patrimoni, de despeses de la festa o dels dèficits

en què es podia incórrer.

Bona part de la responsabilitat legal que assumien els Administradors va ser eliminada en crear-se, l’any

2012, la Fundació de la Festa Major. Aquesta entitat jurídica sense afany de lucre ofereix aixopluc legal a

les operacions econòmiques, en considerar els administradors apoderats de l’entitat. Amb tot, el

paraigua de l’Ajuntament és molt ampli, ja que el Patronat de la Fundació està format per membres del

consistori; així, l’alcalde n’és el president; el regidor de cultura, el vicepresident, i el regidor d’economia,

el secretari. Complementàriament, el Consell de la Festa Major vetlla pel compliment del protocol festiu

i l’actualitza.




El suport i dedicació dels tècnics del serveis de cultura, de comunicació i premsa, de la Guàrdia Urbana o

de la unitat de serveis i de neteja de l’Ajuntament, complementa una estructura complexa, però alhora

altament eficient, que fa que la festa es pugui dur a terme en les millors condicions, amb la capacitació

professional que requereix un esdeveniment d’aquesta magnitud.

Laïcisme i religiositat de Sant Fèlix

Així com moltes de les festes majors de Catalunya van trencar els seus lligams amb l’origen religiós i

amb les seves autoritats en el període de la transició, a Vilafranca es produeix una convivència entre el

laïcisme ciutadà i la religiositat original. Així, es pot considerar la Festa Major com una festa laica i

religiosa a la vegada, ja que conserva un fort component religiós.

La figura del màrtir sant Fèlix, les activitats a la basílica i la processó gaudeixen d’una estima popular

considerable. Sant Fèlix està present en molts actes i cases de Vilafranca, l’estampa del sant és un

element primordial de la festa que es reprodueix cada any de la mà d’un artista i es distribueix per tota

la ciutat, juntament amb el programa de la festa, i acompanya l’alcalde de Vilafranca al seu despatx. La

figura original de sant Fèlix no es venera a l’església, sinó a les cases dels administradors que, de manera

rotatòria, la conserven a casa amb les portes obertes perquè pugui ser visitada per la població. Els goigs

a sant Fèlix són una activitat multitudinària de la festa i se celebren a l’interior de la basílica de Santa

Maria. Diàriament durant els dies de la Festa, el cant dels goigs i la novena són una cita obligada dels

vilafranquins i visitants de la festa.

Tot i que a partir de l’any 1979 es va desvincular l’autoritat eclesiàstica de la festa, la separació entre la

festa popular i la religiosa és prima. Els representants de l’Ajuntament no assisteix a l’ofici, però sí a la

Processó, mentre que els administradors van a tot arreu. En les converses mantingudes amb veïns de

Vilafranca vinculats a la Festa Major, ningú no veu contradicció entre el caràcter suposadament laic de

la societat vilafranquina i les celebracions religioses en honor del Sant Patró de la vila. Tot sembla

respondre a una representació teatral que té la base en la tradició i el patrimoni, però que ha perdut el

seu component espiritual.

Si la festa de Sant Fèlix és fe religiosa, sentiment o tradició, costarà d’esbrinar, però cal reconèixer l’alta

càrrega emocional i espectacularitat de les celebracions religioses. Així, l’entrada de Sant Fèlix a

l’església després de la processó o el cant dels goigs a l’interior són elements festius i culturals d’alt

valor, i la participació massiva dels ciutadans mostra el gran valor simbòlic a les seves vides.

6. Valors culturals i socials de la Festa Major

En parlar de valors socials i culturals, es fa referència a tots els elements de la Festa Major que aporten

sentit a la població de Vilafranca i als visitants que acudeixen els dies de celebració. Els valors són els

elements de l’esdeveniment que constitueixen exemple de bones pràctiques i tenen capacitat per

projectar-se més enllà del seu nucli local de realització. La cultura i la estructura social de Vilafranca -i de

fora- es veuen reforçades pel fet que es faci la festa per mantenir el llegat popular. Es consideren valors

els elements que diferencien la festa de Vilafranca d’altres esdeveniments populars i festius, és a dir que

es signifiquen d’una forma singular.




Aquests valors han estat establerts a partir de les entrevistes fetes per l’informe i cal esmentar que són

considerats per la majoria de persones entrevistades com a preferents respecte als valors econòmics de

la festa.

Manifestació de la identitat local

La significació cultural de la Festa Major està profundament arrelada a la vila de Vilafranca i al Penedès.

Per als vilafranquins, la Festa Major representa la més gran manifestació de la seva identitat local, la

qual els desperta l’orgull de pertinença a aquest territori. Se la senten molt seva ja que és una tradició

heretada dels seus pares i la transmetran també als seus fills.

Alguns testimonis obtinguts a les entrevistes confirmen aquesta significació a través d’afirmacions com

ara que després de la Festa Major comença l’any a Vilafranca, o bé que l’últim dia de la festa, després

dels focs es felicita l’any nou i, fins i tot, que els vilafranquins que viuen fora tornen per Nadal i per la

Festa Major. Les indústries de la comarca tanquen més aviat el primer dia de la festa perquè els

treballadors puguin ser a les dotze del migdia a la Tronada, ja que és un dels actes més entranyables

d’afirmació de la identitat local.

La festa fa brollar les emocions, el gust per la trobada i l’amistat fa que la gent de Vilafranca se senti per

uns dies una mica més feliç, conscients d’estar rodejats de la seva gent i gaudint d’unes manifestacions

culturals que els són pròpies. Tots aquests valors, intrínsecs a la cultura, estan vius a Vilafranca per Sant

Fèlix.

Els vilafranquins estan molt orgullosos que les seves manifestacions festives hagin traspassat les

fronteres i que ara els castells siguin patrimoni de la humanitat, i que fins i tot puguin mostrar-los en

indrets llunyans com la Xina. Amb tot, consideren que aquesta alta reputació que està adquirint

Vilafranca arreu del món a partir del seu patrimoni immaterial festiu, és secundari davant l’orgull i

l’emoció de participar i presenciar les seves tradicions a la mateixa plaça Major, segons ells, “la més

castellera”.

Amb aquests criteris, es pot entendre que la gent de Vilafranca no vulgui canviar gairebé res de la part

tradicional de la festa perquè any rere any puguin repetir les mateixes emocions, sense arriscar-se a

perdre un dels bens més preuats de la seva vida com a individus i com a comunitat.

Manteniment del patrimoni cultural i artístic

La Festa de Sant Fèlix és una de les grans manifestacions populars on s’exhibeixen elements tradicionals

i alguns dels més antics de les festes de cultura popular a Catalunya. Generació rere generació les gents

de Vilafranca han anat conservant aquest ric patrimoni cultural i artístic. Paral·lelament, el patrimoni

que s’havia anant perdent es recupera i passa a integrar la col·lecció de balls, bestiaris, vestuari,

instruments musicals i melodies de l’actual Festa Major. Exemples d’aquesta tradició són un dels

bestiaris més antics de Catalunya, els castells, la moixiganga o el ball de cercolets, que tenen tots més

de 200 anys. També els diables de Vilafranca acaben de fer 200 anys, els balls de panderetes o el ball pla

s’han anat recuperat en les passades dècades i la gralla, que havia arribat al punt de ser un instrument

tradicional amb risc de desaparèixer, s’ha recuperat completament.




El ric patrimoni immaterial de la festa de Vilafranca esdevé valor cultural i informa sobre l’ordre cultural

actual a partir i en relació a la seva procedència. Tenir una profunda informació de la història i els

costums permet situar els referents culturals de les persones en un espai dinàmic, advertint-les que

aquests referents no són nous, que porten molts anys definint-se, evolucionant i donant significat als

individus i comunitats que hi participen. També, en relació amb les persones nouvingudes, el

coneixement del patrimoni cultural del lloc d’acollida els permet tenir majors coneixements de la

cultura i la historia i, en definitiva, de l’ordre social en què viuen. D’aquesta manera poden saber la

distància que hi ha del seu propi origen cultural i, fins i tot, decidir fins a quin punt volen distanciar-se

d’aquest.

Participació de la ciutadania i cohesió social

La pràctica totalitat de les activitats de cultura popular i tradicional que tenen lloc a la festa de Sant Fèlix

no existirien sense la participació dels veïns de Vilafranca. D’una manera o altra, en l’organització o com

a actuants en els balls i colles, una part important de la gent de Vilafranca passa bona part de l’any

preparant la festa i, els dies de la celebració, actuant o vetllant perquè tot surti de la manera prevista.

La gran participació que es produeix a Sant Fèlix genera en els seus participants nous reptes i

experiències, a més de la possibilitat de gaudir juntament amb els altres d’experiències inusuals,

autèntiques i valuoses, les quals alimenten la reflexió, l’emoció i la connexió entre els participants. A

mes, la participació contribueix a articular les comunitats, reforçant el teixit social i cohesionant-lo.

A la Festa Major hi participen al voltant de 5.700 persones voluntàries. D’aquestes, unes 300 estan

vinculades a l’organització com a col·laboradores dels administradors. Els participants a les cercaviles

com a membres dels balls, dels diables, el bestiari i la resta d’agrupacions són aproximadament 1.400

persones. El moviment casteller de Vilafranca mou al voltant de 2.500 persones. En total, un volum molt

elevat de persones que representaria el 15 % de la població.

L’estructura formal de la participació es vehicula a partir de les entitats culturals, les quals donen

aixopluc a la majoria de les persones amb desig d’involucrar-se a la Festa Major. Per la seva part, l’Àrea

de Cultura de l’Ajuntament també ofereix oportunitats de participació en alguns dels balls que no

posseeixen entitat jurídica pròpia.

Integració de comunitats nouvingudes

Les activitats i esdeveniments de la cultura popular, pel seu caràcter social i participatiu, tenen un alt

potencial d’atreure persones d’orígens culturals diferents. Molt s’ha parlat de la capacitat dels castellers

d’integrar persones d’altres comunitats culturals i emigrants.

Per contra, la festa conserva actes amb un caràcter marcadament religiós catòlic, que podria complicar

l’acostament de persones d’altres confessions. Per això, la idea més generalitzada entre les persones

entrevistades és que actualment són pocs els casos d’integració i participació de persones de col·lectius

nouvinguts, sobretot entre les comunitats d’origen àrab o confessió musulmana, a causa dels obstacles

de tipus religiós.




En canvi, són més nombrosos els casos de participació en els castells i altres elements de la festa de la

gent d’origen llatinoamericà. De fet, la majoria dels consultats considera que aquesta participació

comença ara a produir-se entre els més petits, a la Festa Major dels Petits i gràcies a la tasca pedagògica

al voltant de la festa que es fa a les escoles.

D’igual manera que en els anys seixanta i setanta la participació en els esdeveniments festius de

població immigrant es va produir a partir de la segona generació, les persones consultades confien que

aquesta integració es produirà a partir de les segones generacions, que en aquest moment es troben en

edat escolar.

A més, s’han assenyalat altres impediments a aquesta integració, de tipus econòmic, ja que el vestuari

pels balls el compra la mateixa persona o família que l’ha de portar i algunes peces poden ser molt

costoses.

Valors educatius i pedagògics

La canalla té un protagonisme molt especial a la festa de Vilafranca, la qual cosa té influència en el seus

processos educatius i d’aprenentatge. Dues són les activitats que es relacionen amb l’àmbit educatiu:

d’una banda, la Festa Major dedica gran part de la seva activitat del dia 1 de setembre als més joves,

quan té lloc la Festa Major dels Petits; de l’altra, les escoles de Vilafranca inicien el curs amb activitats

pedagògiques que utilitzen elements de la festa com a objecte d’aprenentatge.

Cultura i educació són dos elements inseparables en el procés de formació i aprenentatge dels nens. La

cultura proporciona a l’educació infantil continguts per a l’aprenentatge però, a la vegada, facilita el

desenvolupament dels aspectes cognitius dels nens, més específicament la percepció, la memòria, el

raonament i, també, les habilitats analítiques i les emocions. Així, el patrimoni cultural i la festa són una

font per a la identitat cultural, cosa que aplicada als més joves significa major integració social, sentit de

comunitat amb els altres i civisme.

La festa infantil, a la qual participen al voltant de 850 nens, garanteix la continuïtat de la Festa Major,

assegurant que els valors que representa no es perdin, permet ampliar l’àmbit de participació, per

exemple, en alguns balls, que en el cas dels adults tenen places molt limitades, i fomenta la integració

dels infants i les seves famílies de comunitats nouvingudes.

7. Valors econòmics de la Festa Major

En parlar de repercussions econòmiques de la Festa Major el primer que s’ha de tenir en compte és

l’augment del consum degut a la major presència de visitants al territori, que es veurà amb detall als

apartats referents al càlcul de l’impacte econòmic, però hi ha d’altres factors que també incideixen en el

desenvolupament de l’economia local.




Augment del consum en l'hostaleria i la restauració

Segons els resultats de les enquestes d’aquest treball, gairebé la meitat de l’audiència de la Festa Major

prové de fora de la comarca de l’Alt Penedès i gasta diners sobretot en bars i restaurants de la zona.

Aquestes dades queden corroborades amb les entrevistes mantingudes amb professionals de la

restauració i l’hostaleria de Vilafranca.

Vilafranca disposa d’una àmplia i variada oferta de bars i restaurants que es complementa els dies de la

festa amb barres situades a la zona de concerts de la rambla Sant Francesc. Com a resultat de la festa,

els bars i restaurants del centre de la vila presenten les millors recaudacions de l’any. Els hotels pengen

el cartell de complet i, si hi hagués més places hoteleres, també s’omplirien, ja que algun establiment

afirma que ho té tot reservat des del mes de maig.

Cal dir que l’any 2015 ha estat un any favorable per l’assistència de forasters ja que la diada de Sant

Fèlix, que és el dia que més gent atrau, ha caigut en diumenge. Amb tot, la majoria d’hotels manifesten

que les pernoctacions han estat superiors a les habituals a partir del dimecres i es van allargar fins al

dimarts següent.

Tot i que la Diada castellera de Sant Fèlix és el principal atractiu pels forans, la dinamització de la

restauració i l’hostaleria per la presència de visitants de fora de la comarca s’estén pràcticament tota

una setmana, perquè hi ha assajos de castells a plaça des de dimecres i actuacions fins al dimarts

següent.

L’apreciació de la gent consultada sobre la procedència dels visitants de fora de Vilafranca confirma els

resultats de l’enquesta. Els empresaris consultats consideren que la major part de gent de fora prové de

Catalunya, principalment de Barcelona i l’àrea metropolitana, i coincideixen a afirmar que hi ha algun

estranger però poca gent de la resta de l’Estat.

Millora de la marca Vilafranca

Un altre element a tenir en compte, respecte de l'impacte econòmic, és la promoció de la marca de la

ciutat de Vilafranca a través de la Festa Major. No és objectiu d'aquest estudi calcular el valor de la

marca Vilafranca i la contribució de la Festa, però totes les persones consultades hi atorguen una

influència considerable i la majoria afirmen que actualment els principals impulsors de la imatge de

marca de Vilafranca són el vi i els castells, seguits molt de prop pel patrimoni festiu i la Festa Major.

El boom de prestigi i reconeixement que les actuacions castelleres estan tenint arreu del món i el fet

d’haver estat considerades patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO el 2010 afegeix

a la Festa Major i a la marca Vilafranca un plus de valor.

La publicitat gratuïta que els mitjans de comunicació d’arreu donen a la festa i les retransmissions de la

Diada Castellera per ràdios i televisions representen un estalvi de campanyes de comunicació costoses

que caldria contractar per promocionar la ciutat amb el mateix impacte mediàtic.




Prolongament del cicle de la vida de la festa

La festa té una capacitat d’acollida de nous visitants molt limitada, les principals activitats lligades a la

festa tradicional gairebé no admeten més espectadors, especialment les actuacions castelleres. Tot i

que el reconeixement dels valors de la festa i els castells és cada vegada més gran arreu, aquests no es

poden aprofitar per millorar l’impacte econòmic els dies de la celebració. De cap manera, segons la

majoria d’entrevistats, acceptarien fer diades castelleres per Sant Fèlix en espais de més cabuda

canviant la ubicació tradicional.

Per aprofitar el reclam de la festa i els seus elements tradicionals s’està avançant en projectes, en

infraestructures i en l’elaboració de productes turístics que permetin gaudir a Vilafranca dels elements

de la festa durant tot l’any. L’objectiu és allargar el cicle de vida de la Festa Major tot l’any, no només els

cinc dies de celebracions. També s’està començant a oferir productes híbrids que integren tots els eixos

principals de promoció turística: la cultura del vi, els castells i la Festa Major.

Actualment ja s’inclou dins un paquet turístic la visita als assajos dels Castellers de Vilafranca i la

participació a la pinya juntament amb visites a cellers. L’oferta està en vies d’ampliació a partir de la

nova Casa de la Festa Major i, a més llarg termini, el Museu dels Castells a Cal Figuerot. La fira de la

Festa Major, que ha començat a fer-se aquest any, és un element més per ampliar les audiències

festives més enllà dels dies de Sant Fèlix.

Comunicació i estratègia a les xarxes locals

Un dels factors que han fet que la Festa Major tingui ressò a Catalunya en l’àmbit internacional és una

encertada estratègia de comunicació, que s’articula d’una manera professional, amb eines i missatges

de comunicació actuals, perfectament dirigits a posar en valor els elements més característics de la

festa.

Pel que fa a Catalunya, es prioritzen de manera planificada objectius geogràfics propers o fàcilment

accessibles des de Vilafranca com ara l’eix diagonal Manresa-Igualada-Vilafranca-Vilanova, ja que la

nova via de comunicació fa possible un desplaçament ràpid. També es dóna importància a la vegueria

del Penedès (Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia) i, finalment, a Barcelona i l’àrea metropolitana.

Els missatges són clars i directes, molt en sintonia amb l’estil de comunicació actual, però amb un

llenguatge èpic molt reeixit. De sempre s’han utilitzat eslògans per definir la festa com “La més típica”,

“La plaça més castellera” i, aquest any, “Vine a fer història”. Evidentment, l’antiguitat de la festa, la

continuïtat de la Diada Castellera en la història i les fites aconseguides pels castellers donen legitimitat a

la utilització i explotació d’aquests eslògans tan eficaços. El clima d’eufòria que es viu a Vilafranca al

voltant de la Festa Major i que s’expressa en els seus eslògans es manifesta també en un cert sentit de

propietat de la festa. D’aquesta manera s’entén que l’Ajuntament de Vilafranca és propietari de la

marca “Festa Major”, així com d’una sèrie de dominis d’Internet com ara “festamajor.cat”.




La utilització sistemàtica de les xarxes socials ha estat un dels trets característics de la comunicació de la

festa, que és present a Twitter, Facebook i Instagram. L’estratègia de comunicació a la xarxa d’enguany

ha consistit a explicar històries del passat, fent emergir anècdotes i detalls potser desconeguts, sense

perdre l’objectiu d’arribar més enllà del Penedès. Ha estat una orientació més qualitativa que

quantitativa però també participativa, on s’ha animat els assistents a publicar les seves històries i

fotografies amb etiquetes predefinides com #fmvila, #stfèlix, #vineaferhistòria, #pregó, #tronada,

#fmpetits i #balldefoc. A més, els gestors de la comunicació 2.0 cada dia feien piulades en anglès, amb

hashtags de major recorregut com #worldheritage o #intangibleheritage, per arribar a audiències

internacionals.

Alguns exemples de l’eficàcia de la comunicació a les xarxes socials es troben al hashtag #stfelix, que va

arribar a ser tema del moment (trending tòpic) a Espanya. La piulada més vista ha estat sobre l’ordre

d’actuació de les colles castelleres amb 5.033 impressions, d’un total de 321.000 al mes d’agost. Pel que

fa a l’impacte geogràfic, la gran majoria de referències i l’audiència de la Festa Major a Facebook i

Twitter prové de Catalunya: el 95 % de les interaccions són des de l’Estat espanyol, gairebé totes de

Catalunya.

Tot i que les festes majors i esdeveniments populars se solen fer amb pressupostos molt baixos i gran

part de personal voluntari, a Vilafranca s’ha aconseguit tenir una estratègia de comunicació amb pocs

recursos però amb gran eficàcia. S’han utilitzant eines gratuïtes o de baix cost, accessibles a tothom,

amb personal voluntari però d’alta capacitació i professionalitat.

Finançament i mecenatge

El finançament de la Festa Major presenta unes característiques molt particulars i és un bon exemple de

bones pràctiques en temps de retallades i pressupostos molt minsos per a la cultura. Els ingressos totals

del 2015 van ser de 438.800 euros per a l’organització de la festa, que es reparteixen en tres parts: el

47 % d’ajuts públics de l’Ajuntament de Vilafranca i la Diputació de Barcelona; el 24 % de donacions

privades, tant d’empreses com de particulars, i el 29 % dels guanys per operacions comercials de venda

de programes, marxandatge i cessió de barres. Així, l’aportació privada ascendeix al 53 % dels ingressos i

supera lleugerament l’aportació de diner públic.

Per aconseguir aquest volum d’ingressos privats els administradors han d’ocupar una part important del

seu temps en tasques de col·lecta de fons. La Capta és una de les activitats més tradicionals de la festa,

que consisteix a recaptar fons entre la població vilafranquina mitjançant la venda del programa. Es fa

casa per casa, i comença pocs dies abans de la primera novena de Sant Fèlix, el 22 d’agost.

Paral·lelament, els administradors realitzen visites a les empreses de la ciutat per demanar la seva

col·laboració i el finançament també inclou el lloguer de parades per a bar a la zona de concerts i la

venda de marxandatge.

Pel que fa a les donacions privades, la festa ha ingressat 105.273 euros el 2015, que s’han recollit en

donacions molt diverses: 500 aportacions de fins a 5 euros (els anomenats apadrinament de trons), 334

aportacions d’entre 5 fins a 249 euros, i 103 aportacions superiors a 250 euros fins a un màxim de

5.000. En definitiva, els bons resultats de la recollida de fons són evidents i permeten una festa amb un

pressupost elevat, superior al de la majoria de festes que es fan a Catalunya.




8. Càlcul de l’impacte econòmic

Per al càlcul de l’impacte econòmic es farà ús de les dades obtingudes a través d’una enquesta als

visitants de la Festa Major i del recompte dels assistents. Tot i que la festa dura cinc dies, l’impacte

econòmic s’ha calculat per dos dies, dissabte 29 i diumenge 30 d’agost, diada de Sant Fèlix perquè són

els dies amb més afluència de visitants, sobretot quant als assistents de fora de l’àrea d’influència.

8.1. Treball de camp

El treball de camp ha consistit en una enquesta als visitants en quatre actes festius, tant dissabte 29

com diumenge 30 d’agost. Els actes han estat escollits perquè concentraven la major part dels assistents

de cada dia.

8.2. Metodologia de càlcul de l’impacte econòmic

Per realitzar el càlcul de l'impacte econòmic s'ha optat per la metodologia descrita al Protocol

d’avaluació de l’impacte econòmic d’esdeveniments i institucions culturals dels professors de la

Universitat de Girona Modest Fluvià Font, Ricard Rigall i Torrent i Albert Saló Mayolas, editada pel

Gabinet Tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El Protocol considera l'impacte econòmic com la repercussió en termes d'augment de la producció,

d'augment del valor afegit brut (o de la renda) i de l'ocupació que en l'economia d'una determinada

àrea de referència produeixen les despeses de l’esdeveniment dins la mateixa àrea geogràfica de

referència i la dels visitants de fora que hi participen. Les despeses de l'acte (despeses directes) i les dels

visitants a l’esdeveniment i al comerç, restauració, allotjament, etc. de la regió (despeses vinculades)

provoquen un estímul global en l'economia (efecte induït) de l'àrea de referència que multiplica el valor

de les despeses directes i vinculades. La suma d'aquests tres valors (directe, vinculat i induït) és el que

s’anomena impacte econòmic.

Taula 1. Característiques del treball de camp a la Festa Major de Vilafranca del Penedès. 2015

Disseny de l'enquesta Direcció del treball tècnic

Realització de l'enquesta APLICA Investigació Social

Nombre d’enquestes 506 enquestes

Nivell de confiança 95,5 %

Error de mostreig ± 4,32 %

Univers Assistents majors de 16 anys

Selecció de la mostra Aleatòria

Llocs i temps de les enquestes

Concerts a la rambla Sant Francesc: dissabte nit Empalmada: dissabte nit Diada castellera: diumenge matí Entrada de Sant Fèlix a la basílica de Santa Maria: diumenge vespre




Una dada clau per calcular l'efecte induït són els multiplicadors. Aquest valor aplicat a la producció es

defineix com el nombre de vegades que un euro de despesa de l'esdeveniment o dels visitants

s'incrementa, en una determinada àrea, abans que abandoni aquesta àrea o es converteixi en estalvi.

El càlcul dels multiplicadors és una tasca complexa, fora de l'abast d'aquest treball, per aquesta raó

s'utilitzaran valors de multiplicadors ja elaborats. En aquest cas, el Protocol de la Universitat de Girona

aconsella utilitzar un valor de multiplicador de la producció per als esdeveniments catalans de 1,43, que

s'ha obtingut a partir del Compte Satèl·lit de la Cultura de Catalunya (Departament de Cultura i Mitjans

de Comunicació - 2008).

El procediment que se seguirà per calcular l'impacte econòmic és el següent:

Determinar l’àrea d’influència econòmica de l'esdeveniment

Fer un recompte dels assistents a l'esdeveniment

Calcular l’efecte directe

Calcular l’efecte vinculat

Calcular l’efecte induït

Calcular l'activitat econòmica generada en termes d’augment de la producció, del valor afegit brut

(o renda) i com a augment de l'ocupació

En els estudis d'impacte d'esdeveniments culturals la mida de l'àrea d'influència és determinant per als

resultats assolits, ja que és l'àmbit territorial que engloba les relacions econòmiques dels seus habitants,

empreses i administracions. Per cada model d'esdeveniment, l'àrea d'influència s'haurà de determinar

d'una manera diferent i pot no coincidir amb les fronteres administratives clàssiques. És completament

diferent l'impacte d'una activitat en una població apartada de muntanya que en un cap de comarca o en

una zona on els transports amb l'exterior són abundants. L'àrea d'influència econòmica de

l'esdeveniment es determina a partir dels anuaris econòmics d’algunes entitats financeres que delimiten

àrees comercials i a través de l’experiència dels organitzadors i agents destacats en el territori que

coneguin la idiosincràsia de les relacions econòmiques i comercials dels veïns.

El recompte dels visitants s’efectua directament sobre fotografies de l'esdeveniment o per altres

sistemes indirectes que es considerin oportuns com ara el recompte dels cotxes als aparcaments

habilitats al municipi.

Els efectes directes (despeses directes) es calculen a partir del compte de resultats de l'esdeveniment

excloent-ne les despeses que es facin fora de l'àrea de referència. Les despeses a tenir en compte en el

càlcul inclouen la compra i lloguer dels recursos de l'acte (productes, serveis, treball, etc.), tant despeses

d'explotació com inversions.

Els efectes vinculats es calculen a partir del nombre de visitants expressament atrets per l'activitat i que

són de fora de l'àrea d'influència de l'esdeveniment, i les pautes de despesa d'aquests visitants. Així, del

producte d'aquestes variables i la durada de l'estada a l'àrea de referència s'obtindrà el valor total de la

despesa vinculada. El nombre de visitants de fora de l'àrea d'influència s'obté a partir del total de

públic assistent i la proporció de públic de fora obtinguda a l’enquesta. Les pautes de despesa dels

visitants s'obtenen a partir de la enquesta als visitants i els resultats es poden contrastar amb les dades

de l’Enquesta de despesa turística i l’Enquesta de moviments turístics dels espanyols, totes dues de

l’Institut d’Estudis Turístics de l’Estat.




L'efecte induït quantifica la repercussió de l'esdeveniment en l'economia local que no és atribuïble

directament a l'acte. L'efecte induït per a la producció es calcula a partir del multiplicador esmentat

anteriorment aplicat a la suma dels efectes directes i vinculats.

8.3. Efecte directe

Segons les dades facilitades pels administradors de la festa, les despeses dins l’àmbit territorial de l’Alt

Penedès han estat de 258.022 euros. Aquest valor és prou alt respecte al pressupost total de la Festa

Major, de 438.800 euros4, ja que hi ha una voluntat expressa dels administradors de fer totes les

despeses possibles a la comarca. Així, les partides de despesa més grans, com ara el pagament de les

infraestructures i l’equipament tècnic, es contracten a l’àrea d’influència.

8.4. Efecte vinculat

8.4.1. Recompte d’assistents

Per estimar el nombre de visitants a la Festa Major de Vilafranca s’han fet recomptes a les activitats on

es preveia que hi hauria una assistència de públic més alta. Així, s’han analitzat dos actes del dissabte 29

d’agost i dos actes del diumenge 30 d’agost, diada de Sant Fèlix, que s’han considerat quatre dels

esdeveniments més massius de la Festa Major. Una vegada obtingudes les dades de participació als

quatre actes, s’han eliminat les duplicitats d’assistents que han participat en més d’un esdeveniment a

través de les respostes dels mateixos visitants a l’enquesta (pregunta 7. Quina altres actes heu visitat /

visitareu?) i s’ha obtingut una aproximació al total de participants individuals a la Festa Major en

aquests dos dies, vàlida per al càlcul de l’impacte econòmic.

Els actes seleccionats han estat els concerts de la rambla Sant Francesc i l’Empalmada, activitats

musicals de nit i matinada del dissabte 29 d’agost, i per al diumenge 30 d’agost s’ha triat la diada

castellera a la plaça Major al matí i la tradicional Entrada de Sant Fèlix a la basílica de Santa Maria a la

tarda.

Per al recompte de visitants s’ha usat el mètode de descomposició de superfícies mesurables i densitats

d’ocupació, que consisteix a descompondre l’espai ocupat pel públic en superfícies mesurables i, a partir

d’observacions sobre el terreny i fotografies, estimar la densitat d’ocupació d’aquestes superfícies

mesurables (persones/m2). Amb les dades de superfície i de densitat d’ocupació es pot calcular el

nombre de persones presents en cadascuna de les activitats.

4Malgrat que el treball analitza només quatre actes, s’ha tingut en compte el pressupost total de la Festa Major per dos motius.

Primerament, els actes triats són els més multitudinaris de la Festa Major i, en conseqüència, els que més pressupost necessiten i, en segon lloc, és difícil destriar despeses comunes a la Festa Major i trobar un criteri per imputar-les a les quatre activitats.




Assistents el dissabte 29 d’agost a la rambla de Sant Francesc

Dissabte a la nit, a partir de les 00:30 h hi havia dos concerts programats a la rambla Sant Francesc: La

Troba Kung-Fú i Oques Grasses. El recompte d’espectadors s’ha fet a partir de l’anàlisi de fotografies de

l’esdeveniment, amb l’ajut de les quals s’han determinat superfícies amb densitats d’ocupació similars i

el valor d’aquestes densitats (persones/m2). Sobre plànols a escala de la rambla, s’han dibuixat les àrees

d’igual densitat d’ocupació i s’han mesurat les superfícies (m2), com mostra la taula 2. Finalment, s’ha

obtingut el nombre d’assistents presents en aquestes àrees, que és d’11.980 persones5.

Assistents el dissabte 29 d’agost a l’Empalmada

L’Empalmada és una festa amb DJ a l’esplanada entre pavellons de la zona esportiva que comença a la

01:00 de la nit i s’allarga tota la matinada. Molta gent es desplaça de la rambla a l’Empalmada quan

acaben els concerts. El mètode de recompte és el mateix que a la rambla i proporciona un resultat de

4.946 assistents a l’hora de màxima afluència.

5Tant l’equip tècnic i coordinador del treball com els responsables de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès creuen que

aquest valor està lleugerament sobreestimat a causa de la dificultat d’anàlisi de les fotografies i, per tant, no s’utilitzarà en l’estimació dels assistents únics a la Festa Major.

Foto 1: Concert a la rambla, nit de dissabte a diumenge 1:35 h

Plànol 1: Rambla de Sant Francesc. Superfícies amb densitats diferenciades

Taula 2. Superfícies i densitats d’ocupació de la rambla de Sant Francesc, el dissabte 29 a la nit

Àrea Superfície plànol (mm2) Superfície real m2 Escala 1:500 Densitat (pers./m2) Total

Rb1 6.300,25 1.575,06 3,80 5.985

Rb2 1.465,05 366,26 3,00 1.099

Rb3 1.906,62 476,66 1,50 715

Rb4 3.594,84 898,71 1,00 899

Rb5a 1.145,78 286,45 1,50 430

Rb5b 309,28 77,32 1,50 116

Rb5c 2.802,95 700,74 1,50 1.051

Rb5d 251,18 62,80 1,50 94

Rb5e 889,64 222,41 1,50 334

Rb6a 7.622,32 1.905,58 0,50 953

Rb6b 2.441,54 610,39 0,50 305

Total 7.182,36 11.980(5)




Assistents el diumenge 30 d’agost a la Diada castellera de Sant Fèlix

La Diada castellera de Sant Fèlix a la plaça Major és el moment que desperta més expectació entre veïns

i forasters. El recompte s’ha fet també a partir de les densitats d’ocupació de la plaça Major i els carrers

adjacents a les 13:00 h, el moment que es va considerar de major afluència de públic, i conclou que

10.029 persones van viure la diada castellera en directe a plaça.

Foto 2: Empalmada, nit de dissabte a diumenge 2:33 h

Plànol 2: Empalmada. Superfícies amb densitats diferenciades

Taula 3. Superfícies i densitats d’ocupació de l’Empalmada, el dissabte 29 a la nit


Emp1 1.648,52 1.648,52 3,00 4.946

Total 1.648,52 4.946

Foto 3: Foto Diada Castellera, diumenge 13:00 h

Plànol 3: Plaça Major. Superfícies amb densitats diferenciades

Taula 4. Superfícies i densitats d’ocupació de la plaça Major, el diumenge 30 al matí


Cast_1 1.039,95 259,99 3,70 962

Cast_2a 949,407 237,35 4,00 949

Cast_2b 1.024,97 256,24 4,00 1.025

Cast_3 3.789,23 947,31 4,00 3.789

Cast_4 1.220,00 305,00 3,60 1.098

Cast_5 2.503,50 625,88 2,00 1.252

Cast_6 1.107,37 276,84 2,00 554

Balcons 400

Total 2.908,61 10.029




Assistents el diumenge 30 d’agost a l’Entrada de Sant Fèlix a la basílica

L’Entrada de Sant Fèlix a la basílica de Santa Maria al final de la processó és un altre dels moments

culminants de la Festa Major i que gaudeix d’un gran nombre de públic. El mètode de recompte és el

mateix, tot i que s’ha tingut en compte tant el públic que estava al carrer com el que esperava a

l’interior de l’església. Les fotos i els plànols següents mostren la disposició dels assistents tant a

l’exterior de l’església com a l’interior, on es van aplegar un total de 9.119 persones.

Foto 4: Entrada basílica, diumenge 23:00 h

Plànol 4: Plaça de Jaume I. Superfícies amb densitats diferenciades

Foto 5: Entrada basílica, diumenge 23:00 h

Plànol 5: Basílica Santa Maria. Superfícies amb densitats diferenciades

Taula 5. Superfícies i densitats d’ocupació de l’Entrada de Sant Fèlix, el diumenge 30 al vespre

Àrea Superfície plànol

(mm2) Superfície real m2

Escala 1:500 Densitat (pers./m2) Total

Carrer

Ent1 7.363,08 1.840,77 3,80 6.995

Ent2 632,49 158,12 1,50 237

Total carrer 7.232

Basílica Superfície real m2

Escala 1:125

Bancs 612

Passadissos 1 3795,63 59,31 4,25 252

Passadissos 2 5272,63 82,38 4,25 350

Passadissos 3 4101,95 64,09 4,25 272

Altar 400

Base densitat passadissos 814,069 12,72 4,25 54 Total basílica 1.887 Total 1.998,89 9.119




Total d’assistents als quatre actes de la Festa Major seleccionats

Per tal d’individualitzar els visitants a cadascun dels actes seleccionats, s’han combinat les dades dels

recomptes d’assistents a través de les fotografies amb la informació que han donat els mateixos

visitants quant al nombre d’actes on han participat. Així, a partir de les respostes dels assistents a

l’enquesta, podem determinar diversos perfils de participants segons els esdeveniments que han

presenciat.

Un cop destriats els visitants a cadascuna de les combinacions dels quatres actes a partir de les

enquestes, es pot aconseguir el percentatge d’assistents a cada acte respecte el total d’assistents.

Seguidament, combinant els assistents segons les fotografies i la proporció de visitants a cada acte, es

poden aproximar els assistents totals únics al conjunt dels quatre esdeveniments.

A partir de les tres aproximacions d’assistents totals als actes de la Festa Major analitzats podem

estimar la xifra total d’assistents únics el cap de setmana del 29 i 30 d’agost a Vilafranca aplicant la

mitjana estadística, que resulta en 14.614 visitants no repetits.

6Per l’estimació dels assistents únics als quatre actes no s’utilitza l’observació dels assistents als concerts de la rambla de Sant

Francesc perquè probablement està sobreestimada, com s’ha explicat a la pàgina 20, i esbiaixaria el resultat final d’assistents únics.

Taula 6. Nombre d’assistents segons la combinació d’actes que visiten Acte Persones %

Rambla Sant Francesc 19 3,8 %

Empalmada 12 2,4 %

Diada castellera 49 9,7 %

Entrada Sant Fèlix 62 12,3 %

Rambla Sant Francesc i Empalmada 26 5,1 %

Rambla Sant Francesc i Diada castellera 26 5,1 %

Rambla Sant Francesc i Entrada Sant Fèlix 17 3,4 %

Empalmada i Diada castellera 4 0,8 %

Empalmada i Entrada Sant Fèlix 8 1,6 %

Diada castellera i Entrada Sant Fèlix 112 22,1 %

Rambla Sant Francesc, Empalmada i Diada castellera 17 3,4 %

Rambla Sant Francesc, Empalmada i Entrada Sant Fèlix 15 3,0 %

Rambla sant Francesc, Diada castellera i Entrada Sant Fèlix 66 13,0 %

Empalmada, Diada castellera i Entrada Sant Fèlix 7 1,4 %

Tots quatre actes 66 13,0 % Total 506 100 %

Taula 7. Estimació d’assistents únics als quatre actes6

Acte % Assistents

a cada acte Assistents (recompte

segons fotografies) Estimació assistents

únics als 4 actes

Empalmada 30,6% 4.946 16.146

Diada castellera 68,6% 10.029 14.624

Entrada Sant Fèlix a la basílica 69,8% 9.119 13.071 Mitjana d’assistents 14.614




Cal tenir en compte que aquesta és una xifra aproximada a causa del marge d’error del mètode de

recompte i de l’error mostral de l’enquesta. Amb tot, es pot considerar vàlida per al càlcul de l’impacte

econòmic, perquè és el millor mètode de recompte possible i s’assumeix el supòsit que la major part

dels visitants de fora de la comarca (únics pel càlcul d’impacte econòmic) trien les activitats on s’han fet

els recomptes.

8.4.2. Perfil dels assistents

Els resultats de l’enquesta mostren el perfil dels participants en funció de diverses variables. Quant a la

procedència, una mica menys de la meitat del total d’assistents a la festa provenen de fora l’àrea

d’influència, mentre que la resta són veïns de l’Alt Penedès.

Pel que fa al perfil dels assistents de fora de l’àrea d’influència en funció del lloc de pernoctació, la

major part dels visitants passen el dia a Vilafranca i tornen a dormir al seu lloc d’origen (60,5 %).

L’apartat 10.1 d’aquest treball completa la informació sobre els llocs de procedència del públic de la

festa.

8.4.3. Despesa mitjana diària i distribució del consum

A través de l’enquesta també podem conèixer les pautes de comportament i consum dels visitants. Així, se’ls ha demanat la despesa mitjana diària que tenien pensat fer a Vilafranca i l’àrea d’influència, i els resultats es mostren segmentats per tipus d’assistent.

*Import un cop eliminada la part corresponent a l’allotjament, ja que aquesta despesa es fa fora de l’àrea d’influència.

Despesa diària total dels visitants amb pernoctació fora de l’Alt Penedès 61,67 euros.

Taula 8: Perfil assistents amb relació a la seva procedència Enquestes % Enquestats Assistents

Visitants (residents fora de l'Alt Penedès) 220 43,5 % 6.357

Veïns (residents a l'Alt Penedès) 286 56,5 % 8.257

Totals 506 100 % 14.614

Taula 9. Perfil assistents amb relació a la pernoctació

Enquestes % Enquestats Assistents % Assistents

de fora

Visitants amb pernoctació a l'Alt Penedès 77 15,2 % 2.224 35 %

Visitants amb pernoctació fora de l'Alt Penedès 10 2,0 % 289 4,5 %

Visitants sense pernoctació 133 26,3 % 3.841 60,5 %

Veïns de l'Alt Penedès 286 56,5 % 8.260 -

Total 506 100% 14.614

Taula 10. Despesa mitjana diària total per perfil dels assistents

Despesa diària mitjana total 25,73 €

Despesa diària mitjana visitants amb pernoctació a l’Alt Penedès 30,34 €

Despesa diària mitjana visitants amb pernoctació fora de l’Alt Penedès* 44,54 €

Despesa diària mitjana visitants sense pernoctació 22,47 €

Despesa diària mitjana veïns de l’Alt Penedès 24,76 €




Pel que fa a la distribució d’aquesta despesa, els assistents gasten més de la meitat del seu pressupost

en restauració i bars i, en segon lloc, en oci nocturn (barres dels concerts). La resta de serveis gairebé

són inexistents quant al conjunt dels visitants.

8.4.4. Allotjament

La taula següent presenta la distribució dels visitants amb pernoctació fora del seu domicili habitual,

segons el tipus d'establiment on es van allotjar. Més de la meitat dels assistents de fora s’allotgen en

cases de familiars i amics (56 %), molt per sobre de qualsevol altre tipus d’allotjament. En segon lloc,

però molt allunyat del primer, els visitants trien els hotels i els hostals (19 %).

La taula 13 mostra la mitjana de nits que s'allotgen dins i fora de l’Alt Penedès els assistents que

pernocten fora del seu domicili habitual. Tant els uns com els altres passen més de dues nits allotjats

lluny del seu domicili, però els visitants que dormen a l’Alt Penedès allarguen una mica més la seva

estada.

Taula 11. Distribució de la despesa diària dels assistents segons serveis Restauració i bars 61 % Oci nocturn (barres) 31 %

Comerços locals 3 %

Allotjament 3 %

Altres 2 %

Museus i propostes culturals 0 %

Taula 12. Assistents amb pernocta per tipus d'allotjament Casa familiars i amics 52,9 %

Hotels, hostals i pensions 19,5 %

Altres (autocaravana, etc.) 13,1 %

Casa turisme rural / alberg 4,6 %

Segona residència 3,4 %

Apartament lloguer 2,3 %

Càmping 1,1 %

NS/NC 3 %

Taula 13. Estada mitjana segons perfil visitant Dies

Visitants amb pernoctació a l’Alt Penedès 2,78

Visitants amb pernoctació fora de l’Alt Penedès 2,10




8.4.5. Efecte vinculat

L’efecte vinculat d’un esdeveniment es refereix al total de la despesa que els visitants de fora fan a

l’àrea d’influència durant la seva estada a la festa. A partir de les dades obtingudes a l'enquesta de

Vilafranca, es pot calcular l’efecte vinculat multiplicant el nombre de persones visitants (excloent-ne els

veïns de l’Alt Penedès) per la despesa mitjana diària per persona. També cal tenir en compte les nits que

cada tipus de visitant passa a l’àrea d’influència a l’hora d’agregar la despesa total dels assistents.

*Es comptabilitza la despesa dels veïns durant els dos dies analitzats. **Aquest valor no compta per al càlcul de l'impacte econòmic.

8.5. L’efecte induït

L'efecte induït quantifica la repercussió de l'esdeveniment en l'economia local que no és atribuïble

directament a l'activitat. Les despeses de l'activitat (despeses directes) i les dels visitants al comerç,

restauració, allotjament, etc. dins l’àrea d’influència (despeses vinculades) provoquen un estímul global

en l'economia (efecte induït) que multiplica el valor de les despeses directes i indirectes. El conjunt de

riquesa generat per totes les despeses i per aquest estímul és el que s'anomena impacte econòmic.

L'efecte induït es calcula a partir dels multiplicadors aplicats a la suma dels efectes directes i vinculats.

En el cas de la producció i del valor afegit brut, aquest valor es defineix com el nombre de vegades que

un euro de despesa de l'esdeveniment i dels visitants s'incrementa, en una determinada àrea, abans

que abandoni aquesta àrea o es converteixi en estalvi. Igualment, l’efecte induït també és aplicable a la

creació de llocs de treball en l’àrea d’influència. En concret, els valors de multiplicadors que s'utilitzen

en aquest treball són els extrets del Compte Satèl·lit de la Cultura de Catalunya del 2005, publicat pel

Departament de Cultura.

Taula 14. Càlcul de l’efecte vinculat

Perfil assistents Recompte assistents

Despesa diària mitjana

Nits Efecte vinculat

Visitants amb pernoctació a l'Alt Penedès 2.224 30,34 € 2,78 187.573 €

Visitants amb pernoctació fora de l’Alt Penedès 289 44,54 € 2,10 27.014 €

Visitants sense pernoctació 3.841 22,47 € 1,64 141.553 €

Veïns de l'Alt Penedès 8.260 24,76 € 2* (409.041 €)**

Total 14.614 356.140 €

Taula 15. Multiplicadors de la producció, del valor afegit brut i de l’ocupació

Multiplicador de la producció 1,43

Multiplicador del valor afegit brut o la renda 0,677

Multiplicador de l'ocupació 1,756 X 10-5




8.6. Impacte econòmic total

L'impacte total sobre la producció de la Festa Major de Vilafranca resulta de l’aplicació del multiplicador

de la producció a la suma dels efectes directe i vinculat. Un coneixement més complet de l’impacte

econòmic de l'esdeveniment el dóna l'augment del valor afegit brut (VAB) o millora de la renda, que

correspon a l’increment de recursos econòmics disponibles per a la població i la creació de llocs de

treball a la comarca de l’Alt Penedès a causa de la Festa Major.

*Aquests llocs de treball es generen en el conjunt de l’economia de l’Alt Penedès a causa de la injecció econòmica provocada per la Festa Major. No es tracta de llocs de treball directes creats per l’organització.

9. Contribució a l’economia local

9.1. Contribució a la renda de l’Alt Penedès

La injecció de recursos a l’àrea d’influència en forma de despesa dels visitants de fora fa augmentar la

renda del territori, mesurada a través de la variable valor afegit brut (VAB). La Festa Major de Vilafranca

contribueix a la renda anual de l’Alt Penedès en un 0,016 %. Tot i que el valor sembla petit, és una xifra

important si es considera que s’ha calculat l’impacte de quatre actes festius celebrats en menys de dos

dies, mentre que el VAB comarcal es refereix a tot un any.

Taula 16. Càlcul impacte sobre la producció, la renda i els llocs de treball generats Efecte directe 258.022 €

Efecte vinculat 356.140 € Efecte directe + efecte vinculat 614.162 €

Multiplicador de la producció 1,43

Multiplicador del valor afegit brut 0,677

Multiplicador de l’ocupació 1,756x10-5

Impacte total sobre la producció 878.252 €

Impacte total sobre el valor afegit brut o la renda 415.788 €

Llocs de treball generats* 10,8

Taula 17. Contribució de la Festa Major a la Renda (VAB) de l’Alt Penedès

VAB de l’Alt Penedès 2014 2.675.320.793 €

Impacte total Festa Major en termes de VAB 415.788 €

Contribució de la Festa Major a la renda de l’Alt Penedès 0,016 %




9.2. Ingressos per sectors

A partir de la distribució de la despesa dels visitants de fora de l’Alt Penedès es pot fer una aproximació

als ingressos totals per sectors durant els dos dies de la festa analitzats. Clarament es pot comprovar

que els sectors econòmics que més es beneficien per l’arribada de visitants de fora de la comarca són

els de la restauració, els bars i les activitats d’oci nocturn (en aquest cas, l’oci nocturn es pot assimilar a

les barres de les zones de concerts).

9.3. Factor multiplicador de la despesa pública i de pressupost

Un altre aspecte a tenir en compte és el factor multiplicador de la despesa pública, que definim com el nombre de vegades que l’impacte econòmic d’un esdeveniment multiplica l’aportació de les institucions públiques. Així, la Festa Major de Vilafranca multiplica per 4,3 vegades la inversió que hi fan les administracions públiques en termes de producció.

El factor multiplicador del pressupost és el nombre de vegades que l’impacte econòmic supera el

pressupost total, en aquest cas, la Festa Major de Vilafranca multiplica per 2 el seu pressupost en

termes de producció.

Taula 18. Ingressos sectors econòmics a partir dels visitants (exclou veïns) Sectors econòmics Ingressos totals % despesa forans

Restauració i bars 175.321 € 49,2%

Oci nocturn 113.787 € 32,1%

Allotjament 54.944 € 15,3%

Altres 7.459 € 2,1%

Comerços locals 4.051 € 1,1%

Museus i propostes culturals 579 € 0,2%

Total 356.140 €

Taula 19. Factor multiplicador de la despesa pública

Total despesa pública a la Festa Major 206.500 €

Impacte econòmic sobre la producció 878.252 €

Factor multiplicador de la despesa pública 4,3

Taula 20. Factor multiplicador del pressupost

Pressupost total 438.800 €

Impacte econòmic sobre la producció 878.252 €

Factor multiplicador del pressupost 2




10. Dades demogràfiques dels visitants

A continuació es presenta una sèrie de dades demogràfiques obtingudes a l’enquesta als assistents, el

coneixement, l’explotació i l’anàlisi de les quals pot ser de gran ajuda als organitzadors de la festa en la

planificació de la comunicació.

10.1. Procedència

A la taula 21 es pot observar la procedència dels assistents, agrupats per comarques catalanes,

comunitats autònomes i estats. Les dades mostren que la major part dels assistents són de l‘Alt

Penedès, seguits pel Barcelonès i el Garraf.

Taula 21. Visitants, segons procedència % visitants

Alt Penedès 56,47 %

Barcelonès 9,87 %

Garraf 7,11 %

Baix Llobregat 5,13 %

Anoia 3,76 %

Tarragonès 2,99 %

Baix Penedès 2,95 %

Vallès Occidental 2,59 %

Baix Camp 1,18 %

Alt Camp 1,00 %

Maresme 0,98 %

Vallès Oriental 0,60 %

Bages 0,40 %

Osona 0,40 %

Alt Empordà 0,20 %

Berguedà 0,20 %

Conca de Barberà 0,20 %

Gironès 0,20 %

La Selva 0,20 %

Pallar Sobirà 0,20 %

Priorat 0,20 %

Montsià 0,19 %

Andorra 0,40 %

França 0,40 %

Austràlia 0,20 %

Extremadura 0,20 %

Finlàndia 0,20 %

Holanda 0,20 %

Andalusia 0,20 %

País Basc 0,20 %

Aragó 0,20 %

País Valencià 0,20 %

Itàlia 0,19 %

Polònia 0,19 %

Romania 0,19 %




10.2. Edats i acompanyants

Pel que fa a l’edat, s’observa que l’edat mitjana dels assistents és de 35 anys, amb poca variació entre

homes i dones.

Gràfic 1. Mitjana d’edat dels assistents a la Festa Major de Vilafranca del Penedès

Per franges d'edat, els assistents més nombrosos tenen menys de 25 anys i més de la meitat dels

visitants no passen dels 35 anys.

Gràfic 2. Distribució dels assistents a la Festa Major de Vilafranca del Penedès per franges d’edat




En resposta a la pregunta de si els enquestats anaven sols o acompanyats, una gran part va afirmar que

anaven amb amics (57 %) o amb la parella (50 %).

Gràfic 3. Tipus d’acompanyants dels assistents a la Festa Major de Vilafranca del Penedès

La meitat dels assistents decideix visitar la Festa Major en grups d’entre 2 i 4 persones i una quarta part

vénen en grups de 5 a 7 persones.

Gràfic 4. Mida dels grups d’assistents a la Festa Major de Vilafranca del Penedès




10.3. Activitats dels assistents

Les dades mostren que la Festa Major de Vilafranca aconsegueix retenir públic edició rere edició,

perquè el 67 % dels enquestats de fora de l’Alt Penedès confirma que no és la primera vegada que

assisteix a la festa.

Gràfic 5. Taxa de repetició i de primera assistència a la Festa Major de Vilafranca del Penedès

Aquesta dada queda corroborada amb la contundent resposta dels enquestats a si tornaran a la Festa

Major en edicions futures: un 96 % té previst repetir, símptoma de l’alt nivell de satisfacció dels visitants

amb la Festa Major.

Gràfic 6. Índex de voluntat de repetició dels assistents a la Festa Major de Vilafranca del Penedès




Quant als actes visitats, els assistents prefereixen anar principalment a la processó i Entrada de Sant

Fèlix i a la diada castellera. Si només tenim en compte els visitants de fora de l’Alt Penedès, les dades

assenyalen que s’inclinen sobretot per la diada castellera.

Gràfic 7. Presència dels assistents als actes analitzats a la Festa Major de Vilafranca del Penedès

Els visitants de la Festa Major utilitzen diversos serveis mentre gaudeixen de la festa, especialment de

restauració, ja siguin bars o restaurants. També és destacable la dada que fa referència a la despesa feta

en oci nocturn, que en aquest cas es relaciona amb les barres de la zona de concerts.

Gràfic 8. Serveis utilitzats pels assistents a la Festa Major de Vilafranca del Penedès




10.4. Resum del perfil dels assistents a la Festa Major

Com a resum de les dades demogràfiques obtingudes a l'enquesta al públic assistent es pot afirmar que:

El públic de la Festa Major està dividit entre un 43 % que provenen de fora de l’àrea de l’Alt

Penedès i un 57 % que són veïns.

Els assistents de fora arriben sobretot del Barcelonès, el Garraf i el Baix Llobregat.

Els visitants que pernocten fora del seu domicili habitual (17,5 %) ho fan principalment en cases

de familiars i amics (56 %), en hotels i hostals (19 %) i en altres allotjaments com autocaravanes

(13 %).

Els assistents tenen una mitjana d'edat de 35 anys.

La majoria de visitants van en grups d’amics (57 %) o en parella (50 %).

La majoria de grups estan formats per entre 2 i 4 persones (48 %).

El 32 % dels visitants van assistir a la festa per primera vegada.

El 96 % dels visitants tornaran a Vilafranca en edicions futures de la Festa Major.

Les activitats preferides dels visitants són la Diada castellera i l’Entrada de Sant Fèlix a la basílica.

El 61 % de la despesa dels visitants correspon a restauració i el 31 % a oci nocturn, entès com a les

barres de bar dels concerts de nit.




Annex 1: Qüestionari




Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0

No adaptada de Creative Commons

Font: Impacte econòmic de la Festa Major de Vilafranca del

Penedès. Escena Internacional BCN

Data de publicació: abril de 2016

Edita: Gabinet Tècnic

ISSN: 2385-3255

Dipòsit legal: B 5700-2014

Annex 2: Persones entrevistades

Durant el mesos d’agost i setembre de 2015 es van fer un seguit d'entrevistes a persones significatives

de la vida cultural i econòmica de Vilafranca del Penedès, així com treballadors i responsables de

l’Administració local, entre les quals es van seleccionar persones vinculades directament a la Festa Major

com a organitzadores i participants o com a beneficiàries de l'impacte econòmic. En total es van

entrevistar 21 persones:

Nom Càrrec David Tudela Administrador 2015

Ramón Güell Administrador 2015

Anna Grabalosa Administradora 2015

Pere Regull Alcalde de Vilafranca del Penedès

Aureli Ruiz Regidor d’Hisenda

Raimon Gusi Regidor de Cultura

Àngel Hom Cap de Cultura Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Lídia Romeu Responsable Cicle Festiu Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Sílvia Cànovas Cap del Servei de Comunicació Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Santi Güell Gestor econòmic de la Fundació de la Festa Major

Xavi Aranda Comunicació 2.0

Raimon Mascaró Exadministrador

Ricard Rafecas Director setmanari El 3 de Vuit

Jaume Rafecas Exgraller i persona vinculada a la Festa Major

Jaume Verdoy Rector de Vilafranca del Penedès

Eric Enguita Emprenedor Turisme i Vi

Ignasi Arés Responsable Hotel Pere III

Rubén Romero Responsable Hotel Casa Torner i Güell

Ramon Novell Vicepresident Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès

Marisa Galí Cal Galí (Pastisseria) Joan Trens Cal Trens - Forn de Sant Joan (Pastisseria)

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/deed.ca



impacte econòmic d'esdeveniments de cultura …o renda incorporada ha estat de 415.788 euros i...

Documents