impacte econòmic de l'activitat turística al vallès oriental

1

IMPACTE ECONÒMICDE L’ACTIVITAT TURÍSTICA

AL VALLÈS ORIENTAL

2Impacte econòmic de l’activitat turística al Vallès Oriental


III. L’ECONOMIA DEL TURISME Tipus d’anàlisi 52

Evolució de la demanda i estimació

de la despesa turística 53

Dos elements singulars: El Circuit

Barcelona-Catalunya i la Roca Village 57

La despesa efectuada pels turistes,

visitants i usuaris de 2a residència 58

Especialització per territoris: l’òptica

d’oferta 61

IV. IMPACTE SOBRE EL PIB I L’OCUPACIÓ Metodologia utilitzada 64

Impacte del turisme en l’ economia

de la zona 66

El pes del turisme en diferents comarques 68

V. ESCENARIS DE FUTUR A L’HORITZÓ 2024 Model de prospectiva 71

Els escenaris seleccionats 72

Resultats dels diferents escenaris

considerats 75

VI. CONCLUSIONS 79

VII. BIBLIOGRAFIA 81

PRESENTACIÓ 4

AGRAÏMENTS 5

I. ALGUNS TRETS SOCIOECONÒMICS RELLEVANTS DEL VALLÈS ORIENTAL

Estructura territorial 6

Evolució demogràfica recent 9

Base productiva, PIB i nivell de renda 13

II. L’ACTIVITAT TURÍSTICA A LA COMARCA L’oferta turística 24

L’estructura d’allotjament turístic 27

L’Eix de l’AP-7: Granollers i el turisme

de negocis 31

L’oferta turística de natura i paisatge 33

Tradició termal a Caldes de Montbui

i la Garriga 40

La Roca Village 41

El Circuit de Barcelona-Catalunya 43

Dinamització i activitats complementàries 45

Diferències comarcals 49

ÍNDEX


El primer fa una breu introducció a l’estructura ter-ritorial de la comarca, l’evolució demogràfica recent, les bases de la seva economia, la dinàmica producti-va i laboral i l’impacte de la conjuntura actual.

En el segon apartat s’analitza el model turístic, tant des del punt de vista de l’oferta existent, com de les característiques dels visitants i es posen en relleu els nous segments emergents.

El tercer apartat se centra en les bases econòmi-ques del turisme, des del punt de vista de l’oferta i la demanda, analitza la dinàmica recent i estima la despesa turística a la zona. Es calculen les mag-nituds econòmiques del sector, la importància de l’activitat turística en termes de PIB i d’ocupació i es plantegen escenaris alternatius a l’horitzó de la propera dècada.

Finalment, en el darrer capítol es fan unes refle- xions a tall de conclusions.

El Vallès Oriental ha estat una comarca d’estiueig i se-gona residència de reconegut prestigi ja des del s. XIX i conserva bona part del seu capital natural, entre els que destaquen el Parc Natural del Montseny i els municipis balnearis més propers a Barcelona.

També és una estratègica zona de pas i connecti-vitat no només dins de Catalunya, sinó també pel que fa a les relacions entre la Península i Europa, el que ha permès el desenvolupament de diferents ei-xos productius, una potent base econòmica i dues instal·lacions singulars amb una gran atractivitat turística més enllà de l’àmbit català, el Circuit de Barcelona-Catalunya i el centre comercial La Roca Village.

En aquest context, el present treball pretén visua-litzar la importància actual i el potencial turístic de la comarca, i plantejar els reptes als què s’enfronta. Per tal de fer aquesta reflexió, l’informe s’estructu-ra en base a tres grans apartats.

PRESENTACIÓ


Carmina Heredero. Tècnica de Dinamització Eco-nòmica CSETC de l’ajuntament de Cardedeu

Nona Ibarz. Directora de màrqueting del Circuit de Barcelona-Catalunya

Pep Margenat. President de l’Associació de Turis-me Rural del Vallès Oriental

Xavier Muntasell. Àrea de Turisme i Promoció econòmica de l’ajuntament de Santa Maria Palau-tordera

Núria Nadal. Tècnica de turisme del Consell Comar-cal del Vallès Oriental

Isidre Pineda. Regidor de Turisme de l’ajuntament de Caldes de Montbui

Elisenda Ramírez. Tècnica de Turisme de l’ajunta-ment de Sant Celoni

Ramón Sagalés. Empresari de transports Sagalés

Fina Soley. Presidenta de l’Associació de Càmpings del Vallès Oriental

Jordi Táboas. Director general de GranollersMer-cat de l’ajuntament de Granollers

Gemma Tuset. Tècnica de Promoció Econòmica, Comerç i Ocupació de l’ajuntament de La Roca del Vallès

David Vázquez. President del Gremi d’Hostaleria del Vallès Oriental

Aquest treball no hagués pogut reeixir sense l’ajut i el treball de coordinació de l’Esther Garcia,

Aquest treball ha tingut una metodologia molt par-ticipativa amb els agents del sector de la comarca, que ens han ajudat amb la seva visió del territori. Especialment volem agrair la col·laboració de les se-güents persones:

Montserrat Ametller. Regidora de Turisme de l’ajuntament de La Roca del Vallès

Sivia Arau. Tècnica de l’Associació d’Empresaris Tu-rístics del Montseny

Joana Barber. Directora del Parc Natural del Mont-seny

Teresa Blanch. Directora del Museu Arxiu Tomás Balvey de Cardedeu

Laia Bosch. Tècnica de Recerca i Divulgació de l’ajuntament de Mollet del Vallès

Andrea Canelo. Regidora de Turisme de l’ajunta-ment de Granollers

Laura Chavarria. Senior Tourism Manager Spain. Value Retail Management Spain S.L

Carme Clopés. Tècnica de l’Associació d’ Empresa-ris Turístics del Montseny

Raquel Costa. Tècnica de Turisme de l’ajuntament de Caldes de Montbui

Aurea Diéguez. Tècnica de Turisme de l’ajuntament de Granollers

Neus Díez. Àrea de Turisme de l’ajuntament de La Garriga

AGRAÏMENTS


cap de l’Àrea de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Vallès Oriental i Carme Rodríguez, tècnica de Turisme de l’Àrea de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Vallès Oriental.

Finalment, el nostre especial reconeixement als im-pulsors d’aquesta línia de treball, que s’emmarca dins la tasca per millorar la informació de l’activitat turística comarcal, en Xavier Font, cap de l’Oficia Tècnica de Turisme i en Damià Serrano, respon-sable de LABturisme de la Diputació de Barcelona, Maria Segarra, directora del Departament de Com-petitivitat i Formació de la Cambra Oficial de Comerç de Barcelona, i Ma. Victòria Silberstein, tècnica de turisme del Departament de Competitivitat i Forma-ció de la Cambra Oficial de Comerç de Barcelona.

A cada un d’ells el nostre agraïment, si bé la respon-sabilitat dels resultats recau plenament en l’equip redactor.

Gabinet Estudis Econòmics, SA


La esmentada situació estratègica de la comarca, juntament al procés de descentralització de la in-dústria de Barcelona, han provocat que el Vallès Ori-ental experimenti una gran expansió demogràfica i una important transformació de la seva estructu-ra productiva, caracteritzada per un pes reduït del

Estructura territorial

El Vallès Oriental delimita el sector de llevant de la regió històrica del Vallès, configurada per una gran depressió i un bon nombre de valls que la travessen en direcció nord-sud, entre les serralades Prelitoral i Litoral. La comarca té una situació estratègica que ha determinat que la creuin importants línies de co-municació, unint França amb la resta de la Península.

Amb 851 km2 de superfície, és la comarca més ex-tensa de l’àmbit metropolità i la cinquena en po-blació, amb quelcom més de 400.000 habitants el 2013, el 5,3 % de la població catalana.

El medi físic és molt divers, amb alçades que van des dels 50 metres de la vall baixa del Besòs fins els 1.712 metres del Turó de l’Home, a la serralada Prelitoral. Tot i que l’acció humana a la comarca ha estat intensa, al costat de pobles i ciutats d’allò mes moderns, hi ha espais naturals de gran valor, com el massís del Montseny, reserva mundial de la biosfe-ra, les serres del Montnegre, el Corredor, la serrala-da Litoral o els cingles de Bertí.

El Parc Natural del Montseny va ser declarat per la Unesco Reserva de la Biosfera l’any 1978, i el 1987 es va establir com a Parc Natural. El massís del Montseny dibuixa una de les siluetes més emblemà-tiques i ocupa una superfície de 30.120 hectàrees que es distribueix entre 18 municipis de tres comar-ques, el Vallès Oriental, Osona i La Selva.

I. ALGUNS TRETS RELLEVANTS DE L’ECONOMIA DEL VALLÈS ORIENTAL

Font: Elaboració pròpia a partir del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB).

Mapa 1. Estructura territorial de la comarca del Vallès

Oriental

Espais oberts

Urbanitzacions Àrees d’ocupacióurbana


de marcat caràcter rural i un gran atractiu turístic. (Veure Mapa 1).

El Vallès Oriental té una gran tradició d’estiueig, tant als municipis de l’entorn del Parc Natural del Mont-seny i les serralades, com Aiguafreda, Castellterçol,

sector primari, una forta industrialització i un pro-cés de terciarització en expansió.

Des d’un punt de vista econòmic és també una co-marca molt heterogènia, ja que combina zones de notable implantació industrial i urbana amb d’altres

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat.

Mapa 2. Distribució de la població del Vallès Oriental el 2013


molt semblant i en ocasions superior a indrets més propers a Barcelona, fet que es va posar de relleu per exemple durant la dècada dels seixanta, període en el que, mentre la població de la província creixia a un ritme del 3,2 % anual de mitjana, el Vallès Oriental ho feia al 5,6 %.

Es tracta d’un creixement que s’ha mantingut en ta-xes molt elevades des de la dècada del seixanta, i que no s’ha aturat en cap moment, ja que han con-vergit diversos processos. D’una banda, l’arribada d’immigració per motius laborals al que s’ha afegit, de manera progressiva, la descentralització de Bar-celona cap a zones properes amb atractius residen-cials i menors preus de l’habitatge. D’altra banda, la continua transformació de l’important parc de se-gones residències en habitatges principals, que es produeix des dels anys noranta i que ha portat tam-bé nova població al territori.

La dinàmica demogràfica ha continuat durant el se-gle XXI. D’aquesta manera, entre el 2001 i el 2007 la població del Vallès Oriental va créixer un 2,9 % anual, un ritme superior al de Catalunya (2,1 %) i al de les co-marques veïnes. Per exemple, el Vallès Occidental va créixer un 2,4 %, el Maresme un 2,6 %, Osona un 2,2 % i el Barcelonès un 0,8 %. Novament, els atractius la-borals i residencials van originar considerables flu-xos de població en aquest període. (Veure Gràfic 1).

La conjuntura recessiva que es viu a Catalunya des de l’any 2008 ha frenat el ritme de creixement

Sant Feliu de Codines, Cardedeu o Figaró–Mont-many, com a les viles termals de la Garriga i Caldes de Montbui. Aquesta tradició, que data de finals del S. XIX, fa que disposi d’un important patrimoni mo-dernista. En el seu moment es van construir un gran nombre d’urbanitzacions si bé, progressivament, es van transformant en primeres residències.

La comarca s’estructura administrativament en 43 municipis. Granollers, amb 59.753 habitants el 2013, és la capital i un gran centre de serveis, alhora que una ciutat amb un pes industrial remarcable. La segueix Mollet, d’expansió més recent que el 2013 tenia 51.954 habitants, també amb un marcat per-fil industrial. Ambdues amb unes característiques plenament metropolitanes i una oferta hotelera mo-derna. (Veure Mapa 2).

La resta de municipis tenen un pes demogràfic molt menor i, com la mateixa comarca, un perfil molt divers. Fins a 9 municipis se situen entre els 15.000/20.000 habitants, mentre que altres 9, gai-rebé tots ells situats al nord, no arriben als 1.000 habitants.

Evolució demogràfica recent

Al llarg del segle XX, el Vallès Oriental va enregistrar un creixement demogràfic global del 1,93 % anual de mitjana, passant dels 45.826 habitants que te-nia l’any 1900 als 309.459 del 2000. Un creixement


Aquest flux de població jove ha reforçat les franges en edat laboral, ha ajudat a incrementar la taxa de natalitat i ha frenat l’envelliment mitjà de la població. (Veure Gràfic 2).

El notable augment de població ha comportat un increment de les necessitats d’habitatge a la co-

demogràfic a tot el país. Tot i així, entre el 2007 i el 2013 la població del Vallès Oriental ha seguit in-crementant-se a un ritme del 1,1 % anual, passant de 377.198 habitants a pràcticament 403.000 ha-bitants. En canvi, en aquest període, el creixement demogràfic del global de Catalunya ha estat només del 0,2 % anual.

Gràfic 1. Evolució demogràfica del Vallès Oriental


450.000

400.000

350.000

300.000

250.000

200.000

150.000

100.000

50.000

01900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 201302 06

1914:I Guerrra

Mundial 1936:Guerrra

Civil

1939:II Guerrra

Mundial

1960:Pla estabilització

Economia Espanyola

1962:Inici immigració

del sud Espanya

1967:Posada en marxa

AP-7 Barcelona-Girona1986:

Entrada UEInici boomedificatori


del Circuit de Catalunya

1999:Inauguració de La Roca Village

2000:Inici migració

no comunitària2007:Inici crisieconòmica

1995:Túnel Granollers-Mataró

Vallès Oriental:402.989

Granollers60.000

Mollet52.000


Barcelona-Montmeló

Es declara el Montseny enParc Protegit

1977:Arribada

Democràcia


Gràfic 2. Piràmide d’edats del Vallès Oriental 2012


22.500 15.000 7.500

Homes Dones

0 0

ImmigrantsResta

7.500 15.000 22.500

85 i més

80-84

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

5-9

0

Edat Creixement Residents Nombre mitjana 2001-07 2007-12

Autòctons 350.507 39,6 18,2 % 1,0 %

Immigrants 52.125 34,3 35,6 % 4,0 %

Total 402.632 38,9 19,5 % 1,3 %


bats, el nivell màxim es va assolir el 2009, per caure a continuació de forma similar als habitatges iniciats.

En termes relatius, és a dir, respecte la població, el nombre d’habitatges iniciats al Vallès Oriental s’ha situat tradicionalment per sota de la mitjana ca-talana i, en general, presenta xifres inferiors a les comarques veïnes com el Vallès Occidental, el Bar-celonès i el Maresme (tot i que, el 2013, el Maresme

marca. En un procés força semblant al que s’ha do-nat globalment arreu de Catalunya, els anys 2005 i 2006 es va assolir el nombre màxim d’habitatges iniciats, per caure espectacularment el 2008 i man-tenir-se en nivells mínims els anys següents.

L’any 2012 es van començar a construir poc més de 300 habitatges, que no arriben al 5 % del total d’inici-ats el 2005 o el 2006. Pel que fa als habitatges aca-

Gràfic 3. Evolució comparada dels habitatges iniciats al Vallès Oriental amb Catalunya i les comarques veïnes (1992 = 100)


92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13

BarcelonèsCatalunyaVallès OrientalVallès OccidentalMaresme

1992 = 100

450

400

350

300

250

200

150

100

50

0


El marcat caràcter industrial de la comarca es fa palès en el fet que produeix gairebé el 9 % del PIB industrial català, mentre que la resta de grans sec-tors representen poc més del 5 %, en el millor dels casos. Destacar finalment una productivitat per lloc de treball clarament superior a la mitjana catalana. (Veure Gràfic 4).

El PIB ha seguit en els darrers anys una evolució si-milar a la mitjana catalana i a la de les comarques veïnes, amb una etapa inicial de fort creixement fins arribar a la crisi de 2008 i 2009, de la que es va recuperar amb força el 2010, per caure de nou en el 2012. Una tendència que, previsiblement, s’ha man-tingut el 2013, si bé amb un descens del PIB inferior. (Veure Gràfic 5).

En termes quantitatius, entre el 2001 i el 2007 l’eco-nomia del Vallès Oriental va créixer a un ritme del 3,0 % anual, però en els anys de crisi el retrocés ha estat de l’1,5 % anual de mitjana, de manera que la comarca ha perdut el 7 % del seu PIB en els darrers 6 anys. (Veure Gràfic 6).

Dins el sector industrial cal destacar el paper ab-solutament rellevant del químic-farmacèutic, que en els darrers anys encara ha incrementat la seva im-portància. El segueix, en una situació molt secundà-ria, la metal·lúrgica i l’alimentari, si bé en els darrers anys han perdut una part del seu protagonisme, a mesura que l’activitat industrial s’ha diversificat. (Veure Gràfic 7).

ha edificat menys habitatges que el Vallès Oriental). (Veure Gràfic 3).

Base productiva, PIB i nivell de renda

L’economia del Vallès Oriental representa, el 2013, al voltant del 5 % del PIB català, un pes econòmic força similar a la seva demografia, mentre que els llocs de treball ubicats a la comarca representen només un 4,3 %.

*Dades referents a 2012Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat, Departament de Treball de la Generalitat, Catalunya Caixa i el model SIM-SOE

Vallès %

Oriental CAT

Població (habitants) 402.989 5,3

Territori (km2) 851,00 2,6

Llocs de treball 119.767,00 4,3

PIB* total (milions €) 9.406,23 5,0

Productivitat (€/lloc de treball) 78.537,72 116,8

PIB primari (milions €) 69,61 3,8

PIB industrial (milions €) 3.504,76 8,9

PIB construcció (milions €) 808,94 3,9

PIB serveis (milions €) 5.022,93 3,8

Taula 1. Principals magnituds del Vallès Oriental 2013


des. A molta distància segueix l’hoteleria, els inter-mediaris financers i el transport i la logística. (Veu-re Gràfic 8).

L’evolució de la renda per càpita està estretament correlacionada amb l’evolució econòmica, amb una forta expansió fins el 2007, estabilització en el

Per la seva aportació al PIB, el tèxtil és actualment el vuitè subsector. Mentre que en els anys anteriors a la crisi semblava en caiguda lliure, en els darrers anys el seu retrocés s’ha amortit.

Els serveis professionals, el comerç i els serveis públics són les activitats terciàries més destaca-

Gràfic 4. Evolució del PIB del Vallès Oriental i les seves comarques veïnes (2001-2013) (% de creixement en termes reals,

euros constants de 2013)

*Estimació pròpia.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal 2013 de Catalunya Caixa.

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13

Vallès Oriental

Vallès Occidental

Catalunya

Maresme

Barcelonès

6,0 %

4,0 %

2,0 %

0,0 %

–2,0 %

–4,0 %

–6,0 %

–8,0 %


i també de la província de Barcelona i el Barcelonès. (Veure Gràfic 10).

En els darrers anys, la intensitat tecnològica de l’ac-tivitat industrial ha augmentat força i actualment gairebé 2/3 està centrada en tecnologia mitjana-alta o alta, força similar al Vallès Occidental i molt superior a la mitjana catalana.

2008, una forta pèrdua en el 2009 i certa represa en els anys següents, fins arribar a una nova cai-guda el 2013, que encara no està comptabilitzada. (Veure Gràfic 9).

Tot i que ha evolucionat de forma molt similar al Va-llès Occidental, es manté força per sota d’altres co-marques veïnes, com el Maresme, Osona i el Bages,

Gràfic 5. Mitjana de creixement anual del PIB


Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Catalunya Caixa.

1995-2000

4,0%3,9%3,6%3,6%

3,4%3,0%

2,9%3,0%3,1%

2,6%

–1,5%–1,4%

–1,0%–1,1%

–0,6%

2001-2007 2008-2013*

Vallès Oriental

Vallès Occidental

Catalunya

Maresme

Barcelonès


La comarca compta actualment amb uns 90.600 treballadors per compta aliena, apart dels autò-noms. Hi ha més de 11.300 empreses, de les quals només 4 superen els 500 treballadors, aplegant gairebé el 5 % de la força laboral de la comarca. Més del 45 % de les empreses tenen menys de 25 treballadors i la resta es distribueix en un entramat

Al Vallès Oriental es localitza a l’entorn del 4 % dels llocs de treball de Catalunya. Els sectors comercial i serveis (tant a l’engròs com al detall) i, en menor mesura, el sector industrial (químic, farmacèutic i alimentari) són els principals generadors de llocs de treball de la comarca.

Gràfic 6. Evolució de la distribució del PIB per grans

sectors productius (en € constants de 2013)

Gràfic 7. Evolució del PIB industrial per principals

branques d’activitat (en € constants de 2013)





2000

49 %

43 %

1 %

8.200 M€

9 %

Primari

Serveis

Construcció

Indústria39 %

50 %

1 %

10.108 M€

11 %

37 %

53 %

1 %

9.367 M€

9 %

2008 2013* 2005

11,3 %

13,5 %

5,2 %

31,4 %

7,1 %7,1 %

6,6 %5,9 %

11,9 %

3.683 M€

7,6 %

13,5 %3,6 %

38 %

9,0 %

7,6 %6,5 %6,4 %9,8 %

3.331 M€

Resta

Maq. i equip. mecànic

Material de transport

Equip. Elèc., electr. i òptic

Paper i arts gràfiques

Químic, cautxú i plàstics

Tèxtil, cuir i calçat

Metal. i prod. metàl·lics

Aliments, begudes i tabac

2009

8,2 %

10,7 %3,5 %

38,6 %

7,9 %7,5 %6,6 %6,6 %

10,1 %

3.379 M€

2013*


pectacularment, fins superar actualment el 17 %. De tota manera, es manté per sota d’altres comarques metropolitanes, com el Vallès Occidental i el Mares-me, i de la mitjana catalana.

La comparança de les seves grans magnituds amb el total de Catalunya posa en relleu una mobilitat la-boral diària fortament negativa cap a les comarques veïnes. És a dir, que la xifra dels que treballen fora és molt superior als que venen, tot i que es tracta d’una comarca amb una densitat demogràfica que dobla la mitjana catalana.

Les dades de mobilitat per motius laborals han ex-perimentat un intents creixement entre el 1996 i el 20121 i posen en relleu el canvi espectacular expe-rimentat a la comarca, que ha passat de ser atrac-tora de mobilitat laboral, sobretot durant el període 1986-1991, a pràcticament equilibrar-se l’any 1996 i experimentar un fort saldo negatiu cap al Barcelo-nès i el Vallès Occidental a partir de l’any 2001.

Actualment, el Vallès Oriental genera uns 121.360 llocs de treball, dels quals un 67 % són ocupats per residents. En canvi, el 52 % de la població ocupada de la comarca treballa fora d’aquesta.

Un fet significatiu és que el nivell de renda per càpi-ta és inferior al global de Catalunya mentre la pro-

1 Les dades de mobilitat de 2013 són una estimació pròpia a partir de les dades d’Idescat, de la base de dades Hermes de la Diputació de Barcelona i del Departament de Treball de la Generalitat.

d’empreses mitjanes, amb més de 30 treballadors. La meitat dels llocs de treball es concentren en 5 dels 43 municipis de la comarca: Granollers (22,8 %), Mollet del Vallès (10,1 %), Parets del Vallès(7,0 %), les Franqueses del Vallès (6,0 %) i Lliçà de Munt (4,5 %). (Veure Taula 2 i Gràfic 11).

La crisi ha tingut un fort impacte en les xifres d’atur, que si bé ja en els anys d’expansió se situaven per damunt del 7 %, en els darrers anys s’han enfilat es-

Gràfic 8. Evolució del PIB terciari per principals

branques d’activitat (en € constants de 2013)



2005

23,2 %

9,4 %

13,4 %2,0 %

22,6 %

22,5 %

6,9 %

4.727 M€

22,3 %

9,5 %

10,8 %

6,9 %

23,4 %

20,2 %

6,9 %

5.145 M€

22,1 %

9,8 %

6,7 %6,9 %

26,9 %

20,6 %

7,0 %

5.125 M€

Altres activitats i serveis

AAPP, sanitat i educació

Immobles i serveis emp.

Intermediació financera

Transport

Hoteleria

Comerç

2009 2013*


Mentre que els residents ocupen llocs menys re-tribuïts.

Aquest és un dels reptes de la comarca, aconseguir que l’elevada riquesa generada a la zona es transformi també en renda per la població que hi resideix. I un cert turisme de qualitat podria col·laborar en aquest repte.

ductivitat de la comarca és força elevada i superi-or a la mitjana catalana, tal i com correspon a una base productiva moderna i tecnològicament avan-çada. Això indica, previsiblement, que una gran part de l’alta mobilitat laboral en direcció a la comarca la composen directius i persones de ocupen els llocs de treball de més valor afegit i alta productivitat.

Gràfic 9. Evolució renta per càpita 2000-2012



2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Barcelonès

Província Barcelona

Maresme

Vallès OccidentalVallès Oriental

Euros

19.000

18.000

17.000

16.000

15.000

14.000

13.000

12.000

11.000

10.000


ràfic 10. Pes de les activitats d’alt contingut tecnològic

sobre el total d’afiliació de treballadors industrials: Una

visió comparada2

2 Es consideren activitats d’alt valor afegit aquelles que incorporen un elevat grau de tecnologia (en el cas de la indústria) i/o una major intensitat de coneixement (en el cas dels serveis). Com s’ha explicat anteriorment, s’ha utilitzat la classificació d’activitats basades en el coneixement i la tecnologia establerta per l’OCDE.

Gràfic 10. Pes de les activitats d’alt contingut tecnològic sobre el total d’afiliació de treballadors industrial: Una visió

comparada2 (% de llocs de treball en cadascuna de les categories definides)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Informe «Activitats d’alt contingut tecnològic», juny 2012, del Departament d’Empresa i Ocupació, a partir de dades de la Tresoreria

General de la Seguretat Social.

39,5 %

28,4 %

31,1 %

0,9 %Vallès

Oriental2005

Vallès Oriental

2011

Catalunya Osona

2011

VallèsOccidental

38,2 %

35,0 %

24,4 %

2,4 %

29,6 %

31,5 %

32,5 %

6,4 %

24,5 %

17,8 %

54,9 %

2,9 %

34,2 %

37,2 %

24,4 %

2,9 %

Tecnologia Alta

Tecnologia Mitjana-Alta

Tecnologia Mitjana-Baixa

Tecnologia Baixa


Perfil sectorial Empreses Treballadors % Vallès Oriental

Comerç engròs, exc. vehicles motor 1.107 8.918 9,8

Comerç detall, exc. vehicles motor 1.658 6.416 15,8

Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 6 7.464 8,2

Productes metàl·lics, exc. maquinària 264 5.509 6,1

Cautxú i plàstic 469 4.107 4,5

Construcció 175 4.016 4,4

Indústries químiques 136 3.917 4,3

Educació 317 3.671 4,1

Activitats sanitàries 211 3.622 4,3

Serveis de menjar i begudes 964 3.046 3,8

Activitats especialitzades construcció 642 2.946 3,3

Venda i reparació de vehicles motor 427 2.831 3,1

Indústries de productes alimentaris 175 2.650 2,9

Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 59 2.152 2,4

Serveis a edificis de jardineria 221 2.141 2,4

Transport terrestre i per canonades 486 2.061 2,3

Productes farmacèutics 30 1.980 2,2

Maquinària i equips ncaa 170 1.805 2,0

Serveis socials amb allotjament 62 1.693 1,9

Arts gràfiques i suports enregistrats 118 1.626 1,8

Altres activitats de serveis personals 438 1.567 1,7

Indústries tèxtils 69 1.320 1,5

Activitats esportives i d’entreteniment 142 1.220 1,3

Productes informàtics i electrònics 40 1.175 1,3

Activitats jurídiques i de comptabilitat 294 1.145 1,3

Construcció d’immobles 354 1.111 1,2

Serveis socials sense allotjament 43 1.049 1,2

Emmagatzematge i afins al transport 102 1.026 1,1

Metal·lúrgia 41 949 1,0Resta (<1 %) 2.115 13.515 14,9

Vallès Oriental 11.329 90.592 100,0

Taula 2. Principals característiques i perfil emmpresarial del Vallès Oriental al 2013 (les xifres són referides a empreses i

treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social)


Municipi Empreses Treballadors % Vallès Oriental

Granollers 2.308 20.698 22,8

Mollet del Vallès 1.085 9.140 10,1

Parets del Vallès 551 6.306 7,0

Franqueses del Vallès, les 624 5.434 6,0

Lliçà de Vall 369 4.113 4,5

Montornès del Vallès 384 3.771 4,2

Sant Celoni 506 3.785 4,2

Roca del Vallès, la 306 3.629 4,0

Caldes de Montbui 532 3.297 3,6

Montmeló 249 2.875 3,2

Garriga, la 467 2.829 3,1

Llinars del Vallès 300 2.614 2,9

Cardedeu 505 2.361 2,6

Canovelles 347 2.284 2,5

Llagosta, la 317 2.058 2,3

Lliçà d’Amunt 265 2.048 2,3

Martorelles 171 1.846 2,0

Ametlla del Vallès, l’ 258 1.279 1,4

Santa Maria de Palautordera 237 1.693 1,9

Sant Fost de Campsentelles 184 1.173 1,3

Bigues i Riells 160 981 1,1

Santa Eulàlia de Ronçana 184 944 1,0

Resta (<1 %) 1.020 5.214 5,9

Vallès Oriental 11.329 90.592 100,0Tamany<25 treballadors 10.665 41.109 45,4

De 26 a 30 141 3.943 4,4

De 31 a 50 253 9.931 11,0

De 51 a 100 148 10.384 11,5

De 101 a 250 97 14.315 15,8

De 251 a 500 21 4.320 4,8

>500 4 0 5

Vallès Oriental 11.329 90.592 100,0

Taula 2. (Continuació)

*Dades a desembre de 2013. El percentatge està calculat sobre el nombre de treballadorsFont: Departament de Treball


Gràfic 11. Evolució de la taxa d’atur, 2005-2014

Font: Informe de conjuntura econòmica del Vallès Oriental, Observatori-Centre d’Estudis del Consell Comarcal del Vallès Oriental.

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Catalunya

BarcelonèsOsona

MaresmeVallès Occidental

Vallès Oriental

25 %

20 %

15 %

10 %

5 %

0 %


Gràfic 12. Evolució de la mobilitat laboral intercomarcal (entrades i sortides a la comarca)


Residents que treballenfora del Vallès Oriental

Viuen i treballenal Vallès Oriental

Venen a treballaral Vallès Oriental

Llocs de treballlocalitzats a la

comarca

Saldomobilitat

1986

1991

1996

2001

2006

2012

80.739

118.761

113.305

141.952

148.678

121.360

4.669

6.297

2.385

–9.983

–23.041

–36.71181.400 40.00088.000

103.573 45.10576.643

103.987 37.96547.948

82.50728.413 30.798

93.13819.325 25.622

64.36411.780 16.429


A nivell turístic, s’engloba dins la marca Costa Barce-lona i compta amb alguns dels llocs més visitats de la província, com el centre comercial La Roca Village i el Circuit de Barcelona-Catalunya. (Veure Tabla 3).

L’oferta turística

El Vallès Oriental, tot i ésser una comarca molt in-dustrialitzada, conserva encara un marcat caràcter rural en una localització molt propera i ben comunica-da amb Barcelona. Tradicionalment, Sant Feliu de Co-dines, l’Ametlla del Vallès, Castellterçol, Cardedeu, la Garriga, Figaró - Montmany, Aiguafreda o Gualba han estat destinacions d’estiueig i esbarjo, ja des del segle XIX, i són encara apreciats per les seves condicions climàtiques, el seu paisatge i el seu ambient local.

Molts d’aquests municipis compten amb un impor-tant patrimoni arquitectònic de l’època modernista (Jujol, Raspall, Rubió i Bellver, etc.). Caldes de Mont-bui i la Garriga, a més a més, són centres termals i balnearis.

Aquesta tradició ha fomentat també la construcció d’urbanitzacions de segona residència, especial-ment als municipis dels vessants del Montseny, a la vall del riu Tenes o als vessants de la serralada Lito-ral, moltes de les quals estan esdevenint, progressi-vament, primeres residències. (Veure Mapa 3).

La comarca és també una de les zones més apreci-ades per la tradició excursionista ca talana, en parti-cular el Parc Natural del Montseny, que comparteix amb Osona i la Selva, les serres del Corredor i Mont-negre, al límit amb el Maresme, els cingles de Bertí, la vall de Marfà, la Conreria-Sant Mateu-Séllecs, la Sauva Negra, etc...

II. L’ACTIVITAT TURÍSTICA A LA COMARCA

Font: Evolució indicadors turisme a la província de Barcelona - setembre 2013. Infor-

me mensual confeccionat pel LABturisme de la Diputació de Barcelona a partir de les

dades d’INE, IDESCAT i de la pròpia Gerència de Turisme de la Diputació de Barcelona.

Mapa 3. Marques turístiques de la província de

Barcelona


crisi, desprès de créixer durant el període d’expan-sió econòmica. (Veure Gràfic 14).

En aquests moments, la comarca se situa a l’entorn de la mitjana catalana respecte a la proporció de places hoteleres, establiments que acullen el 79 % de les pernoctacions, mentre que té una menor pro-porció de places de càmping i el doble de places de turisme rural. (Veure Gràfic 15 i Taula 4).

El grau d’ocupació hotelera al Vallès Oriental ha cai-gut fortament l’any 2013, en relació a l’any anterior,

La infraestructura turística hotelera, l’any 2013, està formada per un total de 42 establiments amb 3.321 places i 22 pensions amb 414 places. Hi ha, a més, 47 establiments de turisme rural, amb 386 places, i 8 càmpings amb capacitat per a 2.805 pla-ces. Tot plegat es tradueix en gairebé 7.000 places d’allotjament. (Veure Gràfic 13).

Els establiments hotelers són els que més han crescut el darrer quinquenni, especialment els de 2 estrelles, mentre que l’oferta de places de 3 i 4 estrelles ha quedat estancada amb l’arribada de la

Llocs d’interès 2012 2013

1 La Roca Village 3.200.000 3.300.000

2 Monestir de Montserrat 2.244.932 2.390.295

3 Circuit de Barcelona-Catalunya 580.885 620.596

4 Parc Natural del Montseny 183.367 196.056

5 Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac 150.590 168.864

6 Canal Olímpic de Catalunya de Castelldefels nd 133.000

7 Espais Naturals del Delta del Llobregat 130.906 132.000

8 Parc de la Serralada de Marina 119.589 107.042

9 Codorniu 95.464 104.295

10 Món Sant Benet 79.152 102.879

Font: Estadístiques de turisme a Barcelona i província. Diba, 2012

Taula 3. Visitants als llocs d’interès turístic a la província de Barcelona - 2013


El Vallès Oriental rep majoritàriament visitants de nacionalitat espanyola i de la mateixa província, especialment de Barcelona. En quant a turisme estranger, segons l’Estudi de Caracterització dels turistes a Costa Barcelona del 2013, elaborat pel LABturisme de la Diputació de Barcelona, el prin-cipal país emissor és França, amb un 12 %, seguit d’Alemanya, amb un 4,2 %.

i és un dels més baixos entre les comarques de la província. El grau d’ocupació dels càmpings també ha tingut un descens molt significatiu, tot i els seus preus ajustats. Totes dues demandes, molt relacio-nades amb l’economia local i nacional, han estat molt afectades per la crisi. En canvi, ha millorat lleugera-ment l’ocupació en allotjaments de turisme rural.

Gràfic 13. Evolució de l’oferta d’allotjament per tipologies 1996-2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat.

96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13

Hotels

3.321

Càmpings

2.805

Cases

Rurals

386

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

Places


Granollers, amb 10 establiments i més de 1.200 places hoteleres, és el municipi que concentra la major oferta, seguit de Mollet del Vallès, amb 5 establiments i més de 600 places. De fet, a les vores de l’eix de l’AP-7 es localitza l’oferta hotele-ra bàsicament vinculada a l’activitat empresarial i econòmica de la comarca, que representa un 64 % del total.

L’estructura d’allotjament turístic

Els hotels del Vallès Oriental representen l’1,2 % de l’oferta de places de Catalunya i el 2,7 % de la província, una proporció reduïda bàsicament per la gran concentració hotelera a Barcelona i a la cos-ta, zones que apleguen el 34 % de les places cata-lanes.

Gràfic 14. Evolució de la categorització hotelera al Vallès Oriental 1996-2013


96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13

3*

4*

2*

1*

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

0

Places


Gràfic 15. Distribució de les places d’allotjament i pernoctacions per tipologies 2013

% places

Cases Rurals19,0(1,5)

% pernoctacions

Campings31,9

(22,4)

Hotels51 %(50)

Càmpings43 %(47)

CasesRurals

6 %(3)

Hotels79 %(76)

Càmpings18 %(22)

CasesRurals

3 %(2)

Vallès Oriental Costa Barcelona Catalunya

2012 2013 2012 2013 2012 2013

Places hoteleres 3.737 3.735 49.443 48.811 294.840 300.808

Places de càmping 2.805 3.735 30.489 30.489 275.419 272.965

Places turisme rural 398 386 730 769 16.972 17.674

Viatgers allotjats en hotels* (en milers) 170,4 172,6 2.237,7 2.178,6 16.312,6 16.240,2

Pernoctacions en hotels* (en milers) 422,3 420,8 7.910,8 7.915,8 48.340,9 49.256,9

Ocupació hotelera* (en %) 41,6 35,9 65,8 65,6 60,0 60,7

Ocupació càmpings (en %) 46,8 44,2 42,0 39,8 39,3 37,6

Ocupació turisme rural (en %) 12,9 14,6 15,5 22,6 19,0 18,1

Taula 4. Evolució de les Principals Magnituds Turístiques

*Inclou hotels i pensions.

Font: Idescat i Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona.

Font: Entre parèntesi la mitjana catalana.

Font: Observatori de Turisme de la Generalitat i Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona.


Una oferta diferenciada la composen els establi-ments balnearis de Caldes de Montbui i la Garriga, unes 600 places, que representen el 16 % de l’oferta comarcal.

Els municipis amb territori al Parc Natural del Mont-seny aporten el 7 % de les places hoteleres, espe-cialment Fogars de Montclús i Montseny, amb 4 es-tabliments cadascun. En canvi, l’oferta de turisme rural està força repartida entre diferents municipis de dins i fora del parc, igual que els càmpings. (Veure Gràfic 16).

Els càmpings representen l’1 % de l’oferta de pla-ces de Catalunya i el 6,4 % respecte al total de la província de Barcelona. Una proporció quelcom in-ferior a la de la comarca veïna d’Osona però que re-flecteix les seves diferències amb el Vallès Occiden-tal, que no en té cap.3 (Veure Gràfic 17).

En total hi ha 8 càmpings, 4 dels quals es troben situats dins el perímetre del Parc Natural del Mont-seny, als municipis de Fogars de Montclús, Mont-seny i Tagamanent. Aquests establiments, que su-posen el 43 % de l’oferta, són majoritàriament de 3a categoria. Entre els altres 4 càmpings, situats de forma disseminada pel territori, destaquen el de

3 A partir de l’any 2011, a l’article 49 del Decret 183/2010, de 23 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic, la capacitat d’allotjament d’un càmping en nombre de places s’obté multiplicant per tres el nombre total d’unitats d’acampada. Aquest canvi comporta un trencament de la sèrie que n’impedeix la comparació interanual, ja que per als anys anteriors el nombre de places d’un càmping s’obtenia multiplicant per dos i mig el nombre total d’unitats d’acampada.

Gràfic 16. Oferta de places hoteleres 2013


per categories

per tipologies

4*30 %

1*10 %

2*23 %

3*37 %

3.231 places

3.231 places

Termalisme16 % PN

Montseny7 %

Altres13 %

Turismede negoci

64 %


Vallromanes, de primera categoria i els de Caldes de Montbui i Sant Quirze Safaja, de segona.

El turisme rural compta amb 47 establiments a la comarca i 386 places, el 2,2 % de les places totals de Catalunya i el 8,35 % de les places de la província. Mentre que aquesta oferta té una importància crei-xent a Catalunya, al Vallès Oriental mostra un per-fil d’estancament que no s’acaba de correspondre amb el caràcter rural de gran part de la comarca. (Veure Gràfic 18).

Quasi el 50 % de l’oferta es localitza en municipis que tenen territori al Parc del Montseny, mentre que la resta està molt repartida per la comarca. El model predominant, com a la resta de Catalunya, és la masoveria o habitatge unifamiliar fora de nu-cli de població que es lloga en règim de casa sen-cera, tot i que també té una proporció destacada de masies.4

La comarca compta amb una important oferta de 27 cases de colònies, albergs i granges escola què representen 2.732 places, destacant la concentra-ció a l’àrea del Parc del Montseny.

4 En el turisme rural es distingeixen tres tipologies: Masies, Cases de Poble compartides i Allotjaments Rurals Independents (ARI). Les Masies i Cases de Poble compartides es caracteritzen per l’allotjament a la mateixa casa on viuen els propietaris que a més ofereixen una sèrie de serveis, mentre que ARI és el lloguer d’una casa complerta, dins o fora del poble. Des dels anys noranta, l’oferta s’ha decantat cap als ARIS, que ja suposen el 68 % dels establiments i el 80 % de les places disponibles.

Gràfic 17. Oferta de places de càmping 2013


per categories

per municipis

2.805 places

2.805 places

Primera18 %

Segona37 %

Tercera45 %

SantaEulàlia deRonçana

8 %Fogars

de Monclús27 %

Caldesde Montbui

18 %Vallromanes18 %

Montseny15 %

Sant QuirzeSafaja14 %


L’Eix de l’AP7: Granollers i el turisme de negocis

El Vallès Oriental ha estat, ja des de l’època dels ro-mans, una terra de pas, que ha fet que el comerç de la comarca hagi estat sempre molt dinàmic. L’eix de l’autopista AP-7, que creua la comarca des de Mollet del Vallès fins a Sant Celoni, ha generat tot un seguit de polígons d’activitats econòmiques i el desenvo-lupament d’una oferta hotelera que aplega gairebé 2.300 places, el 75 % de les quals es localitza a Gra-nollers i Mollet del Vallès. (Veure Taula 5).

La capital comarcal té un paper molt destacat com a centre econòmic, comercial i cultural. L’associació de comerciants del centre, Gran Centre, és una de les més significatives i el comerç urbà atreu com-pradors de les poblacions veïnes per la seva quali-tat i diversitat de productes. La Porxada, que data de l’any 1586, entre d’altres edificis tardogòtics, renaixentistes i modernistes, és el monument més emblemàtic de la ciutat, i el mercat dels dijous, do-cumentat ja l’any 1040, s’ha celebrat d’una manera ininterrompuda fins a l’actualitat.

A nivell turístic, Granollers ofereix rutes pel seu pa-trimoni medieval, modernista, de la ciutat contempo-rània i les seves places i de la ciutat bombardejada durant la guerra civil espanyola. De totes maneres, un element diferenciador és l’elevat grau d’implica-ció dels seus habitants en les activitats ciutadanes. Així, la seva Festa Major de Blancs i Blaus i altres esdeveniments populars tenen un caràcter molt

Gràfic 18. Oferta de places de turisme rural 2013


per categories

per municipis

386 places

386 places

Casa de pobleindependent

4 %

Masia30 %

Masoveria66 %

Restacomarca

53 %

Montseny13 % Sant Esteve

de Palautordera9 %

Campins6 %

Fogars de Montclús6 %

Resta municipisPN Montseny

13 %


Complementàriament, s’estan promocionant diver-ses fires, com la tradicional Fira de l’Ascensió, de caràcter multisectorial, i d’altres especialitzades, com el Saló Bodamarket, el MAC (Mercat Audiovi-sual de Catalunya), la Llotja del Vehicle Clàssic, etc... i es compta amb una rica tradició gastronòmica i pastissera, amb 38 restaurants i la Fonda Europa com a element icònic del «esmorzar de forquilla» vinculat al mercat setmanal dels dijous, la dieta me-diterrània i l’alimentació de proximitat.

La captació de turisme empresarial de reunions i negocis és un objectiu extensiu a tots els municipis de l’entorn de l’AP-7, ja que es tracta d’una modalitat

participatiu i pretenen la mobilització de la població abans que l’atracció de visitants.

L’ajuntament vol que la ciutat sigui el centre de re-ferència del món empresarial de la comarca. De fet, és el municipi que ha mostrat més dinamisme en el creixement i la millora de la qualitat de la seva oferta hotelera i actualment disposa de més de 1.200 places, a més a més d’espais i sales per a esdeveniments de format petit i mitjà (Sala Francesc Tarafa, Centre Tec-nològic i Universitari, Centre Vallès, Masia de les Tres Torres, Casa de Cultura Sant Francesc, etc.) i grans (Teatre Auditori, Roca Umbert Fabrica de les Arts, Pa-lau d’Esports, Parc Firal, etc.). (Veure Gràfic 19).

Hotels

d’1 estrella de 2 estrelles de 3 estrelles de 4 estrelles Total

Granollers 57 200 487 379 1.123

Mollet del Vallès 160 236 230 0 626

Vilanova del Vallès 0 0 0 197 197

Franqueses del Vallès, les 0 172 0 0 172

Cardedeu 0 0 55 0 55

Montmeló 0 47 0 0 47

Resta Eix AP-7 65 – – – 65

Total Eix AP-7 282 655 772 576 2.285

Taula 5. Places hoteleres a l’Eix de l’AP-7 el 2013



Un element singular, per la seva localització i per ser un referent de l’agricultura ecològica dins d’un entorn intensament urbanitzat, és l’Espai d’interès natural de Gallecs, amb 733,52 hectàrees que per-tanyen als ajuntaments de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Pa-rets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. La principal activitat que es desenvolupa és l’agrícola, tot i que és també l’espai lliure referent, cultural i de lleure de les poblacions que l’envolten.

Una altra zona emblemàtica són els cingles de Bertí, on l’excursió a Sant Miquel del Fai és una de les més famoses que es poden fer a Catalunya. Es tracta d’un monestir benedictí del segle XV, una de les construc-cions més ben conservades i més representatives del gòtic català, amb un entorn natural espectacular.

Els parcs de la Serralada Litoral i del Montnegre-Corredor formen part de la Xarxa de Parcs Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona. Apleguen, en el seu conjunt, unes 27.000 has., més del 45 % de les quals es troben al Vallès Oriental, distribuïdes entre els municipis de la Roca del Vallès, Martorelles, Montornès del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès, el primer, i Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Vilalba Sassera, el segon.

Aquests parcs ofereixen un ampli calendari de ca-minades de diferents formats i participen dels pro-grames d’activitats que promociona la Diputació.

que està adquirint cada cop més envergadura i que genera uns ingressos per càpita molt superiors al turisme en general.

L’oferta turística de natura i paisatge

El principal element de l’oferta turística a nivell de na-tura és el Parc Natural del Montseny i, a distància, els altres parcs i espais d’interès natural de la comarca.

Gràfic 19. Evolució 2006-2013 de la categorització

hotelera a Granollers i a Mollet del Vallès


1.000

900

800

700

600

500

400

300

200

100

0Granollers

Places

381

866

181

608

405

230

157

230

Mollet del Vallès

2013/Pensions 1-2*

2013/3 i 4*

2006/Pensions 1-2*

2006/3 i 4*


rants. A nivell de pernoctacions, és majoritària la utilització dels càmpings, especialment als estius i les èpoques de vacances escolars.

A nivell residencial, l’orografia abrupta del massís del Montseny ha limitat l’establiment de residents dins el perímetre del PN i, de fet, fins a mitjans dels anys vuitanta la població a l’interior del parc era re-duïda. A partir de llavors, però, la dinàmica demogrà-fica es capgira amb l’arribada de nous residents que rehabiliten les masies aïllades i les cases dels petits nuclis de població. Així, el 2012 viuen al Parc unes 1.200 persones, el què representa un augment de 270 habitants en la darrera dècada, equivalent a un creixement del 2,15 % anual.

Tres municipis del Vallès Oriental superen el cen-tenar d’habitants dins el perímetre del parc. Mont-seny, amb més de 300, és el que té un major nombre

El Parc Natural del Montseny va ser declarat Re-serva de la Biosfera l’any 1978 dins del Programa MAB de la UNESCO, amb una superfície de 30.120 ha., desprès de l’aprovació del primer pla especial dels anys 1977-1978. L’any 2008 es va aprovar un nou pla especial, que amplia l’àmbit fins a les 31.063,9 ha. de superfície, distribuïdes en 18 municipis de les províncies de Barcelona (69 %) i Girona (31 %) i les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental, que aplega quasi el 56 % del total. (Veure Taula 6).

Onze municipis del Vallès Oriental tenen territori dins el parc, dels quals Montseny és l’únic que té tot el seu terme inclòs dins el PN. Si l’afegim Tagama-nent, Fogars de Montclús, Cànoves i Samalús, Sant Pere de Vilamajor i Gualba, resulta que 6 municipis del Vallès Oriental aporten el 50 % de la superfície total del parc. (Veure Taula 7).

El Parc Natural del Montseny és envoltat de zones molt poblades. El desenvolupament de sectors resi-dencials en zones annexes, així com la dinàmica de transformació de segones residències en primeres i la contínua afluència de visitants de l’àrea de Bar-celona ha fet que el parc rebi una gran pressió, que es multiplica els caps de setmana i a la tardor, que és el període amb més visitants.

En general, els visitants són excursionistes i famíli-es que hi van a passejar i gaudir de la natura. La crisi econòmica ha fet que hagi augmentat la demanda d’àrees de pícnic i que s’hagi reduït la dels restau-

Font: Parc Natural del Montseny. Memòria 2012. Diba.

Taula 6. Distribució comarcal del PN Montseny

Comarques Hectàrees %

El Vallès Oriental 17.340,8 55,8

Osona 6.907,5 22,2

La Selva 6.815,5 22,0

Total 31.063,8 100,0


juntament amb la construcció, molt centrada en la rehabilitació. La indústria, que té un pes molt reduït, es concentra en els recursos productius locals com ara l’alimentació, les extractives i l’energia.5

La regressió que s’ha produït en els darrers anys de les activitats forestals, agrícoles i ramaderes ha comportat la pràctica desaparició del sector prima-ri dins el perímetre del Parc. Aquest fet es consi-

5 Funcions econòmiques rellevants en els espais naturals de l’anella verda. Gabinet Estu-dis Econòmics sa. Diputació de Barcelona. Abril 2001.

d’habitants. Hi predomina el poblament dispers, com a Sant Pere de Vilamajor. Fogars de Monclús té dins del Parc els nuclis de Fogars, la Costa del Montseny i Santa Fe, que concentren en total gairebé 174 ha-bitants; en aquest municipi el poblament dispers és més reduït. En funció de les cases existents, Fogars de Montclús i Sant Pere de Vilamajor encara tenen un notable potencial per créixer. (Veure Taula 8).

El principal motor econòmic de la zona són les activi-tats vinculades als visitants i al turisme, mitjançant l’oferta d’allotjament, restauració i altres activitats,

Municipi Has. terme Has. dins PN %

Aiguafreda 790 545 68,9

Campins 729 249 34,2

Cànoves i Samalús 2.919 1.822 62,4

Figaró-Montmany 1.499 599 40,0

Fogars de Montclús 3.972 2.530 88,9

La Garriga 1.880 395 21,0

Gualba 2.329 1.038 44,6

Montseny 2.677 2.677 100,0

Sant Esteve de Palautordera 1.064 447 42,0

Sant Pere de Vilamajor 3.472 2.137 61,5

Tagamanent 4.331 3.901 90,0

PN Montseny al Vallès Oriental 25.662 17.340 67,6

Taula 7. Distribució del PN Montseny als municipis del Vallès Oriental



tiva. D’altra banda, s’ha anat generant una oferta, minoritària, que intenta captar una demanda de més nivell econòmic. Aquests negocis, que funcionen de forma individualitzada, tenen una vida complicada si no són capaços de generar els seus propis nínxols de mercat.

Alhora, la demanda, que prové en un 90 % o més de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, tampoc ha evolu-cionat gaire. Destaca la presència de visitants amb una mitjana d’edat superior a la resta de comarques

dera una pèrdua de valor afegit, de biodiversitat i de paisatge, apreciats tant pels residents com pels visitants.6

A nivell turístic hi ha una oferta molt diversa. D’una part perviuen negocis molt tradicionals, que man-tenen un nivell de serveis de qualitat irregular, amb una dinàmica de renovació generacional poc efec-

6 L’estudi esmentat d’en Joan Ribas assenyalava que els ramats del Montseny depenen, en bona mesura, dels ajuts oficials.

Municipi Població municipis Cases Residents PN Montseny

Aiguafreda 2.478 4 9

Campins 496 5 12

Cànoves i Samalús 2.865 11 33

Figaró-Montmany 1.103 23 28

Fogars de Montclús** 442 128 174

La Garriga 15.472 2 2

Gualba 1.359 6 15

Montseny 303 77 320

Sant Esteve de Palautordera 2.555 11 30

Sant Pere de Vilamajor* 4.276 76 140

Tagamanent 322 13 20

Total 31.671 356 783

Taula 8. Residents las municipis i a l’interior del PN Montseny 2012

* A les cases s’han afegit Refugis del Montseny.

** A les cases s’ha inclòs el nucli de la Costa del Montseny.



clau per tal d’atraure un turisme més relacionat amb les condicions de parc natural, que valori la produc-ció agrícola i alimentària artesanal local.

Dins el perímetre del parc hi ha poques ofertes de places d’allotjament. L’oferta majoritària i més con-solidada són els 4 càmpings, que es troben situats en municipis del Vallès Oriental. Tres d’ells són pri-vats i 1 funciona amb concessió administrativa de la Diputació de Barcelona.

Aquesta oferta suposa el 43 % del total de places de càmping comarcal, amb diferències respecte a la qualitat ja que prop del 90 % de les places situades fora del PN són de 1a i 2a categoria, mentre que el 90 % de les places dins el Parc són de 3a categoria. (Veure Taula 9).

similars de la marca Costa Barcelona i de classe socioeconòmica mitjana-baixa.7 De fet, actualment, el Parc Natural del Montseny, amb un percentat-ge del 3,7 % front Barcelona (68,2 %), Costa Brava (52,3 %), Pirineus (45,3 %), Girona (43,5 %) o Tarra-gona (41,6 %), és l’atractiu menys conegut entre els turistes que visiten la comarca i no es reconeix com una marca turística de qualitat sinó més aviat un producte de consum popular.

Els productors locals són pocs, no estan organitzats per tal de presentar una oferta amb un mínim de po-tència cara al turisme i la majoria no tenen presència a les agrobotigues locals. Aquest tema es considera

7 Segons les dades del treball: La caracterització del turista al Vallès Oriental, Abril-Octu-bre 2013. LABturisme de la Diputació de Barcelona.

Municipi Primera % Segona % Tercera % Total %

Fogars de Montclús 0 – 0 – 750 – 750 26

Montseny 0 – 129 – 300 – 429 15

Tagamanent 0 – 0 – 65 – 65 2

PN Montseny 0 – 129 – 1.115 – 1.244 43

Resta comarca 510 – 906 – 210 – 1.626 57

Total 510 18 1.035 36 1.325 46 2.870 100

Taula 9. Places de càmping dins i fora el Parc del Montseny (% sobre total de l’oferta)

Font: Parc Natural del Montseny. Memòria 2012. Diba


En total, segons dades de la Diputació, Viu el parc va aplegar l’any 2012 uns 23.200 assistents, si s’inclo-uen tots els actes municipals, els programats direc-tament per les diputacions de Barcelona i Girona i els complementaris. (Veure Gràfic 20).

La CETS i el futur turístic del Parc. El Parc Na-tural del Montseny ha estat, des del 2004, un dels set espais pilot per a la implantació del Sistema de Qualitat en la gestió dels equipaments i serveis d’ús públic de la Federació Europea de Parcs Naturals i

El parc compta amb 15 zones d’aparcament i 24 iti-neraris senyalitzats on diverses empreses oferei-xen rutes guiades o tematitzades.

Es recullen dades del nombre de vehicles estaci-onats els caps de setmana i festius als aparca-ments més freqüentats, a la franja horària que concentra bona part dels visitants, dades d’ocupa-ció dels equipaments i informació personalitzada a través de l’aplicació de gestió de visitants que es realitza des dels punts d’informació, museus i equipaments.

Des de l’any 2009 no es fa extrapolació de les da-des globals de freqüentació del parc, però es pot apreciar una tendència a l’estabilització a les àre-es més freqüentades, pel que les xifres de visi-tants estarien al voltant dels 723.500 visitants del 2008, dels quals uns 183.000 serien usuaris dels equipaments.

La Diputació desenvolupa, des del 1993, un progra-ma d’activitats culturals anomenat «Viu el parc al Montseny», en col·laboració amb els serveis de cul-tura de les dues diputacions i amb les regidories de cultura dels ajuntaments del parc. Entre els actes centrals, cal destacar la Nit d’estels, feta al coll de Borderiol (Viladrau); l’acte Poesia als parcs, recital de poesia i música en viu, fet a l’Escola de Natura Rectoria de Vallcàrquera (Figaró-Montmany) i la Gran festa al parc, que es fa a l’entorn de l’església del Brull.

Gràfic 20. Evolució dels assistents al programa Viu el

Parc del Montseny


2007 2008 2009 2010 2011 2012

15.492

19.365

29.590

20.360

25.840

23.200


tants i usuaris i la identificació de mecanismes de comunicació entre els agents participants, realitzar activitats formatives i informatives pel sector tu-rístic, l’elaboració d’anàlisis específics dels mercats turístics del Montseny, la identificació dels produc-tes turístics existents i la creació de productes cla-rament especialitzats, la valoració dels productes agroalimentaris i d’artesania local, la definició de criteris de qualitat i sostenibilitat a incorporar i un pla conjunt de comunicació.

També s’està treballant en l’ampliació de la reserva de la biosfera del Montseny, per tal d’incorporar la totalitat del territori dels municipis que només te-nien una part dins la reserva i d’altres que no tenen territori dins el parc però que estan molt vinculats, com Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera o Sant Antoni de Vilamajor.

L’èxit d’aquesta eina de desenvolupament turístic exigeix la implicació de les administracions públi-ques que el gestionen i també, de forma molt sig-nificativa, dels empresaris turístics i dels municipis que l’envolten.

Aquesta entesa serà un factor determinant del po-tencial de transformació del PN al llarg dels propers anys i de la seva competitivitat en els mercats glo-bals del turisme de parcs naturals, com ha passat, per exemple, a la Garrotxa, on ja porta més de 10 anys en marxa.

Nacionals (EUROPARC), que planteja l’adhesió dels espais naturals protegits, com a un sector més, al sistema de qualitat turística.

El Parc Natural del Montseny també ha aconseguit, l’any 2011, la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), que s’inscriu dins les noves tendències de reserva de la biosfera, concepte que ha anat evolu-cionant i incorporant noves directius de la UNESCO per tal de trobar l’equilibri entre el paper de l’home i el medi natural.

La CETS és un model de gestió turística que ajuda a les àrees protegides a millorar contínuament en el desenvolupament de l’activitat turística, tenint en compte les necessitats del medi ambient, la pobla-ció i les empreses turístiques locals.

És també una eina de consens territorial, que exi-geix un compromís de participació i col·laboració per part de tots els seus signants, públics i privats, per al desenvolupament de les actuacions planificades durant un període de cinc anys.

Al Montseny, el Pla d’Acció ha determinat unes línies de treball que s’orienten a impulsar l’oferta de ser-veis i equipaments turístics, amb criteris de qualitat i eficiència. Es preveu, bàsicament, ordenar i siste-matitzar el coneixement dels valors del territori per tal de fer partícips el sector turístic i els visitants de la seva conservació, l’elaboració de sistemes de tre-ball estandarditzats de recollida de dades dels visi-


El Vallès Oriental compta amb dos destinacions im-portants que, en el seu conjunt, acullen el 18 % de l’oferta hotelera comarcal. Caldes de Montbui i La Garriga es caracteritzen perquè són les més pro-peres a Barcelona, conserven vestigis dels romans i tenen els balnearis integrats dins els nuclis urbans, configurant tot un entorn patrimonial, cultural, gas-tronòmic i paisatgístic.

Caldes de Montbui va ser la primera estació termal de Catalunya i la segona a nivell espanyol. El municipi té les termes romanes més ben conservades de la Península i es troba situat en una posició territorial estratègica, a cavall entre les dues comarques del Vallès i al peu de la serralada. Les seves aigües ter-mals són conegudes per tenir una de les temperatu-res més elevades d’ Europa.

A la segona meitat del s. XIX va arribar a tenir 7 bal-nearis i una oferta de fins a 2.000 places. A partir dels anys 20 es va iniciar una decadència, que va provocar la progressiva reducció de l’oferta, fins que es va estabilitzar a finals dels anys 80, amb l’ini-ci dels programes de termalisme social.

L’oferta actual es composa de 3 establiments gestio-nats per dues empreses amb una llarga tradició fami-liar; l’Hotel Balneari Broquetes, que data de l’any 1750, i l’Hotel Balneari Termes Victòria, del 1784.), ambdós de 3 estrelles, i l’Hotel Balneari Vila de Caldes, de 4 estrelles. Els tres centres s’han mantingut gràcies al termalisme social amb l’Imserso, que els permet

Tradició termal a Caldes de Montbui i la Garriga

La tradició termal a Catalunya es basa en la seva ri-quesa d’aigua mineromedicinal amb propietats tera-pèutiques, conegudes des de l’època dels grecs, els romans i els àrabs. La veritable explotació d’aques-tes teràpies, tal i com avui es coneix, es produeix al segle XIX, quan la burgesia catalana escull les viles termals properes a Barcelona com a destí de vacances i estiueig, i edifiquen les seves mansions modernistes i els establiments que, actualitzats, conformen l’oferta balneària. (Veure Mapa 4).

Font: Observatorio Nacional del Termalismo y Desarrollo Rural.

Mapa 4. Balnearis en funcionament a Espanya l’any 2012


seva especialitat és el lloguer d’espais comercials a marques de luxe o de tendències de moda que ofe-reixen els productes d’altres temporades amb des-compte. Per tant, el seu objectiu és oferir productes originals i d’alta qualitat a un preu rebaixat.

L’empresa, que actua a nivell comercial sota la mar-ca «Chic Outlet Shopping», té nou «Villages», amb un format que imita un carrer comercial urbà de poble, localitzats a menys d’una hora d’altres tantes ciu-tats europees: Londres, Milà, Munich, Dublín, Barce-lona, Madrid, París, Brussel·les i Frankfurt.

En el seu conjunt, agrupa més de 900 firmes de luxe internacional i ha generat 1.700 milions d’eu-ros, amb gairebé 31 milions de clients, l’any 2012. Els centres tenen entre 60 i 140 botigues i oferei-xen serveis d’autobús shopping exprés que trans-porta els visitants de les ciutats properes al cen-tre comercial.

El maig de 2014 preveu inaugurar el primer centre asiàtic, a Suzhou, Xina, de 35.000 m2 i, l’any següent, un segon centre a Shanghai amb més de 50.000 m2. Així mateix, a nivell català té interessos al proper desenvolupament de BCNWorld, a Tarragona.

El centre de La Roca, un dels Chic Outlet Shop-ping® Villages de Value Retail a Europa, es va inaugu-rar l’any 1998 i va ser el segon de la companyia, no-més posterior al Bicester Village, localitzat al nord de Londres.

allargar la temporada i millorar l’ocupació. També te-nen una bona posició dins el mercat dels banquets de casaments i celebracions i estan intentant aprofitar les possibilitats d’internet per captar segments de demanda privada, amb més poder adquisitiu (pare-lles, escapades, singles, empreses, incentius...).

La Garriga és l’altre municipi de la comarca que va desenvolupar el seu nucli urbà al voltant del seu pri-mer centre termal, el Balneari de les Termes, que actualment està tancat, a l’espera d’una possible obertura, probablement com a hotel. El segon bal-neari del municipi, el Blancafort, ha passat a mans d’empresaris russos i està molt enfocat cap a aquesta demanda turística.

El repte dels propers anys és situar-se dins de les ofertes del termalisme més modern, posant en va-lor els trets diferenciadors respecte els actuals ho-tels-spa, que no són d’aigües termals ni medicinals però disposen d’instal·lacions més luxoses i equipa-des. En aquest sentit, la Generalitat, la Diputació i el Consorci de Viles Termals de Catalunya estan tre-ballant en la difusió de les diferències per tal d’obrir altres mercats i atraure usuaris d’altres països, com França.

La Roca Village

La Roca Village és un negoci immobiliari del grup em-presarial britànic Value Retail, creat l’any 1992. La


2014 s’haurà d’ajornar, previsiblement, per al mes d’octubre.

Des de la seva obertura, s’han desenvolupat dife-rents iniciatives de col·laboració amb el territori, bàsicament en relació a la promoció de l’artesania local i la moda. Enguany, juntament amb el Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) i l’Agència Ca-talana de Turisme, Value Retail impulsa la iniciativa Barcelona Designers Collective, que ofereix un pre-mi als nous dissenyadors per tal de donar a conèi-xer i comercialitzar les seves col·leccions a la Fira 080 Barcelona Fashion.

Cara al futur, l’informe del World Travel Market Glo-bal Trend destaca que el turisme global estarà lide-rat pels països que conformen el bloc BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina), pels quals la compra hi juga un paper important a l’hora de determinar l’elecció de la destinació.

A nivell mundial, es considera que a Espanya aquest turisme està poc explotat en relació al seu potenci-al. De fet, Madrid i Barcelona comparteixen el segon lloc en quant a ciutats preferides per fer turisme de compres però s’estima que, l’any 2013, Espanya es troba al lloc número sis de vendes lliures d’impostos, amb un 3,87 % del mercat, molt per sota de França, amb el 19 % o Anglaterra i Itàlia, amb el 10 %.9

9 Segons l’informe The Globe Shopper Index. Europ, que classifica 33 ciutat europees se-gons les seves qualitats per ser les millors destinacions de turisme de compres.

Compta amb unes 100 botigues, 6 zones de restau-ració i 1.800 places d’aparcament, distribuïdes en 18.500 m2 de superfície. El complex genera uns 3 mi-lions de visites anuals, unes vendes properes als 150 milions de euros, més una despesa superior als 20 milions d’euros en restauració i uns 500 llocs de tre-ball. Segons dades de l’empresa, l’any 2013 ha expe-rimentat un creixement del 56 % en les vendes amb devolució d’impostos (tax free) a clients estrangers.

El públic de procedència estrangera és, aproxima-dament, el 60 %, dels quals un 40 % són francesos i russos seguits, a distància, pels asiàtics de dife-rents procedències.

La despesa mitjana dels estrangers varia molt se-gons nacionalitat i època. L’any 2013, la despesa mitjana del client rus s’estima en 238 euros i suposa el 48 % de les vendes amb devolució d’impostos.8 Els francesos, que principalment venen del sud del país, són visitants assidus del centre comercial i fan des-peses importants a la campanya de Nadal.

Actualment, el centre es troba en procés d’amplia-ció, amb una inversió de 30 milions d’euros, per tal d’afegir altres 6.500 metres quadrats de superfície comercial, unes 40 botigues més, de manera que serà el més gran del grup a Europa, amb 24.000 me-tres quadrats. La previsió d’inaugurar-lo l’estiu del

8 EUROPA PRESS «Value Retail impulsa el turismo de compras para que la economía española siga creciendo» 24/01/2013.


els països del Golf, més interessants pels fabricants de cotxes que promouen els campionats.

L’any 2013 s’ha fet un important esforç de promo-ció, que ha aconseguit remuntar el nombre de visi-tants fins gairebé els 95.000 i ha incrementat del 30 al 60 % el percentatge d’estrangers, amb el sub-següent augment de la capacitat de despesa.

Per acollir un Gran Premi de F1 els circuits han d’abonar un cànon als organitzadors que gestionen la competició, porten els equips i es queden tam-bé els ingressos televisius i de publicitat. En el cas del Circuit de Barcelona- Catalunya aquest cànon s’acosta als 28,4 milions d’euros anuals, que ha de compensar amb els ingressos de les entrades, la restauració i els serveis que ofereix als visitants i participants. (Veure Mapa 5).

Segons la revista Economia Digital, el circuit de Barcelona-Catalunya va ser rendible, encara que amb xifres modestes, fins el 2008. Els dos anys se-güents els resultats van ser fortament negatius, i els posteriors sembla que el dèficit s’ha arribat a controlar pel major poder adquisitiu del públic inter-nacional, els bons resultats de les curses de moto-ciclisme i l’esforç realitzat per aconseguir activitats complementàries.

Els espectadors de la F1 són els que tenen més ca-pacitat de despesa. El 60 % que venen de l’estranger fan una estada mitjana de 3 dies, amb una despesa

El Circuit de Barcelona-Catalunya

El 1991 va entrar en funcionament el Circuit de Bar-celona - Catalunya, que acull diverses competici-ons d’àmbit català, espanyol i mundial. Anualment, durant el mes de maig, se celebra una prova del Campionat Mundial de F-1 i, al mes de juny, el Gran Premi de Motociclisme, sent un dels pocs traçats del mon on es realitzen les dues probes. Durant la resta de l’any tenen lloc altres activitats i l’any 2013 va estar en funcionament 314 dies. De fet, és un dels circuits més utilitzats pels entrenaments dels diferents equips europeus durant el recés de l’hivern.

Es tracta d’un circuit públic, propietat de la Gene-ralitat de Catalunya, amb el RACC i l’ajuntament de Montmeló com a socis minoritaris. Amb una longi-tud de 4.727 metres de recorregut i 11/12 d’amplada, desprès de diverses ampliacions ha arribat a assolir una capacitat per a 131.000 espectadors. Té uns 50 empleats fixes i fins a 3.000 eventuals durant la ce-lebració de les competicions internacionals.

El campionat de F-1 és, amb diferència, el principal esdeveniment. El 2007 va marcar el seu record d’as-sistència, amb 140.700 espectadors durant els tres dies que duren les proves. A partir de llavors s’ha produït una espectacular davallada, fins els 78.000 espectadors del 2011. Entre les causes d’aquest re-trocés s’esmenta la crisi i la competència d’altres circuits més nous als mercats emergents d’Àsia i


de F-1 del 2013 va tenir una ocupació hotelera del 90 %.

Cara al futur, el Circuit ha d’afrontar reptes impor-tants. D’una banda, el manteniment dels estàndards de l’alta competició exigeix un esforç inversor con-tinuat en la instal·lació. Desprès de realitzar millo-res pel confort dels usuaris, ara es planteja refer el pàdoc, i a tal efecte tenen un pla d’acció 2014-2020 i un altre, en estat embrionari, a desenvolupar a par-tir de 2020.

D’altra banda, la cursa de F1 que se celebra té lloc a la meitat del campionat, quan genera menys aten-ció, i les condicions del traçat del circuit no perme-ten realitzar avançaments, el que li resta especta-cularitat. La televisió és una competència creixent i Espanya està lluny dels grans mercats generadors d’assistents, com l’alemany, que prefereixen altres alternatives.

Per contra, les condicions climàtiques són molt millors aquí i Barcelona és una destinació de gran atractiu, pel que l’ajuntament de la ciutat i la Diputa-ció s’han incorporat, el 2013, al grup promotor inicial i la instal·lació ha passat a anomenar-se Circuit de Barcelona-Catalunya.

També es parla de la possibilitat de crear una àrea comercial al seu entorn i construir una 2a estació per facilitar el seu accés ferroviari. Entre els cir-cuits que han intentat diversificar-se cal esmentar

de 900 euros entre comerç, transport i hostaleria. Els de MotoGP, majoritàriament de Catalunya, gas-ten menys de 200 euros/persona.

L’impacte econòmic del Circuit sobre l’economia de la zona i catalana va però, molt més enllà dels es-trictes resultats de la instal·lació. Així, les dades del 2013 estimen que les activitats del Circuit han tin-gut un impacte sobre el territori català de 192 mili-ons d’euros, dels quals 138,8 corresponen a la F1 i 43,4 milions al MotoGP, un 20 % superior al de 2012.

Més del 40 % de l’impacte repercuteix a la ciutat de Barcelona que, durant la setmana de la cursa

Font: DEP Institut, Impacte econòmic del GP de F1 del 2009.

Mapa 5. Distribució municipal de l’allotjament dels

turistes que varen assistir al GP de F1-2009


municipis organitzen esdeveniments esportius, cur-ses i rutes, entre les que destaquen la Granollers Cup de handbol que, com la Mitja Marató Granollers-la Garriga, és tot un referent internacional.

El golf té instal·lacions de qualitat, amb cinc camps situats a Vallromanes, Caldes de Montbui (Caldes International Golf Course), Sant Feliu de Codines (Club de Golf Can Bosch), La Garriga i Castellterçol. Els camps de pitch-and-putt són a Vilanova del Va-llès (Pitch & Putt Vallromanes), Gualba (Pitch & Putt Montseny), La Garriga (Golf Par 3) i Santa Agnès de Malanyanes (Club de Golf Santa Inés).

A nivell de turisme cultural, la comarca compta amb patrimoni arquitectònic, arqueològic, etnogràfic i literari, repartit pel territori. El modernisme de la comarca, vinculat a la seva tradició d’estiueig, ofe-reix la possibilitat de visitar els cinc principals nuclis (l’Ametlla del Vallès, la Garriga, Cardedeu, Figaró-Montmany i Granollers) en una ruta conjunta.

El calendari de Fires de Catalunya recull 21 actes a la comarca, entre els quals destaca la Fira de l’As-censió, Bodamarket i la Llotja del Vehicle Clàssic a Granollers, el Mercat de l’Olla i la Caldera de Caldes de Montbui, la Fira de Sant Isidre i del Torro Artesà de Cardedeu, la Fira d’en Loni de Sant Celoni, la Fira Ramadera i agroalimentària de Castellterçol, la Fira del Bosc i la Terra de Vallgorguina, les fires-mercats de la Botifarra de la Garriga, del Bolet i les Herbes Remeieres de Castellterçol, diverses fires de Nadal

l’històric de Nürburgring, al sud de Colònia, que ha construït un parc d’atraccions i una galeria de com-pres, i cada any celebra un festival de música. Tot i així, els seus resultats no han estat gens brillants, ha hagut de ser tutelat pel sector públic i darrera-ment ha entrat en un procés de venda.

Dinamització i activitats complementàries

La dinamització de l’oferta turística comarcal es porta a terme des de la plataforma Turisme Vallès, integrada al Consell Comarcal del Vallès Oriental, on estan integrats els 43 municipis de la comarca (Veure Taula 10).

A la comarca hi ha registrades unes 35 empreses que organitzen activitats esportives i de turisme actiu. Els esports, el senderisme, la hípica i el golf són les principals activitats que atreuen visitants i turisme. D’una banda, per la presència del Circuit de Barcelona – Catalunya, a Montmeló, on es fan els campionats mundials de motociclisme i automo-bilisme de Fórmula 1 i MotoGP, que apleguen periò-dicament un gran nombre de visitants d’arreu del món, a més a més d’altres campionats i entrena-ments.

D’altra banda, perquè és una comarca amb una tra-dició esportiva important, pel que va tenir dos sub-seus en els Jocs Olímpics del 1992, de handbol a Granollers i de tir olímpic a Mollet del Vallès. Molts


gastronòmica i culinària tradicional, relacionada amb la seva producció alimentària local, i més de 300 restaurants. Granollers, amb 38, i Llinars del Vallès amb 23, són els que en concentren més.

i mercats d’artesania i brocanters, a diferents mu-nicipis.

La restauració de la comarca té una àmplia base

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del servei de turisme del Consell Comarcal del Vallès Oriental

Taula 10. Oferta d’activitats de natura i lleure

Nom de l’empresa/equipament Municipi Nom de l’empresa/equipament Municipi

Lorj Serveis Turístics Aiguafreda Golf Vilalba La Roca del Vallès

Ballooning Barcelona Green Indoor Park Les Franqueses del Vallès

Parc de les olors Bigues i Rieslls (Riells del Fai) GAIA-Guies Moià

Centre Cànoves Cànoves i Samalús Circuit de Barcelona-Catalunya Montmeló

Equus Aventura Cànoves Cànoves i Samalús Escola de Conducció RACC Montmeló (Circuit)

Hortus Cultiu Propi Cànoves i Samalús Can Sala Montornès del Vallès

Hípica Can Tramp Cardedeu Ademc Montseny

Fita Guies de Muntanya Cardedeu Can Putxet Sant Celoni

L’esquirol natura i lleure Cardedeu Hípica Can Vila Sant Esteve de Palautordera

Karting Cardedeu Cardedeu QdeQuads Sant Esteve de Palautordera

Golf Castellterçol Castellterçol Montseny Aventura Sant Esteve de Palautordera

Casa de Colònies Riera de Ciuret Fogars de Montclús Cim d’Àligues Sant Feliu de Codines

Seny, activitats de lleure Fogars de Montclús Hípica Ca l’Alzina Sant Esteve de Palautordera

Editorial Alpina Granollers Consorci Turisme del Vallès Occid. Terrassa

BG Helicòpters Granollers Club hípic de Vallromanes Vallromanes

Ramasan Granollers Golf Vallromanès Vallromanes

Golf Gualba Gualba Fòrmula GT Experience Vic (la seva activitat es

desenvolupa a Montmeló)Golf Par 3 La Garriga


Food del Vallès Oriental i l’acompanyament i suport de l’associació Llavors Orientals.

CuinaVO, un projecte impulsat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental amb el suport de la Xarxa Pro-

En aquests moments hi ha diferents iniciatives per promoure les singularitats de la cuina vallesana i per recuperar antigues varietats locals de diver-sos productes, amb la implicació directa del Gremi d’Hostaleria del Vallès Oriental, del Convívium d’Slow

Taula 11. Principals activitats i equipaments culturals

Nom de l’empresa/equipament Municipi Nom de l’empresa/equipament Municipi

Museu Thermàlia Caldes de Montbui Cases en Miniatura La Garriga

Museu Delger Caldes de Montbui Olivé-Bulbena

Museu Arxiu Tomàs Balvey Cardedeu Centre de Visitants La Garriga

Museu Espai Franc Castellterçol Ruta Modernista L’Ametlla del Vallès

Museu Prat de la Riba Castellterçol Museu Municipal Joan Pla i Gras Llinars del Vallès

Poues de Glaç Castellterçol Museu Monogràfic Castell Vell Llinars del Vallès

Castell de Castellterçol Castellterçol Museu Abelló Mollet del Vallès

Castell de Montmany Figaró-Montmany Col·lecció Privada Josep Isern Mollet del Vallès

Museu de Granollers Granollers Museu Municipal de Montmeló-Montornès

La Tela Granollers Montmeló-Montornès del Vallès del Vallès

Roca Umbert Granollers Monestir de Sant Miquel del Fai Riells del Fai

Refugis de guerra Granollers Circ de Cric Sant Esteve de Palautordera

L’Adoberia Granollers Can Xifreda Sant Feliu de Codines

Illa Raspall La Garriga Passejades amb història Santa Maria de Palautordera

Refugi Antiaeri La Garriga Pous de glaç de l’Avencó Tagamanent

Camp d’Aviació de Rosanes La Garriga Casa Museu l’Agustí Tagamanent

Museu Biblioteca Fundació Mauri La Garriga Dolmen de Vallgorguina Vallgorguina

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Àmbit de Turisme del Consell Comarcal del Vallès Oriental


locals, com la Tapamella a l’Ametlla del Vallès, la Ruta de la Tapa de Canovelles, la Setmana del Pintxu a Llinars del Vallès, etc....

El Vallès Oriental forma part, amb el Maresme, de la DO Alella, una oferta vitivinícola de gran tradició i pe-tita dimensió, localitzada a tocar de l’àrea Metropoli-tana de Barcelona. Amb una superfície total de 560 ha. de vinyes, 96 viticultors i 8 cellers embotelladors, 3 dels quals es troben a la comarca, ofereix propos-tes d’enoturisme per a empreses, particulars i grups.

ductes de la Terra de la Diputació, està format per 14 restaurants i cuiners amb l’objectiu de reforçar la vinculació entre cuina i territori i dinamitzar tu-rísticament i gastronòmicament la comarca. (Veure Taula 11).

La crisi ha fet millorar l’acord entre tots els agents a l’hora de mobilitzar iniciatives conjuntes com, per exemple, l’Open Night de Granollers, amb ofertes combinades de restauració i hotels, la mostra de ta-pes itinerants «Gastrotapa» i nombroses iniciatives

Places hoteleres Places càmping Places Tur. Rural Places Totals 2013

Granollers

Total 3.321 2.805 386 6.512

Per 1.000 habitants 8,2 % 7,0 % 1,0 % 16,2 %

∆ 2000-2013 58,1 % 69,2 % 306,3 % 69,0 %

Vallès Occidental

Total 6.042 – 28 6.070

Per 1.000 habitants 15,0 % – 0,1 % 15,1 %

∆ 2000-2013 91,8 % – – 92,7 %

Osona

Total 1.948 3.141 1.208 5.554

Per 1.000 habitants 12,6 % 20,3 % 7,8 % 35,8 %

∆ 2000-2013 15,4 % 48,4 % 282,3 % 34,8 %

Taula 12. Distribució de les places d’allotjament per tipologies 2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat


per l’autovia de Granollers a Mataró, i, encara que és també molt industrial, conserva àrees molt rurals. Tot plegat, fa que sigui una comarca amb capacitat per atraure turistes i visitants que busquen ambi-ents de natura molt propers a Barcelona i també turisme de reunions i empreses, que valoren la seva accessibilitat a les zones empresarials de l’àrea metropolitana. (Veure Taula 12).

En quant a la ràtio de places turístiques per a cada mil habitants, els dos Vallès es mouen en propor- cions similars, a nivell global. La part occidental

Diferències comarcals

La comarca forma part de la marca Costa Barcelo-na, tot i ser d’interior com el Vallès Occidental i l’Alt Penedès. Es troba, per tant, en una situació inter-mèdia entre les destinacions de turisme de platja de la província, és a dir, el Maresme, el Baix Llobregat i el Garraf, i les de l’interior de Catalunya, com Osona, amb qui comparteix el Parc Natural del Montseny.

A diferència del Vallès Occidental, la part oriental té una bona comunicació amb les platges del Maresme,

Gràfic 21. Evolució de l’oferta de places hoteleres 2000-2013


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Vallès Occidental

6.042

Osona

1.948

Vallès Oriental

3.231

6.500

6.000

5.500

5.000

4.500

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500


inferiors, especialment en turisme rural i places de càmping. (Veure Gràfic 21).

Al darrer quinquenni, el Vallès Occidental ha fet una important aposta per l’oferta hotelera localitza-da a les principals ciutats de la comarca: Sabadell, Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Barberà del Vallès i Cerdanyola, en hotels de 3 i 4 estrelles. Al Vallès Oriental, aquesta tipologia hotelera empresarial s’ha situat a Granollers i Mollet del Vallès, en categories

mostra una total especialització en places hote-leres, relacionades amb la seva potent capacitat empresarial, i un elevat grau de dinamisme i creixe-ment. La part oriental, atenent la seva especificitat territorial, distribueix les places d’allotjament en-tre els establiments hotelers i els càmpings, prin-cipalment.

En relació a Osona, el Vallès Oriental es mou en ràti-os de places turístiques per cada mil habitants molt

Gràfic 22. Evolució de l’oferta de places de càmping 2000-2013


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Osona

3.141

Vallès Oriental

2.805

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500


El turisme rural mostra un perfil d’atonia a la comar-ca, mentre que ha crescut de forma sostinguda a les comarques d’interior, com a Osona. Al Vallès Oc-cidental, el turisme rural té una presència pràctica-ment anecdòtica.

més variades d’entre 1 i 4 estrelles. (Veure Gràfic 22).

L’oferta de places de càmpings del Vallès Oriental és majoritàriament de segona i tercera categoria, com la d’Osona. El 43 % es localitza dins el Parc Natural del Montseny, mentre que la part osonenca del parc no en disposa. (Veure Gràfic 23).

Gràfic 23. Evolució de l’oferta de places de turisme rural 2000-2013


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Osona

1.208

Vallès Occidental

28

Vallès Oriental

386

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

0


Des de l’òptica de la demanda el seu valor econò-mic es calcula a partir de considerar el conjunt d’ac-tivitats que fan els turistes i que impliquen una des-pesa. És a partir d’aquests consums que s’estimen els efectes generats sobre el teixit productiu local. És la vessant des de la que s’acostuma a analitzar el valor econòmic del sector, i la que s’ha fet servir en aquest estudi per quantificar l’impacte del turisme sobre les magnituds econòmiques de la zona.11

Des de l’òptica de l’oferta s’inclou la prestació de béns tangibles (productes) i intangibles (serveis) per a usos turístics. Analitzar-lo des d’aquest punt de vista té la dificultat de determinar quines activi-tats produeixen aquests bens turístics, i en quina proporció tenen un ús turístic, ja que es tracta de béns i de serveis que també consumeix la població local. En aquest estudi, s’utilitza l’òptica de l’oferta exclusivament per analitzar l’evolució de l’especia-lització turística de la comarca.

La metodologia utilitzada ha estat la mateixa que la que s’ha fet servir en altres estudis d’àmbit comar-cal realitzats en els darrers anys sobre l’impacte

11 No es tracta d’una aproximació fàcil, ja que cal acotar el concepte de turista-visitant, fer hipòtesis sobre els seus nivells de despesa, i aplicar models que permetin obtenir les magnituds econòmiques derivades d’aquesta despesa. Per això en alguns treballs s’ha optat per la definició del concepte de PIB turístic específic, que consisteix en estimar el valor econòmic de tot una sèrie d’activitats productives (concretament hoteleria i restauració, agències de viatges, transport, lloguer de vehicles, oci i restauració, que son les que defineix la OCDE). Aquest enfocament acota el sector des de l’òptica de l’oferta, però cal tenir en compte que una part del consum d’aquests productes la fan els resi-dents al propi territori, mentre que els turistes consumeix altres productes (alimentaris o comercials...). Aquest és l’enfocament, per exemple de Duro J.A., Rodríguez D., Sardà J., Farré F.X., «Estimació del PIB turístic per Catalunya, marques i comarques, 2005-2008», Universitat Rovira i Virgili, 2010.

Tipus d’anàlisi

El turisme no és un sector tradicional, i de fet no apareix com a tal en les classificacions que s’utilit-zen habitualment en l’àmbit econòmic. La raó és que no es defineix pels béns i serveis que produeix, que no són específics del sector, sinó que ve determinat per les característiques dels consumidors, és a dir, pel fet que qui adquireix aquests productes són per-sones que visiten temporalment un territori.

El turisme té per tant un caràcter transversal, ja que engloba diferents branques d’activitat (restau-ració, hoteleria, comerç, transport, activitats cul-turals, tèxtil, indústria alimentària, serveis de tot tipus...),10 on intervenen múltiples empreses grans, mitjanes i petites que participen en l’oferta de béns i serveis als turistes i, al mateix temps, produeixen aquests béns o serveis per a la població resident. Tot això fa que, per avaluar la seva aportació a l’economia d’un determinat territori, s’hagin d’ana-litzar els hàbits de consum dels turistes i a partir d’aquí estimar els efectes directes i indirectes que generen.

El turisme, com qualsevol activitat econòmica, es pot analitzar des de l’òptica de la demanda i de l’oferta.

10 Aquest és el mètode que utilitzen els instituts oficials d’estadística, i de fet l’Institut d’Estadística de Catalunya està treballant en aquesta direcció. Vegeu Ezequiel Baró, «Criteris Metodològics per l’Elaboració d’un Compte Satèl·lit del Turisme», Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), 2003.

III. L’ECONOMIA DEL TURISME


Tant les dades com els resultats obtinguts pels tres col·lectius es presenten per separat atès les dife-rents característiques de cadascun d’ells.

Pel que fa als turistes, el càlcul s’ha elaborat en base a les dades elaborades pel Laboratori de Turis-me de la Diputació de Barcelona,12 que comptabilitza les pernoctacions en les diferents tipologies d’allot-jament a escala comarcal i subministra informació obtinguda a través d’enquestes sobre les seves característiques. Aquestes dades s’han contras-tat amb altres fonts oficials que treballen a escala catalana, com l’Observatori d’Empresa i Ocupació13 i la Direcció General de Turisme,14 organismes que calculen el nombre i les característiques de les per-noctacions a les diferents marques turístiques del país, o les subministrades pel Ministerio de Industria Turismo y Comercial, a escala espanyola, però amb desagregacions territorials interessants.15 (Veure Gràfic 24).

Les dades del 2013 indiquen que van visitar la co-marca uns 207.000 turistes que es varen allotjar en els hotels, càmpings i cases rurals. En conjunt, varen

12 Oficina tècnica de turisme, «Informe anual de l’activitat turística en la província de Barcelona» Diputació de Barcelona, (diversos anys). En aquest cas, a més de les publi-cacions es va poder disposar de les explotacions directes de les bases de dades més recents.

13 Observatori d’Empresa i Ocupació, «Balanç turístic anual», Departament d’Empresa i Ocupació, diversos anys.

14 Direcció General de Turisme, «Catalunya Turística en xifres», Departament d’Empresa i Ocupació, diversos anys.

15 Instituto de EstudiosTurísticos (IET), «Movimientos Turísticos en Fronteras (Fron-tur)», Ministerio de Industria Turismo y Comercial, (diversos anys), o Instituto de Estu-diosTurísticos (IET), «Movimientos turísticos de los españoles (FAMILITUR)», Minis-terio de Industria Turismo y Comercial, (diversos anys).

del turisme i, per tant, els resultats obtinguts són totalment comparables.

Evolució de la demanda i estimació de la despesa turística

L’anàlisi des de l’òptica de la demanda ens permetrà, posteriorment, obtenir les magnituds econòmiques del turisme de manera acurada, i fer estimacions sobre el seu futur. És per tant la part més significa-tiva de l’estudi.

El punt de partida ha estat estimar la despesa gene-rada a la zona pels visitants que hi arriben. Aquests s’han dividit en tres tipologies:

• Els que pernocten a la comarca (que a partir d’ara anomenarem turistes).

• Els que es desplacen en excursions d’un sol dia sense quedar-se a dormir (visitants).

• Els que disposen d’una segona residència a la co-marca.

Per cadascun dels col·lectius s’ha fet una estima-ció independent. S’ha intentat evitar els possibles solapaments ja que, per exemple, hi ha turistes que s’allotgen a segones residències, bé de propietat o bé llogant-les. L’anàlisi es presenta a escala comar-cal.


partir del 2006, que arriba al seu màxim el 2010 quan s’assoleix la xifra de 604.100. Es tracta d’un comporta-ment que es dóna en els diferents tipus d’allotjament, ja que s’incrementen les pernoctacions hoteleres (un 23,5 % acumulat en aquests 4 anys), les de càmping (un 27,7 %), i les de turisme rural (un 62,6 %).

Durant els anys 2011 i 2012 es va produir una caiguda global en el nombre de pernoctacions, si bé amb algu-

generar un total de 531.400 pernoctacions, el que significa un 0,83 % del total català, si bé amb una dis-tribució diferent, ja que les pernoctacions hoteleres van representar un 0,85 % del total de les que s’han fet a Catalunya el 2013, mentre les de càmping van significar un 0,66 % i les de turisme rural un 2,24 %.

Si s’analitza l’evolució dels darrers anys, s’observa un creixement constant en el nombre de pernoctacions a

Gràfic 24. Evolució del nombre de pernoctacions turístiques al Vallès Oriental (2006-2013) (en milers)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona.

2006

76 %

22 %

2 %

481,7

Pernoctacions

2007

78 %

19 %

3 %

509,4

Pernoctacions

2008

79 %

18 %

3 %

540,2

Pernoctacions

2009

77 %

20 %

3 %

545,7

Pernoctacions

2010

74 %

27 %

3 %

604,1

Pernoctacions

2011

79 %

18 %

3 %

575,4

Pernoctacions

2012

80 %

17 %

3 %

525,3

Pernoctacions

2006

79 %

18 %

3 %

531,4

Pernoctacions

Allotjament Rural Càmping Hotel


Pel que fa als visitants d’un dia, és a dir, els que no pernocten, és el tema més complicat de calcular, ja que només es disposa de dades parcials i, per tant, s’ha fet una estimació que s’ha considerat consis-tent, a partir de diverses aproximacions.

D’una banda, i tal com s’explica en el capítol II, s’ha fet una exhaustiva recopilació de les activitats co-marcals que atrauen visitants d’un dia (actes cul-turals, museus, fires, activitats esportives...) però, sobretot, en el cas del Vallès Oriental s’han tingut en compte els visitants dels diversos parcs natu-rals que hi ha a la comarca, xifra que s’ha obtingut a partir de fonts diverses, com les estadístiques dels punts d’informació turístic, les d’usuaris de les di-verses instal·lacions existents i, en general, les con-tingudes dins les memòries elaborades per la Dipu-tació de Barcelona pels diferents parcs.

D’una altra banda, s’han analitzat les enquestes fetes pel Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona.18 En elles es diferencia entre els visi-tants i els turistes, així com el seu origen.19 A par-tir d’aquestes enquestes es pot conèixer el nombre de turistes i es pot estimar el nombre de visitants al Vallès Oriental. Finalment, s’ha tingut en compte l’oferta de restaurants i la seva capacitat teòrica com a un altre element a considerar.

18 Oficina Tècnica de Turisme, «Enquesta de caracterització dels turistes a la costa de la Província de Barcelona, any 2013: taula de segmentació Costa Barcelona interior», Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, 2013

19 En aquest treball, s’ha considerat visitant aquell que procedeix de fora la comarca.

na petita diferència, ja que en el cas dels hotels, l’any 2011 encara van augmentar lleugerament les pernoc-tacions, que varen començar a caure a partir del 2012.

Finalment, el 2013 s’ha produït un augment del nom-bre de pernoctacions turístiques, que es deu als càm-pings i les cases rurals, mentre en els cas dels hotels s’ha produït un descens del 0,4 % respecte al 2012.

A més, el Vallès Oriental té una àmplia oferta de cases de colònies. S’ha estimat que el 2013 es van produir al voltant de 72.000 pernoctacions en aquests tipus d’establiments,16 amb un perfil d’usu-ari on predominen els joves, en molts casos vincu-lats a activitats escolars o de colònies d’estiu, i on també hi va un cert turisme familiar, degut a la seva competitivitat en preus.

Finalment, cal tenir en compte que a Catalunya hi ha un considerable nombre de turistes allotjats en apartaments i segones residències, ja siguin de pro-pietat, de lloguer, o d’amics i familiars. Aquest fet, que és molt important en les zones costaneres i a les grans marques turístiques, en el cas del Vallès Oriental no sembla massa significatiu. Es pot esti-mar que aquest col·lectiu aporta prop de 9.000 per-noctacions anuals a la comarca.17

16 Es tracta d’una estimació pròpia obtinguda a partir de les places disponibles, i els contactes que s’han tingut amb organitzacions i operadors locals.

17 Cal tenir en compte que, si s’analitzen les diverses fonts existents , es pot considerar que al voltant d’un 19 % de les pernoctacions fetes per turistes a Catalunya es fan a aparta-ments i segones residències de lloguer, familiars o amics. Es tracta d’una xifra que s’obté de comparar les enquestes sobre visitants i turistes que visiten Catalunya i el nombre de pernoctacions subministrades per hotels, càmpings i cases rurals.


En molts casos, es tracta d’urbanitzacions que es van crear a partir dels anys seixanta, i que progres-sivament han anat esdevenint primeres residènci-es. Com a data de referència, al 1991 hi havia 20.600 segones residències a la comarca.

El model elaborat considera que, entre el 2011 i el 2013, s’ha mantingut el procés de conversió de se-gones a primeres residències en la mateixa propor-ció que les darreres dues dècades. Això porta a una estimació de 10.600 segones residències pel 2013.

En base a aquests tres sistemes, s’ha estimat una xifra de 450.000 visitants durant el 2013.

Aquesta xifra és menor de la que apareix en la me-mòria del parc natural del Montseny,20 però cal tenir en compte que:

• Els turistes que pernocten, els escolars que visi-ten els parcs, els que fan activitats de colònies al llarg de l’any i els que tenen una segona residència a la zona també són visitants al parcs i cal evitar la doble comptabilització.

• El que es tracta en aquest informe no és de quan-tificar els visitants, sinó la despesa, i, per tant, s’han comptabilitzat aquells visitants que porten a terme activitats en els parcs.

Pel que fa a les segones residències, s’ha partit del parc residencial de la comarca segons el cens del 2011. La segona residència representava, en aquell moment, poc més del 6 % del parc total d’ha-bitatges totals del Vallès Oriental, és a dir, 11.187 se-gons les dades del cens. La meitat es concentren a Lliça de Munt, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Santa Eulalia de Ronçana, Castellterçol, Santa Ma-ria de Palautordera. Sant Celoni i l’Ametlla del Vallès. Veure Gràfic 25).

20 Per exemple, en la memòria del parc del Montseny es parlava d’uns 720.000 visitants l’any 2008, xifra obtinguda a partir d’una estimació dels vehicles que accedien al parc a través de Fogars de Monclús. Si bé des del 2008 aquesta xifra no s’ha tornat a calcular, les memòries del parc estimen que la freqüentació s’ha mantingut estable.

Gràfic 25. Evolució del parc residencial del Vallès

Oriental 1981-2011

Font: IDESCAT.

1981

67 %

18 %

15 %

93.074

1991

71 %

19 %

10 %

107.145

2001

77 %

11 %

12 %

143.926

2011

84 %

6 %

10 %

176.386Buits

Secundaris

Principals


Oriental. D’una banda el Circuït de Barcelona-Catalu-nya i, d’una altra, el centre comercial La Roca Village.

Pel que fa al Circuit de Barcelona-Catalunya, l’impacte turístic d’aquesta instal·lació es posa de manifest en les diferents proves que es porten a terme, però fonamentalment dues: el Grans Premis internacionals de Fórmula 1 i de Motociclisme.

En aquest treball s’han incorporat els efectes turís-tics d’aquests grans premis. Per fer-ho, s’ha partit de les dades subministrades pel propi circuït pel que fa a assistents i a despesa generada.24

Dels assistents al Gran de Premi de Fórmula 1, poc menys d’una quarta part són estrangers i al voltant d’un 30 % venen de la resta d’Espanya. D’aquests vi-sitants, un 15 % s’allotja a la comarca i són els que generen un impacte econòmic rellevant, ja que la resta només hi assisteix les hores de competició i la seva despesa fora del circuït és pràcticament nul·la. S’ha considerat a més una mitjana de 2,5 nits d’allot-jament.

Pel que fa al gran premi de motociclisme, els estran-gers representen poc menys del 25 %, un percentat-ge semblant al del automobilisme, i un 12 % venen de la

24 El circuït de Barcelona-Catalunya va fer el 2010 una anàlisi en profunditat sobre els assistents a les proves que es fan al circuït, Dep Institut «Impacte econòmic del cir-cuït de Catalunya» Circuït de Barcelona-Catalunya 2010. Aquests dades s’han anat actualitzant anualment pel propi circuït, tot i que per fer les estimacions s’han utilitzat les dades de distribució de visitants del estudi original, del 2010.

A partir de les dades de l’INE,21 i de les caracterís-tiques de les segones residències a Catalunya en quant a propietat del parc, es pot estimar una uti-lització anual al voltant dels 90 dies.22 En el cas del Vallès Oriental, la proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelona pot donar lloc a una utilització més habitual.23 En aquest cas, s’ha optat per considerar una utilització un 20 % superior a la mitjana, és a dir, 108 dies per any.

En base a aquestes dades es pot estimar que el 2013 la segona residència va aportar un total de 3.300.000 pernoctacions. Aquesta xifra ja està cor-regida per evitar la doble comptabilització pel fet que una part d’aquestes segones residències són utilit-zades per turistes. És una xifra molt gran, derivada de l’important nombre de segones residències que encara hi ha i de la seva previsible elevada utilització.

Dos elements singulars: El Circuit de Barcelona- Catalunya i la Roca Village

Com ja s’ha esmentat anteriorment, dins la comarca hi ha dos elements singulars que tenen una impor-tant influència en els fluxos de visitants del Vallès

21 Les dades d’utilització de segones residències de l’INE procedeixen de l’explotació del Cens del 2001. Aquest ús varia amb el temps i amb el cicle econòmic.

22 Marc Ajenjo, Mobilitat habitual i espais de vida a Espanya. Una aproximació a partir del cens del 2001 Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Fundació Abertis, 2006.

23 Aquest és un fet que s’ha posat de manifest en diversos estudis, que mostren la relació entre ús de les segones residències i proximitat al lloc de residència del seu propietari. Veure per exemple, López Colas, J. «La residencia secundaria en España: Estudio territorial de su uso y tenencia», Tesis doctoral presentada a la UAB 2003.


Pel que fa al Centre Comercial de la Roca Village, s’ha elaborat un enfocament diferenciat, en funció de les seves característiques específiques. En els càlculs que es mostren a continuació no s’han inclòs els efectes de la despesa efectuada pels visitants a aquest centre, on es venen productes fabricats fora de la comarca i que no està relacionat amb la resta del territori. Per tant, no es tracta de turisme que visita la zona, sinó que visita exclusivament el centre comercial.

Aquesta singularitat implica que no es pot utilitzar la mateixa metodologia que per quantificar l’impacte econòmic del turisme comarcal i que, a més, tampoc es pot acabar d’incloure en els escenaris de futur, ja que es tracta d’una activitat específica.

Per tant, en aquest treball s’ha optat per no incloure la Roca Village com un dels elements turístics de la zona, tot i que, en l’apartat que segueix, s’ha elabo-rat una valoració del seu impacte econòmic sobre el territori.

La despesa efectuada pels turistes, visitants i usuaris de segona residència

Un cop calculat en l’apartat anterior el nombre de turistes, visitants i pernoctacions derivades de les segones residències, es pot procedir a calcular la despesa diària realitzada per cadascuna de les ti-pologies definides.

resta d’Espanya.25 D’aquests, s’estima que al voltant del 23 % s’allotja a la comarca. Per tant, quan se ce-lebren aquests grans premis, els assistents gairebé col·lapsen tota l’oferta d’allotjament del Vallès Oriental.

Les dades que s’han recollit anteriorment sobre el nombre de turistes ja recull els que venen a la comar-ca per assistir a aquests grans premis, però cal tenir en compte que el nivell de preus i per tant de despesa és superior. De fet, si s’analitza el nivell de despesa dels turistes atrets pels Grans Premis i s’extreuen les relacionades amb les entrades, el marxandatge i el transport, es pot estimar que la despesa per per-sona i dia dobla la mitjana de despesa dels turistes que visiten la zona la resta de l’any.26

Pel que fa a la resta de competicions que es fan al cir-cuït, es pot estimar que al voltant del 10 % dels espec-tadors pernocten a Catalunya, i d’ells al voltant del 15 % ho fan al Vallès Oriental, sense que en aquest cas hi hagi un efecte significatiu sobre els preus i la despesa.

D’altra banda, cal tenir en compte els assistents procedents de la resta de Catalunya, que venen a la competició en un viatge d’un dia. Es pot estimar en unes 145.000 persones que, a nivell de despe-sa, són equiparables a la que realitza qualsevol altre visitant a la comarca en temes de restauració i oci.

25 Cal tenir en compte que mentre GP de Fórmula 1 a Espanya n’hi havia a Montmeló i en els darrers anys a València, en el cas del Motociclisme hi ha els de Jérez, Alcañiz y Valencia, el que fa que els aficionats espanyols es distribueixen molt més.

26 De fet, la despesa en el GP de Fórmula 1 és molt superior al del GP de motociclisme.


lunya, diferenciant entre les seves característiques (origen, mitjà de transport, tipus d’allotjament...). Així mateix, les dades del Institut d’Estadística de Ca-talunya (IDESCAT) permeten diferenciar la despesa per marques turístiques.

D’una altra, es disposa també dels estudis que ela-bora el Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona pels municipis turístics més rellevants de la província, el que permet estimar la depesa dels

Pels turistes es disposa de diferents fonts. Així, les dades que elabora el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio,27 i les de l’Índex d’activitat turístic de la UAB28 donen informació sobre la despesa realitzada en el lloc de destí pels turistes que arriben a Cata-

27 Egatur, «Encuesta de gasto turístico 20013», Ministerio de Industria, Turismo y Co-mercio, 2013. Les dades fan referència a despesa en el lloc de destí, per tant no inclou el cost del viatge si es fa fora de Catalunya (per exemple, en el cas dels turistes que venen en avió) o dels serveis utilitzats en el país d’origen (agències de viatges, etc)

28 CInERT(Centre Internacional d’Estudis i Recerca del Turisme/UAB) «Índex UAB d’activitat turística 2013», Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, 2013

La importància econòmica de la Roca Village

Com ja s’ha fet esment en apartats anteriors, la Roca Village és un dels centres d’activitat econòmica més importants de la comarca.

Les dades que s’han obtingut en la realització d’aquest treball indiquen uns 3.200.000 visitants anuals, un 60% dels quals són estrangers, amb una despesa mitjana de 280 € per família. Per tant, s’estima que genera un volum d’activitat d’uns 170 milions d’euros anuals.

Si es parteix d’aquesta xifra de negoci i s’aplica la metodologia input-output, es pot calcular que el centre suposa una contribució al PIB d’uns 193 milions d’euros, equivalent al 2% del PIB del Vallès Oriental.

Ara bé, quan es parla de generació de PIB, aquesta xifra comprèn tota la creació de valor afegit que s’ha anat produint al llarg del procés de comercialització d’aquests productes, així com dels seus efectes indirectes i induïts, independentment del lloc on s’hagin fabricat.

Per poder estimar l’impacte territorial del centre caldria fer un estudi sobre les interrelacions productives que es generen amb les empreses del Vallès i, en aquest sentit, l’efecte sobre l’economia comarcal serà previsiblement petit, per la seva especialització en productes fabricats arreu del món, bàsicament tèxtils, transportats a la Roca a través de grans empreses de logística

Per tant, els efectes més directes vindrien donats per l’oferta de llocs de treball que estiguin a l’abast de gent de la comarca i pels serveis auxiliars que es puguin prestar (neteja, seguretat, manteniment...). Tot i així, estem parlant d’una empresa de grans dimensions, que té un àmbit d’influència molt gran i localitzada a l’àrea de Barcelona, que li aporta personal preparat en aquests àmbits.

D’altra banda, cal considerar que la majoria dels visitants del centre no es desplacen posteriorment al municipi de La Roca ni a la resta de la comarca, ni generen activitats complementàries. Finalment, caldria analitzar els impostos municipals, tant dels IBI com per les obres i refor-mes que es realitzen de forma molt continuada, que són significatius pel municipi.

Per tant, no es disposa d’informació suficient per fer una estimació sobre els efectes econòmics de la Roca Village sobre l’economia del Vallès Oriental, tot i que previsiblement només serà una petita part del valor afegit creat. És per això que, al valorar el pes del turisme a la comarca, no s’ha tingut en compte aquesta instal·lació.


lona. La despesa mitjana se situaria en uns 35,5 €/persona i dia,30 amb diferències significatives tant territorials com en relació a les diverses tipologies de visitants.

Pel que fa als que tenen una segona residència, s’ha tingut en compte el nivell de despesa per habitant a Catalunya i també les pautes de consum, que són di-ferents a les dels turistes i a les dels visitants.31 La despesa mitjana estaria en uns 20,4 €/persona i dia d’estada a la segona residència.32 Aquesta xifra no inclou cap component relacionat amb la construcció i manteniment de l’habitatge, ja que s’ha volgut ser molt restrictiu amb el concepte de despesa turís-tica que, com es pot veure, és la base per estimar l’impacte econòmic d’aquesta activitat. (Veure Grà-fic 26).

En definitiva, un cop calculat el nombre de turistes, visitants i segones residències, i la despesa mitjana que realitza cadascun dels col·lectius, es pot esti-mar la despesa turística que s’ha realitzat a la zona l’any 2013, que és el que s’ha pres com a any de re-ferència.

30 Per posar un exemple, les dades elaborades pel Maresme l’any 2010, amb fonts diver-ses, xifraven la despesa en uns 38,5 € per persona. Vegeu Gabinet Estudis Econòmics «Impacte Econòmic de l’activitat turística al Maresme» Diputació de Barcelona, Cambra de Comerç de Barcelona, 2011

31 S’han tingut en compte els resultats obtinguts en el compte satèl·lit de l’habitatge a Catalunya on hi ha una quantificació de les despeses que comporta un habitatge de segona residència. Vegeu, Idescat, «El compte satèl·lit de l’Habitatge 2005», Institut d’Estadística de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2009

32 Instituto de EstudiosTurísticos, «Movimientos turísticos de los españoles (FAMI-LITUR)», MInisterio de Industria, Turismo y Comercio. S’han consultat diverses publica-cions anuals i mensuals.

turistes i visitants que s’hi allotgen.29 S’han utilitzat també els preus dels allotjaments que donen els di-ferents operadors (alguns a través de les seves pà-gines web) i els obtinguts de les fonts oficials.

Les diverses fonts consultades donen resultats força convergents, el que permet fer una estima-ció de la despesa mitjana força robusta en termes estadístics. La mitjana obtinguda és de 84,5 euros per persona i dia. Cal recordar aquí que es tracta d’un turisme amb una forta presència nacional i catalana, amb una tipologia variada, on hi ha un im-portant component hoteler amb varietat de preus i categories, però també un turisme rural i una oferta de càmping amb un important pes dels clients fixos. Igualment, com s’ha comentat en l’apartat anterior, l’impacte puntual de la celebració dels GP de Fórmu-la 1 i Motociclisme, que generen una despesa molt elevada però concentrada en molt pocs dies.

La despesa mitjana dels visitants que no pernocten s’ha valorat tenint en compte les dades anteriors, corresponents als turistes, les que dóna Idescat sobre el comportament dels visitants catalans i espanyols i la informació d’agents del sector. S’han considerat també els resultats de les enquestes als visitants que arriben al Vallès Oriental elaborades pel Laboratori de Turisme de la Diputació de Barce-

29 L’Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona porta a terme estudis periò-dics sobre la dinàmica turística als municipis més representatius de la província, dels quals es poden obtenir estadístiques de la procedència i despesa dels turistes i visi-tants.


pernoctacions que es porten a terme en establiments hotelers, càmpings o turisme rural s’han de restar de la utilització de segones residències. Es tracta, nova-ment, d’un criteri força restrictiu. (Veure Gràfic 27).

Per tant, l’any 2013, la comarca va percebre en con-junt una despesa turística de gairebé 140 milions d’euros.

Especialització per territoris: l’òptica d’oferta

Una primera forma molt senzilla per mesurar la re-llevància turística d’un municipi o territori des del

A partir d’aquestes dades, la despesa efectuada a la comarca pels turistes es pot xifrar en 51,7 milions d’euros, mentre que les visites d’un dia van generar el 2013 una despesa de 20,1 milions d’euros.

Finalment, les segones residències aporten una des-pesa anual a la zona d’uns 67,1 milions d’euros. Com ja s’ha assenyalat, cal evitar una doble comptabilització amb la xifra de pernoctacions procedent de les es-tadístiques de turistes que arriben a Catalunya que s’han esmentat anteriorment, ja que una part dels tu-ristes s’allotja en segones residències, bé de propie-tat o de lloguer. En aquest cas, s’ha considerat que les

Gràfic 26. Estimació de la despesa turística el 2013

(euros per persona i dia)

Gràfic 27. Distribució de la despesa turística a la

comarca el 2013 (milion d’euros)

Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts. Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts.

Turista

85,4

Visitant

35,5

2a Residència

20,4

Turista

52,3

Visitant

20,1

2a Residència

67,1


En el cas del Vallès Oriental, aquest índex se situa en 0,1923 (normalitzat respecte la mitjana catala-na, que seria 1), el que significa que, globalment, la comarca té una molt baixa especialització turística mesurada a través de l’oferta d’activitats turísti-ques-hoteleres que és molt inferior a la mitjana en termes per càpita que es dóna en el conjunt del país.

La comparança de les dades sobre especialització turística de 2012 amb el que hi havia el 2006, confir-ma la tendència a la creixent centralització de l’ac-tivitat turística al voltant de Barcelona, ciutat que augmenta de manera molt important els seus índex turístics, i que, de retruc, impulsa els dels municipis més propers, especialment en el seu vessant sud

vessant de l’oferta és a través de l’índex d’especi-alització turística, utilitzant els criteris de l’Anuario Económico de España que edita la Caixa de Pen-sions.33 Aquest indicador es calcula a partir de la quota de l’impost d’activitats econòmiques en els epígrafs turístics, que són bàsicament, els establi-ments hotelers.

Segons aquesta font d’informació, l’oferta turística del Vallès Oriental representaria actualment el 0,9 % del total de Catalunya. (Veure Gràfic 28).

L’índex d’especialització turística normalitzat (IET), que es mostra en el gràfic adjunt, parteix de l’índex turístic obtingut de l’Anuari Econòmic de ”la Caixa”, però matisant el seu pes en funció de la població de cada territori.

L’Índex d’especialització relativa en el tema turístic s’obté segons la següent fórmula:

IET = (Ita/Pa)/(Itc/Pc)

On Ita = Índex turístic de la comarca o zona analitzadaPa = Població de la comarca o zona analitzadaItc = Índex turístic de CatalunyaPc = Població de Catalunya

33 Servei d’Estudis de la Caixa, «AnuarioEconómico de España 2013», »la Caixa» de Pen-sions 2013.

Índex turístic: Índex comparatiu de la importància turística. S’obté en funció de la quota o impost d’activitats econòmiques corresponent a les activitats turístiques, el qual es basa en la categoria dels establiments turístics (hotels i motels, hotels-apartaments, hostals i pensions, fondes i cases d’hostes, càm-pings i apartaments gestionats per empreses), nombre d’habi-tacions i ocupació anual (tot l’any o part de l’any); pel que consti-tueix pràcticament un indicador de l’oferta turística.

El valor de l’índex indica la participació (en tant per 100.000) que correspon a cada municipi, província o comunitat autònoma sobre una base nacional de 100.000 unitats (total euros recap-tació de l’impost = 100.000).

Font: La Caixa de Pensions, utilitzant dades del Ministerio de Economía y Hacienda,

Diputaciones Forales del País Vasco, Gobierno de Navarra, Ayuntamiento de Pamplona

i elaboració pròpia.


al voltant del Baix Llobregat i de les zones que es troben en direcció a l’aeroport.

Tot i així, l’índex d’especialització turística al Vallès Oriental ha augmentat lleugerament, en els darrers anys, passant del 0,1902 que enregistrava la comar-ca el 2006, fins el ja esmentat 0,1923 de 2012. Es tracta d’un increment molt petit, però atès que el càlcul d’aquest índex es fa en relació a la globalitat de Catalunya, el que índica aquest lleuger augment d’especialització és que la comarca ha evolucionat per sobre del que s’ha produït al conjunt del país molt influït, com s’acaba d’argumentar, pel comportament de l’entorn de Barcelona i per una estructura turísti-ca molt centrada en les comarques costaneres.

L’augment de l’índex d’especialització entre el 2006 i el 2012, s’ha centrat a Granollers, Mollet del Vallès i la Roca del Vallès i reflecteix l’augment de la in-fraestructura hotelera i de restauració en aquests municipis, que ha compensat el comportament més negatiu de Gualba i Sant Celoni.

Aquest índex és un indicador interessant, però cal posar-lo en el context d’una comarca com el Vallès Oriental, on el pes relatiu és molt petit i no té es-pecialització turística. Per tant, els canvis, especi-alment en municipis petits, poden venir donats per obertures i tancaments puntuals. En una comarca com aquesta és molt més significatiu el càlcul a par-tir dels indicadors de demanda, com es farà en el proper apartat.

Gràfic 28. Índex d’especialització turística del Vallès

Oriental el 2012 (Índex respecte a Catalunya = 1)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Anuario Económico de España 2013,

”la Caixa”.

Roca del Vallès (La)

Caldes de Montbuí

Sant Pere de Vilamajor

Granollers

Gualba

Mollet del Vallès

Vallormanes

Vallès Oriental

Sant Esteve de Palautordera

Vallgorguina

Llagosta (La)

Montmeló

Franqueses del Vallès (Les)

Sant Celoni

Sant Feliu de Codines

Garriga (La)

Bigues i Riells

Llinars del Vallès

Lliçà d’Amunt

Canovelles

Montornès del Vallès

Cardedeu

0,6054

0,4764

0,4528

0,4198

0,3562

0,2594

0,1952

0,1923

0,1894

0,1833

0,1422

0,1096

0,1018

0,0850

0,0793

0,0626

0,0551

0,0551

0,0332

0,0301

0,0299

0,0278


L’aplicació d’aquesta metodologia input-output per-met distingir entre tres tipus d’efectes:

Efectes directes: Són el reflex econòmic que es deriva directament de les entrades percebudes pels diferents factors productius a conseqüència dels consums i despeses realitzades pels turistes, visi-tants i pels qui tenen una segona residència.

Metodologia utilitzada

Un cop calculada la despesa, cal ara estimar les seves repercussions sobre les magnituds econò-miques de la zona, especialment el PIB i l’ocupació. Per estimar l’impacte que tenen les activitats turís-tiques en l’economia d’un territori, Gabinet d’Estudis Econòmics disposa del model Sim-tur que utilitza una metodologia basada en l’anàlisi input-output, i que ja hem utilitzat en diversos estudis sobre altres àmbits turístics.34 (Veure Gràfic 29).

El model parteix de la despesa turística que s’ha es-timat a l’apartat anterior, distingint diferents tipo-logies de visitant. Quan es parla de despesa cal te-nir en compte també en quins béns i productes es manifesta,35 com posa en relleu el gràfic adjunt, ja que afecta a temes molt diversos com els establiments hotelers i de restauració, comerç, oci, transport, etc.

La utilització de la matriu de coeficients tècnics de la taula input-output, permet convertir aquestes da-des de despesa i inversió en variables macroeconò-miques com el PIB i els llocs de treball a la comarca.

34 Vegeu, Gabinet Estudis Econòmics, «Impacte econòmic de l’activitat turística al Ber-guedà. Actualització 2013», «Impacte econòmic de l’activitat turística a Osona», 2012, «Impacte econòmic de l’activitat turística al Maresme», 2011, «El potencial econòmic del turisme a l’Alt Penedès, Baix Llobregat i Garraf», 2010, Repensant l’Anoia en clau econòmica», 2009, «Impacte socioeconòmic del turisme al Ber-guedà», 2008, per encàrrec de la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona.

35 En aquest treball s’ha utilitzat la classificació i els percentatges que enregistren els comptes satèl·lit del turisme a Catalunya. Idescat, «Comptes satèl·lit del turisme a Catalunya», 2005, però s’han tingut en compte també els treballs de la Diputació de Barcelona sobre els municipis turístics.

IV. IMPACTE SOBRE EL PIB I L’OCUPACIÓ

Gràfic 29. Estructura del model SIM-TURÍSTIC

Font: Elaboració pròpia. Model Sim-tur.

Turista Visitant

Despesaturística

Ef. Directes Ef. Indirectes

PIB/LLT

Ef. Sectorials

Ef. Induïts

TaulaInput-Output

Hotels

Comerç

Oci*

Transport

Altres

coeficientstècnics

matriu inversa

2a. Residència


metodologia desenvolupada en altres treballs que permet calcular, a partir de la informació econòmica existent a escala comarcal, TIO parcials i resumides a escala comarcal.37 Concretament, s’afegeix una fila d’impacte local, tenint en compte el pes de cada sec-tor d’activitat en la estructura productiva de la comar-ca, matisat per un índex d’impacte sectorial que ava-

37 Aquest mètode s’ha fet servir en estudis recents sobre l’impacte de la construcció d’infraestructures. Gabinet Estudis Econòmics, «Impacte econòmic de la construc-ció d’una infraestructura: el cas del desdoblament de l’eix transversal». Inclòs en el «Llibre Blanc de les Infraestructures de l’Euram», Institut Ignasi Vilallonga, 2010, i serveix també de base pel càlcul dels efectes econòmics de les infraestructures a Catalunya en la metodologia que proposa el Col·legi d’Enginyers de Camins de Catalunya, Mcrit, Gabinet Estudis Econòmics, «Guia per a l’avaluació de projectes de trans-port», 2010.

Efectes indirectes: Són els efectes que l’incre-ment de l’activitat econòmica del turisme i la inver-sió que això provoca sobre activitats complemen-tàries.

Efectes Induïts: Són els ocasionats per l’augment de l’activitat econòmica generada per la despesa de les persones vinculades directa o indirectament al turisme. És a dir les activitats productives desen-volupades a causa de la demanda que fan els re-sidents a partir dels ingressos que obtenen dels salaris i dels beneficis de les activitats turístiques i associades.

Per tant, la suma dels tres efectes permetrà valo-rar l’impacte global del turisme a la comarca.

Catalunya disposa actualment de les taules input-output (TIO) corresponents a l’any 2005 amb una de-sagregació en 65 sectors productius, que distingeix entre els fluxos interiors, els que tenen per origen i destí la resta d’Espanya i les relacions amb l’estran-ger. Això permet conèixer com es distribueix terri-torialment el PIB i els llocs de treball generats per la inversió, quantificant per tant l’efecte spillover.36

No hi ha TIO oficials per a nivells territorials inferiors a Catalunya. En aquest estudi, però, s’ha utilitzat una

36 S’anomena efecte spillover al fet que una actuació feta en un determinat territori (in-versió o despesa) afecti a l’economia d’un altre territori. En el cas del turisme aquest efecte és considerable. Quan un turista compra un producte en un comerç de la zona o el consumeix en una instal·lació hotelera o de restauració, aquest pot estar fabricat en un altre regió o país, per tant, repercuteix sobre la creació de valor en el país productor.

Mètode d’estimació dels coeficients comarcals de les taules input-output de Catalunya

Xijl = X

ijc * E

il * I

ce

OnX

ijl = Coeficient de la taula input output local que s’ha estimat.

Ens indica quina part de les vendes que el sector i fa a Catalunya es queden dins la pròpia comarca.X

ijc = Coeficient de la demanda interior de Catalunya (procedeix

directament de la TIOC2005)E

ilc = És l’índex d’especialització productiva de la comarca en el

sector productiu i. Es defineix com el quocient entre el PIB de la comarca en aquest sector i el PIB total català en el mateix sector, és a dir, E

ilc = PIB

il/PIB

ic.

Ice

= És l’index d’especialització de concentració de les compres en l’interior de Catalunya respecte a Espanya.I

ce =[X

ijc / X

ije] / [PIB

ic /

PIBie] on el quocient [X

ijc / X

ije] ens diu per cada sector i quina part

de les vendes del sector es fan a Catalunya i a la resta d’Es-panya, mentre que [PIB

ic /PIB

ie] és el pes del PIB del sector i a

Catalunya sobre el total del PIB del sector produït a Espanya.


econòmica, una indústria important, molts polígons industrials i una situació estratègica en transport i logística.

Els turistes aporten al voltant del 0,4 % del PIB vin-culat a la despesa generada a la comarca, mentre la segona residència aporta un 0,51 % i els visitants d’un dia representen un 0,14 %. Es tracta per tant d’una activitat que es reparteix entre les tres tipo-logies analitzades. De fet, el turista aporta un 38 % de l’impacte econòmic, el visitant un 14 %, i les sego-nes residències un 48 %. (Veure Gràfic 30).

L’efecte multiplicador se situa en un 1,17 que vol dir que, per cada euro de valor afegit que es crea a la zona en activitats estrictament turístiques, es ge-neren, també a la zona, altres 0,17 euros bé en seg-ments productius que abasteixen al turisme o bé derivades de les rendes generades pel turisme. En aquest sentit, el fet que la comarca tingui un impor-tant component industrial ajuda a que aquest efecte multiplicador sigui més elevat que en altres zones.

Pel que fa al mercat laboral, l’impacte del turisme es pot xifrar en prop dels 1.700 llocs de treball, el que representa al voltant del 1,4 % del total de l’ocupació localitzada a la comarca.

Atès que la productivitat de moltes de les activitats vinculades al sector turístic és inferior a la global de l’economia, els efectes sobre l’ocupació, en termes relatius, són superiors als que donen sobre el PIB

lua la propensió a utilitzar recursos locals, índex que s’ha calibrat en funció de les TIO catalana i espanyola.

Aquest sistema, si bé no és tant precís com utilit-zar taules input-output del territori que s’analitza, permet en canvi discernir, amb un marge d’error assumible, els efectes sobre territoris més petits. Utilitzant aquest instrument es poden captar els efectes de l’activitat turística en una comarca con-creta, i calcular quina part de l’increment econòmic i de l’ocupació es queda a la zona que s’està analit-zant, i quina va a la resta de Catalunya o a d’altres indrets. Igualment, permet calcular la distribució dels efectes indirectes i induïts per sectors, amb una desagregació econòmica de 22 sectors, que cal considerar força significativa.

Impacte del turisme en l’economia de la zona

A partir d’aquesta anàlisi s’obté que les activitats turístiques de 2013 han generat un PIB a la zona valorat en uns 98,6 milions d’euros, el que sig-nifica un 1,05 % de l’economia de tota l’àrea. Cal insistir en que aquesta xifra és la que es deriva de la despesa generada pels visitants, per tant, un criteri molt estricte que es correspon al que és exclusiva-ment economia derivada del turisme, que no inclou temes relacionats amb la inversió immobiliària, etc.

Sembla una xifra petita, però no pot ser d’una al-tra manera en una comarca amb una àmplia base


incidència que genera fora de la comarca la despe-sa local realitzada en activitats turístiques. Aquests efectes spillover es poden xifrar en 52,2 milions d’euros, que afecten majoritàriament a l’economia catalana, i en molta menor mesura a les economies espanyoles i estrangeres.

final. Les dades que aporta el model són en termes anuals, tot i que cal tenir en compte l’estacionalitat d’una activitat com el turisme.

La xifra anterior fa referència exclusivament a l’ac-tivitat que es porta a terme dins la comarca, a la que cal afegir l’anomenat efecte spillover, és a dir, la

Gràfic 30. Efectes del turisme sobre l’economia de la

zona el 2013

Font: Model Sim-Turístic.

%

En percentatge sobre el PIB turístic

Distribució entre les3 tipologies (%)

98,6Milions € 1,05 % del PIB

2a Residència

Visitants

Turistes51 %

98,6 Milions €1,05 % del PIB

Visitants14 %

2a. Residència

48 %

40 %

14 %

Turistes38 %

Gràfic 31. Distribució del PIB generat a la comarca per

sectors productius el 2013 (en % sobre el total)

Aquesta distribució és sobre l’impacte global, independentment d’on s’hagi produït

l’increment de PIB. Inclou efectes directes, indirectes i induïts.

Font: Model Sim-Turístic

25,6 %Hoteleria i restauració

Comerç

Indústria

Serveis personals

Oci i cultura

Serveis a les empreses

Transport

Resta

15,9 %

13,7 %

12,3 %

8,0 %

8,9 %

3,6 %

12,0 %


del nou PIB generat a la comarca, però l’impacte es trasllada també a un ampli ventall d’activitats, tant terciàries com industrials.

El pes del turisme en diferents comarques

Els darrers anys, com ja s’ha explicat al llarg del treball, s’han portat a terme diferents estudis en l’àmbit de la província de Barcelona, que han per-

En termes laborals, aquesta producció es mate- rialitza en uns 615 llocs de treball addicionals als 1.700 que es localitzen a la comarca. (Veure Grà-fic 31).

Com ja s’ha comentat anteriorment, el turisme no és una activitat econòmica en sí mateixa, sinó que repercuteix en una gran diversitat de sectors pro-ductius. L’hoteleria i la restauració són els més be-neficiats, ja que aporten gairebé una quarta part

Gràfic 32. El pes relatiu del turisme en diverses comarques de la província de Barcelona (en % sobre el PIB)

Font: Model Sim-tur.

Alt Penedèsany 2009

3,1 %

BaixLlobregatany 2009

2,4 %

Berguedàany 2012

7,1 %

Garrafany 2009

11,2 %

Maresmeany 2010

13,5 %

Osonaany 2011

1,7 %

VallèsOriental

any 2013

1,1 %


també internacional, sí que permeten tenir una visió general de la influència del turisme en les diferents zones del país. (Veure Gràfic 32).

El pes relatiu del turisme en un determinat territo-ri depèn no només de la dinàmica del sector, sinó també de la importància d’altres activitats, el que és molt evident en les comarques més poblades i amb estructures productives complexes com el Vallès

mès avaluar, de manera homogènia, el pes que té el turisme sobre el PIB total de l’economia de cada comarca i la seva relació amb la resta de sectors productius.

Tot i que els resultats no es poden comparar direc-tament, perquè cada comarca s’ha analitzat un any diferent i en anys de forta crisi econòmica, i una conjuntura variable no només a escala interna, sinó

Gràfic 33. El pes absolut del PIB turístic en diverses comarques de la província de Barcelona

(PIB turístic per càpita en € constants del 2013)

Font: Model Sim-tur.

Alt Penedèsany 2009

778

BaixLlobregatany 2009

598

Berguedàany 2012

2.399

Garrafany 2009

1.890

Maresmeany 2010

2.213

Osonaany 2011

400

VallèsOriental

any 2013

245


Oriental, on l’impacte del turisme sobre l’economia local és el més baix dels analitzats fins ara.

És interessant estimar també el valor absolut del PIB turístic per càpita, que dóna una idea del valor de la producció efectuada pel sector, matisada pel seu nombre d’habitants.

Tal com mostra el gràfic següent, es confirma la idea que el Vallès Oriental té una baixa especialitza-ció turística. (Veure Gràfic 33).

Això no vol dir que el turisme sigui una activitat ne-gligible. Ben al contrari, és una activitat que té un paper important ja que dóna una major varietat a l’estructura productiva de la comarca, és un com-plement per activitats industrials i terciàries que generen un cert nombre de viatges de negoci i per-met obtenir un valor de tot un patrimoni natural del que disposa comarca.


cidir més des de l’interior de la comarca (nombre de places hoteleres, ocupació, preus per pernoctació).

L’horitzó temporal considerat és l’any 2024, que és un període suficientment llarg perquè les actuaci-ons que s’estan portant a terme o les que es deri-vin dels Plans turístics donin ja els seus fruits, però també prou proper com perquè sigui un incentiu a l’acció immediata.

Un factor que cal tenir en compte és el context en el que es mou l’activitat turística de la comarca, que vindrà condicionada per l’evolució de la conjuntura econòmica, no només de les zones més properes, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, sinó també pel que passi en l’àmbit internacional, com corres-pon a una economia tan internacionalitzada com la del Vallès Oriental.

S’ha optat per utilitzar com a referència les predic-cions per l’economia espanyola que publica el centre de prospectiva Ceprede,38 per sectors productius, amb un horitzó de 10 anys, i que s’han allargat amb dades de previsions a llarg termini de la Unió Euro-pea.

Aquestes xifres de creixement per sectors s’han aplicat a l’estructura productiva del Vallès Oriental. En conseqüència, el creixement previst resta condi-cionat per l’estructura productiva existent. No s’ha

38 CEPREDE, «Panorama sectorial», Novembre, 2011.

Model de prospectiva

En el capítol anterior s’ha analitzat el pes que el tu-risme té, actualment, en l’economia del Vallès Ori-ental. A partir d’aquesta realitat, es pretén fer un exercici de prospectiva per tal d’avaluar quin pot ser el seu esdevenidor. Per fer-ho s’ha dissenyat un model que utilitza la tècnica dels escenaris, un instrument que permet quantificar l’estat futur d’un determinat territori o sector productiu a par-tir d’establir hipòtesis de comportament sobre les variables que es consideren més significatives, que ens servirà, en aquest cas, per definir el futur del turisme a la comarca. Es tracta d’un mètode especi-alment útil quan el nombre de factors a considerar i el grau d’incertesa són alts i es pretén construir imatges de futur alternatives per tal d’orientar la presa de decisions.

Una anàlisi de prospectiva es basa en la convicció que hi ha molts futurs possibles que estaran con-dicionats per les actuacions i les polítiques actuals. Per triar entre aquests futurs possibles i prendre les decisions adients calen escenaris alternatius que expressin els diversos interessos i sensibilitats.

En aquest exercici s’ha tingut en compte l’evolució de les variables d’entorn (el creixement de l’econo-mia catalana i de l’evolució de l’àrea metropolitana) però hi ha un marge d’autonomia prou important pels agents locals. Per això, en definir les variables motriu del model, hem cercat aquelles on es pot in-

V. ESCENARIS DE FUTUR A L’HORITZÓ 2024


S’han definit escenaris de demanda, en el sentit que la variable bàsica sobre la que es sustenten és la varia-ció del nombre de visitants que arriben a la comarca.

El primer escenari és el que s’ha anomenat tenden-cial, ja que segueix la mateixa dinàmica de creixe-ment de la demanda per tipologies que s’ha mantin-gut en els darrers 7 anys a la comarca.

El 2006 hi varen haver al Vallès Oriental un total de 481.700 pernoctacions en hotels, càmpings i cases rurals, mentre el 2013 aquesta xifra va augmentar fins les 531.400.

Justament, el fet d’agafar un període de 7 anys té per objectiu que l’escenari tendencial no estigui condicionat per la conjuntura més recent i manifesti millor el que podria ser una tendència a mig i llarg termini, ja que inclou anys del cicle expansiu i altres del cicle recessiu.

Així, en el cas de les estàncies hoteleres es preveu un increment del 2,2 %, situant-se l’any 2024 en un total de 532.500 pernoctacions. En el cas del turis-me rural, la taxa seria del 2,1 % i les pernoctacions s’acostarien a les 21.000.

Pel que fa als càmpings, la situació és diferent. Tot i l’increment del darrer any, si s’analitza el conjunt de l’activitat entre el 2006 i el 2013, s’observa que el nombre de pernoctacions s’ha reduït en un 12 %. En aquest cas s’ha optat per una hipòtesi conservado-

inclòs cap escenari extrem, on es produeixi un canvi estructural en les bases econòmiques locals.

El creixement previst per a la comarca se situa en un 1,6 % anual de mitjana al llarg de la propera dè-cada, xifra pràcticament idèntica a la que es preveu pel conjunt de Catalunya. Aquestes dades poden semblar elevades atesa l’actual conjuntura econò-mica, però es parteix d’un plantejament de recupe-ració progressiva, si bé amb uns nivells relativament modestos respecte als anys anteriors a la crisi. De fet, l’economia del Vallès Oriental en el període 2000-2007 va créixer a un ritme del 3 % anual, per tant molt per sobre d’aquestes projeccions.

La demanda turística vindrà condicionada també per l’evolució de l’economia dels territoris d’origen dels visitants. Posteriorment es mostren algunes de les hipòtesis que s’han considerat sobre aquests col·lectius.

Els escenaris seleccionats

Un instrument d’aquestes característiques permet definir un nombre gairebé il·limitat d’escenaris, el que seria un exercici poc operatiu. En aquest cas hem definit tres escenaris amb l’objectiu de valorar i visualitzar la importància que podria tenir per a l’economia local un impuls del sector turístic. Cal dir que, en els tres escenaris, es manté, a grans trets, el model turístic actual.


de transformació de segones a primeres residèn-cies. Així, entre el 2001 i el 2011 s’ha estimat que el nombre de segones residències al Vallès Oriental ha disminuït en poc més de 4.000 habitatges, passant dels 15.208 del cens d’habitatges del 2001 als 11.187 del 2011, el que vol dir una reducció del 2,6 % anual. És una tendència similar a la que s’havia donat ja en la dècada dels 90.

Per tant, el 2024 el nombre de segones residències a la comarca podria estar a l’entorn a les 7.350, és a dir, unes 3.250 menys que la xifra actual. Aques-ta hipòtesi és molt rellevant en el cas d’una comar-ca com el Vallès Oriental, que disposa d’una oferta que en termes absoluts segueix sent molt elevada. Aquesta hipòtesi de reducció de la segona residèn-cia és la mateixa en els tres escenaris considerats.

El segon escenari és el que s’ha anomenat d’inter-nacionalització. Actualment, un 35 % dels visi-tants de la comarca són estrangers, dels quals més d’una tercera part són francesos.39 El percentatge d’estrangers és superior en el cas d’hotels i cases rurals. En aquest escenari es planteja un exercici teòric. Quins serien els efectes en el cas que l’in-crement de turistes en hotels i cases rurals que es plantejava en l’escenari tendencial, s’aconseguís exclusivament amb l’arribada d’estrangers.

39 Oficina Tècnica de Turisme, «Enquesta de caracterització dels turistes a la costa de la Província de Barcelona, any 2013: taula de segmentació costa Barcelona interior», Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, 2013.

ra, que és mantenir el nombre de pernoctacions en càmpings al mateix nivell que l’actual.

En aquest escenari, el nombre total d’estades el 2024 se situaria en 647.100, un 22 % més que la dada actual, el que significa un increment del 1,8 % anual de mitjana. És un augment important, però re-sulta raonable ja que, tal i com s’ha vist al llarg de l’estudi, el grau d’ocupació de l’oferta turística a la comarca és relativament baixa si es compara amb a la resta de Catalunya i a zones properes.

En el cas dels hotels, l’escenari tendencial compor-taria augmentar el grau d’ocupació del 36 % actual fins el 45,5 %, en un context en el que es mantingu-és constant el nombre de places. En el cas de les cases rurals es passaria del 15 % actual al 18 %. És a dir, es tracta d’un increment del nombre de turis-tes assumible sense necessitat de fer ampliacions sobre l’oferta actual.

Aquest creixement, de l’1,8 % anual, també s’ha apli-cat als visitants d’un dia i a d’altres tipologies turís-tiques, com les cases de colònies, de les quals no es disposa d’informació específica sobre la seva evo-lució. Així, per exemple, en el cas dels visitants d’un dia es passaria dels 448.000 actuals als 586.000 l’any 2024.

Pel que fa a les segones residències, s’ha fet la hi-pòtesi que es mantindrà el comportament de la darrera dècada en quant a un progressiu procés


així com d’alguns dels països emergents que apor-ten turistes a Catalunya.42 Pel que fa als catalans i espanyols, s’ha suposat també un increment de la despesa turística. S’ha partit de les prospectives de creixement econòmic de l’Estat Espanyol comenta-des anteriorment, i s’ha valorat el fet que Espanya té uns importants ratis d’endeutament privat, que afectaran negativament a mig termini les decisions de consum.43 Per això s’ha fet la hipòtesi d’un incre-ment de la despesa turística per habitant de només el 0,3 % anual de mitjana.

Aquest segon escenari, per tant, vol posar en relleu els efectes de promoure els atractius de la comar-ca a l’estranger, buscant un turisme de més poder adquisitiu.

El tercer escenari és el que es podria anomenar po-tencial i es genera a partir de la constatació que el grau d’ocupació de les instal·lacions hoteleres a la comarca és força inferior a la que es dóna global-ment a la província de Barcelona,

42 Per Espanya i Catalunya s’han tingut en compte les dades ja esmentades de CEPREDE. Per l‘economia internacional s’han considerat models de prospectiva a curt termini, com per exemple OECD «Economic outlook» Oecd publishing, 2012, o World Bank, «Economic Prospects. Managing growth in a volatile world» The International Bank for Recons-truction and Development / The World Bank 2012, i a mig i llarg termini, com per exemple, Itau BBA «Economic outlook on some of the world’s biggest economies out to 2020» Investment Bank Itau BBA, 2012. European Comisson, «EUROPE 2020. A Euro-pean strategy for smart, sustainable and inclusive growth», European Union, 2011.

43 Aquesta xifra s’ha obtingut a partir de treballs que analitzen la relació entre l’endeutament públic i el consum, Berben R.P., Brosens T, «The Impact of Government Debt on Private Consumption in OECD Countries» DNB Working Paper, 2005, o entre l’endeutament privat i el consum, Randveer M, Uusküla L., Kului L., «The Impact of Pri-vate Debt on Economic Growth», EestiPank. Working Paper Series, 2011. Aquest re-sultats s’han aplicat a les dades de creixement previstes per CEPREDE per a l’economia espanyola.

La clau d’aquest escenari és que les enquestes so-bre despesa turística ens indiquen que els estran-gers tenen actualment un nivell de despesa que és un 60 % superior en allotjament hotelers i cases rurals,40 percentatge que el 2024 podria ser del 82 % ateses les previsions de l’evolució del nivell de renda que s’han comentat anteriorment.

Cal remarcar què aquesta hipòtesi només afecta als turistes que s’allotgen a hotels i cases rurals, un escenari restrictiu, ja que no contempla que la comarca tingui capacitat per atraure turistes que estan allotjats, per exemple, a Barcelona.

Una darrera consideració, pel que fa a la despesa dels turistes. Atès que es tracta d’una anàlisi a un horitzó de 10 anys, cal fer una previsió sobre l’evo-lució del nivell de renda dels clients potencials, ja que la despesa turística està correlacionada amb aquesta variable.41

S’ha optat per diferenciar entre els estrangers i els autòctons. Pels estrangers s’ha suposat un in-crement de l’1,5 % anual de mitjana en termes re-als. Aquest percentatge correspon a les previsions d’augment de renda dels països més desenvolupats,

40 Aquesta xifra s’ha obtingut de les diverses enquestes realitzades a turistes estrangers i nacionals, així com a partir de l’«Encuesta de gasto turístico», EGATUR, que elabora el Ministerio de industria turismo y comercio; y amb L’Índex UAB d’Activitat Turística 2013 elaborat per l’Àrea d’Economia Aplicada i Gestió Empresarial de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (EUTDH UAB), dirigit per l’economista Juan Antonio Duro.

41 Vegeu per exemple Dieckow, L.M. «Turismo. Un abordaje micro y macro económico», Euned, 2010, o Park, J., Kim J, Ki S. «Wealth Effect and Demand for Outbound Tourism», Purdue University, 2010.


mia del Vallès es pot xifrar en uns 99,2 milions d’euros, és a dir, un increment de només el 0,6 % respecte la xifra actual.44 Cal recordar que aquest percentatge in-clou les activitats indirectes i induïdes que es generen a partir de l’activitat turística que, com s’ha vist ante-riorment, afecten a tot el teixit productiu de la zona.

Aquest creixement tan reduït es deu a la gran cai-guda del turisme de segona residència, ja que es preveu que es manté la transformació de segona a primera residència al mateix ritme que els darrers 20 anys el que implica, de fet, una reducció del 26 % en la depesa d’aquest col·lectiu.

Aquesta reducció de la segona residència, lluny de significar una davallada en termes econòmics per la comarca, implica que l’habitatge s’ocuparà per re-sidents habituals, amb altres hàbits de consum. El problema seria si es desocupés, circumstància poc probable en una comarca propera, ben comunicada amb Barcelona i amb una important base producti-va. Això si, les estadístiques turístiques quedarien afectades per aquesta situació.

En canvi, l’increment del nombre de visitants i de tu-ristes compensaria amb escreix la pèrdua la de la segona residència.

En termes relatius, aportaria un 0,88 % del PIB de la comarca, un percentatge inferior a l’actual. Cal va-

44 Increment en termes constants. El model està calculat en euros reals del 2010.

Per tant, el que es planteja en aquest cas, és analit-zar que passaria si la comarca es comportés a esca-la d’ocupació hotelera i també de despesa turística, com el conjunt de la província de Barcelona. Aquests increments s’han traslladat en la mateixa proporció a la resta d’instal·lacions d’acolliment, càmping i tu-risme rural, i també als visitants d’un dia.

Es tracta, per tant, d’un escenari de màxims, d’aquí el nom de «potencial», que comporta un augment important de l’ocupació. En realitat, el que es plan-tegen són els límits del model turístic sense un aug-ment significatiu de l’oferta de places existent.

Cal però fer un matís. Si bé formalment aquest esce-nari s’ha calculat quantitativament sobre l’oferta exis-tent actualment, no és previsible pensar que es puguin obtenir increments tant grans del grau d’ocupació i de la despesa turística com els que es plantegen en aquest escenari sense abordar canvis substancial en l’estructura i el funcionament de l’oferta, que hauria de ser més actiu i qualitativament molt més competitiu.

Amb aquestes hipòtesis, s’han obtingut els resul-tats dels tres escenaris, que es presenten en euros constants del 2013.

Resultats dels escenaris considerats

Si es compleixen les hipòtesis de l’escenari tenden-cial, a l’horitzó 2024 l’aportació del turisme a l’econo-


Val a dir que aquests resultats estan condicionats per la disminució del nombre de segones residèn-cies i de la despesa associada. Si només es con-sideren els efectes dels turistes i dels visitants, s’observa com els escenaris dissenyats en aquest treball plantegen canvis importants, si bé sempre condicionats pel fet que el turisme té un pes petit en l’estructura productiva de la comarca. (Veure Gràfic 36).

lorar que l’escenari sobre l’evolució de l’economia de la comarca és força positiva.

Si es produïssin les hipòtesis de l’escenari interna-cional, el PIB generat per les activitats turístiques a la zona augmentaria fins a 105,7 milions d’euros, un 6,5 % superior a l’escenari tendencial. El pes sobre l’economia comarcal augmentaria fins el 0,94 %.

Finalment, en l’escenari potencial, el PIB turístic augmentaria fins els 133,5 milions d’euros, un 1,2 % del PIB de la comarca. (Veure Gràfic 34).

El pes del PIB generat pels turistes i pels visitant d’un dia augmenta en els tres escenaris conside-rats, especialment en l’escenari potencial. En canvi, el pes de la segona residència es redueix substan-cialment i és la causa que el turisme tot just man-tingui el seu pes en l’economia del Vallès Oriental. (Veure Gràfic 35).

L’escenari tendencial significa mantenir el nombre de llocs de treball dependents de les activitats tu-rístiques. L’augment de productivitat fa que el crei-xement de l’ocupació sigui inferior al creixement del PIB generat pel turisme, en el mateix escenari.

L’escenari definit pel procés d’internacionalització comporta un augment important del nombre de llocs de treball generats pel sector, que se situa-ria per sobre dels 1.800, mentre que en el potencial s’arribaria a més dels 2.100.

Gràfic 34. Aportació del turisme al PIB de la comarca

a l’horitzó 2024 en els diferents

escenaris

Font: Model SIM-TUR.

2a residència

Visitants

Turistes

2013 Tendencial Internacional Potencial

38 %

13 %

49 %

50 %

15 %

35 %

99,2 M€0,88 % del PIB

51 %

16 %

33 %

105,7 M€0,94 % del PIB

56 %

17 %

26 %98,6 M€

1,05 % del PIB

133,5 M€1,19 % del PIB


despesa a un nivell similar al del conjunt de la pro-víncia de Barcelona, es pot produir un considerable increment del pes del turisme en l’economia local, compatible amb la base industrial i els recursos na-turals de la comarca.

Assolir aquests escenaris, fins i tot l’anomenat ten-dencial, no són automàtics, sinó que exigeixen una actitud proactiva.

Els escenaris d’internacionalització i, especialment, el potencial significa impulsar canvis substancials

De tots aquests escenaris és important treure al-gunes consideracions.

En primer lloc, la importància que té la segona re-sidència en la quantificació del pes del turisme en l’economia local. La disminució del parc de segones residències no s’ha de considerar en termes nega-tius per l’economia comarcal.

D’altra banda, és significativa la incidència que té la internacionalització en el pes del sector.

En tercer lloc, l’escenari potencial és un exercici que posa en relleu que, si es situa el grau d’ocupació i la

Gràfic 35. Previsió llocs de treball dependents del

turisme en els diferents escenaris

Gràfic 36. Aportació de l’activitat generada per turis-

tes i visitants al PIB de la comarca a l’horitzó

2024 en els diferents escenaris




1.690 1.7101.820 %

2.300


51,0 M€0,54 % del PIB

64,3 M€0,57 % del PIB

70,8 M€0,63 % del PIB

98,5 M€0,88 % del PIB


Una última consideració. Les xifres rellevants, en termes econòmics i des del punt de vista de la pro-ducció local, és el PIB i els llocs de treball en termes absoluts. El turisme, i més en una comarca tan ex-tensa, és plenament compatible amb altres activi-tats industrials o terciàries. Per tant, el PIB de la comarca haurà de créixer també per l’impuls d’al-tres sectors, sense que això afecti negativament al creixement del turisme.

El pes que té el turisme sobre el PIB total de l’econo-mia de la comarca reflecteix la seva relació amb la resta de sectors productius. Per tant, que el turis-me tingui més o menys pes en el futur no significarà necessàriament que hagi millorat o empitjorat, sinó l’evolució del conjunt dels sectors que conformen l’economia comarcal.

en el model turístic i les característiques bàsiques de l’estructura d’acolliment per tal de ser més com-petitiu front l’oferta de les comarques veïnes. Es valora, econòmicament i en termes d’ocupació, els llindars que la comarca podria assolir si es posen en marxa iniciatives que ajudin a la captació de nous sectors emergents de la demanda turística, quali-tativament més exigents, que suposin l’augment del nombre de visitants i de les pernoctacions a la co-marca.

Les dades anteriors fan referència als efectes eco-nòmics sobre la comarca, i no inclouen per tant els efectes spillover sobre la resta de l’economia cata-lana o espanyola que, com s’ha vist anteriorment, són considerables. Igualment, les dades es refe-reixen a l’impacte de la despesa turística, i tampoc inclou els efectes de la construcció o reforma de les instal·lacions hoteleres o d’instal·lacions comple-mentàries que es podrien generar. Aquest seria un impacte addicional, amb molta incidència sobre el sector de la construcció.


el que representa al voltant del 1,4 % del total de l’ocupació.

Es tracta d’un percentatge modest, però no pot ser d’una altra manera en una comarca amb una àmplia base econòmica, una indústria important, molts polí-gons industrials i una situació estratègica en transport i logística. De fet, el pes relatiu del turisme en un deter-minat territori depèn no només de la dinàmica del sec-tor, sinó també de la importància d’altres activitats, el que és molt evident en les comarques més poblades i amb estructures productives complexes com aquesta.

Això no vol dir que el turisme sigui una activitat negli-gible. Ben al contrari, té una funció molt important, ja que dóna una major varietat a l’estructura producti-va de la comarca, és un complement per a activitats industrials i terciàries que generen un cert nombre de viatges de negoci i permet obtenir un valor de tot el patrimoni natural i cultural del què disposa.

Escenaris de futur. S’han definit tres escenaris amb l’objectiu de valorar i visualitzar la importància que podria tenir per a l’economia local un impuls del sector turístic. El primer escenari és el tendencial, ja que segueix la mateixa tendència de creixement de la demanda per tipologies que s’ha mantingut en els darrers 7 anys a la comarca.

L’aportació del turisme a l’economia del Vallès seria en aquest cas d’uns 99,2 milions d’euros, és a dir, un increment molt reduït, de només el 0,6 % respecte la

Reptes i oportunitats pel territori. El Vallès Ori-ental és una comarca territorialment heterogènia, que combina zones de notable implantació industrial i urbana amb d’altres de marcat caràcter rural i un notable atractiu turístic.

La seva situació estratègica l’ha fet receptora d’una base productiva moderna i tecnològicament avan-çada, però el nivell de renda per càpita de la seva població és inferior al global de Catalunya. Això in-dica que una gran part de l’alta mobilitat en direcció a la comarca la composen directius i persones que ocupen els llocs de treball de més valor afegit.

Aquest és un dels reptes de la comarca, aconseguir que l’elevada riquesa generada a la zona es trans-formi també en renda per la població que hi resideix i una tipologia turística de més qualitat podria col-laborar, sens dubte, en aquest repte.

El pes econòmic de l’activitat. Les dades de 2013 indiquen que la comarca va rebre uns 207.000 tu-ristes i 450.000 visitants que, juntament amb l’im-portant nombre de segones residències, han apor-tat una despesa d’uns 140 milions d’euros. A partir d’aquesta anàlisi s’obté que les activitats turísti-ques, el 2013, han generat un PIB a la zona valorat en uns 98,6 milions d’euros, el que significa un 1,05 % de l’economia de tota l’àrea.

Pel que fa al mercat laboral, l’impacte a la comar-ca es pot xifrar en prop dels 1.700 llocs de treball,

VI. CONCLUSIONS


d’internacionalització comporta un augment impor-tant del nombre de llocs de treball generats pel sec-tor, que se situaria per sobre dels 1.800, mentre que en el potencial s’arribaria a 2.300.

Val a dir que l’objectiu de l’anàlisi de prospectiva no és endevinar que passarà, sinó mostrar el potencial que representa el turisme en els diferents escena-ris considerats.

Cal destacar la importància que té la segona residèn-cia en la quantificació del pes del turisme a la comar-ca, que fa que aquest sector tendeixi a perdre pes en el futur sinó s’actua per millorar el grau d’ocupació. De fet, un increment com el previst en la línia de l’escena-ri potencial pot produir un considerable augment del pes del turisme en l’economia local, compatible amb la base industrial i els recursos naturals de la comarca.

Però assolir aquests escenaris, fins i tot el tendenci-al, no és automàtic, sinó que exigeix una actitud pro-activa i coordinada i, segurament, la posta en marxa de noves estructures de qualitat a la destinació, més en un sector tan competitiu com el turisme.

L’estudi doncs s’ha centrat en posar en relleu la pro-blemàtica i oportunitats del turisme en aquesta co-marca, i quantificar la seva importància econòmica actual i futura. El seu objectiu és ajudar a mobilitzar iniciatives i col·laboracions per fer front amb èxit a aquests reptes. Esperem que aquest treball hagi aportat alguna idea per trobar el camí.

xifra actual, i que tot just recuperaria la caiguda del turisme de segona residència.

El segon escenari és el que s’ha anomenat d’inter-nacionalització, què planteja quins serien els efec-tes en el cas que l’increment de turistes en hotels i cases rurals de l’escenari tendencial s’aconseguís exclusivament amb l’arribada d’estrangers, que te-nen actualment un nivell de despesa un 60 % supe-rior als turistes nacionals.

Aquest segon escenari, per tant, és un escenari teò-ric que vol posar en relleu els efectes de promoure els atractius de la comarca a l’estranger, buscant un turis-me de qualitat. El PIB generat per les activitats turísti-ques a la zona augmentaria fins a 105,7 milions d’euros, un 6,5 % superior a l’escenari tendencial i el pes sobre l’economia comarcal augmentaria fins el 0,94 %.

El tercer escenari és el que es podria anomenar potencial i es genera a partir de la comparació del grau d’ocupació de la comarca amb el que es dóna globalment a la província de Barcelona.

Es tracta, per tant, d’un escenari de màxims, que significaria un canvi radical en la orientació turística comarcal. El PIB turístic augmentaria fins els 133,5 milions d’euros, un 1,2 % del PIB de la comarca.

A nivell laboral, l’escenari tendencial significa man-tenir el nombre de llocs de treball dependents de les activitats turístiques, l’escenari definit pel procés


Dieckow, L.M.« Turismo. Un abordajemicro y ma-cro económico»,Euned, 2010.

Direcció General de Turisme, «Catalunya Turística en xifres», Departament d’Empresa i Ocupació, (di-versos anys).

Duro J.A., Rodríguez D., Sardà J., Farré F.X., «Esti-mació del PIB turístic per Catalunya, marques i comarques, 2005-2008», Universitat Rovira i Vir-gili, 2010.

Egatur, «Encuesta de gasto turístico 2013», Mi-nisterio de industria turismo y comercio, 2013.

EuropeanComisson, «E U R O P E 2 0 2 0. A Euro-pean strategy for smart, sustainable and in-clusive growth», European Union, 2011.

Gabinet Estudis Econòmics «Impacte econòmic de l’activitat turística al Berguedà. Actualitza-ció 2013» Diputació de Barcelona, Cambra de Co-merç de Barcelona, 2013.

Gabinet Estudis Econòmics «Impacte Econòmic de l’activitat turística a Osona» Diputació de Bar-celona, Cambra de Comerç de Barcelona, 2012.

Gabinet Estudis Econòmics «Impacte Econòmic de l’activitat turística al Maresme» Diputació de Barcelona, Cambra de Comerç de Barcelona, 2011.

Ajenjo M. Mobilitat habitual i espais de vida a Es-panya. Una aproximació a partir del cens del 2001 Centre d’Estudis Demogràfics de la Universi-tat Autònoma de Barcelona (UAB), Fundació Abertis, 2006.

ALS «Estudio del impacto del turismo en la Gar-rotxa de estos últimosdiezaños», Consell Comar-cal de la Garrotxa, 2012.

Baró, E. «Criteris Metodològics per l’Elaboració d’un Compte Satèl·lit del Turisme», Institut d’Es-tadística de Catalunya (IDESCAT), 2003.

Berben R.P., Brosens T, «TheImpact of Govern-mentDebt on PrivateConsumption in OECD Co-untries «DNB Working Paper, 2005,

CEPREDE, «Panorama sectoral», Novembre, 2011.

ChiasMarkèting«Pla de martèking turístic de la provincia de Barcelona», Diputació de Barcelona,, 2011.

CInERT(Centre Internacional d’Estudis i Recerca del Turisme/UAB) «Índex UAB d’activitat turísti-ca 2013», Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, 2013.

Dep Institut «Impacte econòmic del circuït de Catalunya» Circuït de Catalunya 2010

VII. BIBLIGRAFIA


Instituto de EstudiosTurísticos (IET), «Movimientos Turísticos en Fronteras (Frontur)»,Ministerio de Industria Turismo y Comercial, (diversos anys).

Instituto de EstudiosTurísticos (IET), »Movimien-tosturísticos de los españoles (FAMILITUR)», Ministerio de Industria Turismo y Comercial, (diver-sos anys).

ISIC «Rev. 3 Technology Intensity Definition», OECD Directorate for Science, Technology andIndustry, Economic Analysis and Statistics Division, 2011.

Itau BBA «Economic outlook on some of the world’s biggest economies out to 2020» Invest-ment Bank Itau BBA, 2012.

López Colas, j. «La residencia secundaria en Es-paña: Estudio territorial de su uso y tenencia», Tesis doctoral presentada a la UAB 2003.

Observatori d’Empresa i Ocupació, «Balanç turístic anual», Departament d’Empresa i Ocupació, (diver-sos anys).

OECD «Economic outlook» Oecd publishing, 2012,

Laboratori de Turisme de l’Oficina tècnica de turis-me, «Enquesta de caracterització dels turistes a la costa de la Província de Barcelona, any 2013: taula de segmentació Costa Barcelona interior», Diputació de Barcelona, 2013.

Gabinet d’Estudis Econòmics «El potencial econò-mic del turisme a l’Alt Penedès, Baix Llobregat i Garraf», Cambra de Comerç de Barcelona, 2010.

Gabinet Estudis Econòmics, «Impacte econòmic de la construcció d’una infraestructura: el cas del desdoblament de l’eix transversal». Inclòs en el «Llibre Blanc de les Infraestructures de l’Eu-ram», Institut Ignasi Vilallonga, 2010.

Gabinet Estudis Econòmics, «Guia per a l’avaluació de projectes de transport», Col·legi d’Enginyers de Camins 2010.

Gabinet d’Estudis Econòmics «Repensant l’Anoia en clau econòmica», Cambra de Comerç de Bar-celona, 2009.

Gabinet Estudis Econòmics, «Impacte socioeconò-mic del turisme al Berguedà», Cambra de Comerç de Barcelona, 2008.

Gabinet Estudis Econòmics «Programa d’Actuació Urbanística Municipal de Vic. Anàlisi socio-eco-nòmica», Ajuntament de Vic, UPC, 2004.

Idescat, «Comptes satèl·lit del turisme a Catalu-nya», Institut d’Estadística de Catalunya 2005.

Idescat, «El compte satèl·lit de l’Habitatge 2005», Institut d’Estadística de Catalunya, Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge, 2009.


Servei d’Estudis de la Caixa, «Anuario Económico de España 2013», La Caixa 2013.

World Bank, «Economic Prospects. Managing-growth in a volatile world» The International Bank for Reconstruction and Development / The World Bank 2012.

WorldTourism Organization, «City tourism and Culture», WTO, 2005.

WorldTourism Organization, «Tourism 2020 Visi-ons», WTO, 2003.

Laboratori de Turisme de l’Oficina tècnica de turis-me, «Resultats enquesta de turistes en desti-nació a la província de Barcelona estiu 2011: La comarca», Diputació de Barcelona, 2012.

Laboratori de Turisme de l’Oficina tècnica de turis-me, «Estudi de turisme a Vic», Diputació de Bar-celona, 2010.

Laboratori de Turisme de l’Oficina tècnica de turis-me, «Informe anual de l’activitat turística en la província de Barcelona» Diputació de Barcelona, (diversos anys).

Park, J., Kim J, Ki S. «Wealth Effectand Demand for Outbound Tourism», Purdue University, 2010.

Randveer M, Uusküla L., Kului L., «TheImpact of Pri-vate Debt on Economic Growth», EestiPank. Wor-king Paper Series, 2011.

impacte econòmic de l'activitat turística al vallès oriental

Documents