El trompetista valencià David Pastor va fer una paradaa Eivissa per compartir una miqueta del que sap de jazzamb els membres de la Big Band de Vila. El resultat d'a-quest intercanvi el mostraren aquest diumenge a l'audi-tori de Can Ventosa, que es va omplir per gaudir d'unade les noves formacions amb una projecció més ràpida

a l'illa. I el resultat sembla que va ser de l'agrat del pú-blic, que va aplaudir cada un dels 'solos' que va oferir elquadre.

El trompetista diu que va voler venir a Eivissa per fer-liun favor a un amic. Havien compartit classe i, alguns anysmés tard, no va posar objeccions a desvetllar els seus se-

crets dalt l'escenari a una colla de gent que tot just acabade posar-se a tocar plegada –la banda es va formar a l'es-tiu del 2006–, un estil que ell treballa des dels 12 anys. Jaconeixia l’illa perquè va venir abans que al festival de Jazzs’hi fiqués l’Injuve. Acumula premis i és dels que pensaque s’ha d’estar amb els que comencen.

PASSA A LES PÀGINES 2 I 3 >

MolaDIARIO de IBIZA DIMECRES, 28 DE GENER DE 2009

�

Can Ventosa es va posar el vestit de ‘be-bop’ i la muda dels diumenges amb ‘swing’ per escoltar una nova actuaciónde la formació amb més ‘flow’ del Patronat de Música: La Eivissa Jazz Big Band va mostrar a l’auditori el que es potaprendre d’un monstre del vent com és David Pastor, que passa per un dels millors interprets de l’Estat.

EXAMEN DE ‘SWING’

ELS PAPERS DE SALAMANCA 4 | EL SOROLL DE LES COSES PETITES 4 | MIRA QUE ET VEIG 5 | ENGANXATS.COM 5

REPORTATGE

El setè art en paperLa biblioteca insular de Cas Serres presentaaquest mes una exposició monogràfica delsseus fons relacionats amb el cinema

7 ENTREVISTA

Javier Ortega, músic«La meva meta és morir-me aprenent.M’obligo a tocar diferents estils, una mica de tot. No vull encasellar-me».

8

Un reportatge d’Albert FerrerAmb fotos de Vicent Marí

REPORTATGE

Final de curs en fa sostingut

El jazz no és només una partitura ben executada. Interpretar aquest gènere demana molt de sentiment i una mica devalentia per anar provant coses noves. És l’estil dels investigadors i curiosos, que exploren una mica més enllà per conèixerels seus límits i avançar una mica més en el seu coneixement.

Pels membres de la formació, nou instru-mentistes de vent, baix, bateria i guitarra,aquest diumenge, ha estat la tercera opor-tunitat per gaudir d’un músic de prestigi que,a més de preparar un concert amb ells, hadedicat tres jornades a millorar la seva for-mació. David Pastor té la virtut d’haver ex-plicat d’una manera molt senzilla coses proucomplicades. «En tres dies no aprens res»,comenta Sergi Gumbao, saxo baríton de labig band, «pero ja ens deia que amb les se-ves pautes podíem treballar tot un any».

Es tracta de practicar escales fins a esgo-tar-ne totes les possibilitats, i n’hi ha moltes.«Un dels exercicis que ens va proposar eramolt senzill: partint d’un ritme molt simplehavíem de mirar de provar notes diferents»,dialogar amb la partitura fins a munyir-ladel tot, sense perdre mai el ritme. «Tambéhem d’educar l’oïda, fixar-mos en les frasesque escoltam».

I després posar-ho en pràctica, amb el ma-teix Pastor. «El dissabte vàrem fer una jamsessionamb ell», una festa privada per a mú-

sics on només ells el gaudiren i li mostrarenel que ja saben fer. I és que al concert del diu-menge no tots varen poder estar pendentsdel virtuosisme del trompetista valencià:«Estàs tant concentrat, contant compasos,per por de pifiar-la», comenta Sergi.

El músic, nascut a Alemània el 1974, haassolit la categoria de ser un dels millorstrompetistes nacionals del gènere –«per ami és el millor nascut a Espanya, perquèn’hi ha algun d’americà tocant per aquí queés més bo», diu Sergi– i, a més, és un repu-tat compositor i arranjador. Per això el con-cert de Can Ventosa va ser una prova pera tots, on varen poder mostrar el que hanaprés dalt unes partitures que no tots ma-nejaven abans. El repte ha estat doble perals membres de la banda que, un a un, vananar oferint un solo amb el més adequat ala peça, per què també és la gràcia del gè-nere, que permet lluir als músics sempredintre de l’harmonia de cada composició,i on no toca desmarcar-se amb un exercicide virtuosisme que no s`’escaigui amb lamelodia. Va ser la fi d’un curs que tots apro-

VÉ DE LA PORTADA

El públic va aplaudir molts moments Tocaren dos percussionistes

2 ||| MOLADIMECRES, 28 DE GENER DE 2009 | DIARIO de IBIZA

Sergi, en primer terme, va fer un dels ‘solos’ més aplaudits FOTOS: VICENT MARÍ

Als que els soni la seva cara, no s’equivoquen: La seva cara els sona de la tele. David Pastor haset, durant algun temps, el trompetista de la banda que tocava en directe al programa de Bue-nafuente a Antena 3. Al presentador català sempre li ha agradat buscar bons músics i la rela-ció ha estat sempre simbiòtica, perquè això els ha fet a ells més coneguts per al gran públic. Enel cas de Pastor, es tracta d’un ‘monstre’ de la trompeta que no ha descurat la seva formacióbàsica i es va graduar amb premi del conservatori Bruc de Barcelona.Ha col·laborat amb grans del gènere i té entre els seus guardons el Promusic al millor trompe-tista que donen els músics de jazz valencians. També va fer un disc líder en vendes del gènereal 2001, ‘Introducing’. Ara prepara el seu tercer treball que vol publicar al mercat el mes que ve, segons va explicar aEivissa. És un convençut de compartir el que sap: «Igual que a mi m’ensenyaren al seu moment,quan començava a tocar amb 12 anys, crec que un ha de fer la torna amb els que comencenara». A més que l’experiència li ha agradat. A Eivissa s’ha trobat «un grup receptiu, de gentmolt jove i amb moltes ganes», amb la que ha compartit «conceptes interessants», perquè elltambé apren encara. Així que si el criden no dubtarà: «Hi haurà segona part», anuncia.

Un músic que vol tornar a EivissaDAVID PASTOR ÉS UN MÚSIC DE LLARG RECORREGUT QUE S’HA FET MÉS CONEGUTARREL DE LA SEVA INTEGRACIÓ A LA BANDA DEL PROGRAMA DE BUENAFUENTE

Pastor, en una imatge promocional D.I. La ‘big band’ creix a cada concert

varen amb bona nota i això que faltaren al-guns dels músics, potser cinc, i alguns for-çaren la salut per estar allí, com en VicentTur, el trombonista i fundador del grup queno va fallar tot i els 39 graus de febre quetenia.

Santi Ramírez, que coneix de fa anys Da-vid Pastor perquè compartia professor detrompeta amb ell, va ser qui va pensar enportar-lo i fer amb ell alguna cosa diferentque quan vingueren Francisco Blanco ‘La-tino’ o Toni Berenguer: «Amb ells prepa-ràrem un concert, però a Pastor el volíemaprofitar una mica més». I ha estat un èxitperquè s’han apuntat 12 músics més, a ban-da dels membres de la big band, per a par-ticipar de les classes. «Tenim la inquietud

d’anar millorant», comenta Rodríguez, quetambé toca la trompeta.

El que més sorprèn de tenir un instru-mentista del nivell de Pastor a la seva dis-posició és «descobrir que són persones ac-cesibles», que es preocupen de conèixer elnivell de cada un dels participants i s’hiadapta. Per això ha estat profitós per a totsels alumnes, del més gran –que tenia 60anys– al més petit –de 12 anys i sense ex-periència prèvia al gènere–. Això a més degaudir d’un gran músic «de ben a prop»,com recorda Santi, perque «són la mar deplans». La principal ensenyança que en treuell de Pastor és que «s’ha de mirar de bus-car el sentiment al jazz, explicar alguna cosaamb música».

MOLA ||| 3DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 28 DE GENER DE 2009

Santi Bofill en un moment del seu ‘solo’

La formació va desgranar un repertori clàssic de les ‘big band’ amb alguns arranjaments poc coneguts VICENT MARÍ

Les escales s’han de practicar fins a treure-lis tot el suc i sobre elsritmes es poden anar variant lesnotes fins a l’infinit. A més, s’ha depracticar l’oïda per a escoltar les‘frases’ que fan els instruments

Pastor va venir a ensenyar als músicsde la ‘big band’ a «expresar els seussentiments amb l’instrument», comexplica Sant Rodríguez, que vacompartir professor de trompeta amb ell fa anys a València

«És un llibre estrany», comenta abans de dir-ne el títol, com si s’estàs justificant, «‘Cercamó-n’, de Lluís Racionero», acaba al final. El por-taveu de la federació d’ensenyament de Comis-sions Obreres a les Pitiüses va llegir aquest llibrenomés que va sortir publicat, l’any 1981. «El co-neixia i només que va sortir alguns coneguts emvaren parlar molt bé d’ell, així que el vaig llegir»,explica. «A més, va guanyar algun premi», apun-ta el professor, sobre una de les primeres novel·lesd’aquest escriptor i enginyer nascut a la Seu d’Ur-gell.

«Trob que és un llibre interessant. És la histò-ria de tres personatges des de l’any 1000 fins Jau-me I. Comença a la Seu d’Urgell i parla de les te-rres catalanes, dels bàrbars, de les civilitzacions,dels trovadors…», explica. Això sí, reconeix queencara que li va agradar, «és una mica pal». Iaixò ho diu no pel que li semblàs a ell mentre elllegia sinó pels resultats que va obtenir quan, sentencara professor, el va posar com a lectura obli-gatòria a segon curs de Batxillerat. «No va anargaire bé», reconeix.

De fet, afirma que després de ‘Cercamón’ noha tornat a llegir mai més cap llibre de Racione-

ro. «Li vaig agafar una mica de mania», explicaen referència a les afirmacions de caire políuticque ha fet al llarg de la seua vida. «M’agradamolt la novel·la històrica, encara que n’hi ha demoltes classes. ‘La Catedral del Mar’, per exem-ple, noté res a veure amb ‘Cercamón’. És més unthriller i fins i tot crec que hi ha alguns episodisuna mica mal resolts. En general m’agraden elsllibres que parlen de coses properes. El que pas-sa és que llegeixo menys del que m’agradaria»,explica.

ELS PAPERS

Per Ben Clark

AntoniaEl cas excepcional d’Antonia Marí

Ramon, sa Mestra Cala, que ha festejatel passat 21 de gener 106 anys em por-ta aquest fred matí a reflexionar, per unavegada, sobre la vida en comptes de lamort. Ignoro (encara) com pot assimi-lar una persona més d’un segle d’histò-ria, local i internacional, però imaginoque no ha de ser gens fàcil. Antonia te-nia 33 anys quan va esclatar la guerracivil. Avui existeixen diversos videojocssobreaquesttema tandelicat.Semprerecordoels locu-tors decerta rà-dio afí ala músi-ca delsvuitantaque co-menten, cada vegada que sona la im-mensa cançó de Queen ‘Who wants tolive forever’ que Freddie Mercury volviure amb aquesta cançó «per sempre».La veritat és que es tracta d’una inte-rrogació: Qui vol viure per sempre?Amb la notable i feliç excepció de saMestra Cala, a qui felicito des d’aquí,crec que no som gaires els que podríemaixecar la mà sense tremolar.

EM VA MARCAR...

DE SALAMANCA

Per Marta torres

«El vaig posar com a lectura obligatòria als alumnes»A TONI JOAN LI COSTA TRIAR UNA COSA QUE L’HAGI MARCAT. «NO SÓC MITA MITÒMAN», CONFESSA MENTRE ES QUEDA PENSANT ALGUN LLIBRE, MÚSICAO PEL·LÍCULA QUE EN ALGUN MOMENT DE LA SEUA VIDA EL DEIXÀS SI NO MARCAT, SÍ UNA MICA IMPRESSIONAT. FINALMENT, ES QUEDA AMB UN LLIBREQUE VA LLEGIR FA GAIREBÉ TRENTA ANYS I DEL QUE NO HA ACONSEGUIT OBLIDAR-SE.

Sempre recordo els locutors de certaràdio que comenten, cada vegadaque sona la immensa cançó de Queen‘Who wants to live forever’, queFreddie Mercury vol viure ambaquesta cançó «per sempre»

4 ||| MOLADIMECRES, 28 DE GENER DE 2009 | DIARIO de IBIZA

RESPONSABLE DE LA FEDERACIÓD’ENSENYAMENT DECOMISSIONS OBRERES

Enguany és el pri-mer curs escolar queAntoni Joan està alfront de la federaciód’ensenyament deComissions Obreresa les Pitiüses, des-prés de sustituir aAntoni Cirerol.

TONI JOAN

LLUIS RACIONERO

‘Cercamón’ � EDICIONS 62 COL·LECCIÓ EL BALANCÍ� 2001 � 206 PÀGINES

AQUESTA NOVEL·LA HISTÒRICA DE RACIONEROHA TENGUT UNA ACOLLIDA MOLT DIFERENT.MENTRE L’EDICIÓ EN CATALÀ HA SUPERAT LES18 EDICIONS, LA CASTELLANA AMB PROUFEINES N’HA VENUT LA PRIMERA

JORDI SALEWSKI

No hi estam avesats i ja fa dies que dura. A uns els hi molesta, diuen que els fa mal de cap o els fa tornar bojos. Un amicem deia en canvi em deia aquest dies que el vent és el resultat més clar que la natura existeix, ja que et toca directament

al teu cos mostrant-te la seua força. Això ho comentava assegut a una roca propde la mar, observant com les onades picaven amb ganes contra la terra, i em vaigquedar sense paraules. La natura té sa seua força i sempre recupera l’espai queli toca. No estam preparats per a fortes inclemències del temps, ens hem confiati ens pensem els amos de la terra i no és així. El vent tomba arbres i aixeca tau-

lats, però també infla la vela i fa rodar el molí. Per io aquest fort vent és emprenyo i tenc ganes que aturi. Camina amb elsulls mig tancats ja que l’aire és ple de petites partícules voladores i tot i els inconvenients gaudeix de la natura. Bon venti barca nova!

EL SOROLL DE LES COSES PETITES Per Jordi Salewski Pascual

Ho tombes totCaminant s’arriba lluny, però volant encara més

Vent: Moviment horitzontakl de l’airedegut a causes naturals. [dlc.iec.cat]

Aquesta pàgina inclou seccions de zoo-logia vampírica, medicina, antropologia,criminologia i un directori d’autoritats enel que es poden trobar entrevistes amb ex-perts i escriptors com Miguel Aracil, au-tor de ‘Vampirisme, sang, mort i passió’ oJosep Fígols, membre del Cercle-V i res-ponsable de la revista L’Upir. Es pot re-treure als autors de la web la seua mancad’imatges, però tenen en canvi un curiós‘Qui és qui?’ que presenta per ordre alfa-bètic a individus reals ja morts que handestacat per alguna relació amb el móndels vampirs. Apareixen el marqués d’Ar-gents, Bram Stoker, Colin de Plancy o She-

ridan Le Fanu.A l’apartat de medicina es donen expli-

cacions sobre la ràbia i la porfíria com ma-lalties associades al vampirisme, també hiha cartografia i un llistat de monografiesen espanyol sobre la matèria. Folklorevampíric, etimologia i lingüística, pro-ductes de consum com el famós gelat deFrigo, texts clàssics… hi ha de tot. Unasecció que pot resultar especialment inte-ressant és la de Món Gòtic, donat la cu-riositat que desperta darrerament tot el re-lacionat amb aquest aspecte. Es pot tro-bar de tot: webs, publicacions, locals,clubs i… cementiris!

Tot sobre els vampirsLA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ESTUDIOS SOBRE VAMPIROS TÉ COM A ÚNIQUESACTIVITATS LA PUBLICACIÓ DE DOCUMENTACIÓ RELACIONADA AMB VAMPIRSI L’INTERCANVI DE CORRESPONDÈNCIA ELECTRÓNICA SOBRE AQUEST TEMA

ENGANXATS.COM

www.ceev.net/index.htmPer a ‘frikies’ vampirizats

MOLA | La tornada de la normalitat a GazaDesprés de la ferotge ofensiva israeliana que ha durat quatre set-manes i ha costat 1.300 vides, ha estat un respir veure com elsnens palestins tornaven a l’escola i Gaza començava a recuperarla normalitat poc a poc.

NO MOLA| El desbordament dels jutjatsDarrerament hem conegut que l’any passat els jutjats d’Eivissavaren tramitar més de 13.400 assumptes. És un 120 per centmés que l’any 1999 però des de llavors el personal del deganatnomés s’ha incrementat en una persona.

AMUNT I AVALL

El que podria ser una nova espècie d’a-ràcnid s’ha convertit en una font d’inspi-ració per científics experts en biònica. L’a-ranya, que es troba al desert del Sàhara, ésde color blanc i més petita que la palmelld’una mà, que alcança una velocitat de dosmetres per segon. | OTR

Una aranya superveloç delSàhara inspira futurs vehicles

MIRA QUE ET VEIG

Per Raquel Sánchez

Preguntes irespostes

El 74% dels espectadors que van veuredilluns ‘Tengo una pregunta para usted’donen un aprovat a Zapatero. Jo tambéel vaig aprovar. Em va semblar que el pre-sident provava de contestar totes les qües-tions transmetent confiança i fent-se res-ponsable d’elles, encara que evidentmentmoltes quedaven fora del seu abast. Quanun càrrec públic s’enfronta amb un ciuta-dà mitjà hi ha moltes possibilitats de cau-re en la demagogia: el que vostè cobra al’any, els cotxes que porten a Moncloa…Però sembla que ZP se’n va saber sortirperquè encara que molts televidents la-menten que les respostes fossin les espe-rades, els experts asseguren que va acon-seguir transmetre la confiança que volia idiuen també que se’l veia més còmode queen la seua anterior compareixença enaquest programa. Jo el vaig trobar nerviósi fins i tot fràgil, però em va agradar. M’a-grada la seua veu, tot i que la situació eratensa, la seua mirada, la comunicació noverbal d’aquest home em fa pensar que ésuna bona persona. Que s’equivoca, és clar,com tothom, però treballa i no és un xar-latà de fira (el pitjor de tots els tipus de po-lític).

6,4 milions d’espanyols el van veure.Tot un rècord. Va patinar en algun mo-ment, especialment amb el«¿Qué puedohacer yo para ayudar a mi país?» de Ken-nedy que fa no res feia servir Obama, peròtot i aixì va saber estar i va accedir a pas-sar per una prova que no recordo que hagisuperat cap dels seus antecessors. S’ima-ginen Aznar responent preguntes dels ciu-tadans després de les manifestacions con-tra la guerra a Iraq? La crisi, com calia es-perar, va centrar més de la meitat de lesqüestions fetes a Zapatero, però hi va ha-ver lloc per l’abortament, el pla Bolònia,les pensions alimentícies, la situació de lajustícia, la violència de gènere… M’agra-da aquest programa. Ajuda a que la de-mocràcia sigui alguna cosa més que unaparaula desgastada.

MÓN INSÓLIT

[Ho trobem a l’Enciclopèdia] Necròpolis a Cala LlongaVA SER EXCAVADA L’ANY 1920 PER CARLES ROMAN QUI VA TROBAR TRETZE PECES DE LES ÈPOQUES PÚNICA I BAIXIMPERIAL

Polla, ca na: ARQUEOL Necròpolis situada a la finca de ca na Polla, a la vorera del puig des Purredó, a la vénda de Cala Llonga, dins el terme municipalde Santa Eulària des Riu. Fou excavada l’any 1920 per Carles Roman. Les dades conegudes sobre aquest jaciment són molt parques, l’excavador a la seua me-mòria d’excavació tan sols assenyala que es tractava d’una petita necròpolis d’època romana, on es varen localitzar fosses d’inhumació molt senzilles excava-des al terra natural amb aixovars molt pobres. A part d’això, no dóna cap informació més sobre el nombre total de tombes trobades, ni sobre les seues carac-terístiques, ni tampoc sobre els esquelets que hi havia a cada una de les fosses. No separa tampoc els materials recollits, un total de tretze peces, per tombes,només assenyala que varen aparèixer unes gerres amb dues nanses amb unes mesures de 24 cm i 28 cm en quasi totes les fosses. També destaca la presència detres peces pel seu interès, per damunt de la resta del material: un motlle amb decoració incisa i dos collarets, que reprodueix a la làmina de la seua memòria.

Encara que d’aquestos enterraments no es conserva res, l’estudi dels objectes trobats, dipositats al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, indica que en aquesta necrò-polis es poden distingir, almenys, dos moments d’ús: un més antic, d’època púnica, al qual correspondrien els bols d’imitació, el motlle i probablement els collarets, que po-dria datar-se entre els s IV-III aC, i un altre d’època baiximperial i bizantina. [AMO]

Aquests Oscars fets de salmó fumat sónuna de les delícies que es podran tastar en lapròxima edició dels Premis de l’Acadèmia, la81. Els saborosos oscars que s’han de serviral popular Governors Ball s’han presentat enuna prova de restauració per tancar els pre-paratius.

LOS ÁNGELES | EFE

Els aperitius fumats EFE

CINEMA

Oscars de salmó per donarmés sabor a la 81 ediciódels premis de l’Acadèmia

El Joaldunak és una tradició navarra perla que els homes de Zubieta marxen dis-fressats fins a la localitat veïna d’Ituren enuna mena de carnaval amb el que es vol ce-lebrar l’arribada del bon temps i la marxadel fred.

PAMPLONA | EFE

Els homes esmorzant EFE

TRADICIÓ

De marxa des de Zubietafins a Ituren

MOLA ||| 5DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 28 DE GENER DE 2009

REPORTATGE

Somnis de moda

Neus i Ángel Piné, a més de germans, són dos joves eivissencs que des de fa un any estan lluitant per aconseguir el seusomni: viure del món de la moda. De moment, ja tenen enllestida la segona col·lecció de la marca de roba que han creat iamb la que esperen fer-se un lloc. Neus és la part creativa. Ángel, l’home de les xifres.

Només té 25 anys i ja està feta tota unaempresària. Des de ben petita Neus Piné hova tenir clar: volia dedicar-se a la moda.Però no de qualsevol manera. Havia de for-mar-se, i així va acabar estudiant dissenyde moda a Londres. Fa un parell d’anys,durant unes vacances de Nadal a Eivissa,més d’un dels seus coneguts es va sorpren-dre en veure l’abric que portava. Fet de twe-ed i amb un parfalans, semblava un vestit.Més d’una persona que el va veure li va pre-guntar on se l’havia comprat. Pocs podienaguantar la cara de sorpresa davant la res-posta: se l’havia fet ella mateixa. Molts va-ren pensar aquell dia que si mentre era no-més una estudiant havia fet aquell abric queera alhora juvenil, elegant, original i chic…Què faria quan hagués acabat d’estudiar?Idó la resposta ja es pot veure. En uns me-sos la jove dissenyadora presentarà en pú-blic la que serà la segona col·lecció de laseua marca, Bomb Diamond. Però Neusnomés és la meitat d’aquest projecte. No l’-hagués pogut posar en marxa sense l’aju-da del seu germà Ángel, responsable de lapart més terrenal d’aquesta aventura, és adir, el números, les relacions públiques, lalogística. Neus és l’ànima. Ángel, el cap.

De fet, la dissenyadora és molt tímida.Tant que l’alegria, l’energia i l’emoció ambla que parla de la seua roba es trenquen unamica quan veu al davant una gravadora oalgú que apunta amb una llibreta. El quede veritat li agrada és crear els seus dissenys.

Pensar en les prendes que es posarà la gentque quedi seduïda pel que fa, que asseguraque crea pensant en la que ella i Ángel hanbatejat com ‘la noia Bomb Diamond’, i queés qualsevol que s’atreveixi a vestir-se perveure’s amb la duresa de les bombes i el gla-mur dels diamants.

Després d’una primera col·lecció com-pletament feta amb cotó i on la prenda bà-sica eren les samarretes, paraula que no liagrada gens emprar a la dissenyadora,aquesta segona que acaba de fer-se realitat

ha donat un canvi. Els cotons han deixatuna mica d’espai a teixits setinats que do-nen un aspecte de festa, de nit, però infor-mal. El llarg de les prendes ha baixat en al-guns casos de les caderes per metaformo-sar-se en minivestits o granotes amb un es-til vuitanter que a algunes de les que ara estroben a la trentena els recordaran les queportaven quan eren petites. Això sí, ambuns tocs sofisticats com trossets de cadenesi abullonats que fan que no sigui mica in-fantil, sinò més aviat una miqueta sexiy. Les

mànigues acaben amb parfalans, les es-quenes s’omplen de cadenes…

Encara que, modesta, no li agradi par-lar-ne gaire, a Neus se li dona prou bé di-buixar. De fet, algunes de les il·lustracionsque decoren els articles, com la nena de ros-tre morè envoltada de bombolles roses, lescames que s’alcen a l’aire, el flamenc o elgat presumit que convida a ballar, han sor-tit de les seues mans.

Fins el proper mes de juny la feina deNeus i Ángel no es veurà a una passarel·la,però en poc més de dues setmanes aquestsjoves s’estrenaran al món de les fires. Perprimera vegada assistiran a la Semana In-ternacional de la Moda de Madrid(SIMM), on intentaran que els seus dissenysdonin una passa més i es puguin trobar abotigues de tot el món. Tots dos estan emo-cionats amb els nous projectes, i això es no-tava el passat dissabte durant la sessió defotografies pel catàleg de la nova col·lecció.Tots dos sabien que els esperava un dur diade feina, però l’alegria amb la que parlaveni la manera com miraven la feina de la pe-rruquera, la maquilladora i el fotògraf, sen-se perdre’s cap ni un detall, no deixava capdubte: potser acabarien esgotats, però aca-barien feliços. A més, per aquesta novacol·lecció han pogut comptar amb tot unatractiu mediàtic: una de les concursantsdel programa de televisió ‘Gran Hermano’,que fa només uns dies que ha acabat. Elsgermans Piné estan llançats i disposats aque el seu projecte vagi a més.

EIVISSA | MARTA TORRES

Neus i Ángel Piné poc després de presentar la seua primera col·lecció MOISÉS COPA

La sessió de fotografies pel catàleg de la propera temporada ha estat un dels moments més emocionants del projecte dels joves eivissencs VICENT MARÍ

6 ||| MOLADIMECRES, 28 DE GENER DE 2009 | DIARIO de IBIZA

REPORTATGE

Llibres de pel·lícula

El guió de ‘Caótica Ana’, la versió que Truffaut va fer del ‘Fahrenheit 451’ de Bradbury, la biografia d’Antonio Isasi… són algunesde les joies cinematogràfiques a les que qualsevol pot accedir acudint a la biblioteca insular de Cas Serres que, aquest mes,dedica la seua exposició monogràfica a difondre els volums relacionats amb el cinema.

’Una biblioteca de pel·lícula’ és el nomque ha posat la biblioteca pública insulara la seua exposició monogràfica de gener.És una iniciativa que pretén apropar alsusuaris els quasi 600 títols relacionats ambel cinema que poseeix la biblioteca de CasSerres. Alguns estan guardats al dipòsit,d’altres s’amaguen a les estanteries de lasala de lectura, però el que volen les bi-bliotecàries és que algú se’ls endugui acasa.La biblioteca està a l’edifici polivalent deCas Serres, al costat de l’Escola de Turis-me i la seu de la UNED a Eivissa. Com éslògic els estudiants universitaris fan ús d’a-questes instal·lacions, però la sala estàoberta a tothom. Ni tan sols és necessaritenir el carnet d’usuari per endur-se llibres,serveix el de qualsevol biblioteca de l’illaperquè, el que importa, és «posar-ho fà-cil». Això és el que diu Maria Rosa, unade les responsables d’aquest espai, que témenys afluència de la que voldrien perquèno aconsegueix treure’s la fama de biblio-teca universitaria i lloc d’estudi.

Per atreure els lectors s’ha col·locat unavitrina a l’entrada de l’edifici. En ella esveuen una quinzena de llibres estimulantsi vinculats amb el món cinematogràfic. Desdel guió de ‘Caótica Ana’, de Julio Me-

dem, fins al llibre sobre cartells de cinemad’Enrique Herreros. Hi ha de tot: títols so-bre el western, el cinema negre, el d’ani-mació i diferents manuals per aprendre afer cinema. També hi ha conjunts que in-clouen un llibre i la pel·lícula que es va fersobre ell. Hi són ‘Cyrano de Bergerac’, laincendiària ‘Fahrenheit 451’, escrita perRay Bradbury i ‘Adiós, muñeca’, de Ray-

mond Chandler. No són les úniques no-vel·les en versió cinematogràfica que ofe-reixen; també hi són ‘El velo pintado’ o‘The league of extraordinary gentlemen’.

A Cas Serres han volgut donar una em-penta a la seua col·lecció audiovisual i hanseleccionat obres de tots es temps ipel·lícules imprescindibles a la seua vide-oteca. Hi ha títols adequats per públics de

diferents condicions, alguns infantils como‘Matilda’ o ‘Manolito Gafotas’, altresmolt comercials com les aventures d’In-diana Jones, que tenen àudio en català, iuna col·lecció específica de grans clàssicsen català. I també títols premiats amb Os-car com ‘La vida es bella’, films taquillerscom ‘El laberinto del fauno’ o especial-ment recomanables com ‘Anatomía de unasesinato’.

De Isasi a Tim BurtonTotes aquestes històries i tots els llibres decinema estan a disposició de qualsevol lec-tor/espectador encara que s’acabi el mesdedicat a setè art. El fons bibliogràfic d’a-questa sala conté també biofilmografies dedirectors com l’extravagant Tim Burton,el mític John Huston o l’espanyol Anto-nio Isasi-Isasmendi, qui resideix a Eivissades de fa dècades. A més inclou volums es-pecialitzats en la història del cinema a Ba-lears, guies i diccionaris temàtics, d’altresque s’apropen a la filosofia a través del ci-nema o a la narració audiovisual des de laperspectiva musical. Els temps del No-Do,els vincles de la guerra civil amb la pro-ducció cinematogràfica o com es pot ferun curtmetratge sense experiència prèviasón aspectes per descobrir a la bibliotecainsular.

EIVISSA | RAQUEL SÁNCHEZ

Alguns dels exemplars sobre cinema que s’exposen aquest mes a l’edifici polivalent de Cas Serres FOTOS: LORENA PORTERO

La biblioteca de Cas Serres té menys afluència de la desitjadaperquè no aconsegueix treure’s afama de lloc d’estudi universitari,encara que està oberta a tothom

Llibre de cartells d’Enrique Herreros

El fons bibliogràfic d’aquesta salaconté biofilmografies de directorscom l’extravagant Tim Burton, el mític John Huston o l’espanyolAntonio Isasi-Isasmendi

Un rodatge de Pedro Almodóvar

MOLA ||| 7DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 28 DE GENER DE 2009

8 ||| MOLADIMECRES, 28 DE GENER DE 2009 | DIARIO de IBIZA

ENTREVISTA

JAVIER ORTEGAACTOR, MÚSIC I ARTISTA MULTIDISCIPLINARI

—Et declares artista «multidisciplina-ri». Això que significa?–Un comença essent actor, però el camíde l’art està molt difós i incert. Et van ofe-rint alternatives i una persona inquietacom jo recorre altres camps. —Tu cantes i toques a l’Ítaka. Per in-quietud?—Efectivament. Vaig conèixer el bar facinc anys i aquest local va obrir-me lesportes a una il·lusió personal que mai nohavia potenciat de manera professional.Ara, en canvi, és l’activitat que em man-té a l’illa. Abans vivia del teatre i la inter-pretació.—Mentrestant, vas treballant per a laproductora cinematogràfica Afilm.—Sí, és una empresa de Barcelona. Escricguions, faig bandes sonores i disseny deso i, fins i tot, actuo. —Té mèrit poder subsistir gràcies a la mú-sica en directe a una ciutat petita com Vila. —És la constància del dia rere dia. Per ami, resulta més interessant tocar al ma-teix bar que agafar bolos pertot arreu. Ésmillor per al meu creixement i desenvo-lupament musical. —T’agraden els espais reduïts?—Sí, m’encanta el contacte estret amb elpúblic. Cada nit representa una aventu-ra per a nosaltres, no saps el que passarà. —Eivissa disposa de pocs locals de músi-ca en viu.—És una llàstima perquè es tracta d’unamanifestació artística que genera llocs defeina. I, a més, arrossega una clientelamolt fidel. Hi ha molta demanda. —Amb la crisi econòmica, la gent ja nopren tres copes. Només en consumeixuna, però no dóna l’esquena als seus barspreferits.

—Tant els baròmans com els melòmansno ha deixat de venir. Repeteixo que hiha un públic fidel, i està augmentant.Aprecia la música en directe. Caldria or-ganitzar un circuit, la qual cosa perme-tria dur intèrprets destacats, noms im-portants. —Refuses qualsevol etiqueta. Perquè?—No vull encasellar-me, ho intento al-menys. M’obligo a tocar diferents estils,una mica de tot. La meva meta és morir-me aprenent. —Això explica que, en el teu repertori,trobem, per exemple, temes de Viniciusde Morâes (‘Eu sei que vou te amar’), Car-los Puebla (‘Hasta siempre’) i els cantau-tors de la Nueva Trova Cubana. La gentsempre us els sol·liciten. —Bé, la meva companya artística, Pilar

Garzón, pot arribar a obsequiar-nos can-çons de Luz Casal i Chavela Vargas.També fem una versió molt divertida del‘Corazón espinado’ del guitarrista Car-los Santana. El nostre espectre és am-plíssim. —De vegades sembla que el món de lamúsica peca de dogmatisme. —Sí, ho és. Hi ha massa purista entre lagent del jazz, el flamenc, el rock i altrescategories. Per ser un músic modern,obert, no has d’odiar cap estil. És unaqüestió de respecte. —Sou noctàmbuls per naturalesa. —D’acord, però m’he imposat la normade dormir sempre set o vuit hores i no ai-xecar-me del llit després del migdia. Ne-cessito descansar i alimentar-me en con-dicions si vull poder cantar.

—T’apassiona la teva forma de viure i, asobre, no pagues hipoteca. Com ho acon-segueixes?—Comparteixo pis al centre de Vila ambdos amics simpàtics. Sóc feliç tots els dies,no aspiro a acumular béns materials. Tincqualitat de vida, ho reconec. —Quina és la clau?—Que els teus ingressos mai no siguin in-feriors a les teves despeses.—La situació monetària internacional noengresca. —L’ambició dels bancs i les multinacio-nals ens ha ficat dins aquesta crisi mun-dial.—El govern de Zapatero ha ajudat les en-titats financeres, però s’oblida dels músics. —Els artistes som prescindibles. —De fet, els intel·lectuals i els exponentsde la cultura estan domesticats pel poder.No fan gaire por, ja no són perillosos. Par-lem en general. —Sí, han perdut independència. Hi hapocs casos de crítica constructiva des delsector de l’art. Cadascun de nosaltres hade ser una ànima lliure. Si no, podem es-devenir oficinistes de l’art. Aquest siste-ma no funciona, l’hem de revisar. —Què és un creador?—Som els miralls emocionals de la so-cietat. —I ha d’estar compromès?—Sí, senyor. Això implica no tancar elsulls davant les injustícies i tenir prou sen-sibilitat per convertir en art el patiment.Facem un món millor on no hàgim de me-nester arrasar els nostres veïns i el mediambient. —Què vols ser de major?—Un home honest amb mi mateix i esti-mar-me la gent del meu voltant. Buscouna felicitat estable, honesta i realista.

EIVISSA | XICU LLUY

Javier Ortega, poc abans de començar una de les seves actuacions en directe al bar Ítaka de la zona portuària de Vila LORENA PORTERO

«Els creadors sommiralls emocionals

de la societat»Fa una mica de tot, però només es dedica a allò que veritablement liagrada. Javier Orterga (Jerez de la Frontera, Cadis, 1979) canta i toca

el piano cada nit al bar Ítaka de Vila, actua i també escriu guions ibandes sonores de cinema. Estrenarà pel·lícula enguany. Porta cincanys residint a Eivissa i no té cap intenció de marxar, ara per ara.