Tècniques experimentals. Dit així sembla qualsevol cosaexcepte el que és: una assignatura. Ara que ja sabeu això se-gur que us imaginau els alumnes tancats a un laboratori ifent el que s’acostuma: obrir animals, comprovar l’efecte dela sal en el punt d’ebullició de l’aigua, fer mescles amb els

tubs d’assaig… Idò no. O al menys, no només això. I si no, preguntau

als deu alumnes que fins fa un parell de setmanes cursa-ven aquesta matèria optativa a primer de Batxillerat del’institut Sant Agustí. Aquest curs han après a fer melme-

lada, bossetes d’olor per posar als calaixos, a llegir una ra-diografia, a preparar iogurts i fins i tot a fer un sofrit pa-gès. Marga Serra, biòloga, és la responsable de què algu-nes àvies gairebé hagin pegat salts de contentes en veureel que estaven aprenents els seus néts i nétes.

PASSA A LES PÀGINES 2 I 3 >

MolaDIARIO de IBIZA DIMECRES, 8 DE JULIOL DE 2009 | 1

�Un reportatge de Marta TorresFotos d’Institut Sant Agustí

Si, seguint la manera de fer de les tècniques experimentals de l’institut Sant Agustí, mesclassim dins d’untub d’assaig (també serveix una batidora) Karlos Arguiñano i Marie Curie ens sortiria alguna cosa semblantals alumnes d’aquesta optativa que ha mesclat durant tot el curs tradició, gastronomia i ciència.

MMM... EXPERIMENTS

ELS PAPERS DE SALAMANCA 4 | EL SOROLL DE LES COSES PETITES 4 | MIRA QUE ET VEIG 5 | ENGANXATS.COM 5

REPORTATGE

Música des del corCanten per divertir-se, sense rebre cap ajudaeconòmicz i sense tancar-se a cap estilmusical. Tenen veus molt grans i un cor petit

7 ENTREVISTA

Laura Biedma, ballarina«El funky i el break dance varen néixercom a disciplines urbanes, però ara tambées poden aprendre a escoles i acadèmies»

8

REPORTATGE

Entre Karlos Arguiñanoi Marie Curie

Els deu alumnes (Diego, Jordi, Inés, Anna,Caty, Ana, Sandra, Irene, Vanessa i Danie-la) són estudiants del Batxillerat de Cièn-cies, tant de la branca de Biologia com de laFísico-Química i no sabien què es trobariena les classes de Marga. Ni tan sols podienpreguntar als més grans, els de segon de Bat-xillerat, ja que aquest ha set el primer anyque la professora ha donat classe a aquestinstitut. «Volia fer una programació que nofos molt complicada, però que al mateixtemps despertàs l’interès dels estudiants. Amés, pretenia recuperar algunes de les pràc-tiques de laboratori que, per manca detemps, no havien pogut fer durant la Se-cundària», explica la professora amb unaemoció que fa que sembli més una de lesalumnes que no pas una docent mentre co-mença a enumerar algunes de les pràctiques.

Una de les primeres va ser la de fer io-gurt. Clar, que en aquest cas els cuiners va-ren canviar el davantal per una bata decientífic [com es pot veure a la portada delsuplement]. «Amb aquesta pràctica varenaprendre que hi ha bacteris que són bene-ficiosos», explica. «En realitat és molt fà-cil. Només has de posar llet a un pot, unaculleradeta d’un iogurt comprat, perquènecessites els bacteris, i dins la iogurtera.Esperes i ells fan la seua feina», afegeixmostrant el treball d’unes de les alumnes.Amb una altra de les pràctiques el que va-ren aprendre va ser que fins i tot a l’aiguamés clara que et puguis imaginar hi ha bac-teris que no es poden veure.

L’emplaçament de l’institut els ha facili-tat fer alguns experiments, com, per exem-ple, el de la flor d’ametller. «Quan va arri-bar gener o febrer, vàrem aprofitar per co-néixer bé la flor de l’ametller. A més, vàrembuscar un poema d’Isidor Macabich queparla sobre ella, ‘Flors d’ametller’, i el và-rem llegir a l’arbre que tenim al centre», re-corda Marga Serra.

Un dels moments més divertits de l’as-signatura ha estat la pràctica de la melme-lada. Era de les darrers i la professora es pen-sava que ningú no es presentaria a la cita.«Ja havien acabat les classes i fins i tot ha-víem posat les notes a les juntes d’avalua-

ció, així que em va sorprendre que ven-guessin gairebé tots», confessa. En un pri-mer moment havien pensat fer-la de taron-ja, però al final varen optar per fer-la o d’au-bercoc o de fresa. Finalment varen triar lafresa. Amb sucre de canya i molta pacièn-cia varen passar la tarda. «Pensàvem queno ho estàvem fent bé perquè vèiem que allòno anava, no tenia l’aspecte de la melmela-da. I, de cop, en un moment, es va reduir ija va estar. De fet, es va reduir tant que unamica més i no en tenim prou per emportar-nos un potet per om», recorda. I és que elscaixons de fruita que havien comprat es va-

ren quedar en gairebé res. Els alumnes va-ren fer tot el procès: esterilitzar els pots deconserves que havien portat de casa, nete-jar i tallar la fruita, coure-la amb el sucre,fer les etiquetes i fins i tot els tapetets de telade quadrets verds perquè semblassin comfets per àvies de les de fa mig segle. No calque pregunteu com estava aquesta melme-lada casolana. En un parell de dies no en vaquedar ni una culleradeta a les cases. Des-prés varen fer comptes i es van adonar quefent-la a casa no només guanyaven en sa-bor sinó també s’estalviaven un bon parellde calerons.

«Pel dia del centre vàrem fer sabó i crecque una de les pràctiques que més han dis-frutat els alumnes va ser la d’elaborar pa-per reciclat. Es varen animar tant, que finsi tot varen fer els seus propis dissenys, ambfloretes seques i fulles», comenta mostrantalgunes de les pràctiques que li han fet elsestudiants.

Encara que, sens dubte, una de les quemés els han impactat ha estat la de les flo-ridures. Molts dels alumnes s’ho pensaranmolt a l’hora de tornar a menjar pa de mot-llo, després d’aquest exercici. I és que a l’ex-periment que varen fer amb tres tipus de pa

EIVISSA | MARTA TORRES

> VE DE LA PORTADA

Els alumnes, després de llegir el poema ‘Flors d’ametller’ a la pràctica en què varen disseccionar una flor

2 ||| MOLADIMECRES, 8 DE JULIOL DE 2009 | DIARIO de IBIZA

Els elements per fer la bosseta de lavanda Preparant l’aigua per trobar els bacteris Els alumnes varen fer d’infermers per saber el grup sanguini

(de motllo, de barra i pagès) varen desco-brir que el primer trigava molt a florir-se.«Vàrem provar diferents condicions de llumi humitat. El primer que es va posar verd vaser el pagès, després el de barra, però el demotllo no hi va haver manera», comenta.Vaja, el mateix que es pot veure a lapel·lícula documental ‘Supersize me’ ambles papates fregides i les hamburgueses delsestabliments de menjar ràpid. «Aprofitantaixò vàrem fer un petit debat sobre els trans-gènics i sobre l’etiquetat dels productes»,detalla.

«El que volia en realitat era que les pràc-tiques estassin relacionades amb la vida dià-ria, que els alumnes veiessin la relació que hiha entre la ciència i la vida real», afegeix. Mi-rar-se el grup sanguini, tot i haver-se de pun-xar, va ser divertit. A més, aquell dia varenaprendre la importància de donar sang. Laprofessora també ha après dels alumnesaquest any. Sobretot d’informàtica. Per cadapràctica havien d’entregar un treball en po-wer point i presentar-lo a la classe. «Així apre-nen el mètode científic que després haurande fer servir a la universitat amb els experi-ments, els protocols, i ja és una cosa que por-ten guanyada si decideixen estudiar una ca-rrera de ciències», reflexiona. Al final, elsalumnes cada cop anaven fent més compli-cades les presentacions. Ara, molts d’aqueststreballs es penjaran a la pàgina web de l’ins-titut (www.eivissaweb.com/web/9542/).

Les àvies dels alumnes també han tengutles seues pràctiques favorites: la del saquetde lavanda i la del menú equilibrat. «Algunsdels alumnes em deien que a casa els haviendit que ja era hora que algú els ensenyàs acosir i a cuinar», comenta la professorarient. Sofrit pagès, ensalada, crepes, espa-guetis amb bacó i tonyina, torrades, frita deporc, macedònia, sopa, pudin… Seguintamb la gastronomia, el darrer dia el varendedicar a un experiment ben interessant:analitzar la cobertura de la xocolata calen-ta sobre bocins de fruita. Vaja, una delicio-sa foundee.

La deliciosa pràctica final, analitzar en profunditat el gust de la xocolata

La professora, Marga Serra (a l’esquerra) i els alumnes amb els seus potets de melmelada

MOLA ||| 3DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 8 DE JULIOL DE 2009

Després de mirar peixos, mirar-se elgrup sanguini, llegir poemes d’ametllersi elaborar paper reciclat els alumnesvaren fer una darrera pràctica: analitzaren profunditat el gust de la xocolata

Inés Boned, Ana Varegas i Jordi Riera, preparats per cuinar El alumnes varen decorar el paper amb flors seques Mirant l’interior d’una roja

Jill Canney (35 anys) és empresà-ria a Eivissa, on porta l’agència de co-municació Fix Ibiza junt amb unaamiga. Molts anys després, encara re-corda el dia que se li va despertar l’in-terès pels mitjans de comunicació i lapremsa. Va ser per una jornada deportes obertes a l’estació de l’Ulsterde la BBC, la prestigiosa televisió pú-blica britànica. Per arribar-hi, els seuspares la portaren a ella i la seva ger-

mana des del poble on vivien, Derry, fins a Belfast. Una hora imitja de trajecte, que es feia molt llarg en temps de guerra i queli han marcat de més d’una manera.

En aquella jornada, Jill va poder posar-se, per primer cop, aldavant d’una càmera i experimentar què se sentia en el rol d’in-formador. El dia de portes obertes s’explicava com funcionavauna televisió i de quina manera es produïen les notícies.

Això «va passar en temps de la guerra» entre catòlics i pro-testants (separatistes i unionistes), un conflicte que va durarmés de setanta anys, des de la creació de la República d’Irlan-da sense que els britànics renunciassin al bocí del nord de l’i-lla: l’Ulster. Als anys 80, quan es feia el dia de portes obertes,Jill recorda que «hi havia bombes esclatant arreu de la ciutat».Era perillós per ells estar allà. Tot i això, els seus pares voliendonar-lis una cultura. «Des de llavors la meva mare sempre em

diu: ‘Mireu què hem fet per vosaltres’». Jill recorda que, a les seves pràctiques, aquell dia, va ha-

ver d’informar també de les bombes que esclataven a laciutat. La seva mare encara conserva el vídeo que es va en-registrar d’allò, però Jill fa anys que no l’ha vist: «Vaig es-tar molt tímida, però diu la mare que jo estava encapa-rrotada en posar-me davant la càmara». Com a filla de laguerra, aquell dia se li va despertar la curiositat per tot elque va veure a Belfast, però també les ganes de marxar, perno haver de parlar d’aquelles desgràcies. «Volia ser perio-dista, però no parlar de bombes, no volia aquelles notí-cies».

J.S.P.

Prova de buscar un poc d’aire fresc, som en juliol i la calor es fa notar. Per fi ho aconsegueix, ha d’obrir portes i finestres, però té malasort, és el moment quan les cuines dels restaurants propers comencen a preparar els sopars per als desitjats clients d’estiu. Olors vàries quees colen per la finestra omplint la casa de perfums culinaris. No pot aguantar-ho, haurà de tancar la finestra, bé avui sí que ho aguantaràperquè necessita l’aire fresc. Demà sens falta ha d’anar a comprar un ventilador. El bany a primera hora del matí li ha anat bé per comen-

çar el dia, abans d’anar a treballar i que el sol caigui amb duresa damunt la pell. A laplatja veu pells de tot tipus: blanques, negres, vermelles, torrades... Ella fa cas als típicsreportatges d’inici d’estiu dels informatius de la televisió, aquells que cada any et re-comanen que beguis aigua, et posis protecció solar i busquis l’ombra. Obvietats anualsperò que, a jutjar per les pells de la platja, no tothom segueix els consells. Tot i no ha-ver-se torrat la pell, sent calor dins el cos i això li provoca més calor dins casa. Surt al

carrer, és fosc però el cel està il·luminat per la lluna plena. Se’n va a la plaça, a la terrassa on sempre passa aire i es demana un refresc, sen-se cafeïna ja que avui li costarà dormir. La fresca es nota, li rebaixa la temperatura del cos i se sent molt més relaxada. Obre el seu llibre idesconnecta de la nit frívola del seu voltant fent glops al refresc ben refrescant.

EL SOROLL DE LES COSES PETITES Per Jordi Salewski Pascual

La pell torradaCau el sol amb força i busca l’ombra

Per Ben Clark

‘Performance’de fumadors

Ja Juliol és una realitat inquisidora iAgost (així, amb majúscules) és una ame-naça sense solució. Respecte a les vacan-ces tothom coincideix: canviar d’aires id’escenari és un plaer. Ara, un altre temaés viatjar, el trasllat i, més concretament,l’avorriment del viatge. AENA, en la seuainfinita solidaritatamb la gent que pa-teix hores i hores es-perant avions fan-tasma d’empresesque anuncien pun-tualitat, ja porta al-guns anys oferintun espectacle for-midable a tots elsaeroports: el punt de fumadors. El punt defumadors és una obra teatral –es podriaclassificar també de performance– on elsactors representen, segons el dia, tragèdies,comèdies, farses –amb molta freqüència–i, molt de quan en quan, un bon drama ro-màntic. És difícil entendre la vocació delsactors (amateurs i professionals) i el seuempeny en mantenir l’espectacle. Assagenhores i hores a casa i, després, amb abso-luta convicció representen un paper om-plertt de nicotina. Joves i vells junts: el te-atre, la llibertat que gaudeixen els actors iles actrius dins la presó de l’escenari. Idiuen que el teatre està en crisis!

EM VA MARCAR...

Refresc: Beguda no alcohòlica, efervescent ono, preparada amb aigua i altres ingredientscom suc o extracte de fruites, essències,sucre i additius. [dlc.iec.cat]

DE SALAMANCA

Per Alberto Ferrer

«Vaig marxar d’Irlanda per no parlar de bombes»JILLIAN CANNEY VIVIA A UNA HORA I MITJA DE BELFAST, ON ELS SEUS PARES LA VAREN PORTAR PER UNA JORNADA DE PORTES OBERTES A LA SEU LOCAL DE LA BBC, LA TELEVISIÓ PÚBLICA BRITÀNICA, QUAN NOMÉS TENIA DEU ANYS. EREN TEMPS DURS A L’ULSTER, AMB BOMBES I ATEMPTATS CONSTANTS. FINSI TOT EL DIA DE LA PROVA HI VA HAVER EXPLOSIONS, RECORDA. AQUELL DIA SE LI VA DESPERTAR L’INTERÉS PELS MITJANS I PER FUGIR D’AQUELLA GUERRA.

«És difícil entendre la vocació delsactors (amateurs i professionals) i el seu empeny en mantenirl’espectacle. Assagen hores i horesa casa i després representen un paper omplit de nicotina»

4 ||| MOLADIMECRES, 8 DE JULIOL DE 2009 | DIARIO de IBIZA

ELS PAPERS

De la seua web oficial us podreu baixar aques-ta aferradissa cançó i qualsevol altra dels quatrediscs que aquests suecs tenen per ara al mercat.El grup permet la descàrrega gratuïta de tots elsseus temes i ofereix l’opció de fer un donatiu acanvi si creus que la música s’ho val. A més potstrobar samarretes, pòsters, les lletres de totes lesseues composicions i la informació sobre els seuspròxims concerts (per ara a Espanya només n’-han confirmat un el 26 de setembre a Barcelo-na). Al seu llibre de convidats virtual podeu dei-xar missatges i comprovareu que no heu estatels primers. De fet, des que es va començar a eme-tre l’anunci de la cervesa, el 95 per cent del seucorreu procedeix dels Països Catalans on jadeuen tenir més fans que a tota Suècia.

La revelació de l’estiuEL SEU TEMA ‘SUMMERCAT’ S’HA CONVERTIT PER A MOLTS EN LA CANÇÒ DEL’ESTIU 2009. ÉS AQUELL DEL “TONIGHT, TONIGHT…” QUE SURT A L’ANUNCI DEDAMM I QUE HA COL·LAPSAT LA SEUA WEB DE MISSATGES ‘FROM SPAIN’.

ENGANXATS.COM

www.billiethevision.comMúsica made in Suècia que té gust de Formentera

MOLA | Deu anys nedant contra la fibrosiDissabte es va celebrar a Formentera la desena edició de la Voltaa Nau contra la fibrosi quística, organitzada per la Fundació Res-piralia. Enguany han participat més de 200 persones de tot el mónper posar l’atenció sobre aquesta malaltia genètica.

NO MOLA | L’ús privat de recursos públicsLa utilització particular de l’helicòpter del 061 que transportaels pacients de Formentera a Eivissa ha indignat els metges dela pitiüsa menor. El varen fer servir per traslladar un nen ambferides lleus sense l’ordre de cap facultatiu.

AMUNT I AVALL

Arqueòlegs israelians han descobert unapedrera de mil metres quadrats en ple cen-tre de Jerusalem. Es pensa que d’allà es va-ren extreure els blocs de pedra per la cons-trucció de les murades del Temple.

La pedrera de les murades del Temple de Jerusalem

Les prostitutes de Chennai aprenen kara-te per la seua defensa personal gràcies a la ongAssistència Social de la Comunitat Índia.Aquest col·lectiu pateix constants abusos.

Prostitues índies aprenenkarate per a la seua defensa

El preu del jade de Kulun (en la pro-víncia xinesa de Qinghai) s’ha multipli-cat per deu des que l’estou passat es vautilitzar per fer les medalles dels JocsOlímpics de Pekín,

El jade de Kunlun es disparaper les medalles olímpiques

MIRA QUE ET VEIG

Per Raquel Sánchez

QualitatFa una setmana Andreu Buenafuente

rebia al seu programa (a LaSexta) l’ac-tual conductora de ‘La mirada crítica’,Maria Teresa Campos. El «duel de dosgrans», com s’havia publicitat l’entre-vista, va decepcionar alguns però vaaconseguir que el programa del catalàtingués el seu segon millor registre d’au-diència de tota la temporada (867.000espectadors). El duel, molt menys tibantque el que la malaguenya va manteniramb la Quintana, formava part de lapromoció del darrer llibre de la Cam-pos ‘Historias de mi tele’ i, clar, van par-lar dels històrics entrevistats de la diva,molts d’ells ja morts: Rocío Jurado, Te-renci Moix, Anthony Perkins…

Deprés d’emetre’s el programa he lle-git tot tipus de comentaris: des de quela presentadora encara no ha après elsignificat de la paraula humilitat finsque Buenafuente no sap fer una entre-vista. Jo no diria tant. Ell no va fer laseua millor entrevista, però ella tampocsembla un personatge fàcil d’entrevis-tar. Mai no m’ha agradat la Campos,potser per diferències generacionals, toti que reconec els seus mèrits i sé que ara,després de la seua malaltia, no és elegantfer crítiques. Però hi va haver un mo-ment d’aquest duel especialment pun-yent, quan la periodista es queixa de queno la deixen fer a televisió el que ellasap, el que a ella li agrada, i ho va ex-plicar amb la sempre socorreguda crisi,que fa que només interessin una altramena d’espais. Però es que ningú s’en-recorda dels seus microespais amb Te-relu disfressada (sempre amb minifaldi-lla) i Rociíto amb l’estenedor? Potser esque no ens volem enrecordar.

MÓN INSÒLIT

[Ho trobem a l’Enciclopèdia] La pintora de les ausVA ARRIBAR A EIVISSA ALS ANYS SEIXANTA, HA PINTAT PAISATGES PITIÜSOS I HA PUBLICAT UN LLIBRE SOBRE LES AUS DE L’ILLA

Nechamkin, Sarah (Londres, Anglaterra 1917): ART Pintora. Filla de pares russos lligats al món de l’art, es-tudià a la Chelsea School of Art de Londres amb professors de la talla de Henry Moore i Graham Sutherland. A An-glaterra treballà com a professora d’art i viatjà pel nord d’Àfrica i per l’Orient Mitjà abans d’instal·lar-se a Eivissa aprincipi dels anys seixanta. En les primeres exposicions al seu país utilitzà la pintura a l’oli i fou en arribar a Eivissaquan començà a pintar amb la tècnica de pintura al tremp a l’ou damunt paper que des d’aleshores emprà habitual-ment. La seua temàtica és, principalment, el paisatge, sobretot de l’illa i també de ciutats imaginàries de marcat ac-cent oriental. És una pintura càlida, amb veladures i transparències que donen a les obres un to nebulós, que n’accen-

tuen el món màgic que la caracteritza. A Eivissa va formar part del grup d’artistes lligats a la Galeria Ivan Spence on va exposar di-verses vegades. L’any 1971, va rebre el tercer premi a l’XI Saló d’Agost d’Eivissa. Va exposar també a les galeries Maloney, Skyros ia la Sala de Cultura de “Sa Nostra”. El 2006 ha publicat el llibre ‘Nuestras aves’ - ‘Birds of Ibiza’. [CVR]

«Després d’emetre’s el programa he llegit tot tipus de comentaris: des de que la presentadora encara no ha après el significat de la paraulahumilitat fins que Buenafuente no sap fer una entrevista»

Aspecte de la pedrera descoberta EFE

Prostitutes practicant karate EFE

Un artesà tallant una peça EFE

MOLA ||| 5DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 8 DE JULIOL DE 2009

ENQUESTA

Compraràs més en rebaixes?

6 ||| MOLADIMECRES, 8 DE JULIOL DE 2009 | DIARIO de IBIZA

Una parella es mira un aparador amb productes rebaixats FOTOS: A. F. F.

Per Alberto Ferrer | Eivissa

Ja hi tornem a ser! Arriben les rebaixes d’estiu amb descomptes ben sucosos i molts productes a un preu ben assequible. Els aparadors s’omplen de cartells fosforescents buscant atreure compradors com si fos l’últim dia del negoci. Però hi ha quihi vulgui anar o és que la crisi ens té tan espantats que ni amb rebaixes ens acostarem a les botigues? Pel que ens hemtrobat als carrers de Vila, una ganga és una ganga, fins i tot amb menys sous a la cartera.

ANDREA I GUSTAVO

La família és a Vila per mirar quètroben en rebaixes. Pel moment,han trobat alguna prenda inte-ressant i compren segons el queveuen: “Si hi ha alguna cosa a bonpreu, ens ho enduim”, comentaella. S'esperen al periode de gan-gues per fer les compres, sobre-tot de la roba que portaran entemporada. La crisi “ha fet queem talli una mica bastant”, co-menta Andrea, que porta la veuprincipal en les despeses de la fa-mília.

«La crisi ha fetque ens tallemen les compres»

RAUL, 18 ANYS

Comprarà “segur” aquestes re-baixes. De fet compra sempre queli cal alguna peça de roba i es dei-xa seduir pel que va trobant alsprestatges. Ell no és dels que s'es-peren a que arribin es descomp-tes, perquè compra al lllarg de totl'any, però calcula que en aques-ta campanya de gangues es potarribar a gastar uns 300 euros.Renovarà a fons l'armari.

«Em gastaréuns 300 eurosen les rebaixes»

GELINES, 61 ANYS

Ve des de Lleó amb bona part dela seva família: un dels fills, laseva parella i els dos néts. Estanaquí “per aprofitar les vacances iveure coses”, però ella ni sabiaque hi hauria rebaixes. Com ja te-nien previst anar de botigues,“baratetes”, diu que “millor quemillor” si coincideix amb un pe-riode de descomptes.

«Anem debotigues, milloramb rebaixes»

MAURO, 26 ANYS

No anirà de rebaixes, perquè tre-balla a una botiga, però esperaque els descomptes se'ls facin ala feina “i que siguin bons”. Apro-fita la campanya de saldos d'es-tiu i confessa que no serà absolu-tament fidel al comerç on treba-lla, tot i que és on li faran més re-baixa. Està convençut que lesvendes acompanyaran aquestsmesos d'estiu i que no caldrà ferbogeries, rebaixant molt de sor-tida: “Dossificarem”, comenta.

«Espero tenirdescompte a la feina»

AUDREY, 27 ANYS

Audrey ve de Palma i es pensavaque a Eivissa no hi havia encararebaixes: “A les cadenes sí, peròles botigues petites, com nomésobrin per l'estiu no estic veientque facin descomptes”. Tot i queestà mirant botigues, no pensagastar res. Tampoc s'ajorna lescompres fins que arriben els sal-dos. L’agobien les gentades i elsproblemes per provar-se res alsvestidors: “Miraré més, això sí,però no crec que gasti gaire, per-què el que hi ha és de pitjor qua-litat i amb menys talles”.

«Miro però no crec quecompri gaire»

REPORTATGE

Veus amb molt de sucre

«Molta gent associa la imatge d’un cor musical amb un grup de persones d’avançada edat que canta cançons de missa», explicaJuanfran Ballesteros, director de Petit Cor. Ells volen desmentir aquesta creença. Al seu cor hi ha gent de vint, de trenta i fins itot algun jubilat. Alguns dels integrants més joves ens han visitat a Mola per explicar què és el que fan i per què ho fan.

Letícia Cuadrado té 28 anys i sempre hacantat, com el seu pare o les seues ties. Ésuna de les darreres incorporacions a PetitCor, una formació musical de tipus coralque va néixer fa només un any. Una desenad’amics amb coneixements musicals varendecidir ajuntar-se perquè tenien ganes decantar. Molts d’ells havien passat per CanVentosa, però havien anat deixant la for-mació municipal per motius personals.Després trobaren a faltar la música i varendecidir formar aquesta agrupació que haanat evolucionant. Al llarg d’aquest anyhan fet sis concerts: a Sant Jordi (el seu de-but), Sant Joan, la trobada coral de Vila,Santa Gertrudis, Can Blau i el darrer, fa no-més uns dies a l’església de Santo Domin-go. Amb aquesta actuació han volgut cele-brar el seu primer aniversari i col·laboraramb Cáritas, perquè els seus integrants, amés de cantar bé tenen un gran cor, tot i elseu nom.

En l’actualitat Petit Cor està format pertretze persones. Hi ha quatre sopranos,quatre contralts, tres tenors i tres baixos.Tots dirigits per Juanfran Ballesteros, l’al-ma mater del grup que viu a València i esdesplaça a Eivissa una vegada al mes percontrolar els assajos.

Aquest cor es reuneix cada divendres a

la nit en un aula cedida per l’institut Sa Co-lomina. Amparo Esteve, una de les seuesfundadores, explica que moltes vegades elsmembres arriben als assajos molt cansatsdesprés d’un dia de treball. Al cor hi ha detot: administratius, professors, funciona-ris… fins i tot un jubilat, Pep, que és l’inte-grant de major edat de la formació. «Des-prés de l’assaig sempre estam superanimats,anam a sopar i de marxa», assegura Am-paro.

Quan ve Juanfran fan un cap de setma-na complet, assagen divendres i dissabte,esmorzen i dinen tots junts, porten les seuesparelles i els seus fills petits… «Som unagran família amb molta cantera», afirmaPedro Torres, un tenor de 33 anys a qui el

cant li serveix «per alliberar tensions pro-fessionals i personals». Petit Cor s’autofi-nancia, no té cap subvenció institucional nicap finalitat lucrativa. Els assajos de cap desetmana es fan a casa d’algun dels membresdel cor, tots proporcionen allotjament a lesseues llars al director durant les seues visi-tes i diuen que és una persona «que ha en-trat molt bé». De fet, ell va tenir la idea dellogotip que identifica el grup: un caramelde goma amb forma de cor «d’aquelles quetenen sabor a préssec», assenyalen. En elseu concert de Sant Joan començaren a do-nar-les a la porta de l’església a tot els as-sistents. Des de llavors sempre hi ha unabombonera amb aquestes llepolies a l’en-trada de tots els recintes on canten.

Sempre ho fan sense partitures, per aixòno poden perdre detall del que el directorels indica, un director que a més té per cos-tum improvisar, incloure temes no assajatsen ple directe o canviar el programa senseavís previ. «Per això som tan originals ifrescs», presumeix Vero, una soprano detrenta anys. Juanfran els dirigeix també sen-se partitures: «No només es sap totes lesnotes, també el moment en què entra ca-dascú», elogia Letícia.

Oberts a tots els gèneres«Feim una mica de tot: música de la Re-naixença, contemporània, no ens hem tan-cat a cap gènere», explica Amparo, contraltque ha format part de diverses agrupacions,entre elles l’Orfeó Valencià Navarro Re-verter. No es volen especialitzar, de fet , es-tan tan oberts que han arribat a cantar enset llengües durant una sola actuació: cas-tellà, català, francès, alemany, anglès, llatíi italià. El grau de dificultat de les seues in-terpretacions ha anat creixent des que co-mençaren i, encara que no es posen d’acordsobre quin ha esta el seu major repte, hanarribat a cantar peces tan complexes comla ‘Cantique’ de Jean Racine o ‘Dona No-bis Pacem’ de Mozart, a vuit veus.

Entre els seus objectius per aconseguir,abordar el gospel.

EIVISSA | RAQUEL SÁNCHEZ

Amparo, Pedro, Letícia i Vero són un terci dels integrants d’aquest cor LORENA PORTERO

Una actuació a Sant Agustí J. F. B. Tots de festa a una discoteca J. F. B.

MOLA ||| 7DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 8 DE JULIOL DE 2009

8 ||| MOLADIMECRES, 8 DE JULIOL DE 2009 | DIARIO de IBIZA

ENTREVISTA

LAURA BIEDMABALLARINA I PROFESSORA

No tarda gaire temps Laura Biedma(Benifalló, València, 1985) a somriurequan comencen les preguntes. L’entre-vista es fa a ses Figueretes, al peu d’unapiscina pendent de demolició, segonsCostes. L’espectacular imatge de dalt,però, la pren la fotògrafa oficial delMola a l’endemà, al Parc Reina Sofia. Ésestiu i fa calor, com ja se sap.– Quan vas iniciar-te en els balls més ur-bans?– Al meu poble, Benifalló. La dansa quejo faig, ja sigui hip hop o break dance,és una dansa urbana. Per tant s’aprèn alcarrer amb els col·legues. També veientvideos a casa. Ara, però, ja es pot apren-dre a acadèmies. Nosaltres pujàvem alcarrer Colom de València i ens entrenà-vem en un passadís que hi havia a la pla-ça de bous. També vaig treure un títol deprofessora de hip hop, per poder dedi-car-me a impartir classes.–I com va anar a la companyia de dan-sa?– A més de danses urbanes, també es fanestils orientals, egipcis... Jo hi vaig en-trar per casualitat. El director de la com-panyia [Dani Pannullo] era amic del meucompany de pis a Madrid, i un dia enarribar a ca meua me’l vaig trobar. I emvaig vore dins. Però per ser ballarina caldedicar-hi la vida.–I quantes vegades assages cada dia?– Sobretot entrenam a la feina. Quanpreparam una representació hem d’as-sajar com a mínim amb un mes d’an-tel·lació.–I com va per Eivissa?– Acab d’arribar, però ja estam prepa-rant grups d’alumnes a l’acadèmia VilaDance i al Khumaras. També preparam

un festival urbà amb el casal de joves Xe-rinol·la, a Sant Josep.–Quans estils domines?– El hip hop és tot una cultura que cons-ta del grafitti, el break dance i el rap(amb l’MC i el DJ). Dins el break dancehi ha estils més acrobàtics, altres més tèc-nics. El locking (dut a la comèdia), el po-ping (estil robòtic), el waving, o el newstyle i altres de més nous. Jo faig els tresprimers i també funky, a més d’algunes

piruetes de break dance. Encara que noen ouc fer tantes com els nois!–Idò tens una vida prou moguda, pareix.– Sí, perquè tot i viure entre setmana aEivissa, els caps de setmana volc a Ma-drid per actuar. La funció es diu ‘Littlestreet pieces’. És una minigira per la Co-munitat de Madrid. El passat vàrem ac-tuar al teatre Federico García Lorca, ala plaça de Colón.–Van de poble en poble?– Sí, sobretot a festivals juvenils i d’arturbà. El pròxim dissabte no record onactuem, però a la web dannipannu-llo.com hi surt tot el calendari. [Efecti-vament, hi surt: hi actua dissabte que veen el teatre Víctor Jara d’Arganda delRey, a les 21 hores].–En el temps breu que duus a l’illa, has

pogut avaluar el nivell dels ballarins ur-bans que hi ha aquí?– Bé, de hip hop potser no hi ha el nivellque hi pot haver a Madrid o una ciutatgran. Però això és normal perquè Eivis-sa és més petit i hi ha menys gent. On síque hi ha molt de nivell és pel que fa ala dansa-contact i dansa contemporània.I és per on em vull vendre en el futur!–Sé que als ballarins no vos agrada xe-rrar de ‘Fama’ (Cuatro), però jo insis-teixo. Penses que ha fet créixer el nom-bre d’alumnes a classes de funky, breako hip hop? Durarà el fenomen?– Sí. De fet, des que ha sortit ‘Fama’ hiha més oferta de classes. Però no és al-tra cosa que moda. La gent va a la clas-se i demana la mateixa música que surtal programa. No és que vulguin apren-dre a ballar. Molts el que volen és sortira la televisió.–Què vols expressar quan balles?– El que vull transmetre per damunt detot és la llibertat d’expressió. El hip hopqüestionava en els seus orígens la socie-tat en general, reivindicava drets per ales perifèries. Però ara que hi estic fica-da veig sobretot estètica i màrqueting, ino m’agrada. S’ha perdut l’essència, araen els espectacles es tracta de vore qui famés tombarelles. Per això et deia quebusc camins nous.–Té cap ídol a qui admirar?– Philippe Decouflé. M’encanta el seutreball. És francès i ha fet molta coreo-grafia de dansa contemporània, peròsempre mesclant-la amb dansa urbana.Els seus espectacles són sempre increï-bles. –Et pots guanyar la vida ballant?– Home, jo he de fer més coses. Amb lacompanyia de moment no m’arriba.

EIVISSA | ENRIC FERNÁNDEZ

Una de les acrobàcies que és capaç d’executar Laura Biedma, de 24 anys. Creu que els programes de televisió han posat de moda els balls urbans, però sense transmetre el seu esperit LORENA PORTERO

«Ara hi ha una moda amb la dansaurbana. La gent demana a classe lamateixa música que a ‘Fama’, peròmés que aprendre a ballar volensortir per televisió», lamenta Biedma

Va ser a València on aquesta ballarina, jove i plena d’energia, va iniciar-se en el món del hip hop, el break dance i el funky. Quan va decidir

dedicar-s’hi professionalment, als 18 anys, va traslladar-se a Madrid pertreballar en una companyia de dansa. Ara acaba d’arribar a l’illa, on viu

amb la seua mare i combina el seu temps entre classes i actuacions.

«Han convertit elhip hop en estètica

i màrqueting»