La trobada es feu al migdia, quan unes 17 persones esvaren reunir a la platja de Talamanca pel seu bateig a bordd’un kayak. Tot just a la vora, gairebé deu feien la relaxa-ció, després d’acabar la seva primera sessió de ioga. Un noudia de Platges del Segle XXI, organitzat per l’Ajuntamentde Vila, que no va anar malament gràcies al bon temps.

La monitora de ioga es queixava que la manca de pu-blicitat havia perjudicat aquest primer dia de curset. No-més s’apuntaren un parell de persones al primer torn; laresta, que va omplir el segon torn, vingueren després pelboca orella.

Els palistes debutants practicaren primer sobre la sorra

els moviments que haurien de fer després a l’aigua per di-rigir les seves embarcacions amb el rem. El kayak és moltmés complicat del que sembla des de la vora de la platja,tot i que amb una horeta de lliçò es poden aprendre els ru-diments i sortir en la primera excursió. Navegar en soli-tari demana més formació.

PASSA A LES PÀGINES 2 I 3 >

MolaDIARIO de IBIZA DIMECRES, 22 D’ABRIL DE 2009

�

Els estius poden ser molt més actius que no passar-se les hores socarrant-se al sol i untant-se de cremes per tornara casa fet una tira de cançalada ben fregida. A l’Ajuntament de Vila se li ha ocorregut que seria una bona idea con-vertir les seves platges en bases d’operacions per a sortides en kayak o per sessions de ioga.

DIUMENGES A REM

ELS PAPERS DE SALAMANCA 4 | AMB ELS PEUS A LA TERRA 4 | MIRA QUE ET VEIG 5 | ENGANXATS.COM 5

REPORTATGE

Una nit de noces de festivalDeu grups de rock eivissencs varen oferircom regal de noces a Toni i Paloma una nit de música en directe inoblidable

7 ENTREVISTA

Clàudia Costa, bibliotecària«A la gent que li agrada llegir, li agradamolt. I a la que no, no li agrada gens»

8

Un reportatge d’Alberto Ferrer

REPORTATGE |

Sorra versàtil

Els caps de setmana són diferents a les platges de Vila des d’aquest cap de setmana. S’hi pot fer ioga, aprendre a navegar ambkayak, fer una sessió de pilates o estiraments... És un munt d’espai disponible no només per al bany. Ara que encara no ve tantde gust entrar a l’aigua però fa prou bon temps com per passar-hi el dia, ja hi ha una raó més per acostar-s’hi.

Porten tot el mes sortint a navegar, fentestiraments, pilates o expressió corporal.Hi va gent de totes les edats, principalmenteivissencs perque de turistes encara n’hi hapocs a l’illa. I això que el programa Plat-ges del Segle XXI s’ha endegat pensant enells, per donar-les alguna cosa més a ferdurant la seva estada a l’illa.

El cap de setmana passat va ser una micairregular, perquè el diumenge va ploure almatí i això va fer que molts optessin perquedar-se a casa, segons explica la coor-

dinadora del programa, Beatriz Payà. Aixíque si el dissabte hi havia 17 persones peraprendre a fer anar la pala, el diumengenomés n’arribaren set. Això els ha tren-cat una mica la mitjana d’assistents que

portaven, perque gairebé cada dia s’ha es-gotat el cupo de gent. Un gran èxit teninten compte que fins ara no es podia repe-tir: si un s’apuntava un dia a kayak, ja nopodia tornar-s’hi a apuntar el següent capde setmana. “Està sent fenomenal”, segonsla responsable del programa.

“Tenim, sobre tot, gent primerenca”,explica Payà, “que fa el primer contacteamb el kayak”. Per això, tot i que hi hagialgú que ja ha provat aquest esport i volaprofundir l’experiència, el dia de cursets’ha pensat per impartir uns rudiments de

la navegació suficients per fer la primerasortida a bord d’una embarcació.

Les classes comencen amb uns estira-ments per passar a aprendre després comfer anar la pala --com es diu el rem de duespuntes-- per moure endavant, endarrere igirar l’embarcació. Es fa a terra, amb elque es comprova la traça de cada palista.El pas següent, quan ja tots saben palejar,és ensenyar-los a pujar al kayak. Això tam-bé es fa a terra per tal que vegin com es fa-rien els moviments complets. Certament,fan una fila divertida, tot guarnits amb el

EIVISSA. ALBERTO FERRER

Només calen uns pocs minuts per aprendre els rudiments del kayak, ara que per sortir en solitari s’ha de tenir una formació sòlida

2 ||| MOLADIMECRES, 22 D’ABRIL DE 2009 | DIARIO de IBIZA

Els asistents a la classe de ioga fan la relaxació abans d’acabar la sessió de dissabte FOTOS: N.G.G.

La majoria de palistes són debutants en l’esport als qui s’ensenya des de compujar al kayak fins a com maniobrar-hi i mantenir l’equilibri durant lanavegació. Al final es surt d’excursió

Pili Martín es va fer un tip de saludar el solaquest passat dissabte. Ella s’ocuparà de ferles classes de ioga a la platja de Talamancatots els caps de setmana, excepte als mesosde juliol i agost, entre el maig i l’octubre. Estracta d’una disciplina hindú que ensenya aconèixer el propi cos a través de la respira-ció. A més del seu caire més espiritual, el iogaté la virtut de ser una bona manera d’estirarmuscles que fins i tot un no sabia que tenia.Ella explica que aquesta disciplina ensenya aser pacient i posa en contacte la ment ambel cos: “Ensenya a fluir”, diu, “i a prendre’s lescoses amb més tranquil·litat”.Martín viu a Eivissa des de fa dos dècades,fa un parell d’anys que va començar a donarclasses de ioga i en fa molts més que el prac-tica. La seva imatge, guiant els exercicis delgrup d’alumnes sobre la sorra, es repetirà totl’estiu en dos o tres sessions mensuals. Ellapensa que, per aquest primer cap de setma-na, ha faltat una mica més de publicitat: “Lesactivitats s’anunciaren al diari, però no ha es-tat fins que el boca orella s’ha engegat queno se n’ha assabentat la gent que es feia al-guna cosa a la platja”. Per això, si a la primera hora de classe hi ha-via dues persones, a la segona ja hi eren mésde deu, una bona xifra segons ella, i l’objec-tiu és que cada cop se n’apuntin més per a sa-ludar el sol cada dissabte des de la sorra dela platja de Talamanca.

Ioga per unir cos i esperitPILI MARTÍN GIL ENSENYA L’ART DE LARESPIRACIÓ EN EL PROGRAMA PLATGESSEGLE XXI. PORTA DOS ANYS DONANTCLASSES D’AQUESTA DISCIPLINA

> VE DE LA PORTADA

jupetí salvavides, mirant de pujar els dospams que els separen de la cresta de la bar-ca des de la sorra.

Mantindre l’equilibri un cop a sobre delkayak és difícil, així que també s’ha d’ex-plicar com es fa abans a terra. És l’últimpas abans de sortir a navegar. Primer ladesena de barques biplaça sortiren a propde la vora, per fer els primers exercicis imaniobres reals amb les pales, i despréss’endinsaren una mica més a l’aigua per feralgun joc amb el qual acabar de desenvo-lupar la traça dels palistes novells. N’hi hade tota mena, des del gat i el ratolí a lesproves d’equilibri amb les pales aixecades.

Amb tot això, els dos monitors es fanuna idea del nivell del grup per fer el passegüent: treure la colla a la seva primeraexcursió naval. El dissabte, com la mar es-taba “plana com un plat”, explica Payà,es va fer el camí de la dreta de la badia, finsa una cova marina només accesible des del’aigua. El diumenge, per contra, es va ca-botejar la costa cap a l’esquerra, mirant deprotegir el grup dels embats del vent, queés “una excursió amb vistes precioses”, se-gons la responsable.

Payà explica que, a partir del maig, escribarà les activitats en funció de la de-manda que han tingut. El kayak es man-tindrà, però s’està decidint entre el ioga il’expressió corporal com a segona opció.Com a responsable de l’empresa subcon-tractada per a fer les activitats, pensa ques’ha d’afinar la promoció al públic, sobretot per donar-la a conèixer als visitants, ipotser s’hauria de pensar en estirar-la a totl’any, “si es vol desestacionalitzar”.

MOLA ||| 3DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 22 D’ABRIL DE 2009

Abans de sortir a navegar, el grupaprén a maniobrar a través de jocs a prop de la vora. Es pot jugar al gat i el ratolí o provar l’equilibri dels palistes, entre d’altres

Payà creu que el programa Platgesdel Segle XXI s’hauria d’estirar a totl’any per atreure gent a les platgesels dotze mesos, no només a l’estiucom aquesta primera edició

Pujar al kayak és una maniobra complicada que s’asaja a terra N.G.G.

ELS PAPERS

Per Ben Clark

Cara a caraSant Jordi s’aproxima un any més i

els llibres tornen a on pertanyen: és a dir,al carrer Quan apareix un llibre nou ésnormal trobar a l’autor presentant la«seua» obra a biblioteques i a teatres(fins i tot és possible que presenti al ClubDiario el 23…) i, encara que la crisi ame-naça, és molt probable que els assistents(i el propi autor) beguin una mica, totcomentant les excel·lències del llibre pre-sentat. Però els llibres no encaixen bé ales presentacions de llibres. Els llibresnomés neixen unavegada que és, amés, impossible derecordar. Hi ha lli-bres que, pa-radoxal-ment, tri-guen totauna vida anéixer.Aquest dijousserà un bondia per aprofitarel % de reducció alpreu, serà un bon diaper passejar i regalaruna rosa a la perso-na que menys ho mereixi. Però no seràun bon dia per llegir, això no. La lectu-ra, si arriba, arribarà en silenci, sensepressa, sense copes ni ovacions: i ens tro-barem, a la fi, tots dos, nosaltres, caraa cara, i sols.

EM VA MARCAR...

DE SALAMANCA

Per Enric Fernández

«Fa pensar, que els animals ataquin els humans»UN DELS AUTORS MÉS POPULARS DELS DARRERS ANYS ÉS L’ALEMANY FRANK SCHATZING. UN INQUIET AUTOR DE COLÒNIA QUE TAMBÉ FA DE MÚSIC,PRODUCTOR MUSICAL I AFICIONAT A LA CUINA I EL SUBMARINISME. PRECISAMENT DE LES COSES QUE PASSEN SOTA L’AIGUA EN PARLA SCHATZING A UNDELS SEUS LLIBRES DE MÉS ÈXIT, QUE ENS RECOMANA LA RESPONSABLE DE MEDI AMBIENT DEL CONSELL DE FORMENTERA.

Però els llibres no encaixen bé a lespresentacions de llibres. Els llibresnomés neixen una vegada que és, a més, impossible de recordar. Hi ha llibres que, paradoxalment, triguen torat una vida a néixer

4 ||| MOLADIMECRES, 22 D’ABRIL DE 2009 | DIARIO de IBIZA

CONSELLERA DE MEDIAMBIENT DE FORMENTERA

Llicenciada en Di-recció Hostelera a laUIB de Palma, s’ocu-pa del departamentde Medi Ambientdel Consell de For-mentera. Abans vaagafar experiènciaprofessional a An-glaterra i les Illes Ga-làpags.

C. C.

SÍLVIA TUR,30 ANYS

FRANK SCHATZING

El cinquè diaPRIMERA EDICIÓ EN CASTELLÀ� PLANETA � 2006 � +-28 EUROS

SINOPSI: UN PESCADOR DESAPAREIX AL PERÚMISTERIOSAMENT. AL TEMPS, UNS EXPERTSESCANDINAUS D’UNA EMPRESA PETROLÍFERATOPEN AMB ORGANISMES QUE OCUPENQUILÒMETRES QUADRATS DEL FONS MARÍ.

JORDI SALEWSKI

‘Avui és dilluns’. No és una frase qualsevol, sinó de les de pensar, de les que a tu t’agraden… així va acabar la nit, i me’n vaiganar a dormir preocupat. Realment havia estat un cap de setmana fugisser, les hores havien passat amb un tic-tac més tranquildel normal. Avui és dilluns… i he actualitzat la llibreta pel caixer automàtic del banc, que fa un soroll terrorífic, cada línia que

imprimeix és com un cop de puny a la panxa. El mal sempre em dura uns quantsdies, fins que haig de tornar-hi per força i em colpeja de nou. Realment no sécom m’ho faig però tot són despeses, m’haig de començar a preocupar i posar-hi fre, o potser no, ja que també diuen que és millor gaudir-los mentre durin.Avui és dilluns… i en sortir al carrer he començat a veure símbols a la ciutat de

totes les formes i colors, marcant territori per l’art. Supós que han estat imaginacions meues i tot es deu a l’excés de temps, totper aquell tic-tac que anava relaxat. M’ha regalat temps per a fer més coses, he vist sol, lluna i pluja, tot i això ha estat un cap desetmana fugisser… Després de tot, avui és dilluns i sona l’hora en punt a l’emissora de ràdio de sempre, amb la gent de sempreperò amb notícies noves… avui és dilluns, i què?

EL SOROLL DE LES COSES PETITES Per Jordi Salewski Pascual

Un dia llunàticTot perquè ‘Avui és dilluns’?

Coet: Projectil autopropulsat emprat per atransportar a l’espai una càrrega útil,especialment satèl·lits artificials [dlc.iec.cat]

Imaginau-vos que les comunitats de pescadors ide banyistes d’arreu el món comencen a patir es-tranyes desaparicions... Que experts de plantes pe-trolieres de Noruega descobreixen acumulacionsanormals d’organismes primigenis... I que de sob-te, pareix que les espècies animals es confabulenper contratacar la raça humana... Aquesta és la tra-ma de la novel·la ‘El cinquè dia’, que Sílvia Tur varebre com a regal d’aniversari del seu germà l’anypassat. «Tot i ser un poc de ciència ficció, em vaimpactar perquè parla d’algunes coses que podrienpassar», explica la consellera de la Pitiüsa del Sud.

De fet, al llibre els organismes s’ho fan per des-estabilitzar fins i tot tal·luds continentals. Vaja, undesastre mundial de proporcions bíbliques que «volfer reflexionar sobre com tracta l’home la natura».Recomanaria el llibre a tothom a qui li agradi lanovel·la d’intriga amb fets no del tot fantàstics»,aconsella Tur.

La primera obra publicada de l’autor alemanyva ser ‘La mort i el diable’ (1995), una novel·la his-tòrica de gènere negre, pero la seua fama no va arri-bar fins a tres anys més tard. Aleshores va publi-car precisament ‘El cinquè dia’, que acull la hipò-tesi del químic James Lovelock anomenada ‘La te-oria de Gaia’.

Aquesta xarxa de municipis, empreses i or-ganismes que volen fomentar el servici Com-partir Cotxe inclou desenes de ciutats i ofe-reix fins i tot la possibilitat de buscar com-panys de viatge per anar a treballar, a la uni-versitat o a qualsevol altra destinació en al-tres països, des d’Austràlia a Liechtenstein.A Eivissa no existeix encara aquesta possibi-litat, cap institució s’ha adherit, però aques-ta xarxa pot resultar molt útil pels eivisencsque estudien a Palma o que viatgen amb fre-qüència per treball a l’illa veïna. L’Ajunta-ment de Palma està integrat i no només ofe-reix l’oportunitat de compartir cotxe per poder fer desplaçaments amb criteri de sos-tenibilitat. Fins i tot té un servei per compartir aparcament i ocupar la plaça d’un altrea la zona desitjada i en les hores que el propietario no l afaci servir.

Per compartir cotxeAQUESTA WEB, QUE POTS CONSULTAR EN CATALÀ, EUSKERA, PORTUGUÉS IITALIÀ, ENTRE D’ALTRES IDIOMES, TÉ JA MÉS DE 46.000 USUARIS DISPOSATSA ESTALVIAR COMBUSTIBLE I VIATJAR NOMÉS AMB UN VEHICLE.

ENGANXATS.COM

www.compartir.orgUn cotxe, molts usuaris

MOLA | La plaça d’aparcament de NinaLa familia d’questa boixa discapacitada, que viu al carrer de laMare de Déu, tindrà a la fi una plaça d’estacionament prop de casaseua. Autoritat Portuària n’hi ha atorgat una desprès que l’Asso-ciació de Veïns del Port ho demanàs.

NO MOLA | 1.680 pacients per metgeÉs difícil que els malalts tinguin més dels cinc minuts de rigorsi els metges de les illes han d’atendre una mitjana de 1.680 pa-cients. Els usuaris de la sanitat pública volem més facultatius,per tenir més i millor atenció.

AMUNT I AVALL

Una màquina d’escriure de grans propor-cions ha estat instal·lada al cèntric carrer La-rios de Málaga amb motiu del Festival deCine Español que començà divendres. Anun-cia l’exposició de guions ‘L’inici del Film’.

Un màquina d’escriureanuncia ‘L’inici del Film’

L’enginyer Teodoro García ha mostrat per-què és campió del món en llançament de pin-yols d’oliva superant els seus rivals al concurscelebrat davant la Catedral de Múrcia.

Campió del món enllançament de pinyols d’oliva

Itàlia ha celebrat enguany el primer DiaNacional de l’Exprés Italià i del Caputxinoper preservar la cultura que envolta la be-guda per excel·lència d’aquest país. Allà esprenen 70 milions d’expressos cada dia.

Primer Dia Nacional de l’ExprésItalià i del Caputxino

MIRA QUE ET VEIG

Per Raquel Sánchez

Sense anuncisZP ha anunciat que la publicitat de TVE

patirà una dràstica reducció. Les princi-pals beneficiades amb aquest anunci, lescadenes privades, no han trigat a reaccio-nar. Han demanat al president que espe-cifiqui en què consisteix la reforma: des-confien. I la veritat és que, en aquest as-sumpte, tots hem escoltat moltes vegadesque el llop venia, però mai no ha acabatd’arribar.

Les privades fins i tot han suggerit quela cadena estatal comenci per reduir elsanuncis durant l’horari de màxima au-diència i els elimini per complet de la pro-gramació l’any que ve (o sigui en uns me-sos). Jo prov d’imaginar-m’ho i no puc.Com deu ser veure El Temps sense Repsolo Los Lunnis sense Lelly Kelly?

La Uteca (Unión de Televisiones Co-merciales Asociadas) vol que s’imiti el mo-del francès, que preveu la desaparició to-tal de la publicitat en totes les cadenes pú-bliques l’any 2012, coincidint amb la im-plantació de la TDT. I les privades, es-combrant cap a casa, volen el mateix peròabans. Encara que hi ha matisos impor-tants i «reducció» (per molt dràstica quesigui) no significa supressió.

L’Asociación de Usuarios de la Comu-nicación (AUC) prefereix un contrastmenys definit, es queda als grisos i sugge-reix un model de finançament mixt comel de la BBC, perquè una època de crisi noés el millor moment per acabar amb els in-gressos publicitaris. I, tal i com van les co-ses, vaticinen que la Llei Audiovisual ge-nerarà més polèmica que la reforma delsistema de pensions. La tele segueix sentl’espina dorsal de la societat, o al menysun dels seus pilars bàsics. Només cal re-cordar quantes línies s’han escrit sobre lestrascendentals retransmissions de futbol.

MON INSÒLIT

[Ho trobam a l’Enciclopèdia] Hotel de platja, hotel de ciutatL’ANY 1994 VA ACOLLIR EL DINAR QUE LES AUTORITATS ILLENQUES OFERIREN ALS REIS D’ESPANYA DURANT LA SEUA VISITA OFICIAL A LES PITIÜSES

Hotel Los Molinos: m TUR Establiment situat a l’extrem de llevant de ses Figueretes, vora el clot Vermell. La seua pri-vilegiada situació li ha permès comercialitzar-se com a hotel de platja i com a hotel de ciutat i això ha fet que romanguésobert al llarg de tot l’any. Únicament fou classificat com de temporada l’hivern de 1972-73. La seua capacitat ha estat sem-pre de 279 places en 147 habitacions. L’entitat propietària i explotadora ha estat des del l’inici Los Molinos de Ibiza, SA,constituïda el 1963 per Higini Pi Banús, Antoni Marí Viñas, Josep Tur Riera, Maria Costa Prats i Rafael Fernández. El pro-jecte de l’hotel fou aprovat el 1970 com a hotel de 4 estrelles; va ser inaugurat l’agost de 1972 com a hotel de temporada iamb la categoria de 3 estrelles, encara que l’any següent ja assolí les 4, després de superades una sèrie de deficiències i man-

cances. Un important segment de la seua clientela és directa i els seus salons sempre han acollit tota classe d’esdeveniments socials, funcióque a partir de 1981 ha compartit amb un altre hotel de ciutat, el Royal Plaza. El 22 de març de 1994 va acollir el dinar que les autoritatsillenques oferiren als reis d’Espanya durant la seua visita oficial a les Pitiüses. [ARC]

Les privades volen que s’imiti elmodel francès que preveu ques’elimini tota la publicitat de lescadenes públiques coincidint ambla implantació de la TDT

El carrer Larios de Málaga EFE

Concurs davant la Catedral de Múrcia EFE

Una tassa de caputxino EFE

MOLA ||| 5DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 22 D’ABRIL DE 2009

ENQUESTA

Cal retirar la Medalla d’Or a Franco?

6 ||| MOLADIMECRES, 22 D’ABRIL DE 2009 | DIARIO de IBIZA

La Llei de la Memòria Històrica ha obert la porta a la retirada dels últims símbols franquistes. A dalt, expectació a Santander durant la retirada d’una estàtua eqüestre del dictador, l’any passat EFE

Per E. F. M. | Eivissa

Aquesta setmana hem preguntat als joves illencs què els hi pareix la nova proposta del Fòrum per la Memòria d’Eivissa iFormentera. Han demanat a l’Ajuntament de Vila que retiri la Medalla d’Or que li varen concedir a Franco el 1970. Hempreguntat als joves perquè no varen viure aquells anys de la dictadura i poden opinar potser amb major perspectiva del temps iindependència. Com sempre, hi ha opinions per a tots els gustos.

FERNANDO ARCAS

«A jo em pareix un poc una estu-pidesa solemne, perquè a les co-munitats autònomes d’aquestpaís hi ha un problema brutal dedistància històrica. No serveixper a res que li retirin la Medalla.Si ens obsesionam en retirar-limedalles a Franco, també s’hau-rien de revisar les piràmides d’E-gipte i el Coliseu romà, que sóntambé símbols d’opresions ante-riors. És un modisme inútil que noval per a res... Comprenc les víc-times, però ara ja és massa tard».

«És un problemade distànciahistòrica»

SERGIO A. BOTCA

«A jo tampoc no em pareix massabé, perquè agradi o no, Franco tam-bé forma part de la Història. I lahistòria, sigui dolenta o bona, s’hade quedar allà... Jo som romanès,allà també hi ha gent que encaras’estima en Ceaucescu [ex dicta-dor de Romania ajusticiat el 1989].Allà s’ha canviat la bandera i al-guns símbols comunistes a faça-nes i altres llocs, però encara que-den quadres i restes de l’anteriorrègim. Aquí ha passat un poc elmateix.

«Agradi o no,també és partde la Història»

CRISTINA GIL

«A jo em pareix molt malamentque encara tengui la Medalla dela ciutat. I em pareix perfecteque li llevin, perquè per culpaseua hi va haver molts de morts.Això sí, ni tan sols sabia que Fran-co tengués la Medalla d’Or deVila».

«Em pareixperfecte que se la llevin»

MANUEL GONZÁLEZ

«Em pareix malament perquè sise la varen dar deu ser per quèalgú pensava que se la mereixia,no? Segurament li donaren perqui era ell, però suposc que a diad’avui hi ha altra gent que se lamereix molt més».

«Avui hi haaltra gent que la mereix»

MANUEL RAMOS

«Ni bé ni malament, la veritat ésque ens és igual. M’és indiferentperquè nosaltres no vàrem viureaquells temps. Ara veim les co-ses de manera més neutral. Lagent jove té altres prioritats iproblemes cada dia, això preci-sament no pens que els preocupimassa».

«Els jovestenim altresprioritats»

REPORTATGE |

Rock nupcial

Volien un casament poc convencional i el varen tenir. La música sempre ha estat el nexe d’unió d’aquesta parella, que es vaconèixer quan Paloma va anar a veure per primera vegada un concert dels Hetzmek, el grup de metal rock on toca Toni. A ellano li agrada la «música de casament» i va demanar un festival de rock per la seua nit de noces. Dissabte el va aconseguir.

Els convidats eren poc comuns, el so,molt poc habitual a un casament i l’am-bient, el més còmode pels nuvis. Fet amida: rastes, texans, cuir negre, cervesses,llargues melenes...

Els contraents, amb bermudas i sabati-lles per l’ocasió, no es mereixien menys.Toni, el nuvi, és un dels integrants de Hetz-mek i ha gravat els disc de molts grups del’illa als estudis Bamako, on fa feina. Laseua dona i companya de rastes, Paloma,és una dissenyadora gràfica mig norda-mericana i amant de la música. Els seusamics són molt variats i molt nombrosos.Centenars d’ells acudiren dissabte a la nita El Divino, on la parella celebrava el seumatrimoni amb un festival anomenat ‘Nitde Rock’.

Al concert només faltava la seua filla,de sis mesos, que sí va estar present a lacerimònia anterior. Vestits de blanc («una-mica adlib», segons la núvia) es van casaral jardí d’un restaurant rural. Paloma vaarribar mitja hora tard. Sota un arc deflors esperaven amb estoïcisme Toni i laseua filla. «Ha fet un dia magnífic, exceptedurant deu minuts de la cerimònia. Justquan ens estàvem casant ha començat aploure i ens han hagut de portar un pa-raigües doble. Diuen que això és senyal de

bona sort», explica Paloma somrient.«Una núvia amb rastes ha impressionatbastant algus», afegeix abans de confes-sar que va aconseguir que Toni li cantàsdavant tothom ‘Only You’ com a marxanupcial i arrencada del ball.

Quan van decidir casar-se els companysdel grup de Toni es van oferir per tocar acasament. A Paloma no li agrada la «típi-

ca música» que sona en aquest tipus d’es-deveniments i va començar a organitzarun festival amb tots els amics músics quetenen en comú. «Jo em cas, però em queda gust», va dir. Va ser complicat perquè encap lloc podien fer la cerimònia i la festaamb les actuacions en directe. Van haverde celebrar el casament a la tarda, ambuns 130 convidats, i després fer els con-certs a la nit, en una discoteca però gra-tuïts, amb les portes obertes perquè totsels que segueixen Hetzmek i tots els quevolguessin celebrar aquell dia amb ells po-guessin entrar. El locutor de ràdio ÀlexBerlanga es va encarregar de presentar iconduir aquest festival.

«Els concerts han estat un superregal denoces. Tots s’han oferit a tocar i hem ha-gut de limitar el temps a mitja horeta ca-dascú», explicava la núvia amb sabates es-portives i samarreta amb calaveres. Desde les ontze fins més enllà de l’una de lamatinada actuaren les bandes de rock.Desprès d’aquesta hora començà el so me-tal amb els Hetzmek i les formacions méscontundents. El nuvi va fer feina doble iva actuar també amb els Croissant Dolls.Amb ells es va disfressar de pastisser i varepartir croissants per la discoteca. Clar,la festa es va allargar fins l’hora de l’es-morzar.

EIVISSA | RAQUEL SÁNCHEZ

Paloma va aconseguir que Toni licantàs davant tothom ‘Only You’com a marxa nupcial i arrencada deball. Diu que veure una núvia ambrastes va impressionar alguns

Toni i Paloma varen gaudir molt del festival organitzat amb motiu del seu casament LORENA PORTERO

Arma Sonora a l’escenari L.P.

Toss the Grass, Occultum Lapidem, Morbo, Mes-sor, Arma Sonora, Dark Elf, Señór Búho, i Hetz-mek varen tocar a la ‘Nit de rock’ que va acollirEl Divino. Només varen fallar els Malasanya, per-què un dels seus integrants es va posar malalt.També hi va haver un discjocjey, Dj Brujería. Elsparticipants són tots amics de Toni i Paloma. Ellaha fet la portada dels discs d’uns, ell ha gravatmaquetes d’altres, ha tocat en alguna de les for-macions i en d’altres continua tocant. De fet, elcontraent no només va iniciar la part més me-tàl·lica del concert amb el seu grup de tota lavida, Hetzmek, també es va estrenar a la seuanit de noces amb las Croissant Dolls.

Els amicsDEU GRUPS DE ROCK I UN DJ ES VANOFERIR PER TOCAR A LA FESTA

Toss the Grass L.P.

MOLA ||| 7DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 22 D’ABRIL DE 2009

8 ||| MOLADIMECRES, 22 D’ABRIL DE 2009 | DIARIO de IBIZA

ENTREVISTA

CLÀUDIA COSTABIBLIOTECÀRIA DE SANTA EULÀRIA

—Treballant aquí llegiràs molt.—Idó, no, això de què els bibliotecaris po-dem llegir i tenim a l’abast tots els llibres ésun mite. La nostra feina no és llegir els lli-bres que tenim a la bibloteca. Ja m’agrada-ria que hi poguéssim dedicar una estoneta allegir o fullejar els llibres que arriben perquèla gent demana recomanacions. Però no.—Vaja, que no és la feina ideal pels qui ensagrada molt llegir.—No. Hem de llegir fora de la feina.—I passant-te tot el dia envoltada de llibresquan arribes a casa encara en tens ganes?—M’agrada llegir, però també hi ha dies quearrib a casa cansada de llibres. Intent com-binar la feina i l’oci.—Llegim molt els eivissencs?—Pel que veig aquí, a la gent que li agradallegir, li agrada molt. I a la que no li agrada,no li agrada gens. Hi ha usuaris molt fidels,gent que s’emporta tres llibres (el màxim),tots de moltes pàgines, i venen cada setma-na. A la biblioteca no es llegeix molt. —La biblioteca s’està convertint en un llocmés de consulta o d’estudi que no en un llocper endur-se’n llibres?—Això de què les biblioteques són per es-tudiar i que ha d’estar tot en silenci és un tò-pic molt difícil de canviar, però estam fentfeina. Una biblioteca és un lloc d’oci, de cul-tura, de trobada de gent i sí que necessita unespai per estudiar, però quan l’espai és unics’ha de combinar tot. Els nens venen a fertreballs, i tenen tot el dret del món, i altresvolen estudiar en silenci, i també han de po-der fer-ho. La gent que entra i surt fa remor.S’ha de trobar l’equilibri.—És difícil trobar l’equilibri entre la biblio-tecària rondinaire i la que passa de tot?—És complicat perquè tenen raó uns i unsaltres. Es creen situacions complicades.—Com seria la teua biblioteca ideal?—Uf! No sé. Hi ha tantes possibilitats… AMallorca n’hi ha una que m’agradaria visi-tar. Hi ha fil musical i funciona.—Aquí feis moltes coses per nens. És fàcil queels boixos llegeixin?—Són els que més interès tenen a fullejar iconèixer els llibre. Que arribin a ser lectorsdepén de moltes circumstàncies. Quan hi hacontacontes és quan augmenten els prèstecsde llibres infantils i els carnets de nens. Lesvisites escolars diuen ‘Oh! Llibres nous!’. Elpas de la curiositat pels llibres a ser lector ésun gran pas i no només hi participa la bi-blioteca, sinó tot l’entorn.—No sé si tens la sensació de què les lecturesde l’escola fan més mal que bé.—Hi ha de tot, però és cert que als nens,quan els obligues a una cosa, està perduda.De fet, hi ha un llibre que agradava molt ique ara no agrada perquè és lectura obliga-tòria a les escoles: ‘Matilda’, de Roald Dahl.És boníssim, pero ara en fan lectures obli-gades i no el volen. Em diuen ‘no, aquest noque és pel cole’.—Jo ho deia més perquè darrerament semblaque importen més els valors que la qualitat li-terària a l’hora d’encarregar un llibre. Hi halectures obligades de llibres escrits a propósitper adolescents que són infumables.—Inclús es concedeiexen premis literaris ones fixen més en els valors i que no en què re-alment es pugui gaudir de la literatura. Hiha d’haver de tot, però és cert que s’està en-

focant massa als valors.—La gent té manies a la biblioteca?—Sí. hi ha persones que venen el dia 1 a lesdeu del matí perquè volen estrenar els lli-bres. Són obsessius de les novetats. I altresque et diuen que si no són en tapa dura noels agraden. Manies en tenim tots.—Tu has set usària de bibioteca?

—Sí, però sempre he set de les que entra,agafa el que vol i surt. He set incapaç d’es-tudiar a biblioteques, ni quan estaba a la uni-versitat.—Teniu mala fama les bibliotecàries.—És un clixè. Hi ha de tot. Jo intent ser agra-dable i no ser molt sèria, però al cap i a la fiestàs a la feina.

—Vaja, que ets de les fot bronca quan algú esretarda en tornar els llibres?—Però això ja no és cosa meua, sinó de lainstitució. Naltros no som tan estrictes comaltres perquè tenim molt fons i no moltsusuaris. Si fos al revés hauria de ser més es-tricta. Donam un marge d’un o dos dies. Ésun luxe.—Quin és ara el llibre més demanat?—Ara mateix els dos llibres publicats de latrilogia d’Stieg Larsson: ‘Els homes que noestimaven les dones’ i ‘La noia que somiavaamb un llumí i un bidó de gasolina’. Elste-nim en català i castellà i hi ha llista d’espe-ra per tots. Jo no els he llegit, però si a la gentli agraden tant… I de juvenil, surten molt elsd’Stephenie Meyer: ‘Crepúsculo’, ‘Lunanueva’, ‘Eclipse’ i ‘Amanecer’. Aquests sí queme’ls he llegit.—I entens que agradin tant?—Sí. Independentment de què ara ha sortitla pel·lícula i tenen més fama, jo me’ls vaigllegir molt abans i entenc que agradin tant.Però això dels gustos és molt personals. —Ara sembla que s’han posat de moda les lespel·lícules i sèries de bibliotecaris que en rea-litat són aventurers.—[Riu] No sé si jo tenc una aventurera dins.—Quin llibre estàs llegint ara?—Idó just he acabat ‘Pasión india’, de JavierMoro, i ara estic buscant un altre que llegir.—En tens algun clitxat per Sant Jordi?—Vull llegir-me els de Larsson, però no sési en compraré cap, perquè ara que sóc bi-bliotecària i usuària de biblioteca no encomp gaires. —O sigui, que estàs a la llista d’espera?—Sí, estic a la llista d’espera per poder-me-’ls emportar a casa.—Teniu club de lectura. Perquè fa falta unclub de lectura?—Perquè és un punt de trobada de lectorsper poder intercanviar experiències i gustos,lectures… No és fàcil trobar algú amb quiparlar de llibres.—I com triau els llibres que llegiu? Perqué usposau tots d’acord, oi?—Trobam un punt intermig. Es fan pro-postes i influeix molt tenir prou exemplarsdel llibre per tothom. Això determina moltl’elecció. —Què estau llegint ara?—Normalment llegim tots el mateix, peròara estam amb un sorpresa. Cadascú tria unllibre que li agradi i es reparteixen al club.Aquesta vegada l’hem fet temàtic de litera-tura eròtica, que és una literatura que no sa-bem si agrada a tothom. El primer dimartsde maig sabrem com anat.—A Eivissa no es fàcil trobar molts exemplarsde literatura eròrica?—Aquí en tenim una petita col·lecció. —A la gent li fa vergonya agafar-los?—No, no. Què va. No és tan explícit comles pel·lis porno.—I el proper que llegireu?—El darrer que vàrem llegir va ser ‘La vozdormida’, de Dulce Chacón, i el proper és‘Una palabra tuya’, d’Elvira Lindo.—Una pregunta típica per acabar: Quin sónels llibres de la teua vida?—‘Matilda’, de Roald Dahl, i ‘Momo’ deMichael Ende. Tots dos els vaig llegir a l’a-dolescència. Sempre és més fàcil que algunllibre t’impressioni a aquella edat. D’adultés complicat.

SANTA EULÀRIA | MARTA TORRES

Clàudia Costa, a la biblioteca de Santa Eulària M. T.

«És difícil trobar amb qui parlar de llibres»Clàudia Costa (29 anys) passa el dia envoltada de llibres. És la bibliotecària de Santa Eulària, on va arribar «per casualitat» després dequè l’actual responsable d’aquest espai marxàs just quan Clàudia estava sense feina. «Va venir tot rodat», comenta aquesta jove de SantMateu llicenciaca en biblioteconomia que des que treballa a la biblioteca ha deixat de comprar llibres.

Als nens, quan els obligues a unacosa, està perduda. Hi ha un llibre

que agradava molt i ara no,‘Matilda’, de Roald Dahl. Els nens emdiuen ‘no, aquest no que és pel cole’

Això de què els bibliotecaris podemllegir i tenim a l’abast tots els llibres

és un mite. La nostra feina no és llegir els llibres que tenim a la biblioteca. Ja m’agradaria!