I JORNADES D’ESTUDIS LOCALS DE SANTANYÍCELEBRADES ELS DIES 14 I 15 DE NOVEMBRE DE 2014

© de l’edició: Ajuntament de Santanyí, 2015© dels textos: els autors, 2015Cadascun dels autors es fa responsable dels continguts i de la forma del seu article.

Amb el suport: Institut d’Estudis Baleàrics

Col·laboració: LAUSA

Producció i fotocomposició: BÀSICS Serveis Editorials

Impressió: Impremta Muro sl

ISBN: 978-84-937292-7-1DL: PM 376-2015

5

ÍNDEX

Presentació de LAUSA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Presentació del batle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

PONÈNCIA• Aspectes fonètics i morfològics del parlar de Santanyí . . . . . 15 Cosme Aguiló

SANTANYÍ: LLENGUA, TERRES I GENT

• El Nummulític de Consolació. Un lloc d’interès geològic (LIG) al municipi de Santanyí . . . . 77 Guillem Mas Gornals

• Els paleosòls del camp d’en Bover . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 Antoni Forss Maria Adrover Rosa M. Poch Jaume Boixadera Jaume Vadell1

• Un assentament a l’aire lliure del III mil·lenni a. C. a Son Danús Vell (Santanyí) . . . . . . . . . . . . . . . 109 Jaume Coll Damià Ramis Bernad

• Les dues esglésies gòtiques de la vila de Santanyí . . . . . . . 125 Carme Mayol i Adrover Guillem Alexandre Reus i Planells

• Santanyí i els corsaris al segle XVI. Una amenaça constant? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 Andreu Seguí Beltrán

6 7

• Mn. Miquel Suau, músic i compositor. Santanyí 1678 - Palma 1736 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 Andreu Ponç i Fullana

• Els plafons de rajoles del Viacrucis a Santanyí . . . . . . . . 197 Maria del Mar Llompart Morro

• La possessió de sa Vall a través dels contractes d’arrendament (s. XIX) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213 Francesc Canuto Bauçà

• Explotació de les pedreres de la possessió de sa Vall (s. XIX) . 251 Francesc Canuto Bauçà

• L’escenografia de la casa santa de s’Alqueria Blanca . . . . 269 Pere Terrasa Rigo

• Els de cal Reiet en el seu temps . . . . . . . . . . . . . . . . . 291 Maria Teresa Escalas i Tramullas • Els de cal Reiet en el seu temps . . . . . . . . . . . . . . . . . 305 Romà Escalas i Llimona

• L’aportació de Santanyí a la renaixença lingüística del català i a l’assentament de les bases de la seva codificació (1901-1906) . . . . . . . . . . . . . . . 311 Sebastià A. Adrover Vicens

• Brodadores de professió i per afició . . . . . . . . . . . . . . 329 Cristòfol-Miquel Sbert Barceló

• Correspondència de Blai Bonet amb Xavier Benguerel i Llobet: catorze cartes inèdites (1958-1974) . . . . . . . . . . . . . . 345 Ramón García Palacios

• Blai Bonet i el quinzenari Santanyí . . . . . . . . . . . . . . 371 Montserrat Alcaraz Vich

• Bernat Vidal i Tomàs i la història de Santanyí . . . . . . . . 395 Isabel Vidal Munar

• Algunes dades sobre la pedra de Santanyí . . . . . . . . . . . 419 Miquela Danús Burguera Maria Barceló Crespí

• Potencial desestacionalitzador de l’Arqueologia a Santanyí de Santanyí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 441 Núria Martínez Renguel

• Valor agronòmic del camp d’en Torrella . . . . . . . . . . . . 451 Maria Adrover Fiol Antoni Leonardo Forss Jaume Vadell Adrover

• Societat civil i la conservació del patrimoni, LAUSA a Santanyí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 461 Cristòfor Salom Garreta

6 7

• Mn. Miquel Suau, músic i compositor. Santanyí 1678 - Palma 1736 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 Andreu Ponç i Fullana

• Els plafons de rajoles del Viacrucis a Santanyí . . . . . . . . 197 Maria del Mar Llompart Morro

• La possessió de sa Vall a través dels contractes d’arrendament (s. XIX) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213 Francesc Canuto Bauçà

• Explotació de les pedreres de la possessió de sa Vall (s. XIX) . 251 Francesc Canuto Bauçà

• L’escenografia de la casa santa de s’Alqueria Blanca . . . . 269 Pere Terrasa Rigo

• Els de cal Reiet en el seu temps . . . . . . . . . . . . . . . . . 291 Maria Teresa Escalas i Tramullas • Els de cal Reiet en el seu temps . . . . . . . . . . . . . . . . . 305 Romà Escalas i Llimona

• L’aportació de Santanyí a la renaixença lingüística del català i a l’assentament de les bases de la seva codificació (1901-1906) . . . . . . . . . . . . . . . 311 Sebastià A. Adrover Vicens

• Brodadores de professió i per afició . . . . . . . . . . . . . . 329 Cristòfol-Miquel Sbert Barceló

• Correspondència de Blai Bonet amb Xavier Benguerel i Llobet: catorze cartes inèdites (1958-1974) . . . . . . . . . . . . . . 345 Ramón García Palacios

• Blai Bonet i el quinzenari Santanyí . . . . . . . . . . . . . . 371 Montserrat Alcaraz Vich

• Bernat Vidal i Tomàs i la història de Santanyí . . . . . . . . 395 Isabel Vidal Munar

• Algunes dades sobre la pedra de Santanyí . . . . . . . . . . . 419 Miquela Danús Burguera Maria Barceló Crespí

• Potencial desestacionalitzador de l’Arqueologia a Santanyí de Santanyí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 441 Núria Martínez Renguel

• Valor agronòmic del camp d’en Torrella . . . . . . . . . . . . 451 Maria Adrover Fiol Antoni Leonardo Forss Jaume Vadell Adrover

• Societat civil i la conservació del patrimoni, LAUSA a Santanyí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 461 Cristòfor Salom Garreta

450 451

I JORNADES D’ESTUDIS LOCALS SANTANYÍ: LLENGUA, TERRES I GENT

Gual, Joanna Mª.(2008) “Deu anys de vigència de la Llei de Patrimoni de les Illes Balears. Algunes propiostes de modificació.” III Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. (Maó, 3 i 4 d’Octubre.2008) Consell Insular de Menorca (269-277)

Knowles y Curtis . “The market viability of European mass tourist destinations: a post-stagnation life-cycle analysis”, The International Journal of Tourism Research, Res 1, p. 87-96, 1999.

Manera, C. et al. “Historia económica del turismo de masas en España, 1940-2000: las Islas Baleares y los contrastes mediterráneos” (SEJ2004-06649/ECON). (2004)

Martínez Rengel, N. “Arqueología y Patrimonio en Santanyí”, Tesina. DEA UNED 2012

Martorell, O. Situación Actual y Perspectivas del Turismo en les Illes Balears. Bases para una contribución a la reflexión para su futuro. Cercle de Economía de Mallorca. Cambra de Comerç. (2003)

O’Leary J.T, y H. Heidi Sung, Alastarir Morrison, M. Definición de Turismo de Aventura. Marco conceptual para la aplicación empírica desde la perspectiva de los proveedores. Conferencia Anual de 1996 sobre Educadores en Turismo y Viajes. Ottawa, Octubre de 1996. (1996).

Vallejo Pousada, R. “Economía e Historia del Turismo Español en el s.XX” Historia Contemporánea 25. (2002).

Velasco González, M. La política turística. Una arena en acción autónoma. Cuadernos de Turismo. Nº27 pp.953-969.Universidad de Murcia. (2011).

V.V.A.A.¡Welcome! Un siglo de turismo en las Islas Baleares,. Fundación la Caixa. Barcelona. (2000)

VV.AA. (1985). Fichas Arqueológicas Govern Balear. Govern BalearNNSS (1985)NNSS (2012)Martínez Rengel, Núria. Arqueología y Patrimonio en Santanyí,

Tesina. 2012Gual, Joanna Mª. “Deu anys de vigència de la Llei de Patrimoni

de les Illes Balears. Algunes propiostes de modificació.” III Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. (Maó, 3 i 4 d’Octubre.2008) Consell Insular de Menorca (269-277)

VALOR AGRONÒMIC DEL CAMP D’EN TORRELLA

Maria Adrover, Antoni Forss, Jaume Vadell

ResumEl Camp d’en Torrella està constituït per una depressió càrstica

de 1,4 km2, reblert amb terra fina, que en alguns indrets arriba a 7 m de fondària. Aquesta terra correspon a antics sòls que han quedat enterrats per nous materials que s’han acumulat successivament.

Les particularitats del sòl del Camp d’en Torrella, sobretot per la seva profunditat i alt contingut en minerals d’argila confereixen unes qualitats molt aprofitables per a l’agricultura, les quals contrasten amb les terres dels voltants, molt primes i amb aprofitaments limitats.

Pel poble de Santanyí són unes terres molt apreciades pel seu potencial agronòmic, assolint bones produccions de gra. A l’actualitat, segueixen essent unes terres molt conreades i es destinen majoritàriament als cultius herbacis de gra en secà.

Tenint en compte que els sòls constitueixen un recurs natural no renovable, el manteniment de l’ús agronòmic d’aquestes terres és una bona via per a conservar aquest bé patrimonial irreemplaçable.

IntroduccióEl Camp d’en Torrella és una zona agrícola situada a 1,5 km del

nucli urbà de Santanyí en direcció oest, prop d’Es Llombards. És pràcticament pla i la part central es troba a una altura d’uns 43 m sobre el nivell de la mar. A nivell geomorfològic es pot considerar una dolina, ja que constitueix una conca tancada, tot i que la pendent dels seus marges és baixa (ROSSELLÓ VERGER, 1964). A la part oest d’aquesta depressió càrstica s’hi troba un avenc amb dos colls, conegut popularment com Ses Vencs (AGUILÓ, 2007), que recull l’aigua de la conca gràcies a una síquia de drenatge i la transporta per cavitats subterrànies fins a la mar. Es pot dir que el Camp d’en Torrella té un origen al·luvial, és a dir, la terra que en forma part ha estat transportada dels costers dels voltants i també des del Camp d’en Bover. La darrera gran inundació va tenir lloc a l’any 1958 i, segons alguns testimonis, tres mesos després encara hi romania aigua

452 453

I JORNADES D’ESTUDIS LOCALS SANTANYÍ: LLENGUA, TERRES I GENT

(AGUILÓ, 2007).Té una superfície aproximada de 1,4 km2 i es caracteritza per

que la propietat de la terra està molt dividida, amb parcel·les d’una superfície mitjana al voltant de 5700 m2 (aproximadament tres quartons), encara que n’hi ha que no arriben a un quartó. Aquest fet està relacionat amb l’alta productivitat d’aquestes terres que, juntament amb la seva proximitat a la vila, feia que per a qualsevol família fos molt important disposar d’un tros al Camp d’en Torrella per a l’obtenció de gra. Entre els pagesos, aquestes terres eren molt valorades pel cultiu del blat xeixa, destacant la qualitat de les produccions. De fet, al Die Balearen (ARXIDUC LLUIS SALVADOR D’AUSTRIA, 1880) la xeixa de Santanyí destacava, entre altres xeixes de diferents localitats de Mallorca, per l’alta densitat, indicador de qualitat dels cereals. Probablement, els sembrats d’indrets com aquest tenien relació amb l’excel·lència de la xeixa de Santanyí. Sembla ser que el Camp d’en Torrella ja es cultivava durant l’època talaiòtica i romana, a l’època musulmana es coneixia amb el nom de Alfaden Alquibir, que significa el Camp Gran, i el nom actual data de l’any 1376 i es refereix al primer propietari després de la conquesta catalana, que va ser Guillem Torrella (AGUILÓ, 2007).

Fotografia 1: Ortofotografia on s’indica la localització dels dos perfilsdels sòls caracteritzats (http://www.ideib.es).

A pesar d’aquesta gran parcel·lació, no hi ha parets seques que separin les diferents propietats, el que s’explica per l’absència de pedres a la zona.

A part de l’absència de pedres, les terres del camp d’en Torrella es caracteritzen per ser molt profundes i de textura argilosa. Aquests fets han propiciat l’activitat extractiva per a diferents usos, sobretot per a crear nous sòls a jardins de nova construcció. Aquestes excavacions han deixat a la vista les diferents capes que formen part del perfil del sòl i ens ha permès el seu estudi.

Material i mètodesS’ha realitzat la caracterització de dos sòls: el primer, localitzat a

la part central del Camp d’en Torrella (Fotografies 1 i 2) i el segon a la zona de Son Salom (Fotografies 1, 3 i 4), com a sòl representatiu dels coster que envolten el Camp d’en Torrella.

La descripció de camp s’ha realitzat seguint els criteris de JHAN et al. (2006). Les determinacions analítiques de textura, carbonat càlcic equivalent, matèria orgànica, fòsfor soluble Olsen i pH s’han realitzat d’acord als protocols descrits per PORTA (1986). El contingut en elements gruixats per gravimetria, a partir dels pesos totals de la mostra de terra i dels elements de més de 2 mm. El contingut en nitrogen, capacitat d’intercanvi catiònic (saturat amb acetat amònic) i els continguts d’aigua als nivells de succió de 33 i 1500 kPa s’han realitzat a partir de les metodologies descrites per VAN REEUWIJK (2002).

Fotografia 2: Perfil del sòl en el camp d’en Torrella. La fondària total de l’excavació és de 4,5 m.

452 453

I JORNADES D’ESTUDIS LOCALS SANTANYÍ: LLENGUA, TERRES I GENT

(AGUILÓ, 2007).Té una superfície aproximada de 1,4 km2 i es caracteritza per

que la propietat de la terra està molt dividida, amb parcel·les d’una superfície mitjana al voltant de 5700 m2 (aproximadament tres quartons), encara que n’hi ha que no arriben a un quartó. Aquest fet està relacionat amb l’alta productivitat d’aquestes terres que, juntament amb la seva proximitat a la vila, feia que per a qualsevol família fos molt important disposar d’un tros al Camp d’en Torrella per a l’obtenció de gra. Entre els pagesos, aquestes terres eren molt valorades pel cultiu del blat xeixa, destacant la qualitat de les produccions. De fet, al Die Balearen (ARXIDUC LLUIS SALVADOR D’AUSTRIA, 1880) la xeixa de Santanyí destacava, entre altres xeixes de diferents localitats de Mallorca, per l’alta densitat, indicador de qualitat dels cereals. Probablement, els sembrats d’indrets com aquest tenien relació amb l’excel·lència de la xeixa de Santanyí. Sembla ser que el Camp d’en Torrella ja es cultivava durant l’època talaiòtica i romana, a l’època musulmana es coneixia amb el nom de Alfaden Alquibir, que significa el Camp Gran, i el nom actual data de l’any 1376 i es refereix al primer propietari després de la conquesta catalana, que va ser Guillem Torrella (AGUILÓ, 2007).

Fotografia 1: Ortofotografia on s’indica la localització dels dos perfilsdels sòls caracteritzats (http://www.ideib.es).

A pesar d’aquesta gran parcel·lació, no hi ha parets seques que separin les diferents propietats, el que s’explica per l’absència de pedres a la zona.

A part de l’absència de pedres, les terres del camp d’en Torrella es caracteritzen per ser molt profundes i de textura argilosa. Aquests fets han propiciat l’activitat extractiva per a diferents usos, sobretot per a crear nous sòls a jardins de nova construcció. Aquestes excavacions han deixat a la vista les diferents capes que formen part del perfil del sòl i ens ha permès el seu estudi.

Material i mètodesS’ha realitzat la caracterització de dos sòls: el primer, localitzat a

la part central del Camp d’en Torrella (Fotografies 1 i 2) i el segon a la zona de Son Salom (Fotografies 1, 3 i 4), com a sòl representatiu dels coster que envolten el Camp d’en Torrella.

La descripció de camp s’ha realitzat seguint els criteris de JHAN et al. (2006). Les determinacions analítiques de textura, carbonat càlcic equivalent, matèria orgànica, fòsfor soluble Olsen i pH s’han realitzat d’acord als protocols descrits per PORTA (1986). El contingut en elements gruixats per gravimetria, a partir dels pesos totals de la mostra de terra i dels elements de més de 2 mm. El contingut en nitrogen, capacitat d’intercanvi catiònic (saturat amb acetat amònic) i els continguts d’aigua als nivells de succió de 33 i 1500 kPa s’han realitzat a partir de les metodologies descrites per VAN REEUWIJK (2002).

Fotografia 2: Perfil del sòl en el camp d’en Torrella. La fondària total de l’excavació és de 4,5 m.

454 455

I JORNADES D’ESTUDIS LOCALS SANTANYÍ: LLENGUA, TERRES I GENT

Fotografies 3 i 4: Entorn on es localitza el perfil de Son Salom i, a la dreta, detall del perfil.

Figura 1: Diagrama ombrotèrmic del Camp d’en Torrella. Les precipitacions són limitades (412 mm anuals) i les temperatures mitjanes moderadament

elevades si bé hi ha una alta probabilitat de gelades des de desembre al març i possibles els mesos de novembre i abril.

 

 

 

Figura 1: Diagrama ombrotèrmic del Camp d'en Torrella. Les precipitacions són

limitades (412 mm anuals) i les temperatures mitjanes moderadament elevades si bé hi

ha una alta probabilitat de gelades des de desembre al març i possibles els mesos de

novembre i abril.

 

 

 

Les dades climàtiques s’han obtingut a través de l’aplicació informàtica CLIBA-2 (GUIJARRO, 1986).

Valor agronòmic de les terresUna de les característiques principals del sòl és la seva gran

profunditat, que arriba a 7 m de fondària en alguns indrets, i que contrasta amb les terres dels voltants, molt primes i que presenten a molts de llocs afloraments de roca. A la zona on s’ha descrit el perfil corresponent al Camp d’en Torrella la fondària del sòl és de 4,5 m.

Al llarg dels 4,5 m de fondària del sòl es diferencien fins a 7 horitzons que són el resultat de materials terrosos aportats a diferents temps, a escala de desenes o centenes de mils d’anys i sobre els quals s’han desenvolupat successius sòls. Les diferències entre horitzons dels continguts en elements gruixats o de carbonat càlcic equivalent són alguns dels indicadors del seu grau de diferenciació.

La presència d’elements gruixats és escassa (Taula 1), excepte en alguna capa profunda i, els que hi ha, estan constituïts per concrecions calcàries formades dins el mateix sòl per acumulació de carbonats de calci precipitats provinents de materials calcaris que s’han dipositat sobre els sòls presents.

Gairebé a tot el perfil les argiles suposen més del 50% de la terra fina i la textura de tots els horitzons es de la classe argilosa (Taula 1). L’alt contingut d’argiles condiciona les propietats físiques i químiques del sòl (PORTA et al., 2003), requerint molt d’esment en el seu maneig. Tant quan la terra està molt seca a l’estiu com quan està molla desprès de les pluges no es pot llaurar. Pel laboreig d’aquestes terres argiloses és especialment important que es realitzi quan el nivell de saó és adequat (ni massa sec ni moll).

Quant als continguts en carbonat càlcic equivalent (CCE, Taula 2) en general són baixos, excepte als horitzons que presenten més elements gruixats, presentant també els valors més elevats. Malgrat el contingut de carbonats sigui baix el pH del sòl és bàsic, com a resultat d’uns presència notòria de calci.

454 455

I JORNADES D’ESTUDIS LOCALS SANTANYÍ: LLENGUA, TERRES I GENT

Fotografies 3 i 4: Entorn on es localitza el perfil de Son Salom i, a la dreta, detall del perfil.

Figura 1: Diagrama ombrotèrmic del Camp d’en Torrella. Les precipitacions són limitades (412 mm anuals) i les temperatures mitjanes moderadament

elevades si bé hi ha una alta probabilitat de gelades des de desembre al març i possibles els mesos de novembre i abril.

 

 

 

Figura 1: Diagrama ombrotèrmic del Camp d'en Torrella. Les precipitacions són

limitades (412 mm anuals) i les temperatures mitjanes moderadament elevades si bé hi

ha una alta probabilitat de gelades des de desembre al març i possibles els mesos de

novembre i abril.

 

 

 

Les dades climàtiques s’han obtingut a través de l’aplicació informàtica CLIBA-2 (GUIJARRO, 1986).

Valor agronòmic de les terresUna de les característiques principals del sòl és la seva gran

profunditat, que arriba a 7 m de fondària en alguns indrets, i que contrasta amb les terres dels voltants, molt primes i que presenten a molts de llocs afloraments de roca. A la zona on s’ha descrit el perfil corresponent al Camp d’en Torrella la fondària del sòl és de 4,5 m.

Al llarg dels 4,5 m de fondària del sòl es diferencien fins a 7 horitzons que són el resultat de materials terrosos aportats a diferents temps, a escala de desenes o centenes de mils d’anys i sobre els quals s’han desenvolupat successius sòls. Les diferències entre horitzons dels continguts en elements gruixats o de carbonat càlcic equivalent són alguns dels indicadors del seu grau de diferenciació.

La presència d’elements gruixats és escassa (Taula 1), excepte en alguna capa profunda i, els que hi ha, estan constituïts per concrecions calcàries formades dins el mateix sòl per acumulació de carbonats de calci precipitats provinents de materials calcaris que s’han dipositat sobre els sòls presents.

Gairebé a tot el perfil les argiles suposen més del 50% de la terra fina i la textura de tots els horitzons es de la classe argilosa (Taula 1). L’alt contingut d’argiles condiciona les propietats físiques i químiques del sòl (PORTA et al., 2003), requerint molt d’esment en el seu maneig. Tant quan la terra està molt seca a l’estiu com quan està molla desprès de les pluges no es pot llaurar. Pel laboreig d’aquestes terres argiloses és especialment important que es realitzi quan el nivell de saó és adequat (ni massa sec ni moll).

Quant als continguts en carbonat càlcic equivalent (CCE, Taula 2) en general són baixos, excepte als horitzons que presenten més elements gruixats, presentant també els valors més elevats. Malgrat el contingut de carbonats sigui baix el pH del sòl és bàsic, com a resultat d’uns presència notòria de calci.

456 457

I JORNADES D’ESTUDIS LOCALS SANTANYÍ: LLENGUA, TERRES I GENT

Taula 1: Contingut en elements gruixats (partícules de més de 2 mm) i distribució de les fraccions arenes, llims i argiles a la terra fina (partícules de menys de 2 mm) del sòl del Camp d’en Torrella. Tots els resultats estan expressats en g/kg. El contingut d’elements gruixats està referit al contingut d’aquesta fracció respecte al total de terra. Les altres fraccions estan referides a la distribució de la terra fina. En tots els casos la classe textural és argilosa.

Capa Elements Arenes Llims Argiles (cm) gruixats (2-0,05 mm) (0,05-0,002mm) (<0,002 mm)

0-30 40,6 76,6 367,7 555,7

30-70 36,0 38,6 341,7 619,7 70-110 53,7 38,4 282,1 679,4

110-125 274,0 205,1 306,9 488,1

125-230 21,2 12,9 267,8 719,3

230-250 128,1 27,6 369,2 603,2

250-450 24,2 75,5 343,7 580,8

Taula 2: Característiques químiques del sòl del Camp d’en Torrella. pH en aigua amb una proporció 2,5:1; carbonat càlcic equivalent (CCE), matèria orgànica (MO), nitrogen total (Nt), fòsfor Olsen (PO) i capacitat d’intercanvi catiònic (CIC).

Capa pHH2O

CCE MO Nt PO CIC (cm) (g/kg) (g/kg) (g/kg) (g/kg) (mmol/kg)

0-30 8,4 24,8 17,5 1,52 16,5 326,6

30-70 8,6 51,4 7,4 1,02 11,2 295,3

70-110 8,6 66,6 3,3 0,80 13,7 229,4

110-125 8,7 302,6 1,9 0,61 17,4 214,6

125-230 8,4 0,0 0,7 0,63 21,7 437,9

230-250 8,3 114,0 0,6 0,58 22,9 305,9

250-450 8,0 0,0 0,4 0,49 23,1 348,4

Respecte als continguts de matèria orgànica cal considerar el baix valor obtingut en aquest perfil a l’horitzó superior (0-30 cm) de baix (SAÑA et al., 1996).

Quant al contingut de nitrogen, comparant amb la matèria orgànica, presenta continguts més elevats, sobretot en els horitzons inferiors, la qual cosa pot esser indicadora de processos de rentat d’aquest element.

El fòsfor també presenta valors baixos, amb un nivell baix per a aquests tipus de terra (SAÑA et al., 1996), si bé en aquest cas cal remarcar especialment, que hi pot haver diferencies molt grosses entre parcel·les en funció de la fertilització aplicada al llarg del temps.

La capacitat d’intercanvi catiònic (CIC) és un paràmetre indicador de la fertilitat de les terres i del seu potencial per a assegurar un bon subministrament mineral, principalment potassi, calci i magnesi, per a les plantes. Aquesta depèn dels minerals d’argila i matèria orgànica present al sòl. Tenint en compte la baixa presencia de matèria orgànica, els minerals d’argila són els responsables de la CIC, que al llarg de tot el perfil és molt elevada (SAÑA et al., 1996).

En un ambient mediterrani i sobretot agafant com a referència la precipitació mitjana de la zona (Figura 1), la disponibilitat d’aigua constitueix el principal factor limitant del creixement vegetal i la producció. En aquest sentit i tenint en compte que la precipitació és la que és, si no es disposa d’aigua de rec, la capacitat de retenció i emmagatzement d’aigua suposa una qualitat crucial pels sòls per a assegurar la seva disponibilitat per a les plantes.

Capa (cm) CC PMP AU

0-30 373,3 270,3 103,0

30-70 377,9 306,5 71,4

70-110 403,6 333,6 70,1

110-125 306,1 192,3 113,8

125-230 425,5 305,2 120,3

230-250 353,8 255,0 98,8

250-450 347,8 258,2 89,7

Taula 3: Capacitat de retenció d’aigua del sòl del Camp d’en Torrella. Capacitat de camp (CC; aigua retinguda a un nivell de succió superior a 33 kPa), punt de marciment permanent (PMP; aigua retinguda a un nivell de succió superior a 1500 kPa) i aigua útil (AU; diferència entre CC i PMP). Resultats expressats en volum (mm/m).

456 457

I JORNADES D’ESTUDIS LOCALS SANTANYÍ: LLENGUA, TERRES I GENT

Taula 1: Contingut en elements gruixats (partícules de més de 2 mm) i distribució de les fraccions arenes, llims i argiles a la terra fina (partícules de menys de 2 mm) del sòl del Camp d’en Torrella. Tots els resultats estan expressats en g/kg. El contingut d’elements gruixats està referit al contingut d’aquesta fracció respecte al total de terra. Les altres fraccions estan referides a la distribució de la terra fina. En tots els casos la classe textural és argilosa.

Capa Elements Arenes Llims Argiles (cm) gruixats (2-0,05 mm) (0,05-0,002mm) (<0,002 mm)

0-30 40,6 76,6 367,7 555,7

30-70 36,0 38,6 341,7 619,7 70-110 53,7 38,4 282,1 679,4

110-125 274,0 205,1 306,9 488,1

125-230 21,2 12,9 267,8 719,3

230-250 128,1 27,6 369,2 603,2

250-450 24,2 75,5 343,7 580,8

Taula 2: Característiques químiques del sòl del Camp d’en Torrella. pH en aigua amb una proporció 2,5:1; carbonat càlcic equivalent (CCE), matèria orgànica (MO), nitrogen total (Nt), fòsfor Olsen (PO) i capacitat d’intercanvi catiònic (CIC).

Capa pHH2O

CCE MO Nt PO CIC (cm) (g/kg) (g/kg) (g/kg) (g/kg) (mmol/kg)

0-30 8,4 24,8 17,5 1,52 16,5 326,6

30-70 8,6 51,4 7,4 1,02 11,2 295,3

70-110 8,6 66,6 3,3 0,80 13,7 229,4

110-125 8,7 302,6 1,9 0,61 17,4 214,6

125-230 8,4 0,0 0,7 0,63 21,7 437,9

230-250 8,3 114,0 0,6 0,58 22,9 305,9

250-450 8,0 0,0 0,4 0,49 23,1 348,4

Respecte als continguts de matèria orgànica cal considerar el baix valor obtingut en aquest perfil a l’horitzó superior (0-30 cm) de baix (SAÑA et al., 1996).

Quant al contingut de nitrogen, comparant amb la matèria orgànica, presenta continguts més elevats, sobretot en els horitzons inferiors, la qual cosa pot esser indicadora de processos de rentat d’aquest element.

El fòsfor també presenta valors baixos, amb un nivell baix per a aquests tipus de terra (SAÑA et al., 1996), si bé en aquest cas cal remarcar especialment, que hi pot haver diferencies molt grosses entre parcel·les en funció de la fertilització aplicada al llarg del temps.

La capacitat d’intercanvi catiònic (CIC) és un paràmetre indicador de la fertilitat de les terres i del seu potencial per a assegurar un bon subministrament mineral, principalment potassi, calci i magnesi, per a les plantes. Aquesta depèn dels minerals d’argila i matèria orgànica present al sòl. Tenint en compte la baixa presencia de matèria orgànica, els minerals d’argila són els responsables de la CIC, que al llarg de tot el perfil és molt elevada (SAÑA et al., 1996).

En un ambient mediterrani i sobretot agafant com a referència la precipitació mitjana de la zona (Figura 1), la disponibilitat d’aigua constitueix el principal factor limitant del creixement vegetal i la producció. En aquest sentit i tenint en compte que la precipitació és la que és, si no es disposa d’aigua de rec, la capacitat de retenció i emmagatzement d’aigua suposa una qualitat crucial pels sòls per a assegurar la seva disponibilitat per a les plantes.

Capa (cm) CC PMP AU

0-30 373,3 270,3 103,0

30-70 377,9 306,5 71,4

70-110 403,6 333,6 70,1

110-125 306,1 192,3 113,8

125-230 425,5 305,2 120,3

230-250 353,8 255,0 98,8

250-450 347,8 258,2 89,7

Taula 3: Capacitat de retenció d’aigua del sòl del Camp d’en Torrella. Capacitat de camp (CC; aigua retinguda a un nivell de succió superior a 33 kPa), punt de marciment permanent (PMP; aigua retinguda a un nivell de succió superior a 1500 kPa) i aigua útil (AU; diferència entre CC i PMP). Resultats expressats en volum (mm/m).

458 459

I JORNADES D’ESTUDIS LOCALS SANTANYÍ: LLENGUA, TERRES I GENT

Els sòls rics en argiles, comparats amb altres de textures més gruixades, tenen una major capacitat de camp (CC), que és el volum màxim d’aigua que un sòl pot retenir, però també tenen un major punt de marciment permanent (PMP), és a dir, un major percentatge d’aigua que les arrels no poden aprofitar per estar massa adherida a la superfície de les argiles (PORTA et al., 2003). Tot i això l’aigua útil (AU), que és la diferència entre la capacitat de camp i el punt de marciment permanent i es correspon amb l’aigua aprofitable per a les plantes, és elevada al llarg de tot el perfil (Taula 3). En aquest cas, en aquest sòl situat al centre del Camp d’en Torrella i de 4,5 m de fondària, es poden acumular fins a 385 l/m2 d’aigua útil, 87,5 dels quals en els primers 110 cm, mentre que a les terres primes dels voltants, la reserva hídrica disponible per a les plantes és limita a uns pocs l/m2 degut a l’escassa fondària.

Un altre tret característic d’aquestes terres és la formació de cruis amb la sequera. Aquests cruis, que si s’estenen en fondària poden afectar negativament a les arrels, són el resultat de la presència d’argiles expandibles. De fet, els minerals d’argila presents són: il·lites, caolinita, clorita i interestratificats (mescles) d’il·lita i esmectita. Aquests darrers són els principals responsables de la formació de crivells.

En contraposició al sòl descrit hi ha els sòls dels costers dels voltants del Camp d’en Torrella, els quals es poden considerar representatius de molts d’indrets del terme de Santanyí. A les Taules 4 i 5 s’indiquen les característiques més rellevants del sòl corresponent a la zona de Son Salom, situada al nord-oest del Camp d’en Torrella.

Capa Elements Arenes Llims Argiles (cm) gruixats (2-0,05 mm) (0,05-0,002mm) (<0,002 mm)

0-23 59,9 240,2 480,0 279,8

Taula 4: Contingut en elements grollers i distribució de les fraccions arenes, llims i argiles a la terra fina del sòl de Son Salom. A la llegenda de la Taula 1 s’indiquen les unitats i el significat dels termes. En aquest cas la classe textural és franco-argilosa.

Taula 5: Característiques químiques del sòl de Son Salom. A la Taula 2 s’indica la llegenda.

Capa pHh2o CCE MO Nt PO CIC (cm) (g/kg) (g/kg) (g/kg) (g/kg) (mmol/kg)

0-23 8,0 25,0 31,0 1,81 14,1 163,0

El sòl de Son Salom presenta una fondària limitada, amb afloraments de roca que limiten molt l’aprofitament agrícola. La presència d’elements gruixats és escassa i la textura equilibrada, amb continguts molt inferiors quant a argiles que el sòl profund del Camp de Torrella (Taula 4). Quant al contingut de carbonat càlcic equivalent (CCE, Taula 5) és baix, similar al descrit a la zona baixa. En canvi el pH és menys bàsic, la qual cosa pot venir propiciat per un major contingut de matèria orgànica. La CIC és clarament més baixa, el que es deu a un molt inferior contingut d’argiles. En conjunt aquest sòl té unes condicions fisicoquímiques aptes però té un gran inconvenient que és l›escassa fondària, la qual cosa redueix extraordinàriament el seu aprofitament agronòmic i forestal.

ConclusionsLa fondària té una especial rellevància en l’agricultura de secà, ja

que com més profund és un sòl, més aigua pot acumular i, a més, les arrels disposen de més espai per a desenvolupar-se. Això és especialment important a un indret on plou una mitjana de 412 mm anuals, constituint la principal limitació per a realitzar una agricultura productiva. El Camp d’en Torrella, juntament amb altres indrets concrets del terme de Santanyí, presenta com a principal qualitat la profunditat del sòl, la qual cosa possibilita una bona administració de l’aigua de pluja pels cultius. Aquest fet contrasta amb les terres dels voltants on l’aprofitament agronòmic és escàs degut a la pocafondària.

BibliografiaAGUILÓ, C. (2007) La toponímia de Santanyí i Ses Salines. Tesi

Doctoral. Universitat de les Illes Balears. 2363 pp.ARCHIDUC LLUIS SALVADOR D’AUSTRIA (1880) Die Balearen. In

Wort und Bild geschildert. Leipzig. F.A. Brockhaus. (Edició traduida al català: Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge; ISBN: 84-930771-2-7.).

GUIJARRO, J.A. (1986). Contribución al conocimiento de la bioclimatología de Baleares, Tesis Doctoral. Universidad de las Islas Baleares. Palma de Mallorca.

JAHN, R., BLUME, H.P., ASIO, V.B., SPAARGAREN, O., SCHAD, P. (2006) Guidelines for soil description. 4th edition. FAO. Rome. 97 pp.

PORTA, J. (1986) Técnicas y experimentos en Edafología. Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya. Barcelona.

PORTA, J., LÓPEZ-ACEVEDO, M., ROQUERO, C. (2003). Edafología: para la Agricultura y el Medio Ambiente. Ediciones Mundi-Prensa. Madrid.

458 459

I JORNADES D’ESTUDIS LOCALS SANTANYÍ: LLENGUA, TERRES I GENT

Els sòls rics en argiles, comparats amb altres de textures més gruixades, tenen una major capacitat de camp (CC), que és el volum màxim d’aigua que un sòl pot retenir, però també tenen un major punt de marciment permanent (PMP), és a dir, un major percentatge d’aigua que les arrels no poden aprofitar per estar massa adherida a la superfície de les argiles (PORTA et al., 2003). Tot i això l’aigua útil (AU), que és la diferència entre la capacitat de camp i el punt de marciment permanent i es correspon amb l’aigua aprofitable per a les plantes, és elevada al llarg de tot el perfil (Taula 3). En aquest cas, en aquest sòl situat al centre del Camp d’en Torrella i de 4,5 m de fondària, es poden acumular fins a 385 l/m2 d’aigua útil, 87,5 dels quals en els primers 110 cm, mentre que a les terres primes dels voltants, la reserva hídrica disponible per a les plantes és limita a uns pocs l/m2 degut a l’escassa fondària.

Un altre tret característic d’aquestes terres és la formació de cruis amb la sequera. Aquests cruis, que si s’estenen en fondària poden afectar negativament a les arrels, són el resultat de la presència d’argiles expandibles. De fet, els minerals d’argila presents són: il·lites, caolinita, clorita i interestratificats (mescles) d’il·lita i esmectita. Aquests darrers són els principals responsables de la formació de crivells.

En contraposició al sòl descrit hi ha els sòls dels costers dels voltants del Camp d’en Torrella, els quals es poden considerar representatius de molts d’indrets del terme de Santanyí. A les Taules 4 i 5 s’indiquen les característiques més rellevants del sòl corresponent a la zona de Son Salom, situada al nord-oest del Camp d’en Torrella.

Capa Elements Arenes Llims Argiles (cm) gruixats (2-0,05 mm) (0,05-0,002mm) (<0,002 mm)

0-23 59,9 240,2 480,0 279,8

Taula 4: Contingut en elements grollers i distribució de les fraccions arenes, llims i argiles a la terra fina del sòl de Son Salom. A la llegenda de la Taula 1 s’indiquen les unitats i el significat dels termes. En aquest cas la classe textural és franco-argilosa.

Taula 5: Característiques químiques del sòl de Son Salom. A la Taula 2 s’indica la llegenda.

Capa pHh2o CCE MO Nt PO CIC (cm) (g/kg) (g/kg) (g/kg) (g/kg) (mmol/kg)

0-23 8,0 25,0 31,0 1,81 14,1 163,0

El sòl de Son Salom presenta una fondària limitada, amb afloraments de roca que limiten molt l’aprofitament agrícola. La presència d’elements gruixats és escassa i la textura equilibrada, amb continguts molt inferiors quant a argiles que el sòl profund del Camp de Torrella (Taula 4). Quant al contingut de carbonat càlcic equivalent (CCE, Taula 5) és baix, similar al descrit a la zona baixa. En canvi el pH és menys bàsic, la qual cosa pot venir propiciat per un major contingut de matèria orgànica. La CIC és clarament més baixa, el que es deu a un molt inferior contingut d’argiles. En conjunt aquest sòl té unes condicions fisicoquímiques aptes però té un gran inconvenient que és l›escassa fondària, la qual cosa redueix extraordinàriament el seu aprofitament agronòmic i forestal.

ConclusionsLa fondària té una especial rellevància en l’agricultura de secà, ja

que com més profund és un sòl, més aigua pot acumular i, a més, les arrels disposen de més espai per a desenvolupar-se. Això és especialment important a un indret on plou una mitjana de 412 mm anuals, constituint la principal limitació per a realitzar una agricultura productiva. El Camp d’en Torrella, juntament amb altres indrets concrets del terme de Santanyí, presenta com a principal qualitat la profunditat del sòl, la qual cosa possibilita una bona administració de l’aigua de pluja pels cultius. Aquest fet contrasta amb les terres dels voltants on l’aprofitament agronòmic és escàs degut a la pocafondària.

BibliografiaAGUILÓ, C. (2007) La toponímia de Santanyí i Ses Salines. Tesi

Doctoral. Universitat de les Illes Balears. 2363 pp.ARCHIDUC LLUIS SALVADOR D’AUSTRIA (1880) Die Balearen. In

Wort und Bild geschildert. Leipzig. F.A. Brockhaus. (Edició traduida al català: Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge; ISBN: 84-930771-2-7.).

GUIJARRO, J.A. (1986). Contribución al conocimiento de la bioclimatología de Baleares, Tesis Doctoral. Universidad de las Islas Baleares. Palma de Mallorca.

JAHN, R., BLUME, H.P., ASIO, V.B., SPAARGAREN, O., SCHAD, P. (2006) Guidelines for soil description. 4th edition. FAO. Rome. 97 pp.

PORTA, J. (1986) Técnicas y experimentos en Edafología. Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya. Barcelona.

PORTA, J., LÓPEZ-ACEVEDO, M., ROQUERO, C. (2003). Edafología: para la Agricultura y el Medio Ambiente. Ediciones Mundi-Prensa. Madrid.

460 461

I JORNADES D’ESTUDIS LOCALS SANTANYÍ: LLENGUA, TERRES I GENT

ROSSELLÓ VERGER, V.M. (1964) Mallorca. El sur y el sureste. Cámara oficial de Comercio, Industria y Navegación. Palma.

SAÑA, J., MORÉ, J.C., COHÍ, A. (1996). La gestión de la fertilidad de los suelos. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Madrid.

VAN REEUWIJK, L.P. (ed.) (2002) Procedures for soil analysis. Technical paper n. 9. ISRIC-FAO. 6a. ed. 118 pp.

EL PAPER DE LA SOCIETAT CIVIL EN LA RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI

CULTURAL, LAUSA A SANTANYÍCristòfor Salom Garreta

Amb la comunicació que presentem en aquestes jornades volem reflexionar sobre com la idea de patrimoni evoluciona al llarg del temps, i a la vegada com la societat civil arrelada en un territori reivindica un paper protagonista en la gestió del patrimoni cultural.

¿Quin és pròpiament el concepte de patrimoni? El terme prové dels béns transmesos per l’herència que en una societat patriarcal es transmeten del pare als fills: patrimoni. Concepte que amb el temps adquirirà significats més amplis o comuns, entre ells el de “patrimoni cultural”.

En els primers moments de la revolució francesa tot allò que fes olor a l’Antic Règim havia de purificar-se per l’acció de les flames. La Bastilla, d’infame memòria, va ser destruïda pedra a pedra per les mans dels parisencs. Es causaren també danys a Notre Dame, i tantes d’altres expressions arquitectòniques que ara consideraríem com a béns a preservar i que aleshores patiren el frenesí revolucionari. Aquestes actuacions s’han d’entendre en el marc de la lluita contra l’opressió exercida durant segles pel règim feudal i que esclatà abruptament amb la destrucció dels edificis o béns que la representaven. Malgrat això, el nou estat on la sobirania rau en la nació assumí com a propis un seguit de bens com castells, palaus o monestirs, normalment elements singulars i de caire monumental, que passaren a ser elements d’identificació, i es projectaren tot d’una com quelcom que pertanyia a la col·lectivitat. Ja no representaven el poder opressiu del senyor feudal, si no a la nació sobirana, seran els anomenats monuments nacionals que equivalen als actuals Béns d’Interès Cultural. Tot un reguitzell de decrets i instruccions donades des de la Convenció intentaven protegir els monuments, primer a França, que obrí el camí per a d’altres estats que veien arribar les democràcies lliberals al llarg del segle XIX.

A l’estat Espanyol no disposem de l’experiència revolucionaria de França, però sí l’exemple de les anomenades desamortitzacions dels béns eclesiàstics dels governs lliberals a partir especialment de

quin títol és el correcte?