la mortalitat infantil a vic (1841 1871)premisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform... ·...

LA MORTALITAT

INFANTIL A VIC

(1841 - 1871)

La mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871

2

ÍNDEX DE CONTINGUT

INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................... 3

OBJECTIUS ............................................................................................................................ 4

METODOLOGIA ..................................................................................................................... 5

CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ ................................................................................................... 6

EL REGISTRE CIVIL ................................................................................................................. 7

CONTEXT HISTÒRIC ................................................................................................................... 9

EVOLUCIÓ DE LA NATALITAT I LA MORTALITAT A VIC ENTRE 1849 I 1869 ................................ 12

LA MORTALITAT INFANTIL A VIC ENTRE 1841 I 1871 ................................................................ 15

LA MORTALITAT INFANTIL PER SEXES ...................................................................................... 18

LA MORTALITAT INFANTIL PER EDATS ..................................................................................... 19

LA MORTALITAT INFANTIL PER BARRIS .................................................................................... 22

CAUSES DE LA MORTALITAT INFANTIL ..................................................................................... 34

PROFESSIÓ DEL PARE DEL DIFUNT ........................................................................................... 38

LA NATURALESA DEL PARE, DE LA MARE I DEL DIFUNT ............................................................ 44

CONCLUSIONS ........................................................................................................................ 47

BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................... 49

WEBGRAFIA ............................................................................................................................ 51

ANNEX .................................................................................................................................... 52

EL CREIXEMENT NATURAL ENTRE 1841 I 1871 ..................................................................... 53

LA MORTALITAT INFANTIL PER EDAT I SEXES ....................................................................... 54

LA MORTALITAT INFANTIL PER BARRIS ................................................................................ 56

CAUSES DE LA MORTALITAT INFANTIL PER ORDRE ALFABÈTIC ............................................. 57

GLOSSARI DE LES MALALTIES............................................................................................... 60

PROFESSIÓ DEL PARE DEL DIFUNT PER ORDRE ALFABÈTIC ................................................... 71

PROFESSIÓ DEL PARE DEL DIFUNT PER BARRIS .................................................................... 76

GLOSSARI D’OFICIS .............................................................................................................. 94

NATURALESA DEL DIFUNT ................................................................................................. 102

NATURALESA DEL PARE DEL DIFUNT ................................................................................. 105

NATURALESA DE LA MARE DEL DIFUNT ............................................................................. 113


3

INTRODUCCIÓ

Aquest treball de recerca s’ha titulat La mortalitat infantil a Vic (1841 – 1871), nom que fa

referència al seu contingut, ja que exposa les dades referents a les defuncions d’infants

obtingudes a partir del Registre Civil Municipal del Llibre de Defuncions.

La temàtica del treball va ser una proposta de Francesc de Rocafiguera, arxiver de l’Arxiu

Municipal de Vic, i després de comparar-ho amb altres opcions es va decidir fer aquest estudi

perquè el tema interessava, també perquè és un estudi inèdit, i per la novetat i importància

d’aquestes dades.


4

OBJECTIUS

L’objectiu d’aquest treball de recerca és fer un estudi de la mortalitat de la població menor de

10 anys a Vic entre 1841 i 1871. Per assolir aquest objectiu, s’ha hagut de fer el buidatge de les

fonts documentals que permeten conèixer les dades relatives a la mortalitat en aquesta franja

d’edat.

Aquest buidatge, a més de quantificar les defuncions de menors de 10 anys, permet conèixer

la distribució de la mortalitat en el decurs dels dies i mesos de l’any, i en la geografia urbana de

la ciutat. Igualment, les dades que consten sobre la família —l’origen dels seus membres i

l’ofici del cap de casa— permeten una aproximació a la incidència d’aquesta mortalitat entre

estaments socials. El coneixement de la causa de la defunció permet endinsar-se en les

malalties que afectaven els infants en aquella època, i moltes vegades també permet analitzar

els tipus de malaltia en un període determinat per tal de conèixer l’existència d’epidèmies

degudes a malalties infeccioses.

Les dades contingudes en aquest treball són inèdites i han sigut obtingudes a partir dels

buidatge dels llibres de defuncions del Registre Civil Municipal de Vic, conservats a l’Arxiu

Municipal d’aquesta ciutat. Aquests llibres contenen el registre de defuncions a Vic entre 1841

i 1871 però només s’han utilitzat les dades corresponents a la franja d’edat estudiada. S’ha

escollit fer l’estudi d’aquests 30 anys perquè són els anys dels quals es conserven les dades a

l’Arxiu Municipal amb l’excepció del llibre segon (1842 i 1843), que es desconeix el lloc a on es

troba.


5

METODOLOGIA

La realització d’aquest treball de recerca va començar al març de 2012 amb la lectura de

diferents llibres per entrar a la temàtica del treball. Paral·lelament, s’anava a l’Arxiu Municipal

a informatitzar els diferents llibres que formen el Registre Civil però degut a la incompatibilitat

entre horaris escolars i a l’horari d’obertura de l’Arxiu es va fer el buidatge el primer dissabte

de cada mes. També es va dedicar la Setmana Santa a anar a l’Arxiu per continuar amb la tasca

del buidatge. Aquesta tasca es va allargar durant tots els mesos d’estiu i va implicar passar-se

matins sencers a l’Arxiu per tal d’acabar abans de l’inici del nou curs escolar.

Un cop aconseguides les dades, s’han analitzat a partir de gràfics, taules i plànols, i és aquesta

part la que es troba recollida en la memòria d’aquest treball. A l’annex del treball s’hi troben

els buidatges que s’han fet per tal de trobar les dades necessàries per elaborar els gràfics i les

taules.

Durant la realització d’aquest treball han aparegut diferents dificultats. La primera, la dificultat

que implica el fet de llegir i transcriure manuscrits del segle XIX, ja que hi ha casos en què la

lletra pot ser difícil d’interpretar o pot donar peu a confusions. En segon lloc, els errors trobats

en la numeració de les pàgines dels llibres dificultaven el càlcul de defuncions inscrites a cada

llibre. Finalment, s’ha de tenir en compte també la dificultat que representa haver de definir la

franja d’edat que comprèn la mortalitat infantil. Per resoldre aquest últim problema, s’ha fet

un tall arbitrari incloent a l’estudi tots aquells nens morts a l’edat d’entre 0 i 9 anys, perquè a

partir dels 10 anys la mortalitat pateix un canvi de tendència i també perquè s’ha observat que

la mateixa font no assigna cap estat civil als nens menors de 10 anys (que consten com a

innocents), mentre que als majors de 10 anys ja se’ls considera solters.

També cal destacar la dificultat que representa haver de treballar amb un nombre tan gran de

dades i també les limitacions temporals. De fet, per tal de fer aquest buidatge s’han omplert

5.909 files d’un llibre d’Excel i 26 columnes, que fan un total de 153.634 cel·les.


6

CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ

Del Registre Civil Municipal del Llibre de Defuncions s’han transcrit totes les dades, és a dir, pel

que fa al difunt: nom, cognoms, edat, sexe, naturalesa i causa de la mort; pel que fa al pare:

nom, cognom, ofici, domicili i

naturalesa; i pel que fa a la mare: nom,

cognom i naturalesa. També s’ha

transcrit el llibre al qual pertanyen, el

número de fitxa que tenen i la pàgina a

on es troben.

Tots els llibres que formen aquest

registre estan escrits en llengua

castellana i s’han transcrit en aquesta

llengua. L’únic aspecte que s’ha traduït

al català ha sigut la naturalesa de la

família.

S’ha observat que en molts casos la inscripció dels oficis és una castellanització de la seva

denominació en català. S’han transcrit literalment i s’assenyalen en el glossari d’oficis, que es

troba a l’annex del treball. Per exemple, al registre apareix l’ofici de daguero, paraula que no

existeix en castellà, sinó que segurament es tracta d’un daguer, paraula catalana.

Els termes geogràfics (carrers i poblacions) s’han transcrit en la forma catalana actual per

unificar la seva denominació. Aquesta unificació és útil sobretot pel que fa a les poblacions, ja

que les diferents variants utilitzades per designar el mateix poble moltes vegades són un

destorb a l’hora de la seva identificació. La variació més freqüent és la denominació del poble

amb el nom de la parròquia, per exemple Vilatorta i Sant Julià de Vilatorta. Algunes poblacions

no han pogut identificar-se exactament en tenir la mateixa denominació dues o més

parròquies dedicades a diferents sants. És el cas de Santa Maria de Besora i de Sant Quirze de

Besora on la denominació simple de Besora impedeix saber exactament a quina població es

refereix la denominació.

Registre Civil Municipal del Llibre de les Defuncions


7

EL REGISTRE CIVIL

El Registre Civil, també anomenat Registre de l’Estat Civil, és una institució que té l’objectiu de

fer constar en llibres els naixements, reconeixements, legitimacions i adopcions de fills,

matrimonis, i defuncions, així com tots els altres fets que constitueixen l’estat natural, civil i

polític de les persones i també els fets que resulten dels drets i deures de les persones en les

relacions amb la família o amb la societat.

Antigament, a Espanya i tots els països que tenien la religió catòlica com a religió de l’estat, no

existien els Registres Civils, sinó que s’utilitzaven els Llibres Sagramentals, ja que pràcticament

tota la població rebia els sagraments de l’Església, de forma que els naixements equivalien als

batejos, les defuncions als enterraments, i els casaments a les benediccions nupcials.

L’encarregat de registrar tots aquests actes era el rector de cada parròquia.

Durant tot aquest temps, però, es van redactar diverses disposicions per tal que les Autoritats

Civils tinguessin també potestat per fer-ho. Així doncs, al febrer de 1823 es va dictar que a

cada ajuntament s’anotessin en diferents llibres els naixements, els casaments i les defuncions

i també els expòsits (aquells nens que són abandonats pels pares en néixer i que són acollits

per una persona o institució que se’n fa càrrec) del seu terme municipal, remetent a les

Diputacions provincials cada trimestre les estadístiques del seu resultat, comparat amb les

inscripcions als llibres parroquials.

Posteriorment, al desembre de 1836 es va determinar a partir d’una Reial Ordre que cada cap

de casa, de qualsevol classe, condició o jurisdicció, havia d’informar als Ajuntaments dels

naixements, casaments i defuncions que es produissin a les seves famílies. En cas de que això

no es dugués a terme, el cap de casa estaria sotmès a una multa fixada pels alcaldes. Aquesta

era també era una obligació per als convents, hospitals i col·legis o cases d’educació.

Al desembre de 1837, es va ordenar que les autoritats eclesiàstiques comuniquessin als

superiors dels convents les disposicions vigents i que també ho fessin els governadors de

província, els directors, rectors o administradors d’hospitals i les cases d’expòsits, perquè

ajustessin els seus llibres amb les dades que demanaven les lleis, tant a les partides de

naixements, com de defuncions i casaments.

Més tard, al febrer de 1841, el Govern va veure que li era impossible dur a terme el Registre a

les poblacions amb pocs habitants, i va dictar que els ajuntaments de les capitals de comarca

d’aquests pobles amb menys de 500 veïns obrissin un registre civil de naixements, casaments i

defuncions, dels quals informarien els rectors. Si aquests no ho feien com era degut, també

s’exposaven a ser multats.

Tot i aquestes disposicions, no es va aconseguir constituir un Registre civil a cada ajuntament,

de manera que es va continuar duent a terme única i exclusivament la notícia dels naixements,

matrimonis i defuncions als llibres parroquials. Els ajuntaments es van limitar a subministrar

les dades estadístiques que se’ls hi demanaven, amb l’excepció de les ciutats principals.


8

El codi civil de 1851 encara no va incloure el Registre Civil com a funció estatal i va continuar

sent obligació dels rectors, tan sols es van canviar els mètodes de conservació d’aquests llibres

i evitar les omissions que s’havien observat.

No va ser fins al 1868 que, com a conseqüència de la llibertat de culte i de la separació entre

l’Església i l’Estat, va ser necessari el Registre Civil, ja que s’havien de fer constar els

matrimonis civils, els òbits sense sepultura eclesiàstica i els naixements sense baptisme.

Aquestes inscripcions no eren obligació de l’Església sinó de l’Estat, perquè no rebien els

sagraments catòlics.

El Registre Civil tenia dues funcions molt importants per a l’Estat Liberal: tenir una informació

precisa i rigorosa sobre tots els habitants de l’estat, per poder controlar així la població

espanyola; i poder tenir la relació de quins eren els homes que havien d’anar a fer el servei

militar. La impopularitat d’aquest servei, augmentada pel fet que els que tenien bona situació

econòmica podien pagar a canvi de quedar exempts de fer-lo, va provocar que en moltes

poblacions aquests llibres es cremessin en temps de turbulències polítiques.

Amb el llibre de naixements, el llibre de defuncions i el padró d’habitants, l’administració tenia

dades de totes les persones que vivien en un municipi. Cada any el Registre Civil facilitava a

l’Ajuntament la relació dels nois inscrits als llibres de registre de naixements i l’administració

municipal s’encarregava de localitzar-los amb les adreces que constaven al padró d’habitants,

o bé els donava de baixa en cas de trobar la inscripció de la seva defunció. Si constava que els

nois havien anat a viure a un altre municipi, es comunicava aquesta circumstància a la població

on s’havien traslladat per tal que fossin inclosos a la relació d’integrants de la lleva d’aquell

any.

Pel que fa a Vic, a l’Arxiu Municipal d’aquesta ciutat conserva els llibres del Registre Civil dels

llibres de naixements, defuncions i matrimoni. El Registre Civil del llibre de defuncions consta

de 18 llibres i es té informació des de l’any 1841 i fins a 1871. De totes maneres, però, no es

conserva la totalitat d’aquests llibres, ja que el segon s’ha perdut. Per tant, pel que fa a les

defuncions, es conserven 17 dels 18 llibres que formen el Registre Civil. Aquests 17 llibres són

l’objecte d’estudi d’aquest treball de recerca.

El Registre Civil del llibre de naixements està format per 18 llibres i en aquest cas se’n

conserven 16, ja que el primer i el segon no es tenen localitzats. Els anys que s’engloben en el

registre de naixements són des de 1843 fins a 1871.

Per últim, el Registre Civil del llibre de matrimonis està format per 9 llibres, i tots ells es

conserven a l’Arxiu. El període que recull aquests llibres va des de 1841 fins a 1873.

En resum, l’Arxiu Municipal de la ciutat de Vic posseeix informació dels naixements, defuncions

i casaments des de 1841 i fins a 1873, però no conserva els llibres dels anys posteriors perquè

es va crear el Registre Civil, una institució amb personalitat pròpia que té la funció d’inscriure

els naixements, casaments i defuncions que es duen a terme a cada municipi.


9

CONTEXT HISTÒRIC1

A Catalunya, el segle XIX, es va iniciar amb la invasió napoleònica i la lluita contra França

durant la Guerra del Francès (1808 – 1814) fet que va comportar greus conseqüències a nivell

econòmic i demogràfic pel territori. Els estralls de la guerra van frenar la vitalitat del comerç de

Catalunya i el creixement demogràfic que des del segle XVIII s’estava produint a Catalunya

degut a les adversitats econòmiques. A més d’això, la població es va ressentir de les moltes

malalties infeccioses i epidèmiques que van aparèixer a causa de la fam, pobresa i misèria que

acompanyaven tota guerra. La manca de recursos per atendre els malalts va fer que la

mortalitat causada per aquestes malalties fos superior a la que causarien en època de pau.

El creixement demogràfic que es va produir a Catalunya durant el segle XVIII va ser produït,

principalment, per l’augment de la natalitat que va fer accelerar el creixement demogràfic

català. A més, l’inici de la industrialització a Catalunya durant la primera meitat del segle XIX va

fer que arribessin a Catalunya emigrants procedents d’altres zones de l’Estat Espanyol i això,

juntament amb l’augment de la natalitat, va fer que el creixement demogràfic fos més

accentuat. També cal tenir en compte, però, que aquesta industrialització va fer que la

població urbana i rural es desequilibrés degut als moviments migratoris interns a Catalunya i

va fer que el creixement demogràfic fos desigual ja que la població urbana va créixer en

detriment de la població rural degut a l’èxode rural que es va produir durant l’últim terç de

segle XVIII i al llarg del segle XIX.

De totes maneres, malgrat que entre els anys 1700 i 1850 la tendència demogràfica a

Catalunya havia sigut de creixement, a partir de la segona meitat del segle XIX la tendència

demogràfica va ser de relentiment de la població catalana. Durant aquests anys, la població es

va estancar i el model de població era el model que caracteritza l’Antic Règim: el model de

piràmide jove. Aquest model presenta una base ampla que mostra la gran presència d’infants i

a mesura que avança l’edat de les generacions, la piràmide es va estrenyent. Aquesta gran

presència d’infants va provocar que a Catalunya la mortalitat infantil fos molt elevada. La

mortalitat entre els nens de 0 i 5 anys l’any 1861 era de 568 morts per cada 1000 infants. Les

malalties més freqüents a Catalunya durant aquests anys que provocaven la mort dels infants

1 Les dades del context històric s’han extret dels següents llibres:

COBOS, Josep M. Olesa al segle XIX. Olesa de Montserrat: L’Abadia de Montserrat,

1994. Pàgines 14 – 35.

CABRÉ, Anna i PUJADAS, Isabel. Història econòmica de la Catalunya contemporània:

Població, agricultura i energia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1989.

Volum 5.

PRATS, Llorenç. La Catalunya rància : les condicions de vida materials de les classes

populars a la Catalunya de la Restauració segons les topografies mèdiques. Barcelona :

Alta Fulla, 1996.

DE ROCAFIGUERA MONTANYÀ, Núria. El padró d’habitants de Vic de 1831 i 1889: una

mostra d’estadística.

VILAR, PIERRE. Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1987-2003. Volum VI.


10

eren les infeccioses, les respiratòries o les epidèmiques, com per exemple el xarampió, la tos

ferina, la diftèria, la pulmonia o la tuberculosi.

Osona, igual que la resta de comarques centrals que tenien indústria, no es va veure

beneficiada per l’èxode rural ja que la indústria es va mecanitzar i es van prescindir de llocs de

treball. La Ciutat de Vic, concretament, a principis del segle XIX sobrepassava els 10.000

habitants però a meitat del mateix segle la població va decaure fins als 9.000 habitants.

Una altra causa de l’alta mortalitat que patia la societat catalana durant els segles precedents

al segle XIX era les males condicions de vida a les que estava sotmesa. Aquestes males

condicions eren fruit de l’explotació del col·lectiu obrer ja que la jornada laboral era molt llarga

(14 hores), el salari era de subsistència i el treball infantil era acceptat. Aquestes condicions

van anar millorant gràcies a l’aparició del socialisme i també a les protestes i a les

mobilitzacions obreres que van protagonitzar els obrers al llarg del segle XIX.

Les males condicions de vida a les que estava sotmesa la població catalana també provenien

de la falta d’higiene tant a les cases com als carrers fet que provocava tant la mort de molts

infants com la mort dels més grans ja que afavoria l’aparició de malalties infeccioses i

epidèmies. Als carrers s’hi trobaven deixalles o excrements i això provocava pudors i l’aparició

d’animals que contribuïen a fer més embrutadissos els carrers i causaven problemes de salut

als habitants. Les cases tenien un estat igual de precari que el dels carrers ja que hi havia

deficiències en la construcció, hi mancava la llum i l’aire, eren molt humides i es convivia amb

animals, fet que provocava que a les cases hi haguessin fems i deixalles.

Els carrers i les cases es trobaven en aquest estat perquè la gent no tenia una tradició

d’higiene ni corporal ni de la casa en general. Els ciutadans anaven bruts i mal endreçats tot i

que els catalans eren considerats més nets que els de la resta d’Espanya. A més, tampoc hi

havia tradició a rentar la roba ja que no es tenien facilitats per fer-ho: s’havia d’anar als rius o

als safareigs públics.

Aquesta falta d’higiene personal i col·lectiva va fer aparèixer l’higienisme, un moviment que va

relacionar les condicions mediambientals i socials amb les causes de morbiditat i mortalitat.

Proposava una reforma de la medicina preventiva i de les polítiques de prevenció pública.

Aquest corrent es va desenvolupar al segle XVIII paral·lelament a la revolució industrial.

L’higienisme va ser un corrent molt seguit pels obrers perquè veien que les condicions de vida

els millorarien molt i els benestants també l’acceptaven ja que eren conscients de que les

epidèmies s’extenien sense fronteres socials i veuen l’oportunitat de fer minvar aquestes

malalties.

Una de les accions que volien dur a terme els metges higienistes eren millorar l’estat dels

carrers i ho volien fer mitjançant la millora del paviment ja que hi havia molts sots i es

considerava deficient. També volien millorar les voreres degut a que estaven plenes de

deixalles i no s’hi podia passar. A més, van buscar un bon sistema de clavegueres per tal

d’evacuar tant les aigües residuals com els excrements. Les escombraries tenien un valor

econòmic per l’agricultura i això feia que molta gent les guardés a casa i això contribuïa a que

les cases es trobessin en unes condicions nefastes. És per aquest motiu que els higienistes

volien actuar en aquest nivell i recomanaven no guardar excrements a les cases. Aquest


11

corrent també defensava l’implantació de l’enllumenat públic als carrers per tal de que es

reduïssin els accidents, les caigudes, els robatoris o els atropellaments i així reduir les

possibilitats de lesió dels ciutadans.

Una altra preocupació dels higienistes era la falta de proteïnes que tenien les classes populars

ja que la nutrició era molt diferent entre les classes benestants i les populars. La dieta de les

classes populars era vegetariana i monòtona i s’ingeria poca quantitat de proteïnes ja que

menjaven la carn de pobre (porc i pesca salada) mentre que la dieta de les classes benestants

era més variada i s’ingeria la quantitat necessària de proteïnes.

Els higienistes utilitzaven la mala higiene, la mala alimentació, la resistència a la cura del

metge, la mala ventilació de les cases, la falta de llum d’aquestes, la misèria de les classes

populars o el mal alletament dels nadons per explicar l’alta taxa de mortalitat infantil que hi

havia a Catalunya i que feia que a Catalunya un 25% de les defuncions fossin de nens menors a

5 anys.

La població que hi havia a la segona meitat del segle XIX a Catalunya era, l’any 1857,

d’1.652.291 habitants segons el primer cens modern espanyol. La població catalana va anar

augmentant i l’any 1877 arribava a 1.752.033 habitants que representa una densitat de

població de 49’9 habitants per quilòmetre quadrat. Deu anys més tard, l’any 1887, la població

havia passat a 1.843.549 habitants i la densitat de població era de 51’9 habitants per metre

quadrat. El 1897 la població era d’1.942.245 habitants i el 1900 era ja d’1.966.382 habitants

que representaven 54’8 habitants per metre quadrat.

L’any 1860 es podia dividir Catalunya en dues grans àrees: la litoral i la continental o

muntanyenca. La Catalunya litoral i pre-litoral (incloent-hi la comarca d’Osona) tenia des del

1860 una densitat europea amb densitats mitjanes de 80 habitants per quilòmetre quadrat

mentre que la Catalunya muntanyenca era la menys habitada i tenia unes densitats inferiors a

20 habitants per quilòmetre quadrat.

L’evolució de la població catalana era d’augmentar a la Catalunya litoral i disminuir a la

Catalunya de muntanya: el Barcelonès creix un 33% mentre que el Pirineu i el Pre-pirineu

perden entre un 10 i un 20% de la població.

L’any 1860, la segona ciutat més poblada després de Barcelona (190.000 habitants) era Reus

(més de 27.000habitants), seguides de Tortosa (24.700) i de Lleida (20.000). La ciutat de Vic

tenia una població per sota de 15.000 habitants però l’any 1877 la tenia per sota de 10.000.

Pel que fa al moviment migratori, durant el període entre 1861 i 1877, Catalunya era més

emissora de població i que no pas receptora amb un saldo negatiu de 56.000 persones. De

totes maneres, els moviments interns de la població catalana hi eren presents i anava de la

muntanya al pla i del camp a les ciutats. El canvi de signe del moviment migratori es va produir

entre 1878 i 1887 quan les persones immigrades superaven les emigrades en unes 23.000.

Aquesta tendència es va confirmar durant el període entre 1888 i 1897 quan hi va haver un

saldo migratori favorable de 41.723 persones i s’accentua des de 1898 fins a 1900 amb un

guany migratori de 18.288 persones. Aquesta immigració era emesa, fonamentalment, pels

territoris valencians, aragonesos i murcians.


12

EVOLUCIÓ DE LA NATALITAT I LA MORTALITAT A VIC ENTRE

1849 I 1869

A partir de les dades recollides del Registre Civil Municipal, tant dels Llibres de Naixements

com dels Llibres de Defuncions, es pot veure l’evolució que la corba de la natalitat i la de la

mortalitat van experimentar entre 1849 i 1869. Es mostra l’evolució durant aquests 20 anys

perquè són els anys els quals es tenen les dades completes tant de la mortalitat com de la

natalitat.

Gràfic 1 – Evolució de la natalitat i la mortalitat infantil a Vic entre 1849 i 1869

Gràfic 2 – El creixement natural a Vic entre 1849 i 1869

0

100

200

300

400

500

600

NAIXEMENTS DEFUNCIONS

Font: Elaboració pròpia.

0

50

100

150

200

250

300

350

400



13

Observant el gràfic 1 (pàgina 13), ràpidament es pot veure que els naixements sempre són

superiors a les defuncions, fet que ens indica que al llarg d’aquest període la població de la

ciutat de Vic experimenta un creixement natural positiu (gràfic 2, pàgina 13). Per altra banda,

es pot observar que la natalitat es manté força constant al llarg de tot el període.

La natalitat a inicis d’aquest període (1849) presenta un augment relatiu, però molt aviat i a

partir de 1850 s’observa un descens moderat i paulatí dels naixements fins l’any 1860, quan es

situa el nombre màxim de naixements. Aquest és, però, un augment sense precedents ni

continuïtat ja que l’any següent ja es torna al nivell anterior, estabilitzant-se fins l’any 1863,

quan es produeix un descens que anirà seguit d’una ràpida recuperació de la natalitat a l’any

següent, per continuar el seu descens i no serà fins al final del període (1868) que no es

recuperarà la natalitat.

Pel que fa a la corba de la mortalitat infantil podem veure com també es manté constant al

llarg de tot el període però en comparació de la natalitat presenta dos màxims importants: un

és l’any 1854 i l’altre l’any 1858.

L’any 1849 es dóna un descens significatiu de la mortalitat infantil que es manté durant l’any

següent, mentre que al 1851 comença una progressió de la mortalitat infantil que continuarà

els anys següents. Aquest augment progressiu de la mortalitat arribarà en el seu punt

culminant l’any 1854 quan una epidèmia de còlera afecta la ciutat i tot Catalunya. El còlera, al

ser una malaltia infecciosa, es va anar estenent per tota la ciutat i va provocar un increment de

la mortalitat infantil fent que a Vic morissin 383 nens menors de 10 anys. Un cop passat aquest

primer episodi de còlera, la mortalitat infantil minva l’any següent però torna a augmentar el

1858 amb un rebrot de l’epidèmia que quan acaba provoca una baixada de la mortalitat

infantil. Entre 1859 i 1861 aquest indicador es mantindrà força estable, però el 1862

s’incrementarà per mantenir-se una mica més elevada fins el 1868.

Malgrat que la gràfica no mostra un punt màxim de la mortalitat infantil l’any 1863 cal tenir en

compte que la nit del 8 d’octubre d’aquest any a Vic hi va haver un aiguat que va provocar

danys materials i també la pèrdua de vides humanes. El balanç de morts que va deixar aquest

fatídic aiguat va ser de 33 persones, 7 de les quals eren infants: 4 nens i 3 nenes. Aquest aiguat

es va viure amb pànic i angoixa ja que durant 4 hores i mitja va ploure amb molta intensitat. Els

principals punts de la ciutat que es van veure afectats van ser els carrers de Sant Francesc, de

la Soledat, de les Teneries i del Remei entre d’altres. Tots aquests carrers formen part dels

barris 8 i 9 (que són els que es troben fora muralles i voregen el riu Méder) i van quedar

inundats pel desbordament d’aquest riu. El barri 2 i el barri 3 també es van veure afectats

perquè estan localitzats a la vora d’aquest riu. El següent fragment descriu la visió de l’aiguat

en ulls d’un supervivent:

“Hácia las once comenzó á lloviznar, luego la llovizna se convirtió en lluvia, la lluvia en

aguacero, el aguacero en turbión ,…: á las doce ya no parecía agua caída de las nubes en gotas

más o ménos numerosas y violentas, sino arrojadas á cubos en toda la extensión que se


14

alcanzaba: parecía un rio, una mar caída del cielo, como si el firmamento se hubiese abierto

para dar paso á las aguas superiores.”2

Aquest aiguat no es va focalitzar únicament a la ciutat de Vic sinó que va ploure amb molta

intensitat a tot el territori català i també al conjunt d’Espanya i fins i tot a bona part d’Europa.

Un altre fragment ens descriu com alguns nens van perdre la vida degut a la força de l’aigua

que els va provocar la mort per afogament:

“De una madre sabemos que estaba velando dos niños, la corriente le arrebata uno, quiere

asirlo i salvarlo la angustiada madre, deja al segundo por pocos momentos y al volver

desesperada de no poder salvar al primero, de hala sin el otro; á ambos siguió sin tardanza por

las furiosa olas de una avenida siempre creciente, á las que no detenían las puertas del edificio

destrozadas de antemano por el agua.”3

Després de l’aiguat, Vic va acollir els afectats per a la Casa de Caritat i va rebre ajudes de les

Corts i del Govern. Els danys materials que va causar van ser l’enderrocament de 35 cases i 55

més van quedar en estat ruïnós.

2 D. F. A. A. P. i D. J. S.. Desgracias de Vich. Breve historia de las que causó la avenida del Méder

en la madrugada del día 8 de octubre de 1863. Vic: 1863.

3 D. F. A. A. P. i D. J. S.. Desgracias de Vich. Breve historia de las que causó la avenida del Méder

en la madrugada del día 8 de octubre de 1863. Vic: 1863.

Font: Miquel S. Cañellas


15

LA MORTALITAT INFANTIL A VIC ENTRE 1841 I 1871

Els registres de naixements no són complets en tots els anys entre 1841 i 1871, de forma que

s’han calculat aquestes taxes entre els anys 1849 i 1869, anys dels quals es disposa del nombre

de naixements i defuncions a Vic.

Les dades utilitzades per calcular les taxes de mortalitat infantil provenen de dues fonts: la

primera, el Registre Civil Municipal del Llibre de Naixements, que permet saber els nens que

van néixer entre 1849 i 1869 i, en segon lloc, del Registre Civil Municipal de Defuncions, que

informa dels nens menors de deu anys d’edat que van morir entre aquests mateixos anys.4

La quantificació de la mortalitat infantil es pot fer a partir d’indicadors diferents.

Tradicionalment, s’ha utilitzat la taxa de mortalitat infantil (TMI) però actualment, a nivell

global, s’utilitza la taxa de mortalitat de menors de 5 anys (TMM5) perquè reflecteix els

problemes de malnutrició entre la població infantil.

Malgrat la diversitat de taxes de mortalitat infantil i la manca de dades que aporten informació

de l’edat de l’infant, s’ha procurat realitzar-les totes per poder disposar d’un estudi demogràfic

el més acurat possible. El denominador de les diferents taxes serà sempre el mateix, encara

que en les dues primeres (Taxa de Mortalitat dels Nadons en Néixer i la Taxa de Mortalitat

Neonatal Precoç) s’especifica el nombre d’infants nascuts vius i morts.

La OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix com a nascut viu la completa expulsió o

extracció del producte de la concepció del cos de la mare, independentment del temps de

durada de la gestació, producte que, després de realitzar la separació, respira o mostra alguna

evidència de vida. En canvi, s’entén com a nascut mort aquells casos en què es produeix la

mort fetal abans de l’expulsió completa del producte de la concepció.

Donat que la informació dels registres dels nascuts morts i dels bateigs d’urgència no consten

en les dues fonts utilitzades i tots els nens semblen tenir uns minuts de vida, basant-se en les

definicions anteriors, s’han inclòs els nascuts morts dintre dels nascuts vius, cosa que tampoc

fa variar gaire el resultat de les taxes.

La primera taxa estudiada és la Taxa de Mortalitat dels Nadons en Néixer (TMNN) i el resultat

és del 15,61 .

4 RIFÀ I PUJOL, Ma Àngels i VILARDELL I YNARAJA, Miquel. Mortalitat infantil al Lluçanès en els segles XVI-XVIII.

Gimbernat, 2005.


16

La segona, és la Taxa de Mortalitat Neonatal Precoç (TMNP), el resultat de la qual és del

32,82 .

La tercera, és la taxa de la Mortalitat Neonatal Tardana (TMNT), i el resultat d’aquesta és de

18,30 .

La quarta taxa és la Taxa de Mortalitat Neonatal (TMN) i el resultat ha sigut 50,12 .

La cinquena és la Taxa de Mortalitat Post-Neonatal (TMPN) el resultat de la qual ha sigut de

96,77 .

Finalment, la última taxa estudiada ha estat la Taxa de Mortalitat Infantil (TMI), que és la que

recull totes les taxes anteriors i la que ens indica la mortalitat infantil a Vic: 146,89 .


17

D’altra banda, també s’ha calculat la taxa de mortalitat d’entre 0 i fins als 9 anys respecte el

total de defuncions que consten al Registre Civil Municipal del Llibre de Defuncions per tal de

saber quin percentatge del total de defuncions correspon a la franja d’edat estudiada. El

resultat ha estat que un 37,93 de les defuncions que consten a aquest registre corresponen

a nens menors de 10 anys.


18

LA MORTALITAT INFANTIL PER SEXES

Gràfic 3– La mortalitat infantil entre 1841 i 1871 per sexes

Cal remarcar que en els diferents gràfics, a més del sexe masculí i del sexe femení, apareix

representat un altre element que correspon als infants el sexe dels quals no s’ha pogut

identificar ja que el nom de fonts tan pot correspondre a un nen com a una nena.

Com es pot observar al diagrama circular corresponent, la mortalitat infantil, en general,

afecta més al sexe masculí que no pas el femení, amb un 51% i un 48% respectivament, amb la

qual cosa es compleix la premissa general de que neixen més nens que nenes però també

moren més nens que nenes. Per tant, es produeix un equilibri progressiu entre la població

masculina i la població femenina.

Nens 51%

Nenes 48%

Desconeguts 1%

51% 48%

1%



19

LA MORTALITAT INFANTIL PER EDATS

Gràfic 4 – La mortalitat infantil entre 1841 i 1871

El que es pot observar a nivell global és que la mortalitat afecta sobretot als més joves, de

manera que on hi ha més òbits és en la franja dels 0 als 2 anys i aquesta mortalitat afecta als

dos sexes sense una diferència notable. Depenent de la franja d’edat afecta més a un sexe que

a l’altre: en el cas de 0 i 1 anys afecta més als nens amb un 53% respecte el 48% en les nenes i

un 58% i 48%, mentre que als dos anys les nenes es veuen més afectades amb un 51% en front

d’un 48%.

Veient els resultats s’ha volgut fer un estudi més acurat de la franja que mostra més mortalitat

infantil i que és de 0 a 2 anys, que són les que no estan incloses dins del concepte de medicina

escolar; així, s’han desglossat aquestes franges per mesos.

0

500

1000

1500

2000

2500

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

NENS

NENES

DESCONEGUT



20

Gràfic 5 – La mortalitat infantil en infants menors d’un any d’edat

Analitzant les dades veiem que en la franja dels 0 anys, la mortalitat més elevada correspon als

infants que moren abans de complir el mes. Aquesta mortalitat és elevadíssima en comparació

a la resta d’edats i respon per una banda a la mala nutrició de les parteres, cosa que podia

afectar negativament en la salut dels nounats i, per altra, a la precarietat de la sanitat durant el

part, a la poca assistència mèdica i a les condicions higièniques existents a l’època.

A partir del primer mes la mortalitat infantil disminueix fins arribar als 5 mesos, mentre que als

sis mesos repunta perquè en aquesta franja sovint es registrava la defunció d’infants que

realment tenien sis mesos i d’altres l’edat dels quals s’arrodonia a mig any.

A partir dels set mesos la variabilitat no és gaire notable i es produeixen petites oscil·lacions.

Gràfic 6 – La mortalitat infantil en infants d’un any d’edat

0

100

200

300

400

500

600

700

800


0

50

100

150

200

250

300

350

400



21

A la franja d’un any l’aspecte abans comentat en referència a l’aproximació d’edats és molt

marcat: als 12 mesos que correspondria a l’any i als 18 mesos que correspondria a l’any i mig

registren unes xifres altíssimes comparades amb la resta de mesos, cosa que ens confirma

aquesta aproximació que es feina en l’edat del difunt.

Cal tenir present que en els anys estudiats el concepte d’edat era molt diferent a l’actual i no li

donaven la mateixa importància que es dóna actualment. Fins i tot hi havia qui desconeixia el

dia del seu naixement, el mes i l’any; i per això no és d’estranyar aquesta imprecisió a l’hora

d’establir l’edat dels difunts. El fet que aquesta mortalitat repunti als 15 i 20 mesos dóna la

sensació que és perquè es tracta de números que es solen utilitzar per computar el temps:

quinze dies, vint dies, deu mesos, quinze mesos...

Gràfic 7 – La mortalitat infantil en infants de dos anys d’edat

A la franja dels 2 anys encara és més accentuada aquesta aproximació, ja que sobretot als dos

anys, però també als dos anys i mig és quan més repunta.

0

100

200

300

400

500

600



22

LA MORTALITAT INFANTIL PER BARRIS

A la següent taula hi consten els diferents carrers que componen cada barri de la ciutat de Vic.

Entre parèntesis, trobem el nom actual de cadascún d’aquests carrers.

BARRI PRIMER Plaza de la Constitución (Plaça Major) Calle de la Libertad (Verdaguer) Calle de las Nieves (Mare de Déu de les Neus) Calle de San Cristóbal (Estret de Sant Cristòfol) Calle de los Cerrajeros (Argenters) Calle de San Vicente (Sant Vicenç) Plaza de las Garsas (Canonge Collell) Plaza Nueva (Plaça de Sant Felip) Plaza de la Pescadería (Plaça del Pes) Calle de la Ciudad (Ciutat)

BARRI SEGON Calle San Hipólito (Sant Miquel dels Sants) Calle de San Justo (Sant Just) Calle de la Riera (Riera) Call Nou (Call Nou) Calle de los Arcos (Arcs) Calle de las Balsas (Basses) Calle del Puente (Pont) Calle de la Ramada (Ramada) Plaza de la Merced5 Plaza de Balmes (Plaça de Balmes)

BARRI TERCER Calle de Santa Maria (Santa Maria) Calle de Gibraltar (Gibaltar) Plaza de Santa Maria (Plaça de la Catedral) Calle de Ramada (Ramada) Calle de la Escuela (Escola) Calle de los Correjeros (Corretgers) Calle de San Miguel (Sant Miquel Arcàngel) Calle de San Bernardo Calvo6 Calle del Cloquer (Cloquer) Calle de los Dolores (Dolors) Calle de la Albergueria (Albergueria) Plaza de Santa Elisabet (Plaça de Santa Elisabet) Bajada de la Araima (Baixada de l’Eraime) Calle de Bergós (Bergós)

5 Plaça davant la desapareguda església del Convent de la Mercè.

6 Carrer desaparegut situat a la plaça del Bisbe Oliba, davant del Museu Episcopal.


23

Plaza de Malla (Plaça de Malla) Plaza Vieja (Plaça de la Pietat) Calle de San Saturnino (Sant Sadurní) Plaza Paraíso (Plaça del Paradís) Calle de Cardona (Cardona) Calle del Progreso (Progrés) Plaza de Don Miguel (Plaça de Don Miquel de Clariana) Plaza del Carbón (Plaça del Carbó) Calle de Dos Solas (Dues Soles) Calle de Moncada (Pare Xifré)

BARRI QUART Plaza de los Mártires (Plaça dels Sants Màrtirs) Calle de San Pablo (Sant Pau) Calle de la Helada (Gelada) Calle de los Mártires (Bisbe Casadevall) Rambla de Santa Teresa (Passeig) Calle de los Capuchinos (Santa Joaquima de Vedruna) Calle de Santa Teresa (Bisbe Torras i Bages) Calle de Montserrate (Montserrat) Rambla de Moncada (Montcada) Calle de Aluders (Aluders) Plaza de las Tenerías7

BARRI CINQUÈ Calle Nueva (Nou) Plaza del Ángel (Plaça de l’Àngel Custodi) Santa Clara Vella8 Calle de San Sebastián (Sant Sebastià) Calle de San Antonio (Sant Antoni) Calle de la Fusina (Fusina) Rambla del Paseo (Passeig) Calle de los Mártires (Bisbe Casadevall) Plaza de los Mártires (Plaça dels Sants Màrtirs)

BARRI SISÈ Rambla del Carmen (Carme) Calle de Manlleu (Manlleu) Calle Pla de Baleña (Pla de Balenyà) Calle del Norte (Pare Coll) Calle Nueva (Nou) Calle de San Sebastián (Sant Sebastià) Calle de San Fidel (Sant Fidel) Calle del Trinquete (Trinquet) Rambla de Santa Clara (Passeig)

7 Plaça que es trobava a la intersecció del carrer de les Adoberies i la Rambla dels Montacada.

8 Edifici de l’antic convent de Santa Clara, transformat en habitatges.


24

Plaza de Santa Clara (Plaça de Santa Clara) Convento de Santa Clara (Convent de Santa Clara)

BARRI SETÈ Calle de Gurb (Gurb) Calle Pla de Balenya (Pla de Balenyà) Calle Norte (Pare Coll) Rambla de las Davallades (Davallades) Rambla del Hospital (Hospital) Calle de los Estudios (Dr. Junyent) Afueras San Juan (Bisbe Morgades) Rambla de Santo Domingo (Sant Domènec) Plaza de Balmes (Plaça de Balmes)

BARRI VUITÈ Calle de San Pedro (Sant Pere) Calle del Remedio (Remei) Prado de la Riera (Passeig de Pep Ventura) Calle de la Guixa (Sentfores) Casanueva del Turín9

BARRI NOVÈ Calle de San Francisco (Sant Francesc) Calle de la Soledad (Soledat) Cal Ligero10 Calle de las Tenerías (Adoberies) Prado Galliners (Prat de Galliners) Huerta Safont11

A continuació es presenta un plànol d’illes de la ciutat de Vic que s’ha modificat per tal

d’ajustar-lo el màxim possible a la realitat de l’època. Aquest plànol s’ha utilitzat per a

localitzar-hi els gràfics de cada barri i així poder tenir una visió més clara de la distribució de la

mortalitat infantil.

9 Edifici aïllat.

10 Edifici aïllat a l’actual Passeig de la Generalitat.

11 Edifici aïllat a un lloc indeterminat.


25

Gràfic 8 - Barris de Vic l’any 1831 en un plànol d’illes de cases

Font: Núria de Rocafiguera. El padró d’habitants

de Vic de 1831 i 1889.


26

BARRI 1

BARRI 2

BARRI 3

BARRI 4

BARRI 5

BARRI 6

BARRI 7

BARRI 8

BARRI 9

MASOS AÏLLATS

DESCONEGUT

Gràfic 9 – La mortalitat infantil entre 1841 i 1871 per barris

En aquest diagrama circular hi veiem reflectida la mortalitat infantil per barris. Crida l’atenció

que els barris 4, 5, 6, 7 i 8 concentrin el 64% de la mortalitat infantil mentre que la resta, un

36%, queda repartida entre els barris 1, 2, 3, 9 i els masos aïllats.

Cal tenir en compte que el barri 4, representat en un 15% al diagrama, és el barri amb més

població infantil l’any 183112. A més a més, en ell hi trobem situada la Casa de la Misericòrdia,

una institució que acollia nenes i noies orfes, pobres i abandonades l’estat de les quals podia

posar en perill la seva integritat física i moral13.

12

DE ROCAFIGUERA MONTANYÀ, Núria. El padró d’habitants de Vic de 1831 i 1889 : una mostra d’estadística. 13

ROMA I CASANOVAS, Francesc. La casa de Misericòrdia de Vic: assistència i control social en femení.Sant Martí de Centelles: abril del 2007.

51% 48%

1%



27

Gràfic 10 – La mortalitat infantil per edats al Barri 4 entre 1841 i 1871

Els òbits del barri 5, representen un 14% i es concentren al carrer Nou, a la Plaça dels Màrtirs i

a part del carrer dels Màrtirs. Es tracta d’un barri amb una abundant població infantil l’any

1831.


0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

0 ANYS 1 ANY 2 ANYS 3 ANYS 4 ANYS 5 ANYS 6 ANYS 7 ANYS 8 ANYS 9 ANYS

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00





28

Els segueix el barri 8 amb un 13% de la mortalitat infantil de tota la ciutat. Aquesta alta

mortalitat no és d’estranyar si es té en compte l’existència de l’Hospital Civil que correspondria

a l’actual Hospital de la Santa Creu. També s’hi localitzava la Casa de Caritat que havia estat

traslladada de l’Antic Hospital de Sant Bartomeu (al carrer de Sant Francesc, Barri 9) al Convent

dels Trinitaris el 1838. Els carrers que acumulen el major nombre d’òbits del barri són el carrer

de Sant Pere i el carrer del Remei.


Pel que fa al barri 6 té un percentatge de mortalitat infantil del 12% pel fet de que és el segon

barri de la ciutat de Vic amb més població infantil després del barri 4. Cal remarcar que el

carrer Manlleu, el principal del barri, en concentra bona part.


0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

0 ANYS

1 ANY 2 ANYS

3 ANYS

4 ANYS

5 ANYS

6 ANYS

7 ANYS

8 ANYS

9 ANYS

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

45,00





29

El cinquè barri amb més mortalitat infantil és el barri 7 que recull el 10% de defuncions i

aquestes es focalitzen al carrer de Gurb i a la rambla del Carme. Cal tenir present que aquest

era un barri amb molta població infantil l’any 1831.


En referència al barri 9, situat fora muralles, s’observa que malgrat tenir molta població infantil

aquesta no es veu tan afectada per la mortalitat com a altres barris i respon a un 9%.


0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00


0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00





30

Els barris 1 i 2 que corresponen als carrers més cèntrics de la ciutat i que conformen una bona

part del casc antic actual com la Plaça Major, el carrer de la Riera i el carrer de Sant Hipòlit

(l’actual carrer Sant Miquel dels Sants) presenten també un percentatge baix de mortalitat

infantil, un 7% cada un. Aquesta situació és deguda a que s’hi troben ubicats edificis de

caràcter civil com l’Ajuntament i cases de famílies benestants de la ciutat. Aquest mateix

percentatge el trobem en un tipus de poblament molt diferent, el dispers, que correspon a

masos dels quals la font no en dóna la seva localització. Possiblement les seves condicions de

vida eren una mica diferents pel fet de que hi havia una densitat de població molt més baixa

cosa que feia que no es produís un contagi tan elevat.


0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00




31


Gràfic 18 – La mortalitat infantil per edats als masos aïllats entre 1841 i 1871

Aquestes xifres contrasten amb les que es troben als barris restants que proporcionalment

tenen molta menys població infantil i, per tant, tenen menys mortalitat en aquesta franja

d’edats. És el cas del barri 3, amb un 6% de mortalitat infantil i aquesta dada respon al fet de

que allí estaven localitzades moltes de les ordres religioses de la ciutat, cosa que implica la

baixa existència de població infantil. A més, el barri 3 també inclou grans edificis religiosos com

la catedral i cases d’hisendats on la mortalitat infantil incidia menys.

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

45,00

50,00


0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00





32


0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00




33

Gràfic 20 – La mortalitat infantil entre 1841 i 1871 per barris

Font: Elaboració pròpia. Font: Elaboració pròpia. Font: Elaboració pròpia. Font: Elaboració pròpia.


34

CAUSES DE LA MORTALITAT INFANTIL

L’anàlisi de les causes de la mort no tenen per què reflectir la malaltia entesa tal i com s’entén

actualment. En aquest aspecte cal tenir present que les expressions diagnòstiques que

apareixen en aquest Registre Civil Municipal del Llibre de Defuncions són el resultat de criteris

cientificomèdics però també d’interpretacions de la cultura medicopopular, ja que fins a finals

del segle XIX no s’efectuaven d’acord amb el llenguatge mèdic universitari. A més, cal tenir

present que un mateix episodi de malaltia o de problema de salut pot aparèixer sota

expressions diagnòstiques diferents com és el cas del catarro i el refredat o bé la fractura de

coll, que podria anar inclosa als accidents, cosa que es tradueix en una falta de precisió i que

obstaculitza l’anàlisi demogràfic de la mortalitat als censos. A més, sovint es barregen les

causes immediates, les antecedents i les contribuents a la defunció, cosa que fa desconèixer

les circumstàncies reals de la mort. Aquest és el cas de les inflamacions, de les febres, de les

malformacions o dels accidents.

Taula 1 – Causes de mortalitat infantil més habituals entre 1841 i 1871

MALALTIA NOMBRE

Absolut %

Inflamació 1143 19,35

Dentició 504 8,53

Gastroenteritis 444 7,52

Enteritis 427 7,23

Raquitisme 249 4,21

Pneumònia 214 3,62

Part 202 3,42

Febre 165 2,79

Tos ferina 151 2,56

Crup 122 2,06

TOTAL 3621 61,29

Si s’observa la incidència numèrica de les malalties en l’òbit dels infants es veu que la principal

causa de mort són les inflamacions ja que les trobem registrades en 1143 casos. De fet si

aquests s’analitzen de prop es pot dir que es tracten de malalties mal definides ja que en

alguns casos s’anota a quina part del cos afecten: la boca, el coll, el cervell i preferentment als

òrgans de l’aparell digestiu, però molt sovint no el precisen.



35

La segona causa de mortalitat infantil correspon al procés de la dentició. Actualment és sabut

per tothom que aquest procés no és causa directa de la mort dels infants, però en l’època

estudiada, la gent creia que sí que n’era una. Això és degut a que a vegades la dentició pot

provocar febre a l’infant considerant-la, així, com la causa de la mort tal i com ho reconeix la

documentació de l’època. També podria tractar-se d’una classificació de la causa de la mort de

tipus cronològic, ja que no es referiria tan a la dentició per si mateixa, sinó que la mort

coincidiria amb un període o etapa de la vida de l’infant. És per això que aquesta causa apareix

504 vegades.

La tercera causa són les gastroenteritis (444 casos) produïdes de ben segur pel precari

sanejament de l’aigua, l’escassetat d’aigua potable i el consum d’aliments poc tractats

higiènicament. Relacionada amb ella es troba la quarta causa: l’enteritis (427 casos), motivada

per condicions similars.

L’alimentació de l’època era poc variada i sovint no els aportava els nutrients necessaris per

mantenir una dieta equilibrada i sana. A més, no sempre es disposava de menjar en

abundància i això feia que les mares anessin mal alimentades i els nadons patissin de

raquitisme; per això no és estrany que el raquitisme figuri en el llistat de les causes de

mortalitat infantil més comunes (249 casos).

La manca de comoditats a la llar i el fet de que el clima de Vic és fred i humit, va afavorir que

es donessin malalties lligades a l’aparell respiratori com són les pneumònies o pulmonies, que

van provocar la mort a 214 infants.

Un altre grup de causes que provocaven habitualment la mort als infants eren totes aquelles

complicacions relacionades amb el part com el naixement prematur del nadó, el naixement

amb problemes de salut d’aquest o, fins i tot, el naixement de nadons morts. En aquells

moments la ciència mèdica estava poc desenvolupada i les llars de foc feien, en el millor dels

casos, la funció d’incubadores fent que la possibilitat de que el nadó morís fós molt elevada i

així ho demostren els 202 nens que van morir per aquesta causa. En aquest aspecte cal tenir

present la incidència que tenia la manca d’uns hàbits higiènics tan personals com domèstics

que encara dificultaven més la supervivència del nadó.

Les febres, que sovint es troben sota el terme calentures, també provocaven la mort d’alguns

infants i estaven relacionades amb múltiples malalties. Dels 165 casos n’hi ha alguns amb

nomenclatura clínica com és el cas de la tifoidea, la reumàtica, la gàstrica o la catarral, però

també n’hi ha d’altres que tenen uns noms que actualment són rars i desconeguts com les

calentures lentes, les calentures santes, les calentures pútrides o les calentures verinoses.

La tos ferina, també anomenada coqueluche o tos convulsiva es troba esmentada en 151 casos

i és una malaltia altament contagiosa, que afecta les vies respiratòries de l’infant tot causant-li

la seva mort. Cal tenir present, però, que aquesta no és una malaltia que afecta únicament als

nens sinó que també pot afectar els adults, fet que fa elevar el risc contagi.

El crup o laringitis aguda va provocar la mort a 122 infants i és una malaltia de les vies altes

respiratòries que provoca una tos seca, sobretot durant el plor i es sol donar en nens de tres


36

mesos a cinc anys. A més, aquells infants prematurs o asmàtics o amb les vies respiratòries

altes més estretes del normal tenen més possibilitats de patir aquesta malaltia.

Gràfic 19 – Les causes de la mortalitat infantil per patologies

Analitzant les diferents malalties que trobem en aquest registre i que es troben a l’annex del

treball, veiem que les que més abunden són les malalties digestives com la diarrea, la

gastroenteritis, la gastritis o la gastrorràgia i també les respiratòries com l’asfixia, la bronquitis

o la congestió pulmonar. A més, també apareixen malalties hematològiques com l’hemofilia o

la hematèmesis, les vasculars com els aneurismes, les apoplexies o les carditis i també les

neurològiques com l’encefalitis o el vessament cerebral. A part d’aquestes malalties més

comunes se n’han transcrit d’altres més curioses en un infant com són aquelles malalties

relacionades amb trastorns psicològics com la hipocondria o l’ansietat.

També hi ha altres malalties que anaven lligades al nivell social i als recursos econòmics de les

famílies dels infants. En el cas de les famílies amb menys poder adquisitiu podem veure que

com a causa de la mort hi consta, per exemple, la misèria, la caquèxia, el marasme o la

debilitat, que indiquen una gran manca de recursos alimentaris. Aquestes malalties contrasten

amb les causes de mort dels nens procedents de famílies més benestants que, a banda de les

malalties infantils, es veuen afectats per accidents o malformacions. Aquesta diferència en

l’esperança de vida entre les classes benestants i les classes humils era deguda, en gran part, a

l’alimentació precària que afavoria l’aparició de malalties infeccioses ja que les classes més

pobres no podien fer front a la despesa econòmica que suposava mantenir una dieta

equilibrada.

General

Digestiva i hepatològica

Fisiològica

Infecciosa

Neumològica

Endocrina, metabòlica y inmunològica

Otorrinolaringològica i estomatològica

Cardiovascular

Dèrmica

Traumatològica i reumatològica

Trastorn psicològic

Nerviosa

Neurològica

-



37

També cal parlar de l’existència de malalties infeccioses, que s’encomanaven molt fàcilment,

com ara la tos ferina, de la qual ja s’ha parlat, la disenteria, el xarampió, la tuberculosi i més

minoritàriament el tifus o la septicèmia. A més d’aquestes cal destacar el cas del còlera, amb

54 casos , que va afectar fortament la població de Vic en les epidèmies d’entre 1854 i 1858. De

tota manera, encara és més destacable la incidència de la verola que va afectar a 108 infants

en una època que ja existia la vacuna que permetia eradicar la malaltia. La vacuna va ser

desenvolupada per Edward Jenner l’any 1796 però pel nombre de morts que va provocar a la

ciutat de Vic entre 1841 i 1871 es pot comprovar que no es va fer arribar a tota la població.

La incidència de moltes malalties en la societat va anar minvant després del descobriment de

les vacunes que les prevenien o les curaven però també es van anar eradicant gràcies a la

millora de la higiene. Al llarg del segle XVIII i paral·lelament a la revolució industrial es va anar

desenvolupament un corrent que proposava una reforma de la medicina preventiva i de les

polítiques de salut pública: l’higienisme. Aquest moviment es va difondre molt durant el segle

XIX i tan els obrers com els benestants van veure que com els afavoria: uns perquè millorarien

les seves condicions de vida i els altres perquè les epidèmies no tenien fronteres socials i a ells

també els afectaven. A més, la societat era conscient de l’explotació obrera i de les

conseqüències sanitàries que això comportava ja que aquestes condicions de vida eren la

causa de l’alta mortalitat i morbiditat durant el segle XIX14. Amb l’aparició d’aquest moviment

moltes malalties infeccioses van anar minvant gràcies a la difusió del sabó, la generalització de

la roba de cotó, la divulgació de preceptes higiènics o per la divulgació de farmacopees (codi

de medicaments que cada estat declara oficial i obligatori, el qual recull les normes oficials de

preparació de medicaments i, cada vegada més, els estàndards de qualitat, identitat i activitat

de les substàncies medicamentoses d’ús més comú). A més, cal afegir-hi la gran millora en la

higiene a nivell urbà amb la canalització de les aigües, amb la neteja de les vies públiques i amb

la recollida d’escombraries que van donar lloc a unes ciutats amb menys mortalitat infantil.15

14 PRATS, Llorenç. La Catalunya rància : les condicions de vida materials de les classes populars a

la Catalunya de la Restauració segons les topografies mèdiques. Barcelona : Alta Fulla, 1996.

15 COBOS, Josep M. Olesa al segle XIX. Olesa de Montserrat: L’Abadia de Montserrat, 1994.


38

PROFESSIÓ DEL PARE DEL DIFUNT

Taula 2 – Ofici del pare del difunt més habituals a la ciutat de Vic

Tenint present els rols socials de l’home i la dona al segle XIX, no és d’estranyar que el Registre

Civil Municipal del Llibre de Defuncions només doni informació sobre l’ofici del pare. Cal tenir

en compte que el paper social de la dona era tenir fills, criar-los, tenir cura de les persones

grans i de la llar tot i que, sovint, les dones treballaven també en el mateix ofici que els seus

homes, tan al camp com a la ciutat, però aquest treball no era reconegut ni social ni

econòmicament.

Els deu oficis més habituals representen el 60% de les professions recollides al Registre.

Aquests deu oficis, alguns dels quals avui en dia han desaparegut, eren: el de teixidor, el de

bracer, el de corder, el de paleta, el de fuster, el de llaurador, el de traginer, el de sabater,el

d’hortolà i el de sastre. Com es pot veure la major part d’aquests oficis estan lligats a la

manufactura (teixidor, corder, sabater i sastre) que representen un 51% i la resta estan lligats a

l’agricultura (bracer, llaurador i hortolà) que en aquest cas, servirà per aprovisionar la ciutat,

representats en un 4% o bé a la construcció (paleta i fuster), representats en un 12%.

Podem comprovar que la indústria tèxtil era molt important a la ciutat de Vic entre 1841 i

1871, pel nombre de teixidors que consten al registre. Amb les dades obtingudes es pot veure

que a Vic hi havia manufactura tèxtil molt especialitzada. Aquesta especialització corresponia a

diferents materials i eren el fil, el lli, el cotó, el cànem i les vetes. La font utilitza per una banda

el terme genèric de teixidor i per altra el terme genèric acompanyat de l’especialització.

Un altre ofici relacionat amb la indústria tèxtil seria el de sastre que també trobem representat

al registre però amb una freqüència més baixa.

Curiosament hi ha molts sabaters i en canvi de pellaires i adobers (curtidors) no n’hi ha gaires,

cosa que fa pensar que a més de pell, s’utilitzaven altres primeres matèries per fer sabates.

Aquesta producció de sabates anava destinada a les classes benestants mentre que en les

OFICI NOMBRE

Absolut %

Tejedor 1184 20,04

Bracero 884 14,96

Soguero 377 6,38

Albañil 223 3,77

Carpintero 201 3,40

Labrador 173 2,93

Arriero 152 2,57

Zapatero 139 2,35

Hortelano 123 2,08

Sastre 108 1,83

TOTAL 3564 60,32


39

classes més humils s’utilitzaven espardenyes. És per això que un altre ofici molt freqüent és el

dels corders que complementaven la feina dels espardenyers (alpargatero) en la producció de

les espardenyes.

En una comarca com la d’Osona que era predominantment agrícola, no és d’estranyar que en

el registre es trobin llauradors. Aquests els trobem en els barris més perifèrics i en el

poblament dispers i la seva producció, juntament amb la dels hortolans, servia sovint per

abastir el mercat de Vic. A les terres més properes al riu Méder hi trobem els hortolans que

aprofitaven l’aigua del riu per fer produir les seves terres i abastir la ciutat de productes

frescos com les hortalisses. La mà d’obra necessària per conrear aquests camps, sobretot

tenint en compte que és una època sense mecanització, es trobava entre les classes més

humils de la ciutat i eren els bracers que els trobem únicament ubicats en els barris més

populars.

També trobem representat el sector del transport, amb els traginers. El document utilitza dos

noms diferents per a definir-los els trajineros i els arrieros. Aquest ofici era necessari pel

desenvolupament econòmic de la ciutat ja que calia transportar els productes del camp cap a

la ciutat.

Dos oficis habituals a la ciutat també eren els paletes i fusters, relacionats amb el camp de la

construcció, molt necessaris en un lloc amb població concentrada i amb la vida domèstica.

Aquests oficis més habituals a la ciutat de Vic els trobem repetits a pràcticament tots els seus

barris, tret dels barris 1 i 3, on no estan gaire representats degut a que són els barris que

concentren la població més benestant i també els grans edificis civils i religiosos. Aquests barris

són habitats per gent amb poder adquisitiu i és allà on es troben els hisendats, propietaris i

també els botiguers, comerciants, confiters, xocolaters i argenters.

A les taules que trobem a continuació, s’hi troben els oficis més habituals a cada barri.

Taula 3 – Ofici del pare del difunt més habitual al Barri 1

OFICI NOMBRE PERCENTATGE

Tendero 38 8,96

Soguero 34 8,02

Sastre 24 5,66

Comerciante 22 5,19

Zapatero 22 5,19

Confitero 18 4,25

Carpintero 12 2,83

Panadero 12 2,83

Chocolatero 11 2,59

Hacendado 11 2,59

Platero 11 2,59



40



Carpintero 48 12,34

Zapatero 32 8,23

Sastre 28 7,20

Cerrajero 16 4,11

Tejedor 16 4,11

Albañil 14 3,60

Soguero 12 3,08

Bracero 11 2,83

Arriero 10 2,57

Sillero 9 2,31



Carpintero 38 10,16

Sastre 37 9,89

Tejedor 37 9,89

Zapatero 29 7,75

Albañil 21 5,61

Hacendado 20 5,35

Bracero 11 2,94

Curtidor 11 2,94

Pintor 8 2,14

Abogado 7 1,87



Tejedor 353 40,62

Bracero 88 10,13

Soguero 80 9,21

Albañil 27 3,11

Arriero 26 2,99

Fabricante 20 2,30

Carpintero 19 2,19

Panadero 17 1,96

Labrador 14 1,61

Tintorero 14 1,61

Trajinero 14 1,61





41



Tejedor 278 33,66

Bracero 67 8,11

Albañil 57 6,90

Arriero 36 4,36

Soguero 35 4,24

Zapatero 26 3,15

Carpintero 22 2,66

Panadero 16 1,94

Traginero 14 1,69

Fabricante 13 1,57

Herrero 13 1,57



Tejedor 111 15,25

Soguero 71 9,75

Bracero 45 6,18

Guantero 32 4,40

Arriero 29 3,98

Curtidor 25 3,43

Carpintero 23 3,16

Panadero 18 2,47

Zapatero 15 2,06

Albañil 14 1,92




42



Tejedor 99 17,52

Soguero 90 15,93

Bracero 33 5,84

Albañil 24 4,25

Curtidor 21 3,72

Carpintero 20 3,54

Arriero 18 3,19

Cerrajero 16 2,83

Labrador 12 2,12

Panadero 12 2,12



Bracero 220 29,73

Tejedor 191 25,81

Soguero 38 5,14

Albañil 31 4,19

Hortelano 20 2,70

Carpintero 15 2,03

Cestero 11 1,49

Daguero 10 1,35

Labrador 10 1,35

Serrador 10 1,35




43



Bracero 209 39,73

Tejedor 55 10,46

Hortelano 42 7,98

Albañil 29 5,51

Labrador 19 3,61

Curtidor 16 3,04

Guantero 14 2,66

Jornalero 13 2,47

Semolero 10 1,90

Alfarero 8 1,52

Arriero 8 1,52

Taula 12 – Ofici del pare del difunt més habitual als masos aïllats


Bracero 197 50,90

Labrador 75 19,38

Hortelano 43 11,11

Molinero 12 3,10

Tejedor 6 1,55

Hacendado 5 1,29

Blanqueador 3 0,78

Ladrillero 3 0,78

Ingeniero 2 0,52

Propietario 2 0,52




44

LA NATURALESA DEL PARE, DE LA MARE I DEL DIFUNT

Taula 13 – Naturalesa del difunt entre 1841 i 1871

NATURALESA NOMBRE ABSOLUT PERCENTATGE

Vic 5559 94,09

Barcelona 199 3,37

Girona 25 0,42

Lleida 17 0,29

Tarragona 7 0,12

Espanya 9 0,15

Europa 4 0,07

No especificat 88 1,49

Taula 14 – Naturalesa del pare del difunt entre 1841 i 1871


Vic 3997 67,65

Barcelona 1286 21,77

Girona 164 2,78

Lleida 83 1,40

Tarragona 23 0,39

Espanya 116 1,96

Europa 41 0,69





45

Taula 15 – Naturalesa de la mare del difunt entre 1841 i 1871


Vic 3980 67,37

Barcelona 1356 22,95

Girona 203 3,44

Lleida 81 1,37

Tarragona 34 0,58

Espanya 49 0,83

Europa 16 0,27


A diferència d’altres aspectes, la informació que tenim sobre els progenitors dels nens difunts,

abasten tan al pare com a la mare.

En el cas dels progenitors masculins predominen els nascuts a la ciutat de Vic, seguits dels

nascuts a les províncies de Barcelona i Girona, cosa natural per la situació geogràfica de Vic.

Cal remarcar que la xifra corresponent a la província de Barcelona és molt més elevada ja que

inclou els pares nascuts a la resta de pobles de la comarca d’Osona on l’activitat agrària hi

predomina. En aquests pobles es donava una alta pressió demogràfica i la seva població vivia

en condicions precàries, de manera que emigraven a les ciutats a la recerca d’una vida millor;

és per això que en aquest grup hi ha representats molts municipis d’Osona com Gurb de la

Plana, Sant Julià de Vilatorta o Sant Hipòlit de Voltregà. Numèricament el segueixen els nascuts

a la resta de l’estat espanyol tot i que no representen un nombre gaire elevat respecte el

global de la naturalesa i provenen de les diferents províncies d’Espanya sense destacar-ne cap

per sobre de les altres. El nombre de pares procedents de la província de Lleida és molt més

abundant que els de la província de Tarragona que no són massa significatius. Cal remarcar

que aquests últims procedeixen pràcticament tots de França i concretament de la Cerdanya i

del Sud de França com és el cas dels que venen de Latour, d’Osseja o de Perpinyà amb

l’excepció dels que venen d’Andorra seguint els tradicionals corrents migratoris.

El cas de les mares és molt similar al dels pares ja que són molt majoritàries les dones

originàries de la ciutat de Vic, seguides de les de les províncies de Barcelona i de Girona per les

raons ja comentades. A diferència dels pares, les mares lleidatanes ocupaven la quarta posició

seguides de les dones procedents de la resta d’Espanya. El nombre de mares procedents de

Tarragona i de la resta d’Europa no era massa significatiu. Les mares que venien de fora de

l’Estat Espanyol eren majoritàriament franceses i venien de poblacions com Sant Llorenç de

Cerdans, Perpinyà o Muret. Altres països representats són Itàlia (Ressago) i Portugal (Setubal).



46

La informació que es té en referència a la naturalesa del difunt diu que la gran majoria són

nascuts a Vic i la resta de procedències coincideixen amb la procedència de les mares. Els nens

de fora de l’Estat Espanyol provenen de França, seguint la tendencia esmentada anteriorment.


47

CONCLUSIONS

En primer lloc, s’ha aconseguit obtenir la xifra de mortalitat infantil a Vic entre 1841 i 1871,

que és de 5.908 nens i representa un 40% del total de defuncions registrades al Registre Civil

Municipal del Llibre de Defuncions.

Durant el període estudiat, la població de la ciutat de Vic augmenta seguint la tendència

demogràfica de Catalunya. Aquest creixement ve determinat per dues causes: per una banda,

el creixement natural de la població i, per l’altra, la recepció de població provinent

majoritàriament dels municipis més petits de la comarca osonenca, que busquen en la ciutat

una vida millor.

En el creixement natural hi incideixen tant la natalitat com la mortalitat. Aquest treball té com

a tema central la mortalitat infantil a la ciutat de Vic i es tracta molt poc la natalitat però

observant l’evolució de la població vigatana es pot veure que els naixements inicien un

descens mantingut, trencat molt poques vegades. La mortalitat infantil també inicia un lent

descens, trencat per les epidèmies del còlera de 1854 i 1858, tot i que aquesta mortalitat

encara és molt elevada.

El descens de la mortalitat infantil ve motivat per les millores en l’alimentació i la higiene. Els

progressos en l’agricultura posen fi a les crisis de subsistència gràcies als millors rendiments

amb la pràctica de noves tècniques agrícoles i en l’emmagatzemament de la producció. A més,

l’arribada del ferrocarril l’any 1875 permet un millor abastiment de la ciutat. També el fet de

que es difongui l’higienisme millora les condicions sanitàries de les ciutats i ajuda a que la

mortalitat inici una progressiva disminució.

Analitzant la mortalitat infantil es pot comprovar que néixen més nens que nenes però també

que en moren més degut a la major incidència de la mortalitat infantil en la població

masculina. Això permet que en edats posteriors s’equilibrin els dos sexes.

En referència a l’edat, destaca la mortalitat neonatal per sobre de la mortalitat postneonatal

d’una manera molt significativa.

Pel que fa a la localització de la mortalitat infantil es pot comprovar que els barris que

acumulen major quantitat de població infantil són aquells en que la mortalita és més elevada.

També es pot constatar que la mortalitat infantil va íntimament relacionada amb el grau de

riquesa dels seus progenitors. Els barris on viuen les classes benestants tenen una mortalitat

infantil més baixa que allà a on viuen els menestrals.

En referència a les causes de la mortalitat infantil les deu més freqüents són les inflamacions,

la dentició, la gastroenteritis, la enteritis, el raquitisme, la pneumònia, les derivades del part,

les febres, la tos ferina i el crup. A més d’elles trobem una gran varietat de malalties lligades

sobretot a l’aparell respiratori i a l’aparell digestiu. Amb elles es veu clarament que el concepte

de malaltia que es té ara no correspon al d’aquell temps, ja que en l’actualitat s’és conscient

que la dentició no és una malaltia mortal. També es pot comprovar la incidència que tenien les

malalties endèmiques com el tifus, el colera o fins i tot la verola i es pot comprovar que tot i


48

que la vacuna de la verola ja s’havia descobert però no havia arribat a tota les classes socials

de la ciutat. Es pot constatar també que en determinats casos la mort estava relacionada amb

l’escassa disponibilitat d’aliments en les classes més humils.

Els deu oficis més habituals entre els pares dels difunts són: el de teixidor, el de bracer, el de

corder, el de paleta, el de fuster, el de llaurador, el de traginer, el de sabater,el d’hortolà i el de

sastre. Com es pot veure la major part d’aquests oficis estan lligats a la manufactura , sobretot

a la tèxtil (teixidor, corder, sabater i sastre), la resta estan lligats a l’agricultura (bracer,

llaurador i hortolà) o bé lligats a la construcció (paleta i fuster). Amb aquestes dades es pot

constatar que la mortalitat infantil afectava bàsicament a les classes humils ja que sinó

constarien moltes més referències a professions liberals, hisendats, propietaris o rendistes.

En referència a la naturalesa dels progenitors, predominen majoritàriament els nascuts a Vic,

seguits dels nascuts a les províncies de Barcelona i de Girona. En menor nombre procedeixen

els pares de la resta de províncies catalanes i espanyoles i hi ha molt poca constància de

moviments migratoris exteriors.

Els treballs demogràfics a partir de fonts inèdites com en aquest cas impliquen molt de temps

per extreure’n les dades. Això fa que no es pugui aprofundir en tots els aspectes i és per això

que aquest treball presenta petites llacunes pel que fa al creixement vegetatiu de la població

de la ciutat de Vic i una comparació de les dades obtingudes amb dades més globals com

podrien ser les de la població catalana. Aquests dos aspectes poden ser motiu d’un nou treball

d’investigació.

Finalment, destacar que les causes de la mortalitat infantil a Vic a mitjans del segle XIX són les

mateixes que actualment provoquen la mort dels infants dels països en vies de

desenvolupament. És per això que la ONU es va plantejar l’any 2002 la reducció de la

mortalitat infantil al món com un dels vuit objectius del mil·lenni ja que és una problemàtica

que es pot evitar i per fer-ho només cal fer el què es va fer a la nostra societat ja fa anys:

canalitzar les aigües residuals, facilitar l’accés de la població a l’aigua potable, educar en la

higiene i la prevenció d’aquestes malalties.


49

BIBLIOGRAFIA

AGUIRRE I BARRIO, Don Juan. Mortalidad en la primera infancia sus causas y medios de

atenuarlas. Madrid: Tipografía Hispano-Americana, 1885, pàgines 137-176.

ARUMÍ BLANCAFORT, Lluís: La guerra dels carlins vista per un infant, Editorial Alpina, 1972, pàgina

45.

BALCELLS, Albert i altres. Història dels Països Catalans: de 1714 a 1975. 2ª edició, Barcelona:

Edhasa, 1980. Volum 2.

BERNABEU-MESTRE, José, RAMIRO FARIÑAS, Diego i altres. El anàlisis histórico de la mortalidad por

causas. Problemas y soluciones. Revista de Demografía Histórica, XXI, I, 2003.

CABRÉ, Anna i PUJADAS, Isabel. Història econòmica de la Catalunya contemporània: Població,

agricultura i energia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1989. Volum 5.

COBOS, Josep M. Olesa al segle XIX. Olesa de Montserrat: L’Abadia de Montserrat, 1994.

Pàgines 14 – 35.

COLL I BOFILL, Dr. Joan. Mortalidad infantil en Barcelona: sus causas y profilaxis. Barcelona:

1900, p. 27-59.

D. F. A. A. P. i D. J. S.. Desgracias de Vich. Breve historia de las que causó la avenida del Méder en

la madrugada del día 8 de octubre de 1863. Vic: 1863.

DE ROCAFIGUERA MONTANYÀ, Núria. El padró d’habitants de Vic de 1831 i 1889: una mostra

d’estadística.

DÍAZ ALCARAZ, Francisco i MORATALLA ISASI, Silvia. La segunda enseñanza hasta la dictadura de

Primo de Rivera. Universitat de Castilla-La Mancha.

DÍAZ ALCARAZ, Francisco i MORATALLA ISASI, Silvia. La segunda enseñanza desde la Segunda

República hasta la Ley Orgánica de Educación. Universitat de Castilla-La Mancha.

ESCRICHE, Don Joaquín. Diccionario razonado de legislación y jurisprudencia.Madrid: Imprenta

de Eduardo Cuesta, 1876.

GALIANA, Mª Eugenia i BERNABEU-MESTRE, Josep. El problema sanitario de España: saneamiento y

medio rural en los primeros decenios del siglo XX, Asclepio. Revista de Historia de la Medicina y

de la Ciencia. Vol. LVIII, juliol-desembre, núm. 2, pàgines 139-164.

GARCÍA GUERRA, Delfín i ÁLVAREZ ANTUÑA, Víctor. Del mal de la rosa a la enfermedad de la

miseria: La etiología social de la pelagra en la bibliografía médica asturiana de los siglos XVIII y

XIX.

GARCÍA VALDÉS, Alberto. Historia de la Medicina. Madrid: Emalsa Interamericana, División de

McGraw-Hill, 1987.


50

JUNYENT, Eduard: La ciutat de Vic i la seva història. Curial Edicions Catalanes. 1976.

LAÍN ENTRALGO, Pedro. La historia clínica: historia y teoría del relato patográfico. 3ª edició,

Madrid: Triacastela, 1998.

MADOZ, Pascual. Articles sobre el Principat de Catalunya al “Diccionario geográfico – estadístico

– histórico de España y sus posesiones de Ultramar”. Barcelona: Curial, 1985. Pàgines 478 –

480.

MAS ADROVER, Joan. De què morien els nostres avantpassats? Les causes de mort a Sineu durant

el segle XIX i primera meitat del segle XX. Revista Gimbernat, 2002.

MASRAMON I MARTÍN, Cristina. L’Abans: Recull Gràfic de Vic (1863 – 1965). Editorial Efadós. El

Papiol, 2000.

NADAL, Jordi i altres. Història econòmica de la Catalunya contemporània. Barcelona:

Enciclopèdia Catalana, 1988 – 1994. Volum 5 (Població, agricultura i energia)

PRATS, Llorenç. La Catalunya rància : les condicions de vida materials de les classes populars a

la Catalunya de la Restauració segons les topografies mèdiques. Barcelona : Alta Fulla, 1996.

RIFÀ I PUJOL, Ma Àngels i VILARDELL I YNARAJA, Miquel. Mortalitat infantil al Lluçanès en els segles

XVI-XVIII. Revista Gimbernat, 2005.

ROMA I CASANOVAS, Francesc. La casa de Misericòrdia de Vic: assistència i control social en

femení. Sant Martí de Centelles: abril del 2007.

ROQUER, Santiago i VILA, Assumpta. La població d’Osona: Evolució i estructura. Eumo editorial.

Vic: 1981.

SERRALLONGA URQUIDI, Joan i RAMOS, Martín. Condicions materials i resposta obrera a la

Catalunya contemporània. Sant Quirze de Besora: Gombau de Besora Associació Cultural,

1992.

VILAR, PIERRE. Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1987-2003. Volum VI.

Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB. La població de Vic: anàlisi demogràfica i noves

tendències de poblament (1975 – 1991). Servei de publicacions de l’Ajuntament de Vic: 1992.


51

WEBGRAFIA

Definiciones de medicina: http://www.definicionesdemedicina.com

Diccionari català: www.diccionaris.cat

Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana: www.diccionari.cat

Diccionari de la Real Academia Española: www.rae.es

Diccionari mèdic: http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Portada

Diccionari mèdic-biològic, històric i etimològic de la Universitat de Salamanca:

http://dicciomed.eusal.es

Enciclopèdia catalana: http://www.enciclopedia.cat

Institut d’Estadística de Catalunya: www.idescat.cat

Institut d’Estudis Catalans: www.iec.cat

Salut dels nens: http://kidshealth.org/parent/en_espanol


52

ANNEX


53

EL CREIXEMENT NATURAL ENTRE 1841 I 1871

Taula 16 – El creixement natural i les dades absolutes de naixements i defuncions

16 Les dades relatives a les defuncions l’any 1842 no són completes, només consta el mes de gener ja que la resta de mesos es troben al llibre 2, el qual no es conserva a l’Arxiu Municipal. 17

Les dades relatives a les defuncions l’any 1843 no són completes, només consta el mes de desembre per la mateixa raó que l’any 1842.

NOMBRE DE NAIXEMENTS NOMBRE DE DEFUNCIONS CREIXEMENT NATURAL

1841 - 1841 169 1841 -

1842 - 184216 18 1842 -

1843 105 184317 14 1843 -

1844 474 1844 184 1844 290

1845 472 1845 169 1845 303

1846 461 1846 157 1846 304

1847 - 1847 293 1847 -

1848 - 1848 177 1848 -

1849 474 1849 223 1849 251

1850 522 1850 164 1850 358

1851 521 1851 164 1851 357

1852 506 1852 190 1852 316

1853 505 1853 212 1853 293

1854 500 1854 383 1854 117

1855 476 1855 207 1855 269

1856 477 1856 188 1856 289

1857 467 1857 201 1857 266

1858 464 1858 314 1858 150

1859 444 1859 173 1859 271

1860 552 1860 187 1860 365

1861 464 1861 173 1861 291

1862 473 1862 221 1862 252

1863 471 1863 228 1863 243

1864 441 1864 206 1864 235

1865 474 1865 206 1865 268

1866 450 1866 194 1866 256

1867 455 1867 200 1867 255

1868 442 1868 197 1868 245

1869 477 1869 233 1869 244

1870 - 1870 193 1870 -

1871 - 1871 228 1871 -

11567

6066

6488

51% 48%

1%


54

LA MORTALITAT INFANTIL PER EDAT I SEXES

Taula 17 – La mortalitat infantil entre 1841 i 1871 per sexes

EDAT

NENS NENES DESCONEGUT TOTAL

Absolut % Absolut % Absolut % Absolut %

0-1 ANY 1084 53,06 943 46,16 16 0,78 2043 34,58

1 ANY 951 50,96 899 48,18 16 0,86 1866 31,58

2 ANYS 417 48,38 437 50,70 8 0,93 862 14,59

3 ANYS 199 50,25 193 48,74 4 1,01 396 6,70

4 ANYS 116 52,73 103 46,82 1 0,45 220 3,72

5 ANYS 81 50,63 76 47,50 3 1,88 160 2,71

6 ANYS 69 51,11 65 48,15 1 0,74 135 2,29

7 ANYS 39 46,43 45 53,57 0 0,00 84 1,42

8 ANYS 59 69,41 26 30,59 0 0,00 85 1,44

9 ANYS 26 45,61 31 54,39 0 0,00 57 0,96

TOTAL 3041 51,47 2818 47,70 49 0,83 5908 100,00

Taula 18 – La mortalitat en infants de menys d’un any d’edat entre 1841 i 1871

0 ANYS TOTAL

Absolut %

0 MESOS 698 34,17

1 MES 181 8,86

2 MESOS 154 7,54

3 MESOS 135 6,61

4 MESOS 106 5,19

5 MESOS 68 3,33

6 MESOS 116 5,68

7 MESOS 98 4,80

8 MESOS 127 6,22

9 MESOS 118 5,78

10 MESOS 137 6,71

11 MESOS 105 5,14

TOTAL 2043 100,00

51% 48%

1%

51% 48%

1%


55

Taula 19 – La mortalitat en infants d’un any d’edat entre 1841 i 1871

1 ANY TOTAL

Absolut %

12 MESOS 329 17,63

13 MESOS 94 5,04

14 MESOS 141 7,56

15 MESOS 205 10,99

16 MESOS 159 8,52

17 MESOS 119 6,38

18 MESOS 334 17,90

19 MESOS 86 4,61

20 MESOS 147 7,88

21 MESOS 78 4,18

22 MESOS 127 6,81

23 MESOS 47 2,52

TOTAL 1866 100,00

Taula 20 – La mortalitat en infants de dos anys d’edat entre 1841 i 1871

2 ANYS TOTAL

Absolut %

24 MESOS 531 61,60

25 MESOS 14 1,62

26 MESOS 43 4,99

27 MESOS 29 3,36

28 MESOS 24 2,78

29 MESOS 10 1,16

30 MESOS 172 19,95

31 MESOS 7 0,81

32 MESOS 19 2,20

33 MESOS 10 1,16

34 MESOS 1 0,12

35 MESOS 2 0,23

TOTAL 862 100,00

51% 48%

1%

51% 48%

1%


56

LA MORTALITAT INFANTIL PER BARRIS

Taula 20 – La mortalitat infantil per barris entre 1841 i 1871

BARRI NOMBRE

Absolut %

1 424 7,18

2 389 6,58

3 374 6,33

4 869 14,71

5 826 13,98

6 728 12,32

7 565 9,56

8 740 12,53

9 526 8,90

MASOS AÏLLATS18 387 6,55

DESCONEGUT 80 1,35

TOTAL 5908 100,00

18

Segurament pertanyen a la Parròquia Alta o a la Parròquia Baixa però el Llibre de Defuncions no ho especifica.

51% 48%

1%


57

CAUSES DE LA MORTALITAT INFANTIL PER ORDRE ALFABÈTIC

MALALTIA

TOTAL Absceso 2 Accidente 82 Afección 6 Afta 5 Ahogo 11 Amigdalitis o angina 40 Anasarca 27 Anemia 63 Aneurisma 18 Ansiedad 1 Apoplejía 26 Ascitis 13 Asfixia 38 Ataque 1 Ataxia 1 Atrofia mesentérica 3 Bronquitis 58 Calentura o fiebre 165 Candidiasis 8 Caquexia 3 Carditis 1 Catarro 67 Cefalitis 1 Cólera 54 Cólico 21 Colitis 9 Congestión cerebral 48 Congestión pulmonar 9 Contusión 2 Convulsión 43 Coqueluche o tos ferina o tos convulsiva 151 Crup o laringitis aguda 122 Debilidad 29 Dentición 504 Derrame cerebral 94 Derrame pulmonar 2 Derrame seroso 1 Detención 1 Diarrea 59 Diátesis 5 Disentería 142 Difteria o garrotillo 51 Eclampsia 25 Emesis 3 Encefalitis 46 Enfermedad 62 Enfermedad crónica 4


58

Enfermedad verminosa 10 Enteritis 427 Enterocolitis 78 Erisipela 4 Erupción 7 Escarlatina 15 Escrófula 8 Espasmódico 10 Espina bífida 3 Flegmasía 4 Flogosis 9 Fractura del cuello 1 Gangrena 5 Gastritis 146 Gastroenteritis 444 Gastrorragia 1 Hematemesis 4 Hemofilia 1 Hemorragia 2 Hepatitis 15 Hernia 15 Herpes 6 Hidropesía 20 Hidrocefalia 16 Hidrotórax 20 Hinchazón 11 Hiperemia 1 Hipertrofia 3 Hipocondría 1 Hipotermia 1 Ictericia 3 Indigestión 2 Infarto 21 Inflamación 1143 Irritación 21 Lactancia 14 Lientería 4 Lombriz 4 Malformación 25 Marasmo 3 Melena 2 Meningitis 29 Mesenteritis 5 Miseria 1 Neumonía o pulmonía 214 Neuralgia 1 Nostalgia 3 Otitis 1 Parálisis pulmonar 5 Paludismo 1 Parotiditis 3 Parto 202


59

Pelagra o mal de la rosa 8 Pénfigo 1 Pericarditis 2 Peritonitis 4 Pleuresía o pleuritis 13 Pústula maligna 1 Quemadura 15 Raquitismo 249 Resfriado 1 Reúma 4 Escarlatina 15 Sarampión 117 Septicemia 1 Síncope 1 Sofoco 15 Taquicardia 2 Tétano 1 Tifus o fiebre tifoidea 29 Trismo 7 Tuberculosis 47 Tumor 30 Ulcera 1 Viruela 108 Desconocidas 114 TOTAL 5908


60

GLOSSARI DE LES MALALTIES

MALALTIA PATOLOGIA SIGNIFICAT

Absceso Patología infecciosa Acumulación de pus en una cavidad nueva formada por

separación de los tejidos corporales.

Accidente Patología general Enfermedad que sobreviene repentinamente.

Afección Patología general Enfermedad.

Afta Patología dérmica Úlcera pequeña, blanquecina, que se forma durante el

curso de ciertas enfermedades, en la mucosa de la boca

o de otras partes del tubo digestivo, o en la mucosa

genital.

Ahogo Patología general Dificultad para respirar por calor u obstrucción de las

vías respiratorias.

Amigdalitis o

angina

Patología

otorrinolaringológic

a y estomatológica

Inflamación de las amígdalas. Amígdalas: cada uno de

los dos cuerpos glandulares y rojizos que, situados a la

entrada de la faringe, constituyen un sistema de

defensa contra las infecciones.

Anasarca Patología dérmica Edema general del tejido celular subcutáneo.

Anemia Patología general Empobrecimiento de la sangre por disminución de su

cantidad total o cantidad de hemoglobina.

Aneurisma Patología

cardiovascular

Dilatación intensa y anormal de un sector del sistema

vascular.

Ansiedad Trastorno

psicológico

Sensación de inquietud, temor, aprensión y desastre

inminente.

Apoplejía Patología

cardiovascular

Suspensión súbita de la acción cerebral por derrame

sanguíneo.

Ascitis Patología digestiva y

hepatológica

Acumulación de líquido seroso en la cavidad del

peritoneo.

Asfixia Patología

neumológica

Suspensión o dificultad en la respiración debido a una

sensación de agobio producida por el excesivo calor o

por el enrarecimiento del aire.

Ataque Patología general Aparición brusca de un trastorno de sintomatología muy

llamativa e impresionante.

http://dicciomed.eusal.es/palabra/pus

http://dicciomed.eusal.es/palabra/cavidad

http://dicciomed.eusal.es/palabra/tejido

http://dicciomed.eusal.es/palabra/enfermedad

http://dicciomed.eusal.es/palabra/ulcera


http://dicciomed.eusal.es/palabra/mucoso-sa

http://dicciomed.eusal.es/palabra/boca

http://dicciomed.eusal.es/palabra/tubo


http://dicciomed.eusal.es/palabra/genital

http://dicciomed.eusal.es/palabra/sangre

http://dicciomed.eusal.es/palabra/hemoglobina

http://dicciomed.eusal.es/palabra/respiracion


61

Ataxia Patología

neurológica

Pérdida de la capacidad de ejecutar movimientos de

manera voluntaria, ordenada y suavemente. Puede

afectar a tronco, extremidades, faringe, laringe etc. Se

debe a la afectación de algunas estructuras del sistema

nervioso.

Atrofia

mesentérica

Patología digestiva y

hepatológica

Disminución en el tamaño o número, o en ambas cosas

a la vez, de uno o varios tejidos de los que forman un

órgano, con la consiguiente minoración del volumen,

peso y actividad funcional, a causa de escasez o retardo

en el proceso nutritivo.

Bronquitis Patología

neumológica

Inflamación aguda o crónica de la membrana mucosa

de los bronquios.

Calentura o

fiebre

Patología general Fenómeno patológico que se manifiesta por elevación

de la temperatura normal del cuerpo y mayor

frecuencia del pulso y la respiración.

Candidiasis Patología infecciosa Grupo de infecciones causadas por un hongo-levadura

del género Candida, generalmente Candida albicans;

pueden ser cutáneas, gastrointestinales, del sistema

respiratorio y genitales. Se puede transmitir por ropas,

objetos y también por contacto sexual.

Caquexia Patología general Estado de extrema desnutrición con pérdida casi total

de la grasa corporal y atrofia muscular intensa,

producido por enfermedades consuntivas; como la

tuberculosis, el cáncer o el Sida.

Carditis Patología

cardiovascular

Inflamación del tejido muscular del corazón.

Catarro Patología

neumológica

Resfriado común; inflamación aguda o crónica de las

membranas nasales, con aumento de la secreción

habitual de moco.

Cefalitis Patología general Inflamación de la cabeza.

Cólera Patología infecciosa Enfermedad aguda provocada por una infección

intestinal de la bacteria Vibrio cholerae; se caracteriza

por vómitos repetidos y abundantes deposiciones

biliosas.

Cólico Patología digestiva y

hepatológica

Acceso doloroso, localizado en los intestinos y

caracterizado por violentos retortijones, ansiedad,

sudores y vómitos.


http://dicciomed.eusal.es/palabra/organo

http://dicciomed.eusal.es/palabra/volumen

http://dicciomed.eusal.es/palabra/proceso

http://dicciomed.eusal.es/palabra/fenomeno

http://dicciomed.eusal.es/palabra/patologico-ca

http://dicciomed.eusal.es/palabra/temperatura

http://dicciomed.eusal.es/palabra/pulso

http://dicciomed.eusal.es/palabra/respiracion

http://dicciomed.eusal.es/palabra/infeccion

http://dicciomed.eusal.es/palabra/genero

http://dicciomed.eusal.es/palabra/candida

http://dicciomed.eusal.es/palabra/desnutricion

http://dicciomed.eusal.es/palabra/atrofia

http://dicciomed.eusal.es/palabra/inflamacion


http://dicciomed.eusal.es/palabra/muscular

http://dicciomed.eusal.es/palabra/corazon


http://dicciomed.eusal.es/palabra/agudo-da

http://dicciomed.eusal.es/palabra/cronico-ca

http://dicciomed.eusal.es/palabra/membrana

http://dicciomed.eusal.es/palabra/nasal

http://dicciomed.eusal.es/palabra/secrecion

http://dicciomed.eusal.es/palabra/moco


http://dicciomed.eusal.es/palabra/cabeza




http://dicciomed.eusal.es/palabra/intestino

http://dicciomed.eusal.es/palabra/bacteria

http://dicciomed.eusal.es/palabra/vomito

http://dicciomed.eusal.es/palabra/bilioso-sa


http://dicciomed.eusal.es/palabra/ansiedad

http://dicciomed.eusal.es/palabra/sudor



62

Colitis Patología digestiva y

hepatológica

Inflamación del colon.

Colon: porción del intestino grueso de los mamíferos,

que empieza donde concluye el ciego, cuando este

existe, y acaba donde comienza el recto.

Congestión

cerebral

Patología

cardiovascular

Perturbación súbita de la circulación cerebral.

Congestión

pulmonar

Patología

neumológica

Acumulo de líquido en el intersticio o en el espacio

alveolar de los pulmones, como consecuencia de

insuficiencia cardiaca izquierda, infecciones y algunas

otras lesiones.

Contusión Patología

traumatológica y

reumatológica

Daño que recibe alguna parte del cuerpo por golpe

fuerte de un objeto duro que no causa herida exterior.

Convulsión Patología general Contracción intensa, involuntaria y violenta de uno o

varios músculos.

Coqueluche o

tos ferina o tos

convulsiva

Patología

neumológica

Enfermedad infecciosa causada por la bacteria

Bordetella pertussis y caracterizada por catarro de las

vías respiratorias y brotes violentos de tos.

Crup o laringitis

aguda

Patología


a y estomatológica

Inflamación de la laringe. Laringe: Órgano tubular,

constituido por varios cartílagos en la mayoría de los

vertebrados, que por un lado comunica con la faringe y

por otro con la tráquea.

Debilidad Patología general Falta de fuerza física.

Dentición Fisiología Conjunto de fenómenos de formación, salida y

crecimiento de los dientes.

Derrame

cerebral

Patología general Presencia de líquido (serosidad, sangre, bilis, etc.) o de

gas en el cerebro.

Derrame

pulmonar

Patología general Presencia de líquido (serosidad, sangre, bilis, etc.) o de

gas en el pulmón.

Derrame seroso Patología general Colección de serosidad extendida bajo la piel

observada, particularmente en el muslo o en los lomos,

después de una contusión.

Detención Patología

cardiovascular

Suspensión del latido del corazón.

Diarrea Patología digestiva y Síntoma que consiste en evacuaciones de vientre


http://dicciomed.eusal.es/palabra/mamifero-ra

http://dicciomed.eusal.es/palabra/ciego-ga

http://dicciomed.eusal.es/palabra/recto

http://dicciomed.eusal.es/palabra/herida

http://dicciomed.eusal.es/palabra/musculo


http://dicciomed.eusal.es/palabra/infeccioso-sa


http://dicciomed.eusal.es/palabra/cartilago

http://dicciomed.eusal.es/palabra/vertebrados

http://dicciomed.eusal.es/palabra/faringe

http://dicciomed.eusal.es/palabra/traquea


http://dicciomed.eusal.es/palabra/crecimiento

http://dicciomed.eusal.es/palabra/diente

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/L%C3%ADquido

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Serosidad

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Bilis

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/L%C3%ADquido

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Serosidad

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Bilis

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/N

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Piel

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/S

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Contusi%C3%B3n

http://dicciomed.eusal.es/palabra/sintoma

http://dicciomed.eusal.es/palabra/vientre


63

hepatológica líquidas y frecuentes.

Diátesis Patología general Predisposición orgánica a contraer una determinada

enfermedad.

Difteria o

garrotillo

Patología infecciosa Enfermedad infecciosa y contagiosa que se caracteriza

por la formación de falsas membranas firmemente

adheridas en las mucosas de las vías respiratorias y

digestivas superiores.

Disentería Patología infecciosa Enfermedad infecciosa que provoca dolor abdominal,

fiebre, diarrea e inflamación y ulceración de la boca.

Eclampsia Patología general Aparición de episodios convulsivos generalizados

durante el embarazo, parto y puerperio.

Emesis Patología digestiva y

hepatológica

Expulsión violenta por la boca de materias contenidas

en el estómago.

Encefalitis Patología general Inflamación del encéfalo. Encéfalo: conjunto de órganos

que forman parte del sistema nervioso de los

vertebrados y están contenidos en la cavidad del

cráneo.

Enfermedad Patología general Alteración más o menos grave de la salud.

Enfermedad

crónica

Patología general Enfermedad que se prolonga durante mucho tiempo.

Enfermedad

verminosa

Patología infecciosa Enfermedad causada por un gusano, en especial, el

lombriz intestinal que se encuentra en el intestino.

Enteritis Patología digestiva y

hepatológica

Inflamación de la membrana mucosa de los intestinos.

Enterocolitis Patología digestiva y

hepatológica

Inflamación del intestino delgado, del ciego y del colon.

Erisipela Patología dérmica Inflamación de la dermis producida por estreptococo,

caracterizada por una placa de color rojo y

comúnmente acompañada de fiebre.

Erupción Patología dérmica Aparición y desarrollo en la piel, o en las mucosas, de

granos, manchas o vesículas; hinchazón y/o

enrojecimiento de la piel.

Escarlatina Patología infecciosa

Fiebre eruptiva caracterizada por un comienzo brusco

(escalofrío violento, angina y cefalea), un enantema

bucal y faríngeo y un exantema generalizado de tinte

http://dicciomed.eusal.es/palabra/liquido-da

http://dicciomed.eusal.es/palabra/organico-ca




http://dicciomed.eusal.es/palabra/contagio





http://dicciomed.eusal.es/palabra/dolor

http://dicciomed.eusal.es/palabra/fiebre

http://dicciomed.eusal.es/palabra/diarrea



http://dicciomed.eusal.es/palabra/episodio

http://dicciomed.eusal.es/palabra/embarazo

http://dicciomed.eusal.es/palabra/parto

http://dicciomed.eusal.es/palabra/puerperio


http://dicciomed.eusal.es/palabra/estomago

http://dicciomed.eusal.es/palabra/salud







http://dicciomed.eusal.es/palabra/ciego-ga

http://dicciomed.eusal.es/palabra/colon


http://dicciomed.eusal.es/palabra/dermis

http://dicciomed.eusal.es/palabra/estreptococo


http://dicciomed.eusal.es/palabra/piel


http://dicciomed.eusal.es/palabra/grano

http://dicciomed.eusal.es/palabra/vesicula


http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Fiebre_eruptiva

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Escalofr%C3%ADo

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Angina

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Y

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Cefalea

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Enantema



64

escarlata y una descamación en forma de anchas placas.

Escrófula Patología general Inflamación de los ganglios linfáticos, acompañada de

un estado de debilidad general que predispone a

contraer enfermedades infecciosas y sobre todo la

tuberculosis.

Espasmódico Patología general Perteneciente al espasmo. Espasmo: Contracción

involuntaria de los músculos, producida generalmente

por mecanismo reflejo

Espina bífida Patología

traumatológica y

reumatológica

Malformación congénita de la espina dorsal o tubo

neural, que se caracteriza porque uno o varios arcos

vertebrales posteriores no han fusionado

correctamente durante la gestación y la médula espinal

queda sin protección ósea.

Flegmasía Patología general Proceso patológico que presenta los fenómenos

característicos de la inflamación.

Flogosis Patología general Inflamación patológica.

Fractura del

cuello

Patología

traumatológica y

reumatológica

Rotura de un hueso del cuello.

Gangrena Patología

traumatológica y

reumatológica

Muerte de los tejidos por falta de riego sanguíneo,

generalmente a causa de una herida seguida de

infección y putrefacción.

Gastritis Patología digestiva y

hepatológica

Inflamación del estómago. Estómago: porción

ensanchada del tubo digestivo, situada entre el esófago

y el intestino.

Gastroenteritis Patología digestiva y

hepatológica

Inflamación simultánea de la membrana mucosa del

estómago y de la de los intestinos.

Gastrorragia Patología

traumatológica y

reumatológica

Hemorragia de la cara interna del estómago que se

traduce a menudo por hematemesis o por melena.

Hematemesis Patología general Vómito de sangre.

Hemofilia Patología general Hemopatía hereditaria, caracterizada por la dificultad

de coagulación de la sangre, lo que motiva que las

hemorragias provocadas o espontáneas sean copiosas y

hasta incoercibles.


http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Descamaci%C3%B3n

http://dicciomed.eusal.es/palabra/espasmo


http://dicciomed.eusal.es/palabra/reflejo

http://dicciomed.eusal.es/palabra/congenito-ta

http://dicciomed.eusal.es/palabra/dorsal

http://dicciomed.eusal.es/palabra/vertebral

http://dicciomed.eusal.es/palabra/gestacion

http://dicciomed.eusal.es/palabra/medula

http://dicciomed.eusal.es/palabra/proceso



http://dicciomed.eusal.es/palabra/caracteristico-ca




http://dicciomed.eusal.es/palabra/hueso

http://dicciomed.eusal.es/palabra/muerte


http://dicciomed.eusal.es/palabra/sanguineo-a





http://dicciomed.eusal.es/palabra/tubo

http://dicciomed.eusal.es/palabra/esofago







http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Hemorragia

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Hematemesis

http://www.portalesmedicos.com/diccionario_medico/index.php/Melena



http://dicciomed.eusal.es/palabra/hemopatia

http://dicciomed.eusal.es/palabra/coagulacion


http://dicciomed.eusal.es/palabra/hemorragia


65

Hemorragia Patología general Flujo de sangre de cualquier parte del cuerpo.

Hepatitis Patología digestiva y

hepatológica

Inflamación del hígado. Hígado: Víscera voluminosa,

propia de los animales vertebrados, que en los

mamíferos tiene forma irregular y color rojo oscuro y

está situada en la parte anterior y derecha del

abdomen. Desempeña varias funciones importantes,

entre ellas la secreción de la bilis.

Hernia Patología general Tumor que se forma por la salida o protrusión de parte

de un órgano a través de una apertura (natural o

accidental) en las paredes de la cavidad que lo contiene.

Herpes Patología dérmica Lesión cutánea inflamatoria que se caracteriza por la

aparición de pequeñas vesículas agrupadas formando

un racimo y rodeadas de un halo rojo.

Hidrocefalia Patología general Hidropesía de la cabeza.

Hidropesía Patología general Retención de líquido en los tejidos; es un síntoma que

puede aparecer en distintas enfermedades.

Hidrotórax Patología general Hidropesía del pecho.

Hinchazón Patología general Aumento de volumen de una parte del cuerpo a causa

de una herida, golpe, etc.

Hiperemia Patología general Abundancia extraordinaria de sangre en una parte del

cuerpo.

Hipertrofia Patología general Aumento excesivo del volumen de un órgano.

Hipocondría Trastorno

psicológico

Trastorno, que consiste en el miedo por el

convencimiento de padecer una enfermedad

importante basándose en una mala interpretación de

los síntomas somáticos; conduce a búsqueda continua

de consultas, pruebas y tratamientos; a pesar de lo cual

siempre persiste la idea.

Hipotermia Patología general Descenso de la temperatura del cuerpo por debajo de

lo normal.

Ictericia Patología digestiva y

hepatológica

Enfermedad producida por la acumulación de

pigmentos biliares en la sangre y cuya señal exterior

más perceptible es la amarillez de la piel y de las

conjuntivas.

Indigestión Patología digestiva y Trastorno que padece el organismo por no haber



http://dicciomed.eusal.es/palabra/higado

http://dicciomed.eusal.es/palabra/tumor

http://dicciomed.eusal.es/palabra/protrusion



http://dicciomed.eusal.es/palabra/lesion

http://dicciomed.eusal.es/palabra/cutaneo-a


http://dicciomed.eusal.es/palabra/hidropesia

http://dicciomed.eusal.es/palabra/cabeza

http://dicciomed.eusal.es/palabra/liquido-da




http://dicciomed.eusal.es/palabra/hidropesia

http://dicciomed.eusal.es/palabra/pecho


http://dicciomed.eusal.es/palabra/volumen


http://dicciomed.eusal.es/palabra/trastorno



http://dicciomed.eusal.es/palabra/somatico-ca

http://dicciomed.eusal.es/palabra/tratamiento

http://dicciomed.eusal.es/palabra/idea

http://dicciomed.eusal.es/palabra/temperatura


http://dicciomed.eusal.es/palabra/pigmento

http://dicciomed.eusal.es/palabra/biliar




66

hepatológica digerido bien los alimentos

Infarto Patología

cardiovascular

Necrosis de un órgano o parte de él por falta de riego

sanguíneo debida a obstrucción de la arteria

correspondiente.

Inflamación Patología general Alteración patológica en una parte cualquiera del

organismo, caracterizada por trastornos de la

circulación de la sangre y, frecuentemente, por

aumento de calor, enrojecimiento, hinchazón y dolor.

Irritación Patología general Afección en una parte del cuerpo que se caracteriza por

enrojecimiento, escozor o dolor.

Lactancia Fisiológica Alimentación infantil mediante la leche materna.

Lientería Patología digestiva y

hepatológica

Diarrea de alimentos no digeridos.

Lombriz Patología digestiva y

hepatológica

Gusano nematodo parásito del intestino humano.

Malformación Fisiología Deformidad congénita en alguna parte del cuerpo.

Marasmo Patología general Extremado enflaquecimiento del cuerpo humano.

Melena Patología digestiva y

hepatológica

Expulsar sangre negra en las deposiciones del vientre,

bien sola o mezclada con excrementos, y como

consecuencia de una hemorragia del estómago, de los

intestinos o de otros órganos.

Meningitis Patología infecciosa Inflamación de las meninges.

Meninges: cada una de las membranas de naturaleza

conjuntiva que envuelven el encéfalo y la medula

espinal.

Mesenteritis Patología digestiva y

hepatológica

Inflamación del mesenterio. Mesenterio: repliegue del

peritoneo, formado principalmente por tejido

conjuntivo que une el estómago y el intestino con las

paredes abdominales.

Miseria - Pobreza extrema.

Neumonía o

pulmonía

Patología

neumológica

Inflamación del pulmón o de una parte de él.

Neuralgia Patología nerviosa Dolor continuo a lo largo de un nervio y de sus

ramificaciones, por lo común sin fenómenos

http://dicciomed.eusal.es/palabra/necrosis


http://dicciomed.eusal.es/palabra/sanguineo-a

http://dicciomed.eusal.es/palabra/arteria


http://dicciomed.eusal.es/palabra/organismo


http://dicciomed.eusal.es/palabra/circulacion



http://dicciomed.eusal.es/palabra/alimentacion

http://dicciomed.eusal.es/palabra/diarrea

http://dicciomed.eusal.es/palabra/alimento


http://dicciomed.eusal.es/palabra/vientre

http://dicciomed.eusal.es/palabra/excremento

http://dicciomed.eusal.es/palabra/hemorragia





http://dicciomed.eusal.es/palabra/meninge


http://dicciomed.eusal.es/palabra/conjuntiva

http://dicciomed.eusal.es/palabra/encefalo

http://dicciomed.eusal.es/palabra/espina

http://dicciomed.eusal.es/palabra/peritoneo


http://dicciomed.eusal.es/palabra/conjuntivo-va




http://dicciomed.eusal.es/palabra/pulmon


http://dicciomed.eusal.es/palabra/nervio



67

inflamatorios y sin afectación de la función motora.

Nostalgia - Tristeza melancólica originada por el recuerdo de una

dicha perdida.

Otitis Patología


a y estomatológica

Inflamación del órgano del oído.

Paludismo Patología infecciosa Enfermedad causada por un protozoo, que se transmite

al hombre por la picadura del mosquito anofeles y

produce fiebres muy intensas.

Parálisis

pulmonar

Patología

neumológica

Privación o disminución del movimiento en el pulmón.

Parotiditis Patología general Inflamación de la glándula parótida. Parótida: cada una

de las dos glándulas salivales mayores, situadas en la

parte posterior de la que segregan una saliva fluida y

rica en albúmina.

Parto Fisiológica Salida del feto y de sus anexos del claustro materno. El

parto puede dividirse en tres etapas: la primera es la

dilatación (del cuello uterino), la segunda es la

expulsión (del feto) y la tercera es el alumbramiento o

salida de la placenta y membranas.

Pelagra o mal

de la rosa

Patología general Enfermedad con manifestaciones cutáneas, digestivas y

nerviosas, producida por falta de vitamina B3 en la

alimentación.

Pénfigo Patología dérmica Nombre que se da a varias enfermedades

caracterizadas por la formación de ampollas cutáneas

llenas de una sustancia amarilla.

Pericarditis Patología

cardiovascular

Inflamación aguda o crónica del pericardio. Pericardio:

envoltura del corazón, que está formada por dos

membranas: una externa y fibrosa, y otra interna y

serosa.

Peritonitis Patología general Inflamación del peritoneo. Peritoneo: membrana serosa

que reviste la cavidad abdominal y forma pliegues que

envuelven las vísceras situadas en esta cavidad.

Pleuresía o

pleuritis

Patología

neumológica

Enfermedad que consiste en la inflamación de la

pleura. Pleura: cada una de las membranas serosas que

en ambos lados del pecho de los mamíferos cubren las

paredes de la cavidad torácica y la superficie de



http://dicciomed.eusal.es/palabra/oido


http://dicciomed.eusal.es/palabra/glandula

http://dicciomed.eusal.es/palabra/parotida

http://dicciomed.eusal.es/palabra/feto

http://dicciomed.eusal.es/palabra/anexos

http://dicciomed.eusal.es/palabra/cuello

http://dicciomed.eusal.es/palabra/feto

http://dicciomed.eusal.es/palabra/placenta




http://dicciomed.eusal.es/palabra/vitamina



http://dicciomed.eusal.es/palabra/ampolla





http://dicciomed.eusal.es/palabra/pericardio


http://dicciomed.eusal.es/palabra/fibroso-sa

http://dicciomed.eusal.es/palabra/seroso-sa


http://dicciomed.eusal.es/palabra/peritoneo




http://dicciomed.eusal.es/palabra/viscera




http://dicciomed.eusal.es/palabra/pleura



http://dicciomed.eusal.es/palabra/pecho

http://dicciomed.eusal.es/palabra/mamifero-ra


http://dicciomed.eusal.es/palabra/toracico-ca


68

los pulmones.

Pústula maligna Patología dérmica Pequeña elevación cutánea llena de pus que evoluciona

de modo desfavorable.

Quemadura Fisiología Herida producida por el fuego o algo que quema.

Raquitismo Patología endocrina,

metabólica y

inmunológica

Enfermedad crónica que, por lo común, solo padecen

los niños. Se debe a la alimentación e higiene

inadecuados; y consiste en trastornos del metabolismo

del calcio, que se manifiestan por encorvadura de los

huesos y debilidad.

Resfriado Patología

neumológica

Enfermedad vírica de poca importancia que se

caracteriza por la inflamación de las mucosas

respiratorias.

Reúma Patología

traumatológica y

reumatológica

Término inespecífico de uso coloquial dolorosas en las

partes musculares y fibrosas del cuerpo.

Sarampión Patología infecciosa Enfermedad febril, contagiosa y muchas veces

epidémica, que se manifiesta por multitud de manchas

pequeñas y rojas, semejantes a picaduras de pulga, y

que va precedida y acompañada de lagrimeo,

estornudo, tos y otros síntomas catarrales; la causa un

virus, específicamente un paramixovirus del género

Morbillivirus.

Septicemia Patología general Género de enfermedades infecciosas, graves,

producidas por el paso a la sangre y su multiplicación en

ella de diversos gérmenes patógenos.

Síncope Patología

cardiovascular

Pérdida repentina del conocimiento y de la sensibilidad,

debida a la suspensión súbita y momentánea de la

acción del corazón.

Sofoco Fisiología Dificultad para respirar.

Taquicardia Patología

cardiovascular

Frecuencia excesiva del ritmo de las contracciones

cardiacas.

Tétano Patología infecciosa Enfermedad muy grave producida por la bacteria

Clostridium tetani que penetra por una herida y libera

grandes cantidades de toxina dañina para el sistema

nervioso. Sus síntomas principales son la contracción

dolorosa y permanente de los músculos y la fiebre.



http://dicciomed.eusal.es/palabra/pus




http://dicciomed.eusal.es/palabra/higiene


http://dicciomed.eusal.es/palabra/metabolismo

http://dicciomed.eusal.es/palabra/calcio


http://dicciomed.eusal.es/palabra/muscular

http://dicciomed.eusal.es/palabra/fibroso-sa


http://dicciomed.eusal.es/palabra/febril


http://dicciomed.eusal.es/palabra/epidemico-ca

http://dicciomed.eusal.es/palabra/estornudo

http://dicciomed.eusal.es/palabra/tos

http://dicciomed.eusal.es/palabra/virus






http://dicciomed.eusal.es/palabra/patogeno-na

http://dicciomed.eusal.es/palabra/sensibilidad


http://dicciomed.eusal.es/palabra/ritmo


http://dicciomed.eusal.es/palabra/bacteria


http://dicciomed.eusal.es/palabra/toxina

http://dicciomed.eusal.es/palabra/sistema

http://dicciomed.eusal.es/palabra/nervio





69

Tifus o fiebre

tifoidea

Patología infecciosa Género de enfermedades infecciosas, graves, con alta

fiebre, delirio o postración, aparición de costras negras

en la boca y a veces presencia de manchas punteadas

en la piel.

Trismo Patología general Contracción tetánica de los músculos maseteros, que

produce la imposibilidad de abrir la boca.

Tuberculosis Patología infecciosa Enfermedad del hombre y de muchas especies animales

producida por el bacilo de Koch, caracterizada por la

formación de tubérculos en los pulmones; en el

desarrollo posterior puede afectar a otros órganos.

Tubérculo: nódulo adherido a un hueso, a una

membrana mucosa o a la piel.

Tumor Patología general Aumento de tamaño o hinchazón de carácter

patológico. Es uno de los signos fundamentales de la

inflamación.

Ulcera Patología dérmica Excavación con pérdida de sustancia de la piel o de una

mucosa.

Viruela Patología infecciosa Enfermedad infecciosa causada por el virus de la

viruela, altamente contagiosa que se caracteriza

por fiebre y aparición en la piel de elevaciones (pápulas)

que pasan a vesículas y después a pústulas, formando

costras que al caer dejan cicatrices persistentes.

Desconocidas - -





http://dicciomed.eusal.es/palabra/delirio




http://dicciomed.eusal.es/palabra/masetero



http://dicciomed.eusal.es/palabra/especie

http://dicciomed.eusal.es/palabra/animal

http://dicciomed.eusal.es/palabra/bacilo

http://dicciomed.eusal.es/palabra/tuberculo



http://dicciomed.eusal.es/palabra/nodulo





http://dicciomed.eusal.es/palabra/caracter


http://dicciomed.eusal.es/palabra/signo






http://dicciomed.eusal.es/palabra/virus




http://dicciomed.eusal.es/palabra/papula


http://dicciomed.eusal.es/palabra/pustula

http://dicciomed.eusal.es/palabra/cicatriz


70

Taula 21 – Les causes de la mortalitat infantil per patologies

PATOLOGIES NOMBRE ABSOLUT PERCENTATGE

Patologia general 2003 33,90

Patologia digestiva i hepatològica 1238 20,95

Patologia fisiològica 775 13,12

Patologia infecciosa 614 10,39

Patologia pneumològica 556 9,41

Patologia endocrina, metabòlica i immunològica 249 4,21

Patologia otorrinolaringològica i estomatològica 163 2,76

Patologia cardiovascular 120 2,03

Patologia dèrmica 52 0,88

Patologia traumatològica i reumatològica 16 0,27

Trastorn psicològic 2 0,03

Patologia nerviosa 1 0,02

Patologia neurològica 1 0,02

No especificada 118 2,00


71

PROFESSIÓ DEL PARE DEL DIFUNT PER ORDRE ALFABÈTIC

Abogado

12

Actor

5

Administrador de coches 1

Administrador de correos 3

Administrador de fincas 1

Administrador de rentas 2

Agente de negocios 6

Albañil

223

Albardero

14

Albéitar

14

Alcaide de las cárceles 2

Alfarero

12

Alguacil

8

Alpargatero

12

Amolador

3

Aparejador

1

Aprestador

1

Arriero

152

Asaonador

2

Aserrador

3

Barbero

4

Bastero

1

Blanqueador 24

Bodegonero 1

Botero

1

Boticario

1

Bracero

884

Brigadier del Regimiento 1

Buhonero

7

Cabo de cornetas 1

Cabo de la Guardia Civil 1

Cabo segundo de la Guardia Civil 1

Cafetero

15

Calcinero

10

Calesero

4

Capitán

5

Capitán de infantería 5

Capitán de telégrafos militares 1

Capitán del Batallón Provincial de Vic 2

Capsista

1

Carabinero

2

Carbonero

5

Carnicero

3


72

Carpintero

201

Carretero

6

Carromatero 4

Cartero

1

Cerero

2

Cerrajero

63

Cestero

16

Chapucero

18

Chocolatero

26

Cintero

1

Cirujano

12

Clavetero

21

Colchonero

3

Comandante de infantería 1

Comerciante 51

Conductor de correos 3

Confitero

33

Constructor de carros 9

Cordelero

2

Cordonero

5

Coronel de caballería 1

Coronel de infantería 2

Coronel del batallón 3

Corredor

2

Cortante

4

Cribador

13

Cubero

1

Cucharero

6

Cuchillero

3

Curtidor

100

Daguero

41

Dorador

3

Drapero

8

Droguero

9

Empleado

1

Empleado en carreteras 1

Escribano

2

Escribiente

28

Escultor

6

Espartero

7

Esquilador

8

Estanquero

2

Estatuario

1

Esterero

2

Fabricante

65

Fagín

7


73

Farmacéutico 8

Fideuero

2

Físico

1

Fogonista

1

Fondista

1

Fosforero

3

Fosforista

3

Fundidor

3

Fundidor de paños 1

Ganadero

2

Guantero

74

Guardia Civil 5

Guardia Municipal 1

Guarnicionero 25

Hacendado

66

Herbolario

2

Herrero

35

Hilador

3

Hilador de lana 2

Hojalatero

15

Hornero

9

Hortelano

123

Impresor

27

Ingeniero

2

Interventor de correos 2

Jaulero

1

Jornalero

52

Labrador

166

Labrador propietario 7

Ladrillero

6

Latonero

16

Leccionista

1

Librero

3

Libretero

1

Limero

1

Lincero

1

Linero

4

Litógrafo

2

Llavatero

2

Maestro

20

Manobre

10

Maquinista

2

Marchante

4

Mariscal

1

Mayordomo

10

Médico

7


74

Mediero

3

Mendigo

1

Mercader

1

Mesonero

9

Molador

1

Molinero

30

Mozo

32

Mozo de escuadra 1

Municipal

1

Músico

6

Negociante

33

Notario

2

Panadero

88

Pasante de causídico 1

Pasante de cirujano 1

Pastelero

1

Pastor

8

Peinero

7

Pelaire

30

Pellejero

1

Peluquero

4

Peón

43

Picador de piezas 3

Picapedrero

6

Pintor

16

Platero

17

Pobre

1

Pordiosero

8

Practicante de cirujano 2

Practicante en notaria 1

Pregonero

1

Procurador

2

Profesor

9

Propietario

42

Puaire

1

Quinquillero 5

Relojero

4

Revendedor 29

Ropavejero

1

Rosariero

1

Sargento

1

Sastre

108

Sedasero

1

Segundo comandante 5

Semolero

34

Sepulturero

3


75

Sereno

1

Seronero

1

Serrador

14

Sillero

22

Sirviente

2

Sobrestante

1

Soguero

377

Soldado

2

Sombrerero

6

Subcabo

1

Subcabo de las rondas volantes 1

Subteniente 1

Tabernero

16

Tartanero

1

Taulero

1

Tejedor

860

Tejedor de algodón 271

Tejedor de cáñamo 5

Tejedor de hilo 38

Tejedor de lana 2

Tejedor de lino 5

Tejedor de vetas 1

Tejedor de velos 2

Tendero

51

Teniente

6

Teniente coronel 1

Teniente de infantería 2

Teniente del batallón 1

Tintorero

58

Tornero

10

Traficante

2

Trajinero

55

Trapero

3

Trasquilador 13

Tratante

2

Tratante en granos 2

Tratante en loza 3

Velero

5

Vendedor

1

Veterinario

1

Vidriero

2

Vigilante

4

Zapatero

139

Zurrador

2

No especificat 315


76

PROFESSIÓ DEL PARE DEL DIFUNT PER BARRIS

BARRI 1

ABSOLUT

Abogado

2

Administrador de Correos 2

Administrador de Rentas 2

Agente de Negocios 1

Albañil

3

Alguacil

4

Amolador

2

Arriero

8

Blanqueador 1

Bracero

3

Brigadier

1

Cafetero

7

Capitán

5

Carabinero

1

Carpintero

12

Cerero

1

Cerrajero

2

Chocolatero

11

Cirujano

4

Comerciante 22

Confitero

18

Cordonero

3

Coronel de infantería 1

Cortante

1

Cribador

1

Cucharero

2

Curtidor

8

Daguero

7

Droguero

6

Empleado

1

Escribano

1

Escribiente

4

Espartero

1

Estanquero

2

Estatuario

1

Fabricante

6

Guantero

1

Guarnicionero 5

Hacendado

11

Herbolario

2

Hojalatero

4

Impresor

10


77

Interventor de correos 2

Labrador

1

Latonero

6

Maestro

2

Médico

1

Mesonero

2

Molador

1

Negociante

5

Notario

1

Panadero

12

Pasante de cirujano 1

Peinero

2

Pintor

3

Platero

11

Practicante de cirujano 2

Procurador

2

Profesor

2

Propietario

8

Quinquillero 4

Relojero

4

Revendedor 4

Ropavejero

1

Sastre

24


Semolero

1

Soguero

34

Sombrerero

2

Tejedor

7


Tejedor de velos 2

Tendero

38

Trajinero

2

Tratante en loza 2

Velero

4

Zapatero

22

No especificat 16

TOTAL

424

BARRI 2

ABSOLUT

Abogado

2

Actor dramático 1

Administrador de correos 1

Albañil

14

Albardero

1

Alfarero

1


78

Alguacil

1

Alpargatero

2

Arriero

10

Barbero

2

Bracero

11

Capitán

4

Capsista

1

Carpintero

48

Cerrajero

16

Chapucero

2

Chocolatero

3

Clavatero

1

Comerciante 3

Confitero

1

Coronel

2

Cortante

1

Cribador

3

Cuchillero

1

Curtidor

3

Daguero

6

Dorador

1

Escribano

1

Escribiente

6

Escultor

3

Farmacéutico 1

Físico

1

Fondista

1

Fosforista

2

Guantero

3

Hacendado

7

Herrero

1

Hilador

2

Hojalatero

5

Hortelano

3

Impresor

7

Jaulero

1

Jornalero

6

Labrador

1

Latonero

2

Librero

1

Libretero

1

Maestro

1

Mayordomo

1

Médico

3

Mesonero

4

Molinero

1


79

Mozo

3

Músico

2

Negociante

1

Panadero

6

Peinero

2

Pelaire

6

Peón

4

Pintor

3

Platero

1

Pobre

1

Profesor

2

Propietario

1

Revendedor 2

Sastre

28

Sedasero

1


Semolero

1

Serrador

1

Sillero

9

Soguero

12

Tabernero

1

Taulero

1

Tejedor

16


Tejedor de hilo 3

Tejedor de lino 2

Tendero

1

Tintorero

2

Tornero

7

Trajinero

2

Vendedor

1

Zapatero

32

No especificat 21

TOTAL

389

BARRI 3

ABSOLUT

Abogado

7

Albañil

21

Alcaide de las cárceles 2

Alguacil

1

Arriero

7

Blanqueador 1

Bracero

11

Buhonero

1

Cabo segundo de la Guardia Civil 1


80

Capitán

1

Carpintero

38

Carretero

1

Cerrajero

5

Chocolatero

6

Cirujano

4

Colchonero

2

Comerciante 4


Confitero

4

Coronel

2

Corredor

1

Cribador

2

Curtidor

11

Daguero

3

Escribiente

5

Fabricante

3

Farmacéutico 1

Fundidor

1

Guantero

3

Guardia Civil 1

Hacendado

20

Hornero

3

Hortelano

1

Impresor

6

Jornalero

4

Labrador

1

Latonero

2

Leccionista

1

Maestro

2

Médico

3

Mozo

1

Músico

1

Panadero

4

Pelaire

4

Pintor

8

Platero

1

Pordiosero

1

Practicante en notaría 1

Pregonero

1

Profesor

1

Propietario

7

Revendedor 2

Sastre

37

Semolero

3

Sereno

1


81

Sillero

5

Soguero

7

Sombrerero

4

Tabernero

1

Tejedor

37


Tendero

3

Teniente

3

Tintorero

1

Tornero

1

Trajinero

2

Trapero

1

Zapatero

29

No especificat 12

TOTAL

374

BARRI 4

ABSOLUT

Actor

1

Actor dramático 1

Albañil

27

Albéitar

1

Aprestador

1

Arriero

26

Barbero

1

Blanqueador 1

Bracero

88

Buhonero

1

Calcinero

6

Calesero

1

Carbonero

2

Carpintero

19

Cerero

1

Cerrajero

1

Cestero

1

Comerciante 5


Confitero

1


Cortante

1

Curtidor

7

Daguero

1

Escribiente

2

Espartero

1

Fabricante

20

Fagín

2


82

Fosforero

3

Ganadero

2

Guantero

4

Guardia Civil 2

Guardia Municipal 1

Guarnicionero 1

Hacendado

8

Herrero

7

Hortelano

3

Impresor

1

Jornalero

9

Labrador

14


Latonero

1

Maestro

1

Mercader

1

Molinero

2

Mozo

4

Negociante

2

Panadero

17

Pastor

4

Peinero

1

Pelaire

3

Peón

12

Picapedrero

1

Pordiosero

2

Propietario

6

Puaire

1

Revendedor 2

Sargento de la guardia 1

Sastre

4

Semolero

4

Sepulturero

3

Serrador

1

Sillero

4

Soguero

80

Soldado

1

Tabernero

1

Tartanero

1

Tejedor

273



Tejedor de hilo 3

Tejedor de lino 1

Teniente

2

Tintorero

14


83

Tornero

2

Trajinero

14

Tratante

2

Veterinario

1

Vigilante

1

Zapatero

3

No especificat 37

TOTAL

869

BARRI 5

ABSOLUT

Actor dramático 1

Albañil

57

Albardero

3

Alfarero

1

Alguacil

2

Alpargatero

1

Arriero

36

Aserrador

1

Bastero

1

Blanqueador 5

Bracero

67

Buhonero

4

Calesero

3

Carabinero

1

Carnicero

3

Carpintero

22

Carrometero 3

Cerrajero

8

Cestero

1

Chapucero

9

Chocolatero

1

Clavatero

6

Comerciante 4

Confitero

2

Cordonero

1

Cribador

1

Cubero

1

Cucharero

1

Curtidor

6

Daguero

1

Drapero

5

Escribiente

1

Escultor

1

Esquilador

2

Fabricante

13


84

Fagín

2

Farmacéutico 2

Guantero

7

Guarnicionero 3

Hacendado

2

Herrero

13

Hilador de lana 2

Hortelano

2

Impresor

3

Jornalero

6

Labrador

7

Librero

2

Llavatero

1

Maestro

6

Manobre

1

Maquinista

1

Marchante

3

Mariscal

1

Mayordomo

1

Mozo

11

Municipal

1

Músico

1

Negociante

5

Panadero

16

Pasante de causídico 1

Pelaire

3

Peón

9

Picapedrero

2

Pordiosero

1

Profesor

2

Propietario

5

Revendedor 4

Rosariero

1

Sastre

3

Semolero

7

Serrador

1

Sillero

1

Sirviente

1

Soguero

35

Subcabo

1

Subteniente 1

Tabernero

4

Tejedor

186


Tejedor de hilo 10

Teniente

1


85

Tintorero

8

Trajinero

14

Trasquilador 11

Vigilante

1

Zapatero

26

No especificat 31

TOTAL

826

BARRI 6

ABSOLUT

Actor dramático 1

Administrador de coches 1

Administrador de fincas 1


Albañil

14

Albardero

9

Albéitar

11

Alfarero

1

Alpargatero

2

Aparejador

1

Arriero

29

Asahonador

1

Barbero

1

Blanqueador 5

Bodegonero 1

Boticario

1

Bracero

45

Buhonero

1

Cabo de cornetas 1

Cafetero

7

Capitán

3

Carpintero

23

Carretero

4

Carromatero 1

Cerrajero

8

Chapucero

1

Chocolatero

1

Cirujano

2

Clavatero

6

Comerciante 10

Confitero

4


Cordonero

1

Coronel

1

Cortante

1

Cribador

5


86

Cucharero

3

Cuchillero

1

Curtidor

25

Daguero

7

Droguero

3

Escribiente

3

Escultor

2

Espartero

4

Esquilador

3

Esterero

2

Fabricante

3

Fagín

3

Farmacéutico 4

Fosforista

1

Fundidor

2

Guantero

32

Guarnicionero 8

Hacendado

6

Herrero

8

Hilador

1

Hojalatero

6

Hornero

1

Hortelano

3

Jornalero

5

Labrador

6

Latonero

4

Llavatero

1

Maestro

1

Manobre

1

Mayordomo

6

Mediero

2

Mesonero

2

Molinero

4

Mozo

8

Negociante

9

Panadero

18

Pastelero

1

Peluquero

1

Peón

4

Picador de piezas 3

Picapedrero

2

Platero

1

Propietario

8

Quinquillero 1

Revendedor 5

Sastre

7


87


Semolero

1

Sillero

2

Sobrestante

1

Soguero

71

Subcabo de las rondas volantes 1

Tabernero

5

Tejedor

76


Tejedor de hilo 3

Tejedor de vetas 1

Tendero

4

Teniente coronel 1

Teniente del batallón 1

Tintorero

13

Traficante

2

Trajinero

10

Trasquilador 1

Tratante en granos 2

Vidriero

1

Vigilante

1

Zapatero

15

No especificat 38

TOTAL

728

BARRI 7

ABSOLUT

Abogado

1

Albañil

24

Albardero

1

Alpargatero

6

Arriero

18

Asahonador

1

Blanqueador 4

Botero

1

Bracero

33

Cabo de la Guardia Civil 1

Carbonero

1

Carpintero

20

Carretero

1

Cerrajero

16

Cestero

3

Chapucero

5

Cirujano

2

Clavatero

7

Colchonero

1


88

Comandante de infantería 1

Comerciante 1

Confitero

2


Corredor

1

Cribador

1

Cuchillero

1

Curtidor

21

Daguero

5

Dorador

1

Drapero

3

Escribiente

5

Espartero

1

Fabricante

10

Fideuero

2

Fundidor de paños 1

Guantero

7

Guardia Civil 1

Guarnicionero 7

Hacendado

7

Herrero

2

Hortelano

6

Jornalero

2

Labrador

12

Latonero

1

Maestro

3

Molinero

4

Mozo

2

Músico

1

Negociante

7

Notario

1

Panadero

12

Pelaire

4

Pellejero

1

Peluquero

2

Peón

1

Platero

2

Profesor

2

Propietario

4

Revendedor 4

Sastre

4

Semolero

5

Seronero

1

Soguero

90

Tabernero

3

Tejedor

55


89



Tejedor de hilo 9

Tejedor de lino 2

Tendero

4


Tintorero

10

Trajinero

6

Tratante en loza 1

Zapatero

6

Zurrador

1

No especificat 32

TOTAL

565

BARRI 8

ABSOLUT

Albañil

31

Albéitar

1

Alfarero

1

Alpargatero

1

Arriero

8

Aserrador

2

Blanqueador 4

Bracero

220

Cafetero

1

Carpintero

15

Cartero

1

Cerrajero

6

Cestero

11

Chapucero

1

Cintero

1

Clavatero

1

Comerciante 2

Confitero

1

Cordelero

2

Curtidor

3

Daguero

10

Empleado en carreteras 1

Escribiente

2

Fabricante

9

Fogonista

1

Guantero

3

Guarnicionero 1

Herrero

1

Hornero

4

Hortelano

20


90

Jornalero

7

Labrador

10


Ladrillero

1

Lincero

1

Litográfo

1

Maestro

2

Manobre

5

Maquinista

1

Marchante

1

Mayordomo

1

Mendigo

1

Molinero

2

Mozo de escuadra 1

Músico

1

Negociante

3

Panadero

2

Peinero

1

Pelaire

7

Peluquero

1

Peón

7

Pintor

1

Platero

1

Pordiosero

2

Propietario

1

Revendedor 6

Semolero

2

Serrador

10

Sirviente

1

Soguero

38

Soldado de la Habana 1

Tabernero

1

Tejedor

161


Tejedor de hilo 6

Tejedor de lana 2

Tendero

1


Tintorero

7

Trajinero

1

Trapero

2

Vigilante

1

Zapatero

1

Zurrador

1

No especificat 48

TOTAL

740


91

BARRI 9

ABSOLUT


Albañil

29

Albéitar

1

Alfarero

8

Arriero

8

Bracero

209

Calcinero

4

Carbonero

2

Carpintero

3

Chocolatero

4

Curtidor

16

Daguero

1

Esquilador

2

Fabricante

1

Guantero

14

Herrero

1

Hornero

1

Hortelano

42

Jornalero

13

Labrador

19

Ladrillero

2

Limero

1

Linero

4

Maestro

1

Manobre

3

Molinero

5

Mozo

2

Negociante

1

Pastor

3

Pelaire

1

Peón

6

Picapedrero

1

Pordiosero

2

Semolero

10

Serrador

1

Soguero

6

Tejedor

43


Tejedor de hilo 4

Tintorero

2

Trajinero

4

Zapatero

1

No especificat 36

TOTAL

526


92

MASOS

ABSOLUT

Albañil

1

Amolador

1

Blanqueador 3

Bracero

197

Carpintero

1

Dorador

1

Hacendado

5

Herrero

1

Hortelano

43

Ingeniero

2

Labrador

73


Ladrillero

3

Mayordomo

1

Mesonero

1

Molinero

12

Peinero

1

Pelaire

1

Propietario

2

Sastre

1

Sillero

1

Soguero

1

Tejedor

4


Trasquilador 1

Velero

1

No especificat 25

TOTAL

387 DESCONEGUT

ABSOLUT

Albañil

2

Arriero

2

Cerrajero

1

Esquilador

1

Guardia Civil 1

Herrero

1

Labrador

22

Litógrafo

1

Maestro

1

Mediero

1

Mozo

1

Panadero

1

Pastor

1

Pelaire

1


93

Pintor

1

Soguero

3

Tejedor

14

Tintorero

1

Vidriero

1

Zapatero

4

No especificat 19

TOTAL

80


94

GLOSSARI D’OFICIS

OFICI DESCRIPCIÓ

Abogado Licenciado o doctor en derecho que ejerce profesionalmente la dirección y defensa de las partes en toda clase de procesos o el asesoramiento y consejo jurídico.

Actor Hombre que interpreta un papel en el teatro.

Administrador de coches

Persona que administra coches.

Administrador de correos

Persona que administra el correo, servicio público que tiene por objeto el transporte de la correspondencia oficial y privada.

Administrador de fincas

Persona que administra una propiedad inmueble, rústica o urbana.

Administrador de rentas

Persona que administra el ingreso, caudal y aumento de la riqueza de una persona.

Agente de negocios Persona que negocia la compra o venta de bienes y servicios.

Albañil Maestro u oficial que construye edificios u obras en que se emplean, según los casos, ladrillos, piedra, cal, arena, yeso, cemento u otros materiales semejantes.

Albardero Fabricante o vendedor de albardas, la pieza principal del aparejo de las caballerías de carga, que se compone de dos a manera de almohadas rellenas, generalmente de paja y unidas por la parte que cae sobre el lomo del animal.

Albéitar Hombre que ejerce la veterinaria.

Alcaide Persona que tiene a su cargo el gobierno de una cárcel.

Alfarero Fabricante de vasijas de barro cocido.

Alguacil Oficial inferior de justicia, que ejecuta las órdenes del tribunal a quien sirve.

Alpargatero Persona que hace o vende alpargatas, un calzado de lonza con suela de esparto o cáñamo, que se asegura por simple ajuste o con cintas.

Amolador Hombre que tiene por oficio amolar instrumentos cortantes o punzantes.

Aparejador Técnico titulado que interviene con funciones propias en la construcción de edificaciones.

Aprestador Persona que apareja, prepara, dispone lo necesario para hacer algo.

Arriero Persona que trajina con bestias de carga.

Asaonador19 ASSAONADOR: Qui té per ofici assaonar les pells, és a dir, netejar-les i preparar-les convenientment donant-los la flexibilitat i consistència necessàries per usar-les en diferents aplicacions industrials. CURTIDOR.

Aserrador Hombre que tiene por oficio aserrar, cortar o dividir con la sierra.

Barbero Hombre que tiene por oficio afeitar o hacer la barba.

Bastero Fabricante o vendedor de bastos, aparejos o albardas.

Blanqueador20 BLANQUER: Qui té per ofici assaonar les pells. Persona que adoba

19

Paraula catalana castellanitzada. 20 Paraula catalana castellanitzada.


95

les pells dels animals després d’haver-ne estat eliminat el pèl o la llana, per transformar-les en matèries utilitzables per a calçat, vestir, marroquineria, tapisseria o altres aplicacions. ASSAONADOR, CURTIDOR.

Bodegonero Persona que tiene bodegón, una taberna.

Botero Hombre que hace, adereza o vende botas o pellejos para vino, vinagre, aceite, etc.

Boticario Persona que profesa la ciencia farmacéutica y que prepara y expende las medicinas.

Bracero21 BRACER: Jornaler que treballa al camp per cavar i fer altres feines de braços.

Brigadier del Regimiento de infantería

Oficial general cuya categoría era inmediatamente superior a la de coronel en el Ejército y a la de contraalmirante en la Marina.

Buhonero Persona que lleva o vende cosas de buhonería, conjunto de chucherías y baratijas de poca monta, como botones, agujas, cintas, peines, etc.

Cabo de cornetas del Batallón Provincial de Vic

Militar de la clase de tropa inmediatamente superior al soldado o marinero e inferior al sargento encargado de la corneta, bandera pequeña terminada en dos farpas y con una escotadura angular en medio de ellas, que usaban en el Ejército los regimientos de dragones, y en la Marina sirve de insignia, cuya significación ha variado según los tiempos.

Cafetero Persona que vende café en un sitio público.

Calcinero Hombre que saca la piedra y la calcina.

Calesero Hombre que tiene por oficio conducir calesas, carruaje de cuatro y, más comúnmente, de dos ruedas, con la caja abierta por delante, dos o cuatro asientos y capota de vaqueta.

Capitán Oficial de graduación inmediatamente superior al teniente e inferior al comandante.

Capitán de infantería Oficial de graduación inmediatamente superior al teniente e inferior al comandante encargado de la tropa que sirve a pie en la milicia.

Capitán de telégrafos militares

Oficial de graduación inmediatamente superior al teniente e inferior al comandante encargado de los telégrafos.

Capitán del Batallón Provincial de Vic

El que mandaba una compañía de infantería de marina.

Capsista22 -

Carabinero Soldado destinado a la persecución del contrabando.

Carbonero Persona que fabrica o vende carbón.

Carnicero Persona que vende carne.

Carpintero Persona que por oficio trabaja y labra madera.

Carretero Persona que gobierna o fabrica carros y carretas.

Carromatero Hombre que gobierna un carromato, carro grande de dos ruedas, con dos varas para enganchar una caballería o más en reata, y que suele tener bolsas de cuerda para recibir la carga, y un toldo de lienzo y cañas.

Cartero Persona cuyo oficio es repartir las cartas del correo.

21

Paraula catalana castellanitzada. 22 No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula.


96

Cerero Persona que labra o vende la cera.

Cerrajero Maestro u oficial que hace cerraduras, llaves, candados, cerrojos y otras cosas de hierro.

Cestero Persona que hace o vende cestos o cestas.

Chapucero Herrero que fabrica clavos, trébedes, badiles y otras cosas bastas de hierro. Vendedor de hierro viejo.

Chocolatero Persona que tiene por oficio vender chocolate.

Cintero Persona que hace o vende cintas.

Cirujano Persona que profesa la parte de la medicina que tiene por objeto curar las enfermedades por medio de operación.

Clavetero Persona que fabrica o vende clavos.

Colchonero Persona que tiene por oficio hacer o vender colchones.

Comandante de infantería

Jefe militar de categoría comprendida entre las de capitán y teniente coronel encargado de la tropa que sirve a pie en la milicia.

Comerciante Persona propietaria de un comercio.

Conductor de correos Persona que conduce el correo, servicio público que tiene por objeto el transporte de la correspondencia oficial y privada.

Confitero Persona que tiene por oficio hacer o vender todo género de dulces y confituras.

Constructor de carros Que construye carruajes de dos ruedas, con lanza o varas para enganchar el tiro, y cuya armazón consiste en un bastidor con listones o cuerdas para sostener la carga, y varales o tablas en los costados, y a veces en los frentes, para sujetarla.

Cordelero Persona que tiene por oficio hacer o vender cordeles y otras obras de cáñamo.

Cordonero Persona que tiene por oficio hacer o vender cordones, flecos, etc.

Coronel Jefe militar que manda un regimiento.

Corredor Mandatario que, como comerciante acreditado, actúa vendiendo o comprando por cuenta de uno o varios mandantes.

Cortante Carnicero.

Cribador Persona que limpia el trigo u otra semilla, por medio de la criba, del polvo, tierra, neguilla y demás impurezas.

Cubero Fabricante o vendedor de cubas, recipiente de madera, que sirve para contener agua, vino, aceite u otros líquidos. Se compone de duelas unidas y aseguradas con aros de hierro, madera, etc., y los extremos se cierran con tablas. También se hace modernamente de chapa metálica.

Cucharero Persona que hace o vende cucharas.

Cuchillero Fabricante o vendedor de cuchillos.

Curtidor Persona que tiene por oficio adobar y aderezar las pieles.

Daguero23 DAGUER: Fabricant de dagues, ganivets…

Dorador Hombre que tiene por oficio cubrir con oro la superficie de algo.

Drapero Persona que vende paños.

Droguero Persona que hace o vende artículos, de droguería, productos de limpieza y pinturas.

Empleado Persona que desempeña un destino o empleo.

Empleado en carreteras

Persona que desempeña un destino o empleo en las carreteras.

23 Paraula catalana castellanitzada.


97

Escribano Persona que por oficio público está autorizada para dar fe de las escrituras y demás actos que pasan ante él.

Escribiente Persona que tiene por oficio copiar o poner en limpio escritos ajenos, o escribir lo que se le dicta.

Escultor Persona que profesa el arte de modelar, tallar o esculpir en barro, piedra, madera, etc., figuras de bulto.

Espartero Persona que fabrica obras de esparto o que las vende.

Esquilador Persona que tiene por oficio cortar el pelo, vellón o lana de los ganados y otros animales.

Estanquero Persona que tiene a su cargo la venta pública del tabaco y otros géneros estancados.

Estatuario Artista que hace estatuas.

Esterero Fabricante de esteras, tejido grueso de esparto, juncos, palma, etc, o formado por varias pleitas cosidas, que sirve para cubrir el suelo de las habitaciones y para otros usos.

Fabricante24 Persona que fabrica, produce objetos en serie, generalmente por medios mecánicos.

Fagín25 -

Farmacéutico Persona que, provista del correspondiente título académico, profesa o ejerce la farmacia.

Fideuero FIDEERO: Persona que fabrica fideos u otras pastas semejantes.

Físico Persona que profesa la física o tiene en ella especiales conocimientos.

Fogonista FOGONERO: Encargado de cuidar del fogón, sobre todo en las máquinas de vapor.

Fondista Persona que tiene a su cargo una fonda.

Fosforero Persona que vende fósforos.

Fosforista26 -

Fundidor Operario que tiene por oficio fundir.

Fundidor de paños Operario que tiene por oficio fundir paños.

Ganadero Dueño de ganados, que trata en ellos y hace granjería.

Guantero Persona que hace o vende guantes.

Guardia Civil En España, cuerpo de seguridad destinado principalmente a mantener el orden público en las zonas rurales, y a vigilar las fronteras marítimas o terrestres, así como las carreteras y ferrocarriles.

Guardia Municipal Cuerpo dependiente de los ayuntamientos, y a las órdenes del alcalde, destinado a mantener el orden y los reglamentos en lo tocante a la Policía urbana.

Guarnicionero Fabricante o vendedor de guarniciones para caballerías.

Hacendado Que tiene muchos bienes raíces.

Herbolario Persona que se dedica a recoger hierbas y plantas medicinales o que comercia con ellas.

Herrero Hombre que tiene por oficio labrar el hierro.

Hilador Persona se dedica a reducir a hilo el lino, cáñamo, lana, seda, algodón, etc.

24 A Vic, també s’anomenaven fabricants aquells que es dedicaven a fer llonganisses. 25

No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula. 26

No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula.


98

Hilador de lana Persona se dedica a reducir a hilo la lana.

Hojalatero Fabricante o vendedor de piezas de hojalata, una lámina de hierro o acero, estañada por las dos caras.

Hornero Persona que tiene por oficio cocer pan y templar para ello el horno.

Hortelano Persona que por oficio cuida y cultiva huertas.

Impresor Persona que dirige una imprenta o es su propietaria.

Ingeniero Persona que profesa la ingeniería o alguna de sus ramas.

Interventor de correos Persona que autoriza y fiscaliza el correo para asegurar su corrección.

Jaulero Persona que tiene por oficio hacer jaulas.

Jornalero Persona que trabaja a jornal.

Labrador Persona que posee hacienda de campo y la cultiva por su cuenta.

Ladrillero Persona que tiene por oficio hacer o vender ladrillos.

Latonero Fabricante o vendedor de latón, una aleación de cobre y cinc, de color amarillo pálido y susceptible de gran brillo y pulimiento.

Leccionista Maestro que da lecciones en casas particulares.

Librero Persona que tiene por oficio vender libros.

Libretero27 -

Limero Persona que vende limas.

Lincero28 -

Linero Persona que trata en lienzos o tejidos de lino.

Litógrafo Persona que practica la litografía, arte de dibujar o grabar en piedra preparada al efecto, para reproducir, mediante impresión, lo dibujado o grabado.

Llavatero29 -

Maestro Persona que enseña una ciencia, arte u oficio, o tiene título para hacerlo.

Manobre Obrero que ayuda al oficial a emplear los materiales.

Maquinista Persona que dirige o gobierna las máquinas, especialmente si estas son de vapor, gas o electricidad.

Marchante Persona que comercia especialmente con cuadros u obras de arte.

Mariscal Militar que antiguamente tenía el cargo de aposentar la caballería.

Mayordomo Criado principal a cuyo cargo está el gobierno económico de una casa o hacienda.

Médico Persona legalmente autorizada para profesar y ejercer la medicina.

Mediero Persona que hace o vende medias.

Mendigo Persona que habitualmente pide limosna.

Mercader Persona que trata o comercia con géneros vendibles.

Mesonero Persona que posee o tiene a su cargo un mesón, establecimiento típico, donde se sirven comidas y bebidas.

Molador30 -

Molinero Persona que tiene a su cargo un molino.

Mozo Hombre que sirve en las casas o al público en oficios humildes.

Mozo de escuadra Miembro de la Policía territorial catalana.

Municipal Individuo de la Guardia Municipal, Cuerpo dependiente de los ayuntamientos, y a las órdenes del alcalde, destinado a mantener

27 No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula. 28

No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula. 29

No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula. 30 No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula.


99

el orden y los reglamentos en lo tocante a la Policía urbana.

Músico Persona que conoce el arte de la música o lo ejerce, especialmente como instrumentista o compositor.

Negociante Persona que negocia géneros comerciales.

Notario Funcionario público autorizado para dar fe de los contratos, testamentos y otros actos extrajudiciales, conforme a las leyes.

Panadero Persona que tiene por oficio hacer o vender pan.

Pasante de causídico Procurador o representante de una parte en un proceso que está preparando su tesis.

Pasante de cirujano Persona que profesa la cirugía que está preparando su tesis.

Pastelero Persona que tiene por oficio hacer o vender pan.

Pastor Persona que guarda, guía y apacienta el ganado, especialmente el de ovejas.

Peinero Persona que fabrica o vende peines.

Pelaire Encargado de preparar la lana que ha de tejerse.

Pellejero Persona que tiene por oficio adobar o vender pieles.

Peluquero Persona que tiene por oficio peinar, cortar el pelo o hacer y vender pelucas, rizos, etc.

Peón Jornalero que trabaja en cosas materiales que no requieren arte ni habilidad.

Picador de piezas31 -

Picapedrero Encargado de labrar las piedras.

Pintor Persona que profesa o ejercita el arte de la pintura. Persona que tiene por oficio pintar puertas, ventanas, paredes, etc.

Platero Persona que vende objetos labrados de plata u oro, o joyas con pedrería.

Pobre Que pide limosna.

Pordiosero Que pide limosna.

Practicante de cirujano Persona que posee el título para el ejercicio de la cirugía menor.

Practicante en notaria Persona que posee el título para ejercer de notario.

Pregonero Oficial público que en alta voz da los pregones, publica y hace notorio lo que se quiere hacer saber a todos.

Procurador Persona que en virtud de poder o facultad de otra ejecuta en su nombre algo.

Profesor Persona que ejerce o enseña una ciencia o arte.

Propietario Que tiene cargo u oficio que le pertenece, a diferencia de quien solo transitoriamente desempeña las funciones inherentes a él.

Puaire32 -

Quinquillero Persona que fabrica o vende quincalla, un conjunto de objetos de metal, generalmente de escaso valor, como tijeras, dedales, imitaciones de joyas, etc.

Relojero Persona que hace, compone o vende relojes.

Revendedor Que vuelve a vender lo que se ha comprado con ese intento o al poco tiempo de haberlo comprado.

Ropavejero Persona que vende, con tienda o sin ella, ropas y vestidos viejos, y

baratijas usadas.

Rosariero Persona que hace o vende rosarios.

31

No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula. 32 No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula.


100

Sargento Suboficial de categoría comprendida entre la de sargento y brigada.

Sastre Persona que tiene por oficio cortar y coser vestidos, principalmente de hombre.

Sedasero33 -

Semolero34 SEMOLER: Qui fa o ven sèmola, un blat o un altre cereal sense pell i mòlt incompletament, formant una farina grossa.

Sepulturero Hombre que tiene por oficio abrir las sepulturas y sepultar a los muertos.

Sereno Encargado de rondar de noche por las calles para velar por la seguridad del vecindario, de la propiedad.

Seronero Persona que hace o vende serones, sera más larga que ancha, que sirve regularmente para carga de una caballería.

Serrador Hombre que tiene por oficio serrar troncos de árboles.

Sillero Persona que se dedica a hacer sillas o a venderlas.

Sirviente Persona que sirve como criado.

Sobrestante35 SOBRESTANT: Encarregat de vigilar i dirigir el treball d’una colla de treballadors.

Soguero Fabricante o vendedor de sogas (cuerdas gruesas de esparto).

Soldado Persona que sirve en la milicia.

Sombrerero Persona que hace sombreros o los vende.

Subcabo Persona que está por debajo del cabo.

Subteniente Persona que está por debajo del teniente.

Tabernero Persona que tiene una taberna, establecimiento público, de carácter popular, donde se sirven y expenden bebidas y, a veces, se sirven comidas.

Tartanero36 TARTANER: Conductor del carruatge anomenat tartana.

Taulero37 -

Tejedor Persona que tiene por oficio tejer, entrelaza hilos, cordones, espartos, etc., para formar telas, trencillas, esteras u otras cosas semejantes.

Tendero Dueño o dependiente de una tienda, especialmente de comestibles.

Teniente Oficial de graduación inmediatamente superior al alférez e inferior al capitán.

Teniente coronel Oficial de graduación inmediatamente superior al alférez e inferior al capitán.

Tintorero Persona que tiene por oficio teñir o dar tintes.

Tornero Persona que tiene por oficio hacer obras en el torno.

Traficante Persona que comercia, negocia con el dinero y las mercancías.

Trajinero Persona que acarrea o lleva géneros de un lugar a otro.

Trapero Persona que compra y vende trapos y otros objetos usados.

Trasquilador Hombre que trasquila, corta el pelo o la lana a algunos animales.

Tratante Persona que se dedica a comprar géneros para revenderlos.

Tratante en loza Persona que se dedica a comprar géneros para revenderlos.

Velero Persona que hace velas o las vende.

33 No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula. 34 Paraula catalana castellanitzada. 35

Paraula catalana castellanitzada. 36

Paraula catalana castellanitzada. 37 No s’ha trobat cap significat per aquesta paraula.


101

Vendedor Que vende.

Veterinario Persona que se halla legalmente autorizada para profesar y ejercer la ciencia y el arte de precaver y curar las enfermedades de los animales.

Vidriero Persona que trabaja en vidrio o que lo vende.

Vigilante Persona encargada de velar por algo.

Zapatero Persona que por oficio hace zapatos, los arregla o los vende.

Zurrador Persona que curte y adoba las pieles quitándoles el pelo.


102

NATURALESA DEL DIFUNT

POBLACIÓ

NOMBRE ABSOLUT

Aiguafreda (Barcelona)

2

Albacete

1

Alpens (Barcelona)

2

Amer (Girona)

1

Angumela (França)

1

Arbúcies (Girona)

2

Arenys de Mar (Barcelona)

1

Arfa (Lleida)

1

Arguestues (Lleida)

1

Avinyó (Barcelona)

1

Badalona (Barcelona)

2

Bailén (Jaén)

1

Barcelona

67

Barceloneta (Barcelona)

1

Bellpuig (Lleida)

1

Berga (Barcelona)

2

Borredà (Barcelona)

3

Bunyola (Mallorca)

1

Caldes de Montbui (Barcelona) 1

Campdevànol (Girona)

2

Cardona (Barcelona)

1

Castellar de N'Hug (Barcelona) 2

Castellar del Vallès (Barcelona) 1

Centelles (Barcelona)

1

Corá (Tarragona)

1

Cornellana (Lleida)

1

Falgàs (Girona)

1

Figueres (Girona)

1

Folgueroles (Barcelona)

3

França

2

Gavà (Barcelona)

1

Girona

1

Gósol (Lleida)

1

Gràcia (Barcelona)

1

Granollers (Barcelona)

1

Granollers del Vallès (Barcelona) 1

Guils del Cantó (Lleida)

6

Gurb (Barcelona)

4

Igualada (Barcelona)

3

Joval (Lleida)

1

La Castanya

1

La Corunya

1


103

La Pobla de Lillet (Barcelona) 2

Lleida

1

Lluçà (Barcelona)

1

Madrid

1

Malla (Barcelona)

1

Manlleu (Barcelona)

6

Manresa (Barcelona)

4

Massanes (Girona)

1

Mataró (Barcelona)

1

Moià (Barcelona)

3

Mollet del Vallès (Barcelona) 1

Montmany (Barcelona)

1

NN

87

Noves (Lleida)

1

Oló (Barcelona)

6

Olost (Barcelona)

4

Olot (Girona)

3

Oristà (Barcelona)

3

Pallerols (Lleida)

2

Pals (Girona)

1

Parren (Barcelona)

1

Perafita (Barcelona)

1

Prats de Lluçanès (Barcelona) 3

Queralbs (Girona)

1

Reinàs (Barcelona)

1

Reus (Tarragona)

2

Ribes (Girona)

1

Ripoll (Girona)

1

Riudeperes (Barcelona)

4

Riudoms (Girona)

1

Riuprimer (Barcelona)

3

Roda (Barcelona)

6

Rupit (Barcelona)

1

Russafa (València)

1

Sant Andreu de Palomar (Barcelona) 1

Sant Bartomeu del Grau (Barcelona) 1

Sant Boi de Lluçanès (Barcelona) 1

Sant Hilari Sacalm (Girona)

2

Sant Hipòlit de Voltregà (Barcelona) 1

Sant Joan de les Abadesses (Girona) 2

Sant Julià de Vilatorta (Barcelona) 1

Sant Martí de Campmajor (Girona) 1

Sant Martí de Provençals (Barcelona) 1

Sant Martí de Riudeperes (Barcelona) 3

Sant Pere de Torelló (Barcelona) 2

Sant Quirze de Besora (Barcelona) 1


104

Sant Quirze Safaja (Barcelona) 1

Sant Sadurní d'Osormort (Barcelona) 1

Sant Vicenç de Torelló (Barcelona) 1

Santa Coloma Sasserra (Barcelona) 1

Santa Eugènia de Berga (Barcelona) 2

Santa Eulàlia de Puig-Oriol (Barcelona) 1

Santa Eulàlia de Riuprimer (Barcelona) 4

Santa Perpètua (Barcelona) 1

Saragossa

1

Seva (Barcelona)

3

Sevilla

1

Sora (Barcelona)

2

Tabèrnoles (Barcelona)

2

Taradell (Barcelona)

7

Tarragona

2

Tona (Barcelona)

3

Torelló (Barcelona)

2

Torre d'Oristà (Barcelona)

1

Tost (Lleida)

1

Tregurà (Girona)

1

Ulldecona (Tarragona)

1

València

1

Vallfogona (Girona)

1

Valls (Tarragona)

1

Vic (Barcelona)

5559

Vidrà (Girona)

1

Vilatorta (Barcelona)

2

TOTAL

5908


105

NATURALESA DEL PARE DEL DIFUNT

POBLACIÓ

NOMBRE ABSOLUT

Abarzuza (Navarra)

1


1

Alacant

2

Alburquerque (Badagoz)

3

Alcañiz (Teruel)

3

Alcoi (Alacant)

1

Alcora (València)

2

Alesanco (La Rioja)

4

Almagro (Ciudad Real)

4

Alpens (Barcelona)

39

Andorra

3

Aránsa (Lleida)

2

Arbúcies (Girona)

4

Arganza (León)

1

Arles (França)

6

Artés (Barcelona)

1

Ascó (Tarragona)

1

Atesanca (Logronyo)

2

Azadón (León)

1


2

Balaguer (Lleida)

1

Baliella (Girona)

1

Banza (Lleida)

1

Barbuja (Girona)

1

Barcelona

73

Bellaret (Lleida)

1

Bellcaire (Girona)

1

Bellpuig (Lleida)

2

Berga (Barcelona)

36

Beroví (Guipúzcoa)

1

Betllica (Girona)

1

Bilbao

2

Binen (Lleida)

1

Bocairent (València)

1

Borja (Saragossa)

3


10

Bunyola (Mallorca)

1

Burgos

1

Busen (Lleida)

2

Caixans (Girona)

1

Calatayud (Saragossa)

1

Calders (Barcelona)

1


106

Caldes de Montbui (Barcelona)

1

Calldetenes (Barcelona)

1


2

Camperas (Girona)

1

Camprodon (Girona)

2

Canet de Mar (Barcelona)

1

Canillo (Andorra)

1

Capellades (Barcelona)

3

Capelles (Lleida)

1

Cardona (Barcelona)

2

Cartagena

2

Casserres (Barcelona)

3

Castell de l'Areny (Barcelona)

4

Castellar de n'Hug (Barcelona)

13

Castelló (Navarra)

1

Castellterçol (Barcelona)

1

Castielfabib (València)

1

Castilla La Vieja

2


8

Cervera (Lleida)

8

Coll de Nargó (Lleida)

1

Corbera (Barcelona)

1

Corcó (Barcelona)

4

Còrdova

1

Cornellana (Lleida)

3

Currià (Barcelona)

2

D'en Bas (Girona)

1

Departament de Perpinyà (França)

2

Dorria (Girona)

2

El Vendrell (Tarragona)

2

Épila (Saragossa)

1

Esparreguera (Barcelona)

2

Espart (Barcelona)

1

Espinelves (Barcelona)

2

Estada (Osca)

3

Estany (Barcelona)

1

Estoll (Girona)

1

Figueres (Girona)

3


31

Fonollosa (Barcelona)

4

França

1

Fuentealbilla (Albacete)

1

Fullen (Lleida)

1

Galicia

4

Gerri de la Sal (Lleida)

1

Gijón (Astúries)

1


107

Girona

3

Gironella (Barcelona)

1

Gombrèn (Girona)

4

Gósol (Lleida)

3

Granollers (Barcelona)

3

Granollers de la Plana (Barcelona)

5

Grus (Girona)

1


6

Gurb (Barcelona)

94

Gurrià (Barcelona)

1

Hablanda de las peñas (Galicia)

1

Herba (València)

1

Hostalrich (Girona)

1

Hurtó (Lleida)

1


8

Jorba (Lleida)

1

La Badella (Barcelona)

1

La Garriga (Barcelona)

2

La Mata (Castelló de la Plana)

1

La Pobla de Lillet (Lleida)

1

La Seu d'Urgell (Lleida)

1

La Vola (Barcelona)

1

Ladesma (Salamanca)

3

Latour (França)

5

Les (Lleida)

3

L'Escala (Girona)

2

L'Estany (Barcelona)

3

Llaés (Girona)

1

Lleida

1

Lles (Lleida)

1

Llívia (Girona)

1

Lloret (Barcelona)

1

Llosas (Barcelona)

1

Lluçà (Barcelona)

8

Lorca (Múrcia)

4

Madrid

6

Madrigal de las altas torres (Ávila)

4

Malla (Barcelona)

25

Mallorca

1

Mallorens (Barcelona)

1

Manlleu (Barcelona)

48

Manresa (Barcelona)

16

Maó (Menorca)

1

Marlés (Barcelona)

1

Masies de St. Hipòlit de Voltregà (Barcelona)

2

Matajudíos (Burgos)

1


108

Matamala (Barcelona)

2

Matamargó (Barcelona)

2

Mataró (Barcelona)

13

Moià (Barcelona)

23

Monforte (Salamanca)

1

Montariola (Barcelona)

1

Montblanc (Tarragona)

2

Montenegro (Soria)

1

Montesquiu (Barcelona)

1

Montornés (Barcelona)

2

Montseny (Barcelona)

1

Muntanyola (Barcelona)

7

Munter (Barcelona)

5

Navà (Barcelona)

1

Naval (Osca)

2

NN

198

Noves (Lleida)

4

Ocenja (França)

3

Olesa (Barcelona)

1

Olesa de Montserrat (Barcelona)

1

Oló (Barcelona)

7

Olost (Barcelona)

17

Olot (Girona)

19

Olvan (Barcelona)

1

Orense

1

Organyà (Lleida)

1

Orient (Mallorca)

1

Oriola (Lleida)

2

Oristà (Barcelona)

21

Osormort (Barcelona)

2

Osuna (Sevilla)

1

Padranyosa (Lleida)

1

Palau (França)

1

Pallerols (Lleida)

2

Palma de Mallorca

4

Pardines (Girona)

1


1

Perales (Teruel)

7

Perigó (França)

1

Perpinyà (França)

1

Pineda (Barcelona)

3

Pobla de Híjar (Teruel)

1

Pobla de Tremp (Lleida)

1

Poncerola (Barcelona)

1

Pons de Segre (Lleida)

1

Porta (França)

1


109

Pratdip (Tarragona)

1

Prats (Barcelona)

1

Prats de Lluçanès (Barcelona)

43

Prenyanosa (Lleida)

2

Priorat de la Badella (Barcelona)

1

Pruit (Barcelona)

3

Puigcerdà (Girona)

7

Puig-reig (Barcelona)

7

Pumarola (Barcelona)

1

Queixans (Girona)

1

Queralbs (Girona)

2

Reus (Tarragona)

3

Ribes (Girona)

11

Rion de Montanyó (França)

1

Ripoll (Girona)

29

Ripollet (Barcelona)

4

Riudaura (Girona)

5


29

Riudoms (Girona)

2


26

Rocafort (França)

1

Roda (Barcelona)

20

Rodós (Barcelona)

1

Ronda (Màlaga)

1

Ronies (França)

1

Roses (Girona)

2

Rubió (Lleida)

1

Sabadell (Barcelona)

10

Saderra (Barcelona)

1

Saldes (Barcelona)

1

Sallavinera (Barcelona)

1

Sallent (Barcelona)

4

Salt (Girona)

1

Sanaüja (Lleida)

1

Sant Andreu de Palomar (Barcelona)

9

Sant Andreu de Bancells (Barcelona)

1

Sant Bartomeu del Grau (Barcelona)

12

Sant Boi (Barcelona)

2

Sant Boi de Lluçanès (Barcelona)

20

Sant Cucufat del Penedès (Barcelona)

1

Sant Esteve d'Aia (Sant Sebastià)

1

Sant Esteve de Funel (França)

2

Sant Esteve d'en Bas (Girona)

1

Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)

2

Sant Feliu de Pallerols (Girona)

1

Sant Feliu de Terrassola (Barcelona)

1


110

Sant Feliu de Torelló (Barcelona)

5

Sant Feliu Sasserra (Barcelona)

5

Sant Fructuós de Balenyà (Barcelona)

1

Sant Fruitós de Bages (Barcelona)

2


1

Sant Hipòlit de Voltregà (Barcelona)

18

Sant Joan de les Abadesses (Girona)

7

Sant Joan de Vilada (Lleida)

1

Sant Joan del Galí (Barcelona)

1

Sant Joan d'Horta (Barcelona)

5

Sant Joan les Fonts (Girona)

1

Sant Julià (Barcelona)

1

Sant Julià de Vilatorta (Barcelona)

49

Sant Llorenç de Cerdans (França)

11

Sant Llorenç de la Muga (Girona)

5

Sant Llorenç de Morunys (Lleida)

4

Sant Llorenç Savall (Barcelona)

5

Sant Martí de Campmajor (Girona)

1

Sant Martí de Centelles (Barcelona)

3

Sant Martí de la Nou (Barcelona)

1

Sant Martí de Marlès (Barcelona)

6

Sant Martí de Riudeperes (Barcelona)

18

Sant Miquel de la Guàrdia (Barcelona)

1

Sant Pere de l'Ars (Barcelona)

1

Sant Pere Sallavinera (Barcelona)

4

Sant Privat (Girona)

1

Sant Quirze (Barcelona)

1

Sant Quirze de Besora (Barcelona)

11

Sant Quirze Safaja (Barcelona)

6

Sant Sadurní d'Osormort (Barcelona)

3

Sant Salvador de la Vedella (Barcelona)

8

Sant Salvador de Pallargues (Lleida)

2

Sant Vicenç de Riells (Barcelona)

1

Sant Vicenç de Rus (Barcelona)

1

Sant Vicenç de Torelló (Barcelona)

4

Santa Cecília de Voltregà (Barcelona)

11

Santa Coloma de Farners (Girona)

6

Santa Coloma de Queralt (Tarragona)

4

Santa Coloma Sasserra (Barcelona)

1

Santa Eugènia de Berga (Barcelona)

68

Santa Eulàlia de Puig-oriol (Barcelona)

3

Santa Eulàlia de Riuprimer (Barcelona)

20

Santa Maria de Corcó (Barcelona)

6

Santa Maria de la Quar (Barcelona)

4

Santa Maria de l'Estany (Barcelona)

1

Santa Maria d'Oló (Barcelona)

1


111

Santa Pau (Girona)

2

Santiago de Compostel·la (Galícia)

1

Santoyo (Palència)

1

Sants (Barcelona)

2

Saragossa

8

Sarrià (Barcelona)

1

Savassona (Barcelona)

2

Selva (Lleida)

1

Sena (Osca)

1

Senau (Barcelona)

1

Sentfores (Barcelona)

45

Seva (Barcelona)

9

Sevilla

2

Sils (Girona)

1

Sisqué (Barcelona)

2

Sobremunt (Barcelona)

1

Solsona (Lleida)

2

Sora (Barcelona)

2

Súria (Barcelona)

3

Susqueda (Girona)

1

Talamanca (Barcelona)

1


53

Tarragona

5

Tàrrega (Lleida)

2

Tarrés (Tarragona)

1

Tavèrnoles (Barcelona)

12

Tavertet (Barcelona)

4

Terrassa (Barcelona)

4

To (Lleida)

1

Tona (Barcelona)

31

Tordera (Barcelona)

1


14


2

Torroella de Montgrí (Girona)

1

Tortosa (Tarragona)

1

Tossa (Girona)

1

Tost (Lleida)

8

Tregurà (Girona)

1

València

1

Vall d'Aran (Lleida)

1

Valladolid

4

Vallcarca (Barcelona)

1

Valldeneu (Barcelona)

1

Vallfogona (Girona)

4

Valls (Tarragona)

3

Vic (Barcelona)

3997


112

Vidrà (Girona)

8

Vidreres (Girona)

1

Vielha (Lleida)

1

Vila Joiosa (Alacant)

1

Vilada (Barcelona)

10

Viladrau (Girona)

3

Vilagrassa (Lleida)

1

Vilalleons (Barcelona)

8

Vilanova de Sau (Barcelona)

6

Vilassar de Dalt (Barcelona)

1

Villacañas (Toledo)

1

Villafranca (Navarra)

1

Vilobí d'Onyar (Girona)

3

Vinyoles (Barcelona)

4

Viver (Barcelona)

5

TOTAL

5908


113

NATURALESA DE LA MARE DEL DIFUNT

POBLACIÓ

NOMBRE ABSOLUT

Abansa de la Seu (Lleida)

1

Aguilar de Segarra (Barcelona)

1

Aguiló (Lleida)

2


3

Aja (Girona)

2

Alacant

2

Álava

1

Albán (Barcelona)

1

Albanyà (Girona)

1

Alboquers (Barcelona)

1

Alcorà (Castelló)

1

Almadén del Azogue (Ciutat Real)

1

Alpens (Barcelona)

27

Aner (Lleida)

1

Apolliana (Girona)

1

Aranyonet (Girona)

2

Arbúcies (Girona)

4

Argentona (Barcelona)

1

Armàncies (Girona)

1

Artés (Barcelona)

7

Avinyó (Barcelona)

7


5

Bagà (Barcelona)

2

Baget (Girona)

1

Balenyà (Barcelona)

1

Baliella (Girona)

1

Banyeres (Lleida)

1

Barbadillo del Monte (Burgos)

1

Barcelona

117

Bas (Barcelona)

3

Begudà (Girona)

1

Bellcaire (Girona)

1

Bellpuig (Lleida)

1

Bellver (Girona)

1

Benasque (Osca)

2

Benidorm (Alacant)

1

Berga (Barcelona)

43

Berti (Barcelona)

1

Borén (Lleida)

1


19

Bossòst (Lleida)

3

Bruch (Barcelona)

1


114

Bunyola (Mallorca)

1

Cabó (Lleida)

1

Cadis

1

Calaf (Barcelona)

1

Calders (Barcelona)

2

Caldes de Malavella (Girona)

1

Calldetenes (Barcelona)

1

Cambrils (Tarragona)

3


11

Camprodon (Girona)

4

Canaldà (Lleida)

1

Canovelles (Barcelona)

1

Cardona (Barcelona)

1

Cartagena (Múrcia)

3

Cassà de la Selva (Barcelona)

1

Castell de l'Areny (Barcelona)

4

Castellar de N'Hug (Barcelona)

2

Castellar del Vallès (Barcelona)

2

Castellbò (Lleida)

1

Castellterçol (Barcelona)

19


20

Cervera (Lleida)

6

Clot de Vianya (Girona)

2

Collsuspina (Barcelona)

4

Conca de Tremp (Lleida)

1

Conques (Lleida)

2

Colorado (Logronyo)

1

Cora (Tarragona)

1

Cornellana (Lleida)

1

Das (Girona)

1

D'En Bas (Girona)

2

Deba (Guipúzcoa)

1

Departament de Perpinyà (França)

1

El Brull (Barcelona)

7

Escaldes (França)

1

Espart (Barcelona)

1

Espunyola (Lleida)

1

Estany (Barcelona)

4

Esterri d'Àneu (Lleida)

1

Falset (Tarragona)

3

Figaró (Barcelona)

1

Figueres (Girona)

4


24

França

2

Gallifa (Barcelona)

1

Girona

3


115

Gironella (Barcelona)

9

Gleva (Barcelona)

1

Gombrèn (Girona)

4

Gósol (Lleida)

1

Gràcia (Barcelona)

1

Granollers de la Plana (Barcelona)

11

Granollers del Vallès (Barcelona)

8


7

Gurb (Barcelona)

81

Horta (Barcelona)

2

Hostalets de Balenyà (Barcelona)

2

Hostalets d'en Bas (Girona)

1

Hostalric (Girona)

1


3

La Baells (Girona)

2

La Blava (Barcelona)

1

La Garriga (Barcelona)

3

La Pobla de Segur (Lleida)

1

La Quar (Barcelona)

1

La Selva (Tarragona)

3

La Seu d'Urgell (Lleida)

4

La Vinya (Girona)

1

La Vola (Barcelona)

1

Laballs (Barcelona)

1

Labansa (Lleida)

1

Lerín (Navarra)

1

Les (Lleida)

3

Les Eres (Lleida)

1

L'Estany (Barcelona)

2

Setúbal (Portugal)

1

Llaers (Lleida)

1

Llanera (Lleida)

1

Lleida

2

Lles (Lleida)

1

Llívia (Girona)

2

Lloret de Mar (Girona)

1

Lloses (Barcelona)

3

Lluçà (Barcelona)

4

Logronyo

1

Madrid

2

Malanyeu (Barcelona)

1

Malgrat (Barcelona)

1

Malla (Barcelona)

35

Mallorca

1

Manlleu (Barcelona)

62

Manresa (Barcelona)

16


116

Marfà (Barcelona)

1

Marlés (Barcelona)

5

Masies de Sant Hipòlit (Barcelona)

1

Matamala (Barcelona)

1

Mataró (Barcelona)

8

Milan (França)

1

Moià (Barcelona)

14

Monistrol de Montserrat (Barcelona)

1

Montmany (Barcelona)

1

Montagut (Girona)

1

Montclar (Barcelona)

2

Montesquiu (Barcelona)

2

Montseny (Barcelona)

4

Muga (Girona)

1

Muntanyola (Barcelona)

1

Muret (França)

1

Navà (Girona)

3

Navarcles (Barcelona)

1

Navarra

1

NN

189

Novelles del Vallès (Barcelona)

1

Noves (Lleida)

1

Olesa de Montserrat (Barcelona)

1

Oleta (Girona)

1

Oló (Barcelona)

26

Olost (Barcelona)

4

Olot (Girona)

29

Olvan (Barcelona)

4

Organyà (Lleida)

1

Orís (Barcelona)

11

Oristà (Barcelona)

19

Orrios (Teruel)

1

Osca

1

Osormort (Barcelona)

1

Osseja (França)

1

Ossos (Girona)

1

Oviedo (Astúries)

1

Pallejà (Barcelona)

1

Palma de Mallorca

2

Pals (Girona)

2

Papiol (Barcelona)

1

Paradell (Barcelona)

1

Pardines (Girona)

2

Pardinyes (Lleida)

4


22

Perpinyà (França)

2


117

Pineda (Barcelona)

1

Pinto (Madrid)

1

Pobla de Lillet (Barcelona)

5

Pollença (Mallorca)

1

Ponts (Barcelona)

1

Portillada (Barcelona)

1

Pratdip (Tarragona)

1

Prats de Lluçanès (Barcelona)

68

Preixana (Lleida)

1

Pruit (Barcelona)

1

Prullans (Lleida)

2

Puigcerdà (Girona)

5

Puigcervé (Lleida)

1

Queralbs (Girona)

1

Rabos (Girona)

1

Rajadell (Barcelona)

1

Remolinos (Saragossa)

1

Ressago (Itàlia)

1

Reus (Tarragona)

6

Ribes (Barcelona)

1

Ribes de Sitjàs (Barcelona)

1

Rion de Montanyó (França)

1

Ripoll (Girona)

24


30

Riudoms (Girona)

1


23

Roda de Ter (Barcelona)

12

Sabadell (Barcelona)

6

Salart (Girona)

1

Saldes (Barcelona)

1

Sallent (Barcelona)

6

Salvatierra (Saragossa)

1

Sant Agustí de Lluçanès (Barcelona)

4

Sant Andreu de Bancells (Barcelona)

1

Sant Andreu de Palomar (Barcelona)

1

Sant Bartomeu del Grau (Barcelona)

6

Sant Boi de Lluçanès (Barcelona)

6

Sant Celoni (Barcelona)

1

Sant Cugat (Barcelona)

1

Sant Esteve de Fumel (França)

2

Sant Esteve d'en Bas (Girona)

1

Sant Feliu de Guíxols (Girona)

2

Sant Feliu de Pallerols (Girona)

11

Sant Feliu de Terrassola (Barcelona)

2

Sant Feliu del Piñó (Barcelona)

1

Sant Feliu Sasserra (Barcelona)

1


118

Sant Fructuós de Balenyà (Barcelona)

1

Sant Genís de Balenyà (Barcelona)

1

Sant Gervasi (Barcelona)

1


4

Sant Hipòlit de Voltregà (Barcelona)

34

Sant Jaume de Frontanyà (Barcelona)

4

Sant Joan de Bellcaire (Girona)

2

Sant Joan de Fàbregas (Barcelona)

2

Sant Joan de les Abadesses (Girona)

9

Sant Joan les Fonts (Girona)

1

Sant Julià (Barcelona)

1

Sant Julià de Vilatorta (Barcelona)

13

Sant Julià Sassorba (Barcelona)

6

Sant Llorenç de Cerdans (França)

3

Sant Llorenç de la Muga (Girona)

4

Sant Llorenç de Morunys (Lleida)

3

Sant Llorenç dels Piteus (Lleida)

5

Sant Llorenç Savall (Barcelona)

3

Sant Martí (Barcelona)

1

Sant Martí d'Albars (Barcelona)

1

Sant Martí de Campmajor (Girona)

1

Sant Martí de Centelles (Barcelona)

1

Sant Martí de Riudeperes (Barcelona)

20

Sant Martí de Sobremunt (Barcelona)

1

Sant Miquel de Castellar (Barcelona)

1

Sant Miquel de Colera (Girona)

1

Sant Miquel de Malgrat (Barcelona)

1

Sant Pere d'Ars (Barcelona)

1

Sant Pere de Torelló (Barcelona)

11

Sant Quirze de Besora (Barcelona)

18

Sant Quirze Safaja (Barcelona)

4

Sant Sadurní d'Osormort (Barcelona)

2

Sant Vicenç de Torelló (Barcelona)

3

Santa Cecília de Voltregà (Barcelona)

15

Santa Coloma de Queralt (Tarragona)

3

Santa Coloma Sasserra (Barcelona)

1

Santa Cruz de la Zarza (Toledo)

1

Santa Eugènia de Berga (Barcelona)

37

Santa Eulàlia de Puig-Oriol (Barcelona)

7

Santa Eulàlia de Riuprimer (Barcelona)

15

Santa Maria de Vallcebre (Barcelona)

1

Santa Maria de Besora (Barcelona)

1

Santa Maria de Corcó (Barcelona)

17

Santa Maria de l'Estany (Barcelona)

5

Santa Maria de Merlès (Barcelona)

3

Santa Maria d'Oló (Barcelona)

9


119

Santander

1

Santpedor (Barcelona)

1

Saragossa

2

Sau (Barcelona)

5

Segòvia

1

Selva del Camp (Tarragona)

2

Semanat (Barcelona)

2

Senillosa (França)

1

Sentfores (Barcelona)

37

Setúbal (Portugal)

2

Seva (Barcelona)

1

Sevilla

1

Sisquer (Lleida)

4

Sobremunt (Barcelona)

3

Solsona (Lleida)

4

Sora (Barcelona)

4

Sort (Lleida)

2

Taberdes (Barcelona)

1

Tabèrnoles (Barcelona)

2

Tagamanent (Barcelona)

1


51

Tarragona

8

Tavertet (Barcelona)

3

Tivissa (Tarragona)

1

Toledo

6

Tona (Barcelona)

34

Tordera (Barcelona)

3


15


1

Torrecilla de Cameros (Logronyo)

1

Torroella de Montgri (Girona)

2

Tortellà (Girona)

3

Tossa (Girona)

5

Tost (Lleida)

3

Tuixent (Lleida)

2

Turbià (Tarragona)

1

València

1

Vallcebre (Barcelona)

2

Vallfogona (Girona)

7

Vallfogona (Tarragona)

1

Vespella (Barcelona)

4

Vianya (Girona)

1

Vic (Barcelona)

3980

Vidrà (Girona)

9

Vila Roja (Girona)

1

Vilada (Barcelona)

2


120

Viladrau (Girona)

10

Vilafranca del Penedès (Barcelona)

3

Vilafranca (Tarragona)

1

Vilajuïga (Barcelona)

4

Vilalleons (Barcelona)

12

Vilallonga (Barcelona)

1

Vilanova de Sau (Barcelona)

1

Vilanova de Sitjàs (Barcelona)

1

Vilatorta (Barcelona)

15

Villafranca (Barcelona)

2

Vinyoles (Barcelona)

2

TOTAL

5908

la mortalitat infantil a vic (1841 1871)premisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform... ·...

Documents