1 Concert de tardor 13'44Guitarra i quartet de cordaPalau d'hivern 14'05Soprano, clarinet i quartet de corda

2 Mans 2'503 Joc 2'284 Ponts 3'105 Natura 6'176 Croquis 14'06

Quartet de corda7 Instrospecció 8'12

Clarinet8 Quintet de la Sala de Llevant 20'45

Clarinet i quartet de corda

Enregistrament realitzat el mes de maig de 2007 als Estudis Moraleda (La Garriga)Presa de so i muntatge: Albert MoraledaDisseny portada: Llorenç Balsach

Dip. Leg.: B-41563-2010©(P) 2010 ARS HARMONICA(www.lamadeguido.com)

DDD

Quartet Glinka BCNAla Voronkova i Guerassim Voronkov, violinsBernat Bofarull, violaNabi Cabestany, violoncel

Jaume Torrent, guitarraTina Gorina, sopranoJosep Fuster, clarinet

Durada

71'32

XAVIER BENGUEREL

AH217

EN

GL

ISH

CO

MM

EN

TA

RY

IN

SID

EC

OM

EN

TA

RIO

S E

N E

SP

AÑ

OL

EN

EL

IN

TE

RIO

RC

OM

EN

TA

RIS

EN

CA

TA

LÀ

A L

'IN

TE

RIO

R

IX

AV

ER

BE

NG

UE

RE

L • P

ala

u d

'hiv

ern

/ AH

217

XA

VIE

RB

EN

GU

RE

L• P

ala

u d

'hiv

ern

/ AH

217

E

*A la meva companya, en agraïment per tantes hores compartides en el respecte i la llibertat.

2

MÚSICA PER A QUARTET DE CORDA IALTRES INSTRUMENTS

Concert de tardor (2005)

Malgrat les dificultats que confessa tenir al’hora de concebre un llenguatgeguitarrístic, Xavier Benguerel ha esdevingutun compositor notòriament prolífic en laseva producció per a guitarra.

Si al llarg de la història el llenguatge de laguitarra ha basculat entre l’escripturamelòdica d’arrels violinístiques il’harmònica de fonaments pianístics,Benguerel aconsegueix un perfecteequilibri entre ambdues tendències.Aquesta feliç confluència possibilita al’intèrpret de gaudir d’un desplegament detècniques virtuosístiques i recursosinstrumentals marcadament contrastats i,alhora, proporciona a l’oient un discursguitarrístic amb una plenitud sonoraperfectament equilibrada amb lespropostes del quartet o de l’orquestra decorda.

El Concert de tardor recull –amb visiórenovada– algunes de les millors troballesque el compositor ens ha anat oferint alllarg de la seva producció per a guitarra. Elcaràcter dialogant, l’estructura formal,l’eficàcia instrumental i la varietat de

textures fan que aquesta obra sigui moltatractiva a l’hora de formar part de laprogramació d’un concert.

Jaume Torrent

Palau d’hivern (2005)

Aquesta obra pertany a un període en quèBenguerel, després de treballar en obresde gran format (Llibre Vermell, Rèquiem,Te Deum) aborda, ara, la música decambra i especialment compon partiturestenint com a base el quartet de corda.

La partitura per a soprano, clarinet i quartetde corda està composta basant-se en elspoemes del poeta català Àlex Susanna(Barcelona, 1957) trets del llibre Palaud’hivern, que dóna el mateix títol a l’obra.El compositor n’ha triat quatre: “Mans”,“Joc”, “Natura” i “Ponts”.

Es tracta, doncs, d’una obra de plenamaduresa de l’autor que ha deixat escritaaquesta frase: “Escriure per al quartet decorda produeix una sensació de puresa,d’intimitat, poc freqüents. També té totesles possibilitats d’aconseguir unconsiderable estrèpit sonor”.

Editorial Tritó

CATALÀ 3

Croquis (1998)

Croquis, tal com correspon al sentit delterme, és un projecte, un estudi previ a unposterior quartet de corda, més ampliat idesenvolupat. Benguerel torna a apropar-se al quartet de corda tradicional desprésde 41 anys. El primer quartet de corda,perdut, el va escriure en els seus inicisd’estudiant; el segon, el va escriure l’any1957.

En aquesta partitura, profunda i de plenamaduresa, l’autor fa balanç de lespossibilitats sonores que estableix lageometria del quartet de corda, i ho faemmarcant-lo en l’estètica musical delsegle XX, conquerint la dissonància senserenegar de la memòria històrica com té percostum fer-ho, sent la seva músicanormalment d’un fort sentit líric.

Diu Benguerel: “Considero a aquest grupinstrumental un dels més reeixits de totsels que es poden formar utilitzantinstruments tradicionals i, per a un autor,sempre és un repte treballar amb unaformació tan extraordinàriament equilibradai que ha donat al llarg de la història moltsexemples d’obres perfectamentaconseguides tant en l’ús d’un llenguatgetonal com en qualsevol altre delscontemporanis”.

Editorial Tritó

Instrospecció (2003)

He escrit Introspecció –títol posat per JoanPere Gil– a petició d’aquest clarinetista aqui està dedicada l’obra.

En el transcurs de la meva dilatada carreracompositiva he treballat diverses obres per

4

a un sol instrument: la sèrie de quatre“Estructures” (violí, flauta, violoncel i piano),algunes per a guitarra i una per a percussió.

Introspecció s’organitza en set petitsfragments, que es toquen pràcticamentseguits, i la durada total no sobrepassa els9 minuts. Cada una d’aquestes parts voltenir el seu propi “argument”, buscant queaquest es contrasti amb el següent.

He treballat el clarinet cenyint-me a lesseves possibilitats més reconegudes sensevoler endinsar-me en alguns recursosinstrumentals que, per bé que són d’úsrelativament freqüent, no coincidien ambels meus objectius musicals.

Xavier Benguerel

Quintet de la Sala de Llevant (2005)

El 2003 escric Introspecció per a clarinetsol. Si bé el clarinet ja l’havia utilitzat coma solista feia molts anys (el 1963 amb Duoper a clarinet i piano), vaig sentir lanecessitat de tornar al mateix instrument:dúctil, àgil, d’una tessitura considerable id’un timbre tan expressiu com eficaç en elpianissimo i en el fortissimo.

Si exceptuem el Concert per a piano del

2003, aquests últims quatre anys hetreballat preferentment la música decambra. El 2005 torno a fer servir elclarinet, ara al costat del clàssic quartetde corda, conjunció que sempre m’haviaatret. Neix, doncs, el Quintet de la Sala deLlevant , obra concebuda en un solmoviment que crec que continua la líniamarcada per l’autor en aquests últims anys,en el sentit d’eliminar tot element superfluper tal de seguir un discurs musical rigorósi que voldria marcadament expressiu.

L’estrena d’aquesta obra tingué lloc el 29de juny del 2005 a la Sala de Llevant de laBiblioteca de Catalunya en motiu de lacessió del meu arxiu musical a aquestainstitució. La van estrenar els mateixosmúsics d’aquesta gravació discogràfica.

Xavier Benguerel

5

Jaume Torrent, guitarra

Jaume Torrent ha desenvolupat una tècnicaguitarrística amb la qual aconsegueix unaprojecció del so superior a la que s’obtéamb les tècniques més tradicionalmentdivulgades. Amb aquesta tècnica, Torrentamplia la gamma d’intensitats sonores dela guitarra augmentant-ne la capacitatexpressiva i possibilitant una equilibradaintegració de l’instrument en agrupacionsde cambra i orquestrals sense necessitatd’utilitzar mitjans d’amplificació.

Va començar els estudis de guitarra ambGraciano Tarragó, deixeble de MiguelLlobet.

Ha estrenat diverses obres de compositorsespanyols actuals. Entre les sevesgravacions cal destacar la integral de l’obraper a guitarra d’Heitor Villa-Lobos (PDI).Ha estat guardonat amb el premi de laFundació Golden Fortune d’Ucraïna enreconeixement a la qualitat de la trajectòriaartística.

Ha estat catedràtic de guitarra i director delConservatori Superior de Música del Liceude Barcelona i responsable de l’Aula M.Llobet a l’Acadèmia Marshall.

També és compositor i té un extens catàlegd’obres.

Tina Gorina, soprano

Natural de Sant Feliu de Guíxols (Girona),estudia piano i cant al conservatori IsaacAlbéniz de Girona i al del Liceu deBarcelona, on és guardonada amb el Premid’Honor.

Ha guanyat importants concursos de cant:Jaume Aragall, Julián Gayarre, FrancescViñas, etc.

En el seu repertori figura una extensa llistad’òperes i oratoris. Ha cantat en diferents

6

Quartet Glinka amb Jaume Torrent, Xavier Benguerel i Josep Fuster

7

teatres i auditoris d’Espanya, França, Itàlia,el Regne Unit, Dubai, el Brasil, etc.

Josep Fuster, clarinet

Nascut a Villanueva de Castelló (València).Inicia els seus estudis amb V. Romero iTalens Sebastià, i als conservatoris demúsica de València i Barcelona amb J.Panyella i J.Tordera.

Són importants les seves gravacions aColumna Música dels quintets per a clarinetde Mozart, Weber, Krommer, Baerman,Spohr i Reicha amb el Quartet Glinka iMúsica Virtuosa amb la pianista IsabelHernández. Ha gravat, també, obres deJesús Rodríguez Picó i Albert Amargós.

És professor de clarinet i de música decambra a l’Escola Superior de Música deCatalunya (ESMUC) i és clarinet del’Orquestra Simfònica de Barcelona iNacional de Catalunya.

QUARTET GLINKA BCN

El Quartet Glinka va ser fundat el 1993 permúsics residents a Barcelona i formats enprestigiosos conservatoris de diferentsciutats europees.

L’interès d’aquest grup d’intèrprets per lamúsica contemporània queda palès en les

seves gravacions discogràfiques, una deles quals, dedicada a obres d’EduardToldrà, va obtenir el premi Ciutat deBarcelona el 1996. Entre altres projectesha interpretat la integral dels quartets deShostakovich.

Actualment, el grup està liderat per laviolinista Ala Voronkova, una de lesmàximes autoritats en l’àmbit internacionalen el repertori rus i espanyol (recentmentha estrenat a Medellín, Kiev, concert per aviolí i orquestra de Xavier Benguerel). Laresta de la formació és: GuerassimVoronkov, violí; Bernat Bofarull, viola, i NabiCabestany, violoncel.

Xavier Benguerel, compositor

Xavier Benguerel va néixer a Barcelona el1931. Es va traslladar a Santiago de Chilel’any 1940 amb els seus pares –exiliats aconseqüència de la Guerra Civil– i retornàa Barcelona el 1954. Ingressà al’anomenada Generació del 51. Inicià elsestudis musicals amb el mestre CristòforTaltabull si bé la seva formació ha estatmarcadament autodidacta.

Aquests dos fets són molt significatius jaque impliquen una ràpida inserció almoviment musical del seu país a la vegadaque un progressiu contacte amb les

8

tècniques i estètiques més avançades ques’havien desenvolupat a Europa en eldecurs de la primera meitat del segle.

Benguerel entrà ràpidament en l’òrbita detendències tan renovadores com les querepresentaven músics com Bartók oStravinsky a les quals, poc temps després,van seguir les de l’Escola de Viena.

Podem destacar com a fites importants enla seva carrera l’estrena a Colònia de laCantata d’Amic i Amat al FestivalInternacional de la SIMC de 1960; elconcert monogràfic al Palau de la MúsicaCatalana (1972); el Premi Luigi Dallapicola(1977); els encàrrecs de la ciutat de Hagen;el Festival Schütz de Berlín; el Südwestfunkde Baden-Baden; el Biennale Zagreb;l’Orquesta Nacional de Madrid; l’Orquestade RTVE; el Festival d’Alacant 1990; elFestival de Torroella de Montgrí; l’actuacióa la Catedral de Speyer; el Festival de SantFeliu de Guíxols; l’Orquestra Simfònica deBarcelona i Nacional de Catalunya, etc.

L’obra, però, que més l’ha donat a conèixerha estat el Llibre Vermell, basada en elscants i danses del segle XIV guardades enel còdex montserratí del mateix nom i quees va estrenar al Gran Teatre del Liceu deBarcelona el 1988 amb moltes altresaudicions posteriors en diverses ciutats

europees.

Llibres que s’han publicat sobre la sevaobra:

1991.- Carles Guinovart i Tomàs Marco:Xavier Benguerel (Generalitat deCatalunya)

2001.- Jesús Rodríguez Picó: XavierBenguerel, obra y estilo (Idea Books)

2006.- Jorge de Persia: Xavier Benguerel,búsqueda e intuición (SGAE)

2011.- Tomás Marco: Xavier Benguerel(Universidad Complutense de Madrid)

El 2001 el Ministeri de Cultura de Madridencarrega a Benguerel la composició del’òpera Jo, Dalí, pel centenari del naixementde l’artista. Aquesta òpera s’estrena alTeatro de la Zarzuela de Madrid el juny del2011 i al Gran Teatre del Liceu deBarcelona el setembre del mateix any.

El 2005 fa cessió dels seus manuscrits il’arxiu musical a la Biblioteca de Catalunya.

Benguerel ha tractat tots els gèneresmusicals amb un estil propi, des de la peçaintimista per a un sol instrument fins al’òpera, la cantata, l’obra simfònica o lamúsica de cambra. A més, posseeix unaextensa discografia.

9

MÚSICA PARA CUARTETO DE CUERDAY OTROS INSTRUMENTOS

Concert de tardor (2005)

Pese a las dificultades que confiesa tenerpara concebir un lenguaje guitarrístico,Xavier Benguerel se ha convertido en uncompositor prolífico en su producción paraguitarra.

Si a lo largo de la historia el lenguaje deeste instrumento ha basculado entre laescritura melódica de raíces violinísticas yla armónica de fundamentos pianísticos,Benguerel consigue un perfecto equilibrioentre ambas tendencias. Esta felizconfluencia posibilita al intérprete gozar deun despliegue de técnicas virtuosísticas yrecursos instrumentales marcadamentecontrastados y, a la vez, proporciona aloyente un discurso guitarrístico con unaplenitud sonora perfectamente equilibradacon las propuestas del cuarteto o de laorquesta de cuerda.

El “Concert de tardor” recoge –con visiónrenovada- algunos de los mejoreshallazgos que el compositor nos ha idoofreciendo a lo largo de su producción paraguitarra y su carácter dialogante, estructuraformal, eficacia instrumental y variedad detexturas, hacen de esta una obra de gran

atractivo a la hora de formar parte de laprogramación de un concierto.

Jaume Torrent

Palau d’hivern (2005)

Esta obra corresponde a un período en elque Benguerel, después de trabajar enobras de gran formato (“Llibre vermell”,“Requiem”, “Te Deum”) aborda, ahora, lamúsica de cámara y, especialmentecompone partituras teniendo como baseel cuarteto de cuerda.

La partitura, para soprano, clarinete ycuarteto de cuerda está compuestabasándose en los poemas del poetacatalán Àlex Susanna (Barcelona 1957)sacados de su libro “Palau d’hivern” quedan el mismo título a la obra y de la que elcompositor ha escogido cuatro: Mans; Joc;Natura; Ponts.

Es una obra, pues, de plena madurez delcompositor que ha dejado escrita estafrase: “Escribir para el cuarteto de cuerdaproduce una sensación de pureza, deintimidad poco frecuentes. También tienetodas las posibilidades de conseguir unestrépito sonoro considerable”.

Editorial Tritó

CASTELLANO

10

Croquis (1998)

“Croquis”, como responde al sentido deltérmino, es un proyecto, un estudio previoa un posterior cuarteto de cuerda, másampliado y desarrollado. Benguerel vuelvea acercarse al cuarteto de cuerdatradicional después de 41 años ya que en1957 había escrito un segundo pues elprimero, perdido, lo escribió en suscomienzos de estudiante.

En esta partitura, profunda y de plenamadurez, el autor hace balance de las

posibilidades sonoras que establece lageometría del cuarteto de cuerda, y lo haceenmarcándolo en la estética musical delsiglo XX, conquistando la disonancia sinrenegar de la memoria histórica con la quese nutre su obra, a menudo marcadamentelírica, y a partir de la cual encuentra supropio lenguaje.

Dice Benguerel, “… considero a este grupoinstrumental uno de los más bellos de todoslos que se pueden formar con instrumentostradicionales y para un autor siempre esun desafío trabajar con una formación tanextraordinariamente equilibrada y que haofrecido a lo largo de la historia muchosejemplos de obras perfectamente logradastanto en un lenguaje completamente tonalcomo en el de nuestros días”.

Editorial Tritó

Instrospecció (2003)

Escribí “Introspecció” –título puesto porJoan Pere Gil- a petición del clarinetista.

En el transcurso de mi dilatada carreracompositiva he trabajado varias obras paraun solo instrumento: la serie de cuatro“Estructuras” (violín, flauta, violoncelo ypiano), algunas para guitarra y una depercusión.

11

“Introspecció”, escrita en 2003, se organizaen siete pequeños fragmentos que setocan prácticamente seguidos y suduración total no sobrepasa los 9 minutosde música. Cada una de estas partesquiere tener su propio “argumento”,buscando que éste sea contrastante conel siguiente.

He trabajado el clarinete ciñéndome a susposibilidades más reconocidas sin quereradentrarme en algunos recursosinstrumentales que, a pesar de su usorelativamente frecuente, no coincidían conmis objetivos musicales.

Xavier Benguerel

Quintet de la Sala de Llevant (2005)

En el año 2003, escribo “Introspecció”, paraclarinete solo y, si bien ya había usado elclarinete hace muchos años (en 1963 conun “Dúo” para clarinete y piano), sentí lanecesidad de volver al mismo instrumento:dúctil, ágil, de una tesitura considerable yde un timbre expresivo y eficaz tanto en elpianísimo como en el fortísimo.

Exceptuando el “Concierto para piano” del2003, en estos cuatro últimos años hetrabajado en especial la música de cámara.En el 2005 vuelvo a usar el clarinete, ahora

junto al clásico cuarteto de cuerda,conjunción que siempre me había atraído.Nace, pues, el “Quinteto de la Sala deLlevant”, obra concebida en un solo tiempoy pienso que continúa con la línea marcadapor el autor durante estos últimos años,en el sentido de eliminar todo elementosuperfluo para seguir un discurso musicalriguroso y que quería marcadamenteexpresivo.

Esta obra se estrenó el 29 de Junio de 2005en la Sala de Llevant de la Biblioteca deCatalunya, en ocasión de la cesión de mismanuscritos y archivo musical a esainstitución. Fue estrenada por los mismosmúsicos de esta grabación discográfica.

Xavier Benguerel

12

Jaume Torrent, guitarra

Jaume Torrent ha desarrollado una técnicaguitarrística con la que consigue unaproyección de sonido superior a la que seobtiene con las técnicas másinternacionalmente divulgadas. Con estatécnica, Torrent amplía la gama deintensidades sonoras de la guitarraaumentando su capacidad expresiva yposibilitando una equilibrada integración dela guitarra en agrupaciones de cámara yorquestales sin necesidad de utilizarmedios de amplificación.

Empezó sus estudios de guitarra conGraciano Tarragó, discípulo de MiguelLlobet.

Ha estrenado diversas obras decompositores españoles actuales. Entresus múltiples grabaciones cabe destacarla integral de la obra para guitarra sola deH.Villa-Lobos (PDI). Ha sido galardonadocon el Premio de la Fundación “”GoldenFortune” de Ucrania en reconocimiento ala calidad de de su trayectoria artística.

Ha sido catedrático de guitarra y directordel Conservatorio Superior de Música delLiceo de Barcelona y responsable del AulaM. Llobet en la Academia Marshall.

Jaume Torrent también es compositor ytiene un extenso catálogo de obras.

Tina Gorina, soprano

Natural de Sant Feliu de Guíxols (Girona),estudia piano y canto en los conservatoriosIsaac Albéniz de Girona y Liceu deBarcelona, terminando galardonada con elPremio de Honor.

Ha sido ganadora de importantesconcursos de canto como Jaume Aragall,Julián Gayarre, Francesc Viñas, etc.

En su repertorio figura una extensa listade óperas i oratorios. Ha cantado endistintos teatros y auditorios de España,Francia, Italia, Reino Unido, Dubai, Brasil.etc.

13

Cuarteto Glinka junto a Jaume Torrent, Xavier Benguerel y Josep Fuster

14

Josep Fuster, clarinete

Nace en Villanueva de Castellón(Valencia). Inicia sus estudios conV.Romero y J.Talens Sebastiá, estudiandoen los Conservatorios de Música deValencia y Barcelona, con J.Panyella yJ.Tordera.

Son importantes sus grabaciones a“Columna Musica” de los quintetos paraclarinete de Mozart, Weber, Krommer,Baerman, Spohr y Reicha con el CuartetoGlinka y Música Virtuosa con la pianistaIsabel Hernández. Ha grabado, también,obras de Jesús Rodríguez Picó y AlbertAmargós.

Es profesor de clarinete y de música decámara de la Escuela Superior de Músicade Catalunya (ESMUC) y clarinete de la“Orquestra Simfònica de Barcelona iNacional de Catalunya”.

CUARTETO GLINKA BCN

El Cuarteto Glinka fue fundado en 1993 pormúsicos formados en prestigiososconservatorios de diferentes ciudadesEuropeas y residentes en Barcelona.

El interés de este grupo de intérpretes porla música contemporánea quedademostrado en sus grabacionesdiscográficas, una de las cuales, dedicada

a obras de Eduard Toldrà, obtuvo el Premio“Ciutat de Barcelona” en 1996. Entre otrosproyectos ha interpretado la integral de loscuartetos de Shostakovich, etc.

En la actualidad, el Cuarteto Glinka estáliderado por la violinista Ala Voronkova, unade las máximas autoridades a nivelinternacional en el repertorio ruso y español(recientemente ha estrenado en Medellín ,“Kiev”, concierto para violín y orquesta deXavier Benguerel).El resto de la formaciónpor Guerassim Voronkov, violín, BernatBofarull, viola y Nabi Cabestany,violoncello.

Xavier Benguerel, compositor

Xavier Benguerel nació en Barcelona en1931. Se trasladó a Santiago de Chile en1940 junto con sus padres –exiliados aconsecuencia de la Guerra Civil- de donderegresó el 1954. Año clave para su carreraartística ya que supone su ingreso en lallamada “Generación del 51” y el inicio desus estudios con el maestro CristòforTaltabull si bien su formación ha sidomarcadamente autodidacta.

Estos dos hechos son muy significativosya que implican una rápida inserción dentrodel movimiento musical de su país y a lavez en un progresivo contacto con lastécnicas más avanzadas que habían tenido

15

lugar en Europa en el transcurso de laprimera mitad de siglo.

Benguerel entró con rapidez en la órbitade tendencias tan renovadoras como lasrepresentadas por músicos como Bartóko Strawinsky a las que siguieron pocodespués las de la Escuela de Viena.

Podemos destacar como hitos importantesen su carrera el estreno en Colonia de la“Cantata d’Amic i Amat” en el FestivalInternacional de la SIMC de 1960. Elconcierto monográfico en el Palau de laMúsica Catalana de Barcelona (1972); elpremio Luigi Dallapicola (1977); losencargos de la ciudad de Hagen; FestivalSchütz de Berlín; Südwestfunk de BadenBaden; Biennale de Zagreb; OrquestaNacional de España, Orquesta de la RTVE;Festival de Alicante de 1990; Festival deTorroella de Montgrí; de la Catedral deSpeyer; Festival de S.Feliu de Guíxols;Orquestra Simfònica de Barcelona iNacional de Catalunya, etc.

Sin embargo, la obra que más le haayudado a darse a conocerinternacionalmente ha sido el “Llibrevermell”, oratorio para solistas, coro yorquesta, basada en los cantos y danzasdel siglo XIV guardadas en el famosocódice montserratino del mismo nombre yque se estrenó en el Gran Teatre del Liceu

de Barcelona en 1988 con posterioresaudiciones en diversas ciudades europeas.

Libros que se han publicado sobre su obra:

Carles Guinovart y Tomás Marco: XavierBenguerel (Generalitat de Catalunya, 1991)

Jesús Rodríguez Picó: “Xavier Benguerel,obra y estilo” (Idea Books, 2001).

Jorge de Persia: “Xavier Benguerel,búsqueda e intuición” (SGAE, 2006)

Tomás Marco: Xavier Benguerel (UniversidadComplutense de Madrid, 2011)

En 2001 el Ministerio de Cultura de Madridle encarga la composición de la ópera “Yo,Dalí”, con motivo del centenario delnacimiento del pintor. Ópera que seestrenará en el Teatro de la Zarzuela deMadrid en Junio de 2011 y en el Gran Teatredel Liceu de Barcelona en Setiembre delmismo año.

En 2005 hace donación de todos susmanuscritos y materiales musicales quequedan depositados en la Biblioteca deCatalunya.

Benguerel ha tratado todos los génerosmusicales en un estilo propio, desde lapieza intimista para un solo instrumento,hasta la ópera, la cantata, la obra sinfónicao la de música de cámara, está, además,en posesión de una extensa discografía.

16

MUSIC FOR STRING QUARTET ANDOTHER INSTRUMENTS

Concert de tardor (2005)

Despite the difficulties that he claims tohave in conceiving a guitaristic lenguage,Xavier Benguerel is composer notorious forhis prolific guitar writing.

If in the course of its history the languageof this instrument has oscillated betweenmelodic writing with violinistic roots and afundamentally pianistic harmonic writing.Benguerel achieves a perfect balancebetween both tendencies. This opportuneconvergence allows the performer toemploy a wide array of markedly contrastedvirtuoso techniques and instrumentalresources and at the same time presentsthe listener a guitaristic discourse with amusical richness that is perfectly balancedwith the string quartet or string orchestra.

The “Concert de tardor” gathers together,from a renewed perspective, some of thebest

discoveries the composer has offeredthroughout his production for guitar.

Its open dialog, formal structure,instrumental efficiency and textural variety

make this work very appealing when itcomes to including it in a concertprogramme.

Jaume Torrent

Palau d’hivern (2005)

This work corresponds to a period in theone Benguerel, after being employed atworks of great format (“Llibre vermell”!,“Requiem”, “Te Deum”), approaches, now,the chamber music and, specially hecomposes scores taking the string quartetas a base of his works.

The score, for soprano, clarinet and stringquartet, it is composed being based on thepoems of the catalan poet Àlex Susanna(Barcelona 1957), extracted of his book“Palau d’Hivern”, that give the same title tohis composition. Benguerel has chosenfour: Mans, Joc, Natura and Ponts.

It’s a work, so, of full maturity of thecomposer who has written the following:“Write for string quartet produces asensation of slighty frequent purity, ofintimacy. Also has all the possibilities ofobtaining a sonorous considerable racket”.

Editorial Tritó

ENGLISH 17

Croquis (1998)

“Croquis” (sketch), as the meaning of theterm suggests, is a preliminary study thatforms part of a project for a later stringquartet, for which it was extended anddeveloped. This is Benguerel’s return to thetraditional string quartet 41 years after hewrote his second one in 1957; he wrote thefirst one in his early years as a student, butit has now been lost.

In this piece, which is deep and full ofmaturity, the composer explores themusical possibilities offered by thegeometry of the string quartet, and he doesso within the musical aesthetics of thetwentieth century, mastering dissonancewithout denying the historical memory thatnourishes his often markedly lyrical workand through which he finds his ownlanguage.

In the words of Benguerel, “…I considerthis instrumental ensemble to be one of themost beautiful of all those that can beformed with traditional instruments and fora composer it is always a challenge to workwith such an extraordinarily balancedformation, which, throughout history, hasoffered many examples of highly successfulpieces in a completely tonal language aswell as in today’s language”.

Editorial Tritó

Instrospecció (2003)

I wrote “Introspecció” at the request of theclarinettist Joan Pere Gil, who suggest thetitle.

Over the course of my lengthy career as acomposer I have worked on several pieces

18

for a solo instrument: the four “Estructures”(for violin; flute; cello; and piano), a few forguitar and one for percussion.

“Introspecció”, written in 2003, is arrangedin seven small fragments that are playedpractically one after the other, and the totalduration is no longer than 9 minutes ofmusic. Each of these parts is meant to haveits own “plot” and each is intended tocontrast with the next.

I have worked with the clarinet conformingto its best known possibilities withoutwishing to get into instrumental resourcesthat, despite their relatively common use,did not coincide with my musical objectives.

Xavier Benguerel

Quintet de la Sala de Llevant (2005)

In 2003, I wrote “Introspecció”, for soloclarinet and, although I had already usedthe clarinet many years ago (in 1963 witha “Duo” for clarinet and piano), I felt theneed to return to that instrument again:malleable, dynamic, with a considerabletesitura and an expressive and effectivetimbre both in pianissimo and fortissimo.

Except from the “Piano concerto” I wrotein 2003, over the last four years I have

preferred to work with chamber music. In2005 I used the clarinet again, this timealongside the classic string quartet, acombination that has always caught myattention. So this is how the “Quintet de laSala de Llevant” arose, as a work designedin a single movement that I think followsalong the same lines marked by mycompositions in recent years, in the sensethat all superfluous elements are removedto leave a strict musical discourse that Ihope can be considered markedlyexpressive.

The “Quintet de la Sala de Llevant” waspremiered on June 29th 2005 at the Salade Llevant in the Library of Catalonia, whenI loaned my musical archives andmanuscripts to this institution. It wasperformed by the same players of thisrecording.

Xavier Benguerel

19

Jaume Torrent

Jaume Torrent, started the studies of guitarwith the teacher Graciano Tarragó, pupil ofM.Llobet. With independence from the bestknown guitar schools, in 1975 he initiateda way of personal search with the object ofobtaining a guitar technique that himallowed to make use of the volumetricpotential from the instrument. Fruit of thissearch was the acquisition of a robustsonority, a wide range of dynamic contrastsand a balanced integration of the guitar inthe chamber and orchestral ensembleswithout the use of amplification.

It has released diverse works fromcontemporary Spanish composers.

He has recorded for PDI the integral of thework for guitar solo of H.Villa-Lobos.

He has been head of department of guitarand principal of the Liceo ConservatorySuperior of Music of Barcelona and he wasresponsible for the Classroom of Guitar“Miquel Llobet” of the Marshall Academy.

Recently has been awarded with theprestigious Ukrainian Prize of the “GoldenFortune” Foundation.

Also Jaume Torrent is a composer and hasan extensive catalogue of compositions.

Tina Gorina, soprano

Was born in Sant Feliu de Guíxols (Girona),began learning music at ConservatorioIsaac Albéniz in Girona and after in Liceuin Barcelona, where she received the Prizeof Honour.

She won important singing competitionslike Jaume Aragall, Julian Gayarre,Francesc Viñas,etc.

She has played principal roles in operasand oratory. She has sung in differenttheatres and auditoriums from Spain,France, United Kingdom, Italy, Dubai,Brasil, etc.

20

Josep Fuster, clarinet

Born in Villanueva de Castellón (Valencia).He began his studies with V.Romero andJ.Talens Sebastià. Later on, he studied athe Higher Conservatories in Valencia andBarcelona with J. Panyella and J. Tordera.

Important are his recordings at “ColumnaMusica” of the quintets for clarinet fromMozart, Weber, Krommer, Baerman, Spohrand Reicha with the “Glinka Quartet” and“Musica Virtuosa”, with the pianist IsabelHernández.

He has recorded also works from JesúsRodriguez Picó and Joan Albert Amargós.

He is Professor of clarinet and chambermusic at the “Escola Superior de Músicade Catalunya” (ESMUC) and clarinet of the“Orquestra Simfònica de Barcelona iNacional de Catalunya”.

Glinka Quartet BCN

The Glinka Quartet was formed in 1993 bymusicians who trained in prestigiousconservatoires in different European citiesand who now reside in Barcelona.

The interest of this group of players for thecontemporary music is reflected in theirrecordings, one of which, dedicated tomusic by Eduard Toldrà, won the

“Barcelona City Prize in 1996”. Amongother projects, they have played all ofShostakovich’s quartets, etc.

Currently the Glinka Quartet is led by theviolinist Ala Voronkova, one of the highestauthorities on Russian and Spanishrepertoire at an international level ( recentlyshe has the first performing from XavierBenguerel’s “Kiev”, violin concerto, inMedellin). Guerassim Voronkov playssecond violin, Bernat Bofarull viola andNabí Cabestany, cello.

Xavier Benguerel, composer

Xavier Benguerel was born in Barcelona in1931. He moved to Santiago de Chile in1940 with his parents –as a result of theSpanish Civil War-. He returned toBarcelona in 1954. Key year for his artisticcareer, supposes his entrance in so called“generation of 51” and the beginning of hisstudies with Cristòfor Taltabull, though hisformation has been basically self-taught.

These two facts are very significant sincethey imply a rapid insertion inside themusical movement of his country andsimultaneously in a progressive contactwith the most advanced technologies thathad taken place in Europe in the course ofthe first half XXth century.

21

Benguerel entered with rapidity the orbit oftrends as new as the represented onesmusicians as Bartok, or Strawinsky to whichthey followed little later those of the ViennaSchool. In 1959 he writes “Cantata d’AmicI Amat” incorporates in this worktechnologies and serial procedures and isselected to be played in the InternationalFestival of the SIMC, 1960, in Köln.

We can stand out as important facts in hiscareer, the first performance in Köln from“Cantata d’Amic I Amat” at the InternationalFest from SIMC (1960). The monographicconcert in the Palau de la Música Catalanaof Barcelona (1972); the Luigi Dallapicolaprize (1977); the following commissions:City of Hagen; Festival Schütz of Berlin;Südwestfunk of Baden Baden; Biennale ofZagreb; Orquesta Nacional de Madrid;Orquesta de RTVE; Contemporary AlicanteFestival, 1990; Torroella de MontgriFestival; Dom zu Speyer; Sant Feliu deGuíxols Festival; Orquestra Simfònica deBarcelona i Nacional de Catalunya, etc.

Nevertheless, the work that more hashelped to promote internationally his namehas been “Llibre vermell”, oratory forsoloists, choir and orchestra, based on thesingings and dances of the 14th centurykeeped in Montserrat’s Monastery famouscodex of the same name. The firstperformance was in the Gran Teatre del

Liceu de Barcelona in 1988 with laterperformances in different cities in Europe.

The following books have been publishedabout his work:

Carles Guinovart and Tomás Marco: “XavierBenguerel” (Generalitat de Catalunya,1991).

Jesús Rodriguez Picó: “Xavier Benguerel,work and style” (Idea Books, 2001).

Jorge de Persia: “Xavier Benguerel, searchand intuition” (SGAE. 2006).

Tomás Marco: Xavier Benguerel (UniversidadComplutense de Madrid, 2011).

In 2001, the Culture Ministry of Madrid,commission Benguerel an opera: “I, Dalí”,on the occasion of the centenary of the birthof the painter. This opera will have the firstperformance in June 2011 at the Teatro dela Zarzuela, Madrid, and in September atthe Gran Teatre del Liceu of Barcelona.

In 2005, does donation of all hismanuscripts and musical materials thatremain deposited in the “Biblioteca deCatalunya.”

Has treated all the musical genres in anproper style, from the intimist piece, for asolo instrument, up to the opera, theoratory, the symphonic compositions or thatof chamber music, is, in addition, inpossession of an extensive discography.

22

Glinka Quartet with Jaume Torrent, Xavier Benguerel and Josep Fuster

23

PALAU D'HIVERN(poemes d’Àlex Susanna)

MansAquestes carícies que ens femde tant en tantjust abans d’adormir-nos,quan a fora només rondina el venta dins tot reposa de si mateix,potser diuen més sobre el nostre amorque tot l’afany amb què sovint ens abracem,enduts per les ràfegues del desig:un mateix vent podría alçar-seen més suaus planicies,mentre que aquestes mans,ja cautes i endurides,sols saben passejar-seallí on hi ha amor.

JocCada nit m’assec vora el foc a veurequè em diuen les seves flames dansaires:un i altre cop les miro, embadalit,mai no sabent si juguen o es complanyen,i quan més agosarades em semblende sobte s’espedacen en no-resi fred i foscor aviat m’embolcallenamb aquells seus capots esparracats.Mes cada nit això mateix delejoper si en la sabent repeticiótrobés la clau d’un viure tan ardit:de moment siguin aquests mots incertscom les brases roents que ens parpallegenel seu últim prec abans d’emmudir…

NaturaQue estranya, de sobte, la naturaque ens envolta:tu i jo passejant entre muntanyesfins ara acollents, però tot d’unaesquerpes i meselles, cegues a tot;

tu i jo, però tambéestranys l’un a l’altre.

Només el que s’estima-carrer, arbre o dona-pot allunyar-se’ns tan de sobte,pot fer-se’ns tan estranyen tan poc temps.

PontsDe nit, quan la ciutat s’amaga dins ella mateixa,i plou, i és deserta, i ningú no la travessa,surts a passejar i incansablement la recorres,amunt i avall, sens treva,enfilant tot carrer que se t’ofereixi apedaçant en el recordfilagarses d’altres tombs,car les ciutats són fetes per endinsar-s’hi,per passejar-les a fons, com un cos,però llavors hom s’adona que aquesta-deserta, tancada, silenciosa-no és sinó un seguit de ponts i passeresque ens porten, absurdament, d’un lloc a l’altre,sense destinació final.Aquí, el centre és una entelèquia.Aquesta és la ciutat dels insomnes,dels qui porten el centre dins seu.I ara, quan d’això t’hagis adonat,torna a casa i deixa que la son et venci,perillós caminant de tu mateixque passes les hores perseguint-tepels carrers estranys d’una ciutat que no és la teva.Només a vosaltres, però,us será donat l’espetec d’una lluïssoral fons d’un canal,i els tocs de les campanes que creixen amb la llumenllà d’aquest silenci.