Guia didàctica de l’obra:

PETITS PRÍNCEPS

del grup:Cia. MiniMuMusic

adreçada a:Educació Infantil

Elaborada per Pedagogia de l’EspectacleCurs 2014-2015

I el teu Ajuntament

1

ÍNDEX

x Introducció. 2

x Objectius educatius del programa. 3

x Fitxa artística. 4

x L’espectacle. 4

x La companyia. 6

x Maria Montessori i la seva metodologia 6

x Objectius i continguts pedagògics. 9

x Propostes de treball. 10

x Webgrafia. 17

x Annex 18

x I abans de tancar... 22

2

INTRODUCCIÓ

Cal adreçar una guia didàctica als professors?

La resposta a la pregunta ens sembla clara: sí, per diverses raons.

Sí, perquè l’activitar de preparació amb els alumnes esdevingui una activitat plena, a partir del coneixement d’allò que es va a veure. L’anada al teatre serà d’una altra manera si el professorat ha pogut fer-se seva l’activitat i transmetre la il·lusió i la motivació per veure l’espectacle a partir del coneixement previ d’una sèrie d’aspectes.

Sí, per poder adaptat l’activitat a la diversitat d’alumnes a partir dels suggeriments de treball que la guia proposa. La diversitat de l’aula es correspon amb la diversitat de propostes que us presentem: volgudament obertes per tal que tothom pugui trobar-hi el nivell que és capaç de seguir.

Sí, per tal de contribuir activament a l’assoliment dels objectius curriculars. Per mitjà de les propostes d’abans, durant i després de la sessió, treballar d’altres punts de vista objectius de llengua i literatura, de llenguatge teatral, continguts musicals, d’expressió plàstica, d’escenografia, d’il·luminació, aspectes que no sempre apareixen formulats d’aquesta forma en els llibres de text.

Per a què pot servir proposar un treball didàctic d’un contingut teatral? Per aprofitar la màgia de l’escenari i convertir-la en recurs educatiu, relacionat amb el currículum.

Aquesta guia pretén, precisament, proposar uns suggeriments i unes activitats que permetin vincular els llenguatges cultural i artístic amb l’educatiu d’una manera rigorosa però també lúdica.

La creativitat, l’emotivitat, l’empatia… són valors imprescindibles per a l’educació integral de les persones. Ara bé, des de quin contingut escolar cal treballar-les?

L’escenari és una ficció, una finestra, un mirall, un aparador en el qual la paraula, la música, el gest... adquireixen vida, significat i materialització. És un espai de síntesi on la literatura, la història, l’economia, l’ètica, l’estètica... deixen de ser “continguts curriculars” per esdevenir “personatges”, “històries de vida”, realitats que, aprofitades convenientment, faran més significatius els aprenentatges, aportant-hi el valor afegit d’unes estratègies imaginatives que facilitin la comprensió de la realitat.

Estarem d’acord que, socialment, calen adults capaços de produir, difondre o, simplement, consumir cultura amb racionalitat i criteri. Cal, doncs, un treball lent i sistemàtic basat en el desenvolupament d’estratègies didàctiques adients.

Aquesta és, si més no, la voluntat educativa que inspira aquesta guia.

3

OBJECTIUS EDUCATIUS DEL PROGRAMA

Aquest espectacle està inclòs en el programa “Anem al Teatre”, organitzat per l’Àrea de Cultura i l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona i els ajuntaments. Ofereix, en horari escolar, espectacles de teatre i dansa i concerts de música per als alumnes d’educació infantil, primària i secundària.

Els objectius bàsics del programa són:

x La creació de nous públics de teatre, música i dansa i l’educació de la sensibilitat artística.

x Articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell educatiu.

x Garantir la igualtat d’oportunitats d’accés dels alumnes a l’oferta artística sigui quina sigui la seva procedència geogràfica.

x Afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi i/o de l’entorn.

Els objectius específics:

x Oferir als centres educatius recursos bàsics per a realitzar activitats artístiques que complementin els currículums.

x Garantir un itinerari coherent i complet d’activitats relacionades amb les arts, per cada nivell educatiu.

x Desvetllar als mestres i professors l’interès per conjugar programes amb elements culturals i educatius.

x Ajudar els infants i joves a descobrir les pròpies inquietuds artístiques.

x Assegurar, mitjançant processos didàctics, que s’han assolit les actituds bàsiques necessàries per gaudir, crear o donar suport a tota mena d’espectacles artístics de manera crítica i responsable.

4

FITXA ARTÍSTICA

x Concepció: Clara Poch.

x Direcció: Clara Poch i Marçal Calvet.

x Intèrprets: Clara Poch i Marçal Calvet.

x Creació musical: Marçal Calvet i Clara Poch.

x Escenografia i vestuari: Clara Poch, Carlos Guardis i Olivia Barcelona.

x Especial agraïment: Jordi Llop.

x Durada: 50 minuts.

L’ESPECTACLE

A la Clara li agrada badar i taral·lejar melodies, fer pampallugues amb les mans i deixar-se endur per les onades. A en Marçal li agrada jugar amb instruments de música i posar-se cap per avall. Junts componen cançons i naveguen d'un joc a un altre sense criteri ni ordre.

5

La imaginació es desplega i partir d'aquí tot el que es desitgi pot agafar vida. Fins i tot els bidons que feien de tamboret comencen a moure's i a multiplicar-se enmig del goig i la diversió!

Apilar, encaixar, capgirar, construir, sobreposar...

Petits prínceps és un espectacle amb jocs, poesia i cançons encisadores, que combina la música en viu amb el teatre gestual, la dansa i el circ.

LLENGUATGES ARTÍSTICS

x Un espectacle musical i gestual.

x Un llenguatge polivalent, teixit des de l'emoció i l'espontaneïtat.

x Un llenguatge simple, humà i proper, que afavoreix la interacció amb el públic, tot combinant les escenes entre si com un trencaclosques circular.

x L’escena és minimalista. Poques coses i molta energia!.

x Una escenografia que es va movent i transformant al compàs de les cançons i el diàleg. Dos personatges deambulen i creixen en un espai creatiu que creix per a la metàfora i la imaginació.

x El repertori musical que s’hi interpreta està compost pels propis intèrprets. S’enquadra en un estil de nou folk/popular.

6

LA COMPANYIA

MiniMuMusic és la nova branca teatral de la companyia Mumusic Circus. És un projecte artístic que neix a partir de dos propòsits aliats: les arts escèniques i la pedagogia. MuMusicCircus compta amb un alt nivell tècnic en tots els seus espectacles de circ i música, assolit gràcies a la seva formació en escoles de circ catalanes, espanyoles i franceses.

Clara Poch (Girona, 1976), actriu polivalent, directora d'espectacles i exacròbata especialitzada en aeris, fa més de deu anys que explora i excava a través del "seu circ" nous llenguatges per trobar allò més essencial i sincer de la presència escènica. Es declara amant de la puresa innata de tot allò que surt directament del cor. És co-fundadora de la Companyia Mumusic Circus (2008) i fundadora del nou sector MiniMuMusic (2013).

L'acompanya en Marçal Calvet, músic i artista de circ, amb una trajectòria molt consolidada en el panorama actual del circ català.

MARIA MONTESSORI I LA SEVA METODOLOGIA

Pedagogia en l’escenografia L’escenografia de Petits Prínceps està inspirada en la joguina pedagògica “Torre Montessori”, creada per Maria Montessori i que forma part del model educatiu que ella va idear conegut com el “Mètode Montessori”. El joc ELS CUBS o “Torre Montessori” ha esdevingut una joguina clàssica i universal. Les activitats que els nens fan dins de l’espectacle estan molt vinculades a la pedagogia Montessori, entre d’altres. No podem crear observadors dient “observeu”, però sí donant-los el poder i els mitjans per a aquesta observació. I aquests mitjans són adquirits a través de l’educació dels sentits.

Maria Montessori

7

MODEL EDUCATIU DE MARIA MONTESSORI

El treball educatiu proposat per aquesta pedagoga constitueix un model educatiu i no només un mètode aplicat a l’ensenyança, ja que aquest concepte de “mètode” implica, en general, l’organització d’activitats concretes per a obtenir un resultat, per la qual cosa pot ser aplicat pràcticament a qualsevol activitat organitzada. En canvi, un model educatiu requereix d’una concepció filosòfica de l’aprenentatge, de l’ensenyament, de la relació entre educador i educant i de la finalitat social de l’activitat ensenyament-aprenentatge, així com del desenvolupament d’eines específiques i materials educatius basats en aquesta concepció, elements que estan presents en el treball de les institucions que segueixen els plantejaments de Montessori. Per això, el conjunt d’idees i plantejaments desenvolupats per ella es coneixen també com a Filosofia Montessori.

Plantejaments pedagògics El nen, amb el seu enorme potencial físic i inte·lectual, és un miracle enfront de nosaltres. Aquest fet ha de ser transmès a tots els pares, educadors i persones interessades en nens, perquè l’educació des del començament de la vida podria canviar veritablement el present i el futur de la societat. Hem de tenir clar, això sí, que el desenvolupament del potencial humà no està determinat per nosaltres. Només podem servir al desenvolupament del nen, ja que aquest es realitza en un espai en el que hi ha lleis que regeixen el funcionament de cada ésser humà i cada desenvolupament ha d’estar en harmonia amb tot el món que ens envolta i amb tot l’univers. Maria Montessori

8

Dedicat especialment a l’etapa de formació preescolar, pretén evidenciar i potenciar totes les aptituds biològiques de l’infant. Aplicat per primera vegada als Països Catalans a l’escola Montessori de la Casa de la Maternitat de la diputació provincial de Barcelona (1913), fou àmpliament difós pels pedagogs renovadors, en especial per Joan Palau i Vera. El 1915 aplicaven aquest mètode 13 escoles a Catalunya. El seu material didàctic continua essent utilitzat en nombroses escoles. El mètode Montessori estableix amb una sèrie de materials unes tècniques d’aprenentatge, però acaba sent –com ja hem comentat- una filosofia d’educació. El mètode posa èmfasi en el desenvolupament global de l’infant i el situa en el centre de tota acció educativa; pretén formar a la persona tant intel·lectualment com en la seva personalitat. Vol fer-lo créixer com un nen feliç i fort. Es fonamenta en els principis de llibertat, activitat i independència personal. Allò veritablement important és el nen en la seva individualitat, amb la seva capacitat interior de construir-se a si mateix i amb la seva capacitat de realitzar una tasca de forma autònoma. El mestre és l’encarregat de posar límits als comportaments dels nens, sobretot pel que fa al respecte, a l’autocontrol, en la recerca d’una harmonia. Segons la doctora Montessori, el desenvolupament intel·lectual només es pot produïr amb l’exercici, a través de les sensacions que el nen aconsegueix recollir de l’ambient i, per tant, les identifica, diferencia, recorda… Així, aprèn a dur a terme les tasques diàries: obrir o tancar una porta, regar una planta, etc. El silenci també s’ensenya com un exercici d’autocontrol conscient, ja que d’aquesta manera els nens aconsegueixen l’atenció i la tranquil·litat necessàries per desenvolupar qualsevol tasca amb eficiència. Amb el mètode Montessori, els materials són els mitjans, que realitzen la seva tasca gràcies a la guia dels mestres i de la influència de l’ambient. Així, el mestre és el guia que ensenya els límits i prepara l’ambient: converteix les aules en llocs adaptats als infants, establint un ordre determinat per als objectes.

Els materials Montessori afavoreixen l’aprenentatge a través dels sentits;; delaten, només pel propi ús, l’error si el nen o la nena el comet;; resulten atractius, fins i tot, en la seva repetició i li permeten treballar al seu ritme, investigar, crear. Es treballa per ensenyar als nens que moure’s i anar perfeccionant els moviments són les claus per obtenir la disciplina i l’autocontrol.

9

També es promouen molt les activitats que estiguin relacionades amb la música. S’utilitzen materials diversos com els telers i s’incorporen a les classes objectes de la vida quotidiana com les gerres per servir l’aigua, o les escombres, per tal de millorar els moviments.

Si existeix alguna llum que pugui il·luminar-nos el profund misteri de l’home com una revelació, ha de sortir necessàriament de l’infant, l’únic que amb la seva simplicitat inicial pot ensenyar-nos les directrius més íntimes que segueix l’ànima humana durant el seu desenvolupament.

Maria Montessori

OBJECTIUS I CONTINGUTS PEDAGÒGICS

CAPACITATS

x Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

x Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

x Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

x Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

OBJECTIUS

x Apropar diverses facetes artístiques als infants a través d’un espectacle interactiu.

x Donar l’oportunitat d’escoltar i d’observar la interpretació dels diferents instruments així com la resta de llenguatges artístics.

x Gaudir d’un espectacle on se’ns ofereix una combinació de diferents disciplines en directe: música, teatre, dansa i circ.

10

CONTINGUTS

Conceptuals:

x Els instruments musicals: la guitarra, el violí i la pandereta.

x La veu com a instrument i mitjà d’expressió.

x El circ com a art escènica. Disciplines de circ.

x El resultat de la integració de diferents arts.

Procedimentals:

x Escolta i observació de la interpretació de cada un dels instruments.

x Escolta del timbre de cada un dels instruments.

x Escolta de música en viu.

x Observació dels exercicis propis del circ.

Actitudinals:

x Hàbits a l’hora d’assistir a un espectacle.

x Respecte pels intèrprets i per la resta de l’alumnat.

x Participació adequada durant la sessió.

x Valoració de la dificultat de les activitats realitzats pels artistes.

x Gaudi de l’espectacle a través de les diferents arts implicades.

PROPOSTES DE TREBALL

Abans de l’espectacle

Abans d’assistir a una activitat fora de l’aula i que en trenca la seva rutina i quotidianitat, sempre és interessant preparar als i a les alumnes per a l’experiència que viuran, per tal que l’esperin amb il·lusió i perquè la gaudeixin intensament. El fet de saber que aniran al teatre, en aquest cas, augmenta l’interès i la motivació de l’infant per l’espectacle, fent que estigui més receptiu a les indicacions i que presenti una actitud més positiva enfront dels estímuls que rebrà. Els podem explicar que aniran a veure un espectacle titulat Petits Prínceps on hi conflueixen moltes disciplines artístiques diferents (música, dansa, teatre i circ) i on es requerirà la participació d’alguns d’ells. A més a més, els artistes també ens han preparat una sorpresa que de ben segur que ens agradarà i molt.

11

No ens oblidem de realitzar un treball previ al voltant dels hàbits i de la conducta social associada a aquest tipus d’ocasions. Mitjançant una conversa-diàleg semidirigida podem plantejar-los si anteriorment han anat algun cop al teatre, què s’hi acostuma a fer allà, si coneixen el teatre al que es representa la funció i com és, quin record en tenen, quin comportament hem de tenir en aquestes ocasions i per què, etc. Cal remarcar-los la importància de respectar sempre la feina dels artistes així com els companys i companyes tant del mateix centre com d’altres escoles. És necessari mantenir el silenci i l’atenció al llarg de tota la sessió per poder-nos endinsar de ple al món de les arts i l’escena.. Els explicarem també, quan es pot aplaudir, com s’entra i se surt d’un auditori, etc. Tots aquests aspectes afavoriran que els nens i nenes realitzin un aprenentatge actitudinal de cara a futures ocasions al mateix temps els permetrà fruir d’aquesta experiència. Gràcies, doncs, a tots els docents i a totes les docents per fer possible unes audicions de qualitat i per a formar adults respectuosos amb les manifestacions artístiques el dia de demà.

Parlem, també, dels instruments de l’audició: la guitarra, el violí i la pandereta. Els coneixeu? Els heu vist i sentit en alguna altra ocasió? Com són? Sabeu com es toquen? Enquadrem cada un d’aquests instruments a la família a la que pertany: corda (violí i guitarra) i percussió (pandereta). Podeu consultar les parts del violí a http://einafustalletrainota.blogspot.com.es/search?q=cordes+viol%C3%AD. Comentem les característiques principals de cada un d’ells, mirem fotos de com són i d’instrumentistes fent-los sonar i escoltem algunes audicions on se senti clarament el seu timbre. Us proposem els següents vídeos:

https://www.youtube.com/watch?v=oLWjvKvZYdg (en aquest enllaç podreu escoltar diverses peces de Paganini per a violí).

https://www.youtube.com/watch?v=Ss1URTJYlfQ (“La meditació” de Thaïs de Massenet on podem escoltar el violí que n’és el protagonista. En podeu escoltar només el fragment inicial perquè és una peça llarga).

https://www.youtube.com/watch?v=Iuk0-z95JmA (“Cançó del lladre” interpretada amb guitarra sola).

https://www.youtube.com/watch?v=fvY-o-iSMM0 (“Siciliana” de Pergolesi interpretada per un duo de guitarres).

12

Per a treballar la pandereta, us suggerim que partiu de les panderetes que tingueu a l’escola. És possible que ja coneguin aquest instrument però estaria bé poder-lo recuperar, veure’l de ben a prop i donar-los l’oportunitat de fer-lo sonar. També podeu escollir alguna cançó del vostre repertori habitual i acompanyar-la amb la pandereta. Mentre la cantem, proveu de portar tots la pulsació d’aquesta cançó que hagueu triat primer amb les mans i després alguns infants que la marquin amb la pandereta i altres instruments de petit orff (claus, caixa xinesa...). Aneu canviant els grups per tal que tothom pugui tenir l’opció de tocar els instruments. Un cop treballat l’instrument, podem fer un exercici de reconeixement del seu timbre. Podeu escoltar els següents links per seguir treballant el reconeixement tímbric de la pandereta:

https://www.youtube.com/watch?v=seY-wRWMIvI (Cor Infantil de l’Orfeó Català, piano i pandereta. Minuts 0,15 fins al minut 3,26. A la primera part de la cançó els podem animar a picar el ritme de la pandereta picant amb dos dits de cada mà. A la segona part de la cançó -a partir del minut 2,05- els podem convidar a imitar els moviments corporals dels protagonistes del vídeo).

https://www.youtube.com/watch?v=Qaa6PODVM80 (us proposem que escolteu des de l’inici fins a 1,48’. Els infants poden caminar lliurement per l’aula i cada vegada que sentin el timbre de la pandereta han d’aixecar els braços i moure els dits mentre va tocant. Quan deixa de tocar, tornen a abaixar els braços. En aquest vídeo, a més a més, podeu aprofitar per a treballar altres instruments de percussió que van apareixent: timbales, bombo, plats...).

No ens podem oblidar de fer esment d’un instrument essencial i del que tots disposem: la veu. En aquest espectacle també el podrem escoltar. Aprofitem per fer un treball de conscienciació i educació de la veu. Preguntem a l’alumnat per què fem servir la veu? Ens agrada parlar? I cantar?

13

Sabien que la veu és un instrument i que quan cantem també fem música, o bé quan recitem un poema o una cantarella, ja que juguem amb el ritme, l’entonació, el volum... Segur que sempre els hem dit que hem de cuidar els instruments perquè són molt delicats i es poden fer malbé. Han pensat que la veu també necessita que en tinguem cura: entre tots i totes, fem dues llistes, una fent-hi constar tot allò que és beneficiós per la veu i una altra posant-hi tot el que la perjudica. Reflexionem sobre l’ús que en fem i si habitualment realitzem més pràctiques positives o negatives. No oblidem que els nens són uns grans imitadors! El seu mimetisme quedarà marcat pel nostre comportament, per la nostra manera més o menys acurada de demanar atenció, de donar-los l’exemple vocal correcte, per la nostra situació postural, atenta sempre, mai abandonada... tot i que es pugui concedir una certa llibertat d’actitud dins d’unes directrius pedagògiques generals.

Us proposem que feu alguns exercicis de tècnica vocal amb els infants (trobareu informació a la webgrafia d’aquesta guia). També us animem a què feu servir alguns d’aquests jocs, per exemple les sirenes o el globus que es desinfla, per treballar les qualitats del so. Així, de forma divertida i amena, els nens i les nenes les aniran assimilant.

Tot el repertori que tocaran els artistes durant la sessió està compost pels propis intèrprets, per aquest motiu seria molt recomanable ensenyar als i a les alumnes un parell de cançons de les que podran escoltar a l’espectacle perquè ja els resultin familiars el dia de l’actuació i hi puguin també participar cantant. Fem referència a les cançons “Oreneta” i “Llapis blau” (trobareu les lletres i les partitures d’aquestes cançons a l’annex d’aquesta guia).

Després de l’espectacle

Un cop de nou a l’aula, serà molt interessant realitzar una valoració col·lectiva de l’activitat. Fomenteu el diàleg –sempre procurant respectar els torns de paraules- a partir de preguntes concretes sobre si els ha agradat, si han rigut, si han trobat que la funció era llarga o curta, com era l’escenografia i quins elements hi havia a escena, quantes persones i què feien, què han fet els nens i les nenes que han participat durant l’espectacle, etc. Proposeu-los de fer un dibuix sobre alguna cosa de l’espectacle que els hagi proporcionat molt gaudi. Després, cada alumne/a pot explicar per què ha triat aquell moment.

14

Referent a l’escenografia, els podem explicar que la forma dels cubs representa la Torre rosa de Maria Montessori, una joguina pedagògica universal. Podem afegir que aquesta metgessa i pedagoga va crear unes tècniques per a facilitar l’aprenentatge als infants a partir del joc. I que els artistes del concert s’han basat en aquesta metodologia per a realitzar l’escenografia. Fem-los notar que és minimalista: hi ha molt pocs elements però dels quals en treuen moltíssim profit, ja que els van utilitzant de diferent forma i aconsegueixen mantenir l’atenció del públic en tot moment. Dins d’un univers musical i fictici, els nens es reconeixen en els jocs d’empilar, encaixar, capgirar, construir... tot submergint-se en un espai creatiu que brinda per a la metàfora i la imaginació. Creuen que era creatiu l’espectacle? Ells són creatius quan juguen? Reforcem la creativitat com a valor positiu, tant en infants com en adults.

A partir de la conversa, avaluem la part pedagògica de la sessió relacionada amb l’escenografia:

L’alumnat s’ha identificat amb els jocs que feia l’actriu d’empilar, encaixar, capgirar, multiplicar, construir, evolucionar i créixer?

S’han submergit en la capacitat d’abstracció que els proposaven els intèrprets quan, de sobte, una joguina quotidiana i coneguda ha esdevingut l’escenografia d’un món irreal?

Han realizat una aproximació a les matemàtiques a través de les diverses figures geomètriques. En recorden algunes?

S’han deixat endur per les metàfores i la imaginació al llarg de l’espectacle?

Han estat capaços de percebre diverses dimensions?

Recuperem, ara, els instruments de l’audició. Quins instruments hi havia? Els han reconegut visualment? Han pogut sentir el seu timbre? Tocaven tots alhora o d’un en un? Quins els han fet servir de forma corrent i quins de forma extravagant? Quin instrument es rascava? I quin es picava? Recordem quantes cordes tenia el violí i quantes la guitarra? Com a curiositat, els podem explicar que els pèls de l’arquet del violí són fets de cua de cavall. Si voleu ampliar aquest punt, us remetem a la següent pàgina web on us en dóna més detalls i us n’explica el motiu:

15

http://einafustalletrainota.blogspot.com.es/2008/11/el-pl-de-larquet.html

Focalitzem-nos en la temàtica del circ. Abans d’anar a l’audició ja havíem fet esment d’aquesta disciplina artística tan polifacètica. Preguntem-los arran d’aquesta experiència, potser nova per a ells: els ha agradat? Què és el que els ha sorprès més? Creuen que és difícil? S’ha realitzat en una carpa? Hi havia animals? Quins exercicis recorden? Classifiquem-los segons la disciplina de la que formin part. Amb l’ajuda del/de la mestre/a provem d’esbrinar quines disciplines requereixen més de força i quines més d’equilibri. Per quins moments de la vida quotidiana creieu que podrien ser útils aquestes habilitats? Sabeu on es pot aprendre a fer verticals, malabars i equilibris? Penseu que els artistes han hagut de practicar moltes i moltes hores per assolir aquestes habilitats?

Sobre la música, què en podrien dir? Els ha agradat? Com la podríem definir en funció de les qualitats del so i del tempo? Intentem ara, recordar en quins moments es barrejava la música i el circ. En què afectava la música al desenvolupament dels exercicis circencs? Hagués estat igual sense música? Hi havia alguna relació entre la música i el que passava a l’escena? Hi ha hagut moments de música sola o de circ sol? Què prefereixen, ambdues arts juntes o per separat? Què s’aporten mútuament? Comenteu la complementarietat de les arts, com per exemple en la televisió on ens ofereixen dibuixos animats –via visual- amb música i veus –via auditiva- on es combinen diferents canals d’informació. En comparació a aquest últim recurs mencionat, la funció ens ha permès fruir d’aquestes arts en directe, aspecte a remarcar pel seu guany en la qualitat.

Pel que fa a les cançons de l’espectacle que havíem après abans d’anar-hi –Oreneta i Llapis blau-, preguntem als nens i a les nenes si les van cantar durant la sessió i si els va agradar poder participar mitjançant el cant. Repassem-les i quan les tinguem ben apreses, podem cantar-les tot picant la pulsació de formes variades i integrant-hi un treball de llenguatge musical:

Podem picar la pulsació picant només amb un dit de cada mà i aprofitem per cantar la cançó piano.

Podem marcar la pulsació tot picant amb les mans ben obertes i els dits ben separats com si fossin una estrella. En aquest cas podem cantar la cançó una mica més lenta.

16

La podem fer picant amb les mans en forma de cassoletes de tal manera que quan les ajuntem al picar formin un rombe mentre cantem la cançó amb una dinàmica forta.

Podem picar la pulsació sobre les cuixes tot cantant la cançó amb un tempo més ràpid.

A la cançó de El llapis blau podem picar la pulsació sobre la part superior del cap a banda i banda però marcant els silencis separant les mans del cap talment com si ens exclaméssim.

La cançó de l’Oreneta la podeu cantar mentre cada alumne/a es mou lliurement per l’aula i s’expressa corporalment amb el que li suggereix la melodia. Si teniu piano, la podeu interpretar amb aquest instrument mentre ells la interpreten a través del moviment.

A més a més, us podeu inventar un acompanyament senzill per alguna de les cançons amb els instruments dels que disposeu al centre (orff, de joguina, quotidianòfons...) o amb percussió corporal. La resta d’infants que no toquen, canten la cançó. Aneu intercanviant als petits músics perquè realitzin tots la funció d’acompanyament.

Un cop treballades a fons les cançons mencionades, podem fer una aproximació a la interpretació de la partitura de cada una d’elles:

Han vist mai una partitura musical? Saben per què serveix? Els agradaria aprendre a llegir música?

Encercleu amb color vermell la clau de sol.

Encercleu amb color verd el compàs. És el mateix en les dues partitures? Quins números hi ha i com estan posats?

Comptem quantes línies té el pentagrama.

Ressegueix amb color groc les barres que separen els compassos.

Ressegueix amb color taronja les dobles barres de compàs.

Comptem quants compassos hi ha amb l’ajuda de l’educador/a.

Dibuixeu a la part superior del full una oreneta o un llapis blau, respectivament.

17

WEBGRAFIA

http://www.mumusiccircus.com/ (pàgina de la companyia).

Informació sobre els instruments musicals:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Guitarra (la guitarra)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viol%C3%AD (el violí)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pandereta (la pandereta)

Informació sobre la veu i tècnica vocal:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Veu

http://www.centrecoral.org/Tecnica%20Vocal/TV-2.htm

http://grups.blanquerna.url.edu/m11/infantil/dossier-infantil.pdf (pàgines 62-69).

Informació sobre Maria Montessori i la seva pedagogia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Montessori

http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9todo_Montessori

http://www.uhu.es/cine.educacion/figuraspedagogia/0_montessori.htm

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/montessori.htm

http://www.espaciologopedico.com/revista/articulo/196/que_es_el_metodo_montessori.html

http://sosensenyament.wordpress.com/sistemes-alternatius/metode-montessori/

http://www.fundacionmontessori.org/

http://mujeres-riot.webcindario.com/Maria_Montessori.htm

http://iniciativas-educativas.blogspot.com.es/2013/09/materiales-montessori-y-otros-para.html (materials per descarregar o de facbricació pròpia per aplicar el mètode Montessori).

18

ANNEX

Adjuntem les dues partitures i les lletres esmentades a l’apartat de propostes pedagògiques d’aquesta guia:

19

Oreneta Una noia camacurta es passeja pel terrat, va descalça i menja pipes té un pardal al seu costat. Se la mira, se li acosta i a l'orella fa piu-piu, no vol pipes ni crispetes només vol trobar un niu. Aquest pardal sóc jo i també em descalço, aquest pardal sóc jo oreneta. Et veig amb cara de rateta de l'ull viu, et veig amb cara d'oreneta. Si t'animes oreneta no t'ho pensis ni un moment, treu les ales fa un bon dia deixarem l'avorriment. Volarem entre les cases i de dia cantarem, cantarem anant cap a casa i de nit ens circumdarem. Aquest pardal sóc jo i també em descalço, aquest pardal sóc jo oreneta. Et veig amb cara de rateta de l'ull viu, et veig amb cara d'oreneta. Oreneta, oreneta, oreneta ou yes Oreneta, oreneta, oreneta ou yes.

20

21

Llapis blau

Tinc un llapis blau i no té gaire punta. Tinc un llapis blau per si vols pintar amb mi. Vine a casa meva pintarem una porta i a l'altre banda ens cuidarem a l'altre banda tots som de sucre, tots som de sucre. Mel, mel, mel, mel, mel, mel, mel, mel, mel, mel, mel, mel, mel, i sucre, Farem arròs bullit i unes torradetes deixarem entrar la llum del sol a dins del nostre pit. A dins del nostre pit. Mel, mel, mel, mel, mel, mel, mel, mel, mel, mel, mel, mel, mel, i sucre, Farem una cançó que expliqui com ens sentim farem una cançó que expliqui com vivim. Que expliqui com vivim. Tinc un llapis blau i no té gaire punta. Tinc un llapis blau per si vols pintar amb mi.

22

I ABANS DE TANCAR...

El programa “Anem al teatre” disposa d’una pàgina web, en la qual hi podeu trobar tota la informació general sobre el programa, així com les guies didàctiques que es corresponen amb els espectacles.

També hi hem inclòs una eina de gran valor per a nosaltres, atès que ens permet de millorar l’oferta cada temporada: l’Enquesta d’Avaluació.

Som a:

http://www.diba.cat/anemalteatre/

Moltes gràcies a tots/es per la vostra col·laboració.