petits pescallunes

8/2/2019 Petits pescallunes

1/25

SORTIR DE LESCOLA BRESSOL

PASSEJADES RELAXADESEva Sargatal DansMestra descola bressol


2/25


3/25

Obrir portes al mn, sortir de lescola bressol es pot convertir en alguns pobles, i sobretotciutats, en un tasca difcil o gaireb impossible.Tots sabem les dificultats que ens envolten amb voreres estretes, semfors, trnsit, desnivells,pocs espais naturals per descobrir, etc. Per no esmentar el nombre dinfants per grup i els

adults responsables en cada un d

ells.Per la nostra realitat s una altra i creiem que lhem daprofitar. No podem deixar escapar la

natura que ens envolta ja al pas de la porta.Ens pot donar la sensaci que els infants que viuen a poble tenen temps i recursos per

descobrir aquells indrets amagats que els ofereix la natura, per la realitat ens demostra queles hores desbarjo les passen igualment a la placeta o al parc amb gronxadors mecanitzats i

avorrits.

Laire lliure, on els adults hi veiem tan sols un espai pobre o buit, ens ofereix innombrablesestmuls, la majoria dells fruit de la casualitat del propi entorn. Els espais exteriors que ensenvolten sn recursos educatius en potencia, llocs privilegiats de contacte amb el territori

social, cultural i natural.I sn els propis infants, a travs de les passejades relaxades que puguem oferir-los

peridicament pel poble, els qui ens ensenyaran les possibilitats del propi terreny.Per al grup dels ms grans (vam tenir la gran fortuna de ser 14 infants entre 2 i 3 anys) anardexcursi es va anar convertint en un aventura plena dincgnites. Saber on anirem, qutrobarem o qui ens acompanyaria va fer que la motivaci dels infants creixs enormement, ialhora la curiositat de les famlies per poder-ho compartir amb nosaltres.I s que, el primer objectiu que shavia de complir per poder sortir pel poble setmanalment erapoder tenir la participaci activa de les famlies; i, evidentment, ens van respondre. Cadasetmana vam sortir a passejar, com a mnim, amb dues o tres famlies i totes van poder

disfrutar dalmenys una passejada amb el seu fill o filla i els seus companys.


4/25

La sensaci, com a mestra, de sortir acompanyada per altres adults, feia que jo tamb pogus

passejar, gaudir dels espais naturals i copsar les descobertes dels infants aturant-nos davant lesseves demandes i curiositats ms inversemblants.El cam a seguir cada dia era diferent i nou per a tots, amb sorpreses de tot tipus. Una aturada en

un obra amb camions, grues i excavadores; la passejada pel riu a donar pa als

necs, la recol

lectade fulles, flors o cargols, a la riera a fer navegar vaixells de paper, o fins i tot una parada a casadalgun infant per saludar lvia que ens havia vist des del balc.No passava dia que no trobssim algun familiar pel poble: la mare a la fleca, els avis fent unapassejada al sol de la tardor, etc. Sempre hi havia temps per saludar a la famlia i als amics. I de

cara al bon temps, una estona per anar a fer el gelat.Sempre que el temps ens ho permetia i no hi havia pluja ni neu, ens preparvem a mig mat per

sortir al poble. Per entrar en un mn ple de novetats i sorpreses que havem planificat amb lesfamlies que ens podien acompanyar. En algunes sortides van ser elles mateixes qui ens van oferir

la proposta per dur a terme.Amb les famlies tan a prop vaig poder anar veient relacions entre pares i mares i els seus fills i

filles igual que elles van poder anar captant com es desenvolupava el seu fill entre els seus amics.Cada infant va poder anar compartint la mare, oferint la seva m a un amic; passejvem enparelles o grups de tres infants, sense presses, aturant-nos sempre que hi hagus algunademanda concreta o algun accident.Tenia clar com ns dimportant respectar el temps de cada infant a lhora darribar al dest: pujadesinterminables per anar a veure animals, desnivells de terreny o camins poc coneguts feien que msdun necessits una m adulta que lacompanys i li dons seguretat.Havia de tenir present la inseguretat motriu dels ms menuts o les pors per tot all desconegut que

ens envoltava i, que alguns, no estaven preparats per descobrir encara.


5/25

Per el nostre principal objectiu no era altra que gaudir dels espais exteriors del poble,afavorir la curiositat per tot all natural que ens envolta i que porta els infants a realitzardescobertes i aprenentatges molt rics i que els ompliran per a tota la vida.Friedrich W. A. Frbel (Alemanya, 1782-1852) deixava clar que la seva concepci dinfncia

estava basada en els sentits:El marc idoni per al desenvolupament del nen s la prpia

natura a la qual el neni lhome- his indistintament referit i vinculat, cars el seu medi. I,s a partir de viure en contacte permanent amb la natura quan linfant senriqueix i creix,

partint de les prpies descobertes.De totes aquelles passejades en va nixer un diari on -conjuntament famlies i mestra-anotvem les sensacions i emocions que ens aportava cada pas. Records que mai oblidarem!


6/25


7/25

Com a mare, mencanta veureen David anar dexcursidonant la m a un companytot cofoi. Penso que sc moltprivilegiada de poder-ne sertestimoni.Merc, Quique i Eva, pares i

germana den David


8/25


9/25

Quin plaer poder compartiraquests agradablesmoments amb tots els nensi les nenes, poder veurereflectits a les seves caresels sentiments dillusi ifelicitat en poder gaudir dela natura amb llibertat itrencant la rutina diria.La descoberta de nousespais, objectes, animalsobre els horitzons delsnostres fills i segur que lesexcursions sn beneficiosesper a la seva educaci.Lourdes i Felip, pares de la

Carla.


10/25


11/25

La Laura ahir va anar adormir nerviosa perqusabia que avui el seupare lacompanyaria alexcursi de lescola.Per a en Josep va serun dia molt especial,era el seu sant i el diadel pare. A ms aniriadexcursi amb la sevafilla i els seus amics.Elisabet i Josep, pares

de la Laura.


12/25


13/25


14/25

Avui mhan emocionat lesparaules de lEva... Puc dir quetot el que diu s ben cert, ja quehe pogut ser una de lesprivilegiades de viure en directeles excursions. Cada vegada quese macostava un nen perdemanar-me ajuda, per explica-me una cosa o per donar-me lam, sem posava la pell degallina!Quan hem arribat a casa amb lesfotos i el diari, lAriana ha agafatun coix i mha dit:Mama seu al meu costat, que jotho explico!Grcies per donar-nos lapossibilitat de participar enleducaci dels nostres fills alescola!

Anna, mare de lAriana.


15/25


16/25


17/25

Quan repassem amb la Carlael recull de fotos de lesexcursions, ella mho explicaamb molta alegria, ambemoci, amb eufria diria jo.Cada moment fora de lescola,cada minut i cada segon hanestat viscut al mxim. T moltbons records de tots elsmoments, explica amb detallcada situaci. Tinc enveja deno haver pogut assistir(encara) a cap sortida.Grcies a tots els pares imares que hi heu pogut anar,sense vosaltres no podremgaudir daquestes fotos tanprecioses.

Slvia i Jordi, pares de laCarla.


18/25


19/25

Els dilluns sn moltemotius per anosaltres ja quehem pogutacompanyar a lAdadexcursi gairebcada setmana. Jaels diumenges lAdaest pensant a qui lidonar la m, onanirem... i anosaltres ensencanta!

Alfredo , Elvira i

Max, pares i germ

de lAda.


20/25


21/25

s tan emocionant arribar alescola a mig mat i que elsnens i nenes set tirin asobre perqu elsacompanyes dexcursi...Aix sol ja parla i intentesmuntar-tho com pots avegades amb certadificultat- per poder-losacompanyar.Endavant amb la idea desortir de lescola, que elspares i les marescollaborarem en el quepodrem!

Marta, mare den Marc.


22/25


23/25

Nos da mucho gusto podercompartir y participar conMarij de una forma tandirecta en esos pequeosviajes de los que hemosaprendido a disfrutar de loscolores, los sonidos, losobjetos; que a veces no nosdamos la oportunidad dereconocer y disfrutar.

Gaby y Ramn, padres de

Marij.


24/25


25/25

petits pescallunes

Documents