La pregunta

Ens amaguem de nosaltres mateixos. Però els altres que habiten dins nostre,

lluiten per sortir a la llum. Què hem de fer? Retenir-los a dins, o seduir-los i

jugar amb ells?

Les preguntes prenen tantes formes com desviaments trobem al nostre camí.

S’amaguen rere les històries que vivim. Poc importa com les disfressem. Al fi-

que ens produeix curiositat, sorpresa, dubte o que ens posa a

prova. Però també d'allò que no veiem o que no volem veure.

Som les preguntes que vivim.

Alguns ens passem tota la vida sense atrevir-nos a expressar-les. Altres anhe-

lem la passió del fanàtic, preferint respostes inqüestionables. Cadascun de nos-

altres busca la millora manera de formular les seves pròpies preguntes.

L’experiència

Al principi de l’experiència ens enfrontem amb dues portes (dues preguntes):

Una condueix als petits exercicis pel bon viure. L'altra als petits exercicis sobre

el bon morir.

D’alguna manera és una entrada al món dels morts que celebren la vida o una

entrada al món dels vius que celebren la mort.

El gran tema d’aquesta obra és la celebració de l’altre que viu en nosaltres. És

trobar el sentit de la celebració en la tensió entre vida i mort.

PETITS EXERCICIS PEL BON MORIR

Dinàmica

La fórmula que proposem són tres funcions diàries d'una hora aproximada-

ment. A cada funció entren 48 persones, és a dir, 144 espectadors per dia.

Calendari

Del 7 de desembre de 2013 al 26 de gener de 2014, al Polvorí de Montjuïc

(Barcelona) . Divendres i dissabte, 18h, 20h, 22h. Diumenge, 17h, 19h, 21h.

Repartiment

Direcció i dramatúrgia:

Enrique Vargas

Intèrprets:

Cristina Espinoza

Francisco Javier Garcia

Nelson Jara

Stephan Laidet

Lisa Marrani

Patrizia Menichelli

Paola Motto

Eva Pérez

Giovanna Pezzullo

Jorge Prats.

Sophie Rouard

Joan Gerard Torredeflot

“Yo quiero ser uno

y soy la mitad.

La parte que falta,

me hace caminar.

Enrique Vargas

LA PREMSA DIU:

“Simplemente sentí, ahora, cuando calibro estas

líneas, que lo que hace Enrique Vargas no es teatro,

ni artes plásticas, ni música, ni performance. Lo

que anima a Enrique y a su ejército de cómplices es

construir a diario el camino del buen vivir porque

es muy probable que el camino del buen morir esté

a la vuelta de la esquina.” La trastienda del Polvorí,

Sandro Romero, El Tiempo, Bogotá. Juliol 2010.

“Con el dulce sonido de las voces femeninas, el fluir

del agua y una dulce melodía, uno siente una cierta

osmosis con la vida. Un sentimiento de plenitud, o

de serenidad o de origen incierto que perdura des-

pués de abandonar el lugar.”

Marie Tranchant. Nord Éclair, França. Abril 2011

TRAJECTÒRIA

Zomer Van Antwerpen (Bélgica), Juliol 2013

MAISON FOLLIE DE WAZZEMMES. Lille

(França). 2011

FESTIVAL GREC. Barcelona 2010

(estrenada amb el títol “La Trastienda”)

Amb el patrocini de: Vins i Caves Ferré i Catasús

COMENTARIS DEL PÚBLIC

Cada presentació de Teatro de los Sentidos és en sí mateixa un procés d'investigació, de manera que el nos-

tre treball està en constant desenvolupament. Des de 2013, la investigació s'ha focalitzat també en demanar

als nostres viatgers, més que un simple feedback, comentaris espontanis de com els agradaria ser recordats.

A l'última presentació, al festival ZVA de Bèlgica al mes de Juliol de 2013, vam recollir més de 4.000 epi-

tafis.

“La tomba més bonica de la Mort és el cor dels vius. El cor

ha de celebrar els records estimats. Sense amor, no hi ha

vida. Amor. Això és el que som".

"Aquí reposa la dona que va viure dues vides. Dos amors.

Dues passions. Tantíssim dolor. Moltes emocions. S'endú

tant amb ella..."

"Va aconseguir que les paraules es tornessin vives. I que

nasqués vida d'aquestes paraules"

"M'agradaria ser recordat"

"Potser va néixer. És possible que visqués. Podria ser que

hagués estimat. Es va equivocar algunes vegades. De ben

segur va riure. És aquí, o això sembla"

"No tothom la va estimar, i no passa res, perquè els que van

estimar-la van ser suficients. Prous per guardar-la als seus

records. Prous perquè sé que durant la meva vida, em van

estimar de veritat".

"Un dolç marit"

ZVA Festival, Antwerpen

2013

“I si durés encara més temps?

I si es fes fins i tot més sovint?

I si la vida s’assemblés una mica més a això?

I si pogués llegir el que tota aquesta gent escriu

en aquests fulls de paper?”

Maison Folie de Wazemmes. Lille, França, 2011

“He celebrat el naixement de la vida.

Al rei oceà

Sota la llum d’una veu

Sota el so d’una carícia

Sota el sabor d’una mirada”

Maison Folie de Wazemmes. Lille, França 2011