guia acció social per la negociació colectiva cgt

7/31/2019 Guia acci social per la negociaci colectiva CGT

1/30


2/30

Edici:

Secretaries dAcci Social de la CGT deCatalunya, Pas Valencia i Illes Balears.

Confecci:

Martn Andn

Traducci al catal:

Cristina Fernndez

Disseny:

Carles Gen

Des de les Secretaries dAcci Social de la CGTde Catalunya, Balears i Pas Valenci defensemque la lluita pels nostres drets laborals ho stamb pels drets socials, que la precarietat noexisteix solament en la nostra feina sin que

sextn en tots els altres aspectes de la nostravida i que, per tant, cal actuar conjuntament entots aquests mbits.

s per aix que hem fet el que teniu a les mans,una eina que vol ser orientativa a lhora de lluitarpels nostres drets socials (molt sovint tamblaborals) amb punts que cal defensar en lanegociaci collectiva o els acords dempresaacompanyats dexemples existents.

Cal obrir tots els fronts.

Desembre 2006


3/30

AQUESTA guia vaadreada a tota la CGT i, en especial,a tots els companys/es que representen

la CGT en els diferents llocs de treballi que tenen la possibilitat d'aplicar o influirper avanar en la millora de condicions laborals i

socials dins el mn laboral. Des de les Secretaries d'AcciSocial de la CGT de Catalunya, Balears i Pas Valenci, volemoferir-vos una eina que serveixi d'orientaci en la negociacicollectiva dins lempresa en matria d'objectius socials a conquerir.

Entenem que un dels aspectes ms apressats que tenim elstreballadors i treballadores i les classes ms humils de la nostra

societat actual s la precarietat que patim en tots els aspectes deles nostres vides.

En aquesta guia volem aprofundir en els aspectes socials que afecten al mn laboralque no sn exclusius de les relacions laborals sin que tenen profundes conseqnciesen el nostre dia a dia quotidi.

No podem parlar de precarietat laboral passant per alt totes les altres cares de laprecarietat. A continuaci nenumerem algunes:

1 Precarietat de recursos (salaris, prestacions socials, serveissocials, l'habitatge inassequible, etc.)

2Precarietat en drets (Dficit democrtic): Els drets d'expressii manifestaci s'estan retallant contnuament - les normes cviques que s'estan imposantvan en sentit d'exercir un major control sobre les persones.

3Precarietat comunicativa i afectiva: Les llargues jornadeslaborals d'ambds membres de la parella, la TV, Internet, la conscincia individualistaque s'ha installat en la nostra societat i laugment de lhorari escolar (6 hora) precaritzen

enormement les relacions familiars i socials.

4Precarietat en les cures: La manca de recursos i de tempsdificulta enormement la possibilitat datenci a les persones malaltes o amb dificultatper valdres, aspecte que sagreuja per la manca de consideraci social envers aquestesaccions.

5Precarietat en el treball: Contractes brossa, ETTs.

PRESENTACI


4/30

NDEX

LA nostra lluita contra la precarietat en l'ocupaci, t el seuprincipal camp d'acci en la negociaci collectiva i passa fonamentalment pelssegents eixos:

1 . Millora del poder adquisitiu dels salaris, ha de marcar-se com a objectiu:Aconseguir l'IPC catal ms un punt.

2 . Lluita contra les dobles escales salarials (a igual treball, igual salari).

3 .Lluita contra tot tipus de discriminaci. (sexual, religiosa,...).

4 . Establiment d'un calendari laboral clar que avanci cap a les 35 horessetmanals.

5 . Avanar en la conquesta de permisos retributs per a atencions personals ifamiliars.

6 . Control dels ritmes de treball.

7 . Control del tracte cap a les persones.

8 . Establiment d'ajudes i prstecs a baix inters per la compra, remodelaci del'habitatge habitual o per altres necessitats que no poden ajornar-se

9 . Defensa del dret a informar i ser informat mitjanant els canals que siguinnecessaris.

10 . Exigncia de zones de descans endreades, amb bancs per a descansar,forns per a escalfar el menjar, aigua potable, ventilaci i espai suficient i zones defumadors i no fumadors.

11 . Mobilitat Funcional i Geogrfica. s una de les formes discriminatries queinflueixen de manera molt important en la precarietat laboral, s la facilitat amb

que es canvia a a les persones de feina o lloc de treball, sense altre criteri que elde l'inters productiu o el simple caprici de qui mana.

12 . Exigir el compliment de la llei en matria de salut laboral i millorar-la tantcom sigui possible

13 . Establiment d'acords de jubilacions parcials o anticipades en les qualsno es perdi el lloc de treball i la persona que es jubila no vegi minvada la sevapensi. Ens oposem als als Plans de Pensions amb entitats financeres!

5

7

8

11

13

18

19

21

25

26

27

29

30


5/30

1.MILLORA DEL PODERADQUISITIU DELS SALARIS

AQUESTS punts es poden desenvolupar en la negociacicollectiva. Abans, per, de dur-la a terme, cal tenir en compte dos aspectes

fonamentals:

Conixer la normativa: Abans dassentar-nos en una taula denegociaci s interessant conixer les normes legals que ens afecten i, a continuaci,tractar de millorar-la.

Millorar la normativa: Malgrat que, en els moments actualsde continus retrocessos i falta de forces per a forar una negociaci a lala, elsrepresentants de CGT hem doposar-nos a donar passos enrera i en aquest sentit,no podem firmar coses que empitjorin el que ja es t i molt menys, aspectes que

estiguin per sota de les normatives vigents.

A ix doncs , desenvo lupan t e l s e ixos ens t robem:

1 MILLORA DEL PODER ADQUISITIU DELS SALARIS:

En el tema salarial no existeix una reglamentaci superior alconveni que estableixi quant t'han de pujar o baixar en el salari, tampoc existeixun dret adquirit, sin que tot est a la merc de la correlaci de forces en cadamoment.

En la lluita per millorar les nostres condicions salarials simportant la defensa del nostre poder adquisitiu com a forma de lluita contra laprecarietat. Com a exemple podem prendre la plataforma de negociaci del convenicollectiu dels companys i companyes de ICICT SA.

Clusula de revisi salarial. La clusula de revisi per a ladesviaci de lIPC catal real, en relaci al previst, ha doperar durant els anys2005, 2006, 2007 i 2008 de la segent manera:

Si lIPC s superior al previst, la diferncia ha de tenir efectes

retroactius i es modificaran a lala els conceptes retributius que seran de la difernciade lIPC catal + 1,5% . Els nous imports serviran de base per als increments delexercici segent. Si lIPC s inferior al previst, la diferncia no tindr efectesretroactius.

A ms de lluitar per mantenir el poder adquisitiu, s importantgarantir les percepcions salarials en casos de baixa per malaltia o accident. Aquestaspec te ja es t reco l l i t en d iver sos conven is . Vegem-ne a lguns :

5


6/30

MILLORA DEL PODERADQUISITIU DELS SALARIS

Conveni dEdicions Z

Ar t ic le 34 . Complement per incapaci ta t tempora l .

Els treballadors/es que es trobin en situaci d'incapacitat temporalderivada de malaltia, maternitat o accident de treball percebran el 100 per 100 delseu salari real i altres havers, prvia presentaci del document de baixa.

Convenis de SEAT:

Ar t . 167 - Pres tacions per incapaci ta t temporal . -

La prestaci econmica per incapacitat temporal derivada de

malaltia comuna o accident in itinere ser del 100 per 100 dels sous fixats enl'article 101 del Conveni Collectiu.

6


7/30

2.LLUITA CONTRA LES DOBLESESCALES SALARIALS

2 LLUITA CONTRA LES DOBLES ESCALES SALARIALS

En la lluita contra les dobles escales salarials s important evitar

les referncies salarials per a les persones de nou ingrs o les referncies adpersonam que utilitzen els empresaris per a eliminar el dret dels nous membresde la plantilla a gaudir dall adquirit pels seus companys i companyes ms antics,com a pas previ per a eliminar-los a tota la plantilla.

7


8/30

3.LLUITA CONTRA TOT TIPUSDE DISCRIMINACI

3 LLUITA CONTRA TOT TIPUS DE DISCRIMINACI

Hem d'establir condicions clares de no discriminaci com tenen a:

Conveni de Botigues de Convivncia:

Article 6. Igualtat en el treball.

Es respectar el principi d'igualtat en el treball amb carcter general,no admetent-se discriminacions per raons de sexe, estat civil, edat dins dels lmitsemmarcats per l'ordenament jurdic, raa, condici social, idees religioses opoltiques, afiliaci o no a un sindicat, etc.

Tampoc podr haver discriminaci per ra de disminucions psquiques,fsiques o sensorials, sempre que s'estigus en condicions d'aptitud per a ocuparel treball o ocupaci que es tracti.

L'empresari est obligat a pagar per la prestaci d'un treball igual elmateix salari, tant per salari base com pels complements salarials, sense discriminacialguna per ra de sexe.

Hem d'intentar que la qualificaci del personal es realitzi amb criteris

clars per a evitar manipulacions. Per aquesta ra, hem d'establir barems de valoracidels llocs de treball i barems de puntuaci de les proves d'idonetat, a ms d'unacomissi que controli tot el procs.

Un exemple:

Conveni del Consell Superior del Poder Judicial:

Provisi de vacants, promoci interna i personal de nou ingrs

Article 8.o Principis rectors de la selecci del personal laboral.

La selecci del personal laboral subjecte a aquest conveni es realitzarde conformitat amb els principis d'igualtat, mrit, capacitat i publicitat.

Article 9.o Provisi de vacants.

La provisi de vacants del Consell General del Poder Judicial, es

8


9/30

LLUITA CONTRA TOT TIPUSDE DISCRIMINACI

produir pel segent ordre:

1. Per reingrs d'excedncia voluntria.

2. Per promoci interna (ascens) el 50% de les vacants, exceptela de Cap de l'Oficina de Premsa.

3. Per personal laboral de nou ingrs, el 50% restant, ms lesno cobertes pel torn anterior, excloent-se en qualsevol cas la de Cap de l'Oficinade Premsa.

.........

2. Promoure la utilitzaci d'un llenguatge no sexista en les

comunicacions de lempresa, aix com en els textos de documents i actes o acordsde la negociaci collectiva.

3. Modificar el punt 1.3 sobre "Resoluci de la Convocatria"de la Norma Marco de Mobilidad, de manera que en les accions de mobilitatfuncional per a la cobertura de llocs amb carcter definitiu, en els quals no existeixiequilibri de gnere, l'adjudicaci de places s'efectuar atorgant preferncia alsaspirants que, amb igualtat de puntuaci desprs de l'aplicaci dels valors i factorsestablerts, pertanyin al gnere subrepresentat pel que fa a la categoria professionalobjecte de cobertura.

Aquest mateix cr i ter i preferencial respecte al gnereinfrarrepresentat i amb igualtat de punts, tamb ser aplicable en les accions depromoci per a la cobertura de llocs dels collectius de Comandament Intermedi iQuadre i Estructura de Suport.

En tot cas, l'aplicaci d'aquesta mesura deixar de tenir efectequan s'assoleixi un nivell de representaci igual entre ambds gneres, amb unadistribuci equitativa en la cobertura de places.

Aix mateix s'estableix una Comissi especfica, de carctermixt, que es reunir en convocatria ordinria cada tres mesos i amb carcterextraordinari quan aix es decideixi de com acord entre les parts integrants. Elfuncionament d'aquesta Comissi no generar increment dels drets sindicalsd'aplicaci en l'empresa

O tamb:Conveni d'Edicions Z

3. Tribunal qualificador: El Tribunal qualificador de les proves

9


10/30

LLUITA CONTRA TOT TIPUSDE DISCRIMINACI

10

a realitzar per cobrir els llocs de nova creaci o vacants estar compost pels segentsmembres:

-Dos membres escollits per l'empresa.

-Un membre escollit entre els treballadors/es que ocupi categoriaigual o similar a la del lloc a cobrir.

-Un representant del Comit d'Empresa.

Perqu el candidat/a obtingui la qualificaci d'apte ser necessaril'aprovat de, almenys, tres membres del Tribunal qualificador. El resultat de lesproves es far pblic en el tauler d'anuncis en un mxim de set dies.

6. La valoraci s'efectuar conformement als conceptes segents:circumstncies personals, mrits acadmics i professionals. L'aplicaci de talsconceptes es dur a terme conformement als segents percentatges: el 10% delspunts correspondr sempre al concepte de circumstncies personals; el 30% coma mxim el 20% com a mnim- als mrits acadmics relacionats amb els exigitsper a l'ingrs en el lloc de treball objecte de les proves selectives i, finalment, el60% com a mxim el 50% com a mnim- als mrits professionals. En cas ques'opts, prvia consulta amb el representant dels treballadors, per l'aplicaci de lataula de percentatges mnims, el 20% restant fins a completar el 100% dels punts

haur d'imputar-se a mrits que siguin diferents dels ja expressats i responguin aqualificacions especfiques que hagin de reunir els candidats, en funci de lescaracterstiques del lloc de treball

Altres formes de discriminaci o manipulaci que hem decontrolar i mirar deliminar:

Conveni de Bazn:

Clusula 12. Parelles de fet.

A partir de la signatura del present Conveni, i en relaci ambels aspectes normatius ressenyats en l'apartat 2n de l'Art. 544 del Conveni Col lectiuvigent, es reconeixen a les Parelles de fet amb independncia de la seva orientacisexual, els mateixos beneficis que a les de dret.


11/30

4.ESTABLIMENT DUN CALENDARI LABORAL QUE AVANICAP A LES 35 HORES

Establiment d'un calendari laboral clar que avanci cap a les 35 hores setmanals oles 1600 hores en cmput anual. Sempre amb preferncia respecte de les 35 horesper garantir els descansos setmanals.

El temps de treball s important en el desenvolupament de les nostres vides. Lalluita dels treballadors de Chicago per la jornada de 8 hores, (que va donar origenal 1r de maig en commemoraci d'aquells lluitadors que van ser assassinats en1886), ja tenia com a lema 8 hores de treball, 8 de descans i 8 d'oci. En els anys70 el salari d'un dels membres de la parella, permetia a aquesta tirar endavant la

famlia, pagar les hipoteques, menjar i vestir. Avui ni amb els dos salaris nhi haprou per accedir a un habitatge digne i la manca de temps, est sent un obstacleimportant en les relacions socials i familiars; per aquesta ra s molt importanttreure-li temps al treball per a satisfer la resta de necessitats socials.

El calendari ha d'estar a la vista o a la disposici de la plantilla per a que tothomconegui els seus dies de treball i de descans.

Exemple:

Conveni de ediciones Z:

Article 16. Jornada. Laboral.

La jornada de treball ser de trenta-cinc hores setmanals, a ra de set hores diries,de dilluns a divendres. Haurien d'existir, almenys, dotze hores d'interval entre la

finalitzaci d'una jornada i el comenamentde la segent.

Tot el personal gaudir dintre d'aquesta

jornada setmanal dels dos dies de descansconsecut ius en dissabte i d iumenge

La l l u i t a con t r a l aprecarietat passa per oposar-nos a laprolongaci de la jornada laboral, tant de lajornada ordinria com extraordinria. Enaquest sentit, tenim bones referncies:

11

4.ESTABLIMENT DUN CALENDARILABORAL QUE AVANI CAP A LES35 HORES


12/30

ESTABLIMENT DUN CALENDARILABORAL QUE AVANI CAP A LES35 HORES

12

Conveni de Eco-equip deTerrassa:

Article 23.Hores extres

Davant la greu situaci de desocupaci existent i a fi dafavorirla creaci docupaci, ambdues parts acorden la convenincia de reduir al mnimimprescindible les hores extraordinries, que han de ser voluntries.

Sempre que sigui possible sha de contractar treballadorstemporals o a temps parcial per completar la jornada dels ja existents.

El preu de lhora extraordinria sha de fixar dacord amb lanormativa vigent a cada moment.

Tenen la consideraci dhores extraordinries estructurals lesrealitzades per les causes segents:

a) Per cobrir les absncies imprevistes.b) Per festes tradicionals.c) Per fora major.d) Com que s un servei pblic dinexcusable execuci, per

cobrir situacions estructurals derivades de la mateixa naturalesa de servei pblic itreballs excepcionals ordenats per lAjuntament.

Les hores extraordinries necessries les ha de fer el personalque aix ho vulgui de forma voluntria i rotativa. Lempresa ha de facilitartrimestralment al Comit la llista dhores extres que es fan.

Es poden fer hores extres per cobrir llocs de treball fixos nomspel temps mnim indispensable, i la Comissi dHores Extres ho ha de controlar iestudiar amb lempresa.


13/30

5.AVANAR EN LA CONQUESTADE PERMISOS RETRIBUTS PERATENCIONS PERSONALS I FAMILIARS

13

5 AVANAR EN LA CONQUESTA DE PERMISOS RETRIBUTSPER ATENCIONS PERSONALS I FAMILIARS o com a mnim establiramb claredat els que ja reconeix la legislaci tant en l'Estatut dels Treballadors com

en la Llei per a la conciliaci de la vida familiar i laboral.

Conveni de ECO-EQUIP

Article 10Llicncies retribudes

El personal afectat pel present Conveni collectiu t dret a unallicncia retribuda, segons la contingncia de qu es tracti, dacord amb lescondicions segents:

Per matrimoni, 20 dies.Per naixement de fill, 3 dies, prorrogables a 5 dies si concorre

amb una malaltia greu.Per defunci de parent fins a segon grau de consanguinitat o

afinitat, 2 dies, prorrogables a 4 dies si cal sortir de Catalunya. La prrroga ser de6 dies si cal anar fora de la pennsula.

Per defunci doncles o nebots, 1 dia.Per canvi de domicili, 2 dies.Per intervenci quirrgica i per malaltia greu (sense mort) del

cnjuge, pares i fills, 2 dies.Per ingrs superior a 3 dies (sense mort) del cnjuge, pares i

fills, 2 dies.No es poden acumular els permisos corresponents a intervenci

i ingrs amb els de defunci.No s possible acumular aquesta llicncia a cap de les anteriors.Per exmens dassignatures del pla general destudis de les quals

estigui oficialment matriculat, amb la presentaci dun justificant posteriorment,els dies dexamen.

Per visites al metge, 14 hores repartides en 6 dies, excepte les

embarassades amb problemes de gestaci degudament acreditats, les quals han degaudir de les hores necessries. Els treballadors amb fills disminuts al seu crrecpoden fer s de 14 hores per a l a tenci mdica daquests f i l l s .

Un altre bon exemple

Conveni de Bazan:

Article 17. Llicncies retribudes.


14/30

AVANAR EN LA CONQUESTADE PERMISOS RETRIBUTS PERATENCIONS PERSONALS I FAMILIARS

14

El treballador, avisant amb la possible antelaci o, en el casque no sigui possible, justificant-ho a posteriori podr faltar al treball amb dret a

percebre sou, antiguitat i plusos de disponibilitat, per les segents causes:

d) Realitzaci d'exmens prenatals i tcniques de preparaci .Cinc dies laborables per defunci del cnjuge, parella o fill. Tindr la consideracide parella la persona amb la qual es demostri una convivncia certa.

2. Tres dies laborables en cas de defunci de pares, nts, germansi avis, tant carnals com poltics, prorrogables pel temps necessari si les esmentadesdefuncions es produeixen fora de la localitat, a criteri de la Direcci.

3. Un dia laborable en cas de defunci d'oncles, nebots i cosins,tots ells carnals.

4. Per malaltia greu o hospitalitzaci del cnjuge, parella o fillmenor de catorze anys, cinc dies, prorrogables pel temps necessari, prvia justificacimdica, a criteri de la Direcci.

5. Per malaltia greu o hospitalitzaci dels fills, pares o germans,tant carnals com poltics, dos dies, prorrogables prvia justificaci mdica, peltemps necessari, a criteri de la direcci.

6. Un dia natural en cas de matrimoni o inscripci oficial coma parella de fet dels fills, germans o pares, tant carnals com poltics, coincidint ambel de la celebraci de la cerimnia.

7. Un dia en cas de primera comuni i bateig de fills i nts,coincidint amb el de la celebraci de la cerimnia, o qualsevol altra de similar rangd'altra religi.

8. Dos dies naturals en cas de naixement de nts.

9. Quinze dies naturals en cas de matrimoni o inscripci oficialcom a parella de fet. Quan les noces i/o uni es produeixi dintre del perode devacances , es cons iderar in te r romput e l gaud i r de les mate ixes .

10. Pel temps necessari per a assistncia a cursets de la seguretatsocial de preparaci al part.

11. Per naixement d'un fill, tres dies laborables, prorrogablespel temps necessari en cas de gravetat, a criteri de la direcci. Quan el naixement


15/30


15

es produeixi dintre del perode de vacances, es considerar interromput el gaudirde les mateixes.

Igual dret a reducci de jornada i en les mateixes condicionstindr qui precisi encarregar-se de la cura directa d'un familiar fins al segon graude consanguinitat o afinitat, que per ra d'edat, accident o malaltia no puguinvaldres per si mateix.

12. Dos dies per trasllat del seu domicili habitual, podent gaudir-se en dies alterns.

17. Els treballadors/es tindran dret a un perode d'excednciano superior a tres anys per tenir cura de cada fill/a, natural o adoptiu, a comptar

des de la data de naixement o adopci d'aquest. Tamb tindr dret a un perodedexcedncia no superior a un any qui precisi encarregar-se de la cura directa d'unfamiliar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per ra d'edat, accidento malaltia no pugui valdres per si mateix i no ocupi activitat retribuda.

La relaci de parentiu referida per a la cura de familiars s'estendrtamb a les parelles de fet.

Els successius fills donaran dret a un nou perode d'excednciaque, si escau, posar fi al que vingus gaudint. Quan el pare i la mare treballin,

noms un d'ells podr exercir aquest dret.

Sempre que s'opti per aquesta excedncia, ser consideradacom a forosa a efectes legals, amb dret, per tant del treballador al reingrs automticen l'empresa i computant-se aquest temps com antiguitat.

18. En tots els supsits que es contemplen en aquest article, encasos extraordinaris i degudament acreditats, aquestes llicncies s'atorgaran peltemps que calgui, segons les circumstncies, convenint-se les condicions de la sevaconcessi, podent acordar-se el no percebre havers, fins i tot el descompte del

temps extraordinari de llicncies a l'efecte de la seva antiguitat, quan aquestesllicncies excedeixin en la seva totalitat d'un mes dintre de l'any natural.

La defensa del lloc de treball i dels nostres drets com a persones ens exigeix defensarel dret a la reserva del lloc de treball tant per a estudis com en altres situacionsfamiliars o personals.


16/30


16

Altres permisos i excedncies foroses que hem de defensarcom un dret important.

Conveni d'Eco-Equip de Terrassa

Article 14.- Excedncies extraordinries

L'Empresa concedir excedncia, de forma obligatria i sensecap requisit previ d'antiguitat, en els segents supsits:

a) Privaci de llibertat del treballador per detenci o prespreventiva en condemna ferma.

b) Per la designaci o elecci del treballador per a un crrecpbl ic o s ind ica l que imposs ib i l i t i l a seva ass i s tnc ia a l t r eba l l .

Article 44.- Consideracions especials.

L'embriaguesa habitual i la toxicomania no tindran mai carcterdincompliment contractual per part del treballador i han de ser tractades com lesmalalties que sn i, per tant, no podran ser mai en si mateixes objecte de sanci.Quan qualsevol d'aquestes circumstncies presenti carcters alarmants i puguiprovocar riscos per a la seguretat i la salut de les persones o, repercutir negativament

en el treball o, en tot cas, abans que per reincidncia en falta lleu pugui serconsiderada falta greu, la persona o persones afectades per aquesta circumstnciaseran aconsellades pel comit de Seguretat i Salut en el sentit d'acudir als serveismdics especialitzats que considerin convenients.

L'embriaguesa habitual i la toxicomania tindran la consideracid'atenuants en la comissi de qualsevol falta en tant la persona o persones afectadesper aquestes circumstncies no es neguin a sotmetre's als tractaments necessarisper a guarir la seva malaltia.

Per a estudis tenim tamb diversos exemples per destaquemun com a mostra:

Conveni de la Bazn

Article 19. Perms per estudis.

Per raons d'estudis, degudament acreditades, i sempre que s'hagi demprar en ellstot el dia, es concedir perms no retribut durant el perode lectiu, sense prduad'antiguitat


17/30


17

A l s treballadorsque curs in

estudis dintred e l aprovncia se'ls

donar permsperqu puguin

assistir a classesempre que els

s i g u i p o s s i b l erealitzar una o mitja

jornada

d etreball, compaginant els

treballs de manera quepuguin assistir a les classes

procurant , en cada caspart icular , coordinar els

diferents horaris existentshabitualment en cada factoria o

centre de treball, amb la finalitat de perdre el temps mnim d'hores

lectives.

Assistint al treball de forma habitual i havent d'acudir a exmens,tant parcials com de final de curs o exmens prctics, se'ls concedir perms retributcondicionat a la corresponent justificaci durant el temps precs per a efectuar elsmateixos.


18/30

6.CONTROL DELS RITMES DETREBALL

18

6 CONTROL DELS RITMES DE TREBALL

Encara que aix per si mateix, no garanteix que no es puguin

produir situacions dabusos i de sobreexplotaci, si es fixen uns criteris clars establertsen funci d'una lgica experimental i comptem amb delegats i delegades de la CGTen el Comit dempresa, es pot vetllar per que no sens imposin sobrecrreguessense ms ni ms.

All que s'estableix en diverses empreses sn les anomenadescomissions de productivitat que s'encarreguen de vigilar els temps i crregues detreball i a les quals es pot adrear qualsevol treballador o treballadora a consultarel volum de feina encomanada al seu lloc de treball.


19/30

7.CONTROL DEL TRACTE CAPA LES PERSONES

19

7 CONTROL DEL TRACTE CAP A LES PERSONES

Els treballadors/es acudim als centres de treball per guanyar-

nos la vida, per abans que res som persones i ens mereixem el respecte i el tracteque ens correspon. Per aquesta ra, hem d'acordar i fer complir aquestes premissestant als empresaris com als seus comandaments. Fins i tot en situacions en que enspoden demanar responsabilitats a qualsevol treballador o treballadora,ho han defer respectant aquests principis i, si pot ser, amb la presncia d'un delegat o delegadade la CGT.

Podem fixar-nos en aquest exemple:

Conveni del personal de Consell Superior del Poder Judicial

Article 32.o Actes atemptatoris de la intimitat o dignitat.

Tot treballador/a podr donar compte per escrit, per si mateixo a travs dels seus representants, dels actes que suposin falta de respecte a la sevaintimitat o a la consideraci deguda a la seva dignitat humana o laboral. La SecretriaGeneral del Consell General del Poder Judicial, a travs de l'rgan o servei competent,podr obrir la informaci oportuna i instruir, si sescau, l'expedient disciplinari queprocedeixi.

Conveni de RENFE:

1. Establir que en la informaci, tant a nivell global de l'Empresa,com en aquella que emetin les diferents UN's i rgans Corporatius, les dadesfiguraran desagregades per sexes.

2. Promoure la utilitzaci d'un llenguatge no sexista en lescomunicacions de lempresa, aix com en els textos de documents i actes o acordsde la negociaci collectiva.

3. Modificar el punt 1.3 sobre "Resoluci de la Convocatria"de la Norma Marco de Mobilitat, de manera que en les accions de mobilitat funcionalper a la cobertura de llocs amb carcter definitiu, en les quals no existeixi equilibride gnere, l'adjudicaci de places s'efectuar atorgant preferncia als aspirantsque, amb igualtat de puntuaci desprs de l'aplicaci dels valors i factors establerts,pertanyin al gnere subrepresentat pel que fa a la categoria professional objecte decobertura.

Aquest mateix cr i ter i preferencial respecte al gnereinfrarrepresentat i amb igualtat de punts, tamb ser aplicable en les accions de


20/30

CONTROL DEL TRACTE CAPA LES PERSONES

20

promoci per a la cobertura de llocs dels collectius de Comandament Intermedi iQuadre i Estructura de Suport.

En tot cas, l'aplicaci d'aquesta mesura deixar de tenir efectequan s'assoleixi un nivell de representaci igual entre ambds gneres, amb unadistribuci equitativa en la cobertura de places.

Aix mateix sestableix una Comissi especfica, de carctermixt, que es reunir en convocatria ordinria cada tres mesos i amb carcterextraordinari quan aix es decideixi de com acord entre les parts integrants. Elfuncionament d'aquesta Comissi no generar increment dels drets sindicalsd'aplicaci en la empresa.

En la defensa dels nostres drets laborals s molt important establircondicions per les quals puguem exigir a l'empresari el compliment de normesd'atenci i informaci a l'hora de la modificaci de les nostres condicions laboralso al t res mesures de carcter es t ructural que es puguin plantejar .

Com exemples tenim:

Conveni de ECOEQUIP de Terrassa.La participaci dels treballadors/es a lempresa s un dret social

irrenunciable, de carcter progressiu, que pot ser exercit de manera directa o

indirecta, segons les matries i els casos, pels:e) Participaci en les tasques dorganitzaci del seu treball.f) El millorament progressiu de les comunicacions internes, i el

foment del clima necessari de solidaritat humana entre tot el collectiu delstreballadors.


21/30

8.ESTABLIMENT DAJUDES IPRSTECS DE BAIX INTERS

21

8 ESTABLIMENT DAJUDES I PRSTECS DE BAIX INTERS

s important aconseguir ajudes i prstecs a baix inters i amb

frmules flexibles per a la seva devoluci, com per exemple all establert en:

Conveni de Mercedes Benz

Article 21.o Prstec ajuda a l'habitatge.

El personal podr obtenir un prstec amb destinaci a l'adquisicio reparaci del propi habitatge, sempre que no disposi dell i sigui per a s habitual.

L'empresa destinar a aquests prstecs les segents quanties:

A l'any 2003: 30.000 euros. A l'any 2004: 35.000 euros. A l'any2005: 40.000 euros. A l'any 2006: 45.000 euros.

Un altre exemple:

Ar t . 176 . - P rs tecs per a l 'adquis ic i d 'hab i ta tge

El personal podr obtenir crdits amb destinaci a l'adquisici i construcci del

seu habitatge.

1. Prstec hipotecari

Els prstecs s'obtindran, en primer lloc, mitjanant contracte de prstec hipotecarisubscrit per l'empleat sollicitant amb una entitat financera de reconeguda solvnciadesignada per SEAT, S. A.

Els prstecs concedits per aquest fons (capital i interessos) sn recuperables perl'Empresa.

Per als prstecs al personal per a l'adquisici i arranjament d'habitatge s'establircom quantitat mxima a rebre (a partir de la data de la signatura del Conveni) percada treballador, degudament documentada, 6.000 euros , establint-se un intersde l1%. Aix mateix, s'estableix com termini mxim d'amortitzaci 4 anys. Unavegada realitzada la reforma de l'habitatge, el treballador beneficiat haur depresentar a la comissi d'assumptes socials la deguda factura acreditativa de ladespesa. Sin fos aix ser reintegrada, en el termini mxim de 3 mesos, la quantitatno disposada ja que, sin, es procedir a la comunicaci daquest efecte aldepartament de personal per al seu descompte en la nmina.


22/30

ESTABLIMENT DAJUDES IPRSTECS DE BAIX INTERS

22

Les condicions generals del contracte de prstec es fixaran en

un acord marc pactat entre SEAT, S. A. i l'entitat financera, sense que SEAT, S. A.respongui de les condicions especials que el prestamista pugui pactar amb elprestador, i que siguin diferents de les previstes en aquest Conveni Collectiu.

2. Prstec personal per a habitatge

Addicionalment al prstec hipotecari, el personal podr obtenirun prstec personal per a cobrir despeses complementries a ladquisici del seuhabitatge (des d'ara prstec personal per a habitatge). Aquest prstec el concedir

l'entitat financera en addicci al prstec hipotecari seguint el procediment indicaten l'apartat 3 d'aquest Article i, quan es compleixin els requisits indicats en l'apartat4 d'aquest Article.

Les condicions del prstec personal per a habitatge seran lessegents: el capital del prstec ser com a mxim de 6.000 euros per empleat itindr un termini mxim de devoluci de 10 anys, linters del prstec ser el menordels dos tipus segents: a) l'inters legal dels diners, b) l'inters aplicat per l'entitatfinancera en els prstecs hipotecaris de l'Apartat 1. La diferncia, entre un i laltre

en el cas que l hagus, la pagar SEAT directament a l pres tador .

No obstant aix, el personal que no solliciti el prstec hipotecaripodr obtenir de SEAT, S. A. un prstec personal per un import de 6.000 euros enles condicions assenyalades en el pargraf anterior. Aquest prstec ser incompatibleamb el prstec personal previst en el pargraf primer d'aquest apartat

Altres ajudes solidries que hem de tenir en compte, podrienser les daquest exemple:

Conveni de RENFE

15a. Ajudes per fills disminuts psquics del personal passiu.

L'ajuda per fills disminuts psquics establerta en l'Art. 546 dela Normativa Laboral es continuar abonant al personal passiu de RENFE, titularde pensi de jubilaci, que ja tingus reconeguda aquesta ajuda i la vinguspercebent sense soluci de continutat des de l'extinci de la seva relaci laboral.


23/30


23

Aix mateix, aquesta ajuda ser transmissible en la mateixaquantia als pensionistes de vidutat i d'orfandat, derivats directa i immediatamentdel causant, sempre que sobrevisqui el fill orfe amb la disminuci per la qual es

concedeix l'ajuda.

Clusula 23a Tutela de majors incapacitats.

S'acorda incorporar un nou pargraf a l'Art. 544.001 de laNormativa Laboral vigent, que indiqui el segent:

"Aquest mateix tractament ser d'aplicaci en els supsits que,per resoluci judicial, al treballador li correspongui la tutela legtima i tingui al seucrrec persones majors dedat incapacitades."

Clusula 24a Categories penoses.

Durant la vigncia temporal del present Conveni Collectiu,ambdues parts acorden portar a terme els treballs tcnics necessaris per a identificarles possibles noves categories penoses i elevar una proposta referent a aix.

(...) :

Clusula 14a Fons d'ajudes socials.

El Fons d'Ajudes Socials s'estableix en 1.502.530 , per acadascun dels anys 2003 i 2004, mantenint congelada la partida mxima a aplicara ajudes per Incapacitat Temporal i absorbint amb aquesta quantia l'aportaci del'empresa de lacord sobre "Finanament de Campanyes de Medicina Preventiva".

En conseqncia, els conceptes a considerar i les quantiesassignades sn:

Campanyes de Med ic ina P r even t i va : 240 .405 .

Ajudes Graciables: 450.759 .

Ajudes Pla Drogodependncia i Alcoholisme: 450.759 . AjudesIncapacitat Temporal: 360.607 .

Dins de cada exercici, les quantitats sobrants d'IncapacitatTemporal es podran traspassar cap a la resta de conceptes. Aix mateix, les quantiesremanents de campanyes de Salut Laboral, Ajudes Graciables i Ajudes.


24/30

Pla Drogodependncia i Alcoholisme, tamb es podran traspassarentre s.


24


25/30

9.DEFENSA DEL DRET A INFORMARI SER INFORMAT

25

9.DEFENSA DEL DRET A INFORMAR I SER INFORMAT

Per tal de defensar tots els nostres drets hem dexigir que nosaltres o els nostres

representants estiguin en tot moment informats de les accions de lempresa (trasllats,sancions, ...) que ens puguin afectar

Conveni de Roca Automotive

SECCI 3a OBLIGACIONS DE LA DIRECCI DE L'EMPRESA

Article 10. Sn obligacions de la direcci de l'Empresa:

1.0 Informar als representants legals dels treballadors sobre lesmod i f i cac ions de ca rc te r gene ra l de l ' o r gan i t zac i de t r eba l l .

2.0 Tenir a la disposici dels treballadors l'especificaci de lestasques assignades a cada lloc de treball, aix com de les tarifes vigents.

3.0 Establir i redactar la frmula per als clculs del salari deforma clara i senzilla.


26/30

10.EXIGNCIA DE ZONES DEDESCANS ENDREADES

26

10 EXIGNCIA DE ZONES DE DESCANS ENDREADES, ambbancs per a descansar, forns per a escalfar el menjar, aigua potable, ventilaci iespai suficient, zones de fumadors i no fumadors i altres condicions com les que

es recullen en l'exemple segent:

Conveni de la Indstria Qumica

CAPTOL XI Rgim assistencial

Article 69. Menjadors d'Empresa.

Quant a menjadors per al personal, les empreses acordaran ambels representants dels treballadors, el rgim al que hagin d'ajustar-se en el compliment

de les disposicions vigents sobre menjadors per al personal.

Els menjadors, en aquelles empreses que estan obligades afacilitar tal servei, segons les disposicions legals vigents, haurien de reunir condicionssuficients d'habitabilitat, salubritat, ventilaci, higiene, aix com oferir suficientacomodament als treballadors/es que utilitzin tal servei en cada torn.

Aix mateix, l'empresa proveir a aquest servei dels utensilis iparament necessaris, i dels mitjans materials i humans per al seu bon funcionament.

Article 70. Roba de treball.

Les empreses proveiran amb carcter obligatori gratut, alpersonal que pel seu treball ho necessiti, de les segents peces de treball:

Tcnics: Dues bates a l'any.

Per sonal obrer : Dues g rano tes o bussos a l 'any .

En les indstries que fabriquin o manipulin cids o altres matries

corrosives es determinar, conjuntament amb els representants dels treballadors,la dotaci adequada en quantitat i qualitat, amb la qual s'ha de proveir als integrantsdels diferents grups professionals, per la seva millor protecci, enfront dels citatsagents.

Aix mateix, ser obligatori per les empreses dotar de roba icalat impermeables al personal que hagi de realitzar labors continuades a laintemprie, en rgim de pluja freqent, i als que hagin d'actuar en llocs notablemententollats o fangosos.


27/30

11.MOBILITAT FUNCIONAL IGEOGRFICA

27

11 MOBILITAT FUNCIONAL I GEOGRFICA

Normativa legal

Desplaaments

El desplaament del treballador s una variant de mobilitatgeogrfica, en virtut de la qual l'empresari pot ordenar a aquell que presti els seusserveis en poblaci distinta a la de la seva residncia habitual, de forma temporalper temps no superior a un any, per raons derivades de les necessitats de l'empresa(econmiques, tcniques, organitzatives o productives). Freqentment els conveniscollectius denominen aquestes situacions com destacaments o comissions deservei.

El desplaament es diferencia del trasllat en el seu carctertemporal. El fet que el canvi geogrfic sigui inferior o superior a dotze mesos enun perode de tres anys marca la diferncia. En el trasllat, aquest canvi s definitiuo previsiblement definitiu, per en tot cas, superior a dotze mesos en un perodede tres anys. En el desplaament el canvi s temporal i no pot sobrepassar els dotzemesos en un perode de tres anys.

Modificacions substancials

Perqu l'empresari pugui legtimament adoptar la decisi demodificar substancialment les condicions de treball, la Llei exigeix amb carctergeneral que existeixin provades raons econmiques, tcniques, organitzatives ode producci (art. 41.1 *ET).

Tindran aquella consideraci, entre daltres, aquelles queafectin a les segents matries: a) Jornada de treball. b) Horari. c) Rgim de treballa torns. d) Sistema de remuneraci. i) Sistema de treball i rendiment. f) Funcions,quan excedeixin dels lmits que per a la mobilitat funcional preveu l'article 39d'aquesta Llei.

La diferenciaci entre modificacions substancials de carcterindividual i de carcter collectiu que estableix l'art. 41.2 ET, descansa, de maneraprincipal, en la font d'on deriven les condicions de treball a modificar. Lesmodificacions substancials de carcter collectiu, s'identifiquen en l'art. 41.2 ET apartir d'un criteri qualitatiu. De conformitat amb l'art. 41.2.3 ET tindran aquestaconsideraci aquelles fonts en les quals la fixaci inicial hagi estat, b un acord ob, pacte collectiu; b una decisi unilateral de l'empresari d'efectes collectius;o b un conveni collectiu estatutari -si b aquestes ltimes noms poden sermodificades quan afectin a determinades condicions de treball i mitjanant un


28/30

MOBILITAT FUNCIONAL IGEOGRFICA

28

procediment especfic.

La posada en prctica de modificacions substancials de carcter

individual, est subjecta nicament a l'exigncia de la seva notificaci per l'empresarial treballador afectat i als seus representants legals amb una antelaci mnima detrenta dies a la data de la seva efectivitat. La decisi unilateral de l'empresari sefectiva per si mateixa, sense necessitat d'acceptaci ni d'intervenci de cap tipusper part del treballador afectat ni dels seus representants.

El coneixement de les normes ens permet saber per on moure'nsper hem de posar condicions a la mobilitat funcional i geogrfica, en els casos dediversos centres, per la tendncia que tenen molts comandaments i empresaris autilitzar-la com a cstig i marginaci de les persones no submises als seus capritxos

i bel

ligerncies.


29/30

12.EXIGIR EL COMPLIMENT DE LALLEI EN MATRIA DE SALUTLABORAL

29

12 EXIGIR EL COMPLIMENT DE LA LLEI EN MATRIA DESALUT LABORAL i millorar-la tant com sigui possible.

Cal utilitzar els nostres representants en el comit de seguretat i salut per exigir elcompliment estricte de la legislaci en matria de salut laboral i, en la negociacidel conveni collectiu, millorar aquells aspectes ms feixucs i que suposin ms riscen la nostra feina diria, per damunt dall estipulat en la legislaci vigent.


30/30

13.ESTABLIMENTS DACORDSDE JUBILACIONS PARCIALSO ANTICIPADES

30

13 ESTABLIMENTS DACORDS DE JUBILACIONS PARCIALSO ANTICIPADES en les quals no es perdi el lloc de treball i la persona quees jubila no vegi minvada la seva pensi.

Des de la CGT ens oposem a la privatitzaci del sector pblic i per tant als plansde pensions amb entitats financeres, defensem pensions pbliques i dignes pertothom.

guia acció social per la negociació colectiva cgt

Documents