acciÓ local

TALLER

ACCIÓ LOCALI TERCER SECTOR 2

TALLER


TA

LL

ER

AC

CIÓ

LO

CA

L I

TE

RC

ER

SE

CT

OR

2

Flor de MaigCentre per a la Participació Ciutanada

xarxa de municipis

TALLER

ACCIÓ LOCALI TERCER SECTOR

TALLER


Recull de ponències

Gener-juliol 2001

Coordinador del Taller: Ricard Valls

Organitzadors el Taller:

Centre per a la Innovació Local

Centre per a la Participació Ciutadana

Flor de Maig

PA

PE

R SD E P A R T

I CI P A C I Ó C I U T A D A N A

2

xarxa de municipis

© Diputació de BarcelonaJuny de 2002

Disseny de la coberta: Estudi Accent

Producció: Institut d’Edicionsde la Diputació de Barcelona

Impressió: Policrom, SA

DL: B-28051-2002

Edició no venal

La participació ciutadana en les polítiques públiques és una de les vies més innovadores en el perfeccionament de la democràcia. Amb la Col·leccióPapers de Participació Ciutadana, la Diputació de Barcelona aporta reflexions,experiències i investigacions per afavorir el debat sobre l’associacionisme i la democràcia participativa en el món local.

Col·lecció coordinada pel Centre per a la Participació CiutadanaFlor de Maig

[email protected]/flordemaig/participacioTel. 934 020 714

7

TALLER


TALLER


SUMARI

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Ponències

El tercer sector: situació actual i perspectives de futur . . . . . . . 13

Els reptes de l’Europa social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

La reforma del tercer sector de l’àmbit social . . . . . . . . . . . . . . 31

El GOB i el Fòrum de Menorca. De l’ecologismea la dinamització social, una experiència del tercer sector . . . . 43

Prisba: una eina eficaç per lluitar contra la pobresai la marginació en el nucli antic de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . 53

Les fundacions comunitàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

Tercer sector i creació de llocs de treball. La Fundació Domicília,una resposta del Baix Llobregat als serveis de proximitat . . . . 79

La Fundació Akwaba de l’Hospitalet de Llobregat.Acció local i cooperació internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

Conclusions del taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101

Relació de participants al seminari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

9

TALLER


TALLER


PRESENTACIÓ

El coneixement d’experiències en el camp del tercer sector és un aspecteimportant per a la definició de les polítiques públiques emmarcades en l’enfor-timent de les accions de govern des de la perspectiva de la participació ciuta-dana i de la democràcia participativa.

La constant evolució de les organitzacions del tercer sector i l’ampli ventalld’activitats i serveis que realitzen impliquen un necessari espai de reflexió ianàlisi per a tots aquells que creiem en l’impuls i el foment de la societat civil.En aquesta línia el Centre per a la Participació Ciutadana i el Centre per a laInnovació Local de l’Organisme Autònom Flor de Maig han organitzat al llargde l’any 2001 el Taller acció local i tercer sector. Aquesta experiència pilot,adreçada a càrrecs electes de diferents ajuntaments de la província de Barce-lona, vol ser un nou espai que ens permeti conèixer millor els reptes i el futurde les organitzacions no lucratives i, en general, el rol del tercer sector en lasocietat del segle XXI.

Al llarg d’aquest taller s’han exposat experiències d’organitzacions no lucrati-ves diferents quant a sectors d’activitat, àmbit territorial d’influència, perso-nalitat jurídica i objectius fundacionals, i han esdevingut el punt de sortida pera un debat en profunditat sobre el rol de l’Administració local vers el tercersector. Finalment com a resultat de les diferents sessions, s’han extret unseguit de conclusions que es presenten, també, en aquesta publicació.

Amb l’objectiu d’estendre aquestes experiències i debats neix la publicacióque esperem que sigui del vostre interès.

Pere Alcober i SolanasPresident de l’Organisme Autònom Flor de MaigDiputat delegat de Participació Ciutadana

11

TALLER


TALLER


INTRODUCCIÓ

Després de 25 anys de democràcia i amb un seguit de canvis socials, l'estat iles administracions locals estan en un moment de transformació radical. A mésde mantenir la funció clàssica reguladora i distributiva de l'estat, que cal mante-nir, ara s'ha fet evident la necessitat per part de les administracions públiqueslocals d'exercir una nova funció relacional orientada a impulsar la cohesió socialmitjançant la participació i col·laboració de tots els ciutadans, però especialmentamb les entitats del tercer sector.

Aquest tercer sector, en l'àmbit local, està integrat per associacions, fundacionso moviments informals dels sectors de la cultura, l'ensenyament, el mediambient, els serveis de benestar o la participació i constitueix una part molt vivade la societat civil, alhora que té capacitat per mobilitzar la ciutadania. El tercersector exerceix, a més a més, una funció d'intermediari entre els ajuntaments ila societat, essent capaç de donar respostes ràpides a les noves necessitats dela societat, d'aquí la seva funció innovadora.

En el nostre entorn tenim experiències molt positives de relació del tercer sectoren les decisions polítiques locals: des de la participació en la presa de decisions,fins a la coordinació de recursos entre el sector públic i el teixit associatiu.

Els canvis emergents en l'àmbit local demanen respostes a curt termini i exigei-xen construir mecanismes innovadors i operatius, estudiant i analitzant, si cal,experiències similars del nostre país o de l'estranger.

Les administracions públiques, a més d'exercir les seves responsabilitats d'ins-titucions públiques, es troben en situacions de crisi, quan han de trobarsolucions als problemes més immediats i procurar que alhora siguin transfor-madores de la realitat.

La globalització econòmica passa a ser una realitat allunyada del ciutadà, quereacciona tornant a l'àmbit local com a principal i, a vegades, únic àmbit de lapolítica real.

L'eix d'aquest compromís entre la política local i el tercer sector ha de ser preci-sament aconseguir la mobilització i el compromís de tots els ciutadans en ladefinició i concreció de la societat del futur que volem construir.

Centre per a la Innovació LocalCentre per a la participació Ciutanada

13

TALLER


TALLER


EL TERCER SECTOR: SITUACIÓ ACTUAL I PERSPECTIVES DE FUTUR

Ricard VallsProjecció Mecenatge Social

Característiques de les organitzacions del tercer sector

La discussió sobre què és el tercer sector i quin tipus d'organitzacions no lucratives l'integren és sempre objectede polèmica. Hi ha qui tendeix a excloure determinades organitzacions amb fórmules jurídiques de cooperatives,per exemple, mentre que d'altres tendeixen a diferenciar entre organitzacions no lucratives i organitzacionsvoluntàries, ja que hi ha moltes associacions i fundacions que, tot i que legalment tenen aquesta condició, el seuobjectiu fundacional s'allunya dels objectius del tercer sector.

Tot i això, hi ha uns trets generals que caracteritzen les organitzacions del tercer sector, que, per altra banda, escaracteritza pel seu important creixement.

• Són entitats organitzades formalment, que disposen d'uns òrgans directius, estatuts i sistemes de funcionament.• Podem dir que són privades, separades institucionalment del sector públic. Tenen, per tant, independència i

autonomia dels poders locals, autonòmics o centrals amb els quals poden coincidir, signar acords i, a la vegada,discrepar en altres temes.

• Aquestes entitats, associacions o fundacions tenen capacitat d'autocontrol institucional, són capaces d'empren-dre accions i campanyes.

• La majoria són entitats sense ànim de lucre, la qual cosa significa que no hi ha un repartiment de beneficis entrepropietaris i/o administradors. En el cas que hi hagi beneficis, aquests s'inverteixen en noves activitats de caràc-ter social.

• L'altre tret característic és l'elevat grau de participació voluntària amb què compten aquestes entitats i el seucontrol democràtic.

Aquesta manca de claredat en el que cal considerar una organització del tercer sector fa que sovint s'utilitzin dadesagregades que són contradictòries entre si i que donen sovint una imatge distorsionada del que és exactament.

Els factors que determinen la crisi de l'estat del benestar

Hi ha un seguit de factors diversos que han posat en crisi l'estat del benestar definit després de la Segona GuerraMundial i que ha estat una característica diferenciadora del model de societat europea.

Factors d'aquesta crisi:

• Els factors de caire polític, que estan determinats per l'ofensiva neoliberal que prendrà la seva forma mésevident en l'actual model de globalització.

• L'enfonsament i posterior caiguda de l'URSS i de tots els països de la seva àrea d'influència, cosa que hacomportat que es mostrés clarament la manca de nous models de referència.

• Factors d'ordre econòmic i de gestió, la globalització de l'economia, que significa que no hi ha fronteres per ala circulació de capitals i per a la informació, però encara hi ha problemes per al trànsit de mercaderies i perso-nes, fet que ha generat uns quants desequilibris, en part, a causa de la voracitat de les multinacionals que harepercutit especialment en els països del sud, amb economies més febles i dependents de les metròpolis.

• Un altre factor decisiu han estat els efectes negatius fruit de la burocratització de les estructures dels estats i lacrisi d'eficàcia que hi ha estat associada, que han dut a nous models d'organització pública en els quals lagestió de determinats serveis públics s'ha delegat a empreses privades, a la vegada que s'ha produït una confu-sió entre l'espai públic i l'espai de l'empresa privada.

• La creació i implantació a gran escala de les noves tecnologies esdevé un nou factor de diferència entre païsosdesenvolupats i països pobres o, a petita escala, entre aquelles persones que accedeixen a la informació iaquells que no. De ben segur que els efectes de les noves tecnologies a llarg termini seran productius, però,actualment, produeixen greus desajustaments dins les empreses que repercuteixen en les societats, o millor dit,en determinats grups socials, normalment els menys afavorits econòmicament

• Hi ha també els factors demogràfics. D'una banda, a mesura que s'incrementa el nivell de vida i, per tant, ensreferim a països amb important desenvolupament econòmic, baixa la taxa de natalitat, s'inverteix així l'estruc-tura de la piràmide d'edat tradicional, hi ha més persones grans que requereixen atenció i més serveis especia-litzats. Només la població immigrant ajuda a anivellar la natalitat.

• En el terreny dels factors estructurals, es produeix un desequilibri entre les persones que cotitzen en el règim dela Seguretat Social i els seus beneficiaris, de manera que cada vegada és més insostenible financerament labase del sistema públic de benestar social.

• Finalment, la incorporació massiva de la dona al món laboral ha fet canviar el model de convivència familiar, i cadavegada són més freqüents a tot Europa les famílies monoparentals, és a dir, un sol cònjuge amb un o més fills.

Els agents socials i la societat del benestar

En estudiar la crisi de l'estat del benestar i el seu impacte en el tercer sector, convé saber quins són els modelsmés clàssics de la societat del benestar, així podríem distingir dos models de societat en el món occidental i indus-trialitzat.

D'una banda la majoria de països europeus, exceptuant Gran Bretanya, es caracteritzen per un estat fort que hadesplegat una àmplia gamma de serveis personals, que abracen la sanitat, l'ensenyament, la seguretat social i quealguns experts han batejat com a «estat protector». Evidentment que trobarem diferències, segons el nivelld'industrialització, la renda per càpita i també la tradició en serveis personals de cada país. Entre d'altres, enaquest grup s'emmarquen Alemanya, els països nòrdics, França, Itàlia i Espanya.

L'altre model d’estat del benestar és aquell on l'estat ha abdicat de determinades polítiques socials que sónassumides directament per la societat, especialment mitjançant entitats del tercer sector i amb el suport voluntaridels ciutadans: en aquest model situaríem els EUA i Gran Bretanya.

14

TALLER


TALLER


Alternatives davant la crisi de l'estat del benestar

L'estat del benestar clàssic o «estat protector» ha començat a donar signes d'esgotament per les raons abansesmentades i està en procés de canvi i transformació. Ara com ara, s'està delegant responsabilitats a entitatsespecialitzades o a empreses de determinades funcions. Aquest canvi està provocant també que les organitza-cions del tercer sector es replantegin la seva estratègia de manera que tendeixen a deixar de ser marginals del'actuació de l'Administració pública, obrint la seva activitat al mercat i competint a vegades amb les mateixesempreses que han vist oportunitats de negoci en un àmbit que fins ara havia estat exclusiu del tercer sector.

Així, les organitzacions del tercer sector tendeixen a:

• Millorar la gestió, aprendre noves maneres per rendir el màxim. Algun cop això significarà reduir serveis defici-taris que estan insuficientment subvencionats o concertats per les administracions.

• Iniciar activitats mercantils que els permetin generar recursos i reinvertir-los en els àmbits que són propis de laseva missió.

• Establir polítiques de preus per serveis o noves vies de captació de recursos.• Establir xarxes de relacions amb d'altres organitzacions no lucratives que els permeten crear economies d'esca-

la, completar serveis i tenir més força davant la creixent competència del sector privat.

Podem dir que sorgeixen tres tipus d'organitzacions en el tercer sector que es diferencien clarament entre si:

• Les mercantilistes orientades cap al mercat, que acabaran deixant de ser organitzacions sense ànim de lucre. • Les organitzacions orientades a l'organització en xarxa, a la fusió i a la creació d'economies d'escala entre el

sector no lucratiu.• Les organitzacions que d'alguna manera han quedat ancorades en uns principis que es mantenen en actituds

resistencialistes i reivindicatives, en les quals predomina la defensa reivindicativa més que la vocació de servei.

Evolució de les organitzacions no lucratives

Convé mirar enrere amb perspectiva per veure de quina manera han evolucionat les organitzacions del tercersector en aquests últims anys, i veure quina és l'evolució lògica de qualsevol organització del tercer sector.

Les dècades des dels anys seixanta fins als vuitanta coincideixen amb l'aparició de les organitzacions del tercersector, aquestes tenen una funció innovadora, el pes del voluntarisme és molt fort i exerceixen una funció de lobbyi reivindicació especialment davant les administracions públiques. També es distingeixen per la funció de garantiadels valors democràtics. La reivindicació és l'eix central de la seva acció.

Dels vuitanta als noranta-cinc és la dècada de consolidació i creixement de les organitzacions del tercer sector.Comencen en aquesta època a exercir una funció de gestió de serveis delegats de l'estat, bé sigui serveis o activi-tats subvencionades o concertades, amb el qual s'inicia aquesta col·laboració de les organitzacions no lucrativesamb les administracions públiques.

15

TALLER


TALLER


L'altra característica d'aquests anys és la professionalització, davant les limitacions s'inicia la tasca de contractarpersones especialitzades per prestar determinades activitats, alhora s'inicia una fase de fort creixement dels seusrecursos, especialment d'aquells procedents de les administracions públiques. Aquest creixement fa que lesorganitzacions del tercer sector centrin la seva activitat en la gestió interna del seu creixement, oblidant sovint laseva base social i també, a vegades, la seva missió i raó de ser.

A partir de l'any 1995 fins avui en dia, la podem classificar com a l'etapa de la maduresa de les organitzacions deltercer sector. Tendeixen a redefinir la seva missió, adaptant-la a les noves circumstàncies i es busquen novesestratègies de relació amb l'entorn, bé sigui en col·laboració amb d'altres organitzacions no lucratives, bé siguiamb els mateixos ciutadans.

D'altra banda les organitzacions del tercer sector veuen les limitacions de la seva excessiva dependència pública,es diversifiquen les vies de finançament i es posa èmfasi en la transparència de la gestió. El camp d'acció de lesESAL comprèn la persona, la societat i l'estat.

16

TALLER


TALLER


1960-1980Aparició

1980-1995ConsolidacióI creixement

1995-ActualitatMaduresa

• Funció innovadora.• Voluntarisme.• Funció de lobby.• Funció de garantia

de valors.• Focalitzatació

a la reivindicació.

• Funció de gestió de serveisdelegats de l’estat.

• Professionalització.• Focalització

a la gestió interna.

• Redefinició de la missió.• Noves estratègies de relació

amb l’entorn.• Diversificació de les vies

de finançament.• Transparència en la gestió.

Societat Estat Individu / Societat / Estat

Quadre 1. Evolució de les organitzacions no lucratives

L’opció per un o altre dels dos models té també fortes conseqüències en el conjunt del sistema i organització del’estat del benestar. Així en un model de finançament europeu de l’estat del benestar es caracteritza per:

• General manca de transparència en la gestió de les organitzacions del tercer sector, ja que manté relacions dedependència econòmica en diferents administracions al mateix temps, i amb un finançament insuficient de lessubvencions que cal justificar sovint amb criteris burocràtics.

• També és un model inflexible, fruit d'un sistema rígid i centralitzat on les decisions sobre el futur de la tasca diàriade les organitzacions del tercer sector estan condicionades per la capacitat d’anticipació i visió de futur delsector públic. Per tant, és un mecanisme que no fomenta la innovació.

• Falten mecanismes que estimulin la bona gestió de les entitats, de manera que sovint es limiten a finançar elsdèficits econòmics del sector, sense crear les condicions que permetin la seva independència.

• Finalment es produeixen problemes de control polític de les organitzacions per part de les administracions, jaque la seva principal fon d'ingressos són les mateixes administracions. Es limita, doncs, en una funció essen-cial de les organitzacions del tercer sector com és fer una funció de lobby i representació dels seus interessos.

El model de finançament voluntari de les organitzacions del tercer sector té també els seus efectes en les organit-zacions del tercer sector. El tercer sector presenta les característiques següents:

• Requereix una major transparència en la gestió de recursos, de fet els socis poden, de forma periòdica,demanar explicacions comptables als directius de les organitzacions.

• Pel mateix efecte de transparència, incentiva la bona gestió de l’organització, sotmesa al control democràtic dela Junta i els socis.

• Permet unes organitzacions més innovadores i amb capacitat de resposta a les noves necessitats que detec-ten en la realitat que els envolta, ja que disposen de recursos propis de lliure assignació.

• Es fa difícil establir polítiques públiques de coordinació de les organitzacions, a causa de la menor dependènciadel sector públic, que pot generar desequilibris en l’assignació de recursos per a activitats.

• S'han d'establir des del sector públic determinats mecanismes de control que garanteixin l'ús correcte delsrecursos que reben les entitats del tercer sector dels ciutadans.

No hi ha cap dubte que cap del dos models de finançament és estable, homogeni, però sí que cal remarcar ques’observa en els models europeus d’estat del benestar una tendència creixent d’establir estratègies que redueixinla seva dependència del sector públic, ja que veuen també una creixent competència del sector privat lucratiu enalgunes de les seves activitats subvencionades i concertades, i veuen en perill la seva supervivència a mitjà i llargtermini.

Canvis en les organitzacions del tercer sector

L’adaptació de les organitzacions del tercer sector als canvis que s’estan produint en el paper de les administra-cions públiques, respecte al model tradicional europeu d'estat del benestar, està generant una revisió profunda enla majoria de les organitzacions que passa per redefinir la seva missió i adoptar mecanismes de planificacióestratègica que fins ara s'utilitzaven amb escassetat.

17

TALLER


TALLER


El primer punt a revisar és quina és la missió de l'organització a partir de la realitat actual i adaptar-la al nou entorn.Definida la missió i els objectius principals en què aquesta s’expressa, cal determinar quines són les necessitatsque es volen satisfer, quines són les nostres capacitats i debilitats internes i externes, ja que d'aquí es desprendràtot el pla estratègic. Cal també interrogar-se sobre a qui ens dirigim, quin sector de població, quin grup humà ésl'objecte de la nostra atenció i, finalment, dibuixar què és el que ens distingeix d'altres organitzacions del tercersector o, fins i tot, del sector privat, aquella especificitat, allò que ens fa diferents d'altres organitzacions que jaestan treballant en el sector.

Arribats a aquest punt, cal recordar novament quines són les característiques diferencials de les organitzacions deltercer sector:

• Cal destacar la funció innovadora de les organitzacions no lucratives, perquè en un moment de canvis radicalsde la societat i de les formes d'intervenció de l'estat, aquestes poden complir el paper de fomentar la cohesiósocial i impulsar la participació de la ciutadania en aquells assumptes que li afecten.

• Un altre dels rols és exercir la funció de lobby i de representació, en un moment que els governs centrals oautonòmics retornen bona part de les polítiques socials a l'Administració local. És un moment, també, de crisidels sistemes tradicionals de representació política, per això és necessari que les organitzacions puguin repre-sentar la veu dels seus associats i dels ciutadans en aspectes determinats.

• Les organitzacions del tercer sector han de fomentar el seu funcionament democràtic real, el respecte a laconvivència i els drets humans: és en aquest sentit que representen una garantia dels valors que no poden oblidar.

• En el decurs de les seves actuacions, ja sigui en el medi ambient, amb la tercera edat, en l'esplai o ensenya-ment, les organitzacions no lucratives fan també de pont i d'estructura mediadora entre la ciutadania i l'Admi-nistració pública.

• La funció de prestació de serveis, que respon a unes necessitats de la població, és un altre dels rols assignatsa les organitzacions del tercer sector, però no és l’únic: cal aprofundir en la seva professionalització i eficàcia,sense renunciar al conjunt de funcions que els són essencials.

Anàlisi interna i externa de les organitzacions del tercer sector

Sobre les organitzacions del tercer sector incideixen diferents elements interns i externs que tenen el seu pes i quecondicionen de manera significativa la seva actuació.

En l'anàlisi interna de l'organització hi ha cinc factors que cal tenir en compte:

• La història de l'organització ens dóna una perspectiva de com es va començar, quines etapes s'han superat ide com cal adaptar-se amb vista al futur. L'anàlisi de la història de l'organització és un dels elements crítics quecal tenir en compte a l'hora de redefinir els valors i la missió de les organitzacions del tercer sector. Hi ha organit-zacions que neixen amb una clara vocació reivindicativa i que han evolucionat cap a la col·laboració i el diàlegamb l'Administració, mentre que n'hi ha d'altres que des dels seus inicis han tingut en la prestació de serveis laseva raó de ser.

• Pel que fa a l’estructura jurídica, aquella fórmula que tenim per presentar-nos als ciutadans i a les administra-cions públiques, en adequar-se als objectius fonamentals, en alguns casos s'optarà per la formula jurídica

18

TALLER


TALLER


d'associació i en d'altres per la de fundació, segons hi hagi o no capital fundacional. Tot i això, és força habitualque associacions que han crescut de manera significativa protegeixin el seu patrimoni creant una fundació a laqual l'adscriuen, tot i que sovint aquesta transformació jurídica té uns efectes clars sobre la participació.

• Cada dia és més important l'apartat de recursos econòmics, i com i d'on obtenir-los per desenvolupar la tascaprogramada: és important saber fins a quin punt les organitzacions del tercer sector tenen un marge en la utilitza-ció del seu pressupost o, al contrari, aquest està casi absolutament condicionat a ser destinat a la prestació delsserveis o activitats subvencionats. Estretament relacionats amb els recursos econòmics, cal considerar les infraes-tructures i els recursos materials, que no sempre han estat suficientment dotats per fer les funcions que pretenen.

• Els recursos humans de la nostra organització. En la majoria d'organitzacions del tercer sector trobem cinccategories de persones que conformen l'entitat.

1. La Junta Directiva o Patronat, sobre els que cau el pes de marcar les grans línies i objectius de l'associaciói de controlar-ne la gestió.

2. La direcció de l'organització. La persona o persones responsables d'aplicar les directrius i de prendredecisions sobre la marxa entre reunió i reunió de la Junta o Patronat acostumen a ser també la cara públi-ca o les persones que s'entrevisten amb l'Administració pública o amb altres entitats.

3. El personal de l'organització. La funció del personal és assessorar la direcció o la Junta Directiva i dur a termeles activitats previstes. Dependrà de les característiques, si és una entitat sociosanitària és possible queaquesta plantilla la formin persones de la classe mèdica, si és una associació ecologista, poden ser biòlegso veterinaris. També poden ser socis o sòcies amb molts anys de pertinença a l'organització que tenen unagran experiència.

4. La figura del voluntariat, no fa gaires anys incorporada seriosament en les tasques del tercer sector, és degran utilitat sempre que primer es tingui una iniciació i una formació per assumir les tasques que li sónencomanades.

5. Els socis i donants són la base social sobre la qual s'aixeca l'organització, cal tenir-los sempre ben informats,participar i organitzar determinades activitats, perquè tinguin consciència del seu rol i es pugui crear lacohesió de grup.

Avui dia, les organitzacions del tercer sector pateixen sovint un encarcarament de les juntes i patronats, de maneraque el pes de les decisions cauen sovint en la direcció, que no sempre té la visió estratègica externa que li podendonar uns òrgans de govern actius. Tot això està produint dèficits en els mecanismes de participació interna del'organització, a la vegada que genera una manca de renovació en els càrrecs polítics i de govern que no són gensfavorables en l'adaptació al canvi.

Pel que fa als elements externs que influeixen en el futur de les organitzacions del tercer sector cal destacar-ne:

• Les característiques sociològiques i personals dels socis i donants potencials tindran el seu pes en el funciona-ment de l'associació, ja que són també una via de finançament i de reconeixement social, a més socis mésrepresentativitat. Les pautes actuals de comportament i de participació dels ciutadans estan generant una parti-cipació passiva en les organitzacions en les quals es paga una quota, però no es participa de manera activa enels processos electorals interns i de decisió.

• En estar immersos en una societat concreta i determinada, els elements polítics i jurídics repercuteixen, també,actuant com a motor o com a llast de la mateixa organització. El cas més clar d'això, el tenim en l'actual regula-

19

TALLER


TALLER


ció d'associacions que encara està feta a àmbit estatal per una llei de l'any 1962, o en l'actitud de desconfiançadels governs en l'atribució de beneficis fiscals reals a les aportacions de socis i donants a les entitats del tercersector.

• La mateixa evolució econòmica de la societat amb el vaivé del creixement afectarà el desenvolupament deltercer sector, no només pel que fa a la disminució dels recursos públics dedicats a polítiques socials, sinó tambéper la competència de les empreses privades en determinats sectors d'activitats propis del tercer sector, compoden ser les activitats culturals o determinats serveis assistencials per a gent gran o esplais per a joves.

• Les situacions de crisi (catàstrofes naturals, accidents, fenòmens nous com la immigració o la xenofòbia) són ala vegada oportunitats per crear atenció sobre les activitats del tercer sector, en les quals aquestes han de posara prova la seva capacitat de reacció, de flexibilitat i capacitat d'adaptació a les noves situacions.

• El desenvolupament de les tecnologies de la informació, la capacitat d'incidir en els mitjans de comunicació, elsaspectes demogràfics o els elements culturals repercutiran també de manera significativa sobre la vida associa-tiva del tercer sector.

20

TALLER


TALLER


Característiquessociològiques i personalsdels donants potencials

SECTORNO LUCRATIU

Aspectes demogràfics

Desenvolupamenttecnologies informació Evolució econòmica

Situacions de crisiElements polítics

i jurídics

Elements culturalsElements de comunicació

Quadre 2. Anàlisi externa

El finançament del tercer sector

Com hem dit al començament hi ha dificultats per definir on comença i on acaba l'anomenat tercer sector. Aques-tes dificultats de definició s'agreugen quan s'intenta fer anàlisis quantitatives del volum econòmic del tercer sectori de la seva estructura de finançament.

Tot i això, farem servir dues variables que ens han de permetre conèixer com es financen les organitzacions deltercer sector, diferenciant-ne segons els àmbits d'activitat, a partir de l'estudi de la Fundació BBV i la UniversitatJohn Hopkins, i, per altra banda, a partir d'informació molt més concreta sorgida d'un estudi fet per l'Agència deles Associacions de l'Ajuntament de Barcelona sobre el moviment associatiu de la ciutat.

Del finançament de les organitzacions del tercer sector, segons les àrees d'activitat podem distingir entre dosgrans grups d'organitzacions. En el primer grup on predomina el finançament de les organitzacions mitjançant lesquotes o preus per serveis dels associats. Trobem la cultura, l'oci, el medi ambient, els serveis de determinatsprofessionals (advocats, etc.) i també les gestions que es desprenen de la lluita per fer valer els drets civils, d'igual-tat, no discriminació, etc. El pagament de serveis a totes les àrees és d'un 48%.

En el segon grup on predomina el finançament públic podem distingir: la salut, l'educació i els serveis socials. Elsector públic en finança un 41%, del qual el pes de la filantropia només arriba a un 11%.

Si mirem quines són les fonts d'ingressos de les ONL a Barcelona ens adonarem que a primer cop d'ull semblaimportant el predomini de l'Administració pública, que sosté un 36,3% d'associacions, però si sumem les entitatsque es mantenen per quotes 25,5% i les que funcionen per venda de serveis, 26,6%, obtindrem un 52,1%, quesupera llargament les sostingudes per l'Administració pública.

21

TALLER


TALLER


Fonts de finançament % Total % entitats amb facturació> 100 m *

Quotes 25,5 23,7

Administració pública 36,3 44,0

Venda de serveis 26,6 16,3

Empreses privades 1,0 2,0

Donatius 2,1 3,9

Fundacions 2,6 4,8

Altres 5,9 5,3

TOTAL 100 100

Quadre 3. Fons d’ingressos de les ONL a Barcelona

Tot això ens mostra un tercer sector divers i heterogeni, en el qual el pes del sector públic segueix essent impor-tant, però on a diferència d'altres països europeus, són els mateixos socis i usuaris dels serveis els que fan unaaportació decisiva al seu finançament.

La clau del futur del finançament de les organitzacions del tercer sector està precisament en la necessitat de diver-sificar les seves actuals vies de finançament, evitant una dependència excessiva de vies de finançament el futurde les quals no controlen.

El futur del tercer sector

Els estudis recents d’àmbit europeu demostren que hi ha una creixent confiança en les organitzacions del tercersector, a la vegada que aquelles generacions que en el futur seran la base més significativa de la nostra societatcreuen també que el rol de les organitzacions del tercer sector serà cada vegada més important. Els recentsmoviments informals i plataformes ciutadanes contra la globalització són una mostra de la capacitat d'aquestesde donar resposta i vehicular els interessos cívics.

Així, és interessant comprovar el canvi de mentalitat, el segment de població que va dels 15 als 34 anys conside-ra, en un 57%, que de cara el futur hi haurà un augment de la responsabilitat de les organitzacions del tercersector, mentre que la franja d'edat compresa entre els 35 i els 45 ho creu el 48%. Només els majors de 55 anysdemostren tenir poca confiança en les organitzacions del tercer sector.

22

TALLER


TALLER


Tota la

població

0

10

20

30

40

50

60

de 15

a 34 anys

de 35

a 45 anys

més de 55

anys

42

57

48

15

Quadre 4. Població que creu que hi haurà un augment de la responsabilitat de les ONL en el futur

Tot fa pensar que només hi ha un camí per avançar amb èxit per les organitzacions del tercer sector, que és elcamí de la transformació i actualització de la seva missió i objectius. Aquesta posada al dia exigeix professionalit-zació i millora en la gestió. Demana també transparència financera i informació econòmica. I un nou objectiu esdibuixa amb força, l'establiment i creixement de relacions de cooperació amb d'altres organitzacions per la defen-sa d'interessos comuns, que els permeti superar el seu minifundisme actual.

23

TALLER


TALLER


ELS REPTES DE L'EUROPA SOCIAL

Joan CornetConseller de la Comissió europea

Sinopsi

La majoria dels problemes socials, els vivim i els patim en l'àmbit local. És a les ciutats i als pobles on sorgeixenels problemes d'exclusió social, de pobresa, de discriminació, i és allà on es fan evidents.

Per això ens resulta difícil pensar que pot existir una política social en l'àmbit de la Unió Europea, costa pensar queexisteix una comissió europea que treballa amb els 15 estats membres, la prova més evident d'aquesta feina ésel Tractat d'Amsterdam, que dóna un nou impuls a la política social europea i posa l'ocupació com una preocu-pació comuna.

El Tractat d'Amsterdam exigeix als estats membres una major coordinació de les polítiques econòmiques d'ocu-pació amb l'objectiu d'assegurar una coherència conjunta i possibilitar una sèrie de sinergies.

L'altre pas important es va fer en el Consell Europeu de Niça, on es va aprovar l'Agenda Social Europea (ASE).L'agenda és un ambiciós pla que la Comissió Europea es proposa portar a terme durant els cinc pròxims anys.

La redacció de L'Agenda Social Europa (ASE) és el resultat d'una àmplia consulta i del diàleg amb els comitèsconsultius, els sindicats, la patronal i les ONG, en definitiva, un llarg debat amb els col·lectius ciutadans.

L'ASE pretén donar respostes als grans reptes, especialment a la transformació de l'economia, a la globalitzaciói a la implantació de les noves tecnologies, com també pretén promocionar la societat del coneixement.

A la cimera de caps d'estat i de govern, celebrada a Lisboa el mes de març del 2000, la Comissió va plantejar lanecessitat de presentar una agenda que permeti reforçar el rol de la política social.

Els principals objectius de l'Agenda Social Europea són:

• Arribar a l’ocupació plena, amb un 70% d'ocupació l'any 2010, i augmentar la taxa d'ocupació femenina sobre el60% també en el 2010.

• L'Agenda pretén explotar les possibilitats que ens ofereix l'economia basada en el coneixement, dins l'estratègiaeuropea d'ocupació, garantir l'aprenentatge permanent i cobrir els dèficits de qualificacions i diferències entresexes, com també augmentar la taxa de llocs de treball en aquesta àrea per a les persones amb incapacitats.

• Promoure la mobilitat, aplicar les normes comunitàries sobre la lliure circulació dels treballadors i treballadores,suprimint els obstacles geogràfics.

• En l'apartat de la qualitat de la política social l'Agenda Social Europea es proposa prevenir i eradicar la pobresa il'exclusió i promoure la integració i la participació de tothom en la vida econòmica i social. També es proposapromoure la igualtat entre sexes amb la plena integració de les dones a la vida econòmica, científica, social, políti-ca i cívica, com element clau de la democràcia.

25

TALLER


TALLER


ELS REPTES DE L'EUROPA SOCIALPonència de Joan Cornet

La majoria de problemes socials, els vivim i els patim en l'àmbit local. És a les ciutats i als pobles on els proble-mes de l'exclusió social, de la pobresa i la discriminació es fan evidents. Potser per això se’ns fa difícil pensar quepot existir una política social en l'àmbit de la Unió Europea. Potser també perquè Europa encara queda molt llunyde la nostra vida quotidiana i per això ens és difícil pensar que pugui existir una acció de la Comissió Europea enels 15 estats membres.

Però el que és ben cert és que des de l’inici la Unió Europea (en el passat Comunitat Econòmica Europea) hadedicat especial atenció als problemes socials.

En el Tractat de Roma de l'any 1957, en l'article 3, es definia clarament els objectius pels quals es creava laComunitat Europea.

Malgrat això i potser a causa del seu mateix nom «Comunitat Econòmica» existeix la tendència a pensar que laComunitat Europea era una qüestió de negocis. També l'èmfasi que es va donar al Mercat Comú Únic del 1992va reforçar la idea d'una Europa dels negocis, llunyana dels interessos dels ciutadans.

Però des de 1957 ha plogut molt, la Unió europea no tan sols s'ha consolidat, sinó que ha passat dels 6 estatsfundadors als 15 de l'actualitat i possiblement dins de tres o quatre anys siguin mes de 20 amb la incorporaciódels països del centre i de l'est d'Europa.

El Tractat d'Amsterdam va donar un nou impuls a la política social europea. En aquest tractat es va introduir unnou capítol sobre l'ocupació i es va incorporar el protocol social. Alhora es va identificar nous camps i nous instru-ments per a l'acció contribuint a:

• Posar l'ocupació en el centre de la política econòmica de la Unió i promoure l'ocupació des del punt de vistad'una preocupació comuna, la qual cosa va permetre iniciar el procés de cooperació política en els temesd'ocupació i mercats de treball.

• Exigir als estats membres una més gran coordinació en les polítiques econòmiques i d'ocupació per tal d'asse-gurar una coherència conjunta i possibilitar una colla de sinergies.

• Fomentar el desenvolupament de negociacions col·lectives entre sindicats i patronal.• Proposar iniciatives sobre les noves parts del Tractat com en el cas de la inclusió social i la discriminació.• Fer de la igualtat entre homes i dones un dels pilars fonamentals de la comunitat.

Però més que parlar del passat, voldria parlar del present. En el Consell Europeu celebrat a Niça es va aprovarl'Agenda Social Europea, que és un ambiciós pla que la Comissió Europea es proposa portar a termini en el cursdels cinc pròxims anys.

26

TALLER


TALLER


L'Agenda Social Europea (ASE) ha estat objecte d'una àmplia consulta i d'un llarg diàleg amb els comitès consul-tius, els sindicats, la patronal i, també, amb les ONG. Tot plegat vol dir que no ha estat fruit d'un treball de labora-tori, sinó d'un llarg debat amb col·lectius ciutadans.

Aquesta Agenda té per objecte donar les respostes adequades als reptes que se’ns plantegen en l'actualitat,sobretot els de la transformació de la nostra economia i la globalització, com també la implantació de novestecnologies i l'emergència de la societat del coneixement. Fenòmens que tant poden ser un llast, com una ocasióúnica per al desenvolupament de les nostres societats i la millora de la qualitat de vida i de treball de la ciutada-nia.

Una de les característiques de la Unió Europea és la seva potència econòmica, i al mateix temps disposar d'unveritable model social. És per això que a la Cimera de Caps d'Estat i de Govern de Lisboa el març del 2000, laComissió va plantejar la necessitat de proposar l'Agenda Social, tot un programa que permet reforçar el rol de lapolítica social en tant que factor productiu; la qual cosa significa que per al creixement de l'economia és neces-sari, també, desenvolupar una veritable política social.

La major part de les despeses corrents als àmbits de la salut i l'educació es tradueixen en una inversió de recur-sos humans que incideixen directament en l'economia. Cal tenir present que no podem acceptar que allò que endiem despesa social sigui anotat en el capítol de «pèrdues», ans el contrari.

De fet, un dels factors diferencials del model europeu respecte del model nord-americà és que la major part de ladespesa social és finançada pels impostos, i aquest sistema permet garantir un accés universal d'aquests serveis.

Aquest gràfic explicita la nova estratègia en el desenvolupament de la política social. Es tracta de posar al mateixnivell la política econòmica (competitivitat/dinamisme) que la política d'ocupació (plena ocupació, qualitat de treball)i la política social (qualitat social/cohesió social), de tal manera que quedi explícita la interrelació entre elles. Ditd'una altra manera, no n'hi ha prou a dir que hi ha més ocupació, és necessari que aquesta ocupació sigui dequalitat. Ell mateix passa en l'àmbit de la política social, són necessaris els serveis i les prestacions, però tambéhan de ser amb qualitat.

Els objectius de l'Agenda Social Europea són:

• Plena ocupació i qualitat en els llocs de treballCal desenvolupar el potencial d'ocupació plena a Europa, amb l'objectiu d'arribar al 70% d'ocupació en el 2010i augmentar la taxa d'ocupació femenina fins al 60% en el 2010.- Anticipar i gestionar els canvis en el món del treball

Tenir una actitud positiva i proactiva vers els canvis tecnològics i econòmics de les empreses, afavorint unequilibri entre la flexibilitat i la seguretat.Cal, també, destacar els aspectes de la salut i la seguretat en els llocs de treball, com també la millora deles relacions en el si de les empreses.

- Explotar les possibilitats que ens ofereix l'economia basada en el coneixementAixò vol dir assolir els objectius de la societat cognitiva o del coneixement, dins de l'estratègia europea del'ocupació, dins de la qual, cal garantir l'aprenentatge permanent i cobrir els dèficits de qualificacions i les

27

TALLER


TALLER


diferències entre sexes. També hi cal promoure noves formes d'organització del treball basades en la novaeconomia i augmentar la taxa d'ocupació en l'àrea de les persones amb incapacitats.

- Promoure la mobilitatCal assegurar la posada en pràctica de la lliure circulació de treballadors i treballadores suprimint els obsta-cles de la mobilitat geogràfica; cal continuar aplicant les normes comunitàries sobre la lliure circulació detreballadors i treballadores; s'ha d'examinar la necessitat d'aplicar mesures específiques en especial al'entorn de l'economia del coneixement, i preparar sistemes per facilitar la mobilitat i utilitzar les noves tecno-logies.

• Qualitat de la política social- Modernitzar i millorar els sistemes de protecció social

Es tracta de respondre a les transformacions de l'economia basada en el coneixement, als canvis d'estruc-tures socials i familiars i subratllar el rol de la protecció social com a factor productiu.

- Promoure la igualtat entre els sexesCal promoure la plena integració de les dones a la vida econòmica, científica, social, política i cívica, comelement clau de la democràcia.

- Reforçar els drets fonamentals i lluitar contra la discriminacióS’ha de garantir el desenvolupament i el respecte dels drets fonamentals ja que són un component essen-cial d'una societat justa i respectuosa de la dignitat humana. Cal protegir les dades personals de les perso-nes en relació a l'ocupació.

- Promoure la qualitat de les relacions dels actors socials (sindicats/patronal)S’ha de fer tot el que calgui perquè el diàleg social contribueixi a tots nivells i de manera eficaç a assolir elsobjectius fixats a l'Agenda Social. Cal promoure la competitivitat, la solidaritat i l'equilibri entre flexibilitat iseguretat.

• Preparar l'ampliació dels països candidatsS’ha de contribuir a preparar l'ampliació de la Unió Europea amb les condicions de desenvolupament econò-mic i social equilibrat.

• Promoure la cooperació internacional Facilitar els intercanvis d'experiències i, sobretot, d'experiències satisfactòries, en particular de les organitza-cions internacionals (OIT, OCDE, Conseil de l'Europe).

L'objectiu essencial és el de reforçar la dimensió social i de l'ocupació en el context de la mundialització, promo-vent el respecte de les normes fonamentals en el treball i cooperant en els aspectes socials de l'economia mundial.

Els objectius estan acompanyats d'un seguit d'accions per objectius que ara seria molt llarg d'explicar, però quees poden consultar al web de la Comissió Europea.

Voldria destacar que l'Agenda Social constitueix la resposta estratègica a les demandes de modernització delmodel social europeu i la traducció en accions concretes dels compromisos polítics que es van prendre a la Cimerade Lisboa.La modernització del model social europeu vol garantir l'esforç mutu de les polítiques econòmiques i socials. Ambaquesta finalitat, l'Agenda Social tindrà un paper central en les reformes, ja siguin econòmiques o socials, comelement d'una estratègia positiva en el qual s'alien el dinamisme econòmic, la innovació tecnològica i la competi-tivitat per a la creació de més llocs de treball, amb més qualitat i cohesió social.

28

TALLER


TALLER


Aquests ambiciosos objectius no podran assolir-se, sens una estreta col·laboració entre les institucions europeesi els governs, tant en l'àmbit nacional, com regional o local i, en especial, amb una estreta cooperació amb la socie-tat civil (ONG, fundacions, etc.), els sindicats i les empreses.

Encara que continuem treballant (en especial els treballadors socials) en l'àmbit local, és important adonar-se dela dimensió europea i dels esforços tant polítics com pressupostaris de la Unió Europea en el seu conjunt. En elfons estem tots des de diferents punts o perspectives treballant dia a dia per fer un món més humà, sense exclu-sions socials o discriminacions, on la millora de la qualitat de vida i del treball sigui cada vegada una realitat de totsi totes i no un somni. Amb això no només estem millorant el nostre entorn, sinó que també estem construintEuropa. Tot plegat, un objectiu apassionant.

29

TALLER


TALLER


LA REFORMA DEL TERCER SECTOR DE L’ÀMBIT SOCIAL

Josep GassóPresident de la Fundació Catalana de l'EsplaiPresident de la Plataforma d'ONG de Acció Social

Sinopsi

La consolidació del tercer sector social és a l'agenda política del govern central des del començament de legisla-tura. Promoguda des de la mateixa Presidència del Govern, s'han mantingut en els darrers tres anys reunions ambrepresentants de les organitzacions del tercer sector social, amb l'objectiu de definir estratègies d'actuació i millo-res en el sector.

Josep Gassó, president de la Fundació Catalana de l'Esplai i president de la Plataforma Estatal d'ONG d'AccióSocial analitza en aquesta ponència el procés que ha originat la Plataforma, la recerca d'elements comuns, l'anà-lisi dels problemes del sector i les línies d'acció, a partir del nou marc que suposa l'estat relacional entès com afruit de la corresponsabilitat pública i privada en els afers de la societat.

No hi ha cap dubte que l'existència d'aquesta Plataforma estatal té la seva raó de ser, ja que determinats aspec-tes crítics del futur del tercer sector social, com ara el normatiu, són competència del govern central, però l'apli-cació de les seves mesures i propostes implicarà, i molt, tant les administracions autonòmiques com les locals.

Per tot això, l'experiència que recull aquesta ponència s'ha de tenir molt en compte des de l'àmbit local, ja que ésaquí on el factor de proximitat entre la necessitat social i la resposta corresponsable de la societat civil i de l'admi-nistració es materialitza.

Això suposa que cal plantejar-se, des de l'àmbit local potser, estratègies de relació amb el tercer sector que tinguinen compte aquesta perspectiva estratègica, davant les relacions dominants del dia a dia o de determinatsmecanismes formals de participació.

31

TALLER


TALLER


LA REFORMA DEL TERCER SECTOR DE L’ÀMBIT SOCIALPonència de Josep Gassó

El maig de 1998 es va iniciar un procés de diàleg entre el Govern de l'Estat i una plataforma formada per dissetONG de l’àmbit social, amb la voluntat d’afrontar la reforma del tercer sector de l’àmbit social. Aquest fet, que desde la restauració de la democràcia no s’havia produït encara, obre una perspectiva molt important per al sector.

A continuació, explicaré com s’ha desenvolupat aquest procés i aportaré algunes claus que ajuden a interpretar-lo.

Un nou escenari: l’estat relacional

Entenc que el diàleg amb l’administració, en aquest país, ha estat possible perquè hi ha hagut voluntat per lesdues parts, per part de l’administració i per part del tercer sector. L’administració i, en aquest cas, el Ministeri deTreball i Assumptes Socials, ha promogut el diàleg i la reflexió conjunta, i les ONG hem acceptat el repte de dialo-gar. Vull ressaltar aquest fet, perquè crec que demostra que hi ha coses que estan canviant a l’administració públi-ca, i crec que entre tots estem construint el que molts han batejat com l’estat relacional.

En l’estat relacional superem la fase de l’estat del benestar en la que l’administració s’atorgava el control i la super-visió, i també l’execució, de les polítiques socials i, alhora, dictava el que era correcte i el que era incorrecte.

L’estat relacional és una nova concepció de l’estat, en què l’administració exerceix un paper de control i supervi-sió, però treballa amb la complicitat i a partir de la confiança de la societat i, en aquest cas, de les organitzacionsde la societat civil. És una nova fase en què l’administració i la societat acorden conjuntament el que cal fer. Almeu entendre, aquest és el marc que ha fet possible el procés de diàleg que aquí expliquem.

Xavier Mendoza, estudiós del tema, degà, professor i membre de l’Institut de Direcció i Gestió Pública d’ESADE,formula en la següent frase com són les relacions en el marc de l’estat relacional: «L’estat relacional situa lesrelacions entre els àmbits públic i privat, entre estat i societat, en el terreny de la corresponsabilitat, dada absenten les concepcions anteriors d’estat.»

Crec que sintetitza molt bé el que he intentat dir al començament i, a més, el mateix Xavier Mendoza aporta unsegon element clau en una altra cita: «A l’estat relacional els interessos col·lectius deixen de ser considerats patri-moni exclusiu de l’estat, i la participació de la societat –principalment a través de les associacions i les organitza-cions de finalitat no lucrativa– es converteix en una cosa no sols desitjable, sinó també legítima.»

És a dir, en una societat democràtica, la participació no es pot limitar a l’exercici del vot, sinó que és desitjable ilegítim que s’exerciti en la iniciativa associativa.

32

TALLER


TALLER


Però vegem el procés a partir de la seva cronologia:

Inici del procés. 21 de maig de 1998

El president del Govern de l’Estat convoca setze ONG de l’àmbit social a la MoncloaDit això, i en aquest marc, el procés s’inicia el 21 de maig de 1998 en una reunió convocada pel president JoséMaría Aznar, a la Moncloa, tot i que és important destacar que, evidentment, el procés s’inicia abans, precedit peltreball intens de l’Amàlia Gómez, secretària d‘Assumptes Socials del Ministeri de Treball; de Teresa Mogín, direc-tora general d’Acció Social, Menor i Família, i del Gabinet de Presidència de la Moncloa, persones totes ellespreocupades pel futur del tercer sector i que pensen que la millor forma d’avançar és que les grans organitzacionsd’aquest país seguin amb el president del Govern i a partir d’aquí s’iniciï un treball de reflexió i de debat sobre ladirecció que ha de prendre el tercer sector per poder avançar.

Les entitats que són convocades a aquesta reunió són:

ANDE Asociación de Inmigrantes MarroquíesAsociación Española contra el CáncerCáritasConfederación de Asociaciones Pro Personas Deficientes Mentales. FEAPSConfederación de Centros de Desarrollo Rural. COCEDERConfederación Estatal de Minusválidos Físicos. COCEMFEConfederación Nacional de Sordos de España. CNSECruz Roja EspañolaFederación de Mujeres progresistasFederación Nacional de Mujer RuralFundació EsplaiOrden Hospitalaria San Juan de DiosUnión Democrática de Jubilados y Pensionistas. UDPUnión Española de Asociaciones de Asistencia al Drogodependiente. UNADUnión Romaní

Com es pot veure, en aquestes organitzacions hi ha molta pluralitat, no solament ideològica sinó també pelssectors que representen. Aquí es troben organitzacions de dones, de gent gran, de joves, d’infància, de drogo-dependències, immigrants, discapacitats i organitzacions generalistes, com Càritas o Creu Roja.

Crec que és una bona representació, de partida, del que en aquest país són les ONG de l’àmbit social.

La recerca d’un denominador comú

Un aspecte fonamental en aquest procés ha estat el compromís de les organitzacions per trobar denominadorscomuns. En les reunions prèvies a l’entrevista de la Moncloa, les organitzacions vàrem acordar que en la trobada

33

TALLER


TALLER


amb el president no parlaríem de les nostres particularitats, sinó que tractaríem el denominador comú que totscompartim.

Crec que aquest esforç per trobar el denominador comú i de treballar totes les organitzacions de forma conjuntaper la defensa dels mateixos interessos és una de les claus dels resultats, encara petits, però valuosos, que hemanat aconseguint.

Exposició de problemes

Partint d’aquests denominadors comuns, exposem al president del Govern un seguit de problemes que tenim coma sector, com són:

• Competència i intrusisme del sector empresarial en la prestació de serveis que ens són propis.• Inadequació de la legislació general que afecta el sector i inadequació de la legislació tributària en particular:

- Llei d’associacions, obsoleta.- Llei de fundacions i incentius fiscals, insuficient.- Decrets i normatives tributàries que no regulen adequadament les nostres necessitats (IVA, IBI, IAE, etc.).- Inadequació de les normatives econòmiques i administratives que regulen la justificació dels ajuts econò-

mics.- Pocs incentius a la contractació i generació de llocs de treball en el sector. Nous filons d’ocupació.- Insuficient finançament i suport a les infraestructures i endarreriment en la recepció dels fons europeus.

Assignatura pendent de la transició

També plantegem que la reforma del tercer sector de l’àmbit social és l’assignatura pendent de la transició. AEspanya, des de la transició democràtica, s’han regulat molts sectors: el sector empresarial, els mitjans decomunicació, els sindicats, o els partits polítics. En aquests moments, les associacions encara ens regim per unallei de 1964, que està derogada en la majoria de capítols per inconstitucionalitat. A la reunió, li plantegem al presi-dent del Govern que l’administració i l’estat tenen la responsabilitat de resoldre aquests aspectes.

Nou escenari, estat relacional

També plantegem que el nou escenari de l’estat relacional demana un tercer sector amb un marc legislatiu favo-rable, amb recursos, capacitat de gestió i instruments de participació.

Reforma estructural, a partir del consens

Finalment, plantegem que el procés de reforma té caràcter estructural i ha de fer-se amb el màxim de consenssocial i polític, i amb la complicitat i l’acord de les comunitats autònomes.

34

TALLER


TALLER


Per tant, si nosaltres anem a una trobada amb el president del Govern no és perquè cap partit polític en concretes pengi la medalla d’haver fet tal o qual cosa a favor del sector, sinó perquè creiem que l’Estat i el Govern tenenaquesta responsabilitat. Naturalment, la responsabilitat també és la nostra, de les ONG, però cal la implicació detotes les forces polítiques i de totes les comunitats autònomes.

2a trobada amb el president del govern. 12 de gener de 1999

Sis propostes per a la reforma del tercer sectorCom a resultat de la reunió anterior es va acordar la creació de dos grups de treball per elaborar propostes concre-tes i, després de sis mesos, el 12 de gener de 1999, hi ha una segona trobada amb el president del Govern i coma resultat dels estudis previs li plantegem sis propostes per a la reforma del tercer sector de l’àmbit social.

• Elaboració d’un llibre blanc sobre el sector que sigui una radiografia del que és la realitat del sector a Espanya. Eldocument hauria de servir com a instrument de fonamentació i definició de les polítiques d’impuls i reforma deltercer sector. El 6 d’octubre de 1999 es va constituir el Comitè Director per iniciar l’elaboració del llibre, que té unafinalització prevista cap a l’estiu del 2001.

• Que el Govern impulsi, per reial decret, la creació d’un òrgan consultiu que representi les ONG. Es tracta d’iniciarun procés per acabar creant un consell estatal d’ONG que actuï com a interlocutor amb el Govern en la definició iaplicació de les polítiques socials. El reial decret i la llei que regula la creació d’aquest consell estatal ja s’han publi-cat, i després d’un procés de sol·licituds i selecció, el consell es va constituir el febrer de 2001.

• Elaboració d’un pla estratègic de suport al sector. Es tracta d’un pla que concreti un marc d’objectius, estratègiesi mesures per impulsar una política global de desenvolupament del sector i la millora de l’acció social. S’ha de basaren les conclusions del Llibre Blanc. La seva elaboració està prevista entre el setembre i el desembre del 2001, pertal de poder-ne fer el desenvolupament en el període 2001-2004.

• Mesures de suport al sector. En concret, sis blocs de mesures:- Millora de la formació. Estem defensant que el FORCEM, els plans de formació de treballadors, s’orientin

també al sector no lucratiu, i incloguin prestacions de formació per als voluntaris de les organitzacions.- Plans d’ocupació per tal que les organitzacions que disposen de professionals puguin ocupar més gent en

aquest sector cada cop més emergent.- Dotació d'infraestructures i equipament a les organitzacions, per tal que puguin fer millor el seu treball.- Defensa i protecció del treball voluntari i de la formació d’aquest personal.- Millora dels sistemes de control i avaluació.- Millora del finançament del sector i, en concret, assegurar la plurianualitat de les ajudes i la reforma de l’assig-

nació del 0,52% de l‘IRPF. En aquest punt, cal destacar una novetat, i és que en la declaració de la renda de1999 es va fer una modificació, com a conseqüència de la negociació de la Plataforma d‘ONG amb elGovern. A partir d’ara, l’assignació tributària ja no obliga a triar entre l’Església Catòlica i les ONG, sinó quepermet fer una doble assignació, sense que el contribuent pagui més, i sense que l’assignació es divideixi.

Això és molt important per a les ONG, perquè ha permès que l’Església defensi els seus interessos, les ONG, elsnostres i, al final, no estiguem abocats a competir pels fons de l’assignació tributària. També hem negociat lespossibilitats que si tots els espanyols posessin dues creus, una a l’Església i una altra a les ONG, en lloc de desti-nar 19.000.000 de pessetes com s’estaven destinant fins ara, es podria destinar el doble dels diners.

35

TALLER


TALLER


• Reformes legislatives en matèria econòmica i fiscal.En aquest aspecte la Plataforma ha negociat la inclusió de la Clàusula social a la Ley de contratos de lasadministraciones públicas, que és una novetat important i que va ser aprovada el setembre 1999. AquestaClàusula representa la possibilitat que les administracions, quan contractin una ONG per prestar un servei,apliquin una prioritat a les organitzacions no lucratives de l’àmbit social, si es demostra que ofereixen la matei-xa competència que les empreses.

També s’han introduït algunes modificacions a la Ley de fundaciones, i algunes mesures a la Ley de acompaña-miento del 1999 para el fomento de la ocupación.

• Nova Llei d’associacionsPel que fa a la Ley de asociaciones, podem avançar que la Plataforma ha presentat al Govern una proposta dellei que han elaborat els gabinets jurídics de les diferents organitzacions, durant més d’un any, recollint propos-tes del sector i que aquest esborrany de proposta de llei s’ha presentat al Govern amb la pretensió que siguil’esborrany sobre el qual es discuteixi i permeti aprovar, en aquesta legislatura, una nova llei d’associacions.

Cal recordar que al maig del 2000, el Congrés dels Diputats va aprovar una moció instant el Govern a presentaruna llei orgànica en aquest sentit.

Taula de diàleg

L’acord, després d’aquesta segona trobada, és la constitució d’una taula de diàleg, entre Govern i ONG, per afron-tar la reforma. La Taula de Diàleg es constitueix el 16 de març de 1999. La missió de la Taula és concretar lesmesures per a la reforma del sector. La Taula està formada per tres representants de la Plataforma, el Gabinet dePresidència, la Vicepresidència del Govern, el Ministeri de Treballi Assumptes Socials, i el Ministeri d‘Economia iHisenda.

Moció parlamentària per a la reforma del sector

A partir d’aquí, una data que volem ressaltar, per la seva importància política i pel seu significat en la línia del quehem exposat, és que el 13 d’abril de 1999, el Congrés dels Diputats aprova una moció per a la reforma del sector,presentada pel grup de Convergència i Unió, que insta el Govern a impulsar un paquet de mesures per a la refor-ma del tercer sector. La moció obté el vot favorable de tots els grups polítics parlamentaris i l’abstenció d’IU.

Constitució jurídica de la Plataforma d’ONG

El 18 de maig de 2000, les ONG participants en el procés es van constituir jurídicament en plataforma per treba-llar en xarxa, amb la finalitat de contribuir a la reforma del sector.

Durant aquesta època, el grup de les ONG s’ha reunit amb diferents representants polítics i institucionals, per tald’aconseguir el màxim consens polític, complicitat i compromís en les propostes plantejades.

36

TALLER


TALLER


S’han celebrat trobades amb els presidents dels grups parlamentaris del Partit Popular, el Partit Socialista,Convergència i Unió, Partit Nacionalista Basc, Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya, com també amb els secre-taris generals del PP i PSOE, i amb els presidents de les comunitats autònomes de Catalunya, Galícia i Castella laManxa.

Valoració del procés

Pel que fa a la valoració general del procés, podem dir que ha tingut un bon inici i avança de forma satisfactòria.Hi ha tres aspectes que cal ressaltar:

• És la primera vegada que en l’era democràtica s’aborda la reforma del tercer sector d’àmbit social a Espanya.• El bon desenvolupament del procés s’explica per la coincidència de tres factors: la voluntat del Govern, la capaci-

tat d’interlocució del sector i el consens polític i institucional.• Un dels factors claus ha estat el treball en xarxa per part d’organitzacions molt diferents, sobre la base d’un comú

denominador.

Perspectives per als propers anys

Els reptes per al futur se centren a acabar de concretar tots els aspectes d’aquest procés, i amb un repte específicmolt important: aconseguir un bon treball en xarxa entre les organitzacions del sector.

Concretant a Catalunya, els aspectes que queden pendents per completar són:

• Llibre Blanc del sector de Catalunya. Ja hi ha en marxa un equip que hi està treballant.• Elaboració del Pla estratègic de Catalunya.• Articulació del tercer sector d’àmbit social.• Impuls de les mesures de suport al sector:

- Noves tecnologies. Afavorir l’accés del sector a les noves tecnologies de la informació i la comunicació.- Ocupació: nous filons.- Infraestructures. Millorar les carències d’espai i de condicions en les que moltes organitzacions es troben.- Contractació pública a favor del sector.- Creació del Registre i beneficis per a les entitats d’interès social (Llei 7/1997).- Plurianualitat dels convenis que permeti una planificació a mitjà termini.- Increment de l’assignació tributària fins a l’1% de l’IRPF, amb la gestió directa del 50% des de la Generalitat.

• Coordinació entre les administracions públiques, amb vista a simplificar les interlocucions amb el sector i a coordi-nar les polítiques socials.

• Constitució d’òrgans d’interrelació entre administracions públiques i el tercer sector (en l’àmbit català i en l’àmbitlocal).

Tenim un sector d’associacions i fundacions de l’àmbit social molt ric, molt plural i molt arrelat al seu territori i a lesseves comunitats. I si això és un reflex de la iniciativa que sorgeix a cada territori i, a la vegada, és una forma que

37

TALLER


TALLER


les organitzacions arribin a molts indrets, pot representar un problema si les organitzacions no sabem establirvincles, apropar posicions i acordar estratègies comunes.

Ens hem de posar d’acord en el que cal fer, i l’experiència de la Plataforma –per altra banda carregada d’errors ide limitacions– ens demostra que quan hem intentat trobar el que ens uneix i no el que ens separa, podemaconseguir coses positives per a tots.

Com diu Joan Subirats, catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona: «Les col·lectivitatsque mantenen llaços de confiança, que entenen els problemes col·lectius com una responsabilitat de cadascú ino solament dels poders institucionals, que accepten el partenariat públic-privat no sols com una alternativa degestió, sinó com una forma natural d’abordar les tasques públiques, són les que millor estan afrontant els greusdilemes actuals.»

Moltes gràcies a tots.38

TALLER


TALLER


CRONOLOGIA DEL PROCÉS

21 de maig 1998

El president del Govern de l’Estat convoca setze ONG de l’àmbit social a la Moncloa

Entitats convocades

ANDE Asociación de Inmigrantes MarroquíesAsociación Española contra el CáncerCáritasConfederación de Asociaciones Pro Personas Deficientes Mentales. FEAPSConfederación de Centros de Desarrollo Rural. COCEDERConfederación Estatal de Minusválidos Físicos. COCEMFEConfederación Nacional de Sordos de España. CNSECruz Roja EspañolaFederación de Mujeres progresistasFederación Nacional de Mujer RuralFundació EsplaiOrden Hospitalaria San Juan de DiosUnión Democrática de Jubilados y Pensionistas. UDPUnión Española de Asociaciones de Asistencia al Drogodependiente. UNADUnión Romaní

Problemes exposats

• Competència i intrusisme del sector empresarial en la prestació de serveis que ens són propis.• Inadequació de la legislació general que afecta al sector i que afecta la legislació tributària en particular:

- Llei d’associacions, obsoleta.- Llei de fundacions i incentius fiscals, insuficients.- Decrets i normatives tributàries que no regulen adequadament les nostres necessitats (IVA, IBI, IAE, etc.).- Inadequació de les normatives econòmiques i administratives que regulen la justificació dels ajuts econò-

mics.- Pocs incentius a la contractació i generació de llocs de treball en el sector. Nous filons d’ocupació.- Insuficient finançament i suport a les infrastructures i endarreriment en la recepció dels fons europeus.

39

TALLER


TALLER


Acord

Creació de dos grups de treball per elaborar propostes.

12 de gener de 1999

2a reunió amb el president del Govern, J.M. Aznar

• Les ONG plantegen sis propostes per a la reforma del tercer sector de l’àmbit social.- Llibre Blanc- Interlocució del sector- Pla estratègic- Mesures de suport- Reformes legislatives en matèria econòmica i fiscal- Nova Llei d’associacions

Acord

Es constitueix la Mesa de Diàleg entre Govern i ONG per afrontar la reforma.

16 de març de1999

Constitució de la Mesa de Diàleg

MissióAcordar i concretar les mesures per a la reforma del sector.

Composició

Representants d’ONG, Gabinet de Presidència, Vicepresidència del Govern, Ministeri de Treball i Afers Socials,Ministeri d’Economia i Hisenda.

Reunions

S’han realitzat cinc reunions des de la seva constitució fins al 21 de setembre de 2000.

40

TALLER


TALLER


13 d’abril de 1999

El Congrés aprova una moció per a la reforma del sector

Per primera vegada, el Congrés dels Diputats debat sobre la reforma del tercer sector.

S’aprova una moció presentada per CiU instant el Govern a impulsar el paquet de mesures per a la reforma deltercer sector amb el vot favorable de tots els grups i l’abstenció d’IU.

18 de maig de 2000

Constitució de la Plataforma d’ONG d’Acció Social

Les disset ONG participants en el procés es constitueixen jurídicament en plataforma estatal, per treballar en xarxaper a la millora del sector.

Març de 1999 - gener de 2000

Relació amb partits polítics i comunitats autònomes

• El grup d’ONG s’ha reunit amb diversos representants polítics i institucionals per assolir el màxim consens, compli-citat i compromís amb les propostes plantejades.

• Grups parlamentaris: PP, PSOE, CiU, PNV, IC-PDNI.• Secretaris generals: PP, PSOE.• Presidents de comunitats autònomes: Catalunya, Galícia, Castella la Manxa.

41

TALLER


TALLER


EL GOB I EL FÒRUM DE MENORCA.DE L'ECOLOGISME A LA DINAMITZACIÓ SOCIAL,UNA EXPERIÈNCIA DEL TERCER SECTOR

Miquel CampsCoordinador general del GOB a Menorca

Sinopsi

L'experiència del moviment ecologista aplegada sota les sigles de GOB (Grup d'Ornitologia Balear), que anys méstard serà l'eix que permetrà estructurar el Fòrum d'ONG de Menorca, és tot un model de la participació de la ciuta-dania i de coordinació d'entitats diverses del tercer sector, des de les mateixes ecologistes fins a entitats socials,culturals, feministes i de lleure, per incidir en el desenvolupament del territori.

L'originalitat d'aquesta activitat social de Menorca rau en l'escàs nombre d'habitants, durant els mesos d'hivernsón 70.000 persones en 700 km2, i també en la capacitat d'adaptació del moviment associatiu en cada etapa,buscant objectius generals que interessessin la població, d'una banda, i a la vegada sabent prendre formesorganitzatives àgils i eficaces.

El col·lectiu ecologista GOB neix com altres grups similars el 1977, s'assumeix el nom de Grup Balear d'Ornitolo-gia i Defensa de la Naturalesa per mantenir l'acrònim GOB, que ja havia aconseguit un cert ressò mediàtic. Comptaamb 1.100 socis en actiu a l'illa de Menorca.

A primers dels anys vuitanta, després d'haver realitzat amb èxit les primeres campanyes ecologistes, s'obre unaprimera crisi interna on l'objectiu principal serà fer viable l'associació.

L'arribada al Govern insular del partit socialista, amb un programa que avança alguns temes ambientals, coinci-deix en l'àmbit local amb els primers instruments d'ordenació territorial. Aquesta serà una fase de ressorgimentdel GOB menorquí, on l'objectiu principal ja no és tant aturar la dinàmica econòmica sinó intentar canviar-la.Creixen els associats i s'inicia el treball per la via judicial.

El constant creixement de les activitats del GOB provoca una pèrdua, per degoteig, dels principals dirigents,bàsicament per esgotament. D'aquí neix la necessitat de la professionalització. El treball abans centrat en la defen-sa de la natura s'orientarà ara en l'espècie humana com origen del problema.

El GOB comença un treball relacional de fomentar amb el treball en xarxa altres agents socials per tal de sumaresforços a favor de qüestions ambientals i guanyar en eficàcia. Després d'alguns anys i de moltes trobades ireunions, s'arriba a consensuar un document conegut com el document dels 151 criteris. Aquest document vaser votat favorablement per vuit ajuntaments i el Ple del Consell Insular. El document assumia objectius de soste-nibilitat que Menorca va adquirir amb la declaració de Reserva de la Biosfera l'any 1993.

43

TALLER


TALLER


L'any 2000 es produeix un canvi en el Govern local, després de setze anys ininterromputs de govern conserva-dor, a les Illes s'inaugura un «pacte de progrés» per un govern de coalició socialista-nacionalista-verda que obrenous horitzons.

L'actitud del Consell Insular (1987) inicialment era favorable al text, però després va presentar-hi quaranta-cincesmenes, això va trastocar els criteris aprovats per les institucions de l'illa.

Aquest fet és el detonant d'una crisi institucional important, es produeix també un cert desànim ciutadà. Aquestaexperiència amb el món polític és aprofitada per fer un treball amb entitats i voluntaris per incidir amb força davantl'administració i el teixit econòmic. D'aquí sorgeix el Fòrum de Menorca, que aplega quaranta-una associacionscompromeses en problemàtiques socials i mediambientals.

44

TALLER


TALLER


EL GOB I EL FÒRUM DE MENORCA.DE L'ECOLOGISME A LA DINAMITZACIÓ SOCIAL,UNA EXPERIÈNCIA DEL TERCER SECTOR

Ponència de Miquel Camps

Orígens del GOB

Nascut, com molts d’altres grups similars, d’un col·lectiu de naturalistes, el GOB es crea oficialment a Menorca el1977. Com a reacció davant la incipient transformació del medi natural que s’estava desenvolupant a l’illa amb motiude l’arribada del model turístic en els anys seixanta, aquests naturalistes van arribar a la conclusió que si no s’inten-tava aturar la pèrdua de zones naturals, les espècies que ells estudiaven no tindrien tampoc gaire futur. Així estavenles coses quan es van assumir el nom i els estatuts de l’associació que havia nascut quatre anys abans a Mallorca.

Després dels primers anys d’una activitat molt intensa, on el centre dels esforços es va dirigir a la preservació delterritori, es va evidenciar que, malgrat que es mantenia una important activitat ornitològica, ja s’havia quedat curtel nom original de Grup d’Ornitologia Balear. Es va substituir pel de Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de laNaturalesa, però atès l’èxit mediàtic aconseguit en els primers anys, es va acordar mantenir l’acrònim de GOB, talcom ha arribat a l’actualitat.

A hores d’ara, el GOB és un grup fortament implantat a les Illes. Estructurat amb seccions insulars que tenenindependència pressupostària i d’òrgans de decisió, és una espècie de federació que, no obstant això, ha aconse-guit sempre mantenir un sol nom i compartir una sèrie d’aspectes formals que li donen molta cohesió.

En el cas concret de Menorca, el GOB supera els 1.100 socis al corrent de pagament (sobre una població residentque no arriba a les 70.000 persones). Fent un repàs de l’evolució del grup a Menorca, es poden veure també leslínies bàsiques del que ha estat la història del GOB en general.

Principals fases d’evolució

Als anys setanta, ens trobem en un context global molt marcat pel final del règim franquista i amb unes institucionsencara no democràtiques, on el principal tret del GOB serà el treball reactiu i l'objectiu més important serà aturarla dinàmica econòmica que s’estava imposant a partir de l’economia turística. El període es caracteritza per unaactivitat basada en campanyes puntuals, en el treball voluntari i militant, la creació d’una primera massa d’asso-ciats, una important dedicació al naturalisme, una crítica especial dirigida als promotors urbanístics, un posiciona-ment bastant negatiu davant el turisme i un enfocament molt centrat a treballar en favor de la natura.

Un segon període abasta des del final dels setanta a principi dels vuitanta, quan es produeixen les primereseleccions democràtiques i s’han realitzat amb èxit també les primeres campanyes ecologistes. El GOB es veuràara sotmès a una crisi interna, on l’objectiu principal serà salvar l’associació. És un temps caracteritzat per unaactivitat de mínims, on es manté just l’administració necessària per sobreviure. El principal problema prové de la

45

TALLER


TALLER


46

TALLER


manca de renovació dels dirigents que, després d’uns anys de dedicació intensa, no han trobat substitució dinsl’entitat. Seran uns moments d’estancament en els socis i on es mantindrà encara una certa activitat naturalísticaa partir de la dedicació individual de membres del col·lectiu.

A mitjan anys vuitanta canvia el panorama. En l'àmbit estatal, coincideix amb l’arribada al govern del partit socia-lista, que porta un programa que avança en temes ambientals. En l'àmbit més local, és l’època en què apareixenels primers instruments d’ordenació territorial, que ja deixen entreveure amb més claredat el model de futur ques’està planificant per a l’illa. Serà aquesta una fase de ressorgiment per al GOB menorquí, on l’objectiu principalja no és tant aturar la dinàmica econòmica, sinó intentar canviar-la. L’activitat seguirà basada en campanyes, peròs’inicia el treball per la via judicial, que es traduirà en alguns èxits.

S’experimenta un creixement en el nombre d’associats i s’inicia un important potenciament de les activitats d’edu-cació ambiental. Junt amb el creixement de voluntariat, hi trobarem també l’inici d’un cert impuls a la mecanitza-ció administrativa interna. En aquesta fase ja es diferencia el turisme de l’urbanisme, essent aquest darrer el mésatacat pel grup. La crítica que abans vèiem dirigida als promotors urbanístics es dirigirà ara a les institucions públi-ques que permeten la destrossa ambiental. El GOB organitzarà algunes manifestacions públiques que deixaranclara la important implantació social del missatge de conservació ambiental. Són també uns anys de reflexió inter-na, amb la celebració dels primers congressos i el tímid inici de professionalització de determinades laborsadministratives.

Al principi dels noranta globalment apareixen importants documents internacionals de reflexió sobre la problemà-tica ambiental (com ara l’Estratègia mundial per a la conservació), la crisi del model soviètic i, en l'àmbit, per lamobilització antiOTAN que finalitzarà amb una considerable desmobilització social. El context local del GOB enaquells moments estava bàsicament marcat per uns dirigents saturats de responsabilitats. El constant creixementde l’activitat del col·lectiu pressiona de manera important i provoca la pèrdua per degoteig dels principals dirigentsque, literalment, queden esgotats. El debat intern iniciat continua a diversos congressos i l’objectiu principal delperíode serà una aposta per l’eficàcia. Davant els nombrosos reptes i l’ampli ventall de demandes socials quearriben al col·lectiu, l’associació decideix que cal augmentar la capacitat per poder donar resposta. D’aquestesreflexions, i de la necessitat imperiosa d’aturar la pèrdua de l’important capital humà que signifiquen els dirigentsque van abandonant per saturació, sorgirà una professionalització que creixerà ja de manera contínua.

Ens trobem amb una organització que té diverses línies de treball, que comença a impulsar projectes alternatius ique experimenta un important creixement econòmic a partir de la diversificació de fons d’ingressos. En la prime-ra part d’aquest període es mantindrà el creixement d’associats, però després s'arribarà a un cert estancament.S’ha fet ja l’aposta per intentar trobar solucions als problemes que es puguin denunciar. El treball, abans centrata salvar la natura, s’enfocarà a partir d’ara en l’espècie humana, com origen del problema. S’incorpora la visióeconòmica i una importantíssima presència mediàtica, fruit també de noves demostracions de poder social a partirde mobilitzacions multitudinàries.

Arribem així al final de segle, on ens movem en un context de globalització econòmica, d’important desmobilitza-ció social, en el transcurs del qual ha sorgit el concepte de sostenibilitat, com equilibri entre les activitats econò-miques, la conservació social i la distribució social de la riquesa. En l'àmbit local, el món institucional es veu marcatper un canvi polític que es produeix després de setze anys ininterromputs de govern del Partit Popular en el govern

TALLER


de les Illes. Ara, un «pacte de progrés», format per un govern de coalició socialista-nacionalista-verda obre un noupanorama a l’Administració autonòmica i insular.

En aquesta fase, el GOB es troba molt consolidat en recursos i ha demostrat repetides vegades la seva disposi-ció a col·laborar amb qualsevol altre agent, sense renunciar mai a mantenir la seva independència de criteris.L’associació inicia a Menorca el que podríem anomenar un treball relacional, és a dir, es fixa com un dels objec-tius fomentar el treball en xarxa en d'altres agents socials, a fi de sumar de manera efectiva esforços en favor deles qüestions ambientals. El GOB és ara un grup amb nombroses línies d’actuació, que elabora i gestiona direc-tament alternatives, amb un important grau de professionalització. El període es troba marcat també per la genera-lització de l’estancament del voluntariat i un creixement molt lent en el nombre d’associats. El missatge de l’entitates dirigeix sobretot a la societat, perquè sigui aquesta la que, a través de les seves demandes, faci arribar lesnecessitats a les administracions i a l’economia. És aquest el temps on el GOB decideix fer una aposta importantper la dinamització social, perquè altres associacions s’impliquin a treballar en favor de la sostenibilitat, una dinàmi-ca que facilitarà finalment la creació del Fòrum d’ONG de Menorca.

Context de creació del Fòrum d’ONG: la crisi del Pla territorial

L’illa de Menorca compta amb una societat activa. Malgrat tenir només 700 km2 i una població resident que noarriba a les 70.000 persones. Són molt freqüents els dies en què, en un mateix municipi, s'encavalquen múltiplesactivitats obertes al públic. Amb un teixit associatiu que supera la mitjana de Balears, es viu una intensa activitata molts nivells.

Alguns dels membres d’entitats que participen en diverses problemàtiques socials havíem reflexionat sovint sobreel paper que hauria de jugar aquesta societat civil organitzada, que cada vegada agafa més pes. Pocs mesosdesprés que iniciéssim aquest petit debat, es produirien uns fets que van desencadenar el que avui és el Fòrumd’ONG de Menorca.

La forta pressió que el fenomen turístic exerceix sobre les illes Balears esdevé, també a Menorca, un element queprovoca un creixement urbanístic desmesurat. Amb una planificació del territori feta només a àmbit municipal, esprodueixen situacions xocants en una illa que viu majoritàriament del turisme i que es comercialitza com a illa en elseu conjunt, no compartimentada per municipis. La suma de les expectatives de creixement dels vuit municipismenorquins ascendeix a la xifra de 329.522 habitants (sense comptar el que es pot desenvolupar en el sòl rústic).

Davant aquest panorama, l’any 1987, el president del Consell Insular de Menorca (CIM) va celebrar una sèrie dereunions amb els alcaldes dels vuit municipis de l’illa, per tal d’intentar consensuar uns criteris que permetessinposar les bases per a una ordenació territorial de tota l’illa. Es tractava d’una reivindicació molt antiga a Menorca (laplanificació amb visió insular ja es demanava als anys setanta), i que ara es recollia institucionalment. El presidentdel CIM era també el president del Partit Popular, que governava el mateix Consell Insular i tres ajuntaments. Elscinc ajuntaments restants estaven regits bàsicament per socialistes, sovint amb acords amb nacionalistes o d’IU.

Tot i aquesta diversitat de color polític, les trobades institucionals es van anar produint fins a consensuar-se undocument de 151 criteris, que va ser votat favorablement als vuit ajuntaments i al Ple del Consell Insular. Eren uns

47

TALLER


TALLER


criteris bastant compromesos amb els objectius de sostenibilitat que des de 1993 Menorca va adquirir amb ladeclaració de Reserva de la Biosfera.

La major part de la societat veia amb molt bons ulls aquell exercici de responsabilitat institucional que s’estavagestant a l’illa. Però un reduït circuit empresarial, bàsicament lligat a propietaris de terres i sector immobiliari, vapressionar perquè el document no fos aprovat de manera definitiva. Efectivament, quan es va haver de refrendaral Parlament Balear, els mateixos integrants (excepte el president, que no era diputat) del grup popular, que havienvotat favorablement el text al Consell Insular, van presentar-hi 45 esmenes que trastocaven absolutament el sentitdels criteris aprovats per les institucions de l’illa.

Lògicament, a partir d’aquells fets es va obrir una crisi institucional d’envergadura, atès que el president del ConsellInsular i els vuit alcaldes quedaven desacreditats pels mateixos consellers menorquins. Però no manco importantva ser el desànim ciutadà que es va provocar en comprovar-se que tenien més pes uns interessos econòmics pocrepresentatius, que la resta de societat democràticament representativa.

Aquest és el detonant, doncs, que va obligar a aprofundir seriosament en el paper que estan cridades a dur aterme les associacions sense ànim de lucre que formen aquest anomenat tercer sector. Efectivament, es constatàque la suma de diverses entitats ciutadanes assolia un nombre molt considerable d’associats, dirigents i volunta-ris; una massa social que no podia quedar indiferent davant l’experiència que s’acabava de viure en el món polítici que tenia l’obligació de plantejar-se el sistema per fer valer de manera més efectiva la seva veu i el seu pes especí-fic en aquelles decisions que són transcendents per a la societat. L’objectiu bàsic era –i és– aconseguir sumarl’opinió d’aquest sector a la dels dos agents que normalment incideixen més en les decisions socials: l’adminis-tració i el teixit econòmic.

Neix així el Fòrum d’ONG de Menorca. Diversos dirigents d’associacions àmpliament implantades a la societatmenorquina van iniciar contactes per intentar construir un espai de trobada que permetés sumar esforços enaquelles matèries transversals que són comunes a diverses entitats.

Context de treball: l’oportunitat de la sostenibilitat

Una de les primeres actuacions que es va decidir dur a terme en les reunions on es debatien els temes que espodien treballar va ser fer un estudi orientatiu de la realitat social on ens movíem. Un sociòleg va realitzar enques-tes a 41 associacions de l’illa, de diferent tipologia i procedència, per tal d’avaluar la capacitat del movimentassociatiu més compromès amb les problemàtiques socials. A l’estudi, publicat poc temps després, s’analitzenaspectes com el volum d’associats i la seva evolució, el nombre de voluntaris, el personal remunerat, els recursosmaterials (locals i instal·lacions), els òrgans interns de decisió, la periodicitat de reunions, renovació de càrrecs, lesrelacions externes, el nivell de pressupost, les fonts de finançament, la tipologia d’activitats realitzades i les princi-pals perspectives de futur.

Sense pretendre ser un estudi a fons del teixit associatiu menorquí (la qual cosa, entre d’altres problemes, estavafora de l’abast), sí que aquest treball servia per fer-nos una idea de la situació general, de les principals virtuts imancances de les associacions amb què preteníem treballar.

48

TALLER


TALLER


Seguidament, es realitzà l’anàlisi de les principals problemàtiques de l’entorn immediat que repercuteixen en lesdemandes socials que reben les entitats ciutadanes. Comprovàvem aquí com la tradicional imatge de comunitatrica que s’ha projectat de les Balears es troba en realitat molt mancada d’aspectes bàsics que acostumen aquedar fora dels paràmetres econòmics amb què –dissortadament– encara es diagnostica la vàlua d’una socie-tat. En efecte, les Illes componen una comunitat que des de fa molts anys presenta un producte interior brutbastant superior a la mitjana de l’Estat i també de la Unió Europea. També altres paràmetres que sovint s’usen permesurar el benestar, com tinença de vehicles, telèfon, etc., estan a Balears a la part superior de les mitjanes(devers 900 vehicles per cada 1.000 habitants). Però si agafem les dinàmiques que fan referència a qüestionsambientals, la cosa canvia dràsticament: el consum d’energia contaminant (abastida per centrals tèrmiques) esduplica a Menorca cada 10 anys, la planta de processament de residus que rep la brossa de tota l’illa s’enfrontaactualment al doble de la quantitat de residus del que s’havia previst, la pressió humana que Menorca rep durantla temporada d’estiu augmenta de cada any (més d’un milió de turistes l’any 2000), el mercat de places turístiquesfora de llei és quasi tan ampli com les legalitzades, i així un seguit d’exemples (alarmant baixada dels recursosd’aigua dolça, urbanització del camp, etc.) que demostren la insostenibilitat ambiental del model que ha adoptatl’illa a les darreres dècades.

La cosa tampoc es presenta gaire optimista si analitzem paràmetres referits a aspectes socials: una mitjana desalaris bastant més baixa que la resta de l’Estat (l’economia especulativa que es genera amb el procés urbanísticmou molts diners, però mal repartits), unes pensions també molt més baixes (el model turístic crea treballadors detemporada, que no cotitzen tot l’any, i això repercuteix després en les pensions), una molt baixa inversió en I+D(no fem esforços per preveure el futur quan el present sembla bo), una també baixa inversió per alumne (els jovesmenorquins i de les altres illes estan baixant el seu nivell de formació, atrets pel mercat turístic que demanda màd’obra poc qualificada), etc.

Com veiem, idò, quan es posen sobre la taula altres realitats illenques, es comprova que hi ha molt per fer. Tant ladinàmica ambiental com la dinàmica social es mantenen amb tendències francament preocupants, que porten capa una rebaixa de la qualitat de vida i cap a una societat dual de rics i pobres.

Tenim davant, per tant, la necessitat de treballar per intentar avançar en allò que, de manera correcta, s’had’entendre per desenvolupament sostenible o sostenibilitat: anar fent més compatibles les realitats econòmiques,socials i ambientals. I aquí és on agafa especial significació la declaració de l’illa de Menorca com a Reserva de laBiosfera el 1993. Aquest reconeixement de la UNESCO significa també un compromís per treballar per a l’esmen-tada sostenibilitat. Aquest és, com hem vist, un objectiu suficientment transversal com per intentar usar-lo com amatèria de treball per part d’associacions que, en principi, poden tenir diferents camps d’acció determinats.

49

TALLER


TALLER


50

TALLER


Un fòrum no és una coordinadora

Un cop feta l’anàlisi del context on hem de treballar, el Fòrum d’ONG va elaborar una declaració de principis, pertal de definir els seus objectius i el seu marc d’actuació. En les reflexions realitzades amb aquesta finalitat es vaevidenciar el deure que tenen les diferents entitats ciutadanes d’actuar davant les esmentades problemàtiquestransversals. Davant reptes com els descrits, s’aposta per intentar noves fórmules de treball que permetin assolirmés èxit. Hi ha aquí la idea de fomentar la cooperació entre entitats, davant l’atomització en què sovint actua cadaassociació dins el seu àmbit més propi. Davant la constatació d’una realitat complexa i amb temàtiques que s’inte-rrelacionen, s’opta per construir un marc de trobada que permeti treballar en comú i aconseguir més capacitat iefectivitat.

Es tracta, però, de modelar una estructura que dinamitzi sense suplantar les entitats. És aquesta una matisacióimportant, perquè existeix una tendència considerable dins el món associatiu a crear noves estructures que,regides per unes poques persones, sovint acaben substituint la feina que haurien de fer les associacions que l’hanformada, al temps que creen la falsa imatge que moltes associacions estan treballant en un mateix tema. Senseque s’hagi d’entendre com una negativa generalitzada, aquesta dinàmica s’ha avaluat com a perillosa a Menorca,tota vegada que també la gent de la mateixa associació pot acabar creient que la seva entitat està treballant forçaen un tema i, en realitat, només signa els documents. Com que amb la idea del Fòrum el que es pretén és donarforça als col·lectius ja existents, precisament per evitar la tendència a l’atomització que tant ha marcat (i llastrat)determinats moviments associatius, ens interessa que les associacions treballin de veritat els temes, perquèaquesta és la millor manera de dinamitzar i madurar l’associacionisme. El Fòrum d’ONG de Menorca, doncs, nofa res per si mateix ni existeix de manera reglada. Són en tot cas les entitats que el formen que decideixen uniresforços i, cadascuna en el seu àmbit, dur a terme actuacions que fan un resultat de suma.

La idea és, així, apostar entre tots per millorar la capacitat i l’efectivitat de les ONG existents, a partir de crear unespai de trobada periòdic que permeti analitzar de manera conjunta aspectes d’interès general i pensar sistemesper ajuntar esforços en el treball de temes transversals.

Com a tal marc, no es compta amb òrgans reglats. L’única organització interna acordada és aquella que permetifer realitat la trobada d’entitats. Dues associacions de les promotores inicials han assumit de manera conjuntaactuar com un símil de secretariat, que recull propostes de temàtiques que vulguin tractar les entitats, busca localsadequats i convoca les reunions periòdicament. A les trobades, s’analitzen els temes que s’han decidit prèviamenti s’incentiva el treball en equip entre aquelles entitats que es puguin sentir motivades segons el tema que es tracti.Seran, per tant, les diferents entitats que es mostrin interessades, les que treballaran l’aspecte en qüestió. No seràel Fòrum d’ONG com a tal el que dugui endavant aquesta tasca, si bé s’intenta que, en els diferents documentsde consens que s’elaboren, quedi constància, a més del nom de les entitats que hi ha participat, que el treball enqüestió s’ha dut a terme en el marc d’aquest Fòrum.

Per prendre part de les reunions del Fòrum només calen tres requisits: ésser entitat sense ànim de lucre, tenirindependència de qualsevol formació política o de les institucions públiques i, finalment, ésser una ONG motiva-da pel que hem anomenat transformació social en positiu. Sota aquesta denominació es pretén englobar aquellteixit associatiu que mostra més predisposició a prendre part activa en les problemàtiques socials (és a dir,associacions que van més enllà del que pugui ésser estrictament recreatiu) i que hi vulguin actuar sota una

TALLER


perspectiva de sostenibilitat, entesa –com hem descrit abans– com l’enfocament multidisciplinar que inclou aspec-tes econòmics, ambientals i d’equitat social. Les reunions, a més de ser objecte de convocatòria formal a partird’una àmplia base de dades, són publicades a la premsa, a fi que qualsevol entitat de les existents hi pugui assis-tir si ho desitja.

Tota la feina es troba inspirada en la idea d’anar construint un diàleg constant entre l’associacionisme i les institu-cions públiques o el món empresarial. Malgrat l’objectiu d’anar impulsant aquesta línia de treball prepositiu (queno només reacciona, sinó que proposa i treballa alternatives), és clar també el dret de totes les associacions a sercrítiques davant aquells, uns altres agents socials amb qui es vol treballar. Sols es tracta d’evidenciar que el dreta ser crítics no és el mateix que ser gratuïtament contestataris.

Treballs concrets

El treball en xarxa s’ha traduït en diverses iniciatives, totes elles plantejades en reunions del ple del Fòrum i que,posteriorment, s’han treballat en comissions temàtiques on participen les associacions motivades.

Les diferents entitats que treballen en pràctiques d’acampada han elaborat un document complet de propostesper a la regulació de l’acampada a Menorca, que ha servit de base per a una regulació que s’està tramitant desde les institucions. La baixa renovació generacional que s’observa en la majoria d’associacions ha dut també queuna sèrie d’entitats hagin intervingut davant les institucions per impulsar a l’illa un programa d’oci nocturn juvenilalternatiu, que compta a hores d’ara ja amb pressupost i un col·lectiu de joves que l'impulsa. La reclamació departicipació per a les associacions, en fi, ha suposat la dotació de 19 milions de pessetes per part del ConsellInsular per dur a terme una convocatòria de projectes específics per a ONG, emmarcats en el Programa de desen-volupament sostenible del projecte Menorca Reserva de la Biosfera, convocatòria que ha facilitat comptar amb elsrecursos econòmics necessaris per a l’elaboració de diversos projectes compartits entre entitats.

La voluntat relacional entre entitats que s’impulsa en el si del Fòrum permet també que apareguin altres efectescol·laterals positius. La dinàmica de participació en positiu ha permès que diverses associacions treballessinactivament en l’elaboració del Projecte de llei, i posterior Pla especial d’usos del camí de cavalls, una reivindicacióque s’havia realitzat els passats anys per recuperar el dret de pas d’una senda històrica que corria el perill de priva-tització. El rodatge de col·laboració entre associacions i haver madurat la idea de participació activa (no virtual)amb les decisions públiques ha estat, doncs, exemplificat en un treball prepositiu per part dels mateixos col·lectiusque abans havien fet una feina reivindicadora.

També aquesta dinàmica de feina conjunta ha estat el principal motiu que ha facilitat la creació del primer consor-ci civil privat de l’illa (i segurament de bona part de l’Estat), que ve a ser una unió formal i degudament registradaentre dues entitats sense ànim de lucre, que decideixen unir els seus esforços per a determinades tasques d’exe-cució i gestió, sense renunciar a la pròpia entitat de cadascun dels integrants. Una nova fórmula que servirà tambéper experimentar aquestes noves dinàmiques que busquem i que tan necessàries es presenten, quan observemles preocupants problemàtiques que ens rodegen.

51

TALLER


TALLER


Valoració

El temps que duu de rodatge aquesta experiència del Fòrum d’ONG ja ha permès solucionar els principals proble-mes que van sorgir. Les diferents iniciatives que hem posat en marxa ens han evidenciat el poc costum existentper part de l’administració d’un diàleg d’igual a igual amb el tercer sector. Dissortadament, hi ha molt pocaexperiència d’elaboració de propostes conjuntes i consensuades entre diferents entitats, que després porten laproposta a l’administració. La dinàmica més corrent és sempre la de demanar que sigui l’administració que faci lafeina. Aquesta inèrcia és tan gran que les mateixes institucions es sorprenen i desconfien quan se’ls porta la feinamolt avançada.

Sota els temors institucionals hi ha sempre la por a trobar-se amb una plataforma que es presenta com a repre-sentant de sectors cívics, però que en realitat pugui està instrumentalitzada políticament. Davant aquests temors,només el diàleg sincer i la credibilitat de les associacions més antigues poden ajudar a establir una relació demútua confiança.

Cal, també, un treball gradual amb els cossos tècnics de l’administració, que sovint poden apostar per una viamolt «tecnicista» que impedeixi i no sàpiga valorar en la seva mesura l’efecte de dinamització social que implicatreballar amb una àmplia representació del treball associatiu. La confiança personal que es pot anar adquirintdesprés de diverses reunions ajuda molt a superar aquest entrebanc.

Pel que fa a les mateixes ONG, es necessita, així mateix, un temps perquè cada associació entengui també ladinàmica del treball en xarxa. Moltes entitats fa temps que no s’han plantejat l’actualització del seu rol social. Sovintpesa encara l’herència històrica que aquí ha marcat la coincidència en la creació de moltes entitats ciutadanesquan agonitzava el règim franquista, la qual cosa es tradueix en una forta tendència a la reacció en tost de laproposició. D’altra banda, quan s’ha aconseguit superar el conflicte abans esmentat entre el treball que ha de ferel Fòrum i el que ha de fer la mateixa associació, ens trobarem encara amb l’efecte de ralentització que acostu-ma a acompanyar les entitats sense ànim de lucre; una ONG no és una empresa i més val tenir-ho clar, perquèvoler accelerar de manera artificial els processos de maduració sovint no porta enlloc.

La reflexió conjunta, el treball sobre accions concretes que ofereix resultats concrets, la disposició sense límits aldiàleg per aconseguir consens, el foment de la formació específica per solucionar deficiències de recursos i, sobre-tot, les relacions personals a favor de la confiança entre els diferents representants han estat, fins ara, les millorssolucions a posar en pràctica per anar fent possible que aquesta iniciativa segueixi endavant.

52

TALLER


TALLER


PRISBA: UNA EINA EFICAÇ PER LLUITAR CONTRA LA POBRESAI LA MARGINACIÓ EN EL NUCLI ANTIC DE BARCELONA

Pilar Mercader

Sinopsi

Fundació Prisba i el Pla de desenvolupament comunitari per al nucli antic de Barcelona

Una de les dificultats creixents de les organitzacions del tercer sector és la seva coordinació: a vegades, com és elcas de Prisba, els elements que fan real aquesta coordinació és l'evidència que en determinats territoris urbans«socialment conflictius», l'eficàcia de moltes organitzacions que hi treballen està condicionada pel reconeixement deles limitacions i potencialitats de cada una d'elles individualment, i de les potencialitats del treball en xarxa. Aquestés el cas de Prisba al nucli antic de Barcelona.

El Pla integral del nucli antic és una experiència local de gestió comunitària en el territori urbà, amb el treball conjuntd'entitats i administracions locals, és un procés d'empoderament (transferència de poder a la comunitat). Ésavançar fent un salt endavant de la simple protesta, al treball conjunt públic-privat, tirant endavant diferents projec-tes, en l'àmbit dels serveis a la gent gran, o en altres, com el de l'habitatge, el de la reinserció laboral o en l'aspec-te l'educatiu.

Prisba entén que és positiu enfortir les relacions entre les administracions locals i les entitats del tercer sector.Aquestes entitats alhora que es declaren pluralistes i innovadores, treballen amb les eines de la democràcia partici-pativa amb l'objectiu d'aconseguir fites de benestar per a la població.

El lloc d'intervenció de la Fundació Prisba és el nucli antic de Barcelona, una unitat veïnal de gairebé 35.000 habi-tants. D'aquests, un 27,7% són persones majors de 65 anys, per cada 100 nens hi ha 300 avis, la mitjana és méselevada que a Barcelona ciutat.

L'altre col·lectiu important al barri és el de població immigrada, tots dos grups, gent gran i immigrants, tenen pocsrecursos econòmics i socials.

Allò que és també un tret característic del nucli antic és el fet de ser un barri pobre, on la pobresa es transmet depares a fills i de fills a néts, i això no passa perquè ara hi hagi molta immigració. És un barri amb deterioramenturbanístic i arquitectònic, amb percentatges molt elevats d'habitatges sense les mínimes condicions.

El nucli antic és, però, un barri tradicionalment ric quant a teixit associatiu, així després de la campanya Aquí hi hagana! passen uns anys de crisi i divisions entre les entitats, però el 1995, les associacions i ONG convidades perl'Associació de Veïns, Tria, Escola d'Adults i Prisba, parlen de la necessitat d'unir-se i deixar enrere velles rancúniesper elaborar conjuntament un pla integral.

53

TALLER


TALLER


Prisba, amb més de 40 entitats veïnals, treballa conjuntament amb els tècnics de l'Ajuntament de Barcelona i delDepartament de Benestar Social de la Generalitat (Direcció d'Acció Cívica) per tirar endavant el Pla de desenvolu-pament comunitari del nucli antic. Aquesta tasca significa fer diagnosis i detectar les mancances estructurals, jasiguin de caire urbanístic, econòmic o educatiu.

54

TALLER


TALLER


PRISBA: UNA EINA EFICAÇ PER LLUITAR CONTRA LA POBRESAI LA MARGINACIÓ EN EL NUCLI ANTIC DE BARCELONA

Ponència de Pilar Mercader

Introducció

Primerament, voldria agrair l’oportunitat que Projecció m’ha donat per parlar d’una experiència concreta, però crecque exportable a altres entorns. A la primera part de la meva exposició em centraré en el que és el nostre entornd’intervenció: el nucli antic de Barcelona, en la segona, a com neix Prisba, i, per últim, parlaré de les relacions dela nostra Fundació amb les entitats i les administracions.

Com es treballa en un entorn socialment complex i amb necessitats estructurals

Dades descriptives sobre el nucli anticEl sector oriental del centre històric de Barcelona, nucli antic, queda definit per la Via Laietana, carrer de Trafalgar,passeig de Lluís Companys, passeig del Marquès d’Argentera i passeig de Picasso. Està format pels barris histò-rics de la Ribera, Sant Pere i Santa Caterina. Actualment es pot considerar com una gran unitat veïnal de gairebé35.000 habitants, entre els censats i els no censats. D'aquest, 5.577 (un 27,7% de la població) són personesmajors de 65 anys. Per cada 100 nens, 300 són avis a Ciutat Vella, en canvi a Barcelona la mitjana és una relacióde 174 avis per 100 infants. El nombre de vells que viuen sols és 10 punts per sobre de la resta de la ciutat. Lataxa d’atur és la més important de la ciutat i l’esperança de vida 10 anys inferior.

Podem afirmar que una de les característiques definitòries de la greu degradació del nucli antic és el deterioramenturbanístic, arquitectònic i social. Es pot afirmar que el percentatge d'habitatges sense condicions (infrahabitatge)és realment elevat en aquesta zona.

Durant aquests últims anys, malgrat s’han fet avenços en la rehabilitació urbanística, amb els plans especials dereforma interior (PERI), la veritat és que s’estan portant a terme massa lentament. És possible que el nou urbanis-me no sigui com el vell. Certament, el discurs i les tècniques d’intervenció adopten altres aires, però els contingutspersisteixen en la continuïtat, i no s’insinuen canvis substancials en la transformació dels projectes de rehabilitacióni en l’anàlisi social dels afectats es mostra relegat com quelcom subsidiari en relació a la pedra.

Quant als habitants, durant aquests últims anys, podem contrastar dos grups diferenciats, actualment majoritarisal barri: la gent gran, col·lectiu completament consolidat en el barri, i, en segon lloc, la població immigrada, atretapels lloguers d’habitatges baixos i el reagrupament amb els membres del seu col·lectiu. Ambdós són grupsmarcats pels pocs recursos econòmics i socials.

El comerç autòcton és força obsolet, perquè no ha pogut o no ha sabut transformar-se i adaptar-se als noustemps. L’altre comerç emergent, vinculat a la població immigrada, és sovint de baixa qualitat, i satisfà solament lesnecessitats d’un col·lectiu específic, i no genera relacions de veïnatge, ans al contrari, afavoreix la concentraciód’aquests col·lectius i contribueix a crear guetos a la zona.

55

TALLER


TALLER


Els equipaments del barri són insuficients i amb greus dèficits: especialment quant a instal·lacions esportives.Tenim un dèficit important d’escoles bressol i d'escoles i, a més, s' hauria d’afavorir un procés de renovaciópedagògica que no existeix…

Així doncs, el nucli antic és un barri fràgil, vulnerable, on qualsevol causa pot afavorir el desequilibri. És un barrique marca la diferència pel fet de ser pobre, i no, com es diu actualment, pel fet que hi hagi molta immigració. Lapobresa en aquest barri es transmet de pares a fills, i de fills a néts, a vegades, perquè no s’ha intervingut a tempsper trencar aquesta cadena.

Tenim problemes d’inseguretat ciutadana. Les conductes delictives i antisocials són conseqüència de la falta detreball, dels pocs recursos assistencials… Tot això és facilitat per la presència del turisme i per l’estructura delscarrers. La imatge de barri conflictiu i poc segur ha estat sovint amplificada pels mitjans de comunicació.

Però també podem assegurar que aquest és un dels barris més vius de Barcelona. En els barris deprimits, l’aju-da informal entre els veïns és més gran que als barris més ben situats econòmicament. És aquí on les entitatsjuguen un paper molt important en l’atenció dels més necessitats. Les entitats apareixen als barris per afrontar ungrup de problemes dels veïns, a mig camí entre aquests i les administracions. Els seus avantatges són: el conei-xement del territori, dels seus problemes, de les necessitats de les persones que hi viuen i dels propis recursos del'entorn per fer-los front, de tal manera que la intervenció es torna més humana i més eficaç. Les entitats estimulenla solidaritat i la participació democràtica dels ciutadans des de la base, ajuden a crear lligams i enforteixen l'entra-mat relacional del barri. Sempre fan projectes des del coneixement de les necessitats.

El naixement de Prisba

La Fundació Prisba des del 1990 està impulsant diferents projectes socials per a la millora de la qualitat de vidade les persones necessitades de Ciutat Vella.

L’any 1987 un grup de veïns i professionals de Ciutat Vella van impulsar la campanya Aquí hi ha gana: operacióaliment solidari... A través dels mitjans de comunicació, vam donar a conèixer i denunciar la greu situació de margi-nació que es vivia en el barri vell de Barcelona. Tot això ho vam denunciar públicament i la campanya va tenir unressò considerable. Va afectar d’una manera especial les classes polítiques, que van reconèixer el seu fracàs ambCiutat Vella. La ciutat va prendre consciència de la pèrdua de la solidaritat, un valor imprescindible, tant peraconseguir la justícia distributiva, com per responsabilitzar els poders públics davant d'uns desajustaments socialsinsostenibles. El nostre objectiu va ser sacsejar una ciutat que vivia instal·lada còmodament en l’autosatisfacció ien l’aventura engrescadora d’uns molt propers Jocs Olímpics.

La resposta ciutadana va ser immillorable: en 15 dies es van recollir 25 tones d’aliments i 8 milions de pessetes.Els polítics també es van comprometre en la millora de Ciutat Vella. I a partir d’aquest moment, part dels impul-sors d’aquesta campanya van canviar l’eslògan Aquí hi ha gana per un altre: Aquí hi ha ganes. Coneixedors de larealitat i les mancances del nostre barri, volíem contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones quetinguessin problemes de marginació, de vegades greus.

56

TALLER


TALLER


A partir dels contactes amb els serveis d’atenció primària del districte i amb altres entitats que treballen en el campde la marginació i la pobresa (Càritas, Associació de Veïns, etc.) va néixer Prisba (Projecte de rehabilitació integra-da i social del nucli antic). Ens vam constituir en associació, primer, i en fundació, després, ja que vam veure quenomés per mitjà d’una entitat jurídica podríem assolir els nostres objectius.

Es volia evitar, principalment, repetir projectes que ja s'estiguessin duent a terme. El creixement a Ciutat Vella delcol·lectiu de gent gran amb pocs recursos econòmics i problemes de soledat ens va fer decidir a treballar per aaquest sector. La manca d’aigua corrent en molts d’aquests habitatges va fer que constatéssim la inexistència dedutxes mínimament higièniques i de màquines de rentar roba.

La Fundació Prisba fa un aprofitament integral i racional de l’espai de què disposa, donant importància al factorestètic a tots els projectes, ja que estem segurs que serveix per a la dignificació de les persones i el seu entorn.Ofereix els serveis següents:

Centre de Dia per a Gent Gran

És un centre d’atenció amb capacitat per a 30 persones grans del barri amb escassos recursos econòmics i que,a causa de la seva situació familiar, d’habitatge, de salut o de soledat, requereixen atenció durant el dia.

Com a objectius generals, es plantegen la prevenció de situacions de marginació sorgides per la manca d’atenciói la millora de la qualitat de vida de la gent gran. Es complementa i coordina l’atenció de la persona al seu domicili(amb la família, la treballadora familiar, els voluntaris…) a fi que mantinguin el màxim grau d’autonomia i a fi de retar-dar al màxim el seu ingrés en una residència.

A grans trets, els diversos serveis que donen forma al Centre de Dia són:

• L’estada de les persones grans al Centre durant unes hores al dia, en un ambient confortable, per tal d’evitarl’aïllament en els seus domicilis, que, molts cops, tenen unes condicions precàries.

• Pel que fa a l’alimentació, s’ofereix l’esmorzar, el dinar i el berenar, amb unes dietes equilibrades adaptades ales seves necessitats. Es potencien tots els hàbits al voltant del fet de l’alimentació (higiènics, de relació…).

• La higiene personal. Segons les necessitats individuals i complementant l’atenció a domicili, es realitza el serveide dutxa. Es potencia l’autonomia personal, però, si cal, hi ha l'atenció d’una cuidadora.

• Dinamització sociocultural. Es treballen aspectes socials, físics i psicològics de la persona, tant des d’un puntde vista preventiu, com de manteniment o de rehabilitació. S’organitzen tallers de mobilitat, de dinamització i demanualitats, que complementen tota la dinàmica d’animació del centre.

• La bugaderia. S’ofereix aquest servei tant com per a la roba d’ús personal com per a la de la llar. Tenint en compteles característiques del col·lectiu de gent gran que atenem (la majoria sols, amb pocs recursos econòmics i habitat-ges en males condicions), aquests serveis permeten atendre les necessitats dels avis d’una manera integral.

• S’ofereix suport a les famílies cuidadores quan es dóna el cas, malgrat que la majoria de persones viuen soles(un 80% aproximadament).

• El seguiment personalitzat. Es realitza un treball social, individual i de grup encaminat a la modificació d’aque-lles condicions que dificulten el desenvolupament global de la persona. Es coordina la resposta que pot oferirel centre amb la de la comunitat, per tal d'atendre les demandes o les necessitats que es detecten.

57

TALLER


TALLER


La bona acceptació del Centre de Dia al barri es fonamenta en el fet que dóna resposta a les necessitats realsd’aquesta població (habitatges sense condicions, pocs recursos i molta soledat). Un percentatge molt elevatd’aquests avis no tenen família i si la tenen, en la majoria de casos hi ha una desestructuració important de base,que fa que sigui difícil comptar amb el seu ajut.

Servei de dutxes

Atenció a la higiene personal de les persones residents al barri que tenen dificultats per realitzar aquesta tasca alseu domicili, bé sigui per mancances d’habitatge o per dependències de la pròpia persona, a causa del seu estatde salut o de disminució.

S’ofereix la dutxa en correctes condicions arquitectòniques (supressió de barreres), condicions higièniques, detemperatura, amb tovalloles i sabó. També s’ofereix la possibilitat d’un servei de gerocultura.

Menjador social

És un recurs sociodietètic amb capacitat per a 30 persones. S’ofereix una alimentació adequada i adaptada al’estat de salut de cadascú, amb un ventall de dietes diferents. L’àpat més utilitzat és el dinar, tot i que també hiha esmorzar i sopar.

De les trenta persones ateses, deu provenen del Programa d’atenció a persones sense sostre de l’Ajuntament deBarcelona, en virtut d’un conveni de col·laboració.

A causa de les característiques d’aquest col·lectiu, i en coordinació amb els professionals de referència, desd’aquest servei s’atenen altres aspectes a part de l’alimentació: es fomenten hàbits d’alimentació correctes, estreballa, perquè els règims s’acceptin i es segueixin, es fomenta la relació social, es motiva a la participació i s’afa-voreix l’adquisició d’hàbits higiènics relacionats amb el fet de menjar i de compartir un espai comú.

La resta de places del servei són ocupades per veïns del barri amb escassos recursos econòmics i que requerei-xen aquesta atenció dietètica. Els perfils més freqüents són: homes i dones grans que viuen sols, a qui el metgerecomana un règim i no es veuen capaços de seguir-lo sols; homes que han quedat vidus, que mai no han cuinati no saben fer-ho; persones que, acostumades a alimentar-se en cases de menjar, han de fer dieta; persones queper impossibilitat personal (malaltia, disminució…) o mancança de condicions d’habitatge (cuina en males condi-cions, pensió sense dret a cuina, etc.) no poden cuinar.

Bugaderia social

S’ofereix rentar, eixugar, repassar, planxar i plegar la roba, tant d’ús personal com de la llar. Hi ha possibilitat detransport a domicili.

58

TALLER


TALLER


Aquest servei es va iniciar l’any 1992. Al cap de poc temps, Prisba, davant de la manca de finançament per a latotalitat dels projectes socials, va decidir convertir parcialment aquest recurs en empresa, per poder mantenireconòmicament una bona part del projecte global.

Així doncs, segons la situació econòmica del client/usuari, se li aplica el servei de bugaderia empresa (preu demercat) o el de bugaderia social (preu social).

Els diferents tipus d’usuaris i clients que atenem són els següents: els ancians del Centre de Dia Prisba, personesdel barri amb escassos recursos econòmics i impediments físics o que tinguin greus problemes de l’habitatge itambé empreses socials (centres de dia, residències, centres nocturns) que depenen d’entitats com Càritas oaltres de caire privat. És normal fer contractes per la prestació del servei de bugaderia a alguns districtes de laciutat i a clients particulars.

Projecte roba de segona mà

Per buscar una utilitat social als donatius de roba que arriben a la Fundació i poder reconvertir així aquests donatiusen recursos econòmics, es va inaugurar, al final de l’any 1998 el Projecte de roba de segona mà. Amb aquestprojecte vam voler inserir laboralment persones que per les seves condicions personals estaven excloses delmercat laboral normalitzat. En aquests moments treballen a la botiga tres persones: dues d’elles de més de 45anys, i l’altra, immigrant (de la República de l’Equador).

També tenim com a objectiu immediat oferir un servei de roba en bon estat (ja que tenim la possibilitat de rentar,planxar i cosir, si cal, amb els donatius que arriben) i oferir-los a molt baix preu a la gent més necessitada del barri.És habitual que, davant d’urgències socials, les mateixes assistentes socials del barri, utilitzin aquest servei perobtenir les peces més indispensables. En total, l’any 2000 s’han beneficiat d’aquest projecte 500 persones al mes.

Nou projecte: Taller per arreglar roba

Per tal d’aprofitar l’espai del nou Projecte de roba de segona mà, al carrer del Forn de la Fonda, número 2, voleminiciar un nou servei al barri que creiem que s’ajusta als nostres objectius d’inserir laboralment persones exclosesdel món laboral normalitzat i, a la vegada, cobrir així les necessitats bàsiques de les persones amb dificultats delnucli antic. Volem treballar l’aspecte del reciclatge i arranjament de la roba que ens arriba de donatius, per oferir-la en les millors condicions possibles. També, podem arreglar la roba personal dels veïns del barri i de les botiguesde la zona, amb les quals ja hem mantingut les primeres relacions i sondeigs que han estat altament positius.

Els objectius d’aquest nou servei són:

• Oferir llocs de treball i inserció laboral a dones que per les seves condicions personals queden excloses delmercat de treball normalitzat: dones majors de 45 anys, amb poca o nul·la formació, famílies monoparentals,immigrants…

59

TALLER


TALLER


• Treure un bon rendiment de l’espai al nou local. Això serà possible construint un altell, ja que l’alçada del localpermet aquesta possibilitat.

• Augmentar la projecció de Prisba al barri oferint serveis de qualitat

Els dos grans objectius de la Fundació actualment són:

• L’atenció global de la gent gran, amb dificultats econòmiques i de soledat.• La incorporació de les persones al món laboral, principalment dones amb problemes i/o càrregues familiars.

Per a un bon funcionament, creiem que hem d’estar dotats:

- d’una estructura organitzativa.- recursos humans amb una adequada professionalització.- recursos econòmics i finançament.- transparència: poder donar informació en tot moment sobre l’estat de comptes.- independència i autonomia respecte els poders polítics.- eficiència: aconseguir els objectius fixats amb austeritat i optimització dels recursos.

Prisba ha volgut donar una importància especial a les persones. Els recursos humans són el principal actiu que téla nostra Fundació. Per una part volem donar serveis de la màxima qualitat als nostres usuaris (gent gran) i per unaaltra volem crear equips estables de treballadores. Fem reunions periòdiques de personal. El treball en equip ésconsiderat l’única fórmula possible per oferir els nostres serveis amb qualitat. D’altra banda, pel que fa a lesdiferents responsabilitats de cadascú, volem que tothom se senti molt implicat en el Projecte global de Prisba, enel sentit de fer «pinya», la qual cosa, sens dubte, produirà un efecte multiplicador de la nostra tasca. I també teniminterès a tenir persones amb diferents disminucions en els nostres projectes: a canvi dels seus petits serveis, se’lsofereix atenció i suport, amb el propòsit que aconsegueixin un nivell d’integració major a la societat (valorem elconcepte de contraprestació).

Potenciem el voluntariat com a valor afegit i de suport a tots els nostres projectes, ja que dóna aquest sentit degenerositat i gratuïtat imprescindible en tot el treball de caire social.

Tot això ha estat i continuarà essent possible, gràcies al suport d’entitats, administracions i persones.

Relació amb altres entitats del tercer sector

Prisba té diferents nivells de relació amb les entitats del tercer sector:

• Relació amb les entitats de pobresa en l’àmbit de la ciutat.• Relació d’ajuda a altres entitats (cessió d’un local per a un esplai infantil). Passem de la pertinença al deure de

compartir.• Relació amb les entitats del barri.

60

TALLER


TALLER


El nucli antic és un barri tradicionalment ric quant a teixit associatiu. Però, al mateix temps és un barri volguda-ment atomitzat, on els protagonistes veïnals, l’estretor de mires, la poca professionalitat… han fet perdre eficàciai han ocasionat un greu desgast d’energies. Després de la campanya Aquí hi ha gana, passen uns anys dedivisions i de problemes que no afavoreixen, sinó que afebleixen la força reivindicativa del veïnatge. És a l’any 1995quan les entitats, convidades per l’Associació de Veïns, Tria, Escola d’Adults i Prisba parlen de la necessitat d’unir-se deixant velles rancúnies i elaborar conjuntament un pla integral.

La nostra intervenció al barri té com a finalitat donar resposta als problemes dels veïns i veïnes. Les associacionsajudem a crear lligams entre el veïnat i d’aquesta manera s’enforteix el teixit social del barri. Creiem que les entitatsno podem continuar caminant en solitari, sinó que hem de treballar plegats: administracions, entitats, veïns i veïnes.

Pensem que això requereix nous tipus d’intervenció, de definició de protagonistes, i d’una actuació conjunta. I ésaquí on la Fundació Prisba, junt amb altres entitats, ha fet una aposta de futur i ha treballat en la creació i gestiódel Pla integral del nucli antic. Volíem donar noves respostes als nous reptes que se’ns plantejaven i vàrem creureque la participació conjunta dels sectors públics i privats era un dels instruments més vàlids per tirar endavant unbarri amb problemes.

L’Associació d’Entitats per al Pla Integral del Nucli Antic

Des de 1995 la Fundació Prisba ha estimulat el desenvolupament d’un pla de desenvolupament comunitari, onmés de 40 entitats veïnals, de l’àmbit de la cultura, del lleure, de la infància, de la lluita contra l'exclusió social…treballen conjuntament junt amb els tècnics de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament de Benestar Socialde la Generalitat (Direcció d’Acció Cívica) per crear una xarxa ciutadana que té com a objectiu final l’increment delbenestar i de la qualitat de vida de les persones del nucli antic, en les més diverses manifestacions. Des del Plaintegral es realitzen diagnosis de situació que detecten les mancances, els dèficits estructurals del barri en termesurbanístics, socials, econòmics, educatius i s’elaboren propostes d’intervenció que permetin pal·liar, corregir iprevenir aquests dèficits a curt i llarg termini. Estem organitzats per àrees de treball que dissenyen noves formesd’intervenció i des d’on es promouen projectes concrets i una secretaria tècnica que coordina i avalua el bonfuncionament de les activitats dutes a terme.

Ens trobem en un complex procés de crisi i reestructuració de l’estat del benestar. La tendència del tercer sectordurant els anys noranta –i l’Associació d'Entitats per al Pla Integral del Nucli Antic permet visualitzar-ho de formaprivilegiada– ha estat la del trànsit entre una fase de denúncia i de reivindicació a la fase de coresponsabilitat social,a través de la qual els ciutadans es fan càrrec dels problemes i de les solucions1. En aquesta formulació pluralis-ta i comunitària del benestar, i en la recerca de fórmules innovadores de participació ciutadana en la presa dedecisions i en l’elaboració de polítiques, el tercer sector concebut en el sentit més ampli del terme (associacions,fundacions, cooperatives, federacions d’associacions d’àmbit territorial…) han de poder assumir el lloc que elscorrespon.

61

TALLER


TALLER


1. LOVENE, NUNCCIO. L’adaptació dels sistemes de protecció social a les noves necessitats. La gestió de projectes i serveis en solidaritat.

Barcelona: Més ciutat, més participació, Associacions Seminari Europeu, gener 1999

El Pla integral del nucli antic com a experiència local de gestió comunitària en el territori suposa un assaig portata terme des de les entitats, i per les administracions locals, d’un procés d’empoderament (transferir poder a lacomunitat), que ha permès una definició, direcció i gestió pluralista dels problemes i necessitats del nucli antic i lapossibilitat de consensuar i portar a terme iniciatives per a la seva resolució. El gran repte és consolidar aquestaexperiència i poder comptar amb la implicació de noves entitats socials, d’un sector ampli de la societat civil i denous agents socials emergents al territori. Contem amb pocs recursos econòmics, mitjançant un pacte de barriamb el districte de Ciutat Vella i la Conselleria de Benestar Social.

És una nova forma de reivindicació. Hem passat de la simple protesta al treball conjunt públic-privat, tirantendavant diferents projectes. Les entitats, mitjançant el Pla integral sabem cap a on volem anar i el que volem quesigui Ciutat Vella.

Hem vist com és a l’espai local on s’està produint el major contacte entre estat i societat civil, i on es podenconstruir nous consensos sobre el desenvolupament econòmic i les polítiques de benestar2. És en el territori on laconfluència entre l’administració i el tercer sector té més possibilitats de poder consensuar uns objectius comuns.En aquest sentit, tal com afirma Rodríguez Cabrero,3 el tercer sector pot:

- Acostar les polítiques a la gent, especialment als més desafavorits.- Innovar en la democràcia i en noves formes de participació.- Contribuir a generar noves identitats socials, en un moment de pèrdua de les antigues certeses. L’efecte de

la globalització fa que els ciutadans, davant la pèrdua de control i de capacitat d’influència, es refugiïn enl’àmbit local com a únic àmbit de política real4.

- Generar formes de provisió del benestar més adaptades a les necessitats dels ciutadans en la millora de laseva qualitat de vida.

- Contribuir a generar noves formes de seguretat col·lectiva (com la creació de llocs de treball per alscol·lectius més exclosos, la protecció de persones grans depenents…).

62

TALLER


TALLER


2. RODRÍGUEZ CABRERO, Estado de bienestar, tercer sector i participación urbana. Barcelona: Més ciutat, més participació, Associacions

Seminari Europeu, gener 1999

3. RODRÍGUEZ CABRERO, op.cit.

4. DIPUTACIÓ DE BARCELONA, Projecció mecenatge social. Barcelona: Presentació de les Jornades, març 2001

Les empreses d’inserció no disposen encara d’estadístiques sobre la tipologia dels col·lectius acollits. Sembla que acullen aturats, i

especialment aturats de llarga durada. Són els col·lectius de persones més excloses, amb més risc de caure en la marginació. Després

de l’aprovació de la renda mínima d’inserció (que existeix a pràcticament totes les comunitats autònomes) existeix la possibilitat de crear

empreses que acullin aquests beneficiaris, oferint-los contractes laborals estàndards però temporals (és important que el PIRMI és doni

a l’empresa per compensar la baixa productivitat d’aquestes persones). El Projecte de llei per al marc normatiu d’aquestes empreses

està pendent de ser debatut al Parlament.

Reptes a assolir des de la dimensió comunitària del benestar

En l’àmbit laboral: Potenciar la formació ocupacional amb possibilitats reals d’inserció laboral i impulsar les empreses d’inserció:empreses de transició i formació.5 Les empreses socials, d'administracions territorials i de l'Estat, més que subven-cions per a la inserció, necessiten avui obtenir el reconeixement com a sectors d’utilitat social i una regulació queels permeti afirmar-se com a sector noble de la producció de serveis de qualitat, amb una òptica de creadores devincles socials i aconseguir una relació amb el sector econòmic, a través del seu propi estil.

a. Potenciar l’autoocupació i la creació de cooperatives.b. Implicar el sector privat, el qual hauria de ser capaç de generar possibilitats laborals noves.

En l’àmbit de l’habitatge:a. Impulsar polítiques d’habitatge social com a factor determinant, junt amb el treball de lluitar contra l’exclusió.

En l’àmbit de l’educació, l’exclusió social i les famílies:a. Fer un treball integral amb les famílies i de suport escolar i psicològic als nens i donar expectatives reals

formatives i laborals als adolescents i als joves per evitar perpetuar les condicions d’exclusió i així tendir capa una major igualtat d’oportunitats entre els ciutadans de la nostra ciutat.

Quina és l’experiència de relació amb l'Administració local

Des de fa 12 anys la Fundació Prisba ha format part del Grup Pobresa, i durant 10 anys, jo mateixa he estatmembre del Consell de Benestar Social, en qualitat d’experta. La ciutat de Barcelona a través de l’ens local haestat pionera en una manera d’enfocar la política de benestar. Des dels anys vuitanta vàrem passar de la caritat ala beneficència, i d’aquests als serveis socials com a dret per a tothom. A més de la innovació en les respostes ales diferents problemàtiques, de la racionalització dels recursos, d’intentar ser més eficaços i eficients, un dels fetsmés remarcables ha estat el de la participació social, fet que s’ha concretat en el Consell Municipal de BenestarSocial i els diferents grups de treball, debat i reflexió. Després de 12 anys de funcionament, es pot afirmar quehem desenvolupat un model de participació d’àmbit local. Un model que integra la participació activa del sectorpúblic i el sector privat, impulsats per l’Administració local i que aplega representants de l’Administració local,col·legis professionals, experts, entitats dins d'un projecte comú en la millora del benestar de la ciutat.

Pensem que s'ha obert un espai on s’han generat possibilitats reals de diàleg, debat plural i rigorós i on el binomipúblic-privat ha donat respostes a problemes globals del benestar. Un nou model d’intervenció a la ciutat, que hadesenvolupat el valor del consens i el pacte, i que ha permès fer una avaluació continuada de l’actuació a la ciutat.El coneixement mutu entre l’administració i les entitats ha generat la possibilitat de perdre pors, recels i angoixes

63

TALLER


TALLER


5. A l’Estat espanyol, les primeres iniciatives d’inserció per la via econòmica s’han de buscar en els grups de pares i associacions de

disminuïts, molt organitzats, que progressivament desenvolupen accions orientades a l’obtenció de llocs de treball protegits pels seus

membres (tallers laborals especials), regulats per decret a partir del 1985.

provocades, la majoria de vegades, pel desconeixement i la desconfiança… En definitiva, cal pensar en els ciuta-dans, no només com a persones amb dret de vot, sinó com a protagonistes en l’exercici dels seus drets de ciuta-dania en el debat, la reflexió, les recomanacions…

Aquest model és un procés dinàmic on hem de continuar caminant, buscant noves formes innovadores i incor-porant noves entitats i noves persones. Però en els moments actuals, sembla que surtin les pors…

Per a les entitats, aquest camí és irreversible. Sobretot per a les entitats petites, aquesta experiència ha deixatentrar aire fresc reconfortant, en els moments difícils en els quals es pot caure en el desànim i la solitud…

Pel que fa al territori, en l’àmbit concret de barri, crec que el districte està massa capficat pel soroll de certs lídershistòrics que es queden en la queixa, en allò més aparent, però que no van al fons de la nostra realitat i dels proble-mes existents.

També veig amb preocupació aquests constants apagafocs en tots els àmbits, i el districte, aclaparat pel dia a dia,no busca ni troba els interlocutors adequats per al disseny del discurs i per a una planificació a més llarg termini,no tan centrada en els objectius immediats, sinó amb voluntat transformadora.

També veig amb preocupació la poca complicitat, tant en el Pla integral com en les entitats. La participació quedareduïda a espais formals no d’intercanvi, sinó d’exposició de les diverses intervencions públiques, on el veí quedasimplement com a espectador.

La nostra pregunta és per a tots, també per a les administracions, saben què volen?, volem el mateix? Al barriantic, cal que la resposta sigui ràpida, clara i conjunta, si no no hi serem a temps. No hem de deixar perdre l’opor-tunitat d’una Ciutat Vella model d’integració, model dels avantatges que proporciona la interculturalitat, la diferèn-cia, les relacions intergeneracionals, la convivència entre els veïns, el comerç, el turisme… Solament tots plegatspodem generar una Ciutat Vella «sense descosits».

Quines expectatives tenim i quines creiem que té l’administració

Durant els darrers anys, s’ha produït un procés de devolució a l’àmbit local de les polítiques vinculades al tercersector. En un moment de restriccions pressupostàries, després d’un moment en què el govern estatal i autonò-mic ha intentat, sense èxit, centralitzar les decisions polítiques i de gestió allunyant-les de les necessitats reals delsciutadans. Tal com expressa la introducció d’aquestes jornades6, coincidim que hi ha consens en la necessitatd’enfortir les relacions entre els municipis i les entitats del tercer sector, mitjançant la participació d’aquest en lapresa de decisions, la planificació estratègica de les polítiques locals, la creació de mecanismes de coordinació derecursos entre el sector públic local i el tercer sector.

64

TALLER


TALLER


6. DIPUTACIÓ DE BARCELONA, op.cit.

Els canvis emergents als barris i la nova relació entre els agents que intervenen al territori per donar-hi resposta fande la innovació una condició necessària. És per això que la millor manera de conèixer aquests processos ésmitjançant l’anàlisi de les experiències locals i dels estudis de cas, ja que això ens ha de permetre arribar a identi-ficar possibles models i possibles polítiques de desenvolupament de les relacions entre el tercer sector i lesadministracions locals, detectar les dificultats i veure con podem superar-les.

Per altra banda, les administracions públiques, especialment les locals, se centren a trobar solucions als proble-mes més immediats, però caldria que alhora aquestes solucions fossin transformadores de la realitat.

Després de tot el que s'ha exposat, crec que actualment podem dir que la societat civil té major importància itambé està canviant.

Les ONG apareixen com a noves entitats que vertebren el barri i com a agents del canvi. Estan sorgint com aresposta als dèficits estructurals de les democràcies representatives. Hem de ser transformadores, treballant ambuna certa capacitat de risc.

El gran repte que ens hem de plantejar és el d’aconseguir que el pragmatisme –la millor opció possible– i la utopia–la millor opció desitjable– es donin la mà. Crec que està en vosaltres i nosaltres el fet d’aconseguir-ho.

65

TALLER


TALLER


ANNEX

CONSIDERACIONS TEÒRIQUES SOBRE PARTICIPACIÓ CIUTADANA I LA REDEFINICIÓ DELES POLÍTIQUES LOCALS DE BENESTAR

Sobre la participació ciutadana i la innovació democràtica

En el període anterior a 1979, escriu Gomà7, «la participació ciutadana va esdevenir l’eix de l’acció per a unsajuntaments democràtics. Quan la democràcia municipal s’institucionalitza, els processos de disseny de polítiquestendeixen a fer-se impermeables. Els polítics creuen monopolitzar l’acció en benefici de la comunitat; els ciutadansdeleguen, es tornen passius. És l’expressió d’un acord implícit: increment d’eficàcia a costa de participació».

La participació com a mitjà o potencial de mobilització i transformació serveix per denominar a aquells processosa través dels quals els ciutadans i les organitzacions socials tenen accés a la presa de decisions. Els individus, lesfamílies, els grups locals, les comunitats, les entitats… són capaces d’organitzar i influenciar el seu accés al conei-xement i a la participació dels processos polítics i als recursos financers, polítics, socials i naturals8.

Enriquir i il·luminar el diàleg polític pot representar un camí pel qual, no només s’assoleixen uns principis democrà-tics justos sinó, i el que és més important, es genera un procés educatiu que incita la societat a vetllar per interes-sos comuns. Transferir poder a la comunitat implica activar mecanismes d’innovació democràtica.

Escenaris i àmbits d’intervenció: l’evolució de les polítiques locals en l’àmbit dels serveispersonals

La definició pluralista i participativa en el disseny de les polítiques públiques i de benestar revaloritza l’espai sociallocal com a escenari d’intervenció. Aposta per una concepció del benestar, «que ja no es basa en la seguretatderivada de la capacitat publico-estatal de garantir certs drets socials universals, sinó també com el resultat debastir un conjunt de relacions socials participatives i integradores en l’àmbit municipal amb rols publicoprivatsmúltiples».9

Les polítiques de serveis personals esdevenen l’espai apropiat des d’on els governs municipals han de dirigir laconstrucció de les ciutats i a través de les quals es fa una aposta per les oportunitats d’ocupació, per una ciuta-dania socialment cohesionada i associativament enfortida; són instruments generadors de consciència col·lectivade comunitat, i d’expressió dels eixos de desigualtat i conflicte que travessen el territori, com també el marc per

7. GOMÀ, RICARD, L’estat de benestar, entre l’europeïtzació i es nous rols locals. Barcelona: El Futur dels Drets Socials a Europa

8. GONZÁLEZ, ROBERT (coordinador)-EQUIP DE RECERCA D’ESCENARIS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA, Processos Participatius en la

Gestió d’Espais Naturals. Barcelona: Finestra Oberta. Associació ECOCONCERN per a la innovació social, juny de 2000

9. GOMÀ, RICARD, op.cit.

66

generar propostes de superació de les desigualtats10. Les variables ideològiques i programàtiques, i la voluntatpolítica de les administracions locals determinaran les opcions de fons, els continguts concrets de les polítiquesde serveis personals i els actors i agents socials que les defineixen, les posen en marxa i les avaluen.

Les respostes dels règims locals europeus, lluny de la uniformitat, segueixen trajectòries diverses. Aquesta diver-sitat pot i hauria de ser font permanent d’aprenentatge. L’esfera estatal/autonòmica hauria de garantir els espaiscompetencials i financers suficients per dotar l’esfera comunitària de les capacitats tècniques i pressupostàries pergenerar una nova dimensió local de benestar11, capaç d’implicar nous actors socials en la definició, gestió i avalua-ció de les polítiques locals del benestar.

La relació entre polítiques de benestar local i el tercer sector

Quant a la reforma de l’estat del benestar, Nuccio Lovene12 afirma que és un error que l’aproximació del tercersector a les polítiques de benestar local s’entengui com un intent de les administracions locals d’abaratir costos,a través d’una gradual substitució de les responsabilitats en la provisió de serveis. Tampoc, no sembla adequadala lectura neoliberal, per a la qual l’estat ha d’anar reduint les competències i deixant espai lliure al mercat com aúnic element regulador de les relacions entre persones, mentre les organitzacions del tercer sector assumeixen elscostos socials.

La dimensió comunitària i pluralista del benestar aposta per una tercera via, que s’inspira en l’experiència italiana,a través del qual la reforma de l’estat del benestar passa per una nova relació publicoprivada on el ciutadà i lesorganitzacions esdevenen interlocutores i cogestores dels recursos de protecció social, i on l’escenari privilegiatesdevé l’àmbit local, tot inspirant-se en el principi de subsidiarietat.

La participació ciutadana en el procés de gestió pública havia estat, tradicionalment, limitada a definir el proble-ma, avaluar-lo i cercar mesures per corregir-lo de manera que l’administració o consultores privades havien dedefinir les solucions i dur-les a terme. Afortunadament la incorporació de nous agents en tots els nivells de defini-ció i de desenvolupament de les polítiques públiques comença a ésser una realitat. Aquests processos a vegadessón instituïts de dalt a baix, altres procedeixen de dinàmiques socials, són instituents13.

La incorporació de nous agents socials modifica el pes específic dins la dicotomia publicoprivada, dins l’esquematradicional i burocràtic de provisió de serveis. La gestió privada de petits espais locals en mans de la societat civilorganitzada, coneixedora de l’entorn, arrelada al territori, transparent, honesta, no lucrativa, és una excel·lent viaper involucrar la població local en el seu entorn, dotar-la d’una identitat i una consciència cívica que integra les

67

TALLER


TALLER


10. GOMÀ, RICARD, op.cit

11. GOMÀ, RICARD, op.cit

12. LOVENE, NUNCCIO L’adaptació dels sistemes de protecció social a les noves necessitats. La gestió de projectes i serveis en solidari-

tat. Barcelona: Més ciutat, més participació, Barcelona Associacions Seminari Europeu, gener de 1999

13. GONZÁLEZ, ROBERT(coordinador)-EQUIP DE RECERCA D’ESCENARIS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA, op. cit.

persones al territori, i pot esdevenir una alternativa, o un complement, tant a altres formes de privatització o degestió privada de caràcter lucratiu com a les formes tradicionals de gestió pública burocratitzada14.

Gregorio Rodríguez Cabrero15 fa referència a la gestió mixta del benestar, per a la qual correspondria a l’adminis-tració l’extensió de serveis, la redistribució i detecció de dèficits i al sector associatiu correspondria la prestació iproducció de determinats serveis del benestar.

68

TALLER


TALLER


14. GONZÁLEZ, ROBERT (coordinador)-EQUIP DE RECERCA D’ESCENARIS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA, op.cit.

15. RODRÍGUEZ CABRERO, Estado de bienestar, tercer sector i participación urbana. Barcelona: Més ciutat, més participació, Barcelona

Associacions Seminari Europeu, gener de 1999

LES FUNDACIONS COMUNITÀRIES

Bernadino CasadeiFundacione Cariplo

Sinopsi

Les fundacions de les comunitats locals a Itàlia: naixement i perspectives

Les fundacions locals o comunitàries pretenen fomentar la cultura de consens i de col·laboració econòmica de totsels agents de la mateixa comunitat, des d'empreses fins a persones, en el desenvolupament del seu entorn a partirde la identificació de necessitats i de la generació de recursos propis, tot això mitjançant la col·laboració amb lesorganitzacions del tercer sector.

Les caixes d'estalvis italianes van ser transformades els anys noranta en societats d'accions, la propietat de lesquals va quedar en mans de fundacions constituïdes ad hoc. En un primer moment les fundacions havien deconservar el 50% de la propietat dels nous bancs, més endavant amb els canvis de la política governamental i laconsolidació de la privatització, es van veure obligades a renunciar al control sobre els bancs sorgits de la priva-tització de les caixes.

Va ser així com, en pocs anys, es van constituir a Itàlia prop de 80 fundacions, amb un patrimoni de 50 bilions delires, el rendiment del qual s'havia de destinar a finançar projectes d'utilitat social. Així doncs, la primera causa queexplica el naixement de les fundacions locals a Itàlia és la privatització de les caixes d'estalvis.

L'interès d'alguns membres de la Fundació Cariplo a conèixer el funcionament de les fundacions als EUA, Canadài la celebració d'un seminari el 1997 sobre les fundacions locals o comunitàries són, de fet, el punt de partida pera una profunda anàlisi que implicava tota la Comissió Central d'Obra Social de la Fundació Cariplo. A partird'aquestes experiències va néixer la iniciativa de la Fundació Cariplo de promoure el naixement de fundacionslocals o comunitàries com a nou instrument de gestió de la solidaritat.

Els tres reptes de les fundacions locals

S’havia d’elaborar una estratègia eficaç per distribuir millor les contribucions a les comunitats llombardes, a lesquals cal afegir les províncies de Novara i Verbania.

Calia també demostrar que la Fundació Cariplo era alguna cosa més que un gran patrimoni econòmic i que, a mésa més, era capaç de generar noves aportacions i recursos al fons fundacional.

El tercer repte era el més difícil: transformar l'estat del benestar en una comunitat solidària. Calia fer servir els recur-sos de la Fundació Cariplo per promoure canvis estructurals a fi de mobilitzar per al bé comú noves energies irecursos.

69

TALLER


La idea principal es pot resumir en dues paraules: responsabilització i confiança. La solidaritat i la subsidiarietat noes poden imposar per llei, ni es poden crear artificialment amb incentius fiscals, tanmateix és cert que les lleis i elsincentius fiscals poden ajudar a crear condicions adients. L'objectiu, però, era crear una xarxa d'estructures quefossin autònomes, no només formalment sinó també a la pràctica i des del punt de vista financer.

La Fundació havia de ser sentida com a patrimoni de tothom, de manera que els rèdits de fons s'havien de desti-nar a projectes d'utilitat social. L'altre objectiu que ha plantejat Cariplo és fomentar les donacions que puguin fercréixer el capital. L'experiència demostra que quan el patrimoni sobrepassa un llindar determinat, resulta més fàcilobtenir donacions. L'objectiu de la Fundació Cariplo és crear un procés que els permeti atraure recursos.La ponència explica les innovacions i peculiaritats de cada ciutat en aquest procés.

70

TALLER


LES FUNDACIONS DE LES COMUNITATS LOCALS A ITÀLIA: NAIXEMENT I PERSPECTIVES

Ponència de Bernadino Casadei

Per comprendre les raons del naixement i el desenvolupament de les fundacions de les comunitats locals a Itàlia,cal entendre que, fins fa pocs anys, les fundacions es consideraven residus medievals destinats a desaparèixer ique tots els objectius d’utilitat social semblava que havien de ser competència exclusiva de les administracionspúbliques. La caiguda del mur de Berlín va provocar grans canvis en la realitat política, social i cultural de la penín-sula italiana i va crear les condicions que han permès que s’hi desenvolupés el sector privat social.

Juntament amb aquesta evolució, cal recordar el procés de privatització dels bancs públics i, sobretot, de lescaixes d’estalvis. A fi de promoure el procés de concentració i de fusió dels bancs italians per poder afrontar millorla competència de la banca estrangera, l’any 1990 els bancs italians, sovint regits per estatuts antiquats i compli-cats, van ser transformats en societats d’accions, la propietat de les quals va quedar en mans de fundacionsconstituïdes ad hoc. En un primer moment, les fundacions havien de conservar com a mínim la propietat del 50%dels bancs, però més endavant, amb els canvis en la política governamental i la consolidació dels principis de laprivatització, es van veure obligades a renunciar al control sobre els bancs. Va ser així com, en pocs anys, es vanconstituir prop de 80 fundacions, amb un patrimoni total d’uns 50 bilions de lires, el rendiment del qual s’havia dedestinar a finançar projectes d’utilitat social.

Entre aquestes noves fundacions, la més important és, sens dubte, la Fundació Cariplo, que va néixer gràcies ala privatització de la Cariplo: la Caixa d’Estalvis de les Províncies Llombardes, que era la caixa d’estalvis mésimportant del món. Avui dia, la Fundació Cariplo té un patrimoni de més de 14 bilions de lires. La importància delpatrimoni i l’exigència imposada pel fet d’actuar en un territori ampli i important com és tota la Llombardia, que técom a capital Milà, a més d’un parell de províncies piemonteses, plantejaven a la Cariplo exigències particularsque van trobar una resposta vàlida en la constitució de fundacions de les comunitats locals.

Quan l’any 1997 es va iniciar el debat sobre l’oportunitat de promoure la constitució de fundacions de les comuni-tats locals, la Fundació Cariplo era al bell mig d’un procés de privatització llarg i complex que l’havia de portar aabandonar les activitats bancàries de la Cariplo per mitjà de la creació de Banca Intesa i constituir-se definitiva-ment en un ens de dret privat, cosa que s’ha dut a terme fa poc amb l’aprovació del nou estatut i el consegüentnomenament de l’actual Comissió Central de Beneficència, que és el nom que rep el consell d’administració de lafundació.

Com és fàcil d’imaginar, els problemes amb què la Fundació s’havia d’enfrontar en aquells moments eren nombro-sos i complexos. Però, entre tots, voldria cridar l’atenció sobre tres reptes que ens poden ajudar a entendre lesraons d’un projecte dedicat a promoure la constitució de fundacions de les comunitats locals.

Abans que res, es tractava d’elaborar una estratègia eficaç per distribuir millor les «contribucions» a les comuni-tats llombardes, a les quals cal afegir les províncies de Novara i Verbania. Es tracta d’un territori ampli, complex iarticulat. De seguida es van adonar que a l’estructura general li hauria estat impossible gestionar-lo directamentsense una implicació a escala local. Però, d’altra banda, no es volia afeixugar l’administració de la Fundació amb

71

TALLER


la creació d’oficines perifèriques que, sens dubte, haurien tingut uns costos molt elevats que haurien reduït elsrecursos que calia destinar al finançament d’activitats d’utilitat pública.

A més, calia implantar una política d’imatge destinada a esborrar la impressió que la Fundació Cariplo era unamena de gran «vaca per munyir», una simple dispensadora de contribucions, incapaç d’elaborar una estratègiaoperativa pròpia. Calia demostrar, en concret, que la Fundació Cariplo era alguna cosa més que un gran patrimo-ni econòmic al qual es podia recórrer en cas de necessitat, i que no es limitava a distribuir «contribucions», sinóque també era capaç de generar-ne de noves, amb la qual cosa creava veritables multiplicadors de recursos.

Finalment, i potser aquest era el repte més important i complex, calia trobar una manera nova i eficaç de fer unaaportació qualificada que ajudés a superar el que sens dubte és la prova més difícil que té plantejada la nostraregió: la de transformar l’estat social en una comunitat solidària. Tot i ser importants, els recursos de la FundacióCariplo són irrisoris si els comparem amb les exigències d’una societat complexa com la llombarda. Si no es fanservir per promoure canvis estructurals a fi de mobilitzar per al bé comú noves energies que puguin protegir l’acti-vitat promoguda per les administracions públiques, les contribucions distribuïdes per la Fundació corren el riscd’acabar sent simples pal·liatius sense un impacte real en la comunitat.

Com es pot comprovar, es tracta de tres reptes complexos i molt vinculants, sobretot per a un ens que era al bellmig d’un canvi profund que, finalment, hauria pogut modificar radicalment la composició i el paper dels seus matei-xos òrgans estatutaris. Fins i tot, mentre la gestió ordinària es feia més feixuga, també a causa de l’increment deles disponibilitats econòmiques generat per l’abandó de l’activitat bancària, i quan tota l’estructura estava ficadaen una modificació estatutària complexa i articulada, es va trobar temps i energies per pensar en un projecte quepermetés concretar aquests principis de solidaritat i de subsidiarietat que tothom proclama, però que massa sovintes queden només en enunciats abstractes.

A partir d’una minuciosa anàlisi del que havien fet, amb gran èxit, algunes grans fundacions americanes ambproblemes anàlegs als de la Fundació Cariplo, es va decidir estudiar més a fons, amb estudis, recerques i visites,la possibilitat de constituir, també a la Llombardia, fundacions de les comunitats locals. En aquells anys, sobretotla Fundació Kellogg i el Lilly Endowment gestionaven, amb resultats que superaven les expectatives més falague-res, importants projectes destinats a cobrir, respectivament, l’estat de Michigan i el d’Indiana amb CommunityFoundation. A més, el fet que aquesta tipologia de fundacions es desenvolupés amb gran rapidesa al Canadà i alRegne Unit i que els primers experiments a Alemanya, Eslovàquia, Polònia i la República Txeca haguessin donatresultats positius, ens va convèncer de l’oportunitat d’aprofundir en aquesta hipòtesi.

D’aquesta manera, el novembre del 1997 vam organitzar un seminari sobre aquest tema amb el president de laFundació Kellogg: el professor William Richardson, que ens va servir com a punt de partida per a una profundaanàlisi que implicava tota la Comissió Central de Beneficència. Es va constituir una comissió ad hoc i algunsmembres van fer visites als Estats Units per poder comprovar personalment el sistema de treball d’aquelles funda-cions. El que ens va permetre superar les perplexitats naturals davant una empresa tan nova i complexa, possi-blement, va ser la consciència que l’objectiu no era pas importar un model institucional, cosa sovint impossible,sinó més aviat redescobrir una tradició que durant força temps havia estat àmpliament difosa en les nostrescomunitats: la de deixar llegats i patrimonis per procurar finalitats comunes, tradició que una política destinada aconcentrar totes les responsabilitats socials en les administracions públiques havia acabat afeblint, però que araera necessari i urgent renovar.

72

TALLER


Les fundacions de les comunitats locals són eines modernes i sofisticades al servei de sentiments antics i potsereterns: l’amor al proïsme, el sentit de pertinença a la pròpia ciutat, el desig de fer una cosa bonica que puguiperdurar en el temps, el lligam entre les generacions passades, presents i futures. Aquests sentiments no són pasmonopoli exclusiu dels americans. Ben al contrari: tenen arrels profundes en la nostra història. L’únic problema ésque sovint no troben la manera de manifestar-se en una societat sempre més complexa i articulada, on de vegadesresulta molt difícil conèixer les mancances i les necessitats dels qui viuen al nostre costat.

Aquesta mateixa consciència ens ha convençut de la necessitat de desenvolupar un projecte capaç de promou-re la constitució a Itàlia de fundacions com aquestes, projecte que es va presentar públicament en un conveniinternacional celebrat a Milà l’abril del 1998 i del qual és possible fer un primer balanç.

La idea principal que vam seguir en l’elaboració d’aquesta iniciativa es pot resumir en dues paraules: responsabi-lització i confiança. La solidaritat i la subsidiarietat no es poden imposar per llei ni es poden crear artificialment amboportuns incentius fiscals. Neixen i es desenvolupen allà on cada individu és cridat a fer la seva contribució a laprojecció i la realització del bé comú. És clar que les lleis i la política fiscal poden tenir un paper de primera magni-tud en la creació de les condicions adients perquè aquest compromís es pugui desenvolupar, però no poden passubstituir-lo. Per això, a la base d’aquest projecte hi havia un acte de confiança en la responsabilitat dels qui viueni treballen en les seves comunitats. Conscients que «feta la llei, feta la trampa», no vam elaborar regulacionscomplicades per evitar una utilització instrumental del projecte, sinó que vam intentar mostrar les enormes poten-cialitats d’aquesta oportunitat, simplement explicant que fer-ne un mal ús no hauria fet mal a la Fundació Cariplo,sinó més aviat a la comunitat en qüestió.

Naturalment, responsabilització i confiança també volen dir autonomia. La Fundació Cariplo no ha imposat res,s’ha limitat a oferir suggeriments i assistència tècnica. Totes les decisions, començant per l’estatut, la composiciódel consell d’administració i els objectius del pla estratègic, es van prendre a escala local, sense cap pressió oingerència per part de la Fundació. L’objectiu era, de fet, la constitució d’una xarxa d’estructures que fossinautònomes, no només formalment, sinó també pràcticament i financerament, respecte de la Fundació Cariplo.

Per descomptat, esperem que aquests ens puguin col·laborar amb la Fundació Cariplo per al bé de les comuni-tats respectives, però sempre en el respecte total a la seva autonomia. L’objectiu d’aquestes fundacions de lescomunitats locals és desenvolupar un coneixement profund de les mancances i les potencialitats del seu territori,sobretot pel que fa al sector sense ànim de lucre, a fi de poder distribuir «contribucions» que de debò puguin tenirun impacte positiu per als qui hi viuen i treballen. Aquestes competències, sens dubte, es podran posar a dispo-sició de la Fundació Cariplo, però també d’altres entitats, com la Unió Europea, algunes administracions centralsi altres entitats de redistribució de recursos, tant si operen a escala nacional com a escala internacional. Sónentitats que sempre tindran més interès a assolir els seus objectius a través del finançament de projectes encadascuna de les comunitats, però que no tenen les competències específiques necessàries per identificar i selec-cionar els beneficiaris d’aquestes contribucions i fer-ne el seguiment. La creació d’una xarxa de fundacions de lescomunitats locals, a fi de cobrir tot el territori llombard a més de les províncies de Novara i Verbania, situarà aqueststerritoris en les millors condicions per gaudir d’oportunitats semblants i evitar que recursos potencialment dispo-nibles quedin inutilitzats perquè no hi ha ningú que faci de pont entre les organitzacions sense ànim de lucre ientitats que sovint operen a escala supranacional.

73

TALLER


L’altre element fonamental que, de ben segur, representa el veritable aspecte constitutiu d’aquestes fundacions ésque promouen una autèntica cultura de la donació. De fet, aquestes fundacions estan pensades per eximir elsdonants de qualsevol càrrega burocràtica, administrativa i comptable, per oferir-los la possibilitat d’aprofitar totsels beneficis fiscals previstos en la normativa vigent i, alhora, per donar la màxima garantia de transparència i decomptes clars sobre la manera com aquestes donacions han estat efectivament invertides i gastades. Les funda-cions poden recollir donatius destinats al finançament de projectes específics, a la construcció de fons correntsque s’exhauriran segons les disposicions del donant, o a la promoció de fons permanents els rendiments delsquals es destinaran permanentment a assolir la finalitat establerta en el moment de la seva constitució.

Tot plegat significa que aquestes fundacions són alguna cosa més que els ulls i les orelles de la Fundació Cariploper garantir un ús més racional i eficaç de les sumes que aquesta última pretén destinar a cada territori. De fet,les fundacions poden atraure recursos procedents de diverses fonts, internes o externes, cap a la comunitat. Sipensem que cada vegada és més corrent que entitats i administracions condicionin les seves subvencions al’existència d’altres fonts de finançament per al mateix projecte, es fa evident per a tothom la funció social d’aques-tes institucions, i això sense tenir en compte el paper pedagògic, moral i civil d’una estructura que incentiva ipromou la donació i que, per tant, crea les condicions per fer més dignes i humanes les nostres comunitats.

A la pràctica, el projecte es concentra en tres punts. Aquest és un punt particularment important per tal com, jaho he dit, la Fundació Cariplo no imposa res a ningú, sinó que més aviat regala a fons perdut: ofereix una oportu-nitat; una oportunitat, però, que cada comunitat ha de saber conquerir. Per poder aportar de debò tots els seusbeneficis, una fundació de la comunitat ha de ser sentida com a patrimoni de tothom, però perquè això passi i nosigui considerada terra de ningú, cal que sigui el fruit del compromís de cadascú, compromís que, naturalment,pot ser incentivat, però que, tanmateix, s’ha de manifestar d’una manera concreta.

El primer punt consisteix en un patrimoni de 10.000 milions de lires, els rendiments dels quals, calculats sobre labase de l’índex oficial de descompte incrementat un 0,5%, es destinen semestralment a la fundació de la comuni-tat local, perquè els distribueixi en el finançament de projectes d’utilitat social. Per poder gaudir d’aquest benefi-ci, cal que la comunitat local s’organitzi, elabori un estatut, identifiqui un consell d’administració autoritzat,representatiu i desinteressat, estableixi un pla estratègic triennal, trobi una seu, la llogui, es doti de personal volun-tari o retribuït i trobi els recursos necessaris per cobrir totes les despeses de gestió. El rèdit del fons de 10.000milions de lires s’ha de destinar exclusivament al finançament de projectes d’utilitat social. Si, al cap dels tres anys,la fundació ha pogut assolir els seus objectius estratègics, el fons passarà a ser propietat seva, i el podrà invertiramb tota llibertat i autonomia.

Juntament amb aquest primer punt, que té com a objectiu crear l’estructura necessària per dur a terme les funcionsque hem esmentat abans, la Fundació Cariplo n’ha plantejat un segon, que té com a l’objectiu, en canvi, fomentardonacions que puguin fer créixer el capital de la fundació local. La Fundació Cariplo, per tant, ha decidit posar adisposició de cada fundació de la comunitat local que es constitueixi en l’àmbit d’aquest projecte 10.000 milions delires més, a condició que la fundació reculli la mateixa quantitat per incrementar el patrimoni propi. Les primeresfundacions, quan el projecte encara estava en fase experimental, per assolir aquest increment de 10.000 milionsnomés havien de recollir 5.000 milions, però el mateix èxit obtingut ens ha convençut de l’oportunitat de duplicaraquest llindar. Com a conseqüència, al final d’aquest repte, cada fundació podrà disposar d’un patrimoni propi de30.000 milions de lires. Això és molt important, no solament perquè garanteix un rèdit consistent que es pot repar-

74

TALLER


75

TALLER


tir any rere any, sinó també perquè l’experiència demostra que, quan el patrimoni sobrepassa un llindar determi-nat, resulta més fàcil obtenir donacions i l’índex de creixement fruit de noves donacions tendeix a augmentar. Defet, l’objectiu de la Fundació Cariplo no és crear moltes petites fundacions de 30.000 milions, sinó establir unprocés que els permeti atraure recursos, fins i tot quan s’haurà exhaurit la possibilitat de duplicar els que la Funda-ció Cariplo ofereix en aquesta fase inicial.

En canvi, l’últim punt presenta unes característiques molt més modestes, però ha donat uns resultats interessan-tíssims. Conscients que aquesta estructura és nova en el panorama italià i que no és fàcil entendre de seguida lafinalitat d’un ens que es limita a recollir per poder distribuir, però que no persegueix en primera persona cap objec-tiu concret si no és, amb límits un xic difusos, el de millorar la qualitat de vida de la pròpia comunitat, la FundacióCariplo ha posat a disposició de cada fundació local 200 milions més, que es podran destinar al finançamentimmediat de projectes d’utilitat social si aconsegueix recollir-ne com a mínim 200 més amb una finalitat anàloga.

Com ja he comentat, aquest punt, en alguns aspectes el més simple, s’ha dut a terme d’una manera extremada-ment innovadora. De fet, les fundacions de les comunitats locals italianes han creat una modalitat que sembla queno té precedents ni en països on entitats com aquestes tenen una història molt més llarga que no pas la nostra:la convocatòria per fomentar les donacions. Tot i que normalment les convocatòries serveixen per identificarprojectes per finançar, en aquest cas han servit per recollir fons a tota la comunitat per subvencionar activitatsd’utilitat social. A la pràctica, la fundació local va presentar a la comunitat algunes propostes que consideravaimportants i es va oferir a duplicar totes les contribucions que es destinessin al seu finançament. A més, la funda-ció oferia als donants la possibilitat de gaudir de tots els beneficis fiscals vigents, la màxima publicitat o bé l’ano-nimat, la garantia que les sumes es farien servir per als fins declarats i un informe final sobre els efectes objectiusque havia tingut cada un dels projectes.

D’aquesta manera, les fundacions de les comunitats locals han demostrat la seva utilitat d’una manera concreta. Lesorganitzacions sense ànim de lucre han constatat que aquestes fundacions no els fan la competència, sinó que sónveritables catalitzadors i multiplicadors de recursos, els últims beneficiaris dels quals seran les ONG mateixes. D’aques-ta manera, la comunitat s’ha mobilitzat en un esforç comú a favor de tots. En concret, ha estat possible que nomésquatre fundacions en pocs mesos d’activitat recollissin centenars de milions de lires i financessin prop de 150 iniciatives.

Sobre la base d’un projecte semblant i per mitjà de la implicació de les autoritats principals i, per tant, dels ciuta-dans individuals que han acceptat aquests reptes amb un esperit de servei autèntic i sincer –cal observar no solsque per estatut tots els càrrecs són gratuïts, sinó que hi ha hagut molts consellers que s’han imposat una contri-bució per permetre que la fundació tingués els recursos necessaris per cobrir les despeses de gestió–, ha estatpossible iniciar la nostra feina. Feina que ens ha permès, en menys de tres anys, constituir vuit fundacions de lescomunitats locals, l’última de les quals, la de Cremona, va néixer al final d’aquest mes de març.

La primera comunitat que va acceptar amb entusiasme una oportunitat com aquesta va ser la de la recentmentconstituïda província de Lecco. La Fundació de la Província de Lecco, organització no lucrativa d’utilitat social, vanéixer formalment el febrer del 1999. És la veritable pionera i iniciadora de les fundacions de les comunitats localsa Itàlia, i totes les altres fundacions s’han inspirat molt en la seva feina. Els èxits assolits per aquesta fundació enshan sorprès per la seva rapidesa i qualitat. Entre totes les coses que ha dut a terme, em limitaré a esmentar l’últi-ma innovació que ha fet: la constitució dels fons territorials.

Ja se sap que Itàlia és un país ple de campanars, on tothom es mostra gelós de la seva identitat. Les fundacionsde les comunitats locals, tanmateix, poden aprofitar per al bé comú fins i tot aquest localisme, ja que permeten laconstitució en el seu si de fons els rendiments dels quals es destinaran a una localitat específica, fins i tot benpetita, per part d’un comitè de ciutadans d’aquesta població. D’aquesta manera, la fundació s’assegura un arrela-ment més articulat i profund en la realitat local i cada comunitat pot gaudir de tots els beneficis d’una instituciósemblant sense haver d’assumir les despeses i els costos que comportaria la constitució d’un nou ens.

Després de la fundació de la província de Lecco, com si es volgués completar els ramals del llac de Como, eldesembre del mateix any va néixer la Fundació Provincial de la Comunitat Comasca, organització no lucrativa d’uti-litat social. Naturalment, la Fundació Comasca de seguida va capitalitzar l’experiència duta a terme pels seuscosins de Lecco i va fer seva la idea de la convocatòria per fomentar donacions, però no es va limitar a copiar elque ja s’havia fet, sinó que, abans de publicar la convocatòria, va fer una primera recollida de fons. De fet, va inven-tar la figura del patrocinador de la convocatòria. Dos ciutadans privats, capdavanters reconeguts a la comunitatde Como, quatre bancs, cinc empreses i dues associacions importants van permetre que la fundació recollís enpocs dies prop de 300 milions de lires, que, sumats als 200 promesos per la Fundació Cariplo, van donar unadisponibilitat de 500 milions, que s’han utilitzat per duplicar les donacions a favor de cadascun dels projectes perpart de la comunitat. A la pràctica, utilitzant d’una manera creativa els 200 milions de lires oferts per la FundacióCariplo, va ser possible finançar projectes per més de mil milions de lires. És una prova evident del paper d’autèn-tic multiplicador de recursos que aquestes fundacions poden tenir.

El febrer del 2000 li va tocar el torn a Màntua. Com a demostració de la notable creativitat de les nostres comuni-tats i de la disponibilitat per part de la Fundació Cariplo a acceptar tots els suggeriments a fi d’adaptar-se a lespeculiaritats locals, aquí també es van introduir innovacions interessants. En particular, es va establir un «comitède protectors» que havia de nomenar una part del consell d’administració. L’objectiu de la fundació és, de fet,implicar activament els donants en la vida de l’entitat, però sense perdre la seva independència. En realitat, elsconsellers nomenats per aquest comitè no poden ser majoria al consell. Com a demostració de l’esperit quecaracteritza els qui presten els seus serveis a aquestes fundacions, cal que recordem que tant el president,Sr. Carlarberto Corneliani, com el secretari general, Sr. Marcello Melani, han volgut donar exemple als seus conciu-tadans i al principi han constituït un fons patrimonial propi per a la fundació de Màntua.

A l’abril li va tocar a Novara, que, tot accelerant les gestions i demostrant una gran eficiència operativa, també vaaconseguir portar a terme, durant el primer any, una convocatòria pròpia per fomentar les donacions. Voldria atrau-re la vostra atenció cap al Fons Frattini, constituït per la vídua Frattini en memòria del seu marit, mort recentment. Ésinteressant observar que, en el moment de concretar la donació, va ser la mateixa vídua Frattini qui va agrair aques-ta oportunitat als responsables de la Fundació i no pas al contrari, com hauria estat potser més lògic d’imaginar.Incapaç de trobar una solució adequada per honorar la memòria del seu marit, fins i tot somatitzava l’estrès ambefectes negatius en la seva pròpia salut. La solució oferta per la Fundació de Novara no sols li va permetre assolir elseu objectiu, sinó que també la va alliberar d’un gran pes i d’una preocupació. Aquesta és una prova concreta queavui dia fer donacions pot ser difícil i també de la utilitat que poden tenir les fundacions de les comunitats locals.

A l’octubre es va crear la Fundació de Bèrgam, que va aconseguir implicar en el seu consell alguns dels principalsempresaris de la ciutat i, alhora, va obtenir el suport d’una part de la cúria. Es tracta de dos aspectes particular-ment importants: d’una banda, és una prova concreta que no hi ha cap conflicte o competició entre una institu-

76

TALLER


ció laica com és i ha de ser una fundació de la comunitat local i l’Església catòlica, tradicional recaptadora dedonacions i llegats. Laic no vol pas dir laïcista, i la fundació pot posar tranquil·lament la seves estructures al serveide l’Església, com de qualsevol altra realitat, amb la qual cosa garanteix la flexibilitat i transparència en la gestióde les donacions que actualment ningú altre està en disposició d’oferir. D’altra banda, la presència d’empresaristan prestigiosos és un senyal de la mentalitat que distingeix aquest tipus de fundacions. De fet, les fundacionspoden ajudar les empreses en la gestió de les seves inversions socials tot oferint-los serveis reals i concrets, comara els següents: la possibilitat de maximitzar els beneficis fiscals amb una simplificació de la documentaciócomptable, l’anàlisi i la selecció dels requisits de suport i, sobretot, el fet d’alliberar les empreses de la desagra-dable càrrega d’haver de dir que no per tal com aquesta última comesa la duu a terme la mateixa fundació.

Més recentment, al desembre de l’any passat, es va constituir la Fundació de Monza i Brianza. Es tracta de laprimera fundació que no actua a escala provincial i, sobretot, del primer pas per introduir el projecte en un territo-ri complex i articulat com és l’àrea metropolitana de Milà. També en aquest cas hi ha hagut moltes innovacionsinteressants. Algunes es deuen a la manca d’autoritats clares a escala provincial sobre les quals basar-se, peròaltres són fruit de la concreció que distingeix els habitants de Brianza. En particular, voldria recordar la invenciódels patrocinadors institucionals de la fundació. Es tracta, en concret, de sis empreses que s’han compromès adesemborsar durant tres anys una trentena de milions de lires anuals, amb la qual cosa garanteixen a la fundacióels recursos necessaris per fer les inversions estructurals que li permetin operar com una veritable empresa, i crearcampanyes de màrqueting i comunicació sofisticades i eficaces.

Convé recordar la Fundació Pro Valtellina. En el moment d’introduir el projecte a la província de Sondrio, es vanadonar que en aquella zona ja hi havia una fundació que tenia totes les característiques d’una fundació de lacomunitat local, però que, com que havia concentrat tota la seva activitat en la gestió del patrimoni propi, immobi-litzat en un edifici, ja havia perdut la seva vitalitat i s’havia marcit. En l’esperit del projecte, que pretén valorar elsrecursos locals, es va creure que, en comptes de construir un nou ens, seria més interessant revitalitzar la Funda-ció Pro Valtellina i justament aquests dies hauria d’haver arribat de la Regió de la Llombardia el permís per modifi-car els estatuts. Tot plegat em permet fer-vos observar un dels riscos més importants que han corregut i queencara corren moltes fundacions: el de perdre vitalitat i transformar-se en una entitat obsoleta que acaba tenintcom a únic objectiu el de perpetuar-se ella mateixa. En canvi, les fundacions de les comunitats locals, seguramentperquè sempre estan a la recerca de nous donants, tenen contínuament un estímul extern, que les obliga a seractives i els impedeix tancar-se a la seva torre d’ivori.

L’èxit i la legitimació que aquestes fundacions han sabut adquirir en el seu àmbit amb gran rapidesa es fan palesosen les donacions que han recollit, cosa que ha convençut els responsables de la Fundació Cariplo de l’oportuni-tat d’implicar-les immediatament en la gestió de la redistribució de recursos d’aquesta Fundació en els seus terri-toris. Així, una de les primeres decisions preses per la nova Comissió Central de Beneficència, l’òrgan de direccióde la Fundació Cariplo, va ser delegar a les fundacions locals ja operatives la comesa d’identificar els beneficiarisdels recursos que cada any es destinen a aquells territoris. Es tracta d’una xifra força important.

Enguany les quatre fundacions que podran gestionar-ho, és a dir Lecco, Como, Màntua i Novara, hauran de distri-buir 6.450 milions de lires a més del rèdit del seu patrimoni. Naturalment, ben aviat, quan també les altres funda-cions ja constituïdes i les que es constituiran hauran demostrat, de fet, les seves capacitats operatives, aquestaoportunitat també s’ampliarà cap a aquestes. D’aquesta manera, la Fundació Cariplo assolirà com a mínim dos

77

TALLER


objectius: assignar millor aquests recursos, que aquest any pujaran a un total de 36.350 milions de lires, i implicarles comunitats locals en les activitats de la Fundació.

Abans d’acabar, voldria insistir en el fet que la constitució d’aquestes fundacions ja es revela com una cosa moltmés important que un simple instrument, eficaç i eficient, per gestionar la redistribució de recursos en el territori. Defet, són capaces de reforçar els lligams comunitaris, desenvolupar la societat civil i, sobretot, promoure aquella cultu-ra de la donació que és condició indispensable per construir la societat solidària que tothom necessita. Promoureel desenvolupament, fins i tot fora dels límits llombards, a fi de crear un moviment nacional que pugui garantir-nosels beneficis de què altres regions ja gaudeixen, és un deure la importància del qual coneixem prou bé.

En particular, les fundacions d’origen bancari, és a dir, les que van néixer a partir de la privatització dels bancspúblics i, sobretot, de les caixes d’estalvis, que actualment necessiten adoptar una nova identitat i una novaestratègia, podrien manllevar d’aquesta experiència orientacions molt útils. Naturalment, no es tracta de clonar elprojecte promogut per la Fundació Cariplo, sinó d’adoptar-ne l’esperit de confiança i d’implicació per part de lescomunitats locals, a fi d’utilitzar els recursos propis com a catalitzadors que puguin fer moure altres energies.Quant a la resta, es tracta d’una evolució ja en curs. Ja hi ha moltes fundacions que han mostrat un interès realper aquesta iniciativa. Entre aquestes, crec que cal esmentar la Fundació Caixa d’Estalvis de Venècia, gràcies a laqual s’ha constituït fa ben poc a Portogruaro la Fundació Santo Stefano, que presenta totes les característiquesd’una fundació de la comunitat local i que ben aviat serà seguida de la de Chioggia.

A més de les fundacions d’origen bancari, també demostren un notable interès per aquesta iniciativa altres ens i,sobretot, les administracions públiques. Les fundacions de les comunitats locals constitueixen un pont òptim pervincular el que és públic i el que és privat, i permeten, d’aquesta manera, que els diferents subjectes interessats acontribuir en el bé comú puguin col·laborar en un territori neutral. Per mitjà de l’associació amb les fundacions deles comunitats locals, les administracions públiques poden multiplicar l’impacte de les seves subvencions totatraient donacions procedents de l’àmbit privat, fer baixar les càrregues administratives, ajudar persones que, perdiverses raons, rebutgen la relació amb l’autoritat pública i, alhora, dotar la mateixa comunitat d’un instrumentcapaç de donar una resposta àgil i eficaç a les seves mancances.

Així, crec que puc acabar dient que el projecte de les fundacions de les comunitats locals ha permès a la Funda-ció Cariplo superar els tres reptes de què he parlat al començament de la meva intervenció. Hem fomentat el naixe-ment d’un instrument àgil, eficaç, eficient i econòmic amb l’ajut del qual podrem gestionar millor la redistribució derecursos en el territori; hem demostrat que la Fundació Cariplo pot ser molt més que una simple font de finança-ment i, finalment, hem donat vitalitat a un moviment que podrà fornir una contribució important a la creació d’unasocietat solidària, un moviment que està ben integrat amb iniciatives anàlogues que es duen a terme a Europa iarreu del món i que a Itàlia ja ha ultrapassat els límits de la nostra regió.

78

TALLER


79

TALLER


TERCER SECTOR I CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL.LA FUNDACIÓ DOMICÍLIA, UNA RESPOSTA DEL BAIX LLOBREGATALS SERVEIS DE PROXIMITAT

Fernando BarreiroFundació Cirem

Sinopsi

Un dels nous elements que reforcen el paper del tercer sector és la seva potencialitat per a generar llocs de treball,especialment com a nou jaciment d'ocupació en els anomenats serveis de proximitat o serveis d'atenció a lespersones.

Tot i això, la viabilitat d'aquests nous jaciments d'ocupació s'enfronta amb problemes diversos com són la mancade capacitat econòmica de la demanda, com ara la gent gran, i la desestructuració de l'oferta de serveis. Ambl'objectiu d'abordar aquests dos aspectes apareixen iniciatives mixtes, públic/privat, com la Fundació Domicília,que subvencionen la demanda de serveis per una banda i ajuden a estructurar l'oferta en termes de qualitat icapacitat.

La Fundació Domicília és una nova entitat sense ànim de lucre, creada a la comarca del Baix Llobregat per poten-ciar els serveis de proximitat per a l'atenció a les persones. És un exemple de les formes que pren el tercer sectoren una ampla zona urbana.

Aquesta Fundació agrupa el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Diputació de Barcelona, nou ajuntaments dela comarca, Pimec-Sefes, Confederació d'Empresaris del Baix Llobregat, la Unió Comarcal de Comissions Obreresi la Unió General dels Treballadors del Baix Llobregat. En la seva constitució hi ha altres entitats polítiques i econò-miques que han volgut ser-hi presents des de l'inici. També esperem que a poc a poc s'hi incorporin d'altresentitats i d'altres municipis que encara no hi són.

Les finalitats fundacionals són dues, per una banda promoure i gestionar accions a favor dels serveis de proximi-tat a les persones (infants i persones depenents), i d'altra impulsar nous jaciments d'ocupació amb la participaciód'institucions públiques i privades.

Els canvis en la nostra societat i en les estructures familiars, entre d'altres, la incorporació massiva de la dona almón laboral, fan que la cura dels familiars que per edat o malaltia ho necessiten sigui difícil de cobrir.

Diferents estudis fets des de l'any 1996 fins el 1999 evidencien que existeix una demanda focalitzada en els serveisper a gent gran, infància i el major dèficit és dóna els municipis menors de 50.000 habitants.

La Fundació Domicília ha ofert ja en fase experimental uns serveis adreçats a la gent gran, a la infància i als adultsamb discapacitats o problemes de dependència.

80

TALLER


Domicília fa d'enllaç entre les empreses proveïdores o les que s'encarreguen de prestar els serveis. També s'ocu-pa de crear una borsa de treball i de supervisar la feina.

D'entre les tasques que s'han proposat, hi ha donar formació permanent als treballadors i treballadores i alsgestors i gestores de les empreses de serveis. També es pretén arribar a aconseguir el segell de qualitat.

Per últim, es proposa eixamplar el ventall d'empreses proveïdores i el d'usuaris, de manera que no sigui nomésun servei de proximitat, sinó un nucli d'acció social dins la comarca.

LA FUNDACIÓ DOMICÍLIA COM A EXEMPLE DE L’ACTIVACIÓ DELS NOUS JACIMENTSD’OCUPACIÓ I L'ORGANITZACIÓ DEL TERCER SECTOR

Ponència de Fernando Barreiro

Què és la Fundació Domicília i per qui està composta

Fundació Domicília és una nova entitat sense ànim de lucre que s’ha creat a la comarca del Baix Llobregat el mesde juny de 2000 per potenciar els serveis d’atenció a les persones.

Els socis fundadors són:

El Consell Comarcal Baix LlobregatLa Diputació de BarcelonaMunicipis de la comarca: Ajuntament de Sant Feliu, Ajuntament de Sant Boi, Ajuntament de Sant Andreu de laBarca, Ajuntament de Martorell, Ajuntament de Cornellà, Ajuntament del Prat de Llobregat, Ajuntament de Gavà,Ajuntament de Viladecans i Ajuntament de Molins de Rei.Pimec-SefesConfederació d’Empresaris Baix LlobregatUnió Comarcal de Comissions Obreres (CCOO) del Baix LlobregatUnió General de Treballadors (UGT) del Baix Llobregat

A mesura que es dugui a terme el programa d’activitats de la Fundació, s’incorporaran altres municipis de lacomarca, tots aquells municipis els ajuntaments dels quals passin a formar-ne part com a membres integrants i,en qualsevol cas, el seu objectiu global és estendre les seves actuacions i beneficis en tot l’àmbit territorial deCatalunya, tal com preveuen els estatuts (DOG de 31.3.2.000, núm.3111).

També han participat de la constitució, amb aportació tècnica o econòmica, les següents entitats col·laboradores:

Generalitat de CatalunyaFundació CIREMLa Caixa de PensionsCaixa de CatalunyaXec gourmetCementos Portland

81

TALLER


82

TALLER


De l’acte de constitució, se’n deriven les finalitats i objectius de la Fundació Domicília:

Les finalitats fundacionals- Promoure i gestionar accions a favor dels serveis de proximitat a les persones i altres activitats vinculades

als nous jaciments d’ocupació amb la finalitat de millorar la qualitat de vida i l’ocupació.- Assumir el principi de corresponsabilitat, cercant la sostenibilitat de les seves activitats amb la participació

d’institucions públiques i privades.- Promoure i estimular l’experimentació i innovació d’aquest àmbit dels nous jaciments d’ocupació amb la

finalitat d’estendre aquestes iniciatives a diferents territoris.

Els objectius operatius- Articular mercats de serveis d’atenció a la persona en els territoris identificant i promovent oferents de serveis

segons les necessitats a cobrir i sensibilitzant i dinamitzant la demanda. - Realitzar un seguiment directe de les necessitats de la població per a conèixer l’evolució i detecció de noves

necessitats i donar resposta amb serveis de qualitat. - Utilitzar el xec-servei com element dinamitzador de la demanda i inductor d'efectes positius en l’ocupació.- Implicar al sector empresarial i els agents socials associatius als mercats de serveis de proximitat.- Permetre la trobada i la col·laboració permanent entre els demandants, els oferents i les institucions.

Quin és l’origen o per què neix la Fundació Domicília

L’origen del projecte està en les transformacions que estan experimentant les nostres societats: hi ha canvis enles estructures familiars, les dones s’han incorporat al mercat de treball i, conseqüentment, tenen menys tempsper tenir cura dels seus familiars (com feien abans) siguin grans, petits o adults en situació de dependència tempo-ral; també ha canviat la cultura de consum de la despesa familiar i estem en un moment on les necessitats deconsum en general (siguin productes o serveis) s’intenten satisfer en el propi domicili.

Tenint en compte, aquesta situació, a partir de l’any 1996 es van començar a fer estudis exploratoris de quins erenels serveis més consumits i més demandats per la població. En l'àmbit local tenim l'estudi Serveis de proximitat iocupació a Sant Feliu de Llobregat, Fundació Cirem, març de 1996, i l'Anàlisi de la demanda potencial de serveisd’atenció a les persones i de serveis d’atenció als nens al municipi de Sant Feliu, Fundació Cirem, octubre de1998. En l'àmbit provincial tenim: Análisis y necesidades de demandas de servicios a domicilio, Departament deSociologia de la Universitat de Barcelona, febrer de 1999, i també Estudi de mercat del consum potencial deserveis a domicili, Staff Consultants per a Diputació de Barcelona, octubre de 1999, realitzats pel projecte Serdomde la Diputació de Barcelona.

Les conclusions més importants van ser que la major demanda estava focalitzada en els serveis per a la gent grani la infància i el major dèficit de serveis es localitzava en municipis menors de 50.000 habitants.

Per altra banda, es va detectar que existien algunes empreses de serveis que, de manera molt particular, cada unaa la seva manera, estaven intentant cobrir aquesta demanda recent.

A l’any 1998 va néixer el projecte actual de fundació que el que intenta és desenvolupar el mercat de serveisd’atenció a les persones, oferint garantia a les persones que en seran usuàries (la Fundació Domicília vol ser unreferent de qualitat i, per tant, vol augmentar la demanda d’aquests serveis) a la vegada la Fundació Domicília voldonar suport a les empreses que prestaran els serveis.

Activitats de la Fundació Domicília envers el públic

• Oferirà una sèrie de serveis. En una fase experimental (que serà els sis primers mesos) els serveis aniran adreçatsa la gent gran, a la infància i als adults amb discapacitats o problemes temporals de dependència (per exemple:una operació), i progressivament s’aniran incorporant serveis més genèrics com perruqueria, podologia, fisioterà-pia, menjars a domicili, neteja, reparacions domèstiques, planxa, bugaderia, etc. per a tothom que els necessiti ivulgui adreçar-se a la Fundació.

• Oferirà als usuaris descomptes en els preus, perquè resultin més assequibles amb el sistema de pagament dexecs-servei.

• Gestionarà una borsa d’empreses proveïdores (que s’encarregaran de donar els serveis a domicili) que creixeràamb la demanda Primer seran unes quantes empreses, les que participaran, i a mesura que hi hagi més usuarisque demanden aquests serveis, la llista d’empreses s’anirà ampliant.

• Gestionarà una borsa de treball on podran apuntar-se les persones amb la formació adequada per treballar en elsdomicilis (treballadores familiars, auxiliars de geriatria, auxiliars de clínica, auxiliars d’infermeria, jardí d’infància, etc.).La Fundació posarà a disposició de les empreses els noms de les persones apuntades a la borsa de treball, pertal que puguin contractar personal qualificat.

• Farà formació, tant per als treballadors o treballadores, com per als gestors i gestores de les empreses de serveis.Molta de la formació estarà relacionada amb la qualitat dels serveis.

• Desenvoluparà un model de qualitat propi al qual s’hauran d’acollir a llarg termini totes les empreses prestadoresi que serà beneficiós tant per als usuaris com per als mateixos prestadors de serveis.

Quin serà el paper de les empreses de serveis en el circuit Domicília

La Fundació Domicília no oferirà els serveis directament, sinó a través d’empreses de serveis especialitzades enl’atenció a les persones. Les empreses que ofereixin la prestació en el domicili es denominaran empreses proveï-dores i hauran de signar un conveni amb la Fundació Domicília.

Els aspectes més importants de la col·laboració són els següents:

• L’empresa proveïdora haurà de donar el servei a domicili en els mateixos termes que els realitza habitualment foradel circuit Domicília. El procés que es considera correcte és:

- Trucada telefònica del client i demanda de servei i pressupost.- Visita de l’empresa al domicili per realitzar-ne el diagnòstic i el registre.- Concertació definitiva dels serveis i contracte de serveis amb el client.- Presentació del treballador o treballadora al domicili.- Seguiment del client i del treballador o treballadora a domicili.

83

TALLER


• Els serveis que formen part del circuit Domicília estan determinats (vegeu l'apartat Serveis Domicília). Es potdonar el cas que una empresa ofereixi més serveis que els que la Fundació oferirà en un inici, malgrat això lacol·laboració amb la Fundació només serà amb els serveis per la qual sigui habilitada.

• Les empreses col·laboradores entraran a formar part del circuit Domicília i així que els clients els truquin, utilit-zaran el xec-servei com a mitjà de pagament parcial, només pels serveis que determini la Fundació.

• Les empreses que col·laborin han de garantir que els beneficiaris amb xecs que es posin en contacte amb ellespodran disposar de serveis.

• Els demandants de serveis en aquesta fase experimental (octubre a març 2001) seran:

- Ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Llobregat. - Treballadors i treballadores de l’empresa Cementos Portland ubicada a Sant Feliu de Llobregat. Per aques-

ta via hi haurà casos de serveis que s’hauran de prestar a altres municipis fora de Sant Feliu.

• La previsió és que entrin a formar part del circuit xec-servei altres empreses grans que repartiran xecs entre elsseus treballadors i treballadores, per tant, el potencial de prestació de l’empresa ha d’abastar la província deBarcelona.

• Els preus dels serveis que poden oferir les empreses estaran limitats pels màxims que estableix la Fundació(vegeu Serveis Domicília).

L’empresa ha de tenir present en tot moment que:

• L’usuari tria l’empresa de manera voluntària d’entre les que participen, per tant, el volum de demanda no es repar-teix equitativament per part de la Fundació, sinó que són els mateixos usuaris els que decanten la seva elecció.

• Passen a formar part de la imatge de la Fundació, perquè són les que estan en contacte directe amb el client, pertant, els serveis s’han de prestar en les millors condicions i gestionar el servei sota la seva responsabilitat .

• Implicar-se amb la Fundació suposa, a més a més de prestar serveis, donar la informació que sigui requerida iacceptar el seguiment que farà la fundació, tant dels usuaris com de l’empresa.

• Ha de participar en les accions de formació, en els processos de qualitat i, en general, en totes aquelles accionsper les que siguin requerides.

• Participarà d’una fase experimental nova a Catalunya, que s’inicia a la vegada que l’empresa comença la sevacol·laboració amb la Fundació.

• L’empresa s’ha de fer responsable del bon ús del xec-servei.• La Fundació es reserva el dret de rescindir la col·laboració amb les empreses que, sortint escollides per donar les

primeres prestacions, no compleixin el pla de prestació proposat.

84

TALLER


Els criteris proposats per a l’habilitació d’empreses que formin part de la Fundació Domicília han estat elssegüents:

85

TALLER


1. Legalització de l’empresa.

2. Capacitat per a la prestació de serveis, d'acord amb:• el coneixement del sector• l'experiència mínima a donar serveis privats• la professionalització dels serveis:

- formació dels treballadors

- contractació dels treballadors

- protocols de tasques

- contracte de serveis amb els clients

- avaluació de la satisfacció dels clients

3. Capacitat per assumir nous casos domiciliaris, d'acord amb:• la percepció de la mateixa empresa.• la implicació en la creació de llocs de treball en el territori

on actua la Fundació.

4. Concordança dels objectius d’empresa amb els objectius

de la Fundació Domicília.

5. Ubicació a la comarca del Baix Llobregat.

Quadre 1. Anàlisi externa

86

TALLER


Col·lectiu Preus màxims

1.500 ptes./h

Persones amb

dependències

socials o sanitàries:

gent gran, malalts

i discapacitats

Infants

Serveis

Servei d’assistència

a la persona• higiene personal• compra i preparació d’aliments• control de medicació• manteniment, higiene i ordre

de l’entorn

Servei sanitari i psicològic• administració de medicaments.• controls: arterials, glucèmia, etc.• cures de ferides i mobilitzacions• estimulació especial (malaltia

d’Alzheimer, demències, etc.)

Servei d’acompanyament• acompanyament a la llar, visites

mèdiques o gestions.• passejades

• cangur habitual• cangur ocasional• repàs i seguiment d’assignatures

(cangur didàctic)• acompanyament i recollida

a l’escola (cangur col·lectiu)• activitats extraescolars 500/nen/h

1.300 ptes./h

1.500 ptes./h

500/nen/h

1.300 ptes./h

1.000 ptes./h

Serveis Domicília. Fase experimentalServeis que es proposen amb el xec-Domicília:

Valor del xec-Domicília: descompte de 400 ptes./h en el preu final de venda al

públic del servei.

Distribució: centralitzada en els punts d’atenció al client de la Fundació.

Nombre de xecs per beneficiari: 50 xecs durant l’experiència pilot (sis mesos)

repartits en dos talonaris de 25.

87

TALLER


Usuaris (general)

Fundació DomiciliaEmissor de xecs-serveis

Fundació DomiciliaDistribuïdor de xecs

Empreses / Entitatshabilitades com a

prestadores de serveis

Fundació DomiciliaEmissor de xecs-serveis

Altres distribuïdorsde xecs

Xecs

Serveis

Diners

Xecs + Pagaments

Venda de xecs Pagamenttotal

Xecs

Altres distribuïdorsde xecs

Usuaris (específics)

Fundació Domicilia

LA FUNDACIÓ AKWABA DE L'HOSPITALET DE LLOBREGATACCIÓ LOCAL I COOPERACIÓ INTERNACIONAL

Sinopsi

Les entitats que donen vida al tercer sector són diferents i tenen procedències diverses, la Fundació Akwaba, quevol dir benvingut en la llengua baule, té els seus inicis en l'Agrupament Escolta Arrels de l'Hospitalet, però ben aviatdescobreix la seva vocació internacional, que la converteixen en ONG per al desenvolupament i més tard en funda-ció, sense abandonar els seus objectius inicials de fer front a la xenofòbia i a la discriminació per raó de raça. Pertant, es tracta d'una anàlisi estratègica de l'organització d'evolucionar cap a allò global sense perdre la seva raóde ser i els seus orígens locals.

Tot i haver treballat en diferents països, és a la Costa d'Ivori el lloc on més projectes han portat a terme. Estan satis-fets sobretot de la creació d'una ONG africana que elabora els projectes del seu país amb l'ajut dels cooperants.

Akwaba dedica un 50% del pressupost als projectes internacionals i l'altre 5%, a la cooperació local i a la sensi-bilització. Miren de fer compatible el treball solidari a la ciutat amb el dels països del sud. I procuren també tenirtemps per a la sensibilització i la incidència política.

Entre els projectes que desenvolupen destaquen els de sensibilització per explicar l'actual situació mundial d'acu-mulació de riquesa en el nord i de pobresa en el sud. Akwaba ha creat també una ludoteca intercultural oncomparteixen jocs els nens i nenes de l'Hospitalet amb els fills i filles d'immigrants, amb jocs de taula d'arreu delmón i l'edició de material didàctic com ara Un conte motor per a viatjar pel món.

També, aquesta Fundació va participar en l'organització de La Marxa Mundial contra l'Explotació Infantil i l'Aboli-ció del Deute Extern. I darrerament ho ha fet en la campanya El sud enfront les polítiques del Banc Mundial.

Pel que fa a projectes locals atenen quatre col·lectius: gent gran, famílies sense un habitatge digne i infants i jovesen risc d'exclusió social.

La Fundació Akwaba ha apostat des de la seva creació pel treball en xarxa, pertany a la Federació Catalana d'ONGper al Desenvolupament i a altres federacions.

Col·labora en la Comissió d'Entitats Collblanc-Torrassa que han sol·licitat a l'Ajuntament un pla integral per al barri,ja que després d'un estudi veuen que si no hi ha intervencions de tot ordre, però especialment de caire urbanís-tic, el barri s'anirà degradant ràpidament amb tot el que això comporta de marginació i desintegració.

89

TALLER


ACCIÓ LOCAL I COOPERACIÓ INTERNACIONAL

Fundació Akwaba

Akwaba vol dir benvingut en baule, una llengua del centre de la Costa d’Ivori, un país de l’Àfrica occidental on, al'estiu del 1993 Akwaba va realitzar el seu primer camp de treball. Es va escollir aquest nom principalment perdues raons, l’una per recordar els homes i dones de la cultura baule amb els quals Akwaba coopera, i l’altra perdonar la benvinguda als col·lectius d’immigrants que han arribat a l’Hospitalet en els darrers anys.

La Fundació Akwaba és una ONG de desenvolupament de l’Hospitalet que treballa en els àmbits de la coopera-ció internacional i de la cooperació local, adreçada als col·lectius amb problemàtica social de la ciutat amb progra-mes de sensibilització en contra del racisme i la xenofòbia, i a favor de la cooperació, la solidaritat i la justícia.

Aquesta triple dedicació es correspon amb un funcionament atípic respecte moltes ONG que treballen a Catalu-nya. En el nostre cas, dediquem, tant pressupostàriament com en volum, el 50% dels recursos als projectes inter-nacionals i l'altre 50% als de cooperació local i sensibilització. Des de la creació de l’entitat, Akwaba ha tingut lavoluntat de fer compatible el treball solidari a la ciutat i als països del sud. A més, al llarg dels anys de funciona-ment el treball de sensibilització i incidència política ha anat creixent dins l’entitat.

El 6 de maig de 1992 Akwaba neix com a associació amb el nom de Grup de Solidaritat Akwaba i amb l’objectiude canalitzar el compromís social dels joves i monitors de l’Agrupament Escolta Arrels de l’Hospitalet, espai educa-tiu on havien viscut les seves primeres experiències de solidaritat local i internacional. L’any 1996 el Grup de Solida-ritat fa un salt qualitatiu important en les seves activitats i la seva infraestructura amb la creació de la Fundació i laconstitució del seu patronat amb els responsables de l’associació i els socis que avalen la compra dels actualslocals del carrer d'Orient.

L’àmbit d’actuació d’Akwaba a Catalunya és bàsicament local, centrat a la ciutat de L’Hospitalet i molt especial-ment al barri de Collblanc-la Torrassa. Malgrat això, en els darrers anys la tasca d’Akwaba, especialment la desensibilització, també s’ha estès a altres municipis catalans.

En l’àmbit internacional Akwaba ha concentrat els seus esforços a la Costa d’Ivori on ha desenvolupat la majorpart dels seus projectes de cooperació. Després del pas de l’huracà Mitch per Amèrica Central, Akwaba tambéha desenvolupat projectes de reconstrucció d’infraestructures bàsiques a Hondures.

Projectes de cooperació internacional: Costa d'Ivori

Des de 1993, s'han desenvolupat molts projectes a la Costa d’Ivori, dels quals podem resumir els seus àmbitsd'actuació en: projectes sanitaris, projectes d’inserció social i laboral, projectes de desenvolupament integral icampanyes d’ajut humanitari i d’emergència.

91

TALLER


La Costa d’Ivori és el vintè país del món amb menor índex de desenvolupament humà segons les estadístiquesde les Nacions Unides i ha patit en les darreres dècades una forta crisi econòmica com a conseqüència de ladavallada dels preus de les seves principals exportacions: cafè, cacau, plàtan... Aquesta crisi, la corrupció delsseus governants i les polítiques d’ajustament estructural imposades pel Banc Mundial han fet caure la sanitat,l’educació i l’atenció social i han provocat una greu situació de malaltia i exclusió a una gran part de la poblacióde la Costa d'Ivori.

Akwaba va realitzar el seu primer camp de treball a la Costa d’Ivori l’estiu del 1993 amb 23 joves i adults. Els fruitsd’aquella primera experiència africana foren la sensibilització dels participants en el camp per mantenir un treballde cooperació amb el país, la detecció dels futurs camps d’acció de l’entitat al país i els primers contactes ambl’incipient teixit associatiu de la ciutat de Bouaké.

Els projectes sanitaris

Pel que fa als projectes sanitaris fins a l'actualitat s’han construït quatre centres de salut bàsica, dos a Bouaké, una Ferké i un altre a Kpato Duibo, i s’ha creat un servei d’assistència mòbil per als barris perifèrics de la ciutat deBouaké. Aquests serveis sanitaris atenen anualment una mitjana de 15.000 malalts que no poden accedir a lasanitat pública per l’alt cost que implica per a les famílies amb pocs recursos del país. El proper projecte sanitariserà la construcció d’un hospital maternoinfantil a la mateixa ciutat de Bouaké on l’índex de mortalitat de mares id'infants és molt alt.

Els projectes d’inserció social i laboral s’han centrat en el treball a les presons del país, en concret en el CampPenal i la Presó Civil de la ciutat de Bouaké. Akwaba ha construït la primera escola de formació d’adults dins d’unapresó a la Costa d’Ivori i ha desenvolupat diversos projectes d’alfabetització, dinamització sociocultural i d’inser-ció laboral, com ara la creació de diverses cooperatives artesanals i tèxtils, i la construcció d’una piscifactoria.

Akwaba també ha desenvolupat un projecte de desenvolupament integral al barri de Gonfreville de la ciutat deBouaké amb la construcció d’un alberg per a infants i joves que vivien al carrer o que eren internats a la presó,tallers de formació laboral (forn de pa i confecció), una explotació agrícola, granges d’animals, un centre de saluti un centre comunitari.

Però el treball més important desenvolupat en aquests anys a la Costa d’Ivori no ha estat els projectes de coope-ració, sinó el treball de suport i formació per a la creació d’una contrapartida estable al país. El suport al teixitassociatiu africà s’ha concretat amb la creació d’una ONG africana amb els voluntaris i treballadors dels primersprojectes d’Akwaba al país. Des de la seva constitució, el 1998, aquesta ONG identifica els nous projectes a realit-zar i gestiona tots els projectes finançats per Akwaba. La fundació ha reduït el seu paper a la recerca del finança-ment, els recursos materials i humans (cooperants) i a l’avaluació dels projectes que gestionen els africans ambun clar objectiu d’autofinançament i sostenibilitat.

92

TALLER


El treball a Hondures

El treball a Hondures s’ha centrat en la construcció de cases a la regió de Jutiapa al nord d’Hondures per a lesfamílies afectades pel Mitch. Arran d’una visita a la zona després de l’huracà, es va iniciar una dinàmica associa-tiva que s’ha concretat amb la creació d’una ONG hondurenya que actua com a la nostra contrapartida estableper als projectes a la zona.

Pel que fa als projectes d’ajut humanitari i emergència, aquests s’han desenvolupat, a més de a la Costa d’Ivori iHondures, a altres indrets del món que han patit situacions de guerra o catàstrofes naturals (El Salvador, Veneçue-la, Rwanda, Sàhara...). Bàsicament s’han centrat en la tramesa d’ajut humanitari i dels fons recaptats gràcies a lesaportacions dels ciutadans i ciutadanes de l’Hospitalet.

El finançament econòmic dels projectes de cooperació ha tingut el suport estable de l’Ajuntament de L’Hospita-let, del Fons Català de Cooperació i de la Generalitat de Catalunya i el suport puntual de la Diputació de Barcelo-na, de l’Àrea Metropolitana, de diversos ajuntaments i comunitats autònomes de la resta de l’Estat i de fundacionsprivades.

Akwaba és membre del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Projectes de sensibilització

Els projectes de sensibilització han crescut molt en els darrers anys a la Fundació Akwaba. Com moltes altresONGD ens hem adonat que, a més de la realització dels projectes de cooperació amb els països del sud, caldenunciar amb tota claredat les polítiques que ofeguen aquests països amb el deute extern, la imposició d’ajus-taments estructurals, la neocolonització i destrucció dels seus ecosistemes per part de les grans multinacionals...Aquestes polítiques han fet possible l’actual situació mundial d’acumulació de riquesa i de distància entre el nordi el sud.

Cal oferir alternatives i sensibilitzar els ciutadans i ciutadanes del nord, perquè és al nord on es prenen les decisionspolítiques, econòmiques, culturals, socials, ecològiques... que afecten tot el planeta.

Per aquesta raó Akwaba realitza projectes de sensibilització en el camp educatiu, campanyes d'incidència políti-ca, accions de sensibilització ciutadana i difusió d’alternatives.

Els projectes educatius

En el camp dels projectes educatius Akwaba ha creat una ludoteca intercultural, anomenada Apatam, on infantsdel barri, fills de famílies autòctones o d’origen immigrant, comparteixen un espai de joc ambientat en els païsosdel sud. La ludoteca es completa amb una col·lecció de jocs de taula d’arreu del món i amb l’edició del materialdidàctic Un conte motor per a viatjar pel món. La ludoteca és visitada també per més d’una seixantena de grupsescolars cada any en horari de matins i tant els jocs de taula com el conte motor s’han passejat per multitud de

93

TALLER


centres educatius i han estat presents a moltes activitats organitzades per ajuntaments o associacions catalanes.Akwaba també ha editat altres materials pedagògics com la carpeta Els drets de tots els nens i les nenes del mónadreçada als alumnes d’educació primària.

Campanyes d’incidència política

Akwaba ha fet un treball de denúncia de les situacions d’injustícia centrades en la infància, les dones, les perso-nes immigrants dels països del sud. Totes aquestes campanyes han comptat amb el treball conjunt de moltesONG i col·lectius de l’Hospitalet i de Barcelona. Les campanyes es van iniciar amb les reivindicacions del 0,7%municipal i la demanda de creació del Consell Municipal de Cooperació amb actes al carrer, també es va demanarla paraula en el Ple municipal. Aquestes reivindicacions van aconseguir un grau important d’assoliment amb ladestinació del 0,7% dels impostos directes (encara manca assolir el 0,7% dels ingressos propis) i la creació delConsell. La campanya va aconseguir l’adhesió de més de 80 entitats de l’Hospitalet.

La Marxa Mundial contra l'Explotació Infantil i l'Abolició del Deute Extern

Posteriorment Akwaba va participar en l’organització del pas per la ciutat de l’Hospitalet de la Marxa Mundialcontra l’Explotació Laboral Infantil i fou la impulsora i coordinadora de la Consulta Social per a l’Abolició del DeuteExtern a l’Hospitalet, celebrada el 12 de març de 2000. Aquesta campanya que tenia dos objectius fonamentals:canviar el deute dels països del sud per inversió social i aprofundir en sistemes de democràcia participativa, tinguéun gran ressò a l’Hospitalet amb l’adhesió de 62 entitats, la constitució de 59 taules de votació, la participació demés de 300 voluntaris i el vot de més de 20.000 ciutadans i ciutadanes de l’Hospitalet.

En els darrers mesos Akwaba també està participant en la resposta que estan organitzant més de 400 ONG,entitats i col·lectius a la desconvocada conferència del Banc Mundial a Barcelona. Es treballa en tres àmbits: enl’àmbit local amb l’organització d’actes a l’Hospitalet, dins de la federació catalana d’ONGD amb la col·laboracióen l’organització de les jornades El Sud enfront les Polítiques del Banc Mundial i, en un àmbit general, amb lacol·laboració en l’organització de la Contraconferència, que se celebrarà els dies 22 i 23 de juny.

Akwaba, juntament amb altres organitzacions, també ha fet ús dels mecanismes de participació ciutadana quepermeten la presentació de propostes d’acord en els plens municipals. Fins a la data s’han presentat propostesd’acord amb el deute extern, la situació de les dones afganeses i els drets i els deures dels immigrants. Totes elleshan tingut el suport unànime dels grups municipals, tret de l’abstenció del Partit Popular en la darrera d’elles.

Les campanyes de sensibilització a la ciutadania

Aquestes campanyes s’han basat molt en la recerca d’espais de convivència i d’intercanvi de cultures. Projectescom Les cultures del món, que fou finalista dels Premis Europa, les Jornades Culturals del Marroc a l’Hospitalet,que ja s’han consolidat amb la seva segona edició, o la col·laboració en l’organització de la Festa de la Diversitatde l’Hospitalet, que enguany arriba a la seva setena edició, són alguns exemples d’aquesta voluntat d’ajudar a

94

TALLER


crear un model de convivència intercultural a la nostra ciutat. També cal destacar les classes de dansa àrab i dellengua i cultura àrab en les quals hi participen grups d’autòctons.

D’altres campanyes han tingut un caràcter de resposta política. És el cas de l’acte Per la convivència i la diversi-tat, feixisme mai més, que es va organitzar fa pocs mesos conjuntament amb moltes organitzacions, sindicats ipartits polítics com a resposta a la convocatòria en el barri d’un acte racista i xenòfob per part de dues organit-zacions d'ultradreta.

El treball en el camp de les alternatives s’ha centrat en la difusió del comerç just a la ciutat de l’Hospitalet. Akwabadisposa d’una botiga estable de comerç just al barri de Collblanc-la Torrassa des de fa cinc anys. A més comptaamb un remolc itinerant que ha visitat nombrosos municipis catalans amb l’objectiu de difondre els principis queregeixen el comerç just. Akwaba ven l’artesania que importa directament de petites cooperatives de la Costa d’Ivo-ri (Camp Penal, Presó Civil, taller de confecció de Gonfreville, Cooperativa del Batique, Centre Artesanal de Dismi-nuïts Físics de Bouaké i Cooperativa de Dones d'Ouasú) i els productes agrícoles de la Xarxa Consum Solidari amés d'altres importadores de comerç just com Alternativa 3. Els beneficis de la venda d’aquests productes fetssense mà d’obra infantil, sense malmetre el medi ambient i pagats a un preu digne, són retornats al sud perAkwaba en forma de projectes de desenvolupament.

Per a un futur immediat Akwaba també preveu fer una campanya de difusió a l’Hospitalet de la banca ètica i de laseva proposta d’inversió alternativa en crèdits al desenvolupament.

Projectes de cooperació local

Akwaba ha adreçat al llarg dels seus nou anys de treball a l’Hospitalet les seves accions de cooperació local alscol·lectius més desfavorits de la nostra ciutat. Inicialment Akwaba atenia quatre col·lectius: gent gran, famíliessense un habitatge digne, infants i joves en risc d’exclusió social i immigració.

El treball amb la gent gran

Pel que fa a la gent gran, Akwaba ha centrat el seu treball en l’atenció als set menjadors municipals. Al llarg demés de sis anys professionals d’Akwaba conjuntament amb les treballadores municipals han atès els avis i àviesque gaudeixen del servei de menjador. La col·laboració es va iniciar amb un conveni que després es va transfor-mar en un concurs que la fundació va guanyar en competència amb altres empreses. Finalment l’Ajuntament vadecidir agrupar en un sol concurs tots els serveis d’atenció a la gent gran de la ciutat dividits en dues zones iAkwaba va decidir no optar al concurs donada la participació de les grans empreses del sector amb les qualsAkwaba no podia competir pel concurs de la zona nord de la ciutat.

A més del treball en els menjadors municipals, Akwaba també ha desenvolupat tasques d’atenció personalitzadaa la gent gran: l’apadrinament d’avis i àvies que viuen sols al barri per part de voluntaris de l’entitat i les activitatsd’animació i conversa amb la gent gran que viu a la residència la Torrassa han estat alguns exemples d’aquesttreball.

95

TALLER


96

TALLER


La dignificació d'habitatges

El treball de dignificació d’habitatges adreçat especialment a gent gran i a famílies immigrants consistia en la realit-zació de petites reparacions i adequacions (pintura, adaptació de banys, aigua calenta...) per part de voluntaris iprofessionals de l’entitat. Aquest projecte, que fou finançat tres anys per l’Ajuntament de l’Hospitalet i un any pelMinisteri d’Afers Socials, es va suspendre fa tres anys per manca de finançament institucional malgrat el reconei-xement per part de les administracions de l’efectivitat i el benefici del projecte.

Infantesa i joventut en risc d'exclusió social

També hem treballat amb la infantesa i la joventut en risc d’exclusió social, Akwaba ha treballat des del projectede la ludoteca intercultural, ja esmentat anteriorment, i des del projecte Òmnia. Aquest projecte finançat per laGeneralitat s’ha concretat en la nostra entitat en la creació d’una sala informàtica, amb vuit ordinadors i un servi-dor connectat a Internet, oberta a tots els veïns i veïnes del barri. Òmnia està adreçada bàsicament als col·lectiusque tenen més dificultat a accedir a les noves tecnologies, bé per raons socioeconòmiques o de formació. Peraquesta raó, la sala Òmnia d’Akwaba està oberta a col·lectius d’infants i joves immigrants, dones que es volenreincorporar a la vida laboral i a col·lectius o entitats que treballen amb població juvenil en risc d’exclusió social.

Projecte Xarxa per a la Infància i la Joventut

En el darrer trimestre d’aquest curs 2000/2001, Akwaba ha iniciat un nou projecte d’atenció a la infància i a lajoventut dels 11 als 20 anys que pateixen processos d’inadaptació social. El projecte s’anomena Xarxa i està recol-zat i impulsat per la Comissió d’Entitats del Barri i cofinançat per l’Ajuntament de l’Hospitalet i la Generalitat deCatalunya.

Es tracta d’un projecte pont que no té una finalitat en si mateix, sinó que té com a objectiu la inserció dels jovesen les diverses entitats que conformen el teixit associatiu del barri: entitats de lleure, esportives, culturals, juvenils.L'objectiu d'aquest projecte és, en un període màxim d’un any, donar als destinataris la formació adient per assolirles habilitats socials necessàries per poder-se incorporar a les activitats associatives. El sistema és a través d’acti-vitats informals i motivadores. També es fan tutories per part dels educadors i dels mediadors del projecte i unprograma de formació cultural i laboral en el qual es pretén motivar els joves a prendre decisions personals queafavoreixin la seva integració social per mitjà del món del lleure, de la cultura, de l’esport o del treball.

Akwaba oferirà a la resta d’entitats del barri un servei de formació per als monitors de les entitats que acolliran elsjoves i, a la vegada, un servei d’assessorament a les entitats, com també un seguiment dels joves un cop partici-pin a les activitats programades.

El treball amb el col·lectiu d’immigrants que viuen a la ciutat ha anat prenent força dins de la cooperació locald’Akwaba, a mesura que aquest col·lectiu ha crescut de forma important en el barri i en la ciutat en els darrersanys. Alguns exemples són els cursos de comunicació i alfabetització adreçats especialment a dones marroqui-nes, els cursos de formació laboral i les classes d’àrab per a nens i nenes marroquins.

L’equip professional i el voluntariat

Més de 700 persones es beneficien de forma estable de les activitats de la Fundació a l’Hospitalet (cursos, Òmnia,ludoteca...). Molts ciutadans i ciutadanes són receptors d’algunes de les accions de sensibilització de l’entitat imés de 20.000 persones que viuen a la Costa d’Ivori i Hondures són beneficiaris dels projectes de cooperació del’entitat.

Tot aquest treball és realitzat gràcies a la col·laboració d’un equip professional format per una quinzena de treba-lladors a l’Hospitalet i una trentena a la Costa d’Ivori. Aquest equip és recolzat per un bon nombre de voluntaris,tant a l'Hospitalet com a l’Àfrica, que col·laboren de forma puntual o estable en els diversos projectes de l’entitat.

Akwaba ha fet en els darrers anys una aposta per una professionalització mínima però suficient que donés estabi-litat i futur a la seva tasca sense oblidar l’essència del treball voluntari que ha marcat l’entitat des de la seva creació.

Treball en xarxa

Akwaba ha fet una aposta des de la seva creació pel treball en xarxa tant en el seu treball de sensibilització comen la cooperació local i internacional. Per aquesta raó és membre de diverses federacions i coordinadores: Federa-ció Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Federació Catalana de Voluntariat Social, Coordinadora Catalana deFundacions i Federació Estatal SERSO (Servei i Solidaritat).

A més, Akwaba ha tingut la voluntat de treballar més enllà dels objectius propis de l'entitat per a la transformaciódel barri impulsant, conjuntament amb altres entitats del barri, la Comissió de Festes o l’Associació de Veïns, laconstitució de la Comissió d’Entitats Collblanc-la Torrassa i la demanda a l’Ajuntament d’un pla integral per al barri.

El treball en la Comissió d’Entitats ha permès crear una dinàmica de participació ciutadana molt interessant en elbarri que ha donat com a fruit l’acceptació per part de l’Ajuntament de la proposta de Pla integral i la conforma-ció d’espais de negociació entre les entitats i les diverses institucions públiques que han de participar en el Pla.

La Comissió d'Entitats de Collblanc-la Torrassa s'ha organitzat en quatre àmbits de treball integrats per diversesentitats de la comissió:

1. Àmbit d'urbanisme i habitatge.2. Àmbit social i sanitari.3. Àmbit cultural, educatiu i esportiu.4. Àmbit de seguretat i serveis al ciutadà.

Cada àmbit ha escollit un coordinador i un vocal per formar part de la comissió permanent de la Comissió d'Enti-tats que manté un treball quinzenal amb l'objectiu de fer un seguiment acurat de l'evolució del Pla integral i mante-nir relacions amb les administracions públiques.

97

TALLER


98

TALLER


L'Assemblea de la Comissió formada per totes les entitats es reuneix trimestralment per debatre i aprovar lespropostes de la comissió permanent i dels diversos àmbits de treball.

Aquests àmbits de treball han fet una tasca de recollida de dades sobre la realitat del barri i de formació amb laparticipació de tècnics experts del propi barri o agents transformadors d'altres realitats. Un cop feta l'avaluació dela situació del barri, s'han elaborat propostes d'acció per al conjunt del mateix barri que han estat aprovades perla comissió permanent i l'Assemblea.

ANNEX

Adjuntem com annex el text de la Comissió d’Entitats de Collblanc-la Torrassa on es proposa a l’Ajuntament lacreació del Pla integral.

Proposta d'un Pla integral per a Collblanc-la Torrassa

Al llarg dels tres anys de treball de la Comissió d'Entitats de Collblanc-la Torrassa, molt sovint hem constatat queel nostre és un barri amb moltes mancances i, fins i tot, amb un perill real de caure en una espiral de degradaciósi no es realitza una acció contundent de regeneració social, cultural i infraestructural.

Els indicadors que ens han fet arribar a aquesta apreciació són diversos: una població molt envellida a causa dela marxa de molts joves i el conseqüent descens de natalitat, un augment considerable de la població ambmancances econòmiques i socials (gent gran que viu sola, immigrants que provenen de països del sud…), lamanca d'equipaments públics de qualitat per atendre els veïns i veïnes del barri (serveis d'atenció ciutadana,serveis socials, zones verdes, centres d'atenció sanitària, guarderies…), la degradació i abandonament d'un bonnombre d'habitatges…

Ara ens cal aconseguir en els propers anys la transformació del barri millorant la seva qualitat de vida i fent-ne unlloc atractiu perquè molts joves vinguin a viure-hi. Creiem que cal posar l'accent en una transformació urbanísticaque doni com a resultat un habitatge accessible als joves i uns nous equipaments públics de qualitat. Però calposar l'accent, encara més, en l'atenció als col·lectius amb problemàtica social que ara hi viuen, bàsicament gentgran i immigrants, i en l'atenció cultural i educativa als nens, les nenes i els joves del barri.

Creiem que cal construir nous equipaments que actuïn com a locomotora i que arrosseguin una dinàmica culturali social que millori la qualitat del barri. Aquests nous equipaments, a banda de situar-se a l'eix Creu Roja-Vallpar-da i la resta d'actuacions previstes a l'entrada nord de Collblanc que valorem globalment com a positives, s'hau-rien de situar a la Torrassa, la zona més degradada del barri. És per aquesta raó que, en la proposta d'actuacionsque segueix, destaquem com a molt importants la continuació del treball de reactivació social i cultural de la plaçaEspanyola i del seu entorn, la creació d'un gran equipament a les Vidrieres La Torrassa del carrer Llobregat, lareactivació d'aquest carrer com a principal via que s'endinsa a la Torrassa des de Barcelona, la rehabilitaciód'espais històrics del barri per a la cultura com la casa de La Torrassa i la continuació del nou parc fins al pont dela Torrassa, entre d'altres.

Per afrontar totes aquestes transformacions estem convençuts que cal elaborar conjuntament un pla integralespecífic per a Collblanc-la Torrassa, que des dels vessants arquitectònics, social, econòmic i cultural elevi la quali-tat de vida de tots els nostres veïns i veïnes. El desenvolupament d'aquest pla hauria de comptar amb la implica-ció de totes les administracions públiques (Ajuntament de l'Hospitalet, Generalitat de Catalunya i Govern Central)i de la Comissió d'Entitats.

99

TALLER


Creiem que, de la mateixa manera que la creació d'aquesta Comissió d'Entitats ha estat molt positiva per a ladinamització del barri i ha significat un fet nou en la metodologia de reivindicació a la nostra ciutat, la configuraciód'aquest Pla integral específic per al barri serà un fet clau i innovador en el procés de millora de Collblanc-la Torras-sa en la propera dècada.

Els integrants de la Comissió d'Entitats, des de la responsabilitat, el compromís social pel nostre barri i el tarannàconstructiu que ens caracteritza, ens oferim per fer un treball conjunt amb les administracions públiques i partici-par en aquest Pla integral en la formulació d'acords i presa de decisions, i també des del vessant més tècnic coma teixit social i agents transformadors d'una realitat que ens és molt propera.

100

TALLER


101

TALLER


CONCLUSIONS DEL TALLER ACCIÓ LOCAL I TERCER SECTOR

1. Cal analitzar com es poden traslladar les conclusions de cada una de les presentacions d'àmbit local: bésigui mitjançant sessions monogràfiques sobre alguna de les experiències, bé sigui amb sessions monogrà-fiques orientades als equips polítics.

2. S'observa una tensió permanent en l'anàlisi de les relacions entre administració local i tercer sector i entre elfoment de la participació que fa que des dels municipis es fomenti el teixit associatiu, sigui quina sigui la sevadimensió, i la necessitat de tenir un tercer sector consolidat i eficaç, és a dir, amb una certa dimensió icapacitat de gestió. Segurament cal establir polítiques diferenciades per a cada un d'aquests grups.

3. Hi ha un desconeixement del tercer sector en l'àmbit local pel que fa a la seva dimensió social (socis, volun-taris i recursos humans), la seva dimensió econòmica (pressupostos, finançament) i de les seves estratègiesde futur. La realització d'estudis sobre el tercer sector en l'àmbit local, de manera transversal, pot ajudar aun millor coneixement i reconeixement de la seva acció.

4. Caldria aprofundir en el paper de l'administració local pel que fa a les opcions entre la gestió directa deserveis i la gestió indirecta en els àmbits de l'anomenat tercer sector. Dins de la gestió indirecta cal veurecom es posiciona el municipi entre les opcions de fomentar un tercer gestor que s'encarrega dels serveis obé empreses de mercat que poden oferir a vegades ofertes econòmicament més competitives.

5. El factor clau de valor afegit del tercer sector és el concepte de capital social: més enllà de la dimensióeconòmica i de la capacitat del tercer sector com a generador d'ocupació en serveis de proximitat, cal conèi-xer i establir indicadors de l'impacte d'un tercer sector fort en el municipi en termes de cohesió social, identi-tat col·lectiva i participació dels ciutadans.

6. Cal fer accions des de l'àmbit local que ajudin a la consolidació del tercer sector en l'àmbit local, promoventla creació de xarxes entre les entitats de caràcter transversal, inclosa la fusió d'entitats com a alternativa aminifundisme del tercer sector.

7. Des de l'àmbit local es poden facilitar accions que facilitin l'aparició de noves entitats amb uns objectiusclars, una estratègia de desenvolupament i un pla de viabilitat, seguint el model d'empreses que ja hi ha enel territori.

8. Una de les necessitats que s'ha detectat en les sessions és la dificultat en el finançament i creixement de lesentitats del tercer sector ja que no hi ha en el mercat instruments financers que ho facilitin. Cal analitzar comdes dels municipis es poden fomentar iniciatives ja plantejades com ara la banca ètica o la implantació demecanismes de capital risc en el tercer sector.

102

TALLER


Josep M. Abad Navarrete 1r. tinent d'alcalde de Cultura, Ajuntament de MongatRelacions Ciutadanesi Promoció Econòmica

Vicenç Bàdenes Teixidor Tinent d'alcalde de Cultura, Esports Ajuntament dei Relacions Ciutadanes Cornellà de Llobregat

Mercè Corbera Penalva Regidora de l'Àrea d'Hisenda Ajuntament de Terrassai Participació Ciutadana

Marcel Esteve Robert 1r. tinent d'alcalde de l'Àrea de Serveis Ajuntament deSocials i Governació Vilafranca del Penedès

Joaquim Fernández Martínez President de l'Àrea Interior Ajuntament dei regidor de Seguretat Ciutadana Sant Feliu Llobregat

Ramon Fontdevila Subirana Regidor de Cultura Ajuntament de Manresa

Dolça García Monroi Regidora de Participació Ciutadana Ajuntament deSanta Coloma de Gramenet

Jose Manuel González Labrador 4t. tinent d'alcalde. Ajuntament deÀrea de Participació Ciutadana Sant Boi Llobregat

Josep M. Lahosa Cañellas Regidor de Serveis Socials Ajuntament deVilanova i la Geltrú

Teresa Llorens Carbonell Presidenta de l'Àrea de Serveis Ajuntament dePersonals i regidora de Cultura Vilanova i la Geltrúi Plans d'Acció Ciutadana

M. Carmen Manchado Palmero Regidora de Participació Ciutadana, AjuntamentSolidaritat i del Districte de la Mina de Sant Adrià de Besos

Carles Martí Jufresa Regidor del Districte de Sarrià Ajuntament de Barcelona

Francesc Melero Collado Regidor d'Esports Ajuntament de Mataró

Joan Montiel Martínez Regidor de Relacions Ciutadanes Ajuntament de Rubí

Alfonso Navarro Alfaro Regidor Ajuntamentde Sant Antoni de Vilamajor

Pere Prat Boix Regidor Ajuntament de Manlleu

Maria Ramoneda Roma Regidora de Serveis Socials Ajuntament de Sabadelli Cooperació

Francisco Roldán Barcelona Regidor de l'Àrea de Joventut i Infància Ajuntament deSanta Coloma de Gramenet

Francesc Sala Pascual Tinent d'alcalde de Cultura, Ajuntament de GranollersÀrea de Cooperació, Solidaritati Drets Civils

Anna Torres García Regidora de Comunicació, Ajuntament de ManresaInformació i Dona

Eduardo Tortajada Molina 1r. tinent d'alcalde d'Alcaldia Ajuntament de Badalona

Relació de participants al taller

TALLER


TALLER


TA

LL

ER

AC

CIÓ

LO

CA

L I

TE

RC

ER

SE

CT

OR

2

Flor de MaigCentre per a la Participació Ciutanada

xarxa de municipis

acciÓ local

Documents