DOMINGO MARCHENABarcelona

Els veïns de Barcelona tenen unfill que acaba de portar les notesde l’escola. El nen és l’Ajunta­ment, i la professora, la Síndicade Greuges, Maria AssumpcióVilà, que com cada any en aques­ta època valora l’actuació muni­cipal. L’informe evita la compla­

ença i destapa els clarobscurs dela ciutat dels prodigis. El docu­ment, l’onzè d’aquestes caracte­rístiques, permet radiografiar lacapital catalana, tal com la veuenels veïns en les queixes queformulen.I la veuen així: una ciutat soro­

llosa, que no ha resolt el proble­ma de les persones sense sostre,on de vegades impera la descoor­

de les primeres multes a bancsque mantenen pisos buits durantalmenys dos anys.Però quedamolt per fer. Resul­

ta “insostenible” que creixin els“apartaments turístics en unaciutat amb tants problemes peraccedir a unhabitatge de lloguer”

i ambuns preus “inabastables pera milers de treballadors i pensio­nistes”. L’oferta pública d’habi­tatge ésmolt escassa. I, per incre­ïbleque sembli, enunacapital a lacua d’Europa per xifra d’habitat­ges destinats a lloguer social, tot ique encara hi ha “pisos públicsbuits o no ocupats pel seu titu­

GENT

LA RADIOGRAFIA DE LA CIUTAT

De preescolar a batxillerat, en barracons.La Síndica denuncia que fa set anys que l’escola de laMaquinista es va instal∙lar provisionalment en aquests barraconsANA JIMÉNEZ

Els clarobscursdeBarcelona

mObres ‘provisionals’ que s’eternitzen, projectesque no s’executen i descoordinació entre els serveismunicipals d’una ciutat on viure (imorir) ésmolt car

Dijous, 11 de febrer del 2016

Un segle de moda, a laNational Portrait Gallery

Pàgina 8

m PANTALLES

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

dinació entre els diferents serveismunicipals i amb un Ajuntamentque no sempre compleix les or­denances ni contesta a temps lessol∙licituds d’informació i els re­queriments ciutadans. Ambobres que s’eternitzen i projectesque no s’executen mai... Barcelo­na, on viure –imorir– ésmolt car.La tasca de la Sindicatura no és

fàcil. Es tracta d’un organisme in­

dependent, sense capacitat coer­citiva i escassosmitjans humans imaterials, que té per finalitat de­fensar davant l’Ajuntament elsinteressos dels ciutadans, ja si­guin veïns amb residència fixa opersones que hi siguin de pas. Lamemòria de l’any 2015 també elo­gia moltes iniciativesmunicipals, però la ins­titució no hi és per a ai­xò, sinó per criticar lesactuacions deficients oque s’han de millorar.I unes de les princi­

pals són les relaciona­des amb la “fragilitat deldret a l’habitatge”. Enaquesta assignatura, laciutat és repetidora. El2012 la Síndica ja va exi­gir un “pla de xoc” percrear un parc d’habitat­ges socials. I avui, com ahir, con­tinua sent necessari denunciar“el risc d’exclusió dels que no po­den accedir al mercat lliure delloguer per falta de recursos”.Maria Assumpció Vilà valora

positivament l’increment d’ajutsmunicipals per evitar desno­naments, així com la cessió de200pisos de la Sareb (l’anomenatbanc dolent). També la imposició

LA CARA.. .

La Síndica deGreugeslloa lesmesuresmunicipalsper evitar els desnonaments

. . . I LA CREU

Però recorda que “milers detreballadors i pensionistes”no poden pagar el lloguer

2 LAVANGUARDIA V I U R E DIJOUS, 11 FEBRER 2016

Música amés de 100decibelslar”. Per això la Síndica tambéaplaudeix que el 2016 es porti aterme per fi una de les seves aspi­racions més antigues: un censd’habitatges socials, “ja que labona administració del parc pú­blic, i més en un moment de crisihabitacional, és clau per donaruna resposta ràpida i efectiva”.L’informeofereix sorpreses es­

tupefaents, comaquesta: a Barce­lonahi ha “una associació d’usua­ris dels serveis funeraris”. Gràci­es als integrants, que vansol∙licitar l’empara de la Síndicapels “preus abusius i la falta decompetència del sector”, el go­vern municipal ha rebut un tocd’atenció. Maria Assumpció Vilàli demana que “faciliti l’entradade nous operadors al mercat fu­nerari per garantir una compe­tència real que abarateixi costos”.Perquè morir­se a Barcelona

no surt a compte. ElmateixAjun­tament calcula que el cost mitjàdels serveis funeraris és de5.110 euros, si no es té una pòlissa

de defunció. Un estudi de l’Orga­nització de Consumidors i Usua­ris del 2013 elevava aquesta xifrai parlava de 6.441 euros, un fetque situava la capital catalanacom la ciutat més cara dels31 municipis objecte de l’estudi.Segons la Síndica, “l’Ajuntament

de Barcelona no utilitza tots elsinstruments i mecanismes que téa l’abast per promoure la compe­tència en els serveis funeraris” ino vetlla adequadament “per ladefensa dels usuaris i la trans­parència de les empreses”. Unapossibilitat seria modificar elscontractes de concessió dels ta­

natoris de titularitat pública (lesCorts i Collserola) per facilitar­hil’accés a tots els operadors quehosol∙licitin. O, fins i tot, construir­ne un de nou per garantir la lliurecompetència “en un acte de con­sum de què absolutament ningúno se salva”.

I de la pau dels cementiris a lagresca, de vegades excessiva, deles revetlles. Una altra de lesqueixes més recurrents dels ciu­tadans fa referència a la contami­nació acústica i a la durada des­proporcionada i la intensitatacústica d’alguns concerts i actespopulars a l’aire lliure.Un dels exemples que criden

més l’atenció són les festes del’edifici de Can Vies, on es desen­volupa “una activitat lúdica sensecontrol”, agreujada per la falta derespecte per la neteja i la higienedels espais públics”. Un altre casrellevant és el concert anual a lacantonada dels carrers Rosselló iCartagena, dins del programa deles festes de la Mercè, on s’arribafins als 106,1 decibels, quan elmàxim permès és de 80. Les mo­

lèsties es prolonguen més de sishores, incloent­hi les proves deso. La potència sonora és tan altaque “vibra fins i tot el forjat delsedificis”.La Síndica, que considera

aquests excessos “inadmissibles,fins i tot en situacions excepcio­

nals, és una dona prudent i moltdialogant que costa treure de po­lleguera. L’Institut de Cultura deBarcelona gairebé ho va aconse­guir quan va al∙legar que el nivelld’immissions acústiques, és a dir,

ÀLEX GARCIA / ARXIU

Protesta dels veïns de la Barceloneta contra els apartaments turístics i els sorolls: “Volem dormir a la nit”, diu la pancarta de dalt, a l’esquerra

L ’ INFORME DE LA SÍNDICA DE GREUGES

Les altres realitats d’una gran capitalUna ordenança ‘incívica’L’informe elogia que l’Ajunta­ment revisi l’ordenança cívica,que estigmatitza els mésvulnerables i imposa sancions“desorbitades i ineficaces”

el grau de l’agressió ambiental,era acceptable “tenint en comptel’horari i el fet que sigui una vega­da a l’any”.MariaAssumpcióVilàreplica que no és un dilema entreel dret al descans dels veïns,d’una banda, i el dret al lleurecol∙lectiu, d’una altra, sinó que

“l’Ajuntament sigui es­tricte i compleixi la sevanormativa”. Els casoscomentats no són aïllats.“En molts dels concertssupervisats i actes festiusa l’aire lliure s’ha consta­tat l’incompliment ambescreix dels valors mà­xims”.La Síndica de Greuges

ha treballat amb tres al­caldes: Jordi Hereu, Xa­vier Trias i, ara, Ada Co­lau. Fa mig any que és alcàrrec de manera interi­

na. Encara que s’ha postulat per ala reelecció, que aquest any esta­rà oberta a les propostes de laciutadania i no només de les en­titats socials, el nom del nou Sín­dic o Síndica és una incògnita.

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

Una espera massa llargaEls serveis socials tenen bonsprofessionals, però sobrecarre­gats de treball. L’espera perrebre ajuda per primera vegadapot ser de fins a dos mesos

Un silenci intolerableLa Síndica veu “molt greu” quel’Ajuntament no contestés lescartes de dues famílies que de­manaven un canvi d’escola perpresumptes casos d’assetjament

Els clubs de cànnabisLa Sindicatura és partidària dela regulació d’aquestes societatsi de l’aprovació del pla especialque afecta el sector, sobreel qual pesa unamoratòria

Processos participatius de debòPel que fa als grans projectesurbanístics, l’informe explicaque unes simples reunionsveïnals “no es poden catalogarcom a processos participatius”

ELS CIUTADANS QUE HANDEMANAT EMPARA A LASINDICATURA DE GREUGES

2010 1.7802011 2.3462012 3.2302013 3.7412014 6.6592015 5.218

ELS DEU ÒRGANS MÉSAFECTATS PER LES QUEIXES

Institut Municipal d’Hisenda 168 10,9%Regidoria deMobilitat 124 8%Institut de Serveis Socials 88 5,7%Districte de l’Eixample 83 5,4%Àrea de Treball i Economia 74 4,8%Comissionat de Seguretat 73 4,7%Àrea d’Ecològia i Urbanisme 62 4%Districte de Ciutat Vella 60 3,9%Consorci de l’Habitatge 45 2,9%Districte de Sants­Montjuïc 34 2%

DIJOUS, 11 FEBRER 2016 V I U R E LAVANGUARDIA 3

L’any passat la institució va fer3.274 actuacions (va rebre 1.733consultes i 1.541 queixes, que vanpropiciar més de mil assessora­ments tècnics i jurídics). L’infor­me podria ser l’últim de MariaAssumpció Vilà. El lector trobaràun pòsit de tristesa i impotènciaen alguns paràgrafs, com quanlamentaque la “lenta respostadelConsistori” li ha impedit prestartota l’ajuda que hauria volgut.Ha passat, per exemple, amb la

denúncia sobre el presumptedescens de la qualitat educativa ales escoles bressol públiques. Les

respostes institucionals a les se­ves peticions d’informació sobreaquesta qüestió i altres de relati­ves a l’Institut Municipal d’Edu­cació de Barcelona “han estat so­vint tardanes i incompletes”.Tambéha estat el cas de la queixaque va formular l’Associaciód’Artesans de Palau de Mar, quese sent molt perjudicada pel topmanta. La Sindicatura tampoc noha pogut pronunciar­se sobre lesreclamacions d’aquesta asso­ciació perquè “en el momentd’elaborar aquest informe encarano disposa de tota la informacióque va sol∙licitar a l’Ajuntament”.Però si hi ha una cosa que, sens

dubte, afligeix aquesta dona, queva ser presidenta de la Taulad’Entitats del Tercer Sector Soci­al de Catalunya i de la FederacióCatalana de Voluntariat Social,dues de les fundacions que li vandonar suport, és saber que la xifradels sensesostre no només nobaixa, sinó que es manté estable.O que un 24,6 de les famílies deBarcelona tinguin dificultats perarribar a final de mes (un 49% enel cas de les cases monoparen­tals). I que un 8,1% de les famíliesamb nens o adolescents a càrrecseu tinguin els dos progenitors al’atur, cosa que suposa que un14,2% dels barcelonins de menysde 16 anys tenen “carències ma­terials greus”. Els barris mésafectats (on, en paraules de laSíndica, “cal millorar la situacióde desesperança”) són als dis­trictes de “Ciutat Vella, Nou Bar­ris, Sants­Montjuïc, Sant Martí iSant Andreu”.

Els controls urbanísticsEls particulars tenenmoltesdificultats per personar­secom a afectats en els procedi­ments urbanístics, en perjudicidel control de les obres

ELS ADÉUS

De31municipisanalitzatsperl’OCU,Barcelonaéslavilaambelssepelisméscars

LES REVETLLES

L’Ajuntamentincompleix les sevespròpies normes sobrecontrol de sorolls

LES ESTRETORS

Més del 24% de lesfamílies barceloninestenen problemes perarribar a final demes Colau regula l’ocupació de pisos

públics i procedents de bancs

MUNICIPAL

SILVIA ANGULOBarcelona

L’Ajuntament de Barcelona re­gularà les ocupacions de pisosque hagin tingut lloc els darrersanys al parc públic d’habitatge oen aquells habitatges procedentsd’entitats bancàries que, a travésdeconvenis,s’incorporinalpatri­moni municipal o acabin sentgestionats per l’Ajuntament. Estracta d’una proposta que incor­poraelnou “reglamentpera l’ad­judicació d’habitatges per aemergència social per pèrdua deresidència” que està en exposiciópública.Lamesuraafectaràaque­lles famílies quehanperdut el pisperquènopodienpagarlahipote­ca o el lloguer i estan en situacióde vulnerabilitat. Fins ara, si unapersona ocupava il∙legalment unhabitatgenoteniadretaunpisso­cialoprotegit aBarcelona.Eldocumentestableixque,una

vegadaentrienvigorelnouregla­ment, l’Ajuntament tindràunanyperregular lesocupacionsalparcpúblic i sis mesos en els habitat­ges procedents de bancs. La in­tenció és tenir una relació con­tractual amb aquestes famílies,que podran continuar vivint enaquests pisos sempre que com­pleixinunescondicions.Per tant,aquells que faci dos anys o mésque ocupen un habitatge hauran

de presentar un informe favora­ble del Consorci de l’Habitatge ino hi podrà haver cap conflicteamb la resta de veïns de la finca.Enaquests casos, i a instànciesdelaMesa d’Emergència, la seva si­tuació serà regularitzada perl’operador públic i se’ls atorgaràun contracte a favor seu. Si l’ocu­pacióvatenir llocfamenysdedosanys hauran de presentar la ma­teixadocumentació, amésdede­

mostrar l’arrelament al barri. I sivaentraralpis famenysd’unany,la família no tindrà dret a regula­ritzar necessàriament la seva si­tuacióenaquestmateixhabitatgeipodràoptaraunaltrepisdelfonsd’emergència social.La intenció del nou equip de

govern és establir un protocold’actuació per a aquelles famíliesque es troben en situació de vul­nerabilitat perquè no poden ferfront als pagaments de la hipote­caolarendadelloguerpercausessobrevingudes. Aquests últimsmesos l’Ajuntament ha iniciat elcamípercaptarhabitatgeatravésdel tempteig i retracte –una figu­ra que dóna prioritat als ajunta­ments a l’hora de comprar pisosprocedents d’execucions hipote­càries quan una entitat bancàriaprevegi vendre­la a tercers– oconvenis amb bancs i la Sareb.Precisament, elmesdedesembrepassat es va firmar un acord ambel banc dolent, la Sareb, per cedir200pisos dels 562 que té a la ciu­tat perquè els gestioni l’Ajunta­ment. La meitat d’aquests habi­tatgesestanocupatspergentambpocs recursos i situacions diver­ses, des de famílies que no podenpagar finsaocupesquehihanen­trat de manera il∙legal o víctimesd’estafes.c

KIM MANRESA / ARXIU

Un dels habitatges cedits el desembre passat per la Sareb

Laproposta estàrecollida al noureglamentper al’adjudicaciód’habitatgesd’emergència social

Aliançametropolitanaperquè el Besòs sigui un eix de centralitat urbanaAmbmés competències, el Con­sorci del Besòs es convertirà enel nou ens de coordinació de lanova aliança que ahir van subs­criure les alcaldesses de Barce­lona, Badalona,Montcada i San­ta Coloma de Gramenet i l’alcal­de de Sant Adrià de Besòs.

L’acte d’ahir va ser l’embriód’un pla d’acció ambiciós queconvertirà l’àrea del Besòs en lagran aposta metropolitana. Lesaliances permetran teixir novesestratègiesper consolidar el queAda Colau va definir com “elgran eix de centralitat urbana”.

Així doncs,matèries com l’urba­nisme, la lluita per les desigual­tats, la promoció econòmica, laprotecció ambiental i les infra­estructures i els equipamentsprenen una nova dimensió sis’impulsen en conjunt. Precisa­ment el pla d’acció es planteja

més enllà de l’any 2020, cosaque permetrà configurar ungran eix urbà al voltant del Be­sòs, des de Montcada fins a lesTres Xemeneies, un dels espaisque es dignificarà amb el con­curs de les cinc administracionslocals. / Fede Cedó

XAVIER GÓMEZ