generalitat de catalunya departament de medi ambient i...

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

GEOZONA 162 EXTREM ORIENTAL DE LA PENÍNSULA DE CAP DE CREUS

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL El territori comprès entre les cales de Portaló i Bona a la península del Cap de Creus engloba alguns dels millors exemples de Catalunya d’estructures de deformació dúctil, roques metamòrfiques i granítiques, així com un paisatge rocallós d’extraordinària bellesa i valor geomorfològic. Destaquen en qualitat, quantitat i en extensió dels afloraments els exemples de (i) estructures de plegament, (ii) relacions metamorfisme-plutonisme-deformació (iii) zones de cisalla i (iv) formes d’erosió. Es tracta d’afloraments molt recomanables des del punt de vista científic i didàctic, una gran majoria dels quals són clau per a la recerca en geologia estructural, petrologia ígnia i metamòrfica i en general per a l’estudi de processos endògens. Des del 1998 aquesta geozona forma part de la Reserva Natural Integral del Parc Natural del Cap de Creus, a excepció del sector de la Tudela que, considerat com un punt clau dins el Parc, segueix sota la propietat i domini del complex turístic ClubMed.

Vista aèria de l'Illa Encalladora, separada de la costa del Cap de Creus per l’estret o freu de Sa Claveguera. El contrast de colors i formes entre els filons de pegmatita, els esquistos, la costa retallada i el mar, fan d’aquest un indret singular de gran bellesa.

GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. Cala Jugadora – Roigs 2. Cala Culip - pegmatita plegada 3. Puig Culip 4. Zones de cisalla de Culleró

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94


5. Porfiroblastes de Portaló 6. Mina de mica de Ses Orgues 7. Cala Bona i Morro de Cala Bona 8. Es Camell

COMARCA: Alt Empordà MUNICIPI(S): Cadaqués

DADES FISIOGRÀFIQUES La zona se situa a l’extrem NE de la península del Cap de Creus. Abarca un domini paisatgístic rocallós de gran bellesa, tant en la seva part interior com costenera, així com un seguit d’illes, illots i farallons. Separant els dominis marítims de la mar d’Amunt i mar de Vall destaca l’Illa Encalladora (la segona illa més gran de Catalunya), separada de la costa escarpada del Cap de Creus per un petit istme (es Freu de Claveguera). La Rata o Massa d’Or, més endinsada al mar, representa l’illa més oriental del territori català. La punta del Cap de Creus és per altra banda l’extrem més oriental de la península Ibèrica, punt de partida del GR-11. La costa té un caràcter fortament articulat, amb nombroses cales (cala Culip, Jugadora, Bona, Fredosa, Culleró, Agulles i Portaló), recons (Francaló) i coves (com la cova de l’Infern). El domini interior presenta un relleu amb poques elevacions però força escarpat, amb desnivells, molts resalts rocallosos i petits turons (de entre poc més de 100 i 50 metres d’alçada) separats per una xarxa de petites valls i barrancs, recs, canals i corredors que segueixen el traçat d'estructures geològiques. Constitueix un espai natural amb un grau de preservació relativament elevat a excepció del domini del ClubMed a la Tudela. La carretera de Cadaqués al Far de Cap de Creus és el principal eix viari que atravessa la zona. L'antic camí al far ha estat recentment acondicionat com accés peatonal. Hi ha també nombroses pistes i corriols que menen cap a les principals cales.

CONDICIONS D’ACCÉS Accessible en vehicle des de Cadaqués seguint la carretera al Far del Cap de Creus. La pista que s'apropa a Portaló és oberta al trànsit rodat (4x4 recomenable) a excepció d'èpoques d'alt risc d'incendi en que roman tancada. Els camins i corriols (sobretot els que donen accés a les diferents cales) són nombrosos i permeten l’accés a peu a molts punts d’interès geològic. Es recomana especialment el darrer tram del recentment restaurat camí antic al Cap



de Creus. El principal entrebanc en quan a accessibilitat el trobem a la Tudela ja que en principi l’accés a les dependències del ClubMed és limitat als propietaris, treballadors i clients del complex.

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Zona de Reserva Natural Integral del Parc Natural del Cap de Creus. Usos turístics al ClubMed. Sòl privat no urbanitzable ZMT (Zona Marítimo-Terrestre) Zona de Reserva Natural Integral del Parc Natural del Cap de Creus. Urbanització ClubMed Espai enterament catalogat al PEIN



SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA Aquesta geozona se situa a l’extrem NE de la península de Cap de Creus que representa l'acabament oriental de la Zona Axial del Pirineu. La Zona Axial està conformada per materials d'edat Paleozoica transformats durant la Orogènia Herciniana que va originar la Serralada del mateix nom, desmantellada a la fi del Paleozoic. Sobre aquest substrat erosionat es varen sedimentar seqüències de roques mesozoiques i/o terciàries. Tot aquest conjunt (sòcol i cobertora) es va veure posteriorment involucrat en la formació de la Serralada pirinenca. La Zona Axial que respon a l'eix orogràfic dels Pirineus perd gradualment alçada cap al E, fins adintrar-se al mar formant la península de Cap de Creus, constituida en la seva quasi totalitat per roques metamòrfiques i ígnies. Aquesta geozona es situa en un domini de roques metamòrfiques de grau mig i alt afectades pels plegaments i cisallaments hercinians.

PARAULES CLAU Alvèol Andalusita Biotita Boudin Clivatge de crenulació Cordierita Costa rocosa Crenulació extensional Diàclasi Dic Dinamometamorfisme Erosió alveolar Esquist Estructura S-C Estructura S-C' Fàbrica magmàtica Falla menor Filó Foliació

Foliació milonítica Fractura Granitoid Hercinià Intrusió Lineació Metagrauvaca Metamorfisme Metapelita Mica Milonita Mina Moscovita Paleozoic Pegmatita Pirineus Plec Plec ptigmàtic Porfiroblaste



Quarsita Tonalita Quarsodiorita Turmalina Roca calcosilicatada Zona Axial Sil·limanita Zona de cisalla Taffoni

EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS



INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL L'interès fonamental d'aquest geòtop rau en que engloba alguns dels millors exemples de Catalunya d’estructures de deformació dúctil, de roques metamòrfiques i també granítiques, així com un paisatge rocallós d’extraodinària bellesa i valor geomorfològic. Destaquen en qualitat, quantitat i en extensió dels afloraments els exemples de (i) estructures de plegament en roques metamòrfiques, en venes de quars i en dics de pegmatita, (ii) relacions metamorfisme-plutonisme-deformació (iii) zones de cisalla i (iv) formes d’erosió. En primer lloc, doncs, representa un registre de primer ordre a nivell internacional dels processos que tingueren lloc en dominis relativament profunds a l’escorça terrestre durant l’orogènia herciniana (plegament, metamorfisme i magmatisme). L’abundància, continuitat i qualitat dels afloraments ofereixen al geòleg una oportunitat única per interpretar els diferents processos de transformació endògena. Per altre banda, també es considera excepcional el seu valor com a paisatge eminentment geològic, pels aspectes geomorfològics que s’hi poden observar i per la pròpia bellesa i personalitat dels seus paratges. El valor patrimonial d’aquesta geozona respon en primer lloc al caràcter de registre de processos geològics endògens (deformació, metamorfisme i magmatisme) i que s'evidencia mitjançant l'observació i interpretació de les estructures aflorants. La singularitat d'aquests afloraments fa que es pugui qualificar com de màxim interès a nivell d'ensenyament superior i científic, tractant-se sense cap mena de dubte d’un valor patrimonial d’interès científic internacional. Per altra banda, aquesta geozona també constitueix un exemple únic a nivell internacional de paisatge geològic d’extremada bellesa i valor geomorfològic, com mostra l’abundància de formes d’erosió, consequència de l’acció erosiva del mar i del vent. Interès turístic: 5 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 3 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 5 Interès científic: 5

ANÀLISI COMPARATIVA PER PROXIMITAT GEOGRÀFICA. Constitueix, juntament amb la geozona Rabassers-Farallons part del cinturó metamòrfic i tectònic del nord del Cap de



Creus, englobant-ne els afloraments més interessants. Aquesta geozona presenta analogies amb altres afloraments de roques metamòrfiques de grau mig i alt i granitoids del Pirineu. A la vessant Espanyola del Pirineu els afloraments en els Massisos de l’Albera i del Roc de Fraussa. Tanmateix, aquests afloraments pirinencs que presenten certes analogies geològiques amb aquesta geozona es troben majoritáriament a la vessant francesa del Pirineu (per exemple dels massissos de l’Albera i del Roc de frausa com a més propers), i el seu valor és inferior en quan a qualitat i quantitat d’afloraments. Per tant, aquesta geozona, com a part de la zona metamòrfica de més alt grau del massís del cap de Creus, presenta uns valors patrimonials únics en tot el territori català. PER ANALOGIA GEOLÒGICA. Aquesta geozona, en quan a la varietat i qualitat d’estructures de deformació dùctil i relacions d’aquestes amb processos metamòrfics i magmátics, no té cap equivalent en tota l’Europa Central i Meridional. Això queda ben demostrat pel fet que és una de les àrees més visitades per investigadors i estudiants universitaris d’arreu d’Europa. Per la seva privilegiada situació geogràfica es pot considerar com un dels indrets del món on es pot accedir amb més facilitat a un registre quasi complet d’estructures de deformació dúctil.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS En aquesta geozona els valors geològics i geològic-paisatgístics coincideixen amb altre valors patrimonials de tipus biòtic i històrico-cultural. Entre el patrimoni biològic destaquen per la seva major importància els ecosistemes marins litorals, així com en flora l’existéncia d’espècies vegetals endèmiques a la zona. Entre els valors de tipus històrico-culturals destaca a la cala de Culip un jaciment arqueològic submarí compost de cinc naus romanes. Dins el que es pot considerar patrimoni rural i etnòlogic destaquen les casetes de pescadors de les cales Culip i Portaló i diverses barraques de vinya al sector més meridional. De gran importància són les antigues feixes de conreu construides amb pedres (paret seca), magnífics exemples d’arquitectura agrícola a la zona. Tot i que aquestes construccions abunden més a les zones internes i més meridionals del Parc Natural, una bona representació es pot trobar al domini interior entre cala Bona i cala Jugadora. Les xarxes de paret seca són un exemple magnífic d’adaptació i integració per part de l’home dels elements del patrimoni geològic. El resultat és un paisatge modelat per l’home, totalment respectuós amb el medi natural. No



podem deixar de banda que aquests paisatges han inspirat a tota una sèrie d’artistes, pintors i escritors l’obra dels quals forma part del patrimoni cultural d’aquesta zona.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) Aquesta geozona es situa a l’extrem NE de la península de Cap de Creus que representa l'acabament oriental de la Zona Axial del Pirineu. La Zona Axial està conformada per materials d'edat Paleozoica involucrats en la Orogènia Herciniana que va originar la Serralada del mateix nom, desmantellada a la fi del Paleozoic. L'aixecament de la Serralada pirenenca i l'erosió han contribuit a que aquests materials estructurats en profunditat ara aflorin en superficie. Aquests materials paleozoics tenen natura diversa al llarg de la Zona Axial, predominant les roques d'origen sedimentari sotmeses a un metamorfisme d'intensitat variable i roques ignies pre-Mesozoiques. Aquesta geozona ocupa l’extrem nord-oriental de la península del Cap de Creus. Està formada essencialment per esquistos (metapelites i metagrauvaques) que en direcció N són cada cop més cristal.lins, és a dir, de més alt grau metamòrfic. Així, podem observar una successió des d’esquistos amb cordierita i andalusita a cala Bona, a esquistos amb andalusita i sillimanita (per exemple a Portaló i a Puig Culip) i sillimanita i feldspat-potàssic al far del cap de Creus. Aquesta geozona representa doncs un indret ideal per l’observació de roques metamòrfiques i la interpretació dels processos metamòrfics. També s’observen zones amb fusió parcial i formació de migmatites (esquistos que després de fondre parcialment, tornen a cristal.litzar formant llentions de granit). La fusió parcial dels esquistos és deguda al calor addicional aportat per la intrusió de petits cossos de tonalites i quars-diorites a la zona de la Tudela. A la zona també hi són presents altres litologies afectades pel metamorfisme i la deformació herciniana. Entre aquestes destaquen quarsites i amfibolites. Aquest conjunt litològic es troba àmpliament intruis per filons de pegmatites que presenten una gran varietat mineralògica i són d’interès per l’estudi de processos petrogenètics. En aquest sector es concentra doncs una gran varietat mineralògica i de roques metamòrfiques. Però sobre tot, aquesta geozona destaca per la diversitat, qualitat i condicions idònies d’aflorament (en molts casos els afloraments són quasi continus al llarg de 200 o



300 m) d’una gama molt diversa d’estructures de deformació dúctil que afecten en diferent grau als diferents tipus de roques (esquistos, quarsites, amfibolites i pegmatites) . Hi són representats exemples únics a nivell mundial de foliacions, crenulacions, plecs i zones de cisalla. A través del seu estudi es pot reconstruir de forma bastant acurada la història tectònica de la regió. Les bones condicions d’aflorament permeten l’anàlisi detallat d’aquestes estructures i dels canvis en la seva distribució geomètrica a l’espai, així com l’estudi de les relacions entre la deformació i el metamorfisme (els afloraments del barranc de Portaló en són un exemple) i entre la deformació i la intrusió de dics de pegmatita. Destaca la presència de nombrosos afloraments d’estructures al voltant de dics de pegmatites que permeten el reconeixement del caràcter sintectònic d’aquestes roques intrusives en relació a la fase principal de plegament hercinià. Els més excepcionals són els del far del Cap de Creus i els de la vessant nord de Puig Culip. L'acció erosiva del mar i la tramuntana es manifesta amb la màxima intensitat. L'abrasió sobre un substrat acusadament estructurat per plecs i zones de cisalles (falles dúctils) determina el caràcter de la costa que, a més, presenta un rosari d'illots i farallons. La morfologia interior, així mateix condicionada per la natura litològica i estructural del substrat, forma un sistema de relleus separats per recs i petites valls. És un fet diferenciador el control que exerceixen tant les estructures tectòniques (plecs i zones de cisalla) com la diferent natura dels materials (esquistos, quarsites, pegmatites) en la direcció i grau de meteorització i erosió preferents. Així, la majoria de recs i petites valls segueixen una d'orientació predominant NW-SE, corresponent a la direcció de les zones de cisalla. Algunes estructures de plegament de dimensions considerables (hectomètriques a decamètriques) també poden exercir un control en el posterior modelat del relleu i en l’articulació de la costa, com és el cas de cala Bona. Per altra banda, com a formes d’erosió destaquen els alvèols desenvolupats en els esquistos i sobretot els taffoni a les pegmatites. Pels efectes de l’erosió els cossos de pegmatita poden prendre formes realment curioses que contribueixen amb unes pinzellades de misteri en el paisatge. Alguns d’aquests cossos pegmatítics recorden per la seva forma erosiva el perfil d’animals, parts del cos humà o d’objectes, motiu pel qual alguns han estat batejats pels pobladors locals (ex: es Camell, s’Aguila) i són considerats figures emblemàtiques del paisatge



RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC Es centra principalment en els camps de la petrologia endògena (roques metamòrfiques i ígnies, processos metamòrfics i ignis) i especialment de la Geologia Estructural (estructures de deformació dúctil: plecs i zones de cisalla). Associats al metamorfisme i magmatisme, hi ha processos mineralogenètics rellevants com son les complexes mineralitzacions a les pegmatites i els quarsos de segregació metamòrfica. En general representa un magnífic registre de l’evolució geològica de dominis profunds de l’escorça amb intervenció de múltiples processos endògens. En quan a processos exògens el més rellevant són les formes d’erosió (a vegades curioses i espectaculars) resultants de l’acció continuada del vent i l’aigua sobre un substrat cristal·lí (principalment esquistos i pegmatites). En relació a aquest aspecte, és un fet diferenciador el control que exerceixen tant les estructures tectòniques (plecs i zones de cisalla) com la diferent natura dels materials (esquistos, quarsites, pegmatites) en la direcció i grau de meteorització i erosió preferents. De la interacció entre la constitució geològica i l’acció erosiva de l’aigua i del vent en resulta un paisatge singular de primer ordre.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Aquests afloraments, conjuntament amb els de la resta del litoral septentrional de la Península de Cap de Creus i els afloraments de Roses, representen les primeres zones de cisalla que van ser reconegudes a Catalunya. Amb motiu del Congrés internacional de zones de cisalla en roques que tingué lloc l'any 1979, amb la presència sobre el terreny d'especialistes d'arreu del mon, es va fer manifest que es tractava dels afloraments més excepcionals a escala mundial. A partir d'aquest instant s'han produït diverses publicacions que prenen exemples d'aquesta geozona. Més recentment, en base a afloraments compresos en aquesta geozona (especialment a l’àrea de Culip i del Far) s’ha aprofundit en la investigació en el camp de l’evolució estructural, cinemàtica i de les relacions entre la deformació, el metamorfisme i l’emplaçament de granitoids. Tant a nivell de excursions vinculades a congressos geològics com en sortides de camp d'estudiants de geologia de nombroses universitats espanyoles i europees s'inclou la visita a aquestes localitats. Això ha condicionat que actualment es considera aquesta zona com una de les clàssiques en el camp de la geologia estructural i del metamorfisme.



REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Alfonso, M. P. 1995. Aproximación a la petrogénesis de las pegmatitas del Cap de Creus. Tesi, Univ. Barcelona, 387 pp. Alfonso, M. P., Corbella, M. & Melgarejo, J. C. 1995. Nb-Ta-minerals from Cap de Creus pegmatite field, eastern Pyrenees: distribution and geochemical trends. Mineralogy and Petrology 55, 53-69. Carreras, J. 1973. Petrología y análisis estructural de las rocas metamórficas de la zona del Cabo de Creus (prov. de Gerona). Unpubl. Thesis, Univ. Barcelona. Carreras, J. 1975. Las deformaciones tardi-hercínicas en el litoral septentrional de la península del Cap de Creus (prov. Gerona, España): la génesis de las bandas miloníticas. Acta geol. Hisp. 10, 109-115. Carreras, J. and Druguet, E. 1994a. Structural zonation as a result of inhomogeneous non-coaxial deformation and its control on syntectonic intrusions: an example from the Cap de Creus area (eastern-Pyrenees). J. Struct. Geol. 16, 1525-1534. Carreras, J. & Druguet, E. 1995. El Cap de Creus: aspectes geològics. In: La península del Cap de Creus i la serra de Verdera, Masdevall J.M., Miquel A. & Musquera S. editors. Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. 19-25. Carreras, J. & Druguet, E. 1997. Algunas claves para la protección del patrimonio geológico de Cap de Creus. II Reunión Nacional de la Comisión de Patrimonio Geológico. Sociedad Geológica de España. Instituto de Estudios Riojanos. Zubía 15, 45-53. Carreras, J. & Druguet, E. 1997. Patrimonio geológico en zonas antropizadas: ejemplos de la Costa Brava. In Pallí & Carreras (Eds.): III Reunión Nacional de la Comisión de Patrimonio Geológico. Sociedad Geológica de España. Universitat de Girona, 19-23. Carreras, J. & Druguet, E. 1998. The geological heritage of the Cap de Creus peninsula (Ne Spain): some keys for its conservation. ProGeo'98, Sofia, Bulgaria: Abstract Volume. Carreras, J. & Druguet, E. 1999. The geological heritage of the Cap de Creus peninsula (Ne Spain): some keys for its conservation. Geol. Balcanica. Carreras, J., Julivert, M. and Santanach, P. 1980. Hercynian Mylonite Belts in the Eastern Pyrenees: an example of shear zones associated with late folding. J. Struct. Geol. 2, 5-9.



Corbella, M. 1990. Estudi metal.logenètic del camp pegmatític del Cap de Creus. Tesi Llicenc., Univ. Barcelona. Damm, K. W., Harmon, R. S., Heppner, P. M. and Dornsiepen, U. 1992. Stable isotope constraints of the Cabo de Creus garnet-tourmaline pegmatites, Massif des Alberes, Eastern Pyrenees, Spain. Geol. J. 27, 76-86. Denaeyer, M.E. 1953. Érosion alvéolaire et "taffoni" du Cap de Creus (Province de Gerona, Pyrénées orientales catalanes) et autres lieux. Bulletin de la Societé Belge de Géologie, de Paléontologie et d'Hidrologie (Bruxelles), Tome LXII(2-3). Denaeyer, M. G. & San Miguel, A. 1954. La tectonique et les migmatites du Cap de Creus (Pyrenees Orientales Catalanes). C.r. Acad. Sci. Paris 238, 918-920. Druguet, E. 1997. The structure of the NE Cap de Creus peninsula. Relationships with metamorphism and magmatism. Unpubl. Thesis, Univ. Autònoma de Barcelona. Druguet, E. 1998. Coeval Hercynian transpression and magmatism accounting for the development of high thermal gradients. Insights from the Cap de Creus (E-Pyrenees). Acta Universitatis Carolinae-Geologica, Univerzita Karlova 42 (2): 230-231. Druguet, E. & Griera, A. 1998. Strain analysis using deformed quartz veins. Geogaceta 24, 119-122. Druguet, E., Passchier, C.W., Carreras, J., Victor, P. and den Brok, S. 1997. Analysis of a complex high-strain zone at Cap de Creus, Spain. Tectonophysics, 280, 31-45. Ferrer, F. 1986. Coses de Cadaqués. Unes escenes de la vida a Cadaqués en un temps passat. Montagud Editores. Barcelona. Història Natural dels Països Catalans, vol. I: Geologia I. Enciclopèdia Catalana. 1986. Miquel, L. i Bofill, L. 1987. Mapa del Cap de Creus. Cadaqués i la costa del Mar d'Amunt i la del Mar d'Avall des de Cap Gros a Norfeu. Pla, J. 1978. La Costa Brava. Editorial Destino. Plujà, A. 1996. Estudi del Cap de Creus. La costa. Diccionari toponímic, etimològic i geogràfic. Edició de l'autor. Plujà, A. 2000. El Cap de Creus. 60 itineraris de Portbou a Roses. Edició de l'autor. Reche, J., Carreras, J. and Druguet 1996. Le massif du Cap de Creus. Chapter Métamorphisme Hercynien. In Barnolas, A., Chiron, J. C.: Synthèse géologique et géophysique des Pyrénées. BRGM-IGTE, edits., vol. 1, p. 521-523.



Webs d'interès: Web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.es/mediamb/pn/espais/cfitx38.htm Web d'Espais Naturals de la Diputació de Girona: http://www.ddgi.es/espais/capcreus.htm#pp Arqueologia subaquàtica: http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0021021&PGMORI=I http://www.abc.se/~m10354/mar/culip4.htm



INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA



Paisatge geològic típic del Cap de Creus, marcat pel fort contrast de color i forma entre els esquistos i les pegmatites. L’erosió ha obert una cavitat en els esquistos, formant una petita cova el sostre de la qual és formada per un filó de pegmatita més resistent a l’erosió.

Impactes negatius a la geozona. Imatge aèria de les instal·lacions del ClubMed, situat en mig de la zona de reserva integral. La declaració del Parc Natural permet almenys regular les activitats que deriven de la forta pressió turística; fotografia del barranc de Portaló, presa amb anterioritat a la declaració del Parc.



La cova de d’infern, cavitat excavada als esquistos del Cap de Creus al llarg d’una zona de cisalla.

Exemple únic d’unes de les roques sedimentàries més antigues de Catalunya. Als esquistos del puig de Culip hi és possible observar nivells del gresos i pelites ben estratificats.



Les pegmatites del Cap de Creus són d’una gran varietat mineralògica. Entre els seus minerals destaca la turmalina negra que, com a la fotografia, pot trobar-se en forma de concentracions de cristalls centimètrics.

Exemple d’espectacular zona de cisalla al nord del far del Cap de Creus.



Vista aèria dels voltants del puig de Culip i el seu vessant marítim dominat per la presència d’abundants dics de pegmatita. Constitueix un paisatge on els elements geològics son protagonistes. Al fons s’observa l’illa l’Encalladora i La Rata o Massa d'Or.

Petita forma d’erosió resultant de l’acció erosiva del mar i del vent sobre un filó plegat de pegmatita, a la costa oriental de la cala de Culip.



Les venes de quars enregistren la deformació donant formes de vegades curioses com les de la fotografia. Es tracta d'estructures anomenades rods de quars sigmoidals, importants per entendre l'evolució tectònica de la zona.

MAPA D’ITINERARIS



INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Aquesta geozona forma part de la Reserva Natural Integral del Parc Natural del Cap de Creus (Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció del Cap de Creus, DOGC 2611,01-04-98). Només el sector de la Tudela constitueix una excepció ja que, considerat com un ”enclau” dins el Parc, segueix sota la propietat i domini del complex turístic ClubMed. Tot hi existir la figura del Parc Natural, tret de les restriccions d'accés a grups nombrosos i de mostreig, encara no existeix una regulació específica per la salvaguarda dels elements geològics. La preservació dels valors geològics i paisatgístics d’aquesta geozona necessita (i) la actuació directe per la neteja i rehabilitació dels punts degradats però reversibles, (ii) informació i educació sobre els valors del parc als seus usuaris i establiment i seguiment d’unes normes estrictes d’ús de l’espai i (iii) incorporació dels terrenys del ClubMed al conjunt de la Reserva Integral. Per tal de reduir l’impacte negatiu que crea la forta pressió de visitants al Parc, es considera una necessitat urgent la creació d’una xarxa de camins i corriols que sigui respectuosa amb el patrimoni geològic. A poder ser, al llarg d’aquesta xarxa s’haurien de distribuir plafons informatius sobre els valors geològics presents i la forma de preservar-los, així com proposar itineraris o recorreguts geològics.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Impactes ambientals negatius de caràcter antropic (principalment derivats de l’activitat turística) existents en aquesta zona són considerables. Aquesta degradació és especialment palesa al llarg de tota la franja litoral i als voltants de la carretera i dels camins de més fàcil accés, i en particular als voltant del Far del cap de Creus. La nombrosa afluència de visitants, poc o gens coneixedors i respectuosos amb els valors geològics i naturals en general, ha desencadenat un procés continu de degradació que fins i tot s’ha accelerat després de la creació del Parc Natural, degut en part a la falta de guardes i personal de manteniment. Això s’ha traduït en l’acumulació en quantitat de deixalles de tot tipus i diverses accions de vandalisme (com pintades i graffitis sobre afloraments rocosos) al llarg de les zones més freqüentades pels visitants, amb la consegüent degradació d’afloraments de primer ordre. Per altra banda cal destacar el fort impacte negatiu



en el patrimoni geològic generat anteriorment a la declaració del Parc per part d’alguns individuals i col·lectius, col·leccionistes de minerals i roques que s’autoanomenen ”naturalistes amateurs” i professionals de la compra-venta de minerals. Les seves accions han consistit en l’espoli de minerals de les pegmatites i de grans blocs d’esquistos. Fins i tot, a les rodalies del Far i a l’Illa Encalladora, amb la falsa excusa de realitzar investigació científica s’han utilitzat explosius per extreure grans quantitats de roca i de minerals amb finalitat comercial, produint la pèrdua irreversible dels afloraments i un fort impacte negatiu en el paisatge. Però l’impacte negatiu més important a la zona el constitueix la urbanització ClubMed a la Tudela i les actuacions dutes a terme pels seus propietaris i usuaris pels voltants de la zona urbanitzada. Tot i que els afloraments de la Tudela van ser assenyalats com d'especial rellevància en l'estudi geològic previ a la Llei de protecció de la península de Cap de Creus, aquest complex turístic es va considerar com un enclau al vell mig de la Reserva Natural Integral, trobant-se exempt de les regulacions aplicades per dita Reserva. L’activitat turística establerta i els seus hàbits negatius representa una primera amenaça. També existeix el perill de que amb l’increment de la pressió turística per la recent creació del Parc Natural es produeixi un augment urbanístic als voltants del Parc. Un altre problema el constitueix la permanència del ClubMed com un enclau dins la zona de Reserva Integral. També representa una amenaça per la salvaguarda del patrimoni geològic qualsevol actuació per part dels administradors i personal del Parc que no sigui respectuosa amb aquests valors geològics. Aquest darrer punt es podria evitar mitjançant una bona comunicació entre els coneixedors de la geologia i l’equip gestor del Parc.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Restricció total de l'ús del martell i d’aparells de perforació. Només s’hauria de permetre el mostreig amb finalitat científica, però condicionat a un permís i amb l’aprovació prèvia de l’indret i forma de mostreig. Aquestes regulacions son les actualment vigents segons la llei de protecció del Parc Natural del Cap de Creus.

RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS Aquesta geozona per la seva qualitat pot i deu accedir al llistats de llocs d'interès geològic (Geosites) tant els que recullen indrets de rellevància estatal com de rellevància europea o internacional.



ALTRES CONSIDERACIONS Aquesta Geozona mereix ser inclosa en un gran espai d'interès geològic que constituiria el Geoparc del Cap de Creus.

AUTORIA DE LA FITXA Elena Druguet Departament de Geologia, Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona) tel: +34-935811163; +34-935812620; fax: +34-935811263 e-mail: [email protected] Jordi Carreras Departament de Geologia, Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona) tel: +34-935812284; fax: +34-935811263 e-mail: [email protected]



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 1 FAR DEL CAP DE CREUS

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Es tracta d’un geòtop amb rellevància en el camp de la geologia estructural, així com en el de les relacions entre processos tectònics i magmàtics. Es un bon exemple de dic pegmatític emplaçat sintectònicament en els esquistos de grau mig i alt. El dic és discontinu i aflora en uns 100 metres de llarg per 2 a 5 metres d'ample al marge occidental de Cala Culip i a uns 50 metres de la costa. La seva forma sinusoïdal mostra clarament que es tracta d'un dic plegat. Els plecs són oberts i lleugerament asimètrics, amb flancs curts i llargs. A les zones de xarnera es poden observar els eixos subverticals, definits per l'orientació preferent de cristalls de biotita, turmalina i agregats de quars. Transversalment als contactes del dic amb l'encaixant metamòrfic, s'observa la variació en els tipus d'estructures de plegament desenvolupades. Els esquistos desenvolupen un clivatge de crenulació associat a plecs més apretats que els observats a la pegmatita.

La cova de l'Infern, cavitat excavada als esquistos del Cap de Creus al llarg d'una zona de cisalla. Foto: J. Carreras.

Aquesta crenulació es refracta a les proximitats del dic, indicant un contrast de competència entre el material pegmatític i els metasediments, de manera que la pegmatita es comportà de forma més competent durant el plegament. Internament, la pegmatita no mostra indicis de deformació penetrativa associada al seu plegament, conservant el seu caràcter de roca magmàtica. Localment



s'observa com les parets del dic tallen el clivatge present als esquistos. Aquestes observacions permeten deduir que la pegmatita és sintectònica respecte aquesta fase de plegament. Les superfícies envolvents del dic i de la foliació principal als esquistos són subparal·leles, fet que indica que probablement el dic intruí paral·lelament a la foliació en els esquistos, degut a que aquestes superfícies representen plans de debilitat a la roca. En el moment de la intrusió magmàtica, els esquistos ja havien començat a desenvolupar plecs i el plegament continuà durant l'emplaçament, plegant la pegmatita, i fins poc després de la seva total cristal·lització..

GRÀFIC D’ACCESSOS




Dic de pegmatita plegat. L'absència de deformació interna indica que el plegament tingué lloc durant el seu emplaçament en l'estat submagmàtic. Foto: J. Carreras.

Imatge aèria de la subpenínsula del Cap de Creus, amb l'illa Encalladora al fons. Conforma un espai geològic singular de gran bellesa. Probablement el topònim Cap de Creus deriva de l'etimologia popular cap de Quers (cap de roques). Foto: E. Druguet



Pegmatita fortament erosionada, en forma de braç penjant. La cara inferior presenta cavitats tipus taffone. Foto: J. Carreras


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL L'estat de conservació d'aquest geòtop no és gaire bo, degut a la degradació generada per les activitats antròpiques als voltants de les instal·lacions del far i del restaurant, i sobretot a la forta pressió turística, en progressiu augment des de la dècada dels 60, que ha contribuït a malmetre alguns afloraments rocosos i el paisatge en general. Cal distingir però, el període anterior i posterior a la creació del Parc Natural. Amb la nova regulació i vigilància al Parc Natural s'han aturat accions vandàliques irreversibles tals com l'extracció (amb l'ús de dinamita) de grans masses de pegmatita per usos comercials, o les pintades o graffitis a les roques. També, des de l'existència del Parc s'han dut a terme accions de millora, com l'enderroc de les instal·lacions del far de sa Pel·lícula, i s'ha tancat l'accés rodat a cala Culip i al rec de sa Claveguera. L'afluència de visitants és però cada cop més gran i es considera una necessitat urgent la restauració de la xarxa de camins que ha de substituir l'actual escampadissa de corriols. És important que es tingui en compte el patrimoni geològic a l'hora de dissenyar aquests accessos. Convindria la col·locació de rètols informatius sobre el patrimoni geològic indicant els principals recorreguts, sobretot en un espai tant concorregut com aquest.



IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Són impactes negatius irreversibles la destrucció en el passat d'importants afloraments de pegmatita. Als voltants del far i del restaurant hi ha terraplens de runa, terra i pedres, alguns dels quals s'han intentat dissimular amb un ajardinament poc adequat. Donat que es tracta d'un espai sota règim de protecció, no es preveuen importants amenaces en el futur, sempre i quan es condicionin correctament els accessos, i hi hagi una regulació i control estrictes de les activitats, donada la massiva afluència de visitants a la zona.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS La quantitat i qualitat dels afloraments fan d'aquest geòtop una localitat d'interès científic i didàctic de primer ordre a nivell mundial, a més de constituir un recurs turístic important. Cal fomentar el seu ús i divulgació, amb la col·locació de rètols informatius i oferint recorreguts o itineraris geològics. El mostreig de roques ha d'ésser restringit a finalitats exclusivament científiques i sol·licitant un permís.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 2 CALA JUGADORA – ROIGS

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA El principal interès d'aquest geòtop és geomorfològic i com exemple de paisatge geològic amb un elevat component estètic. Es tracta d'una superfície erosiva paral·lela a un dic de pegmatita que es disposa fortament cabussant cap al sudoest. L'erosió diferencial dels esquistos milonítics situats a banda i banda del cos pegmatític ha condicionat la forma actual de la costa oriental de Cala Jugadora. El fons oriental d'aquesta cala el constitueixen uns 100 metres de paret dreta formada per pegmatita, la qual es segueix (de forma més o menys discontínua) un centenar de metres més barranc amunt en la direcció del istme. Al tram de paret costanera i adjacent a la pegmatita, hi aflora un tram lenticular d'esquistos no erosionats. L'istme que té per extrems les cales Jugadora i de Culip es correspon clarament amb una banda d'intensa deformació (conjunt de zones de cisalla) formada per roques milonítiques que han sofert una erosió més intensa.

Imatge frontal d'un detall de la paret de pegmatita dels Roigs de Cala Jugadora.Foto: E. Druguet

La direcció NW-SE del istme es correspon amb la direcció de la banda de deformació i per tant, és un cas d'erosió controlada per les estructures tectòniques. La paret costanera oriental de naturalesa pegmatítica és de gran bellesa paisatgística, degut al contrast de formes i colors que ofereix. Aquest indret és conegut popularment com els Roigs de cala Jugadora, nom que li ve



donat per les tonalitats rogenques de la pegmatita, que destaquen especialment al capvespre amb la incidència directe de la llum solar sobre la paret. El color ataronjat o vermellós de la pegmatita és degut als processos d'alteració química de la roca, principalment a l'oxidació dels feldspats que hi són presents.





Vista aèria de la cala Jugadora i els Roigs, dics subverticals de pegmatita de tonalitats rogenques. Foto: E. Druguet

Roigs de cala Jugadora, vistos des del camí antic al Cap de Creus. Foto: E. Druguet


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Tret que els valors principals d'aquest geòtop són de caràcter geomorfològic i paisatgístic, la millor forma de gaudir-ne és a través de la seva observació a poca distància. Hi ha bones perspectives sobre els Roigs des de diferents racons de la



cala Jugadora, des del camí antic al Cap de Creus, o bé des de mar. És per tant innecessari transitar-hi pel damunt.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Zona molt transitada per pescadors de canya i banyistes. Acumulació de deixalles important al voltant dels Roigs.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Hi ha bones perspectives sobre els Roigs des de diferents racons de la cala Jugadora o bé des del camí antic al Cap de Creus. És per tant innecessari transitar-hi pel damunt. Seria útil col·locar un parell de rètols explicatius, un a cala Jugadora i l'altre sobre el camí.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 3 CALA CULIP - PEGMATITA PLEGADA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Es tracta d’un geòtop amb rellevància en el camp de la geologia estructural, així com en el de les relacions entre processos tectònics i magmàtics. Es un bon exemple de dic pegmatític emplaçat sintectònicament en els esquistos de grau mig i alt. El dic és discontinu i aflora en uns 100 metres de llarg per 2 a 5 metres d'ample al marge occidental de Cala Culip i a uns 50 metres de la costa. La seva forma sinusoïdal mostra clarament que es tracta d'un dic plegat. Els plecs són oberts i lleugerament asimètrics, amb flancs curts i llargs. A les zones de xarnera es poden observar els eixos subverticals, definits per l'orientació preferent de cristalls de biotita, turmalina i agregats de quars. Transversalment als contactes del dic amb l'encaixant metamòrfic, s'observa la variació en els tipus d'estructures de plegament desenvolupades. Els esquistos desenvolupen un clivatge de crenulació associat a plecs més apretats que els observats a la pegmatita. Aquesta crenulació es refracta a les proximitats del dic, indicant un contrast de competència entre el material pegmatític i els metasediments, de manera que la pegmatita es comportà de forma més competent durant el plegament. Internament, la pegmatita no mostra indicis de deformació penetrativa associada al seu plegament, conservant el seu caràcter de roca magmàtica. Localment s'observa com les parets del dic tallen el clivatge present als esquistos. Aquestes observacions permeten deduir que la pegmatita és sintectònica respecte aquesta fase de plegament. Les superfícies envolvents del dic i de la foliació principal als esquistos són subparal·leles, fet que indica que probablement el dic intruí paral·lelament a la foliació en els esquistos, degut a que aquestes superfícies representen plans de debilitat a la roca. En el moment de la intrusió magmàtica, els esquistos ja havien començat a desenvolupar plecs i el plegament continuà durant l'emplaçament, plegant la pegmatita, i fins poc després de la seva total cristal·lització.



Vista aèria de la cala de Culip, encerclada d'esquistos i amb la pegmatita plegada al fons.





Vista aèria de detall de la pegmatita plegada de la cala de Culip. L'accés és fàcil a través del corriol situat pocs metres més amunt. Foto: J. Carreras



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 4 PUIG CULIP

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Als voltants del puig de Culip aflora una gran varietat de roques metamòrfiques i d'estructures de deformació dúctil. Els valors patrimonials d'aquest geòtop s'engloben doncs principalment en el camp de la geologia estructural, els processos metamòrfics i les relacions entre tectònica i metamorfisme. Constitueix un aflorament pràcticament continu de roques metamòrfiques i d'estructures de plegament. Les roques són de grau metamòrfic mig i alt, amb andalusita i sil.limanita als esquistos. Tot i la intensitat del metamorfisme, és possible observar l'estratificació original, representada per una alternança de pelites i grauvaques, de disposició subvertical. Els esquistos mostren estructures de deformació espectaculars, entre les que destaquen plecs asimètrics i crenulacions. Cal també destacar les estructures de plegament desenvolupades a altres roques metamòrfiques presents com les quarsites blanques i les amfibolites, i els plecs i rods a les venes de quars de segregació metamòrfica. L'estudi de la deformació a les venes de quars permet de fer una anàlisi quantitativa de la deformació a la zona. Per altra banda, les quarsites enregistren la deformació de manera diferent, donant lloc a espectaculars formes d'interferència de plecs. L'estudi detallat de les estructures presents a les diferents litologies en aquesta zona ha estat clau a l'hora de fer una interpretació tectònica del conjunt de la faixa metamòrfica del Cap de Creus, i d'aquest estudi se n'han derivat diverses publicacions científiques.



Plecs en un nivell d'amfibolita, prop del puig de Culip.





Dic de pegmatita plegat. L'absència de deformació interna indica que el plegament tingué lloc durant el seu emplaçament en l'estat submagmàtic. Foto: J. Carreras.



I

Vista aèria del voltants del puig de Culip, amb la carretera al far del Cap de Creus i el mar d'Avall al fons. En aquesta zona, els afloraments d'estructures de plegament en roques metamòrfiques són extraordinaris. Foto: E. Druguet

Formes complexes d'interferència de plecs en les quarsites blanques de Culip. Foto: E. Druguet



Petita vena de quars plegada (plecs ptigmàtics) del puig de Culip. Les venes plegades són abundants i permeten una anàlisi quantitativa de la deformació. Foto: J. Carreras


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL L'estat de conservació d'aquest geòtop és força bo, degut a que constitueix un promontori rocallós separat de les zones més visitades i transitades per veïns i turistes. Al sud té la carretera al far, a l'est la sub-península del far del Cap de Creus, i a l'oest i al nord el complex turístic ClubMed. Hi ha un camí i un corriol que, des de la carretera, permeten l'accés a peu en cinc minuts fins les proximitats del puig, on hi ha les formacions rocoses més interessants. Seria de gran interès conservar aquests accessos, així com col·locar a la cruïlla amb la carretera algun rètol informatiu indicant l'itinerari a seguir.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES La espectacular proliferació de la planta coneguda popularment com Ungla de Gat (Ononis natrix ssp. ramosissima). Es una espècie que s'ha adaptat molt bé a les condicions àrides del Cap de Creus, i al puig de Culip en particular, on alguns dels millors afloraments estant sent progressivament coberts per aquesta planta.



RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS La quantitat i qualitat dels afloraments fan d'aquest geòtop una localitat d'interès científic i didàctic de primer ordre a nivell mundial. Cal fomentar el seu ús i divulgació, amb la col·locació de rètols informatius i oferint recorreguts o itineraris geològics. El mostreig de roques ha d'ésser restringit a finalitats exclusivament científiques i sol·licitant un permís.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 5 ZONES DE CISALLA DE CULLERÓ

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Aquest geòtop es situa en un promontori que forma una petita subpenínsula al nordest de la cala Culleró, on es reuneixen valuosos elements geològics i geomorfològics. El resultat és un paisatge geològic de primer ordre, dominat per les roques i el mar. Els seus valors patrimonials més destacables s'agrupen en dues categories: zones de cisalla dúctil afectant roques metamòrfiques i dics de pegmatita, i processos geomorfològics i valors estètics. Una xarxa anastomòtica de zones de cisalla afecta als esquistos d'alt grau metamòrfic i a les pegmatites. Les zones de cisalla afloren àmpliament, de manera que és fàcil observar la seva geometria sigmoidal en tres dimensions. Són especialment abundants i formen amples bandes a les rodalies de la cala Culleró. Les roques milonítiques bandades que es desenvolupen a l'interior de les zones de cisalla són espectaculars. A la zona oriental del promontori de Culleró o es Conill, hi ha una zona de cisalla estreta que talla un dic de pegmatita, desplaçant-lo uns 50 metres en sentit destre. Constitueix un aflorament molt didàctic com exemple de falla dúctil. Les transformacions estructurals i metamòrfiques a l'interior i als marges de la zones de cisalla són de gran rellevància en el camp de la geologia estructural. L'acció erosiva del mar i la tramuntana, que aquí bufa amb violència, ha afaiçonat aquest espai rocallós. El resultat és un paisatge geològic d'extremada bellesa, d'un fort contrast de formes i colors. Destaca la formació d'alvèols als esquistos i de taffoni a les pegmatites. Aquestes cavitats alveolars s'engrandeixen i poden arribar a formar baumes. El control litològic i estructural sobre el relleu és important. Així, les pegmatites, més resistents a l'erosió, poden formar petits promontoris, mentre que s'han obert canals erosius paral·lelament a les zones de cisalla. La cala Culleró constitueix un exemple d'erosió controlada estructuralment, doncs segueix una d'aquestes zones de cisalla.



Vista aèria de la petita península de Culleró. Es veu un gran dic de pegmatita desplaçat dextralment per l'efecte d'una zona de cisalla. Al fons, la carretera del ClubMed a cala Culip.





Detall d'una milonita bandada de la zona de cisalla d'es Conill. Les bandes clares corresponen a pegmatites i les fosques a esquistos. El bandat i la foliació penetrativa són causats per la intensa deformació. Foto: F. Guofei




RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Es tracta d'una zona molt transitada pels clients del ClubMed. Convindria fer una divulgació dels valors patrimonials de la zona per tal que els turistes i visitants en general siguin més respectuosos amb el medi. La recuperació del paisatge natural comportaria la restauració de les cales, retirant plataformes i graons de ciment, i la neteja dels voltants.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Els efectes dels usos turístics (ClubMed) es noten plenament en aquesta zona. Entre els impactes negatius destaca la cala de Culleró, amb plataformes i graons de ciment, així com l'abundància de deixalles a tota la franja litoral i als voltants de la carretera del ClubMed a cala Culip.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS La quantitat i qualitat dels afloraments fan d'aquest geòtop una localitat d'interès científic i didàctic de primer ordre a nivell mundial, a més de constituir un recurs turístic important. Cal fomentar el seu ús i divulgació, amb la col·locació de rètols informatius i oferint recorreguts o itineraris geològics. El mostreig de roques ha d'ésser restringit a finalitats exclusivament científiques i sol·licitant un permís.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 6 PORFIROBLASTES DE PORTALÓ

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Geòtop d'especial rellevància en el camp de l'estudi de les roques metamòrfiques, les paragènesis minerals que les caracteritzen i les relacions entre els processos de deformació i el metamorfisme. Aquesta localitat ofereix els millors exemples del Cap de Creus i de Catalunya de porfiriblastos d'andalusita. El metamorfisme hercinià al Cap de Creus presenta un grau creixent de sud a nord, des de la zona de la clorita-moscovita fins a la zona de la sil.limanita-feldspat potàssic i els dominis migmatítics. Als voltants de la cala de Portaló, i sobre el barranc de la Mare de Deu del Sac, hi afloren esquistos amb abundants porfiroblastos d'andalusita, de tamany centimètric, ja dins la zona de la sil.limanita. Les majors concentracions d'aquest mineral es troben en els nivells metapelítics, ja que són els que presenten una composició rica en alumini, idònia pel creixement de l'andalusita. Alguns d'aquests porfiroblastos es troben envoltats per una corona de sil.limanita, la qual cosa ens indica una reacció d'equilibri a elevada temperatura i baixa pressió. En aquests afloraments també és possible observar directament les relacions temporals entre aquestes paragènesis minerals i les foliacions tectòniques presents, essent possible determinar al camp l'edat relativa del metamorfisme en relació a les deformacions, deduccions que generalment es fan al laboratori a través de l'estudi de làmines primes al microscopi. La determinació d'aquestes relacions és important per l'estudi de la història i evolució geològica de l'escorça mitja durant l'orogènia herciniana. A més, els porfiroblastos es troben sistemàticament orientats de la mateixa manera respecte la foliació principal, fet que, analitzat junt amb altres indicadors de la deformació, aporta dades valuoses sobre el règim de deformació operant a la zona.





Vista aèria del cap de Portaló i l'entrant a cala Portaló. Sobre els penya-segats d'esquistos hi ha la carretera o pista a Portaló i a l'alçada del revolt es troben els millors afloraments de porfiroblastos. Foto: J. Carreras




RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Aquest geòtop constitueix un recurs didàctic (ensenyament mig i superior) i científic de primer ordre. De fet, ha esdevingut una parada clàssica a les excursions amb els estudiants de geologia de universitats catalanes i estrangeres.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 7 MINA DE MICA DE SES ORGUES

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Aquest és un geòtop de certa rellevància en el camp de la geologia econòmica, i d'especial importància històrica per la població de Cadaqués, motius pels quals s'ha cregut oportú fer-ne especial èmfasi dins la geozona. Ses Orgues és un penya-segat d'uns 35 metres d'altura, situat al cap que limita la cala Jugadora pel sudoest. El topònim de ses Orgues ve donat per la semblança que, des de mar, els esquistos amb foliació vertical tenen amb el conjunt de tubs que formen un orgue. Sobre el penya-segat esquistós hi ha un filó de pegmatita molt ric en mica blanca o moscovita. El filó es troba excavat fins a una fondària d'uns 5 metres. A les dues parets verticals i en contacte amb els esquistos s'hi poden observar abundants cristalls centimètrics de moscovita. L'explotació a cel obert d'aquesta mina per a l'obtenció de mica data dels anys 1950 a 1952. Es tracta d'una de les poques mines de moscovita que han existit al territori espanyol. La història és narrada en detall pel cadaquesenc Firmo Ferrer al seu llibre Coses de Cadaqués (1986): "Durant uns 2 anys, es treballà en aquesta mina que, comptant les dones que triaven el mineral al magatzem i els homes que l'extreien de la terra (o de les roques), s'hi ocupaven una vintena de persones"......"En aquells temps, la mica s'utilitzava, penso que exclusivament com a aïllant elèctric"

Imatge aèria del penya-segat de ses Orgues i la mina de mica al seu damunt.Foto: J. Carreras



La moscovita és un fil·losilicat del grup de les miques. És incolora, amb lleugeres pàtines de color verd, gris o marró. És un dels millors aïllants tèrmics coneguts, per la qual cosa té nombroses aplicacions en la indústria elèctrica. A uns pocs metres es conserven les restes d'una antiga barraca de paret seca que els treballadors havien construït per amagar-se quan es feien les barrinades. Les raons per a l'explotació de la mica per part dels cadaquesencs s'han de trobar en la difícil situació econòmica pocs anys després de la guerra, en que la pesca era l'únic recurs econòmic important.





Cristalls de moscovita, fil.losilicat abundant a les pegmatites del Cap de Creus, on pot formar plaques de dimensions centimètriques. Foto: J. Carreras


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Seria útil netejar d'esbarzers les rodalies de l'aflorament, així com l'accés a aquest a través de l'estret corriol que ressegueix tota la cornisa entre cala Jugadora i ses Ielles, passant per la mina de mica.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Aquest espai té possibilitats com a recurs turístic i didàctic, sobretot si s'inclou dins un itinerari geològic per la geozona. Per les seves connotacions culturals també és útil d'incloure en itineraris històrico-culturals al Parc Natural del Cap de Creus.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 8 CALA BONA I MORRO DE CALA BONA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Geòtop d'especial interès geomorfològic i tectònic. Es tracta d'un bon exemple de costa amb elevat índex d'articulació, amb un perfil parcialment controlat per les estructures tectòniques prèvies. Aquestes estructures són plecs i zones de cisalla d'escala hectomètrica que afecten a l'estratificació i a una foliació sub-paral.lela amb disposició sub-vertical. Les roques que hi afloren són majoritàriament esquistos amb cordierita i andalusita, amb alguns nivells de quarsites, ampelites i roques calcosilicatades. Al llarg d'aquest geòtop es poden observar bons exemples dels diferents tipus de roques metamòrfiques i les seves associacions minerals. Les litologies esmentades enregistren estructures de plegament a petita (crenulacions i plecs menors) i mitjana escala. Hi ha bons exemples de plecs menors que es troben associats a un gran plec sobre el qual l'erosió posterior ha anat modelant el perfil de la costa. Es tracta del millor exemple de plec de dimensions hectomètriques observat al Cap de Creus. És un plec tardà, és a dir, posteriors al clímax del metamorfisme. Les bones condicions d'aflorament permeten observar-lo en tot el seu llarg i ample. Aquest és força simètric respecte al seu pla axial d'orientació E-W i eix cabussant fortament cap al NE. Al llarg del plà axial i des de l'oest a l'est de cala Bona, aquest es tanca progressivament fins que els dos flancs formen un angle molt baix amb elevada corvatura. Aquest nucli apretat de plec coincideix amb el petit racó arquejat al nord del Morro de cala Bona, de manera que la costa és retallada seguint exactament la forma del plec al llarg d'esquistos i roques calcosilicatades de tonalitats contrastades. L'estreta i llarga cala Bona, per contra, talla transversalment de S a N aquesta estructura fins que al seu fons pròpiament dit coincideix amb una zona de cisalla que forma una banda de direcció NW-SE. Dins aquesta zona de cisalla s'observen estructures resultants d'una local intensa deformació posterior al clímax del metamorfisme, tals com foliacions, lineacions i plecs milonítics, especialment paleses en uns nivells de quarsites. També es pot observar l'efecte de la milonitització sobre els diferents tipus de roques metamòrfiques i comparar aquestes amb les situades fora de la banda. Aquest geòtop inclou també bons exemples d'esquistos amb erosió alveolar.



Vista aèria del Mar d'Avall i la costa altament articulada als voltants de la cala Bona (al centre de la fotografia). A la dreta de la cala s'observa el plec de cala Bona. Foto: J. Carreras





Plecs menors (decimètrics) als esquistos dels voltants de cala Bona, contemporanis amb la formació del plec gran de cala Bona. Foto: E. Druguet



Esquistos de cala Bona amb alvèols, petites cavitats arrodonides resultants de l'acció ero-siva del mar i del vent. Foto: E. Druguet


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Aquest geòtop es troba en bon estat de conservació. l'ús de l'espai com a valor patrimonial milloraria amb la col·locació de rètols informatius sobre el camí antic al Cap de Creus, el qual transcorre a unes poques desenes de metres del geòtop.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS

Aquest geòtop és d'interès didàctic a tots els nivells, científic i, encara que en grau menor, turístic.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 9 ES CAMELL

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Aquest geòtop representa un dels elements geològics més coneguts i emblemàtics del Cap de Creus. Es tracta d'un cos pegmatític que, observat des de l'angle adequat, presenta un perfil que recorda al d'un camell. Al Cap de Creus és molt comú trobar roques figurades, és a dir, estranyes formes d'erosió desenvolupades sobre els esquistos i especialment sobre les pegmatites, com en aquest cas. Però de totes, aquesta és la que ha guanyat més fama degut a la seva situació estratègica que fa que no passi desapercebuda pels veins i visitants. Forma una elevació a 100 m sobre el nivell del mar, en el carener del coll de Ses Portes, travessat per la carretera de Cadaqués al far del Cap de Creus. La forma de camell (d'un sol gep dorsal i nas més aviat prim i punxegut) es pot observar des de la mateixa carretera, situant-se uns 50 metres al sud de la pegmatita. Vist de prop, la roca pegmatítica presenta nombroses cavitats erosives de tipus taffone.

Es Camell, figura emblemàtica que sobresurt en el paisatge del Cap de Creus. Foto: E. Druguet




Detall de la part davantera d'Es Camell, amb taffoni i blocs de pegmatita despresos sobre la base. Foto: J. Carreras.

Imatge d'es Camell, figura modelada per l'acció erosiva del vent sobre un cos pegmatític. Foto: J. Carreras




RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Aquest geòtop es troba en bon estat de conservació.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Els actes de vandalisme que poguessin comportar la destrucció d'aquest geòtop representarien una amenaça, evitable amb el servei de vigilància del Parc.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Caldria la prohibició total de mostreig. Aquest geòtop té possibilitats d'ús com a recurs turístic i didàctic.




GEÒTOP 163: ZONES DE CISALLA DE ROSES

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL La franja litoral entre el far de Roses i la cala de Canyelles Petites inclou les millors estructures menors associades a l'emplaçament sintectònic d'un granitoide que poden observar-se a Catalunya. Són d’especial rellevància les zones de cisalla que es situen entre els millors exemples a nivell mundial. L'interès del conjunt d'afloraments és educatiu a nivell mig i superior i de recerca. La presència de formes d'erosió en roques granítiques suposa un valor afegit. Des dels anys 60 aquesta localitat d'interès geològic ha estat sotmesa a una contínua degradació, ara agreujada pel projecte de construcció d'un passeig que, tal com està concebut, no respecte la conservació d'aquest excepcional patrimoni geològic.

Zona de cisalla centimètrica que afecta a la granodiorita i a un filó aplític que la travessa. Cal remarcar la foliació milonítica de la banda deformada i la fàbrica isòtropa original de la granodiorita. Foto: J. Carreras

COMARCA: Alt Empordà MUNICIPI(S): Roses i ZMT

DADES FISIOGRÀFIQUES Afloraments situats en la vessant sud-oriental del Puig Rom que configuren una costa rocosa afectada per un modelat excessivament antropitzat que no sols inclou construccions i vials, sinó una transformació negativa per acumulació d'esbaldregalls antròpics resultants de l’aterrassament del vessant. El vessant que baixa des del Castell de la Trinitat cap al far és la que millor preserva la fisiografia original.



CONDICIONS D'ACCÉS Accessible en vehicle des de Roses per la carretera a l'Almadrava amb aparcament o bé davant el Far de Roses o a l'extrem occidental de la platja de Canyelles Petites. Entre ambdós punts l'accés és dificultós degut als accessos privatitzats de les construccions situades per sota el nivell de la carretera. A peu es pot recórrer tota la localitat per un camí de ronda molt variable en quan a les condicions de transitabilitat.

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Ús: serveis turístics. El que resta de la zona es situa majoritàriament sobre la ZMT. La resta està ocupada per sòl urbanitzable privat, a excepció de la franja que correspon a la carretera de l'Almadrava i les rodalies del castell de la Trinitat.


SITUACIÓ GEOLÒGICA Aquest geòtop es situa a l’extrem SE de la península de Cap de Creus que representa l'acabament oriental de la Zona Axial del Pirineu. La Zona Axial està conformada per materials d'edat paleozoica transformats durant l'orogènia



herciniana que va originar la Serralada del mateix nom, desmantellada a la fi del Paleozoic. Sobre aquest substrat erosionat es varen sedimentar seqüències de roques mesozoiques i/o terciàries. Tot aquest conjunt (sòcol i cobertora) es va veure posteriorment involucrat en la formació de la Serralada pirinenca. La Zona Axial que respon a l'eix orogràfic dels Pirineus perd gradualment alçada cap al E, fins endinsar-se al mar formant la península de Cap de Creus, constituïda en la seva quasi totalitat per roques metamòrfiques i ígnies. Aquest geòtop es situa sobre un petit massís granodiorític anomenat de Roses.

PARAULES CLAU Alvèol, aplita, cassoleta, Clinozoïsita, crenulació extensional, descamació, diàclasi, dic, dinamometamorfisme, disjunció esferoïdal, enclavament, erosió alveolar, estructura S-C, fàbrica magmàtica, falla menor, filó, foliació, foliació gnèissica, foliació milonítica, fractura, granitoide, granodiorita,haloclastisme, hercinià, lampròfir, lineació, meteorització, milonita, modelat granític, ortogneis, Paleozoic, pegmatita, Pirineu, plec, roca albítico-clorítica, schliere, taffone, Zona Axial pirinenca, zona de cisalla

EDAT DE MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS Proterozoic alt (¿?) – protòlits sedimentaris (arenites, grauvaques, lutites, carbonats) que es troben en forma d'enclavaments a la granodiorita Cambro-ordovicià – protòlits sedimentaris (arenites, grauvaques, lutites, carbonats) que es troben en forma d'enclavaments a la granodiorita Carbonífer – roques plutòniques i filonianes (granitoides, aplites i pegmatites) Carbonífer – roques metamòrfiques (dinamometamorfisme: granodiorita milonítica) Carbonífer – tectònica herciniana Mesozoic - Terciari (¿?) – roques filonianes (dics bàsics) Quaternari – processos d’erosió i modelat del relleu, formes d’erosió


TIPUS D'INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL L'interès fonamental d'aquest geòtop rau en l'extraordinària qualitat i quantitat d'exemples de zones de cisalla dúctil en roques granítiques. Les zones de cisalla són bandes de deformació que responen a moviments que es produïren a l'interior d'aquesta massa granítica quan fa uns 280 m.a. es trobava a l'interior de l'escorça



a varis km de profunditat i subjecta a esforços de tipus tectònic. Aquests moviments quedaren enregistrats a les roques en forma de bandes de granits intensament foliats que flanquegen dics de roques que han quedat truncats i desplaçats. La circumstància de que moviments posteriors (entre ells l'aixecament de la Serralada Pirenenca) han dut aquestes roques a la superfície ens permet ara observar el registre que en aquestes roques han deixat processos geològics tals com els que actualment tenen lloc en profunditat en les zones tectònicament actives, com a la costa pacífica del continent Nord-Americà. Són molt limitats arreu del mon els afloraments equiparables als d'aquest Geòtop. Això, conjuntament amb les bones condicions d'accessibilitat, fa que es puguin considerar els afloraments de zones de cisalles d'arreu del mon més visitats per estudiants de Geologia així com per investigadors. El valor patrimonial màxim respon al caràcter de registre geològic de processos geològics d'origen intern i que s'evidencia mitjançant l'observació i interpretació de les estructures menors aflorants. En conseqüència, el valor patrimonial està vinculat a les roques aflorants i desapareix en tots aquells indrets on la superfície rocosa ha quedat coberta per acumulació d'esbaldregalls, terres, vegetació o pavimentacions. La singularitat d'aquests aflorament fa que es pugui qualificar com de màxim interès a nivell d'ensenyament superior i científic. Tanmateix, una estratègia adequada basada en la col.locació de plafons o rètols explicatius a nivell divulgatiu el podria fer interessant per un públic més ampli. Com a valors afegits, es tracta de l'únic massís granític del Pirineu que aflora en la seva façana marítima. També destaca per la presència de nombroses formes d'erosió a les roques granítiques, conseqüència de l’acció erosiva del mar i del vent. Interès turístic: 1 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d'ensenyament bàsic): 2 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 4 Interès científic: 5

ANÀLISI COMPARATIVA AFLORAMENTS RELACIONATS 1) PER PROXIMITAT GEOGRÀFICA. Aquest aflorament presenta analogies amb altres afloraments de granitoides al Pirineu afectats per zones de cisalla. A la vessant Espanyola del Pirineu aquests es donen en els massissos del Roc de



Frausa, al Massís granític de Sant LLorenç-La Jonquera (fonamentalment a la porció aflorant a l'Albera) i més proper al Massís de Rodes (vessant SW) i a altres indrets del propi Massís de Roses. Tanmateix, de tots aquest conjunt d'afloraments, l'únic que forma una franja rocallosa litoral on la qualitat dels afloraments és òptima és el de Roses. Al llarg de la franja costanera del Massís de Roses que s'exten des de la població de Roses fins a Punta Falconera, les zones de cisalla queden localitzades entre el far de Roses i la cala Canyelles petites. Tanmateix, més a l'Est de Canyelles les roques aflorants no presenten estructures del tipus i qualitat equiparables a les d'aquest geòtop. 2) PER ANALOGIA GEOLÒGICA. Les primeres estructures d'aquest tipus van ser descrites a a Escòcia l'any 1970. Tanmateix, uns anys mes tard se´n varen evidenciar d'altres anàlogues en diversos indrets del mon (entre elles les de Roses al 1973). A l'actualitat els dos exemples que es consideren clàssics en aquesta tipologia són la Maggia Nappe (als Alps Suïssos) i Roses, essent aquest darrer de molt més fàcil accessibilitat i per tant també el que rep més visites.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS En la zona existeixen les runes del castell de la Trinitat, el que permet completar el recorregut pel camí de ronda amb una pujada al castell. A les rodalies del far resten algunes parets que formen part del conjunt de construccions associades al castell. El far, prèvia recuperació de l’entorn, pot conformar un punt d'interès i que podria albergar un centre d'informació referent al patrimoni històrico-cultural i geològic.


DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) Aquest geòtop es situa a l’extrem SE de la península de Cap de Creus que representa l'acabament oriental de la Zona Axial del Pirineu. La Zona Axial està conformada per materials d'edat paleozoica involucrats en l’orogènia herciniana que va originar la Serralada del mateix nom, desmantellada a la fi del Paleozoic. L'aixecament de la Serralada pirinenca i l'erosió han contribuït a que aquests materials estructurats en profunditat ara aflorin en superfície. Aquests materials paleozoics tenen natura diversa al llarg de la Zona Axial, predominant les roques d'origen sedimentari sotmeses a un metamorfisme d'intensitat variable i roques



ígnies pre-mesozoiques. Aquest geòtop es situa sobre un petit massís de roques ígnies (granodiorites) anomenat de Roses. L'edat d'aquestes granodiorites, en analogia a la de tots el altres granitoides hercinians de Catalunya, és carbonífera (310-290m.a.). El que mostren aquestes granodiorites en concret és un conjunt de transformacions que il.lustren el que li succeeix a una massa intrusiva a mida que va ascendint des de l'escorça inferior i es va emplaçant en el si de roques metamòrfiques encaixants alhora que es va refredant. D'aquesta manera, s'evidencien com a transformacions més antigues el que s'anomenen estructures de flux magmàtic, evidenciades per la disposició orientada d'enclavaments el.líptics (materials ignis arrossegats pel magma). A aquest procés li segueix una fracturació que es manifesta en la presència d'un eixam de filons aplítics i pegmatítics. Aquests representen les darreres manifestacions magmàtiques que omplen una sèrie de fissures que s'obriren en el granit un cop la seva cristal.lització s'havia completat. L'etapa següent es manifesta en les zones de cisalla que son falles dúctils. Es tracta de bandes de deformació que afecten tant a la granodiorita com als filons ja consolidats i que s'evidencien per la presencia de bandes on la granodiorita presenta una foliació (milonites), adquirint un aspecte de gneis. Les deformacions que comporten les zones de cisalla s'evidencien per el decalatge del filons a una i altre banda de la zona de cisalla. La darrera manifestació tectònica lligada a l'emplaçament del cos de granitoids queda enregistrada en forma de petites falles que afecten a tot el conjunt de roques i fins i tot a les pròpies milonites. Una darrera manifestació d'origen endogen és la presència d'uns pocs filons de roques bàsiques. Un d'ells aflora en aquest geòtop, altres es troben a la pedrera superior situada a la riera de la Quarentena i al Puig Rom, aquest darrers pràcticament perduts per efecte de la urbanització del puig. L'edat d'aquests filons no està establerta encara que per analogia a d'altres deu tenir una edat post-paleozoica. L'evolució que enregistren aquestes roques queda conclosa per l’afaiçonament actual sota els efectes de la dinàmica litoral amb participació de l'erosió eòlico-marina i la meteorització química. Es aquesta la que genera les cavitats erosives anomenades tafoni i alvèols entre altres i la disjunció i descamació esferoidal, aquesta darrera especialment remarcable a les rodalies del castell de la Trinitat.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC Es centra en el camp de la petrologia endògena (roques ígnies i de manera subordinada metamorfisme) i especialment de la geologia estructural (foliacions



magmàtiques, zones de cisalla dúctils i fractures). Associats a les transformacions endògenes (metamòrfiques i estructurals) hi ha processos mineralogenètics rellevants com son les albititzacions i clorotitzacions i les segregacions de venes de quars i clinozoisita. En quan a processos endògens el més rellevant són les formes resultants d'un modelat granític en costa rocallosa i clima mediterrani. En relació a aquest aspecte, és un fet diferenciador el caràcter heterogèniament foliat de la granodiorita que exerceix un control molt accentuat en la direcció de la meteorització i erosió preferent. Finalment, i degut a la accentuada antropització duta a terme sobre un substrat geològic rocallós, la localitat és il.lustrativa dels impactes negatius sobre el medi natural que determinades accions poden comportar.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Aquests afloraments, conjuntament amb els del litoral septentrional de la Península de Cap de Creus, representen les primeres zones de cisalla que van ser reconegudes a Catalunya. Amb motiu del Congrés internacional de zones de cisalla en roques que tingué lloc l'any 1979, amb la presència sobre el terreny d'especialistes d'arreu del mon, es va fer manifest que es tractava d'un dels afloraments més excepcionals a escala mundial. A partir d'aquest instant s'han produït diverses publicacions que prenen exemples d'aquest geòtop. Tant a nivell de excursions vinculades a congressos geològics com en sortides de camp d'estudiants de geologia de nombroses universitats europees s'inclou la visita a aquesta localitat. Això ha condicionat que actualment es considera aquesta zona com una de les clàssiques en el camp de la geologia estructural.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Barnolas, A., Chiron, J. C. 1996. Synthèse géologique et géophysique des Pyrénées. BRGM-IGTE, edits., vol. 1. Carreras, J. 1973. Petrología y análisis estructural de las rocas metamórficas de la zona del Cabo de Creus (prov. de Gerona). Unpubl. Thesis, Univ. Barcelona. Carreras, J. & Losantos, M. 1982. Geological setting of the Roses granodiorite, (E-Pyrenees,Spain). Acta geológica Hispánica 17(4), 219-225. Carreras, J. & Druguet, E. 1995. El Cap de Creus: aspectes geològics. In: La península del Cap de Creus i la serra de Verdera, Masdevall J.M., Miquel A. & Musquera S. editors. Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. 19-25.



Carreras, J. & Druguet, E. 1997. Algunas claves para la protección del patrimonio geológico de Cap de Creus. II Reunión Nacional de la Comisión de Patrimonio Geológico. Sociedad Geológica de España. Instituto de Estudios Riojanos. Zubía 15, 45-53. Carreras, J. & Druguet, E. 1997. Patrimonio geológico en zonas antropizadas: ejemplos de la Costa Brava. In Pallí & Carreras (Eds.): III Reunión Nacional de la Comisión de Patrimonio Geológico. Sociedad Geológica de España. Universitat de Girona, 19-23. Carreras, J. & Druguet, E. 1998. The geological heritage of the Cap de Creus peninsula (Ne Spain): some keys for its conservation. ProGeo'98, Sofia, Bulgaria: Abstract Volume. Carreras, J. & Druguet, E. 1999. The geological heritage of the Cap de Creus peninsula (Ne Spain): some keys for ist conservation. Geol. Balcanica. Carreras, J., Julivert, M. and Santanach, P. 1980. Hercynian Mylonite Belts in the Eastern Pyrenees: an example of shear zones associated with late folding. J. Struct. Geol. 2, 5-9. Druguet, E. 1997. The structure of the NE Cap de Creus peninsula. Relationships with metamorphism and magmatism. Unpubl. Thesis, Univ. Autònoma de Barcelona. Druguet, E. 1998. Coeval Hercynian transpression and magmatism accounting for the development of high thermal gradients. Insights from the Cap de Creus (E-Pyrenees). Acta Universitatis Carolinae-Geologica, Univerzita Karlova 42 (2): 230-231. Història Natural dels Països Catalans, vol. I: Geologia I. Enciclopèdia Catalana. 1986. Simpson, C. 1983. Brittle-ductile shear zone terminations in granodiorite, Roses, NE Spain. In: G.S.A. Annual general Meeting. 16 (6), 657. Simpson, C., Carreras, J. & Losantos, M. 1982. Inhomogeneous deformation in Roses granodiorite. Acta geológica Hispánica 17(4), 219-226. Vilaplana, J.M. 1987. Guia dels Paisatges Granítics dels Països Catalans. Col. Conèixer la Natura. Ed. Kapel. 182 pp. Barcelona.



Vista aèria de la costa entre el far de Roses i Canyelles Petites el 1983. Els espectaculars exemples de zones de cisalla que aquí s’observen han patit un elevat grau de destrucció i segueixen amenaçats de desaparició. (Foto: J. Carreras).



Exemple d’una zona de cisalla de petites dimensions però que il.lustra molt bé els efectes d’aquesta estructura, tant sobre la granodiorita de Roses (estreta banda d’intensa deformació i retrogradació mineral), com en un filonet aplitic, desplaçat paral.lelament a la zona de cisalla, i que permet deduir el moviment senestre d’aquesta. (Foto: J. Carreras).

Imatge que mostra el resultat de la intensa deformació a l’interior d’una zona de cisalla. Per efecte de la milonitització la granodiorita s’ha transformat en una roca d’aparença gnèissica, mentre que les estretes bandes fosques que apareixen a la part superior de la fotografia corresponen a enclavaments microquarsdiorítics que abans de la deformació tenien una forma arrodonida o el.líptica. (Foto: J. Carreras).



Les zones de cisalla de Roses evolucionaren progressivament amb el temps cap a estructures cada cop més fràgils, com aquestes falles conjugades que afecten la granodiorita milonítica. (Foto: J. Carreras).

Al litoral entre el far de Roses i Canyelles Petites hi ha també bons exemples de disjunció esferoidal o “en boles”, com el de la fotografia, i que representen una morfologia típica en les roques granítiques. (Foto: J. Carreras).



La zona del far de Roses és un recurs didàctic de primer ordre, ja que es situa en una zona de fàcil accés i inclou exemples molt il.lustratius i únics a nivell mundial d’estructures de deformació en granits. A la fotografia, estudiants de geologia realitzant pràctiques de camp. (Foto: J. Carreras).

La granodiorita de Roses té la particularitat de presentar gran abundància d’enclavaments microquarsdiorítics, els quals, tal com s’observa a la fotografia, presenten una lleugera elongació i orientació preferent resultant de la deformació del conjunt en l’estat magmàtic. La forma i orientació dels enclavaments és una eina molt útil per a determinar la deformació magmàtica de manera quantitativa. (Foto: J. Carreras).



Els exemples de zones de cisalla de Roses, com aquest situat prop del far, són elevadament il.lustratius i tenen pocs equivalents arreu del món pel que fa a registres de zones de cisalla en roques granítiques. (Foto: J. Carreras).

Dic bàsic emplaçat a través d’una zona de granodiorita milonítica albítico-clorítica. El caràcter no deformat de la roca bàsica indica que el seu emplaçament tingué lloc després de la milonitiizació. Es tracta d’un exemple de criteri per a determinar la cronologia relativa entre dos episodis geològics i un dels únics registres on hi són presents aquests dos tipus de roques. (Foto: J. Carreras).




INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L'ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Les pròpies de la ZMT, però cap específica adreçada a la conservació d'aquest patrimoni geològic. Les rodalies del Castell estan incloses com a sòl no urbanitzable en base a l'existència del patrimoni cultural. Les mesures que cal prendre, si bé són nombroses, no suposen unes actuacions complexes i costoses. La fonamental és prendre consciència del valor patrimonial en base a la geologia que aflora en aquesta localitat. Això comporta incloure aquest espai sota les regulacions pròpies dels espais d'interès patrimonials (natural i/o històric cultural). La primera mesura efectiva i indispensable és la de no iniciar cap actuació sense assessorament de geòlegs coneixedors de la localització concreta d'aquells afloraments de gran qualitat degradats o amenaçats. Qualsevol actuació ha de prioritzar el descombriment d'aflorament enterrats per esbaldregalls i vegetació sobre la pavimentació i ajardinament. El necessari camí de ronda ha de quedar al llarg de tot el recorregut limitat al mínim necessari en quan amplada i ha d'estar sempre acompanyat de talussos verticals, tant per el seu costat de muntanya com de mar.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Al marge del impacte visual negatiu que suposa la desmesurada antropització de la vessant oriental de Puig Rom, pel que fa referència a la franja rocallosa litoral, els esbaldregalls i les acumulacions de terres i vegetació han anat recobrint i ocultant bastants dels afloraments. Des del punt de vista de destrucció d'aflorament per part dels propis geòlegs, hi ha un indret on es varen realitzar mostreigs per perforació que sense constituir un cas greu mostren la necessitat de regular les activitats que puguin impactar negativament l'estat de conservació dels afloraments. S'ha indicat que l'amenaça més greu seria dur a terme la remodelació del camí de ronda sense tenir en compte la fragilitat del patrimoni geològic allí existent. Tal com està concebut aquest projecte és totalment incompatible amb la preservació del patrimoni. Per contra, poden existir solucions tècniques que facin possible un trànsit peatonal fàcil del far a Canyelles si el seu disseny es fa a partir del coneixement del que cal preservar.



RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D'ÚS Cal transformar aquesta franja costanera degradada en un exemple modèlic de com la Geoconservació no tant sols és compatible amb l'ús turístic i de lleure d'un espai, sinó que, a més, una estratègia de Geoconservació degudament conduïda pot impulsar el seu ús amb el conseqüent augment dels punts d'interès del territori. L’ús de la localitat com a recurs didàctic ha d'anar acompanyat de una restricció total de l'ús del martell. Els mostreigs amb finalitat científica haurien de ser restringits, condicionats a permís i amb aprovació prèvia de l’indret i forma de mostreig.

RECOMANACIONS PER A LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS Aquesta localitat per la seva qualitat pot i deu accedir al llistats de llocs d'interès geològic (Geosites) tant els que recullen indrets de rellevància estatal com de rellevància europea o mundial.

ALTRES CONSIDERACIONS Seria molt beneficiós per sensibilitzar la Societat envers el Patrimoni geològic que aquest espai pogués ser considerat un exemple modèlic de Geoconservació, amb una previsible gran repercussió atès el nombre de visitants que d'arreu del món es desplacen a Roses en raó de l'existència d'aquesta localitat geològica.

AUTORIA DE LA FITXA Jordi Carreras, Departament de Geologia. Universitat Autònoma de Barcelona Elena Druguet, Departament de Geologia. Universitat Autònoma de Barcelona



GEOZONA 164 PALEOZOIC DEL CAP DE NORFEU

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades, gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. Intercalades en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques. Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de l’orogènia herciniana. La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la Punta Falconera, formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics, petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional interès geològic a tots els nivells.

Vista aèria del Cap Norfeu, amb els penya-segats orientals on les calcàries marmoritzades assoleixen la màxima gruixària i mostren espectaculars formes de plegament. També aquí abunden les petites coves que són fruit de l’erosió càrstica. Foto: Jordi Carreras



GEÒTOPS INSLOSOS A LA GEOZONA Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella Puig La Morisca i pedreres de Montjoi Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç Pla de la Guardiola COMARCA: Alt empordà MUNICIPI(S): Roses, ZMT

DADES FISIOGRÀFIQUES Geozona que correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jòncols, un tram de costa amb un elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent una direcció E-W. Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jòncols en el seu tram final.

CONDICIONS D'ACCÉS Aquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona. Aquesta pista arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels senders.



ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Majoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la construcció. La franja litoral es correspon a la ZMT i és on es concentra l’activitat de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a l’interior del dominis del Parc Natural.


SITUACIÓ GEOLÒGICA En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus, que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la



zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona.

EDAT DE MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS: Sedimentació: Precambrià - Cambrià ? Tectònica, Metamorfisme i Magmatisme: Carbonífer superior Erosió: Permià (lampròfir) Magmatisme Triàsic Juràssic? Tectònica: Paleogen Erosió: Neogen-actualitat

PARAULES CLAU Ampelita, Aplita, aureola metamòrfica, balma, boudin, bretxa tectònica, cala, calcària, Cambrià, Cambroordovicià, Carst, Cingle, Cinglera, Clivatge, Còdol, Conglomerat, Corniana, Cova, Crenulació, dolomia, encavalcament, estratigrafia, explotació a cel obert, fil.lita, fil.lita pigallada, filó, filó hidrotermal, forn de calç, gneis, gneis del Mas de la Torre, granoclassificació, granodiorita, gres, hidrotermalisme, Ignimbrita, interferència de plecs, lampròfir, Leucogranit, Marbre, Metaconglomerat, Metamorfisme, metamorfisme de contacte, metapòrfir, metavulcanita, milonita, Paleozoic, Pedrera, Penyasegat, Pirineu, piroclastita, pissarra negra, Pissarra, Plec, Plutonisme, porfiroide, Precambrià, Quars, Quarsita, refracció de clivatge, ritmita, skarn, Tectònica, tectònica polifàsica, Zona Axial pirinenca,


TIPUS D'INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Geozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades, gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. Intercalades en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques. Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques



pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de l’orogènia herciniana. La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la Punta Falconera, formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics, petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional interès geològic a tots els nivells. Interès turístic: 4 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d'ensenyament bàsic): 4 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 4 Interès científic: 4

ANÀLISI COMPARATIVA Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa la seva diversitat de fàcies. No és clara la correlació entre les diferents subdivisions establertes en les seqüències paleozoiques a Catalunya. La manca de registre fòssil fa que les correlacions siguin temptatives, atès que l’única formació caracteritzada cronostratigràficament siguin les calcàries cambrianes de la Salut de Terrades (Geozona). Tanmateix la similitud de fàcies i proximitat suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser equivalents de les calcaries càmbriques. Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques constitueix la base del Cambrià.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es



tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme. Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que els seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat, Cala Montjoi o Punta Farrera. Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable al foc ha substituït els conreus abandonats. Els elements històrico-culturals són els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en Marès, però destruïda per les reforestacions al N del Pla de la Guardiola. L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que baixa del Rec de la Cala Norfeu.


DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) La geozona Norfeu – Montjoi se situa al S de la Península del Cap de Creus i comprèn seqüències de roques metasedimentàries (predominantment pissarres i fil·lites i localment calcàries marmoritzades) que es disposen adjacents a la granodiorita de Roses. Si bé a la vora del contacte es manifesta una dèbil aureola de metamorfisme de contacte (pissarres i fil·lites pigallades), en una gran extensió les roques estan afectades per un metamorfisme regional de grau baix o molt baix, fet que permet reconèixer amb claredat la natura original de les roques sedimentàries. La disposició original dels estrats és difícil d’observar per efectes de la tectònica, ja que apareixen sovint plegats o mostren juxtaposicions anòmales per encavalcaments. Aquest fet dificulta deduir la configuració abans de produir-se els esdeveniments lligats a l’orogènia Herciniana. Tanmateix s’han



reconegut tres trams ben diferenciats en la successió. Al sostre se situaven les formacions que ara afloren a Cap Norfeu, i que es prolonguen en direcció NW fins a la Serra de Verdera. Es tracta d’una seqüència calcàreo-detrítica que es manifesta en el paisatge per les cingleres de color clar amb formes d’erosió càrstica. Aquesta sèrie se superposa a una sèrie de pissarres foques i ferruginoses que inclouen algun nivell marbres i que ha estat batejada com la sèrie de Montjoi. La menor resistència d’aquestes pissarres determina la formació d’entrants com és el cas de Cala Montjoi. Aquesta formació passa gradualment a una potent sèrie monòtona formada originalment per l’alternança de nivells gresos i intercalacions de llims i argiles que és anomenada Sèrie de Cadaqués i és la que ocupa una major extensió de la península. Els efectes de la tectònica herciniana i un modelat actual del relleu fortament condicionat per la natura litològica constitueixen els altres elements essencials de la geologia d’aquesta geozona.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades. Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jòncols i molt especialment les formes d’interferència de plecs a Cala Rustella. En el mateix àmbit de la tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació d’una zona sotmesa a una tectònica complexa. La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica, incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques. També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès). La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i



estrangeres. A més, molts dels geòtops han estat visitats en cursos de camp propis del ICE i també en congressos importants com la “International Conference on Shear Zones in Rocks” que tingué lloc en 1979.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA La geozona inclou localitats tipus de les sèries en què han estat subdividides les seqüències sedimentàries al Cap de Creus. Si bé aquesta tipologia es pròpia del Cap de Creus, conèixer aquestes sèries ha permès completar la litostratigrafia de l’anomenat Cambro-Ordovicià que anteriorment es recolzava essencialment en les subdivisions establertes per Cavet (1957) al Canigó i per l’escola holandesa al Pirineu Central. Si bé encara no existeix unanimitat en la correlació de les diferents sèries definides en el Pirineu, és clar que les sèries aquí definides esdevindran una eina essencial per a la comprensió de l’estratigrafia del Paleozoic inferior. La successió d’esdeveniments tectònics també ha estat clau en la interpretació de l’orogènia Herciniana. Dos fets a destacar: i) la determinació del caràcter sintectònic del plutonisme de Roses, prèviament considerat com a post-tectònic; i ii) la interpretació de l’eixam de filons de quars com a contemporani de la milonitització. La difusió que ha tingut la geologia d’aquest sector ha permès assolir un aprofundiment en el camp de la comprensió de les complexes relacions entre processos tectònics.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Cañada, F. (1964). Síntesis geológica sobre el Paleozoico del extremo oriental de los Pirineos, en la zona de Rosas (Gerona). Not. y Com. I.G.M.E. 75: 119-154. Carreras, J. (1973). Petrología y análisis estructural de las rocas metamórficas de la zona del cabo de Creus (prov. de Gerona), Univ. Barcelona. Carreras, J. (1975). Las deformaciones tardi-hercínicas en el litoral septentrional de la península del Cap de Creus (prov. Gerona, España): la génesis de las bandas miloníticas. Acta geológica Hispánica 10(3): 109-115. Carreras, J. (1979). Guide to the Cap de Creus mylonite zones. Int. Conf. on Shear Zones in Rocks, Barcelona, Univ. Barcelona. Carreras, J. (1981). The eastern Pyrenees. Guide to the Field trips in the eastern Pyrenees and Catalonian Coastal Ranges. Barcelona, IGCP project n.5: 7-29.



Carreras, J. (1989). Zonas de cizalla y milonitas en el Cap de Creus. I Reunion Comision de tectónica, S.G.E., Univ. Aut. Barcelona. Carreras, J., J. M. Casas, et al. (1997). Some mesoscopic aspects of mylonitic shear zones. Fault-related rocks - A photographic Atlas. A. W. Snoke. Carreras, J. and Druguet , E.(1995). El Cap de Creus: aspectes geològics. En: La península del Cap de Creus i la serra de verdera. Institut d'Estudis Empordanesos., Monografies Empordanesas 2: 19-25. Carreras, J., M. Julivert , et al. (1980). Hercynian Mylonite Belts in the Eastern Pyrenees: an example of shear zones associated with late folding. Journal of Structural Geology 2(1-2): 5-9. Carreras, J. and M. Losantos (1982). Geological setting of the Roses granodiorite, (E-Pyrenees,Spain). Acta geológica Hispánica 17(4): 219-225. ICC (1997) Roses 259-1-1 Cap de Creus 259-2-1 Far de Roses 259-1-2 Mapa Geològic de Catalunya




Vista aèria dels penya-segats de Cap Norfeu, constituïts per calcàries i dolomies marmoritzades i afectades pel plegament hercinià, així com per l’erosió càrstica recent (la qual ha generat un gran nombre de coves). Foto: J. Carreras



Els conglomerats de Cap Norfeu enregistren els efectes de la tectònica herciniana. A la fotografia s’observa l’estirament i plegament sofert pels còdols. Foto: J. Carreras

Vista del penya-segat de la Punta del Cap Norfeu, on es pot distingir una sèrie de calcàries i dolomies a la base seguida de dolomies massisses al sostre. L’edat d’aquests materials és probablement càmbrica. Foto: E. Druguet



Vista des del mar de l’impressionant penya-segat de la Punta del Cap Norfeu, on es pot distingir una sèrie de calcàries i dolomies a la base seguida de dolomies massisses al sostre. Foto: J. Carreras

Curiosa forma d’erosió pròpia de la morfologia càrstica present a la plataforma superior de Cap Norfeu. Foto: E. Druguet




INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L'ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL La quasi totalitat de l’espai es troba protegit. Queden excloses les instal·lacions de cala Montjoi on tampoc es localitzen elements geològics d’interès especial. Part de la zona queda exclosa i per tant la protecció pot ser insuficient. També es el cas dels afloraments situats en talussos de carretera, ja que les normes de protecció del parc semblen mostrar-se insuficients o almenys poc adequades en l’aplicació pràctica per la preservació del patrimoni geològic. Per contra, en algunes de les fortes restriccions establertes a la zona ha primat molt més el patrimoni biòtic que el geològic, pel que cal definir un pla d’accessos i camins doncs a l’actualitat algun dels afloraments clàssics i de visita obligada per l’interès geològics han quedat exclosos de la xarxa de camins.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES En general, el patrimoni geològic s’ha conservat, més per la preservació general del medi que no pas per mesures específiques. Tanmateix, la creixent pressió sobre el medi hauria d’anar acompanyada de mesures que facilitin el coneixement i la preservació tal i com s’està duent a terme amb altres elements patrimonials. Existeixen alguns “graffitis” sobre estructures excepcionals als marbres de la cova dels Eremites.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D'ÚS En general la majoria d’elements geològics són preservables amb el pla d’usos del Parc. Tanmateix, existeixen afloraments de major fragilitat com són els situats al talús de la carretera o el de Cala Rustella a la ZMT. En aquest casos, seria recomanable la restricció de l’ús de martell. Per contra, les estrictes regulacions de la Reserva Integral caldria aplicar-les amb certa cautela atès que un mostreig esporàdic dels tipus litològics a Cap Norfeu podria ser autoritzat sense severes restriccions, les quals sí cal aplicar en altres indrets del Parc.

RECOMANACIONS PER A LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS Aquesta Geozona ha de formar part tant de les catalogacions estatals com internacionals com a part d’una gran unitat qualificable com a Geoparc que



englobi gran part de la península de Cap de Creus. Dins d’aquest conjunt, els geòtops de Cala Rustella i tots els de Cap Norfeu han de ser assenyalats de forma individualitzada com d’especial rellevància.

ALTRES CONSIDERACIONS Aquest sector té especial rellevància com a exemple d’un possible tractament integrat dels diferents valors patrimonials que coexisteixen en un espai amb un variable grau d’humanització. La conjunció d’elements naturals geològics i biòtics, conjuntament amb culturals de caire divers, determina que aquest espai pugui ser gestionat de forma que es produeixi la protecció coordinada dels diferents elements situats en el medi físic. La coordinació en la protecció del patrimoni històrico-cultural i geològic és factible, encara que sovint allunyada de la realitat degut a la segregació d’ambdós valors patrimonials. La gestió coordinada del patrimoni geològic i biòtic sovint genera conflictes d’interessos malgrat estar ambdós considerats patrimoni natural. És important que en un futur uns valors no prevalen sobre els altres, en situacions com a Cap Norfeu, per raons d’oportunisme divulgatiu i que la protecció d’uns elements singulars impedeixin l’ús científic i didàctic d’uns valors que, encara que menys coneguts, són de caire més singular.

AUTORIA DE LA FITXA Jordi Carreras, Dept. Geologia, UAB



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 1 Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA La vora NE del massís granodiorític de Roses es caracteritza per la presència de grans filons de quars d’orientació NW-SE. Aquests filons, que cap a l’W s’alineen amb els del massís de l’Albera i amb els del Pla Guillem al massís del Canigó, es formaren en connexió a la circulació de fluids i precipitació de quars en el decurs dels cisallaments que generaren les roques milonítiques. Es tracta d’una mena d’estructura geològica d’interès, atès que aquesta mena de procés sol estar lligat a la formació de mineralitzacions d’interès econòmic. Si bé en aquesta localitat els filons son estèrils des del punt de vista metalogenètic, tenen un gran valor com a model didàctic d’aquesta mena de formació geològica. Aquest interès queda augmentat per la complementarietat que suposen els afloraments del geòtop del Far de Roses, on els processos de cisallament estan magníficament il.lustrats. Com a valor addicional del geòtop, prop del coll de l‘Alzeda afloren, de manera espectacular, les formacions de pissarres ampelítiques de Montjoi i, al mateix coll, nivells vulcanoclàstics (possiblement ignimbrites).

Panoràmica aèria d’un dels grans filons de quars presents a la zona de Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès. Foto: J. Carreras



ESPECIFICITATS REFERIDES A L’ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Les pròpies de la part interior de la geozona. El geòtop queda situat en el domini del Parc Natural, si bé fora de l’espai qualificat com a Paratge Natural.

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA Detall de les roques vulcanoclàstiques del Coll de l’Alzeda, possiblement ignimbrites. Foto: J. Carreras


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Les pròpies de la geozona. Algun rètol al llarg de la pista seria d’utilitat.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Part d’aquest espai havia estat ocupat per l’antic abocador de Roses. Un dels filons de quars havia estat objecte d’una temptativa d’explotació. Qualsevol restauració d’aquestes actuacions hauria de ser respectuosa amb el patrimoni geològic.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D'ÚS No es preveuen com a necessàries restriccions d’us, si be és necessari que es mantingui de la millor manera possible l’entorn del Puig d’en Marès on es produeix una conjunció harmònica de paisatge geològic i arquitectura rural tradicional a base de paret seca.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 2 Cap Trencat - Cap Blanc - Cala Rustella

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA La franja litoral entre Punta Falconera i la Punta del Bergantí és un dels indrets més ben preservats i d’interès paisatgístic, malgrat a que prop de Punta Falconera s’havien desenvolupat activitats extractives a cel obert de certa envergadura. La peculiaritat d’aquest sector la donen els caps Trencat i Blanc, formats per marbres. Tanmateix, ambdós caps es diferencien clarament, doncs al primer els marbres, en arribar fins arran de mar conformen un caos rocallós de blocs (d’aquí el topònim), mentre que el segon el marbres formen una làmina encavalcant que puja una desena de metres per sobre el nivell de l’aigua. És, però, a cala Rustella on se situen els aflorament de màxim interès. Es tracta de les formes de plecs amb interferències desenvolupades sobre les roques carbonàtiques i siliciclàstiques. Els afloraments de cala Rustella són un recurs didàctic de primer ordre, d’àmplia tradició, utilitzat no tan sols per les nostres universitats sinó també per universitats d’altres països.

Magnífic exemple de formes d’interferència de plecs afectant a la sèrie calcàreo-detrítica aflorant a la cala Rostella. Foto: J. Carreras

ESPECIFICITATS REFERIDES A L’ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Les pròpies de la part interior de la Geozona. El Geòtop queda situat en el domini del Parc Natural, a l’interior de l’espai qualificat com a Paratge Natural.




Contacte tectònic entre els marbres (part superior) i les fil·lites (part inferior) a Cap Blanc. Foto: J. Carreras

Imatge aèria dels tres característics caps entre Punta Falconera i Montjoi: Cap Trencat, constituit per blocs de dolomies; Cap Blanc, format per fil.lites coronades per un nivell de marbres, i la Punta del Bergantí que tanca la cala Rostella, localitat on s’observen magnífics exemples d’interferències de plecs. Foto: J. Carreras



Les ritmites plegades que s’observen a la fotografia constitueixen un exemple molt didàctic de la tectònica de plegament que ha donat lloc al desenvolupament d’una foliació de crenulació paral.lela al pla axial dels plecs. Foto: J. Carreras


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL L’aflorament de cala Rustella es de gran vulnerabilitat i caldria establir una restricció absoluta en l’ús del martell. L’accés a l’aflorament presenta certa dificultat pel que un condicionament del camí i una correcta senyalització serien mesures oportunes a tenir en compte.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Espai ben conservat malgrat l’ús que se’n fa com a recurs geològic didàctic. No s’ha detectat que la freqüentació de la zona per part de banyistes hagi afectat fins ara el patrimoni geològic.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D'ÚS La convenient retolació explicativa d’aquest geòtop ha d’anar necessàriament acompanyada d’explicacions sobre la necessitat de restringir l’ús del martell i la prohibició del mostreig en aquesta localitat.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 3 Puig de La Morisca i pedreres de Montjoi

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Aquesta localitat presenta moltes analogies amb la geologia del coll de l’Alzeda, doncs ambdues es troben sobre els mateixos materials. En aquest indret les roques vulcanoclàstiques formen el cim del Puig de la Morisca. Les pissarres negres amb llentions de marbres envolten les roques clares que afloren al cim. Com a particularitat destacable, les intercalacions de marbres foren explotades amb finalitat de roca de construcció i ornamental i alguna de les pedreres resten blocs de marbres tallats.

Bloc de marbre de les antigues pedreres (actualment abandonades) que hi ha sobre la cala Montjoi. Foto: J. Carreras

ESPECIFICITATS REFERIDES A L’ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Les pròpies de la part interior de la geozona. El geòtop queda situat en el domini del Parc Natural, a l’interior de l’espai qualificat com a Paratge Natural, (PNIN Punta Falconera - Cap Norfeu). Tanmateix, al llarg de la carretera entre Montjoi i Cala Pelosa hi ha nombroses edificacions privades.



INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA La

Punta de la Ferrera rep probablement aquest nom per la riquesa en ferro dels materials ampelítics de la sèrie de Montjoi que conformen el seu substrat. Més amunt, a la Torre Morisca, hi ha afloraments de roques vulcanoclàstiques. Foto: J. Carreras

La Sèrie de Montjoi és formada per fil·lites fosques, riques en ferro. L'alteració arran de mar produeix colors ocres d'oxidació, fet que explica el topónim de Punta Ferrera (en primer terme). Foto: J. Carreras


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Les pròpies de la geozona. Algun rètol al llarg de la pista seria d’utilitat. La manca de pavimentació a partir de Montjoi causa que els afloraments més assequibles situats al llarg de la carretera es trobin en molt mal estat per l’acumulació de pols. Les pedreres poden ser un recurs d’interès geològic



recuperable, atenent sobretot a la seva posició estratègica com a mirador de primer ordre sobre la badia de Montjoi.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Recentment s’han produït algunes alteracions en els talussos de la Pista de Montjoi a Norfeu.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D'ÚS No es preveu la necessitat de dràstiques restriccions d’ús.



FITXA DEL GEÒTOP INCLÒS 4 Torre de Norfeu - Cova de Ses Ermites

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Conjuntament amb cala Rustella, és una de les localitats més emblemàtiques. Des de l’istme de Norfeu fins al cim (Torre de Norfeu) s’observa la successió estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que l’erosió ha produït una renglera de petites balmes.

La cova de les Ermites o dels Pastors representa un bon exemple d’integració de geologia i arquitectura tradicional Des del punt de vista geològic conforma una secció representativa de la part basal de la sèrie de Norfeu, amb les pisarres negres de Montjoi recobertes pels nivells de marbres i conglomerats que formen el sostre de la cova i el petit cingle. Foto: J. Carreras

ESPECIFICITATS REFERIDES A L’ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Geòtop situat a la Reserva Natural Integral de Cap Norfeu. Fins fa poc, era utilitzat per pastures.



INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA L’aflorament de la cova dels Pastors ofereix magnífics exemples d’estructures de deformació menors associades als moviments tectònics hercinians. A la fotografia, un bloc de dolomia inclòs en una matriu calcàreo-pelítica mostra una forma sigmoidal resultant del cisallament. Foto: J. Carreras

La sèrie d’esquistos ampelítics negres de Montjoi es veu afectada per nombrosos plecs a la paret occidental de la península de Cap Norfeu. Foto: E. Druguet

Vista des del mar d’un illot situat al peu dels penya-segats de Cap Norfeu, el qual presenta una curiosa forma de modelat, per la qual se l’ha batejat popularment amb el nom de El Gat. Foto: E. Druguet




RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL El geòtop es troba ben preservat. Tanmateix, atesa la importància com a patrimoni geològic es troben a faltar referències específiques que haurien d’acompanyar la retolació que s’ha col.locat a la cova de les Ermites. El traçat de camins actual no contempla els recorreguts tradicionals d’interès geològic, com és el cas de l’accés als afloraments de conglomerats situats a sota la Torre de Norfeu.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES S’han detectat grafits sobre les estructures geològiques observables i al petit cingle de la cova. També es detecta una manca d’una pla específic que permeti la utilització d’aquest important recurs geològic.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D'ÚS Es tracta d’un recurs que geològic que cal potenciar. No es considera necessari restringir el mostreig ni ús del martell amb l’excepció d’alguns afloraments situats a la Cova i en el camí que remunta la cinglera per arribar a la Torre.



FITXA DEL GEÒTOP INCLÒS 5 Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calç

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Als penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la península de Cap de Creus. Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques, preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. Des de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la plataforma de la península a l’extrem SE. Aquesta superposició de carbonats també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la part inferior del Rec.

La façana oriental de la península de Cap Norfeu pel seu caràcter de penya-segat transversal a les estructures mostra la secció més representativa dels materials i dels plecs que els afecten. Foto: J. Carreras



ESPECIFICITATS REFERIDES A L’ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Geòtop situat a la Reserva Natural Integral de Cap Norfeu. Fins fa poc el sòl era utilitzat per pastures.

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA Estructures de plegament afectant a les sèries carbonatades de Cap Norfeu. Foto: J. Carreras

El camí del Rec de la Calç, a la vessant septentrional de la península de Cap Norfeu. Foto: J. Carreras



Una altra vista dels penya-segats de Cap Norfeu on s’aprecia la complexitat tectònica amb nombrosos plecs, així com una cova resultant de l’activitat càrstica recent. Foto: J. Carreras


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL El geòtop es troba ben preservat. El traçat de camins actual no contempla els recorreguts tradicionals d’interès geològic, com es el cas de l’accés als afloraments situats en els penya-segats orientals i al Rec de la Calç.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES A tot Norfeu es detecta una manca d’un pla específic que permeti la utilització d’aquest important recurs geològic.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D'ÚS Es tracta d’un recurs geològic que cal potenciar. No es considera necessari l’establiment d’una dràstica limitació en el mostreig i ús del martell amb l’excepció d’alguns afloraments situats a la Cova i en el camí que remunta la cinglera per arribar a la Torre.



FITXA DEL GEÒTOP INCLÒS 6 Pla de la Guardiola

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Aquest geòtop es diferencia de la resta de localitats per correspondre als afloraments de la part alta de l’anomenada Sèrie de Cadaqués. Es tracta d’una sèrie monòtona d’alternança de gresos i pelites situada estratigràficament per sota la sèrie de pissarres negres de Montjoi i la variada sèrie carbonàtica i detrítica de Norfeu. En aquesta sèrie i especialment en els afloraments situats en el talús de la carretera que baixa cap el barranc de Jòncols hi ha magnífics afloraments on es poden apreciar alhora les característiques de la sèrie i les estructures tectòniques lligades al plegament i a l’aparició de foliacions. Els afloraments de la vora de la carretera han esdevingut recursos geològics amb finalitat didàctica clàssics, atès que són visitats any darrera any per estudiants de Geologia. També aquests afloraments solen ser inclosos en recorreguts generals on es tracta de mostrar els trets essencials de la geologia del Cap de Creus.

Els plecs que afloren al talús de la pista de Norfeu a Jóncols constitueixen un magnífic recurs didàctic. A la fotografia es poden veure plecs que afecten els estrats de la sèrie de Cadaqués, així com una foliació de pla axial associada als plecs, més perceptible a la zona de xarnera (part superior esquerra). Foto: J. Carreras



ESPECIFICITATS REFERIDES A L’ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Les pròpies de la part interior de la geozona. El geòtop queda situat en el domini del Parc Natural, a l’interior de l’espai qualificat com a Paratge Natural (PNIN Punta Falconera - Cap Norfeu). En el passat, gran part de la geozona va ser dedicada a una zona de repoblació forestal produint-se, per tal finalitat, uns aterrassaments mecànics que varen malmetre el valor paisatgístic de part d’aquest espai.

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA Estructures sedimentàries i tectòniques en la sèrie de Cadaqués. L’estratificació sub-vertical és transectada per una foliació tectònica moderadament inclinada cap a l’esquerra. Aflorament vulnerable per trobar-se situat al talús de la pista entre La Pelosa i la cruïlla de Norfeu. Foto: J. Carreras


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL La majoria d’afloraments, essent situats a peu de carretera no pavimentada, es troben normalment en un estat lamentable per acumulació d’una grossa capa de pols. Seria recomanable el condicionament d’aquest vial de comunicació, però



amb cura específica de no malmetre els afloraments situats al talús. Caldria preveure espais d’aparcament en alguns indrets del recorregut entre cala Pelosa i el barranc de Jòncols. L’indicació dels afloraments d’interès geològic també seria una tasca molt recomanable.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES L’impacte més negatiu és el derivat de l’acumulació de pols.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D'ÚS Es tracta d’un recurs geològic que cal potenciar. No es considera necessària establir una dràstica limitació en el mostreig i ús del martell, amb l’excepció d’alguns afloraments situats al talús de la carretera.

generalitat de catalunya departament de medi ambient i...

Documents