8 • EL BRUEL 49 - PRIMAVERA 2005

L’activitat pesquera al golf de RosesEl golf de Roses, situat davantmateix dels Aiguamolls de l’Em-pordà, s’estén aproximadamentdes de cap Norfeu fins al capd’Oltrera (prop de les illesMedes). Els fons són majorità-riament tous (sorres i fangs) ide profunditat feble (20-40metres), tot i que a la zona mésexterna s’assoleixen ràpidamentels 80 metres. Al golf de Rosess’hi practica bàsicament una pesqueria artesanal, amb botsde petites dimensions (sovint de menys de 6 metres d’es-lora), on normalment hi treballen entre un i dos pesca-dors. S’utilitzen diferents arts de pesca artesanals com eltremall, la solta, el palangre, els catúfols per a poproquer (Octopus vulgaris) i les gàbies per a bivalves. Aques-ta darrera modalitat de pesca (marisqueig) és la més prac-

ticada en el Golf, tot i que el nombre de pesca-dors que utilitza un o altre art

fluctua segons el mes i l’any.La pesca artesanal al golf

de Roses és una activitatque es practica des de fa

segles i ha apor-tat al llarg de la

història uns bene-

ficis importants a les comuni-tats de pescadors locals, lesquals han anat transmetent elsseus coneixements i tradicionsde generació en generació. Elgolf de Roses sempre ha repre-sentat un recer excepcional perals pescadors davant el vent ila mar de tramuntana domi-nants a la zona, cosa que anti-gament obligava a sortejar elscaladors entre els pescadors.Els pescadors artesanals de

Roses tradicionalment han compaginat la pesca a la costarocosa del cap de Creus amb la pesca al Golf. Actualment,la pesca representa una activitat econòmica minoritària sies compara amb altres activitats locals com ara la indústria,l’agricultura i el turisme. Tot i que les captures són min-ses, aquestes tenen una qualitat i un preu relativamentelevats perquè els desembarcaments són diaris (els productespesquers es comercialitzen frescos) i la demanda és eleva-da. Els ports més importants de la zona són el de Roses il’Escala, d’on procedeixen el major nombre de pescadorsque treballa al Golf.

Les espècies comercials del golf de RosesAls fons fangosos i sorrencs del golf de Roses hom pottrobar una gran diversitat de peixos i invertebrats, majo-ritàriament de fons tous, bé sigui perquè hi viuen per-

L’aport de nutrients dels rius Muga i Fluvià, la poca fondària i altres característiques fan delgolf de Roses un lloc amb una gran quantitat i diversitat de recursos pesquers, encara quealgunes espècies mostren clars símptomes de sobreexplotació. En aquest article es repassen

les espècies comercials que viuen al golf de Roses i la seva problemàtica.

RECURSOSPESQUERSDEL GOLF DE ROSES

Vista aèria del golf de Roses

pop

DELI

SAAV

EDRA

manentment o perquè en determinats moments del seucicle de vida hi estan de pas per finalitats reproductoreso de reclutament. Pel que fa als peixos, la majoria són espè-cies costaneres com el pagell (Pagellus erythrinus), l’espa-rrall (Diplodus annularis), el rom (Psetta maxima i Scoph-talmus rhombus) o la mabre (Lithognathus mormyrus). Tam-bé hi trobem, en certes èpoques de l’any, els reclutes(juvenils) de peixos que busquen refugi i aliment als fonssomers del Golf, bé siguin d’espècies pelàgiques com lasardina (Sardina pilchardus) i l’anxova o seitó (Engraulisencrasicolus), bé sigui d’espècies demersals com el moll defang (Mullus barbatus). A la zona més propera a les des-embocadures dels dos rius que aboquen al golf de Roses(la Muga i el Fluvià) hi trobem espècies marines quebusquen aliment dins les riques aigües d’origencontinental, com per exemple la llissa (Mugil sppi Liza spp). A la part exterior (més pro-funda) del Golf hi trobem peixos de mésfondària com el lluç (Merluccius merluc-cius).

Pel que fa als invertebrats, cal destacar per la sevaimportància comercial el llagostí (Penaeus kerathu-rus) i la sèpia (Sepia officinalis), que venen a repro-duir-se en determinats mesos de l’any als fons produc-tius del Golf, cosa que és aprofitada pels pescadors. Final-ment, cal destacar la presència de força gasteròpodes

comercials com el cargol depunxes (Bolinus bran-daris) i de bivalves comla tellerina (Donax trun-culus), la cloïssa (Tapes

decussatus), la rossellona

o xirla (Chamelea gallina), el petxinot de sang o lluenta(Callista chione), la navalla (Ensis spp), l’ou ratllat (Acan-thocardia tuberculata) o l’ou blanc (Mactra corallina). Elsbivalves i cargols són animals amb una capacitat de des-plaçament limitada, raó per la qual és molt important peral seu desenvolupament poder mantenir el seu hàbitat en

bones condicions, ja que davant de qualsevol impac-te (contaminació, extracció de sorres, etc) no podenfugir i buscar nous llocs per a viure.

Algunes d’aquestes espècies mostren enl’actualitat símptomes de sobreexplota-ció o han esdevingut escadusseres o rares.

Així per exemple, espècies com la rajada o clavella-da, el rom, el llenguado (Solea vulgaris), la rosse-llona o xirla , l’ou ratllat i el bivalve Donax semis-

triatus (espècie semblant a la tellerina però amb estriesmarcades a la zona posterior) han esdevingut rares,

mentre que la captura d’altres espècies com el llagostí ola tellerina han disminuït considerablement. A més, elspescadors artesanals han hagut d’afrontar l’acció il·legald’algunes barques d’arrossegament que esporàdicamententren a pescar als fons poc profunds del Golf. Aquestasituació ha provocat que en els darrers anys s’hagi produïtuna progressiva desaparició dels pescadors artesanals algolf de Roses. Amb tot, la normativa pesquera ha inten-

Les embarcacions més freqüents al golf de Roses són les barques de pescadors artesanals que pesquen espècies costaneres com el llagostí o l’orada.

ARXI

U AP

NAE

tellerina

navalla

cloïsa

llenguado

llissa

10 • EL BRUEL 49 - PRIMAVERA 2005

tat promoure una pesca sostenible tot i regulant l’esforçpesquer i establint vedes estacionals de captura per algu-nes espècies com la tellerina.

El golf de Roses: un hàbitat essencial per a les espèciesmarines d’interès pesquerTot i que a molts indrets s’ha demostrat que existeix unfort lligam entre l’hàbitat de les espècies d’interèscomercial i la producció pesquera, la gestió pesquera anivell mundial s’ha basat històricament en la limitació del’esforç de pesca, de les captures totals i de la captura dedeterminades etapes de la vida de l’espècie (normalmentdels juvenils), i quasi mai ha tingut en compte la gestióde l’hàbitat dels organismes. Des de fa uns anys es comen-ça però a reconèixer la importància de la conservació i lagestió de l’hàbitat de les espècies comercials per assoliruna pesquera sostenible. Concretament, cal identificaraquelles zones i hàbitats que siguin més importants per ala producció pesquera (els anomenats Hàbitats Essen-cials). Els Hàbitats Essencials de les espècies marinesinclouen aquelles aigües ifons necessaris per a la sevareproducció, alimentació icreixement. Sense els Hàbi-tats Essencials, les espèciesno podrien mantenir ni laproductivitat necessària per una pes-quera sostenible ni contribuir ecolò-gicament als ecosistemes aquàtics.Per tant, s’han de protegir aquestsHàbitats Essencials per tal de con-

servar les poblacions de peixos comercials, la pesca i elshàbitats. Força estudis científics arreu del món han evi-denciat la importància de les aigües costaneres i de leszones humides adjacents (maresmes) com a Hàbitats Essen-cials d’espècies marines comercials. La importància d’a-questes zones rau en la seva complexitat estructural il’alta productivitat primària, la gran disponibilitat ali-mentària i el baix risc de predació associats a aquesteszones. Malauradament, és justament a les aigües costa-neres on la influència humana és més gran. La destruc-ció dels hàbitats costaners i de les zones humides neces-sàries per a la posta i/o reclutament d’espècies pesqueresdegut a construccions, l’ancoratge d’embarcacions, la con-taminació, l’eutrofització, la introducció d’espècies exò-tiques o l’aparició de marees roges és avui en dia un pro-blema molt greu.

Hom pot afirmar que el golf de Roses constitueix poten-cialment un Hàbitat Essencial per a força espècies mari-nes comercials. Els estuaris de la Muga i del Fluvià (toti que són petits i no sempre estan connectats a mar), il’aigua abocada a mar per ambdós rius (que aporten els

nutrients necessaris per a augmentar la producti-vitat primària) són dos factors importants perals recursos marins del golf de Roses. Hi hamoltes espècies que es beneficien d’aquestes

aigües riques en nutrients: des de la sèpia iel llagostí, que hi venen areproduir-se, les llises (Mugilspp) o els llobarros, que hitroben aliment abundant,fins a molts bivalves fil-

Recursos pesquers del golf de Roses

Les gàbies sónutilitzades per ala pesca debivalves en fonssorrencs del golfde Roses.Constitueix untipus de pescaartesanal i es fa,com el tremall,la solta, elpalangre i elpalangró, ambpetits bots depesca.

llobarro

orada

ARXI

U AP

NAE

EL BRUEL 49 - PRIMAVERA 2005 • 11

tradors que hi viuen per-manentment. Tots ells esbeneficien de la gran quan-titat d’aliment al Golf.Així, s’ha demostrat cien-tíficament que un incre-ment de les descàrreguesde la Muga afecten posi-tivament la reproducció

i les captures de la tellerina i del llagostí. A més, les maresmes costaneres connectades amb la mar

juguen un paper cabdal en el cicle de vida de moltes espè-cies marines com el llobarro (Dicentrarchus labrax) i l’ora-da (Sparus aurata), les quals hi migren estacionalment pertal de beneficiar-se de les condicions òptimes d’alimenta-ció i de creixement que hi troben dins (més aliment i tem-peratures més elevades). Com a cas proper ben estudiatpodem anomenar les llacunes costaneres del Llanguedoc-Rosselló. Tot i que aquest tipus de maresmes van existir alsAiguamolls de l’Empordà fins fa relativament poc (on s’hiobtenien captures importants d’algunes espècies marines),actualment la connexió a mar de les mateixes s’ha perdut obé la seva morfologia s’ha modificat tant (ex: grau de San-ta Margarida) que malau-radament han perdut el seupaper en el cicle de vida deles espècies marines.

Caldria doncs preservarel singular medi marí queconstitueix el golf de Roses.Una de les formes més efec-tives seria l’extensió cap algolf de Roses dels tres espaisprotegits existents a les proximitats: cap de Creus al nord,aiguamolls de l’Empordà a l’oest i illes Medes al sud. S’hademostrat a diferents zones protegides d’arreu del mónque la creació de reserves marines comporta a llarg ter-mini no només un increment de la diversitat biològica ide la qualitat dels hàbitats marins sinó també un incre-ment de l’abundància, la biomassa, la condició física, latalla mitjana i finalment de les captures d’algunes espèciescomercials.

JOSEP LLORET

Institut Ciències del Mar (CSIC) lloret@icm.csic.es

MONTSERRAT RAMON

Centre d’Aqüicultura (IRTA) mramon@icm.csic.es

Dibuixos: TONI LLOBET

Palangró o "palangrillo", ormeigd'ham, a bord d'una embarcacióartesanal.

ResumenEl Golfo de Roses, situado frente el Parque Naturaldels Aiguamolls de l’Empordà, se compone básica-mente de fondos de arena y fango poco profundos(20-40 metros), si bien en la parte exterior se alcan-zan rápidamente los 80 metros de profundidad. Eneste golfo se practica una pesquería artesanal median-te embarcaciones de pequeñas dimensiones que utili-zan distintos artes de pesca. La pesca aquí representauna actividad económica minoritaria comparado conel turismo si bien las capturas tienen un precio relati-vamente alto.

En el Golfo de Roses encontramos una gran diver-sidad de peces e invertebrados marinos que vivenallí, como la almeja (Tapes decussatus), el corruco (Acan-thocardia tuberculata) o el rodaballo (Psetta maxima yScophtalmus rhombus); que están de paso, como el ras-pallón (Diplodus annularis) o la herrera (Lithogna-thus mormyrus), o que utilizan los productivos fondosdel Golfo bien sea como lugar óptimo para su reclu-tamiento (ej: salmonete de fango Mullus barbatus osardina Sardina pilchardus) o para su reproducción (ej:sepia Sepia officinalis o langostino Penaeus kerathurus).

Algunas de estas especies muestran síntomas de sobre-explotación (langostino), y otras han casi desapareci-do del Golfo, como p.e. el lenguado (Solea vulgaris),la raya (Raja asterias) o la chirla (Chamelea gallina).Como consecuencia de esta situación se ha produci-do una progresiva disminución del número de pesca-dores artesanales en el golfo.

La gran productividad de las aguas del Golfo deRoses hace de él un hábitat esencial para muchas espe-cies comerciales costeras. El aporte de nutrientes yagua dulce por los dos ríos que desembocan en el gol-fo (Muga y Fluviá) tiene una repercusión positiva sobrela productividad local, lo cual favorece las especiescomerciales que habitan o frecuentan el Golfo. Aun-que los estuarios de estos dos ríos son pequeños, suexistencia es importante para algunas especies comoel pardete y el galupe (Mugil spp y Liza spp) o la lubi-na (Dicentrarchus labrax). Lamentablemente, la cone-xión que antaño guardaban algunas marismas de losAiguamolls de l’Empordà con el mar y que permití-an la migración estacional de muchas especies dentrode las mismas en busca de mayor alimento o protec-ción, actualmente ya no existe, lo cual ha perjudica-do la productividad de algunas especies marinas. Encualquier caso, el Golfo de Roses es un hábitat esen-cial para muchas especies marinas de interés pesque-ro que merece proteger.

sèpia

Peix atrapat en una solta calada amar, art de xarxa utilitzat pelspescadors artesanals.

ESCOLA DE CAPACITACIÓ NÀUTICOPESQUERA DE CATALUNYA

JOSE

P LL

ORET