GASETA DE LES AIITSz15 NOVEMBRE 1925 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCII I TORRES Åu 37

«L'ofrena», per Manuel I-Iugué (1924.)

11Ian®io

E Ji el món internacio-nal de . l'art en Ma-

nuel Hugué—el nos-tre i'sIanuel Hugué —,és més conegut ; per lessis lletres del . seu dimi-nutiu d'origen espanyolManolo.. .

Manolo -- que elsfrancesos pronúncienManoló, amb un _ fortaccent a la o final —és,doncs, el veritable nom,la veritable signaturaestèticament professio-nal de l'artista.

Per la meva part, nol'he designat, no el sa-bria mai designar d'al-tra manera_.

.:

Conec, aprecio i ad-miro aquest noble i sin-guiar escultor de llargaLlata.

En el meu primer lii-bre Arle rj Arlislas, versl'any 1911. vaig dedi-Lar-li un breu assaig,on palesava ja cl meuinterès extraordinari, elmeu entusiasme més es-collit a la seva intenció.

En Manolo no és,potser, un gran escul-tor — (això de gran, al-trament, resulta, a vol-tes, una cosa molt elàs-tica, i fins i tot, gosaréa dir, una cosa moltcircumstancial) — En _Manolo no és, potser,un gran escultor.

Es, però, decidida-ment, l'escultor intel-ligent, l'escultor fi, l'es-cultor refinat . per ex-cel lència.

La qualitat del seu•estil — en els seus bonsinstants, que no sónpocs — és d'una qua-litat de primer ordre.

El to — quan, l'en-certa de ple — és per-

fecte.Cal tenir en compte

per a judicar l'obra de1'agudíssim mestre deCeret, com per a judi-ar l'obra dels seus pa-

rions cine malden, avui, per a asso-lir una alta superació de l'esperit enuna època espessa de matèria, caltenir en compte les dificultats tèc-niques derivades directament de l'a-narquia a utodidàctica i de la mancad'ofici preliminar que han desviat oparalitzat tantes mans selectes de lavia positiva de la perfecció.

La perfecció a la nostra època ésUn «a peu près».

Tot el que manca de perfecció, elsmillors saben omplir-ho, però, d'al-tres substàncies, d'altres condimen-tacions, d'altres pebres, i sals i mos

-tasses adicionals.L'art contemporani és un platpicant.Hi ha una abur cJor de salsa.Hom ha de saber, però, cercar, a

través les espècies i les drogues con-

tingents,els trossos substanciosos quehi pugui haver de plàstica perennal.

En el cas del nostre Manolo, si:.hom examina amb detenció la sevaobra, poc nombrosa però escollidís-sima— escollidíssima, àdhuc, en lesseves defallences més accentuades —,trobarem mostres escultòriques d'una-positiva gràcia, d'tuia subtil veritat,d'tnla cquintaessenciada bellesa for-mal.

Les millors obres d'en .Manolo són;les més sintètiques.

Dins l'àrea de la síntesi, en Ma-nolo, que és un gran lògic intuitiu,a la manera dels místics, ha obtin-gut uns efectes d'una importànciadecisiva.

Sembla, 'talment — em refereixo,és clar, als seus moments reeixits —,

com si la flor dels tres o quatre art,escultòrics millors del món s'hagues-sin condensat fragmentàriament enun perlil de testa, en wi plec decoll, en un recolze de bras, en unacorba de genoll d'una de les figuresd'en Manolo.

El que atorga, però — repetim-ho,abans de posar punt, una -volta en-cara, —el que atorga, però, mésvalor a la seva obra, és abans quetot, i, per damunt de tot, la sevaintel•ligència.

La seva intel • ligència en concen-tració i en radioactivitat constant.

La seva inteHigència, que de talifina; de tan penetrant, de tan subtilque,és, •• li . fa, per a dir-ho així, dedóble sensibilitat. J

JOSEP MARIA Jqr. .

La I=L Exposi-ció general(l'art 1 itúrgie

E ls «Amics de l'ArtLitúrgic» anuncien

per al dia 28 de no-vembre fins a 1'11 dedesembre la. la Exposi-ció general d'Art Litúr-gic, que compendrà 1'ar-cluitectura, escultura,pintura, orfebreria, in-dumentària, mobiliari,brodats, vidres, gra-vats, teixits i totes lesaltres arts i indústriesaplicables al culte cris-tià. Els Amics de l'ArtT.itúrgic posen totllur esforç per tal queaquesta exposició siguiun veritable i fecundesdeveniment que desemperti l'activitat i la ins-piració dels nostres ar-p istes i a la vegadaalliçoni i entoni al nos-tre públic format delsque regeixen ó prote-geixen les nostres es-glésies .

Certament era horaja de què entre nosal-tres, oil s'amaguen tan-tes possibilitats, es pro-mogués la qüestió del'art sagrat: .que es fesrecompte del que s'hafet i s'aplegués en uáseleccionat conjunt a fique, sense paraules inomés amb obres, res-tés fet l'elogi del nos-tre noble art sagrat -itambé, silenciosamenti sense al • ludir-hi, tam-poc, restés feta la con-demnació implacabled'aquest altre art sa-grat que abarragana elseu venerable títol.

Els A. de 1'A. L. es-peren reunir en la SalaParés un triat resum detot el millor que s'hafet en tots els ordresde . l'art cristià durantaquests últims anys.Per deixar ben dibuixa -da tota l'evolució d'a-questa branca del nos-tre art, creuen que és dellei encapçalar aquestaexposició amb les obres

(lue deixaren aquells malaguanyatsarquitectes en Joan Martorell i enGallissà que tan heroicament es de-bateren contra les circumstàncies queels oprimiren: Ells de fet començarenen la nostra terra la respectuosa re-novació del nostre art litúrgic, quehavia d'empendre una tan forta igenial embranzida amb en- Gaudí.Ells deixaren endarrer 1a ila pintura, les quals en aquestaposició per a contemplar-les na cal-drà pas girar els ulls en un passat.gaire llunyà. De manera que darrerad'aquells eminents arquitectes ha deseguir immediatament tota aquestaprocessó d'artistes actuals que ambfort sentit religiós i català han anatplasmant i embellint tota aquestapart externa del nostre culte.

Aquesta recapitulació artística re-

aa's

Retrat de l'escultor Manolo» amb el seu ca (1924).

A l'estable», baixrellcu cn pedra, per M. Hugué.

GASETA DE LES ARTS N.0 37

part pràctica. La indumentària li-túrgica anirà acompanyada d'unsuplement amb patrons per la con-fecció de casulles amples, dalmàti-ques, túniques, capes i albes.

De manera que entre l'Exposiciói l'Anuari creiem que es podrà donaruna bona falconada a l'opinió, al'atenció dels artistes i del públic,

i és d'esperar que en la segona expo-sició d'art litúrgic les obres seranencara més afinades i litúrgicamentmés orientades i que serà major elnombre dels artistes que hl concor-rin, a molts dels quals l'exposiciód'enguany els haurà collit despre-vinguts.

MANUEL TnENS. PVRE.

N'Areadi Mas i Fontdevila

pertany aquest celebrat artista ala fornada neo-clàssica de l'ac-

tual renaixement pictòric català.Nascut a Barcelona en 1852, era janls disset anys un dels millors deixe-bles de l'Escola Provincial de BellesArts, comptant-lo el mestre Cabaentre sos preferits.

Aquell ambient d'academisme ri-gorista en el oi al s'anava desenrot-

llant el temperament del jove Mas.i Fontdevila, havia d'influir podero-sament en la formació de la sevapersonalitat, fent -lo abans de tot undibuixant impecable, un aimador dela perfecció de la forma.

Es conta d'ell que, desitjós demanejar els colors, va intentar aprecs del seu professor pintar unesmans, i com la modelació de les

ligiosa és , el , que intenten fer. elsA. de 1'A. L. en aquesta properaexposició. I donat aquest criteri japot deduir-se que moltes coses ex-posades no tindran la frescor in-édita, per bé que potser" tinguinencara el vigor suficient per ésseruna revelació per molts.

Però al costat d'aquestes cosesd'un cert regust històric s'aplegaranamb major abundància —tota laque permeti la Sala Parés —lesproduccions actualíssimes i, inèditesde l'art litúrgic català que fan honora la nostra terra. 1 aquesta :ha d'és-ser l'hora -de vindicar, davant d'unpúblic ben nombrós i barrejat, elsartistes que les han produït. Aquestaha d'ésser l'hora de promulgar-lesdavant d'aquest mateix .públic quesovint els haurà prostergat ambl'enlluernament d'una purpurina cri-danera o amb l'excusa còmoda cl'unagasiva economia que vol comprara la vegada la quantitat i la qua-litat.

Tots aquests artistes reunits enla propera exposició han de donar lalliçó de bon 'gust, de dignitat, deseny i fins de sacrifici a tots els que

Testa de nena, frae vent de La noietaasseguda», per M. Hugué.

compren i a tots els que venen pera les esglésies. Ells han d'atiar ladignificadora rivalitat que ha de fermés exigent als fidels que compren iha de fer més preparats i respectuo-sos als nostres artistes i industrialsque treballen amb més o menyssomnolència per als nostres temples.I així aquesta exposició sigui una em-penta vigorosa que somogui i despertiel nostre art sagrat i l'animï a seguirels nous viaranys i les noves perspec-tives que li ofereix l'art modern.

I perquè aquesta .11içó no siguiuna cosa fugitiva i esborradissa, els

• A. de 1'A. L. no la volen confiar pasdel tot a la memòria dels especta-dors, sinó que la volen perpetuar enlletres de motllo i en gravats dinsl'Anuari dels Amics de l'Art Litúrgic,d'imminent aparició, on es publica-ran els exemplars més apreciablesd'aquesta exposició i siguin així unrecordatori i una guia constant pelsrectors o benefactors d'esglésies. 1al mateix temps, per tal de facilitarles tasques dels artistes i dels in-dustrials d'art sagrat, es publicaranen el mateix Anuari uns estudis sig-nats pels Rnds. Josep Gudiol, JosepTarré i el qui sotscriu que formarancom el codi canònic al qual hauré nde subjectar els artistes llur treball.Aquests estudis versaren sobre 'laconstrucció d'esglésies (Tarré), cons-trucció d'altars (Trens) i indumen-tària litúrgica (Gudiol). En tots ellshi haurà una part històrica i una

mateixes no correspongués als seusdesitjos, va deixar la paleta a recó.per una llarga temporada, donant-seen cos i ànima a l'exercici del dibuixi a l'estudi de la composició.

Fou en 1872, és a dir, als vint'anys, quan va decidir-se a exposarel seu primer quadro en tina galeriaexistent llavors al carrer de les CortsCatalanes. S'anomenava aquesta pri-micia pictòrica «La dormilega», irepresentava una noia de servei,cansada de trescar, que s'havia dor-mit a la cuina. L'obra del novellpintor -va cridar l'atenció dels intel-ligents i meresqué que la crítica lireconegués notables qualitats de pin-tor colorista. Aquell mateix anydonà a conèixer «Joventut », valentapintura que es decantava oberta

-inent cap a l'escola realista, quincapdavanter fou el malagizanyatSimó Gómez, que era tingut per unrevolucionari del seu temps. L'aca-balat paisatgista En Josep Masriera,decidit protector dels joves artistesde talent, va adquirir el quadre«Joventut» per a la seva notablegaleria.

L'èxit assolit amb aquesta pinturade la qual es parlà molt entre els

Testa d'home, per M. Hugué

artistes, va decidir a en Mas i Font-devila a anar a Madrid per a sado-

llar-se d'art en el Museu del Prado.Allí, fent nombroses còpies delsgrans mestres amb una fidelitatexquisida, les quals venia com a pabeneït, mentre s'anava afinant enla visió del colorit, perfeccionant-seen el mecanisme i adquirint una fac-tura desinvolta i agradosa.

Planava, però, damunt son esperitdisciplinat la inlluència poderosa delcolorisme imperant, que anava fentescola amb l'enlluernament que pro-duïen les màgiques coloracions delgenial Fortuny, al qual seguien deprop artistes de tant de mèrit com.en Casanovas Estorach, en Moragasi l'Agrasot. Sots aquelles influènciesva pintar la seva formosa tela «Eldarrer cistell», en la qual es veia unadona que, portant un gran cistel lde raïms, travessava una vinyaamarada de sol. Exposada l'obra aun salonet del carrer d'Escudillers,meresqué xardorosos elogis de lapremsa i la visita de la Barcelonaintellectual, mercès a la seva no-vetat i al seu colorit brillant i benenter. Avinentment, el novell pintors'havia deixat vèncer pel corrent demoda, i s'allunyava de la veritatper tal d'aconseguir la formosuradels colors brillants i altament de-coratius.

Per aquell temps (1874) morí sob-tadament a Roma el gran pintor ca-talà Marian Fortuny, quina pèrdua

«Estudi», per A. Mas i Fontdevila (òpoca de la seva estada a Roma. 1887.)1YIuseu cle Belles Arts de Barcelona.

«Divendres Sant»; per A. Mas i Fontdevila (Museu de Belles Arts de Barcelona 1896.)

N.° 37 GASETA DL LE S ARTS .3

insospitada fou prolundament sen-tida en tat el món de l'art. Aquesttrist succés deixà vacant la plaçapensionada per l'Ajuntament de Bar-celona, existent a l'Escola Espanyolade Belles Arts de la ciutat del Tíber,la. qual, després d'uns exercicis bri

-llants i força renyits, fou adjudicadaa en Mas i Fontdevila. No cal diramb quin entusiasme el novell pintor:s'encaminà envers la capital d'Itàlia,ni quina cura posà en adaptar-se al'ambient que el rodejava. El seutemperament, dúctil a més no po-suer, s'anà plegant a les exigènciesdel preciosisme, acabant per con-vertir-lo en un detallista deliciósque seguia . d'aprap les petjades delpintor de Reus.

Fruit saborós d'aquella època delluita i d'entusiasme, de recercade noves orientacions i de noblesafanys de produir obres ben sentidesi plàsticament perfectes, é, el seuquadre «Noi pompeià», existent alMuseu Municipal de Barcelona, obranotable per la valentia que demos-tra dintre l'academisme rigorós al.qual pertany. D'aquell temps sóntambé nombrosos estudis de figuravestida i _nuat_ que. bé podria Pirrarel més exigent pintorvuitcentista.

Cosa estranyat Cor-rent per aquella terra

tan pròdiga en temespictòrics, treballantsens treva a Venècia, aRoma i a Nàpols, tardàpoc a anar-se allunyantdel colorisme magníficd'en Fortuny, i es de-cantà de nou cap el rea-lisme vigorós, cap a lapintura de gènere estu-diada del natural, se-guint les fermes petja--des de Morelli, Mancinii Dalbono, tinguts amb1'ao per artistes veristesi sincers.

Una de les primeresteles d'aquesta èpocaexposada a Madrid, opa1 enviava sovmt, cridàIort.ament l'atenció,tant, que fou adquiridapel ret Alfons XII; la-qual cosa acabà cl'arro-donir la bona reputaciód'artista inspirat i cons-•cient que s'anava con-•querint a força d'estudi1 de treball.

En Mas i Fontdevila,entrà de ple a la vidade l'art, i pintà valen-tes figures a filena llum,a el misteri cic les Lla

-cunes Pontines_amb ses

a Sitges, la blanca Subur del sorramd'or. L'artista es sentí corprès da-vant la beutat d'aquella platja. Laserenar de la vila, l'eatesa dels oli

-verars i de les vinyes que es perdencap a ponent amb sos claps de verdque mai s'acaben, entendriren elseu cor d'home sentimental, i lablavor del mar llatí on es reflectia elblau immanent del cel, li entrà pelsulls liras a l'ànima, donant-li unagran fretura de pintr. I fou ell quiabans que ningít ens dònà a conèixeraquell esplèndicl bocí de terra queha sigut per ell i per altres artistescatalans, una déu abundosa de temespictòrics ruralistes.

L'estada d'en IIas i Fontdevilaentre nosaltres no ha sigut passorollosa; donat de ple al cullin delseu art favorit, ha fet vida de frarebenedictí, sense cercar mai l'aplau-diment ocasional de les multituds.Ha treballat a consciència pel goigde fer-ho, prenent l'art com unareligió, i així ha vist arribar la ve-llesa, voltat del respecte i de la con-sideració dels' seus companys. Allíen el recés espiritual del seu taller,l'anaren a cercar ben aviat nombro-sos editors per a confiar-li la il lus-tració de moltes produccions cab-dals de les literatures espanyoles iestrangeres, motiu pel qual en Masi Fontdevila ha exornat amb magní-fics dibuixos La Española Inglesa,Calen dau, La Vida es Sueño, El Al-calde (le Zalamea, Solilul, Jocelyn inombroses obres de Lope de Vega,Moreto i altres autors clàssics, aixícom de literats contemporanis, comMatilde Alanic, els germans Quinte-ro, etc., etc. El seu treball de dibuixescampat per illustracions i revis-es, és també copiós, i el coloca

en un dels primers llocs entre elsdibuixants que han florit a Cata-lunva de mig segle ençà.

Si els editors anaven a sorpendre'1en la solitud del seu estudi per aomplenar-lu d'encàrrecs, també ensortien ben sovint sense fer remornotables pintures que, a instànciesdels bons amics, anaven a conquerirfama i profit pel seu autor; :recordem`»La 'Verema »; «La guardiana d'iu-

L'eximi pintor en Arcadi Masi Fontcicvila.

diots» »A la platja» i altres que feiencap als museus o anaven a enriquirles millors col leccions particulars deMadrid, París, Roma, Londres iNova York, així com d'algunes , ca-pitals de l'Amèrica del . Sud, en lesquals és tinguda en molta estimala firma d'aquest pintor; el sea lx•e-ciós qualdre «Corpus Christi», premiatamb .medalla d'or a l'ExposicióNacional de Madrid de l'any 1887,fou després 'adquirit pel Govern; al'Exposició Universal de Barcelona(1888) obtingué medalla d'argentper un quadre de costums que licomprà la infanta D. Pau; a laprimera Exposició de Belles Artsbarcelonina s'en emportà la primeramedalla de pintura la tela «El llacde Nemi», que passà al MuscaMunicipal, i l'any 1896 obtingué me-dalla d'or la seva formosa obra «Di-

vendres Sant », una deles més ponderades queha produït el llorejatpintor.

Avui, havent tombatja la seixantena, en iVlasi Fontdevila treballaencara amb tot el dalerde la joventut i segueixfigurant en el claustrede professors de l'Esco-la Provincial de BellesArts, de la qual és undels mestres més esti-mats.

La producció d'aquestartista es distingeix peruna gran fermesa en eldibuix i una notablesobrietat en el colorit,que mai, però, empat li

-deix, sinó que, pel con-trari, conserva semprela seva força; i per unafany mai afeblit d'a-propar-se al natural,si tracta la figura, quedomina del tot, com sies llença a fer marines ipaisatges, les quals bensovint serveixen de fonsa agrupaments de figu-res fets amb un granencert i coHocats en unambient ben estudiatque els lii escau pérfeç-tament. Es, doncs, unhome posseïdor d'unasòlida- cultura artística,

riques coloracions, i marines ferés-tegues i amarades de sol, quins temesarrencava a la casta de Capri.

Acabada que fou la pensió de quèfruïa, en Mas i Fontdevila volguéconèixer la Itàlia tota, i passà llar-gues temporades a Nàpols i a Ve-nècia, pintant sempre. Després passàa París, on féu coneixença amb elsartistes celebrats d'aquell temps;visità altres capitals d'Europa, pe.rtal de conèixer l'estat de la pinturacontemporània en diferents països,i l'any 1886 tornà definitivament alterrer nadiu, en plena floració delseu talent i de les envejables apti-tuds que tresorejava, per a ésserun artista meritíssim. Tenia llavorstrenta-quatre anys.

hrteressant i valuosa és la pro-ducció que de ses excursions perl'estranger ha deixat en Mas i Font

-devila, mereixent ésser esmentadacom una de ses pintures categòri-ques la tela «Venècia», en la qualcns ofereix una . visió dels canalsmeravellosament exacta de llums, decolor i de detalls.

Una volta establert a Barcelona,on seguia pintant de ferm, en Masi Fon-tdevila s'arribà per etzar fins

Túmul al Comte de Perelada, en el Convent de Sta. Ca-terina de Barcelona. Projecte de Manuel Tramulllas.Gravat d'Ignasi Valls. Biblioteca del Seminari de

- Barcelona (Miscel-lània Torres Amat).

GASETA nr LES A1{TS ]^o 37

Túmul a Carles III a Vilanova i Geltrú. Gravalde la Biblioteca del Seminari de Barcelona.

(Miscel lània F. Torres Amat).

Túmul a Felip V a la Universitat de Cervera, obrade Pere Costa, escultor i arquitecte. Gravat perIgnasi Valls. Prova de la Biblioteca del Seminari

de Barcelona. (Miscel lània F. Torres Amat).

Túmul al P. Ripoll, al Convent de Sta. Caterinade Barcelona. Projecte de Manuel Vinyals. Gravatd'Albert Burgunyó Ord: Pred. Palma de Mallorca.

Biblioteca del Seminari de Barcelona.(Miscel • lània Torres Amat.)

que purta innat el sentit de 1'e-terna bellesa, potser d'una faisó unpoc arcaica i que té un dominicomplet (le! m(lier. La garnrna delseu colorit és rica i sucosa i la sevapinzellada franca i oberta. Ço faque pugui desenrotllar amb igualdesembaràs diferents temes pictò-rics, havent produït magnífics inte-riors d'església, escenes populars delcamp i de la platja llevantina d'unverisme encisador i nombroses figuresplenes de vida, de sentiment i d'ex-pressió.

Certament, els enlluernaments co-loristes dels dies d'en Fortuny nofeien per al temperament escrutadori sosegat d'en Mas i Fontdevila, elqual tingué a temps el bon encertd'apartar-se'n pel que tenien defalsos i temptadors, entornant-se'npel camí de . la veritat, aquest camífond ment humà que ens ha duta les novíssimes orientacions de lapintura emotiva, que cerca per da-munt de tot transparentar la sen-sació rebuda per l'artista.

Aquest és el motiu pel qual l'artdel vell pintor, ferm i ben sentit,ha pogut resistir sense trontoll decap mena la rivada renovelladoraque menaça negar el camp de 1'aca-demisme pictòric; com ara, lluny deles clarors febles i insegures dels

• tallers, la pintura marxa a plenallum i es vol nodrir directament alspits de la mare naturalesa,- fontmestroncable de la veritat i de lainspiració.

L'esperit d'en Mas i Fontdevila nos'és pas envellit com el seu cos;el seu és ull esperit d'artista sensibleencara a totes les manifestacions dela bellesa, el qual, malgrat haver-secomençat a formar en l'estretor deles velles escoles, ha sabut pagartribut a l'evolució de la pintura entot ço que té de sana i de desperta-dora de la sensibilitat estètica.

Es en veritat digné de Iba queun artista pertanyent a una altrageneració, no es tanqui ala torre de .

vori de ses conviccions i de sespreocupacions artístiques i vulguiésser no el professor rigorós de sosdeixebles, sinó el bon company que,dotat de llums superiors, es complauen ajudar-los a desenrotllar les sevesfacultats, senyalant-los-hi amable-ment els entrebancs del camí.

Segons els temps els costums, i coml'honorar els - morts és costum

entre'ls vivents de totes èpoques,segons sónaquestes,és practi-cada enunao altraforma lamanera dehonorar-los. L' ha-bitud decelebrarles honresfuneralsambla con-eurrènciadel difunto sia de Cospresent, o-riginà talvegada lacostum dehabilitartúmuls méso menysostento-sos, segonsla calitato medis,a l'inte-rior delstemplesdurant lacelebracióde les Pre-gàries quel'Església

Perquè — cal dir-ho noblement —si en Mas i Fontdevila, cor obert i

franc, és com a pintor una perso-nalitat mereixedora de tot respecte,com a mestre s'és fet digne de 1'a-graïment de la joventut estudiosacinc ha passat per les seves mans.

MANUEL MARINEL'LO.

els ]hi dedica per a assolir l'eternrepòs de llur ànima.

Unes mostres donaran

diada exposició parlant breument deltúmul aixecat a la Catedral de Sevillaamb ocasió dels funerals dedicats alrei Felip II a 25 de novembre de 159&en el que s'hi emplearen 52 diesper a construir-lo. Entre les moltesautoritats i representacions convi-dades ho foren el Tribunal de la In-cluisició i la Reial Audiència. Elsinquisidors tenien preparat un banc

-- doncs en els funerals reials ningítseu en cadira — i el Regent de 1'Au-diència, altre banc, però aquest co-bert amb drap negre.

Començà la Missa, i al cantarl'Evangeli, entrà el Tribunal de laInquisició que incontinent manàsotspena d'excomunió es tragués el drapnegre del banc ocupat pel Regentde l'Audiència; aquest s'hi resistí,i, per tant, fou excomunicat, manantsospendre la Missa, i baixà de la Tro

-na el predicador que estava a puntde començar ci sermó. Com la Missacomençada era precís acabar-la, elCapítol disposà es continués a laSagristia mayor, sospenent-se els fu-nerals fins a la solució del con-dicte.

La cosa anà llarga, puix ambdósTribunals no volien cedir, fos queper disposició del Reial Concep fouordenat es tragués el drap negreobjecte del litigi, i resolta així lacosa, per fi a 31 de desembre poguécelebrar-se.

Com el Túmul quedà tot aquest..temps empantánegant l'església, fóncausa de gran rebombori entre lagentada que a corrua feta acudia enmultitud a la Catedral; tant donàque parlar, que un cronista de l'èpo-ca diu: es/anclo yo en la Santa Iglesiaenlró un poeta fanfarrón y (lijo unaoctava sobre la grandeza del Túmulo.El tal poeta era En 1\'[iquel de Cer-vantes qui amb la subtil i fina crí-tica que li és coneguda en sobar re-tratar el seu poble, compongué elpopularíssim i cèlebre Sonet delque se'n coneixen diverses versionsrotulat:

Ariiuiteetura, Decorati^-a Funerària

idea de lafantasiosaostentacióamb quèereil cons-truïts i ala vegadaens la do-naran tam-bé, com a-çò que eratemporal itransitoria l'interiordels tem-ples, hapassat a és-ser perma-nent i di-linitiu ene.ls cemen-tiris amblaconstruc-ció de mo-num.entalspanteons,i que la te-la pinta-da, guix ifusta s'haconvertiten morter,pedra i me-tall.

Iniciaréa questacompen-

-- ^-- de caienttradicional

_ - i popular,— i en Serra,

amb les se--y • ves porcel-

_ -. lanes, d'es-ti! inspirat

_ en el deco-ra tivismeanglès del1900. EnQuer, pos-

- seïdor deles perfec-

- . -- E cions tècni-ques fran-

- ceses, prac-ticà el gresi alcançàpeces deuna quali-

- tat ma gal-fien.Branques

• ufanoseshan brotat(laques-Les prime-

L' Ara gay,

Túmul a la Reina Amèlia a la Catedral de Barcelona.Projecte' (le Bonaventura Planella. Gravat de la Bi-

blioteca de Catalunya (Folletos.)

_X o 3% GASETA DE LES .IITS

de València Gravat de la primer anib (Folletos) les seves

AL TÚMULO DEL REY

QUE SE HIZO EN SEVILLA

iVoto a Dios que me espanta esta grandezaY que diera un doblón por cscribilla!¿A quién no le espanta y maravillaEsta máquina insine, esta belleza?Por Jesucristo vivo, cada piezaVale más de un millón y que es mancillaQue este no dure un siglo, oh gran Sevilla,Roma triunfante en ánimo y riqueza.Apostaré que el ánima del muertoPor gozar dente sitio hoy ha dejadoEI cielo donde habita eternamente.Esto oyó un valentón y dijo: Es ciertoCuanto dice voacé, señor soldado,Y el que dijese lo contrario miente.Y luego, incontinente,Caló el chapeo, requirió la espada,Miró al soslayo, fuése y no hubo nada.

Passem a la Relació feta per laReial i Pontifícia Universitat deCervera, de les exèquies que a 8 d'oc-tubre de 1746 consagrà a la remòriadel seu estimat rei fundador Felip V.

La construcció del Túmul s'enca-rregà a Pere Costa, arquitecte degran fama, disposant s'erigís a l'Es-glésia Major entre l'altar major iel Chor per raó d'ésser més gran quela de la Universitat. Era format perun sòcol octògon, els quatre costatsmajors distaven del paral•lel res-pectiu 30 pams, i els quatre menorsfins al parallel corresponent 50pams. Seguint aquesta línia a dis-tància proporcionada als costats me-nors s'hi aixecaben com a obra ex-terior del Panteó, quatre altes pirà-mides que servien de base a unesestàtues de 10 pams, representant laTeologia, el Dret Canònic, la Filo-sofia i la Matemàtica. El gran sòcoldamunt el qual reposava tot el Tú-mul tenia 10 pams i mig d'alçàriaimitant marbre de color verd clar,al centre de cascuna de les quatrecares principals lhi havia Im altaramb frontals aparentant jaspi negre,campejant-hi les armes de la Uni-versitat. Damunt els altars veniauna graonada en la que per desso-bre un fons de color blau hi destaca-ba un fullatge d'or i al damunt delsquatre costats menors s'hi veien unsPedestals imitant lapislàtzuli, de 8pams d'alçària, descan,a.nt-hi 8 co-lumnes de 24 pams d'alt, d'igual to,

guarnides amb- metalldaurat Sobre cada duescolumnes, unes pilas-tres que semblaven demarbre verd, amb ba-ses i capitells d'or, ser-vien d'estrep a quatregrans arcs per dessotaels quals s'hi descobrial'interior del Mausoleu.Seguia la coronisa, ar-quitrau i fris en la pro-porció deguda per da-munt els arcs i a sobrede cascun d'ells hi ha-via quatre targetonssostinguts per dos for-mosos genis, amb ins-cripcions aHusives aldol de les tantes partsde món, que ploravenla pèrdua d'aquest mo-narca, quin Imperis'extenia per totes elles.

Damunt la coronisas'hi veien quatre es-tàtues representant elDret Civil, la 1Iedicinala Retòrica i la Poè-tica, restant encara 25pams d'alçària per aarribar al cim del Pan-teó, obrat amb imita-cions de jaspis, mar-bres de varis colors i

_ aplicacions ornamentalsd'or, acompanyat de 16gerros de metall dau-rat, servint tot aquest

ostentós sitial per a sostenir unasobèrbia imatge de la mort de 15pams d'altura coberta amb vesti-dures reials, portant la corona alcap i trepitjant ceptres, corones idemés ensenyes de reialesa, aguan-tant amb la mà dreta una llançai amb l'esquerra un escut on hicampejava la inscripció llatina PHI-LIPPI QUOD POTUI RAPUI, sig-nificant que la mort sols havia pogutrobar del difunt monarca lo que te-nia de mortal, que era lo menys, mésno lo immortal de ses heroiques vir-tuts i gloriosos fets, que era el més.

Acompanyava al Reial Mausoleuun garbós pavelló negre galonat d'orque penjava de la volta de l'Església,desprenent-se 4 cortines que ambllassades d'or s'aguantaben a quatrecolumnesdeltemple.

L'inte- -- -- -

rior el for- -

mava un -

pedestal -- - _

quadrat, --.=-- alt 10 pamsamb qua-tre carte-

les que res. - -_

saltaben `-

dels an- -gles; a 1 migde cada

una de les -- tcares s'hillegien e-pitafis en

llatí, es- _ -crits en or- __

tografia -antiga, da-

munt qua- -r _

tre lloses _imitantmarbre

blanc. A "-'sobre hi.

Ït:tìijI$:rhavia unagraderia --- .

dede cinc es-glaons d'un

- _ _ delí, en la

• res soques.pam i mig

d'alçària Tómul a Felip V a la Seu

anib imat- Biblioteca de CaCa

f

F1 ^,

li —,

General Lacy a Sant Aguslí de. Barcelona.le F. G. Gaig. Gravat de P. P. Moles. Gravat1 Biblioteca del Seminari de Barcelona.

(Miscel • lània Torres Amat.)

Que de Espaia algún Sol llegó a occidente?Tanto despojo niililar pendienteNo ya ele triumpho, -Sí de horror figura,O cómo explica en fúnebre pinluru,Que algún Marte Español dobló su frente?Tanta Musa, discordes los concenlos,Rompido el plectro, y el laurel ajado, --O cómo indica en lúgubres lanientosQue de algún Real Mecenas llora el hado?Pues de tanta señal ninguna engañaMecenas, Marte, y Sol perdió la Espaia,

(Seguird.) AURELI CAPMANY.

magnifiques sèries:-de plats decoratsbellament. En Nogués, amb- les se-ves rajoles d'oficis i els seus plafonsculminats en la decoració de canCulleretes, i dins una tècnica méscomplexa, inspirant-se en les sump-tuositats decoratives de les faiancesd'Urbino i de •Derutta, en - JosepGuardiola, finalment, ha aportat laseva part a aquest moviment; partque és . important, sobretot, en lapart tècnica, on el nostre ceramistaes mostra un infatigable recercador.

L'esplendor dels reflexes metàl-lies, fins ara absents de les nostresceràmiques modernes, a en Guar-diola els devem. En els dos platsd' »El Guerrer» i la «Testa femenina»,que publiquem adjunt, aquesta tèc-nica lli és bellament reeixida. Així,les diversitats de procediment apli-cades a una mateixa peça, donenresultats tan excel • lents com en elplat «Ofrena», on el fons és enesmalt estanyífer, les orles a corda

-seca i les vores exteriors sota vernís.Aquestes tres belles peces donen

una idea de l'aportació d'en Guar-cliola a París. El nostre ceramistaha fet un veritable esforç, i perella la producció catalana de cerà-mica artística ha mostrat un delsseus caires més interessants. Aixího ha reconegut el públic francès ila crítica que han fet grr ns elogis del'Exposició i el Jurat que ha pre-miat; proposant l'adquisició de vàriesobres amb destí. al Museu de les ArtsDecora tives.

Felicitem a en Josep Guardiolaper l'èxit obtingut; -per l'alta distin-

El Ceramista Josep Guardiola

La restauració artística de les nos-tres indústries ceràmiques tingué

com a iniciadors a Catalunya, enBruguésd S be a a-

ges . de .la mort. Altres-grans carteles sostenien

• simètricament col . loca-des . vàries atxes i 'so-

'bre'1 darrer esglaó hihavia altre pedestalamb les Armes Reials,mostrant els colors imetalls corresponents.Venia després la tom-ba reial coberta ambvellut negre ricamentgalonejat i damuntd'ella estesa, la PorpraReial, i dalt de tot laCorona i ceptre sobreun coixí preciós de ve-llut carmesí, amb ga-lons i borles d'or. Ser-via de dosser a • lesensenyes de la reialesala mitja taronja i llan-terna descrita, quinaformosor corresponia alconjunt del mausoleu,acompanyat tot ell degran multitud de llums,doncs passaben de 550ciris grossos i 80 atxesles que hi cremaven.

E1 conjunt era d'ar-quitectura de l'ordrecompost, tenint unaelevació total de 88 Tóqnul al

pams, seas contar-hi Projecte c

l pa-vello que penja-de 1.

va a frec de la voltadel temple.

Ja que he reproduït el Sonet dedi-cat al Túmul de Felip II, l'acompa-nyarem amb altre dedicat al deFelip V escrit per la destra plomad'un dels agraïts catedràtics de laUniversitat cerverina.

AL nEAL MAUSOLEO DE S. M. DIFUNTA

Tanta lóbrega luz, que infaustamenteSirve de estrellas en la noche obscuraDel más triste dolor; cómo assegura,

Els nostres a l'Exposició de Paris

JosEr GUARDIOLA. — « L'ofrcna». Plat a diverses tècniques.Exposició de les Arts Decoratives de Paris.

aGuerrer». Plat de reflexe metàl lic. Exposició de les ArtsDecoratives de Paris (Josep Guardiola, ceramista.)

GASETA "DE LES ARTS N.° 37

ció que han merescut .les sevesobres, fruit d'una elaboració pa-cient i amorosa, resultat d'una pràc-tica infatigable, que no es cansa derecercar nous elements i noves fór-mules d'embelliment de les peces deterra, que amb les seves mans elevaa la categoria d'obres d'art.

E1 Foment ele les ArtsDecoratives

La manca d'espai no ens permetcomentar amb l'extensió que vol-

dríem el triomf que ha obtingut aParís la instal lació del Foment, a laqual s'ha concedit el Gran Premide l'Exposició d'Arts Decoratives.Ho farem en el número vinent.

Tampoc tenim cabuda per a pu-blicar el programa de les tasques delpresent curs, que és interessantís-sim. Aquestes han començat ambuna sèrie de cursets d'Història del'Art a càrrec d'en Raimond Vay-reda.

Felicitem al Foment pel seu triomf,que és el dels nostres decoradors, ia cada un d'ells per les distincionsobtingudes en particular.

Orígens del Renaixe-•tent Rarcelon í

(Continuació del número anlerior.)

Adhuc pot assegurar-se que, enmig de Panul lació que dominava

en les esferes de l'intel lecte, com entotes les demés, únicament les desti-nacions artístiques mostraven, mer-cès an en Viladomat, una mica d'es-perança. Lo restant era tot mort.La foscúria mental que en el llarctranscurs de la nostra decadènciapolítica, civil i comercial s'anavaapoderant de Barcelona, s'havia aca-bat d'espessir des de la caiguda de laciutat nostra en l'època indicada.Suprimida o exilada la vella Uni-versitat; restringits, limitats en moltels estudis elementals; no té ,pas resd'estrany que la rnés absoluta de lesinepcies es fes senyora de la ciutat.Tot lo que va donar de sí el pen-sameni de Barcelona durant la pri-mera meitat del segle xviii, va ésserestultícia pura. Li història del paísjeia sota cl vergonyós domini d'unschroniconisles que falsejaven les pas-

sades gestes amb les més ridícolesinvencions. La literatura estava en-tre les mans pecadores d'uns prosa-dors i uns versaires ' que ni amb lesformes més grolleres i intrincadesconseguid disfressar la pròpia va-cuïtat.

Però l'etzar va voler que, en migde tan gran misèria, assolissin les artsgràfiques més fortuna que les lle-tres. Un home per naturalesa bendotat, extranyament nascut en aquellherm com una planta esgarriada,posseïa prou força d'atracció per areunir al seu voltant una colla dedeixebles que, sino varen tenir su-ficient geni per a infantar un art

- excepcional, havien, no - obstant,• de preparar, per a la societat bar-celonina. de la. segona meitat de lacentúria divuitena, un ambient ar-tístic que fes més decorosa l'exis-tència privada i pública. Quasibémiracle sembla lo que va conseguiren Viladomat en mig de tal maras-me, de tal immovilitat sinistra...Fer acudir a l'entorn seu a tots els

estudiants d'artde. l'època, finsels litis dels ma-teixos adversaris,deis mateixosperseguidors! Per-

'iv ' què, es un fet' digne d'anotar-se

que la meitat dels+ deixebles que en

Viladomat esmen-ta en el seu Plet,per haver-los en-

L t ^• senyat els rudi-ments de pintura,son flh de MestreColegiat. Es a dirque hi havia, ensemblants dies,pintors vells que,

• com a pares gelo-sos li encomana-ven l'educaciópictòrica dels filis,però com a Mes-tres del Col legi liprohibien teniralumnes i apre-nents... Es un con-trassentlt que úni-

cament s'explica per l'egoista abe-rració en què, en talc temps d'in-sòlita decadència, havien vingut araure les institucions gremials.

Mes, no's cregui que tot es reduísa treballs pictòrics en cl taller delcarrer del_ Bou, ja que, demés delsdeixebles que tiraven per pintor,diu el propi mestre en el seu Plet (1)que en va tenir mollíssims que apre-nien de dibuix per a ésser un diabrodadors i argenters, i altres arqui-tectes, lo qual significa que també entenia que volien, amb el temps, ferd'escultor, perquè arquitectura i es-cultura, la major part de les vega-des, constituïen aleshores mI oficiúnic, una sola professió. I, a rat-lla seguida, encara afegeix que, apartd'aquests, en va ensenyar molts allresde deixebles que, sense haver de me-nester el dibuix per a la facultat quees proposaven empendre, n'apreniencom a disciplina de cultura, coma ornament de l'esperit.

Per a explicar-se plenament talafluència i talvarietat d'a-lumnes, s'ha d2tenir en comp-te que en Vi-ladomat ambmolta raó pas

-sana, als ullsdels seus con-temporanis,per una auto-ritat cxcepcio-nal en matèriaartística, so-bretot des dellavors que el.varen veure al-ternar amb elsartistes estran-gers que for-maven el segui-ci de l'ArxiducCarles d'Aus-

(1) Capitol2tde la Rèplica, jacitat:

«...ya mas deestos, ha tenidoVilaclomat otrosmuchissimos Dis-cípulos ele dibuxo

tria. No havia estat el mateixFerran Bibiena, celebritat universald'aquell temps i capitost dels artis-tes gràfics m vinguts aquí amb l'Al-xiduc, el qui havia ensenyat an enViladomat la ciència de la perspec-tiva i l'ornamentalitat arquitectò-nica? (1) Demés de les innates facul-tats pictòriques, superiors, en la sevaèpoca, a les dels, mestres de tot Es-panya, segons la dita cl'Antoni Ra-phael Mengs, el gran oracle.. estètici tècnic de la segona meitat del se-gle xvlii tothom a Barcelona deuriareconèixer en el pintor del carrerdel Bou, no sols prou coneixementsen perspectiva i en arquitectura grà-fica, sinó prou experiència i prousaber en altres branques teòriques ipráctiques, per a exercir amb cont-petència la pedagogia d'art.

que han pare do en Bordadores, Plateros yarquitectos, y aun otros muchos que hanprofessado otros oficios y facultades queno necessitan del dibuxo, lo que ha exe-cutado con toda la acquiecencia del Col-legio ele Pintores y sin contradiccion alguna,como negar no lo puede cl síndico (el síndic(leí Col-legi) respondiendo bajo juramento,y en otra manera se justificará, y es Verd.público y notorio.» (Arxiu del Reial Patri-moni. — Núm. 3—A, a.)

(1) Con motivo de haber llegado uBarcelona Fernando Bibbiena sirviendo alarchiduque Carlos, le enseñó la arquitec-tura y perspectiva, que poseía con la inte-ligencia que es notorio. o — CEAN BEaS7ú-

DEZ: Diccionario Hislórico de los más ilus-tres profesores de las Bellas Arles en España.— Volum V, article «Viladornatu.

(Seguirà.) R. CASELLAS.

Uonie»<atge al pintorGimeno

La premsa s'IIa ocupat aquests diesde la iniciativa dels escriptors

senyors Junoy i Martí Monteys defer un homenatge a l'artista Gimeno.Ferran Agulló, a La Veu (le Gaia

-lum/a, s'hi ha associat. La Publicitatha obert una suscripció per adquiriruna obra de Gimeno i donar-la alMuseu de Belles Arts, on, al costatde la cjue ja hi té, ajudarà a com

-pletar la idea de la vigorosa perso-nalitat d'aquest artista; home devaler singular que la seva modèstiai la seva humilitat han mantingutfora dels prestigis de cquè és merei-xedor. La GASETA DE LES ARTS s'as-socia a aquest homenatge, dedicanten el vinent número unes pàgines al'obra del pintor Gimeno.

V ^r,

«Testa femenina». Plat ele refexe metàl lic. Bxposció de lesArts Decoratives de París (Josep Guardiola, ceramista.)

II:

\:° 37 GASETA DE LES ARTS

LES EXPOSICIONSA la Sala (le la Pinacoleca. - I-Ii

ha en aquesta Sala luía exposicióinteressant , del pintor en MateuSerra. Esperit elegant, sap dir-estatsd'emoció enfront el paisatge comaquella «Entrada al Bosc », plenade gravetat ï de suau misteri. Lesseves notes, menys preocupades queles teles de major tamany, ens do-nen amb l'espontaneïtat de l'artista,lo millor d'ell.

A les Galeries Malmedé. - Exposaen aquestes Galeries,. el pintorW. A. Dorgerloh, una sèrie interes-santíssima de pintures a l'oli i guai-xes reveladores d'una exquisida sen-sibilitat de colorista. Paisatges ifigures de Mallorca ens són evocatspel pintor amb una visió persona-líssima i profunda, que es tradueixen harmonies'. de color originals iexquisides. Es notable la nota «Acasa!», plena de verba i" de frescor,i ho són els guaixos principalment.

A les Galeries Dalmau. -El no-table pintor Isern Alié exposa unasèrie de paisatges de Mallorca, queanuncien un pas donat molt en fermper aquest artista vers l'expressióde la vida del paisatge.. En algunesteles l'Isern ensenya com el pai-satge és, més que l'excusa d'un liar-moniós arabesc desenrotllat damunt

d'una tela, lm tros de món practi-cable, amb aire i qualitats en lescoses. En Frederic Pujolà dedica enel Catàleg unes paraules a fer conèi-xer la labor de l'artista.

A les Galeries Lagelanes. - JosepMaria Mascort exposa a la salagran una col'lecció de teles que ensrevelen un veritable pintor, profundi personalíssim. El paisatge de 1'Em-pordà en les seves costes de l'Estar-tit, els aspectes de la vida feudal deTorroella, són dits pel nostre artistad'una manera profunda i franca,amb una mica d'aquella agror derealitat que es sent en les obresd'art que són vives. Molt li mancafer a aquest pintor fins a trobar lessolucions que ell cerca, però la forçade. l'ideal que el mena és ben por-tada per una personalitat robustai sana que dóna l'assegurança de quèarribarà a la plenitud.

A les mateixes Galeries lli exposauna sèrie d'obres l'eminent aquarel-lista Li. Roig Ensenyat. Tempera-ment afinat, . en els temes més pe-sants de pintoresc (a la manera. de1'aquarel'la de turista), ens lli des-cobreix unes delicadeses i ulles llar-monies de <color que, adjuutades aun domini perfecte del procediment,fan de Roig Ensenyat un dels nos-tres aquarel'listes més distingits.

Culmina entre les aquarel • les ex-posades «Dia gris», n.° 8 del Catàleg,i «Voltants de Mura», 11. 0 13.

A la Sala Parés. - Una interes-sant exposició del pintor FrancescGuinart ocupa la Sala Gran de CanParés. Assényalàvem l'any passat,•en l'exposició dels Conreadors de lesArts, el seu quadre «Dia de mercat»com una obra de mèrit. Avui enGuinart, seguint els camins queaquell quadre iniciava, és un pintor

ja fet i tala ànima vibrant de cáraa l'espectacle de la nostra vida, deles nostres festes populars, delsnostres aplecs i danses. Regoyosal Nord d'Espanya, Casas i RamonPichot entre nosaltres, havien vistaquest caire i l'havien traduït ma-gistralment. D'entre els artistes dela nova generació, Colom ha enfocataquest caire de les alegres figuresdins el paisatge, però més aviatcom un accident d'ell. En Guinartposa a les nostres multituds enprimer terme, i diu la seva vida .iel seu moviment amb una gràciafonda i senzilla i anlb una veritatencisadora.

En el seu viatge a Mallorca, Gui-nart lla vist un món obrir-se-li aldavant. Les seves teles de la Vallde Sòller són exquisides. Les telesde l'Envelat i de Santa Cristina sónun encant. La nostra pintura haretrobat un camí embussat de feiaanys, i en Guinart l'ha obert denou, amb un bell geste.

EI pintor Soler i -Gili, estudiósconstant, es presenta enguany, comcada any, amb nous avenços. La sevapintura és sincera i neta d'aprioris-mes; recerca, ardida, davant delnatural per a traduir l'encant delsespectacles que li són cars. Persona!i laboriós, no és dels de la pinturafàcil, i els seus triomfs, com n'hi llaen aquesta exposició, són per aixbmés estimables.

GASETA DE LES AIITSEDITORIAL POLÍGLOT.%. - Petritxol. S, - BARCELONA

Apareix quinzenalment

( Barcelona............ 2 ptes. al mes Número solt:Subscripció: { Península i América 30 » l'any De l'any corrent Ptes. P251 Altres països........ 36 » » > anter.or » 2

GITIA DE LES AIITS I (D ELS ARTISTESPintors

BAIYEPAS, DIONís ..... CASP, 46.Decoradors en guix

ÁVILA, JACINTO PASSEIGGaleries d'exposicions

AREÑASBENET, RAFEL .......... IIIUNTANEB, 1, 2.on, 1.°........•, DE ST. JOAN, 73. ............... ConTs, 670."

CAMARIN, EL............ CORRÍBIA, 7.BIOSCA, JOAQUIM .......DIPUTACIÓ, 310.CAMINS, JOSEP .......... MALLORCA, 282.

Projectistes de ,jardins GALERIES DAI.MAU ... P. GRÀCIA, 62.CANALS, RICARD .... PL. URQUINAONA, 9, 3.er

RIGOL ARTUR........... PL. TETUÀN, 18, TENDA. GALERIES LAIETANES. CORTS, 613.MALMEDÉ, L. P.CAPMANY, RAIttON ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER. ACadenlies de dibiiuz 1 pintura ........ GRÀCIA, 68.PINACOTECA, LA CORTS, 644.CARLES, D ............. CASP, 56.

GENAC, ENRIC ...... ... LLÚRiA, 53.BAILAS Pr 1, 1.err • ..............

......SALA _PARÉS (MARAGALL) PETRITxoI., 8

GOLOM, JOAN........... CLARÍS, 99. Llibreries lI'art 7oicrsESPINAL, M. A. ....... PROVENçA, 362. EDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8. SUNYER, R. ........... CORTS, 643.FERRATER, ANTONI DE . TRAVESSERA, 120, S. G. LLIBRERIA SUBIRANA. PORTAFERRISSA, 14. LamparesJUNYENT, OLAGUEB .... Bonavista, 22.LLIMONA, JOAN ........ LLÚRIA, 42, 2.on Editors de llibres d'art

BIOSCA I BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, '429.

LLIMONA I BENET, RAFEL BALMES, 19, 2.on, 2.a EDITORIAL MUNTAÑO-11[ares i motllures

MALLOL,.,JGNASI......... P. CLARÀ. -OLOT.MAS i FONDEVILA, A. CLARÍS, 30. 3.er

LA, S. A. .. ......... PL. CATALUNYA, 9. ESTEVA I G.°, S. EN C. P. GRAd A, 18.

MEIFREN, ELTSEU....... BALMES, 67, 3.er, 2.° Reportatges d'art Aietalls d'trtMESTRES, FÈLIX ....... DIPUTACIÓ, 289, l.erMONENY, ENRIC........ TRAFALGAR,

SERRA, FRANCESC ...... SAL,IIERON, 156, 2.onBIOSCA I BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.CORBERÓ, PERE ....... ARCBwu, 103.36, 4.rt.

PERADE.JORDI, JOAN .. ARIBAU, 57, 3.e r1.° Efectes de dibnis i pintura MirallsRAURICH, NICOLAU .t.. BARCELONA, 24 SARRIÀ

) TEXIDOR, MODEST .....RBLA. CATALUNYA, i9. GAI^'IALÓ, SUCCE•SSO RS DIZ. I.;^URIA, 9.RINCON, VICENTS ...... PETRITXOL, 14.(VAYREDA, FRANCESC.... P. VAYREDA, 4.-OL0T.

VÍDUATE\IDOR, nuA E. ... Roxnn SANT PERE, 16.PEE

Mobles modernsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRàcTA).

Pintors de retaules AntiquarisPaper de ill

SABATÉ PASTOR, BON.' PLAÇA LETAMENDI, 34. GOSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL. GUARRO .............. VIA LAIETANA, 7.Diapositives d'art per a projecció Q ANS, DIARIA .... PIETAT, 10 (DAR.° CAT.)UER

UER FARRÉS, FR.° PALLA, 27. Papers píntateCOL LECCIONS AESLA.. ALDANA, 3, ENTL.° ...

VALENCIANO, J. ...... CoRRíBIA, 2 GUASCH, FILL DE JOSEP. RAUaICTI, 8.Dibnixants iUustrador rSÁLV IA, FILLS DE SALV... PORTAL DE I. ÁNGEL, 4

CAMINS, JOSEP ..........MALLORCA 282. Catifes (?1annfactura)Parquets (fàbriques)JUNCEDA. JOAN G....... MALLORCA, 259, 2.on , 1•°

MIRET, RAMÓN.......... CÒRCEGA, 333, ENT.AYMAT, TOMÀS ......... Rius I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS). BASTÚS, QUERALTÓ I C.° SANTA ELENA, 4 I 6.

Dibuixants-pintors GAL Í, F. (4gont de A. Tronc. Paris)P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2P CASAS VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ 119-121.

CARDUNETS,ALEXANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.°MONENY NOGUERA, E. TRAFALGAR, 36, 4rt., La

Construcció i decoracióPedra artificial

MINGUELL, JOAN ...... PARís, 209.PERADEJORDI, JOAN... ARlsnu, 57, 3•er,l ^ BASTÚS, QUERALTÓ I C.°. STA. ELEVA, 4 16. Tintors decoradors

Dibuixant decorador de mobles Constructors d'obres CASALS J....ROGER DE FLOR, 164.CASTELLARNAU, FERRAN DE MUNTANER, 180, 4rt OLIVA ItIALLOL RDA. S. PERE, 48, 2.on, 2.°

NAS, MANCOROMINAS, MANUEL.... ASTÚRIES, 14 (GRACIA),TOLOSA, AURELI........ PL. LFTAMENDI, 29.Dibuixants -decoradors CONSTRUCCIONS TEICTON VIA LAIETANA, 40, F.NT.° TRUJOLS BLEY, JOAN ..SANT GERVASI, 14 (S. G.)ALEMANY, RAFEL .......SANT DOMINGO, 4, (SANT

CUGAT DEL VALLÈS.)Ebenistes PlaterIes d'art

EsenitorsCLARASÓ, ENRIC GRANADOS, TORRA SANT

BUSQUETS, JOAN ......P. GRÀCIA, 36. JENSEN, GEORG......... PASSEIG DE GRÀCIA, 90 ...... .

FRANCESC (SARRIÀ).FUNÁ, MANUEL

HOMAR, G . ............ CANUDA, 4.ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.

Reproduccions artístiquesBECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162........... ARAGÓ, 329.

LLIMONA, JOSEP .......DIAGONAL, 410.MARÉS, FREDERIC

REIG I BERNET, LLUÍS.. ENBIC GRANADOS, 21.VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111

PRIU .................

PL. ANTONICENT,LÓPEZ, 36......MALLORCA, 181, INTERIOR

MARTORELL, SALVADOR. ENRIC GRANADOS, 120. EnquadernadorsTOT ... ........... CONSELL DE GENT, 368.RRILI

RENART, •J. ........... DIPUTACIÓ, 271.NOGUÉS, ANSELM ...... PASSATGE MERCÈ, 3. MIQUEL-RIUS .........MALLORCA, 207. TapisseriesOTERO, JAUníE .......... ARAGÓ, 29.3 BLANCO BAÑERES, 1-1... CALL. 21.

CARRER NÚM 16, ENTRE Escultors decoradors GALÍ, F. (Agant de A. Tronc. Parí) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.•DIAGONAL I CARRETERA DE SARRIÀ.

VILADOMAT I MOSSANES,SOLER, FRANCESC ...... ARIBAU. 224 INTERIOR. - Tapissers

JOSEP SARDANYOLA. Escultura religiosa GILABERT I MAÑA ..... RRL.^. CnTAI.uNYn, 68.DecoraciG

LENA, S. A....... PL. ANTONI LoPEZ, 15, 3.e r , 2.° CAMPS ARNAU, J. M.°... MoNTsENY, 77 (GRÀCIA). LLOSA, PERFECTE........ BALMES, 128, TENDA.HOMS> JERONI .'.......... FRANC. GINER, 23, PRAL. Tapissos (Unnufaetura)

DecoradorsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).

Fotografies d'art AYMAT, TOMÀS .........Rius I TAULET, 21 (SANTCUGAT DEL' VALLÈS).

LLONGUERAS, JAUME . , ALT ST. PERE, 18, l.er, 2.° MASANA .................RDA. S. PERE,3,PRAL., 1.°IiIARCO, SANTIAGO ARAGÓ, 280.PALAU, Josr_P .. 1.1IALLORCA, 313.PA LAU,

Fusteries artístiquesVidres d'Art

CAMALÓ. Succrssons DE. LÀURIA. 9.SE .LO BI C.° ...... E. Anos.. CASAS, VÍDUA Dr F. ... DIPUTACIÓ, 119-121. GRANELL I C.°......... ENRIC GRANADOS, 46.

RIGOI. RA [ON ......... ROSSELLÓ, 165. TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283. RIGALT, BULBENA I C.° CASANOVA, 32.

R GASETA DE LES ARTS o 37

BRONZES D'ART

FERRETERIA 1 METALLS PER A OBRES

LÁMPARES

INSTAL'LACIONS AIGUA I GAS

BIOSCA& BOTEY, sf if

VENDES: TALLERS:

fambla Catalunya, 1Z9 Roger tle Flor, 189Telèfon 1228 G. TeUfun 1005 G.

FILL DE

MIQUELMATEU

FERROS, ACERS, MAQUINARIA

BARCELONA, VALENCIA, BILBAO, MADRID, NEW-YORK

GU! 1 C1Tt1LFIN9

DE RERROCF RRILS

SISTEMA PRÀCTIC D'ITINERARIS DEFERROCARRILS • ENLLAÇOS AMBAUTO.NNIBUS, TARTANES, ETC.HOTELS 1 FONDES DE CATALUNYALLISTA DE RE1ADERS • MERCATS

I FIRES • ,YAPA

LA MÉS PRÁCTICA • LA QUE CIRCULA MÉS

LA BASÍLICA

CO r1PRA I VENDA

DE

Antiguitats

Exposicions

ebot

Pietat

6 ^asilio ^Y

1 BARCELONA

• .4,A,.S,.•

-oe ^

llrt a Mares

b Presentsi4 fr t

Sala Parés

Retritxol. 5 Telèf, 3523 NI.

MOBLES ARTÍSTICS

DE ROTEN (JONC)

FÁBRICA:

Passeig de Gràcia, 115BARCELONA

EXPOSICIÓ

Compna i Venda d'Antiguitats

J. VA1cnci&zr2o

Illllllllllllllllll.illllllllllllllllllllllllllllllllllllillllllllllllllllllllllllllllllllllllll IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Corrlbia, s, pral. (Caní. Pl. Nova)

BARCELONA

J o U QUÍET^

Casa fundada l'any 1840

MOBLES ARTÍSTICS DECORACIÓ

OBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:

Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A. = Barcelona

LA PINACOTECA

GASPÀ Ed5P1ATJE5

...., MARCS 1 GRAVATS .w .,r

EXPOSICIONS PERMANENTS

Corcs, 644 1•n!n P. Ca,, I CI.,,l. T,iSo,, 5045 A.

BARCELONA

El rnes rars assortiter)

Llibres d'ArtLLIBRERIASUBlRf Nf^

Porta- ferri ;S2, 14 B^rcelor a

OUva fIaItl®l

Constructor d'obres

DESPATX:

. RONDA SANT PERE, 48, 2.on, 2.'

7 ELÈF. 1620 S. P.

MAGATZEM: PORTAL NOU, 52

BARCELONA

C. Homar

t\o11esLàn paresDecoració

fi citats

Ganuáa, 4 BARGELOHA

ANTIGA CASA A. OLIVA

FUNDADA EN 1885

T. Príu Mariné

Taller de daurats • Altars ImatgesDecoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 TEI.ÈF. 2002 s. P.(entre 13rucl, i Giroua) BARCELONA

Tomàs Aymat

s ` i á Manufactura de Tapisseries

I^ ..4^^t / -j l,q I d'alt i baix Iliç i Catifes nuades a mà^ ') `^.. r 1, rl

^A¿ RESTAURACIÓ D'ANTIC I MODERN

1 s LA MANUFACTURA S'ENCARREGA DE^\ 1 PROJECTAR EN ORDENACIÓ AL LLO

\ I '- ,P 4 QUE S'HA DE DECORAR O ENCATIFAR\ \\ ,1 . tk O BÉ EXECUTA SEGONS PRO,¡ECTE

,'.. '

DEL QUE FA L'ENCARREC

1Ríus í Taalet 21 SANT CUGAT DEL VALLÉS

TELÈFON: Sabadell 4020

G[ORG JE1ISEN

COPENI-LIGUE

PLATERIA D'ART

EXPOSICIÓ I VENDAURALITA, S. A.PASSEIG DE GRÀCIA, 90

REVESTIMENTSDECORATIUS

Yl111111 1 11111111 ti nllllu n 11111 mnl nin nllln 11 nn

IDEKORIo I II i ii111111 Illl n t1111111 11111111 I n 1111111 nn111l IIl1Y

Novïssima aplicació

de la URALITA a les

Arts Decoratives

REPRODUCCIÓ EN RESPATLLERS

ARTESONATS DE LES TALLES ANTIGUES

DE FUSTA EN LLURS TONS NATURALS

URALITA, S. A.

BARCELONA. PL. ANTONI LÓPEZ, 15

1ELL''FONS 1:644 A. - 848 A.

LLOC D'EXPOSICIÓ I VENDA:

PASSEIG DE GRÀCIA, 90 — SUCURSAL

TELÈFON 53 G.

ANTIGUITATS

D'.A RT

Cali

28PRAL,

CARRER FERNANDO

iiiTi iTii lli iïjilTi

/CARRE

ST.JAUME)

BARCELONA

ARTS GRÀFIQUES S. A., SUCCESSORS D'IIENRICR 1 C.' — 9ARCELONA