Difusió i recerca del Museu d’Història de la CiutatLes línies de recerca que desenvolupa el Museu són, en primer lloc, les relacionades amb els objectes que formen part de les seves col·lec-cions. El fons del museu és molt ric, amb tipologies i procedències moltdiverses (des de pintures i medalles commemoratives fins a àmfores o fragments de vidre d’època romana, o bé fragments de restes huma-nes) i amb un volum molt important d’objectes provinents de les ex-cavacions que s’han dut a terme o estan en curs a la ciutat. A aquestagran diversitat d’objectes cal afegir el patrimoni immoble, de granvalor històric, format pels edificis que allotgen els centres de l’MHCB,tots ells inclosos al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona.La documentació, conservació preventiva i restauració d’aquestescol·leccions implica el treball de nombrosos professionals especialitzatsdirigits per l’equip de conservadors, restauradors i arqueòlegs delMuseu. S’han definit diversos canals per a la difusió d’aquesta grantasca de recerca i conservació de les col·leccions, un dels quals cor-respon a les publicacions. Així, molt aviat es presentarà la revistacientífica Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelo-na. Quarhis i Quaderns tècnics de l’MHCB. Restauració, una revista sobre temes lligats als treballs de restauració i conservació, quepresentarà periòdicament una selecció dels projectes desenvolupats.L’edició d’aquestes publicacions suposa un repte més de compromísdel Museu com a servei públic a tota la ciutadania.

Un museu de museus

Conjunt Monumental de la Plaça del Rei

Plaça del Rei, s/n, 08002 BarcelonaDilluns, tancat. De dimarts a dissabte de 10 a 14h i de 16 a 20hDiumenges i festius de 10 a 15h

Museu-Monestir de Pedralbes

Baixada del Monestir, 9 08034 BarcelonaHorari de visita: de dimarts a diumengei festius de 10 a 14h. Dilluns, tancat

Museu-Casa Verdaguer

Vil•la Joana. Vallvidrera, 08017 Barcelona. Horari de visita: de dimarts a divendres, per a grups amb reservaprèvia. Dissabtes, diumenges i festius,de 10 a 14h. Dilluns tancat

Centre d’Interpretació del Park Güell

Pavelló de Consergeria, Park GüellCarrer d’Olot, s/n, 08024 BarcelonaHorari de visita: de dilluns a diumenged’11 a 15h

Informaciówww.museuhistoria.bcn.es Tel. 933 190 222reserves-mhcb@mail.bcn.es

Tercer quadrimestre de 2004Any I • Núm. 3

INFORMATIU DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA

Conju

nt

de m

ate

rial arq

ueolò

gic

pro

cedent

de d

ivers

os

jaci

ments

de B

arc

elo

na ©

Pere

Viv

as/

MH

CB

TRESORS DE PEDRALBESLa permanència de la comu-nitat religiosa al Monestirde Pedralbes ha convertitaquest espai en un conjunthistòric de primer ordre.

A partir del’estudi efectuat pels histo-riadors Marià Carbonell iRafael Cornudella, l’MHCBha confirmat el valor histo-ricoartístic de les diferents

col·leccions que conser-va. Una part destacada d’aquestes col·leccions es mostrarà a l’antic dor-midor del Monestir desprésdel trasllat de la col·lecció

Thyssen-Bornemisza alMNAC. L’exposició obri-rà les portes el 12 defebrer de 2005, coin-cidint amb la diada de Santa Eulàlia.

TALLERS DE NADALAmb l’arribada del Na-dal, els nens i nenes

poden participar en elstallers que els permetranconèixer la vida dels nostresavantpassats. Al ConjuntMonumental de la Plaça del Rei podran convertir-seen romans i jugar amb en

Lucius Minicius, o tornar a l’època medieval i fer d’ar-tesans i cavallers. Al Museu-Monestir de Pedralbes se’lsconvida a descobrir la vidaquotidiana del monestir i les activitats diàries que

s’hi feien, escoltar un contede Nadal i construir un ob-jecte per guarnir casa seva.

MUSEÏTZACIÓEntre el 15 i el 18 de no-vembre se celebra a Sara-

El Museu per dins

Descoberta d’un tramd’aqüeducte romà

L’aqüeducte de la plaça Nova és una de les icones quetenim de la Barcelona romana. Aquest tram és una re-creació a partir de les restes arqueològiques conser-vades, reconstruïda fa uns cinquanta anys per l’ar-quitecte A. Florensa. Molta gent, però, no ha vist o noconeix els altres trams originals conservats a la ciutat:els fragments de l’interior de la Casa de l’Ardiaca o eltram localitzat a Duran i Bas. Aquest estiu, arran dels treballs de sondeig arqueolò-gic preventiu fets al districte de Sant Andreu, s’ha tro-bat al carrer del Coronel Monasterio un nou tram finsara desconegut. La intervenció ha permès localitzarun sector d’uns cent metres de longitud de la canalit-

zació d’un aqüeducte subterrani, que per les seves ca-racterístiques sembla correspondre al mateix que arri-bava a la plaça Nova. Aquest fet confirmaria les sos-pites que la captació d’aigua es duia a terme cap a lazona de Montcada aprofitant el cabal del riu Besòs.

Renovació permanent

Des del mes de juliol la visita a l’exposició permanentdel Museu s’inicia amb un nou accés i una nova ubi-cació i presentació sobre la prehistòria al pla de Bar-celona, el poblament ibèric a Montjuïc i l’origen romàde la ciutat, just abans de baixar al subsòl.El treball de recerca, que de manera constant es duua terme al Conjunt Monumental de la Plaça del Rei esvisualitza gràcies a les renovacions i actualitzacions del’exposició permanent. No hi ha permanència senserenovació. Ara es prepara un nou i important pas enaquest camí: la reobertura de la zona del subsòl cor-responent a l’aula episcopal i al baptisteri. En el pri-mer informatiu us explicàvem el procés d’investigaciósobre l’aula episcopal. Aquest procés es materialit-zarà abans de la fi del 2005: aleshores podrem visitarde nou l’aula amb una nova presentació museogràfi-ca i es reobrirà el baptisteri. També amb vista al darrertrimestre de 2005 es presentarà a les sales de les vol-tes romàniques una part de l’exposició permanent, defet inèdita: la ciutat a l’alta edat mitjana, dels seglesVIII al XIII. De moment, prenem-ne nota. Aviat us hoexplicarem amb detall.

Taller

«Vols

fer

de r

om

à?»

© M

HC

B

Aqüeduct

e a

l ca

rrer

Coro

nel M

onast

eri

o

© M

HC

BA

rca d

e D

ijous

Sant

rest

aura

da

© M

HC

B

gossa el III Congrés Interna-cional sobre Museïtzació deJaciments Arqueològics, so-ta el lema De l’excavació alpúblic. Processos de decisiói creació de nous museus. Elprincipal objectiu d’aquestcongrés és la creació d’unfòrum especialitzat on de-batre els problemes referitsals processos de decisió quetenen lloc abans de l’ade-quació i museïtzació d’unjaciment. El congrés inclouuna visita a les ciutats d’A-zaila, un nucli iberoromà ca-talogat com a Bé d’InterèsCultural, i Colonia Victrix Iulia Celsa (Velilla de Ebro).

ESCOLES AL PARK GÜELL El Park Güell és un dels es-pais més emblemàtics de

la ciutat, que forma part de la història de Barcelona, i el museu vol apropar-lo ales escoles. L’MHCB convidaa conèixer els orígens i lescaracterístiques del parc, i

també de quina manera esrelacionava amb la societat i l’època en què es va cons-truir. Ho fa a través de duesactivitats organitzades per a alumnes d’entre 8 i 16anys: la visita comentada al Park i la visita-taller Gaudíi el Park Güell.

TRASLLAT A L’ARXIUEl 1943, la Casa Padellàs vaobrir les portes com a seude l’MHCB i s’hi van traslla-dar els exemplars en paperque millor il·lustraven laimatge i la història de Bar-celona. L’exposició perma-nent del paper no és reco-manable, així que un copdesmuntades les sales de la Casa Padellàs, el fons esva conservar a la Sala de Re-

serva, cosa que en dificulta-va la consulta per part del públic. Finalment, desprésd’un procés iniciat l’any 1997, uns 1.500 documents s’han traslladat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

L’antiga Barcino honorava els emperadors romans. Aquest culte imperial, en tractar-se d’una manifes-tació política i artística oficial de l’antiga Roma, era comú a altres ciutats de la Mediterrània que tambévan viure el procés de romanització.Un exemple d’aquesta tradició hel·lenística de divinitzar els governants la podem trobar en Divo Au-gusto, l’exposició itinerant produïda pel Museu Arqueològic d’Split (Croàcia) que viatjarà a dife-

rents ciutats europees, entre elles Barcelona. ElSaló del Tinell acollirà aquesta mostra fins al30 de gener de 2005. Divo Augusto ens descobreix la troballad’un temple dedicat al culte d’August al’antiga ciutat croata de Narona (actualVid), situada aproximadament a 24 km delmar Adriàtic, sobre el riu Naron. Era una deles tres ciutats més importants de la Dalmà-cia romana, que ostentava el títol honorífic

de colonia, com Barcino. El descobriment d’aquest Augusteum (santuari dedicat alculte a la família de l’emperador August) és la clara evidència que Narona pertanyal grup de ciutats més notables del món romà.

Què hi podrem veure?L’exposició mostra nou escultures de gran qualitat artística tal com eren presentades a l’interiordel temple, reproduint de forma fidel part de l’espai original. També hi podem veure unacol·lecció d’objectes procedents del mateix jaciment arqueològic (ceràmiques, vidres ielements ornamentals d’entre els segles II a.C. i VII d.C.), descobert entre els anys 1995i 1996 pels investigadors del Museu Arqueològic d’Split en excavar l’àrea del fòrum romàde Narona.També hi ha un apartat que incorpora troballes arqueològiques que vinculenla romana Barcino amb el culte a l’emperador August. Les restes que es conserven de les dues ciutats ensapropen així a una realitat social i cultural comuna entre les colònies de la Mediterrània.L’exposició Divo Augusto, a més, mostra un descobriment de gran importància històrica i arqueològica, per-què el conjunt d’escultures procedents de l’Augusteum de Narona és el millor dels exemples conservats.

Divo Augusto,la descobertad’un templeromà a Croàcia

Dib

uix

de F

rance

sc S

ole

r i Rovi

rosa

© A

HC

B

Centre d’Interpretació del Park Güell© El Triangle Postals

Est

àtu

a d

e l’e

mpera

dor

August

© M

use

u A

rqueolò

gic

d’S

plit

ELS LÍMITS DEL CREIXEMENTLes muralles de la ciutat es van anaradaptant al creixement de la ciutat finsal segle XIV. A partir de llavors i fins al1854, només la construcció de la Barce-loneta variaria el seu perímetre.

COMMEMORACIÓ D’UNA FITAL’exposició Abajo las murallas!!! com-memora els 150 anys de l’inici dels tre-balls de l’enderroc de les muralles deBarcelona que obriria les portes al seucreixement urbà.

DARRERES APORTACIONSLes troballes arqueològiques al subsòlde la ciutat han permès trencar amb laidea que Barcelona havia tingut noméstres recintes fortificats, un de romà i dosde medievals, aquests darrers conegutsamb els noms dels suposats monarquespromotors de les obres, Jaume I en lasegona meitat del segle XIII i Pere III enla segona meitat del XIV.

El dia 7 d’agost de 1854 es van iniciar els treballs definitiusd’enderroc de la muralla de Barcelona. L’exposició Abajo lasMurallas!!! ens convida a retrocedir en la història de la ciutat ireflexionar sobre un episodi fonamental en el seu creixementurbà, analitzant-ne les causes i conseqüències. Podem imaginar què sentien aquells barcelonins que vivienemmurallats, amb portes que es tancaven a partir de certa ho-ra? Som capaços de visualitzar que al capdamunt de la Ram-bla o de l’avinguda del Portal de l’Àngel no hi havia la plaçade Catalunya sinó una paret que no deixava veure què hi ha-via més enllà? Barcelona havia tingut muralles des de la sevafundació en època romana, però el creixement urbà dels inicisde l’edat mitjana havia provocat que se superés de llarg l’es-tret límit de la muralla romana. La fortificació es va anar adap-tant al creixement de la ciutat, però des de finals del segle XIVfins a 1854 el perímetre es va mantenir, amb una sola excep-ció: la construcció de la Barceloneta a mitjan segle XVIII.

L’arqueologia redescobreix les muralles L’aspecte de la muralla va anar variant per adaptar-se a les no-ves tècniques bèl·liques, però l’espai que ocupava la ciutat vaser el mateix durant més de 600 anys. Gràcies a l’activitat ar-queològica que duu a terme el Museu a través del seu Serveid’Arqueologia, avui dia coneixem millor aquests canvis. La mostra Abajo las Murallas!!! és una excel·lent oportunitatper donar a conèixer els resultats d’aquesta recerca constant.En el primer àmbit expositiu es presenten els diferents recin-tes fortificats, sistemes de portals i altres defenses que va te-nir Barcelona des de la seva fundació fins als enderrocs del se-gle XIX, incorporant-hi els resultats d’aquestes recerques.

Garr

iga i R

oca

, Pro

ject

e d

e l’e

ixam

ple

, 1

85

5©

AH

CB

J.Roig

é,

Revo

lta p

opula

r a B

arc

elo

na,

18

43

© M

HC

B

Abajo las murallas!!!

Les dades aportades pels treballs arqueològics a la ciutat (pas-seig Picasso, Parc de la Ciutadella, plaça Catalunya, Rambla,monument a Colom, carrer Pelai, plaça Universitat, Ronda deSant Antoni, carrer de les Flors i Ronda de Sant Pau, entre al-tres) han permès conèixer millor el traçat i les característiquesconstructives de les seves fortificacions. Aquestes noves dadesarqueològiques, junt amb les que s’han aportat des d’altresvessants de la història, han fet possible establir una nova se-qüència dels recintes fortificats de Barcelona.

Barcelona sense murallesLa mostra explica amb detall què va succeir aquell estiu de1854, quan la ciutat de Barcelona estava en unes condicionsveritablement deplorables. El còlera provocava moltes morts en la població i els treballa-dors de les filatures havien iniciat una vaga que amenaçava degeneralitzar-se per tota la ciutat. Davant d’aquesta situació,l’Ajuntament i la Junta Provisional del Govern de la Provínciaconvertiren l’enderroc de la muralla en una hàbil sortida en-davant que, enmig d’una situació molt complicada, donariafeina a molts jornalers aturats i permetria cohesionar la ciutatamb una vella consigna: «Abajo las murallas!!!». Amb aquesta exposició el Museu proposa una reflexió sobrela ciutat on vivim avui. Si aconseguim que s’entengui millorBarcelona i que se suggereixi una visió crítica del nostre en-torn, creiem que haurem assolit els nostres objectius. Per aixòconvidem a pensar fins a quin punt el nou escenari plantejatamb l’enderroc de la muralla no s’està encara resolent en elsnostres dies, i –per què no?– a preguntar-nos quines són les«muralles» que avui ens poden impedir construir una ciutatmés humana i integradora.

CERDÀ I LA NOVA BARCELONAL’exposició proposa una reflexió sobreels efectes de l’eliminació de la murallaen el desenvolupament urbà de la ciutat,i ofereix una nova lectura sobre el debatque es va generar a l’entorn de la con-cepció de la nova Barcelona: el projecteexecutat finalment (el pla Cerdà) va serimposat des de Madrid, quan des de Bar-celona s’havia engegat una intensa i llar-ga tasca per construir un consens queimpliqués el màxim de persones i insti-tucions de la ciutat.

LES PROPOSTES URBANÍSTIQUESPer fer més entenedores les caracterís-tiques d’aquelles diferents Barcelonespossibles després d’enderrocar les mu-ralles, el Museu ha demanat la col·labo-ració de diversos arquitectes urbanistes,perquè expliquin els trets bàsics de cadaprojecte i què han aportat al desenvolu-pament urbanístic de la ciutat.

Abaj

o las

mura

llas

!!!, d

e P

ere

Felip M

onla

u© A

HC

B

J.Roig

é,

Imatg

es

de la J

am

ànci

a,

18

43

© M

HC

B

ABAJO LAS MURALLAS!!!25 de novembre de 2004 - 16 d’octubre de 2005

Lloc: Casa Padellàs del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei

Horari: de dilluns a dissabte de 10 a14h i de 16 a 20h; diumenges i festius de 10 a 15h

Entre els dies 29 de setembre i 2 d’octubre va tenir lloc a Barcelona la XI Trobada de Cases Museu i Fundacions d’Es-criptors de l’Estat espanyol,en la qual han participatuna quarantena d’institu-cions. Organitzada per l’Ar-xiu Joan Maragall de la Bi-blioteca de Catalunya i ambla col·laboració del Museu-Casa Verdaguer. Així, Vil·laJoana va ser la seu d’una de les sessions de treballd’aquesta trobada anual.

Des del passat mes de maig més de 86.000 persones han visitat les restes arqueològiquesdel Mercat del Born, un testimoni únic de la Bar-celona del segle XVII i XVIII.Quasi 2.000 d’elles han

gaudit de les visites comen-tades i dels itineraris pelBorn i la Ribera, dues activi-tats que aporten un valor

afegit a l’interès que ja havien despertat les restesarqueològiques. Aquestes xifres són un resultat moltsatisfactori donat que lamajoria de les activitatsnomés es poden fer els

caps de setmana. Les visitesal Mercat del Born comple-ten l’oferta històrica i cul-tural d’una ciutat que sem-pre ha mantingut l’interèspel seu passat.

Ben aviat presentarem el primer número de la publicació Quaderns tèc-nics de l’MHCB. Restau-ració, una nova propostadedicada íntegrament a temes de conservació i restauració del patrimoni.Dos articles resumiran l’activitat dels darrers anysal Laboratori del Serveid’Arqueologia del Museu i al Departament de conser-vació-restauració. Comple-taran la publicació un tre-ball sobre la intervenció realitzada al Convent deSant Agustí i l’estudi sobreaspectes de conservació de la Necròpolis romana de la Plaça Vila de Madrid.

La peça del Museu

A l’entorn del monestir romànic de Sant Pau del Campes va trobar, l’any 1989, un important jacimentprehistòric que va des de l’època neolítica fins a l’e-dat del bronze. Durant el neolític hi ha un gran canvipel que fa a usos socials, d’hàbitat, d’alimentació,d’enterrament i en general de forma de vida; és el quees qualifica com a revolució neolítica. Un dels tretsque caracteritzen el neolític a Catalunya és el canvi en

les pràctiques rituals en relació al món dels morts, jaque és en aquest període quan neixen les primeresnecròpolis. A Sant Pau del Camp es van documentarun total de 24 tombes.

Treure el dimoni del cos perforant el craniEl seu estudi ha permès identificar tres cranis amb tre-panacions (escissió d’un fragment d’os del crani peraccedir a l’interior de la cavitat cranial). Sembla quela trepanació responia a finalitats màgiques i religio-ses, amb un caire totalment ritual, possiblement pertreure un “dimoni” del cos. Segurament s’utilitzavensubstàncies al·lucinògenes naturals durant la inter-venció per fer-la més suportable.

Cra

ni am

b t

res

trepanaci

ons

© M

HC

B

E L S B R E U S D E L‘ M H C B

Un crani amb tres trepanacions al jaciment de Sant Pau del Camp

Visita a les restes arqueològiques del Born© Pere Vivas/MHCB

Jaciment Caserna de Sant Pau del Camp - 1990Núm. identificació CSP 90 Ent XVIIIMidesAlt: 150 mm., Ample: 140 mm., Gruix: 200 mm.

>>

>>

>>

L’ 11 de desembre, a les 10del matí hem organitzat per alsamics i amigues de l’MHCB, unasortida al tot just inaugurat Mu-seu de les Aigües de la FundacióAgbar, dedicat a l’aigua dolça. El lloc de trobada és la plaçaFrancesc Macià (parada tramvia)on agafarem el Trambaix, queens portarà al Museu de lesAigües.Allà ens esperarà una visita guia-da a l’edifici modernista fet perl’arquitecte Josep Amargós i Sa-maranch, que conserva la ma-quinària original utilitzada fins ala dècada de 1920 per extreureaigua dels pous de l’aqüífer delriu Llobregat.L’entrada inclou la visita a l’ex-posició temporal Aqua Romana.Tècnica humana i força divina,que acull prop de 90 peces ar-queològiques de diversos indretsd’Europa que serveixen per ex-plicar els orígens de la nostra

concepció i gestió de l’aigua, ique estan acompanyades de ma-quetes i restitucions virtuals quefan d’aquesta mostra un com-pendi innovador i rigorós de l’en-ginyeria i la cultura de l’aiguapromogudes pels emperadorsromans. Per participar en aques-ta activitat, us preguem que feuuna reserva al telèfon 93 315 1111 (demaneu per la Judit) o bé areserves-mhcb@mail.bcn.es(places limitades).

FES-TE AMIC/GA DE L’MHCBSi t ’agrada la història, s i ets un ass idu dels museus de la c iutat, s i vols gaudirdels avantatges de ser un “Amic/ga del Museu”, no t ’ho pensis més. Aconse-gueix el carnet d’amic per una quota anual i . . . gaudeix-ne els avantatges.

Els Amics del Museu

Podeu enviar les vostres cartes a museuhistoria@mail.bcn.es o per correupostal. No han de tenir més de 10 línies i han de ser perfectament llegibles.

LA BÚSTIA En aquest espai podeu fer-nos arribar les vostres opi-nions, idees i suggerimentssobre les activitats i les ini-ciatives de l’MHCB.

A V A N T A T G E SVISITA EXCLUSIVA A L’EXPOSICIÓABAJO LAS MURALLAS!!!Visita exclusiva a l’exposició Abajo lasMurallas!!!, a càrrec del coordinador decontinguts de la mostra Albert Cubeles.Dijous, 2 de desembre, a les 17.30h i ales 19 h a l’entrada principal del Con-junt Monumental de la Plaça del Rei(MHCB). Per participar en aquesta ac-tivitat, podeu fer la reserva al núme-ro de telèfon 93 315 11 11 (Judit) o bé areserves-mhcb@mail.bcn.es

VISITA EXCLUSIVA A L’EXPOSICIÓDIVO AUGUSTOVisita exclusiva a l’exposició Divo Au-gusto. La descoberta d’un temple romàa Croàcia, dissabte 15 de gener a les11h i a les 12 h, a l’entrada principal delConjunt Monumental de la Plaça delRei (MHCB). Per participar en aquestaactivitat, podeu fer la reserva al núme-ro de telèfon 93 315 11 11 (Judit) o bé areserves-mhcb@mail.bcn.es

Submergeix-teen l’univers de les aigües

www.museuhistoria.bcn.es

© M

use

u d

e les

Aig

ües

Cart

ell d

e l’e

xposi

ció D

ivo A

ugust

o© L

am

osc

aF.

Soelr

i R

ovi

rosa

, Les

torr

es

de C

anal

ete

s, c

. 1854

© M

HC

B

Propostes

Barcelona a la xarxahttp://www.bcn.es/artpublicWeb on es presenta el catàleg raonat deles escultures i altres peces artístiquessituades o visibles des de l’espai públicde la ciutat de Barcelona. Elaborat a par-tir d’un conveni entre l’Ajuntament deBarcelona, la Universitat de Barcelona ila Fundació Bosch i Gimpera, conté1.014 obres que permeten seguir l’evo-lució de l’escultura a Catalunya al llargdel temps, ja que es troben totes agru-pades segons els períodes de la històriade la ciutat.

http://www.lasagrera.comWeb sobre el barri de la Sagrera, quepertanyia a l’antic municipi de Sant Martíde Provençals. S’hi pot trobar informa-ció del barri, de la seva història i de lesentitats que en formen part, com tambéimatges antigues i dels elements urbansactuals. A més, els seus responsablesdonen informació actualitzada de lesnotícies que interessen al barri.

http://barcelona.lanetro.comGuia La Netro de Barcelona. En aquestweb es pot trobar informació de la ciu-tat, com ara restaurants classificats se-gons el preu, botigues agrupades segonsl’activitat a què es dediquen, allotja-ments de la ciutat i de la província, i mol-tes altres dades.

Racons de Barcelona PORTAL DE SANT MIQUELSabíeu que la façana lateral de la basílicade la Mercè, la que dóna al carrer Am-ple, és un portal d’estil gòtic del 1519?René Ducloux el va fer per a l’església deSant Miquel i quan aquesta ser destruï-da, el 1870, es va reubicar a la basílica dela Mercè.

MASIA CAN MIRALLETESSituada al districte de Sant Martí, al car-rer Conca entre Sant Antoni M. Claret iIndústria, aquesta masia constitueix ladarrera mostra d’arquitectura rural delterritori del Camp de l’Arpa i encara es

conserva gràcies a les reivindicacions veï-nals. El seu possible origen és medievaltardà. En l’actualitat es troba envoltadad’un jardí mediterrani d’ambient ruralque ens recorda el passat agrícola de lazona. La masia va ser restaurada i cons-titueix el centre d’un espai enjardinat.

PARC DE LA TRINITATEntre els barris de Sant Andreu i la Tri-nitat, el riu Besòs i el terme de Santa Co-loma de Gramenet, al mig del nus viaride la Trinitat on es creuen cinc autopis-tes diferents, es troba aquest parc de 7hectàrees, el segon més gran de la ciu-tat després de la Ciutadella. A l’interiordel recinte hi ha diverses pistes polies-portives, un amfiteatre, un llac navega-ble de 4.000 m2 i 14.000 arbres. És l’úl-tima obra olímpica, que no es va inau-gurar fins un any després dels Jocs. Duesescultures destaquen a l’interior delparc: un gran fris figuratiu anomenat Ca-valls desbocats, obra de l’escultor Joa-quim Ros, i a la vora del llac una escul-tura anomenada Senyora banyant-se, deRafael Bartolozzi.

CASA DE LA PAPALLONA (CASA FAJOL)Situada al número 20 del carrer Llançà,prop de la Gran Via, aquesta casa d’estilmodernista de l’any 1912 destaca enor-mement pel seu coronament: té formade papallona revestida de trencadís po-licrom en colors groc, blau, verd i blanc,brillant i ben visible des de la plaça Es-panya. Josep Graner i Prat en va ser elmestre d’obres.

CinemaInconscientes, de Joaquín Oristrell, 2004Comèdia ambientada a la Barcelonamodernista de 1913, on es cuiden totsels detalls dels canvis socials i culturalsde la Barcelona de principis del segleXX. La trama se centra en l’impacte quevan suposar en aquella època les teoriesrevolucionàries de Sigmund Freud.

LlibresTERESA VINYOLES I CARME BATLLEMirada a la Barcelona medieval des de les finestresgòtiquesBarcelona: Rafael Dalmau, 2002 Recorregut per la Barcelona gòtica, comun passeig per la ciutat emmuralladamarcat per l’estreta relació entre la ca-sa i el carrer, i alhora una reflexió encomú sobre la vida dels barcelonins i lesbarcelonines medievals. Les autoress’endinsen en la vida quotidiana, el tre-ball, el lleure i l’estructura de les famíliesdels diferents estaments socials.

ERNESTO BOIX FELIPCatàleg de targetes postals de Barcelona ATVBarcelona: Ausa i Ajuntament de Barcelona, 2002, 699 p.Un recull de la major part de la col·lec-ció de targetes postals de Barcelona i elsseus voltants del fotògraf i editor D. An-gel Toldrá Viazo. Les postals daten desdel 1905 fins aproximadament el 1930.

JOAN DE DÉU DOMÈNECHXocolata cada dia: a taulaamb el Baró de Maldà: un estil de vida del segle XVIIIBarcelona: La Magrana, 2004Retrat de la cultura culinària de la sego-na meitat del segle XVIII elaborat a par-tir del Calaix de sastre, l’extens dietarique va escriure el baró de Maldà. Gua-nyador del premi Sent Soví.

Fe d’erradesLa ubicació correcta del monument a lescolles de Sant Medir és la Plaça Trilla, aldistricte de Gràcia.