El primer any que començaren aestudiar periodisme a l’EscolaUniversitàira Alberta Giménez,Guillem Pastor, Josep Verger,Carles Cabrer, Cristóbal Ripoll iJoan Toni Peña gairebé només espreocuparen d’adaptar-se als can-vis lògics que se’n deriven de l’in-grés a uns estudis universitaris il’abandonament definitiu del recerde l’institut. Un cop passat l’anyd’adaptació que pertocava, però,les coses han canviat bastant per aells, i hores d’ara només pensen,amb la modèstia dels que comen-cen i l’ambició dels professionals,amb engegar i consolidar projectespioners a la seva facultat.

Amb aquest esperit, aquests jo-ves començaren cap el mes de no-vembre de 2006 una agosaradatravessia per la ‘xarxa’, l’anome-nada ‘incomunicacio.com’, unbloc obert a l’opinió, el comentario l’anàlisi sobre qualsevol temàti-ca relacionada amb l’actualitat queens envolta tant a nivell local comestatal i internacional.

“Quan començàrem els estu-dis, pensàrem inicialment amb una

revista impresa, però mica en micacanviàrem d’idea”, expliquen totscinc, i puntualitzen: “Enguany, itenint en compte que si no fèiemres la cosa era molt trista, decidí-rem tots pllegats engegar la plana‘incomunicacio.com’, un bloc queens estalviava els problemes delstreballs impresos i que ens perme-tia arribar per tot arreu, a moltagent –tenim contactes, per exem-ple, amb la Univesitat Autònomade Barcelona per tal d’ampliar elnostre horitzò informatiu i no limi-tar-nos només a l’àmbit local–”.

Estructura senzilla i atractiva

El bloc ‘incomunicacio.com’ pre-senta una estructura senzilla iatractiva, amb difernts opcionsinicials per als internautes i que gi-ren al voltant d’un ‘inici’, amb lesinformacions més interessants delsdies anteriors i enllaços amb re-portatges d’interès i actualitat; un‘contacte’, per “fer arribar la tevaopinió, suggeriments o idees”; ‘elsautors’, secció amb el perfil delsresponsables de la plana, en laqual és possible pel lector intro-duir diferents observacions o co-mentaries en el que ès una espèciede ‘xat’, i ‘es rebost’, amb un re-

Estudiants de periodisme llancen ‘incomunicacio.com’, una plana web nascuda fa prop de mig any i atapeïda d’actualitat, anàlisis i opinions

Comunicants ‘incomunicats’Jordi Amengual Dolç

LA PROPERA SETMANA,’INCOMUNICACIO.COM’PUBLICARÀ ENTREVISTESAMB ELS CANDIDATS A LA BATLIA DE PALMA

En Josep Verger, en Carles Cabrer, en Guillem Pastor i en Cristóbal Ripoll són quatre dels cinc responsables de ‘incomucacio.com’. Foto: Miquel Massuti

LA INICIATIVA PRETÉNTREBALLAR ELS ESPORTS,LA MÚSICA, LA NATURA OLA POLÍTICA I ESTABLIRUN ESPAI DE DEBAT

GUILLEMPASTOREn Guillem, quefa uns mesoscol·labora ambla secciód’esports deDIARIO de

MALLORCA, és l’ideòleg delprojecte, “possible d’engegar–diu– si comptes amb un grupcom el nostre i disposes del’ajuda de diferents i bonscol·laboradors”. Segons enGuillem, que diu “haver aprésmés amb un parell de mesoscom a col·laborador d’esports apremsa escrita que gairebé ambun any d’estudis”, les prioritatsprofessionals que s’ha marcaten acabar els estudis són benclares: “Vull treballar a esports,nacional o part forana”.

JOSEPVERGER A mésd’estudiarperiodisme, enJosepcol·labora ambla secció

d’esports d’IB3, i es mostra unamica escèptic amb el futur de lacomunicació a les illes tot i laproliferació de mitjans en elsdarrers anys: “Penso que calesperar una mica i veure comevolucionen les coses; ara perara, tots estam a l’espectativa”,afirma, i reconeix al mateixtemps el seu desig de que algundia Alberta Giménez pugui“crear una escola de qualitatque esdevingui model dereferència per a tota aquellagent que estudia periodisme”.

CRISTÓBALRIPOLL“D’ençà quevaig començara estudiarPeriodisme hacanviat molt lavisió que en

tenc de la professió; així i tot,tant jo com els meus companysestam convençuts de seguiramb els estudis”, explicacontundent en Cristóbal, quede moment encara no ha‘tastat’ la professió a cap mitjà.Per a ell, igual que per als seuscompanys, l’experiència amb‘incomunicacio.com’ “ésenriquidora i divertida”, i sobreel seu futur professional ésoptimista: “Cada vegada hi hamés demanda coincidint amb elnaixement d’IB3”.

CARLES CABREREstudiant desegon curs dePeriodisme comla resta delsseus companys,en Carles

presenta una llarga experiènciaprofessional: del 1999 fins 2004treballà a la ràdio,concretament a ‘Ràdio Jove’,motiu pel qual ha ‘ensumat’ unnou projecte: “Les instal·lacionsque tenim aquí són molt bones.L’any vinent mirarem demuntar un estudi de ràdio”,esmenta. Content amb lametodologia docent d’algunsprofessor i decebut amb lad’uns altres, no li agradariaacabar treballant amb “esports,premsa rosa o economia”.

cull de diferents reportatges o ex-posicions d’elaboració pròpia.

“La idea del nostre bloc és tre-ballar diferents temàtiques comara els esports, la música, la políti-ca, la natura, etc., i això miram defer-ho a partir d’una proposta quereflecteixi quin és el tractamentque en fan els diferents mitjans decomunicació sobre les informa-cions que es generen a diari”, re-

marca en Josep Verger, col·labora-dor de la secció d’esports d’IB3.“A més –apunta en Guillem Pas-tor– també exposam les nostresopinions de manera lliure i senseestar subjectes a una editorial, i ai-xí mateix miram d’oferir entrevis-tes d’interès com la que férem aFelipe Armendáriz o les que tenimprevistes publicar d’aquí a una set-mana amb els candidats a la batlia

de Palma”.Sigui com sigui, si alguna cosa

no els manca a aquests estudiantsde periodisme és la il·lusió en elsprojectes que posen en marxa, i toti el nombre d’hores que han d’in-vertir a diari en l’estudi de les di-ferents assignatures sempre mirende trobar una estona per actualit-zar la plana gairebé a diari, tal com (Passau a la pàgina següent) ➜

UNIVERSITATQUADERN UNIVERSITARI ■ DIARIO DE MALLORCA ■ DIJOUS, 22 DE MARÇ DE 2007

2UNIVERSITAT DIARIO DE MALLORCA. DIJOUS 22 DE MARÇ DE 2007

➜ (ve de la pàgina anterior)reconeix en Carles Cabrer: “Tot i que sempredepèn de l’actualitat, la veritat és que procu-ram actualitzar cada dia. A més, han aug-mentat molt les entrades, i els col·laboradors–professors i alumnes d’altres titulacions–ens estan ajudant molt”.

Així mateix, en Carles troba que el pano-rama periodístic viu una “etapa d’expansiócontínua amb la creació de nous mitjans comara IB3 o la Televisió Digital Terrestre(TDT)”, fet que els pot afavorir a l’hora d’a-conseguir la seva integració en el complicatmón laboral de les Balears. “En aquests mo-ments tots estam a l’espectativa”, pensa enPep Verger sobre el futur dels mitjans de co-municació a les illes, i en Cristóbal afegeix:“Com més competència hi hagi més pujarà laqualitat de la comunicació. Cal esperar unamica de temps”.

Estudis cars i allunyats del campus

La llicenciatura de Periodisme s’implantàara fa dos anys, concretament al curs 2005-2006, i s’ofereixen a l’escola Alberta Gimé-nez, centre adscrit a la UIB i amb seu a sa Vi-leta, ben allunyada del campus.

Els estudis, implantats al mateix tempsque els de Comunicació Audiovisual, són fi-nançats essencialment amb fons privats, jaque els alumnes paguen prop de 6.000 eurosanuals (gairebé 1 milió de les antigues pesse-tes) per aconseguir el seu títol. Ara bé, la co-sa podria ser ben diferent –és a dir, es podriahaver finançat amb fons públic i la seu delsestudis podria ser al campus– si fa uns anys,concretament durant el rectorat de LlorençHuguet, s’hagués acceptat la proposta delsprofessors Sebastià Serra i Miquel Durand’implantar a la UIB i com estudis de segoncicle les llicenciatures de Periodisme, Comu-nicació Audiovisual i Relacions Públiques iPublicitat, tot just quan el rector Huguet en-gegà una consulta per ampliar l’oferta d’es-tudis universitaris: La proposta dels esmen-tats professors Serra i Duran, del departa-ment d’Història, fou desestimada gairebé ales primeres de canvi, sense passar ni tan solspel primer ‘sedàs’ que sí superaren, perexemple, els estudis de Fisioteràpia o de Fi-lologia Anglesa.

B. Font Sbert

Els estudis de periodisme costen gairebé 6.000 euros anuals als estudiants quan fa un anys s’haguessin pogut implantar com a públics

Uns estudis ambfinançament privat i allunyats del campus

Universitaris Compromesos, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i la plataforma ‘Aprop’ col·laboraren en l’organització de l’acte

Presentat a la UIB un llibred’experiències agroecològiques

L’agricultura ecològica és un dels reptes de futur de les societats desenvolupades. FOTO: B. RAMON

Dilluns passat, es presentà ‘Los pies en latierra. Reflexiones y experiencias hacia unmovimiento agroecológico’, un llibre quetracta, a partir de diversos articles i entred’altres coses, diferents aspectes agroecolò-gics com els orígens del moviment socialagroecològic a l’Estat, el metabolismeeconòmic o el deteriorament territorial.

A la presentació hi assistiren DanielLópez, membre de la plataforma Bajo elasfalto està la huerta (BAH) de Madrid, iMarc Badal membre de la Xarxa agroecolò-gica de Catalunya, que explicaren les man-cances i inconvenients de l’agriculturaindustrial, cada vegada més present.

L’objectiu, explicaren els coordinadorsde l’obra, és rearticular una xarxa local, demanera integrada amb els ecosistemes pro-pis davant el ritme accelerat de les transfor-

macions territorials dels darrers anys.Transversalment a aquests fets es trobendiferents repercusions socials i laboralscom les condicions precàries a les quals potarribar el pagès, que només reb un percen-tatge molt baix del preu final de producte, ola situació en què treballen moltes personesimmigrants.

L’acte fou organitzat per l’entitatCooperativa Agrohoritzontal, amb el suportd’Universitaris Compromesos, el Sindicatd’Estudiants dels Països Catalans i laPlataforma ‘Aprop’. De fet, aquest acte,que té el propòsit concret de fer-ne difusióentre els membres de la comunitat univer-sitària, s’emmarca dins l’agenda de presen-tació del llibre a altres indrets de Mallorcacom Felanitx, Inca i Palma.

Per a més informació podeu consultarla següent adreça: http://agrohoritzontal.wordpress.com/

Els responsables del bloc darrere la portada del projecte, dissenyat en català “perquè és la llengua amb què ens expressam amb normalitat”. FOTO: MASSUTI

JOSEP VERGER: “NOHEM DE PERDRE DEVISTA QUE MANQUEN,A MÉS DE LES CLASSESDIÀRIES, FÒRUMS ODEBATS AMB EXPERTSD’ALTRES INDRETS”

“La responsabilitat de que els estudis es-tiguin a Alberta Giménez i no siguin públicsés precisament pública. La Universitat ha-gués pogut implantar els estudis com a pú-blics, i la veritat és que a mi m’agradaria queles properes generacions d’estudiants de pe-riodisme puguin llicenciar-se en una facultatpública”, manifesta en Josep Verger, per aqui el nivell del professorat – que té vèniadocent de la UIB– és, en general, “bo”.“Tanmateix, no hem de perdre de vista quemanquen, a més de les classes diàries, fò-rums o debats amb experts vinguts d’altresindrets de l’Estat”.

Quant a l’allunyament del campus, tots

coincideixen a remarcar l’aspecte positiu dela qüestió dient que “aquí és més com uninstitut, i la proximitat amb el professorat esnota bastant”, i sobre l’objectivitat profes-sional en Periodisme hi ha opinions per atots els gusts: “Es pot aconseguir i s’ha d’in-tentar sabent sempre el que dius i coneixentbé les teves fonts”, reflexiona en Cristóbal,mentre en Josep opina que “l’objectivitat ésimpossible” i en Carles creu que “hem de te-nir present que som éssers humans i, com atals, estam plens de prejudicis des de nins”.

Consultau el bloc:http://www.incomunicacio.com//

3UNIVERSITATDIARIO DE MALLORCA. DIJOUS 22 DE MARÇ DE 2007

CAMPUS FLORIT

➤ Molts catedràtics i ‘vicerectorables’ pu-guérem veure a la manifestació contra la destruc-ció de Mallorca del passat dissabte. Sembla unabona notícia per a Balears la implicació dels do-cents i investigadors en problemes tan sensiblespel futur d’aquesta comunitat. No només de lli-bres, ordinadors i microscopis viuen els homes...

➤ Ni tiram la pedra ni amagam la mà si diemque hi ha hagut algunes tracamanyes, cabrioles igiravolts de tot tipus per part de les candidaturesa l’hora d’aconseguir el vot. Pot ser ara, amb l’ex-citació electoral tan a flor de pell, no és el mo-ment de parlar-ne, però quan tot estigui més cal-madet alguna coseta s’haurà de dir. De momentesperarem els resultats de la segona volta...

➤ Valent, valent... no sembla haver-ho estatgaire el professor ‘anònim’ de Psicologia que esqueixava ahir en aquest diari de la manca de

Cadascú en el seu món. El passat dilluns,els candidats a rector visqueren el darrer debat a laUIB amb la presència de la Cadena SER. Si observamdetingudament la imatge, ho veurem clar: MontseCasas mira els núvols, Sergio Alonso juga amb lallengua i Carles Manera... Carles Manera... FOTO: UIB

diagnòstic universitari dels candidats (per no par-lar de la “pobresa” i “previsibilitat” que diu tras-puen les seves propostes). Més valents semblen,en canvi, els estudiants: això del 25% de pes delseu vot els sembla porca misèria, una espècie debefa a la seva genialitat no descoberta... I què vo-len, aquests jovenets, estiguent a la UIB de pas ino participant gairebé mai d’ella?

➤ Ara bé, pot ser un bon incentiu per als estu-diants seria oferir-los crèdits de lliure configuracióper anar a votar. És evident que els crèdits no sóneuros (si ho fossin estarien enamoradíssims de lainstitució), però com a mínim els farien pensarmés en el seu futur i menys amb els ‘piercings’.

➤ De qui no hem sabut res –i no és que no enspreocupin– és de l’Students Council. El màxim òr-gan de representació estudiantil de la UIB ha piu-lat poc aquestes eleccions... Deuen haver votat?

Els alumnes volen una UIB millor.

La plataforma estudiantil ‘Aprop’presentà als candidats a rector unaproposta de 107 punts pensats pera millorar la Universitat de lesIlles Balears.

Els membres d’‘Aprop’ cen-tren el seu interès en un modeld’Universitat “veritablementpública, de qualitat, balear, inter-nacionalista, progressista,democràtica, participativa, ecolo-gista, no sexista, amb una intenciótransformadora, oberta a la socie-tat i les seves problemàtiques ifomentant l’opinió crítica i cons-tructiva”, tal com expliquen en laintroducció del programa. Desd’‘Aprop’ expressen el seu com-promís amb les propostes.

J.A.D.

‘Aprop’ presentàals candidats 107 propostes permillorar la UIB

La UIB, compromesa amb la llengua.

La Universitat de les Illes Balearsacollí el passat dia 15, amb unaxeremiada al campus, una novaedició de la campanya ‘SusMallorca’, organitzada encol·laboració amb el SEPC(Sindicat d’Estudiants dels PaïsosCatalans).

‘Sus Mallorca’ té com a objec-tiu treballar per la normalitzaciódel català a les Balears i remoure,al mateix temps, consciènciesentre la gent pel que fa a l’ús nor-mal de la llengua propoia de lesBalears. Així mateix, la iniciativaarribarà també a Ciutat el properdia 30 amb la celebració de diver-sos actes lúdics i festius.

Redacció.

L’OCB engega a la UIB una novacampaya de ‘SusMallorca’

ENTREVISTA

EL CAMPUS, PROTAGONISTA. Elproper dia 25, a partir de les 11.30 horesIB3 Televisió emetrà el programa ‘Dies decampus’, que presentarà la feina i les videsd’un grup de persones que directament oindirectament estan relacionades amb laUniversitat, dins i fora del campus: la vidadels estudiants, la recerca dels investiga-dors, etc...

CUIDAR ELS MALALST MENTALS.El Centre Universitari de Calvià i la Funda-

ció ‘la Caixa’ han organitzat, pel dia 28, laconferència ‘Estrategias familiares paraafrontar el cuidado de un enfermo mental’.L’acte, que serà exposat per Agnès Oliver iMora, tendrà lloc a partir de les 19 hores alcentre universitari de Calvià.

FIRA DE LA CIÈNCIA 2007. El Go-vern de les Iles Balears i UIB han organitzatuna nova edició de la Fira de la Ciència2007, que tendrà lloc, en aquesta ocasió, al'antiga terminal A de l'Aeroport de Son

Sant Joan de Palma els dies 29, 30 i 31 deles 10 a les 20 hores. Trobareu més infor-mació a http://balearsfaciencia.org

ÒPERA OBERTA DES DE MADRID.Les obres ‘Cavalleria Rusticana’ de P. Mas-cagni, i ‘I Pagliacci’, de R. Leoncavallo, estransmetran des del Teatro Real de Madrida l’edifici G.M. de Jovellanos del campus.Serà a partir de les 20.30 hores el proper di-jous dia 29. Trobareu més informació altelèfon 971 172413.

LES DONES DE LESBOS. ‘Les donesde Lesbos: Safo, més enllà de la diferència’,és el títol d’una nova conferència del ciclede conferències ‘Homosexualitats: unaaproximació’. La podreu seguir el properdia 4 d’abril a les 19 hores a la sala d’actesde l’edifici Jovellanos del campus.

DONAR SANG. El bus de la Germandatde Donants de Sang de Mallorca serà da-vant el l’edifici Mateu Orfila del campus dia28 de les 9.30 a les 14.00 hores.

Pere Maria Deyà SerraCatedràtic de Química Orgànica de la UIB

Fa 32 anys que Pere M. Deyà és a laUniversitat de les Illes Balears. Afec-cionat a la música, actualment cantaamb el grup Studium, ha participat adiferent òperes com La flauta màgi-ca, Faust, etc. i també ha format partde la Coral de la UIB.

– La pols de fusta, pot provocarcàncer?– Els mateixos fusters saben quequan treballen diferents tipus de fus-ta tenen més dificultats... i l’AgènciaInternacional per a la Recerca deCàncer (IARC) té classificada la polsde fusta dura com un dels 130agents cancerígens registrats, junta-ment amb la radiació social, el gas ra-dó, entre d’altres. De fet, aquesta erauna de les qüestions que vaig tractara una conferència a la seu de la Con-federació d’Associacions Empresa-rials de les Balears (CAEB) sobre elsagents cancerígens a l’empresa.

– En què s’emmarcava aquestaconferència?– Crec que des de la Universitat tenim eldeure de transmetre els coneixementsper tal que que la gent pugui sigui cons-cient i prengui mesures davant els riscoslaborals a què està expost. Per això ésbo que la Universitat col·labori amb sin-dicats, empresaris, etc. Des de la CàtedraMAFRE impulsam aquestes iniciatives icol·laboram amb la CAEB amb diversesconferències sobre prevenció de riscos la-borals a Palma, Eivissa i Maó.

– Quines activitats es fan des de la Cà-tedra?– Organitzam el màster en salut laboral,pel qual han passat més de 450 persones;tenim una assignatura de lliure configura-ció, una beca de recerca per un any, un

premi a un treball de final de carrera sobreprevenció... d’aquesta manera des de laCàtedra s’abasta docència, recerca i difu-sió cultural.

– Quan a la situació dels treballadors,n’hi ha molts en situació precària?– Home, la sinistralitat és alta. Hem depensar d’accidents de persones, de malal-ties, que en general són irreversibles, enca-ra que només n’hi hagués un cas ja és moltelevat. La prevenció de riscos no sols és

fer una avaluació, sinó solucionar iaplicar les mesures que es proposen.La responsabilitat que hi hagi sinistra-litat pot estar en la Conselleria de Tre-ball, en les inspeccions, en la respon-sabilitat dels empresaris o en nosal-tres mateixos que no hem sabuttransmetre els riscs a què estan expo-sats.

– També hi tenen resposabilitat elsmateixos treballadors?– I tant. Mira, un cas curiós és el delpicapedrer que va a la platja i es posacrema solar; en canvi, no se’n posaquan sense camisa i amb un bon solestà treballant.

– Quant a les eleccions a rector,veis que estan tenint més ressóque les anteriors?– A les anteriors el nombre d’alumnatque va votar va ser molt baix; i crecque per a aquestes eleccions no s’hafet una campanya institucional que fo-menti el vot i en millori la participació.

Crec que està molt bé que tothom parti-cipi a les eleccions, però si no s’intentaaugmentar el vot, es podria tornar a l’an-terior sistema que és semblant al de comes tria el president del govern.

– Què trobau del que diuen els candi-dats?– Els candidats parlen de com augmentarla qualitat de la docència, però ningú diucom. Estaria bé que algun empresaridonàs la seva opinió, o algun titulat, per sa-ber si s’enfoquen correctament els estudis.

– La Universitat ha de retre comptes alparlament?– I a la Universitat quan li retran comptes?Crec que també han de rendir comptesamb nosaltres...

Terra baixa

Àngel Guimerà

No he vist aquesta obrateatral representadadamunt cap escenari, tot ique m’agradaria molt. Defet, és una dels obresteatrals més representades i traduïdes de ladramatúrgia catalana. L’argument de la històriaes basa en el triangle format per Marta, Manelic,pastor de la terra alta, i Sebastià, terratinent. Lalluita per l’amor de Marta, amb el rerefons d’unalluita de poders, marquen la història. També hellegit d’aquest autor La filla del mar i Mar i cel.

UN LLIBRE

Catalina CardellTERCER DE DRET

4UNIVERSITAT DIARIO DE MALLORCA. DIJOUS 22 DE MARÇ DE 2007

Ten

Pearl Jam

Aquest disc resumeixl’essència de la banda, demusicalitat basada en elhard-rock amb remi-niscències grunge. Té unestil bucòlic, amb unes melodies harmonioses.La veu del cantant, tant potent, fa arribar a un èx-tasi tàntric. Fa molts anys que aquest grup fa mú-sica, crec que prop de 20 anys. El seu directe ésmolt potent. Es caracteritza per reivindicar-se encontra de les polítiques invasores del seu presi-dent (EUA).

UN DISC

Jaume MasALUMNE DE POSTGRAU

El último

mohicano

Michael Mann

Aquesta pel·lícula es basaen una novel·la de l’es-criptor nord-americà Ja-mes Fenimore Cooper. Esva dur al cinema l’any1936, però la versió coneguda per tothom és del1992: va tenir molt de ressó i va rebre molt bo-nes crítiques. És de destacar la fotografia i laimatge, que concorden amb els sentiments quearriben a l’espectador a través de la interpretaciódels personatges i de l’excel·lent direcció i enfo-cament de Mann.

UN FILM

Raúl TiradoQUART DE DRET

PUBLICACIONS

AG

EN

DA

Los feminismos como

herramientas de cambio

social (I): Mujeres tejien-

do redes históricas...

E. Bosch / V. Ferrer /C. Navarro (Comp.)

El treball de les professores dela UIB Esperança Bosch, Victo-ria Ferrer i Capilla Navarro queus presentam aquesta setmanas’emmarca en el IV congrés in-ternacional AUDEM (AsociaciónUniversitaria de Estudios de laMujeres), que tractà els feminis-mes com eines de canvi social.

Aquest volum inclou les ses-sions corresponents a les donesteixint xarxes històriques i comelements inserits en l’espai pú-blic, per la qual cosa s’hi trobentractades en un ampli ventallqüestions d’interès social.

Les dones com aprotagonistes deldinamisme de lasocietat actual

Deyà disputà fa quatre anys el rectorat a Avel·lí Blasco.

“ELS CANDIDATS A RECTOR PARLEND’AUGMENTAR LA QUALITAT DE LADOCÈNCIA, PERÒ NO DIUEN COM”