0

G T

Curs 2015-2016

TR

EBA

LL D

E R

ECER

CA

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

1

ÍNDEX

0. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................... 3

1. PLANIFICACIÓ DEL NEGOCI .......................................................................................... 4

1.1 AVALUACIÓ DE LA IDEA I PERFIL EMPRENEDOR ................................................. 4

1.2 ASSESSORAMENT PER LA CREACIÓ DE L’EMPRESA ............................................ 7

1.3 FINANÇAMENT ................................................................................................................ 7

2. EL PLA D’EMPRESA ....................................................................................................... 10

2.1 DEFINICIÓ I OPORTUNITATS DEL NEGOCI ............................................................ 10

2.2 CONEIXEMENT DE LA MATÈRIA PRIMERA ........................................................... 10

2.2.1 CLASSES DE MOL·LUSCS ..................................................................................... 11

2.2.2 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS MOL·LUSCS .................................... 12

2.2.3 COMPOSICIÓ DE LA CONQUILLA ...................................................................... 13

2.2.4 ESTRUCTURA DE LA PETXINA ........................................................................... 14

2.2.5 FORMACIÓ DE LA CLOSCA ................................................................................. 15

2.2.6 ANTECEDENTS HISTÒRICS D’APROFITAMENT .............................................. 15

2.3 EL NOSTRE PRODUCTE ............................................................................................... 16

3. PLA DE MÀRQUETING ................................................................................................... 24

3.1 CONEIXEMENT DE L’ENTORN ................................................................................... 24

3.1.1 SITUACIÓ GEOGRÀFICA ...................................................................................... 24

3.1.2. DEMOGRAFIA ........................................................................................................ 30

3.1.3 EVOLUCIÓ ECONÒMICA ...................................................................................... 32

3.1.4 TECNOLOGIA .......................................................................................................... 33

3.1.5 POLÍTICA .................................................................................................................. 34

3.2 ANÀLISI DEL MICROENTORN .................................................................................... 34

3.2. PROVEÏDORS ............................................................................................................. 34

3.2.2 ELS NOSTRES CLIENTS ......................................................................................... 39

3.2.3 LA COMPETÈNCIA ................................................................................................. 40

3.3 MÀRQUETING ESTRATÈGIC ....................................................................................... 41

3.3.1 POSICIONAMENT EN EL MERCAT ..................................................................... 42

3.3.2 AVANTATGE COMPETITIU .................................................................................. 42

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

2

3.3.3 PERFIL DEL CONSUMIDOR .................................................................................. 43

3.4 MÀRQUETING MIX ....................................................................................................... 43

3.4.1 PRODUCTE ............................................................................................................... 43

3.4.2 PREU .......................................................................................................................... 44

3.4.3 PLAÇA O DISTRIBUCIÓ ......................................................................................... 44

3.4.4 PROMOCIÓ O COMUNICACIÓ ............................................................................. 44

4. PLA DE PRODUCCIÓ O D’OPERACIONS ..................................................................... 45

4.1 PROCÉS DE PRODUCCIÓ ............................................................................................. 45

4.2 INFRAESTRUCTURES, EQUIPAMENTS I MÀ D’OBRA ........................................... 45

4.3 PLA TECNOLÒGIC ......................................................................................................... 48

4.4 GESTIÓ D’EXISTÈNCIES .............................................................................................. 48

4.5 GESTIÓ DE QUALITAT ................................................................................................. 49

4.6 SEGURETAT, HIGIENE I GESTIÓ MEDIAMBIENTAL ............................................. 50

5. PLA JURÍDICOFISCAL ................................................................................................... 52

5.1 ORGANITZACIÓ ............................................................................................................. 52

5.2 FORMA JURÍDICA ......................................................................................................... 53

6. PLA ECONÒMIC I FINANCER ........................................................................................ 60

6.1 PLA D’INVERSIONS INICIAL ....................................................................................... 60

6.2 PLA DE FINANÇAMENT ............................................................................................... 60

6.3 PREVISIÓ DE TRESORERIA ......................................................................................... 61

6.4 PREVISIÓ DEL COMPTE DE RESULTATS DEL PRIMER ANY ............................... 63

6.5 ANÀLISI DEL PUNT D’EQUILIBRI .............................................................................. 65

6.6 BALANÇ DE SITUACIÓ................................................................................................. 66

7. CONCLUSIONS ................................................................................................................. 68

8. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES .............................................................................. 70

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

3

0. INTRODUCCIÓ

Tot i que triar el tema d’un Treball de Recerca és una tasca més difícil del que pugui

semblar, el fet de viure en un entorn amb tanta diversitat d’ambients naturals m’ha

servit a l’hora de decidir sobre quin aspecte investigar.

Des de ben petit m’han cridat l’atenció les diferents formes i colors de les petxines i

caragols de mar que a l’estiu trobava per la platja i que recollia per classificar-les i

posar-les en pots de vidre. Ja de més gran, en veure la gran quantitat de closques que

s’arriben a acumular a la vora de l’aigua a les platges de la Punta de la Banya, a la que

només es pot accedir per mar per les restriccions d’accés del Parc Natural, em vaig

començar a preguntar si tots aquells residus naturals que ens aboca el mar, tan resistents

a l’acció de l’aigua i de l’ambient, podrien aprofitar-se per generar nous materials. I just

aquesta idea és el punt de partida del meu treball.

Començant a buscar informació vaig comprovar que les closques han despertat interès i

s’han utilitzat des de la prehistòria. Però el que em va sorprendre és que actualment els

estudis i usos estan basats en la seva composició, el carbonat càlcic, que té moltíssimes

aplicacions i utilitats i, tot i que el que s’està utilitzant de forma general és el d’origen

mineral, diferents Universitats estan investigant amb el d’origen orgànic i el seu

reciclatge està sent la solució per la indústria conservera gallega que acumula quantitats

importants de closques de musclo en el seu entorn provocant greus problemes

mediambientals.

Així que després de comprovar que les petxines es poden reutilitzar i pensar en

l’abundància de producció i consum de mol·luscs a la nostra zona, vaig exposar-li el

tema a la meva tutora del treball i va sorgir la idea de fer un estudi de viabilitat de la

creació d’una empresa de reciclatge de les closques dels mol·luscs bivalves, que es

generen a la zona del delta de l’Ebre, per reutilitzar-les en forma de carbonat de

calci.

El repte estava servit i un cop delimitat el tema era qüestió de posar-se a treballar

aprofitant el temps de les vacances d’estiu i la disponibilitat per poder-me desplaçar a

les empreses depuradores de marisc de la zona, a l’Oficina de Gestió Empresarial de

Tortosa i l’Ajuntament del meu poble, on vaig obtenir informació clau per engegar el

projecte juntament amb totes les fonts trobades a Internet i l’assessorament de la meva

tutora.

Un cop recollida tanta informació, el més difícil va ser fer una selecció i determinar

l’estructura i parts del treball. A grans trets vaig optar per seguir l’esquema que apareix

a la web del canal empresa que no són més que els passos a seguir per engegar un

projecte empresarial: la planificació del negoci, el pla d’empresa, el pla de producció, el

pla jurídicofiscal i el pla econòmic i financer, abans d’arribar a les esperades

conclusions.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

4

1. PLANIFICACIÓ DEL NEGOCI

El primer estadi en el procés de creació d’una empresa és el de la planificació ja que és

la clau que ens ha d’ajudar a prioritzar els nostres esforços i avaluar amb antelació les

opcions d’èxit.

Els aspectes més importants per iniciar un projecte empresarial amb èxit són la idea

sobre la qual es basa i les actituds i aptituds de l'emprenedor. Així, cal tenir una idea

clara de negoci, perquè aquesta és la base del projecte i el seu fet diferencial i per tant,

és molt important pensar-la bé, madurar-la, avaluar-la i millorar-la.

Paral·lelament, les possibilitats d'èxit d'un projecte empresarial també depenen de les

competències emprenedores de la persona o persones que implementen la idea. Ser una

persona emprenedora, segons el diccionari, és “aquella persona que té iniciativa i

decisió per emprendre negocis o escometre empreses”. Aquesta definició inclou la

possessió d’alguna de les qualitats que ha de tenir l’emprenedor.

1.1 AVALUACIÓ DE LA IDEA I PERFIL EMPRENEDOR

La meva idea és reciclar la closca dels bivalves que es produeixen i consumeixen a

la nostra zona per obtenir carbonat de calci i la identificarem a partir de l’anomenat

Triangle de la generació de idees en el que apareixen les tres circumstàncies (cada una

en un vèrtex) que normalment es conjuguen davant d’una idea: quina és la situació de

partida, com es porta a terme i amb quin propòsit.

A partir de ...

- la necessitat de fer el Treball de Recerca.

- l’observació i oportunitats de l’entorn

natural.

Per aconseguir ...

- un bon Treball de Recerca

amb una possible aplicació

real.

- idear una nova manera de fer

Mitjançant ...

- recerca d’informació

- estratègies ideades

- l’aplicació d’habilitats

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

5

Un cop definida la idea passem a reflexionar sobre les meves habilitats com a

emprenedor i la idea de negoci a través del qüestionari TEST-iDEA del

canalempresaweb.gencat.cat que m’ha permès obtenir, a partir de les respostes

donades, una aproximació d’un quadre DAFO.

L'Anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per a avaluar

les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte. Consisteix en una

anàlisi que diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'una organització i

els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces). Es tracta d'especificar l'objectiu

d'un projecte i la identificació dels factors interns i externs que són favorables i

desfavorables per assolir aquest objectiu.

Fortaleses: característiques del projecte (i el seu equip) que li donen un avantatge

per a assolir els objectius (o en relació a la resta de projectes).

Debilitats (o limitacions): són característiques que situen el projecte (i el seu equip)

en un desavantatge per assolir els objectius (o en relació a la resta de projectes).

Oportunitats: oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa el projecte,

que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu, com millorar el

rendiment o obtenir majors guanys.

Amenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa el projecte, que

podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.

El resultat del test en quan a oportunitats i amenaces que ens venen de l’entorn i punts

forts i febles com a emprenedor i com a idea de negoci ha estat el següent:

Exemple d’esquema d’una anàlisi DAFO.

Font: ca.wikipedia.org

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

6

Aquesta petita anàlisi ens ha permès conèixer quines són les nostres habilitats però és

important descobrir com millorar-les i en quant a les febleses hem de ser conscients que

són comportaments que s’hauran de practicar sistemàticament fins a adquirir-los i

incorporar-los com a hàbits.

OPORTUNITATS AMENACES

L’aparició de regulacions que

obliguen a optimar la gestió de

residus.

L’increment de la consciència social i

empresarial en relació a la gestió dels

residus.

Les possibles ajudes institucionals per

a sufragar part de les despeses.

La possible ralentització de les

normatives i regulacions.

El cost que signifiquen aquestes

accions i la poca sensibilitat de les

empreses, els professionals i

l’administració en general.

Les poques ajudes per a Joves

emprenedors.

PUNTS FORTS PUNTS FEBLES

Disposar d’un producte de proximitat

ecològic, si bé, ha de ser valorat i

acceptat pels clients.

Autoconfiança i capacitat per a liderar

i prendre la iniciativa.

Actitud competitiva i fixació de fites

que ajudarà a que el projecte sigui

competitiu dins el sector.

Disposar de bona autoestima per a

obtenir confiança i seguretat en un

mateix.

El fet de ser jove i abordar per primera

vegada un projecte empresarial, tot i

que no té perquè ser una feblesa, però

fa recomanable la necessitat de suport

expert i assessorament en el procés

d’emprendre.

No planificar sempre la feina.

No ser prou persistent

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

7

1.2 ASSESSORAMENT PER LA CREACIÓ DE L’EMPRESA

Aprofitant la disponibilitat dels mesos de vacances vaig començar visitant (prèvia

cita) l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE) a les Terres de l’Ebre del

Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, ubicada al carrer

Montcada, 32 baixos de Tortosa on em van atendre molt bé, com si la creació de la

hipotètica empresa fos 100% real. És aquí on em van presentar la web

canalempresaweb.gencat.cat/ca que tan útil ha estat per estructurar el treball . A més

a més em van facilitar informació diversa d’enllaços on trobar els tràmits necessaris

per constituir una empresa, el tema del registre d’una marca i també em van parlar

de la Xarxa Emprèn que presta assessorament a emprenedors.

La Xarxa Emprèn és una xarxa publico-privada d’entitats que, en el marc del

programa Catalunya Emprèn de la Generalitat de Catalunya, presta serveis

d’acompanyament i suport a les persones que volen constituir una empresa a

Catalunya durant els tres primers anys de vida del negoci. Més de 150 entitats i 500

tècnics experts donen cobertura a totes les comarques de Catalunya. En accedir a

l’aplicatiu de les entitats assessores vaig poder comprovar que l’ajuntament de

Sant Carles de la Ràpita és una de les entitats d’assessorament del programa i per

tant és on vaig anar en segon lloc a demanar informació (també prèvia cita). El

tècnic assessor em va explicar que l’únic requisit necessari per a rebre

assessorament és estar inscrit al SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) i elaborar el

Pla d’Empresa (sobre el que també es poden fer les consultes que siguin

necessàries). També em va explicar la ubicació i serveis dels dos polígons

industrials del municipi i em va facilitar l’adreça web per trobar l’ordenança fiscal

municipal que regula les taxes de les llicències d’activitats empresarials.

1.3 FINANÇAMENT

Per la creació de l’empresa és molt important tenir en compte els recursos econòmics

dels quals disposem per finançar tot el procés.

Cal aconseguir diners per fer front a la inversió inicial i a les despeses que generarà el

projecte. Cal conèixer totes les possibles fonts i fórmules de finançament públiques i

privades, des de les més clàssiques fins a les més innovadores.

He començat la cerca en l’enllaç facilitat a l’Oficina de Gestió Empresarial on es troba

la web d’ACCIÓ (Agència per a la competitivitat de l’empresa) que compta amb

FISUB, una base de dades d’ajuts i serveis per a l’empresa. En clicar l’opció de buscar

ajuts per la creació de noves empreses m’ha sorprès veure com hi ha molts ajuntaments

que donen subvencions per fomentar l’ocupació, dinamitzar el comerç local o estimular

l’emprenedoria. Tot i així, el de Sant Carles de la Ràpita no apareix.

El resultat obtingut, després de fer una selecció adient per la nostra empresa al llistat

que apareix, és el següent:

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

8

LÍNIA EMPRÈN

- Entitat: ICF (Institut Català de Finances)

- Descripció: Línia de préstecs o lísings (contracte mercantil de col·laboració que

té per objecte exclusiu la cessió de l'ús de béns mobles o immobles, adquirits

amb aquesta finalitat segons les especificacions del futur usuari a canvi d'una

contraprestació consistent en l'abonament periòdic de les quotes) adreçada a

emprenedors, autònoms, microempreses i/o comerços per finançar els seus

projectes d’inversió o circulant

- Característiques del finançament:

Import: mínim 10000 i màxim 100000 euros.

Termini: 5 anys, amb 1 de carència i 4 d’amortització, per al retorn del

préstec.

Interès: Euríbor a 6 mesos més un diferencial de fins al 3,95%.

Garanties: a determinar per l’entitat financera col·laboradora (CaixaBank i

Banc Sabadell), en funció del projecte.

Aquest producte és fondejat per l'ICF. El Departament d'Empresa i Ocupació

assumeix el 70% de risc, compartint les garanties que l'entitat pugui

considerar.

Per calcular l’Euríbor1 he consultat la mitjana provisional d’aquest últim mes

de desembre de 2015 i és del 0,085%. Així l’Euríbor a 6 mesos, segons les

dades de la taula seria del 0,129% + el diferencial del 3,95% = 4,079% serà

l’interès del nostre préstec.

GEN

.

FEB

.

MAR

.

ABR

.

MAI

.

JUN

.

JUL. AGO

.

SET

.

OCT

.

NOV

.

DES

. 0,298 0,25

5

0,212 0,180 0,165 0,16

3

0,16

7

0,161 0,15

4

0,128 0,080 0,085

1 L'Euribor és la taxa d'interès de referència a Europa per a dipòsits interbancaris denominats en euros realitzats entre els bancs més

importants de la Zona Euro. Es calcula a diari.

Evolució de l’Euríbor Mensual al llarg

del 2015

Font: http://www.euribordiario.es/

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

9

GARANTIA JUVENIL

- Entitat: Departament d’Empresa i Ocupació i Direcció General d’Economia

Social i Cooperativa i Treball Autònom, de la Generalitat de Catalunya.

- Descripció: Subvenció de 9080,40 €, equivalent al salari mínim de 12 mesos,

per a persones joves d’entre 16 i 29 anys que vulguin emprendre un negoci

com a persones treballadores autònomes.

Per poder optar a la subvenció cal estar inscrit en el programa de Garantia

Juvenil (iniciativa europea d’ocupació per reduir l’atur juvenil) i no estar

estudiant ni treballant. El termini de sol·licitud és del 26 de setembre del

2015 fins al 31 d’octubre de 2016.

PREMIS EMPRÈN DIPTA.CAT

Són una iniciativa de la Diputació de Tarragona per reforçar el foment de l’esperit

emprenedor, l’estímul a la presa de mesures que contribueixin a l’aparició de noves

iniciatives i el reconeixement a la consolidació empresarial, a les comarques

tarragonines. Són premis a l’actitud emprenedora, a la generació constant de

projectes que s’expressa amb formes diverses arreu del territori.

És un nou plantejament que obre el ventall de persones beneficiàries i ordena

diferents categories d’acord amb l’impacte econòmic, social o territorial dels

projectes presentats. A més, es premien empreses consolidades o en vies de

recuperació.

El concurs s’adreça a persones emprenedores del Camp de Tarragona i de les Terres

de l’Ebre que vulguin posar en marxa un projecte empresarial, que tinguin una

empresa consolidada o que hagin assumit el traspàs d’un negoci existent.

De les categories existents podríem participar en una d’aquestes dues per a nous

projectes empresarials, dotades cadascuna amb 5000 €:

- Premi “Emprèn jove”. Projectes liderats per joves d’entre 18 i 35 anys.

- Premi “Emprèn i sorprèn”. Projectes empresarials innovadors, que presenten una

idea diferent de les existents i/o un toc creatiu, enginyós o pioner a la

demarcació.

PÒLISSES DE CRÈDIT PROFESSIONAL

Es tracta d´un producte financer indicat per a cobrir desfasaments entre els

cobraments i pagaments de l´empresa i, per tant, per a poder disposar de diners

líquids en moments puntuals. A diferència del préstec (destinat a cobrir inversions)

la pòlissa consisteix en tenir disponible una quantitat de diners per a destinar-los a

despeses corrents. Els costos associats són una comissió pel fet de constituir-la i un

tipus d’interès a aplicar sobre la quantitat disposada (entre un 5 i un 6%)

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

10

2. EL PLA D’EMPRESA

El pla d'empresa és l'eina clau a partir de la qual podem decidir si el nostre projecte és

prou sòlid, o bé, si necessita que ens replantegem alguns dels seus aspectes. El pla

d'empresa també ens permet analitzar la futura situació de l'empresa davant el mercat

real i els seus competidors, així com determinar el model de direcció i organització

adequats per a assolir els objectius fixats.

Ens serveix per comprovar si la idea és viable (tot i ser utòpic, a priori) per recollir els

diferents factors i els objectius de cada una de les àrees que intervenen en la posada en

marxa del nostre projecte empresarial.

El pla d’empresa ens ha de permetre aconseguir uns mínims de coherència, rigor,

eficàcia i possibilitat d’èxit minimitzant els riscos i a la vegada, externament, ens ha de

servir de carta de presentació del projecte cara a sol·licitar suport financer o

subvencions.

2.1 DEFINICIÓ I OPORTUNITATS DEL NEGOCI

L’activitat a realitzar és la recollida i reciclatge de les petxines dels mol·luscs

bivalves: musclos, ostres i cloïsses, que es cultiven en grans quantitats i consumeixen

en la nostra zona per transformar en carbonat de calci (present a les closques en un

90%), i que comercialitzaré ja que aquesta matèria primera, com veurem, té diverses i

variades aplicacions.

A més, aquesta transformació permetrà resoldre el problema mediambiental que

generen les closques acumulades, podent inclús ampliar el negoci facilitant a les

empreses amb muscleres la neteja del fons marí de les mateixes.

És una idea innovadora sense precedents al territori.

2.2 CONEIXEMENT DE LA MATÈRIA PRIMERA

El terme mol·lusc deriva del llatí molluscus, que significa “tou”, i fa al·lusió a la

semblança de les cloïsses i els cargols amb un tipus de nou del món antic amb la closca

fina però dura.

Els Mol·luscs constitueixen després dels Artròpodes el grup més nombrós de

invertebrats amb unes 100000 espècies vives i un registre fòssil de més de 60000

espècies. Tot i així, se suposa que en les regions menys estudiades, com les fosses

marines i les regions polars, hi ha moltes altres espècies encara no descrites.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

11

2.2.1 CLASSES DE MOL·LUSCS

La classificació dels mol·luscs es basa en les modificacions de cada una de les tres

regions del cos: regió cefàlica, peu i massa visceral-mantell-closca.

Les classes amb les formes més comunes i abundants són:

Classe Característiques Imatge

Poliplacòfors

Closca dividida en vuit plaques

imbricades.

Peu en forma de sola reptant.

Marins.

Fotografia de Livingthings

Gasteròpodes

Closca d'una sola peça que pot reduir-se

o faltar.

Peu en forma de sola reptant.

Marins, d'aigua dolça o terrestres.

Fotografia d'Encyclopedia of Marine Life of

Britain and Ireland

Bivalves

Closca dividida en dues valves,

dreta i esquerra.

Peu excavador, fixador o absent.

Filtradors.

Marins o d'aigua dolça.

Fotografia cortesia d'Erling Svensen

Escafòpodes

Closca tubular en forma d'ullal

d'elefant.

Peu excavador.

Filtradors.

Marins.

Fotografia de l'University of Central

Oklahoma

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

12

Cefalòpodes

Closca generalment interna o

absent.

Peu transformat en un sifó.

Regió del voltant de la boca

hipertrofiada en forma de

tentacles amb ventoses.

Marins.

Fotografia cortesia d'Erling Svensen

2.2.2 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS MOL·LUSCS

El mol·lusc generalitzat és un animal aquàtic, que es va alimentant mentre es desplaça

sobre la superfície d’un substrat dur. Posseeix simetria bilateral i la forma del seu cos és

ovoide. La majoria consten d’un cap, un cos tou i un peu muscular. Tenen l’esquelet

hidrostàtic, és a dir, que el seu cos se sosté per la pressió del fluid intern, i no gràcies a

la presència d’un esquelet dur. Tots els mol·luscs disposen del mantell: una mena de

capa que cobreix la part superior del cos i que pot segregar una closca o petxina.

En els bivalves, que són els que interessen en el nostre projecte, la petxina té dues

meitats unides per uns músculs abductors molt potents que permeten la seva obertura i

tancament.

Una conquilla és la closca o cobertura dura, rígida i exterior que posseeixen els

exosquelets dels mol·luscs. En els bivalves s'anomena petxina. Les conquilles són

l'objecte d'estudi de la conquiliologia.

Les petxines són l’escut protector de les parts toves dels mol·luscs bivalves, com les

cloïsses, els musclos o les ostres. Amb elles es protegeixen de la dessecació i dels

depredadors, tot i que hi ha aus, amb un pic duríssim, especialitzades en trencar les

petxines dels bivalves més forts.

Esquema de l’anatomia d’un bivalve

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

13

Igual que les nostres cèl·lules construeixen els nostres ossos, els mol·luscs construeixen

les seves conquilles. Aquestes creixen en gruix des de l’interior i en superfície per les

vores, perquè són les zones que estan en contacte amb el mantell, que és el teixit de la

part tova de l’animal encarregat de dipositar el material de què està fet la petxina.

2.2.3 COMPOSICIÓ DE LA CONQUILLA

La secreció de la petxina s’ha estudiat principalment en la classe dels bivalves.

Aquesta coberta dura està composta en la seva major part per una molècula tan comú

com el carbonat càlcic (com les estalactites) en forma de cristalls embeguts en una

piscina de proteïnes i polisacàrids anomenada conquiolina.

La conquiolina presenta certa relació amb la quitina que constitueix la closca dels

insectes, crustacis i altres organismes, incloent els fongs superiors. Donada la seva

naturalesa proteica, conté gran quantitat d’aminoàcids, especialment tirosina, asparagina

i lisina, a més d’alguns aminosucres.

El carbonat càlcic sol cristal·litzar en forma d’aragonita o de calcita en la part més

interna de la conquilla. A més, els cristalls poden disposar-se en forma de prismes o de

làmines, segons la capa de què es tracti, proporcionant així diferents propietats a

l’estructura de la petxina.

És normal també trobar petites quantitats d’altres sals com carbonats, fosfats i silicats de

magnesi, però el seu paper és completament secundari, no sembla tenir una relació amb

les característiques de la petxina sinó que és probablement una conseqüència casual de

la seva semblança química amb el carbonat càlcic i del fet de la seva presència en el

medi en què viu l’animal.

Morfologia externa d’un bivalve

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

14

2.2.4 ESTRUCTURA DE LA PETXINA

Independentment de l’aspecte extern que presenti, l’estructura transversal de la petxina

és bàsicament la mateixa sempre i, en contra del que pogués semblar, és força

complicada. L’organització és en capes superposades i des de fora cap a dins podem

distingir les següents:

- Periostraco (del grec peri=al voltant i ostrakon=casc): està format per conquiolina

(és per tant completament orgànic) i envolta a la resta de la petxina com una funda.

La seva consistència és semblant a la d’una membrana i no sempre està present, de

fet, en les petxines que no s’han agafat vives és molt rar trobar-lo. En general no és

precisament una capa cridanera: els seus colors solen ser apagats (habitualment

transparent o en tons marrons) i manca de brillantor, encara que algunes espècies

desenvolupen llargues i fines prolongacions que donen a la petxina fresca un aspecte

pelut bastant curiós. La seva funció biològica sembla ser la de protegir la petxina de

les reaccions químiques amb l’aigua, evitant així el seu debilitament per dissolució

parcial del carbonat càlcic. També contribueix a evitar la fixació d’altres organismes

en la seva superfície i proporciona mimetisme a la petxina.

- Ostraco: està format per cristalls prismàtics, generalment d’aragonita apilats a la

vegada en dues capes (ectostraco i mesostraco segons alguns autors) que es disposen

perpendicularment o en diagonal respecte a la superfície de la petxina. Els vidres es

dipositen en una matriu de conquiolina en forma de xarxa, de manera que la part

orgànica d’aquesta capa arriba a assolir el 10% i els prismes poden separar-se si

arriba a eliminar la proteïna. En alguns casos les capes es disposen amb una

inclinació alternada, el que dóna una major resistència a la petxina.

- Hipostraco (del grec hypos=per sota): també es coneix com endostraco i està format

per diverses capes laminars d’aragonita (de vegades calcita) superposades de forma

paral·lela a la superfície de la petxina. Aquestes làmines poden ser més o menys

gruixudes i planes donant a la superfície interna un aspecte de porcellana o molt

fines i ondulades donant lloc a la superfície irisada que coneixem com a nacre.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

15

2.2.5 FORMACIÓ DE LA CLOSCA

Els primers indicis de la petxina apareixen ja en la fase de larva, en un estadi conegut

com vèliger, i a partir d’aquí, el seu creixement perdura durant tota la vida de l’animal.

Les primeres voltes, formades per material dipositat d’una sola vegada en la fase

larvària i que en ocasions s’acaba perdent a causa de la seva fragilitat, es coneix com

protoconquilla i és característica de cada espècie. No obstant això, el creixement de la

petxina no és continu, sinó que es produeix de manera periòdica, deixant les seves

petjades en la pròpia closca. Això és degut a que les capes superiors de la petxina es

formen a partir de les secrecions produïdes per les cèl·lules de la vora del mantell,

apareixen així una sèrie de línies de creixement bastant aparents i que tenen aspecte

d’anells concèntrics en els bivalves.

Les fases de creixement depenen en gran mesura de les condicions ambientals

(temperatura, quantitat d’aliment o de sals disponibles en l’aigua, ...), així com de la

situació interna de l’animal (estat de salut, estrès, ...), per tant, en condicions favorables

el creixement serà ràpid i les línies de creixement es trobaran relativament separades,

mentre que si les condicions no són bones, el creixement serà lent i les línies

apareixeran molt juntes. Si les condicions arriben a ser molt desfavorables, el

creixement pot detenir-se per complet.

La capa interna de la conquilla és fabricada a partir de la secreció de totes les cèl·lules

del mantell, no només de les de la vora, i per tant, el creixement d’aquesta capa no

produeix línies de creixement, sinó una acumulació d’estrats que és la responsable del

creixement en gruix de la closca. Ja que aquest creixement dura tota la vida de l’animal

això ens permet afirmar de manera general que una petxina més gruixuda serà sempre

més vella que una altra més fina, independentment de la seva mida, sempre que les

condicions siguin similars.

2.2.6 ANTECEDENTS HISTÒRICS D’APROFITAMENT

investigant es pot comprovar que hi ha antecedents d’aprofitament molt antics: les

petxines van ser emprades pels homes de la Prehistòria en la fabricació d'ornaments per

a les seves rudes figures i a l’Edat Mitjana eren símbol del cristianisme utilitzant-se les

Pectinidae en les peregrinacions. No els ha faltat un significat

religiós, com ho demostra el fet que les seves closques van ser objecte d'ofrena als déus,

com el caragol sagrat o "Chack" dels hindús que eren un tribut del déu Visnú, o dins de

les cultures prehispàniques a Amèrica, com es pot observar en el temple de Teotihuacan

on apareixen esculpits en pedra, juntament amb la simbòlica serp.

Les petxines dels mol·luscs també van ser emprades a manera de moneda, com la petita

"ciprea" de l'espècie Moneta moneta i encara en l'actualitat són usades amb aquest fi

pels pobles africans o australians.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

16

Moneta moneta Cloïsses de glycymeris pintades

Un altre ús és el col·leccionisme que es remunta a l’època dels romans. Diferents

cultures els han utilitzat amb molts propòsits: figures, ornaments, ferramentes, símbols

de fecunditat, instruments de so, joieria, ...

2.3 EL NOSTRE PRODUCTE

La base del nostre negoci i una solució per al problema ambiental de l’acumulació de

petxines de mol·luscs en les depuradores, és la transformació d'aquestes en carbonat

càlcic (CaCO3)

FITXA TÈCNICA:

PRODUCTE CALCI CARBONAT

SINÒNIMS Carbonat de cals. Carbonato càlcic precipitat.

Creta precipitada. Creta preparada. E170.

DEFINICIÓ Es presenta en forma de pols microcristal·lina blanca,

inodora i insípida.

Es pot esterilitzar per calor, però sense sobrepassar els

160ºC durant una hora.

Cada gram de carbonat càlcic presenta 10 mmol de calci.

CARACTERÍSTIQUES ASPECTE Pols blanca

PES MOLECULAR 100,1

FÓRMULA

MOLECULAR

CaCO3

SOLUBILITAT Pràcticament insoluble en aigua. S’incrementa la

solubilitat en presència de diòxid de carboni o sals

d’amoni.

Pràcticament insoluble en alcohol.

Soluble amb efervescència en àcid acètic, clorhídric i

nítric.

Aquest carbonat càlcic, present en un 90% a les petxines, serveix com a matèria primera

per a nombrosos processos industrials i utilitats que detallem a continuació:

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

17

- Indústria del ciment

En el cas d’aquest tipus d’indústria, el nostre producte és el substitut ecològic de

la pedra calcària, roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%)

per carbonat de calci, necessària per la fabricació de ciment i que normalment

s’aconsegueix explotant grans canteres, amb l’impacte visual i degradació del

medi ambient que això suposa.

La closca de mol·luscs tan és útil com a matèria primera en la fabricació del ciment

cru com per a fer la funció d’additiu en el ciment ja fabricat.

- Fabricació de pinsos.

El carbonat càlcic constitueix un suplement ideal de calci en l’alimentació

d’aus ponedores amb l’avantatge d’una major producció i qualitat dels ous:

menys fissures, closca més dura, major producció i tamany dels ous, allargament

del període de posta, ossos més forts i

reducció de la mortalitat.

El carbonat de calci té l’identificació

general CAST Nº 471-34-1 i figura en el

Codex Alimentarius de la FAO/OMS amb

el Nº 170 i (referència mundial, en quan a

normes alimentàries para la protecció de la

salut, per a consumidors, productors i

elaboradors).

La closca de l’ou de les gallines conté un

10% del total de calci corporal de l’au (la closca conté 2 g de Ca dels 5-6 g de

Imatge del vídeo explicatiu de la fabricació del ciment

https://www.youtube.com/watch?v=IjfpXmWTNYc

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

18

pes de l’ou). S’estima que l’úter de la gallina demanda calci a una tassa de 100-

150 mg/h i a aquest ritme el Ca de la sang s’esgotaria en 12 minuts si no hi ha un

augment de l’absorció del mineral a nivell intestinal i el carbonat de calci aporta

un calci fàcilment assimilable.

La manca de Ca en gallines ponedores no només origina una posta d’ous amb la

closca més prima i descalcificada i un descens del rendiment de la posta sinó que

pot conduir a l’esterilitat de les gallines.

La granulometria que s’utilitza varia entre 0,5-3 mm per a aus petites com les

guatlles i faisans i els 3-5 mm per gallines ponedores.

- Fabricació d’adobs i fertilitzants.

Tradicionalment a Galícia, els pagesos ja utilitzaven la

closca de musclo amb algues com a fertilitzant de les

seves terres, abans de veure’s desplaçats pels adobs

industrials.

Actualment la indústria dels adobs i fertilitzants utilitza

productes càlcics per aportar nutrients en les

formulacions dels adobs químics.

Un estudi realitzat per un grup d’investigadors, enginyers agrònoms, de la

Universitat Politècnica de Madrid, ha posat de manifest que el tractament dels

sòls amb adobs fets a base de closques de musclo milloren la qualitat i la

fertilitat dels sòls àcids: augmenta el pH i redueix la quantitat d’alumini (un dels

elements que limiten la fertilitat de les terres.

L’estudi ha revelat que la closca de musclo composta bàsicament per carbonat

càlcic (95-99%) i petites quantitats de nitrogen, fòsfor, sofre, potassi i magnesi,

barrejada amb purins de porc, produeix una millora de l’activitat biològica del

sòl i no provoca cap efecte advers sobre les seves propietats.

- Indústria d’alimentació, farmacèutica i cosmètica.

El carbonat de calci precipitat és directament utilitzat com a additiu alimentari

per la seva puresa química. S’utilitza bé com a aportació de calci en diferents

preparats com ara els productes solubles de cacau, bé com a integrant d’additius

de fleca i pastisseria.

Un additiu alimentari és una substància que no té valor nutritiu, però sí valor

tecnològic per millorar aspectes processals i organolèptics dels productes. El

nombre E significa que l’additiu ha estat avaluat per un comitè científic i que

s’ha acceptat en considerar-se segur en tot el territori de la UE.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

19

En la indústria farmacèutica el trobem com a font de calci, associat o no al

colecalciferol, en forma de comprimits masticables amb 1500 mg de carbonat

càlcic, com a tractament coadjuvant en casos d’osteoporosi i també en la

producció d’antibiòtics per fermentació o com a excipient en comprimits i té

un ús habitual en la producció de productes de làtex.

A nivell d’elaboració de fórmules magistrals en l’oficina de farmàcia:

per les seves propietats antiàcides i absorbents, amb acció neutralitzant lenta

però prolongada, s’utilitza en el tractament de l’úlcera pèptica i la

hiperclorhídria, en dosis de fins a 1 gram diari

en casos d'hipocalcèmia i en la teràpia d'estats carencials de calci, actuant

com a coadjuvant en la profilaxi i tractament d'osteoporosi, en dosificacions

orals de 1500 mmol diaris

com quelant per retenir fosfats, formant complexos insolubles en tracte

gastrointestinal i disminuint la seva absorció, utilitzant-se en la teràpia de

hiperfosfatèmia en malalts renals, alternativament al hidròxid d'alumini.

també s'empra com a diluent no higroscòpic (que no absorbeix humitat) de

pols i extractes vegetals, excipient de comprimits i abrasiu suau en pastes

dentals.

Exemples de fórmules magistrals que pot prescriure el metge:

. Càpsules de carbonat càlcic

Calci carbonato............................. 500 mg

Per a una càpsula, nº 100

Dosi: 2/dia

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

20

. Pólvores compostes de carbonat càlcic

El carbonat càlcic té aplicació en l’elaboració de cremes exfoliants, com a

desincrustant per netejar els porus i afinar la pell afegint el fet de ser

hipoal·lergènic al ser d’origen totalment natural, en les bases de maquillatge en pols

aporta volum i també forma part de la composició de pastes de dents actuant sobre

la placa bacteriana sense danyar l’esmalt dental.

- Fabricació de nous materials.

Un exemple és el nou material

aconseguit per l’empresa

ABITUR, S.L. d’Elda (Alacant):

es tracta d’un nou marbre

aconseguit amb l’aprofitament de

la closca del musclo que sotmesa a

diferents processos químics donen

com a resultat final un excel·lent

marbre que es pot utilitzar com a

recobriment en la construcció

amb propietats d’aïllant tèrmic i

acústic, que no absorbeix la

humitat i que permet ser fabricat en un ampli ventall de colors.

El seu pes/m2 és inferior al de la pedra natural i la resistència a productes

químics és molt gran.

En un primer moment, el seu estat és líquid i permet, sota pressió, injecció o

decantació donar-li formes complexes sense necessitat de tallar-lo amb

màquines costoses.

És un material reciclable i reutilitzable i pot utilitzar-se en la fabricació

d’envasos, mobles, carrosseries i parts no mecàniques d’automòbils i avions per

Aigüera fabricada amb closca de musclo per

l’empresa Abitur, S.L

Calci carbonato................................ 37,5 g

Sodi bicarbonat................................... 37,5 g

Caolí.....................................................12,5 g

Magnesi carbonat...............................12,5 g

Dosi: 1-5 g/dia

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

21

la seva gran resistència, superior a la de l’acer. Cal ressaltar també que

absorbeix els impactes i és biodegradable.

Per una altra banda, un grup d’investigadors d’Enginyeria de Residus del

Departament d’Enginyeria Química i Ambiental de la Universitat de Sevilla, en

col·laboració amb el Grup d’Enginyeria de Processos de la mateixa universitat,

ha patentat un material amb alta capacitat de resistència al foc i fet, en més

d’un 60%, per closques de mol·luscs. Aquest material és aplicable,

fonamentalment en forma de plaques o projecció amb mànega d’alta pressió en

el sector de la construcció d’edificis com a protecció passiva contra el foc: en

envans, falsos sostres, ...

Aquest nou material està homologat perquè ha superat amb èxit, en laboratoris

oficials, totes les proves i assajos de resistència mecànica, d’aïllament i

mediambientals, garantitzant la competitivitat, en el mercat, amb altres

productes comercials habitualment utilitzats.

- Indústria paperera, de plàstics i pintures

Les principals aplicacions del carbonat de calci micronitzat, són com a càrrega

o farciment, o bé, per modificar algunes característiques del producte final:

propietats mecàniques, propietats físiques i/o per reduir costos en el producte

final mitjançant la substitució de productes més cars com ara fibres i pigments

en aplicacions de la indústria del paper.

Segons m’ha explicat, per correu electrònic, el director d’investigació i control

de qualitat de l’empresa Torraspapel-Lecta Group de Sarrià de Ter, el món del

paper és un gran consumidor de carbonat càlcic tan dins de la cel·lulosa com a

les pintures que es dipositen sobre el paper.

Les funcions de càrrega o farcit, permeten que els productes acabats presenten

característiques funcionals superiors.

En paper d'escriptura, permet una fulla més brillant, més blanca, dóna opacitat,

elevat grau de resistència i qualitat en la impressió si es compara amb la

utilització de compostos alternatius com el talc; en aquests papers superiors

s’afegeix una capa d'estuc al paper base produït. Aquesta capa es compon

principalment de caolí (argila) i carbonat càlcic) i es necessiten aglutinants per

garantir que el material fi i polsegós del caolí i el carbonat càlcic s'adhereixin al

paper base formant una capa cohesionada.

En la indústria del plàstic millora la resistència a l'impacte, facilita el seu

processament, disminueix l’índex de refracció i l’abrasivitat allargant així la

vida útil de les màquines i en la indústria de pintures actua com estenedor

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

22

d'esmalts i proporciona alta brillantor i poder cobrent quan és utilitzat en

pintures en base aigua.

A Pivema, fàbrica de pintures a Palau-Solità i

Plegamans (Barcelona), amb la que he contactat

per correu electrònic m’han explicat que el

carbonat càlcic el fan servir de dues

granulometries diferents: de partícula mitja de 5

micres i de 2 micres. L’últim any han consumit

unes 128 tones del de 5 micres i 150 tones del de 2

micres. El carbonat càlcic és un dels components

majoritaris de les pintures plàstiques (hi ha

formulacions de pintura que porten pràcticament

un 50% en pes). La seva funció és substituir el

diòxid de titani (rutil) com a pigment blanc ja que és molt més econòmic, però

dóna molt menys poder cobrent. De fet el carbonat càlcic només dóna opacitat

en pintures amb poc lligant, i per tant amb molta porositat. Per aconseguir

carbonat càlcic útil per fer pintures es necessita controlar molt bé la

granulometria i sobretot que sigui molt blanc, quant més millor.

Les pintures de calç són pintures ecològiques fabricades en base aigua i

compostes per productes tan naturals com talcs, carbonats càlcics, hidròxids

càlcics en pasta, coles vegetals ... Aquest tipus de pintura és ideal per al seu ús

en hospitals, hotels, guarderies o casa nostra perquè fan una doble funció

veritablement important en qüestió d'humitats. A diferència del ciment i altres

pintures acríliques, si entra aigua per la finestra per pluges, la pintura de calç

absorbirà l'aigua evitant olors i restes d'humitats.

- Obtenció de calç viva (CaO).

Sometent el carbonat càlcic (CaCO3) a 900º - 1100ºC de temperatura té lloc la

següent reacció química:

CaCO3 + calor CaO + CO2

amb l’obtenció d’òxid de calci que es classifica per mida i qualitats, depenent de

quina sigui la seva utilització posterior o bé es pot micronitzar a diferents

finures.

Si a l’ òxid de calci (calç viva), després de molturat, se li afegeix aigua de forma

controlada es converteix en hidròxid de calci (calç apagada), la reacció de la

qual és la següent:

CaO + H2O Ca(OH)2

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

23

La calç és el material cimentant més antic que es coneix. Es va utilitzar

massivament en la construcció de les piràmides d'Egipte. Els romans van

estudiar les seves propietats establint normes i controls de qualitat. Sempre es va

utilitzar com a material de construcció o esmena agrícola.

Des de principis del segle XX, la calç va començar a utilitzar-se en processos

industrials. En l'actualitat més del 90% de la calç fabricada es ven com a reactiu

químic natural tant en forma d'òxid de calci (calç viva), com en forma d'hidròxid

de calci (calç apagada). Per això, ara és considerada més com un producte

químic bàsic que com un material de construcció o agrícola; encara que segueix

sent un excel·lent material per a morters i esmena agrícola sense oblidar el seu

important paper en l'estabilització de sòls argilosos plàstics, on la seva

efectivitat, descoberta pels romans, està avui científicament demostrada.

La versatilitat d'aquest producte químic es reflecteix en que, d'alguna forma,

intervé en gairebé tots els processos industrials. Més concretament, la calç

s'utilitza com: neutralitzant, fundent, caustificant, lubrificant, assecant,

cimentant, absorbent, precipitant, desinfectant, impermeabilitzant i per

descomptat com a matèria primera.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

24

3. PLA DE MÀRQUETING

3.1 CONEIXEMENT DE L’ENTORN

El macroentorn fa referència al conjunt de factors que tenen una influència no

immediata però que afecten tan a l’activitat econòmica com a altres activitats

humanes o socials. El macroentorn, tot i que no depèn de qui sigui l’empresa, pot

afectar al seu funcionament.

Aquest punt és el primer contacte amb el món on l’empresa haurà de desenvolupar

les seves activitats de mercat i una de les formes de conèixer com adaptar-se per

poder aconseguir l’èxit empresarial.

Els punts que s’han de tenir en compte dintre d’aquest anàlisi són:

3.1.1 SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Al Parc Natural del delta de l'Ebre es troben les badies del Fangar (a l’Ampolla) i

els Alfacs (a Sant Carles de la Ràpita), a banda i banda de la desembocadura del riu

Ebre.

A l'interior de les badies del Fangar i els Alfacs, les aigües són tranquil·les. La

profunditat varia des d'un a vuit metres, i el fons està cobert d'extenses praderies

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

25

d'algues, que converteixen aquest ecosistema tan fèrtil en l'origen de la seva alta

diversitat biològica.

Les aigües de la costa, exposades a una gran renovació, són riques en nutrients, i

alimenten la gran concentració d'algues planctòniques que són la base de la cadena

tròfica de les dues badies.

Aquestes condicions favorables s’aprofiten per conrear els musclos, les fines ostres

arrissades i les cloïsses, que són tan apreciades a tot el país. La producció global

anual de les empreses agrupades en la Federació de Productors de Mol·luscos del

delta de l’Ebre és de 4000 tones de musclo, 200-300 tones d'ostra i 30 tones de

cloïssa, considerant aquesta la zona més important de producció de marisc del

Mediterrani espanyol.

Actualment el delta de l'Ebre comptabilitza prop de 100 vivers i unes 35 empreses

productores de marisc.

La producció de musclos al delta de l’Ebre representa el 3% del total de l’Estat

espanyol i des de l’any 1992 està estabilitzada, degut, entre altres raons, a l’ajust

entre la producció i la capacitat de les badies, que es va regular en aquella data. Ara

mateix hi ha unes 170 muscleres repartides entre els dos espais, unes 80 a la badia

del Fangar i unes 90 als Alfacs. En una musclera standard d’uns 1500 m2 es poden

arribar a penjar unes 1000 cordes d’una longitud aproximada de tres metres

cadascuna; cada corda produeix aproximadament entre 25 i 30 kg de musclos.

Muscleres a la Badia dels Alfacs.

Foto: Guillem Garriga

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

26

Al Delta hi ha instal·lades més d’un 60% de les empreses catalanes que es dediquen

a la producció de musclos, alhora que aquestes representen el 73% de les empreses

d’aqüicultura de la zona.

Després de més de deu anys de rodatge, el sector aqüícola comença a consolidar-se.

Aproximadament, l’ocupació en l’aqüicultura és d’unes 400 persones. A Catalunya,

es compten 82 explotacions dedicades a produccions aqüícoles i 16 titulars de

plantes depuradores de mol·luscs i vivers, la majoria de les quals estan situades al

Delta.

L’aqüicultura del Delta ha experimentat l’increment del nombre d’explotacions

dedicades als conreus marins, el reforçament de les activitats productives de

mol·luscs, sobretot, musclos, ostres i cloïsses i la progressiva millora de les

tècniques emprades tant per les explotacions de cultiu en terra com per al cultiu en

gàbies a la mar.

L’expansió i la intensificació de l’aqüicultura assegura la diversificació del sector

primari alhora que generarà unes rendes complementàries a l’economia de la zona.

Les dades de producció aqüícola de mol·luscs bivalves a Catalunya l’any 2014 és la que

es mostra en la taula i gràfic següent, segons les dades publicades pel Departament

d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya:

Espècie Producció en kg Percentatge

MUSCLO 4 314 224,84 94,19%

OSTRÓ 239 822,41 5,24%

CLOÏSSA 16 596,20 0,36%

Empreses importants de la zona que poden fer-ne la venda directa perquè tenen depuradora

pròpia de marisc són per ordre alfabètic:

Font: dades obtingudes a la web

http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/dar_aquicultura/dar_estadistica_aquicultura

i gràfic fet per Guillem Garriga

MUSCLO 94%

OSTRÓ 5%

CLOÏSSA 1%

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

27

- Cademar és una empresa familiar creada l’any 1989 amb una producció de musclos

i ostres de 258000 quilos i 42000 quilos respectivament. Aquesta producció és el

resultat d’una davallada atribuïda directament al tancament de la badia del Fangar.

Fa temps que els aqüicultors reclamen a l’administració que es dragui la bocana de

la badia i es permeti la circulació de l’aigua per garantir la producció.

L’empresa és pionera en tot l’estat en la instal·lació de vivers flotants (long line) a

mar obert davant la costa de Les Cases d’Alcanar. Tenen tres vivers flotants de

3600m de llargada fixats pels extrems amb un bloc de formigó (mort) de 7000 kg

de pes.

Els musclos estan protegits amb unes xarxes, corda per corda que es trenquen quan

hi ha temporals. De moment produeixen amb aquest sistema 40000 quilos de

musclos de la mateixa qualitat que els de la badia però amb creixement més lent i

esperen augmentar la productivitat amb l’experiència.

Amb l’objectiu de diversificar la producció, Cademar participa en un projecte

experimental per cultivar cloïssa al delta de l’Ebre. Fins ara n’han produït uns 5000

quilos, però fins que no es resolguin els problemes de la badia no es podrà

intensificar la producció.

- Cepromar, és una empresa familiar que es dedica

al cultiu de mol·luscs típics de la zona del Delta de

l’Ebre. L'espècia més cultivada és el musclo

selecte del Delta i que es comercialitza entre els

mesos de maig i de setembre. Els musclos

originaris del Delta de l'Ebre són els de l'espècie

Mitylus galloprovincialis, la més adaptada a les

aigües del Mediterrani. Arriben a la seva mida

òptima cap al juny o juliol. Destaquen per

l'exquisidesa de la seva carn, de consistència dura.

Imatges dels vivers flotants extretes del vídeo del Canal de Les Terres de l’Ebre que es troba a

http://canalte.xiptv.cat/placa-major/capitol/visitem-cademar

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

28

També cultiven el preciat ostró del Delta.

És un mol·lusc de l'espècie Crassostea gigas adaptat a les aigües someres

mediterrànies. La carn d'aquests ostrons és fina i molt gustosa, i es consumeix

fresca, tot i que també se'n troben en conserva. Els ostrons són una espècie

cultivada a partir dels anys 1970 a les Terres de l'Ebre, de forma complementària a

la dels musclos en el moment que s'acabava la seva temporada.

- Cultius Marins del delta de l’Ebre, S.A. és una empresa ubicada a Deltebre, que es

dedica a la depuració, envasat, expedició i comercialització de mol·luscs bivalves

des de 1994.

Des de l'inici de la seva activitat, el sector ha evolucionat notablement i s’han

esforçat per estar a altura per complir les exigències que demanen les noves

normatives sanitàries i comercials.

Actualment, com que la competència és molt gran, s’han vist obligats a modificar

la política comercial de l’empresa i apostar per diferenciar-se en la qualitat dels

seus productes. Amb aquest objectiu han apostat per la norma IFS (International

Food Standard) com un model per optimitzar els processos enfocant els esforços en

un nivell de qualitat i seguretat alimentària. El seu principal client és Mercadona.

- Explotacions Marines Fangar és una empresa familiar fundada en la dècada dels

anys vuitanta amb la implantació a les badies del delta de l'Ebre de vivers fixos per

a la producció de musclo i ostres. Amb el pas del temps i en vista de la creixent

demanda del seu producte l'empresa crea la seva pròpia depuradora (Criaderos

Fangar) i xarxa comercial formant l'empresa, propietat de la mateixa família. A

partir d'aquest moment i per necessitats d'arribar a altres mercats comencen a

diversificar la seva activitat aprofitant la infraestructura per a la comercialització

del seu producte, comencen a introduir el peix de costa del Delta i els seus mariscs,

a més de tot tipus de peix i marisc en d'altres zones de la península. A dies d'avui

Explotacions Marines Fangar està present en molts dels mercats estatals i iniciant

l'exportació a nivell mundial.

- Marisc Mediterrani, és una empresa situada al delta de l'Ebre de caràcter familiar que

es dediquen al món de l'aqüicultura i comprar-venda de marisc, des de fa 2

generacions.

Una de les característiques més important de l'empresa és l’elevada producció

pròpia de musclo (500000 kg) i ostra arrissada del Delta (200000 kg), també

Font:

http://www.gastroteca.cat/ca

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

29

exporten i importen productes de la resta d'Europa. Els seus principals clients són

els mercats centrals i grans superfícies com ara Eroski i Consum. La depuradora

disposa d'un sistema 100% natural, amb la tecnologia més avançada de depuració

de circuit tancat, amb sistema de filtres biològics, ozonificació, skimmers,

ultraviolats i refrigeració de l'aigua, d'aquesta manera es controlen tots els

paràmetres possibles.

- Nova Devimar és una empresa dedicada a la depuració i comercialització de

mol·luscs , amb un important bagatge en la producció aqüícola ubicada a

l’Ampolla. Disposa d'unes instal·lacions d'última generació amb sistemes i

maquinària per a la depuració , selecció , envasat i conservació dels productes, amb

una capacitat de depuració de 80000 kg diaris amb captació directa d’aigua de mar

amb tractament per ozó, skimmer, llum ultraviolada i equip de fred.

- Muscleres Prats és una empresa amb vivers de musclos a les dues badies,

depuradora de marisc i que també es dedica a la compra-venda de peix fresc. És

fruit d’un projecte familiar que es va iniciar l’any 1962 amb la construcció de la

primera musclera que es va implantar a la badia del Fangar. Amb vivers propis a la

badia del Fangar i a la dels Alfacs,

Muscleres Prats ha aconseguit

posicionar-se al mercat com una

empresa productora de musclo i ostró

de gran qualitat, amb una producció

100% natural i anual de 300 tones. La

seva depuradora està ubicada al km 8 de

la carretera de Sant Carles de la Ràpita

al Poblenou del Delta.

Sistema de depuració de Nova Devimar.

Imatges de la web de l’empresa

Treballadors de Muscleres Prats amb l’embarcació carregada de

musclos.

Foto: Guillem Garriga

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

30

3.1.2. DEMOGRAFIA

La demografia fa referència a les poblacions humanes pel que fa a dimensions,

densitat, ubicació, raça, sexe, edat o ocupació, entre altres variables. L’ambient

demogràfic que afecta a l’empresa és molt important, ja que involucra a les persones

les quals constitueixen els mercats.

El 2014 la població resident a les Terres de l’Ebre es va situar en 185 294 habitants,

que representava el 2,5% de la població catalana, pes que s’ha mantingut de manera

molt estable en les darreres dècades. Tot i això, la demarcació veu reduir la població

respecte al màxim assolit el 2012, que se situava en 191826 habitants. Tanmateix,

des del 2000 el creixement demogràfic a les Terres de l’Ebre (20,9%) se situa

lleugerament per sobre del global de Catalunya (20,6%). D’altra banda, hi ha

diferències significatives en la població segons la comarca.

A continuació es detallen una sèrie de dades que ens permeten conèixer diferents

aspectes de la població de les Terres de l’Ebre extretes de l’IDESCAT (Institut

d’Estadística de Catalunya):

o El volum de població i densitat demogràfica de les comarques de

les Terres de l’Ebre (dades de l’any 2014)

POBLACIÓ SUPERFÍCIE

(km2)

DENSITAT

(hab/km2)

BAIX EBRE 80637 1002,7 80,4

MONTSIÀ 69613 735,4 94,7

RIBERA D’EBRE 22925 827,3 27,7

TERRA ALTA 12119 743,0 16,3

GLOBAL

TERRES DE L’EBRE 185294 3308,5 56,0

o Distribució per edats (dades de 2014)

0-15 16-24 25-44 45-64 65 i

més

BAIX EBRE 12652 6887 23128 20370 16677

MONTSIÀ 11019 5765 21196 17639 13639

RIBERA D’EBRE 3060 1891 5913 6426 5318

TERRA ALTA 1480 902 3035 3196 3393

GLOBAL TERRES DE L’EBRE 28211 15445 53272 47631 39027

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

31

Aquesta distribució per edats de la població de les Terres de l’Ebre presenta un perfil

amb una clara reducció de la base i l’eixamplament de la part superior, fet característic

de les societats desenvolupades.

D’aquesta manera se segueix un perfil força similar al del conjunt de Catalunya,

encara que a les Terres de l’Ebre les cohorts de més de 60 anys tenen més pes, en

detriment de les generacions més joves.

o Composició de les llars en quan a nombre de persones (dades de

2011)

1 2 3 4 5 >6

BAIX EBRE 6484 9259 6932 5331 1931 743

MONTSIÀ 1871 8423 6761 4982 936 521

RIBERA

D’EBRE 1871 3148 6761 4982 369 246

TERRA

ALTA 967 1308 866 281 125 4

GLOBAL

TERRES DE

L’EBRE 15152 22138 16800 12562 3499 1635

Segons un estudi fet per la URV pel que fa a les previsions sobre l’evolució

demogràfica de les Terres de l’Ebre, les projeccions per als propers vuit anys són

força optimistes, ja que preveuen un creixement al voltant del 10%, de manera que

s’arribaria, gairebé als 207740 habitants el 2021. Però l’escenari baix preveu un

creixement per al mateix període de l’1,9% i la població de les Terres de l’Ebre

l’any 2021 arribaria a 192528 habitants En qualsevol cas, les previsions continuen

mantenint taxes de creixement anuals per a les Terres de l’Ebre, superiors a les de

les projeccions fetes per Catalunya. En qualsevol cas, el creixement demogràfic es

continuarà concentrant-se a les comarques del Montsià i del Baix Ebre; mentre que

Gràfic reproduït per Guillem Garriga a partir de les dades de l’IDESCAT

0 20000 40000 60000

BAIX EBRE

MONTSIÀ

RIBERA D'EBRE

TERRA ALTA

GLOBAL TERRES DE…

nombre d'habitants

Gràfic de la distribució per edats l'any 2014

65 i més

45-64

25-44

16-24

0-15

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

32

aquestes mateixes previsions indiquen la pèrdua de població a la Terra Alta i un

creixement més moderat a la Ribera d’Ebre.

3.1.3 EVOLUCIÓ ECONÒMICA

Segons l’informe d’economia local i regional de les Terres de l’Ebre corresponent a

l’exercici 2013, fet pel Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili

(campus Terres de l’Ebre) les dades econòmiques han anat millorant, o millor dit,

han anat reduint l’empitjorament a mesura que els trimestres avançaven. Després

d’un 2012 dolent, molt dolent, que va seguir una segona meitat del 2011 molt

dolenta, els registres semblen haver entrat en un patró de correcció, en la reducció

global. En aquest sentit, no és per llançar les campanes al vol ni ser optimistes però

la desacceleració del declivi és una evidència a hores d’ara. Per exemple, al darrer

trimestre del 2013 la reducció interanual en la xifra de cotitzants a la seguretat social

(règim general i autònoms) disminuïa a un ritme del 2,3%, lluny, per exemple, del

7% de caiguda interanual que va tenir lloc al quart trimestre del 2012. Aquesta

caiguda, però, continua sent un declivi global, que no s’ha interromput des del

començament de la crisi i, al mateix temps, és una caiguda encara superior a la que

es registra a tot Catalunya. La desacceleració de la caiguda també es nota en la xifra

de destrucció d’empreses, que en el darrer trimestre de l’any va assolir l’1,2%, xifra

històricament baixa i lluny del 3%, o més, de caiguda típica en la sèrie dels darrers

anys. Què és el que ha generat aquesta desacceleració en la caiguda dels cotitzants al

llarg del 2013? Orientativament podríem parlar, entre d’altres, dels següents factors:

- La lleugera millora del consum privat en la part final de l’any

- La desacceleració en la caiguda del sector industrial

- L’esgotament parcial de l’ajustament en la construcció

- La recuperació d’activitat en establiments industrials d’impacte (i. e. CEMEX a

Alcanar)

- Cert efecte d’esgotament davant els nivells realment baixos de l’activitat

econòmica al territori.

En relació al sector primari que influeix directament sobre la nostra empresa hi ha

una possible actuació en el camp de l’aqüicultura marina de l’Institut Català del Sòl:

l’actuació inicial, prevista al primer Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre,

inclouria, amb una ocupació total de 60 ha, 10 unitats en explotació extensiva

familiar i règim de franquícia per als serveis comuns. Cada unitat ocuparia a una

seixantena de persones. Els resultats totals de la producció es calculen en unes 2400

tones/any (6kg/m2) i uns ingressos totals entre 12 i 20 milions d’euros, quantitats

que poden reportar uns beneficis entre 200 000 i 300 000 €/any per cada unitat

d’explotació segons quina sigui la producció i el preu/kg, cosa que representarà una

rendibilitat entre 25 000 i 45 000 €/ha a l’any, molt superior, per exemple, a la del

conreu estricte de l’arròs.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

33

L’actuació, exemple de diversificació del gairebé monocultiu arrossaire,

s’emplaçaria entre l’illa de Buda i la bassa l’Alfacada, a la partida anomenada del

Marquès de Tamarit, al llarg del braç del riu Migjorn. La situació o emplaçament

ajuda a reforçar la protecció d’ambdues zones del parc natural i alhora, a través de la

gola del Migjorn, té captació directa d’aigua marina a l’exterior sense que depengui

de la qualitat de l’aigua de les badies. L’Institut Català del Sòl volia oferir a les

diferents unitats productives, que siguin capaces de funcionar de manera

independent, tot un conjunt de serveis comunitaris per tal d’abaratir els costos

d’instal·lació, millorar la qualitat de la producció i reduir les despeses. A aquest

efecte, l’emissari seria conjunt; hi hauria un servei de captació d’aigua marina, amb

un cabal entre 55000 i 800000 m3 per dia; també serien col·lectius el canal

distribuïdor de les unitats de producció, la bassa biològica de tractament de l’aigua

abans del seu retorn al mar, el sistema automàtic de control de la qualitat d’aigües,

l’enllumenat general i l’aigua potable. Més endavant, en un segon estadi i també en

règim cooperatiu, es plantejava la possibilitat de l’adquisició del pinso compost, la

distribució de l’oxigen líquid, la distribució de la producció i, fins i tot, amb

coordinació amb l’Institut Nacional d’Aqüicultura, el muntatge d’instal·lacions de

preengreix (des d’1-2 grams fins a 10-15 grams) i de reproducció i producció de

llavor per a 3 o 4 milions d’alevins a l’any, de manera que s’asseguri la llavor en la

quantitat, qualitat i moment oportú i a un preu més baix que el de mercat (de 0’5 €

per unitat fins a 0’2 € per unitat). L’objectiu és disminuir les despeses de producció

de 4 € per quilogram fins els 3 € per quilogram, ampliar beneficis i optimitzar els

marges de seguretat de l’explotació. El mòdul de cada unitat d’explotació ocuparia

unes cinc hectàrees. Les instal·lacions necessàries seran les basses d’engreix de

primer i segon any, els canals d’alimentació i recollida i un barracot d’uns 100 m2

per a magatzem, taller, oficina, control, menjador, sanitaris i vestidors del personal.

El consum d’aigua per dia se situaria entre els 4 000 m3 (10% del volum total) i els

80 000 m3 (200% del volum total). Es preveia una rendibilitat mitjana que permet

suposar que el balanç econòmic serà negatiu al tercer o quart any d’explotació, però

els beneficis acumulats per unitat d’explotació a 10 anys, es quantifiquen entre 1,5 i

2 milions d’euros, aproximadament. 2

3.1.4 TECNOLOGIA

L’ambient tecnològic està format per forces que influeixen sobre les noves

tecnologies i donen lloc a nous productes i noves oportunitats de mercat. Per això és

important tenir en compte les tendències generals de la tecnologia que utilitzarà

l’empresa en el mercat. L’esperit empresarial català està fet a base de voluntat i

creativitat a parts iguals. La indústria catalana porta anys aprenent que els residus

són una part més en les seves estructures de producció.

2 Informació extreta de l’Informe d’economia local i regional Terres de l’Ebre 2013 de la URV, Campus de

les Terres de l’Ebre.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

34

La innovació tecnològica és el conjunt d'accions i d'instruments que permeten la

incorporació sistemàtica de coneixements científics o tecnològics a les empreses .

Facilita la diferenciació de les empreses i esdevé un dels eixos clau de la seva

competitivitat.

Les comarques de les Terres de l’Ebre es caracteritzen en aquest aspecte per un

immobilisme innovador però cal impulsar un canvi de la tendència i amb aquesta

finalitat, la Generalitat de Catalunya, a través del programa ACCIÓ de l’Agència

per a la competitivitat de l’empresa, ofereix assessorament en el procés de

crear nous productes, processos i serveis amb l'objectiu final d'ajudar a

posicionar millor l’empresa en relació a l'entorn empresarial actual. L’objectiu

del servei gratuït d’assessorament tecnològic és donar suport i assessorar a les

empreses del territori català per tal que duguin a terme projectes d’R+D+I

(recerca, desenvolupament i innovació) de producte, procés productiu o servei,

amb la finalitat que aquestes esdevinguin més competitives en un entorn

econòmic global. El servei el presta un equip de tècnics amb experiència

industrial i expertesa en diversos àmbits tecnològics que treballa aprofitant les

sinèrgies d’equips

3.1.5 POLÍTICA

L’entorn polític està format per les lleis, les agències governamentals i els grups de

pressió que influeixen sobre el mercat i la indústria

Recentment, la Cambra de Barcelona ha publicat un estudi on analitza l’evolució de

la inversió estrangera i la inversió productiva en el seu conjunt a Catalunya al llarg

dels últims anys. La conclusió de l’estudi és que “no es pot concloure que la

inversió a Catalunya hagi estat afectada negativament pel context polític, al llarg

del període analitzat”.

3.2 ANÀLISI DEL MICROENTORN

El microentorn recull el conjunt de factors que depenen de qui és l’empresa i

influeixen directament sobre el funcionament i l’assoliment dels objectius.

Analitzar el microentorn abans de posar en marxa el negoci ens permetrà conèixer

l’entorn directe i poder adaptar-nos per garantir el bon funcionament del negoci.

Així els aspectes a considerar són:

3.2.1 PROVEÏDORS

La matèria primera necessària per la nostra empresa l’obtindrem a partir de les

closques dels mol·luscs que ens facilitaran els nostres proveïdors:

a) Les depuradores de marisc, com a residu de la seva activitat.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

35

Segons ens han informat en la nostra visita a Muscleres Prats, el 80-90% del residu

(closca + matèria orgànica) es genera quan es desgrana de la corda i en planta,

aconseguint-se al llarg de tot el procés un 15% de residu del qual un 10%

correspon a la closca

Si tenim en compte la producció total anual de l’any 2014, de les diferents espècies

a la nostra zona, i calculem el 15% de residu que es genera:

MUSCLO 10% de 4 314 224,84 431 422,48

OSTRÓ 10% de 239 822,41 23 982,24

CLOÏSSA 10% de 16 596,20 1 659,62

TOTAL 457 064,34

En realitat aquesta quantitat serà major ja que les depuradores també compren

producte de fora del Delta: musclo gallec, irlandès i holandès, ostra croata i cloïssa

italiana o portuguesa, que al llarg del procés de depuració també generen residus,

però no disposem de dades.

b) La neteja del fons marí situat a sota de les muscleres.

Els fons marins sota els polígons de cultiu de musclo es veuen molt alterats per

l'aportació de matèria procedent de les activitats de cultiu.

Aquests dipòsits poden separar-se en funció de la seva procedència:

- Femtes del musclo i de la epifauna associada; sediments de fracció fina amb un

elevat contingut orgànic.

- Residus procedents del conreu; generats durant els processos de desdoblament i

collita, constituït principalment per musclo petit i trencat, petxines, així com la

epifauna i pot representar el 10% del pes total de les cordes

- Despreniments de pinyes; produïda per males operacions de encordat, excessiva

acumulació de epibionts, o malalties en la glàndula del biso. Segons alguns

productors, pot arribar al 20% de la collita anual.

Aquests materials s'acumulen en forma de piràmide truncada de base quadrangular,

exactament sota cada musclera.

L'efecte del canvi que aquesta deposició produeix sobre el substrat és immediat i

fàcilment apreciable. La fauna original és substituïda per una altra més adaptada a

aquest ambient per la seva alimentació carronyaire.

A més d'això, l'alt percentatge de matèria orgànica que aquests sediments presenten

dóna lloc a l'aparició de zones anòxiques, on es produeixen processos de reducció

independent d'oxigen, donant lloc a l'emissió de gasos nocius. Aquesta mateixa falta

d'oxigen evita la implantació d'animals detritívors (organismes que s’alimenten de

matèria orgànica en descomposició) en aquests ambients.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

36

L'actuació més evident davant d'un problema provocat per deposició i acumulació

de materials procedents de la musclera és el dragatge mecànic amb cullera, d'aquesta

manera, el tractament del sediment així obtingut podria ser utilitzat per la nostra

empresa per ser reciclat.

L'efecte del despreniment de pinyes de musclo pot ser mitigat amb la instal·lació

d'estructures a l'extrem inferior de cadascuna de les cordes, destinades a recollir les

pinyes que caiguin.

La recollida d’aquests residus seria un objectiu a estudiar en una segona fase, un cop

tinguem controlada l’empresa.

c) Els restaurants, bars i “xiringuitos” de la zona, que especialment en època estival

consumeixen quantitats molt importants de marisc, i on fomentarem la recollida

selectiva de les seves closques.

La idea és la de facilitar uns contenidors especials on fer la recollida selectiva que

posteriorment es recolliran i netejaran per poder reutilitzar-los.

El contenidor dissenyat és un model en el que el dipòsit de les closques es pot extreure

facilitant el transport, la neteja i permetent que

hi hagi un recanvi de dipòsit disponible.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

37

Les cotes del contenidor ens permeten calcular la seva capacitat:

Volum = 4,00 · 6,55 · 6,35 = 166,37 dm3 = 166,37 l.

He parlat amb un restaurador de Sant Carles de la Ràpita: Ramon Reverter del

restaurant Varadero, un dels restaurants més importants de La Ràpita, al que li vaig

explicar la idea de negoci del meu treball i em va comentar que no li semblaria un

impediment haver de tenir un contenidor diferent, per la recollida de les closques, a la

cuina del seu restaurant i pensa que tot és qüestió d’acostumar-se i adquirir l’hàbit.

Molt amablement, ell mateix m’ha facilitat la quantitat de marisc bivalve que han cuinat

des de gener fins a finals del mes de novembre de 2015 (pràcticament un any).

Per poder calcular la quantitat de closca que podríem recollir dels restaurants, bars de

tapes i “xiringuitos” considerem que a Sant Carles de la Ràpita (en una segona fase es

podria ampliar a Les Cases d’Alcanar, Poblenou del Delta ...) hi ha tres grans

restaurants i altres disset que generarien la meitat que els primers (entre aquests últims

n’hi ha quatre que en generarien com els grans però només estan oberts durant la

temporada d’estiu).

Com que la nostra empresa només aprofita la closca s’han de fer els càlculs segons el %

de pes de la closca respecte al total de pes que compren els restaurants als seus

proveïdors.

El % de closca l’he calculat jo, pesant una mostra representativa, abans i després de

cuinar-les a casa.

El consum anual d’un restaurant gran el multiplicarem per 11,5 (3 + 17/2) i calcularem

el % de closca segons l’espècie:

Els restaurants col·laboradors mostraran un distintiu d’empresa respectuosa amb el

medi ambient dissenyat per mi mateix.

Espècie Kg totals consumits % de closca Kg de closca

MUSCLO 3 500 . 11,5 = 40 250,00 38% 15 295,00

OSTRA 450 . 11,5 = 5 175,00 69,8% 3 612,15

CLOÏSSA 1 725 . 11,5 0 = 19 837,50 54,29% 10 769,51

CARAGOL

PUNXENC

1 250 . 11,5 = 14 375,00 70% 10 062,50

CANYUT 300 . 11,5 = 3 450,00 30,7% 1 059,15

TALLARINA 150 . 11,5 = 1 725,00 63% 1 086,75

CLOÏSSA “XOXA” 480 . 11,5 = 5 520 54,29% 2 996,8

TOTAL 44 881,86

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

38

d) La neteja de les zones de platja de la Punta de la Banya, Trabucador, Platja de

La Marquesa i Punta del Fangar on s’acumulen quantitats importants de

closques que l’onatge fa arribar a la vora

de les platges.

L’abundància de conquilles buides a les platges depèn de molts factors però els

principals són les corrents marines, l’onatge, l’estructura del fons marí més pròxim,

l’abundància de mol·luscs a la zona així com la forma, mesura i pes de la petxina.

Petxines a la platja de la Marquesa.

Foto: Guillem Garriga

Gran acumulació a la zona de la Punta de

la Banya, dins de la Badia dels Alfacs.

Foto: Guillem Garriga

Mapa del Delta on apareixen emmarcades les

llargues platges on s’acumulen més petxines

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

39

S’ha de considerar que quan es vol fer ús de les platges per treure’n una rendibilitat,

com és en el nostre cas, cal sol·licitar i disposar d’una reserva amb subjecció al que

preveu la Llei 22/1998 de 28 de juliol de Costes. Així per recollir les petxines es

requereix una autorització personal i específica del Departament de Territori i

Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Subdirecció General de Costes i Acció

Territorial, que té un termini de venciment de quatre anys.

Cal considerar que aquesta recollida s’hauria de fer de manera molt controlada ja

que podria provocar un desequilibri ambiental en la formació de sorra.

Com es pot deduir el cost de la matèria primera serà molt baix ja que com a gestors

de residus als nostres proveïdors els ho solucionem el problema de recollir-los les

deixalles que generen i més que proveïdors passen a ser clients.

3.2.2 ELS NOSTRES CLIENTS

El llistat d’utilitats del nostre producte és la base per poder fer l’estudi de quin pot

ser el nostre mercat potencial de proximitat .

Segons fonts d’informació externes secundàries i els contactes realitzats al llarg del

treball via correu electrònic, podem oferir el nostre producte a empreses dedicades a

fabricació de pinsos, de ciment, de indústries alimentàries i farmàcies:

FABRICANTS DE PINSOS I GRANGES D’AUS PONEDORES de la

comarca

o AGUSTÍN ROIG, S.A. polígon industrial Baix Ebre de Campredó-

Tortosa

o GRANJAS FERRÉ, S.L. d’Amposta

o AVIFOOD, S.L. a Santa Bàrbara

OFICINES DE FARMÀCIA

Farmàcies de les Terres de l’Ebre que tenen laboratori per fer fórmules

magistrals.

A Sant Carles de la Ràpita FARMÀCIA FRANQUET, C.B.

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES DE PA I PASTISSERIA

o La indústria més important en quan a facturació i volum de producció és

INPACASA (Industrial Pastelera Casanova, S.A.) que està ubicada al

Polígon Industrial Baix Ebre de Tortosa. Fundada l’any 1945 i dedicada

a la pastisseria industrial ha anat incorporant la tecnologia més avançada

del sector. Els productes que elabora són les magdalenes Cassil i pa i

bolleria congelada Vitalpan.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

40

o PIRSA (Panificadora Industrial Rapitense, S.A.) és una microempresa

dedicada a forn de pa i pastisseria des de 1968 i que compta amb

diferents punts de venda a Sant Carles de la Ràpita.

o PANISELLO I SUCCESSORS, S.L. de Tortosa que es dedica a la

fabricació de pa i productes frescos de panaderia i pastisseria,

Altres empreses del sector són PA I PASTES ROS, S.L. de Tortosa,

PASTISSETS PIÑOL PUIG, S.L. de Rasquera, PANADERIA DÍAZ

ESTUPIÑA, S.L. de Tortosa, i les diferents pastisseries artesanals de les

poblacions de les nostres comarques.

CEMEX ESPAÑA, S.A.

Cimentera situada a la zona d’Alcanar-platja que extreu el carbonat càlcic de

la cantera de roca calcària que explota en la zona posterior de la fàbrica a la

falda de la Serra del Montsià amb un gran impacte visual.

3.2.3 LA COMPETÈNCIA

Tots els clients amb els que hem contactat són empreses solvents i estan comprant

carbonat càlcic d’origen mineral que és la competència més directa del nostre

producte.

Empreses del nostre entorn que produeixen carbonat càlcic d’origen mineral són:

OMYA CLARIANA, S.L.

Omya Clariana és líder en la fabricació de carbonat càlcic i distribuïdor

d'importants fabricants de minerals i additius de tot el món.

Vista de la fàbrica de CEMEX, S.A. d’Alcanar-platja amb el detall de la cantera de pedra

calcària que explota.

Fotos: la primera de la web de l’empresa i la segona de Guillem Garriga

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

41

Gràcies al seu sistema de càrrega automatitzat en la plantes situades a

Tarragona i L’Arboç (Tarragona) prop de pedreres de gran qualitat els fa

possible subministrar producte 24 hores al dia.

Promouen el diàleg constant amb el client buscant solucions a les seves

necessitats a curt i llarg termini i el seu servei d'assistència tècnica els dóna

la possibilitat de col·laborar en noves formulacions per a aplicacions finals.

A més de productes totalment desenvolupats, ofereixen:

- Els preus en consonància amb les necessitats del mercat.

- Logística econòmica.

- Assessorament específic del sector.

GRUP CALCINOR

S’ha consolidat com la primera empresa productora de cals i derivats a tot

l’estat. Té dues filials situades prop nostre: a Alcalà de Xivert (Castelló) i a

Argelaguer (Girona).

El seu compromís és:

- La màxima qualitat en el seu treball oferint productes a la mida del client

(característiques granulomètriques, físiques i químiques).

- Realitzar un seguiment de satisfacció del client cosa que li permet aplicar

accions de millora contínua.

La cantera que explota l’empresa CEMEX

L’empresa té una autorització de l’Estat espanyol per explotar dues-centes

dotze hectàrees de la serra del Montsià i la superfície que actualment explota

a la cantera Martinenca és de cent vuitanta-cinc hectàrees. Aquestes són les

dimensions de l’enorme forat de terra que es pot veure des de la carretera N-

340 o des de la platja del Ciment.

El gestor de residus que actualment està recollint les closques de bivalves de les

empreses que en generen:

EDAFO gestión mediambiental

Empresa ubicada a Camarles que gestiona residus orgànics d’origen

industrial, agrícola, urbà, forestal i animal per valoritzar-los o per donar-los

el millor destí possible considerant criteris econòmics i ambientals. Les

diferents opcions són: aplicació agrícola, producció de compost,

compostatge gris, abocament en dipòsit controlat, ...

.

3.3 MÀRQUETING ESTRATÈGIC

La funció del màrqueting estratègic és buscar les oportunitats econòmiques que ens

ofereix el mercat en funció de les capacitats i recursos de l’empresa i de l’entorn

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

42

competitiu. Per això, tot seguit analitzarem els punts necessaris per aconseguir el nostre

objectiu:

3.3.1 POSICIONAMENT EN EL MERCAT

El posicionament és la percepció competitiva d’una empresa o producte d’un públic

objectiu determinat. Hem de detallar quina és la imatge que pretenem que els

consumidors es facin de la nostra empresa i és una tasca a llarg termini.

Amb la finalitat d’abaratir costos, a l’inici del nostre projecte l’oferirem com a

producte de proximitat amb els avantatges que això representa:

- els mercats de proximitat valoren més la qualitat del producte

- repercuteix en una millora mediambiental, degut principalment a una reducció

en les emissions de CO2 derivades del transport del producte des del lloc de

producció fins als llocs d’aprofitament del material

- permet un recolzament als productes locals i una oportunitat d’accés al canal

comercial, cosa que no és fàcil degut a la possible curta producció.

- és garantia de qualitat i origen 100% natural amb preus més ajustats

- fa que es valori el contacte directe i confiança del consumidor amb el productor.

3.3.2 AVANTATGE COMPETITIU

L’avantatge competitiu de la nostra empresa respecte a la resta d’empreses

competidores cal explotar-lo al màxim

El nostre producte innovador té un valor afegit que ha de ser decisiu a l’hora d’escollir-

lo:

El fets diferencials del nostre carbonat és:

- el seu origen orgànic natural que minimitzarà els problemes d’al·lèrgies en

aquells casos en els que el producte s’hagi d’ingerir o entrar en contacte amb la

pell

- la propietat de tenir menys densitat que el d’origen mineral i per tant, a igual

quantitat de grams el d’origen orgànic ocupa més volum i això interessa a nivell

d’aplicacions.

- el fet de col·laborar amb el respecte al medi ambient.

Logotip de la venda de proximitat del

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca

i Alimentació que apareix a la web de

agricultura.gencat.cat

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

43

A banda, garantirem uns preus ajustats, la qualitat del producte i el compromís amb els

clients i el treball ben fet.

Pel que fa a la competència amb l’empresa gestora de residus competirem ajustant els

preus per poder oferir el mateix servei de manera més econòmica per als nostres

proveïdors. L’abaratiment del servei els representarà pràcticament un 10% d’estalvi.

3.3.3 PERFIL DEL CONSUMIDOR

El nostre producte el destinarem a les empreses que consumeixen el carbonat de calci

per a consum humà o animal pels trets diferencials del producte que els ho oferim i

perquè necessiten quantitats més abastables per part de la nostra empresa. Seran oficines

de farmàcia, indústries alimentàries de pa i pastisseria, granges d’aus ponedores i la

cimentera d’Alcanar.

3.4 MÀRQUETING MIX

El màrqueting mix són les eines que utilitzarà l’empresa per aconseguir els objectius

empresarials. Dintre d’aquest màrqueting mix hi ha 4 eines anomenades “les 4 P del

màrqueting”, les quals s’han de definir de forma conjunta i enfocades a aconseguir

uns objectius concrets i comuns.

3.4.1 PRODUCTE

A més d’elaborar un producte amb les característiques diferencials que ja hem apuntat,

també cal cuidar aspectes com les sensacions que dóna per

exemple l’empaquetament que és el primer que veuran els

nostres clients.

He pensat envasar el carbonat de calci en sacs de paper

perquè està fet en material 100% natural i reciclable igual

que l’origen del nostre producte.

Un sac de paper és un embalatge fabricat en paper d'alta

qualitat i gramatge, generalment paper d'estrassa de fibra

verge, que és utilitzat normalment per al transport de matèria

en pols com ara farina, ciment, aliment d'animals, etc. Sol

constar de diverses capes per atorgar resistència, i una

exterior menys resistent on s'imprimeixen les instruccions,

marca comercial, etc.

El paper presenta avantatges sobre altres alternatives:

- Les plantacions d’espècies per fabricar fibra de paper són grans embornals de

CO2 i ajuden a frenar el canvi climàtic.

Font: imatges de Google

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

44

- Un cop fabricat, el paper continua emmagatzemant el carboni que va captar del

medi ambient i, a través del reciclatge, es va ampliant el termini d'aquest segrest

del carboni.

A més, el sac de paper és un excel·lent vehicle per projectar la imatge de marca perquè

permet el desenvolupament de la imatge de marca per la seva forma, textura i qualitat

d'impressió, presentant-se com un suport publicitari econòmic.

3.4.2 PREU

El preu del producte el fixarem a partir:

- dels costos: en el nostre cas es redueixen als costos del transport i transformació

en planta

PREU DEL PRODUCTE

Cost fix unitari Cost variable unitari Marge unitari

- l’oferta de la competència: 1 kg 9,02 € i 5 kg 33,76 € (una mitjana de 7,88

€/kg) el que es subministra a farmàcies i entre 200 i 300 € la tona per la indústria

alimentària.

La nostra empresa el vendrà a 0,45 €/kg

Un aspecte important a tenir en compte és que els clients posicionen el producte en una

gama de qualitat segons el preu i per tant, aquesta variable ha d’estar plenament

relacionada amb l’objectiu de posicionament marcat per l’empresa.

3.4.3 PLAÇA O DISTRIBUCIÓ

La missió de la distribució ha de ser aconseguir apropar el producte al consumidor en

les condicions de temps, lloc i quantitat adequats.

Per les característiques de la nostra empresa, pel fet de ser el nostre, un producte de

proximitat i per poder abaratir costos, optarem per una distribució directa sense

intermediaris.

3.4.4 PROMOCIÓ O COMUNICACIÓ

A través de la comunicació s’ha de transmetre al consumidor allò que és l’empresa i el

que venem.

La promoció la farem a través d’una pàgina web i publicitat a la premsa d’àmbit

territorial amb la finalitat d’informar i recordar els aspectes diferencials del nostre

producte al consumidor.

La nostra imatge ha de ser la d’una empresa compromesa amb el medi ambient en un

entorn natural únic.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

45

4. PLA DE PRODUCCIÓ O D’OPERACIONS

4.1 PROCÉS DE PRODUCCIÓ

Quan arriben les closques recollides als nostres proveïdors a la planta de tractament, el

primer pas és retirar el contingut salí de la matèria primera (petxina de musclo i d'altres

mol·luscs bivalves) mitjançant un rentat amb aigua dolça. El producte rentat es

calcina en un forn rotatiu a contracorrent, a una temperatura entre 400 i 500 ºC, per

eliminar la humitat i la matèria orgànica incrustada. Finalment, el producte es mol per

adaptar la granulometria del producte a les exigències de cada aplicació.

El resultat d'aquest procés és l'obtenció de carbonat càlcic d'un 94% de puresa.

4.2 INFRAESTRUCTURES, EQUIPAMENTS I MÀ D’OBRA

La ubicació més adequada per a la nostra empresa és el polígon industrial El Rajolar de

Sant Carles de la Ràpita, que compta amb tots els serveis necessaris com ara

clavegueram i cablejat per connexió a Internet i és aquí on hem trobat una nau industrial

de 829 m², que està en venda o lloguer.

Imatges de google earth on es veu la ubicació del polígon respecte al casc urbà i la nau

que llogarem.

Exterior i interior de la nau

Fotos: http://www.nurgem.com/

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

46

Pel que fa a la maquinària necessitem:

- Sistema per rentar les closques amb aigua dolça i

els contenidors: utilitzarem una màquina netejadora

d’aigua a pressió.

- Forn rotatiu de calcinació per eliminar les restes de

matèria orgànica incrustada a les closques i

dessecar-les.

Aquest forn té una longitud de tub de 2 m, un diàmetre interior de 0,5 m i una

capacitat de 10-25 kg/h. El principi de funcionament d'aquests forns es basa en

la descomposició pirolítica, cremant la matèria orgànica, que desapareix en

forma de gasos no contaminants però amb una forta olor provocats pels

compostos ensofrats que contenen i que fan necessari

- Sistema de tractament de fums que sortiran del forn: filtre de mànegues per

retenir el pols i un reactor tèrmic

Els filtres de mànegues consten d'una

sèrie de bosses amb forma de

mànegues, normalment de fibra

sintètica o natural, col·locades en uns

suports per donar-los consistència i

tancats en una carcassa de forma i

dimensions molt similars a les d'una

casa. El gas brut, a l'entrar a l'equip,

flueix per l'espai que està sota de la

placa a la qual es troben subjectes les mànigues i cap amunt per introduir-se en

les mànigues. A continuació el gas flueix cap a fora de les mànigues deixant

Font: www.kranzle.es

Forn rotatiu i esquema de funcionament

Font: www.emison.com

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

47

enrere els sòlids. El gas net flueix per l'espai exterior dels sacs i es porta per una

sèrie de conductes cap el reactor tèrmic que a través d’una oxidació dels fums fa

que desapareguin les males olors abans de sortir per la xemeneia.

- Molí de pitons o trituradora per aconseguir la granulometria desitjada segons

quina sigui l’aplicació ja que mol els materials en pols molt fina. Els molins

Dúplex MICRO de pitons disposen de 2 plats, amb diverses files de pitons

disposades circularment.

Aquestes files són concèntriques,

de manera que el material

introduït en el molí les ha de

travessar mentre giren a alta

velocitat, produint-se una

reducció per impacte pur. La

capacitat de reducció i la

producció del molí és funció de

la velocitat de gir dels plats:

major velocitat, major producció,

producte més fi.

- Envasadora i bàscula.

Instalacions d'una planta de calcinació de closca de musclo.

Font: http://www.bluer.es/calcinacion-de-concha-de-mejillon.html

Filtre de mànegues Reactor tèrmic

Imatge del molí obert.

Font: http://www.gruberhermanos.com/

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

48

Per altra banda hem de comptar amb mobiliari d’oficina, un equip informàtic i la

furgoneta de l’empresa que utilitzarem tant per anar a recollir les closques als nostres

proveïdors com per a distribuir el producte als nostres clients.

He estat mirant ofertes de furgonetes de segona mà a Internet i he trobat aquesta amb

pocs km i pràcticament nova:

4.3 PLA TECNOLÒGIC

Tot l’equipament estarà fabricat amb els materials més moderns, de gran qualitat i

conceptes d’alta tecnologia que es traduiran en la màxima qualitat dels processos.

Segons l’empresa subministradora estan dissenyats complint rigorosament les normes

derivades de les Directrius del Parlament Europeu relatives a la calcinació de residus i

tractament de fums i periòdicament es revisen i actualitzen per a complir les normes que

s’incorporen a la legislació autonòmica, espanyola o europea. Així, tots els sistemes

compten amb totes les certificacions en els seus elements. 3

4.4 GESTIÓ D’EXISTÈNCIES

Les existències de la nostra matèria primera no serà igual al llarg de l’any: entre finals

de maig i el mes de setembre es recull la producció de musclo i a l’hivern pren el relleu

l’ostró o ostra rissada.

Al llarg del mes d’agost, si la temperatura de l’aigua augmenta molt es mort la cria de

musclo, així a la badia dels Alfacs l'any passat es van perdre 300000 quilos de musclo,

segons informava aquest estiu el diari El Punt Avui, la closca dels quals podrà aprofitar

la nostra empresa.

També és al llarg dels mesos de juliol i agost quan els restaurants, bars i xiringuitos

acumularan més closques degut a la presència de turistes a la nostra zona.

3 Informació que consta en la web de l’empresa catalana Emison

Imatges extretes de la web: http://www.milanuncios.com/furgonetas-de-segunda-mano/

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

49

4.5 GESTIÓ DE QUALITAT

El Sistema de Gestió de la Qualitat de la nostra empresa és el conjunt de polítiques,

procediments i eines que faran possible gestionar la qualitat d’una manera eficaç i

eficient per tal d’aconseguir els objectius fixats en matèria de qualitat.

Gestionar la qualitat representarà planificar, controlar i millorar les activitats que tenen

lloc a l’empresa en relació a la qualitat.

Atenent que el sistema es basa en la ISO 9001:2000 i d’acord amb la seva orientació a

processos, es pot visualitzar el Sistema de Gestió de la Qualitat en el seu conjunt com

un procés:

SISTEMA DE GESTIÓ

DE LA QUALITAT

Els principis bàsics del Sistema de Gestió de la Qualitat són:

- Organització enfocada al client: definir i satisfer les necessitats dels clients.

- Lideratge: afavorir un ambient intern on tothom col·labori en la consecució dels

objectius de l’organització.

- Participació del personal: aconseguir que tots els treballadors desenvolupin les

seves tasques d’acord amb la seva capacitat real i potencial.

- Orientació d el sistema cap a la gestió: millora de l’eficàcia i eficiència de

l’organització.

- Millora contínua: intentar que totes les activitats persegueixin la millora global

com a objectiu permanent.

- Orientació cap a la presa de decisions: analitzar les dades i la informació

rellevant abans de prendre cap decisió.

- Relació mútuament beneficiosa amb els proveïdors externs en l’activitat de la

pròpia empresa per millorar la capacitat i el funcionament comuns.

CLIENTS

REQUISITS DEL

PRODUCTE

PRODUCTE

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

50

4.6 SEGURETAT, HIGIENE I GESTIÓ MEDIAMBIENTAL

Els gasos que surten del forn de calcinació estan a una temperatura d'uns 200 ºC i

contenen, carboni orgànic i un elevat contingut d'humitat. Els compostos orgànics

emesos són, principalment, olis i compostos ensofrats. Això provoca un greu problema

d'olors (definit com "olor a pèl cremat") que fa imprescindible el seu tractament si es

desitja que el procés sigui viable. A més, aquests gasos contenen gran quantitat de pols.

Així, l'elevat cabal de gasos a depurar, fan necessari la instal·lació d’un sistema que

dugui a terme una oxidació tèrmica regenerativa (reactor tèrmic). Però, abans d'introduir

els gasos al reactor, caldrà eliminar la pols que contenen mitjançant un filtre de

mànegues que suporti temperatures de fins a 240 ºC. Els gasos emesos tenen un

contingut de carboni orgànic total inferior a 10 mg / l i estan exempts d'olors.

A banda de la gestió ambiental del procés industrial no hem d’oblidar l’important paper

de l’empresa com a gestora d’uns residus d’escassa degradació que si no es recullen,

provoquen:

- Olors: originats com a conseqüència de la descomposició de la matèria orgànica

que acompanya la closca com ara algues, restes de corda del cultiu o altres

microorganismes.

- Lixiviats: l'aigua de pluja arrastra la matèria orgànica present en les closques

depositades als abocadors.

- Eutrofització: fenomen originat per l'arrossegament de matèria orgànica present

en la closca cap al mar o canals.

- Blooms fitoplanctònics: el fet que augmenti la matèria orgànica en els medis

aquàtics fa que disminueixi l'oxigen dissolt en l’aigua ja que la degradació de la

matèria orgànica consumeix una gran quantitat d'oxigen. Aquest fet provoca un

desequilibri en l’ecosistema.

Diferents contenidors on es dipositen els residus resultants de l’extracció de musclos de les cordes a

Muscleres Prats.

Fotos: Guillem Garriga

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

51

- Transmissions infeccioses: la matèria orgànica dipositada sobre la closca del

musclo pot ser colonitzada per microorganismes que poden ser patògens per a

l'home o animals al transmetre’s a través d’insectes.

Acumulació, directament sobre el terra, de residus provinents de diferents empreses muscleres.

Foto: Guillem Garriga

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

52

5. PLA JURÍDICOFISCAL

5.1 ORGANITZACIÓ

L’organigrama de la nostra empresa serà el següent:

I les funcions de cada càrrec són:

DIRECTOR GERENT (jo mateix)

- Planificar i establir objectius i previsió de futur.

- Dissenyar i determinar l’estructura organitzativa, preveure els requeriments de

personal i assignar funcions.

- Preveure la necessitat de materials i maquinària davant els possibles canvis

tecnològics per poder innovar, créixer i millorar el producte.

- Motivar, guiar i conduir les activitats del personal, prendre decisions i orientar

l’empresa cap a la consecució dels objectius.

- Representar a l’empresa davant d’altres entitats com ara autoritats locals i

mitjans de comunicació.

- Controlar i avaluar la producció i la productivitat, vendes i rendibilitat així com

realitzar les negociacions i representar els interessos de l’empresa davant dels

proveïdors i clients.

- Fomentar la responsabilitat social de l’empresa per la cura del medi ambient.

OPERARI TRANSPORTISTA

- Recollida i transport dels residus de mol·luscs des de les depuradores,

muscleres, restaurants, bars i xiringuitos fins a la planta de tractament de

DIRECTOR GERENT

OPERARI TRANSPORTISTA ENCARREGAT DE

PRODUCCIÓ I CONTROL DE QUALITAT

ENCARREGAT DE VENDES I TRESORERIA

ASSESSOR FISCAL (extern)

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

53

l’empresa on els descarregarà i si s’escau els classificarà per passar a netejar-los

amb aigua dolça

- Manteniment i neteja dels contenidors de closques i de la furgoneta de

l’empresa.

- Repartiment als clients del carbonat de calci elaborat.

ENCARREGAT DE PRODUCCIÓ I CONTROL DE QUALITAT

- Registre d’entrada de la matèria a reciclar i sortida del producte final

- Responsable del tractament de la matèria primera: trituració i calcinació

- Control de qualitat del producte final: granulometria i puresa

- Control i manteniment de molins i forns

ENCARREGAT DE VENDES I TRESORERIA

- Recepció de comandes

- Emissió d’albarans

- Facturació

- Gestió i control de pagaments. Reclamació d’impagats.

5.2 FORMA JURÍDICA

Per la mida i característiques de l’empresa i pel fet de ser la primera experiència com a

jove empresari penso que la forma jurídica més adient és la de l’empresari individual

(autònom): persona física que realitza de forma habitual, personal, directa i per compte

propi, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu amb o sense treballadors al

seu càrrec (en la nostra petita empresa en seran tres).

a) Característiques:

- Control total de l’empresa per part del propietari, que dirigeix la seva gestió.

- No es requereix un capital social mínim.

- La personalitat jurídica de l’empresa és la mateixa que la del seu titular

(empresari), qui respon personalment de totes les obligacions que contregui

l’empresa. L’empresari individual realitza l’activitat empresarial en nom propi,

assumint els drets i obligacions derivats de l’activitat. La seva responsabilitat

enfront de tercers és universal i respon amb tot el seu patrimoni present i futur

dels deutes contrets en l’activitat de l’empresa.

- No hi ha diferenciació entre el patrimoni mercantil i el seu patrimoni civil.

- L’aportació de capital a l’empresa, tant en la seva qualitat com en quantitat, no

té més límit que la voluntat de l’empresari.

- La figura de l’empresari autònom no té, com a tal, obligació de realitzar cap

tràmit de constitució de l’empresa

o Avantatges

- És una forma empresarial idònia per al funcionament d’empreses de mida molt

reduïda.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

54

- És la forma que comporta menys gestions per a la seva constitució.

- Pot resultar més econòmic, atès que no crea persona jurídica diferent del propi

empresari.

o Inconvenients

- La responsabilitat de l’empresari és il·limitada

- Respon amb el seu patrimoni personal dels deutes generats en la seva activitat.

- El titular de l’empresa ha de fer front en solitari a les despeses i a les inversions,

així com a la gestió i administració.

- Si el seu volum de benefici és important, pot estar sotmès a tipus impositius

elevats ja que la persona física tributa per l’Impost sobre la Renda de les

Persones Físiques.

b) Tràmits per la posta en marxa

o Tràmits generals

- Agència Tributària (AEAT): Alta en el Cens d’empresaris, professionals i

retenidors.

La sol·licitud es realitza en l’Administració de l’Agència Tributària

corresponent al domicili fiscal de l’empresa i per tant en el nostre cas serà en

l’Administració de Tortosa situada al C/ Ulldecona, 31. Si es disposa de

certificat electrònic (document electrònic, signat per una autoritat de certificació,

que ens identifica a Internet), aquest tràmit es pot fer via telemàtica

- Tresoreria General de la Seguretat Social: Alta en el règim especial de

treballadors autònoms (RETA).

El RETA és el règim que regula la cotització a la Seguretat Social dels

treballadors autònoms. Es tramitarà en l’Administració de la Tresoreria General

de la Seguretat Social de Tortosa situada al C/ Bernat de Villamarí, 1 a 7 i es pot

fer, amb certificat digital, a la seu electrònica de la Seguretat Social. La

documentació a presentar és el model TA0521 amb un marge de 30 dies

naturals.

Per ser la primera vegada que em registraré com a autònom durant els sis

primers mesos la quota serà només de 50 €, dels mesos 7 al 12 hi ha una

reducció del 50% i pagaré 134,06 €, del mes 13 al 18 la reducció passa a ser del

30% amb 186,25 € mensuals i després d’any i mig amb bonificacions ja es paga

la quota íntegra de 264,44 €.

- Inspecció Provincial de Treball: obtenció i legalització del llibre de Visites.

Les empreses estan obligades a tenir en cada centre de treball un llibre de visites

a disposició dels funcionaris de la Inspecció de Treball i Seguretat Social i dels

funcionaris habilitats per a comprovacions en matèria de riscos laborals. Aquest

llibre pot ser convencional en paper o electrònic (Lve)

- Registre Mercantil Provincial: Legalització del Llibre Diari i del Llibre

d’Inventaris i Comptes Anuals

- Obtenció d’un certificat electrònic

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

55

El certificat electrònic i / o el DNI electrònic contenen unes claus criptogràfiques

que són els elements necessaris per a signar electrònicament. Té com a missió

validar i certificar que una signatura electrònica es correspon amb una persona

física, persona jurídica o col·lectivitat sense personalitat jurídica. Conté la

informació necessària per signar electrònicament i identificar al seu propietari

amb les seves dades: nom, NIF, algoritme i claus de signatura, data d’expiració i

organisme que l’expedeix.

L’Autoritat de Certificació dóna fe que la signatura electrònica es correspon amb

un usuari concret. Aquesta és la raó per la qual els certificats estan signats, al seu

torn, per l’Autoritat de Certificació.

Els Certificats electrònics tenen un període de validesa. Cada Proveïdor de

Certificació estableix uns terminis abans que el certificat caduqui per poder

renovar-lo.

o Tràmits segons l’activitat

Un dels tràmits necessaris per iniciar l’activitat de l’empresa és la sol·licitud de les

llicències pertinents en funció del tipus d’activitat de l’empresa. Aquestes

sol·licituds les hem de realitzar a l’ajuntament del municipi on s’exercirà l‘activitat.

- Llicència d’activitat i instal·lacions i obres

- Llicència de funcionament ja que la nostra activitat s’engloba dins de les

anomenades qualificades i requerirà de l’adopció de mesures mediambientals.

Altres registres:

- Inscripció en el Registre general de gestors de residus de Catalunya.

Un gestor de residus és la persona física o jurídica que realitza l’activitat

d’emmagatzematge, valorització, tractament i/o disposició de residus, ja siguin

propis o bé aliens.

La legalització d’una activitat de gestió de residus requereix l’obtenció de

l’autorització o llicència ambiental. Les activitats de gestió de residus estan

incloses en el grup 10 del Decret 143/2003.

La inscripció en el Registre general de gestors de residus de Catalunya es

realitza un cop autoritzada l’activitat i s’hagi acreditat el compliment dels

requisits de l’autorització o llicència ambientals a través del control inicial que

ha de realitzar una entitat ambiental de control (EAC).

Els gestors de residus estan obligats a complir totes i cada una de les condicions

que els hi hagin estat imposades en la resolució d’autorització o llicència

ambientals. Així mateix també han de:

• Portar al dia un registre d’entrades de residus. I un de sortides de matèries.

• Elaborar i trametre a l’ARC un resum mensual de les entrades de residus

produïdes a la planta.

• Garantir que els residus que entren a les seves plantes són tractats o valoritzats

de la forma més correcta possible, d’acord amb el que assenyala la normativa

vigent i especialment la resolució d’autorització.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

56

• Complir escrupolosament tots els aspectes assenyalats a la resolució i a la

declaració d’impacte ambiental.

• Informar immediatament l’ARC de qualsevol incidència significativa que es

produeixi a la planta, sobretot si afecta el procés de gestió mateix que es realitza.

• Facilitar totes les dades requerides i les tasques de seguiment i control a

l’ARC.

- Inscripció en el Registre de transportistes de residus i sol·licitud d’autorització

administrativa per a exercir com a transportista que recull o trasllada residus dins

de Catalunya. Aquesta autorització té una durada de tres anys i requereix

formalitzar el model de l’ARC (Agència de Residus de Catalunya) on cal indicar

les dades del vehicle així com el

grup de residus a gestionar.

Així mateix, serà necessari

identificar cada vehicle amb un

distintiu en funció dels grups de

residus autoritzats. Aquest distintiu

serà de colors diferents segons

siguin grups de risc o no.

Cada vehicle haurà de disposar

d’una certificació de l’autorització

on s’especificaran els grups de

residus pels quals té autorització

per a transportar, així com la

durada de la mateixa i portar la

documentació de transport de

residus necessària – full de

seguiment o full de seguiment

itinerant si es realitza una recollida

itinerant de residus

o Tràmits per la contractació de treballadors.

A la Tresoreria de la Seguretat Social

- Inscripció de l’empresa.

L’empresari que per primera vegada vagi a contractar treballadors, haurà de

sol·licitar la seva inscripció com a empresari, als efectes de la Tresoreria

General de la Seguretat Social (TGSS), abans de la contractació dels

treballadors.

La inscripció és l’acte administratiu pel qual la TGSS assigna a l’empresari un

número per a la identificació i control de les seves obligacions en el respectiu

Règim del Sistema de la Seguretat Social. Aquest número és considerat com

primer i principal codi de compte de cotització (CCC).

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

57

- Afiliació dels treballadors.

Els empresaris estan obligats a sol·licitar l’afiliació al Sistema de la Seguretat

Social de qui no estant afiliat ingressi al seu servei.

La Tresoreria General de la Seguretat Social assigna a cada ciutadà un número

de la Seguretat Social, per a la identificació de l’usuari en les seves relacions

amb la mateixa. Aquest número és obligatori per a ser beneficiari d’una pensió o

altres prestacions, ha d’estar sol·licitat abans de l’afiliació i alta en algun règim

de la Seguretat Social. El nombre ha d’anar acompanyat amb el nom i cognoms,

el DNI o NIE del ciutadà.

- Alta dels treballadors en el Règim de la Seguretat Social.

Tot empresari que contracti treballadors ha de comunicar l’alta en el Règim de la

Seguretat Social que correspongui.

Les altes són l’acte administratiu pel qual es constitueix la relació jurídica amb

la Seguretat Social, l’empresari i el treballador es comprometen a realitzar

aportacions econòmiques al sistema (obligació de cotitzar) i genera dret a rebre

prestacions (econòmiques i / o sanitàries) segons la situació laboral del

treballador.

- Alta dels contractes de treball.

És un tràmit que ha de fer l’empresa al Servei Públic d’Ocupació estatal en un

termini no superior a 10 dies des de la signatura dels contractes.

Per poder gaudir de bonificacions contractarem a dos joves menors de 30 anys

en la modalitat de pràctiques que ens suposarà un estalvi del 50% de la quota

empresarial a la Seguretat Social al llarg de tota la vigència del contracte i el

tercer empleat serà un major de 45 anys en situació d’atur que el contractarem de

manera indefinida per a estalviar-nos la quota a la Seguretat Social en un 100%

durant un any.

- Comunicació d’apertura del centre de treball.

Constituïda la societat o decidida per l’empresari la iniciació de la seva activitat,

s’haurà de procedir a la comunicació d’obertura del centre de treball, a efectes

del control de les condicions de seguretat i salut laboral.

Aquesta comunicació ha de ser presentada qualsevol que sigui l’activitat de

l’empresa.

Què és un “Centre de treball”? Qualsevol àrea, edificada o no, en què els

treballadors hagin de romandre o a la que hagin d’accedir per raó del seu treball.

Dades que ha de recollir la comunicació d’obertura:

Dades de l’empresa:

Nom o raó social, domicili, municipi, província, codi postal, telèfon i adreça de

correu electrònic.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

58

Identificació, document nacional d’identitat o codi d’identificació fiscal, i si es

tracta d’estranger, asilat o refugiat, passaport o document substitutiu.

Expressió de si l’empresa és de nova creació o ja existent.

Activitat econòmica.

Entitat gestora o col·laboradora d’accidents de treball i malalties professionals.

Dades del centre de treball:

Nom, domicili, municipi, província, codi postal i telèfon. Per a l’exacta

localització del centre haurà de concretar la seva ubicació de forma clara i

precisa.

Número d’inscripció en la seguretat social, classe de centre, causa que ha

motivat la comunicació i data de començament de l’activitat.

Activitat econòmica.

Nombre total de treballadors de l’empresa ocupats en el centre de treball,

distribuïts per sexe.

Superfície construïda en metres quadrats.

Modalitat de l’organització preventiva.

Dades de producció i / o emmagatzematge del centre de treball:

Potència instal·lada (kW o cv).

Especificació de la maquinària i aparells instal·lats.

Activitats, operacions o agents inclosos en l’annex I del Reial decret 39/1997,

que aprova el Reglament dels serveis de prevenció.

- Obtenció del calendari laboral.

Les empreses han d’exposar en cada centre de treball, en lloc visible, el

calendari laboral.

L’esmentat calendari el faciliten els Serveis Territorials de la Tresoreria General

de la Seguretat Social i també es pot trobar a la pàgina web de la Seguretat

Social. Contindrà l’horari de treball de l’empresa i la distribució anual dels dies

de treball, festius, descansos setmanals i entre jornades, i altres dies inhàbils,

tenint en compte la jornada màxima legal o, si escau, la pactada per conveni

col·lectiu o entre parts.

Es confecciona d’acord amb la regulació oficial que, en compliment del que

estableixen els articles 34 a 38 del Reial Decret Legislatiu 1/1995, publica

anualment la Direcció General de Treball del Ministeri de Treball i Afers Socials

dels dies inhàbils a efectes laborals, retribuïts i no recuperables i els establerts

per cada comunitat autònoma i pels ajuntaments corresponents, sent catorze dies

la totalitat d’aquests.

- Registre de signes distintius.

Tenir registrada una denominació social al Registre Mercantil no suposa que el

nom estigui protegit jurídicament com a marca, a causa de que són dos registres

independents.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

59

Si desitgem tenir protecció jurídica de la nostra marca o nom comercial, cal

registrar-la a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM).

Una Marca és un títol que concedeix el dret exclusiu a la utilització d’un signe

per a la identificació d’un producte o un servei en el mercat.

Poden ser Marques les paraules o combinacions de paraules, imatges, figures,

símbols, gràfics, lletres, xifres, formes tridimensionals (embolcalls, envasos,

formes del producte o la seva representació).

Un Nom Comercial és un títol que concedeix el dret exclusiu a la utilització de

qualsevol signe o denominació com a identificador d’una empresa en el tràfic

mercantil. Els noms comercials, com a títols de propietat industrial, són

independents dels noms de les societats inscrits en els registres mercantils

La durada de la protecció conferida pels Signes Distintius (marques o noms

comercials) és de deu anys a partir de la data del dipòsit de la sol·licitud i poden

ser renovats indefinidament. Per al manteniment en vigor dels Signes Distintius

és necessari el pagament de taxes.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

60

6. PLA ECONÒMIC I FINANCER

És l’apartat del pla d’empresa que recull tota la informació de caràcter econòmica i

financera del projecte. Ens serveix per determinar la viabilitat econòmica del que volem

encetar i ens ajuda a analitzar les condicions de rendibilitat, solvència i

liquidés necessàries per a portar-lo a terme.

Per poder concretar aquest pla s’ha de fer el pla d’inversions inicials, el pla de

finançament, l’avaluació del projecte, la previsió de tresoreria i del compte de resultats,

el càlcul del punt d’equilibri i l’elaboració del balanç de situació.

6.1 PLA D’INVERSIONS INICIAL

Fa referència als recursos que cal invertir per poder començar l’activitat de l’empresa.

A banda també cal disposar d’un actiu circulant per a evitar possibles problemes d’insolvència.

Abans d’iniciar el negoci és convenient comptar amb una quantitat inicial de diners amb els

quals poder fer front a les despeses dels primers mesos ja que els nostres clients ens pagaran a

90 dies

6.2 PLA DE FINANÇAMENT

Es refereix als recursos financers a partir del quals es finançarà tota la inversió inicial

pressupostada. En la taula es detallen les fonts de finançament pròpies o alienes:

ACTIU FIX IMPORT

IMMOBILITZAT IMMATERIAL

Propietat industrial (registre marca) 122,89

Aplicacions informàtiques 300,00

IMMOBILITZAT MATERIAL

Elements de transport 7 750,00

Maquinària i eines 21 650,00

Contenidors 600,00

Equip informàtic 1 500,00

Mobiliari d’oficina 600,00

Telefonia mòbil 600,00

DIPÒSITS I FIANCES (del lloguer) 1 660,00

DESPESES DE CONSTITUCIÓ 300,00

ACTIU CIRCULANT

PROVISIÓ DE FONS 37800,00

TOTAL INVERSIONS 72 282,89

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

61

CONCEPTE IMPORT

RECURSOS PROPIS

Estalvis personals 6 000,00

Estalvis de la família 6 000,00

RECURSOS ALIENS

Préstec al 4,079% a 5 anys (1 de carència) 50 000,00

Pòlissa al 6% a 1 any 12 000,00

Subvenció Garantia juvenil 9 080,40

TOTAL FINANCIACIÓ 83 080,40

6.3 PREVISIÓ DE TRESORERIA

Ha de quedar reflectida la previsió de cobraments i de pagaments, com també la

necessitat de diners que tindrà l’empresa en cada moment amb la finalitat de

preveure els desfasaments que es puguin produir.

S’han de considerar:

- Sent optimistes, suposem que vendrem tota la nostra producció.

- Les condicions i els terminis de cobrament a clients que seran a 90 dies

- El préstec que farem a través de la Línia Emprèn a l’Institut Català de

Finances de 50000 € a un interès del 4,079% a 5 anys però que ens permet

gaudir d’un any de carència.

- Pòlissa de 12000 € que signarem amb La Caixa amb una comissió d’obertura

de 500 € i a un interès del 6% que amortitzarem el primer any.

- Al ser nou autònom es gaudeix d’una bonificació temporal en la quota

mensual:

Cadascun dels 6 primers mesos es paguen 50 €

dels mesos 7 al 12 hi ha un 50% de reducció i es paguen 134,06 €

del 13 al 18, 30% de reducció i es paguen 186,25 €

a partir del mes 19 es paga la quota íntegra que és de 264,44 €

- Les factures durant els 3 primers anys estan sotmeses al 7% a compte de

l’IRPF (després passarà a ser del 15%)

- Trimestralment s’ha de fer el pagament del 20% sobre el rendiment net a

Hisenda (diferència entre ingressos i despeses amb l’afegit d’un 5% per

despeses de difícil justificació)

- Taula de sous i pagaments a la Seguretat Social amb les bonificacions

pertinents, associats als recursos humans de l’empresa:

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

62

LLOC DE

TREBALL

TIPUS

CONTRACTE

SOU BRUT

MENSUAL

BONIFICACIÓ

S.S.

SEGURETAT

SOCIAL

Encarregat de

vendes

En pràctiques

<30 anys

1 446,00 €

50% durant

màxim 2 anys

378,30 €

Operari

transportista

Indefinit

> 45 anys

1 856,00 €

100% durant 12

mesos

-

Encarregat de

producció

Temporal

1 938,00 €

-

756,60 €

Director gerent 3 109,00 € - .

MES 1 MES 2 MES 3 MES 4 MES 5 MES 6

INGRESSOS

Aportació dinerària 12 000,00

Factures cobrades a clients 18 822,98 18 822,98 18 822,98

Factures cobrades com a gestor de

residus 6 666,67 6 666,67 6 666,67

Subvenció Garantia juvenil 9 080,40

Préstec i pòlissa 62 000,00 3 000,00

TOTAL INGRESSOS (A) 74 000,00 9 080,40 3 000,00 25 489,65 25 489,65 25 489,65

PAGAMENTS

Serveis externs

Factures per compres 38 682,89

Lloguer4 2 490,00 830,00 830,00 830,00 830,00 830,00

Transport producte i residus 500,00 500,00 500,00 500,00 500,00 500,00

Publicitat5 950,00 50,00 50,00 50,00 50,00 50,00

Subministres 2 000,00 2 000,00 2 000,00 2 000,00 2 000,00 2 000,00

Taxes municipals 500,00 500,00 500,00 500,00 500,00 500,00

Despeses vàries (assessor, telèfon...) 300,00 300,00 300,00 300,00 300,00 300,00

Assegurances 500,00 500,00

Despeses de personal

Retribucions (sous + pagues extres) 8 563,29 8 563,29 8 563,29 8 563,29 8 563,29 17 126,58

Seguretat Social 1 134,90 1 134,90 1 134,90 1 134,90 1 134,90 1 134,90

Hisenda Pública

Retencions IRPF 8 814,17

Pagaments a compte IRPF 975,35 975,35 975,35

Quota autònoms 50,00 50,00 50,00 50,00 50,00 134,06

Devolució préstecs o pòlissa 3 000

Interessos pòlissa + comissió 601,67 101,67 281,67 281,67 281,67 101,67

TOTAL PAGAMENTS (B) 56 772,75 14 238,19 15 038,19 15 893,54 15 393,54 36 275,06

RESULTAT FINANCER (A - B) 17 227,25 -5157,79 -12018,19 9 596,11 10 096,11 -10785,41

RESULTAT FINANCER

ACUMULAT

17 227,25 12 069,46 51,27 9 698,65 19 794,76 9 009,35

4 El primer mes paguem dos mesos de fiança 5 El primer any paguem el disseny de la pàgina web

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

63

En el primer mes es pot comprovar com una part important dels diners del préstec i pòlissa

són per a fer front a les factures de maquinària i compra de vehicle entre altres i la resta com a

romanent per poder funcionar durant els tres primers mesos en els que no hi ha ingressos com

a resultat de l’activitat empresarial.

6.4 PREVISIÓ DEL COMPTE DE RESULTATS DEL PRIMER

ANY

Expressa el benefici d’un període determinat a partir de la diferència entre els

ingressos i els costos produïts en l’esmentat període abans i després d’impostos.

6 El primer mes paguem dos mesos de fiança 7 El primer any paguem el disseny de la pàgina web

MES 7 MES 8 MES 9 MES 10 MES 11 MES 12

INGRESSOS

Aportació dinerària

Factures cobrades a clients 18 822,98 18 822,98 18 822,98 18 822,98 18 822,98 18 822,98

Factures cobrades com a gestor de

residus 6 666,67 6 666,67 6 666,67 6 666,67 6 666,67 6 666,67

Subvenció Garantia juvenil

Préstec i pòlissa

TOTAL INGRESSOS (A) 25 489,65 25 489,65 25 489,65 25 489,65 25 489,65 25 489,65

PAGAMENTS

Serveis externs

Factures per compres

Lloguer6 830,00 830,00 830,00 830,00 830,00 830,00

Transport producte i residus 500,00 500,00 500,00 500,00 500,00 500,00

Publicitat7 50,00 50,00 50,00 50,00 50,00 50,00

Subministres 2 000,00 2 000,00 2 000,00 2 000,00 2 000,00 2 000,00

Taxes municipals 500,00 500,00 500,00 500,00 500,00 500,00

Despeses vàries (assessor, ...) 300,00 300,00 300,00 300,00 300,00 300,00

Assegurances 500,00 500,00

Despeses de personal

Retribucions (sous + pagues extres) 8 563,29 8 563,29 8 563,29 8 563,29 8 563,29 17 126,58

Seguretat Social 1 134,90 1 134,90 1 134,90 1 134,90 1 134,90 1 134,90

Hisenda Pública

Retencions IRPF 8 814,17 8 814,17

Pagaments a compte IRPF 975,35 975,35 975,35 975,35 975,35 975,35

Quota autònoms 134,06 134,06 134,06 134,06 134,06 134,06

Devolució préstecs o pòlissa 12 000,00

Interessos pòlissa + comissió 101,67 101,67 101,67 101,67 101,67 101,67

TOTAL PAGAMENTS 13 097,60 15 297,60 24 411,77 15 597,60 15 297,60 53 538,35

RESULTAT FINANCER (A - B)

12 392,05 10 192,05 1 077,88 9 892,05 10 192,05 -28 048,7

RESULTAT FINANCER

ACUMULAT 21 401,4 31 593,45 32 671,33 42 563,38 52 755,43 24 706,73

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

64

Els ingressos són les vendes previstes i el cobrament de la nostra feina com a gestors

de residus i les despeses principals són els sous del personal, el pagament dels

subministraments i el lloguer de la nau.

Com es pot comprovar els beneficis del primer any són menors pel fet de començar

a cobrar a partir del segon trimestre (pagaments a 90 dies) i per haver d’amortitzar a

finals d’any les dues pòlisses (12000 + 3000 €). En el segon any confio que hi haurà

PRIMER ANY SEGON ANY TERCER ANY

INGRESSOS

Ingressos clients (a 90 dies) 188 229,83 225 875,79 225 875,79

Ingressos proveïdors (a 90 dies) 60 000,00 80 000,00 80 000,00

Subvenció Garantia juvenil 9 080,40 0,00 0,00

Total ingressos (A) 257 310,23 305 875,79 305 875,79

DESPESES

Consums (cost de vendes) (B) 6 000,00 6 000,00 6 000,00

MARGE BRUT (C = A – B) 251 310,23 299 875,79 299 875,79

Despeses estructura

Compres 2 500,00 2 500,00 2 500,00

Subministraments 24 000,00 24 000,00 24 000,00

Costos de personal 135 209,16 143 184,00 143 184,00

Lloguer 11 620,00 9 960,00 9 960,00

Publicitat 1 500,00 600,00 600,00

Assegurances 2 000,00 2 000,00 2 000,00

Taxes 6 000,00 6 000,00 6 000,00

Altres despeses 300,00 300,00 300,00

Total despeses estructura (D) 183 129,16 188 544,00 188 544,00

RESULTAT D’EXPLOTACIÓ

(E = C – D) 68 181,07 111 331,79 111 331,79

Amortitzacions 15 000,00 13 009,88 13 009,88

Costos financers 1 760,00

Resultat financer (F) 16 760,00 13 009,88 13 099,88

RESULTAT DE

L’ACTIVITAT ORDINÀRIA

(G = E – F) 51 421,07 98 321,91 98 321,91

Ingressos extraordinaris (premi

Dipta.cat) (H) 5 000,00

Despeses extraordinàries (I)

RESULTATS ABANS

D’IMPOSTOS

(J = G + H – I) 51 421,07 74 224,60 69 224,60

Impostos (K) 48 160,90 61 976,12 60 026,79

BENEFICIS (J – K) 3 260,17 12 248,48 9 197,81

PÈRDUES

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

65

possibilitats de guanyar un dels premis de la Diputació de Tarragona: el premi

“Emprèn jove” o el “Emprèn i sorprèn” dotats cadascun d’ells amb 5000 €.

6.5 ANÀLISI DEL PUNT D’EQUILIBRI

El punt d’equilibri (o punt crític) és aquell volum de vendes per al qual el benefici és

nul o dit d’una altra manera, el nombre d’unitats que hem de vendre per tal de cobrir

tots els costos. Aquesta dada és decisiva i s’obté a partir d’una fórmula:

𝑃𝑒 = 𝐶𝑓

𝑚𝑔

Pe = número d’unitats per a assolir el punt d’equilibri

Cf = costos fixos que són independents del nivell d’activitat de l’empresa com ara els

salaris del personal, lloguer, etc

mg = marge brut de contribució (preu de venda – costos variables). Els costos variables

varien en funció del nivell d’activitat de l’empresa, per exemple carburant, etc

Costos fixos trimestrals

Lloguer 2 490,00

Impostos municipals 1 500,00

Assegurances 500,00

Publicitat 125,00

Retribucions salarials (net) 29 971,50

Seguretat Social 3 404,70

Retencions IRPF 8 814,17

Pagaments a compte IRPF 2 926,05

Quota autònoms 150,00

Devolució de préstec 1 300,99

TOTAL 51 181,91

Costos variables trimestrals

Transport 1 500,00

Reparacions 300,00

Subministraments 6 000,00

TOTAL 7 800,00

Nº de Tones venudes al trimestre = 125,49 T

Cost variable/Tona = 7 800/125,49 = 62,16€

0,45 €/kg = 450 €/T (per la venda) + 116,7 €/T (que cobrem com a gestor de residus)

𝑃𝑒 = 𝐶𝑓

𝑚𝑔=

51 181,91

566,7 − 62,16= 𝟏𝟎𝟏, 𝟒𝟒 𝒖𝒏𝒊𝒕𝒂𝒕𝒔 𝒅𝒆 𝒕𝒐𝒏𝒂 𝒂𝒍 𝒕𝒓𝒊𝒎𝒆𝒔𝒕𝒓𝒆

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

66

que hem de vendre per tal de cobrir tots els costos durant el temps que estiguem amortitzant el

préstec (entre el 2n i el 5è any). Com que segons els nostres càlculs entre depuradores

(sense considerar el marisc que no es produeix a la zona, que a les depuradores també

genera residus i del que no tenim dades) i restaurants, es poden recollir de mitjana al

trimestre 125,49 tones això demostra que l’empresa genera beneficis.

6.6 BALANÇ DE SITUACIÓ

Expressa la situació patrimonial de l’empresa en un moment determinat del temps, en el

nostre cas seria a 31 de desembre de 2016 i està determinada per:

- L’actiu, que agrupa els elements patrimonials que representen béns i drets de

propietat de l’empresa.

- El passiu, que està format pels elements patrimonials que representen deutes o

obligacions pendents de pagament amb persones o entitats alienes.

- El net patrimonial, que conté el valor dels fons que aporta la persona

emprenedora.

L’equació fonamental del patrimoni diu que:

ACTIU = PASSIU + NET

A l’hora de trobar parts dins l’Actiu i el Passiu trobem que tant l’un com l’altre es

poden dividir en Fix i Circulant.

Actiu Fix: són aquells elements que tenim previst tenir a l’empresa durant més d’un

exercici i que s’anomenen immobilitzat. Hi ha dos tipus d’immobilitzat:

- Immobilitzat material (és el més normal): equipaments informàtics, vehicles,

mobiliari, maquinària, construccions...

- Immobilitzat immaterial: marca, logotip, programa informàtic...

Actiu Circulant que té tres parts diferenciades:

- Existències: mercaderies que tenim al magatzem (existències o mercaderies)

- Realitzable: són els diners que ens deuen o que estan a punt de convertir-se

en efectiu (clients o efectes a cobrar)

- Disponible: són els diners que tenim en efectiu en forma de bitllets (caixa) o

ingressats al banc (bancs)

Passiu Fix que a la vegada pot ser:

- No exigible: part del passiu que s’ha generat amb finançament propi i per tant

no s’han de tornar (capital o reserves)

- Exigible: diners que l’empresa deu a algú (deutes a llarg termini)

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

67

Passiu Circulant: són els diners que s’han de tornar en menys d’un exercici. Són

Deutes a curt termini.

El balanç d’obertura de la nostra empresa a 1 de gener de 2016 és el següent:

ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU

A) FIX 33 200,00 A) PATRIMONI NET 21 000,00

I. Immobilitzat

immaterial

500,00 I. Fons propis 21 000,00

1. Marca 200,00 1. Capital 12 000,00

2. Aplic. informàtiques 300,00 2. Subvenció 9 000,00

II. Immobilitzat material 32 700,00 B) PASSIU FIX 50 000,00

1. Mobiliari

600,00

1. Deutes amb entitats de

crèdit a llarg termini

50 000,00

2. Equip informàtic +

ADSL

1 500,00

C) PASSIU CIRCULANT

12 000,00 3. Telefonia mòbil 600,00 1. Deutes amb entitats de

crèdit a curt termini

12 000,00

4. Maquinària 21 650,00

5. Vehicle 7 750,00

6. Contenidors 600,00

B) CIRCULANT 49 800,00

I.Existències 450,00

1.Sacs de paper 450,00

II. Efectiu 49 350,00

1.Tresoreria 49 350,00

TOTAL ACTIU (A+B)

83 000,00

TOTAL PATRIMONI

NET + PASSIU (A+B+C)

83 000,00

El pes més important de l’actiu és el del circulant perquè la nostra empresa necessita

disposar de diners per engegar i fer front a totes les despeses durant el primer

trimestre perquè els nostres clients pagaran a 90 dies.

Pel que fa al patrimoni net i passiu, és el passiu fix el més important ja que per a

poder disposar d’actiu circulant ha estat necessari demanar un préstec a 5 anys.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

68

7. CONCLUSIONS

Un cop acabat i analitzat el treball és el moment de reflexionar d’acord amb l’objectiu

que m’havia marcat a l’inici del projecte: l’estudi de la viabilitat de la creació d’una

empresa de reciclatge de les petxines dels mol·luscs bivalves, que es generen a la zona

del delta de l’Ebre, per reutilitzar-les en forma de carbonat de calci.

Tenint present que gairebé tot el treball es basa en un supòsit, això no treu que s’hagi

intentat estimar de la manera més real possible i tot i ser conscient que la finalitat del

meu projecte de negoci era fer el Treball de Recerca no he deixat d’imaginar-me, al

llarg del procés, que podria ser un projecte de futur real tot i ser utòpic a priori.

Així, com a conclusió general, penso que ha quedat demostrada la viabilitat i avantatges

que comporta el projecte, des de diferents vessants:

- Ambiental

La nostra empresa resol un problema mediambiental com a gestora d’uns residus

d’escassa degradació.

Es presenta com a alternativa al carbonat de calci d’origen mineral que s’obté a

les canteres provocant un gran impacte visual i degradació de l’entorn.

Fomenta la idea de l’economia circular: filosofia d’organització de sistemes

inspirada en els éssers vius que persegueix el canvi d’una economia lineal

(produir, usar i llençar) cap a un model circular, tal com passa a la natura. Es

basa en el fet què els residus es consideren un recurs que passa a formar part de

nou de la cadena de producció. Així, no només s’aconsegueix reduir la quantitat

de residus sinó que també s’evita l’extracció de matèries primeres.

La imatge de l’empresa és la d’estar compromesa amb el medi ambient en un

entorn natural únic.

- Comercial

Oferim un producte amb el valor afegit de ser de proximitat i d’origen natural i a

més, el fet de tenir tantes aplicacions amplia el ventall de possibles clients.

- Social

Totes les empreses tenen un component social important i en el nostre cas es donarà

feina a tres persones (en un principi): una d’elles major de 45 anys en situació d’atur

i una altra jove per a la que serà la primera feina i tot això suposarà ser partícip de

l’impuls econòmic d’una zona a la que li està costant crear nous llocs de treball i

sortir de la situació de crisi econòmica.

- Financer

L’objectiu de tot negoci és que sigui rendible i en aquest cas el pla de viabilitat

econòmica està garantit si es complementa la venda del carbonat càlcic amb

l’activitat de gestió dels residus.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

69

El carbonat càlcic és una matèria molt abundant i per tant de baix valor econòmic i el

procés d’obtenció a partir de les petxines suposa una despesa energètica important,

així que és per aquest motiu que s’ha de complementar amb una altra font

d’ingressos.

El preu del producte que oferim és més elevat que el dels nostres competidors però

això el posiciona en una gama de més qualitat pel seu origen natural.

- De perspectiva de futur

Aquest projecte, un cop consolidat, ens permetrà augmentar i ampliar l’activitat de

l’empresa fent els estudis pertinents sobre:

Les infraestructures necessàries per fer el dragatge mecànic amb cullera del fons

marí situat a sota de les muscleres que ens permetria obtenir més matèria

primera i cobrar pel servei de neteja.

L’obertura a nous mercats com ara la indústria farmacèutica pel fet de ser el

nostre producte d’origen natural i no provocar problemes d’al·lèrgia. Per una

banda majoristes de matèries primeres que subministren a oficines de farmàcia

com són Fagron i Acofarma ubicades totes dues a Terrassa i per l’altra als

laboratoris farmacèutics que comercialitzen el carbonat de calci com a

medicament genèric (Cinfa a Navarra i Normon a Madrid) o com a marca

comercial (Italfarmaco a Madrid).

L’ampliació de la zona de recollida de closques pel que fa als restaurants de Les

Cases d’Alcanar on l’oferta gastronòmica de productes del mar és important.

A més, segons l’informe de la URV, hi ha bones perspectives de futur previstes en

el sector de l’aqüicultura en el Pla Territorial Parcial de Les Terres de l’Ebre i això

repercutiria favorablement sobre la nostra empresa.

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

70

8. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Diccionaris:

- Diccionari de la llengua catalana. Barcelona. Ed. Enciclopèdia Catalana. 1994

- Diccionari bàsic català-castellà/castellà-català. Barcelona. Ed. Enciclopèdia

catalana. 2000

Webs:

- http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen1/ciencia2/46/htm/sec_

14.html (juliol 2015)

- http://www.bioscripts.net/zoowiki/temas/11C.html (juliol 2015)

- http://www.rtve.es/noticias/20140816/estan-hechas-conchas-

marinas/993500.shtml (agost 2015)

- http://www.taringa.net/posts/info/1816834/Composicion-de-las-conchas.html

(juliol 2015)

- http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/087/htm/sec

_10.htm (juliol 2015)

- http://www.fepromodel.com/ca/badies-delta-ebre (setembre 2015)

- http://www.eumed.net/libros-gratis/2013/1264/aquicultura-terres-ebre.html

(setembre 2015)

- http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-productes/ostrons_del_delta_de_l__ebre/

(octubre 2015)

- http://reusdigital.cat/noticies/el-camp/comenca-la-produccio-dels-musclos-de-

qualitat-del-delta-de-lebre (setembre 2015)

- http://www.contactopyme.gob.mx/guiasempresariales/guias.asp?ins=552&s=14

- http://www.muscleresprats.com/historia.html (juliol 2015)

- http://www.europapress.es/ciencia/noticia-planta-reciclaje-conchas-mejillon-

transformara-residuos-piensos-farmacos-20001229162347.html (juliol 2015)

- http://www.ecocorum.es/index.php/Impermeabilizantes (juliol 2015)

- http://www.economiadelaenergia.com/2011/03/reciclaje-de-conchas-de-

moluscos/

- http://www.xtec.cat/~malos/Moluscs/classificacio/classificacio.htm (juliol

2015)

RECICLAR PER REUTILITZAR LES PETXINES DE MOL·LUSCS.

71

- http://www.urv.cat/media/upload//arxius/CATEDRA%20ECONOMIA%20LOC

AL%20I%20REGIONAL/Informe%20Economia%20Local%20TE%202014.pdf

(octubre 2015)

- http://www.elpuntavui.cat/article/4-economia/18-economia/650172-cademar-

aposta-pels-vivers-flotants-a-mar-obert-per-poder-fer-musclos.html (novembre

2015)

Fonts orals:

- Pla Mola, Carme. Tècnica de l’Oficina de Gestió Empresarial de Tortosa.

Entrevista personal. Juliol de 2015.

- Fernández, Carles. Gerent del Departament de Gestió a Muscleres Prats.

Entrevista personal. Juliol 2015.

- Zaragoza, Tomàs. Tècnic de l’Ajuntament de La Ràpita. Entrevista personal.

Juliol 2015.

- Sánchez, M. José. Departament Administratiu de Celulosa de Levante, S.A. de

Tortosa. Contacte via correu electrònic. (Octubre 2015)

- Font Planet, Joan. Director d’investigació i control de qualitat a Torraspapel-

Lecta Group a Sarrià de Ter (Girona). Contacte via correu electrònic. (Octubre

2015)

- Puig, Eduardo. Tècnic de la fàbrica de pintures Pivema a Palau Solità i

Plegamans. Contacte via correu electrònic. (Novembre 2015).

- Gomà-Camps Travé, Jordi. Cap de fabricació de paper a l’empresa

Gomà_Camps, S.A.U. de La Riba (Tarragona). Contacte via correu electrònic.

(Novembre 2015).

- López, Celia. I+D Colorimetria a Pintures Montó de Marines (València).

Contacte via correu electrònic. (Novembre 2015).

- Bové, Antoni. Director comercial a Celgar, S.A. de La Riba (Tarragona).

Contacte via correu electrònic. (Novembre 2015).

- Reverté, Ramon. Propietari del restaurant varadero. Entrevista personal.

Novembre de 2015.