DIMECRES · 19 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15033 - AVUI / Any XLI. Núm. 13903 - EL PUNT

1,20€

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSAMPOSTA

Adam Tomàs. Alcalde

“El pal de paller és laproximitat al ciutadà”

8294

30-1

2043

26Q

1344

95-1

2063

61L

JUSTÍCIA · Puigdemont iComín portaran al Tribunal deJustícia de la UE el vet de l’Estatal seu escó com a eurodiputats

Ofensiva a EuropaMÉS · Creix el suport dediputats europeus que reclamenrespecte pels drets dels exclososper la Junta Electoral Central

L’advocacia de l’Estattambé s’oposa a lallibertat dels presos

P6-8

Concentració en l’equip que va implantar el primer cor completament artificial a l’Hospital Universitari de Bellvitge ■ ACN

NACIONAL P17

Intervenció pionera a l’Hospital Universitari de Bellvitge

Primer cor artificial

NACIONAL P16

Corbacho s’integra al grupmunicipal de Ciutadans ideixa Valls amb dos regidors Celestino Corbacho i Manuel Valls ■ ACN

El cisma a Csdeixa Colauen minoria

EUROPA-MÓN P24,25

Trumpanuncia quedeportaràmilions desensepapersEnvia més tropesper pressionar l’Iran

La mare arriba de Rússia i posa denúncia

Nacional P20

Busquen el germà dela noia morta a Mataró

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE JUNY DEL 20192 |

n un llibre dedicata Manuel Valls, el

militant ecologista Pa-trick Farbiaz el definiacom “un bonapartis-ta, un aventurer que

es llança a la conquesta del poder in-tentant mantenir-se per sobre delspartits i que necessita designar siste-màticament enemics cada vegada”. Faalguns anys, Valls es va veure obligat aposar punt final a la seva carrera políti-ca a França; i, com si es tractés de Jo-sé Bonaparte, va decidir assaltar el po-der a l’altra banda dels Pirineus. L’ex-primer ministre francès no va tenirl’ajuda inestimable de l’emperador, talcom li va passar a Pepe Botella. Però vatrobar en el partit d’Albert Rivera laplataforma idònia d’aterratge; un partitsense ideologia ni escrúpols. Vallstambé va designar uns nous enemics.A França, eren els musulmans; a Cata-lunya, van passar a ser-ho els indepen-dentistes. Els resultats de les eleccionsmunicipals, amb només un regidormés dels que havia aconseguit la sevaantecessora, van ser decebedors. La

nit electoral, Manuel Valls ho va reco-nèixer i es va lamentar de no “haveraconseguit frenar l’independentisme”.Però, tal com va confessar Napoleó,“he lluitat en seixanta batalles i no heaprès res que no sabés abans”. Unapersona afamada de poder com ell de-via ser ben conscient que la partida nos’acabava aquella nit; i, tres dies des-prés, es va preguntar en veu alta: “Enspodem permetre que aquesta ciutatquedi en mans del separatisme?” Defet, no s’ho podien permetre ni ell, niels socialistes, ni els comuns, ni l’esta-blishment. Dissabte passat, doncs,Valls va aportar gratuïtament els tresvots que Ada Colau necessitava per noperdre l’alcaldia de Barcelona i AdaColau va facilitar a Manuel Valls l’armi-lla salvavides que reclamava per noveure frustrat el seu futur polític. L’ex-primer ministre francès ha estat expul-sat de Ciutadans. Però, de fet, ell no haestat mai de cap partit. Només hi haestat de pas per tal de conquerir el po-der, el seu principal objectiu. Encara nohi ha arribat, però de moment ja haaconseguit la seva primera victòria.

E

Keep calmPere Bosch i Cuenca

La victòria deManuel Valls

Valls ha aconseguit els votsque Colau necessitava i Colauha donat a Valls l’armillasalvavides per no veurefrustrat el seu futur polític

i va haver una època en què lespersones que podien anunciarals amics que havien de ser avis

eren objecte de felicitacions i espasmeseufòrics. Ara els amics, davant la notí-cia, componen una cara més de funeralque de natalici i sense fallar exclamenles següents afirmacions, sobretot siaquests amics es troben en situació detenir nets: “No sabeu com us canviaràla vida”, “Se us ha acabat la tranquil·li-tat”, “Ja us podeu cordar”. Donen perfet que els autors de la criatura delega-ran gran part de les responsabilitatspaternes i maternes als avis i queaquests, tant si es troben en edat labo-ral com si estan jubilats, veuran alte-rats tots els horaris i totes les rutines isuspesos aquells viatges o aquelles ex-cursions programats o per programar.“Ni un llibre, podràs llegir.” “El cine? Alcine hi van els pares.”

Ara semblarà que la dic grossa, peròla meva dona i jo no vam confiar maiels fills als avis. La paraula “confiar”,precedida d’un “no”, és en aquest casinjusta. Com “mai”. Confiança plena,però amb poc ús i sense abús. Vam re-córrer a “cangurs” i guarderies sempre.

H

Quan el nen i la nena van venir al mónjo feia de professor en una escola deformació professional. Els cursos demés èxit eren els de puericultura. Dese-nes de noies –mai cap noi– els seguienamb l’esperança d’obrir una llar d’in-fants o trobar-hi feina. Mentrestant, lesestudiants eren reclamades per moltspares que aquell matí havien observaten la criatura unes dècimes o aquellvespre volien sortir a sopar. A casa vamfer igual. Teníem on triar. Una alumna,la Mercè Taxés, em va oferir garanties iva ser una constant “cangur” tant delnen primer com de la nena més tard.Els duia a l’escola, els en recollia. Els

avis, els veien els diumenges i per Na-dal. A l’estiu, excepcionalment, se’lsquedaven deu dies. Quan tornàvem elsnotàvem una mica desmillorats. Parlodels avis. Els nens presentaven un ex-cés de salut i de pes.

La crisi econòmica va ser el pretext–justificat– per prescindir d’auxilis ex-terns i recórrer als avis. A nosaltres, unsou sencer se’ns n’anava a la mainade-ra i a llar d’infants. La crisi es va supe-rant, però els antics costums no tor-nen, com no tornen ni tornaran els pi-ca-pica oficials ni les paneres per Nadal.Dels cursos de puericultura no se n’haparlat més, les guarderies declinen, iels haig de donar una mala notícia: laMercè Taxés es va morir fa poc, tan jo-ve, tan amiga, tant com s’estimava elsnens i s’interessava per la seva evoluciósempre.

Em poden plànyer: seré avi. Doble-ment. A l’agost, per gentilesa de la filla;al novembre, del fill. Ho vam comuni-car l’altre dia a una colla de pares joves.“Ja heu begut oli.” Del bo? “No seriaaquesta la paraula.” Saben de què par-len: per ser a la reunió on ens trobàvemhavien “confiat” en els avis.

“La crisi es vasuperant però elsantics costums notornen ni tornaran

Vuits i nous

Confiar els fills als avisManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE JUNY DEL 2019

ns vam haver d’empassar mésde quatre mesos, més de cin-quanta sessions i gairebé qua-

tre-cents testimonis perquè el judicide l’1-O al Suprem s’acabés, la setma-na passada, sense que sabéssim benbé per què la Guàrdia Civil aquell diava actuar com va actuar i a les ordresde qui ho feia. Per què la policia va ato-nyinar els electors amb cops de porra,per què els va tirar per terra i per quèvan trencar portes i vidres sense con-templacions. Doncs mirin, ara ja hosabem. Ahir l’exsecretari d’estat deSeguretat, José Antonio Nieto, l’exnú-mero dos de l’exministre del PP JuanIgnacio Zoido, va declarar al jutjat nú-mero 7 de Barcelona i ho va aclarir:l’1-O la Guàrdia Civil va repartir garro-tades no només per complir amb lesordres judicials sinó com a “missióexemplaritzant”. Es veu, va dir Nieto,que més enllà del que diguessin els jut-ges, calia repartir llenya “perquè si no,

E “L’exnúmero dosde Zoido sosté que“les porres hi sónper fer-les servir”.Les urnes, diuen,també

hi havia persones que es podien pen-sar que el referèndum era legal”.S’agraeix, Nieto, la sinceritat. Però ai-xò vol dir que, independentment delque pensessin els jutges, l’aparell poli-cial de l’Estat ja havia decidit tirar peldret i posar ordre. S’agraeix, Nieto, in-sisteixo, la sinceritat. Sobretot quan

vas dir que la policia va utilitzar lesporres “perquè les porres hi són perutilitzar-les, no pas per ensenyar-les”.“No es dona una actitud exemplarit-zant si la policia es dedica només a mi-rar”, hi va afegir. Manda huevos, quediria Trillo. Si més no, Nieto va assu-mir (ja era hora que algú ho fes) queell va ser qui va donar les ordres d’ac-tuar, més enllà que després les ins-truccions concretes les acabessin do-nant els caps dels dispositius. Va serell, doncs, qui va donar l’ordre d’ac-tuar de forma “exemplaritzant”, mésenllà del que pensessin i dictessin elsjutges. Ignoro si en autoritzar l’actua-ció Nieto hi va afegir allò de ahora vana ver! o para que aprendan, estos ca-talanes!, però és clar que, com ja in-tuíem, tot plegat era un escarment.“Si no en surten ben atonyinats, enca-ra ho tornaran a fer”, devien pensar.Les porres, diu Nieto, hi són per fer-lesservir. Les urnes, diuen, també.

Porres exemplaritzantsXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

L’Hospital Universitari de Bellvitge ha realitzat perprimer cop a Catalunya la implantació d’un cor ar-tificial total, en una intervenció que va fer l’equipde professionals de l’àrea de malalties del cor deBellvitge, el 27 de maig, a un home de 30 anys aqui no es podia trasplantar d’un cor de donant.

ADVOCADA DE L’ESTAT

Una operació pionera

L’advocada de l’Estat, la connexió directa (orgàni-ca) del govern de Pedro Sánchez amb el judici con-tra els líders independentistes, tampoc ha mogutni un dit, un cop acabat el judici, per millorar la in-justa reclusió preventiva dels presos polítics; simés no, mentre esperen la sentència del Suprem.

-+=

-+=

El còmplice europeuAntonio Tajani

Govern enrocatRosa María Seoane

-+=

Albert Miralles

El president del Parlament Europeu, traient-se de so-bre el tema en unes declaracions de passadís, tornaa demostrar que actua de part i que no defensa ni elprincipi democràtic de la institució, ni els drets delsdiputats electes Puigdemont, Comín i Junqueras, niels del milió i mig d’electors que els han votat.

PRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU

CAP DE CIRURGIA CARDÍACA DE L’H. DE BELLVITGE

La croada contra els líders in-dependentistes catalans que

van fer possible el referèndum del’1-O continua posant en evidèncial’Estat espanyol, aquest cop per ha-ver impedit que els nous eurodipu-tats en situació de presó preventivao exili puguin acreditar-se per for-malitzar la seva condició. El Tribu-nal Suprem ha negat aquest dret aJunqueras i la Junta Electoral l’hanegat a Puigdemont i Comín, no ac-ceptant fer el tràmit per poders, alcontrari del que va fer fa pocs diesamb quatre senadors.

Les vulneracions de drets i lescontradiccions són, doncs, molt evi-dents i amb tota seguretat el Tribu-nal de Justícia de la UE a Luxemburghaurà de pronunciar-se sobre els ca-sos abans de la constitució del Parla-ment Europeu el 2 de juliol. Mentres-tant, l’actitud impròpiament frívoladel president del Parlament, AntonioTajani, desmarcant-se de l’afer, con-trasta amb la consciència creixent al’hemicicle europeu, on 80 eurodipu-tats de diferents països de la UE ex-igeixen que es respectin els dretsdels diputats electes i els del milió imig de ciutadans que els van votar.

La batalla es dirimeix, doncs, en elterreny de la política i en el de la justí-cia europees, però un cop més –i javan molts– qui surt mal parat és l’Es-tat espanyol, perquè el seu impuls devenjança i d’escarment en defensade la unitat territorial desmenteixdia a dia, reiteradament, la seva con-dició de democràcia plena que afir-ma protegir amb zel els drets fona-mentals dels ciutadans, els seusdrets polítics, la pulcritud de l’estatde dret i la separació de poders i elsprincipis democràtics. Cal confiar itambé exigir que aquests valors, quesí que són essència i fonament de laUnió Europea, siguin defensats allàamb més lleialtat i convicció del queho són a Espanya.

El campde batallaeuropeu

EDITORIAL

De reüllEmma Ansola

Emergèncialocal

ous alcaldes, nous pactes, nous mandats. Des dedissabte passat molts municipis de Catalunya

estan en mans de nous governants, entre els quals, SantCugat del Vallès, una població governada durant 32 anysper Convergència. El resultat de les eleccions del 26 demaig va sacsejar l’Ajuntament i va propiciar per primercop la possibilitat d’un canvi que va quedar segellatfinalment amb un pacte entre ERC, el PSC i la CUP. L’actede constitució de l’Ajuntament va oferir una bonademostració del gir que s’ha produït. A Sant Cugat

l’emergència nacional ha deixat pasa l’emergència local, i ho va fer en unacte que per molts va resultar deltot vergonyós. Animats per unsector de l’ANC, durant l’acte deconstitució es van sentir crits de“botiflers”, “traïdors” i “155”adreçats als regidors que donavensuport al nou pacte, mentre una

altra facció del públic intentava ofegar els insultsrecordant la corrupció del 3%, que també va afectarSant Cugat. Fins dissabte JxCat va intentar negociarl’accés a l’alcaldia amb el PSC, amb qui havia governatdurant l’anterior mandat; també va temptejar ERC,sense èxit, i durant la campanya electoral ja va tancartotes les portes a fer-ho amb la CUP. L’oasi santcugatenc,la bombolla metropolitana, va esclatar dissabte passati el camí de construcció cap a un referent nou serà tot unrepte per a tres formacions que han decidit enfrontar-sea l’emergència que feia anys que anunciava esquerdes.

N

Sant Cugatera unabombolla quedissabte vaacabaresclatant

http://epa.cat/c/6852zn

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE JUNY DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

La fiscalia no es mou. En unavista al Suprem insisteix aacusar els líders catalans derebel·lió “anunciada”,malversació i desobediència.

10anys

20anys

El conseller Antoni Castellsassenyala cap a l’acord definançament. El consellerassegura que “les coses s’hanbellugat”.

Rússia renuncia al controlmilitar d’un sector a l’interiorde Kosovo. Acord a Hèlsinkisobre la presència russa en lesforces de la KFOR.

No es mou Nou finançament Pau als BalcansTal diacomavui fa...

havia proposatno parlar mai

d’allò que algú en vadir Tabàrnia, per ab-surda com és aquestacosa –plataforma,

proposta, coordinadora..., diguin-hocom vulguin–, que fa mofa de l’inde-pendentisme; aquest neologisme for-mat a partir de les paraules Tarragona iBarcelona que originàriament planteja-va crear una nova comunitat autònomadins d’Espanya d’aquestes dues de-marcacions aparentment allunyadesde l’independentisme. Però ara, quan jafa quatre dies que a Tarragona governael republicà Pau Ricomà (el cas de Bar-celona, amb Manuel Valls pel mig, ésmillor aparcar-lo) podem dir, no que ai-xò de Tabàrnia és mor, perquè no ha ar-ribat a estar viva mai del tot, sinó quees constata que la capital del Tarrago-nès ja no és diferent; la ciutat fins aravista com a conservadora congènita hoha deixat de ser i entra de ple en elsavatars de l’eix nacional. Pau Ricomà haestat investit alcalde amb el suportd’En Comú Podem, la Cup i Junts per

Tarragona, i posa fi als dotze anys del’alcaldia en mans del socialista JosepFèlix Ballesteros, que tot i guanyar leseleccions municipals (per uns 500 votsde diferència amb ERC) va obtenir elmateix nombre de regidors que els re-publicans (7). Les lectures de la pèrduade suport electoral de Ballesteros (queen els últims anys ha governat amb ladreta) són diverses, però dins el sacse’n troben tres de clares: la mala ges-tió dels Jocs Mediterranis Tarragona2018; la investigació, i la d’altres mem-bres del seu equip, per presumpta cor-rupció, per l’anomenat cas Inipro, i laseva actuació –més ben dit, la seva noactuació– durant les càrregues poli-cials de l’1-O. Els republicans ara no hotindran fàcil, perquè l’escàs nombre deregidors de govern (7 d’ERC i 2 d’EnComú Podem, d’un total de 27 regidorsque conformen el ple municipal) elsobliga a assumir moltes competències,i perquè la ciutat té tantes obres pen-dents i tants problemes a resoldre queno hi caben en quatre ratlles. Esperemels primers encerts.

M’

Full de rutaCarina Filella

Tarragona jano és diferent

Amb un alcalde republicà, laciutat de Tarragona, fins aravista com a conservadoracongènita, ha deixat deser-ho i entra de ple en elsavatars de l’eix nacional

luís Albert, 95 anys, cap clar i cosmés que raonablement funcio-nal, em rep a casa seva de l’Esca-

la. La morada és veïna del Clos del Pas-tor, museu Víctor Català des del 1988després que ell, nebot i hereu de l’es-criptora, fes donació dels manuscrits iel material divers de Caterina Albert, ique l’Ajuntament adquirís l’edifici;sort, diu, d’aquest alcalde (Víctor Pu-ga) que ho va desencallar... Els espaisde l’habitatge són generosos i la gransala –la taula llarga i diversos ele-ments ara són plens d’arxivadors, pa-pers i partitures– dona a un jardí sepa-rat del carrer per una balustrada d’ai-re noucentista; els finestrals que hidonen permeten de veure el mar a l’al-tre costat del passeig. Sensació de paui de confortabilitat.

AMB ELOQÜÈNCIA i precisió m’explicaque vol donar a la Diputació el conside-rable aplec musical que omple aquellesdotzenes de classificadors. Una partdel material consisteix en els arranja-ments que ell mateix va fer dels clàs-sics universals –Mozart, Beethoven...–

L per a l’Orquestra de Cambra de Gironadurant els tretze anys que va dirigir-la.Tot fet a mà sobre el paper pautat: unafeina infinita, subratlla, que avui ambels mitjans informàtics ja no caldria.

L’ALTRA PART CONSISTEIX en la músicaque ell ha anat exhumant de l’oblit i delsemioblit de compositors catalans, es-pecialment de l’espai que inclou l’orga-nisme provincial. Desisteix de catalo-gar-ho, diu, per dues raons: hi ha unagran feinada i avui es fa d’una maneramés moderna de com ho havia fet sem-pre ell. Però, això sí, cada comarca –elsclassificadors mostren els nom de Gar-rotxa, La Selva...– disposarà de la músi-ca feta pels que hi van néixer o se la vanfer seva. Les viles de més producciómusical, o que el mestre va treballar-lesamb més intensitat –com ara l’Escalamateix–, disposen d’arxivador exclu-siu. Quan ho tingui tot enllestit, i ambla col·laboració del consistori escalenc,té previst exposar públicament totaquest material i convocar els mitjansperquè en facin ressò; enemic de lescomplicacions burocràtiques, a partir

d’aquell moment i concertat amb l’or-ganisme públic, cada comarca ja podràrecollir el que li correspon per posar-hoimmediatament a l’abast d’estudiosos ide músics interessats.

I LA SEVA PRODUCCIÓ? El que el mestreha compost, estrenat i dirigit –se sentorgullós del “Concert de la Costa Bra-va”, el Concert en sol menor per a pia-no i orquestra–, més tots els guardons,reconeixements, fotografies, enregis-traments musicals i videogràfics, bi-bliografia, instruments... ho ha llegat ala seva filla Mercè, professora de músi-ca. Ella, en el seu moment, convertiràpart de la casa en exposició perma-nent. Dels llibres, Albert es mostra es-pecialment content de dos: el Tractatd’instrumentació per a cobla (1999)que va retardar-ne la publicació qua-ranta anys per no coincidir amb l’edicióde l’obra homònima de Joaquim Serra,el seu mestre reconegut. I el Cançonerde l’Empordà (1994), transcripció delletra i música de peces que havien es-tat molt populars, amb il·lustracionsde Joaquim Bech de Careda.

Joan Ferrerós. Excatedràtic d’institut

El llegat de Lluís AlbertTribuna

La prevenciód’incendis, enqüestiób He treballat durant deuanys en la prevenció d’incen-dis, i en última instànciam’han degradat, acomiadat iobligat a emprendre diverses ifeixugues accions judicials enveure’m moralment empès adenunciar i actuar davantd’aberracions en la feina.

En els Bombers de la Gene-ralitat de Catalunya vaig ser elmillor guaita de la promociódel 2018. Malgrat això, quanels vaig posar en qüestió elsseus mètodes i els mitjans dequè disposàvem els guaitesper posar en avís de les co-lumnes de fum, em van mal-tractar. La cartografia que emvan lliurar contenia errors fa-tals, les coordenades UTM es-taven erròniament represen-tades en el mapa i el feien deltot inútil i perillós, entre altresmancances que vaig trobar.

De manera semblant vaig

tenir una experiència en elsnou anys anteriors a la Dipu-tació de Barcelona, acomiadatirregularment en denunciarque un responsable posava enjoc la seguretat informàtica.

He tingut ocasió de veurede prop i he estat víctima deles actituds arrogants que esdonen dins del personald’emergències, en què els pri-vilegis atorgats donen impuni-tat per actes de maldat deli-berats.

Podeu obtenir més detallsal web: bobila.xyz.ERMENGOL CRUSAFONTSabadell (Vallès Occidental)

Lligartomaqueresb Amb la primavera avança-da, les tomaqueres omplennovament gran part dels hortsde tot Catalunya.

Tradicionalment, a mesuraque les plantes anaven crei-xent, els pagesos les lligavenamb tires d’espart a l’estruc-

tura de canyes que els serviade suport per aguantar tant elpes dels fruits com l’ embatdel vent.

Malauradament, des de fapoc més d’una dècada, moltspagesos van substituir les ti-res d’espart per una alternati-va plàstica de color verd méseconòmica, que ha desplaçatgairebé totalment l’esmentatmaterial de fibra vegetal.

Potser molts de vosaltresus heu preguntat o us pregun-tareu aquest estiu quina és laraó per la qual en moltes plat-ges com per exemple les delMaresme, la sorra està plenade filaments plàstics de colorverd. La resposta és ben sen-zilla: un cop les tomaquereshan complert el seu cicle vital,molts pagesos acumulen lesplantes seques als marges derierols i rieres. La matèria or-gànica es converteix en com-post, però no passa el mateixamb les esmentades tires deplàstic, que perviuen gairebéinalterables tot esperant que

alguna crescuda les arrosse-gui cap al mar.

Crec sincerament, que ésuna pena que en lloc d’ optarpel mètode tradicional i biode-gradable, molts agricultorsoptin per l’alternativa plàsticaa l’hora de lligar tomaqueres.Tornar a l’espart o a una alter-nativa biodegradable per aaquesta tasca crec que és unaassignatura pendent per tald’evitar la plastificació delnostre mar.MARTÍ GASSIOTBarcelona

Politicastre

b Hi ha un mot en tots els dic-cionaris catalans que no s’em-pra gens, i crec que el seu úsés ben adient, sobretot en elstemps actuals. Es tracta depoliticastre, femení i masculí,definit com a “mal polític”.

Pot haver-n’hi arreu i de totscolors. No cal donar-ne noms.JOSEP MORANBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE JUNY DEL 2019

Gonzalo Boye, ADVOCAT DE CARLES PUIGDEMONT I TONI COMÍN

“Estem en la fase que es riuen de nosaltres, i al final lescoses surten com diem nosaltres”

La frase del dia

“Josep MariaAloy és un homede llibre, perquè,com diu en unafrase rotunda, “lalectura nodreix lanostra maduresaestètica, lingüísticai cultural”

mb Mascaró de Proa, la figuraesculpida a la proa dels vaixellsantics, encapçalà Josep Maria

Aloy el seu blog dedicat a temes entornde la literatura per a infants i joves.Una actitud de servei que continuavala tradició catalana d’oferir bona lectu-ra als joves. En aquest cas comentar-la.És pertinent dedicar aquesta Tribunad’avui a la persona que ha esmerçat vo-ra cinquanta anys a treballar en aquestcamp, amb una reconeguda autoritat,capacitat crítica i empenta divulgado-ra. Gràcies als seus “mascarons” somrics de centenars de notícies crítiquessobre llibres per al jovent, catalans otraduïts al català en els darrers temps.També ha contribuït als congressos deliteratura infantil i juvenil, informantdels premis del sector, dels autors i edi-tors, de les revistes infantils, i de leshistòries parcials o globals de la nostraliteratura juvenil.

DINS LA NOSTRA CULTURA moderna hi hanoms insignes, en arts, ciència i mece-natge; són, diríem, la fila zero; d’altres,destacables per la capacitat literària,ocupen els primers rengs; però també,tenint presents els anys de recuperacióde la postguerra endavant, pensem enunes altres persones que no han meres-cut, o en poc grau han gaudit, l’atencióde la crítica i dels historiadors. Això noobstant, aquestes figures han fet unacontribució decisiva a la construcció dela cultura: aquells molts professors decatalà de l’ època de silenci i risc; els im-pressors clandestins de revistes no au-toritzades, o els activistes culturals, elcapdavanter dels quals podria ser JoanBallester i Canals. De la pasta d’aques-tes persones, encara que la seva tascas’ha desenvolupat quasi tota fora de laclandestinitat, és Josep Maria Aloy.

MANRESÀ, NASCUT el 1948 dins d’una fa-mília nombrosa, estudià filologia cata-lana a la Universitat de Barcelona. Un

A bagatge de lectures variades i la voca-ció pedagògica el van dur a exercir elmagisteri en una escola particular deManresa durant quinze anys. Més tardpassà al Departament de Justícia de laGeneralitat com a tècnic en casos juve-nils. L’experiència de tractar de prop lamainada i els adolescents, àdhuc elsconflictius, li donà les eines per exercirun magisteri imaginatiu i enriquidor,que tenia en compte els matisos de lasensibilitat infantil. I se serví de la lec-tura com a arma. Aplicà l’anàlisi de lli-bres llegits a la classe, en forma de de-bats molt ben orientats, que van ferdels seus alumnes lectors conscients, ique foren el tema de moltes de les sevescol·laboracions a Regió 7, on va tenirdiverses temporades un espai de litera-

tura infantil a partir de lectures fetesamb grups juvenils ja fora de l’escola,per tant alliberades de la constricció del’aula.

LA SEVA FIGURA es mou en el camp delsanalistes de l’especialitat, el marc edi-torial, els llibreters i bibliotecàries, lesrevistes infantils, les escoles; lligàamistat amb els autors de la represadels seixanta, i feu especial atenció ales noves generacions d’escriptors,amatent a detectar obres de vàlua; vaseguir la trajectòria de Cavall Fort,Tretzevents, Faristol i tota altra revis-ta per a lectura infantil. Relligà les ac-cions pròpies amb les de promotorssemblants, radicats a Barcelona, i al-tres ciutats importants. Formà partde diversos jurats de premis infantils ijuvenils.

ÉS TAMBÉ AUTOR: Camins i paraules,(sobre Josep Vallverdú) Renoi, quinconte!, Una picoreta estranya, La llu-na la Bruna, Et diran que llegeixis,Bernat, Mig segle de literatura catala-na per a joves, i també edicions de Joa-na Raspall, tot això del 1996 al 2016. El2014 obtingué el premi Aurora Díaz-Plaja.

ARA ENS QUEDEM sense aquest seu blog;ell s’acomiada després de 329 comen-taris i set anys de degoteig, “moltessatisfaccions i sincer compromís”, se-gur d’haver treballat amb rigor; tambédolgut, sabedor “dels canvis del móneditorial, els gustos literaris, els temesde la literatura actual, la crítica”; cons-tata la “poca sensibilitat de la societatactual pels llibres i la lectura”. Aloy ésun home de llibre, perquè, com diu enuna frase rotunda, “la lectura nodreixla nostra maduresa estètica, lingüísti-ca i cultural”. Just és que nosaltresl’acompanyem en aquests interrogantssobre el futur del llibre, del lector i de lalectura.

Josep Vallverdú. Escriptor

Mascaró de proaTribuna

SísifJordiSoler

iuen que hi hauna operació

d’estat per impedirque l’independen-tisme governil’Ajuntament de

Barcelona –on viu el 21% de l’elec-torat català–, però havent obtingutnomés 15 regidors d’un total de 41,no fa falta cap trama conspirativa.Si s’havien fet la il·lusió que elpostcomunisme colauïta els facili-taria la feina, benvinguts a la reali-tat: aquesta promesa no l’han fetamai –allò de “tomar el cielo porasalto” no inclou el rebombori se-cessionista–. Però com que l’amorés cec, la contrarietat es manifestaretraient a Ada Colau haver accep-tat el suport de Manuel Valls, igno-rant l’autèntic escàndol, que ésque Valls hagi fet la mala jugada demantenir Colau en l’alcaldia. Lacandidatura comuna ha perdut20.000 vots i un regidor, ara en ténomés 10 de 41: la tendència és ala baixa. Aquesta barreja de pèssi-ma gestió, paraules buides i llàgri-mes de cocodril no hauria de teniruna segona oportunitat; amb laprimera n’hi ha hagut prou perveure la magnitud de la tragèdia.Barcelona està visiblement pitjorque fa quatre anys, en això hi hauna majoria que coincideix; peròaquesta majoria és incapaç de ferun acord de mínims per presentaruna alternativa civilitzada. I el pro-jecte d’articular una nova força decentredreta catalanista no inde-pendentista –tantes vegadesanunciat i mai culminat– començaamb el pecat original d’encolomar-nos quatre anys més de colauisme.La política, entre altres coses, ésl’art de presentar la pròpia posiciócom l’única virtuosa, i Valls d’aixòen sap, però tant?

D

De set en setManuel Castaño

Colau,dues tasses

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE JUNY DEL 20196 |

Un altre èxiten l’àmbit delstrasplantamentsd’òrgans alshospitals catalans

AmnistiaInternacionaldemana la llibertatper a Jordi Cuixart iJordi Sànchez

La situaciódels presosdesprés deljudici

Bellvitgetrasplantael primer corartificial totalNacional

Nova batalla judicial euro-pea pel cas català a la vista.Els eurodiputats electes deJunts per Catalunya Car-les Puigdemont i Toni Co-mín van anunciar ahir querecorreran al Tribunal deJustícia de la Unió Euro-pea contra les traves de lesautoritats espanyoles per-què puguin esdevenir ofi-cialment representants al’eurocambra, després deguanyar les eleccions eu-ropees a Catalunya el 26-M. Si el Tribunal Supremaccepta la petició de re-curs al TJUE, que va dema-nar el també eurodiputatelecte Oriol Junqueras,aquesta màxima instànciajudicial del bloc europeupodria trobar-se aviat ambels dos casos dels líders in-dependentistes catalans.

Després que la JuntaElectoral Central impedísa l’advocat de Puigdemonti Comín, Gonzalo Boye, re-collir la seva acta d’eurodi-putats a Madrid, el seuequip jurídic ja s’ha posaten marxa per demanarempara a la justícia de laUE. En una roda de prem-sa a l’eurocambra, Puigde-mont es va mostrar con-fiat que el tribunal ambseu a Luxemburg tindrà“l’última paraula” sobre sipot o no ocupar el seu escósense jurar la Constituciópresencialment al Con-grés dels Diputats, tal comexigeix la JEC basant-se enla seva interpretació de lallei electoral espanyola.

Tal com va explicar To-ni Comín, tots dos consi-deren que les autoritats es-

panyoles estan posant eldret electoral per damuntdels seus drets fonamen-tals. “Hi ha un conflicte en-tre el dret electoral i el dreta la representació políti-ca”, va remarcar. Per a ell,aquesta aplicació de la lleiés malintencionada i té“una finalitat política”: im-pedir que siguin membresdel Parlament Europeu.

A més, Comín va argu-mentar que la llei electoralespanyola que regula la ce-lebració de les eleccionseuropees i que reclama eljurament a la carta magnaés “incompatible amb elstractats de la UE”. “Proba-blement Espanya l’hauràde reformar arrand’aquest cas”, va avisar.

Camins a LuxemburgSi bé Comín va donar pis-tes sobre la base de la sevademanda, Puigdemont nova voler avançar quinadrecera agafaran per arri-bar a Luxemburg. A granstrets, els ciutadans euro-peus tenen dues vies perportar un cas al TJUE. Laprimera és presentar unaqueixa directament al tri-bunal, però només es potfer en cas que una institu-ció de la UE, per exemplel’eurocambra o la Comis-sió Europea, hagi adoptatuna decisió que afecti di-rectament l’interessat.

Tanmateix, també es potrecórrer per omissió. És adir, que la inacció d’unainstitució de la UE causiun perjudici a l’individu enqüestió. Cal que l’afectatreclami abans a la institu-ció europea que actuï.

L’altra via de recurs alTJUE és la presentaciód’una qüestió prejudicial através d’un tribunal esta-tal. Aquest és el cas de Jun-queras, que vol que el Su-prem pregunti a Luxem-burg com s’ha d’aplicar lalegislació europea a l’horade determinar si pot aga-far l’acta d’eurodiputat es-tant en presó preventiva.Les altes instàncies judi-cials estatals en què elsafectats després ja no pu-guin apel·lar a una altra desuperior estan obligades apresentar una qüestió pre-judicial a Luxemburg, siuna de les parts ho dema-na. Això sí, cal que el casestigui vinculat amb eldret de la UE.

Amb aquest crit d’ajudaa Luxemburg corren elrisc, però, que el seu casquedi congelat durant me-sos o anys, tenint encompte que els procedi-ments judicials al TJUEsón llargs, frustrant lavoluntat de Junqueras,Puigdemont i Comín deser presents en la sessióde constitució de l’euro-cambra el 2 de juliol a Es-trasburg.

Ara bé, aquest tribunalpot decidir, si ho conside-ra oportú i en funció de lescircumstàncies, que es re-solgui a través d’un proce-diment d’urgència que pottrigar entre dos i quatremesos aproximadament.El més urgent que podriafer seria emetre una “in-

terlocutòria provisional”mentre resol el cas.

Final obert“És inconcebible que noestiguem a la sessió consti-tutiva el 2 de juliol”, va pro-testar Carles Puigdemont,que no va concretar si ani-rà a Estrasburg encara queno hi hagi una decisió judi-cial a temps.

L’expresident va pro-metre que “lluitaran” finsque puguin esdevenir “re-presentants amb plenescompetències” dels més de2 milions de ciutadans del’Estat espanyol que vanvotar per ells. A més, creu

“fermament en la inde-pendència i fort compro-mís amb la democràcia”del TJUE per resoldreaquest punt mort.

Ara bé, Puigdemont java avançar que, passi elque passi, ningú ocuparàl’escó ni per ell mateix, niper Comín i Junqueras, eldia 2. En aquest sentit,l’eurodiputada d’ERC Dia-na Riba va alertar que sicap dels tres pot assistir ala sessió inaugural de l’úni-ca institució escollida de-mocràticament a la UE,aquesta no podrà ser “legí-tima”. “Tots els ciutadanseuropeus tenen els matei-

xos drets”, va reivindicarrecordant que més de 2milions de persones vanvotar per aquests candi-dats d’ERC i JxCat.

L’eurodiputada entrantd’ERC Diana Riba va afir-mar que a l’Estat espanyolli fa “moltíssima por” quel’afer català “arribi al cord’Europa”, però va assegu-rar que “ja hi ha arribat”.Riba va dir que si Puigde-mont, Junqueras i Comínno poden recollir l’actaabans del dia de constitu-ció de l’eurocambra, el 2 dejuliol, hi haurà un Parla-ment Europeu que “no po-drà ser legítim”. ■

RECURS · Els advocats de Puigdemont i Comín portaran elvet de la Junta Electoral Central al tribunal amb seu aLuxemburg ESCALF · Puja a 80 el nombre d’eurodiputatssortints i entrants que donen suport als líders de JxCat i ERC

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Les vacants, al Tribu

2.07.2019El dia que es constituiràel Parlament Europeu a Es-trasbrug.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La dataBrussel·les

NatàliaSegura

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 7

A Estrasburg per lavia Marta Pascal

L’APUNT trobat precedents que portin Puigdemont i Comín alple constitutiu del Parlament Europeu, i ha trobat lavia Marta Pascal. Ni l’article 108.08 ni el 224.2 de laLoreg imposen que jurar o acatar sigui un acte verbalo presencial, i Manuel Cruz va admetre Pascal com asenadora amb un document fefaent. A Puigdemont,paradoxalment, se li obre la via Pascal.David Portabella

L’advocat Gonzalo Boye desmenteix l’axioma oficialsegons el qual tots els camins que porten el 2 de juliola Estrasburg passen per la Junta Electoral Central queté seu al Congrés. Mentre alguns policies a la Carrerade San Jerónimo donaven versemblança al retorn dePuigdemont i somniaven que els telenotícies obririendilluns amb ells posant-li les manilles, Boye ha buscat i

El president de la comissióde Relacions Exteriors delCongrés dels Diputats deMèxic, Alfredo Femat,s’ha compromès a plante-jar un debat sobre el con-flicte català i la situaciódels presos i els exiliats in-dependentistes a la cam-bra mexicana. El diputatdel Partit dels Treballa-dors va explicar ahir des-prés de reunir-se amb elconseller d’Acció Exte-rior, Alfred Bosch, queestà de viatge oficial alpaís.

En la trobada, el conse-ller va recordar que elGrup de Treball sobre laDetenció Arbitrària de lesNacions Unides va dema-nar la llibertat per a OriolJunqueras, Jordi Cuixart iJordi Sànchez. Femat de-fensa el diàleg com a via deresolució i va assegurarque “portarà” la qüestióaquesta setmana a la Jun-ta de Cooperació Políticade la Cambra (Jocopo).L’òrgan de govern de la le-gislatura mexicana decidi-

rà si emet un pronuncia-ment o s’inicia un debatsobre l’assumpte.

Els pronunciaments dela junta no són vinculantsperò són recomanacionsque l’executiu ha de teniren compte, segons Femat.Sobre si l’acció arribarà abon port, Femat va dir queno sap si l’organisme aca-barà emetent un pronun-ciament o iniciant un de-bat a la cambra, però va re-cordar que el seu país haestat sempre “molt emfà-tic” defensant el dret al’autodeterminació delspobles i la resolució delsconflictes de manera pací-fica.

Alfred Bosch va expli-car ahir: “A Mèxic sí que hiha respecte pels principisuniversals dels drets hu-mans, la democràcia i elsorganismes internacio-nals que dictaminen sobreel compliment d’aquestsprincipis. Estem contentsque Mèxic ens torni a en-tendre com ha fet històri-cament i que pensi que lademocràcia i els drets hu-mans han de ser respec-tats a tot arreu.” ■

Mèxic analitzasi debat sobreCatalunya alseu Congrés

RedaccióCIUTAT DE MÈXIC

a El cap de la comissió d’Exteriorsdurà la proposta d’estudi a l’executiua Viatge oficial del conseller Bosch

El president de la comissió d’Exteriors mexicà, AlfredoFemat, amb el conseller Alfred Bosch, a Mèxic ■ ACN

unal Europeu

L’estupefacció pel cas dePuigdemont, Junqueras i Co-mín creix a l’eurocambra. Araja són 80 els eurodiputats en-trants i sortints els que s’hansumat a la queixa presentadadilluns a la mesa del Parla-ment Europeu que exigia laseva protecció pels “dretspolítics” dels líders d’ERC iJxCat. La majoria són políticsd’esquerres i ecologistes, pe-rò també hi ha liberals, con-servadors i, fins i tot, un so-cialista que han reclamat al’òrgan format pels vicepresi-

dents de la cambra i el presi-dent Tajani que instin la JEC areconsiderar la seva deci-sió.El portaveu de la Platafor-ma Diàleg UE-Catalunya i ex-ministre d’Exteriors eslovè,Ivo Vajgl, va explicar ahir queamb la carta a la mesa tambévolien enviar “un fort missat-ge a Espanya” perquè “res-pecti les normes de la demo-cràcia europea”. “Esperemque faci honor al seu estatusde país democràtic”, va dir.

En la roda de premsad’ahir alguns dels eurodipu-

tats també van expressar elseu estupor pel fet que unscandidats que han obtingutun ampli suport en unes elec-cions europees no puguin re-presentar el seu electoratpels requisits burocràtics del’Estat i la situació de presópreventiva de Junqueras. Ai-xí, l’eurodiputada sueca delsVerds/ALE Bodil Valero va dirque veia el jurament de laConstitució com un requisit“molt absurd” perquè ella,per exemple, al seu país no-més rep una carta a casa con-

forme ha estat escollida coma representant de l’eurocam-bra. “Continuarem explicantaquests casos al nostre país”,va prometre. Per la seva part,l’eurodiputat sortint de l’N-VAMark Demesmaeker va quali-ficar les decisions de la JEC iel Tribunal Suprem respectea la situació de Junqueras,Puigdemont i Comín d’“inac-ceptables”, però va admetreque a ell ja no el sorprenen,després de seguir el conflicteentre Catalunya i l’Estat es-panyol en els últims anys.

La roda de premsa es va celebrar ahir ala tarda a l’eurocambra ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Incomprensió entre els eurodiputats

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE JUNY DEL 20198 | Nacional |

L’advocacia de l’Estat hafet públic que comparteixcriteri amb la fiscalia itambé ha demanat al Tri-bunal Suprem que dene-gui les peticions de lliber-tat provisional que van ferels presos independentis-tes al final del judici, se-gons van confirmar ahir al’ACN fonts jurídiques.Aquesta acusació –que de-pèn directament del Mi-nisteri de Justícia delPSOE– rebat els argu-ments de les defenses delspresos, que demanaven lallibertat ara que ja no s’had’assegurar la seva pre-sència davant del tribunali també per l’arrelamentfamiliar, que, segons elsadvocats, garanteix queno fugiran. L’advocacia del’Estat, en canvi, indicaque encara no s’ha acabatel procediment judicial ique falta dictar sentència,i, per tant, demana quecontinuïn empresonats.

També ahir va trans-cendir que Amnistia In-ternacional ha enviat unacarta a la fiscalia en quèdefensa, un cop més, queJordi Sànchez i Jordi Cui-xart han de quedar en lli-bertat. Al seu parer, la fidel judici al Tribunal Su-prem ha d’implicar una re-visió de la seva situació i laseva excarceració. L’orga-

nització lamenta que, jus-tament dilluns, la fiscalias’oposés a la posada en lli-bertat de Sànchez. D’altrabanda, també creu que lasituació de presó provisio-nal dels polítics indepen-dentistes ha de ser revisa-da judicialment. AmnistiaInternacional alerta que,segons els estàndards in-ternacionals de drets hu-mans, com més s’allarga lapresó provisional, més ne-cessitat hi ha d’un“examen rigorós que de-termini si continua sent

necessària i proporciona-da”.

En una entrevista ahira L’illa de Robinson, d’ElPunt Avui TV, Adriana Ri-bas, coordinadora d’Am-nistia Internacional a Ca-talunya, va confirmar lapetició formal al TribunalSuprem per a la llibertatde Sànchez i Cuixart: “Hoestem fent des del segondia d’empresonament, ésclarament una mesuradesproporcionada.” Ribasva argumentar que, uncop acabada la fase de judi-ci oral, es dona “una ocasióúnica perquè el tribunalrevisi la presó preventiva”.Amnistia Internacionalcentra la seva reclamacióen Sànchez i Cuixart “per-què en el moment dels fets

eren ciutadans particu-lars que presidien entitatsde la societat civil, no sónautoritats públiques”. Ri-bas va exposar, però, que“això no treu que sigui unabona ocasió per revisar lapresó preventiva de tots”.

Amnistia Internacionalha assenyalat en repetidesocasions que, si es demos-tra que Sànchez i Cuixartvan convocar manifesta-cions el 20 i 21 de setem-bre del 2017 per impediruna operació policial líci-ta, això podria ser objectede retret penal. Però “laresposta per part de les au-toritats no pot ser una res-tricció excessiva i despro-porcionada de drets”. ■

L’advocacia de l’Estat tambés’oposa a alliberar els presos

RedaccióBARCELONA

a La institució, dependent del PSOE, coincideix amb la petició de la fiscalia i argumenta que elprocés no s’ha acabat a Amnistia Internacional torna a demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart

La secretaria general d’Insti-tucions Penitenciàries, de-pendent del Ministeri de l’In-terior, ja ha informat al Tribu-nal Suprem que ha rebut lapetició dels nou presos inde-pendentistes per tornar apresons catalanes. Tots ellshan formalitzat la petició ales presons madrilenys deSoto del Real i Alcalá-Meco i,per això, ara Institucions Pe-nitenciaries ha comunicat al

Òmnium ha posat en marxa una nova campanya de denúncia de la repressió, ‘Ho tornarem a fer’ ■ EPA

tribunal la petició. Els magis-trats que els han jutjat durantquatre mesos hauran de de-cidir si tenen alguna diligèn-cia més per fer o si veuen al-gun inconvenient per retor-nar a Lledoners (Bages) OriolJunqueras, Raül Romeva,Joaquim Forn, Jordi Sànchez,Jordi Turull, Josep Rull i JordiCuixart; a Mas d’Enric (Tarra-gonès) Carme Forcadell, i aPuig de les Basses (Alt Em-

pordà) Dolors Bassa. Si el tri-bunal dona via lliure, tots noupodran tornar a Catalunya iestar més a prop de les famí-lies. Després d’ingressar apresons madrilenyes l’octu-bre i el novembre del 2017, aljuliol van obtenir autoritzacióper ser traslladats a Catalu-nya. El judici oral ha obligatque, a principi de febrer, se’lstornés a portar a Soto del Re-al i Alcalá-Meco.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El trasllat a Catalunya, en mans del Suprem

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“És una ocasió únicaperquè el tribunalrevisi la presópreventiva”ADRIANA RIBASCOORDINADORA AMNISTIAINTERNACIONAL CATALUNYA

L’exsecretari d’estat de se-guretat del Partit Popular,José Antonio Nieto, va as-segurar davant del jutgede Barcelona que investi-ga les càrregues de l’1-Oque l’actuació de la PolicíaNacional aquell dia va ser“exemplar”, sense “violèn-

cia extrema”, i va al·legarque, si no actuaven, algúpodria entendre que el re-ferèndum era legal, se-gons fonts judicials recolli-des per l’agència EFE. Nie-to, que va comparèixer du-rant unes quatre horescom a testimoni davantdel titular del jutjat d’ins-trucció número 7 de Bar-celona –que manté impu-

tats una quarantena depolicies espanyols per lescàrregues de l’1-O–, vadestacar que els agentsvan complir amb l’ordrejudicial d’impedir el refe-rèndum, usant en algunscasos les porres perquèaquest tipus d’instru-ments de defensa existei-xen per ser usats i no no-més mostrats, segons

fonts judicials.En la seva declaració,

per videoconferència, l’ex-número 2 de l’exministred’Interior Juan IgnacioZoido va discrepar en algu-nes ocasions amb el jutgeque instrueix el cas, espe-cialment quan va negarque hi hagués hagut càrre-gues l’1-O o quan insistiaa criticar la “passivitat”

dels Mossos d’Esquadra,motiu pel qual el magis-trat el va advertir que enaquest procediment nos’investiga la labor d’a-quest cos.

Segons les mateixesfonts, Nieto va defensarque no es pot mostrar unaactitud exemplaritzant sila policia es dedica a mirari que aquell dia van actuarper complir l’ordre judiciald’impedir el referèndum,sense la “violència extre-ma” que defensen les acu-sacions populars, i perquèsi no ho feien algú podriaentendre que l’1-O era le-gal, quan no ho era. ■

Nieto defensa l’actuació policialperquè es veiés que l’1-O era il·legalRedaccióBARCELONA

José Antonio Nieto, en unareunió a Barcelona ■ O.D.

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE JUNY DEL 201910 | Nacional |

Els tribunals belgues,com ja es preveia, van tor-nar a ajornar ahir el cas deJosep Miquel Arenas,àlies Valtònyc, en esperade tenir resposta del Tri-bunal de Justícia de la UEa les qüestions formula-des pel Tribunal d’Apel·la-ció de Gant fa alguns me-sos. La nova data fixadapels jutges de Gant és el24 de desembre, segonsva confirmar a l’ACN Si-mon Bekaert, l’advocatdel raper. Davant de dub-tes sobre l’enaltiment delterrorisme, un dels tresdelictes que consten enl’euroordre contra Valtò-nyc, al novembre els jut-ges belgues van exposardues qüestions prejudi-cials al TJUE, que encarano s’ha pronunciat sobrela consulta

L’Estat espanyol li re-clama complir una penade tres anys de presó tam-bé per injúries a la coronai amenaces per les lletresde diverses cançons queva escriure i pujar a inter-net. La justícia belga ja vadictaminar en primerainstància en contra del’extradició de Valtònyc aEspanya, però la decisióva ser recorreguda per lafiscalia flamenca en nomde l’Estat. El procés es po-dria allargar mesos per-què a més de restar a l’es-pera de la decisió delTJUE, l’eventual sentèn-cia que faci el Tribunald’Apel·lacions encara po-dria ser recorreguda. ■

Lajustíciabelga ajornade nou el casValtònyc

RedaccióBRUSSEL·LES

El regidor de Medi Am-bient de l’Ajuntamentd’Avià (Berguedà), JosepSubirana, va rebutjar ahirun premi europeu sobresostenibilitat perquè “Eu-ropa té presos polítics iexiliats”. Durant la galad’entrega dels Premis a

l’Energia Sostenible de laUE, el regidor d’ERC va re-cordar que a Catalunya espateix “repressió política isocial”, referint-se als lí-ders independentistes enpresó preventiva i a l’exili.

La presentadora de l’ac-te va tallar Subirana afir-mant que la cerimònia depremis no era cap “fòrumde discussió política”. “Sé

que això us fa sentir moltincòmodes –va advertir-liSubirana–, però més incò-mode em fa sentir a mi”,va respondre el regidor.Subirana va proposar a laUE que tornés el premi al’eurocomissari d’EnergiaMiguel Ángel Arias Cañete(PP), que finalment no vaassistir a l’acte. “No accep-tarem el premi fins que

Europa actuï seriosamentper resoldre aquesta ano-malia”, va dir el regidorabans d’abandonar l’acte.

El director generald’energia de la ComissióEuropea, Dominique Ris-tori, va recriminar des-prés a Subirana que l’acteno era “el lloc per obrir unadiscussió sobre jocs polí-tics perillosos”. S’haviaconcedit aquest premi aAvià “només per la sevafeina en sostenibilitat en-ergètica”, va recordar. Elprojecte Avià per un bonclima va ser premiat en lescategories de lideratge iciutadania. ■

Avià rebutja un premiper la “inacció” europeaNatàlia SeguraBRUSSEL·LES

El regidor Josep Subirana, en el moment de rebre el premi ide rebutjar-lo per la situació de Catalunya ■ ACN

La investidura de PedroSánchez va ser presenta-da pel PSOE com una ex-cursió a la recerca del cimde l’abstenció del PP o deCiutadans, en part pel pesdel record de l’abstencióque el PSOE va regalar aMariano Rajoy l’octubredel 2016 i pel desig de viu-re la torna del favor, peròquan ja han passat més decinquanta dies de les elec-cions del 28 d’abril, la dre-cera apunta a Unides Po-dem i a ERC. Mentre PabloIglesias va topar amb elpresident espanyol en unacita secreta dilluns al ves-pre a La Moncloa perquè ellíder d’Unides Podem in-sisteix a ser ministre enun govern de coalició, elpresident del grup d’ERCal Parlament, Sergi Sa-brià, advertia ahir que “fal-ten gestos a l’altre costatque no es donen” i que unpossible “gest” per aplanarl’abstenció seria instarl’advocacia de l’Estat aproposar que els presos es-perin en llibertat a conèi-xer la sentència. “Quanpoden fer un gest de dis-tensió, no el fan, i per tantens estan posant les cosesmolt difícils”, va constatarSabrià a Ràdio 4.

L’enrocament de Sán-chez a no fer cap gest alsaliats d’una investidura

està instal·lant a Madridcom a hipòtesi plausibleassistir a una primera in-vestidura fallida perquè ai-xí el rellotge corri i la pres-sió a favor d’una abstenciógratuïta creixi. El funda-dor de Podem Juan Carlos

Monedero, fidel a Iglesias,no entén l’estratègia so-cialista: “És espectacularque vagis a la investidura,que no negociïs amb lagent de la qual necessitesels vots, i que ho fiïs tot aveure si les pressions asso-leixen el que no assoleix lanegociació.” “En aquestaprestidigitació el PSOE volfer el Cirque du Soleil i liestà sortint el circ delbomber torero”, ironitzaMonedero, que dona perfet que Iglesias no donaràel sí a un govern en què ellno sigui ministre. Sán-chez, al seu torn, no esmou de l’oferta de “govern

de cooperació”, sense diren què consisteix aquesteufemisme.

“Mostrar-se estadista”Amb Sánchez vivint de llu-ny la pròpia investidura,són els escuders José LuisÁbalos i Adriana Lastra elsque ausculten l’indepen-dentisme. “No venim abloquejar”, va traslladarGabriel Rufián dijous aLastra, obrint la porta al’abstenció. Però els diespassen i el líder d’ERC alParlament, Sergi Sabrià,constata la deixadesa delPSOE i fa una crida a Sán-chez a “mostrar-se com un

estadista i fer el que s’hau-rà d’acabar fent, que és ini-ciar una línia de diàleg sen-se línies vermelles”.

Amb els 123 escons, elPSOE arriba als 173 si hisuma Unides Podem (42),el PNB (6), Compromís(1) i el Partit Regionalistade Cantàbria (1), i necessi-ta l’abstenció d’ERC si volsalvar la investidura ambmés sís que nos en la sego-na votació. A taula de la ro-da de premsa del Consellde Ministres, la portaveu,Isabel Celaá, insisteix aERC que “els camins de lapolítica i la justícia nos’haurien de creuar”. ■

Sánchez s’enroca a no fercap gest a Podem ni a ERCa Iglesias topa amb el president en una reunió en secret perquè insisteix a ser ministre en el govern decoalició a Sabrià l’insta a ser “estadista” i al diàleg sense línies vermelles o “ho fa tot molt difícil”

David PortabellaMADRID

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Iglesias va traslladar dilluns a Sánchez que insisteix a ser un ministre seu en un govern de coalició ■ ACN

“En la prestidigitacióamb la investidura, elPSOE vol fer el Cirquedu Soleil i li surt el circdel bomber torero”Juan Carlos MonederoFUNDADOR DE PODEM

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE JUNY DEL 201912 | Nacional |

l passat dia 16, l’exconselleraexiliada Clara Ponsatí publi-cava una piulada que deia:

“Sap greu, però no som el 80%. Aveure si aprenem les múltiples lli-çons que va deixar el dia d’ahir.” LaClara Ponsatí és economista, doc-torada en la Universitat de Minne-sota, als Estats Units, i una espe-cialista en la teoria dels jocs. Vadeixar la seva plaça de professoraa la Universitat de Saint Andrewsper acceptar la conselleria d’Ense-nyament. És una de les polítiquesexiliades a Brussel·les, si bé el 10de març del 2018 va anunciar quedeixava Brussel·les per tornar a Es-còcia i reincorporar-se a la seva cà-tedra de Saint Andrews. Ha estatuna lliurepensadora pel que fa alprocés, i sovint crítica, especial-ment per com es va preparar i comes va cloure. Segurament és con-seqüència dels seus estudis analí-tics, que sovint la porten a fer unesanàlisis fredes i sense el deix senti-mental que envolta del procés, i ai-xò avui, més que mai, és d’agrair.

Dissabte passat vam assistir ala formació dels ajuntaments, i vis-tos els pactes que s’han fet enmoltes batllies i els missatges quetransmeten, han portat la doctoraPonsatí a trencar el tòpic o l’auto-engany del 80%.

El primer missatge nítid quen’hem de treure és que malgrat la

E

dramàtica situació dels nostrespolítics empresonats i exiliats, elspartits tenen unes dinàmiquesd’egoisme i anteposen els seus in-teressos als del país, i això els por-ta a tenir com a objectiu principalassolir el poder sigui com sigui iamb qui sigui. L’ètica del poders’imposa, mentre una bona partdel poble encara defensa l’ètica deles conviccions.

Un fet, aquest, que ha provocatun trencament emocional impor-tant, i si els líders polítics no sóncapaços de soldar-lo aviat, hauràtriomfat la profecia de l’inefable

José M. Aznar, almenys fins queuna nova generació de políticsprengui el poder.

Atesa la trencadissa entre l’in-dependentisme, i mentre els polí-tics no recobrin la serenor impres-cindible i l’ètica de les conviccionsimprescindible en una situaciógreu com la que tenim, el més pru-dent serà deixar reposar els ànimsi dedicar els esforços a governarl’autonomia.

I el primer objectiu hauria de seraprofitar el reclam i l’exigència queva dir el president del País Valen-cià, Ximo Puig, perquè el govern

espanyol faci un nou finançamentautonòmic per mitigar els greugesque patim els valencians i els cata-lans des de fa molts anys i que enperjudica enormement l’economia.Una necessitat i una urgència queno serà fàcil resoldre, puix que ca-da dia les finances espanyoles te-nen més problemes, alguns delsquals requeriran grans sacrificis iretallades.

Dimecres passat el Tribunal deComptes ens informava de la falli-da tècnica en què es troba la Segu-retat Social, amb 100.000 milionsd’euros de deute. I a més advertia

de la insostenibilitat de les pen-sions si no es fa una reforma ur-gent. Els darrers deu anys la caixade la Seguretat Social manté undèficit d’uns 17.000 milions d’eurosanual. Això vol dir que també du-rant aquest temps ens hem gastatel Fons de Contingència, on hi ha-via estalviats més de 60.000 mi-lions d’euros.

A aquesta situació crítica per laa solvència del sistema de pen-sions s’hi haurà de sumar la peti-ció ja en ferm que la UE ha fet a Es-panya que s’han de retallar lesdespeses en 30.000 milions d’eu-ros en dos anys, que ve a ser uns16.000 milions per any. I totsaquests dèficits i desviamentspressupostaris s’han produït enmoments en què l’economia creixun 3%, un fet excepcional, i les re-tallades s’hauran de fer creixentmenys.

D’altra banda, els catalans te-nim un greu dèficit acumulat en in-fraestructures i l’impresentablepercentatge d’execució del pressu-post d’inversions, que és un 77%de mitjana, molt per sota del 84%de mitjana d’Espanya. Aquest in-compliment, amb els anys, és elque provoca aquest dèficit en totesles infraestructures i que ens per-judiquen en l’economia.

Cal esperar que el nou presi-dent de la Cambra de Comerçde Barcelona, Joan Canadell, i totel seu equip vetllaran pel compli-ment del que es pressuposta, i nopassi, com diu el president sortintMiquel Valls, “que els pressupos-tos d’inversió poden esdevenir pa-per mullat”.

“No som el 80%”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

L’exconsellera d’Educació Clara Ponsatí, al seu exili escocès ■ ÒSCAR PALAU / ARXIU

Esteve Vilanovaevilanova@elpuntavui.cat

La CUP ha aprovat un pro-tocol d’actuació contraviolència masclista quepreveu l’expulsió per alscasos greus. “En aquestaorganització a ningú li tre-molarà la mà si s’ha d’ex-pulsar algú”, va assegurarVehí, membre del secreta-riat nacional de la CUP, enuna entrevista a Els ma-tins de TV3. Segons Vehí,hi ha coses que no es po-den tolerar i una agressió

masclista que es puguiconsiderar molt greu s’hade respondre amb “mesu-res proporcionals dures”.La membre del secretariatnacional va explicar queamb el protocol es vol ga-rantir que la CUP siguiuna organització “segura”per a les dones i en què hihagi responsabilitat perpart de tothom. La clau,segons la cupaire, és que lagent tingui capacitat d’as-sumir errors i “col·lectiva-ment” transformar la si-tuació. I és que, segons Ve-hí, a la CUP també hi ha“relacions patriarcals”.Per reconduir-ho, una deles novetats que incorporael protocol és que tots elscàrrecs nacionals i locals

electes de la CUP haurande fer una formació i com-plir “certs estàndards”.Segons va explicar Vehí, elprotocol regula relacionsde poder i parteix de la ba-se dels anomenats “micro-masclismes”, és a dir, “pe-tites demostracions de po-der patriarcal que despréssostenen les agressionsgrosses”. A més, hi va afe-gir que el protocol parteixde la base que la versió dela dona que denuncia no esqüestiona.

L’exdiputada no va vo-ler valorar el cas denun-ciat per la també exdiputa-da i fins fa poc membre delsecretariat nacional Mire-ia Boya i que va provocar laseva marxa de la direcció

del partit per una “agres-sió psicològica” d’un com-pany. Vehí assegura queaquest cas s’està gestio-nant amb suport de pro-fessionals i que “els deuress’estaven fent” quan vasaltar el cas de Boya i queja feia dos anys que es tre-

ballava en aquest proto-col, que va definir com una“eina de reacció i de pre-venció” contra casosd’agressió de violènciamasclista. Arran de la de-núncia de Boya, el mespassat van ser tres mem-bres més del secretariat

nacional de la CUP les quevan optar per deixar la for-mació perquè al seu parerno s’havia solucionat demanera correcta el cas enquè estava implicada l’ex-diputada Mireia Boya is’havien minimitzat elsfets ocorreguts. ■

a Aprovat el protocolcontra la violènciamasclista que preveul’expulsió en cas greu

RedaccióBARCELONA

Formació antimasclistapels càrrecs de la CUP

Els diputats de la CUP Carles Riera i Natàlia Sànchez, reunits amb el president Torra ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 13

1190

01-1

2127

25L

La portaveu i consellera dePresidència, Meritxell Bu-dó, va assegurar ahir que,malgrat els retrets ques’hagin fet entre JxCat iERC derivats dels pactesmunicipals, en la reuniódel Consell Executiu es vareafirmar la voluntat detreballar de manera “lleialels uns amb els altres” peraconseguir una “unitat es-tratègica” entre el sobira-nisme, conscients que for-men part d’una coalició ino d’“un govern monolíticideològicament parlant”.

Budó va assegurar que perqualsevol discrepànciaper actuacions en l’àmbitlocal seran els portaveus iles direccions dels partitsqui donin explicacions.

La portaveu va explicarque la fase de contactes

per aconseguir la unitatque està tenint el presi-dent Quim Torra amb par-tits –ahir amb la CUP i De-mòcrates– s’acabarà amitjan juliol i no va ser gai-re explícita en concretar aquè es referia Torra amb lafrase “Ho tornarem a fer” isi hi havia accions pensa-des. “El govern està com-promès amb el dret a deci-dir, el dret a l’autodetermi-nació i a persistir en la de-fensa dels drets democrà-tics dels catalans”, va asse-verar. Budó va demanar eltrasllat immediat dels pre-sos polítics a les presonscatalanes. ■

a La portaveu Meritxell Budó reafirma que JxCat i ERCs’han compromès a aconseguir la unitat estratègica

Govern “lleial” almarge dels pactesmunicipals

Jordi AlemanyBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Budó i el vicepresident Aragonès, ahir, en la reunió del consell executiu ■ G. ROSSET / ACN“No som un governmonolíticideològicament, peròens hem compromèsa ser-nos lleials”Meritxell BudóPORTAVEU DEL GOVERN

Entre els acords aprovats perl’executiu destaca el de l’Es-tratègia Blockchain (cadenade blocs), una iniciativa tec-nològica que registra lestransaccions de manera per-manent i que les protegeixd’amenaces a la xarxa sensenecessitat que hi hagi inter-mediaris o la intervenciód’una autoritat central. Es

tracta del desenvolupamentde les anomenades tecnolo-gies de registre distribuït(DLT) i en el cas de Catalunyala base de dades descentralit-zada i encriptada vol augmen-tar la transparència i garantirla confiança ciutadana. Entred’altres, es crearà un canal decomunicacions segur entre elgovern i el Parlament i es do-

narà suport als trasplanta-ments amb comunicacionssegures sobre els pacients.

També es va acordar fer uninventari de les emissions degasos amb efecte d’hiverna-cle als centres i instal·lacionsen tres anys i adjudicar 344vehicles 100% sostenibles al’Institut Català de Salut encinc anys.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Transaccions cibersegures i reducció d’emissions

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE JUNY DEL 201914 | Nacional |

Eva PomaresAMPOSTA

mb un 62% dels vots i pujant 5regidors sobre una majoria abso-luta ja estrenada el mandat ante-rior després de 28 anys de majo-

ries convergents, ERC ha arrasat a Am-posta, que amb més de 21.000 habitantsés la capital del delta de l’Ebre. Per als re-publicans, un triomf històric, d’una con-tundència insòlita en capitals de comarcai ciutats. L’alcalde Adam Tomàs governa-rà amb 16 dels 21 regidors del consistori.

S’esperava una victòria així de rotunda?No tan bèstia. Esperàvem guanyar i créi-xer fins als 12 o 13 regidors, però no finsals 16. És cert que el darrer va entrar sola-ment per 10 vots, però n’hem rebut6.103. Igualment és un resultat magnífic.

I quina és la fórmula de l’èxit? La feinafeta, la renovació de la llista, l’impuls na-cional a ERC, una combinació...?És una forma d’actuar en tots els àmbits.No podem dir que és fruit, solament, queEsquerra sigui una marca forta, perquènaltres ja vam tenir bons resultats el2011 respecte a la resta de Catalunya, onvam perdre regidors. Tot i que aleshoresaquí no vam trencar la majoria absolutade CiU, sí que vam començar a construiruna forma nova de fer política. Entred’altres, basada en el fet que no havíemde ser aquí per sempre. També hemobert les llistes, perquè sempre havíem

Adefensat que la nostra candidatura erarepresentativa de la ciutadania i, pertant, havia de ser diversa.

La transversalitat és una de les claus?És que no ens podíem tancar en el quesempre havia estat: solament allò quesorgia de l’assemblea de militants, desd’un determinat cercle polític. La llistahavia de ser per governar la ciutat, queestà formada per catòlics, ortodoxos,musulmans, gitanos, latinos, gais, les-bianes, famílies monoparentals, joves igent gran... Transversalitat en tot. Evi-dentment, centrant-nos en un ideari quese situa a l’esquerra i en l’independentis-me, havíem d’aconseguir que la gent sesentís representada en naltres, i crecque així ha estat.

Transmeten il·lusió i transparència. Creuque a la política, en general, li falta au-tenticitat i veracitat, i això s’ha premiatara a Amposta?Sí. Dels polítics a la gent, faltava que sor-tíssem d’aquelles expressions tòpiquesque encara sentim en determinadescampanyes. I després, tocar de peus aterra. Per exemple, aquesta campanyatotes les formacions portaven al progra-ma que s’havien d’abaixar impostos. Jovaig dir que no es podia més. Amposta téunes expectatives que no permeten com-prometre’t a abaixar un 15% l’IBI, ja hovam fer el mandat passat... O la pugnaper la capitalitat ebrenca amb Tortosa,de la qual m’he allunyat. A les Terres del’Ebre som 180.000 habitants i hem

d’anar plegats a aconseguir el pastís, per-què durant molts anys hem estat bara-llant-nos per les molles i no ens ha servitde res. Les coses s’han de dir a la genttant si són populars com impopulars. Itambé quan ens hem equivocat, dir-ho idisculpar-nos amb la ciutadania. Tot ai-xò ho hem fet constantment i ens ha do-nat autenticitat.

També li he sentit dir que el mandat pas-sat va patir molt de desgast personal.Tan crispat estava el clima intern?El mandat ha estat especialment dur.Malgrat que els entenem: la radicalitatdel PDeCAT també és fruit de la sortidadel govern d’un grup que ha tingut 28anys la majoria absoluta. I van empren-dre el camí de la càrrega brutal contra to-tes les nostres iniciatives. Crec que, al fi-nal, això la ciutadania ho ha penalitzat.

També ha anat acompanyat d’un regidorde Plataforma per Catalunya, que ha ac-centuat la crispació. L’únic que s’ha mo-derat és el PSC. Entre la ciutadania fins itot ha arrelat com a expressió referint-seal ple “Sálvame de Luxe”. Reconec quevaig ser incapaç de controlar-ho: no esrespectaven ni els continguts de les mo-cions ni els temps d’intervenció... Entraral ple era fer-ho en una batalla campal.

Ha advertit que no tolerarà més insultsni mentides. Com ho corregirà?Ho tinc claríssim. Ara tinc sobre la taulala modificació del reglament municipal.Al principi vam crear espais de diàlegamb l’oposició, com en els pressupostos,les comissions, la transparència... Ladarrera legislatura de CiU no ens deixa-ven ni usar la sala de premsa perquèdeien que era del govern. I quan vam en-

HISTÒRIC · ERC suma 5 regidors a la majoria absoluta queva estrenar el 2015, un aval contundent a les urnes insòlit enuna ciutat CLAU · “Hem demostrat que el que volíem ferera possible i necessari fer-ho”, assegura l’alcalde

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSAMPOSTA

“El pal depaller és laproximitatal ciutadà”

ACN

2015

21R E G I D O R S

ERC-AM11

CiU7

PxC1

PSC2

2019

JxCat1

JxCa1

21R E G I D O R S

PSC2

EA-ERC-AM16

SomAmposta

2

Adam TomàsAlcalde d’Amposta (ERC)

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE JUNY DEL 2019

trar ho vam obrir. Però jo ara he fet uncanvi: si la llei diu un ple, és un ple... Ensha decebut el comportament dels rivals.

És evident que a Amposta hi havia mol-tes ganes de canvi. Com valora l’herèn-cia de l’hegemonia convergent i en quèconsisteix el seu projecte de ciutat?A la ciutadania li va costar canviar i vafer-ho a poc a poc. Els aires de canvi ja esnotaven el 2007, amb el transvasamentde l’Ebre. El 2011, tots els sondejos do-naven que es trencava la majoria absolu-ta, però no va ser així. Des del 2015, algovern, hem demostrat que allò que du-rant molts anys volíem fer, es podia i eranecessari fer-ho. I que no passava res sino governava CiU. Aquesta ciutat teniauna mica de síndrome d’Estocolm.

En quin sentit?Ens deien que no teníem experiència ique no sabríem governar. Però s’hanadonat que sí, en temes com la remode-lació i restauració de la façana fluvial

–pendent des dels anys noranta–, hi hamés proximitat, transparència... Mais’havia fet res en habitatge públic i aratenim 75 pisos. Com pot ser que hi ha-gués 65 pisos buits de l’Incasòl des defeia una dècada, amb tota la gent que haperdut la casa? Ningú se n’havia preocu-pat. En els darrers dos anys ho hem tre-ballat i fa quinze dies es va fer el sorteig:quinze els ha llogat l’Ajuntament per ferhabitatge social d’emergència i la restas’han adjudicat. A polítiques d’ocupaciós’hi destinaven 180.000 euros i ara, 1,5milions en un pressupost municipal de21 milions. Mai s’havien fet plans d’ocu-pació propis, i ha costat, però en lloc dedonar ajuts d’urgència de 600 euros, sipodem fer un contracte de tres mesos itenir la persona treballant a la brigada, lipaguem 3.000 euros.

Una política de servei públic, enfocada ales persones.Sí, i de fer que de cada euro del pressu-post se’n retorni el màxim a la ciutada-

nia. En contractes menors, si hem decomprar una gravadora i aquí val 20 eu-ros i per internet 10 euros, la compremaquí, perquè el botiguer paga els impos-tos i genera ocupació a Amposta. Tenimaquest grau de responsabilitat i de proxi-mitat. Tampoc mai s’havien demanattants ajuts com ara. Estem aconseguintmolts diners que ens alliberen pressu-post per poder fer altres coses.

Nascuda de Plataforma per Catalunya,Som Amposta ha quedat com a segonaforça, doblant regidor, i ha rebut un mi-ler de vots. El preocupa?No, perquè és una persona molt singular,que durant aquests quatre anys ha fetuna campanya molt bèstia d’atac al go-vern, d’un populisme exagerat. I crecque, en part, el creixement dels 5 regi-dors és per la victimització a què se m’hasotmès. En aquest cas, la ideologia no pe-sa, o almenys durant el mandat passatno va tenir protagonisme. És una opciópersonalista i populista d’algú que ha fet

de la política el modus vivendi i ha rebutels vots de la gent enfadada amb el món.Té un sostre i crec que ja l’ha fet aquesteseleccions.

La nit electoral va prometre gestionar lavictòria amb “humilitat”. Com?Mantenint la proximitat a la ciutadania.És el nostre pal de paller. Hi insisteixomolt als regidors, perquè s’ha de ser sen-sible. Els problemes són problemes enfunció de les circumstàncies de cadascú,i això s’ha de tenir en compte, encaraque sigui una tapa de claveguera i de ve-gades tu no ho consideris important. Lagent té tot el dret a venir a reclamar-tesolucions, perquè ells ens han posataquí, naltres som els responsables pú-blics, i paguen els seus impostos. Ara,també s’ha de ser sincer quan no es potarreglar.

S’havia compromès a no ser alcalde mésde dos mandats, però també a garantiruna continuïtat al projecte d’ERC. S’hoha repensat?És massa aviat per parlar-ne, tot i que hiha gent que insisteix que m’haig de tor-nar a presentar. Sempre els dic que m’es-timen ara, ves a saber què passaràd’aquí a quatre anys. De moment, homantinc, però no és ni ara ni soc jo quiho ha de decidir, sinó l’assemblea local.

Es planteja fer el salt a la política forad’Amposta? A la Diputació de Tarrago-na o en l’àmbit nacional?

Estic obert a la Diputació, però no emplantejo cap salt encara en l’àmbit nacio-nal. El mandat passat vaig agafar uncompromís de dedicació absoluta a l’al-caldia perquè l’equip era molt nou. Per aaquests propers quatre anys, vaig deixarla porta oberta, per responsabilitat pelterritori. A Amposta hem aconseguit elresultat més espectacular, i a més seriael primer ebrenc que la presidiria. No po-dem dir que no, perquè seria històric pera les Terres de l’Ebre.

Quines serien les seves prioritats en ungovern de la Diputació de Tarragona?Hi ha un diferencial de percentatge d’in-versió i un greuge per a les Terres del’Ebre que s’ha d’equilibrar. Per exempleen carreteres, que són millorables. Tam-bé ho és l’anell viari del Delta. I engegarpolítiques socials que la tarragonina noha fet i altres diputacions sí.

I respecte al despoblament?El PUOSC s’ha de recuperar i el PAM, re-plantejar, perquè és una eina distributi-va de recursos als ajuntaments per fercertes polítiques. Cal treballar en políti-ques d’ocupació pels municipis més pe-tits i en implantació tecnològica.

Quines són les prioritats a l’alcaldia?Tenim un centre de tecnificació esporti-va, únic a Tarragona, amb residènciad’esportistes i concentracions interna-cionals d’esportistes. Treballarem en elturisme esportiu. La ineficiència energè-tica de l’enllumenat públic s’ha d’acabar.I invertim en l’hospital comarcal. Estemobsessionats en les noves formes decrear talent i habilitem equipaments pera la innovació empresarial. Continuaremtreballant en habitatge, perquè encaratenim dues-centes sol·licituds de gentque no pot pagar un lloguer de mercat. ■

Si algú pot hissar la bandera guanyadora del canvi és l’alcalde d’Amposta.L’abassegadora victòria de la candidatura encapçalada per Adam Tomàsdemostra la sintonia amb el clam social en favor de noves formes de fer polí-tica, que passen per un compromís clar i una proximitatamb les necessitats de la ciutadania que nosempre es volen, saben o poden atendre desdels partits. Tomàs, nascut a Amposta el1972, és fill de botiguers, enginyer industrialde formació i professor de secundària ambplaça. Al seu currículum penjat al web delconsistori –i escrit per ell mateix, com elsposts de les seves xarxes socials– explicaque va estudiar en la modalitat de batxille-rat nocturn i que ha treballat de cambrer ien la verema francesa. Lalluita contra el trans-vasament de l’Ebre elva acostar a la políti-ca. I va iniciar la mili-tància a ERC el2001. Dos anys méstard, va ser escollitregidor municipalen un Ajuntamentde majories, tam-bé aclaparadores,de CiU. Des del2015, és alcalde.Amb un discursbuit de paternalis-me i ple d’il·lusió perfer feina, aquesteseleccions han con-solidat un nou lí-der polític a lesTerres de l’Ebre.

Un dels nostres: l’empenta del carrer,a l’alcaldia

❝No ens podíem tancar en elde sempre: sols allò quesorgia de l’assemblea demilitants. La ciutat ésdiversa i la llista, també

❝Les Terres de l’Ebre hemd’anar plegats per tot elpastís, perquè durant anysens hem barallat per lesmolles i no ha servit de res

La legislatura passada vaigcomprometre’m sols ambl’alcaldia, però aquesta hedeixat la porta oberta, perresponsabilitat territorial

❝

EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE JUNY DEL 201916 | Nacional |

Manuel Valls, l’home queva fer alcaldessa de Barce-lona Ada Colau dissabte,medita aquests dies quinha de ser el seu futur en lapolítica local i avui explica-rà en roda de premsa qui-na determinació ha pres.Tot i que immediatamentdesprés de les eleccionsdel 26 de maig Valls va des-mentir amb supèrbiaaquells que havien dit quemarxaria de l’Ajuntamentassegurant que es queda-ria al consistori exercintde regidor, informacionsperiodístiques aventura-ven ahir que l’ex-primerministre francès hauriadecidit fer un pas enrere.

Els dubtes sobre comorientar el seu futur hansorgit en Valls després quela decisió de fer costat aColau hagi obert un cismaamb Ciutadans, partit queva avalar la seva candida-tura i que s’ha constituïtpel seu compte a l’Ajunta-

ment barceloní amb 4 dels6 regidors que va obtenirla llista de Valls.

En la decisió de l’ex-pri-mer ministre francès,també hi tindrà un pes im-portant la que ahir vaprendre Celestino Corba-cho, que ha decidit inte-grar-se en el grup de Ciuta-dans, com a independent,quan tot feia pensar que esquedaria al costat del seucap de llista. Corbacho vaser un dels tres de Vallsque dissabte van votar Co-lau facilitant la seva inves-tidura.

La decisió de CelestinoCorbacho de deixar Ma-nuel Valls per sumar-se al

grup de Ciutadans es vaconfirmar ahir a la tardadesprés que al matí l’homefort del partit taronja alParlament, Carlos Carri-zosa, ho donés pràctica-ment per fet. Carrizosa,que un dia abans del tren-cament del grup munici-pal va dir que aquest esta-va molt unit i no hi haviacap problema, ahir va ven-dre l’escissió als periodis-tes fent un gir a la crisi ipresentant-la com a posi-tiva. “Es desdoblaran lesveus”, va dir fent volercreure que allò que en veri-tat és divisió i afeblimentde les seves posicions ésun enfortiment per la mul-tiplicació dels portaveusque difondran missatgeunionista a l’Ajuntament.

El daltabaix en el grupde Ciutadans obre ara unfutur incert a l’Ajunta-ment, on els comuns i elPSC han de negociar unacord de govern sabent queno disposaran dels vots deValls per tirar endavant po-lítiques concretes. ■

Manuel Vallsmedita el seufutur pel cismaamb Ciutadansa Corbacho opta per integrar-se en el grup municipalde Ciutadans i deixa Valls amb només dos regidors aL’ex-primer ministre francès anuncia avui la seva decisió

Jordi PanyellaBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

El nou panorama local quehan deixat les eleccions del26 de maig farà canviar la re-lació de forces a la Diputacióde Barcelona. Tot indica quepassarà a ser dirigida pels so-cialistes, que prendran el re-lleu a Junts per Catalunya.Actualment, la presidència,l’ocupa l’alcalde d’Igualada,Marc Castells, antic militantde Convergència Democràti-ca, i la cadira que deixi vacantpodria recaure en Núria Ma-rín, l’alcaldessa de l’Hospita-let, que va revalidar l’alcaldiaamb majoria absoluta.

Tot indica que el ple deconstitució i elecció de la pre-sidència se celebrarà el di-

4regidors integraran final-ment el grup municipal deCiutadans, i només dos, elgrup de Manuel Valls.

Valls i Corbacho, en segon terme, durant el ple de dissabte ■ JUANMA RAMOS / ARXIU

lluns 1 de juliol, però aquestaés una data que encara s’hade confirmar, en espera quela Junta Electoral confirmi lescredencials dels diputats pro-vincials.

Després dels comicis, i demanera provisional encara,els socialistes i republicansseran els grups amb més re-presentació en l’ens supra-municipal, un total de 16 di-putats, seguits per Junts perCatalunya, amb 7; els co-muns, amb 5; Ciutadans,amb 4; 2 per al Partit Popular,i 1 en representació de Tot perTerrassa, que ha aconseguitel govern de la tercera ciutatde Catalunya amb un resultat

històric.Tot i que la presidència

apunta al PSC, el fet és queERC es troba en la mateixaposició de privilegi per inten-tar buscar un acord que li per-meti accedir a la presidència.En l’establiment d’aquest jocde majories, hi tindran un pa-per preponderant els partitsamb menys representació,com són els comuns, JxCat iCiutadans. Sobre la formaciótaronja, tot indica que l’escis-sió en el si del grup municipalde Barcelona no alteraria elnombre de 4 diputats que elscorresponen, ja que Ciuta-dans administra tots els acon-seguits per Valls a Barcelona.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Diputació es constituirà en un ple l’1 de juliol

El ple del Conselh Generaud’Aran va investir ahir Pa-co Boya, d’Unitat d’Aran(UA), com a nou síndicd’Aran. La majoria absolu-ta que va aconseguir en leseleccions del passat 26 demaig, amb nou consellersdels tretze possibles, va fer

que el d’ahir fos un ple plà-cid. Convergència Demo-cràtica Aranesa (CDA) vavotar al seu candidat, Cè-sar Ruiz.

Boya, ja com a síndic, vaexposar la necessitat d’unaprojecció exterior del’Aran i es va marcar com aobjectiu que la vall tinguiun lideratge fort dins elsterritoris pirinencs.

A l’acte de presa de pos-sessió van acompanyarBoya destacats membresdel PSC, com el seu primersecretari, Miquel Iceta, i ladelegada del govern de l’Es-tat a Catalunya, Tere Cuni-llera. Iceta va destacar “eltomb” que Boya ha donat ala política aranesa i va afir-mar que amb aquests re-sultats electorals “s’ha fet

justícia”. La Generalitat vaser representada pel secre-tari d’Administracions Lo-cals i de Relacions ambl’Aran, Miquel Àngel Esco-bar

Boya va reivindicar lanecessitat de tenir méspresència de l’Aran al Par-lament de Catalunya i lanecessitat de reforçar lesinstitucions araneses.Com a temes de territori, elsíndic va citar la necessitatd’incidir de manera espe-cial en la gestió forestal, lainnovació, el suport a la ra-maderia i les polítiques perafavorir que els joves nose’n vagin de l’Aran. ■

Paco Boya és elegit nousíndic de la Vall d’AranRedaccióVIELLA

Paco Boya jura, ahir al matí, el càrrec de síndic de l’Aran,aconseguit amb majoria absoluta ■ ACN