o^

/flflT LLORERÇ DE/ CflRDfl//ßß

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * JUNY DE 1983 * N° 83

''.'f&y'Ws'' - *

V ' '

s.

Editorial FLOR DE CARD -2- (118)

NORMES SUBSIDIARIES

Potser abans d'entrar a valorar les NormesSubsidiàries, fins fa poc temps exposades,hem d'esmentar el que consideram un defec-te de plantejament i aquest és la manca d'informació.

Un bon dia el Consistori es veu empès a ferun Pla d'Ordenació, i què fa? Encarrega auns tècnics un projecte i després l'exposa alpúblic, aquest mira si li toquen el seu boci-net, i... una escandalera; es refà el projectei es torna exposar al públic, i aqui' estam.

Òbviament és aquesta una manera de fer-ho,potser adequada, però pensam que si abansd'enllestir el primer projecte els tècnics, elConsistori i la gent -mitjançant assembleeso reunions de barri, o...- n'haguessin parlatllargament, potser la gent, a més deveureelseu trosset, també comprendria la necessi-tat de zones d'ús públic, de zones de serveiso de zones industrials.

Potser, parlant, parlant s'hagués arribat a laconclussió de que si la vila necessita uns es-pais d'ús públic, no és just que ho perdessinsolament els afectats i s'hagués establit unfons de compensació, potser...

Avui, amb la brisa democràtica pensam -pot^ser erròniament- que són més encertats elscamins del diàleg que no la imposició ambdret a al·legacions.

A l'hora de valorar el pla exposat ens tro-bam amb una altra manca informativa. Unatira de plans -amb noms tècnics inclosos- iun dossier explicatiu sobre la taula, potserés cobrir l'expedient, però no es pot considerar que es doni a conèixer tal com caldria.Òbviament demanen explicacions personalsaquells que tenen algun motiu per gratar-se,però no la comunitat en sentit general.

Amb tot i amb això, després d'una ullada superficial -pels motius exposats- se'ns plantegen una sèrie d'interrogants:

* ¿La "Zona d'equipament" és per equipar(escoles, serveis...) la vila ara mateix, o ésamb la intenció de que si un dia, potser d'a-qui' a cent anys, el propietari ho vol vendrenomés ho podria fer a l 'Ajuntament, o...?

* ¿Perquè determinades zones rurals passena ésser urbanes en lloc d'ésser "urbanitza -bles"? (Considerant que la diferència està enque les despeses en el primer cas corren acàrrec de tots i en el segon a càrrec del quiven els solars, que, al cap i a la fi , és qui hité el guany. D'altra banda "curiosament" a-questes "zones urbanes" són de molts pocs ideterminats propietaris, fet que convida auna cosa que mai es pot fer: pensar mala-ment).

* Si a nivell general s'estableix un percen-tatge de zones verdes d'ús públic, ¿perquès'hi deixa el coster de la via? ¿És per allàon aniran a passejar els nostres néts?

* ¿Perquè no s'ha creat una zona industrial?¿És que tal vegada volem tots els renous,pols i brutor inherent i lògica en el casc ur-bà?

* Sortosament s'ha deixat un raconet de pinsa ca n'Amer... ¿Tots els llorencins, els diu-menges d'estiu, hi podrem anar a fer el train

.pó, o no?

Però, de banda la desinformació, de bandauna parell d'interrogants per a tota anàlisi,hi ha una cosa que preocupa més. Bo o do-lent, però al cap i a la fi un Pla, molt bé.Però ara digau amb quina força moral unapersona que s'hagués fet una casa més o manco il·legalment, o una que en un quarto s'hagués fet un pseudo-xalet amb l'excusa deferuna "casita de aperos" o una cosa semblant,podria exigir als altres el compliment estriete del Pla?

Això és el que hi ha. Qui en vol que en prengui.

Ajuntament FLOR DE CARD -3- (119)

D'ESQUERRES O DE DRETES

Aquest escrit està motivat per una posturaque vaig agafar al primer ple de l'actualConsistori, quan vaig acceptar, perquè creiaque així podria fer més coses, les presidèn-cies de Cultura i Sanitat.

Sé que això va extranyar a uns i possible-ment no va agradar a altres, però vos vulldir, en primer lloc, que tene la consciènciaben tranquil·la perquè crec sincerament queno he enganat a ningú, a no ésser als qua-tre caparruts de sempre que per molt quefacis tanmateix no ho voldran entendre.

Al ple se'm va dir que no entenien com unhome que es presenta com esquerrà pot re-colzar la dreta. Abans d'exposar la mevapostura, vull dir que jo tampoc no he entès,ni crec que ho hagi entès ningú, perquè elsdel PSOE, si són d'esquerres, donaren el vota UM, que diven que són de dretes, i perquèels del CDS es varen abstenir quan semprehavien dit que en cas de no poder tenir bat^le donarien el vot a UM. Perquè?

Però no escric aquí per moure més polèmi-ques o per atacar els altres grups. Escricper explicar la meva postura. A una expli-cació de vot vaig dir que volíem l'oposicióperquè ens havia tocat l'oposició, però en-tenent-la d'una manera molt diferent de comhe vist que l'entenen altres grups. Tambévaig fer una cridada als dos grups guanya-dors perquè deixassen la comanderà a ca-seva i ens governassin aquests quatre anys, però en tenien massa i això no va ésser possi-ble.

Veient això vaig proposar al batle el meu Ajuntament ideal: jo volia un batle com a president i que es creassin deu comissions, unaper a cada regidor. Era una manera de tirarel poble cap envant, perquè tots haguéssimtengut una feina concreta i no hi hagués hagut excuses per anar a l'Ajuntament per fi-gurar o per gratar-se la panxa -no vull dirper cobrar perquè crec o vull creure que non'hi ha cap que hi hagi anat per això-. Aixícrec que hagués pogut anar molt millor itots haguéssim estat oposició i govern al mateix temps i d'aquí a quatre anys el poblehagués vist i jutjat la feina de cada un.

Però desgraciadament en el nostre poble pesen més els rancors personals i els persona-lismes que l'interès pel bon funcionamentdel poble.

És una llàstima que els altres grups no ha-gin acceptat comissions, perquè així tot ensho carregam uns quants i crec que no és loconvenient, però qualcú ho ha de fer.

Vull dir també als regidors de l'oposició queno passin pena, que quan aquesta dreta esdesvii, faci una cosa mal feta o vagi con-tra els interessos del poble, amb molt de

.gust seré oposició molt abans que ells, i amés ho diré al poble, perquè ho vaig prometre -crec que som l'únic que ha promès in-formació, i m'agradaria molt que ells tambése'n comprometessen-.

Per acabar, ja que hi som, senyors de l'oposició, m'agradaria molt sebre quan aquest Ajuntament passat ha fet coses d'esquerres ino de dretes, perquè a lo millor és que te-nim conceptes diferents de lo que és una çosa i l'altra.

Res més, consider que el poble no es me-reix les nostres enrabiades. Això no és de-mocràtic.

A disposició de tots

Antoni SansóRegidor del PSM

SOLER - PONT

C. Nou, 35 "3F 56 93 10 Sant Llorenç

Contorcila pagesa FLOR DE CARD -4- (120)

HISTORIES DEL TEMPS DE LA FAM

Després d'aquella guerra que hi hagué a Es-panya que. enfrontà a germans contra ger-mans, tot per culpa de la punyetera violen-cia i dels que sembla que disfruten de prac-ticar-la, conten els vells amb memòria, queno són tots, però són més dels qui vos pen-sau, sí, després, la postguerra fou tant o mésesgarrií adora que la mateixa guerra. La gentja no es moria a les trinxeres, esmicolada,esclafida pel foc i la metralla, però, els ròs_secs, l'angúnia, la mala nutrició, la melanconia dels exilais, que es morien de tristor, comels canaris, (eh, Antoni Machado?), la mancadels més minims servíeis de salut, i quan l'as-sistència social era ben dirigida als qui sa -bien acalar el cap i humiliar-se, deia, ferennéixer malalties noves, desconegudes fins a-leshores.

Comparegué la fam anunciada pels oraclesque deien que quan els homes agafen el fu-sell en lloc de l'arada, recullen sang i odis,mai per m'ai civada.

Comparegué la fam anunciada. Fam de tottipus, però sobretot física. Fam talment. Sense eufemismes.

Després, la segona guerra mundial i el blo-queig internacional contra el general dicta-dor, agreujaren encara més la difícil recuperació.Mallorca, desgraciadament, no va esser unaexcepció. Ho passaren més de metre, els nos_tres pares, els nostres padrins. Més que resa Ciutat. Cartilleta de cupons de racciona-ment per a qualsevol cosa. I a fer coa. Lacoa del pa, la coa d'allò que semblava cafè,la coa del petroli pel fogonet, la coa per alcarbó de la cuina "econòmica", la coa per aisucre; el sucre aquell de remolatxa, roig imantegós, que a ningú agradava, però se l'havien de menjar perquè no n'hi havia d'altre,i ara, vatua el món que en dóna de voltes latruita!, el serveixen com una exquisitesa macrobiòtica als restaurants naturistes..., no etdic!, es feia coa per a tot. No era com ara,ito, que sols feim coa per anar al cinema oper pagar l'impost de circulació!.

Als pobles, qui més qui menys surava a for-ça de dos solcs de cebes, tres de cols, dosde mongeteres, quatre de guixes... Gairebétots tenien hortet propi, o llogat, o a mit-ges, i més o manco tothom podia nodrir laniarada.

Amb qualque salvetat.

Una d'aquestes salvetats és la que motivales presents línies.

A un poble magretxo i petit de la plana mallorquina, els dits temps de la fam, hi viviaun menestral, un fuster de feina grossa, queno en tenia cap d'hortet. El seu únic horteren el banc de fuster i les quatre eines fa-miliars.

Tenia tres fills petits, el major de deversvuit o nou anys, que ja començava a ajudar-li una miqueta.

Poc més, poc menys, es defensaven. Doblers,cap ni un, però, aquí tens el mànec del cà-vec, aquí tens una taleca de ciurons. M'en-teneu?

Succeí que, un dia malhaurat, aquest homehavia anat a triar llenya a l'ullastrar amb elcarretonet, quan, alguna cosa alçurà la so-mera, féu un mal gest, enganxà amb la rodaalguna pedra de la vorera de la camada i,tru-trup, el carro girat i l'amo p'enterra. Esva rompre una cama a dos llocs. El garriguerse n'adonà i el va portar a la vila. I, au,mes_tre, que avui ja heu guanyat el jornal.

Al no poder treballar, les llesques s'aprima-ren encara més a ca'l fuster. De tot d'una,la gent, els veihats, els ajudaven un poquet,qui més qui menys no anava sobrat de res,però mira, una maneta els hi donaren.

Després, quan va passar una mesada, i altra,tira-tira els veins se n'anaren decantant, poquet a poquet. I aquell homonet es va trobaren la positura de prendre una determinació.El va decidir la careta de fam endarreridadels seus infantons. Sí. Aniria a robar. Veiéssi hi aniria!

Fet i dit, agafà el fill major, (nou anys, jaho he dit) enganxaren el carro i prengueren

'cap a la forana. S'aturaren davant un favargran, com de tres o quatre quarterades. Erafinals d'abril i les bajoques de les faveres feien mirera. Es dirigí al seu fi l l i li digué:

-Mira, fill meu, veus, aquesta andana de sissolcs de faveres, són nostres. Jo he fet untracte amb l'amo. Cada vegada que jo t'hienvií, véns aquí i carregues de faves. Però,alerta, sols n'has d'agafar d'aquests sis solcs,que els altres no són nostres. No en tocassiscap' de les altres, eh?

-SÍ, monpare.

I carregaren una senallada de bajoques, que

Flor de Card

no tocaren voreres, a la taula, bollicies, enoli i vinagre. Al dia següent, apa, torna-hi,l'al.lot totsol, que anit hem de fer bajocada.Sí, monpare. I així ho feia, molts de dies ala setmana;

Fins que, un mati', l'amo del sembrat afinàl'al.lot i, encarant-se'l, el va escometre benfort. I l 'infant que no, que anau errat, quevós no deveu ésser l'amo d'això perquè noho sabeu, perquè monpare m'ha dit que aques_ta camada de sis solcs eren nostres i que noprovàs de tocar les altres... I que tac, i quebarrac...

L'amo condescendi'més que comprengué, i ala fi li va deixar carregar les bajoques i a-nar-se'n.

A la nit, l'amo de les f avères, clar, anà aveure el fuster i, una mica bufat i amb pa-raules aiximateix gruixades, el va reprendre.Que, si tant les necessitava, que les hi ha-gués demanades! Que allò d'enviar a robar al'infant era una poquetat que no tenia perdó.En fi', li va amollar tot el que duia engavat-xat.

-Escoltau -li contestà el fuster-, en primerajo no en sé de demanar. Jo estic acostumata guanyar-me el pa amb aquestes mans, no ademanar. En segona, és tradició a Mallorcaque, robar per menjar, no és robar, i aquí,l'amo, feia dos dies que no bufàvem cullera.I en tercera, al meu fill, si' que és veritatque l'he enviat a robar, però estau alerta,que per damunt la desgràcia, per damunt detot, fixau-vos-hi bé, jo no l'he ENSENYAT arobar! Ell estava i està ben convençut queaquelles són les nostres faveres. Compreneu?

Vaja si ho va comprendre, el pagès. Li rega-là aquells sis solcs de faveres. I fins que elfuster es va poder tornar posar en feina, nopassaren pus gana a ca-seva. Molts de diesels arribava un senalló de queviures.

Des d'aquell dia, pagès i menestral, menes-tral i pagès, foren grans amics.

Biel Florit Ferrer

-5- (121)

Bolleti'-revista del Card, Centre Cultural deSant Llorenç des Cardassar.Adreça: Carrer de Sant Llorenç, 36.Juny de 1983. Número 83.Director: Bartomeu Domenge i Amer.Cap de Redacció: Josep Cortès i Servera.Edita: Centre Cultural Card.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra).

COL·LABORADORS

Guillem NadalAntoni SansóBiel FloritGuillem Pont

CDS-PSOEJosep Cortès

Tomeu ServeraMateu GalmésFelip Forteza

Miquel SuredaDomenge-LlodràPere J. Llull

Maria Galmés

Ramon RossellóAntoni MesquidaAndreu AmerQuina-Nicolau

NOTA

PortadaD'esquerres o de dretes 3Contarella pagesa kEls k clotets 6Sant Llorenç, ahir 20Ajuntament 7Crònica informal 8Fora vila 10Espipellades 16Sa des Llaurar 10L'escola 11Ciclisme 12SecretariaCardassar 13L'escola Card 14Batec 15MecanografiaBatec 15Si lleu... 19TresoreriaHistòria 17Objectors 18TresoreriaDistribució

Els articles apareguts en aquesta revista expressen únicament l'opinió dels seus propisautors.

Fontaneria y electricidad

ORDINAS FEBRER

Mayor, 22 - Tel. SóQiooSAN LORENZO

Els quatre clotets FLOR DE CARD -6- (122)

LA RESIDENCIAUna de les coses que més m'agradà del con-junt d'exposicions mitineres fou el conceptede "residència per als vells" que exposà UnióMallorquina per boca del qui avui es batle.

(Abans de continuar recalcaré que'no m'uneixcap tipus de parentiu amb ell i que les rela-cions personals són "d'alçada de celles" quanens topam de front. Aclariment per a aquellsque pertot veuen bubotes).Si no ho vaig entendre malament, pens quedavant el tòpic de residència=pseudohotel, exposà una idea que representa veure-ho "d'unaaltra manera".No es tracta de fer una finca vistosa que implicaria, sempre, treure els vells de ca-sevaper dur-los-hi, sinó de fer que el poble siguila residència dels nostres vells. Que estiguinatesos físicament i psíquicament; que tenguinllocs per veure's còmodament i tranquil·la;que, ja sigui amb familiars o amb professio-nals, cap no es pugui sentir abandonat; quees pensi .en ells, no una vegada a l'any -al'hora de l'ensai'mada de les festes- sinó sempré, i no com a cosa passada sinó com. a co-sa viva, amb rica experiència, i sobretot ambl'indiscutible dret de participar de la vida Ilorencina.I també -però solament "també"- serà neces-sari un lloc amb unes poques habitacions pera aquells que dissortadament no tenen ningúa la seva vora.És, òbviament, una altra manera de veure la"residència" i sa necessitat.Utopia? Potser, però també és ver que mol-tissimes coses que porten el cartell de "utò-pic", amb voluntat, serien realitats.

PARDALADES"Jo, som el més ben plantat de la rodalia. Lameva elegància -sempre seguint els cànonsde la moda, és clar!- és de tots reconeguda iponderada. Perquè jo...""Sense voler f er demagògia diré que si un diapuc arribar a ésser astronauta ningú no esquedarà sense tenir un tros de lluna dins ca-seva, perquè..."Aquests mots, vos semblen pardalades? A misi'. No trobau que ja se'n diven massa? Jotambé.(Potser aquest "clotet" vos pareixi una micaenvitricollat, però estic segur o^ue els quel'havien d'entendre ja l'han entès. Gràcies).

EL PLENARIDesprés d'anys de no anar-hi, vaig voler tor-nar provar -veiam si tornava escalivar o m'agradava- d'anar a un Plenari, sí, a l'extraor-dinari que en feren per al repartiment de Çomissions informatives.La veritat és que no aconsegui' captar duranttot el temps la meva atenció -el que suposaun reconeixement a la devoció dels qui desde fa anys hi van amb assidui'tat-; i per a mésINRI no en vaig treure gaire claricies. Unapotser és que, de moment, hi ha dos grups-poder i oposició, o simples diferències per-sonals?-. I una altra és que diverses insinua-cions deixaren entreveure una enfabioladamar de fons que procuraren tapar.Què, com acabarà? Siau pacients, que eltemps corre.

ALTRES COSESa) No vull que sigui aixi', però ho és.

No som capaç de sentir la mateixa cosa pera totes les persones.Àdhuc abans de conèixer-les, abans d'haverxerrat mai amb ells... em sent més aprop d'unés que de les altres.

b) Les actituds personals són fonamen-tals. A través del filtre de l'actitud, de lapre-disposició jutjam fets, idees, i dissorta-dament també, a vegades, persones.Però les actituds enfront de diverses coses iper algun motiu canvien, i com a conseqüèn-cia a través del filtre passen idees, pensa-ments i accions oposades a les que teníem abans del canvi.

c) No sé quan, potser demà, potser quanla teva experiència sigui més semblant a lameva, potser l'endemà de mai..., però tanmateix un dia haurem de córrer l'aventura ple-gats.

Guillem Pont

JOIERIAFEMENIAS

. LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8* T. 569072

Ajuntament -7- (123

Els regidors del grup CDS-PSOE electes aSant Llorenç als darrers comicis municipals,voldríem sortir al pas .d'una mentida que determinades persones ens carreguen quan afir_men que ens desentenem de les tasques del'Ajuntament.

Teñguin la seguretat, tant el nostre electo-rat com el poble en general, que no volemadoptar una actitud passiva i assistir somno-lents als plens, signar i acceptar el que ensdonin.

Degut a les circumstàncies, aquest grup haquedat relegat a tercer pla, per no dir a cap,ara bé, seguirem treballant, ja que conside-ram que el servei al poble es pot fer milloren una bona oposició que en una mala admi-nistració.

Hem adoptat aquesta postura, no per propigust, sinó perquè les condicions oferides ereninacceptables per a aquest, grup, que, comqualsevol fill de veí, no li agrada menjar-seles baves dels demés.Si el batle reconsidera i estructura la sevaUnia de govern, que a hores d'ara encara noha donat a conèixer, si és que la té, estamdisposats a col·laborar, sempre i quan ho fa-ci a un temps i manera oportuns. De no fer-ho aixi' alabarem les seves actuacions quanles creguem encertades, i rebutjarem les quevagin en contra dels nostres interessos, queno són altres que els del poble sencer.

Sant Llorenç, 28-6-83CDS-PSOE

LJJï-y PSOE

j* \^ ^m^, ^

pollos al ast

Ver*fr Calle Sureda, 1Tel. 570624

Crònica informal FLOR DE CARD -8- (124)

La veritat íes que el primer ple Ideï nou Consistori -ti 10 de juny- va despertar una mica -més d'expectació que l'acostumada. Haviencorregut rumors sobre boicots i estirades entre els mateixos regidors i, vist que aquestasituació municipal no era massa freqüent al'anterior quatrienni, el públic es volia treu-re el gat del sac i sebre de viu en viu de quèanava la cosa. Resultat: dues dotzenes gros-ses d'assistents.

Per ésser la primera vegada -que els déus dela política facin que sempre sigui així- comparegueren tots els regidors. Els del PSOE iels del CDS, mesclais, lògicament, s'asseguéren a l'esquerra del batle, que ve a esser ladreta del públic i sembla que confirmarenla sospita de formar un sol grup municipal.Els altres, PSM i AP, a l'altra banda; els deUM a cap de taula, fent costat al batle. Afegiu-hi un quadre del Rei i un santcrist a laparet, a l'indret del batle, i tendreu l'estampa de la quadrilla que ha de regir -ai, Déu-meuet!- un quern d'anys els nostres destins.

Començaren llegint i aprovant una completaacta del ple anterior, on s'espinzellava puntper punt la sessió de l'elecció del batle.

Seguiren amb el règim de sessions. Desprésd'haver fet modificar la proposta del Sr. Brunet, quedaren que els plens ordinaris serienel primer dilluns de cada mes a les nou i mit^ja, i les permanents cada dijous.

A continuació vengué la proposta del batle-que ja havia estat consensuada d'abans ique duraria de Nadal a Sant Esteva, perquèpoc temps després seria modificada-, per ala configuració de les comissions informati-ves. Vet-la-ací:

* Zona costeraPresident: Miquel Vaquer MelisVocals: Miquel Mascaró Melis

Antoni Sansó ServeraPere Antoni Umbert Sancho

* GovernacióPresident: Bartomeu BrunetVocals: Antoni Sansó Servera

Mateu Puigròs Sureda

* HisendaPresident: Miquel Mascaró MelisVocals: Miquel Vaquer Melis

Bartomeu Mestre Esteva

* Urbanisme, obres, serveis i agriculturaPresident: Antoni Ordinas PascualVocals: Miquel Mascaró Melis

Bartomeu Pont Estelrich

* Cultura i SanitatPresident: Antoni Sansó ServeraVocal d'esports: Antoni Ordinas PascualVocal de festes: Pere Bauzà VaquerVocals: Ignasi Humbert Roig

Pere Umbert Sancho

En el quart punt, en Busco comunicà als as-sistents que el segon batle seria el Sr. Va-quer i el tercer el Sr. Mascaró. Cal fer cons^tar que el nomenament d'en Falera com aprimer tinent de batle ha estat un dels prin-cipals motius per a que el CDS i el PSOE esdecidissin a jugar el paper d'oposició.

Seguidament el batle apuntà que consideravaque l'Ajuntament havia de tenir un portaveu,i proposà que fos n'Antoni Sansó, del PSM.Se'n cuidaria d'informar als llorencins de lesrealitzacions municipals i de primfilar els a-cords presos en els plens als assistents quevolguessin aclarir algun concepte.El regidor Sansó considerà encertada la ideade crear una espècie de relacions públiquesde l 'Ajuntament i afegí que trobava que elpúblic havia de poder dir la seva en els plens.El regidor Mestre, com qui no diu res, mani-festà la seva estranyesa de que un Ajunta-ment clarament de dretes nomenàs portaveua un regidor pressumiblement d'esquerres, alo que el batle respongué que tampoc no comprenia com un grup es podia presentar a leseleccions i llavors no volgués fer feina, ambla qual cosa la balança quedà equilibrada, almanco amb el que fa referència a estranye-ses polítiques.El regidor Sansó, vist que l'havien mesclat al'espolsada dialèctica, aclarí que ell havia proposat al batle que créas una comissió per acada regidor, perquè els darrers quatre anysn'hi havia hagut tres que havien fet feina iels altres se'ls havien passat tocant-se l'apa-rell reproductor. També era del parer de te-nir la gent ben informada, i per això res mi-llor que un informador. Afegí que no haviadit mai que hagués d'ésser ell, ans bé creiaque el càrrec havia de recaure en un que es_tàs a la Comissió Permanent.Arribats a aquest punt i vist que no hi havianingú disposat a cuidar-se dels afers infor-matius, vaig tenir l'impuls d'oferir-me per o-cupar el càrrec, però quan anava a alçar elbraç per fer-ho sebre a l'il·lustríssim, un bonamic que em coneix em va fotre una colza-da i, a cau d'orella, em va dir que no fés collonades, que, encara que no ho semblas, es-tàvem a una casa seriosa.A la fi, com que no en sortia cap, declara-ren el càrrec desert i quedaren que, en haver

PERILL

acabat els plens ordinaris, donarien deu mi-nuts al públic perquè s'esbravàs. Si hi compareixen tants d'assistents com hi solien comparèixer, ja em puc esmolar la gorga! ¿Us ima-ginau deu regidors i un batle escoltant sensemotar les meves argumentacions? Uau!!!

Per acabar, el batle proposà que es nomenàsun regidor per estar en el Consell de Direc-ció de l'Escola, i, vist que era membre de laDirectiva de l'Associació de Pares, oferí'elcàrrec al sr. Mestre, que el rebutjà argumentant que allò li venia de nou i que no n'haviaparlat amb els companys de grup.-Si ho vols demanar an en Tomeu...-, insinuàamb sornegueria el batle, i l 'adjudicà al Sr.Sansó.

Aixecaren la sessió i ens anàrem a retiroamb la lleugera impressió de que hi havia lapossibilitat de que els plens fossin una micamés animats que abans.

Josep Cortès

u& DEMtë/fALWô

* í -' . ^ \

FLOR DE CARD -9- (123)

AL SR. BATLE

Des del coneixament cTun inadequat procedi-ment -que usam per donar-li dimensió públi-ca- i des d'una total irrepresentativitat -so-lament som mitja dotzena grossa de personesles que decidim l'editorial-, volem fer-vos unprec d'acord amb el nostre sentir i pensar mésgeneralitzat,

Nosaldres deim, basta!

Són ja massa les families llorencines que guar_den un agre record de la carretera.

Són ja massa els qui han plorat, els qui hanpatit i encara pateixen el dolor fisic i els innombrables problemes adjunts a un momentcritic, dissortat, que sol acabar amb el renoud'una frenada i amb un cos estès sobre l'as-falt.

Nosaltres pensam que no h i < h a cap frissor-moltes vegades fins i tot frissam per arri-bar a cap banda- que valgui determinats centi'metres de pell llorencina.

Per tot això ens atrevim a demanar-vosblicament:

pu-

Que si hi veniu a bé, faceu les passes perti-nents -sabem que si voleu ho podeu fer- per_què al manco es respectin les limitacions develocitat establertes en el nostre casc urbà.

Som conscients, d'altra banda, que no és a-questa una mesura "popular" car alguns llo-rencins potser serien víctimes de l'ull del radar -ben bé potser seria algun de nosaltres elprimer- però, malgrat tot, ho consideram unbé públic.

Gràcies.

Equip de Redacció

* MATERIAL FOTOGRÀFIC

* ARTICLES DE LABORATORI

>nnnn

L·iGeneral Mola. 11 -E(Baix da'a Coa)

Tel. 554078 MANACOR

Fora vila FLOR DE CARD -10- (126)

En Bartomeu Servera Sureda, l'amo en Tomeu"Pistola", és un homo que va fer devers tren-ta anys de foraviler, dels quinze als quarantacinc -en realitat quan només en tenia mitjadotzena ja guardava porcs, però, segons ell,això no és feina-, i que des de sempre li haagradat fer cançons.

Fa uns mesos n'hi publicàrem una, "Sa cussade Ca'n Duai", i ara en reproduihn una altraque fa més de cinquanta anys que va compondre i que té l'honor de figurar en el "Cançó"ner Popular de Mallorca", del Pare Rafel Gi-nard: Sa d'es llaurar.

Diu aixi':

Per llaurar s'ha de mesterreia, dental i cameta,joc d'creies, destraleta,telera i reteler;manti', espigó, aixanguer,morrals, uieres, coixí,jou, camèlies i colladesi llentures per jonyir;un rastell, escorretjadesi llongues p'es muls regir.

Com que és més que probable que molts, comjo, no tenguin un concepte massa clar d'aques_tes peces i eines de llaurar, hem consultat elDiccionari Català-Valencià-Balear i reprodu-i'm algunes definicions i dibuixos relacionatsamb la cançó.

Morrals.- Corda de les morrales o cabeçada,que serveix per a subjectar i conduir elsanimals de cabestre.

Ulleres.- Conjunt de dues rotlanes d'espart ode palma, que es posa al cap d'una bís-tia de manera que ü tapin els ulls i li evi_tin el mareig quan roda a una sínia, a labatuda, etc.

Rastell.- Paleta de ferro, generalment de for^ma triangular o d'arc de cercle, posada aun extrem de l'agullada i que serveix alllaurador per a netejar la relia de l'arada.

Escorretjades.- Instrument compost d'un gar-rot que a un cap duu una llendera per apegar a les bísties.

Llongues.- Cordes amb què es guiaque llaura o que bat.

l'animal

cameta

dental

camella

coixí .

collades

aixanguer de cuiro (per enganxar l'arada aljou)

Josep Cortès

L'Escola FLOR DE CARD -11- (127)

Durant aquest mes de juny ens hem reunit<Jues vegades: la reunió normal, el dia 9 il'Assemblea General el dia 16, a la qual hiassistiren unes 70 persones. Cada vegadahem tractat més o manco de lo mateix: co-mentaris sobre el curs que ja acaba i sobreel pròxim 1983-84. Els temes tractats foren:

1.- Enviar a la Delegació d'Educació i Ciència un escrit referent a la bona labor delprofessorat.2.- Els alumnes que repetiran curs, ja que sifalta una bona base de principi, és molt di-ficil que puguin seguir i entendre lo que s'explica en els altres cursos següents.3.- Preparació d'aules per als pàrvuls.4.- Els llibres de cara al pròxim curs.5.- Seguir cercant uns solars adequats per aconstruir-hi el nou col·legi.7.- Balanç econòmic, amb un saldo positiud'unes 89.000 ptes.

/

Moltes de gràcies una vegada més a tots elscol·laboradors, desitjant al mateix temps u-nes bones vacances als nins i professors.

Mateu Calmés UmbertSecretari de l'A.P.A.

Cardassar, 17

CA'S SERVERICardassar, 25 * SANT LLORENÇ

Esports FLOR DE CARD -12- (128)

TOTOGRAPIA Ut rtUP &LAU

El diumenge, dia 12 de juny se celebrarenunes carrers de veterans organitzades per laUnió Ciclista Sant Llorenç. Estaven compos^tes de dos sectors: el primer per carreteracap a Artà, Capdepera, Son Servera, SonGarrió i Sant Llorenç; el segon compreniaun circuit pel poble, al qual hi donaren trenta voltes.Es presentaren 20 corredors i es donà la sor_tida a les tres i mitja, amb una bona calor.Cal dir que l'organització va esser bona, itot va anar bé fins a l'hora de repartir elspremis. Aquí hi va haver quens i quenes, unpoc perquè es notà que era la primera car-rera que organitzava la Unió Ciclista SantLlorenç, i l'altre per la poca paciència d'al^guns corredors. A la fi, amb bona voluntat,tot es va resoldre.

Classificacions

1er.- Ferriol2on.- LI. Bover3er.- Jiménez4rt.- S. Bover5è.- Gamundí6è.- Rosselló7è.- Timoner8è.- Abraham

1er. Sector

Ih. 13m. 59s. (B) trofeu" (B) Trofeu

Ih. 15m. 16s. (A) TrofeuIh. 15m. 17s. (A)

(B)(A)

Ih. 16m. 55s. (B)(B)

9è.- Alarcón10.- Gelabert1 lè.- Obrador12è.- Fullana13è.- Pou14è.- Bosch15è.- Ros16è.- Contesti'17è.- Puigròs18è.- Sastre19è.- Lladó

1er.- Ferriol2on.- Fullana3er.- LI. Bover4rt,.- Jiménez5è.- Gelabert6è.- Ros7è.- Abraham8è. S. Bover9è.- Rosselló10.- Alarcón11.- Gamundí12.- Pou13.- Sastre14.- Lladó

Ih. 20m. 30s.i i

Ih. 24m. 18s.M

Ih. 8m. 51s.Ih. lOm. 43s.Ih. lOm. 48 .Ih. lOm. 49s.Ih. 10m. 50s.Ih. lOm. 57s.Ih. l lm. OOs.Ih. l lm. 15s.

n

Ih. l lm. 17s.ii

Ih. 13m. 24s.ii

Ih. 15m. 33s.

(B)(A)(B)(A)(A)

(A)

(B)(B)

2on. Sector

TrofeuTrofeuTrofeu

Classificació General B

1er.- Ferriol; 2on.- Llorenç Bover; 3er.- Ga-mundi'; 4rt.- Abraham; 5è.- Alarcón; 6è.-Sastre; 7è.- Lladó.

Classificació General Absoluta

ler.-2on.-3er.-4rt,-5è.-6è.-7è.-8è.-9è.-10è.-llè.-12è.-13è.-14è.-

FerriolLlorenç BoverJiménezS. BoverRossellóGamundi'FullanaGelabertRosAbrahamAlarcónPouSastreLladó

2h. 22m. 50s.2h. 24m. 47s.2h. 26m. 05s.2h. 26m. 32s.2h. 26m. 32s.2h. 26m. 34s.2h. 27m. 38s.2h. 27m. 45s.2h. 27m. 52s.2h. 27m. 55s.2h. 28m. 12s.2h. 30m. 19s.2h. 37m. 42s.2h. 39m. 51s.

Premi a la desgràcia: Obrador, per haver-seromput ei quadre de la bicicleta.

La Unió Ciclista Sant Llorenç dóna les grà-cies a tots els col·laboradors per ajudar afer possible aquesta carrera.

Felip Forteza

ACRISTALAMIENTODE VIDRIOS Y ESPEJOS

Calle Mayor, 71Teléfono 56 92 11

gruo/

muro

SERVICIO PERMANENTE

Tno. 537092

FLOR DE CARD -13- (129)

El domingo pasado, con la visita de un correosoCampos, el Cardassar despidió el fútbol de compe-tición en la presente temporada. Desde estas lí-neas, más que un boceto de lo que fue el partido,que aunque se ganara por tres cero resultó deslu-cido debido a la floja entrada registrada, quieroresaltar la labor de los jugadores que llamaré fo-ráneos, que partido tras partido han cumplido consu quehacer deportivo, que,en definitiva, ha sidomucho; sé que se merecen mucho más, pero desde es-tas líneas llamo la atención a los competentes.

Con alguno de ellos dialogué al final del partido,y sus palabras serán representativas de todos.

Primero en saludar, Bartolomé Timoner.-Qué tal? ¿Ha sido la última temporada del deporteactivo?-Sí, verdaderament he colgado las botas. Mejor di-cho, las he regalado a otro joven deportista paraque den de sí lo que les queda.Quisiera haberme despedido de la afición de SanLorenzo con un completo partido', y además de ligui^lia. Lo primero,una reciente lesión me lo ha impe-dido; y lo segundo, la máxima aspiración que te-níamos los jugadores, tampoco se ha visto culmina-da debido a unos desgraciados partidos. Cuando an-sias una cosa con demasía, después los nervios tetraicionan. Lástima que para mí ya no habrá otravez, pues mejor será dejarlo paia los noveles.-¿Cómo has visto la afición?-Muy buena, y no me despido con un hasta nunca. Megusta tanto que pienso engrosarla algún domingo.

Juan Riera y Gabriel Abraham, que coordinan en lasideas, también están contentos con el apoyo de laafición y un poco recelosos por no haber jugado esta tan anhelada liguilla.

Cierra la páginajelSuper Pepe,que conlos brebajes de sumochila, ha cuida-do los rasguñosjdelequipo durante trestemporadas.Enhora-buena y hasta quete canses de estasorda labor que nohace cualquiera.

Sirva el mismo sa-ludo de la aficióny mío para los Do-menge, Pedro, Amer,Cánovas y Monroig,con un-hasta siem-pre.

Miguel Sureda

scola Card FLOR DE CARD -If- (130)

Convidat peí. "Sa Rondalla d'es Pla",, de Petra, elgrup "Saçau" 'de Xàtiva (València) va venir, a passarun parell de dies a Mallorca. El motiu de la sevavinguda era realitzar un intercanvi de balls i can-çons populars, i això és el que feren el dia dos aSant Joan i el dia quatre a Petra.Havent-se mirat la possibilitat d'una actuació de 1 'anomenat grup a Sant Llorenç i no haver esta^Dossible,un grup d'amics interessat per aquests tipus d'acti-vitats, ens desplaçàrem a Petra per tenir petits can_vis d'impressions amb ells i per presenciar la sevaactuació. Seguidament intentarem donar-vos testimonide la nostra conversa amb uns quants dels integrantsdel grup "Sarau".

-Com s'anomena el grup?

-Sarau, que a més mos defineix molt bé, perquè nol-tros passam gust ballant, cantant,,, és a dir, fentsarau.

-Quin temps fa que existiu?

fer-Dos anys. Pel setembre en farà tres que vàremsa primera actuació.Aquí hi ha gent d'altres grups. A cada poble hi ha-via es seu grup, però degut a s'informalitat de sagent i sa manca de coherència en la seva manera d'a£tuar de cara al seu grup vàrem decidir trencar elsgrups i fer-ne un amb gent responsable, amb ganes detreballar, investigar dins es folklore, variants d'a^qui i d'allà...

-¿Quin tipus de ballades feis?

-Es una cosa curiosa perquè ses nostres ballades co-mencen a les dotze de la nit i duren fins les sis dela matinada.La nostra comarca és l'a més rica en folklore de totel país. Hi ha molta varietat de balls, molt bonicsi molt rics en passades.La "Dansà" és la mare de tots els balls,d'ella s'hanformat tots els balls. Els balls "de saló" (de com-tes) es compten per punts, cada passada té uns punts.La "Dansà" és un poc més informal, més popular i laballen al carrer; s'hi afegeixen els que també lasaben. Ja es coneixia devers el segle XIII. La comar_ca que no la té, ja no té la quantitat de passades.Pots estar ballant dues hores o tota la nit.

-Quina funció té sa dona dins es ball?

-A la "dansà" en concret, solia treure el cap de dan_sa a totes les xiques a ballar una passada amb ell isolia estar esperant l'altre ballador per a seguirballant.

-Comanda es ball?

-No. Això no ha existit mai. A més dels balls de salóestructurats, a la "dansà", més informal, es fa permutu acord.

-La "dansà" és lo que més balla esballs són més d'agrupacions, ja esdalla per ballar-la i tot està mésés molt més lliure, si no vols ferseig pla i no perds el ritme. Potstu vulguis, el que més t'agradi.

poble; els altresnecessita una ron_midat. La "dansà"un pas, fas pas-ballar el pas que

-Parlau-mos un poc del vestit i de les joies que duis

-El vestit de fallera, així que el vegeu, descartau-lo! Això és un invent dels fallers perquè creuen fermés bonic. Són una sèrie d'aberracions, tant el defaller com el de fallera, que es qui no ho sap, bé,però es qui ho sap, és per posar-se a plorar. Perexemple, la pinta, diuen que com més alta és la pin-ta, més bonic, i no en portaven! Les pintes són bai-xes i tallades, no en punta.Després es gravats que" tenen les pintes no són gra-vats de "miquelets" ni grans monuments, solen ser demotius florals.El tipus de teixit, allí creuen que com més daurat oplatejat és, més bonic és, i això en aquella èpocano es portava. Eren de seda natural, brocats.... peròaixò d'or... ni els reis el portaven! I després, vanmolt curtes, les falleres van molt curtes, tampoc noporten les caigudes de tela necessàries per a la fajda. S'ho han agafat al seu estil.De les joies que porten no sé com ho direm, noltrosen deim una "goleta". ÉS una joia penjant, en una llisteta i fa un llacet. Clar, les falleres s'ho van ar-reglar de manera que la joia l'han oblidada i s'hihan fet un no-sé-que amb un llaç que els pega—!Les manteletes eren de tela, batista i. brodades d'ora mà, però la gent normal no les tenia. Ara ho car-reguen d'or, com més car, més bonic ! Mentre si un ves-tit que duu una reina és .bonic perquè va carregatperò perquè és una reina; a una persona normal i co£rent no la vagis a carregar perquè no té sentit.Després hi ha l'agulla de pit, les arracades -moltestenien forma de xangullo de raïm-, les pintes i pin-guetes d'or o de metall...

-¿Voltros duis joies originals, antigues o de bisu-tería?

-Duim bisutería, perquè és un compromís. Alguna enté de ses seves padrines, però a lo millor se t'obHda, o cau...

-I els vestits?

-Tampoc. Els han fet amb unai-mostra antiga. Allí, t£les exactament com es feien, no n'hi ha, bé, hi haseda natural, però costa moltíssims diners, perquèés molta tela la que es necessita amb un vestit. Pe-rò procurem buscar dibuixos i teles parescudes.

-Es sa primera vegada que veniu a Mallorca?

-Sí, i el que més ens ha cridat l'atenciól'acolliment de la gent.

ha estat

-Segueixen vives ses ballades a València? -Havíeu fet altres intercanvis?

Batec FLOR DE CARD -15- (131)

-No, és el primer. Havíem fet "aplecs" amb altresgrups de València, passar.un dia, fet alguna confe-rència, dinat junts i actuat... però tanta convivèn-cia amb la gent, no.

-Existeixen grups que vagin sense vestit folklòric?

-No. No n'existeixen. Lo que molts de grups tenen ésescola de dansar, que hi ha gent que li agrada ba-llar el nostre ball. Fan un curset i quan hi ha unaballada al seu poble surten a ballar,

-On anau a ballar?

-Noltros lo que tenim molt clar és que hem de ballara les festes dels pobles, si mos criden, clar. Alshotels de turistes no hi hem anat mai ni tampoc hivolem anar a donar això que diuen una "pinzellada va_lenciana". Nosaltres en eixe pla no hi volem anar.Volem una cultura arrelada al poble, no una culturaamb quatre barraques, l'arròs, el Miquelet i les ta-ronges; i la gent coneix València per això i per lesFalles, i tot en castellà, saps! A això el franquis-me ho ha fomentat molt, perquè li interessava que ca_da país, o cada comarca, o cada regió, com volgueudir-li, tinguera quatre tòpics per a mantindré unpoquet... i que no aprofundís més perquè no interes-sava. La manera de tenir la gent un poc allunyada ésamb la ignorància.

-Grup o escola?

-Vam començar com a grup i també per ensenyar lagent, però resulta que allí el sentit nacionalistaestà molt perdut, i gent que tinga ganes d'ensenyar-se no n'hi ha. El que en té ganes perquè li agrada,disfruta ballant, vinguent a un grup. Però pel gustde dir: vaig a sebre quatre passades del meu ball ésmolt poc.

-Si voleu dir res més...

-Sí. El que passa darrerament en els grups de Valèn-cia és que no queda massa on investigar, i algunsgrups, no molts, tenen un espectacle amb certa es-tructura. En aquests espectacles hi ha una trama ambescenificació, per mostrar el vocabulari, manera dedivertir-se, vestits, etc.Allà, a Xàtiva, la capital de la comarca, era l'únicpoble on s'havia conservat la "dansà". Romanços allíse'n conserven molts, molts, però en castellà. Quejo sàpiga sols se'n conserven dos en Valencià.

Joana Domenge i Jeroni Llodrà

MES DE MAIG

P'es maig cireres;d'estiu xigales.

Maig ventós i Juny calentfan bon vi i bon forment.

3.- Mi'ting d'Aliança Popular a la Sala Rigai.

5.- Míting a la Rectoria del Partit Socialis-ta de Mallorca.

6.- Festival de música a la Sala Rigai, orga-nitzat per l'Associació de Pares d'Alumnes.

7.- Dia de reflexió.

8.- Eleccions municipals i autonòmiques,quecoincideixen amb la festa de Son Garrió.

21.- Curset de Ceràmica a la Biblioteca Municipal, organitzat per la Caixa de Pensions.

Matrimoni: Enrique Palomo Pérez i Isa-bel Pascual Sancho.

22.- Ball de bot a la Plaça de l'Ajuntament,organitzat per l'Escola Card.

En Toni Cuc, regidor del PSM, explicaa la Rectoria el sentit del seu vot en l'eleeció de bâtie.

23.- Sessió de constitució de la nova Corpo-ració Municipal. En Tomeu Brunet és elegitbâtie de Sant Llorenç.

28.- Dins el programa de diades culturals dela Caixa, a l'Església canta la coral S'Auzi-nar de Capdepera.

Matrimoni: Sebastià Rigo Vaquer i Mar_garida Estelrich Ferrer.

Maria Calmés i P. 3. Llull

plancha y pintura

talleres

SON TORRENS

T 537307 MURO

Espipclladcs FLOR DE CARD -16- (132)

/ S'oposició, CDS-PSOE, fent honor an es seu nom, s'oposa a que s'ins-tai.lin uns locutoris telefònics en es Parc de la Mar perquè, diu, sónantiestètics i espenyen sa panoràmica.Estic d'acord amb ells. Lo que me sap greu és que es gust per s'entornpaisatgístic els arribas quatre anys tard i no fos obstacle per a que,quan estaven en es poder, donassin es vist i plau an aquell turmassotde ciment que s'alça damunt ses penyes, entre Sa Coma i S'Illot.Se veu que es punts de vista canvien segons s'estigui davant o darrera.

Es propietaris de s'Hotel Bahia del Este han tancat un boci' de terrade devers cent cinquanta metres quadrats ran d'es Parc de la Mar.Ells diven que és seu, però s'Ajuntament passat va signar un orde d'es_bucament, que no va fer executar, creient, supòs, que es terrenys per-tanyien an es poble.Com que tot això deu constar en es plans de s'urbanització i en es Registre de Propietat, som d'es parer que s'aclaresqui aviat sa seva titularitat i cadascú tengui lo seu.

TAXIÍJ

,'SQLA-B,'

%^¿¿

BAHIft t£l_ E5TE.

Com que pareix ésser que es regidor Bauza no estava gaire satisfetamb una simple vicepresidència -sa de Festes-, es batle, amb s'esperitde generositat i concòrdia que el caracteritza, li va cedir ses presidencies de Governació i Sanitat.Aixi' que a partir d'ara se'n cuidará d'es cementeris, d'ets administra-tius, de ses festes, de sa depuradora, d'es femeters, de ses aigos canalizades de tôt es terme, d'es municipals, de ses condicions higièniquesd'ets establiments públics, d'es jardiners i de que ningú pixi p'es capsde cantons.Vet-aqui' un "Superregidor"!

No hi ha dubte, Flor de Card segueix essent sa millor revista des poble. Digau-me, sinó, quina altra revista llorencina hi ha que augmeñti sa tirada més d'un 16% i que en dos dies no n'hi quedi cap.Si teniu un compromis molt fort, ja ho heu de sebre, regalau unasubscripció a Flor de Card i quedareu com uns senyors (Si és que esqui fa festa no hi està subscrit, que a l'instant• només quedaran unapartida de politics sense estar-hi).

(Publicitat)

¿y Es mes passat es Consell va concedir una subvenció d'un milió de pessetes a sa Premsa Forana, que es va distribuir seguint uns criteris deperiodicitat. A Flor de Card, per ésser mensual, n'hi tocaren 25.000.Valguin aquestes retxes com a agrai'ment a Maximilià Morales, impul-sor de s'ajut, per haver pensat en sa premsa d'es pobles a s'hora derepartir.

Entre Son Servera, Cala Bona i es boci' serverí de Cala Millor hi haquatre sales d'exposicions; si no vaig errat, en tot es terme de SantLlorenç no n'hi ha cap.Crec que no seria gens desencertat que es nostro Ajuntament començàs a plantejar-se sa possibilitat de crear una vertadera Casa de CuT_tura, amb sales de conferències, d'exposicions i de qualsevol altra"manifestació cu-ltural.

Seguint es costum d'ets altres anys es mes que ve no sortirà sa revista, així que ses noticies d'es juliol i de s'agost no les llegireu fins ã"començaments de setembre.No crec que es batle hi tengui res que dir...

Josep Cortès

História FLOR DE CARD -17- (133)

NOTES HISTORIQUES DEL TEMPSQUARESMAL

Convé tenir présent que durant l'època medieval, els jueus varen gaudir de la protecció re-ial. És per això que, quasi bé cada any, a ni-vell illenc el governador, i a nivell local elsbaties de les viles, rebien orde de protegir elsjueus, especialment durant la Setmana Santa,contra els insults i befes dels cristians. A Fe-lanitx tenim el cas succeí't l'any 1359 en quèel batle rebé orde de fer fer crida pública a-nunciant a tothom de qualsevol grau, condicióo estament que no gosàs injuriar de paraula ode fet els jueus de la vila, especialment du-rant la setmana santa, en la qual "algunes vegades es moven follament (els cristians) adamnificar aquells" (els jueus).

Des de la Cúria eclesiàstica, anualment, s'in-sistia als rectors de les esglésies recordantl'obligació que tenien els fidels de confessar icombregar una volta a l'any, especialment eltemps quaresmal. Concretament, l'any 1471sortiren del Bisbat tres edictes: un recordantl'obligació de confessar i combregar,altre prohibint els abusos d'aquells qui mengen carn,ous, brossât i formatges durant la Quaresma,amb gran escàndol per al proïsme; altre prohi_bint les "representacions" que es fan en les es^glésies i monestirs els dies de dijous i diven-dres sant.

Els jurats de Felanitx, com a protectors del'església, solien pagar els predicadors que havien sermonat durant la Quaresma, i a més solien fer-li algun present: ous i formatge, etc.L'any 1476 el clavari o depositar i dels dinerspúblics donava 6 lliures a fra Guillem Case-lles, dominic, fill de la vila, per caritat dels

sermons fets la passada Quaresma.- El 1504,fra Joan Blasco, de l'orde dels predicadors, reclamava als jurats la caritat que li devienpelssermons quaresmals.

També ha quedat noticia d'alguna pelegrinacióa Terra Santa: el mes de febrer de 1362 elrei Pere escrivia al governador de Mallorcamanant fos nomenat un substitut deBerenguerde Tornamira, capità de la vila d'Alcúdia, elqual havia fet vot de visitar el sepulcre deNostre Senyor Salvador, i per tant volia pele-grinar a Terra Santa.

Perquè vegem com eren les penitències públi-ques d'aquell temps, acabaré les presents no-tes històriques contant un fet ocorregut a mit^jan segle XIV. Hi hagué a Mallorca un clergueque degut a la seva vida poc exemplar i fins itot criminosa, fou condemnat a mort pel go-vernador, determinació que ocasionà al gover^nador una amenaça d'excomunió, i a més lesautoritats eclesiàstiques pretenien que fes a-questa penitència: despullat, nuu, només ambbragues, havia de visitar totes les esglésies deCiutat. Això arribà a orelles del rei Pere elCerimoniós i, en un to molt aspre, va escriu-re a certa dignitat eclesiàstica dient que anas_sin a la cort romana a demanaral cardenal penitencier una altra pena més suau, ja que,d'al^tra manera, si no afluixaven, sabrien ell qui era perquè no consentiria que un oficial reialhagués de passar per aquesta humiliació i ver_gonya tan grossa.

Ramon Rosselló

LA EQUITATIVA

fundación rosillo

Cardassar, 17PUESTA A PUNTO

DIAGNOSIS - ELECTRICIDAD - AUTO - RADIO

Objectors FLOR DE CARD -18- (134)

L'OBJECCIÓ DE CONCIENCIA EN LALEGISLACIÓ EUROPEA

2. BENEFICIARIS

AUSTRIABELGICADINAMARCAFRANÇAITALIASUÈCIASUÏSSA

El dret a l'objecció de con-ciencia pot ésser exercitatper qualsevol persona sotmesa a obligacions militars,sempre que presenti la sevademanda abans d'incorporar-se a files.

LUXEMBURG El dret a l'objecció de con-ciencia pot ésser exercitat

per qualsevol persona sotmesa a obligacionsmilitars, sense especificar l'època en la qualpot ésser reconegut aquest dret.

HOLANDA El dret a l'objecció de con-R. F. A. ciència pot ésser exercitat

per qualsevol ciutadà cridata complir el servei militar, i s'entén per tal atota persona que pertenesqui a l'Exèrcit, tantsi es troba en actiu com si ha passat a la re-serva. S'inclou també als voluntaris com pos-sibles objectors, així com als militars de car-rera. No existeix termini per a la presentacióde la demanda.

NORUEGA El dret a l'objecció de con-ciencia pot ésser exercitat

per qualsevol persona que estigui sotmesa aobligacions militars, estant en la seva mà re-clamar aquest dret, tant abans com després dela seva incorporació a files.

3. MOTIUS RECONEGUTS.

CONSELL D'EUROPA R. 337/1967.

Les persones obligades al servei militar que,per motius de conciencia, per raó d'una con-vicció profunda d'ordre religiós, ètic, moral,humanitari, filosòfic, o d'un altre tipus de lamateixa naturalesa...

ÀUSTRIA

Conviccions religioses profundes o raons basades en la conciencia. (Llei de 7 de setembrede 1955)

BÈLGICA

Motius d'ordre religiós, filosòfic imoral. (Lleide 3 de juny de 1964)

DINAMARCA

Incompatibilitat amb la conciencia de l'objec-tor, i s'accepten les motivacions polítiques.(Llei de 10 de juny de 1976)

FRANÇA

Motivacions religioses i filosòfiques, quedantexcloses, si bé no explícitament, les qüestionspolítiques.

R. F. A.

Motivacions religioses, ètiques i polítiques.

ITALIÀ

Motivacions religioses, filosòfiques i morals.

HOLANDA

Motivacions religioses i ètiques.

LUXEMBURG

Motivacions per raons de conciencia.

NORUEGA

Motivacions religioses, ètiques i polítiques.

SUÈCIA

Motivacions religioses i ètiques.

Antoni Mesquida

III III II IICLINICA VETERINARIA

(ï. 554265 J

II II

Hernán Cortés. 3MANACOR

HORARIOS M. M. J. V. 6 a 8 tardeCONSULTA S. 11 -30 a 1-30

INI

Burgués, s/n.°(detrás parque municipal)

Tel. 58 1579FELANITX

HORARIOS L. M. M. J. 6 a 8 tardeCONSULTA D. 11 a 1

lili 111 11 M

Si lleu FLOR DE CARD -19- (135)

1 23 4 56 7 MOTS CREUATS

HORITZONTALS.- 1.- Calamitats/ 2,- Lleuger, veloç. Extremitat. 3.- Irònic. 4.-Jersei. 5.- Adinerat, opulent. 6.- Símbol del nitrogen. Casa de caritat. 7'.- Lievant. Preposició. 8.- Article. Taca groguenca o bruna que surt a la pell.9.-Florheràldica. Tassó. 10.- Dit del qui la gana té apoderat.

VERTICALS.- 1.- Muntanya de l'illa de Mallorca. 2.- Atzavara. Agutzil. 3.- Pers£na instruïda en literatura. Article familiar femení. 4.- Gingivitis. La lletrasetze de l'alfabet. Consonant. 5.- Consonant. Repetició d'una malaltia, recaigu-da. 6.- Entre els àrabs, governador d'una província, cap d'una tribu. Delegat,e-missari. 1.- Saca, bossa. Vocal. Andreu , compositor peruà.

BROU DE LLETRES FUGA DE VOCALS

S_S F_G_S _ S_S _M_RS,S S PR M R S S'N S S M LL RS.

PROBLEMA

Unjbargol necessita una hora i mitja per recórrerun circuit en sentit horari, però quan fa aquestmateix camí en sentit contrari només necessita 90minuts.A què es deu aauesta diferència?

uos sajauiTid sas

•s^nuTUj

06 anb TeR6-T s§> er^TUjT Bjoi) eun

ÍBTOuaiajTpdeo BU TU) ON

•SIOIITIU sas'SJOUJB sas T sanÔTj sas

SltfOOA 30 tfOHJ

S}Bß aj}BnQ

\/W3iaOHd

l tf N tf O tf

s t f A s i ntf D I d tf l

S 3 a i S 3

1 I S tf N

3 D i a t fy 3 i 3 n s

a i a i i tf stf w n i o tfs 3 a n n tf w

siwraao SÍOH

a 3 gr o a Ao Bv aN tf

tf 3

n w3 io n tf aA D3 tf na o s

tfmtfNIA3QN3

i a 3 N 3 a o n i3 b 0 W 3 a 3 d

• 3 S

a tf aa N s 3

0 1 tf a10 w T

O N N t f

3 i a s w a t f 3W 0 3

r a-ï

r 3 tf J i w

S3ai3ii so noae

um*!#V)Ä

SA GRUTA

BANQUETES * BODAS * COMUNIONES * BAUTIZOS

Cra. Porto Cristo - Cala Millor T 570193 presupuestos sin compromiso

Sant Llorenç, FLOR DE CARD -20- (136)

-Que hi ha res de nou per la vila?

-No, tot segueix igual.

Quantes vegades s'havia repetit aquest dià-leg? Però per molt que es digui i es repetei-xi no deixa d'ésser una fal·làcia. Res no ro-man igual; si miràssim amb microscopi cadapaïm d'aquesta gent i d'aquesta terra lloren-cina que tots deim que estimam,veuríem unamutació constant. O si voleu un altre carni'mirau detingudament aquests testimonis fotogràfics del Sant Llorenç d'ahir. Ni el costum,ni el vestit, ni el viure, ni els afanys, ni...són la mateixa cosa d'antany.

És lògic, vivim en progrés. Potser és l'acuditmés avinent. Però observant detingudamentens adonarem que inherent a la coca dolçadel "progrés" hi ha la degradació, la pèrdua,moltes vegades irreversible, de racons, tradi-cions, arrels... que són i fan poble, comunitat.D'altra banda no hem d'oblidar que l'espai ffsic és condicionat però també condiciona l'element biològic, i el llorenci'-humà no se n'es_capa de la interrelació.

Per tot això i mirant un fu tur que començaa fer feredat, potser els ajuntament hauriend'establir una comissió ecològica que agpmbolas el "fet de l'ésser" vilatà, de la mateixamanera que hi ha la Comissió de Cultura ola d'Hisenda.

Tot això i encara més he pensat amb la fotografia a dos pams del nas. Res ja no quedadel "caminet del Cós", possiblement bajejataixi' perquè hi solien fer les corregudes (Mn.Calmés assenyala a "Flor de Card": "Era sor_tit a les corregudes i havia guanyat els dospollastres..., havia fet present d'un pollastrea sa enamorada en el cós mateix").

Un caminoi que, per la netedat del pis, esveu transitat. Potser per la gent que anava ovenia cansada i xalesta de la feina. Potserels diumenges era lloc de passeig dels estolsde bergantells/es que, estrets per una vegetació agraïda, entre bromes confessaven el seuintim desig d'encetar el joc de l'amor, real oplatònic.

I al fons un centre "vital", el Pou Vell, el llocon les dones rentaven i xerraven, i on els homes, a l'horabaixa, s'hi aturaven i 'xerravenmentre abeuraven la bfstia, on n'Angelina ien Belluguins centraven el seu festeig. Totun món del Sant Llorenç d'ahir.

Avui, ni donya Bàrbara, ni el Carni' d'es Cós,ni el Pou Vell, ni... són la mateixa cosa. Ah!el progrés! Aiximateix m'agradaria que la çolla de majestuosos plàtans em contassin la seva llarga experiència; potser m'aclarissin sides d'una òptica existencialment humana,amb les successives mutacions, la comunitatllorencina avança o retrocedeix.

(Fotografia propietat de D^. Bàrbara Ferrer)

Guillem Pont

BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO

BANESTOLa mayor empresa bancària de Españaa su Servicio.