/ROT LLORERÇ DE/ CflRDfl//RR

Associació P. ForanaPrincesa, 2407240 Sant Joan

X c-.i. C

'ÁJ •ÇÍPE1993 * N° 192

Editorial pàg2(46) %pContribucions

A un dels plens matinals del mes de març el nostreConsistori va acordar cedir per cinc anys la recaptacióde les contribucions municipals a la Comunitat Autòno-ma, abandonant d'aquesta manera en mans alienes unservei que, si la memòria no ens traiciona, havia contro-lat des de sempre. És una decisió que respectam però queno creim encertada, ja que som del parer que l'economiadel poble, tan mancada de recursos, en sortirà perjudica-da considerablement.

Si hem interpretat bé els informes, la Comunitat Au-tònoma percebrà per aquest servei un 3% sobre la recap-tació voluntària, percentatge que s'incrementarà en unpunt quan es tracti de l'executiva. Si tenim en compte quea partir de l'any que ve, amb la revisió del catastre, larecaptació voluntària podria arribar als 500 milions depessetes, tendrem que per aquest concepte haurem de pa-gar uns 15 milions cada any de comissió, i una bona par-tida més per l'executiva i les contribucions especials.

Apart d'aquesta oferta, en cas que l'Ajuntament haguésoptat per cuidar-se 'n ell mateix, en tenia tres més: una del'anterior recaptador -que s'oferia per un percentatge si-milar a l'esmentat abans-, una de la Caixa de Pensionsi una altra de Sa Nostra, entitats que s'haguessin cuidatde la recaptació voluntària sense cobrar res. En aquestcas l'Ajuntament hauria hagut de contractar una per sonaper cobrar la recaptació executiva. És evident que ambtres o quatre milions anuals s'hauria pogut pagar bé unfuncionari que fés aquesta feina.

¿Per què, per tant, s'ha optat per gastar més de vintmilions cada any, quan amb tres o quatre n'haguessinsortit? No ho sabem. És ver que un Hörend tendría mésescrúpols que un extern a l'hora d'exigir un cobrament ales males, i també que els polítics encarregats potser nos'atrevirien a ordenar un embargament de béns en casque fos necessari, però el que es perdria per aquest cos-tat no creim que arribas a la diferència anual de milionsque hi ha entre les dues opcions.

I a més, si volem dignificar la figura del funcionari nopodem pressuposar que faria les coses malament si li en-carregassin aquesta tasca, i tampoc no ens poden acusarde xovinistes si pensam que un empleat de I'Ajuntamentde Sant Llorenç compliria tan bé com un altre de la Co-munitat Autònoma.

Amb aquesta decisió s'han llevat un maldecap de da-munt, però han perjudicat les arques municipals, i elstemps no estan per rovissos d'aquesta envergadura.

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç des Cardas-sar (Mallorca).Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Galmés * Telèfon: 569509Març de 1993Número 192Edita: Associació Cultural Flor de CardC.I.F.: G07608185Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Dipòsit legal: 765-1973Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Maria GalmésGuillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

Col·laboren

Joana SolerJosep Cortès

Guillem PontSol, i de dolJaume BassaIgnasi Umbert

Maria Bel SanchoJaume GalmésEduard PeralesMagdalena UmbertRamon RossellóXesc UmbertJosep CerdàMaria Galmés

Antoni AulíAntoni SansóBel Nicolau

Llorencins amb casc PortadaEspipellades 3El parlamentari Sansó 10Crònica informal 14Tal dia com avui 21Cardassar 24Gent de la nostra gent 4Batec 6Son Garrió 9I.T.B.Quintet BrassAssociació juvenil 15Poesia 16FilatèliaLa darrera rondalla 18Història 19El temps 20La punyetera drogaSi lleu...Demografia 22ComptabilitatBàsquetFems 23Distribució

Espipellades pàg 3 (47)

Tenen tota sa raó del món es qui diven que rectificar és de savis, i ja sabem que esqui afica sa banya, si no dóna una passa enrera no serà capaç de desficar-la.Però si començam a rectificar cada dos per tres, en lloc de savis mos diran que loque som és uns irreflexius i uns espontáneos, i que més valdria que qualque pic mosho pensàssim un poc millor abans d'actuar.I és que es del PP-UM ja se comencen a passar: primer votaren que ses aigües s'ha-vien de donar a una empresa privada i més tard firmaren un manifest perquè se mu-nicipalitzàs es servei; en es mateix ple se negaren a que s'Ajuntament subvencionasuna part d'es cost de s'aigua neta i després remugaven perquè la trobaven cara; undilluns votaren en contra de sa renovació d'un compte de crèdit i es dijous vinentvotaren a favor.Pensau-vos-ho bé, parlau-ne, sospesau pros i contres, consultau lo que faci falta,jutjau, discutiu... però aclariu-vos, tios!

Està ben vist que sempre plou quan no hi ha escola.¿Vos imaginau si en Toni Cuc arriba a tenir immunitat parlamentària -com té ara-quan s'Ajuntament volia urbanitzar sa Punta de n'Amer, o quan concediren sa platjade sa Coma an en Moll, o quan va passar lo de Democoma, o...? N'hagués pogutfer caure de trons, llamps, pestes i renecs sense por que el tancassin a sa presó.De totes maneres, pareix que darrerament s'ha espavilat i ha tornat començar a do-nar branca an es contraris, que és lo que millor sap fer. No hi temps que no torn.

Tant m'és si deis que es pacte de s'oposició ha durat de Nadal a Sant Esteva comsi comentau que ha tengut una arencada de cavall i una arribada d'ase, perquè deses dues maneres sa raó vos vessarà per damunt es cap.D'es quatre punts d'es manifest només se n'ha complit un -tocau fusta, que ets al-tres també s'haurien de complir- i ja ho han enviat tot an orris: a sa recaptació d'esretorial, a sa recollida d'es fems i a s'endeutament d'es poble cadascú ha pres p'esseu vent i es pacte ha acabat com sa processó de Maria.Per cert, qui o què punyetes devia ser aquesta Maria que sempre acabava tan ma-lament com ses processons?

Es grip i es tords solen comparèixer en s'hivern, ses alèrgies a sa primavera, sesinsolacions, sa salmonel.losi i ses cigales en s'estiu, es constipats a sa tardor..., ésa dir, cada cosa a son temps, així com Déu mana.Es nostro balle, però, se veu que deu tenir un cicle diferent d'ets altres llorencins,perquè ses malalties li sobrevenen en dilluns, a hores de ple, sobretot si és un pocpolèmic. No em digueu que no sigui curiós que es diumenges se trobi tan bé quepugui anar an es futbol, maldament bufi xelistre, i en canvi l'endemà s'hagi decolgar amb ses gallines.Ara que segons com se miri també n'hi ha molts -i jo es primer!- que es dilluns noaniríem a fer feina si poguéssim dependir. Llàstima que no tots siguem baties!

Aiximateix hi ha trenques d'una persona a una altra.El Rei Pare va renunciar al trone d'Espanya per afavorir sa concòrdia entre es quehaguessin estat es seus súbdits; en canvi sa majoria d'es regidors de Sant Llorençs'hi afilarien amb ses ungles si qualcú els volgués fer aixecar d'una trista cadira debova. Llastimós, no?

Potser que sa paret de sa placeta d'es morers faci més planta que sa d'es solar desa presa, que se veu bé que es paredadors ja n'han après, però m'hi posaria mes-sions que no hi trobareu ni sa meitat de caragols.

Josep Cortès

Gent de la nostra gent Pàg 4 (48)

¥

Antoni Genovart Espinosa

Moltes vegades m'he demanat què .„„,,,.,,,,,,.és l'art.

Tal vegada perquè em ressona a-quell concepte antic que assenyalaque l'art és tot allò que, realitzat perl'home, és capaç d'arribar al món ín-tim dels sentiments aliens. Que és ca-paç de suggerir re-creacions o emo-cions a les persones allunyades, al-manco relativament, de la mà o de lapell -no del cervell- de l'autor.

I la pregunta s'esdevé perquè nogaire vegades hi ha sintonia entre elconcepte que tene interioritzat i totallò que la societat actual es cuidad'oferir o vendre sota l'etiqueta o amanera d'obra d'art.

Potser és un problema de sensibili-tat. Potser tene call al sentiment, o talvegada, és un problema educacional.Certament, almanco que recordi, l'es-cola que vaig sofrir tenia ben pocacura del món dels sentiments com delmón de I1 art.

Però també hi cap la possibilitatque els mecanismes, subtils i alhoraperfectes, de la societat actual enscondicionin el concepte de l'art pertal de posar l'etiqueta artística a allòque interessa vendre en comptes deposar-la a l'obra capaç d'arribar almón individual de les emocions.

Certament existeix aquesta lluita in-terna. I és un problema personal a re-soldre... el que sí tene com a cert,des de l'esglaó de l'escepticisme, ésque hi ha molts de paràmetres mani-puladors que intervenen en els con-ceptes. I que l'art no és precisamentun dels conceptes més alliberats.

I tot considerant la subjectivitatpersonal i la receptabilitat diferent acada moment

Tot això surt a rotlo perquè l'altredia de pagès vaig tenir una sensacióque feia molts d'anys no havia tingut.

Escoltant una peça de música emvaig distreure en adonar-me que lapell del braç s'amuntagava a l'entorndels pèls, formant-se allò que anome-nam pell de gallina. Feia molts anys,-potser hauria de recórrer al recital deRaimon a l'antic quarter de Manacor-que no tenia una sensació semblant enescoltar la melodia d'una cançó.

Uns moments abans, n'Antonim'havia convidat a passar al seu es-tudi per mostrar-me la tècnica decomposició amb l'ordinador, '...mi-ra, et dóna les mateixes possibilitats

que si escriguessis un texte, tries uninstrument, graves la melodia, el rit-me, llavors un altre... i així. Si volspots copiar, repetir, borrar... les ma-teixes possibilitats que un processadorde textes..."

Com a cloenda de l'explicació emva posar algunes composicions expe-rimentals i després "Aina" i "Llúcia".La resultant de la mescla d'emoció isorpresa fou la pell de gallina.

Quina armonia!, quina dolçor!

Pressumptament hi ha un torrentd'amor i de pau interior. Altrament la

Gent de la nostra gent Pàg 5 (49) Íf

suavitat esdevindria força i estrèpit.Coneixent una mica n'Antoni res noresulta estrany, la seva timidesa, laseva tendresa es transforma en unalògica concatenació de notes. És unapart d'ell mateix i del seu entornfamiliar el que surt per l'altaveuarribant al tímpan i al cervell.

N'Antoni Genovart i Espinosa Can-dil va néixer a Artà - "... Candil ve deSa Colònia i sembla que els càndilsde Sa Colònia provenien de Sant Llo-renç... ", la seva afició per la músicai el solfeig, de banda una certa tradi-ció familiar, s'esdevé de quan anavaa escola a Ca's Frares d'Artà. Co-mençà amb la guiterra i la trompetaper passar, després, a sonar el piano.

Com molts altres joves d'aquesta

terra començà a treballar a l'hostele-ria, i seria a l'Eurotel de la Costadels Pins on coneixeria una llorencinade forta personalitat -n'Aina MariaLlodrà Mónita- de la qual en quedariaprendai (o a l'inversa que mai no sesap). Fa cinc o sis anys que ferenl'esclafit muntant el niu a la vila, a lapart alta del carrer del Nord.

N'Antoni i la seva flauta foren unaincorporació ben aprofitada a la ban-da local de musica en un moment demaduració i expansió.

La peça "Llúcia" representa una fi-ta en el món artístic i cultural de lavila en ésser, almanco que sàpiga, laprimera peça de música oferta al pú-blic llorencí composada per un lloren

ci d'adopció -això sí, nascut a Artà-

De l'estrena de la peça, solamentconeixia determinats i generosos co-mentaris, i m'imagin la sensació i laíntima satisfacció que van experimen-tar tant ell com els seus.

Ara conec una mica el seu treball il'eina. No és difícil imaginar les ho-res, I'entrega, el plaer i la generositatque s'amaga rera cada compàs.

Aiximateix és fàcilment deduïble elsentiment que hi ha rera els títols deles seves peces.

I escoltant les seves obres hom sen'adona de l'ésser i la personalitat den'Antoni.

Texte: Guillem PontDibuix: Josep Cortès

• • x

AMB LA MATEIXA FREQÜÈNCIA!A Meno/ca i a les Pitiüses

Les entitats sotasignants instam el Govern Central a respectar les mateixes freqüències que des de fa anys permetenla recepció de les televisions autonòmiques de Catalunya i de València a Menorca, Eivissa i Formentera, on gaudeixende gran acceptació. Aquests canals són una eina d'acostament i coneixement mutu amb aquells dos països, amb elsquals compartim història, llengua i cultura, i moltes altres característiques com a països mediterranis. Qualsevol altra"solució imposada" causaria greus perjuicis i seria vista com un menyspreu a la iniciativa social i als drets delsciutadans.

Oferim el nostre màxim suport a aquesta justa reclamació del menorquins, eivissencs i formenterers, amb els qualscompartim en aquests moments històrics un projecte nacional comú de recuperació de l'autogovern, iniciat a partir del'aprovació de l'Estatut d'Autonomia vigent. Ens comprometem a promoure una relació fluïda a tots nivells (econòno-mic, social, lúdic, informatiu, cultural...) entre les nostres illes i demanam a les institucions que estimulin iafavoresquin aquesta col·laboració.

Reclamam, finalment que urgentíssimament es trobi una via per a un model propi de RTV autonòmica balear, peçaessencial de la construcció del nostre país; que es garantesqui la recepció del senyal audiovisual en condicions òptimesde les ràdios i televisions en català, i sobretot del Canal 9, i que es legalitzin formalment les freqüències empradesper a aquesta recepció, cosa que ja passa d'hora; que es doni tot el suport necessari a les emissores de ràdio i TVd'àmbit local i comarcal, que jugaran un paper importantíssim en la vertebrado social, cultural i nacional del nostrepoble. A la consecució d'aquests objectius dedicarem els nostres millors esforços.

T VVOLTOR .in̂ iini.-ij·.nn.M».

1 Batec Pag 6 (50)1-

tf

Radar

La policia municipal de Sant Llo-renç va muntar, la setmana passada,el famós radar, amb el qual van aug-mentar considerablement les arquesmunicipals. No se sap si aquest apa-rell tan sofisticat ha servit per a quèla gent no corri tant o per poder "ferduros". El que és cert és que hi vahaver bastanta de gent .sancionada.

Aquest aparell» el cost del qualrondeja els 13 milions de pessetes, nol'ha comprat l'Ajuntament, ni tampocla policia local, ha estat cedit per unatemporada pel Govern Autònom deles Ules Balears.

Ja ho sabeu, quan observeu un ZXblanc a la vorera de la carretera, apoc a poc i bona lletra.

Toponímiaf

Aquest títol va ésser el de la darre-ra conferència dels col·laboradors enel llibre del centenari de Sant Llo-renç. Les persones encarregades dedur-la a terme foren Raquel Rodrí-guez i Miquel Grimait. La conferèn-cia fou prou interessant per poder co-nèixer el nostre entorn. Una feinamolt laboriosa i acurada, amb unsmapes i altres elements, perquè nosal-tres poguem entendre millor la situa-ció de les nostres camades, camins,puigs, partions, quarterades, lloga-rets, torrents... Gràcies per la feina iper apropar-nos al gran desconeixe-ment que tenim de la nostra terra.

Exposicions

A partir de dia 20 de març, a unade les sales d'exposicions de Bier(Suïssa) i també a París, es podrancontemplar les darreres creacionsd'en Joan Ramis, al qual desitjam totl'èxit que es mereix en aquestes ciu-tats on l'art ocupa un lloc destacat.En Joan de tant en tant ve a Mallorcaper dur a terme aquestes obres, quemés tard seran exposades a les salesde París i Suïssa. Sort i èxits.

Pacte UIM-UM

La presidenta d'Unió Mallorquinai fins fa pocs mesos Consellera deCultura, Educació i Esports del Go-vern Balear, Maria Antònia Munar,el dia 19 de març va informar alsmitjans de comunicació del pacte au-

tonòmic d'Unió Mallorquina i la UnióIndependent de Mallorca. Ara bé,aquest pacte no sabem com repercuti-rà al consistori llorencí, ja que l'UIMestà al govern i l'UM a l'oposició,esperarem a veure què passa.

Bótete

El passat dia 13/va concloure el IVTorneo Boteta del bar V.B. Els gua-nyadors foren una parella de dones,na Margalida Vaquer (qui ja havia es-tat campiona a una edició anterior) ina Margalida Bauzà, qui guanyarennou de les onze partides que van ha-ver de disputar. Els segons classifi-cats foren A. Servera i J. Soler, quetambé tengueren una gran destacadaactuació. Els qui no pareixia que ten-guessin la sort de cara foren els gua-nyadors de l'anterior edició, en J. So-ler i en Xamena.

El darrer dia tot va acabar ambI1 entrega de trofeus, premis per totsels concursants i un sopar de pinyolvermell.

Enhorabona a tothom, i fins l'anyque ve.

Diputat

Dimarts dia 16 de març, 16.30 pm,Parlament Illes Balears, Antoni Sansópromet el càrrec com a Diputat del

Batec pàg 7 (51)• íf

Parlament.Antoni serà el substitut de Sebastià

Serra, i es farà càrrec de les àreesd'Acció Social i Turisme. La comis-sió que es va desplaçar fins a Ciutatper presenciar aquest acte no va ésserpoca (una vintena de persones), i que-dà boca-badada quan va veure el fun-cionament; la veritat és que semblavauna tertúlia de casino: polítics quellegien una revista de barques, un al-tre que parlava de la vedella que esrifa el diumenge, uns que sortien foraper fumar-se'n un, etc. etc. S'ha dedir que ens explicaren que la cosa nos'anima fins entrada de fosca, ja queal principi és quan fan les preguntesi la cosa és un poc avorrida.

La veritat és que val la pena anar-hi just per fer una visita cultural aaquest Parlament tan hermós. Creimque els polítics s'haurien d'espirrarper posar-se a l'altura de les instal·la-cions.

Creim que tots els llorencins po-dem estar orgullosos de tenir el pri-mer diputat democràtic llorencí. En-horabona Toni, i endavant, però nooblidis Sant Llorenç.

Exposició del GOB

¿**—«w

'** - .«**De dia 1 al dia 8 de març, i dins

els actes organitzats per l'Àrea Socio-educativa Cultural de l'Ajuntament deSant Llorenç, tingué lloc a Ca sesMonges una exposició titulada "PERUNA MALLORCA DIGNA".

Aquesta exposició itinerant, que ja

es va poder veure fa un parell d'anysals pobles veïns, és organitzada pelGOB, amb materials fotogràfics, car-tells, etc. recollits a tots els indrets del'illa.

Es pogueren veure fotografies de laTrapa, Es Trenc, Cabrera, Sa Drago-nera, Sa Punta de n'Amer, i un llargetc. de llocs pels quals el grup ecolo-gista ha hagut de lluitar molt i fermolta de feina.

També es mostraren uns altres llocson, per causa del turisme i principal-ment pel poc coneixement de l'ésserhumà, han sofert un fort canvi que hacontribuït a què el troç de planeta queens ha tocat guardar no sigui unexemple clar del que aquest grup eco-logista voldria: abocadors de fems in-controlats, graveres il·legals, etc.

Lleure a lloure

El passat dissabte dia 13 es va reu-nir la nova associació juvenil en as-semblea general extraordinària perconstiuir l'ssociació. Es van debatrepunt per punt els estatuts proposatsper l'Àrea Socio-Educativa, i un copfetes les corresponents modificacionses va aprovar per unanimitat. Despréses va passar a la votació dels dife-rents òrgans de govern interns, quevaren ser els següents: com a presi-dent de l'associació, l'il·lustríssimPep Galmés; com a vice-presidentmonsenyor Joan Fullana; com a se-cretària miss Antònia Veny; com atresorer S.S. Pere Santandreu; com apresidenta de cultura Sor Anònia Joa-na Santandreu; com a president defestes el nanet Rafel Umbert i final-ment com a president de medi am-bient i temps lliure el Mr. RafelFebrer.

L'Associació Juvenil, que adopta elnom de LLeure a Lloure, està a l'a-bast de tots els joves, principalmentllorencins, que s'hauran d'inscriureper pertànyer-hi. Per tenir una ideadels possibles interessats, es va feruna pre-inscripció, a la qual s'hi a-puntaren més de cent joves.

Punta de n'Amer

Com una de les activitats desenvo-lupades dins el programa d'educacióambiental que du endavant l'Àrea So-cio-Educativa i Cultural, i organitzadaconjuntament amb la incipient Asso-ciació de Joves Lleure a lloure, el dia9 de març es va fer una neteja a SaPunta de N'Amer.

Primer de tot i per ser diumenge dematí, s'ha de dir que compareguerenpoques persones (poc més d'una vin-tena), sobretot pocs joves, cosa queen certa mesura és lamentable; els quihi anàrem ens ho passàrem d'allò mi-llor.

Per altra banda, cal esmentar queSa Punta es mantenia actualment bas-tant neta, gràcies a la feina que l'amonn Sebastià hi fa. Només estava brutaper dins les mates i davora els pinsdels domingueros.

Una proposta que des d'aquí feimés que s'instai.lin papereres al llargdels diferents camins que creuen SaPunta (per cert n'hi ha moltes d'apar-cades dins la cotxeria de l'Ajunta-ment).

Tampoc no estaria gens malmanetque l'Ajuntament i/o el Govern Ba-lear -que mostren tant d'interès perella a l'hora de promocionar turística-ment la nostra costa- fessin algunacosa positiva per Sa Punta.

Què? Nosaltres no ho sabem mas-sa, què es podria fer i com, ja que ésuna qüestió d'altres esferes. Però bensegur que hi ha alguna cosa per fer.

Sheffield

Els primers tres mesos de l'any larevista Flor de Card ha comptat ambun corresponsal a Sheffield (Anglater-ra), es tracta del nostre estimat amic

Batec Pag 8 (52) tfPere J. Santandreu. Fins ara no ensha arribat cap crònica, però sabemque ens arribarà el fruit tard o d'horad'aquest tres mesos de corresponsalía.

S'ha de dir que tan sols les revistesd'alt prestigi tenen corresponsals apaïsos estrangers. Però tot s'acaba,dia 22 de març arribà en Pere i segu-rament tendra coses per contar-nosdurant un parell de mesos. Benvingut,Pere.

Ses Sitges

ÜQ^V^VQOI

El passat diumenge dia 14 de març,el diari El dia del Mundo va dedicarles seves pàgines centrals a la Granja-escola de Ses Sitges, que com tots to-caríem saber està situada a Sant Llo-renç i la duen dues persones ambgran carisma, en Guillem Pont i naCatalina Pons.

Des d'aquestes reixes volem donarl'enhorabona als propietaris de SesSitges per la seva feina, -tantes vega-des tan poc reconeguda-, dins el mónde l'educació ambiental i del Heure.

Gràcies per tot. Segurament mai usho agrairem així com cal.

Plens

Aquest mes els llorencins no enspodem queixar, hi ha hagut dos plensextraordinaris i un ordinari, amb unspunts a l'ordre del dia de molt d'in-terès per a tots els llorencins. Elstemes centrals foren les aigües, elsfems i la recaptació municipal. Al ple

de dilluns dia 15 de març, el batle deSant Llorenç, Sr. Miquel Vaquer, nova poder assistir al Ple, amb un ordredel dia molt important, però sí que eldia anterior va poder presenciar, alcamp de futbol Es Maleter el partit defutbol. Es veu que li va millor l'aireque fa pel futbol, que la calefacció dela sala de plens. És una llàstima queaquests plens es facin a les dotze delmigdia, ja que és una hora que lagent no hi pot assistir amb facilitat.El dia 18 es va celebrar el ple ordina-ri, creim més que fou per complirl'expedient que no pas pels punts del'ordre del dia.

Música i ball

Dia 14 de març, a la delegació dela Conselleria de Cultura del GovernBalear a Manacor, es va fer la pre-sentació de la Federació de grups demúsica i ball popular. En aquesta pre-sentació hi estaven convidats tots elsgrups i escoles de la comarca de lle-vant, i encara que no hi varen assistirtots hi va haver una gran participació.Després de la presentació dels objec-tius de la federació, així com tambéla de la junta directiva, es va obrir ungran debat que durà prop d'una hora,llavors va acabar amb un buffet, i se-guírem xerrant i bevent fins que và-rem tenir alè.

Teatre

La nit just abans dels boscos és eltítol de la primera peça teatral deBernard-Marie Koltès (1948-1989).És una obra que es va poder veure alteatre Malie de Barcelona del 25 defebrer al 13 de març. Aquesta peçateatral ha estat dirigida per RafelDuran. La interpretació de l'únicpersonatge fou per en Mingo Ràfols,que fou l'encarregat d'actuar durantpoc més d'una hora per un públic queomplia la sala.

La traducció al català d'aquest text,

original del francès, la va fer SergiBelbel (també director i escriptor deteatre).

A tots ells la nostra enhorabona.Sabem que les crítiques teatrals hanestat boníssimes, i a veure si prest lapodem veure a algun dels teatres deMallorca.

Aigües brutes

El dia 18 de març de l'any del Se-nyor de mil nou-cents noranta-trespassarà a la història llorencina com eldia que el nostre Ajuntament va donarel sus per enxufar les aigües brutes ala xarxa general del clavegueram.

A dir ver, ja n'hi havia una bonapartida que feian estona que tenienconnectat, alguns sense condemnar elclot negre, però la data història ofi-cial és la que hem esmentat abans.Preniu nota.

Alpara

El dia 21 de març l'APA va orga-nitzar una excursió al puig d'Alparaque comptà amb l'assistència d'unaseixantena de persones, algunes de lasquals partiren en cotxe fins al peu dela muntanya i d'altres amb bicicletades de Sant Llorenç.

Gruo Sói, i de dol

1 Son Garrió pàg 9 (53) *f

ConfirmacióDesprés de més de sis mesos de

preparació, un grup de 62 joves deSon Carrió, reberen el sacrament dela confirmació. Aquest période detemps és poc, ja que per quasibé totesles parròquies la preparació dura dosanys. A Son Carrió s'ha volgut feraquest curset experimental de sismesos.

Les persones encarregades d ' impar-tir aquests cursets foren en Pep i enToni (dos seminaristes, que estan aju-dant a les parròquies de Sant Llorençi Son Garrió, respectivament) i donRafel, el rector titular de l'església deSon Carrió.

El 20 de març va arribar el dia enquè aquests seixanta-dos joves reafir-maren les promeses del baptisme,com a cristians de l'església catòlica,i el bisbe de Mallorca Teodor Úbeda,els va fer les preguntes de reafirma-ció.

Però, a més a més, la celebraciód'aquell dissabte comptava amb altresaspectes d'interès i a la vegada espe-cials de l'església de Son Carrió: lavisita pastoral del Sr. Bisbe, que està

fent a altres parròquies d'aquests in-drets. El cap i pastor de la diòcesi deMallorca, presidí la celebració.

I també la inaguració oficial de lesobres de reforma i millorament ques'han duit a terme en aquest templede Son Carrió. Aquestes obres hanconsistit en un nou enllumenat i unequip de megafonia, que realça lamajestuositat del temple, remodelaciódel presbiteri, amb un altar nou i fi-nalment amb la instal·lació d'un noubaptisteri a la capella de la Verge delCarme.

Aquestes reformes han estat possi-bles gràcies a les col·laboracions detots els carrioners, tant amb aporta-cions econòmiques, com materials.

La missa, preparada pels joves i elrector, fou molt participativa, ambalegres càntics, ofrenes i altres actesque amenitzaren molt la celebració.

Després de quasi dues hores de du-rada, tots els confirmants, varen con-vidar els assistents a un buffet a laplaça de l'església, que acabà ambmúsica i sarau.

Jaume Bassa

El parlamentari Sansó pàg 10 (54)

Com és sabut, a darreries de febrerel diputat del PSM Sebastià Sena vapresentar la dimissió dels seus càr-recs a les institucions autonòmiques,per tal com li era impossible cuidar-se 'n també de les seves tasques a l 'A-juntament de Ciutat i a la Universitätde les Illes Balears. El següent de lallista era en Joan Mayol, membredestacat del GOB i encarregat de ladirecció de l'Albufera d'Alcúdia, quija havia ocupat un càrrec al Parla-ment durant l'anterior legislatura ique en aquests moments no es va veu-re amb coratge de deixar les sevesobligacions dins l'esmentat espai na-tural i va renunciar a ocupar l'escó.Tocava el torn, per tant, a n 'AntoniSansó, qui va acceptar la tasca i eldia 16 del mes passat prometé el càr-rec al Parlament de les Illes Balears.Per ésser el primer Hörend que acce-deix a les institucions autonòmiqueshem considerat oportú fer-li aquestaentrevista.

De quan ençà t'interesses per sapolítica?

Crec que devia tenir 18 o 19 any siCom va ésser que t'hi aficares?En aquell temps jo vivia a Cala Ra-

jada, i allà tant es sindicats com esPartit Comunista tenien molta força.Estaven tan ben organitzats que a seseleccions del 79 varen treure dos re-gidors. Una persona jove, com jo,que s'interessava per sa política d'es-querres no tenia gaire per triar i vaigingressar dins es PCE. Si hi haguéshagut altres partits ben organitzats alo millor hauria tengut més alternati-ves, però no n'hi havia d'altre.

Quin temps hi estares?Devers tres o quatre anys. Me va

anar molt bé perquè aleshores es par-tit volia formar gent nova i organitza-va cursets i seminaris a Madrid, en esquals diversa gent de prestigi t'ense-nyava coses sobre economia, política,marxisme, institucions... Jo vaig serun d'es primers mallorquins que hi vaanar, i també d'es darrers, perquè notengueren gaire continuïtat. Duraven15 dies i vivíem allà mateix. Recordque un d'es qui mos donaven es cur-set era en Ramón Tamames. Crec queme varen ser profitoses perquè m'en-senyaren un poc sa teòrica de sa po-lítica.

Com és que passares al PSM?Perquè també era un partit d'esque-

rres i, més que res, perquè era d'a-quí. En aquell temps el PCE estavaallunyat d'es nostros problemes i totse decidia des de Madrid, ja que duiauna política general, més centralitza-da; en canvi el PSM se preocupavade ses coses de Mallorca i havia dei-xat un poc aquelles coses d'es prole-tariat i tot allò. Va ser quan el PCEtengué aquella forta disputa sobres'autonomia d'es partit, i molta gentcom en Tamames, en Lerchundi,n'Ignasi Ribas... se'n va anar, i jotambé ho vaig fer. He de reconèixerque aiximateix hi va influir sa proxi-

mitat de ses eleccions municipals i saforça que anava agafant el PSM. Mosreunírem una gent d'es poble interes-sada per sa política i trobàrem que eslloc on estaríem millor era dins espartit nacionalista, i a mi me posarendavant.

En aquests moments, com et defi-niries políticament? Que donariesmés força a sa "S" de socialista o asa "M" de Mallorca?

Crec que en aquests moments do-naria més força a sa paraula Mallor-ca. S'esquerrà ha evolucionat i esseus plantejaments també. Ja no ésaquella lluita de classes d'abans, i araha agafat importància es nacionalismei s'ecologia, sense deixar de bandas'aspecte social. El PSM, sense aban-donar mai es postulats socials, had'evolucionar més cap a un partit na-cionalista preocupat per sa defensa desa terra. Avui un nacionalisme única-ment preocupat per sa cultura i quedeixàs de banda sa terra no sintonitza-ria amb sos problemes reals de Ma-llorca i políticament no aniria enlloc.Lo primer és es territori, que és loque més està en perill.

Avui ha evolucionat tant sa paraulaesquerra que s'hauria de redefinir.Per a mi una persona d'esquerres es-taria dins es moviment verd, paci-fista... Es caire social en aquests

El parlamentari Sansó pàg U (55) ¥moments més que res és es cavall debatalla d'es sindicats. El món ha can-viat, fins i tot es països de l'Est, i nopodem seguir amb plantejaments de facinquanta anys. El PS M, segons esdarrer Congrés, segueix essent d'es-querres però cerca una apertura cap aaltres sectors nacionalistes i ecolo-gistes.

Què penses d'es Països Catalans?Que són una idea cultural, però po-

líticament trobaríem molts de proble-mes. A ses Illes anam molt enrera enrelació a Catalunya i no podem plan-tejar lo mateix que ells, ja que nohem arribat ni molt manco an es seusostre. Primer hem de mallorquinitzarMallorca, i després podrem parlard'una unió política més ampla, queindubtablement passa p'es Països Ca-talans. Avui per avui, però, encara ésuna utopia.

A llarg termini, entra dins esvostros objectius sa paraula inde-pendència?

Sí, però tenim clar que només seràpossible quan es poble la demani.Noltros, ideològicament, podem serindependentistes, però avui es nostro

discurs no ho pot ésser, perquè es po-ble encara no ho és. Primer sa gentha de tenir clara sa diferència entreestat, nació i país, i ha de voler s'in-dependència, però ara per ara no éses cas.

Bé, una vegada repassada ràpida-ment sa teva evolució i assentats esteus principis passem a parlar d'esnou càrrec. No et fa por substituiren Sebastià Serra?

És una bona papereta, perquè subs-tituiré un d'es grans polítics que hadonat Mallorca en aquests darrersanys. En Sebastià és una persona ho-nesta, treballadora, valuosa... i aixòpesa molt. M'hagués agradat més nohaver-lo de substituir, però ha deciditanar-se'n de ses institucions autonò-miques i hem d'assumir lo que mostoca. Però no deixa de ser una bonapapereta.

Quina serà sa teva tasca?El PSM té cinc diputats, i per això

és sa tercera força política de Mallor-ca. Tant en es Parlament com en esConsell duré ses àrees de Turisme iAcció Social,'i com que estam a s'o-posició sa meva feina serà controlar-ies. Dins es Consell també estaré a sacomissió de Cultura.

Quan t'incorpores?En es Consell Insular probablement

serà en es ple d'es primer dilluns d'a-bril, i en es Parlament dimarts queve, dia 16 de març.

Et deus sentir orgullós de ser esprimer parlamentari llorencí... Per-què membres de sa Diputació Pro-vincial ja ho varen ésser en TomàsRosselló i en Miquel Vaquer, peròd'es Parlament Autonòmic demo-cràtic ets es primer.

De moment s'orgull és que et topenp'es carrer i et donen s'enhorabona,però no és tant com diuen. És evidentque es tracta d'un càrrec important,no hi ha dubte, però avui es políticstenim una mala imatge.

Per a tu serà una experiènciacompletament diferent, perquè Finsara només has estat dins un orga-nisme de gestió, i ara estàs també

dins es grup que fa ses lleis.Sí. Està clar que com a experiència

crec que val la pena per qualsevolpolític, però un ha de conèixer sesseves limitacions i sebre fins on potarribar. Es fet que hagi ocupat unescó en es Parlament és un honor quecobreix perfectament ses meves ambi-cions polítiques. Ara lo únic que mequedaria seria ser es batle d'es meupoble.

Potser convendría esperar s'altratemporada...

Sí, ara no és es moment.Podràs donar abast, entre es Par-

lament, es Consell, s'Ajuntament,es partit i sa feina?

Es temps mos ho dirà. De fet, sesdimissions del PSM que hi ha haguten es Parlament han estat per mor desa feina. Ho podré dur? S'ha de dirque de moment vénen uns mesos flui-xos, perquè a s'estiu no hi ha ses-sions parlamentàries, i me vendràmolt bé per començar a adaptar-me.

Deixaràs es bar?De moment n'estam parlant, per-

El parlamentari Sansó pàg 12 (56) %fquè així com a Palma no hi hauràgaire feina, en es bar és quan mésn'hi ha. Però és una situació que en-cara no està resolta i n'hem de parlaramb s'empresa i amb so partit.

On viuràs?Supòs que hauré de viure a Palma

i en es poble. Entre setmana no podrévenir perquè en es Parlament hi hatres dies molt forts, i d'es divendresan es dilluns podré anar per s'Ajunta-ment de Sant Llorenç.

I parlant de s'Ajuntament, comquedarà el PSM dins la Sala?

No crec que hi hagi massa proble-mes. Seria diferent si estàs dins esgovern, però estant a s'oposició teneuna labor més de control que de ges-tió i no m'exigeix una dedicació gaireexclussiva...

...exceptuant aquests darrersdies...

Sí, però hem d'entendre que aixòse normalitzarà. S'oposició pinta pocdins s'Ajuntament, podria pintar siaquesta unió continuas, però si un vap'es seu compte, amb assistir an esplens i a ses comissions ja ha com-plit. Si fos un membre d'es governseria difícil, però des de s'oposició nohi toca haver massa problemes.

Descarta això que has dit una fu-tura entrada a s'equip de govern?

Jo crec que en aquests moments noestam per entrar dins es govern. Avuises postures ja estan definides i ésdifícil que hi prenguem part. Tenenaltres camins més lògics per aconse-guir una majoria.

I així com vos heu posat d'acordamb lo de ses aigües i heu aconse-guit una millora important per sesbutxaques d'es llorencins, ¿creusque també vos hi podeu posar amblo de sa recollida d'es fems, sa re-captació de contribucions, es pres-supost d'enguany i ses Normes Sub-sidiàries, que s'han de discutiraquests dies?

Si t'he de ser sincer he de dir queno. Lo de s'aigua va ser una cosa queva agafar de sorpresa es polítics des'oposició i quan mos ne temérem và-

rem haver de fer costat a lo que espoble volia, però aquest movimentpopular no crec que se doni en es ca-sos que has anomenat. Pens que cadapartit pendra p'es seu camí i optaràper lo que trobi o per lo que li reco-manin des de dalt. Lo de s'aigua haestat molt positiu, i si s'equip degovern no troba una majoria mos po-dríem tornar juntar per altres temes,però no d'una manera estable i conti-nuada. P'entura ses Normes podriensortir dins un temps raonablementcurt, perquè a s'aprovació inicial no-més el PSOE va votar en contra, peròlo d'es pressupost crec que encaraestà molt verd, perquè a ses diferentsreunions que hem tengut no hi ha ha-gut manera de posar-mos d'acord.

¿Te pareix que arribarem a veu-re mai que es pressupost s'aproviabans de començar s'any, que és loque toca?

Ho veig difícil, perquè això demajories absolutes en es nostro poblepareix que és una utopia, i com quecadascú pren p'es seu vent és moltmal de fer posar-se d'acord.

I ja per acabar, funciona el PSMa Sant Llorenç?

Sí, però com a grup minoritari.Crec que mos hem d'obrir i arribar asectors més amplis de sa societat llo-rencina; aquest ha de ser es nostroobjectiu. Jo som optimista i crec que

ho podem aconseguir.Amb sa feina que t'espera, ¿fas

comptes seguir dirigint es partit otraspassaràs aquesta tasca a una al-tra persona d'es poble?

Sa situació actual pot donar moltesvoltes. Es fet que per primera vegadaSant Llorenç tengui un parlamentari i,per tant, un cert protagonisme a Pal-ma pot fer que el PSM aculli gentmés diversa. Si no és així no tendravida, perquè es partit no se pot limi-tar a n'Antoni Sansó, ha de ser qual-que cosa més, i es fets actuals podendonar peu a que una altra gent cone-gui, a través nostro, un poc més sapolítica autonòmica de ses institu-cions. Ara tenen un informador a mà,i això pot ajudar a que alguna gents'atraqui més an es carro d'es nacio-nalisme.

Facem vots perquè els desitjós d'enToni es compleixen i el nacionalismeaconsegueixi més partidaris, tant dinsel seu partit com dins altres que tam-bé defensin la terra, la llengua i lacultura entesa en el sentit més ampli.Per part meva només em resta donarl'enhorabona a n'Antoni Sansó perhaver abastat la representació d'unapart del nostre país. Que l'experi-ència li resulti favorable tant a ellcom, per extensió, a la resta dels llo-rencins.

Josep Cortès

MALLORCASOLIDARIA

H r

Capat 0,7%

Turisme pàg 13 (57) ÇI.T.B

A principis de març, per motiusprofessionals, vaig assistir a la FiraInternacional de Turisme de Berlín(I.T.B.), la qual, des deja fa bastansanys, és com una mena de termòme-tre del que serà la temporada turísticaa la mediterrània en general i a Ma-llorca en particular.

Aquest any, a diferència de l'ante-rior, no hi ha hagut gens d'eufòria,els percentatges que els gran tour-operators ens han donat no han sigutmassa optimistes, encara que a Ma-llorca no es pot dir que fossin do-lents, ja que pareix que es mantindranles mateixes xifres que l'any anterior,la qual cosa, malgrat no fossin gensbones, ens pot servir de consol, i méssi pensam que a l'illa d'Eivissa hi haunes previsions a la baixa de més del25%, cosa queja fa un parell d'anysque està passant i li serà mol difíciltornar recuperar el prestigi dels anysseixanta i setanta. Haver-se dormit enels llores li ha suposat la pèrduad'una clientel.la queja no es confor-ma amb els porros i les extravagàn-cies del moment. L'abandó en quès'havia enfonsat l'illa l'obligarà a unesforç molt gros i que es torbarà bas-tant de temps en aconseguir.

Tot lo que he comentat referent aEivissa ens hauria de servir d'exem-ple per no caure en els mateixos er-rors. Quan un país o un poble viu de-dicat al turisme ha de tenir clar quinés el seu paper i ha d'actuar en con-seqüència, talment una casa que espe-ra visites, que procuren tenir-ho tot apunt de revista, no sia cosa que lla-

vors xerrin no massa bé del que hanvist. La neteja dels carrers, l'enllu-menat, jardins amb una certa imagi-nació, una senyalització correcta iclara, sense discs per terra, i tambéuna cosa que molt sovint s'oblida: lesentrades als nostres nuclis turístics.Pensem que és la primera imatge querep el visitant, i l'acompanyarà durantles seves vacances; veure munts d'es-combraries, ferros vells o plàstics abalquena no és gens agradable, la rà-pida solució de tots aquests problemesés molt important, per tal que el nos-tre visitant no es cansi de veure unafarola tombada en terra o un disc decirculació mig tort per un cop dequalque cotxe, o les tapes dels conne-xions de les faroles, perilloses sempreen aquest estat, tot això si no es dónauna solució ràpida crea aquesta imat-ge d'abandó que després és tan malad'esvair, tal com li ha passat a Eivis-sa, que ni tan sols amb el pla d'embe-lliment ho ha aconseguit superar.

Aquesta és una de les lectures quees poden fer de les converses amb elstour-operatorsalemanys,independent-ment del percentatge de gent que ensportaran, i que a Mallorca, si es com-pleixen les previsions pot ésser igualque el passat any o amb un petit aug-ment sobre l'ú o el dos per cent.

Crec que els poders públics han defer aquest petit esforç perquè la imat-ge exterior sia tal com els nostres vi-sitants l'han imaginada, sense brutorper les vores dels carrers, principal-ment a l'entrada dels nuclis urbans iturístics. Si ho fan així possiblementevitarem trobar-nos amb previsions a

la baixa de més del 25%, com a Ei-vissa. Naturalment unes façanes netesde brutor i fils d'electricitat, i amb uncert gust per l'estètica també ajuda-rien ben molt, i en aquest sentit crecque l'Ajuntament faria una bona feinasi redactava una ordenança que regu-las aquest tipus d'actuacions.

Quintet BrassEl passat dia 13 de març vaig tenir

ocasió d'escoltar per segona vegadaaquest grup, i si a la primera ja emva cridar l'atenció per la seva prepa-ració, aquesta segona em confirmà laseva vàlua.

El concert va tenir lloc a l'hotelBahia del Este i el saló estava ple degom en gom. Certament el pogramaho mereixia: obres de Händel o Bizet,tradicionals americanes o japoneses,passant per l'Hava Nagila, Israeli,totes i cada una perfectament inter-pretades per aquest jove quintet nas-cut de la nostra banda, que demostraque l'esforç i l'estudi no han estat de-,bades. Així ho va entendre el nom-brós públic que els va escoltar, core-jant amb els músics temes com A-manzing Grace o l'Al.leluya del Mes-sies, de Händel. La forta ovació finalva donar pas a la demanda d'otra,otra!, i que el grup, de molt bongust, va interpretar.

Certament va ésser una nit de bonamúsica que va deixar una mica degust a poc, però ja ho sabem, lo bove en rac c ions petites.

Ignasi Umbert i Roig

CIAL

C PI. C3

-INSTAL·LACIONS SANITÀRIES-

C/. NOU, 37 - Tel. 83 82 99 SANT LLORENÇ

Crònica informal pàg 14 (58) %f

Un dia tendré un disgust. Els ente-sos recomanen que quan vegis un po-licia que s'atraca el més prudent ésacopar-li cap a la banda contrària, nofos cosa que la seva intenció siguicercar-te les pessigolles, i supòs queamb els policies municipals deuenservir les mateixes recomanacions.Idò bé, estic tan avesat a que elsservidors de l'orde públic local com-pareguin per canestra a anunciar-meplens, sobretot durant aquest darrermes de març, que un dia vendranamb instruccions estrictes sobre lameva detenció, els obriré la portaconfiat i serà la meva perdició. I ésque als nostres regidors tant els ésrepicar com tocar de mort, entès enel sentit de què a vegades s'han pas-sat mesos sense convocar plens ordi-naris i d'altres, en canvi, com en elcas que ens ocupa, n'han fet tres oquatre en vuit dies.

-I anares a tots?-Pensa-t'ho! No vaig anar a cap.

Per paga aquests reputes només elsfan els vespres quan no hi ha res im-portant que tractar, però quan s'ensu-men que hi pot haver trull no dubtenen convocar-los a hores de feina, a fique la gent no compareixi per la Sala.Imagina't que en els del matí tracta-ren de lo de les aigües, la recaptacióde contribucions i la recollida delsfems, i a l'ordinari del vespre hi bar-rinaren la discussió sobre el nom del'escola de Son Garrió, no em diguisque no sigui collout!

-Que li posaren Mateu Puigròsl-No ho sé, perquè no hi vaig voler

anar, de ràbia que em feren.-Idò de què fas comptes escriure a

la crònica si no vares anar a cap ple?

-És que hi vaig enviar un espia iem va gravar tot lo que digueren so-bre les aigües i el clavegueram.

-Punyetero! Venga, conta-m'ho.-Lo primer que tractaren va ser si

acceptaven o no la renúncia d'en SionMascaró. N'Antoni Sansó va explicarun poc les passes que havia donat l'o-posició i l'acord pres de que abans detomar-ne parlar havien de partir dezero, cosa que exigia la renúncia in-condicional del concessionari; el batleen funcions, en Mateu Puigròs, consi-derà que hagués estat millor negociaren lloc de tancar-se en banda, però lo

Aquests reputes no-més fan els plens

els vespres quan no hiha res important que

tractar

fet estava fet i calia mirar cap al fu-tur; na Jerònia digué que era un diagran, perquè el poble havia fet can-viar un vot a l'equip de govern; i elsecretari comentà que no hi havia capgarantia que amb la proposta de l'o-posició els preus fossin més barats.Després d'unes petites estirades perpart de les dues bandes la propostafou aprovada amb els vots favorablesde l'oposició i les abstencions del'equip de govern.

-Deu esser la primera votació queperden d'un any ençà...

-Si no vaig errat, crec que sí.-El primer pic comencen. I què

més?-A continuació venia una proposta

del govern per connectar tot d'una lesaigües residuals, deixant la resta delspunts del manifest de l'oposició peruna altra ocasió, quan ja s'haguessinestudiat bé els temes, sobretot el de lapossible municipalització del servei.N'Antoni Sansó, agafant la paraula,va llegir el manifest i féu entregaoficial de les 634 firmes que l'avala-ven, esmentant que no eren totes

perquè no havien tengut temps derecollir-les. Digué que volien que a laproposta del govern s'hi afegissin elstres punts que hi mancaven, i els delPartit Popular ratificaren la petició.

En Mateu Puigròs argumentà queno hi podien afegir els tres punts, jaque, a més d'esser un ple extraordi-nari -que no permetia afegitons-, hoconsiderava una irresponsabilitat;primer havien de menester més dadesi unes certes garanties que tot aniriabé, i després ja ho aprovarien.

Els del PP, com que la cosa co-mençava a engrescar-se una mica, di-gueren que ells no anaven contra l'e-quip de govern, i que si demanavenaquelles coses no era perquè se leshaguessin tretes del cap, sinó perquèmolta gent opinava que si municipalit-zaven el servei podria sortir més ba-rat als veïnats. N'Antoni Sansó,malgrat la negativa del batle en fun-cions a incloure els quatre punts delmanifest, seguia insistint en què d'unamanera o de l'altra volia que quedasconstància del que exigia l'oposició,bé fos explicant el vot, constant enacta un afegitó o d'una altra maneraque vinculas l'Ajuntament als desitjósde la majoria.

(Aquí convé fer un incís per deixarconstància d'un comentari fet per To-meu Mestre, l'encarregat del clave-gueram a Sant Llorenç, que quedaperfectament enregistrat a la cinta queem va passar l'espia. Vet-lo-ací: "Ésmolt puta, en Toni!". Deix a la consi-deració del lector l'esbrinar a què esreferia el regidor amb aquesta exprés-

s

"Es molt puta, en To-ni!" (B. Mestre)

sió, i tampoc no comentaré la polide-sa del lleguatge emprat pel nostres il-lustres xerramentaris dins una sessióoficial).

-Quaranta pûtes, com si tu xerras-sis molt fi!

-Aposta no faig cap comentari.En Mateu, seguint amb el tema,

1 Crònica informal/ Ajuntament pàg 15 (59) ¥manifestà que no havien posat capobstacle al seu manifest, i per aixòpresentaven la proposta de connectarla setmana que ve, però que no po-dien admetre aprovar la municipalit-zació sense haver-s'ho estudiat fil perranda. N'Antoni, veient que la cosaprenia per mal camí, digué que elshavien acceptat el primer punt, peròque encara en quedaven tres més ique no estaven disposats a combregaramb rodes de molí. ¿Teniu cap em-però -demanà- perquè els professio-nals del poble posin els comptadors?

-No, respongueren a la una els del'equip de govern.

-Secretari, que consti en acta,digué n'Antoni. ¿Estau d'acord que elnr d'aigua no sigui superior als delspobles veïnats?

-I en Mateu, en haver vist lestarifes ho sabrem.

-I n'Antoni, o sigui, posau elsveïnats davant els llorencins...

-I en Mateu, no, si és acceptable,hi estam d'acord.

-I n'Antoni, senyor secretari, queconsti en acta. ¿Estau disposats a ferpasses per municipalitzar el servei?

-I en Mateu, no. Estudiarem si ésmillor municipalitzar, privatitzar ocrear una empresa municipal.

-I n'Antoni, en aquest cas vull queconsti en acta que la moció no estàdiscutida. Jo votaré a favor, peròafegint-hi que dels quatre punts no-més se'n soluciona un.

-I en Mateu, idò pots retirar lo quehas dit que quedi escrit...

-No, que hi quedi.Na Jerònia i els del Partit Popular

manifestaren que també votarien a fa-vor de la proposta de l'equip de go-vern, però amb els mateixos afegitonsque havia esmentat n'Antoni. Al finalaprovaren per unanimitat que la set-mana que ve podrien connectar lesaigües brutes, sempre que comptassinamb les condicions sanitàries perti-nents, i que no són d'altres que con-demnar els clots negres.

-Varen haver d'amollar el mac,idò...

-Sí, però no hi podien consentir.Crec que faran tot el possible perveure si l'oposició es desfà i aconse-gueixen ésser ells els qui duguin lapaella pel mànec.

-I com deu ésser que hi tenen tantd'interès?

-Vola vola titines!

Josep Cortès

Es crea una associació juvenil a Sant Llorenç

Dissabte dia 13 de març, amb unaparticipació de més de 70 joves, es vacelebrar l'assemblea constituent del'associació juvenil de Sant Llorenç"Lleure a lloure". En aquesta es vanaprovar els seus estatuts i es va elegirla Junta Directiva, integrada per unPresident (Josep Galmés), un Vice-Président (Joan Fullana), una Secre-tària (Antònia Veny), un Tresorer(Pere Santandreu), una Presidenta dela comissió de Cultura (Antònia San-tandreu), un President de la comissióde Festes (Rafel Umbert) i un Presi-dent de la comissió de Temps Lliure(Rafel Febrer).

Aquesta Associació neix amb la

idea de defensar els interessos i elsdrets dels joves de Sant llorenç, aixícom per fomentar i potenciar la parti-cipació d'aquests en les activitats delpoble.

Aquesta iniciativa estava contem-plada dins el Programa jove que du aterme l'Àrea Socioeducativa i Cultu-ral de l'Ajuntament, així com el Ser-vei d'Informació Juvenil del qual elsjoves del terme poden disposar elsdijous de 19h a 21h en el Centred'Adults, i el Curs de Monitors detemps lliure, realitzat l'any passat ien el qual hi van assistir joves delpoble i la comarca.

Maria Bel Sancho

ViatgesUltramillor

Agència de viatges del grup A, tftol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

Poesia pàg 16 (60) *fMusset, un romàntic de temps oblidat

Alfred de Musset neix a París l'on-ze de desembre del 1810. Alumne bri-llant, als catorze anys comença a es-criure versos, en concret una cançóper la festa de la seva mare.

A 18 anys, fa una traducció lliurede l'Anglès menjador d'opi, de Quin-cey. Dos anys després apareixerà elseu primer llibre, Contes d'Espanyai d'Itàlia; encara molt immadur co-met el lamentable error de dedicar unPoema a una andalusa de Barcelona.Aquest mateix any estrena a l'Odèonla seva primera peça teatral: La Nitveneciana.

El 1835 és quan escriu La Nu deDesembre, que avui tene l'honor depresentar-vos en la meva traducciócatalana.

El 1836 escriu la seva cèlebre obraen prosa Confessions d'un fill del se-gle, on, entre d'altres temes, recreael seu passat amorós amb la conegu-díssima George Sand, que a Venèciael deixà p 'en Pagello, metge. Aquestmateix és també l'any de les Estancesa la Malibran (vg. la meva versió alFlor de Card corresponent al mesd'octubre de l'any passat).

Del seu teatre, l'obra de més vola-da que escriví fou el Lorenzaccio,que avui en dia encara es representa(fa just uns anys en poguérem presen-ciar dues adaptacions al català, unade la mà de Uuís Homar).

Un seu contemporani, Barbeyd'Aurevilly, ens deixà el següent testi-moni:

"La vida d'Alfred de Musset fou

elegant i vulgar, car l'elegància delmón, i fins i tot del més refinat, potser qualque pic vulgar. Però allò queno ho fou gens, fou el seu geni, tot enànima, el més poderosament humà iel més poderosament modern, el mésnosaltres tots en fi, que mai hagiexistit. "

El cor se li aturà un preciós dia demaig, en tenia 47.

Jaume Golmés

LA NIT DE DESEMBRE

El PoetaAl temps en què era estudiant,Un vespre restava vetlantDintre la sala solitària.Davant ma taula s'asseguéUn pobre infant vestit de negre,Que com un germà m'assemblava.

El seu rostre era trist i bell:A la llum de la meva lámpara,En el meu llibre obert llegia.Inclinà el front sobre la mà,I remangué fins l'endemà,Consirós, amb un dolç somriure.

En haver de complir els quinze anys,Caminava un jorn, lentament,Dins un bosc, sobre una bruguera.Al peu d'un arbre s'assegué,Un jovenell vestit de negre,Que com un germà m'assemblava.

Li vaig demanar el meu camí;Duia un llaüt en una mà,En l'altra un ram et d'englantina.Em saludà com un amic,I, mig girant-se cap a mi,M'assenyalà el turó amb el dit.

Al temps en què creim en l'amor,Jo era sol dins ma cambra un dia,Plorant el meu primer fracàs.Devora el meu foc s'asseguéUn estranger vestit de negre,Que com un germà m'assemblava.

Era apagat i neguitós;Amb una mà mostrava el cel,A l'altra hi tenia una espasa.Semblava sofrir de ma pena,Però només sospirà un pic,I s'esvaní talment un somni.

Al temps en què som llibertins,Per fer un brindis en un festí,Un dia alçava el meu tassó.Just davant de mi s'asseguéUn convidat vestit de negre,Que com un germà m'assemblava.

De la seva capa espolsavaUn parrac de porpra amb esqueixos,Sobre el cap una murta estèril.El seu bras magre cercà el meu,I el meu tassó, tocant el seu,Es trencà a la meva mà dèbil.

Un any després, era de nit:Agenollat devora el llitOn acabava de morir mumpare.Al cap del llit s'asseguéUn jove orfe vestit de negre,Que com un germà m'assemblava.

Sos ulls eren negats de plors;Talment els àngels de dolors,Estava coronat d'espines;El seu llaüt en terra jeia,Sa porpra de color de sang,I l'espasa dins el seu pit.

Jo me n'he recordat tan bé,Que sempre l'he reconegutEn tots els instants de ma vida.És una estranya visió,I no obstant, àngel o dimoni,He vist pertot eixa ombra amiga.

Quan, més tard, cansat de sofrir,Per renéixer o per finir,He volgut exiliar-me de França;Quan, impacient per marxar,He volgut partir, i cercarEls vestits d'una esperança.

Poesia/Filatèlia pagi 7 (6l)

A Pisa, al peu dels Apenins;A Colonya, davant el Rin;A Niça, al pendent de les valls;A Florència, al fons dels palaus;A Brigues, dins els vells xalets;Al bell mig dels Alps desolats;

A Gènova, sota les llimoneres;A Vevey, sota les verdes pomeres;A l'Havre, davant de l'Atlàntic;A Venècia, a l'horrible Lido,On damunt l'herba d'una tombaVe a morir el pàl·lid Adriàtic;

Pertot on, sota els vastos cels,He deixat el meu cor i els ulls,Sagnant d'una nafra eternal;Pertot arreu on el coix Tedi,Estirant la meva fatiga,M'ha passejat sobre un canyís;

Pertot on, sempre assedegatDe la set d'un món ignorat,He seguit l'ombra dels meus somnis;Pertot on, sense haver viscut,He revist el que havia vist,La faç humana i ses mentides;

Pertot on, al llarg dels camins,He posat el front dintre les mansI sanglotat com una dona;Pertot on he sentit, com meQue deixa la llana al batzer,L'ànima meva despullar-se;

Pertot on he volgut dormir,Pertot on he volgut morir,Pertot on he tocat la terra,Sobre el meu camí s'ha assegutUn malaurat vestit de negre,Que com un germà m'assemblava.

(Continuarà)

Grup filatèlic Gent Cardassana

Amb aquest escrit volem fer sabera tothom que a Sant Llorenç des Car-dassar ja hi ha una nova associaciócultural, de la qual cosa ens sentimorgullosos per partida doble, com allorencins i com a socis del Grup Fi-latèlic Gent Cardassana.

Després de l'Assemblea GeneralExtraordinària que, com anunciàremen aquesta mateixa revista, vàrem dura terme dia 11 de març a ca SesMonges, els socis ara ja tenim JuntaDirectiva, composta per Eduard Pera-les i Morillas, President; Joana Soleri Gelabert, Vice-Presidenta; BartomeuOliver i Pascual, Secretari; BartomeuDomenge i Adrover, Tresorer; JoanaSantandreu i Salas, Vocal Bibliotecà-ria; Josep Soler i Riera, Vocal d'Ex-posicions; Ignasi Umbert i Roig, Vo-cal de Relacions Públiques; Joan Bap-tista Melis i Pont, Vocal Juvenil.

Com a President d'aquesta associa-ció vull donar les gràcies públicamenta totes les persones i entitats que han

fet possible, amb la seva col·labora-ció, que aquest pensament que encarano fa un any que va néixer, avui siguiuna realitat; i estic convençut que lanostra singladura només dependrà del'esforç de tots, i no simplement percomplir unes feines, físiques i men-tals, sinó i sobretot, de comprensió itolerància. Il·lusió no ens en manca iesperam vagi- a més, i volem reiterar-vos que estam oberts a tots. Del quepersonalment estic molt content és delfet que hi hagi hagut dos al·lots que,a més d'interessar-se per la filatèlia,han assistit a Íes reunions i hi hanpres part activa. Dos jovenets dinsuna associació d'aquestes que per an-tonomàsia són de minories, signifi-quen una multitud. En Joan BaptistaMelis i Pont de 12 anys, veí de SantLlorenç i en Joan Adrover i Umbert,d'li anys, veí de Son Garrió, són elsbrots d'aquesta associació que com unpi que acaba de néixer, de la llavorsembrada dia 3 de Juliol ara és magrei fràgil, emperò podria convertir-seen un arbre tan alt, gran i gros comnosaltres voldrem, si procuram donar-li la saó necessaria i tot allò que hade menester per créixer.

No hi ha límits d'edat per a ser fi-latelista, com tampoc per esser socidel Grup, ni per màxima, ni per mí-nima, i lo que s'ha de menester hodefiniria en tres paraules: ésser amic-

amiga dels segells. La paraula./z/até-lia té un caràcter universal, i va sercreada per un sen or de nacionalitatfrancesa que nomia Herpin, el 1864.Segons unes persones, aquesta parau-la deriva del grec philos, amic i áte-les, lliure d'imposts; però n'hi had'altres que opinen que deriva dephilos, amic i telos, tribut. En totcas, amic dels segells.

En aquest pròxim mes d'abril, dedia 5 a dia 11 inclusius, tindrà lloc laII Exposició Filatèlica a Sant Llorençdes Cardassar, en el saló d'actes,conferències i exposicions que la su-cursal de Sa Nostra té en el carrerMajor de Sant Llorenç. Exposició detemàtica musical, organitzat pel GrupFilatèlic Gent Cardassana, en comme-moració del XX Aniversari del Cen-tre Musical de Sant Llorenç. Expo-sarà, al mateix temps, aquest col·lec-tiu, els programes de les seves actua-cions i les fotografies que al llargd'aquets vint anys han anat arxivant.L'exposició es podrà visitar de 17 a21 hores, del dilluns dia 5 al diven-dres dia 9. Els dies 10 i 11, dissabtei diumenge, respectivament, l'horaride visites serà: de 10 a 13 hores, i de16 a 19 hores. Hi haurà instal·ladauna oficina temporal de Correus, ambun matasegells commemoratiu d'a-quest event.

Eduard Perales

1 Narrativa pàg 18 (62)*f

La darrera rondalla mallorquina (H)

-Doncs, bé -començà na Fadeta-,com vós sabeu, totes les rondalles, iespecialment les mallorquines, acabenbé. Cada rondalla acaba en noces, lli-çó per als dolents de la història o eltradicional "Amén". Però la rondallaque ens ocupa no té un final feliç; noté un final determinat. Cada cert perí-ode de temps, que obeeix a una pro-gressió geomètrica, els habitants d'a-quest món tenim l'oportunitat d'esco-llir algun humà per què ens ajudi adonar un final coherent a aquesta ron-dalla. No són pocs els qui ho hanprovat: Ramon Llull, Ausiàs March,Francesc de Borja Moll... El qui qua-si ho va aconseguir fou mossèn Anto-ni M* Alcover, però li faltà temps. Siara no ens ajudau, haurem d'esperaruna altra oportunitat que se'ns pre-sentarà d'aquí a cent anys.

-Esperau, hermosa fada -interrom-pé en Marc-. Si tota aquesta gent noho ha aconseguit, com puc fer-ho jo?

-Sou el més indicat per fer-ho. Soujove, intel·ligent, teniu imaginació, ino s'ha de descartar que aquest és elmón que vós vàreu crear i que sou elprotagonista d'aquesta història.

-Però, què he de fer, jo? -demanàintrigat en Marc-. Què passarà?-No heu de témer res -el tranquil itzà

na Fadeta-. Us seran donats un cavalli un sac, del que podreu treure el quenecessiteu per menjar i beure. Ten-dreu també una manta i dues aliancesd'or, que en el moment adequat sa-breu emprar. Però heu de tenir pre-sent una cosa: a les dotze en punt dela nit de passat demà s'acabaran la

màgia i el temps del que disposai! peracabar la tasca que se vos ha encoma-nat.

-I... com sabré l'hora que és?-Ho sabreu -digué na Fadeta-. No

passeu ànsia. Respecte a la preguntaque m'havíeu fet abans, vos diré queheu de fer una cosa ben senzilla: vosheu de passejar pels camins d'aquestmón, donant consell a qui el vos de-mani i oferint-lo a qui el necessiti.Vos recoman que utilitzeu la vostraimaginació, els vostres records i lavostra intuïció.

-D'acord -digué en Marc-. Vos as-segur que faré tot el que pugui perdonar un final a aquesta rondalla; novos decebré.

-Sé que no ho fareu -contestà naFadeta-. I ara partiu, Marc, heu derecórrer un llarg camí. Adéu siau!

-Fins una altra!

I aquí començaren les aventures idesventures d'en Marc, que foren,poc més o menys, les que segueixen:

Tot d'una que s'hagué acomiadatde la fada, en Marc es posà damuntel cavall, i camina caminaràs trobà enPere, el germà major d'en Joanet,que tenia la barca que caminava perterra i per mar. Aquell al.loto estavad'allò més enfeinat guardant set cerosque li feien la vida impossible.

En Marc s'hi atracà i el saludà di-ent-li:

-Alabat sia Déu!-Per a sempre sia alabat! -contestà

en Pere-.-Com vos va tot? -demanà en

Marc.-Ja ho veis -digué En Pere-. A-

quests set ceros són d'allò més salvat-ges. Que no sabríeu de ningú que empogués ajudar?

-Jo ho faria -contestà en Marc-, pe-rò no puc. Deixau-me pensar una es-

tona; per ventura se'ns acudirà algunacosa.

En Marc baixà del cavall, s'asse-gué a l'ombra d'una alzina i es posàa pensar.

Al punt digué:-Ja ho sé! Veis aquell turó?-Quin turó? -digué en Pere-. Per

aquí n'hi ha molts!-El que està més aprop. Just al seu

peu hi viu n'Aineta, la que tenia elsseus set germans convertits en ceros,i que ara ja és reina. Aquesta al.Iotaen sap molt, de guardar ceros. Anau-hi i vos ajudarà.

-Gràcies. Hi aniré. Déu vos paguitot el que heu fet per mi. Puc ferqualque cosa per vós?

En Marc hi pensà una estona. Esdeia: "Si aquesta rondalla ha de tenirun final feliç, hi ha d'haver una prin-cesa, perquè sí! Ja sé què pot fer, enPere, per mi."

-Si veis una princesa que cerquiqualcú que l'ajudi, digueu-li quem'heu vist.

-Ho faré de grat. Adéu siau!-Adéu!En Marc tornà pujar damunt el seu

cavall, i camina caminaràs trobà enMiquel, en Biel i en Joan, aquell quetenia un cavallet conseller.

S'aturà a saludar-los:-Bon dia tenguin!-Bon dia, Marc! -respongueren

ells.-Que no trobau que ja és hora de

dinar? -digué en Marc, car ja eramigdia.

-Ell sí que ho trobam! -digué enJoan-. I ja estaríem dinant si no fosper què la meva dona portava el di-nar, però s'ha aturat a veure el seupare al castell d'aquí a la vora; iencara no ha arribat.

(Continuarà)Magdalena Umbert

1 Història pàg 19 (63)f̂

Un noticiari de finals del segle XV (V)

14903 juliol.- Lo dia abans fonc feta la

processó de la qual és feta menciódessus. Era la festa de la Visitació deNostra Dona; hagué en la Seu sermógeneral de fide.

10 juliol.- Aquest dia los inquisi-dors meteren al cadafal, a la plaça dela Cort, dues germanes mullers dedos germans. E los marits qui haviencorrumputs los testimonis hi forentambé però no en lo cadafal vuit tes-timonis hi foren qui havien fet testi-moni fals e après dits testimonis, ambassots, corregueren la vila.

9 agost.- Lo dia passat que era diu-menge que comptàvem vuit del pre-sent, arribà en lo port de la presentCiutat la nau d'En Sirvent amb laqual venc de Sicília lo magnífic mis-ser Joan Dussai, assessor del senyorlloctinent. Ha estat absent comptantdel primer de abril que partí del anyprop passat, un any, quatre mesos ivuit jorns Deo gratias. Venc amb ditanau lo comte de Gulitzano qui anavaal senyor Rei.

13 agost.- Aquest dia vingué novaque era mort lo magnífic mossèn Ni-colau de Pacs, novament fet cavalleren la conquesta del Regne de Grana-da, en la qual lo dit mossèn Nicolause's hagut molt bé e virtuosament eha fetes les armes contra los morosamb molta animositat e en res per sesforces no ha mancat. Anima eius re-quiescat in pace. A XVII de dit forenfetes les exèquies en lo monestir deSant Francesc.

25 agost.- Lo dia passat en la nit

que era lo dia de Sant Bartomeu se'srecullit lo magnífic misser Joan Dus-sai, assessor, amb la nau d'En Sirventper anar en Cort del senyor Rei, partíla nit mateixa; lo qual assessor era ar-ribat amb la mateixa nau venint de Si-cília. Ha lleixat son lloctinent lo mag-nífic misser Jacme de Muntanyans.

4 setembre.- Aquest dia los inquisi-dors, en la plaça de la Cort, tregue-ren cinc hòmens en què ne havia doscristians de natura e tres conversos eset dones converses. Los quals, per-què havien demanada vènia los foncatorgada e foren condemnats a careerperpetual et àlias. E après de assotantost tregueren XII hòmens e vuitdones conversos en què havia tresmarits e tres mullers e un fill. Forenlliurats al braç secular e lo dic mateixforen cremats tots vint, moriren bé alparer de tots. 'Animae eorum requies-cant in pace amen. Tots, segons loprocés, havien judaïzat e servada lallei de Moisès.

25 setembre.- Aquest dia los inqui-sidors, per certa causa civil, meterenlo mostassaf de la Ciutat a la presó,estec-hi circa quatre hores. E ja hadies que lo síndic de la Universitat ésa la mateixa presó, no per crim d'he-retgia. Déus que hi ajut.

30 setembre.- Aquest dia sortí de lapresó inquisitorial on hi va estar perespai de 24 dies l'escrivà dels clams,no per crim d'heretgia sinó per altracausa.

2 octubre.- Aquest dia fou celebratConsell General i fou elegit ambaixa-dor el magnífic Joan Dussai assessordel lloctinent general, que ja és a laCort reial.

2 novembre.- Aquest dia que és lodia dels morts, en la església de SantFrancesc, celebrant-se lo divinal ofi-ci, no obstant la treva reial e no con-siderat que eren en lo temple de Déu,

dues parcialitats ço és, ex una Pacs eSant Joans e Armadans de l'altra, hanarrencat dins la església és estada unaespecial jornada. Alguns són estatsnafrats. Los frares tregueren dos cru-cifixos e últimament lo Corpus Domi-ni pro ut la cosa ha cessat; d'aquíavant Déu sap què serà.

3 novembre.- Lo dia precedent queera lo dia dels morts, se seguiren tresdesastres en la dita església de SentFrancesc. Primo què's mes foc a lacapella de Nostra Dona de Pietat queamb gran treball se restaurà e loimatge de Nostra Dona e tot lo retau-le se fora cremat. Segonament que unfrare havia dita missa a un altar e ha-via reservat així com aquell dia se a-custuma e lleixat lo càlzer de sobrel'altar un frare volgué se'n portar locàlzer cert home de condició qui eraaquí perquè esperava missa dix al fra-re que no se'n portas dit càlzer, a ladarreria lo dit frare pres lo càlzer e lodit home de condició pres-lo d'altrapart e forcejant lo càlzer se rompé ela copa on se diu havia del sagratsanguis caigué en terra, diu-se queetiam del sanguis caigué en terra. Elo terç cas que après se seguí fonc lagran brega dins la església de la qualés feta menció en la precedent fulla,entre la brega, los crits dels hòmens,de les dones e dels infants era cosamolt espantable. Los frares qui deienmissa se'n hagueren a lleixar et reli-qua. Foren-hi nafrats entre hòmens decondició e escuders circa XII o tretze,fonc gran meravella com no hi mori-ren una flota de hòmens. Après eixitsfora de la església tota la Ciutat esta-va en armes. Lo president, jurats ealtres oficials hi donaren tal recapteque més dan no s'hi seguí: d'aquí a-vant què se'n seguirà sol Déu ho sap.

Ramon Rosselló

El temps

^ —

de febrer pàg 20 (64) fy£

Ca1 n XescEstació pluviomètrica B-480

Sant Llorenç

1992

Temperatura maxima 20Temperatura mínima -l'5Temperatura mitja 9'9Temp. max. mitja 15'7Temp. min. mitja 4'2Boires 2Tempestes lCalamarsaPluja (l/m2) 26Dies de cel serè 15Dies de cel cobert 8Dies de cel nuvolat 6Gelades 7Pols d'Africà

1993

18-l'59.9

13'96123

84'218

193

Ses Planes (Ca'n Toni)Son Vives (Ca'n Pedró)Son RocaSa FontpellaSant Llorenç (Ca'n Xesc)Son Sureda (Ca'n Tomeu)

Des d'on ha bufat el vent

101'2817088

84'273

U;

100-1 IITAT

! ¡1VÌÌ1 h:i i i ill·i i ih : 1 1 i : i 1 1 i i ü n i ¡ í Íl 1 I H Tl i l i l íI I I I R I

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

N •

S •E aO •

12aioa80-60--40--2r

VENTS

UltU^T r̂TufiUiiip^ I [flirti1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

10851070

PRESSIÓ

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

PLUJA

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

4035302520151

5O

-5

TEMPERAT

1—2—3—4—5—6—7—8—9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Diversos pàg 21 (65)$f

La punyetera droga

El so del despertador. La clarorempeny els portalons. Fred i pluja.Desconcert total. El cap ple de tam-bors, boca seca, cos dolorit. Reacció.

La fosca ha donat pas a la llum. Elrenou avisa. On som? Ja comença debell nou el treball de cada dia; quebé! Quina nit més dolenta. Quinssomnis més depriments. Somnis delmeu barri. Tranquil·litat al matí.Inseguretat a l'horabaixa i vespre.Dues persones en l'obscuritat. Unaxeringa damunt el bastiment de la fi-nestra. Un personatge amb un esplèn-did cotxe, envoltat de gent. Ulls fu-gits i cares artificials. Música fins ala matinada. Brutor als carrers. Mar-ginats i alcohòlics. Una casa, un es-tanc, un bar, ....

Un bar? Sí! Ara record! Un bar onno tenien gerres de cervesa. Un baron nosaltres, innocents, anàrem. Onal principi rèiem, bevíem, fumàvem.Parlàvem,... Fins que ens adonàremallà on ens havíem ficat. Entrada rà-pida. Sortida igualment. Molta gentamb pressa. Persones d'aspecte...Observar, dissimular... Se n'adona-ren. Un senyal. Els interessats laveien, nosaltres no. Entrar i sortirmés de pressa encara. Dissimulard'uns i d'altres. Una persona. Pujauna espècie de calor i fred al mateixtemps. La conec!! La mir, l'observ.Com ha canviat. Aspecte que no dei-xa cap dubte. Amic d'infància, bonamic. Anys sense veure-nos. A onhas arribat? Com et sents? Preguntesque em faig Preguntes que no li faig.Un cop dur. No és irreal, és ben realSensació d'impotència, sensació devenciment, de destrucció, de...

Quin matí. Quina mala nit. Fora te-levisió, fora periòdics, fora..., el meubarri basta. Aquesta punyetera dro-ga!!

Josep Cerdà Tomàs

Tal dia com avui

ARA FA 50 ANYS

* Que es va constituir la JuntaParroquial d'Acció Catòlica.

* Que Francesc Ramis aconseguí laplaça de l'Ajuntament.

ARA FA 35 ANYS

* Que Tomàs Rosselló fou nomenatdiputat de la Diputació Provincial.

ARA FA 20 ANYS

* Que la secció infantil del ClubCard organitzà el I Concurs de Fres-ses; la d'esports, el I Campionat deTruc; i la de música, una missa ambtemes negre-espirituals.

ARA FA 10 ANYS

* Que l'Ajuntament va treure elprimer número d'un bolletí informa-tiu. Val a dir que també fou el dar-rer, ja que a hores d'ara no n'ha tretd'altre.

* Que Bartomeu Brunet instaurà laUnió Mallorquina en el poble.

ARA FA 1 ANY

* Que l'Ajuntament va acordar po-sar al cobrament les contribucions es-pecials sobre el clavegueram.

* Que el quintet de vent va actuarper primera vegada.

* Que es va fer la primera confe-rència del llibre del Centenari. Vaanar a càrrec de Pere Rosselló.

* Que es re-instal.laren els parquí-metres a Cala Millor.

Josep Cortès

Telèfons

Ajuntament

Policia municipalPolicia nacionalGuàrdia CivilCasa de CulturaUnitat SanitàriaP.A.C. Son ServeraAmbul. de ManacorSon DuretaEscolaBombersC. Roja (ambulància)Jutge

S.M.O.E.Ca Ses MongesFuneràriaGESAGrua

i

56 90 035692005694 1155004456 70 2056 90 8356 95 9756 71 6855 42 022891 0056 94 8355008020 01 0256904656 95 5356 95 4956 90 835260535541 11550344

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Llorenç

Si lleu... pàg 22 (66)*f

MOTS ENCREUATS

I 2 3 4 5 6 7 8 9 10 H 12

Horitzontals: 1 .-La part exterior illenyosa del suro. Cos o espai limitatper una superfície tots els punts de laqual equidisten d'un punt interior a-nomenat centre. 2.-Color morat clar.Sense forma determinada. 3.-Fer lamateixa cosa que un altre. Gos. Si-gles comercials. 4.-cneF. Símbol deliode. Al revés pronom. En geol.,qualsevol matèria mineral que enquantitats considerables forma part del'escorça terrestre. 5.-Alcaloide cris-tal·lí, blanc, insípid, que té l'opi.Símbol de Tamerici. 6.-Consonant.Crit de dolor. Article indefinit. Plantade tronc curt que treu branques propde terra. 7.-La segona. Dues conso-nants bens diferents. Clorur de sodi.Mil. 8.-cinquanta. Terme infantívolper àvia. Allò que hom diu a part.9.-Adornament. Acreditar de bo. 10.-Adjectiu numeral cardinal, el que in-dica el nombre del qual tots els altresnombres són agregats. Fill d'un oncleo d'un tia. Símbol del sofre. Res. 11-Onada. Cop d'arpa. 12.-Entrada quefa el mar en una costa brava, a pro-pòsit per a treure i avarar les embar-cacions. Al rev., pronom. El pla denivell que ateny una cosa.

Verticals: l.-A l'antiga Roma,conjunt de clients d'un patró. Masclede l'oca. 2.-Substància fibrinosa ex-sudada pels vasos sanguinis, que esmostra a la superfície de les nafres iajuda a guarir-les. Muntanyola desorra amuntegada pel vent. 3.-Líquid

untuós de color verd groguenc ques'extreu de l'oliva. Dotat de raó. 4.-Pronosticar, profetitzar. La primera.5.-Nom de lletra. Vocal, Símbol del'oxigen. Individu d'una tribu d'indisdel Sud d'Amèrica. 6.-Nom de duesespècies d'orquídies provinents d'A-mèrica i del Japó. Metall groc. 7.Pro-nom. Vorada d'una xarxa on es cla-ven o cusen els ploms. Instrument dediverses formes que serveix per a de-banar i fer troques. 8.-Tros de socaseparat de l'arbre. Símbol del nitro-gen. Relatiu als llavis. 9.-Conjunt defrares. Mig poal. Cine-cents. 10.-A1rev., paraula que hom dóna de com-plir alguna cosa. La quarta. Amansir.11.-Lloc on una cosa ha estat rasca-da. Déu egipci. Vocal. 12.-Nom delletra. Sacerdot o monjo budista delTibet i la Mongòlia. Renou que se-gueix al llamp. Símbol del sofre.

SolucionsHoritzontals: l.-Clova. Esfera.

2.-Lila. Amorfa. 3.-Imitar. Ca. SL.4,-Ef. I. Em. Roca. 5.-Narcotina.Am. 6.-T. Ai. Un. Mata. 7.-E. Cn.Sai. M. 8.-L. Iaia. Apart. 9.-Adorn.Abonar. lO.-Un. Cosí. S. O. 11.-O-na. Arpada. 12.-Cala. II. Ras.

Verticals.-1.-Clientela. Oc. 2.Lim-fa. Duna. 3.-Oli. Racional. 4.- V-aticinar. A. 5.-A. A. O. Inca. 6.-A-retusa. Or. 7.-Em. Mina. Aspi. 8.-Soc. N. Labial. 9.-Fraram. Po. D.10.-Ef. O. Amansar. 11.-Rascat. Ra.A. 12.-A. Lama. Tro. S.

BROU DE LLETRES

Dins a quest brou de lletres hitrobareu, mirant molt prim, el nomde deu colors.

Solució: Morat, vermell, groc, ta-ronja, verd, gris, blau, negre, marrói blanc.

LACMN0PXVOBCEV

PBGM0RATAJEDFE

CHDFVEQCARAAGR

DIKLREPEGLLJRT

RJSCBDREVDENSR

VTEDAMNMUTR0T0

EAGR0CRAEXDRBS

DFRBCACUALBALL

TGIQRLIL0ALTRL

BHSMARR0LCABPA

LKMN0XTI0BN0TT

TJKLPDRSZDCTSP

DemografiaNADÍAMENTS

En Marc Grimait Domenge, filld'en Jaume i n'Antònia, neix a SantLlorenç dia 10 de marc. Enhorabona!

N'Antoni Adrover Servera, filld'en Tomàs i na Catalina, neix a SonGarrió dia 20 de març. Salut!

DEFNCIONSEn Pedró Jordà Lladó, casat, mor

a Sant Llorenç dia 8 de març, tenia71 anys. Al Cel sia.

Dia 16, mor a Son Garrió en JoanFont Brunet, viudo, tenia 93 anys.Descansi en pau.

Na Miquela Bauzà Cursach, viuda,va morir dia 21 a Sant Llorenç, tenia86 anys. Al Cel la vegem.

Na Margalida Jaume Sansó, viuda,morí dia 24 a Sant Llorenç, tenia 84anys. Descansi en pau.

MATRIMONISEn Ramon Artigues Mascaró i na

Maria Monserrat Nicolau Rius es ca-saren dia 6 a Sant Llorenç. Salut!

També dia 6 i a Sant Llorenç, escasaren en Rafel Allende Cadierno in'Antònia Barceló Verde. Salut!

Dia 13, es casaren a Sant Llorençn'Antoni Javier Bennasar Reines in'Aina Pastor Adrover. Enhorabona!

Dia 14 feren l'esclafit a Son Garrióen Josep Maimó Galmés i na Ma

Franciscà Juan Ferrer. Molts d'Anys!En Pedró Salas Bestard i na Joana

Llull Milta es casaren a Sant Llorençel dia de Sant Josep. Enhorabona!

N'Andreu Sbert Guzman i na PetraGalmés Mas, es casaren el dia 20 aSant Llorenç. Salut!

Maria Galmés

Bàsquet/Ecologia pàg 23 (67) ¡f

Bàsquet

Com ja anunciava a l'edició delmes passat, l'equip senior de bàsquetde l'Esportiu de Son Garrió s'ha vistobligat a disputar el fatídic play-off dedescens. A més, al final de la fase re-gular els ànims es refredaren un poci es va acabar en una darrera posiciótant desesperant com fictícia. Unadarrera posició que obligava a un nouplantejament per part de l'entrenadorPere Nebot, ja que només se salvaràdel descens matemàtic el primer clas-sificat dels quatre equips (Joan Capó,Almacenes Femenias, V.E. Llosetinai Esportiu Son Carrió). L'exeriènciade Pere Nebot en el món del bàsquetpot ésser vital a l'hora de salvar

l'equip del descens directe, i per a-conseguir-ho ja ha pres les seves me-sures, com per exemple sei.leccionartres jugadors (de moment) de l'equipcadet (Marc Cortès, Manolo Almodó-var i Guillem Mayol Xim) per tal dereforçar una plantilla molt minvadaper les baixes.

El passat 21 de març es va disputarel primer partit del play-off i no es vapoder aconseguir la victòria, tot i quees va jugar amb coratge i ganes. Aixòno pot enfonsar la moral dels juga-dors, ja que, com em digué Pere Ne-bot, s'ha perdut una batalla però no laguerra. El que cal és continuar a pertotes, ja que cada partit representauna vertadera final. Coratge, al.lots.

SÈNIOR FEMENÍAquest equip també ha acabat la fa-

se regular, aconseguint dues victòriesmés de forma gairebé consecutiva idemostrant amb el seu joc que si aracomençàs la lliga la seva classificacióhauria estat molt distinta.

CADET MASCULÍ

La segona volta no ha respost alque quasi tots esperàvem, ja que amés de perdre partits de forma moltingènua, el joc exhibit pel conjunt haestat molt pobre. És difícil assegurarquina ha estat la causa d'aquesta da-vallada de ritme, però el que és bensegur és que si tots els components del'equip (tècnics i jugadors) hi posamun poc més de la nostra part, en elsdarrers partits que queden, ben segurque la temporada acabarà bé i ensdeixarà satisfets per tal d'afrontar unapropera campanya, a una categoriamés alta (juvenils), però amb un anyd'experiència a les competicions fe-derades.

Aquest era i segueix essent l'objec-tiu principal: formar jugadors que eldia de demà puguin agafar el relleu al'equip sènior. Alguns ja ho han fet.El que importa és no desanimar-se.Visca el bàsquet!

Antoni Aulí

Fems (V)A més de paper, tenim també el vi-

dre, que presenta la particularitat queel consumim sense destruir-lo. Aquestes pot reciclar o reutilitzar.

El vidre ja era conegut a l'Orient4000 anys a.C., però fou a Síria ons'inventà el bufat.

Importat d'Egipte pels llatins, esfabricava a Roma, on era treballat icisellat com la plata. Els bizantins lidonaren l'aparença i el color de lespedres precioses. Al segle XIII, Ve-nècia esdevingué el centre occidentalde l'art de fabricar vidre. Durant elsegle XIX es perfeccionaren i s'indus-trialitzaren els forns.

Actualment, el avanços tècnics hanrenovat totalment els processos de fa-bricació.

Per fabricar 1000 kg. de vidre esnecessiten 1240 kg. de primeres ma-tèries i es gasten més de 300 kg. de

petroli per fer funcionar la màquina.A l'Estat Espanyol es fabriquen cadaany més de 2750 milions de botellesde vidre.

Si separam aquest vidre i el portama la fàbrica on es tria, es tritura i esneteja, obtenim el calvin-vidre trituratque serveix per fabricar vidre nou.Per això cal reciclar-lo el màxim, jaque l'energia que s'estalvia del re-ciclatge d'una botella pot mantenirencesa una bombeta de 100 W. durant4 hores.

Reciclant el vidre estalviam tambéprimeres matèries; 1 kg. de calcinsubstitueix 1200 kg. de primeres ma-tèries i estalviam energia en el procésde fabricació. Els forns treballen amenys temperatura.

Reciclant el vidre ajudam a millo-rar les condicions ecològiques delnostre entorn. El vidre generat a par-tir de material reciclat redueix lacontaminació atmosfèrica relacionadaamb el procés en un 20% i la conta-

minació de l'aigua un 50%.Les botelles no retornables consu-

meixen tres vegades més d'energiaque les retornables.

A causa del temps que el vidre estorba a descompondre's, la botellaque tiram avui pot continuar a l'abo-cador l'any 3000. De tota manera,volem dir que més eficaç encara quereciclar és reutilitzar. Tradicional-ment, el vidre s'ha reutilitzat. Tot ique vivim l'època dels envassos noretornables, n'hi ha que els podem re-tornar, aquests un cop nets, es tornena fer servir. La reutilització repre-senta un estalvi energètic més granque el reciclatge. Per això, és im-portant utilitzar al màxim envasosretornables.

Entre un producte amb envàs retor-nable i un altre d'envàs rebutjable,decantat't pel primer. Abans de Hen-çar una botella, mira si et serveix pera res.

PSM-Nacionalistes de Mallorca

Cardassar pàg24(68) tf

El dia 26 de març es va presentaral públic el llibre que en Josep Certesi n'Ignasi Umbert han elaborat sobreel C.D. Cardassar. L'acte, molt benorganitzat pel club de futbol, va tenirHoc a la sala d'exposicions de SaNostra, que es veié adornada amb fo-tografíes antigues del Cardassar i ambdiversos trofeus guanyats pel club llo-rencí.

De la presentació se'n va cuidar elperiodista Jacint Planas i Santmartí,autor també del pròleg del llibre, quiresalta la importància d'haver recollitles dades de l'equip, ja que no téconstància que, exceptuant el Mallor-ca, hi hagi altre club a l'illa que ten-gui publicada la seva història. Els au-tors també agafaren la paraula peragrair la col·laboració de totes lespersones que els havien facilitat da-des, i l'acte, que s'havia obert ambunes paraules del president del Car-dassar, Gabriel Servera, va concloureamb unes altres del regidor d'esportsBartomeu Mestre. El president, ennom del club, va obsequiar els autorsdel llibre amb una placa d'argent iuna insígnia d'or, insígnia amb la que

també complimentà el presentador del'acte. En haver acabat, l'equip defutbol oferí un refresc als assistents.

El llibre comença amb uns antece-dents que assenyalen que el futbol aSant Llorenç es va introduir gràcies al'església, ja que foren els Explora-dors els primers que s'entretenguerenpegant coces a una pilota.

A continuació segueix un llarg ca-

GARCIA LISJOIERIA-RELLOTGERIA-FOTOGRAFIA

2x1 EL DOBLE DE FOTOS, PER A QUE PUGUIS COMPARTIR

SENSE QUE ET COSTI EL DOBLE. REVELAT PER KODAK ALMILLOR PREU.GRAN ASSORTIT EN CAMARES, VASES, PEL·LÍCULES, ETC.FOTOGRAFIA I VÍDEO PROFESSIONAL.FOTOS DE CARNET AL MINUT

Carrer Major, 47 SANT LLORENÇ Telèfon 838351

pítol sobre l'evolució històrica, queesmenta equips, camps, entrenadors,resultats, locals socials, indumentà-ries, anècdotes i etapes del Cardassaral llarg dels darrers prop de setantaanys, tot il·lustrat amb fotografies decada època.

Tot seguit hi ha un capítol dedicatal Cardassar avui, amb la directiva ila resta d'equips de categories infe-riors que formen el club.

El següent tracta dels llorencinsque han sobresortit fora-poble, ja si-gui jugant a futbol, ja exercint tas-ques de gestió o presidència d'altresclubs de l'illa.

No es deixen tampoc de banda lesassociacions esportives relacionadesamb el Cardassar: la Penya, els Juve-nils, el bàsquet i el Cocoroco.

Un capítol important és el dedicatal camp municipal, amb especial refe-rència a Joan Llinàs Es Moleter, queen els anys cinquanta va regalar elsterrenys al poble.

El llibre acaba amb uns quadres-resum que assenyalen els escuts, tor-neigs, classificacions, presidents ientrenadors que ha tengut el club alllarg de la seva història.

Els interessats el poden aconseguira la biblioteca municipal i al localsocial del Cardassar.

Josep Cortès