flflt lloreflÇ de/ cardfl//rpservir al poble" i demostra una clara i con-tundent manca de...
TRANSCRIPT
/flflT LLOREflÇ DE/ CARDfl//RP
BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * MARÇ DE 198* * N° 91
JUGUEN BLANOUES I INTENTEN DONAR EL MATE
Editorial FLOR DE CARD -2- (¿f2)
BASTA!
.És de tots conegut que el camp de l'ac-ció normalment corre molt per davall delde l'es idees.' Que una cosa és dir i l'altrafer. I això passa gairebé en tots els camps;així', per exemple, en el camp de l'educació,els principis teòrics de l'Escola Nova desen-volupats ja en el segle passat no han arribaten generalitat encara a les nostres escoles.
No ens han d'extranyar, per tant, elsactuals esdeveniments polítics locals, ni lespostures personals.
De fet, malgrat avui tots parlem de de-mocràcia, hem rebut una educació amb plan-tejaments autoritaris, amb tot el que aixòimplica d'intransigència, de submissió al po-derós i també de necessitat de demostrar elpropi poder, real o suposat.
Però la manca d'extranyesa no és sinò-nim d'acceptació. Si volem començar a ca-minar per camins realment democràticshem de dir: Basta!
I un dels pilars -no l'únic- on es recol-za la democràcia entesa en sentit estricte,és la superació de FAVORITISMES, de l 'AMI-GUISME. Que tots els ciutadans siguin, endefinitiva, iguals davant la llei segons dictala Constitució. I també -i això ja és moltmés concret- iguals davant totes i cadascu-na de les decisions del Consistori, indepen-dentment de l'altura, sexe, color dels ca-bells o suposat color polític que pugui tenircada ciutadà en concret. Aspecte que, d'al-tra banda, en forma de prec al batle, jas'exposà al Flor de Card de post-eleccions.
És aquest, el de la IGUALTAT, un con-cepte encara no assolit a la vila, almanco
per aquests darrers consistoris.Si no ben al contrari, s'intueix i es veu
desigualtat, favoritisme descarat. Ho tornendemostrar els darrers fets:
- Segons QUI i segons de QUE no espot informar pels carrers de la vila.- Segons QUI rep més facilitats, infor-macions o duros que no els altres.- Sembla que la generalitat -el poble-rep un tracte deficitari en relació alsparticulars concrets- Que preocupa més el QUI que no elsQUANTS.Som ben conscients de que aquestes
afirmacions són tan certes com fortes, carentre d'altres coses tira per terra la conegu-da expressipó electoral "presentar-se perservir al Poble" i demostra una clara i con-tundent manca de coherència i honestedatpersonal.
Potser alguns polítics adduiran que ésaquest un problema de conscienciació gene-ral, que és la gent qui, passa a passa dema-na tractes de favoritisme. I potser és ver;però també ho és que el procés de conscien-ciació i també la primera passa és sempreuna decisió política.
I per acabar cal fer dues consideracionsòbvies:
- és de tots conegut que en tot consis-tori uns tenen el poder i/o manen -decidei-xen- i altres només poden opinar estant al'oposició.
- Resta encara un feble motiu d'espe-rança: mai no és massa tard per iniciar latasca amb equanimitat.
Flor de Card COL·LABORENJosep Cortès
Bolleti'-revista del Card, Centre Cultural deSant Llorenç des Cardassar.Adreça: Carrer de Sant llorenç, 36.Març de 1984. Número 91.Director: Bartomeu Domenge i Amer.Cap de Redacció: Josep Cortès i Servera.Dipòsit legal: 765-1973.Edita: Centre Cultural Card.Imprimeix; Apóstol y Civilizador (Petra)
APABàrbara FerrerAnt§ MagranerFe. UmbertGuillem PontPere. 3. LlullMaria Galmés
Miquel SuredaB. MatamalasR. RossellóGabriel FloritLlull-Perelló
RxD (Portada), Entrevista,Espipellades, Ajuntament,Crònica informal, Varis.Acta de la reunió.Aclaració.S.M.O.E.El tempsRua, L'Espera.BatecBatec, Si lleu..., Mecanogra-fia, Compabilitat.Esports.El Còmic.Història.Contarella Pagesa.Història de la Ciència.
»cola FLOR DE CARD -3- (*3)
El segon dimarts del mes, com és habitual,es va celebrar la reunió de TAP A, a la quaihi assistiren la responsable del SMOE, n'An-tònia Magraner, el Director del centre, enJaume Mayol i el mestre encarregat de lesrelacions amb l 'APA, en Pep Ferragut.
Abans d'iniciar la sessió el Director ensmostrà els cruis que presenta l'escala i lesgoteres de l'aula de 2on. I observant preci-sament els detalls d'aquesta aula: les vidrie-res velles, sense color i amb "parxes", lesgoteres del cel-ras, els pupitres burratxats ibruts, la humitat de les parets, els baixospintats però clapejats, hom se n'adona deque la nostra -malgrat les divises del turis-me i la riquesa del municipi- és realmentuna escola tercermundista.
Després d'esperar una mitja hora perveure si compareixia més gent -sols éremcinc pares-, s'inicià la sessió.
El secretari posa el seu càrrec a dispo-sició de ía ."¡unta amb motiu de l'altercatque tengue ei ^,t.->.-,at diumenge amb les auto-ritats municipals, per creure que podia inci-dir en les relacions APA-Ajuntament. LaJunta considera que, essent aquesta unaagrupació de múltiples persones, cadascunaés ben l l iure de 'mir les seves idees i cre-ences, així com d'actuar de la manera quecregui més oportuna en cada situació.
Aprofitant la presència del Director, sel ' informà de les noticies que tenia l'APA so-bre possibles deficiències de cara al controldels nins per part dels mestres a una prop-passada excursió del cicle mig.
El 10 d'abril acaba el plac que haviademanat la Delegació del MEC per estudiarla possibilitat de construir un nou edifici.Per tal motiu s'acordà demanar a l 'Ajunta-ment a veure com estaven les coses.
Recolzar la petició del mestres de caraa reforçar l'escala, segons l ' informe ela-borat pels tècnics municipals.
Posteriorment el Director ens informàde diverses qüestions;
-Que la recaptació del bar a la festadels darrers dies va ésser d'unes 20.000 pts.
-Dels problemes de les diades esporti-ves.
-Del calendari de vacacions: del 13 al23 d'abril.
-De la inminencia de la publicació dela revista escolar, nova i completament re-alitzada pels alumnes.
ACLARACIÓSOBRE EL NOM DEL COL·LEGI
En el paràgraf tres de l'editorial delnúmero 90 de la revista Flor de Card esdiu el següent: "I s'encengué la metxa, ien aquest mateix mes -desembre del 72-es presentaren tres instàncies a l 'Ajunta-ment: una del Claustre de Professors, lla-vors encapçalat per donya Bàrbara, unadels seus antics alumnes i una altra delClub Card, demanant totes tres que es po-sas el nom de Guillem Calmés a l'escola.Aquell ajuntament no contestà les instàn-cies i la cosa quedà morta".
Per la qual cosa, fidel a la meva men-talitat de sempre respecte a l'assumpteque ens ocupa, em veig en el deure de ferconstar el següent:
1er.- Que la que subscribeix, en condi-ció de Directora del Col·legi, no ha pre-sentat mai cap instància davant l 'Ajunta-ment d'aquesta vila, ni en nom propi ni enrepresentació del Claustre de Professors,relativa a la petició de donar el nom deGuillem Calmés al centre escolar.
2on.- En aquell temps, Llorenç G^lméiJaume, pei seu compte, dugué a terme unagestió particular amb els professors, d'ti-ques r Col·legi, expressant el des,g de c"cse sol.licitas que el Centre Escoiar f i g u r a samb el nom del seu oncle Guillem Galmes-L'acta redactada en aquest sentit no ;>jüsubscrita per cap mestre, exceptudnc ei se-cretari que la redactà.
3er.- Durant els tretze anys de la me-va gestió com a directora del centre (delsetembre del 65 f ins - al mateix mes. del78), amb el meu consentiment, no es vapresentar cap instància relacionada ambl'esmentat assumpte.
Bàrbara Ferrer Pocovi"
MOTA PE LA REPACCia.- Segoni cottola eneJ, .¿¿¿bie de. leg-có-tte c/' en-ttadei amb e.1nomeno 619, cua i8 de. duvmbne, de. 1972va. zntiasi una ¿n¿>tanc¿a pie¿e.ntada pe*.l'E¿cola Gfia.duua.da. ¿ol.l¿c<itant e.1 nomde. GuÁJUtw Galmú. PeA la qual co-óa éóe.v¿de.nt que., al pfioppa¿¿at Ed¿to?ú.al,f loi de. ÒaJid va donan, ana ¿n{,onmacÁ.ôveAJ.di.ca.S-¿ la ¿n¿tancÁa e¿ va pfiUíYitan. ¿e.n¿e.comptat amb eJU> •fie.quA¿<úu¡ que. manca e.1Re.alame.nt de.1 ClauAtne. ú co¿a que.¿uiit. de. la noíitna. 4.ncumbe.nc¿a.
Entrevista FLOR DE CARD -»- (M)
En <LÜ cíarrer Conoré-i Nac¿ona¿ de.¿Pasit¿t Soc¿o£¿ó¿a di Majorca PSM que.e¿ va celebrar aque¿t¿> cí¿eá a. £'Aucí¿to-r¿um de. C-iutat, eJt reg-tcíor ££orenoc An-toni. San¿o va -óor-íxA e£eg¿t membre cíe-¿'execuixva, <i ¿e. Li encomanaren £eó co-m¿ó.ó-¿oná cíe Tur¿ime ¿ Tranápor-ti.
¿Què fea ¿upo-óa-f, per a íu, aquestcongréá?
En primer Hoc una experiencia nova,ja que no havia participat a cap. A mésm'ha reafirmat que de cada vegada hi hamés gent unida p'es mateixos ideals ï quedesitja lo mateix per Mallorca. També en-tenc que hi ha una gent que considera quesa meva labor dins s 'Ajuntament ha estatbona, ja que si no fos així' no haurien deposi-tai sa seva confiança en jo, donant-me uncàrrec important dins es partit.
Supò-ó que. per a. un m-Li¿tant duu e¿-4er una. de. ¿e-6 max¿meá oóp-trac-tottò, ja.que. utasLOA <¿¿n¿ eó grup cíe geni que. dÁ.-r¿gex.x 4a po¿¿t¿ca de. tot e¿ par£¿t...
És una més de ses aspiracions que potstenir, ara jo crec que dins 'es PSM tothomva a fer feina sense preocupar-se massa peraixò que tu dius. Ara bé, per a un que liagrada sa politica, per a un que vol partici-par, es fet d'estar dins s'executiva sempreli és bo, ja que viu més d'aprop sa políticageneral i té un coneixement més directed'es problemes de Mallorca i de fora.
¿Com ¿ó que. t'kan encorrego-t a tu¿a parí d'u Turbóme i. cf'eó Tranópor£ó?
Jo no donaria massa importància anaquest fet, ja que sa feina de s'executiva ésmés aviat conjunta, és una feina de tots.Ara bé, es funcionament és millor i més fà-cil si hi ha uns responsables de cada tema.Pareix ésser que per sa meva feina i perquèsón uns temes que m'agraden, m'han fe t -esresponsable d'aquests dos.
¿Saponata axjcò que. nauràó de.cfe-txar an poc cíe bancía ¿a -taóca de¿' Ajuntame.nt?
Jo crec que no. Al contrari, crec queaixò de conèixer altra gent i altres proble-mes, això d'anar per Ciutat i reunir-me amb
m gent de diferents pobles me pot ajudar a en-focar millor ses tasques de s'Ajuntament.
J ¿Qtwnfcó han e¿tat ¿eó ^eacc¿oni cí'eíó o£-
f tns¿¿> ofujfA po£¿t¿c¿ cí'ei poh£e?A nivell particular he de dir que
m'han donat s'enhorabona i alguns fins i totg ha parescut que se n'han alegrat. Pot ésser° pensant que així' estaré més preocupat de
ses coses generals i deixaré de fer nosa peraquí'.
Icio leo m¿6. Enhorabona -c a veure¿<L ¡ÍO4 te.nÀA de. ver a-cxò que no4 d¿t de.que.' no cíe-¿xara¿ Saní Llorenç per cíecí¿-car-íe a adirei bandes.
Josep Cortès -
Amb l'assistència d'unes 300 persones,dies passats, concretament el diumengedia 11 de març, n'Antoni Sansó va cele-brar la tradicional reunió informativa quesol fer cada tres mesos.
Les estirades relacions entre el regi-dor i el grup de govern, motivades, segonsel punt de vista d'en Tom, per l'assumptede l'asfaltat de les camades, pel delsprecs i preguntes i pel del retràs del pleextraordinari, i augmentades per la negati-va del bâtie a fer una crida anunciant l'ac-te i la prohibició de fer-ho sebre amb alta-veus, feren que l'ambient es carregas mésde lo que la prudència aconsella.Com a conseqüència les critiques del regi-dor foren més dures que mai i els ànimss'engrescaren fins i tot partdallà de la re-unió.
En el mateix acte, en Sebastià Serra,recentment elegit Secretari General delPSM-Esquerra Nacionalista, va donar la se--va visió de la política d'arreu de l'illa.
En haver acabat es va oferir un re-fresc als assistents amb els productes queels simpatitzants del partit havien aportat.
S.M.O.E. FLOR DE CARD -5- (45)
¿QUE ES LA PSÏCOMOTRICITAT?
Pot parèixer absurd, careni de sentitpràctic que avui es vulgui dur el movimejnta l'aula del col·legi quan durant tantsd'anys ha estat (ho és encara?.) lloc per aseure, estar quiet, callat. Tan sols es deixamoure la mà quan es tracta de fer córrerun llapis o bolígraf per damunt el paper.
¿Com podem pensar que sigui absurdentrar, o no deixar fora, el moviment al'aula, si som els primers que si veïm elnin quiet, sense xerrera ni juguera li dema-nam si es troba bé, si res li fa mal? Aixòvol dir que som conscients de que és propide l ' infant que es mogui, faci renou, parli"pels colzes"... I és que per arribar al nincal tenir clar qui és un nin. No hem de vo-ler ni pretendre que aprengui com si fosun adult.
El nin, quan comença a caminar, dis-fruta d'anar d'un costat a l'altre, d'arribarpertot, de tocar-ho, d'ensumar-ho, de tas-tar-ho... si no fos així' seria que hi ha qual-que cosa que no marxa així' com toca. Laseva intel·ligència creix, tal com ho hanconstatat els psicòlegs (Piaget, Wallon,Guessell...), quan se n'adona de que estàen un món on hi ha coses que no són ell ies mou per descobrir-les, conèixer-les. A-prèn les paraules del llenguat-ge no perquè el facem seure i li repeti-guem la paraula davant ell, sinó topantamb allò que vol dir la paraula, descobrintamb els sentits (ulls, nas, tacte, orella...)com és, quin soroll fa, si és bo, etc.
L'ideal és aprofitar que sabem aixòper atracar-nos a l ' infant. Per tant, si elnin aprèn experimentant, sentint, desco-brint per ell mateix ¿per què esforçar-nosper fer-lo aprendre reprimint tota aquestainiciativa?
Aquesta reflexió que he exposat haduit als pedagogs a plantejar-se un comen-çament diferent respecte dels primersaprenentatges dels infants. Sorgeix aixi' uncamp d'estudi que es coneix com "Psicomo-tricitat" ¿Què vol dir? Idò que el nin ésuna globalitat, que el desenvolupament delseu psiquisme (personalitat, intel·ligència,creativitat...) i de la seva motricitat i cosestan molt relacionats, són indisolublesdins un creixement sa. Inclus amb adultsconeixem el fet de que un disgust faci malde cap. ¿Què vol dir això més que organis-me i psiquisme estan interrelacionats? Peraixò és important no deixar fora de l'aulala possibilitat d'aprendre mitjançant la vi-vència, l'experiència i la creativitat.
ESDEVENIMENT
Els dies 17, 18 i 19 de març tinguélloc a la Colònia de Sant Pere un cursetorganitzat pel SMOE de Sant llorenç con-juntament amb el d'Artà. El curset es deia"Psicomotricitat a l'Escola" i es dirigia alsmestres. Tingué una part pràctica dirigidaper na Mansa Mir, professora de psicomo-tricitat del col·legi "Mater Misericordie"d'educació especial de Ciutat, i una partteòrica exposada per en Joan Jordi Munta-ner, professor de la Facultat de Ciutat,del departament de Pedagogia.
El curset es conclogué amb la inten-ció de seguir treballant mitjançant un Se-minari. Hi assistiren un total de 23 mes-tres de la comarca: de Sant Llorenç, deCala Millor, de Manacor, de son Servera id'Artà.
El treball va ésser prou interessant ila participació va fer possible que acabas-sin satistets el curset.
Antònia Magraner
ELTEMPS
BRUSQUESGenerFebrerMarç
GRAUS
38 Iitres/m294 "89
El termòmetre va senyalar els 209a temperatura més alta, i els 25 comla més baixa.
VENT
NEU
Els dies 8, 9 i 10 de febrer una bor-rasca ens va enviar una ventada deTramuntana i Gregal tan vitenca queva deixar una capa de sal per damuntels nostres camps i arbres, i no elsva fer gens de bé.
El dia 10 de març va ésser el dia quevàrem estar més aprop de veure neu.
Francesc Umbert
4+
El nostre "home del temps", en Xesc,ens ha enviat una relació dels íets meteo-ròlegs més importants del primer trimestredel 84. Heus-els-aci':
Eipìpclladcs FLOR DE CARD -6- (46)
S'altre dia, mentres estava trescant es poble cercant sa noticia, vaigveure es cabo que se'n venia tot dret cap a jo manades desfetes.-Quaranta putes! -vaig pensar-. Ara voldrà sebre si tene permis perpassejar-me p'es pöble!Sortosament només me volia demanar a veure quan sortia sa revista,però es susto ja no el me llevarà ningú.
Amb una puntualitat britànica -de Thatcher, s'entén, no de Big Ben-,Alianza Popular mos ha pagat sa propaganda que li férem fa onze me-sos (330 dies), amb motiu deses eleccions municipals i autonòmiques.lo no sé M en tots es seus compromissos utilitza es mateix calendari,lo que si' sé és que si en vol tornar posar haurà de bestreure per ade-Jantat.¿Voltros que no faríeu lo mateix?
Si ara en Busco fos en Suárez, en Falera en Fraga, n'Ignasi en Felipe iSon Trobat La Moncloa, podríem mirar d'engrescar es "Pactes de SonTrobat", i per ventura sa situació política municipal aguantaria, encque fos de mala manera, f ins a ses eleccions del 87.Però com que no ho són...
Un company de viatge em va fer veure es procés:Primer tapen una finestra per a que sa sala quedi més bé; llavorshan de posar un extractor de fums, perquè amb sa finestra tapadano surten; més tard se fa precís posar micros, que amb so renou des'extractor no se sent res; a continuació hauran de menester un tèc-nic de so que se'n cuidi de s'equip; després...I així' anam!
^
I parlant d'es canvi d'horari que férem fa una partida de diumenges, unhomo de Son Servera me va dir una glosa que circulava p'es seu poblesa primera vegada que volguérem dur la quantra an es sol:En Franco té una camiaamb tres files de botons,i li ha passat p'es collonsque a les deu sia migdia.
Es mes que ve, si Déu i es batle ho volen i ells i vénen a bé, Flor deCard tornarà organitzar una taula rodona amb sos caps de llista d'espartits que tenen representació municipal.Després d'haver exposat es punt de vista de cada un sobre s'any quehem passat i es tres que mos esperen, cadascú els podrà fer ses pre-guntes que consideri oportunes.En ésser hora ja comunicarem es lloc, dia i hora on la farem.
Com que el feren a les dotze d'es migdia jo no hi vaig poder assistir,però un que hi era m'ha contat que en es ple de dia 9 en Miquel Collanava emputat ferm.Resulta que en Miquel Falera, quan entraven en es saló d'actes, va pe-gar fua cap a sa cadira d'arran d'es batle i va dir: "Cadireta de SantMiquel, qui s'aixeca no s'asseu", i ja s'hi va haver plantat.En Coll, quan va veure que li havien fotut es lloc, no va sebre cap onhavia de pendre i va quedar empardalat per allà enmig.Li va caure tan tort que fins i tot volia votar en contra de de sa pro-posta de l 'APUM!
Josep Cortès
Imatqe FLOR DE CARD -7- (47)
Foto: Felip Frarteza
RUA
Era un esclator, la necessitat d'arribaral cim de la disbauxa -potser passar-lo unamica-, de la permissivitat moral. Eren elsdarrers dies, que es podien aprofitar permenjar porc i llepolies a rompre, per ferximbombades amb cançons d'un picat gruí-xadet, per anar de rua posant-se una vesti-menta inhabitual o aprofitar la cara tapadaper fer allò que mai haguessin gosat fer aldestapat... tot, fins i tot aquella broma migverinosa, pesada i de mal gust, tema unajustificació: eren els darrers dies.
El Darrers Dies, abans d'encetar quelllarg període d'abstinències que és comú atotes les cultures i que aqui' coneixem ambel nom de QUAREMA. Calia deixar de men-jar carn per purificar la sang; el cos, se-guint els cicles naturals, havia d'arribar de-gudament preparat a la primavera, períoded'una peculiar esclator de vida tant en elmón vegetal com animal. Purificació que re-ivindiquen, com a cosa novedosa, els natu-ristes d'ara.
La bulla, l'abstinència, l'esclator de pri-mavera... elements integrants del majestuósordre còsmic llavors amb l'home insert,com un element més.
•x-******
I la bulla, Sa Rua, tímidament ha tor-nat renéixer a Sant Llorenç. Enguany ambuna organització comptabilitzada com exito-sa, els nins i els majors s'han tornat disfres-sar com en els millors anys del Club Card.És un aspecte parcial, aquest de la Rua,d'aquells dies de sempre, i a més manipulatper això que en deim "societat de consum"que ens fa comprar i exhibir un elegant ves-tuari en substitutiu de la bulla prèvia a l'm-teriorització.
Malgrat tot, esperem anar guanyant,any rera any, coneixement i fidelitat a lesnostres arrels.
Guillem Pont
Batec FLOR DE CARD -8- (48)
MES. DE FEBRER
A finals del passat mes de gener, al Butlle-tí' Oficial de l'Estat va esser publicat elnom del Col·legi Públic Comarcal de SantLlorenç, "Mestre Guillem Calmés".
3.- Per Sant Blai es beneeixen els senyo-rets.
¿f.- Naixement de Guillem Comas i Salas,fill de Guillem i Angela, a Sant Llorenç.
5.- Un grup d'excursionistes puja el Tornir.
6.- Neix Nicolau Francesc Santandreu i Bru-net, f i l l de Jaume i Caterina, a Sant Llo-renç.
10.- Comencen la decoració de la Salad'Actes de l 'Ajuntament, essent el decora-dor Antoni Riera, de Manacor.
Naixement de Domingo Rodríguez i Gi-nard, f i l l de Domingo i Antònia a Sant Llo-renç.
11.- Ball de bot animat a Poca-farma.
13.- Mor Caterina Garrió i Girart, fadrina,^6 anys, a Sant Llorenç.
l'f.- Conferència a Sa Rectoria, sobre salutinfantil , promoguda pel SMOE.
15.- Defunció de Maria Rosa Llull i Adro-ver, vi'dua, de 77 anys.
18.- Col·laboradors i amics de Flor deCard sopen a Algaida, per tal de celebrarun altre aniversari de la revista.
Dins el programa "Un hivern a Mallor-ca", el guitarrista Gabriel Estarelias dónaun concert a Cala Millor.
19.- Els excursionistes van a Mortitx,Pedruixella, la Torre d'Anant i La Male.
Mor Gaspar Busquets i Riera, fadrí',68 anys.
21.- Neix Josep Pujol i Sureda, fill deJoan i Maria, a Sant Llorenç.
22.- Defunció d'Àngela Mascaró i Adrover,de 81 anys, a Son Moro.
24,- Sopar a Son Trobat, amb la presènciade Jeroni Alberti'.
Neix Jeroni Mayol i Nadal, fill deJoan i Antònia, a Sant Llorenç.
25.- Matrimoni: Bartomeu Sampol i Manre-sa i Maria Llull i Comila, a Son Carnó.
27.- Recital de clarinet i piano a Càrrecde Pascual Martinez i Ignasi Fumó, a Ca-la Millor ("Un hivern a Mallorca").
29.- Enguany és any de traspàs, o bixest, obissextil.
Maria Galmés i P. 3. Llull
Ajuntament
A prop d 'un any de les eleccions muni-cipals, que donaren la batlia a Unió Mallor-quina amb el suport d'"Alianza Popular" i,no tan clarament, del Partit Socialista deMallorca, sembla que s'estan fent passesper provocar una restructuració de càr-recs dins la Corporació.
Com que les relacions entre n'AntoniCuc i en Tomeu Busco estan en un mo-ment difícil, Unió Mallorquina ha hagut decercar suport dins l'oposició, i, a tal fi,dia 29 de març es va celebrar una "cum-bre" amb representants de UM, PSOE iCDS.
Pareix ésser que els de l'oposició esta-rien disposats a col·laborar sempre que esretallas la influència que AP té en el grupde govern, és a dir, si li llevaven les co-missions de Governació, Sanitat, la delega-ció de Zones Costeres i el càrrec de segonbatle. Conservarien la delegació de Festesi se'n cuidanen de les relacions amb elshotelers.
Hi ha una part de Unió Mallorquinaque, segons tene entès, s'avendna a l'es-mentada proposta, mentre que l'altra hiposaria emperons. A l'hora de redactaraquesta crònica d'urgència -divendres, 30de març- està per fer una altra reunióamb els mateixos grups per acabar d'en-llestir la cosa. Esperam que a la properarevista us en podrem donar més noves.
Josep Cortès
biporti FLOR DE CARD -9- (Wì
Per comparar es temps passats ambsos actuals res millor que un petit diàlegamb l'amo en Pere Antoni Sancho Planisi,de 92 anys, degà d'es socis del Cardassari actual seguidor d'es Club.
-L'amo en Pere Antoni, ¿de quan ençàsou afeccionat an es futbol?
-D'ençà que hi ha futbol en es poble.Més que un club érem una partida d'amicsque començàrem a organitzar partits ambsos pobles veïnats. No hi havia lligues, comara, sinó partits per ses festes i qualcun alloure. Uns d'es primers jugadors, que me'nrecordi, eren en Martí' Capirró, en Ramond'es Forn, en Pep Sorrilla... i jugaven en esCamp Roig.
-¿No hi heu jugat mai, vós?- No, i no va ésser per falta de ganes.
Quan va començar aquesta febre en es po-ble, encara que fos jove, ja no era cap ai.-lot, i no em vaig decidir.
-¿I quin futbol vos agrada més, esd'antes o es d'ara?
-No sé que t'he de dir, perquè an esfutbol sempre l'he vist amb passió, i tantm'emocionava es d'antes com es d'ara.Clar que ses tècniques han millorat i., ésmés vistós.
-¿A quan se pagaven ses primeres en-trades?
-Quan no eren de franc, a tres dèci-mes. A poc a poc han anat augmentantsegons ses necessitats. Primer hi haviamolts pocs gastos, es jugadors se pagavenses espardenyes i ets àrbitres eren d'es po-ble.
-¿No heu tengut mai cap denou?-Fins an es punt d'arribar a ses mans,
no, però an es cridar que no el me llevin. Iencara ara!
Aquestes han estat ses respostes d'unberganteil de 92 anys que encara vibra p'esfutbol, que no se perd cap partit i que loque més l'apassiona és es seu equip.
# **••*•* *•*
A sa recta final de sa lliga i quan el Ma-llorca se juga es tot per tot a sa divisiód'honor, sembla que el Cardassar ha deixatanar ses aspiracions de promocionar a satercera divisió.
Després d'ésser malmenât a Esporlesamb un contundent 6-3, dia 18 va jugar espartit de rivalitat amb l'Escolar de Capde-pera. No vàrem ésser capaços de vinclar-loi acabàrem en un empat 1-1.
Molt era lo que se jugava el Cardassaramb aquest partit si miram sa classificaciód'es dos equips. Es jugadors ho sabien isortiren an es camp disposats a tot. Es pri-mers deu minuts dominaren completamenti fins i tot prepararen un parell de juga-des de perill, però no conseguiren tombarsa balança cap a ells. Més tard, dins saprimera part, dominaren una estona perhom arribant an es descans sense haverinaugurat es marcador. Començaren sa se-gona amb un esperit conformista, cosa quefou aprofitada p'es visitants per demostrarsa seva perillositat i conseguir un gol. Sortque varen sebre reaccionar d'hora i, totd'una que varen haver tret, en Bernat vaconseguir s'igualada després d 'un rebot d'esporter.
Encara que no fos avorrit, tampoc nova ésser un partit brillant. Hi va haverqualque jugada bona d'es dos conjunts, peròlo millor va ésser s'emoció d'es resultat fi-nal. S'arbitre no se'n va desfer malament,ja que es jugadors se portaren correcta-ment.
En sebre es resultats d'es mes que veja podrem treure conclussions définitives,ja que el Cardassar, essent un equip mo-dest però corretjós, pot donar sorpresesdins qualsevol camp.
Miquel Sureda
Premsa
Amb la finalitat d'animar una mical'Escola i, al mateix temps, recaptar fonsper al viatge d'estudis, a darreries del mespassat va sortir a rotlo una nova revista es-colar llorencina elaborada íntegrament pelsalumnes: "Es Xafarder".
Encara que la majoria dels articles iacudits estiguin relacionats amb l'Escola itot el que l'enrevolta, no hi manquenescrits sobre altres indrets i persones delpoble.
Esperem que tengui més durada queles anteriors "Voces" i "Picarol" i que arri-bi a ésser un vehicle d'informació i opinióde les persones relacionades amb l'educa-ció.
Enhorabona i endavant.
Crònica informal FLOR DE CARD -10- (50)
Es pardal quina plantada que fa el salód'actes de l 'Ajuntament ara que han canviatel mobiliari! Pareix de bondeveres! Els regi-dors fins i tot sembla que parlen més bé.Crec. que no estaria gens malament que enlloc de saló d'actes h diguessin el Xerra-ment (Parlament seria un sentidet massa ca-talanista ja que, essent derivat de "parlar",és un mot de difícil comprensió per algun re-gidor). Així', als "consejáis" els podríem dirxerramentans, i la seva categoria social esveuria fortament augmentada, cosa que, adir ver, no els seria gens ni mica perjudicial.Els escèptics, en haver tret comptes, dwenque només són quatre posts d'aglomerat for-rades de xapa, mitja dotzena de bombilles itres tubs de cortina per penjar-hi les bande-res, i que tot plegat no val ni la meitat delque n'han pagat, però jo, que de fustes noen sé gaire, trob que un milió i mig no ésres si els nostres il·lustríssims xerramentarishan d'estar a pler. Pensau que amb el culrostit serien capaços d'aprovar qualsevol bar-baritat.
Com que en Busco i en Falera eren perla Germania per mirar si ginyanen els bàr-bars de que venguessin a prendre el sol aCala Millor, en Miquel Mascaró ocupà la cadirà del batle, i la. veritat és que no se'n vadesfer malament.
En haver llegit l'acta del ple anteriorcomençaren amb l'orde del dia dient que l'a-mo de Sa Torrenova havia regalat un feix dellibres a la biblioteca. Com a persones bencriades que són, acordaren donar-li les grà-cies. Trob que va esser una decisió molt en-certada.
D'acord amb una sol·licitud de l ' insti tutd 'Artà demanant una subvenció de 1000 pts.per cada alumne llorenci' que hi anàs a esco-la, trobaren que per 24.000 pts. no ho paga-va quedar malament i l 'hi c'oncediren.
Continuant amb el tema de les subven-cions, la Creu Roja en demanà una altra de750.000 pts. per cobrir les despeses de man-teniment, com cada any. L 'Ajuntament deSon Servera hi contribueix amb la mateixaquantitat.El xerramentari Bauçà opinà que si els ser-venns hi volen tenir empriu ens han de pa-gar la meitat del que va costar el solar i laconstrucció del lloc, i també dels rebuts dellum i aigua. "Fa collo -digué-, que noltrosho paguem tot i que llavonses hi hagi 3 llo-rencms i 9 serverms que hi facin es servici".Com que l'argumentació sortia del tema,acordaren aprovar la.subvenció i deixar enTomeu Carbó encarregat d'aclarir l'assqmp-te exposat p'en Mauri.
Per garantitzar a l 'Ajuntament que laurbanització de S'Estanyol es faria així'comcal, els urbamtzadors concertaren amb unbanc un aval de 43.000.000 de pts. i, a més,depositaren a l 'Ajuntament una partida detalons sense data per valor de 57.000.000.Com que el contracte amb el banc els cos-ta uns interessos considerats i són gent es-talviadora, sol·licitaren de la Corporacióque els lliberàs de l'aval i que es quedasamb els talons- fins que es fés l'entrega dela urbanització.Els grups PSM, PSOE i CDS considerarenque si volien que el retirassin que acabassmprimer la urbanització, que per lo vist faestona que només fan feina a l'edifici.La proposta fou rebutjada.
Ara que tenim secretari fixe, semblaque no necessitam una altra plaça d'admi-nistratiu, com havien decidit fa temps, perla qual cosa acordaren baratar-la per unaaltra d'auxiliar, que es convocarà oportuna-ment.
Pareix ésser que la psicosi d'inseguretatciutadana ha mvadit Cala Millor de la ma-teixa manera que ho va fer la famosa onade pornografia. Però així' com aquella no vapreocupar massa als hotelers, aquesta sem-bla que no els ha caigut gaire bé, per laqual cosa han sol·licitat de l 'Ajuntamentque es posassm quatre municipals més perpatrullar per la zona. Amb un gran afanyde col·laboració afegiren que estaven dispo-sats a pagar part de les despeses que es po-guessin ocasionar.Els regidors de l'oposició -hi incloc tambéel del PSM-, malfiats que són, considerarenque abans d'aprovar res havien de sebre quèpujava la part que pagarien els hotelers il'import total de la despesa. Conseqüent-ment deixaren l'assumpte damunt la taulaen espera dels oportuns informes.Cal remarcar la curiosa coincidència entrela proposta dels hotelers i la que féu fapocs mesos Alianza Popular. ¿O no és coin-cidència?
Com que cada any el Consell de Mallor-ca sol contribuir amb una quantitat per amillorar un servei públic dels pobles, el^dar-rer punt era per mirar a veure quina cama-da havien d'asfaltar. L 'APUM sembla queproposava la que uneix les carreteres de SonServera i Sa Torrenova, passant per Ca'nDuai.El xerramentari Sansó, visiblement indignat,demanà la paraula:-En primer lloc consider que això és un abúsde poder per part d'es batle, perquè no s'haseguit s'orde pres per sa majoria. I en segonvoldria sebre quins criteris s'han seguit perposar sa primera sa camada de Ca'n Duai.En Tomeu Mestre, del CDS, exposà el seupunt de vista:-Noltros no ho podem acceptar perquè esbatle s'havia compromès a parlar-ne entretots i llavonses ha pres p'es seu compte.En Mateu Puigròs conclogué dient que elbatle havia dit que es farien tots els projec-tes i ara només es feien els que li interessa-ven a ell.Després de quatre estiradetes per cada ban-da quedaren que deixarien l'assumpte da-munt la taula i que divendres farien un pleextraordinari aposta, que dissabte acaba elplac per presentar els projectes.
A l'apartat de precs i preguntes, que enaquest ple hi tornava a ésser, n 'Antoni Cucaprofità per treure's del gavatx tots els queno li deixaren fer el mes passat i, desprésde donar les gràcies per haver-los-hi tornatincloure, començà l'endemesa:*Cuc: No s'ha reunida sa comissió de sa De-puradora. Com està s'assumpto?*Coll: Es solar estan comprats i pagats.*Cuc: ¿I lo de s'entrada d'es camí' de SesPlanes?*Ordmas: S'enginyer va dir que hi faran unmur de mares.*Cuc: ¿Ja estan a punt ses Normes Subsidià-ries?^Secretari: Es papers corren.*Cuc: Dia 11 de juliol se va acordar posarunes senyalitzacions en català...*Maun: Estan comanades.*Cuc: Hi ha moltes faroles que nos'encenen. Què passa,*Ordmas: Es comptadors no basten.*Cuc: Hi ha un senyor dins s 'Ajuntamentque fa sis anys que està enlaire...*Ordmas: El podríem posar a sa brigada!
Josep Cortès
•».• •
Varis FLOR DE CARD -11- (51)
PREMSA FORANA
El passat 5 de març tingué lloc, a Algaida,una Trobada de Premsa Forana per debatrei aprovar les esmenes als estatuts de l'Asso-ciació.En el mateix acte se'ns va fer entregad'una partida de llibres editats per la Co-munitat Autònoma i d'una targeta d'identi-ficació de premsa pel responsable de cadapublicació, signada pel conseller d'Interior.
SUBVENCIÓ
Aquest mes de març Flor de Card ha rebutuna subvenció de 25.000 pts. per part de laComunitat Autònoma. El passat Nadal elPresident Gabriel Cañellas ens havia reuniten el Consolat de Mar i ja ens n'havia par-lat.Valguin aquestes retxes per testimoniar-liel nostre agrai'ment.
LABORATORI
Segons s'havia acordat fa una partida demesos a una reunió del Consell de Redac-ció, la subvenció esmentada a l 'anteriorpunt ha servit per comprar un laboratori defotografia.Esperam així' poder oferir més il·lustracionsllorencmes als nostres lectors.
SOPAR
Dia 22 de març una • vintena de militants isimpatitzants del CDS, PSOE i PSM ferenun sopar a Ca s'Hereu, en el transcurs delqual es tractaren temes relacionats amb lasituació poli'tica municipal.Després d'una llarga i agradable sobretaula,els organitzadors em pregaren que fés cons-tar que l 'Ajuntament no es faria càrrec dela factura, sinó que cadascú pagaria de laseva butxaca.
RECTOR
Després d'una absència motivada per unamalaltia de la seva germana, el Rector,don Joan Font, torna a ésser amb nosaltres.
El Comic FLOR ÜE CARD -12- (52)
tí£ LLEGIT A UÀ/ ¿Ll6Z£ JAPONES UÀ/ POBl^lATAN BELL, JUST i PROFUMO, QUE (/ULL TRAUSCRIUÇE'LAQUÍ P£& A/O OB¿tDAR-LO MAI. i
\DIU LO SE6ÖENT:]
StííiífejP»^"íftASA»*«»il>u,
•**»a|6JÍ
f5^^P»Ajg."«iSfeSáK^..,W'Ä^ÄJM-• AXJÍI xl
;-.§>:*•Í>
:«
r/\"
Ir7\ J
Ov
J3EARÏILLIBRES I PAPERS Silenci, 7 - MANACOR
CA'S SERVER!
Cardassar, 25 * SANT LLORENÇ
VIDEO TOT
FOTOS CARNET
Santa Mana de Bel lver , 4SANT LLORENÇ
Història FLOR DE CARD -13- (53)
1544, 27 febrer,- El Gran i GeneralConsell tracta, entre altres coses, sobre lacompetència que fa la importació a Ma-llorca de vi procedent de Bimcarló i Penís-cola, de manera que les vinyes de Mallor-ca "se són comensades a destruhir y des-fer". El Consell de 5 d'abril tornà a parlarde la competència del vi de fora amb elvi mallorquí', de manera que les vinyes noes conren degudament; la gent pobra ne-cessita aquests jornals per viure. (ARMAGC 30 f. 35v i 40)
1545, 5 juny.- El Gran i General Con-sell tracta sobre la fortificació i defensade la Ciutat i Regne de Mallorca "per cau-sa de la armada turquesca se prepara enTurquia... y que ha de venir de Contestino-ble en Tuniç, y pona esser que assenya-lant en una part, vingués en aquesta ylla yaxí stant no perscebuts poria seguir-se al-gun notable dan". (ARM AGC 30 f. 76)
1584, 10 febrer.- El Rei concedeix re-ducció de tasca a delme ple a Pere Blan-quer de la possessió anomenada La Torred'En Vives. Són 500 quarterades de lesquals n'hi ha 400 de garriga, que prestentasca, és a dir, de 7 quarteres una; el del-me és de 10 quarteres una. La possessióconfronta amb el rafal de Jeroni Sureda,possessió Pocafanna d'Antoni Huguet, Sal-me de Miquel Lluís Togores, l'Estepar deJoanot Anglada, possessió de Mateu Feme-ma, terres de Mateu Bonet. El procuradorreial anà personalment al lloc per prendredeclaració de testimonis, un dels quals ésMacià Bosch "de St. Lorens des Cardes-sar", diu que la finca són terres primes, iels anys que es conren (no sempre es con-ren) acostumen retre a raó de 7 quarteresla quarterada; és lloc perillós d'invasionsde moros, etc. (ARM RP 120 f. 88)
1590, 22 febrer.- El Rei escriu al Pro-curador reial del Regne de Mallorca dientque Miquel Lluís Togores ha exposat "queel possee tres pedaços de tierra juntos altérmino de la villa de Manecor, nombradosTanger, Bioscha y Gallicani y que en ellosay algunas tierras que se cultivan y otrasquestán baldías mucho tiempo ha y algu-nas garngas que se podrían cultivar, y co-modidad de plantar olivos y de sacaraguas o hazer correr algunas questán yasacadas, las quales causarían que las di-chas tierras diesen más fruto". Ara pagatasca i .demana pagar només delme pía,gràcia que li es concedida. (ARM RP 69f.61)
Contarclla pagesa FLOR DE CARD -14- (54)
L'AMO EN PEP D'ES PINAR I LACLEPTOMANIA
Les darreres esperonejades d'un sol quehavia sortit feiner, aquell dia de mit jan ju-liol, a l'horabaixa encara feien una últimallepada calenta a la pell de la cara del'Amo En Pep d'Es Pinar, estirada i lluentacom una pell de tomàtiga, el carretó de gar-bejar més de mig ple de garbes de faves,camí' de l'era de Son Bats, nyic-nyec.
El cel s'encenia en cinquanta tonalitatsvermelloses, cap a ponent, i semblava volercalar foc també a un esbart de núvols ta-vellats i fugissers, que presagiaven ventamb tota evidència. Bé, que en faça devent, pensà l'Amo En Pep. No és dolent, elvent, en temps de batre faves, no. Al con-trari.
Nyic-nyec, les rodes del carretócantaven l'absència de morques, entre elfuell i la cubà. Nyic-nyec ...
L'Amo En Pep d'Es Pinar, més estretque fulla de pi, ell, grassonet, més de mitjacarn, ell a l'esquena una cinquantena d'anysben duits i poc empesos, capell de feltresempre al cap, hivern i estiu, i una rialla desessió continua davall d'un nassem' exagera-dament menut, com de per berbes ... erael que podríem anomenar un pagès gras.Gras física i econòmicament. Així' mateixconrava qualque trocet dels seus, i un hor-tet a l'arraval, per no avorrir-se, però elque en realitat li omplia la bossa -i el
"compte" a plac fixe a una caixad'estalvis—, eren les dues dotzenes dequarterades que tema llogades o amitges,per diferents indrets del nostre terme muni-cipal. I tres o quatre cases arrendades a lavila, també, sí. Vul explicar que no haviapassat mai peniínes econòmiques, ni ell, mels seus avantpassats en tercera o quartageneració.
Malgrat el dit, dos problemes li enter-bolien l'existència a l'amo en Pep. Relativa-ment greus. O greus, sense relativament. Aell mateix, de vegades li semblaven enor-mes i d'altres s'en refotia. Segons la lluna,supòs.
Un d'ells era la seva esterilitat. Si',l 'Amo en Pep era eixorc. O ho era la sevadona, Madò Antonina. Sia el que fóra, envint-i-cinc anys de matrimoni, no havien a-conseguit tenir cap fill ni filla. Ni senyal,vaja. I mirau que n'havien provades de coses,i herbes, xarops, bollidures, modos i mane-res, dies i hores d'anar a la colga. Però res.1 metges de Ciutat, especialistes,curanders,
mitjos bruixots, massatgistes, endevinadorsde tot, però res. Ni senyal.
Finalment s'hi havien resignat, ja, mi-ra, i no sabem què convé més. No deu con-venir. Els fills de vegades donen disgutsgrossos, eh?, sí , idò, ja està bé així'. Si'. Elsnebots s'hauran d'espirrar, hauran de fer elcap viu, si' fotre, si volen bufar cullera hau-ran d'anar falaguers, els nebots, si' ...
L'altre problema que tenia l'Amo EnPep, també era del domini públic, encaraque ell pensas que no. Succeïa el que es diu:No hi ha pitjor cec que aquell que no hivol veure. L'Amo en Pep, robava. Per vicio per malaltia o anau a saber perquè, peròrobava, l'Amo en Pep. Si', ja podeu badarels ulls, ja , robava vos dic. I el que era pit-jor, ja ho he dit, era del domini públic feiamolts d'anys. Tothom deia, mirau, ric i ple,aquest homonet, fer això!. Idò si', era unmagm'fic cleptòman assilvestrat.
Quan, entrada de fosca, els altres pa-gesos li acopaven cap a la posada del poble,0 abandonaven el sementer per anar a lescases de possessió a descansar merescuda-ment els ossos, ell encara feia la bubota,feinejava per la seva fmca,i quan no veia janingú avinent, llavors enganxava el carretó1 es disposava a tornar a ca-seva. Però, pelcamí' mirau, quines curolles, feia qualqueestació -que no era a l'Altíssim , precisa-ment- i carregava. Avui una dotzena demelons a Sa Fonteta , demà dues garbes deblat a Son Revellet, l'altre un canyís de fi-gues a madò Joana-Ama D'Es Puig ..., és adir, cada canvi de lluna hi havia qualcú fe-rit de les cleptomanies de l'Amo en Pep.
Vosaltres ja sabeu que els pagesosaguanten, molt . Teñen molt d'"aguanto",ells, més que mànec de cullera, com aquelqui diu, aguanto, els pagesos. Prest se n'ado-naren de les malifetes del delinqüent. Però,mira, un perquè mirau pobre home, li deuhaver trabucat el cap, l'altre perquè h de-via doblers i no fos cosa ..., i la resta per-què, fotre, tampoc importa d'una caramuixafer-ne una canyissada, eh?, no val la pena,per dues o tres garbes i qualque coseta més.
Mai ningú l'havia denunciat a la Guàr-dia Civil. I això que hi havia ja prou gentque tenia certeses concretes. Si'. L'havienvigilat. L'havien trobat en plena endemesa.I L'ahyien advertit..., i ell, sempre negava,tu, més cara que una saca de peces, dequatre, ell, que no, que jo no vos he tocat
FLOR DE CARD -15- (55)
res, i l'altre, veiam, mira si els nuus d'a-questes dues garbes d'ordi són iguals a la res-ta dels que dus dins el carretó, veiam, mi-ra-ho!. I malgrat totes les evidències, nega-va, fotia xinglada al mul i negava.
Però, és clar, no tots els pagesos sónforçosament deixebles de Job, m tampoc es-tan en disposició de comprendre, assimilar icomportar les cleptomanies de l 'Amo enPep.
L'Amo en Tom Torner, ja n'estava mesque prenys, recremat n'estava ja de que,any darrera d'altre li anassin amb robato-ris. Era un dels més afectats. La seva fincafeia partió amb la de l 'Amo en Pep. L'hi ha-via dit. L'havia amenaçat. Però, l'Amo enPep, com si em ventes, al més petit des-cuit, jas!, feia la seva. Au, au, que etpenses que necessit res teu, pardalero, au,que tu somnies despert, au ...!
L'Amo en Tom Torner, no era home degaires diplomàcies, ni reginyols, ni oratò-ries. Ni, mirau, tampoc no era home essen-cialment violent, que jo sàpiga. Però es veuque els tenia plens, ja. És coneixedor quetenia la mesura a la raseta, ja, ell.
I, un horabaixa de juliol, el mateix queabans vos he contat que, el soleiet agònicencenia nuvolets precursors de ventarrí,l 'Amo en Tom vetlava l'Amo en Pep, allà, aSon Bats. L'havia observat, horabaixando,fer el borino, rum-rum, rum-rum, arran ca-seta, com aquell qui s'escalfa. Tenia el car-retó mig carregat de garbes de faves. Ell,sabia que havia de passar pel seu favar tam-bé, camí' de cases. I va pensar, tuadell. avuiet fugirà la coverà, Pep, si pûtes!.
Acostà dues garbes de faves just a lavorera del camí, per fer-les més avinentes,més enamoradisses. Agafà una branca demagraner, gruixada com el braç, que empra-va per estaló de les portes de la caseta, ipujà a una figuera bordissot-blanca, just al'aguait sobre les dues garbes de faves dereclam. Va encendre un "Ideal" dels grocs ies disposà a esperar.
Nyic-nyec, nyic-nyec, el carretó s'acos-tava. I ja ho crec que s'aturà, l 'Amo enPep, ou!, i com la cosa més natural delmón, apa, garba al carro i cap a una altra.No hi aribà a l'altra garba. Va dur sort,dins la desgràcia. Ls primera garrotada l'a-plegà al clatell i va perdre el món de vis-ta. El capell li boti' deu passes lluny. No sen'adonà de les garrotades que vengueren
després, que varen ser un esplet, fortes iamb la mala idea, amb la ràbia irracionald'un home que es pensa cobrar una facturamassa vella de l'única manera que entén:la troncada. Massa temps sense piano, quediria un company de Sa Pobla.
Així' i tot, despre's, es va retgirar fort,l'Amo en Tom. Cagon-cent-llamps, si l'hemort! pensava ell, en veu alta. Fermà lesregnes a la verana del carretó, posà al'Amo en Pep allargat sobre el seient, ipegà xinglada a la mula que, trot de ca,trot de ca, li va envalar cap al poble.
L'Amo en Pep d'Es Pinar està mala-ment, deia tothom. La mula l'ha duit acaseva quasi mort, deia la gent. Anava moltapallissat, ell, l'han fet envant, .tuadell,si'..., la gent.
No es va recuperar del tot mai. Va que-dar baldat. Els catorze o quinze anys queencara va viure, els va arrossegar més quealtra cosa. Arrufa t com un cuc. L'espinadatorta. Coix de les dues cames, rengas-renga,renga -renga. El pintaría. robre nome.
I la seva muller.m^ao Antonina. i\ ? noes cansava de dir: rrv.r.'.·u-Tiri'i.i. :>c!dtmés beneit que ha c-, -,-r . • . na^tro. kj-susdeumeu, les cei&. acies quan ¡.^r. uè p^b-sar, passen . eh?. Jesusdeumeu!.
E! cert es que, tampoc hi va haver capdenuncia contra ningú, aquesta vegada. Niels nebots ni la dona piularen davant la jus-tícia. I això que tot el poble coneixia elsuccei't fil per randa. La pagesia és malad'entendre, sovint, eh?.
A un alt preu, d'aquesta s'hagueren a-cabats els robatoris sistemàtics, per allàbaix , entre Son Bats i Sant Joan, entre SaComa i Sant Nofre.
História de la Ciència FLOR DE CARD -16- (56)
HI TfcÍNCÍPI D6L Se&tF ACTUAL F6U L APA -RÍCÍO'. EL GRAM FISÍC I MATEMÃTfCAI/SERT eiNSTQK) , EL GlUAL GNTRE !>'
ALTRÊS coses ) ^exTucÀ e. Fetionew FOTO-ecicTRÍC . P6R.Û UV SEVA G«Atvi CCNTRÍfcU-
c\'o' fou ec TeoRenA t>e IA neL«r(v¡t>AD.MAV^ PLAWCK INTTODÜI' CL coMcePre c>ea'/'AíT •
E=MC'
U FAM'ÜA CURÍC (_ PÍÊRRCT , MARÍE , CA SRAFÍUA wewe i eu seu «ARÍT FREDGRÍC) TRCAA-OAK6M DiBoS EL NOU CAnP DC LA KAEMCT(U\PAI>,Descoßßiwrr EL POICNI i e<_ WVDÍ i AUOSCS «IE-MeWTS NOOS . KOTWERTOKD DEMOSTTÍA *ü€ IARADíACTÍyÍTAT ¿S DCRuDA A IA TRAfSSttjnjVCiOL'OM 6l£MenT APIS UN A01?G . ffL W«C
LAURENCE CREÀ €L CÍCLOTItON 9 t l/ rmUÀFCIfMl , cOVJOUWTftKEWT AMß ACTKCS citfNTvWcS,P€R6M eXPLDTftlt' IA ^RÍKEPA feOMßA-
ATÒKlCAj .
Fisie eL'uw rvujcXÀ.
L 6VTUD\ DC L ESTRUCTURAD ffTOni'CA FOU UMA DE LÊS TASâ06^ MES t?CAUT2AX>6S AL PRINCÌPID'AGmeST seste 5 M duc es LA peDRA ANWJIAR, P€R PtceR. coMPRCNDRer MCLTFS oe tespRoPierwrs auihiaues i IMCUJ'S fiV&ues . TUOKSON IMTRODOI' OM bai PRIMCRS MO&CLS«lèwcs , eL CLUAL POU HÍUORAT PCR EL oe^ RUTHÇR.FORD j Moceu «.os ÃUCPÀ OESCARTIVTSUAM »ilcLS riORH pResewm tu seu MODEL D'ÀTOM s>' w'DRco-ew APUCAKT «.ei TSOR»« ÄoANrisujes.A IA MlViçixA- EPOCA LOUIS &€ (3R06U«r FÌWAÙT^À AMIi UTS DÍSKHH5 VCLTAMT IA HWOftK i«LA U.UM HÌT^AMCANT" CA 7>UA-LÌTRT OWA, - CORPUSCOL . APARAGUç' €(_ pR\NC\T»I t>' IND6T6fò-MV'NACAO' D' e» HeiwseMßeRo i FI'NALKEMT «eiwsêK»se«.& i SCROOÍMACR/ pnesewTARe»! pee.SEPARAT EL, MObEL ACTUAL D'esTAUClüCfN ^— - ATOHlCA .
ESTRUCTURA ATÓMICA
Stpows Rt)IVv|ertLI
Csvéo^
•J,IJV13>
-S» CMV2Í9 -130 O -9NVfl-^>J« * "»l V. OSavi ^9d iN3vnvnra« vvopáXa ,n s>í3rt)Nf>p aã ,Q>O«WÍ»QÍ \f\ " sgmaaa^a ^3n 3a'opmOAa ,n v.i»V3.ndV3 sots savaiono»
SWYX)V3y 3d WW30^S3 NO VíOS^a c Cu -i¿>i SANV siNVTO SNA anu-y •' 'avnaj.sa
^oprvwa/i aã vaa» vn lio-sons -nassfl^-Wíaaiss )s.n^w^7> aã s3^vy sai way.mmsa
305) ••'• a3ddó<i ' 'yasf·n^i f -2©dOMMovyd 33STW33SLL S1W S30VÎH) -9130ÎJOS -NO.KláObOS»,!
(«•)-^»TYvvpu \
i » t>
itf / í
^ -jwcU«^o
Tjo^vpowo^
1¿—/' -' r
V
V
' — C^ « ^ x
t
•3
0 3
-jo^wxoy
^ — n •">£*# T¿ i^
•3
ÍITD
1
1 *
n*^
o
•s-mtLS.iyo nae ionj.ç3p w x 9iv* siaci xop3V8i)(L vi N3àiv5n<jv
•99VS9 i anvi is-iwìiariiu siao wraaoa 3<j V)-V)S9 /i yayo s HO u * rnüN^NNiwoo ssrwy aa
yraoai V» sw«es UNBNÍINO^ s-od apmo.r\3 pV3.n<JV3 'aSNMBffl ' WH><3TC»Í> Vi 3d ^«»Cv
VAQN Mr»o -viiioyvia i -jeiAro 3« \D)-LS.>joyj.-svraiv> viaoai vi w.Hiaow TISAT •9=0039 13
* 1U03 SWWJZU ST3Avieis N3i3d 301? va\«9n vi v sarca.taoai
sasvti S3! Naw^sfltí rna •' tfo.UfWNOiasv 3d NOS OH AXSAOS|-iOI2- Srta 13 T" -9ÍIV<r>09
v:».íí»3viAí ,n f opw.iwp aã saavtí na NOSsrò \s 'iMinváa VNfl aw »VAGA aã s3vToM
sisa oismm wvae vi ams xaaioíasrK&v \nd-CMS «3wwa "i9 íiwv JW-sw^ SNWwaa-o sns
(ÌT9)
tfte*d drtflw^is
• VNpiaaw vi sãÓ N y n v p v Naa.i.fvyiaiNoo • • • )snvNvoo.\Sd
~i3 Sn« crnaai * -DNiwaid Ti3d MiaaycDsaciVN.n\o.iN3d vn c S3qiww>ns ^3^ * X S9iva
s>3o op.iiivd* n ' ivoo t Nowvy l »\nm3^' V.WOIOLVd -VI 3d 3VVd fXVOMDy.lW JOCXlHiJ
.' Ko">o7f»3a(u \n sã n»^íi ~i3<i aoaiatK»s3ciH-xjy Ì83WJÌI : v<(» Sr*3wiaaO5S3a i J.N39
(¿í) -L\- cmVD 3Q HOU
lleu. FLOR DE CARD -18- (38)
1 - 2 3 4 5 6 7 8 9 10 MOTS CREUATS
HORITZONTALS.- 1 .-Nota musical. 2.-ALIÒ -que hom diu, esp.sentència, opinió. 3.-Fitora. 4.-Nota musical. El seu símbol és"Ur". 5.-Matèria en fusió que surt d 'un volcà o d'una esquerdade la Terra. Símbol del iode. Símbol del sofre. 6.-El primer ho-me. Maduixa. 7.-De tant en tant. 8.-Mena d'obi per a rentar mi-nerals. Nom de lletra. 9.-Ferir (un ocell) de l'ala. IO.-Metallgroc.VERTICALS.- 1.-Sisena nota de l'escal musical. 2.-Ésser fantàs-tic que es representa sota la figura d'una dona dotada d'un po-der sobrenatural. 3.-Acció de cavar. 4.-Nota musical. Rizòpodemicroscopic que ocorre sovint en aigües estagnais i a la terrahumida. 5.-Cerimònies d'un culte. Mot amb que se sol designarun sala quan es vol significar la seva importància. 6.- Convertir
(un alcohol) en èter. 7.-Altar. Déu egipci. Consonant. 8.-Forma secundària del prefix a- y delprefix anà-. Pertanyent als ans. 9.-Vocal. Al rev. símbol de l'argent. 10.-Que gaudeix de bonasalut.
SOPA DE LLETRES
D l E R R S Z D T E TM L C F E L A N I T XA L A A I A L C L L TR U M D L E N A L U AN B P Ç L V S R U T RA I A D O P I E C U DO E N R S A T A M L N3 S E T E S F L A E AT S T E T L O R 3 T RN L I T A E L T O M O
JEROGLÍFIC
És el nom d'un regidor.
E N D E V I N A L L A
No es aucell que jegi en palla,
A B Ô È N T S Ó R A G "' és d,e m™lí» m és de "?"'f t*i *-r\ •»• ' • j í-r i •_» /H - » - \ *-i i 10 ir +• • \ t i f~- f* l l
S E L L E C N E S V E Com t'agrada aquest aucell
M I F D E H 3 K L I R que du Capulld ' n° eb frdre? '
Els noms de deu pobles del'ïlla de Mallorca.
NOTAQUE50
ESCACS
3uguen les blanques idonen mate en tres.
SOLUCIONS
FUGA DE VOCALS
L' _N_C_ F_RM_ D_ N_ C_NV_R M
D C M S N T N R-N C P.
3ití W 3 X t f
H8a+ l¿ iQ X y + dx G
-£
-z-T
S 3 t f 3 S 3
•TT°o TanbTw
3iJi~iaoid3c
•au-iTua} ou sa
ETUJBO -ap TEU) IBTAUBO ou ap euijoj eoTun,i
S1WOOA 30 tfOnj
•B^SOOBTT eun 53
WnntfNIA3QN3
tíI
M a ww o w ysI N tf
tí d
tf
tí
«
3IJ
1M
3
1
.3
01
tfS
niiu
üa3
W
ü
0
Q
tí
Q tf
tf 0 tfA tf 1
tf J
0
tf
N
U
tí
tf
1
X
S 3
a o0r«W tf
3nii
i I N
N 3 3
1 tf
1 i3
S
I 0A 1
T
tí 1 3
1 1 3 S
tfN
i i
3 C
a N ptf I tfd a Nw n
« tf i.d .3 1
FLOR DE CARD -19- (59)
BANC ESPANYOL DE CREDIT
BANESTOLa major empresa bancària d'Espanya
al seu servei.
A*»*1 <Ü/Wl
vv^ POLLASTRES
ROSTITS
Sureda, ITelèfon 57062^/
ASSEGURANCES
Cardassar, I7
SOLER - PONT
C. Nou, 35 V 56 9310 Sant Llorenç
JOIERIAFEMENIAS
LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL
Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072ELECTRICITAT DE L 'AUTOMÖBILTelèfon 569067 * SANT LLORENÇ
* M A T E R I A L FOTOGRÀFIC
* ARTICLES DE LABORATORI
n>
Carrer Major, 71Telèfon 56 92 11
General Mola, 1 1 -E(Baix de'a Cos)
Tel 554078 MANACOR
tant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -20- (60)
L'ESPERAPotser és gent que espera el correu per
anar a Manacor, just davant aquella "esco-la" on ensenyava el mestre Jaume Perelló.
Potser els carretons presents havien fetun viatge rutinari, potser anaven o venienportant nous anhels o voluntats.
Potser la pols d'aquest troç de carrerd'Artà amb la "ferreria d'es Comfs" al fonsera en aquest precís moment testimonimut de dolors i joies, d'il.lusions i desen-ganys, de desitjós i aversions... tot alhora.Potser...
Però centrem-nos en l'espera. En la pa-cient i potser llarga espera d'això o allò...,és igual, si no plou i no ens banyam, podemesperar, xerrant de coses banals o callant,drets, asseguts o a l'agotzó... Una esperaque denota una certa aptitud enfront de lavida, dels problemes de la vida, o si voleu,una manera de viure regida per aquell rit-me tan personal que regia tots els movi-ments de les persones llorencmes abans deque arribas el progrés, amb la inherent famde duros per poder consumir, malgrat s'ha-gués de pagar un alt preu: l'haver de bes-canviar aquells ritmes personals pels queens dicten les màquines.
Avui, a la vila, ja no es veuen grups degent que esperen; ningú no pot esperar sen-se posar-se nerviós, cal el vehicle uniperso-nal per no haver d'esperar, per desplaçar-seben aviat per arribar a tal lloc, que possibi-litarà nous duros o l 'avorriment col·lectiu.O sigui, la pressa per arribar a la insatisfac-ció.
Anys enrera no es qüestionava això quediuen "el progrés m el guanyar més, peròels conceptes canvien' i avui es comença aintuir que aquell benestar tan esperat no ésmés que un momentani enlluernament d'uncel fals on pareixia que havíem d'arribar pa-gant un baix preu de destrucció i que ara,que ja ens queden poques coses per conser-var, de cada dia ens pareix més llunyà.
Llavors s'esdevé l'interrogant, si voleucruel i pessimista a nivell qualitatiu (nofaig referència a si tenien més o menys co-ses) ¿Qui vivia millor, ells ahir o nosaltresavui?
Guillem Pont