/flflT LLOREflÇ DE/ CflROfl//AR

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * ABRIL DE 1983 * N° 81

Editorial FLOR DE CARD -2- (70)

LA TAULA RODONA

D'expectació aiximateix n'hi havia, la gentvuit dies abans en parlava pels cafès o des-prés de l'escomesa. Arribà el quinze d'abril itambé les nou i mitja del vespre. Just d'entrada hom se n'adonà de que era l'acte políticllorencí que més expectació havia despertatal manco des de la Guerra ençà -hem dit llo-renci' perquè potser l'únic comparable fou a-quell famós mitin de Josep Mèlia, que comtots recordam es féu a la mateixa sala ambnombrosa assistència de "rebentadors" ciuta-dans-.

I parlaren els politics i parlà la gent i passa-da mitjanit es donà per acabada sense haverarribat a la meitat del qüestionari i amb al-guna gent que desitjava seguir escoltant.

Després, l'anàlisi. Què en podem treure? Engeneral potser la primera cosa a destacar ésel comportament dels caps de llista lloren-cins. Asseure's a una mateixa taula per opi-nar sobre unes mateixes qüestions i àdhuccomprometre's públicament és una cosa ençara impensable a molts d'altres pobles, no obli_dem que una taula on havien de contestar aunes qüestions imposades pels organitzadors-Flor de Card- és molt diferent d'un mitin oncada politic diu el que més creu que li convé.

També ben destacable fou l'interès demostratper la gent i també el seu comportament-descomptant, és clar! aquells, sortosament pocs ique l'altra gent calà a la primera, que parei-xia, que hi eren per e^ollonar-se'n de tots ide tot.

Tot fa que el considerem un acte ben positiuque demostrà clarament que quatre anys nohan passat debades, que s'ha donada una al-

tra passa envers la maduresa politica, i tam-bé envers la normalització de les relacionsentre la revista llorencina i les futures auto-ritats, independentment de la filiació politicade cada candidat i de la ideologia que lògica-ment transpua cada article de cadascun delscol·laboradors (i aquf podríem fer retrets totrecordant anècdotes i fets, però com a la taula rodona, tampoc no parlarem del passat).

De les preguntes del públic, o millor de lesexposicions, perquè preguntes, preguntes, adir ver se'n feren molt poques, se'n pot treu-re un element que consideram motiu de seriosa reflexió i preocupació: la falta de conscièneia de poble. Potser us fixàreu que l'acte nofou comunicació entre poble i caps politics,sinó entre persones individuals i caps, és a dir,a cadascun li interessava el seu problema pe-culiar i concret o, i encara és més trist, ex-posaren les seves postures personals, fossen ono del tema, i les postures dels altres i elsproblemes comuns... que els bombin! (amb per_do per l'expressió), problema que ja s'ha de-mostrat en altres ocasions.

Òbviament tothom es grata on li pica, peròpensam hi ha ocasions en què un poble per és_ser Poble ha de deixar de banda els interes-sos concrets de cada ciutadà per abocar-se enels que són comuns a tota o a la majoria dela gent de la vila.

És aquest un problema que, malgrat la com-plexitat, no es pot deixar de banda i que s'hauria de plantejar la classe politica i en conco-mitància totes les persones que en són una mi_ca conscients sí volem seguir caminant pelscamins de la maduració democràtica.

Eleccions FLOR DE CARD -3- (71)

REFLEXIONS DE CAMPANYA

Un poble VIU, DESPERT I SOLIDARI, convéque sàpiga destriar ara mateix qui és a rotloper sinceritat o qui hi és per egoismes perso-nals.

No entenc un poble com un conjunt d'individualitats d'interessos. O som DESPRESOS I SO-LIDARIS ara totd'una, o ben prest no seremres.

PROGRESSISTA és qui sap sacrificar els inte-ressos propis en favor dels de tota la comuni-tat.

La solució no és vendre el poble als especula-dors. Nosaltres, la gent del pla, sabem que elnostre futur és la pagesia i l'única supervivencia possible: EL COOPERATIVISME.

No cal fer un POBLE-DORMITORI. Un pobledormit és un poble mort. Despertem d'una vegada, donem-nos les mans i CAMINEM...!!

PROGRESSISTA és qui, des dels llocs de deci_sió, no fa el que convé a la pròpia butxaca, si_no el que és bo per a tot el poble.

A vosaltres, perquè sou DE POBLE i sou UNPOBLE, tanmateix no us poden enganyar: Co-neixeu als coixos d'asseguts.

Ciutadans d'aqui'són els qui estimen AQUESTSINDRETS. Els qui s'estimen a si mateixos esdiuen "narcisistes", segons el diccionari, vis-quin allà on visquin.

PROGRESSISTA és el qui, si travela és perquècamina cap envant. I cau de cara si ha de caure. D'esquena hi cauen els conills després d'haver fet la seva i els que caminen cap enrera.

És ben hora que es parli clar: Aquí no hi hadogmes sectorials,solament es tracta d'un es-forç per a la REAL SUPERVIVÈNCIA del nos-tre poble.

La ignorància genera perill: VIOLENCIA. Pro-curem esser de cada dia més cults, per unaconvivència més paci'fica, més intel·ligent,més dialogant, més agermanada.

Fer les coses bé és molt senzill. El difícil ésfer-les malament i que NINGÚ NO SE N'ADONI.

Biel Florit FerrerTemps d'eleccions 83

P.S. - Conforme, Jaume Santandreu. Potser aquesta intromissió dins el teu camí, la tevaCAMADA particular sia una mica descarada.Creu-me, estimat, som ben conscient que trepig el teu rostoll. Però també pens que totesles paraules són vàlides quan és l'hora de dir-ies, eh?. - Sempre a l'aguait. - Biel Florit Fer_rer.

CANÇÓ DE COMBAT

Poble mallorquí,ja no ets un infantper voler tenirdidots importants.

Destapa l'enganydels partits centrals:Ara més que mai,fora disfressats.

Obri bé els dos ullsde Terra i Paísper no ser venutpels qui es diuen fills.

Honra el teu ahirservant el demà:Ara més que mai,fora disfressats.

Tria governantsnets i definits,condrets i arriscats,que et vulguin servir.

Alça l'estendartde la dignitat:Ara més que mai,fora disfressats.

Posa els fonamentsal nostre destí.Redreça el presentobrint nous camins.

Aixeca el teu clamde la llibertat:Ara més que mai,fora disfressats.

Desterra la famdels nostres carrers,des dels drets humansposa peu fiter.

Allarga la màals desemparats:Ara més que mai,fora disfressats.

No et sentis vençutpels cops del passat.Desperta l 'orgullde Poble arrelat,Nació al mig del mar,Pàtria de fills grans:Ara més que mai,fora disfressats.

El nou Parlamentno és cap carnaval;ni els Ajuntaments,cau d'aprofitats.Proclama el combatdels Agermanats:Ara més que mai,fora disfressats.

Jaume Santandreu

TAULA RODONA FLOR DE CARD -4- (72)

Com crec que saben la majoria dels llorencinsmínimament interessats per la política, el pas_sat dia 15 d'abril es va celebrar una taula ro-dona amb els caps de llista de les candidaturesque es presenten a les eleccions municipals.L'acte va ser oragnitzat per Flor de Card iel moderador fou el seu Cap de Redacció, enJosep Cortès. Poc més o manco es va dir el següent:

JOSEP CORTES.- Bon vespre. Abans de co-mençar direm dos mots sobre es perquè hemorganitzat aquesta taula rodona i com la du-rem a terme.L'hem organitzada perquè es partits, en es mi^tins, parlen només d'es temes que meséis convenen i en deixen de banda d'altres que perventura són de s'interés d'es públic. Un tocaun assumpto, s'altre en toca un altre, però nohi ha ocasió de veure una opinió general detots es partits. Aixi', amb sa taula rodona, po-drem sebre s'opinió de tots damunt cada te-ma, i es públic podrà fer preguntes sobre sesqüestions que consideri poc aclarides.Sa majoria d'es candidats mos han posat unacondició: que no se xerri d'es passat, així quevos pregam que no les demaneu sobre realit-tacions sinó sobre projectes. An es mitins quecada partit faci, si hi ha col·loqui, tendreu o-casió de demanar-los comptes sobre lo quehan fet o lo que han deixat de fer.En primer lloc cada candidat tendra una par-tida de minuts per fer una exposició general;llavors anirem posant damunt sa taula una sè-rie de temes sobre es quals cada candidat hidonarà es seu punt de vista. Darrera cada te-ma podreu fer ses preguntes que trobeu. Do-més vos demanam tres coses: que ses pregun-tes siguin concretes, dirigides a un sol candi-dat i que no surtin d'es tema que està da-munt sa taula.Podem començar. Té sa paraula en TomeuPont.

BARTOMEU PONT.- Jo domés diré quatre paraules per explicar-vos es nostro sentir. Anes nostro programa l'exposarem pròximamenta un mitin que probablement se farà damunts'Ajuntament i que serà anunciat amb temps.Per noltros, p'es candidats d'es CDS a ses eleecions municipals d'es pròxim dia 8, persegui-rem un objectiu molt senzill: se tracta d'ele-gir hornos i dones capaços de facilitar-nos atots sa vida en es nostros llocs de residència.Pens que per voltros, per sa gran majoria,també és així.

Per això mos presentam amb programes clarsi realistes, ni mesquins ni demagògics. Pro-grames perfectament quantificats, perquè sa-bem lo que costen ses coses i es medis ambquè podrem disposar.Això és lo que pretenem: sentit comú.Perquè no volem que s'Ajuntament sigui escade brega i discòrdia entre veihats, sinó quehem de trobar s'equilibri possible per tots.Uns voldran aprofitar aquestes eleccions perintentar afiançar-se en es poder. D'altres tractaran de fer sa vida impossible an es Governdes d'ets Ajuntaments. Idò per noltros, p'esd'es CDS, ni ets uns ni ets altres treballaranper lo fonamental: per sa convivència pacífi-ca i de cada vegada més justa. P'es benestard'es nostros pobles. D'es nostro poble.

ANTONI SANSÓ.- Bon vespre a tots. Abansde començar voldria deixar clar que si mospresentam an aquestes eleccions, si hem fetaquesta llista de quatre jovenots, com ja hesentit que diven, no és perquè tenguem capafany de comanderà o cap afany de tenir esbatle, com possiblement, per lo que he vistfins ara, tenguin altres grups.Si mos presentam és perquè mos sentim de-fraudats de sa política que s'ha duit fins ara.Noltros entenem sa política i sa democràciad'una manera molt diferent. Per això i perquèconsideram que ja comença a ser hora d'ideesi de cares noves p'es nostro poble mos hematrevits a fer aquesta llista i presentar-mos.Estam oberts i sotmesos d'es d'aquest mo-ment a sa critica que tots mos heu de f er quanno estigueu d'acord amb sa nostra gestió.No leim comptes fer aquí totes ses promesesque se mos ocurresquin, perquè no és sa nos-tra intenció enganar a ningú.Sabem que entre allò que voldríem fer i allòque ses circumstàncies mos permetran hi hauna passa llarga, però som realistes i mos ne

FLOR DE CARD -5- (73)

temem que encara que possiblement sigui moltdifícil -i a vegades no serà possible-fer-ho béper a tothom, això no serà obstacle perquè, almanco per part nostra, es faci tot lo possiblep'es bé d'es nostro poble.Intentaré explicar a lo aviat, perquè cinc mi-nuts són curts i no hi ha temps per parlar detot es nostro programa, al manco diré lo mésimportant. De totes formes vos vull demanarque si hi ha qualque punt que no surt o que noquedi clar, dins es debat, el demaneu i mira-ré d'explicar-lo un poc més.Volem, en primer lloc, una total transparèn-cia en sa gestió municipal. Això per noltrossignifica1er.- Que ses deliberacions d'es Plenari i saPermanent han d'ésser obertes i públiques,amb ordes del dia coneguts amb anterioritat.2on.- Ha d'ésser obligatori donar ampla i im-mediata publicitat d'ets acords presos.3er.- Que es llibres d'actes i comptes haurand'ésser igualment públics.També volem i dedicarem es nostro temps iess nostres forces per:

-Una realització per part de s'Ajuntamentde reunions obertes a tothom per informar desa gestió municipal. En tot cas, noltros, es quientrem, cada tres mesos donarem informacióde tot lo que haurem fet dins s'Ajuntament.

-Una descentralització d'es serveis sanita-ris. Això vol dir que ja estam cansats d'haverd'anar a Palma per qualsevol tontería.-Conjuntament amb sos pobles veihats proposarem ipresionarem perquè es posi en funcionamentun hospital de sa Seguretat Social a Manacor,dotat de tots es serveis.

-Una canalització de ses aigües netes i brutes. Ara bé, per això consideram que primers'ha de fer un estudi complet i consultar-hoan es poble, per si convé o no en aquests moments.

-Una política urbanistica amb un controlestricte de ses normes subsidiàries.

-Desplegar una forta acció cultural perquècreim que ets ajuntaments que hem tengutfins ara han tengut un poc de mania a sa cul_tura.

-Un centre municipal d'orientació que ajudian es nins i mestres a millorar s'escola.

-Una escola adequada p'ets al·lots de SantLlorenç i una millora de ses altres escoles desterme.

-Un augment d'es pressupost dedicat a s e-ducació.

-Una pressió molt més forta, on faci falta,per una protecció contra ets incendis i contrasa degradació d'es nostro terme. Sa nostra ambició seria que se repoblassin d'arbres ses nos_

tres muntanyes.-Una pressió molt més forta a ses institu-

cions relacionades amb so camp, perquè creimque es nostro camp ja està suficientment abandonat perquè encara s'abandoni més.

-Una ajuda més forta a totes ses entitats deportives creades fins ara i a més fomentar sapràctica d'altres deports fins ara olvidats.

-Una aproximació més viva de s'ajuntamentcap en es joves, perquè creim que fins arahem estat es grans olvidats p'es politics. Nol-tros com a part integrant d'aquests joves ,creim que som un poc sa garantia que se mostendra més en compte.

-Una atenció molt més forta an es tema desa tercera edat. Ja basta de tenir olvidats esnostros padrins, de dins s'ajuntament es pot fermolt més cosa per tots ells de lo que s'ha fetfins ara. Noltros promourem diverses activi-tats i actes per tots ells com poren ésser ex-cursions gratui'tes, comèdies, festes, etc.

-Una vigilància més estricta de totes sesnostres platges i zones turístiques.

MIQUEL VAQUER.- Bon vespre a tots. Alian-ça Popular, de Sant Llorenç, ni serà tan curtcom es primer ni crec tan llarg com es segon.Ademes serà en castellà perquè noltros no tenim sa sort de sebre escriure en mallorquí.Programa electoral de Alianza Popular y suscoaligados con la lista de candidatos que sepresentan por el municipio de Sant Llorençdes Cardassar y al servicio de: Sant Llorenç,Son Garrió, S'Illot, Sa Coma, Son Moro- CalaMillor.

FLOR DE CARD -6- (71)

1.- Alcalde D. Miguel Vaquer Melis2.- D. Pedro Bauza Vaquer3.- D. Bernardo Rosselló Mesquidak,- Sra. Juana Santandreu Satas5.- D. Juan Vaquer Caldentey6.- D. Tomás Bauza Gaya7.- Sra. Maria Gelabert Bauza8.- D. Lorenzo Sansó Bauza9.- Sra. Anà Maria Jaume Girart

10.- D. Monserrate Umbert Servera11.- D. Martín Rosselló Bauza12.- D. Juan Llinàs Ballester13.- D. Lorenzo Calmés Jaumel'f.- D. Juan Caldentey DomengeLlorenci': Amigo y compañero.ALIANZA POPULAR, en coalición con el PDPy la UNIÓN LIBERAL con algunos indepen-dientes somos los hombres y mujeres de SantLlorenç que nos presentamos a los próximoscomicios municipales el dia 8 de mayo de1983.Somos un grupo de jóvenes y de mediana edadque creyendo haber elegido entre ellos a loshombres y mujeres mejor preparados politica-mente en estos momentos, vamos a intentarcon la ayuda de vuestros votos no defraudar alos que confien en nosotros. Ya que en todomomento y sin condiciones, estamos dispues-tos, si salimos elegidos, a trabajar en pro yal servicio del municipio con el ahínco e inte'rés político que el momento requiere.Ofreciendo como base a nuestro vecindario tOjda una serie de proyectos y mejoras que ga-1

ranticen una existencia, digna, segura y llenade esperanzas y de realidades.Nuestra meta, lema e ilusión es "todo para elmunicipio de Sant Llorenç".El programa electoral que os presentamos esel siguiente:Cultura-Educación.- De todos es conocida laimportancia que tiene la educación, la cultu-ra v la enseñanza para un pueblo. Por ello es

el primer punto que tocamos en nuestro pro-grama. De la educación que reciban nuestroshijos dependerá nuestro futuro.Como de todos- es sabido él actual colegio público de EGB resulta, pequeño para alberga?a la población infantil de nuestra villa. Prue-ba de ello son el número de alumnos que cadadía salen de sus casas para dirigirse a los 'co-legios de los pueblos vecinos con las consi-guientes molestias e inconvenientes que supo-ne el desplazamiento cotidiano.Además de la falta de aulas y otras dependencias en el edificio que hoy disfrutamos, la enseñanza General Básica creemos que se haráobligatoria dos años más, ampliándose así has_ta los 16 años.Nuestro deseo es solucionar lo más pronto po-sible este grave problema.Nos consta que si el. Ayuntamiento aporta u-nos terrenos, el Ministerio de Educación yCiencia construiría un nuevo edificio, amplia-do a 16 aulas y dotado de todos los mediosmodernos existentes, con patio cubierto paralos días de lluvia; patios descubiertos, espa-cios libres, polideportivo, etc. etc.Consiguiendo unas escuelas adecuadas, cabeincluso poder impartir enseñanzas de Forma-ción Profesional, con la cual se habría conse-guido una gran mejora para el pueblo que re-dundaría en beneficio de todos.Por otro lado las escuelas existentes podríandestinarse a usos diversos y miraríamos la posibilidad de convertirlas en casa residencia para la tercera edad.Casa residencia para la tercera edad.- Cons-cientes de las necesidades y del sentir popu-lar hacia esta obra, pensamos pues, que deconseguir un nuevo edificio escolar, el actualpodría ser destinado a hogar residencia, mo-dificándose para su acondicionamiento si es-te fuera posible a este fin; que albergaría to-da clase de servicios; para ocio y asistenciaque exija la consideración social de quieneshan dedicado toda la vida al trabajo y a ser-vir a la sociedad.Saneamiento-alcantarillado.- Otro punto queen estos momentos nos parece vital y de pri-mera necesidad para nuestro municipio es laacometida de aguas. Es necesario ya que to-dos los vecinos puedan di sí rutar de un servi-cio mínimo e imprescindible, desde el puntode vista higiénico y ambiental, como es elestablecimiento de agua corriente en sus ca-sas con las correspondientes obras de acome-tida, alcantarillado y desagües de aguas resi-duales.Esta gran obra es factible de realización pornuestra parte ya que el manantial de agua po

FLOR DE CARD -7- (75),

table que ha de dar servicio al pueblo está enpropiedad del Ayuntamiento hace bastantesaños. Queremos reseñar también que en el a-sunto económico para dicha obra intentaría-mos obtener el máximo posible de dinero enconcepto de a fondo perdido procedente delEstado, y de esta forma dicha obra podria serrealizada con precios asequibles a cualquierbolsillo de los ciudadanos.Turismo.- Creemos que es de todos conocidola gran afluencia de turistas de todo el mun-do que año tras año visitan nuestras maravi-llosas playas, sin olvidar también la gran can-tidad de personas, hombres y mujeres de SantLlorenç y Son Garrió que en la actualidad trabajan en nuestras zonas costeras.Somos conscientes de ello y nuestro grupo considera de vital importancia la planificación yel entendimiento más adecuado con nuestraszonas turísticas y sus asociaciones de vecinos.Sin olvidar que con el entendimiento mutuo,es posible todavía la creación de nuevos pues^tos de trabajo y que para nuestro grupo tieneuna importancia total, debido principalmentea la escasez de los mismos en estos momen-tos.Torrente.- Verdaderamente no podemos olvi-dar el torrente preocupación constante de muchos vecinos que se ven afectados por las inundaciones.Como existen diversidad de opiniones para susolución, pensamos llevarlo adelante y que noquede en solo y puro trámite, adoptando lapostura más adecuada y que vaya refrendadapor especialistas entendidos en el tema.Normas Subsidiarias.- Pensamos que este esun punto muy importante y hay que tenerloen cuenta, porque si no está aprobado en suúltima fase cuando entre el nuevo Consisto-rio, se tiene que hacer una revisión del mis-mo, para que afecte lo menos posible a losciudadanos y sin discriminación ya que traba-jamos para el pueblo y en bien del mismo.

Administración.- El Ayuntamiento es de to-dos ello implica a cualquier vecino y a cual-quier hora de oficina debe y tiene que ser bien

i atendido. En este aspecto si salimos elegidosestamos seguros que con una nueva reestruc-turación lo vamos a conseguir.Igualmente estamos dispuestos a la transpa-rencia total en lo que conlleva el Ayuntamien

i to a recaudación y gastos del municipio.Y para confirmar todo lo dicho es este breveprograma, está en nuestros cálculos instalarun buzón para sugerencias de cualquier ciuda-dano siempre que la misma vaya firmada ycon el N9 de su D.N.I., la cual le será con-testada por escrito y remitida al domicilio delsugerente.Muchas gracias.

I BARTOMEU BRUNET.- Jo no duc res escrit,però mos donaren un temari i aniré explicantpunt per punt sa nostra postura. Aprofit aquestmoment per convidar-vos a un mi'tin que se fa

; rà, si Déu ho vol, de dilluns a quinze dies. Envendrà un d'es Consell i explicarà es nostroprograma autonòmic.Començaré amb so temari. Tene ses notes en

! castellà, però procuraré traduir-les an es ma-llorqui'.Canalització de ses aigosMe pareix un assumpto preciós. Avui en dia se

i gasta molta d'aigo i se fa precis tenir-la canai litzada. Ara bé, és un problema un poc greu¡ que costa molts de duros, però crec que ambun poc de voluntat per part de tots el podremsolucionar. De totes maneres, abans de dur-lo

' envant intentarem consultar-ho an es poble.Control sanitari d'ets establiments públicsEn aquest aspecte es nostro grup creu que per_taneix pura i exclussivament a Sanitat. Hi haun apotecari i un metge que són es responsa-bles. S'Ajuntament lo màxim que pot fer enaquest assumpto és avisar an aquests senyors

! si no observen ses normes.i Neteja general d'es pobleCreim que es poble esta más o menos net. Es

i veihats col·laboren bastant i cadascú greña sa' seva carrera. En lo que podriem col·laborar un! poc més és en so no tirar bosses de bassura| dins es torrent i mantenir ses afores més ne-tes.EscorxadorSant Llorenç és un poble que conserva sa tra-dició de ses matances, però crec que si cadas_cu les fa allà on toca, con tal que no faci porqueria en es carrer, és un assumpto que està"solventat.Servei d'orientació educativaEs un tema que és bastant important. Crec que

FLOR DE CARD -8- (76)

a Sant Llorenç se necessita una persona espe-cialitzada per poder orientar an es mestres ian es pares damunt ets al·lots que tenguin di-ficultats per aprendre.Relacions amb ses entitats culturalsCrec que s'ha d'ajudar a totes sense fer discri_minacions ni favoritismes.Escola i guarderiaS'haurien de cercar uns terrenos enmig de sesdues carreteres per construir-hi unes escolesnoves, dotades amb tots es servicis que s'hande menester.En quant a sa guarderia, a Sant Llorenç hi hamolta de gent, principalment mares, que sónses que, per llei general, han de guardar etsal·lots, que se n'han d'anar a fer feina fora deca-seva, i necessiten una guarderia. Crec quesi no ho pot fer s'Estat, s'Ajuntament n'ha demuntar una.BibliotecaJo, aqui, amb tots es meus respectes cap an ¡es senyors que ho hagin organitzat, voldria diruna cosa: pareix que està ben posada i más omenos ben feta. Ara bé, m'agradaria que sefes un registre d'es llibres que tenen allà dins,que supòs que hi és, de sa gent que va a lle-gir i sa que demana llibres, i a veure si en realitat allà s'hi va per llegir o pura i exclussiva-ment per fer es deberes o jugar.Normalització lingüisticaAmb això no m'hi voldria aficar massa. Crecque noltros som mallorquins i volem xerrar enmallorquí, però a sa nostra edat no mos hande voler fer aprendre es català. Mos pareix béque a s'escola se facin un parell d'hores a sasetmana perquè ets al.lots aprenguin es Dic-cionari Català-Valencià-Balear.Conservació d'es patrimoni culturalCrec que tot es patrimoni cultural que tenimtambé s'ha de conservar. És una cosa que tiihem de col·laborar tots, i es nostro grup hi voldedicar es cent per cent.

JubilatsEs un punt que es meus cómpanyeros tambél'han tocat. No se tracta de que es dia de SantLlorenç els donem una ensaimada o un gelat.Els hem de preparar una excursions i altres çoses per entretenir-los i és un punt que ha d'as_sumir s'Ajuntament.P'es tema d'es local crec que està molt bé loque ha fet es rector de posar-los una sala perpassar es temps, però crec que se fa necessarifer-los una casa. Hi ha senyors que no tenenun ca-seva o que si el tenen se troben totsols.Crec que n'han de tenir un i han de poder es-tar amb sos seus amics.També hauríem de potenciar deports p'ets ju-bilats, deports que no s'haguessin d'esforçar,com truc, petanca,...Control de ses obresÉs un tema un poc delicat, però crec que totses que vivim dins es terme de Sant Llorenç, sivolem fer obra, hem d'estar documentats almàxim. M'explicaré: crec que no s'ha de feruna obra sense contar amb sos tècnics, ambs'Ajuntament i amb sos permisses correspo-nents.Obres futuresTorrent. Com que crec que treure es torrentfora d'es poble o donar-li més amplitud o pro-funditat de sa que té ha de ser massa costós,si augmentàvem es pas d'es pont de Ca'n Gos^ti' i fèiem sa presa a ses afores d'es poble,crec que llevaríem molta d'aigo en cas de tor_rentada.

JOSEP CORTES.- Perdó. Si ho trobau, acaba-reu d'exposar es temari quan tots es candidatshagin fet s'exposició general, i així donaremmes agilitat a sa taula rodona. Té sa paraulan'Ignasi Humbert.

IGNASI HUMBERT.- Bon vespre. Bueno, jo,realment, después d'haver sentit aquests se-nyors que han xerrat abans, pareix que mos havíem posat d'acord en so fer es programa, per^què, en línies generals, es nostro no difereixde lo que s'ha dit.Estam d'acord en que és necessari adquirir unsterrenos per construir-hi ses aules que facinfalta. En s'aspecte educatiu sabem que s'hande cobrir ses deficiències que a través d'es Mi_nisteri no se cobreixen, com podrien ésser unsespecialistes en orientació educativa, sanità-ria, sicológica..., però també creim que a sapart- que més podria col·laborar s 'Ajuntamentés en s'adquisició de material modern i ade-quat a ses noves exigències actuals: projectors,videos...

FLOR DE CARD -9- (77)

Dins s'aspecte de cultura noltros també estamd'acord en potenciar totes aquelles manifesta-cions de caire popular que se facin dins es nos_tros nuclis urbans, però donam especial impor-tància a sa recuperació de sa nostra llengua,tant fora com dintre d'ets estaments oficials ,aixi' com també sa recuperació de ses nostrestradicions.Un altre punt que creim que és important éssa promoció de s juventud, principalment dinss'aspecte deportiu i com a forma inicial deconvivència col·lectiva.Dins es tema d'es turisme entenem que, ja quesom un municipi on es 80% d'ets habitants vi-uen d'es turisme, s'han de potenciar totes aquelles iniciatives que çonduesquin a millorar saqualitat d'es turisme. Creim que s'Ajuntamentha d'estar present a tot tipo de congressos decaràcter turístic, ha d'editar fullets, ha de cui_dar sa seguretat ciutadana i sa neteja.Dins s'aspecte de sanitat, una de ses coses mésimportants que creim que s'han de dur a termesón es clavegueram i sa canalització de ses ai_gües potables. Ha arribat s'hora perquè ets in-dicis de contaminació ja comencen a ser preocupants i és una cosa que s'ha de fer.A s'apartat d'urbanisme creim que una vegadafinalitzades ses normes subsidiàries, s'Ajunta-ment se n'ha de cuidar d'es seu desenvolupa-ment.A lo que se diu obra social estam d'acord enlo que han dit aquests senyors, de que és neces_sària s'adquisició d'un edifici per sa gent de satercera edat. No un hospici, però si' una peti-ta residència com per exemple sa que s'ha fe-ta a Artà.Es tema d'es torrent és clar que és necessaridonar-li una solució definitiva. En aquests mo-ments s'està elaborant un projecte, i veuremsi es nou consistori creu que l'ha de dur a ter_me o no. De totes maneres creim que s'ha decercar una solució definitiva p'es torrent.Això seria en lihies generals sa nostra feinadins s'Ajuntament. Naturalment noltros estamoberts a qualsevol suggerència que mos duguia un millorament de sa qualitat de sa vida dinses nostro poble.

BERNAT SUREDA.- Bon vespre. Jo crec queseré un poc més curt que es meus companye-ros en so sentit de que jo no duc res escrit.Es Grupo de Son Garrió s'ha posat puramentper Son Carrió i per aidar an es llorencins enlo que pugui. S'ha format per veure sitendremes màxim d'apoio dins s'Ajuntament. Procura-rem ajudar-vos, però també heu de pensar queja que tenim part en sos gastos també n'hemde tenir en ses millores que se puguin fer.

CANALITZACIÓ DE LES AIGÜES

Tomeu Pont.- Consider que és una cosa moltimportant i a tenir-se en compte, ja que enel 83 està es poble modernitzat de tal mane-ra que se fa necessari de tot, per lo qual consider que s'ha de fer com més prest millor unrepartiment d'es gastos que tocaria pagar acada un, perquè damunt ets estudis que s'hanfet surt una quantitat aproximada de quatre-cents trenta milions de pessetes, sense comptar uns cent milions que pot valer una depu-radora. Encara que s'estat mos subvencioniamb qualque cosa, no deixa de ser un tema demolta envergadura, per lo qual crec necessa-ri una vegada feta sa distribució, fer un referèndum i que tothom pugui dir si està o nod'acord. En es mateix temps, se donarien to-tes ses explicacions de tot es funcionament,com per exemple es gastos de manteniment,que un poc a l'ui serien actualment de 3 a 4milions de pessetes cada any. Per això trobque ara noltros no porem fer cap promesa, si_no que és es poble que en venir s'hora ha dedecidir lo que vulgui. Això inclou ses aigos netes, que s'han de fer en es mateix temps.

Toni Sansó.- Jo he dit abans que damunt a-queix tema se faria un estudi i se demanariaan es poble si convé. Ara lo que a jo me preocupa aquí, damunt sa canalització de ses ai_gües, no és Sant Llorenç. Me preocupa CalaMillor, en so sentit de que a un Ple un concejal va dir aquestes paraules: "si posam resmés allà, en ple estiu farà es tro". En canviestan enxufant tuberies, un tema que me preocupa molt perquè no voldria en ple estiumos trobàssim ple de merda dins Cala Millor.Volem que se faci un estudi i que se repassilo que està fet perquè en s'estiu no hi hagi una desgraci.

Miquel Vaquer.- Crec que aquest tema de sanejàment i alcantarillat ja està bastant mo-gut per aquí, i jo ho he llegit, però en caste

FLOR DE CARD -10- (78)

Ila, i he dit aquesta ^ran obra, i me referiaan es volumen astronomie, diriem de durosque ha de costar. Es nostro grupo intentariaes medis.possibles per conseguir es màxim dedobbers de s'estât a fondo perdut perquè fosmés assequible an es butxacó de tothom i veure si amb aquests 4 anys podríem veure rea-litzada aquesta obra: aigua neta, aigua brutai, en lo que diu en Toni de turisme, jo he ditque se necessita una planificació i un contacte amb ses Associacions de Veins de Cala Mi_llor, S'Illot i Sa Coma, perquè ses aigües nosurtin p'es passeig.

Tomeu Brunet.- De s'assumpto de Sanidat,quan he xerrat sa primera vegada, ja ho hedit. Som de s'opinió d'es companyeros. Ses ai_gos se fa extremadament necessari canalit-zar-les, netes i brutes, donar aigo potable anes poble, i fer es desaigos a part d'es durosque pugui costar, que són bastant astronò-mics. No he fet números tan realistes comes d'en Tomeu, lo que crec és que s'Ajunta-ment ha d'intentar, més que prometre,cercares dobbers a fondo perdut, i una vegada exposat an es poble i estar totalment d'acord,durho endavant amb ses possibilidats que té espoble, perquè hem de ser conscients que avuiés pràcticament impossible es poder-ho fer ,però sinó deixar-ho a punt p'es qui venguindarrera noltros.

Ignasi Umbert.- Jo pràcticament tene assu-mit lo que han dit es meus companyeros d'escostat, crec que és s'única manera. En es moment que se tenguin tots es datos actualit-zats; això só n xifres de finals del 81, de 390milions. Se suposa que se tirarà an es 400.Per tant una obra d'aquestes s'ha de respec-tar i fer totes ses consultes an es poble perveure si se du a terme o no, perquè sónmolts de milions a pesar de sa necessitat quehi hagi,de fer una obra d'aquestes.

Bernat Sureda.- A Son Carrió, s'aigo correntquasi totes ses cases la tenen, i és una cosamolt necessària. Ara com parlau de tants demilions, no crec que si la posau a Sant Llo-renç no la mos pogueu pagar allà.

Poble.- Dues preguntes: una, crec que hi haun pla d'aigües general per tota Mallorca, quecrec que concedeix un crèdit a fondo perdutd'es 50%; i dues, d'aigües n'hi ha de dues cíasses: netes i brutes, i de netes casi tothom teuna cisterna...

Ignasi Humbert.- Ses xifres que ha donat enTomeu se refereixen an aquest Pla, i està pre

vist que dins es pròxim quatre anys se duguina terme. En quant a lo de ses aigües netes ibrutes, crec que ja que se fa sa si'quia s'hande posar totes dues, perquè domés és posaruna altra tuberia.

SERVEI D'ORIENTACIÓ EDUCATIVA

Tomeu Pont.- En aquest tema me pareix quehaurien d'ésser es pares d'ets alumnes es quemos haurien de dir tot lo que necessiten, i siés competència nostra ajudar-los es màxim, jaque és una cosa on tothom hi participa.

Antoni Sansó.- Damunt es nostro programa jatenim ben clar que s'ha de formar aquest centre, s'ha de posar un pedagog que ajudi an esnins amb problemes i an es mestres.

Miquel Vaquer,- S'Ajuntament pot ajudar a sufragar es gastos d'una persona que dediqui u-nes hores an es nins que van més enrera.

Tomeu Brunet.- Repetesc lo que he dit antes:crec que hi fa falta un pedagog.

Ignasi Humbert.- Estic d'acord en que s'hande contractar sicòlegs i pedagogs, però comque suposaria un cost elevat, pens que s'hau-ria de fer amb ajuntaments colindants.

CONTROL DE LES OBRES

Tomeu Pont.- Noltros pensam que ses obreshan de ser controlades per s'Ajuntament i perun tècnic, però sempre dins una moderació,perquè, com diu un jutge "sa Llei no està ba-rallada amb sa tolerància".

Antoni Sansó.- Amb ses obres no m'hi vull mes_clar, perquè ara diven que se controlarà, pe-rò durant quatre anys no he vist tal control.Tomeu Pont.- Aqui' vull dir una cosa: hem quedat que no parlaríem d'es passat i tu pareixque en vols parlar.

Toni Sansó.- Jo, abans de permetre que se fésuna obra com sa de Sa Coma, que diven queés desmontable i la fan de formigó, me n'ani-

FLOR DE CARD -11- (79)

ria de s'Ajuntament.

Miquel Vaquer.- Me pareix que ses obres sónun tema molt polèmic, discutible i molt llargde contar. Pareix que hi ha d'haver un controlde ses obres...

Poble.- Correcta! O sigui, que sa mateixa gi-nya fa es meu cotxo que es teu.

Ignasi Humbert.- Jo dic que si', però condiciónat que es ciutadans siguin lo suficientmenthonrats i declarin ses obres, que no ho solenfer mai.

INFORMACIÓ I PARTICIPACIÓ DEL POBLE

Tomeu Pont.- Jo trob que s'ha de donar infor_mació an es poble. Establons s'han d'emplearcontínuament, i si sa gent no ho acaba d'en-tendre que vagi a s'Ajuntament. En quant a saparticipació no sé fins a quin punt podria serbo, tenguent en compte que tothom que hauràanat a votar tendra es seus representants dinss'Ajuntament. A vegades unes poques personestenen mal de fer posar-se d'acord, ves que farai si hi hagués molta de gent!

Toni Sansó.- Jo ja he dit que crec que a unmoment donat s'ha de fer es Ple, però despréss'ha de poder xerrar. També deman que sesPermanents siguin públiques, perquè mai m'hepogut enterar de lo que s'ha tractat.

Tomeu Pont.- Crec que hi ha pocs puestos onses permanents siguin públiques.

Toni Sansó.- Jo lo que vull és que sa gent se'ntemi de lo que passa dins s'Ajuntament.

Tomeu Pont.- Se poden exposar ets acords an.es públic. No hi ha cap pega amb això.

Toni Sansó.- Se pot exposar, Tomeu, però nos'exposa!

Públic.- Vull fer una pregunta an es modera-dor: sa revista Flor de Card ¿ha de seguir sortint?

Josep Cortès.- En feim comptes.

Públic.- No, és perquè amb sa revista sabemcada mes lo que passa allà.

Toni Sansó.- D'acord. Però no és sa Revistasa que ha de donar s'informació, sinó s'Ajun-tament, perquè en es plens només te diven loque volen, i si domés has llegit sa Revista not'has enterat de moltes de coses.

Públic.- Però de ses dolentes, si.

Toni Sansó.- Però no te creguis que saps totlo que ha passat dins s'Ajuntament

Públic.- Jo estic d'acord en lo que ha dit enToni en so sentit de que s'ha d'informar an espoble de lo tractat a sa Permanent, però crecque val més que no siguin públiques, perquèsempre hi ha coses confidencials...

Públic.- Jo voldria demanar a veure si es po-litics assumeixen sa responsabilitat de lo quehan fet dins s'Ajuntament, perquè si no podemdemanar res d'enrera tornaran entrar es ma-teixos i mai sabrem si ho han fet bé o no.

Josep Cortès.- A jo me pareix molt bé aixòque dius, però aquests senyors posaren per condició per assisteir a aquesta taula rodona queno se xerràs d'es passat, i jo ho he de respectar.

Públic.- Però es politic sempre se defensa d'aaquesta manera, que lo passat, passat.

Tomeu Pont.- Jo vull contestar una cosa: sepoden haver fet fallos, perquè tothom en fa,però no crec que n'hi hagi hagut cap que elsfés a consciència, perquè si un ha fet ses co-ses de mala fe no crec que tenguï cara pertornar-se presentar.

Públic.- Tenen molta de cara es politics!

ORGANITZACIÓ DE FESTES

Tomeu Pont.- Jo crec que ses festes se podenorganitzar de dues maneres: a través de sacomissió de s'Ajuntament, que se posaria encontacte amb ses organitzacions deportives iculturals, o bé donar-les an aquests grups per_que les organitzin ells. També crec que seriamolt bo que se poguessin recuperar ses festestradicionals. Noltros ho procurarem.

Toni Sansó.- Estic d'acord en lo que ha dit enTomeu.

Miquel Vaquer,- Jo lo que crec és que es po-ble vol festa, perquè és molt bo de fer i tot-hom està alegre. I en fi, això és lo que vol espoble.

FLOR DE CARD -12- (80)

Tomeu Brunet.- Jo també estic d'acord. Hi a-fegiria que s'han de potenciar ses que van decara an ets al·lots.

CONTROL SANITARI D'ETS ESTABLIMENTS

Tomeu Pont.- Jo no me vull aficar amb sosbars, ni amb ses botigues ni amb so mercat,perquè hi ha uns inspectors per cada una deses activitats d'es poble. Ells cada temporadahan de fer ses corresponents inspeccions i de-nunciar quan no hi hagi ses condicions neces-sàries. És en aquest moment que s'Ajuntamenthi ha de pendre part.

Bernat Sureda.- Aquestes inspeccions s'hau-rien de fer més espesses, perquè a Son Garriótenim es problema a la vista: ara que se fa espont és hora de mirar que cada qual tengui esclot negre dins ca-seva.

RELACIONS AMB ENTITATS CULTURALS

Tomeu Pont.- Crec que sa Corporació ha d'es_tar contínuament en contacte amb totes sesentitats i ajudar a ses que fan coses p'es po-ble, sobretot a ses que no tenen ingressos. Sepot cercar un sistema de col·laboració segonsses activitats de cada una.

Miquel Vaquer i Tomeu Brunet.- Estic d'acorden apoiar tot això.

OBRES MUNICIPALS FUTURES

Tomeu Pont.- Hi ha moltes de coses que sepoden fer: una guarderia, una residència per

1 sa tercera edat, qualque instal·lació deportiva,com pot ésser una voltadora per ses bicicle-tes,... Amb això es poble hauria de dir an esconcejal que tengui més aprop ses necessitatsque té, perquè de moltes idees surten ses co-ses bones.

Toni Sansó.- Crec que s'escola actual ha que-dat desfasada. Noltros dedicarem ses nostresforces per conseguir-ne una de nova. Tambéestam d'acord amb lo de sa residència de vellsi a la llarga s'hauria de pensar en un museuper conservar es nostro patrimoni.

Miquel Vaquer.- Jo he exposat aquest punt enes programa, i vegent lo que diu aquesta gentveig que s'Ajuntament a partir d'ara serà unabassa d'oli, perquè tothom vol fer i desfer!

Tomeu Brunet.- Jo també estic d'acord en lode ses escoles. Hi afegiria que crec que s'had'alçar es pont d'es torrent.

Ignasi Humbert.- S'escola, es torrent i si éspossible s'alcantarillat.

Bernat Sureda.- Jo voldria que per Son Garrióse donàs de tres ú de lo que se dóna a Sant

Llorenç. Com que es camp de futbol ha aca-bat, demanaria que se'n fes un.Public.- Ja que, xerram d'obres, a veure si s'ajuntament actual, fa comptes hormigonar escarni' d'es futbol o ho passarà en es pròxim?

Ignaci Humbert.- En es mpment en que sevolia hormigonar es tècnics varen dir que convenia que abans estàs ben assentat. Llavorsnosé quan se farà, però si jo estic dins s'ajunta-ment això se dura a terme.

Tomeu Pont.- Tot lo que està aprovat dins s'ajuntament, s'altre «1 du a terme si un cas nose fa.

Públic.- Volia demanar a n'Ignaci una pregun-ta, a veure quan te n'has donat compte deque s'escola havia de menester reformar? ,perquè fa quatre anys que hi ets!.

Ignaci Humbert.- Des de l'any 79 cada anys'han fet reformes, d'una manera o de s'al-tra, sempre seguint es criteri de s'Associaciòde Pares d'Alumnes. S'Ajuntament ha fet totlo que s'ha demanat, bé directament,bé a través d'es ministeri.

Públic.- Jo personalment en nom de tot es poble... (renou de desaprovació)Jo personalment, en nom meu, ja que es po-ble no ho ha admès, full felicitar a s'Ajunta-ment actual per tot lo que ha fet ja que encinquanta anys, en tots ets ajuntaments juntsno havien fet lo que han fet ells en beneficid'es poble. En segona també vull demanar,detotes ses millores que volen fer d'aquí a endavant, com sonen ses carteres?.

Ignaci Humbert.- Jo en aquests moments i enprimera perquè no som s'interventor no vospuc dir ses dades exactament, però podeu ve-nir a s'Ajuntament; ara, lo que vos puc dir ésque sa situació econòmica de s'Ajuntament éscom sa de qualsevol empresa que funcionambuna roda normal i corrent.

Públic.- (Es fa una aclaració sobre la situaciói funcionament de la Biblioteca Municipal).

ACTUACIÓ DE LA POLICIA MUNICIPAL

Tomeu Pont.- Consider que és necessari a-poiar sa policia municipal perquè pugui fer unbon servici i no només en es centro d'es po-ble si no que s'ha d'estendre i extremar sa vi_guància a totes ses foranes d'es poble.

Toni Sansó.- Fins fa poc sa Policia Municipalha donat poques mostres d'eficàcia; no sé en-cara que es pot fer, però ara, des de que haentrat un cabo nou, pareix ésser que ses co-ses se volen fer bé i els vull donar s'enhora-

Flor de Card -13- (81)

bona.Miquel Vaquer.- Lo mateix perquè pareix quehi ha un poc més d'ordre i estan més enteráisd'on és es seu lloc; reben ordes concretes icrec que ells mateixos passen més gust.

Tomeu Brunet.- Lo mateix, ara trob que esplac de tres mesos no són suficients per veu-re s'actuació, i li donam més mesos de con-fiança.Ignaci Humbert.- Estic d'acord'amb lo ques'ha dit. I s'Ajuntament veia que sa PoliciaMunicipal no funcionava així com tocava i vadecidir crear sa plaça de cabo: a part d'aixòcrec que a sa Policia Municipal se li ha de donar uns medis tant a nivell material com tanrbé de perfeccionament.Bernat Sureda.- Jo estic content de tots esmunicipals, i no don tota sa importància an escabo ja que fa molt poc temps que hi ésjgranpassa és que qui manda en sabi.

I després d'agrair l'asistència es donà peracabada aquesta atipica ve.tlada.

Calle Sureda, 1Tel. 570624

Fontaneria y electricidad

ORDINAS FEBRER

Mayor, 22 - Tel. 56910OSAN LORENZO

Bolletí-revista del Card, Centre CulturalSant Llorenç des Cardassar.Adreça: Carrer de Sant Llorenç, 36.Abril de 1983. Número 81.Cap de redacció: Josep Cortès i Servera.Director: Bartomeu Domenge i Amer.Edita: Centre Cultural Card.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)

COL·LABORADORS

de

Miquel Rosselló PortadaBiel Florit Reflexions de campanya 3J. SantandreuJosep Cortès

Pere J. Llull

Guillem Pont

Maria Calmés

Cançó de combatTaula rodonaEspipelladesEscola CardBatecMecanografiaSant Llorenç, ahirEls <4 clotetsBatecSi lleu...TresoreriaPoesia

GlosesToni FaiGaspar Orell i Joan CarbóIgnasi Humbert PSOEAntoni Sansó PSMMateu Calmés l'EscolaTomeu Pont CDSRamon Rosselló HistòriaB. Matamalas "Religión"Andreu Amer TresoreriaFelip Fortesa Secretaria i TranscripcióQuina-Nicolau Distribució

NOTA

3/4

221418

15161826

181920212122232¡4

Els articles apareguts en aquesta revista ex-pressen únicament l'opinió dels seus propisautors.

L'Escola Card FLOR DE CARD -I f - (82)

RETALLS

Convidats pel Grup de Ball de l'AA.VV. Carni'd'en Barrotes-Santa Maria, balladors i sona-dors de Sant Llorenç des Cardassar actuarana Menorca

Un grup de cinquanta persones entre els quihi ha uns quaranta balladors i sonadors deSant Llorenç des Cardassar, Mallorca,són araa Maó per a fer unes ballades i conviure ambels seus amics menorquins, el grup de baJldel'Associació de Veins "Carni' d'En Barrotes -Santa Maria" i el grup "S'Eixam"...

Els balladors de Maó i de Sant Llorenç es çoneixen d'ençà un parell d'anys, de quan elgrup de l 'AA.VV. Carni' d'En Barrotes - SantaMaria participà a la trobada folklòrica de Petra i també a Felanitx. Es van conèixer i vancrear uns lligams d'amistat. Des de llavoresmantenen un contacte i també un intercanvi.

Els balladors dels dos grups es trobaven ahiral local de l'Associació de Veins de Maó perfer un poc de festa, ballar i menjar coca ambxocolati. Allà rebiem un poc més d'informa-ció sobre les activitats dels balladors de SantLlorenç.

Ballen jotes recuperades de la gent gran, jo-tes de sempre que ja ballen i canten altresgrups, amb la lletra tradicional o d'altres mésactuals, boleros, mateixes i copeos de SantLlorenç. Practiquen el ball a les ballades quees fan a la plaça sobretot a l'estiu,i amb mot iti de les festes.

És important destacar que els balladors deSant Llorenç vénen ara a Menorca per amis-tat amb els balladors menorquins, vénen perdivertir-se i per aprofundir les relacions i contactes iniciats. Des d'aqui' els hi hem de de-sitjar una bona estada a Menorca.

Joan C. de Nicolas

(Fragments d'un petit reportatge publicat peldiari "Menorca" el dia 31 de març.)

* * •* * * -* *

Ballades a sa Plaça

Organitzat pel Col·lectiu Folklòric Ciutadellai l'Associació de Veins Glosador Vivó de Ciutadella, avui a les 11'30 del mati'tendrán lloca la Plaça Nova de la nostra població, com

un acte més dels programats a la VIII Troba-da de Cultura Popular Menorquina, les "Ballades a sa plaça". El grup convidat per a aques_ta ocasió és el Grup de Sant Llorenç de Ma-llorca, als components del qual els desitjamuna feliç estada entre nosaltres i agrai'm laseva col·laboració en la recuperació de lesnostres tradicions.

(Diari "Menorca". Noticia apareguda el dia 4d'abril.)

. # •* * * * * *

Brillantissima actuació del Grup de Balls SantLlorenç de Mallorca

Fa uns deu anys va néixer a Mallorca el Grupde Balls Sant Llorenç de Mallorca per impul-sar la cultura popular, concretament el folk-lore. En fa uns tres que el grup ha muntat es_cola de danses populars i veuen de dia a diacom la gent s'interessa per les seves activi-tats.

A Menorca es troben acollits a cases partíeulars dels grups mencionats. Diumenge passatactuaren al Carrer de "ses Moreres" de Maói a la Llar de la Infància. El dilluns ho varenfer a la "plaça Nova" de Ciutadella.

El so dels seus instruments i l'alegria delsballs varen congregar a unes tres-centes per^sones que varen contemplar amb admiracióels balls populars mallorquins. Més de dues hores va durar la seva actuació i els especta-dors es varen anar renovant en el seu trans-curs.

És admirable constatar que mitjançant la cul^tura els pobles es poden acostar. Els del Grupde Balls de Sant Llorenç ens ho han demos-trat.

Tino Pons

(Fragments d'un reportatge publicat pel diari"Menorca" el dia 5 d'abril.)

FSani Llorenç, ahir FLOR DE CARD -15- (83)

PERLERES!

La base ja hi era: un grapat d'al.Iotes que envolien fer, una manacorina que n'ensenyava, isa Mestressa Bartomeva "Cornara" que cuidava del tragi', que també aportava el lloc -ones feren la fotografia-, just aferrat a la ferreria del seu homo, "En Sorrilla", allà on avuiés la posada de Ses Planes, en es carrer d'esPuig. Però aquesta tradició perlera llorenci-na, filla de la Majorica manacorina. Tradicióque no tindria.gaire durada -set o vuit anys-i que ben bé mareix un estudi seriós.

La fotografia es pot situar, per l'edat de lespersones, a l'any trenta-dos. Com podeu supo-sar, o recordar, l'asfalt encara estaria una bona grapada d'anys a coneixer-se; i tampoc noes perceben els fils de l'electrificació.

Elles són d'esquerra a dreta:

Dretes: Franciscà "Sorrilla" (filla de "sa mes^tressa comare), Joana Grimait "Vives", Antò-nia "Cuca", Maria Femenias "Barratota", Francisca "Randa" (de Son Garrió), Francisca "Fameta"), Margalida Mesquida "Replega", Antò-

nia "Brun", Antonia Calmés "Meca", BàrbaraSerra "Matxeta", Joan "d'es Moli'", Maria "desMoli1' i Bet " d'es Moli1'.

Assegudes: Maria "Jaques", Magdalena Calmés"Meca", Catalina "Cuca", Catalina "Petita",Bartomeva "Cornara" -també coneguda per sa"mestressa Sorrilla"-, Antònia "Capellana"-deManacor, era la qui ensenyava a les llorenci-nes, i que aguanta un ninet-, Margalida "RaiaMargalida "Vella", i Antònia "Vella" -que ac-tualment viu a Ciutat-.

Assegudes en terra: Catalina Nicolau "Marineta", Maria "Barratota" -que viu a Ciutat-,Aina Maria "Covarrotja", Joana "Parrina" iuna altra Joana "Parrina" -que eren cosines ipagaven el mateix nom-.

Fotografia gentilment cedida per Catalina Ni-colau "Marineta"

Guillem Pont

Els quatre clotels FLOR DE CARD -16- (84)

Tanmateix hi ha coses que són aixi' com son,ens agradi o no.Alguns polítics a la taula rodona manifesta-ren -o al manco aixi'ho vaig entendre- queels camins de participació a la vida ciutada-na eren els politics, que la gent que volia par_ticipar es podia presentar o votar.És unaafirmació aquesta tan fragmentària conaquella altra que encara no fa gaire anys im-posava que eren lícits tots els camins mancoels polítics.Crec que els camins de participació en la vi-da ciutadana són amples i variats. De fet to-ta persona que labora envers una participaciósocial sense interessos lucratius participa, a-gradi o no, d'aquesta vida ciutadana que d'al-tra banda és de TOTS.Espér que fos un malentès, car altrament talafirmació podia parèixer un intent de tancarportes, fins i tot en temps d'eleccions.

Una de les virtuts de la democràcia, entesaen un sentit ideal, és aquella per la qual s'admet, es tolera i es participa del pensar delsaltres; veure i comprendre les diverses mane-res de veure una cosa i actuar després de l'anàlisi conscient.Això defuig una mica d'allò tan extès que espodria resumir dient "bé, tu penses això peròjo això altre", que implícitament comporta lacosa aquella de que"som el que tene la raó,t'agradi o no".Això ve al cas perquè a vegades, quan creimuna cosa determinada oblidam que hi pot ha-ver altres maneres de creure i/o actuar.Tocant el tema del clavegueram (aigües bru-tes i netes) potser hi ha altres maneres.Desconec com es va arribar a la xifra de 4000 500 milions de pessetes però, eh! són moltsde dobbers això!No crec de cap manera que si en lloc de fer-ho una companyia forastera ho féssim nosal-tres mateixos -gent llorencina assessorada peruns .bons tècnics que fessin quelcom més quefirmar- no ens sortís moltíssim més barat.1 no vull dir que no pugui anar errat, però par_lant -obrint portes- potser tots hi guanyaríem.

DEMAGÒGIA

És paraula de moda, qui més qui manco ençata el xerrar dient que no vol fer demagògia,però...Paraula que en sentit real vol dir "orador ex-tremadament revolucionari", i que en el sen-ti^que sovint s'usa significa poc més o man-co "aquell que xerra i a l'hora de xerrar jasap que el que diu no es podrà fer".Idò bé, tothom diu que no vol ésser demagogperò a l'hora d'encetar la tira d'intencions iofertes, valga'm Déu!; més convendria obli-dar la parauleta i al manco no la desvirtua-ríem.

NOTES CURTES

* Un mínim de coherència personal obliga aésser conseqüents amb allò que s'ha dit i promés.

* ¿Perquè aquesta por, aquesta resistència aparlar o a contestar qüestions del passat?

* Són encara ben vius i crec que vàlids elsplantejaments fets fa quatre anys des de lespàgines d'aquesta mateixa revista sota el tí-tol "Un nou consistori".

* Davant un fracàs electoral seria desafortu-nat pensar que tot el poble va malament manco la candidatura descalabrada. No es pot re-butjar aquella sentència que diu que en elec-cions "el poble sempre té raó".

* I acabarem els clotets amb un brindis, totalçant els llapis i dient "per una bona gestió"

Guillem Pont

Varis FLOR DE CARD -17- (85)

CICLISME

Amb el patrocini de l'Ajuntament, la UnióCiclista Sant Llorenç va organitzar per al diadesset d'abril una cicloturistada que recorregué bona part del terme llorencí. Partint dela Plaça Nova va prendre cap a Son Garrió,S'Illot, Sa Coma, Son Moro, Son Garrió perSa Torre Nova i Sant Llorenç.

A la placeta de la Creu Roja de Cala Millorels dos centenars grossos de participants fo-ren obsequiáis amb un entrepà, una taronja,un troç d'ensaimada i un refresc.

Com a fet anecdòtic, cal fer constar que hihavia un participant de quatre anys i un al-tre de vuitanta-set i tots dos acabaren elrecorregut.

FORAVILA

Per si a qualcú li interessa, ens hem assabentat que a la depuradora de Son serverà -dela qual els llorencins en som co-propietaris-,es regala la matèria sòlida restant desprésd'haver-li separat els liquids. És un adob (a-bono) de bona qualitat i únicament costa eltemps que es perd per anar a cercar-lo ambel tractor.

Faria collo que per no donar dues passes consentíssim que els foravilers externs vengues-sin a cercar allò que als nostres els pot serd'utilitat.

JOAN ALCOVER

DESOLACIÓ

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;mes branques una a una va rompre la tempesta,i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocíobert i sense entranyes, que de la soca resta;cremar he vist ma llenya; com fumerol de festaal cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,i m'aida a esperar l'hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca;sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort.

Batec FLOR DE CARD -18- (86)

MES DE FEBRER

26.- A Cala Millor, mor Eunice Nuttall.

27.- Mor Miquel Servera Torres, fadrí', als 41anys.22.- Fill de Gonzalo i Joana, neix Marc GilCaldentey.

MES DE MARÇP'es març sembra figueres

si les vols feneres.

Març i abrilroba no te'n llevis ni un fil.

Si tal faste'n penediràs.

1.- Entra en vigor la llei per la qual les IllesBalears es constitueixen en Comunitat Autò-noma, l'Estatut.

Asfalten la Plaça Nova.

5.- Naixement: Margalida Barceló Pascual, aSon Garrió, filla de Jaume i Bonaventura.

Matrimoni: Joan Morey Cabrer i Francis-cà Riera Vives, a Sant Llorenç.

6.- Neix Julià Miquel Grimait Blanco, fill deMiquel i M§. Carme.

Se celebra a Lluc l'acte d'arribada de laFlama de la Llengua Catalana.

« Els excursionistes van a Sa Talaia Moreiaa la part d'Artà.

9.- La Unitat Móvil de la Seguretat Social vea Sant Llorenç a recollir sang.

11.- Un mort, Llorenç Bauzà Llodrà, d'edatde 70 anys.

12.- Neix Sofia Brunet Mora, filla de Bernati Margalida.

15.- Canvien de lloc la cabina de telèfon dela Plaça Nova, perquè s'ha obert un altre por^tal a la Rectoria.

16.- Confessió general a les 8 hores.

19.- Sant Josep. Enguany no és festa.

21.- Començam la primavera.

22.- Posen retxats a les finestres de la plantabaixa de la Sala que donen a la Plaça.

Surt el Bolleti'Informatiu de l 'Ajunta-ment, amb el títol de "balanç de quatre anysde feina (1979-1983)".

23.- Sermó de Quaresma, a les 20 hores.

25.- Se celebren les oposicions per cobrir places de policia'municipal. Aproven: GuillemMesquida, de Sant Llorenç, Pere Comila, deSon Garrió, i Macario Bajo Rodriguez, domi-ciliat a Ciutat.

26.- Festa turistica a Cala Millor.

27.- Canvi d'hora. Comença l'horari d'estiu.

Diumenge de Rams. Ofici a les 11 ho-res. Bendició dels rams. A les 16, els dotzesermons.

Excursió a la serra de Sa Capella Blava,devora Campanet.

30.- Un grup bastant nombrós de llorencinsballadors i sonadors parteix cap a Maó, con-vidats pels grups S'Eixam i Carni' d'en Barro-tes.

31.- Dijous Sant. Ofici a les 7'30 h. Proces-sons a les 10.

Un grupet de gent parteix cap a Roma.

M. Calmés i P. J. Llull

PoesiaAFERRAT A LA SOCA DEL MEU CIRERERFLORIT

A l'arbre florit, de nua tendresa,de perfums encisadors pels nostres sentits.Jo a tu te veig, cirerer meu,i me'n record de quan l'any passatte vaig vestir amb trinxes dauradesper espantar els lladres que volaven,que venien per prendre't el teu fruit .Perquè a tu, cireret meu, te vaig sembrar,feren el reste la mà de Déu i la natura;i te vaig cuidar perquè em fessis fruita.Ara te mir, ja quan l'auba ha fuitai el sol travessa les gotinoies de rosada,que han caigut escampadesper damunt totes les teves flors,donant abundants tonalitats multicolors.Tots els teus braços estan mirantenlaire al criador, ben floritsi resaltant amb la teva altaría i galanoramb els altres arbres de fulla verda,que un bon dia vaig decidir sembrar jo.

Toni Fai (març 83)

Closes FLOR DE CARD -19- (87)

Hem posat atencióper primera vegada.Som demanat una bona entradaan es company Joan Carbó.

No em facis petarrellamb so modo de glosarel nom que em varen posarem diven Gaspar Orell.

Jo teñe un capot molt grosi n'estic ben alterates nom que n'estic batiatme diven es dimoni gros.

Som natural llorencífadrf i pobre de capsi som fet aquest glosâtés perquè pogueu llegir.

M'agrada estar de conhorti tots ho sentirem a dir,i també'vull protegiranit a Don Joan Font.

Una cosa n'és sagradai ara la vull visitari ses gràcies vull donara la Mare de Déu Trobada.

M'agrada posar amori també vull protegirel rector que vàrem tenirli diven Joan Rosselló,

I ara n'hem de parlari li don s'enhorabona,es vicari que teniem devoraa sa glosa el vull posar.

Ara amb sa meva quimerases gràcies vos donarési trobau que vos convétrob que serà sa darrera.

Déu Pare CelestialVós que sou tan bondadósdonau-nos memoriala noltros dos glosadorsi el dia de sa finalmos vegem al cel tots dos.

La Mare de Déu Trobadatambé la vull saludarque a la gent deixeu sembrari colliguem bona anyada.

Me diven Joan Carbói tene mal anar pel carrerperò En Biel Cerrellersempre em mena p'es timó.

A mi En Biel me va béperquè me fa companyiave a ca-meva cada diai llavors anam a Ca's Corder.

Ara me despediréperquè ja no fa clarorsi a cas m'hem menesterjo som En Joan Carbói sa meva direccióla té En Biel Cerreller.

ACRISTALAMIENTODE VIDRIOS Y ESPEJOS

Calle Mayor. 71Teléfono 56 92 11

plancha y pintura

talleres

SON TORRENS

T 537307 MURO

* ^

PSOE FLOR DE CARD -20- (88)

Programa de treball elaborat per la candidatura socialista del P.S.O.E. a Sant Llorenç desCardassar.La nostra candidatura:

Ignasi Umbert RoigMateo Puigròs SuredaAntonio Melis BrunetSalvador Galmés GalmésMateo Galmés UmbertJaime Cánaves ArtiguesGabriel Puigròs BrunetJuan Roig GinartFrancisco Galmés UmbertGabriel Estelrich BauzaJosé Alvarez Alejo

Bartolomé Juan UmbertRafael Hernández Rivera

EDUCACIÓL'adquisició d'uns terrenys per tal d'ampliarel centre escolar, serà un dels objectius de preferència dins la nostra tasca. Recolzarem to-tes aquelles accions que ens duguin a una mi-llorança de la qualitat educativa (especialistesen orientació educativa, sanitària, psicològica,adquisició de material modern i adequat a lesnoves exigències actuals en matèria educativa,video, eines de laboratori, etc.

CULTURAPotenciarem totes aquelles manifestacions decaire popular que es facin dintre el nuclis ur-bans del nostre municipi (recuperació de la nos_tra llengua, tant fora com dintre els esta-ments oficials, recuperació de les nostres tra-

dicions populars, promoció de la juventud, po-tenciació de l'esport escolar com a forma ini-cial de convivència col·lectiva.

TURISMETreballarem en totes aquelles iniciatives queduguin a una millorança de la qualitat turisti-ca a les nostres zones costeres, aixi' com elseu foment (presència activa als congressos turistics, edició de fullets, seguretat ciutadana,neteja i senyalització vial).

SEGURETAT CIUTADANAA fi que el servei de la nostra policia munici-pal sia més eficaç i pràctic, pensam dotar-lad'una emisora local amb els seus receptors,ampliar el seu parc mòbil i assistència a cur-sets de perfeccionament.

SANITATS'intentarà dur a terme el clavegueram i la canalització de l'aigua potable al nostre poble.

URBANISMEEs finalitzarà i desenvoluparà el nou planeja-ment urbanístic.

OBRA SOCIALSe gestionarà la construcció o adquisició d'unalberg per a la gent de la tercera edat del nos_tre poble.

TORRENTEs donarà solució definitiva als desbordamentsdel torrent.

En definitiva, recolzarem aquelles accions quevagin a un millorament de la qualitat de vidadel nostre poble i quedam oberts a qualsevolsuggerència que ens dugui a fer un poble mi-llor.Aprofitam l'avinentesa per donar-vos les grà-cies per al confiança que depositàreu en nol-tros i confiant en què podrem continuar la ges_tió començada vos demanam una vegada mésel vostre VOT.

CLÍNICA VETERINÀRIA

T. 554265

Hernán Cortés, 3MANACOR

HORARIOS M. M. J. V. 6 a 8 tardeCONSULTA S. 11-30 a V30

Burgués, s/n.°(detrás parque municipal)

Tel. 58 1579FELANITX

HORARIOS L. M. M. J. 6 a 8 tardeCONSULTA D. 11 a 1

H I I I I 1 I I I I

grua/

muro

SERVICIO PERMANENTE

Tno. 537092

PSM L'Escola FLOR DE CARD -21- (89)

Possiblement amb aquest temps que hi ha hagut de campanya haureu tengut temps per çonèixer-mos i també conèixer els altres grups.

Ara que suposam que heu pensat i reflexionatel vostre vot, vos demanam que aneu a votari que voteu el que cregueu millor pel nostrepoble, però vos demanam sobretot que aneua votar encara que no ens voteu a nosaltres.

No vos volem cansar gaire més perquè creimque amb aquests dies de campanya que hemtengut ja deveu estar bastant assaciats de sentir parlar de política, però si ens ho perme-teu voldríem fer unes darreres observacions:

Creim en la democràcia i volem que l'ajuntament estigui al servei de tot el poble. Aixòés el que estam demanant des d'un principi iel que pareix que fa tanta de por als altresgrups. Fet comprensible, ja que creim que durant molts d'anys els qui ens han governathan volgut que ens despreocupàssim de la vi-da municipal amb el fi de poder fer el queells volguessin.

Durant aquest temps de campanya i encara avui sentim que diuen que valia més que noens aficàssim en politica, que som massa jo-ves, però veim que mentrestant a ells no hi hamanera de desferrar-los de la cadira.

Perquè creim en la democràcia volem remar_car una altra vegada que els qui entrin delnostre grup cada 3 mesos donaran informacióde tot el que hagin fet, de tot el que s'hagifet dins l'ajuntament. Creim que això és unaprova bastant forta de voler fer les coses béi honradament.

No ens fan por la critica, al contrari,vos de-manam que ens la faceu quan no estigueu d'acord amb la nostra gestió. Només aixi' acon-seguirem un poble millor.

Esperam un vot útil i responsable pel nostrepoble i per Mallorca. Ara més que mai depo-sitam en vosaltres la nostra confiança.

PER MILLORAR EL NOSTRE POBLE, EN-TRAU AMB NOSALTRES DINS L'AJUNTA-MENT.

PSM

LLUITANT PER L'ESCOLA

Des que començàrem la nostra publicació de cara a l'Associació de Pares, procuram que tot-hom pugui estar enterat dels assumptes trac-tats en les nostres reunions i els acords duits aterme. No depèn sempre de nosaltres tampoc,si alguna cosa queda pendent i no es compleixmmediatament.

A la darrera reunió del dia 7 d'abril a on hilavia majoria d'assistents, després d'un breu re:>às als acords anteriors, començàrem temesnous i arribàrem a les conclusions següents:

1- Fer les gestions pertinents per trobarun lloci una distribució adequada per als pàrvuls pelpròxim curs 1984-85.

2- Comprar material esportiu per als alumnes.

3- Preparar un concert de música, especial-ment de piano al qual tocarà N'Andreu,que vaésser professor de Sant Llorenç i amb la parti_cipació de nins del nostre poble.

4- Donar classes de seguretat vial o tràfic (teoria i pràctica) als alumnes de la primera etàpa.

Mateu Calmés Umbert

Secretari de l'Associació de Pares d'Alumnes

* MATERIAL FOTOGRÀFIC

* ARTICLES DE LABORATORI

General Mola, 11-E(Baix da'a Cos)

Tal. 554078 MANACOR

CDS

ffJCO!M M Mrrrrmn«WSgSä"7*0

L'EQUILIBRI NECESSARI PER A SANTLLORENÇ I MALLORCA

Les eleccions municipals i autonòmiques sónun desafiament per a Sant Llorenç i per aMallorca. El CDS es presenta per aportar l'equilibri necessari que la politica necessita. Sicontinua la bipolarització, si dretes i esquer-res insisteixen en l'enfrontament, serà moltdifícil que els ajuntaments no es convertes-quin en una batalla campal. CDS fa una ofer_ta de sentit comú i d'enteniment. La nostracandidatura a Sant Llorenç -i naturalment, lanostra candidatura al Consell, integrada engran part per homes que sempre han lluitatpels drets de la part forana- es compromet a.rompre amb els vicis partidistes: votarem afavor de qualsevol proposta que, vengui dequi vengui, vagi en benefici del nostre poble."Endavant, Mallorca". Aquest és el nostre le-ma. Proposam una política municipal que fa-ci dels nostres pobles un ambient alegre i confiat. No ens proposam augmentar els impostssinó sanejar l'economia municipal amb una administració més racional i moderna. Propo-sam un ordenament urbà que sigui just, unasanitat comarcalitzada, una cultura nostra^inmallorquinisme que elegeix el progrés i de-fensa la tradició.

Per a nosaltres l'autonomia no és un fi, sinóun mitjà. Lluitarem perquè l'autonomia estraduesqui en fets reals i constatables, a l'a-bast de tots els ciutadans. Els homes del CDSen el Consell seran els portaveus de íes ne-cessitats de Sant Llorenç i de la seva presencia en el just repartiment dels recursos pinblies.

Tota la meva vida, devora homes com JosepMèlia, he lluitat per una Mallorca i un SantLlorenç equilibrats i pròspers. Ara, amb elCDS, el partit d'Adolfo Suàrez, podem obte-nir uns resultats electorals que ens permetinactuar amb ple rendiment. Per això, per to-tes aquestes raons, us deman el vot per a lacandidatura del CDS que encapçal a Sant Llorenç i per a la llista al Consell que encapça-la Francesc Quetglas. Gràcies.

Tomeu Pont

Espipellades -22- (90)

Jo, sa veritat, sofrits escoltadors de mitinsi llegidors de pamflets electorals, si no fosperquè no eren iguals, m'hagués pensat quetots es candidats llegien es mateix programa.Si fan comptes fer tot lo que diven que fa-ran -que no ho crec-, i vist que poc més omanco prometen lo mateix,, propos que enlloc d'anar a votar treguem busca i es gua-nyador serà es batle.

I jo me deman una cosa:Si de cap de ses maneres volen xerrar de lopassat, ¿no deu ésser que consideren que hanfet més coses dolentes que bones?Hi ha d'haver motius molt, però molt pode-rosos per renunciar a dir que han fet un Parcde la Mar, que tenen una de ses recollidesde fems més barates de Mallorca, que hancreat més d'una dotzena de llocs de feina,que han fet una biblioteca...Qui sap ses coses .que no sabem i que no vo-len dir-mos!

o o¿On son es poetes llorencins?¿Perquè aquesta vegada no s'han sucatcervell i han ompli es poble de ripis?¿Que han perdut s'interés o sa inspiració?¿O és que enguany no se presenten?

es

Historia FLOR DE CARD -23- (91)

NOTES HISTORIQUES DEL TEMPSQUARESMAL

Ara que, per motius polítics, es parla de l'an-tic Règne de Mallorca, començaré aquestesbreus notes històriques parlant dels nostresreis. Hem de tenir en compte que els reis deMallorca residien, normalment, a Perpinyà;des d'allà, quan s'acostava el temps pasqual,enviaven a demanar de Mallorca les palmesnecessàries per a la processó del diumengedelRam. Els procuradors reials mallorquins anotaven les despeses: (1338) "ítem pagàrem a la dona na Caterina e na Fustareta, venedores defruyta, per dos uyls de palma que compràreme tramasérem-la a la Cort del senyor Rey perArnau Bugarel a ops del Ram palm una lliu-ra". (1339) "Item an Pere Johan e f o per pal-ma la qual tramatérem en Rosselló al senyorRey a obs del dia de Ramis palmarum una lliura, XVI sous, VI diners". (1341) "ítem donaman Pere Johan, fuster, per quatre uls de palmaque compram los quals tramazem al senyorRey a Perpinyà obs de la festa del Ram unalliura, XIIII sous, X diners"..

Després de la unió del Regne de Mallorcaa1 laCorona d'Aragó, els reis de la confederaciócatalano-aragonesa, continuaren demanant pro-ductes mallorquins: el 1382 el rei Pere el Ce-rimoniós demanava dàtils, fiambres i altres ço

ses. El 1243, Alfons V demanava composta(confitura) per menjar el temps de Quaresma.Dos anys després el rei volia que li enviassin aBarcelona 1.660 préssecs de Sóller. Algunsanys més tard, dos quintars de composta, tà-peres, olives i cera.

El mateix rei Alfons, el temps que va residira Nàpols -lloc on fou cridat el mestre picape-drer felanitxer Guillem Sagrerà per a la recons^trucció del Castell Nou- demanà que des deMallorca li enviassin candeles per a la festade la Candelera, formatges, confitura, etc. Elseu fill i successor el rei Joan II, el 1460 de-manà avellanes i mel, i dos anys després: 3càrregues de cera groga, 200 formatges,25 parelis de capons, 4 gerres d'oli, lOlliures de canyella, 8 lliures de pebre, 4 lliures de ginge-bre, 4 gerres d'olives, una rova de sucre.

Tornant a parlar del dia del Ram, diré que dia2 de maig de 1356 el rei Pere comunicava alsoficials reials del Regne de Mallorca les quei-xes presentades per l'Aljama dels jueus deCiutat dient que amb motiu de la festa del diu-menge del Ram, alguns cristians havienentratdins les cases i jardins del jueus i prenguerenels ulls de les palmeres. El rei manà que nofossin permesos aquests abusos.

Ramon Rosselló

PER SEGUIR MILLORANTEL NOSTRE POBLE

VOTA

LA NOSTRA CANDIDATURA

P.S.O.E.

-n r o ~ o m n > To a i NJ -p ^3 M

FLOR DE CARD -25- (93)

Si lleu., FLOR DE CARD -26- (94)

5JL,7 8 910 MOTS CREUATS

HORITZONTALS.- 1.- Nom de lletra. 2.- Acció de talar. 3.- Prelat que presideix la dataria apostòlica, k,- Signe de puntuació.Simbol de l'oxigen. 5.- Nota musical. Porció de terra voltadad'aigua de tots costats. Simbol del cobalt. 6.- Simbol de Tameri-ci. Produir un excés de saliva. 7.- Al revés, nom de lletra. Ne-gació. Pronom. 8.- Fer cessar de cremar, de donar llum. 9.- Elprimer home. 10.- Terminació verbal.VERTICALS.- És el femeni' de l'adjectiu possessiu "mon". 2.- Lapart superior i més prima d'una canya llarga de pescar. 3.- Notamusical. Gos. 4.- Sedàs molt atapei't. Aliment fet de farina pas-tada amb aigua i cuita al forn. 5.- Fam. cosa esp. expressió pròpia dels catalans. 6.- Soldat de cavalleria lleugera armat de Han

ça en l'exèrcit alemany. Donar a lloguer. 7.- Al revés, déu egipci. Crit de dolor, gemec. Al re-vés, conjunt de vint-i-cinc fulls. 8.- Vocal. Veritable. 9.- Posta d'un astre. 10.- Metall groc.

SOPA DE LLETRES

B AA RR TT UO EM I¿ RO BM OESTREB A

R TS OO PG AN OG UA TE RS NM OE RE RB TR ER T

O M ER G IQ U LR R EC R A

ME LB SN AA SP D

U B RU P US A TF P ET O SA S CC D FS U RN O TJ S L

B A U Z AD N A T N A

A D IH I SU P O

UELSCAEENKNS

N E T AT A M BA DO 3L BR OG HD A

• m•r*-

«i *. ' *ATSE

I T DB M UO M E

A RA NN T

IL QA UR EG RG ID G

..N5-)•«^

Eis noms de dotze candidats a les eleecions municipals.

SOLUCIONS

•loßeieo un

\mWNIA30N3

H tfw w a tf

a w o w d wS 3 O N G W

a t f A i i w s w w0 0 W i l l I W

0 W W 0 0i M w i w atf l tf i

n 3

siwraao siow

i N O d n s w o i a w aI 3 N W S I H n W 8 3 a i 3

a ad 3 d 3 S t f N i t f N a a 3 n i

n tfznwasasds0 3

t f « N 1 0 N I S W N S O W

A t f Q 3 a n s i W N M 3 a n1 33 o a \ / o s w w i 3 n o i wn oo r o s 3 d J 3 a a w o n ii aN t f i s n d n i o a o s wi 3 N n a 8 n 3 w o i a t í a

S3ai311 30 tídOS

MARIA CALMÉS

"T

FLOR DE CARD -27- (95)

•̂ ^

CA'S SERVER!Cardassar, 25 * SANT LLORENÇ

BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO

BANESTOLa mayor empresa bancaria de Espanaa su servicio.

*S5Z&>Cardassar, I7

JOIERIAFEMENIAS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8* T. 569072

SOLER - PONT

C. Nou, 35 'S* 56 93 10 Sant Llorenç

PUESTA A PUNTO

DIAGNOSIS - ELECTRICIDAD - AUTO - RADIO

C&ÇÛ&&&SA GRUTA

BANQUETES * BODAS * COMUNIONES * BAUTIZOS

Cra Porto Cristo - Cala Millor T 570193 presupuestos sin compromiso

tfç° -PUBLICITAT- FLOR DE CARD -28- (96)

ANDREU MESQUIDA

fonda tradició pagesa per al Consell

[mut* MM «i<* t ni im'

VOTA

Davant les properes eleccions autonòmiques, teñe elgust de presentar-me a Vostè com a candidat al Con-sell General per la comarca de Manacor.

El meu nom és Andreu Mesquida Calmés, tene una famí-lia formada per esposa i quatre fills, som el veteri_nari titular de Sant Llorenç i vaig néixer fa quaraßta-nou anys, a Manacor, en el si d'una família de v£lla i fonda tradició pagesa.

Les meves arrels, doncs, tant per naixement com perprofessió, estan a la pagesia i, en calitat de vete-rinari titular o en l'exercici lliure de la meva pr£fessió, crec que he arribat a esser una persona con£guda a Manacor i a la seva comarca.

La meva afiliació a Alianza Popular és també conse-qüent amb aquestes arrels: de la bona gent pagesa heaprès a estimar la família i a estimar la terra, comhe après també un sentit de la vida fonamentat en elsvalors de la tradició, una tradició que.al meu entejidre, es recolleix plenament en la filosofia liberal-conservadora, inspirada en l'humanisme cristià, d'A-liança Popular.

Aquestes conviccions em duen a una defensa a ultran-ça de la vida i a una radical oposició a qualsevol £temptat contra ella (com la despenalització de l'a-vortament); em duen a propugnar una gestió públicaque generi un clima de serena confiança i permeti larecuperació de l'empresa privada i el foment de la iriversió, i em duen, finalment, a defensar una políti-ca de reducció fiscal que permeti a les famílies co£servar per als seus fills la integritat dels patrirronis aconseguits amb la suor dels pares i amb el tre-ball i laboriositat de generacions.

Aianza Popular

PERQUÈ GUANYI MALLORCA

Com que estic segur que som moltsels que pensam així, he tengut elplaer de dirigir-me a Vostè perme-tent-me la confiança de sol·licitarel seu vot, per poder així, amb laseva ajuda, defensar tots aquestsprincipis, defensar Fora-vila (quecom ja saben els qui em coneixen ésuna problemàtica que professional—ment he tengut ocasió de conèixer afons) i fer sentir la veu de la Co-marca de Manacor en el Consell.

Andreu Mesquida Calmés