filosofia tema 4 - alberto del arco
DESCRIPTION
Tema 4.TRANSCRIPT
![Page 1: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/1.jpg)
Alberto del Arco Garcia – 1BATX 3B
![Page 2: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/2.jpg)
Això no es tasca de la filosofia però si te que veure ja que crea una actitud de reflexió i crítica.
Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?
Reflexionar sobre les preguntes
Aprendre a pensar
Aprendre a filosofar
![Page 3: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/3.jpg)
La filosofia sorgeix de les experiències vitals que a l’hora de pensar ens fa buscar en les experiències vívides. El curs de vida ens porta la necessitat de formular preguntes.
Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?
Pregunta Capacitat de pensarProcés de cerca
![Page 4: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/4.jpg)
Es pot distingir entre:
Aprendre filosofia: Conte problemes bàsics sobre els que tradicionalment ha tractat la filosofia.
Aprendre a filosofar: Preguntar-se a si mateix problemes propis. S’ha de subratllar la importància del diàleg filosòfic, tots tenim la necessitat de buscar junts, es a dir parlar dels nostres problemes i buscar una solució.
Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?
![Page 5: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/5.jpg)
Les preguntes filosòfiques acostumen a ser força radicals. Per això han donat lloc a diàlegs molt polèmics han transformat la manera d’entendre la realitat.
![Page 6: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/6.jpg)
El tema de les preguntes pot ser: -El que ens envolta. -Conèixer-se a un mateix. -La nostra forma de viure i actuar.
Les preguntes es poden classificar en: -Preguntes teòriques. Ex: ¿Què és estimar? -Preguntes pràctiques. Ex:¿Quins fins hem de seguir?
![Page 7: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/7.jpg)
El dit ‘gir aplicat’ ajuda per solucionar problemes i preguntes com dilemes ètics. Com poden ser la medicina o la justícia.
Dels filòsofs s’espera a que es mostrin principis ètics que ajudin a prendre decisions.
Ètica aplicada
![Page 8: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/8.jpg)
Les preguntes filosòfiques que ens ajuden a aprendre a pensar ens connecta directament amb el diàleg filosòfic. Un diàleg filosòfic només ho és si promou un raonament. Hi ha una sèrie de preguntes que ajuden al diàleg filosòfic
![Page 9: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/9.jpg)
Ens referim a cosmologia com el termeque forma part de la filosofia i quetracta del món en general. Aquí esrelaciona filosofia i ciències naturals.Des del Big bang, l’univers està enexpansió i ho fa d’acord amb la idea del’espai. Per tan l’univers només potcontinuar expandir-se o contreure's.
La pregunta del cosmos
![Page 10: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/10.jpg)
Es tres significats filosòfics de ‘sentit’:El sentit com a finalitat: Les accions humanes tenen sentit quan persegueixen
una finalitat. No te sentit una acció que no contribueix a aconseguir el fet que se suposa que persegueix.
El sentit com a significació: Relacionat amb el llenguatge. Ex: quan es diu que te sentit.
El sentit com a valor: Mereix la pena.
![Page 11: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/11.jpg)
Què es el sentit? -Problema: situacions on hi ha alguna cosa que dificulta alguna acció. -Misteri: situació més profunda, no és un obstacle, sinó que simplement no te
respostes o solució, ens acompanya tota la vida.
![Page 12: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/12.jpg)
Per definir la mort ho hem de fer amb una relació amb la vida. La mort es el final de la vida, el cessament de les activitats vitals. I la manera que tindrem d’entendre la mort, depèn de com entenem la vida.
Dos sentits de vida:-Biològic: És difícil definir la vida biològicament.-Filosòfic: Els pensadors grecs creien que hi havia una vida apart de la vegetal/animal, la vida pràctica o moral.
![Page 13: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/13.jpg)
Morir és allò que passa a tots els éssers de la naturalesa, fins i tot els inanimats.
Però només te significat ple a la vidahumana, ja que els humans som els únicsque tenim consciència de que estem vius ide que hem de morir.
![Page 14: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/14.jpg)
Mort i filosofiaFilòsofs com Plató van crear una relacióentre la mort i la filosofia. Ells creienque la filosofia ens preparava per la mort
Experiència de la mortEpicur “mentre vivim la mort no existeix iquan la mort existeix, nosaltres ja no hisom”.Així podem afirmar que no podem viurela nostra pròpia mort. Ja que quansom vius no podem estar morts.
![Page 15: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/15.jpg)
La mort com a definició de l’ésser humàEn el S XX, hi havia una tendència filosòfica a reflexionar de forma notable
sobre la mort: l’existencialisme.Per el cas dels ésser humans, primer existim i després, en funció del que vivim
ens fem d’una determinada manera, adquirim una essència = essència d’existir.
Sentit de la mort i la transcendènciaEl significat de la mort varia segons la manera que entenguem l’ésser humà.
Hi ha dues posicions bàsiques:-Monisme: No hi ha composició en la realitat humàna-Dualisme: l’ésser humà esta fet per dos tipus de realitat, material(cos)espiritual(ànima)
![Page 16: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/16.jpg)
La qüestió del mal ens porta al terme “teodicea” ens remet tan a la justificacióde Déu davant del mal com a la justícia de Déu.L’ intent de justificar Déu davant l’existència de mal.
Hi ha tres tipus de mal:Metafísic: s’identifica amb la finitud de les cosesFísic: lleis naturals, si et caus i et fas mal.Moral: te la seva arrel en l’ últim termini, en lallibertat dels éssers humans per elegir entre diferents formes d’acció.
![Page 17: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/17.jpg)
Del mal metafísic al mal moralEl problema no és de la manera en què ho planteja Epicur, sinó previ al seu
plantejament: és el problema que Déu es troba de crear o no crear un món la inevitable finitud del qual doni cabuda necessàriament al mal.
El mal com injustíciaLa perplexitat que ens provoca la realitat del mal apareix sobretot en prendre
consciència de com d’absurd és el sofriment de la persona bona.
![Page 18: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/18.jpg)
Déu com a garant de la justícia
La paradoxa és que el mal tingui l’última paraula en l’ història; la raó reclama que “ha de ser d’un altra manera” per això reclama l’existència d’un Déu per reparar lo injust.
-La raó no ens dona la capacitat de donar raons sinó de fer-nos sentir que hi ha coses que ens humanitzen i coses que ens deshumanitzen.
![Page 19: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/19.jpg)
És en el S XX quan es pensa amb més interès sobre elsproblemes que giren entorn d’aquest coneixement. Hi hadiferents formes de concebre la ciència:
Concepció inductivista: La ciència s’identifica amb unconeixement objectiu, cert i fiable. Per això el que no pot confirmar-se empíricament
no és científic.
Una forma de revisar la posició extrema de l’inductivisme és defensar que les lleis obtingudes per inducció només són probablement verdaderes.
Per tant es probable, però no cert al cent per cent.
![Page 20: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/20.jpg)
L’estudi de la ciència exigeix entendre l’activitat científica com un tot i la ciènciacom un procés de comunicació complex. Les teories són sobretot una manera de veure el món.
![Page 21: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/21.jpg)
Concepcions alternatives de la ciència
Feyerabend(1924-1994) filòsof. Va proposar una concepció de la ciènciaconsistent a renunciar completament a la idea que la ciència és una activitatracional. Segons la seva opinió la ciència no té característiques especialsQue la facin superior als altres coneixements.
Molts autors consideren que la ciència és retòrica, que fa construccionsmetafòriques per facilitar la comprensió de la realitat.
![Page 22: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/22.jpg)
Pretendre que la ciència tingui totes les respostes sobre la condició humana és un error i fins i tot pot resultar perillós. Hi ha problemes de l’ésser humà que estan fora del domini de la ciència.
Podrien ser elsproblemes que té qualsevol metge, un problema moral amb el seu pacient. Quan ha de desconnectar de una màquina a una persona que està en coma... Són problemes morals i científics amb el que es te que enfrontar.
![Page 23: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/23.jpg)
Característiques bàsiques de la utopia:
Origen: Apareix un impuls utòpic.Fonamentació: Això sorgeix per la defensa d’uns valors ètics.Funció: Funció critica cap a la societat.Objectiu: Idear institucions per arribar a la societat perfecta.Metodologia: Experimentació de noves possibilitats.Caràcter Global: Descripció de com seria aquesta societats si els ideals que
escollíssim funcionessin.
![Page 24: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/24.jpg)
Utilitzem la paraula utopia per referir-nos a allò que desitgem però ésinsostenible.La utopia té el seu origen en la insatisfacció o el desacord amb la realitat.Parlem de utopia com a motor de canvi.Tipus d’utopies:
PopularsClàssiquesMedievalsRenaixentistesIl·lustradesSocialistesAntiutopiesLlibertàries
![Page 25: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/25.jpg)
Crítiques al pensament utòpic
Des del pla teòric:La impossibilitat de realitzacióLa condemna al totalitarisme
Des del nivell dels esdevenimentsLa utopia de la ciència i la tecnologia, solucionar problemes.Els intentes de realitzar una societat igualitària han desembocat en règims
totalitaris.La utopia informacional està servin per controlar i unificar. Com aconseqüència d’això disminueix la capacitat creativa.
![Page 26: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/26.jpg)
Per realitzar una defensa utòpica es necessari fer una critica de ella mateixa, decidir quins elements són necessaris, els que no es poden treure i els contingents que són es que varien depenen de la situació concreta de la utopia.
Possibilitat de realització: No existeix oposició entre allò el que és real i allò que és ideal, perquè allò que es real es pot millorar.
Acusació de totalitarisme: Si es mostra que l'espècie humana té una dimensió egoista, també te una altre generosa.
No hem de permetre l’error de negar les utopies per que creiem que mai no es podrà realitzar.
![Page 27: Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco](https://reader033.vdocuments.co/reader033/viewer/2022052910/559a37e21a28aba8158b4762/html5/thumbnails/27.jpg)
En l’actualitat el model d’una societat justa ha de contenir dos aspectes bàsics:
Un nucli ètic universal: Satisfer uns mínims de ètica cívica i incloure valors de llibertat, igualtat i solidaritat
El contingut utòpic: Propostes concretes sobre com organitzar la societat i la vida en comú. Tot això ha d’incloure aspectes imaginatius, buscar noves possibilitats de millorar.