feedback 5
TRANSCRIPT
ENTREVISTA
Anna LlacherProductora de El Terrat
ENTREVISTA
Anna Llacher
EMPRENEDORS
Sofia RouraEMPRENEDORS
Sofia Roura
Helena Marzo presenta: “Enhorabuena chicos”Helena Marzo presenta: “Enhorabuena chicos”
MAKING OFFMAKING OFF
Productora de El Terrat
Viure en un GranPremi de Moto GPViure en un GranPremi de Moto GP
DESEMBRE 2007
Publicació de laFacultat deComunicacióBlanquerna
UNIVERSITATRAMON LLULL
Facultat deComunicacióBlanquernaAntics Alumnes
NOTÍCIES, ENTREVISTES,EXPERIÈNCIES I OPINIONS DELS ANTICSALUMNES DELA FACULTAT
Feed
05
BACK
HEditorial
SU
MA
RI
2
FeedBACK
LA BÚSTIA
EMPRENEDORS: Sofia Roura“He trobat a faltar formació en gestió empresarial”
LA JORNADA DE: Sandra GómezQuè fa una guionista a Frankfurt?
LA JORNADA DE: Maria Camino“Agafem-nos fort, que vénen eleccions al març!”
CRÒNICA DES DE ROMA: Jordi MumbrúTornar a començar de zero
ENTREVISTA: Anna Llacher“Saber expressar-te i defensar les teves idees és el que et fa persona i et diferencia”
REPORTATGE: Sandra Madueño i Jordi ClaràViure en un Gran Premi
ENTREVISTA: Anna Riera“Treballem amb idees i les convertim en delicatessen”
MAKING OFF: Helena MarzoEnhorabuena chicos, por fin podéis hacer dos cosas a la vez
ALTER EGO: Raül Fernández. Refree“És important saber d’on vols partir, però mai sabràs on arribaràs”
NOTÍCIES
NOMENAMENTS
3
4
5
6
7
8
10
12
14
16
17
18
Edita:Antics Alumnes Facultat de la ComunicacióBlanquerna
UNIVERSITAT RAMON LLULL
Valldonzella, 2308001 Barcelona
Consell d’edició:Toni Aira, Joan Bosch,Xesco Canosa, IngridCasasús, Sònia de Jaime,Elena Gelabert, Anna RieraPijoan, Enric Xicoy.
Fotografia:Elena GelabertMarcial ClotetAnna Riera Pijoan
Disseny:Servei de Disseny iPublicacions Blanquerna
Correcció:Marta Esteller
Director de Publicitat:Javier Suá[email protected]
Impressió:Gestió Digital
Depòsit legal:B-33.737/2006
DESEMBRE 2007
Per a més informació:[email protected] 253 31 08
a estat un final d'any mogut. Primer, perquè localitzar tota la primera pro-
moció ha estat, i segueix sent, una tasca difícil i lenta. Un final d'any mogut
també perquè aquesta revista ha canviat, amb més seccions i més col·labo-
radors. Creixem.
Però també han estat uns mesos molt agraïts, ja que retrobar, un a un, els
companys de promoció ha estat quasi una alegria diària. El degoteig d'e-
mails, de missatges al contestador del mòbil, m'ha convençut que tothom té
moltes ganes de retrobar-se i que tirar endavant amb aquesta celebració és
una bona idea.
Ha estat reconfortant rebre els vostres comentaris sobre la revista, idees i
propostes de continguts. Hem intentat aprofitar-los ja des d'aquest número,
on trobareu dues noves seccions: Alter ego i Making off.
L'Alter Ego ens permet conèixer exalumnes que han fet el seu camí profes-
sional més enllà del que nosaltres consideràvem “les sortides professionals”.
Gent amb èxit, perquè han aconseguit fer allò que més els agrada.
En els Making off, us proposem conèixer com han nascut determinats pro-
ductes mediàtics, que tenen com a autors exalumnes de la Facultat.
Ens agradarà molt seguir rebent les vostres opinions.
Que tingueu una molt bona entrada al nou any.
Podeu fer arribar els missatges per a la revista:[email protected]
Futbol de 1a
Per un nostàlgic de mena, com és el meu cas,
rebre de, tant en tant, una revista d'antics alumnes
de la Facultat, on vaig passar els millors quatre
anys de la meva vida, és una gran satisfacció. Amb
el pas del temps, vas perdent el contacte amb
aquells companys amb qui tantes coses havies
arribar a compartir: el viatge de fi de carrera a
Tenerife, les partidetes de cartes al bar, els partits
de futbol entre el grup del matí i el de la tarda, les
mítiques festes a “La Paloma”… És llei de vida.
Feedback és una excel·lent eina de comunicació
per als antics alumnes, ja que m'apropa informa-
ció sobre el que fan els meus excompanys, al
mateix temps que em fa reflexionar sobre l'actua-
litat i el futur de la comunicació.
M'he assabentat que s'està preparant un sopar
d'antics alumnes de la primera promoció. Em
sembla una excel·lent idea, tot i que també hi afe-
giria un partidet de futbol per rememorar aquells
mítics partits entre els del matí i els de la tarda.
Fàcil!!!
Lluís López Yuste,Dtr. Editorial Grup CosmobellezaPeriodisme (1a Promoció); [email protected]
Web més interactiva
Em sembla fantàstic que s'orga-
nitzi el sopar. La revista, la trobo
un encert i crec que l'espai de la
web dedicat a antics alumnes hau-
ria de tenir més informació i ser
més interactiu.
Francesc Orenes,Futbol Club Barcelona, Dpt. de premsaPeriodisme (1a Promoció)[email protected]
La bústia
3
Directori
Trobo a faltar un "espai" o
directori que pogués posar-
nos en contacte entre no-
saltres; si més no, una figura
que pogués fer aquest
tràmit. Treballo en produc-
ció i en algun moment seria
una eina útil. Moltes gràcies
per la vostra feina.
Laia Zanón,Comunicació Audiovisual,(8a Promoció), [email protected]
Casos pràctics
Pel sopar, alguna cosa tranquil·leta
i no de gala, perquè pugui venir
tothom. Sobre la revista, li afegiria
casos pràctics o recomanacions.
Gloria Almirall,Burson- Marsteller, Periodisme(1a Promoció),[email protected]
SOFIA ROURA FERRER, REVISTA BARCÉLONER
“He trobat a faltar formació en gestió empresarial”
Ens costa de trobar emprenedors i
dins món del periodisme... encara
més! Però n'hi ha. Un exemple n’és
la Sofia Roura (Periodisme, 4a pro-
moció), que ha creat i dirigeix la
revista Barcéloner. .
Barcéloner és una revista de distribució
gratuïta, dirigida al ciutadà barceloní
consumidor d'espais d'oci, culturals o
gastronòmics. La podeu trobar a més
de dos-cents punts
de distribució, en
gimnassos, cinemes,
teatres o botigues.
Inclou informació de
qualitat sobre viat-
ges, disseny, filosofia,
economia, música i
agenda cultural.
El nom li arriba des de Londres, city
dels Londoners; el disseny, de la Susana
Alonso, a qui li varen oferir “pocs di-
ners, però molta llibertat, fet que un
dissenyador agraeix i disfruta”. La resta
de l'equip són gent amb els que l'edito-
ra hi treballa a gust, alguns col·labo-
radors són professors que en la seva
etapa a la Facultat li van aportar
“alguna cosa”, com en Francesc
Torralba i la Caterina Molina.
Barcéloner neix després d'acabar una
etapa professional de més de set anys
al Triangle. És un projecte en el qual hi
havia pensat algunes vegades, va sorgir
l'ocasió i va decidir que calia intentar-
ho. Tenia clar el concepte del tipus de
producte a oferir, ja
que “tot el que s'ofe-
ria per al públic con-
sumidor d'oci i cul-
tura era en anglès o
bé massa tenden-
cial”.
El més difícil, sens
dubte, aconseguir
publicitat, finança-
ment. El primer número va sortir sense
publicitat, perquè és difícil vendre pu-
blicitat d’un producte que encara no
existeix. Ha trobat a faltar formació en
gestió empresarial, o d'autoempresa.
També coneixement del món de les
vendes “fer de comercial és molt difí-
cil. Però cal fer-ho”.
Els reptes, els té molt clars:
“Aconseguir una revista de qualitat.
Millorar la revista cada número, acon-
seguir autoemplear-me, pagar els
col·laboradors i viure dignament!!”
Demostrar que en el nostre "mundillo",
també es pot treballar per a un mateix
i tenir una petita empresa.
Emprenedors
Fotografia: Marcial Clotet
4
• Empresa: Barcéloner
• Any de creació: 2007• Núm. col·laboradors: 10• Adreça contacte:
[email protected]• Web:
www.barceloner.com• Telèfon:
616 71 30 18
Sempre havia volgut ser periodista,
però es va quedar fora de
l'Autònoma. Quan va aparèixer la
Facultat, no ho va dubtar. Va dis-
frutar amb els seminaris i es va
quedar amb ganes de tenir en
Carles Ruiz i en Pablo Capilla,
“vaig tenir la sensació de perdre’m
gent molt interessant”, però bé, va
disfrutar amb la Caterina Molina,
en Dani Martí i el Francesc
Torralba.
SANDRAGÓMEZ, GUIONISTA
1a PromocióComunicacióAudiovisual B
Què fa una guionista a Frankfurt?
ona pregunta. En un esdeviment com és la Fira de
Frankfurt, on es concentren escriptors i editors, què
hi pintem els guionistes? No serà que els guionistes
també som escriptors? Encara hi ha gent que ho
dubta. El cas és que el GAC (Guionistes Associats
de Catalunya), som a Frankfurt convidats per la
Institució de les Lletres Catalanes, que ha orga-
nitzat una delegació de representants d'associacions
catalanes d'escriptors. Hi anem dos membres de la
junta, l'Albert Plans, guionista i president del GAC,
i jo. La nostra feina serà observar l'aparador català,
cultural i literari, per extreure’n allò que pot ser
més interessant per als nostres associats.
Ens dirigim, en primer lloc, a la zona institu-
cional catalana. Arribem en el millor moment, és el
primer dia de fira i el lloc és ple de polítics, perso-
nalitats de la cultura i les lletres, periodistes,
canapès i copes de cava. He escrit en el millor
moment? Ho retiro, les safates i les copes són
buides. S'ho han cruspit tot. Després de tanta feina
durant tants mesos per preparar-ho tot, és lògic que
la gent hi arribi disposada a menjar-se el món.
Amb l'estomac buit, marxem al pavelló de la cul-
tura catalana. A l'entrada, un grup de joves ens mig
obstaculitza el pas, és en Quim Monzó i els seus
fans. L'home no dóna a l'abast signant autògrafs.
Me'l miro i fa cara de riure per dins. Accedim a l'es-
pai reservat a la cultura convidada, en què
Catalunya ha muntat una exposició per presentar la
trajectòria literària del país.
Però, on els guionistes trobem el nostre habitat
és al Fòrum de Cinema i TV. Per fi! És un pavelló de
la Fira dedicat a l'adaptació de la literatura al cine-
ma. Assistim a l'acte organitzat pel CDA (Centre de
Desenvolupament Audiovisual) en què es presen-
ten deu llibres catalans amb la intenció de seduir
algun dels productors alemanys que hi assisteixen,
perquè en compri els drets. I, tot seguit, es presen-
ten quatre projectes audiovisuals que són adapta-
cions literàries d'obres catalanes i que aquesta és la
feina del guionista: traduir una història literària al
llenguatge audiovisual. Per aquesta raó, els produc-
tors catalans presentaven els projectes amb el
guionista al costat (això, que hauria de ser la cosa
més normal del món, no acostuma a passar). Lluís
Arcarazo i Jaume Roures (Mediapro) expliquen el
projecte d'adaptació de “La maternitat d'Elna”, basat
en el llibre de testimonis d'Assumpta Montellà.
Després, Isona Passola, (Massa d'Or), presenta
l'adaptació que ella mateixa ha fet de la novel·la “Pa
Negre”, d'Emili Teixidor. A continuació, “Descalç
sobre la terra vermella”, de Francesc Escribano. El
guió d'aquesta producció (In Vitro) l'està escrivint
Joáo Emanuel Carneiro, guionista d'”Estació Central
de Brasil”. I per acabar, Diagonal TV presenta
l'adaptació de contes de Sergi Pàmies, dels llibres “Si
menges una llimona sense fer ganyotes”, “L'últim
llibre de Sergi Pàmies” i “La gran novel·la sobre
Barcelona”. El projecte és un telefilm amb el títol
“Mà morta, truca a la porta!”, i l'adaptació l'ha por-
tat a terme el guionista i escriptor Miquel Obiols
amb la col·laboració de Miquel Costafreda.
I, abans de tornar, una queixa, el GAC farà arri-
bar a qui calgui el nostre desacord amb el fet que,
en el programa de projeccions cinematogràfiques
de Catalunya a la Fira, no apareix el nom dels/les
guionistes. Aquest “oblit” es produeix massa sovint.
A aquestes alçades, tothom ja sap que les pel·lícules
no les escriuen els actors.
Tornem a Barcelona. Hem recollit molta docu-
mentació per als socis i ara els ho hem d'explicar.
Hem vist la Fira, i dos o tres carrers de Frankfurt,
una ciutat que, si no ens hi haguessin convidat,
potser no hauria trepitjat mai.
La jornada de…
La nostrafeina seràobservar l'aparadorcatalà, cultural i literari, perextreure’nallò que potser més interessantper als nostres associats.
“”
5
AMARIACAMINO,UNIÓDEMOCRÀTICADECATALUNYA
10a PromocióPeriodisme
Agafem-nos fort, que vénen eleccions al març!
mitjans de juliol, quan tothom preparava les
vacances, jo vaig fer un canvi a la meva vida:
deixar la feina que tenia per entrar a treballar al
departament de premsa d'un partit polític.
El dia 12 de juliol, vaig anar fins a la seu
d'Unió Democràtica de Catalunya, a Travessera
de Gràcia, on tenia una entrevista amb Xavier
Viejo, cap de premsa. En mig de l'entrevista, va
venir la Joana Ortega, la portaveu del partit, qui,
en mirar el meu currículum, el primer que va dir
va ser: “Oh, has tingut en Barbeta? És un crack,
aquest home...”.
L'endemà, vaig començar a la meva nova
feina. Accés a totes les notes de premsa, a les
fotografies d'actes i consells nacionals, CENF...
Que jo em preguntava, què deu ser un CENF?
Molt fàcil: Comissió Executiva Nacional de la
Federació! La primera impressió va ser que havia
de dominar molt de vocabulari tècnic que, de
primeres, em semblava impossible d’aprendre:
president del comitè de govern, que no és el
mateix que president del consell nacional, ni
president del comitè electoral...
La primera trobada amb els caps va ser com-
plicada: molta impressió i molt de respecte. Però
el dia a dia et fa veure que els polítics són per-
sones senzilles, amb preocupacions molt sem-
blants a les nostres. Reconec que el primer dia
que vaig parlar amb en Duran, em tremolaven
les cames. Poc a poc, ho he anat superant!
Ara, tres mesos després, la feina avança a un
ritme trepidant. Comparteixo departament amb
el cap de premsa, Xavier Viejo, i la taula amb la
Miriam Barrero, també exalumna de la Facultat,
qui m'està fent l'aprenentatge més fàcil, a part
d'haver-se convertit en una bona amiga. Els di-
lluns és el dia que més feina tenim: hi ha reunió
del Comitè de Govern o del CENF i després roda
de premsa, on, normalment, hi compareixen en
Duran i en Xavier Trias (en el cas del CENF) o
en Duran i la Joana Ortega, quan hi ha Comitè.
Durant la roda de premsa, ens encarreguem d'a-
tendre els periodistes dels diferents mitjans.
Després, “piquem” la nota de premsa, hi afegim
les fotografies, els àudios i ho enviem als mit-
jans. Aquestes mateixes activitats es fan des de
Madrid, al Congrés, on la Berta i la Carolina, les
responsables de premsa del grup parlamentari,
ens envien les notes que fan elles, i nosaltres les
traduïm al català i les enviem als mitjans.
L'actualització de la web del partit també és
feina del departament de premsa
(www.unio.cat). Setmanalment, s'hi penja una
carta escrita per en Duran, que acostuma a tenir
molta repercussió als mitjans. I ara també hi té
un bloc! La direcció del partit ha d'estar infor-
mada de totes les notícies d'actualitat, i això ho
fem a través d'agències, del que surt per televisió
i per ràdio. Estem connectats tot el dia. Cada dia
a les 9 del matí, cada membre del Comitè de
Govern té damunt la taula el resum de premsa
que elaborem.
Els dies de Consell Nacional també són
entretinguts. Cal fer la nota de premsa per
enviar-la als mitjans, als que han vingut i als
que no. Hi ha actes els caps de setmana, on
acompanyem a en Duran o al secretari general
d'Unió, Josep Maria Pelegrí, des d'Artés fins a
Osona, o a Bilbao, a Praga... on també seguim la
jornada i atenem els mitjans.
I agafem-nos fort, que vénen eleccions al
març!
La jornada de…
Fotografia: Miriam Barrero
6
Estem con-nectats tot eldia. Cada dia,a les 9 delmatí, cadamembre delComité deGovern tédamunt lataula elresum depremsa queelaborem.
“”
JORDI MUMBRÚESCOFETCORRESPONSALDE L’AVUI I DE RAC 1 A ITÀLIA
3a PromocióPeriodisme C
Tornar a començar de zero
collons, quin fred que fa avui a Roma! Per què
coi vaig deixar Barcelona? Tenia un contracte
indefinit ni més ni menys que amb grup
Planeta... i treballava en un diari, on no s'estava
malament: un bon horari, bons companys i
omplia les pàgines de la secció de local, que és
el que m'agrada. Fins i tot vaig trobar xicota al
diari! Preciosa, per cert.
El sou no era res de l'altre món, però és que
estem parlant de periodisme. Espera... ara recor-
do! I tant. Vaig marxar perquè m'estava ofegant.
Després de set anys fent informació local a
Barcelona, em feia falta un canvi. El periodisme
té mil defectes com a professió, començant per
les pressions de tot tipus i acabant per la preca-
rietat laboral. Però té alguns avantatges com, per
exemple, la possibilitat de viatjar. I si un perio-
dista ha de ser una persona amb cultura, el mi-
llor que pot fer és la maleta i fotre el camp.
Com a mínim una temporadeta... I aquí estem,
venent qualsevol notícia italiana des de la
Ciutat Eterna. Si abans parlava de l'Ajuntament,
de l'AVE, dels okupes, dels veïns i del poder de
les immobiliàries, ara em toca fer-ho del govern
de Prodi, del Vaticà, dels tifosi i del poder de la
Màfia.
La veritat és que és difícil. Quan t'acostumes a
tenir les teves fonts, haver de començar de zero
és una bogeria. Però si no faig cap notícia, no
cobro, de manera que m'espavilo. Sóc dels que
creu que des del patiment és més fàcil aprendre
les coses. I aquest és el meu objectiu. Vaig tenir
un cap que em va dir que no em preocupés per
la nòmina fins als 40 anys i que el meu objectiu
immediat havia de ser aprendre. I aquí estic,
amb 30 anys i tornant a començar de zero. És un
dels millors consells que m'han donat mai i per
això us l'explico. L'altre millor consell que m'han
donat mai és beure molta aigua abans d'anar a
dormir després d'una gran borratxera. Funciona.
Sembla que a Roma torna a pujar la temperatura.
Ara fa calor. No n'hi havia per tant.
Crònica des de
7
El periodismeté mildefectes coma professió.Però téalguns avan-tatges com,per exemple,la possibilitatde viatjar.
“”
RomaRoma
ENTREVISTA A ANNA LLACHER, PRODUCTORA DE EL TERRAT, COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL, 6a PROMOCIÓ
“Saber expressar-te i defensar les teves idees és el queet fa persona i et diferencia”
Ens saludem amb l'Anna. Crec que
sempre estem contents quan ens
veiem. Jo tinc el record d'una alum-
na excepcional i d'una gran per-
sona. Ella em dedica el millor elogi:
diu tenir la sensació de tenir davant
una persona que l'ha ensenyat.
L'Anna és d'aquelles persones privi-
legiades que considera que ha pogut
estudiar el que volia i treballar del
que li agrada. I, a més, des de què va
acabar la Facultat, no ha deixat
d'aprendre coses noves. Treballa al
“departament de coses” d'El Terrat.
Un calaix de sastre de la productora,
on hi cap publicitat, events, teatre,
música, llibres, campanyes virals,
etc. Projectes sempre vinculats als
programes de televisió que tenen en
actiu. Això li ha permès fer produc-
ció de diferents projectes amb
poques possibilitats d'avorrir-se, ja
que ha anat passant d'una cosa a
una altra.
Està a la mateixa productora des de
fa més de quatre anys. Després
d'haver portat la producció de dife-
rents projectes, de fer d'auxiliar, aju-
dant i cap de projecte, ha començat
aquesta nova temporada aprenent a
portar patrocinis. És a dir, controlar
i gestionar tota la publicitat que
entra als seus aparadors televisius:
els programes. Segons que explica
ella “és un càrrec que et fa estar a
cavall entre l'equip del programa, la
marca anunciant i la cadena. És
enriquidor i et fa establir molts con-
tactes diferents. Però també és difi-
cultós i s'ha de tenir molta mà
esquerra per aconseguir que tothom
estigui content”.
La maduresa s'aprèn o s'adquireix?
Crec que la maduresa es va adquirint
amb el temps. Encara que, a ve-
gades, en determinades edats, et
penses que l'has après de cop i que
ets i que tens els pensaments més
madurs del món! (riu.) Però sí,
s'adquireix i n'ets conscient. Jo,
almenys, recordo algunes de les
situacions que m'han fet madurar. I
és així, com de cop.
Què s'aprèn a la Facultat que no
s'ensenya?
El vici per saber més de les coses.
Quan t'enamores de la manera de
fer d'un professor, o d'una matèria
o d'un autor. També les relacions
personals, es comença a intuir que
no és fàcil barrejar la relació profes-
sional amb la personal.
Com vas aconseguir la teva primera
feina? Et va costar molt? Quin
paper hi juga l'atzar?
A tercer curs, vaig fer les pràctiques
obligatòries. I, a quart, vaig decidir
fer-ne més, voluntàriament. Tenia
clar que les pràctiques eren una pos-
sibilitat d'obrir portes i ho volia
seguir aprofitant. Si compto el temps
que he treballat sense cobrar, m'es-
panto! Però ho tornaria a fer encan-
tada. Va ser una bona decisió. Tot
suma, sempre. I confio plenament
en les pràctiques. És un primer con-
tacte amb el món laboral, totalment
necessari, perquè mentre que estu-
dies estàs com en una bombolla, no
coneixes la realitat. Tot i així, depèn
de quin tutor de pràctiques et toqui.
Jo reconec que vaig tenir sort, que
des del primer dia em van deixar fer
Entrevista
Entrevista:Romà Guardiet
Fotografia: Elena Gelabert
8
feina. I vaig aprendre a marxes
forçades. Bé, sort i bona actitud.
Crec que buscar feina és com sortir a
lligar. Evidentment, la sort hi juga
un paper important, com sempre i
com en tot. Però hi té a veure el feel-
ing a la primera entrevista, les ganes
que poses a conèixer la feina, el
decàleg que pots ensenyar al prin-
cipi, el saber demostrar-lo més enda-
vant i seguir sorprenent encara que
passi el temps.
A la feina, s'ha valorat la teva for-
mació? En quin sentit?
Dins d'El Terrat, m'he sentit sempre va-
lorada, sí. Però no pels títols ni els
crèdits que pugui tenir, sinó per l'ac-
titud davant la feina i els resultats.
I tu, què és el que més valores de la
teva formació?
La universitat no t'ensenya l'ofici, ni
molt menys. Però et dóna una base
intel·lectual sòlida. Eines per espavi-
lar-te i saber trobar i moure't. La
FCB, concretament, dóna molta
importància a saber parlar i argu-
mentar-te. Recordo que ens feien
escriure moltíssim i ara ho agraeixo
de veritat. Saber expressar-te i defen-
sar les teves idees és el que et fa per-
sona i et diferencia. I no és gens
fàcil fer-ho bé. És el que més m'agra-
da de la formació de Blanquerna.
Què no et varem dir a la Facultat?
A la Facultat, ningú em va avisar que
viuria enganxada a les audiències.
És horrorós, però inevitable, mentre
que la vida dels programes depen-
gui tantíssim del share. Només lle-
var-me, encenc l'ordinador i busco
la pàgina on s’enumeren les audièn-
cies del dia anterior (la tinc a
favoritos, clar). Un cop m'ho he
mirat, ve tota la resta: la fruita, la
dutxa i el cafè amb llet. Les audièn-
cies fan patir. I més ara, que estem
en un moment estrany. Crec que la
manera de consumir televisió està
canviant. La gent mira la tele a la
carta. Es baixa els programes i les
ficcions que vol d'Internet i s'ho
mira quan li ve de gust. D'aquí a
uns anys, les cadenes hauran de
canviar la manera de mesurar si un
programa els surt rentable. El con-
sumidor està canviant d'hàbits i les
cadenes encara demanen els
mateixos números que fa uns anys.
Per això estem en un moment difí-
cil. I passen coses incongruents,
com ara que programes que fan
poca audiència a la tele siguin
número 1 al Youtube.
Mantens contacte amb alguns com-
panys de promoció?
Sí! Amb molts! El que indiscutiblement
em quedo de la universitat són els
grans amics que hi he fet. De cop i
volta, s'ajunten en una aula un grup
de persones amb inquietuds simi-
lars. I comparteixes molt, construint
somnis i futurs hipotètics.
Què diries als estudiants d'avui?
Que estudiïn, però que també apren-
guin oficis.
9
“Recordo que, a la Facultat,ens feien escriure moltíssim iara ho agraeixo de veritat”
“A la Facultat, ningú em vaavisar que viuria enganxadaa les audiències”
“Passen coses incongruents,com ara que programes quefan poca audiència a la telesiguin número 1 al Youtube”
SANDRA MADUEÑO ([email protected]) I JORDI CLARÀ ([email protected])
Viure en un Gran Premi
El tema
10
El Campionat del Món de Moto GP
és l'esdeveniment més important del
motociclisme, amb 18 grans premis
cada temporada, repartits pels cinc
continents. Un campionat amb
xifres espectaculars: audiència total
anual superior als 5.100 milions de
persones, distribució del senyal a
200 països, i una mitjana de més de
320 milions de teleespectadors per
cada Gran Premi.
Dorna Sports S.L. és l'empresa titu-
lar dels drets comercials i audiovisuals
del Campionat del Món de Moto GP
des de l'any 1992 i s'ocupa de la pro-
ducció televisiva. És una empresa
espanyola dedicada al màrqueting
esportiu, organització d'esdeveni-
ments i producció de televisió, funda-
da l'any 1988. Actualment, té una
plantilla de 150 empleats i uns 200
treballadors eventuals segons les com-
peticions.
A cada gran premi, un equip de
més de 75 persones gestiona l'emissió
del senyal internacional, que es dis-
tribueix via satèl·lit a tot el món. La
Sandra Madueño (Periodisme, 1a pro-
moció) i el Jordi Clarà (Comunicació
Audiovisual, 1a promoció) formen
part d'aquest grup de professionals de
Dorna que es desplaça de gran premi
en gran premi per treballar en la pro-
ducció audiovisual de cada cursa. Un
equip que parlà molt el català, n'hi ha
molts, però que treballa entre l'anglès
i l'italià.
El timing d'un gran premi
L'aventura d'un gran premi
comença en diumenge, quan falten set
dies per a la cursa i l'equip viatja cap a
la nova seu. El dilluns, ja instal·lats, es
comença a preparar tota la infraestruc-
tura, una tasca que durarà tota la set-
mana. Diumenge, un cop acaba el gran
premi, es recull tot el material i
comença el viatge de nou. L'equip de
Dorna es desplaçarà a la seu del
següent gran premi, si només queden
set dies, o a Barcelona, si el marge és
de quinze. La Sandra Madueño ens
explica que, en realitat, aquesta no és
“una setmana lliure a casa”, sinó que
l'equip es troba a la seu de l'empresa, a
Sant Just Desvern, per preparar “el
següent Gran Premi, i el següent, i
després l'altre”.
Al mes de novembre, després de
tancar el darrer Gran Premi a València,
Dorna ja treballa en la propera tempo-
rada, preparant pressupostos. Seran tres
mesos de feina d'oficina, alguns dies de
vacances, i la temporada 2008 ja a
punt de començar.
Mentrestant, la Sandra aprofitarà les
vacances per viatjar, “durant els grans
premis no tenim temps de visitar els
països”, ¡en Jordi Clarà farà tot el con-
trari! “busco alguna cosa més
tranquil·la, em quedo per aquí”.
Jordi Clarà“Vida privada... quina vidaprivada?”
Sandra Madueño“És una feina que t'en-riqueix, perquè tractes ambmolta gent”
Els 18 grans premis de 2007:
Qatar, Espanya (Jerez, Circuit deCatalunya, ComunitatValenciana), Turquia, Xina, França,Itàlia, Gran Bretanya, Holanda,Alemanya, Estats Units, RepúblicaTxeca, San Marino, Portugal, Japó,Austràlia, Malàisia.
“18 grans premis i unaaudiència total anual de5.100 milions de persones”
Qatar, Turquia, Xina, França, Estats
Units, SanMarino, Japó, Austràlia, …
després de 18 grans premis i 8 mesos
de viatges, com es queda el cos?
Sandra. Bé, no és que deixem de trebal-
lar de cop. Ara treballem en la
preparació de pressupostos per al pro-
per mundial. Fem un mes de vacances
anual, que jo faig cap al desembre-
gener. No parem.
Jordi. Doncs que arribes força cansat, la
veritat... i penses que la temporada ha
passat molt ràpid, gairebé ni te
n'adones i ja ets a final d'any!
Com es compagina aquest ritme de
feina i la vida privada?
Sandra. Bé, tinc la sort que la meva
vida privada viatja amb mi, ja que la
meva parella treballa en el mateix. El
problema és els amics, que no puc
veure'ls tant com voldria. Fins i tot,
una amiga va planejar el seu casament
expressament entre dos grans premis
perquè jo hi pogués assistir.
Jordi. Vida privada... quina vida privada?
I un cop a casa, què passa fins a què
torna a començar la següent tempo-
rada?
Sandra. Seguim treballant en la
preparació de pressupostos per a la
següent temporada. Tenim un mes de
vacances com tothom.
Jordi. Doncs que tanques la temporada
que tot just s'ha acabat fent diferents
informes, i que ja comences a preparar
la següent, amb l'elaboració dels pressu-
postos. No hi ha pausa possible.
Quina és exactament la teva feina a
Dorna? Quines responsabilitats tens?
Sandra. Sóc Logistic Manager, dins del
TV Production Department. Això vol dir
que coordino l'àrea de producció de
televisió: viatges, lloguer d'equipa-
ments... coordino l'equip de logística.
També dono suport a la producció de
TVE, que és com el meu client.
Jordi. Treballo al departament de pro-
ducció i logística, dins l'àrea de tele-
visió. M'encarrego de tot el que afecta
les cabines de comentarista (línies tele-
fòniques, transport de material, moni-
tors, catering, mobiliari, etc). També faig
les peticions de les diferents necessitats
de l'àrea de televisió en els diferents cir-
cuits: mobiliari, contenidors, fuel per
repostar generadors, vehicles, reserva
d'espais per col·locar càmeres, etc.
Porto els walkie talkies i les seves pro-
gramacions, els passis de proveïdors,
l'esquema de les necessitats elèctriques
de les unitats de televisió... Ah! i apago
els "focs", les urgències que sorgeixen
en qualsevol gran premi.
Quan i com hi vas arribar?
Sandra. Em va trucar un amic que hi
treballava, i mira, ja porto quatre anys.
Mai hagués dit que acabaria fent això,
jo em dedicava al periodisme, sobretot
radiofònic.
Jordi. Em vaig assabentar que hi havia
una plaça gràcies a un amic. Vaig
enviar el CV, vaig fer les entrevistes i...
fins ara. Ja en fa tres anys.
El millor de la vostra feina?
Sandra. La mundologia, el tracte amb
la gent. És una feina que t'enriqueix,
perquè tractes amb molta gent, espe-
cialment a producció, que tractes amb
tothom!.
Jordi. Veure com, al final, les coses
acaben sortint i com tots els teus
esforços han valgut la pena.
I el pitjor?
Sandra. No poder conèixer i visitar els
països als que viatgem.
Jordi. El que menys m'agrada és que, de
vegades, els teus esforços no són sufi-
cientment valorats.
Reptes professionals per al futur
Sandra. Consolidar la meva feina, però
també nous projectes. M'agraden els
reptes.
Jordi. Continuar creixent, professional-
ment i personalment.
Una recomanació per als actuals estu-
diants
Sandra. Que intentin absorbir el màxim
d'informació i no es tanquin a res. Que
malgrat que vulguin dedicar-se a algu-
na cosa, no deixin d'aprendre d'altres,
perquè la vida dóna moltes voltes. Que
no descartin res.
Jordi. Ser perseverants... i tenir sort!
El que més recordes de la Facultat...
Sandra. El millor, la gent, els alumnes i
professors. Amb un record especial per
al Jordi Barbeta. El pitjor, Història dels
Mitjans, i “perdre'm” el quart curs,
perquè ja treballava.
Jordi. El millor, els companys i alguns
professors (F. de Felipe, Carles Ruiz,
Jordi Matas, Antoni Bueso, Joan Ferrés,
Albert Sáez... Segur que me'n descuido
uns quants!!). El pitjor, algunes assigna-
tures especialment avorrides, almenys
per a mi (Història dels Mitjans, per
exemple).
11
Jordi Clarà A la dreta de la fotografia, Sandra Madueño
ENTREVISTA A ANNA RIERA PI, PERIODISTA
“Treballem amb idees i les convertim en delicatessen”
Anna Riera (Barcelona, 1979). És
llicenciada en Publicitat i
Relacions Públiques de la quarta
promoció de la Facultat. Ha treba-
llat a l'agència TBWH. Actualment,
és la responsable del suplement
gastronòmic Gourmet's, d'El
Periódico de Catalunya. També
dirigeix i presenta el programa
radiofònic “Cuina'm”, a Onda Cero
Catalunya.
Vas estudiar Publicitat i RRPP, però
fas de locutora i treballes en un
diari. Com ha anat això?
Ha anat per caramboles vàries. Tot
plegat m'hi ha anat portant, sense
grans plans previs. La vida et dóna
sorpreses i les has de saber agafar al
vol. Jo, de fet, els vaig donar una
de no gaire alegre, als meus pares,
poc després d'acabar la carrera.
Què vas fer?
Havia començat a treballar com a
creativa copy a l'agència TBWH, i
allà vaig descobrir que el món de
l'agència publicitària no era com
em pensava. Així que vaig decidir
deixar-ho.
Deixar-ho per a fer què?
Per prendre'm un temps de reflexió.
Allò no deixava de ser una situació
incòmoda també per a mi, que
havia estudiat una cosa que, final-
ment, veia que segurament no era
allò que m'agradava...
I com vas enfocar el temps de
reflexió?
Vaig decidir passar un any a Austràlia,
lluny de tot. Necessitava agafar-me
un temps per desconnectar i per
valorar què faria amb la meva vida.
M'hi vaig decidir, però tot va can-
viar quan vaig anar a Edimburg per
acomiadar-me de la meva germana.
Allà, per casualitat, vaig acabar
agafant una molt bona oferta de
viatge per donar la volta al món.
I si ho vas fer, suposo que realment
allò et serviria de desconnexió i
per definir el teu perfil profes-
sional...
Totalment. Així va néixer la meva afi-
ció a escriure i també una predis-
posició important a obrir la ment i
a emprendre nous projectes. Vaig
treballar a Indonèsia, vaig passar
per Tailàndia, Laos, Malàisia,
Austràlia, Nova Zelanda... i
Argentina.
Parada i fonda a Argentina?
Allà m'enamoro i m'hi quedo. Allà
vaig fer el “canvi” de professió. La
situació del país era molt precària,
en plena crisi del “corralito”, i vam
decidir muntar un hostal. Però com
que detectàvem molta reticència a
aquest tipus d'allotjament, vam
decidir també fer una guia gratuïta
sobre hostals. Recorríem hostals i
allotjaments recomanables
d'Argentina, Uruguai, Perú, Bolívia,
Xile i Brasil. Amb aquest projecte,
vaig tenir coneixement de cuines
de molt diverses zones.
Però com saltes d'allà al suplement
Gourmet's, ja a Barcelona?
Quan vaig deixar la relació amb el
Entrevista
Entrevista:Toni Aira
Fotografia: Anna Riera Piijoan
12
meu company, vaig decidir tornar a
Barcelona i, casualment, pocs dies
després de fer-ho, un company de
la Facultat deixava la coordinació
d'aquest suplement. M'ho va dir,
vaig presentar-me a les entrevistes i
tot va anar molt rodat. Ara el
coordino, porto els temes comer-
cials i busco els continguts. He
descobert el món de la cuina a
fons, i m'apassiona. Els cuiners són
grans professionals que toquen
molt de peus a terra, perquè el que
mengem és el que som. No només
treballen amb idees, sinó que, a
més, les converteixen en deli-
catessen. Jo intento fer el mateix. I
val a dir que m'ha anat molt bé tot
el que vaig estudiar a la Facultat, de
cara a crear sinergies entre idees.
Si tornessis enrere, tornaries a fer el
viatge, doncs.
Per descomptat. Aquell viatge em va
donar molta seguretat a l'hora
d'emprendre projectes des de zero.
Havia de prendre tantes decisions a
diari, que al final n'he acabat
agafant l'hàbit.
13
“Aquell viatge em va donar molta seguretat (...) havia de prendre tantes decisions a diari, que al final n'he acabat agafantl'hàbit”
HELENA MARZO, PUBLICITÀRIA
“L’espot sorgeix de l’observació de la realitat”Torture test, aquest és el nom que
es dóna a aquest tipus de campa-
nyes publicitàries. Es tracta de
posar el producte en les pitjors
condicions, en l'entorn més hostil
i, si funciona, és que el producte
“realment funciona”.
I això precisament és el que van fer
els creatius de la campanya de
Marcilla amb el nou ClickPaq. En
aquest cas, l'entorn més hostil era
un home tractant de fer dues coses
a la vegada, una d'elles obrir el
paquet de cafè. I d'aquí l'eslògan:
“Enhorabuena chicos, por fin
podéis hacer dos cosas a la vez”.
Per a la campanya, es van rodar
tres espots diferents que recreaven
la mateixa situació. En total, un
mes de feina, des del briefing al
rodatge. Pel que fa al client, la
resposta va ser molt positiva. La
campanya els va agradar... eren tot
dones. I és que, en realitat, segons
l'Helena Marzo, “l'espot sorgeix de
l'observació de la realitat”.
Quin era l'encàrrec?
Presentar el ClickPaq de Marcilla, un
nou sistema d'obertura del paquet
de cafè molt senzill i que, alhora,
mantenia l'aroma del cafè un cop
obert. Per un professional de la
publicitat, tenir un benefici així,
tan palpable, és un plaer.
Com va ser el procés creatiu?
Molt ràpid i atípic. Feia temps que es
treballava amb el client, però hi va
haver un replantejament del brief-
ing, que va ser quan jo em vaig
incorporar al projecte, i un mes
després ja s'estaven rodant els
espots.
Què li va semblar al client la pro-
posta?
Li va encantar, però en realitat... eren
tot dones! Era una mica arriscat,
sobretot perquè Marcilla tenia una
comunicació molt clàssica. Es trac-
tava de jugar amb un tòpic mas-
culí... els femenins han estat tan
explotats, que a l´inrevés no hauria
tingut gràcia.
Es van assolir els objectius plante-
jats?
La campanya va ser un èxit total, amb
una gran repercussió mediàtica. Hi
va haver reaccions de tot tipus,
però va assolir-se l'objectiu de-
manat per l'empresa. És més,
actualment Marcilla, amb la cam-
panya La Octava Maravilla del
Mundo, segueix utilitzant la
mateixa línia, el mateix to. Per cert,
aquesta campanya és també de dos
exalumnes: l'Eva Crespo i en Tomás
Making off
14
Helena Marzo i Gabriel Penalva
Perfil: Helena MarzoLlicenciada en Publicitat i Relacions Públiques. 4a promocióLa seva carrera professional comença amb les pràctiques, a DecBBDO, on
després es queda a treballar. Dos anys més tard, s'incorpora a Ogilvy, per
tornar al grup BBDO de la mà de Tiempo, on treballa des de fa prop de tres
anys.
Li agrada aquesta empresa per “la manera que té de tractar la gent”, per la
seva filosofia.
De la publicitat, li agrada aquella amb sentit de l'humor, aquella lligada a
l'oci de l'espectador.
De la Facultat, el millor, la gent. El pitjor... la Biblioteca: “mai hi vaig estar
a gust”. Recomana que els alumnes de publicitat surtin de la Facultat amb
un bon book sota el braç, amb més pràctica. Les millors classes, les d’en
Víctor Curto, Joan Sabaté i Miquel Altarriba. L'estadística i la informàtica,
no les recorda amb la mateixa il·lusió.
15
1 x 1 = 1 1 x 2 = 2
1 x 3 = 3 1 x 4 = 4...
Off. Nuevo envase abrefácil ClickPaq de Marcilla. Enhorabuena chicos, por fin podéis hacer dos cosas a la vez.
ENHORABUENA CHICOS
Marcilla ClickPaq
Agència: Tiempo BBDO.Anunciant: Marcilla Sara LeeDirector Creatiu: José GamoCopy: Helena MarzoDirector d'Art: Gabriel PenalvaDirector Producció Audiovisual: Anna MorellDirectora d'Estratègia i Comunicació: Maria Pilar PalosRealitzador: Alan BatievskyProductora: Puente AéreoData: 2005
Alter ego
Entrevista:Joan Bosch
Fotografia:Mar GironaAcuarela discos
16
RAÜL FERNÁNDEZ, LLICENCIAT EN PERIODISME (1a Promoció)
“És important saber d'on vols partir, però mai sabràs on arribaràs”
Raül Fernández, cantautor i arran-
jador, acaba de publicar Els inverte-
brats, el seu quart disc del projecte
musical Refree. El 17 de gener actua
a l'Auditori.
Com va ser el teu pas per la Facultat?
Vaig estudiar Periodisme, perquè amb
això de la música és complicat decidir-se.
La música sempre ha estat un camí
paral·lel. Just, a l’entrar a la Facultat, ja
tocava amb un grup, els Cornflakes,
feiem gires.
Alguns companys de la Facultat us
van fer un videoclip, oi?
Sí...van muntar un productora quan
encara no en teníem ni idea. Vam
arribar a una Facultat erma, no hi
havia res, però tothom tenia ganes de
fer coses.
Quin pòsit et va quedar?
Jo vaig tenir la sensació d'aprendre
molt més un cop havia acabat... ara ho
veig. Se t'acumula el que t'estan
ensenyant i necessites un temps per
digerir-ho. Hi vaig conèixer gent molt
interessant. Crec que l'aprenentatge
funciona així, és com teixir una xarxa
de gent que et pot donar inputs. També
em va servir per tenir una feina que em
permetés encarar la música amb una
mentalitat molt lliure. A la COM em
van oferir fer un programa sobre cul-
tura, Formes Breus. Després, he escrit
en algunes revistes musicals, però vaig
decidir deixar-ho, perquè, sovint, amb
la feina de periodista t'has de posi-
cionar, i si estàs en el mateix camp, és
millor deixar-ho. Ara tinc la sort de
poder viure només de la música.
Darrerament, has tingut una presèn-
cia destacable en els mitjans.
En aquest disc, hi ha hagut coses que
m'han sorprès molt, sortir al “culturas”
de La Vanguardia, on la música no
apareix gaire sovint, és un privilegi.
Fent música, de vegades et sents molt
sol i observar el ressò mediàtic, que et
donin un premi o que agradi a la gent,
t'ajuda a no sentir-t'hi. Encara que si no
fos així no deixaria de fer el que faig.
De quina manera t'ha servit el perio-
disme en el negoci de la música?
La majoria de gent que m'entrevista no
sap que sóc periodista. Haver fet entre-
vistes, m'ajuda a reconduir-les per on
jo vull. Encara que, de vegades, surts
pensant que has explicat massa coses,
hi ha gent que et sap treure una quan-
titat d'informació brutal.
Com es veuen els nous mitjans des de
la visió del músic?
Si la gent es descarrega música, l'únic
que demano és una mica de respon-
sabilitat. Mai s'havia consumit tanta
música com ara. El que realment em
sap greu és aquesta bulímia compulsi-
va de descarregar per anar omplint
discs durs amb música que mai
escoltaràs.
No és doblement difícil escriure
cançons pop en català?
Em sembla tan artificial, que la gent
escrigui en anglès, que a mi se'm crea
una barrera. L'etiqueta del Rock Català
va crear molt de rebuig en una gene-
ració, amb uns grups que eren bastant
pèssims, sobretot a nivell lletrístic.
Però, la gent ha tornat al català per
escriure cançons. Crec que Antònia
Font ha fet molt per a què això passi.
Què és primer, la lletra o la música?
Sempre la música. Faig música cada
dia…. Escriure lletres és un esforç. En
aquest disc van ser dos mesos tancat
només fent lletres. És extenuant. Passo
un petit infern amb mi mateix i acabo
recargolat amb tot allò. Però un cop hi
entro, acabo escrivint coses que jo per
mi mateix no hagués dit mai. És
important saber d’on vols partir, però
mai sabràs on arribaràs.
Algunes cançons del darrer disc són
com apunts al natural…
M'ha sortit així. Però l'anterior era
molt més impressionista.
En Els invertebrats, hi ha un cert
regust a jazz.
Refree és un projecte de cançons, un
format que crec que està subestimat per
la gent de la música culta. Se'l pot ten-
sar molt. És la idea de Refree. L'objectiu
no era fer un disc de jazz, era fer un disc
de cançons, però d'una manera lliure.
En la música, el futur és més incert?
Sempre tens la sensació que estàs a la
corda fluixa i no saps quan s'acabarà,
penses que potser després d'un pro-
jecte hi haurà el buit. Si intentes diri-
gir la teva vida cap a llocs concrets et
pot sortir millor o pitjor, però com a
mínim tens una direcció.
Notícies
17
Sitges premia Marta Palacín i ElisabetSort per la millor direcció de nova autoria Marta Palacín Font i Elisabet Sort Rodés, lli-
cenciades en Comunicació Audiovisual (10a
promoció) són les autores del documental
Lizania, que ha estat guardonat amb el premi Sgae
Nova Autoria a la millor direcció-realització en la
secció oficial Noves Mirades, Sitges 2007.
Aquest documental és un viatge cap a Lizania, l'u-
nivers del poeta Jesús Lizano. Un viatge que el do-
cumental fa de la mà de diferents artistes com
Jaume Sisa, Enric Cassases i Jordi Bertran.
Lizania va néixer com a projecte final en el seminari de documental de creació del profes-
sor Oriol Gispert. Marta Palacín i Elisabet Sort en són les directores-realitzadores-guionistes
i muntadores. Pau Dalmases (Comunicació Audiovisual, 10a promoció) va col·laborar en el
muntatge. Gerson Aguerri (Comunicació Audiovisual, 10a promoció) i Enric Ros
(Comunicació Audiovisual, 10a promoció), van col·laborar en la recerca d'imatges.
Paral·lelament, el documental ha estat seleccionat per a la secció oficial de documentals al
Tercer Festival de Cinema Inquiet de València.
[email protected] ; [email protected]
Francesc Ponsa, premi Enrique Ferran de PeriodismeL'article “La democracia desnuda”, de Francesc Ponsa (6a promoció), ha estat guardo-
nat amb el Premi Enrique Ferran de periodisme atorgat per la revista El Ciervo. En aquesta
32ena edició del premi, el tema ha estat “Políticos y votantes: ¿qué ofrecen los políticos,
qué piden los votantes?” i el jurat l’han format l'expresident del Parlament de Catalunya,
Joan Rigol, els periodistes Lluís Foix i
Àlex Masllorens, la directora de El
Ciervo, Roser Bofill, i el director adjunt,
Jordi Pérez Colomé. L'article s'ha imposat
als 140 originals presentats al certamen i
ha estat publicat al número de novembre
de la revista El Ciervo.
Francesc Ponsa, llicenciat en
Comunicació Audiovisual, treballa
actualment com a cap de premsa de
l'Associació Catalana de Municipis i
Comarques (ACM). La seva trajectòria professional sempre ha estat vinculada al munici-
palisme, on ha estat regidor del seu poble i cap de secretaria del conseller de Governació
i Administracions Públiques, Joan Puigcercós. L'acte de lliurament del Premi Enrique
Ferran va tenir lloc el passat 14 de novembre, al Palau Robert de Barcelona.
“La democracia desnuda” pot consultar-se a http://www.elciervo.es/html/default.asp?
area=sumario&revista=84
Agenda: XIV Jornades de Comunicació BlanquernaLa XIV edició de les Jornades de Comunicació Blanquerna tindrà lloc el proper mes
d'abril, els dies 15, 16 i 17. Aquest any, les Jornades estaran dedicades a ressaltar i apro-
fundir en les aportacions dels mitjans de comunicació de masses. Com en totes les edi-
cions, tots els exalumnes estan convidats a participa-hi.
Alumnes pendents de localitzar de la primera promocióNecessitem que ens feu arribar les vostres dades actualitzades (adreça postal, adreça d'e-
mail i telèfon de contacte) per poder informar-vos de tot el referent a la trobada dels
estudiants de la primera promoció. Mail de contacte: [email protected].
Novetats editorials
Sonrisas de Bombay. El viaje que cambió mi destino.Jaume SanllorenteEditorial: Testimonio
Sonrisas de Bombay, el
viaje que cambió mi
destino, escrit per Jaume
Sanllorente Trepat
(Periodisme, 1a pro-
moció), narra la història
d'un periodista que,
després d'un viatge a la Índia, queda
impactat per la pobresa que troba. Serà en
aquest viatge, on descobreixi un orfenat de
Bombay que està a punt de tancar les seves
portes, amb quaranta nens a punt de
tornar als prostíbuls de la ciutat, i prengui
la decisió que canviarà la seva vida i la de
molta altra gent. El llibre ens mostra les
realitats d'un país de grans contrastos i ens
desvetlla el secret per ser més feliços cer-
cant la felicitat dels altres. Per a més infor-
mació: www.plataformaeditorial.com;
www.sonrisasdebombay.org.
No me digas que no lo cuenteBeatriz González Mori Ediciones Mundo Urano
Beatriz González
Mori, (Comunicació
Audiovisual, 1a pro-
moció) treballava com a
presentadora d'infor-
matius. Després de patir
una crisi epilèptica abans d'un informatiu,
decideixen no renovar-li el contracte. El
llibre recull una valent, innovadora i
excel·lent tasca de divulgació de l'epilèp-
sia, intercalant-hi relats literaris, plens de
força, humor i ironia. És un testimoni
valent i commovedor, alhora que crític
amb la societat.
Nomenaments
18
Xavi Lardin, noudirector creatiu aTiempo BBDOBarcelonaXavi Lardin
Cebrecos (1a pro-
moció) s'ha incorpo-
rat a Tiempo BBDO Barcelona com a director creatiu. Llicenciat
en Publicitat i Relacions Públiques, fins al moment havia desen-
volupat la seva tasca professional a l'agència CP Proximity.
Actualment, és també professor de Màrqueting Directe del Màster
"Dirección Estratégica y Creativa de Publicidad Integral" del IED
(Istituto Europeo di Design).
http://www.xavilardin.es; [email protected]
Kike Doatis, nou Copy d'Interactius a OgilvyOne Kike Doatis López (8a promoció) s'ha incorporat a
OgilvyOne Worldwide Barcelona com a copy de projectes interac-
tius. Entre d'altres, treballa per a les comptes Aena, Bacardi, FFGC,
Gas Natural, Heineken-Cruzcampo i Nestlé. Llicenciat en
Publicitat i Relacions Públiques, fins al moment ha desenvolupat
la seva tasca professional a diverses agències de màrqueting online.
L'any 2005, va cursar el postgrau “Coolhunting en investigació
qualitativa de tendències” a la Facultat de Comunicació
Blanquerna, on també prepara el doctorat en comunicació i
humanitats.
Glòria Ayuso, nova redactora del PúblicoGlòria Ayuso (2a promoció) s’ha incorporat a la redacció del
nou diari Público, concretament a la redacció del diari a Barcelona.
Llicenciada en Periodisme i Postgrau de Crítica de Cinema i Música
Pop (2001), Glòria Ayuso ha treballat a mitjans com El País, Avui, El
Mundo, Com Ràdio, RNE i El Far. Actualment, s'encarrega de les àrees
d’Infraestructures i Economia de Público.
Paula Mena, nova manager de Màrqueting iContinguts a Integra Interactive Paula Mena Moral (9a promoció) és la nova manager de
Màrqueting i Continguts d’ Integra Interactive. Llicenciada en
Publicitat i Relacions Públiques, fins al moment havia desenvolupat
la seva tasca professional a Televisionet, un projecte de televisió
digital per internet. Integra Interactive és una empresa catalana que
desenvolupa canals i continguts de televisió interactiva en circuits
tancats (per a hotels, retails o hospitals). Paula Mena s'encarrega del
procés de gestió, producció i creació dels canals corporatius dels
clients.
Xavier Lladó s'incorpora al'Àrea de Comunicació delDepartament de TreballXavier Lladó Padrós (6a pro-
moció) s'ha incorporat a l'Àrea
de Comunicació de la Subdirecció
General de Seguretat i Salut
Laboral, del Departament de
Treball de la Generalitat de
Catalunya. Llicenciat en
Periodisme, s'encarregarà de la
difusió de campanyes i l'organització d'actes del departament.
Fins al moment, havia treballat al departament de comunicació
de Ferrocarrils Catalans de la Generalitat. [email protected]
Xavier Pallicer, nou assistent de planificació deVeritas MediaXavier Pallicer Majó (9a promoció) s'ha incorporat a l'agèn-
cia de mitjans Veritas Media, com a nou assistent de planificació.
Sònia Casademont, nova incorporació del departa-ment de premsa de PROLEC Sònia Casademont Cabrera (10a promoció) s'ha incorporat
al departament de premsa de la Federación Española de
Empresarios Productores de Leche (PROLEC). Llicenciada en
Periodisme, actualment està cursant el curs de Presentació a la
Televisió de la Facultat. [email protected]
Nomenaments
19
Natividad Pareja s'incorpora aldepartament de comunicacióde la Fundació Pere Tarrés. Nati Pareja Andrés (7a promoció)
s'ha incorporat com a tècnic de premsa al departament de comuni-
cació de la Fundació Pere Tarrés, on s'encarregarà dels continguts
informatius de la pàgina web i la intranet, així com de la relació
amb els mitjans de comunicació. Llicenciada en Periodisme, durant
els darrers dos anys ha treballat a la Delegació de Mitjans de
Comunicació del Bisbat d'Urgell, dedicant-se a tasques de suport al
cap de premsa. [email protected]
Xesco Reverter s'incorpora a la redacció d'interna-cional de TV3Xesco Reverter (3a promoció) ha deixat la corresponsalia de
TV3 a Londres per incorporar-se a la redacció d'internacional de la
seu central de TV3. Llicenciat en Periodisme, ha cobert la corres-
ponsalia de la capital britànica durant els darrers tres anys.
Elena Gelabert, nova cap de premsa de l'ajuntament de Roda de Barà Elena Gelabert Garcia (8a pro-
moció) s'ha incorporat a l'estruc-
tura de l'ajuntament de Roda de
Barà com a cap de premsa.
Llicenciada en Periodisme i postgrau en Reporterisme (2005), fins
al moment havia treballat com a fotògrafa en diferents revistes, en
el departament de premsa d'una productora musical i en el depar-
tament de premsa del CCUP, Centre Edith Stein.
Patricia Massa, nova directora de màrqueting i rela-cions públiques a KlocknerPatricia Massa Polo (7a promoció) ha estat nomenada direc-
tora del departament de màrqueting i relacions públiques de l'em-
presa Klockner, dedicada a
la comercialització de pro-
ductes del sector de la
cirurgia dental i la
implantologia. Llicenciada
en Publicitat i Relacions
Públiques, anteriorment
havia treballat, entre d'al-
tres, a Publicis Casadevall
Pedreño & PRG.
Marta Jorge, nova planificadora de mitjans aMediaVestMarta Jorge Palacino (10a promoció) s'ha incorporat a
MediaVest (StarCom MediaVest Group) com a planificadora de
mitjans júnior. Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques,
s'encarregarà del seguiment de campanyes, el control de materials
i el recolzament a l'equip de planificació. [email protected]
Trasllats a Pequín Miquel Torán Laín (Periodisme, 8a promoció) s'ha incorpo-
rat a la delegació de TVE a Beijing, com a reporter gràfic. Fins al
moment, estava destinat a Hong Kong i cobria la zona Àsia-Pacífic
acompanyant a la periodista Rosa Maria Calaf. La propera celebració
dels Jocs Olímpics ha propiciat una reorganització de l'estructura de
TVE a l'Àsia, i ha unit la corresponsalia de Hong Kong que cobria la
regió d'Àsia Pacífic, amb la de Beijign, que cobria la Xina. L'objectiu
d'aquesta nova corresponsalia serà, a banda de seguir cobrint l'ac-
tualitat d'Àsia, centrar-se a mostrar l'altra cara dels Jocs Olímpics,
amb reportatges socials “que mostrin la Xina que no veuran els
atletes i els visitants: la Xina de les desigualtats socials, de la falta de
drets humans i del creixement econòmic sobtat”.
Iris Mir Navajas (Comunicació Audiovisual, 8a promo-
ció) ha passat també a cobrir la corresponsalia a l'Àsia per a Com
Ràdio des de Beijing. L'Iris és també col·laboradora del portal
comunicacio21.com. [email protected]
