eso religió catòlica lengua castellana y literatura · per aprendre a conviure en la diversitat,...

ESO LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA 1

ESO LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA

ESO BA

Religió Catòlica

ESO LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA 2

ESO LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA

ÍNDEX

Codi obert

ESO. Religió CatòlicaClaus del projecteMaterial de l’alumneEl llibre de l’alumne. Pas a pasMaterial del docentÍndex de continguts

Batxillerat. Religió CatòlicaClaus del projecteMaterial de l’alumne Material del docentEl llibre de l’alumne. Pas a pasÍndex de continguts

eCasals. Portal de recursos educatius i llibres digitals

Material complementari

3

4681012

2022232426

28

30

3

Codi obert és el denominador comú del conjunt de projectes que conformen la proposta educativa d’Editorial Casals. Respon a la necessitat d’oferir-vos un material pedagògic coherent i complet, atent als corrents de renovació pedagògica que ens interpel·len i compromès amb les noves tecnologies a l’aula. És l’expressió de la voluntat comuna d’estar oberts al món, un món que canvia amb celeritat i que ens anima a desplegar una actitud desperta i diligent, a obrir la ment als nous reptes, a estimular els talents.

Dotar els nostres joves d’instruments útils, extrets de la vida real, és un dels pilars de la nostra proposta educativa: oferir-los el codi que els haurà de servir per interpretar la realitat, per estimular el sentit crític, per participar en la construcció del futur, per créixer com a persones autònomes i, en definitiva, per ser més lliures i feliços.

Codi obert, a més, dota tots els seus projectes de recursos digitals actuals. Uns recursos que han

estat concebuts especialment per al treball a l’aula, entesos com un material clau per a l’aprenentatge, perquè estem oberts a les noves tecnologies i oberts al futur.

Codi obert, en consonància amb l’ensenyament basat en les metodologies actives, ofereix un seguit

de materials que ajuden l’alumnat a generar aprenentatges significatius i vivencials. Partim de la premissa que els nostres

alumnes són individus actius, estimulats i creatius; per aquest motiu, estem oberts a la motivació com a principi generador de l’aprenentatge.

De sempre, l’escola ha estat un espai natural on aprendre la vida, tant per prendre consciència de nosaltres mateixos i viure la pròpia individualitat, com per aprendre a conviure en la diversitat, perquè els valors i les actituds només s’adquireixen a través de la vivència compartida. En definitiva, Codi obert és un projecte pensat per als nostres joves, ciutadans de demà, i per a vosaltres, educadors, pilars de l’educació, per acompanyar-vos en la vostra feina.

Perquè qui té el codi per desxifrar el coneixement, té la clau del futur.

ESO RELIGIÓ CATÒLICA 4

8

La perfecció de la naturalesa

Desdesempre,l’ésserhumàhaintuïtl’existènciad’algunacosaod’algúqueésmésenllàdeladimensiómaterialiqueserialacausadetotalameravellaquecontempleniadmirenelsseusulls.

Peraixò,podemafirmarquesomcapaçosdeconèixerambcertesal’existènciad’unéssersuperior.Éscomunallumalaintel-ligènciamitjançantlaqualesdescobreixunarealitatmisteriosaqueestrobaal’ori-gendetot.Aquestarealitatdivinas’inter-pretais’expressademaneresdiversesenlesdiferentsculturesocivilitzacions. La inquietud del cor

Tambéquanl’ésserhumàmiraalseuinte-rioréscapaçd’intuirl’existènciadeDéu.

Lesciènciesajudenaexplicarlarealitatdel’home,peròcapd’ellespotnorespondredeltotalesqüestionsqueenspreocupenmés:quinéselcamídelafelicitat?Quinsentitúltimtélamevavida?

Aquestespreguntesmostrenlagransetd’espiritualitatquehihaenelcorhumà.Saciaraquestasetexigeixl’esforçdelain-tel·ligència,larectituddelcorieltestimonidelsaltresqueorientienaquestacerca.

LES RAONS DE LA FE

La intuïció de Déu: la revelació naturalDESCOBREIXO

Elcel,elsarbres,elfoc…,totdeuriasorprendreelsprimershomesquevanhabitarelplaneta.Enentrarenelcrepuscle,lallumsolars’extingiailasevamiradaesposavaalcel…Llavorssesentirienindefensosdavantdetantaimmen-sitat.Unesvegadeslaterraseriaperaellsunafontdesatisfaccióidejoia;d’altres,d’inquie-tudidesassossec.Peraixò,noésestranyqueespreguntessinperl’origenielsentitdetotaaquestavidadesbordant.

Tria un paisatge, un animal, el color o l’aroma d’unes fl ors… el que vulguis. Busca un moment en què puguis «prendre’n distància» i contempla’l en silenci. Només admira’l, sense pressa, respirant pausadament.

Després,descriulatevaexperiènciaperescrit.Lariquesadelesemocionshumanesnofaràfàcillatascadetrobarexpressionsadequades.Buscaadjectiusisubstantiussinò-nimsdelsquefasservirhabitualment.Hitrobaràsmatisosambelsqualspodràs«dibuixar»latevaexperiència.

EXPLORO

OBERT A L’APRENENTATGE COL·LABORATIU

1. Col·laborar per aprendreImplementem metodologies activesEl projecte de Religió Catòlica de l’Editorial Casals desperta les habilitats i capacitats dels alumnes perquè es facin càrrec del seu propi aprenentatge i s’ajudin mútuament. En aquest context, el treball actiu i col·laboratiu permetrà obtenir un rendiment més elevat de cada alumne i en potenciarà la motivació.

Textos i activitats per desenvolupar la competència

espiritual

Procés de comprensió i reelaboració de coneixements

i col·laboració dels alumnes

ESO RELIGIÓ CATÒLICA CLAUS DEL PROJECTE


ESO RELIGIÓ CATÒLICA CLAUS DEL PROJECTE

OBERT A LA COMPETÈNCIA ESPIRITUAL

2. Orientar el desenvolupament de la dimensió espiritual Valorem la recerca i l’autenticitatAquesta competència fa referència a sortir de si mateix per perfeccionar-se en la trobada amb les altres persones i, especialment, a obrir-se al coneixement i la trobada amb Déu. Estem convençuts de la importància que té en el desenvolupament integral dels alumnes. El llibre de text presenta continguts i activitats específiques que encaminaran els alumnes a afrontar els desitjos i els interrogants últims que sorgeixen en la vida humana, i a desenvolupar les competències espirituals corresponents.

OBERT A LA INTERDISCIPLINARIETAT

3. Compatibilitzar la fe i la raó Afrontem els reptes de la nostra èpocaLa vida de l’ésser humà no està compartimentada, sinó que és global: els coneixements i les competències musicals, científiques, socials o lingüístiques s’alimenten i es defineixen mútuament, i s’entrellacen per teixir la pròpia identitat. Per això, proposem el treball interdisciplinari, en què la religió pugui complir el seu paper transversal i il·luminar les diverses dimensions de la vida dels alumnes.

U1

15

9 BuscalescitesbíbliquessegüentsiindicaaquinaveritatsobrelaCreaciófareferènciacadascuna.

aGn1,22.bMt6,26-30.cHe11,3.dGn1,1. eSl104(103),24.fGn1,11-13.gGn1,3-4.

APLICO

El principi d’una historia d’amor

Déucreaunmónonsitual’únicésseralqualhaestimatpersimateix.Peraixò,la Creació és una invitació a l’amistat amb Déu.Quanl’homehiresponpositivament,lasevavidas’ompled’alegria.

El món és la seva llar, però no n’és l’amonipotfer-neelquevulgui:l’hadecuidarirespectarentantquen’ésl’administrador.N’hadesalvaguardarlaintegritatirespectarleslleisqueDéuhivagravar.

«ElsrelatsdelaCreacióalllibredelGènesicontenen,enelseullenguatgesimbòlicinarratiu,profundsensenyamentssobrel’existènciahumanailasevarealitathistòrica.Aquestesnarra-cionssuggereixenquel’existènciahumanaesbasaentresrela-cionsfonamentalsestretamentconnectades:ambDéu,ambelproïsmeiamblaterra.SegonslaBíblia,aquestestresrelacionsvitalss’hantrencat,nonomésexternament,sinótambédinsnos-tre.Aquestarupturaéselpecat.L’harmoniaentreelCreador,lahumanitatitotallòcreatvaserdestruïdaperhaverpretèsocuparelllocdeDéu»(Francesc, Laudato si’,núm.66).

La realització defi nitiva del pla de Déu

Elpecat originalvasuposarl’allunyamentdel’homedeDéuilarupturadel’harmoniaqueregnavaatotalacreació.PeròDéuvaprometreunsalvador.

LapromesadesalvacióesvacomplirenJesús, Déu fet home.Perlasevamortvaalliberarlahumanitatdelpecatiperlasevaresurrecciólivaobrirlaportaacompartir—jaenaquestavida—l’eternafelicitatdeDéu.PeròseràalafidelstempsquanelRegnedeDéuarribaràalasevapleni-tud.Seràunasegona Creació,unanovaterraenlaqualhabitaràlajustícia.

10 LlegeixeltextdelPapa,reflexionasobreelquehasestudiatifeslesactivitats.

a Explicaamblestevesparaulesperquèunapersonatancadaenellamateixanopottrobarsentitalasevaexistència.

b Perquèésimportantadvertirqueestemcridatsavincular-nosnonomésambDéui

ambelsaltres,sinótambéamblarestadelmóncreat?

c Perquèlapresènciadelmalidelpecatnoéscausadedesànimenelcristià?Enquèfonamentaaquestlasevaesperança?

Activitats per a l’aprenentatge competencial

ESO RELIGIÓ CATÒLICA

ESO RELIGIÓ CATÒLICA MATERIAL DE L’ALUMNE

6

1r ESO Llibre de l’alumne ISBN: 978-84-218-6679-5NOVETAT CURS 2019-2020 2n ESO Llibre de l’alumne ISBN: 978-84-218-6681-8NOVETAT CURS 2020-2021

3r ESO Llibre de l’alumne ISBN: 978-84-218-6683-2NOVETAT CURS 2019-2020

4t ESO Llibre de l’alumne ISBN: 978-84-218-6685-6NOVETAT CURS 2020-2021

Descobreix l’índex de continguts dels llibres a les pàgines 12-19 del catàleg.

ESO RELIGIÓ CATÒLICA MATERIAL DE L’ALUMNE


RECURSOS DE L’ALUMNE

L’alumne disposa dels recursos següents:

Documentals breus sobre els continguts essencials tractats en les unitats.

Textos i vídeos amb testimonis de fe i superació de persones del nostre temps.

Fragments de pel·lícules que susciten el diàleg i la reflexió personal i grupal.

Enllaços a pàgines web per ampliar o reforçar continguts.

Tots els recursos de l’alumne

disponibles a

on-line i off-line.

Descarrega l’App eCasals AR

(Realitat augmentada) per accedir

directament als recursos.

Pint

ura

de l’e

sglé

sia

de S

ant C

limen

t de

Taül

l (s.

xiii

), de

l Mes

tre

de T

aüll.

Mus

eu N

acio

nal d

’Art

de

Cat

alun

ya (B

arce

lona

).


ESO RELIGIÓ CATÒLICA EL LLIBRE DE L’ALUMNE. PAS A PAS

1. Descobriràs… / Seràs capaç de…Presentació dels objectius («Descobriràs...») i de les competències («Seràs capaç de...») per relacionar els nous aprenentatges amb els coneixements previs.

4. Les raons de la feExperiència d’aprenentatge personal i col·laboratiu. Respon a un mètode ordenat compost de tres moments que permet l’aprenentatge progressiu i la integració de continguts, actituds i valors.

5. Com viu un catòlic la seva fe?Esperit crític i reflexió personal i grupal sobre la vivència de la fe catòlica en el món actual.

16

Redueix

• Consumeix menys:estalviaràsdiners,energiairecursosnaturals,igeneraràsmenysdeixalles.

• Consumeix productes de proximitat i de comerç just: permetenestalviarl’energiadeltransportilaconservació,isónrespectuososambelmediambientiambelsdretshumans.

• Estalvia energia a casa: fesservirlallum,larefrigeracióolacalefacciónomésquanrealmentsiguinnecessàries.

•Redueixelconsumd’aigua.

• Evita l’ús de bossesienvasosdeplàstic,ilimital’úsdepaper.

• Estalvia combustibleeneltransport:camina,pedaleja,agafaeltransportpúblicocomparteixvehicleambaltrespersones.

Reutilitza

• Torna a fer servir cosesquejas’hanfetserviriencarasónútils:recipientsdevidreoplàstic,robaenbonestat,mobles,joguines,llibres,etcètera.

• Tingues cura de les coses perquèdurinmésinocalguisubstituir-lesabansd’hora.

Recicla

• Separa els residus:papericartró,plàsticillau-nes,vidre,matèriaorgànica.Enfaràspossiblelatransformacióenmatèriaprimeraireduiràsdeixalles.

• Fesservirproducteselaboratsambmaterialreciclat.

«Nomésapartirdelconreudesòlidesvirtutséspossibleladonaciód’unmateixenuncompromísecològic.[...]ÉsmoltnobleassumireldeuredecuidarlaCrea-cióambpetitesaccionsquotidianesfinsaconformarunestildevida»(Francesc,Laudato si’,núm.211).

PapaFrancisco@Pontifex_es

Somcustodis,noamosd’aquestaterra,icadascútéunaresponsabilitatpersonalenlacustòdiadelaCreació,dopreciósdeDéu.

Un altre estil de vida

ACTIVA LES TEVES COMPETÈNCIES

1 Feuelvídeod’unanuncienelqualesproposiunaaccióconcretaencaminadaalacuradelmediam-bient.Had’incloureimatges,músicaiveu.Hadedurarunmàximde20segons.Decidiu,enprimerlloc,l’edatdelespersonesaquèvadirigit.

Acontinuaciópodeupresentarelsvídeosalsaltrescursos,compartir-losalwebdelcentre,etc.

Podeuorganitzarunsistemadevotaciópertriar elmillor.

2 LlegeixeltuitdelpapaFrancesc.Pensaambcalmaaquinesaccionsconcreteshabitualspotstraduiraquesta«responsabilitatpersonal»aquèesrefe-reix.Anotaduesotresd’aquestesdecisionsalteuquadern.

Com viu un catòlic la seva fe?

Francescielmediambient

U1Descobriràs...

Seràs capaç de...

•ElsensenyamentscontingutsenelsrelatsbíblicssobrelaCreaciódelmón.

• Lesdiferènciesquepresentenelsrelatsmíticsielrelatbíblicsobrel’origendelmón.

•PerquèsóncompatibleslafecristianaenlaCreacióil’explicaciócientíficadelmón.

• Interpretarelsignificatd’algunstextosbíblicssobrel’origendelmón.

• Percebrelanostravidaielnostreentorncomundoi,alavegada,comunacrida.

•Desenvoluparlaconsciènciadelvinclequeensuneixatoteslescriatures.

DÉU TÉ UN PLA

8

La perfecció de la naturalesa

Desdesempre,l’ésserhumàhaintuïtl’existènciad’algunacosaod’algúqueésmésenllàdeladimensiómaterialiqueserialacausadetotalameravellaquecontempleniadmirenelsseusulls.

Peraixò,podemafirmarquesomcapaçosdeconèixerambcertesal’existènciad’unéssersuperior.Éscomunallumalaintel-ligènciamitjançantlaqualesdescobreixunarealitatmisteriosaqueestrobaal’ori-gendetot.Aquestarealitatdivinas’inter-pretais’expressademaneresdiversesenlesdiferentsculturesocivilitzacions. La inquietud del cor

Tambéquanl’ésserhumàmiraalseuinte-rioréscapaçd’intuirl’existènciadeDéu.

Lesciènciesajudenaexplicarlarealitatdel’home,peròcapd’ellespotnorespondredeltotalesqüestionsqueenspreocupenmés:quinéselcamídelafelicitat?Quinsentitúltimtélamevavida?

Aquestespreguntesmostrenlagransetd’espiritualitatquehihaenelcorhumà.Saciaraquestasetexigeixl’esforçdelain-tel·ligència,larectituddelcorieltestimonidelsaltresqueorientienaquestacerca.

LES RAONS DE LA FE

La intuïció de Déu: la revelació naturalDESCOBREIXO

Elcel,elsarbres,elfoc…,totdeuriasorprendreelsprimershomesquevanhabitarelplaneta.Enentrarenelcrepuscle,lallumsolars’extingiailasevamiradaesposavaalcel…Llavorssesentirienindefensosdavantdetantaimmen-sitat.Unesvegadeslaterraseriaperaellsunafontdesatisfaccióidejoia;d’altres,d’inquie-tudidesassossec.Peraixò,noésestranyqueespreguntessinperl’origenielsentitdetotaaquestavidadesbordant.

Tria un paisatge, un animal, el color o l’aroma d’unes fl ors… el que vulguis. Busca un moment en què puguis «prendre’n distància» i contempla’l en silenci. Només admira’l, sense pressa, respirant pausadament.

Després,descriulatevaexperiènciaperescrit.Lariquesadelesemocionshumanesnofaràfàcillatascadetrobarexpressionsadequades.Buscaadjectiusisubstantiussinò-nimsdelsquefasservirhabitualment.Hitrobaràsmatisosambelsqualspodràs«dibuixar»latevaexperiència.

EXPLORO

U1

9

AquestamanifestaciódeDéuésuniversalenelsentitquelapodenarribarasentirtoteslespersones.

Mostraquel’ésserhumàésunésser essencialment religiós,capaçdeconèixerDéucomaorigenifinaldel’univers.

ElfetqueDéuesmostraalanostraintel·ligènciaialnostrecoréslarevelació natural.Noestractad’unconeixementcomplet,peròésreal.Noésunconeixe-mentperfecte,peròésveritable.

Alesllibreriesabundenelsano-menatsllibresd’autoajuda.N’hihamoltsqueofereixenallectoralgunmètodequelipermetràprosperarenalgunaspectedelavidaoassolirl’èxitenalgunaactivitat.Tractendelasuperaciódelesdificultatspersonalsoprofessionals,d’estra-tègiesperrelacionar-semillorambelsaltres,d’estimariserestimats,etcètera.

1 Consultaainternetelsllibresmésvenutsd’aquestgènere.Sipots,nodubtisaacostar-teaalgunallibreriaperestudiarlasecciódedicadaaaquesttipusdepublicacions.

a Tria’nun:prennotadeltítolillegeix-nelacontraportada.Resumeix-neelcontingutenunafrase.Seleccionaunadelesfrasesdeltextqueetsemblinmésdestacades.

bAlaproperaclasse,cadaestudianthad’exposarelcontingutdelllibreilafrasequehatriat.

c Entretots,quèussemblaquereflecteixl’existènciadetan-tespublicacionsd’aquestamena?

2 Feuunallistadecincrealitatsiprocessosnaturalsquemostrin,enlavostraopinió,l’ordreilabellesadelanaturalesa.Acon-tinuació,reflexioneuiexpliqueubreumentperquèl’ésserhumàsesentimpulsatacomprendreirevelar-neelsmisteris.

4 Igualqueelsprimerséssershumansquevanpoblarelplaneta,tambénosaltresan-helemrevelaraquest«quelcommés»queintuïm,queestàpresentdarrerelabellesailaperfecciódelanaturalesa.Afavorei-xenaquestacercaelconsumismeilavidaatrafegadad’avuidia?Quinesactitudsodisposicionsetsemblaquesónnecessà-riesperquèrealmenttinguillocaquestaexperiència?

3 Explicaamblestevesparauleselquevolex-pressarsantPauenaquesttext:«D’ençàqueelmónvasercreat,elpodereterndeDéuilasevadivinitat,quesóninvisibles,s’hanfetvisiblesalaintel·ligènciaatravésdelescosescreades»(Rm1,20).

ComplexmegalíticdeStonehenge(Wiltshire,Anglaterra).

APLICO

Orientació a l’assoliment dels objectius d’aprenentatge

Coneixement de la fe viscuda per un catòlic d’avui

«Exploro», involucració activa que motivi l’alumne

des de l’interior

«Descobreixo», desenvolupament

dels continguts

«Aplico», integració i consolidació de continguts i competències


ESO RELIGIÓ CATÒLICA EL LLIBRE DE L’ALUMNE. PAS A PAS

2. Partim de la realitatLectura i anàlisi d’un relat que suscita el descobriment de qui és l’ésser humà i facilita l’enfrontament als interrogants radicals que comencen a sorgir en aquesta etapa vital.

3. A la llum de la ParaulaLectura i anàlisi de textos bíblics perquè l’alumne descobreixi per si mateix que Déu es dona a conèixer a través de la seva Paraula i que il·lumina l’experiència humana.

6. Activitats finalsFixació, ampliació i avaluació dels continguts cognoscitius, actitudinals i competencials.

U1

5

Partim de la realitat

Lagentesvaadonaraviatquehaviatingutmoltasort.NecessitavenlaMomo,iespreguntavencomhavienpogutpassarsenseellaabans.

Momosabiaescoltardetalmaneraquealagentximpleseliacudien,totd’una,ideesmoltintel·ligents.[…]Miraval’altreambelsseusgransullsnegres,il’altrenotavadeseguidacomseliacudienpensamentsquenohauriacregutmaiqueteniadins.

Sabiaescoltard’unamaneraquelagentperplexaoindecisasabiaperfectament,totd’una,quèeraelquevolia.Oelstímidssesentiendesobtemoltlliuresivalents.Oelsdesgraciatsiaclapa-ratsestornavenconfiatsialegres.

Isialgúcreiaquelasevavidaestavatotalmentperdudaiqueerainsignificant,iqueellmateixnoeramésqueunentremilions,iquenoeraimportantipodiasersubstituïtamblamateixafacilitatqueuntesttrencat,anavaalapetitaMomoiliexplicavatotaixò,illavors,demaneramisteriosamentreparlava,liresultavaclarquetalcomeranomésn’hihaviaunentretotselshomes,ique,peraixò,eraimportantalasevamanera,peralmón.

MichaelEnde,Momo

Observa

1 CadaunadelespersonesquevisitaMomotéunesnecessitatsdiferents.Descriu-les.

2 Totiaixò,totesellestenenunmateixanhel.Comeldescriuries?

3 Aaquellsquesentienquelasevavidaestavaperdudaierainsignificant,quinmissatgeelstransmetiaMomo?

4Quinefecteproduïal’actitudd’escoltadeMomo?

Valora

5 Perquècreusquel’actitudd’escoltadeMomotransformalespersones?

6Sapsperquèanhelemquealgúensescolti?

7 Coms’haplasmataquestanhelenlahistòriadelahumanitat?

8T’hasplantejatalgunavegadaquietsiperaquèexisteixes?

9Perquèéstanimportanttrobarunsentitalavidaiadonar-sequeningúéssubstituïblecom«untesttrencat»?

1 3

4

2

U1

17

ACTIVITATS FINALS

Contemplaireflexiona.

a Pensaenelquet’aportacadaundelsteussentits,unperun:lavista,eltacte,elgust…Sónlanostraportaalarealitat.Consideraqueconstitueixendonsquehasrebut.Despertaenelteuinterioractitudsdegratitud.

b Avegadesnecessitemsilenci.Silenciexte-rior:elsilencidelssentitsqueensfacilitaeldescobrimentdelesrealitatsprofundesquehihadarreredelquecaptemamblavista,eltacte…Ielsilenciinterior(eldelaimaginació)queenspermetconnectarambelsgransanhelsdelnostrecoribuscarelsentitdelanostravida.Compotsviureaquestsdossilencis?

Engrups,elaboreuuncollageartísticquemostrivisualment(ambimatgesiparaules)laideaqueelmónnaturalésordenatibo,reflexdelabellesadelseuCreador.Seguiuelprocéssegüent:

a Disposeudemaneracoherentlesideesclauquepresental’epígraf«Déucreaunmónordenatibo».

b Planifiqueuelprojecte,prepareu-nealgunsesborranys,decidiuelformat,etc.

c Distribuïulestasques.d Poseu-vosalafeina.

Elaboraunarespostaalapreguntasegüent.Quèsignificaquel’ésserhumàésadmi-nistrador,inoamo,delaCreació?Escriuunpetittextamblestevesconclusionsiexemplespràctics.Potscompartir-loambelscompanys.

Explicaladiferènciaquehihaentrerevelaciónaturalirevelaciósobrenatural.

Fem la wiki!Usproposemque,alllargdelcurs,construïuentretotsunglossaridel’assignaturaenunapà-ginaweb(unawiki).Ambaquestaactivitatuspodreufercàrrecdelvostrepropiaprenentatge,col·laborantelsunsambelsaltres.1 Seleccioneu,ambl’ajudadelprofessord’Informàtica,unaplataformaquepermeticrearwikisiprepareul’espaiperpodercomençarlavostra.

2 Dividiulaclasseengrupsdequatreocincalumnes.S’assignaràacadagrupunadelesparau-lestriadesacadaunitat.

3 Cadamembredelgruphadeproposarladefiniciópartintdelscontingutsdelaunitatid’al-tresquehagiconsultat,ipublicaràpossiblesrecursos(imatges,vídeos,música,enllaços...).Lawikiuspermetràintercanviarinformació,aconseguirunadefinicióconsensuadaidecidirquinsrecursosl’acompanyaran.

4 Quanhàgiuacabat,larestadegrupsavaluaranladefinicióatenentalseugraudeclaredatiderigor.

Lespropostesperaaquestaunitatsón:revelació natural, revelació sobrenatural, Creació, evolució i evolucionisme.

Descobreix,ambl’ajudadelprofessor d’art,lesfitesartístiquesdelatevaciutatodelteubarri,ilainfluènciadelareligióenelseudesenvolupament.

6

Són fr ívols de mena tots els qui desconeixen Déu: a par�ir dels béns visibles, no han estat capaços de conèixer aquell qui és; tot i contemplar les obres, no n’han reconeg�t l’autor. Han pres per déus els qui regeixen el curs del món: el foc, el vent, l’aire lleuger, el cicle dels ast�es i l’aig�a impet�osa, el sol, la lluna i els alt�es llumeners del cel.

Si, fascinats per la bellesa d’aquestes coses, les han considerades déus, havien d’adonar-se com el seu sobirà les supera immensament, ja que foren creades per ell, que és origen de tota bellesa. I si la força i el poder d’aquelles coses els tenien astorats, havien de comprendre que és molt més for� el qui les va for-mar. La g�andesa i bellesa de les criat�res por�a, de manera proporcional, a contemplar el seu creador.

Tanmateix, no cal reprendre’ls en excés: potser s’han esgar�iat quan han volg�t cercar Déu i t�obar-lo.

Sav 13,1-6

Alllargdelasevahistòria,Israelvaentrarencontacteambnombrosospobles–egipcis,assiris,babilonis,medes,perses,hitites,grecsiromans–quedivinitzavenlesforcesdelana-turalesaielsretienculte.ElllibredelaSaviesaconvidaacontemplaraquestesrealitatsambelsullsdelafe.Déusempreésenl’horitzó,totprocedeixd’ellivacapaell.VaserJahvèquivaduratermelaCreacióiquiguiaelsesdeve-nimentsdelahistòria,preparantlavingudadeCrist.

Visualitza el text i deixa que agafi vida Descobreix la riquesa que amaga el text

Antic Testament

1 El que la realitat proclama

Posa’tenelllocd’aquellshomes.Entensperquèesvandeixarseduirperlabellesadelcreat?

2 Busca amb un cor sincer

a Lescondicionsmaterialsdel’existènciasónim-portantsperdonardignitatalavida.Arabé,éselmateix«viurebé»que«encertar-laalavida»?

bFixa’tenlesúltimeslíniesdeltext.Quèpesaméseneltextbíblic:lacríticaalaidolatriaol’aprovaciódel’actitudquemostrenelsquebusquenDéuambuncorsincer?

A LA LLUM DE LA PARAULA U1

7

SantPauarribaaAtenes,elcentredel’hel·lenis-mepagà,ambelpropòsitdepredicarl’EvangelideCrist.Elconsellsupremdelaciutatelcitaalturódel’Areòpag,oncelebravenlessevessessions,perdebatreambell.Contraelques’es-peren,nohivaanaradiscutirsobreidees.«Paunodiualsatenesos:“Aquestaésl’enciclopèdiadelaveritat.Estudieuaixòitindreulaveritat,laveritat!”.No!Laveritatnoentraenunaenciclo-pèdia.Laveritatésunatrobada;ésunatrobadaamblaveritatsumma:Jesús»(Francesc,8demaigde2013).

1 El discurs de Pau i el llibre de la Saviesa

a AquèesrefereixPauquanafirmaques’hanpassatperalt«aquellstempsd’ignorància»iqueésneces-sariconvertir-se?

b Enquècoincideixenelstextosdel’AnticielNouTestament?QuinanovetatpresentenlesparaulesdesantPau?

2 Refl exiona sobre les paraules del Papa

Quèsignificaque«Laveritatésunatrobada»?Perquèéstanimportantaquesta«trobada»peral’ésserhumà?Relaciona-hoambelquehasaprèsamblahistòriadeMomo.

Visualitza el text i deixa que agafi vida Descobreix la riquesa que amaga el text

Pau, dret al mig de l’Areòpag, va parlar així: «Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos, perquè, recor�ent la ciutat i contemplant els vost�es llocs sag�ats, fi ns i tot he t�obat un altar que por�a aquesta inscripció: “Al déu desconeg�t.” Doncs bé, el que vosalt�es adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio. El Déu que ha fet el món i tot el que s’hi mou, Senyor com és de cel i ter�a, no habita en temples const��ïts per mans d’home […] No hem de pensar que la divinitat sig�i semblant a estàt�es d’or, de plata o de pedra, t�eballades per l’ar� i el talent dels homes. Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ig�orància i fa saber als ho-mes que tots i a tot ar�eu s’han de conver�ir. Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d’un home que ell mateix ha desig�at, i n’ha donat a tothom una prova cer�a ressuscitant-lo d’ent�e els mor�s.

Ac 17,22-26.29-31

Nou Testament

Exercicis actius d’exploració

«Visualitza el text i deixa que agafi vida», lectura

comprensiva del text

Fem la wiki!, treball col·laboratiu en entorns virtuals

«Descobreix la riquesa que amaga el text», per descobrir

el missatge de la Paraula

Activitats interdisciplinàries per al descobriment de les relacions

entre fe i cultura

ESO RELIGIÓ CATÒLICA 1 0

ESO RELIGIÓ CATÒLICA MATERIAL DEL DOCENT

1r ESOProposta didàcticaISBN: 978-84-218-6780-8NOVETAT CURS 2019-2020

2n ESOProposta didàcticaISBN: 978-84-218-6782-2NOVETAT CURS 2020-2021

3r ESOProposta didàcticaISBN: 978-84-218-6784-6NOVETAT CURS 2019-2020

4t ESOProposta didàcticaISBN: 978-84-218-6786-0NOVETAT CURS 2020-2021


ESO RELIGIÓ CATÒLICA MATERIAL DEL DOCENT

RECURSOS DEL DOCENT

El docent disposa dels documents didàctics següents:

Programació de curs i trimestral.Desenvolupament de les unitats didàctiques: – Orientacions didàctiques.– Programació d’aula.– Solucionari.– Test d’avaluació.Avaluacions trimestrals.Banc d’activitats (textos, activitats i solucionaris).Rúbriques d’avaluació.Recursos digitals del llibre de l’alumne.Bibliografia.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats,

apartats i tipus de recurs.

Accés a la Proposta didàctica en PDF, desglossada per unitats.

Material disponible a

i al DVD del docent.


ESO RELIGIÓ CATÒLICA 1 ÍNDEX DE CONTINGUTS

AC Àmbit cientificotecnològic / AL Àmbit lingüístic / AD Àmbit digital / AP Àmbit personal i social / AS Àmbit social / AV Àmbit cultural i valorsAA Àmbit artístic / AM Àmbit matemàtic / AE Àmbit espiritual

UNITATS ETAPES

PARTIM DE LA REALITATAE AL AS AV

A LA LLUM DE LA PARAULAAE AL AS

LES RAONS DE LA FEAP AE AL AS

COM VIU LA FE UN CATÒLIC?AE AV

Déu té un pla

1El cor humà no cessa de buscar una realitat que el transcendeix i que sosté la seva existència AP

AT. El llibre de la Saviesa convida a buscar respostesNT. El testimoni de sant Pau a l’àgora d’Atenes

– La intuïció de Déu: la revelació natural

– Els relats mítics de l'antiguitat

– La narració bíblica és un mite?

– És compatible amb el coneixement científic?

– Les respostes de la Paraula de Déu

Un altre estil de vida. Som custodis de la Creació AD AM

Vosaltres sereu el meu poble

2Estem cridats a conviure amb els altres. Els vincles entre les persones s'han de basar en el respecte i l'acollida AP

AT. Shemà, Israel. Déu vol que l’home es comprometi lliurement amb ellNT. Jesús anuncia que en ell es compleixen les Escriptures

– Els patriarques– L’èxode– Els jutges– La monarquia– L’exili a Babilònia– El judaisme

En xarxa amb Déu: l’oració vocal AP

El que hem vist i sentit

3L’amistat és possible en la trobada d'intimitats

AT. Déu revela a Moisès el seu nomNT. Jesús interpel·la els seus deixebles: «I vosaltres, qui dieu que soc?»

– Les etapes en la formació dels evangelis

– La credibilitat dels evangelis

– En temps de Jesús...

La lectura orant de les Escriptures AP

L’amor té nom

4Les experiències d’amor i de bondat desperten en l’ésser humà l’anhel de salvació

AT. Isaïes profetitza com serà el Messies promèsNT. L’anunci de l’àngel a Maria

– El naixement i la infància de Jesús

– Una síntesi de la vida pública de Jesús

– La divinitat i la humanitat de Jesús

Viure la vida de Crist: l’any litúrgic AP



UNITATS ETAPES





Un amor que allibera

5L’última resposta als desitjos del cor és l’amor

AT. Isaïes profetitzarà el patiment del MessiesNT. Lluc i Joan ens apropen a la passió, la mort i la resurrecció de Jesús

– Del dijous al divendres: l’Últim Sopar i la captura de Jesús

– Del divendres al dissabte: la passió i la mort de Jesús

– El matí del diumenge: la Resurrecció

– De l’Ascensió a Pentecosta

La Pentecosta personal: la Confirmació AP

Jo seré amb vosaltres

6Creixem i ens realitzem com a persones formant part d’una comunitat AP

AT. El profeta Jeremies anuncia una Nova AliançaNT. Els deixebles d'Emmaús descobreixen Jesús en l'escolta de la Paraula i en l’Eucaristia

– La voluntat de Jesús de fundar l’Església

– La missió de l’Església– Les dimensions de la tasca

evangelitzadora– La presència de Jesucrist

a l’Església– El sentit de la litúrgia– Què són els Sagraments?

L’Església, la casa de Déu. Quines són les parts i els elements principals d’un temple catòlic? AA

La iniciació cristiana

7La vida de les persones té uns ritmes i unes etapes que cal respectar i tenir-ne cura perquè la persona creixi i maduri AP

AT. Ezequiel anuncia el naixement d’una humanitat novaNT. Sant Pau bateja en l’Esperit dotze deixebles a Efes

– El sagrament del Baptisme– El sagrament de la

Confirmació– El sagrament de

l’Eucaristia

Revestiu-vos de la força que ve de dalt: els dons de l’Esperit Sant AD AP AL

La vida en l’esperit

8La capacitat de perdonar i de ser perdonat reflecteix la dignitat de l’ésser humà AP

AT. El salmista expressa la felicitat que hi ha en la conversió a DéuNT. Jesús concedeix als apòstols el poder de perdonar els pecats

– El sagrament de la Reconciliació

– El sagrament de la Unció– El sagrament de l’Orde– El sagrament del

Matrimoni

L’abraçada de Déu. Per què es confessa un cristià? AL AA




UNITATS ETAPES





Una obra mestra

1L'ésser humà té la capacitat de sortir de si mateix, de superar-se i d'assolir una vida bona

AT. L'origen de l'ésser humà en el GènesiNT. La trobada de Jesús amb el jove ric

– Déu crea l'ésser humà– Creat per al bé més

perfecte: la llibertat moral– Déu parla en el cor: la

consciència moral– Jesús ens ensenya què

significa ser home

L'oració del Senyor: «el Parenostre»

Custodiar un tresor

2Cada vida humana té un valor sagrat que no depèn de cap circumstància ni condició AP

AT. Caïm mata el seu germà NT. Jesús recorda el deure de respectar els altres

– La dignitat de la persona humana

– El valor sagrat de la vida humana

– Custodiar la vida des de l'inici

– Custodiar la vida fins al final

– Estimar el proïsme com a tu mateix

Feliços els qui treballen per la pau AS AD

Col·laboradors de Déu

3L’ésser humà forma part de l’univers físic i no és possible entendre’l sense ell

AT. L’ésser humà descobreix la saviesa de Déu en la CreacióNT. Jesús adverteix que hem de ser administradors fidels dels béns creats

– El do de la Creació– Un món ferit i salvat– L'ecologia integral i les

seves dimensions– Un compromís ètic

Criteris per a un consum responsableAC

Déu ens parla com a amic

4La interiorització personal d’una tradició i una cultura fa possible la maduresa i el desenvolupament propis AP

AT. El poble d’Israel escolta emocionat la Llei del SenyorNT. Els apòstols donen testimoni de la veritat i anuncien l’Evangeli

– Déu surt a l'encontre de l'ésser humà

– La transmissió de la Revelació divina

– La Sagrada Escriptura

Com s'ha de llegir la Bíblia?



UNITATS ETAPES





Una aposta segura

5La clau de les relacions humanes més profundes és la confiança. Sense confiança no és possible la convivència

AT. Déu posa a prova la fe d’Abraham.NT. La incredulitat de Tomàs

– La resposta de l'ésser humà a Déu

– Models de fe: Abraham i Maria

– Les característiques de la fe

– La fe il·lumina l'home i la dona d'avui

L’adoració eucarística AP

Jo crec, nosaltres creiem

6Tota comunitat testimonia unida els seus valors i la seva cultura

AT. Josuè recorda al poble el seu compromís amb DéuNT. Saule es converteix a Crist i a la seva Església

– La fe de l'Església– El llenguatge de la fe: els

símbols– La professió de la fe

cristiana

Per què va a Missa un catòlic cada diumenge?

Déu no està sol

7El més radical de la persona és la seva capacitat d'estimar AP

AT. Déu surt a l’encontre d’IsaïesNT. El Baptisme de Jesús

– La divinitat en les religions politeistes

– Déu es dona a conèixer– Déu no és soledat, sinó

comunió– La Trinitat en la vida

cristiana

No soc aquí, jo que soc la teva mare?

Mireu com s’estimen

8L’amor cristià dona un sentit ple a la vida humana

AT. Israel canta un himne de lloança a la grandesa i la misericòrdia de DéuNT. La vida de fe de les primeres comunitats cristianes

– El temps de l'Església– Els trets essencials de

l'Església– La primera expansió de

l'Església– La implantació de

l'Església

Els sants: amics de Déu, amics nostres



UNITATS ETAPES





Busqueu el rostre del Senyor

1El nostre cor anhela trobar un sentit a l’existència. Adverteix, a més, que no totes les respostes són igual de vàlides

AT. Moisès insta el poble a meditar sobre la seva experiència de trobada amb DéuNT. Sant Pau recorda la necessitat de conservar i transmetre la fe rebuda

– Soc el protagonista de la meva vida

– L'oblit de Déu– Les noves espiritualitats

La formació de la consciència AP

Sobre qui no brilla la seva llum?

2L’ésser humà pot superar-se a si mateix i convertir les experiències negatives en font d’esperança

AT. El Gènesi ens descobreix l’origen del malNT. Sant Pau ens permet veure la seva lluita interior

– La presència del mal en el món

– El pecat original– La debilitat humana– El mal no té l’última

paraula

Amb la gent gran i els malalts AP AS

Hem trobat el Messies

3Allò pròpiament humà, allò que condueix a la felicitat, és la trobada amb l'altre, la trobada d'intimitats

AT. Miquees profetitza l'arribada del MessiesNT. La crida dels primers deixebles de Jesús

– Jesús és la Bona Nova– La trobada amb Jesucrist– Com es fa la trobada amb

Jesús?

«Jo soc el pa de vida». La comunió eucarística

Veniu i veureu

4Cada ésser humà és cridat a fer alguna cosa al llarg de la seva vida, a posar-se al servei d'una causa més gran que un mateix, però que requereix la seva lliure acceptació

AT. Isaïes canta la victòria definitiva del Senyor sobre les forces del malNT. Jesús afirma que és la resurrecció i la vida

– Els fruits de la trobada amb Jesús

– La nova participació en la gràcia

– La victòria sobre la mort

Els àngels, els nostres custodis AD AP




UNITATS ETAPES





El Regne de Déu és entre vosaltres

5La persona humana només troba una vida plena en la convivència amb els altres AP

AT. El Senyor convoca el seu poble per fer-hi una aliança eternaNT. Jesús envia els apòstols a predicar l’Evangeli i a batejar

– La família dels fills de Déu– Jesús fa present el Regne– Un nou estil de vida

Raons per estimar l’Església

Qui estima Déu estima el seu germà

6

La necessitat de l’esforç solidari de tots per tal que una comunitat progressi

AT. El profeta recorda a Israel el deure de respectar la justíciaNT. Sant Pau anima els deixebles a brindar als altres la misericòrdia de Jesús

– L'acció caritativa en l'Església antiga

– L'acció caritativa en l'Església medieval

– L'acció caritativa en l'Església moderna

– L'acció caritativa en l'Església contemporània

Participant en la comunitat

Vosaltres sou la llum del món

7Viure i integrar-se en una comunitat comporta també assimilar-ne la cultura i promoure’n la millora

AT. L’autor de l’Eclesiàstic guia cap a la veritable saviesaNT. Jesús recorda als seus deixebles que estan cridats a ser sal i llum del món

– Fe i cultura: una relació viva

– Fe i cultura en els primers segles del cristianisme

– L'edat mitjana– L'edat moderna– L'edat contemporània

Per caminar junts. El respecte als altres en la vida quotidiana

Canteu al Senyor un càntic nou

8L’experiència estètica ensenya alguna cosa profunda sobre l’ésser humà i sobre nosaltres mateixos

AT El salmista ens descobreix que la bellesa de la Creació és un signe lluminós de DéuNT. Jesús ens apressa a desenvolupar els talents que ens ha donat

– Les relacions entre la fe i l'art

– El primer art cristià– L'edat mitjana– L'edat moderna– L'edat contemporània – El cristianisme en el setè

art

No us deixeu robar l’alegria. Santifiqueu el temps d’oci




UNITATS ETAPES




COM VIU LA FE UN CATÒLIC?AE AV AP

Buscant Déu

1Quan l’ésser humà experimenta a l’interior que hi ha una realitat divina sorgeix el desig i la necessitat de relacionar-s’hi

AT. Jeremies profetitza l’alliberament de la tirania de falsos ídolsNT. Qui busca la veritat amb sinceritat no és lluny del Regne de Déu

– Les religions: recerca del sentit de la vida

– Les religions monoteistes– El judaisme– L’islamisme– El cristianisme

El diàleg interreligiós

Déu es compromet

2L’experiència del compromís amb els altres ens impulsa a superar els nostres límits i ens omple d’alegria AP

AT. El salmista reconeix la fidelitat i la misericòrdia de DéuNT. La fidelitat i la misericòrdia de Déu es fa visible en Jesús

– La necessitat de consol i esperança: el Messies

– El Servent de Jahvè: Jesús és el consol i l'esperança

– La fidelitat de Déu– Déu espera el nostre

compromís

«Sense mi no podeu fer res». La virtut de la fortalesa cristiana

Una llar per a tots

3La persona ha de prendre consciència de la seva pertinença a una comunitat i assumir-ne les normes i els valors AP

AT. El salmista demana a Déu per la salvació de totes les nacions NT. Jesús ens convoca al seu poble per establir el seu regne a la terra

– L'Església en el pla de Déu– L'Església és Temple de

l'Esperit Sant– La Verge Maria, Mare de

Crist i de l'Església

La comunió dels sants

Al servei de la veritat

4La persona ha de prendre consciència de la seva pertinença a una comunitat i viure com a propis els seus valors i normes

AT. Déu convoca els éssers humans a formar un pobleNT. Crist atorga als apòstols el fet de poder actuar en nom seu

– Jesús, Mestre– L’Església, Mestra– Els fidels de Crist– Crist, font del ministeri

eclesial

Els manaments de l'Església



UNITATS ETAPES





L'home nou en Crist

5L’ésser humà es fa més bona persona quan acull els altres i es dona a si mateix pel bé de tots

AT. El Deuteronomi recorda que hem de guardar els preceptes de Déu al cor i portar-los a la pràcticaNT. Mateu ens parla sobre l'obertura del cor a Déu

– Podem fer sempre el bé?– La gràcia: el do de l'Esperit– La transformació interior– La llibertat dels fills de Déu

La millora personal a través d'hàbits

Saber estimar

6L’amor humà, que abraça cos i ànima, aconsegueix la seva màxima expressió en el lliurament ple de l’home i la dona

AT. La creació de l’home i la dona en el GènesiNT. Sant Pau recorda el valor sagrat del cos humà

– «Tingueu els sentiments propis de Crist»

– Amor i afectivitat– Amor i sexualitat– Som temples de l’Esperit

Sant

On hi ha el teu tresor, hi ha el teu cor. La virtut de la temperància

L’alegria de l’amor

7L’amor conjugal condueix l’home i la dona a no tenir més que un cor i una ànima

AT Malaquies retreu la conducta dels que deshonren l’aliança matrimonialNT. Jesús ensenya el sentit original de la unió de l’home i la dona

– El matrimoni en el pla de Déu

– El sagrament del Matrimoni

– La família cristiana, camí de santedat

– La moral del matrimoni

La meva família, la meva responsabilitat

Un món millor

8El treball contribueix a la realització personal i al bé comú de la societat

AT. Déu adverteix sobre l’injust individualisme i la necessitat de la solidaritatNT. El protocol sobre el qual serà jutjat tot ésser humà

– L’Església: experta en humanitat

– La persona és la protagonista

– Els drets humans– Bé comú i subsidiarietat– La justícia social i la

solidaritat– El clamor dels pobres– Els valors de la vida social

El drama dels migrants i refugiats AA

BA RELIGIÓ CATÒLICA 2 0

BA RELIGIÓ CATÒLICA CLAUS DEL PROJECTE

4

3 La fe i la raó

1. CREURE ÉS RAONABLE

Definició de la fe

Aristòtil deia a l’inici de la Metafísica que tots els éssers humans volen saber. La Sa-grada Escriptura basa aquesta recerca en el desig de plenitud que batega en tot ésser humà i que, en el fons, és un desig de Déu.

Si ens preguntem pel món que coneixem, per la seva perfecció i ordre, arribarem amb facilitat a la conclusió que ha tingut una causa. Exemple d’aquest tipus de raonament són les cinc vies de sant Tomàs d’Aquino.

En el cristianisme, Déu surt a trobar-nos i –en Jesucrist– se’ns mostra com el Lógos diví. Lógos significa raó, pensament, paraula. D’aquesta manera, surt a trobar-nos i, encara que ens demana una fe que exigeix confiança, la seva Paraula és fàcilment com-prensible i profundament raonable.

La fe és un acte de l’enteniment que diu sí a una veritat no per l’evidència intrínseca d’aquesta veritat, sinó per l’acció de la voluntat. Hi ha alguna cosa que mou la volun-tat a afirmar una cosa que la intel·ligència no pot veure.

En el cas humà, la fe és la confiança amorosa cap a una persona; en el cas de la fe cristiana, és una acció de la gràcia. El que mou la voluntat és l’acció de l’Esperit Sant en la persona, no l’evidència que manifesten les veritats de fe.

La fe no és res oposat a la raó

Habitualment ens fiem dels altres (els nostres pares, professors, companys...); tenim fe en el que ens diuen. De vegades, són coses que no entenem, però suposem que tenen raó de ser, perquè l’altre sap més coses, té més experiència, etcètera.

D’altra banda, un món en el qual haguéssim de tenir certesa absoluta de tot seria inha-bitable: només els maniàtics pretenen la certesa pura. Així, per exemple, no es podria anomenar amistat una relació en la qual s’exigís a l’altre un certificat. Les realitats més valuoses –com ara l’amistat o l’amor– es basen en la confiança mútua.

A El País Semanal del 26 d’octubre del 2016, Gerver Torres escrivia un article titulat «Ser desconfiat no ajuda». En aquest article cita Francis Fukuyama, un conegut sociòleg que indica que hi ha països d’alta con-fiança i països de baixa confiança. En els primers, entre els quals col·loca els Estats Units, Alemanya i el Japó, és molt més fàcil crear corporacions i grans empreses que afavoreixen l’ocupació i augmenten el producte interior brut. I continua: «Més enllà de les possibles causes d’això, entre els estudiosos hi ha un acord unànime: aquest sentiment (la confiança) és un actiu valuosíssim per a qualsevol societat. És intangible, però tan real i preuat com els edificis i construccions en què vivim o les màquines i equips amb els quals treballem. Per això, la confiança es considera part d’un capital, en aquest cas del capital social. Com més abunda en una societat, més gran és el seu capital social i més rica és la seva col·lecti-vitat».Penses que la fe o la confiança en algú o en alguna cosa és un acte sim-plement emotiu? És un acte irracional o té alguna connexió amb la raó?

Creure en Déu«Creure és un acte autènticament humà. No és contrari a la llibertat ni a la intel·ligència de l’home dipositar con-fiança en Déu i adherir-se a les veritats que ens revela. Ja en les relacions hu-manes no és contrari a la nostra pròpia dignitat creure el que altres persones ens diuen [...] i confiar en les seves promeses (com, per exemple, quan un home i una dona es casen)» (CEC n. 154).

OBERT AL DIÀLEG

1. Trobar nous enfocamentsComencem amb la pròpia experiència

Cada epígraf del llibre de text parteix d’un testimoni o un fet real que permet suscitar l’experiència dels alumnes i despertar el seu interès pels continguts i el seu sentit crític. Compartiran idees i impressions, faran recerca sobre l’impacte dels temes tractats en ells mateixos i en el seu entorn. D’aquesta manera, podran valorar les propostes cristianes i com també ofereixen una resposta adequada als dilemes que presenta el nostre món global.

Testimonis o un fet real que susciten l’interès

i l’experiència dels alumnes


BAXTILLERAT RELIGIÓ CATÒLICA CLAUS DEL PROJECTE

9

3

Idees clau

• Enfront del fideisme, l’Església afirma que la raó és capaç de certeses, que el seu ús precedeix la fe i que prepara l’home perquè sigui elevat per la gràcia de l’Esperit a l’àmbit sobrenatural.

• Enfront de la increença, l’Església assegura que gràcies a la fe l’home arriba a saber qui és Déu i que coneixent-lo es descobreix a si mateix, el seu origen, el seu destí i la dignitat de la vida humana.

• Enfront de tots dos, l’Església mostra que la trobada amb l’amor de Déu que proporciona la fe s’expressa en la fraternitat que venç la solitud del jo tancat en si mateix.

Activitats

8. Analitza el fragment de la pel·lícula Sant Agustí en què es produeix la primera trobada entre sant Agustí i sant Ambròs, bisbe catòlic de la ciutat.

a La seva argumentació et sembla racional o fideista? b Quina relació diu sant Ambròs que hi ha entre la fe catòlica i la veritat? c Indica tres de les religions que apareixen en l’anterior fragment i fes una breu ressenya de cadascuna. d Han portat el jove Agustí a una actitud d’incredulitat?

9. Explica com aquest text de sant Tomàs d’Aquino s’enfronta tant a la increença com al fideisme: «Com que la fe està assentada en la veritat infal·lible i és impos-sible demostrar el que és oposat a la veritat, és evident que les proves adduïdes contra el que és de fe no són demostracions, sinó arguments que tenen solució» (Summa teològica, I, q.1; a.8).

10. Richard Dawkins, famós biòleg evolucionista i ateu confés, va dir una vegada: «La fe és la gran escapatòria, la gran excusa per evadir la necessitat de pensar i avaluar l’evidència. La fe és la creença, a pesar de, fins i tot potser a causa de, la manca de proves».

a Els creients són persones covardes i angoixades, tal com diu Richard Dawkins? Raona la resposta. b Explica dues actuacions possibles dels creients que confir-men la tesi de Dawkins i dues que la desmenteixen. Explica quines responen a una fe autèntica.

El fideismeActitud voluntarista de creure contra la raó, de la qual es desconfia o a la qual es nega la capacitat d’arribar a certeses.

• Afirma que la principal forma de coneixement humà és la fe. En uns casos, es nega a la raó la possibilitat d’assolir qualsevol veritat; en d’altres, es redueix la seva capacitat de conèixer les realitats sensibles i es nega el seu accés a les realitats metafísiques, morals i religioses. L’única font de certeses és l’autoritat.

• Aquesta separació radical entre la fe i la raó condueix a la negació de la raonabilitat de la fe. Aquesta fe, al seu torn, no pot il·luminar des de dins les realitats humanes.

• L’ésser humà queda, per si mateix, tancat en la seva subjectivitat. No té sentit, per tant, que intenti buscar les veritats últimes de la seva existència. Els anhels profunds del cor humà queden així frustrats.

• Aquesta desconfiança en la raó humana acaba derivant en actituds escèptiques. Un només pot sotmetre’s a una fe cega o viure una vida sense sentit.

La fe i la raó

OBERT A LA CIUTADANIA

2. Construir entre tots Fomentem el compromís i la participació

Aquest projecte parteix del conjunt de valors i significats presents en la cultura per oferir claus d’interpretació que donin sentit a la vida de l’alumne. Descobrirà que els valors cristians promouen la defensa dels drets humans i l’exercici de la veritable ciutadania, crítica i constructiva. Al seu torn, aquest coneixement dels principis de la Doctrina Social de l’Església —tema central del llibre de text de Batxillerat— l’impulsarà a ser corresponsable en la construcció d’una societat més justa.

OBERT A LA CULTURA

3. Buscar la trobada Enderroquem mursLa religió és una vivència personal i comunitària que forma part de l’experiència cultural de tots els pobles. La formació religiosa es pot desenvolupar a l’escola mitjançant un diàleg autèntic amb la realitat cultural que informi sobre la relació i la influència mútua entre fe i raó. Textos i activitats s’encaminen a l’aprenentatge d’aquest diàleg i a mostrar que la llum de l’Evangeli pot continuar il·luminant la realitat de l’ésser humà i de la societat avui en dia.

Recerca d’un diàleg autèntic amb la realitat cultural actual

Activitats que exigeixen un judici crític i que susciten

el compromís


BATXILLERAT RELIGIÓ CATÒLICA MATERIAL DE L’ALUMNE

Religió CatòlicaLlibre de l’alumne ISBN: 978-84-218-6710-5

NOVETAT CURS 2019-2020

Descobreix l’índex de continguts dels llibres a les pàgines 26-27 del catàleg.

RECURSOS DE L’ALUMNE

L’alumne disposa dels recursos següents:

Fragments de vídeos amb testimonis de fe i superació de persones del nostre temps.

Fragments de pel·lícules o documentals per suscitar l’interès i el diàleg.

Textos del Magisteri de l’Església sobre aspectes concrets dels temes tractats.

Enllaços a pàgines web per ampliar o consolidar els continguts.

Resum de cada unitat en format digital.

Tots els recursos de l’alumne

disponibles a

on-line i off-line.

Descarrega l’App eCasals AR

(Realitat augmentada) per accedir

directament als recursos.


BATXILLERAT RELIGIÓ CATÒLICA MATERIAL DEL DOCENT

Religió CatòlicaProposta didàctica ISBN: 978-84-218-7059-4

NOVETAT CURS 2019-2020

RECURSOS DEL DOCENT

El docent disposa dels següents documents didàctics:

Programació de curs i trimestral.Desenvolupament de les unitats didàctiques:– Orientacions didàctiques.– Programació d’aula.– Solucionari.– Test d’avaluació.Avaluacions trimestrals.Banc d’activitats (textos, activitats i solucionaris).Rúbriques d’avaluació.Recursos digitals del llibre de l’alumne.Bibliografia.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats,

apartats i tipus de recurs.

Accés a la Proposta didàctica en PDF, desglossada per unitats.

Material disponible a

i al DVD del docent.


BATXILLERAT RELIGIÓ CATÒLICA EL LLIBRE DE L’ALUMNE. PAS A PAS

1. Descobrirem… / Serem capaços de…Presentació dels objectius («Descobrirem...») i de les competències («Serem capaços de...») per relacionar els nous aprenentatges amb els coneixements previs.

3

Analitzar la relació que hi ha entre la fe, l’enteniment i la voluntat.

Citar textos evangèlics que mostren que la vida de fe significa una trobada

amb la persona de Jesús.

Reflexionar i descriure casos reals sobre la gosadia que representa viure

en coherència amb la fe.

L’ajuda que la fe presta a la raó.

Les característiques de la fe cristiana.

L’adhesió lliure a Déu que implica la fe cristiana.

SEREM CAPAÇOS DE...

DESCOBRIREM

La fe i la raó

8

3

3. ELS LÍMITS DE LA FE

Edith Stein, filòsofa d’origen jueu convertida al cristianisme i que va mo-rir a les cambres de gas d’Auschwitz, era deixebla d’Edmund Husserl, un dels pensadors més importants del segle xx.

En el seu setantè aniversari va regalar al mestre una obra breu en què narrava una conversa entre Husserl mateix i sant Tomàs.

En aquesta obra argumentava que sense l’ajuda de la fe, que assoleix els nivells superiors de la realitat, la investigació racional es converteix en un camí infinit que mai arriba a cap meta. Si el que hi ha més enllà de la raó és irracional, llavors l’àmbit del saber racional és una construcció humana que acaba per empresonar a l’home en la seva pròpia raó.

No és millor saber que creure? Certament, en els coneixements en què podem assolir l’evidència racional no ens cal la fe. I no hi ha la possibilitat d’assolir un coneixement de Déu més perfecte que el de la fe? Si és així, per què la virtut de la fe apareix com la primera de les virtuts, a partir de la qual es desenvolupen les altres grans virtuts: l’esperança i la caritat?

De vegades entenem malament el cristianisme quan afirmem sense matisos que la fe és el més suprem. La fe és el més suprem si no és possible obtenir, aquí i ara, un coneixement superior. D’una banda, hi ha àmbits del saber en què és possible obtenir evidències racionals (com ara la filosofia o la ciència). En aquests casos, la fe no és necessària.

D’altra banda, la fe està destinada a dissoldre’s en un coneixement més perfecte quan entrem en l’eternitat. Sant Pau ja ens recorda que «ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix» (1 Cor 13,12).

A més, amb l’actuació del Magisteri de l’Església i l’esforç continuat dels teòlegs i els sants, la fe adquireix un matís raonable i intel·ligible sense abandonar el seu caràcter de misteri. Per això hi ha dues posicions que deformen la virtut de la fe: el fideisme i la increença.

La increença

Oblit o rebuig de la vocació de l’ésser humà a la unió íntima i vital amb Déu.

• La fe es considera un obstacle en la «construcció» de la pròpia identitat i de la societat. L’esperança del creient en una il·lusòria vida futura l’allunyaria del món real.

• Es fonamenta en una manca de confiança en l’existència de la veritat o en la possibilitat de conèixer-la. Per això s’associa al dogmatisme i la intolerància. Llavors, l’ésser humà se sent impossibilitat per contestar les preguntes radicals sobre l’origen i el sentit de la seva existència. Hem d’acostumar-nos, afirma la nova cultura postmoderna, a viure sense pretendre trobar un fonament a la nostra existència.

• El desig d’«alliberament» de la realitat transcendent condueix a un humanisme del «jo» que col·loca l’individu al centre de tot: l’home viu i pensa com si fos la fi de si mateix i l’únic artífex de la seva història (cf . Gaudium et spes, núm. 20).

• Al llarg de la història s’ha plasmat en actituds relativistes, agnòstiques i atees de signe divers. Defensa que l’únic saber digne d’aquest nom és el científic: no existeix el misteri o l’incognoscible, sinó només el que encara desconeixem (cientificisme).

• Actualment s’expressa, d’una banda, en un pragmatisme o materialisme pràctic que limita les necessitats humanes a l’«aquí i ara». D’altra banda, la impossibilitat d’eliminar l’anhel de Déu del cor humà ha donat lloc al sorgiment de noves espiritualitats centra-des en el «jo», que neguen el caràcter personal a Déu i tenen com a objectiu la satisfac-ció sentimental de l’individu.

La fe i la raó

9

3

Idees clau

• Enfront del fideisme, l’Església afirma que la raó és capaç de certeses, que el seu ús precedeix la fe i que prepara l’home perquè sigui elevat per la gràcia de l’Esperit a l’àmbit sobrenatural.

• Enfront de la increença, l’Església assegura que gràcies a la fe l’home arriba a saber qui és Déu i que coneixent-lo es descobreix a si mateix, el seu origen, el seu destí i la dignitat de la vida humana.

• Enfront de tots dos, l’Església mostra que la trobada amb l’amor de Déu que proporciona la fe s’expressa en la fraternitat que venç la solitud del jo tancat en si mateix.

Activitats

8. Analitza el fragment de la pel·lícula Sant Agustí en què es produeix la primera trobada entre sant Agustí i sant Ambròs, bisbe catòlic de la ciutat.

a La seva argumentació et sembla racional o fideista? b Quina relació diu sant Ambròs que hi ha entre la fe catòlica i la veritat? c Indica tres de les religions que apareixen en l’anterior fragment i fes una breu ressenya de cadascuna. d Han portat el jove Agustí a una actitud d’incredulitat?

9. Explica com aquest text de sant Tomàs d’Aquino s’enfronta tant a la increença com al fideisme: «Com que la fe està assentada en la veritat infal·lible i és impos-sible demostrar el que és oposat a la veritat, és evident que les proves adduïdes contra el que és de fe no són demostracions, sinó arguments que tenen solució» (Summa teològica, I, q.1; a.8).

10. Richard Dawkins, famós biòleg evolucionista i ateu confés, va dir una vegada: «La fe és la gran escapatòria, la gran excusa per evadir la necessitat de pensar i avaluar l’evidència. La fe és la creença, a pesar de, fins i tot potser a causa de, la manca de proves».

a Els creients són persones covardes i angoixades, tal com diu Richard Dawkins? Raona la resposta. b Explica dues actuacions possibles dels creients que confir-men la tesi de Dawkins i dues que la desmenteixen. Explica quines responen a una fe autèntica.

El fideismeActitud voluntarista de creure contra la raó, de la qual es desconfia o a la qual es nega la capacitat d’arribar a certeses.

• Afirma que la principal forma de coneixement humà és la fe. En uns casos, es nega a la raó la possibilitat d’assolir qualsevol veritat; en d’altres, es redueix la seva capacitat de conèixer les realitats sensibles i es nega el seu accés a les realitats metafísiques, morals i religioses. L’única font de certeses és l’autoritat.

• Aquesta separació radical entre la fe i la raó condueix a la negació de la raonabilitat de la fe. Aquesta fe, al seu torn, no pot il·luminar des de dins les realitats humanes.

• L’ésser humà queda, per si mateix, tancat en la seva subjectivitat. No té sentit, per tant, que intenti buscar les veritats últimes de la seva existència. Els anhels profunds del cor humà queden així frustrats.

• Aquesta desconfiança en la raó humana acaba derivant en actituds escèptiques. Un només pot sotmetre’s a una fe cega o viure una vida sense sentit.

La fe i la raó

10

3 La fe i la raó

4. EL CREDO I LA CONVERSIÓ

La Grace Akullo era una jove infermera ugandesa, casada i mare de dos bessons. En un retir espiritual va confessar que havia descobert la seva vocació: evangelitzar en el món del sofriment per mostrar als malalts l’amor i la compassió del Pare. Quan va esclatar l’epidèmia de l’Ebola, la Grace es va oferir com a voluntària per treballar a la zona de quarantena. Tots eren conscients que estaven posant en perill les seves vides. La Gra-ce va morir el 17 de novembre de l’any 2000 cantant himnes i lloances mentre s’abandonava a la voluntat del Senyor.La Grace no buscava la mort, sinó la vida. Pots explicar-ho? És realment la fe d’aquesta creient «racional»? Fes un debat amb els companys. Creieu que hi ha molts cristians disposats avui dia a viure amb aquesta coherèn-cia la seva fe?

L’allunyament de Déu

L’allunyament de la fe, que es produeix especialment en les societats occidentals, es deu en part al desconeixement de la tradició i la cultura cristianes: «Sovint es dona per descomptat el coneixement del cristianisme, mentre que, en realitat, es llegeix i s’estudia poc la Bíblia, no sempre s’aprofundeix la catequesi i s’acudeix poc als sa-graments. D’aquesta manera, en lloc de la fe autèntica es difon un sentiment religiós vague i poc comprometedor, que es pot convertir en agnosticisme i ateisme pràctic» (Àngelus del 27 de juliol del 2003).

Altres vegades, el rebuig de Déu es deu a l’experiència del mal i, més concretament, «a una experiència negativa o dolorosa, viscuda en ambients eclesials, sovint durant l’adolescència, la qual cosa condiciona la resta de la vida i es transforma després, amb el temps, en un rebuig general que al final acaba en simple indiferència» (On és el teu Déu? La fe cristiana davant la increença religiosa, 2.4.).

A més, l’individualisme i el rebuig de valors universals han conduït a un relativisme que mesura les relacions amb els altres i amb el món únicament a partir de criteris d’utilitat. La mentalitat tecnològica dominant fa pensar que podem controlar-ho tot. Tot el que no provingui de nosaltres mateixos o estigui sotmès per la tècnica apareix com a sospitós o de poc valor. El filòsof Giambattista Vico (1668-1744) ho va resumir en una frase: «La veritat és el que ha fet l’home».

Això fa que se’ns resisteixi l’acte de fe, ja que implica justament el contrari: posar-se en mans de Déu, deixar que Ell ens expliqui el que és, en última instància, el bé i el mal, la veritat i la falsedat. Es tracta d’acceptar com a real una cosa que no domino, que no puc comprovar per mi mateix.

La fe és una decisió per la qual el creient afirma que, en la intimitat de l’existència hu-mana, hi ha un punt clau que no es fonamenta en el que es comprèn. L’apòstol Tomàs ho confiava tot a poder veure i tocar. La fe demana més: una aposta forta, un salt, una decisió autèntica per acceptar la Paraula de Déu i fiar-se’n.

Fe i conversió

I com s’arriba a això? Per mitjà del que en la Bíblia se’n diu conversió. En convertir-se, la persona es transforma –demana a Déu que l’ajudi a canviar–. «Sense aquest canvi en l’existència, sense oposar-se a la inèrcia natural, no hi ha fe. La fe és la conversió en la qual l’home s’adona que persegueix una il·lusió en lliurar-se a allò visible» (Benet XVI, Introducció al cristianisme).

Crec, creem

La fe no és únicament una opció in-dividual que es fa en la intimitat del creient, no és una relació exclusiva entre el “jo” del fidel i el “Tu” diví, en-tre un subjecte autònom i Déu. Per la seva mateixa naturalesa, s’obre al “nosaltres”, es dona sempre dins la co-munió de l’Església. Ens ho recorda la forma dialogada del Credo, usada en la litúrgia baptismal. [...] És possible respondre en primera persona, “crec”, només perquè hom forma part d’una gran comunió, perquè també hom diu “creiem”. [...] Per això, el qui creu no està mai sol, perquè la fe tendeix a difondre’s, a compartir la seva ale-gria amb altres. Qui rep la fe desco-breix que les dimensions del seu “jo” s’eixamplen, i entaula noves relacions que enriqueixen la vida (Lumen fidei, núm. 37).

11

3

Això explica que en el baptisme es faci la professió de fe. És el senyal de la conversió interior que prepara per a la trobada amb Jesucrist, que és camí, veritat i vida. El res del credo en la litúrgia baptismal i en la dominical recorda al creient que viu d’una manera nova.

Per entendre la profunda vàlua d’aquest pas, cal advertir que:

• La fe ens obre a un horitzó de vida que supera tot el que l’ésser humà podria descobrir i assolir per si mateix. El cristià fecunda la seva vida amb totes aquelles coses que es contenen en la Paraula de Déu escrita o transmesa i són proposades per l’Església per ser cregudes com a divinament revelades (cf. CEC, núm. 182).

• La fe permet que s’atorguin la gràcia i el perdó que mai aconseguiria l’ésser humà per si mateix. És Crist ressuscitat qui lliura als deixebles el poder de perdonar (Jn 20,21-23). Gràcies a ell, el creient entra així en una vida nova ja en aquesta vida i obre les portes a la Benaurança eterna.

• La fe és un acte eclesial. Certament, la fe és «la resposta lliure de l’home a la ini-ciativa de Déu que es revela. Però la fe no és un acte aïllat. Ningú pot creure sol, tal com ningú pot viure sol. Ningú s’ha donat la fe a si mateix, tal com ningú s’ha donat la vida a si mateix. El creient ha rebut la fe d’un altre, i l’ha de transmetre a un altre» (CEC, núm. 166).

Idees clau

• La fe permet descobrir que la trobada amb Jesús perfecciona i eleva tot el que hi ha de veritable, de bo i de bonic en l’ésser humà.

• La fe, que s’aconsegueix amb la conversió del cor, dona un sentit nou a l’existència de la persona, una manera alegre d’estar en el món.

• Déu, amb la gràcia de la fe, il·lumina la raó, li obre horitzons nous, incommensu-rables i il·limitats.

Activitats

11. El 8 de novembre del 1793, pocs minuts abans que la guillotina acabés la seva vida, Marie-Jeanne Roland de la Platière va pronunciar la cèlebre frase: «Oh, llibertat!, quants crims es cometen en nom teu!».

a ¿Quin sentit té aquesta frase? b La fe ajuda a corregir i dirigir cap al bé el nos-tre coneixement pràctic? c Això suposa una pèrdua de llibertat?

12. Una de les obres més conegudes de Goya són els seus Caprichos, publicats l’any 1799. El número 43 es titula: El somni de la raó produeix monstres. Busca’l a la pàgina web del Museu del Prado, contempla’l i reflexiona.

a Pensa en esdeveniments del nostre temps que mostren la veritat d’aquesta tesi. b En quin sentit la fe pot guiar i il·luminar la raó?

13. Reflexiona sobre el que has après en aquesta unitat.

a La fe suposa renunciar al domini de la pròpia consciència? Déu mateix no ens ha donat la intel·ligència per regir què és bo i què és dolent? b És possible viure la fe al marge de l’Església? c Per què la conversió implica un canvi en l’existència?

La fe és la resposta de l’home a Déu que es revela.

La fe i la raó

Testimoni o fet real que desperti l’interès dels

alumnes

Activitats per fixar, resumir o aplicar els continguts

Idees clau de l’apartat

Orientació a l’assoliment dels objectius d’aprenentatge


BATXILLERAT RELIGIÓ CATÒLICA EL LLIBRE DE L’ALUMNE. PAS A PAS BATXILLERAT RELIGIÓ CATÒLICA EL LLIBRE DE L’ALUMNE. PAS A PAS

2. Observa i dialogaRelació dels nous continguts amb els coneixements adquirits o amb experiències ja viscudes.

3. Desenvolupament de continguts Exposició teòrica per conèixer i aprofundir en els coneixements que els alumnes ja tenen sobre la religió catòlica i insistir en la seva dimensió humana i social.

4. Activitats finalsDiversitat de tipologia d’activitats per fixar, ampliar i avaluar: testimonis, comentaris de text, treball de recerca...

6

3

2. LA FE CRISTIANA

La trobada amb Jesús

Tal com veiem en el constant testimoni dels màrtirs, des del segle i fins als nostres dies, la fe té una força extraordinària.

La fe sobrenatural és una gràcia que Déu dona a qui l’hi demana amb humilitat, cons-cient de la seva petitesa davant la grandesa d’un Pare que és el seu creador. La veiem present en l’Evangeli, on és la fe humil de les persones la que mou Jesús a fer miracles. Un dels casos més recordats és el d’aquell centurió que demana a Jesús que curi el seu criat, però que es considera indigne que el Senyor entri a casa seva.

D’aquesta manera, la fe és una adhesió lliure de l’home a Déu que admet totes i ca-dascuna de les veritats que li han estat revelades. És, per tant, l’autoritat de Déu el que dona fermesa a la fe, la seguretat que Déu ni pot ser enganyat ni ens enganyarà.

Alhora, Déu ens presenta raons per creure. La fe no és cega. Es recolza en els miracles de Jesucrist, relatats pels testimonis evangèlics, en les profecies complertes, a la san-tedat de tants cristians al llarg de la història, en la profunditat i la riquesa de l’esforç teològic i evangelitzador de l’Església des dels inicis.

Aquest creure en Déu és, per al cristià, una creença en la divinitat de Jesucrist. És més, per ser una fe madura i plena, suposa una trobada amb la persona real de Jesús que ens fa partícips del seu Amor, que és l’Esperit Sant.

El 9 d’abril del 2017, Diumenge de Rams, l’ISIS va atemptar contra dues esglésies coptes a Egipte. En total van morir 40 persones i més d’un cen-tenar van ser ferides. Per damunt dels sentiments de dolor i repulsa, els cristians van manifestar que el diumenge següent no faltarien a la missa dominical. La seva fe els donava una força que superava qualsevol temor. En una entrevista televisiva, la vídua d’un dels morts, la Naseem Fahee-mera, va perdonar públicament els terroristes: «Que Déu us perdoni. Vau dur el meu marit a un lloc que no podia somiar: creieu-me, estic orgullosa d’ell i desitjaria haver estat al seu costat». El presentador no va poder sinó comentar: «Els cristians egipcis estan fets d’acer».Sembla clar que qualsevol grup social se sustenta sobre la confiança i la fe en els altres. Sense això, res no funciona. Però la fe cristiana exigeix molt més. Demana el compromís complet de la persona. És raonable, això? Té sentit supeditar la pròpia vida als mandats que apareixen en la Revelació?

La plenitud de la fe cristiana«La fe no sols mira Jesús, sinó que mira des del punt de vista de Jesús, amb els seus ulls […]. La importància de la relació personal amb Jesús mitjançant la fe queda re-flectida en els diversos usos que sant Joan fa del verb credere. Al costat de “creure que” és veritat el que Jesús ens diu, sant Joan usa també les construccions “creure” Jesús i “creure en” Jesús. “Creiem” Jesús quan acceptem la seva Paraula, el seu testi-moniatge, perquè ell és veraç (cf. Jn 6,30). “Creiem en” Jesús quan l’acollim personal-ment en la nostra vida i ens confiem a ell, unint-nos a ell mitjançant l’amor i seguint-lo al llarg del camí (cf. Jn 2,11; 6,47; 12,44)» (Lumen fidei, n.º 18).Pintura que representa el dubte de sant Tomàs.

Autor anònim (segle xviii).

La fe i la raó

7

3

Activitats

5. Feu grups de dues o tres persones, busqueu els textos següents de l’Evangeli: Mc 9,14-29; Mc 5,34; Mt 14,31; Jn 2,5; Jn 21,6; i indiqueu quina característica de la fe posa de manifest cadascun.

6. Relaciona la resposta de Maria a Lc 1,38 amb la del sacerdot Zacaries en els ver-sets anteriors de l’Evangeli de sant Lluc. En qui trobem una fe plena i en qui apareix una fe defectuosa?, quins caràcters tenen l’una i l’altra?

7. Analitza l’obra de Felipe Moratilla, actualment al Museu del Prado, Fe, esperança i caritat. Centra’t en la iconografia de la fe i respon:

a Per què té els ulls tapats? b Per què porta l’Eucaristia a les mans? c Per què està al centre de les tres virtuts?

Idees clau

• La fe cristiana implica una trobada amb una persona: Jesucrist.

• El creient «creu que» Jesús és veraç, «creu» Jesús acceptant-ne la Paraula i «creu en» Jesús acollint-lo en la seva vida i unint-se a Ell mitjançant l’amor.

• La fe cristiana és un do de Déu, implica un assentiment ferm i segur, és raonable i busca ser entesa.

Interior de la Sagrada Família de Barcelona.

Característiques de la fe cristiana

La fe és un do La fe és una virtut sobrenatural que mou l’ésser humà a acceptar la veritat. Com totes les gràcies, és una cosa que Déu proposa, però que no imposa.La persona, per orgull o por, pot resistir-se a escoltar la veu del Senyor. Això no vol dir que tota persona que no sigui creient sigui dolenta. Déu té uns camins que nosaltres desconeixem i que el porta a fer-se present davant de cada persona en el moment més indicat de la seva vida.

La fe és un assentiment ferm

La fe s’assembla més a la certesa que a l’opinió. Es podria dir que la fe veritable és una certesa derivada, una participació en la seguretat que tenen els benaurats, és a dir, els que ja veuen Déu. La fe fa que les persones estiguin disposades a morir, a arriscar-se i a perdonar.

La fe és un assentiment segur

La fe es funda en Déu, no en la nostra opinió o en els nostres coneixements. Per això no ha de canviar. Certament, el Magisteri i la teologia poden explicar millor les veritats de fe, però aquesta fe no canvia.

La fe és raonable

La fe no suposa l’acceptació de res absurd o contrari a la raó. El Fill de Déu és presentat en l’Evangeli de Sant Joan com el Lógos, la saviesa eterna que crea el món. D’aquesta manera, no hi ha una veritable oposició entre ciència i fe si totes dues són enteses en els seus justos límits.

La fe busca ser entesa

La saviesa divina és més plena que la capacitat racional. Per això la revelació divina es pot presentar en forma de misteris, en els quals el creient pot aprofundir. Quan algú estima algú altre o alguna cosa, sempre ho vol conèixer més. Al seu torn, com més es coneix una cosa que és bona, més creix l’amor cap a aquesta cosa.

La fe i la raó

12

3

AC

TIV

ITAT

S FI

NA

LS 1. Llegeix el testimoni, observa el vídeo i respon les preguntes que es plantegen.

Encara que solem reduir el tema de la fe i la raó al pensament, la unitat entre tots dos elements es mostra fonamentalment en la vida. L’Alberto Michelotti i el Carlo Grisolia eren dos joves com tants d’altres: el Carlo estimava especialment la música; l’Alberto, escalar muntanyes. El primer, introvertit; el segon, carismàtic i molt bri-llant en els estudis. Tots dos tenen en comú la seva amistat i la fe cristiana. Se saben elegits per Déu.

L’Alberto escriurà al Carlo. «Jesús m’està repetint que no ens podem aturar: estimar, estimar tothom, obrir de bat a bat el cor per deixar sortir l’amor autèntic, el que neix del dolor. Sé, conec les meves debilitats i les teves, potser avui mateix és la temptació de cedir, però ell em demana i et demana continuar endavant estimant. Carlo, aju-da’m sempre a viure la meva llibertat. Adeu, estic disposat a donar la vida per tu».

També l’Alberto escriurà a un altre amic: «Hi ha algú que entra cada vegada més en els meus dies, és Jesús». Tots dos, pertanyents al Moviment dels Focolars, semblen preparats per ser un germen de fe durant molts anys, però els plans de Déu són uns altres: el 18 d’agost del 1980, l’Alberto, en una de les escalades, es desequilibra i cau des d’una altura de sis-cents metres. Pocs dies després es descobreix que el Carlo té un tumor maligne molt avançat. Només quaranta dies separaran la mort dels dos amics.

El Carlo, com dirà als que l’envolten, adverteix la presència de l’Alberto, que el sosté. Poc abans de morir, dirà: «Soc al final. Vull dir-vos que estigueu disposats a donar la vida els uns pels altres. Ofereixo la meva vida per tots vosaltres, però sobretot per la humanitat que pateix, pels nois del meu barri, de la meva parròquia, pel món unit».

El 25 de setembre del 2008 es va iniciar el procés de beatificació dels dos amics.

a On resideix el que és extraordinari de la normalitat d’aquests joves?b S’adverteix aquí la unitat entre la fe i la raó?c Et sembla possible compartir d’aquesta manera les realitats de Déu i de la

vida d’estudi i diversió? Per què el lema d’aquests nois és Insieme possiamo, ‘junts podem’?

2. Analitza, a través d’aquest vídeo sobre el missatge del papa Benet per a la quaresma del 2012, la relació entre fe i caritat. En quin sentit s’afir-ma que l’exercici de l’amor envers els altres és expressió de la fe del creient?

3. Llegeix el testimoni dels cristians de l’Iraq que es presenta com a recurs i com difonen la seva ajuda a totes les persones, amb independència de raça o credo.

a Expressa la teva pròpia opinió sobre aquesta actitud.b De quina manera es manifesta la fe en aquesta manera d’obrar?

La fe i la raó

13

3

4. Fes un comentari del text següent.

«Els nous ateus adverteixen que l’absència de la religió pot produir un buit en l’ésser humà. Però, diu Dawkins, és un buit necessari, perquè és infantil pensar que uns déus imaginaris siguin capaços d’atorgar sentit a les nostres vides.

El punt de vista veritablement adult és sostenir que “la nostra vida és tan significa-tiva, plena i meravellosa com nosaltres triem fer-la”. L’ateu no inventa un més enllà, i això fa preciosa aquesta vida. “El punt de vista ateu és en proporció afirmatiu i revalorador de la vida”. Segons Hitchens, “no som immunes al reclam d’allò que és meravellós, del misteri i de tot el que corprèn: tenim la música, l’art i la literatura”; “No volem privar la humanitat de la seva capacitat per sorprendre’s ni dels seus consols”. Harris sosté que l’única manera d’eliminar la violència que procedeix de la religió és buscar enfocaments de l’experiència ètica i espiritual que no apel·lin a la fe. És per això que proposa una espiritualitat sense Déu i un misticisme racional inspirat en la saviesa oriental, com a camí per trobar la felicitat.

Comte-Sponville s’ha esforçat especialment per mostrar que és possible viure una espiritualitat sense Déu ni religió. Hi pot haver una vida de l’esperit. El que la me-tafísica pensa, l’esperit ho viu: el sentiment del tot, de la immensitat de l’univers, que hi ha alguna cosa i no, més aviat, res. “Quan Déu ha deixat de faltar, què és el que queda? La plenitud del que és, que no és un Déu ni un subjecte”. Fins i tot es pot arribar a una mística viscuda en la immanència, una experiència del misteri de l’ésser, un “sentiment oceànic” (S. Freud)».

F. Conesa, El nou ateisme

5. Llegeix aquest text del Papa Francesc i escriu exemples d’actituds gnòsti-ques i pelagianes que pot tenir un cristià actual:

«En aquest marc, vull cridar l’atenció sobre dues falsificacions de la santedat que podrien desviar-nos del camí: el gnosticisme i el pelagianisme. Són dues heret-gies que van sorgir en els primers segles cristians, però que continuen tenint una actualitat alarmant. Encara avui els cors de molts cristians, potser sense ado-nar-se’n, es deixen seduir per aquestes propostes enganyoses, en què s’expressa un immanentisme antropocèntric disfressat de veritat catòlica. Vegem aquestes dues formes de seguretat doctrinal o disciplinària que donen lloc “a un elitisme narcisista i autoritari, on en lloc d’evangelitzar el que es fa és analitzar i clas-sificar els altres, i en lloc de facilitar l’accés a la gràcia es gasten les energies en controlar. En tots dos casos, ni Jesucrist ni els altres interessen veritablement”» (Gaudete et exsultate, 35).

6. Analitza aquesta pàgina de l’Agència Fides, en la qual apareixen els missioners assassinats en els últims anys, i fes les activitats.

a Fes una taula any a any dels missioners, occidentals i autòctons, que han mort des del 2003 assassinats per la seva fe.

b Indica quins caràcters de la fe es posen de manifest en l’actuació d’aquestes persones.

c Quina diferència veus entre la fe d’aquestes persones i la nostra?

La fe i la raó

AC

TIVITATS FIN

ALS

OBSERVA I DIALOGAObserva el vídeo següent, que reprodueix una entrevista que li va fer l’agència de notícies CNN. En aquesta entrevista, Collins mostra que la seva admissió de la fe cristiana no va ser fruit de l’educació que havia re-but, sinó d’un llarg procés de maduració racional que el va portar, primer, a admetre la racionalitat de l’existència de Déu i, després, a trobar el sentit de la seva vida en la fe cristiana.

Francis Collins és el director d’un dels projectes científics més prestigiosos de la història: el del desxifra-ment del genoma humà, pel qual va ser guardonat amb el premi Príncep d’Astúries.

1. ¿Avui dia es creu que fe cristiana i raó estan completament separades? Enuncia fets concrets que exemplifiquen la teva resposta.

2. Què opines tu sobre el tema? La fe és irracional, es tracta d’un conven-ciment sentimental al marge de les teves idees sobre el món o formen una unitat?

3. Admesa l’existència de Déu, com haurien de ser les relacions entre la fe i la raó, de conflicte o d’unitat? Per què?

Textos per explicar o ampliar temes

Recursos digitals per ajudar l’alumnat en el procés

d’aprenentatge

Exercici d’exploració a través del descobriment personal

i grupal


BA RELIGIÓ CATÒLICA ÍNDEX DE CONTINGUTS

UNITATS CONTINGUTS CE CL CA

1r BATXILLERAT

La persona i la recerca de sentit

1Observa i dialoga CC 1. L’ésser humà com a persona

2. El fonament de la dignitat de la persona

3. La qüestió del sentit4. La novetat de la proposta

cristiana5. Les grans religions orientals6. Les religions monoteistes7. El New Age8. Hi ha salvació veritable fora

de l’Església catòlica?

Activitats finals

Postures actuals davant del fet religiós

2Observa i dialoga 1. El rebuig de Déu

2. La societat sense Déu 3. El sentit de la vida4. L’existència de Déu

Activitats finals CI CS

Doctrina Social i ecologia integral

3Observa i dialoga CS 1. L’ésser humà, la natura

i la societat2. La conversió ecològica3. La casa comuna4. El bé comú5. La Doctrina Social de l’Església6. Els principis de la Doctrina

Social de l’Església

Activitats finals CI

La fe, la raó i la cultura

4Observa i dialoga CS CI CC 1. Creure és raonable

2. La fe cristiana3. Els límits de la fe4. La cultura i les seves

dimensions5. La salvaguarda de la cultura

occidental

Activitats finals CI CD CS CC

La fe i la ciència

5Observa i dialoga CC CM 1. Els quatre sabers

2. Les relacions entre ciència i cristianisme

3. L’edat antiga4. L’edat mitjana5. L’edat moderna6. L’edat contemporània7. El vincle indissoluble entre

ciència i ètica

Activitats finals CI

CL Competència en comunicació lingüística / CA Aprendre a aprendre / CI Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor / CS Competència social i cívica / CC Consciència i expressions culturals / CD Competència digital / CM Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / CE Competència espiritual


BA RELIGIÓ CATÒLICA ÍNDEX DE CONTINGUTS

UNITATS CONTINGUTS CE CL CA

2n BATXILLERAT

La persona humana:perspectiva cristiana

6Observa i dialoga CC 1. La identitat personal:

naturalesa i llibertat2. L’alta dignitat del cos humà3. L’ésser humà, nascut per

donar-se4. La vocació personal5. L’acció evangelitzadora i els

drets humans6. La fe genera bellesa7. Científics i creients

Activitats finals CC CS

Sexualitat, matrimoni i família

7Observa i dialoga 1. La sexualitat humana

2. L’amor i el festeig3. La institució familiar4. El matrimoni cristià5. La fidelitat i la paternitat

responsable6. La família i la societat

Activitats finals CC CI CD CS

El món actual i la bioètica

8Observa i dialoga 1. La vida, un bé inapreciable

2. Defensem les dues vides3. La fecundació artificial4. El final de la vida i el sentit

del dolor

Activitats finals CS CI CM CC

El treball i la comunitat

9Observa i dialoga CS 1. Persona, vida i treball

2. Economia i vida moral3. Condicions per a un treball

digne4. L’empresa privada i l'empresa

pública5. El problema de la pau6. Condicions per al

desenvolupament dels pobles

Activitats finals CI CC CS

2 8

ECASALS

RELIGIÓ CATÒLICA

, el nostre entorn virtual d'aprenentatge

Continguts digitals

Programacions de la teva comunitat.

Proposta didàctica.

Banc d’activitats per unitat (ESO) o contingut (Batxillerat).

Recursos de l’alumne per unitat: inclouen totes les icones digitals i l’autoavaluació per unitat.

Rúbriques d’aprenentatge.

Instruments d’avaluació.

Digiteca. Cercador de recursos: vídeos, documents, pàgines web, imatges i recursos interactius vinculats al projecte. NOVETAT!

App eCasals AR: accedeix directament als recursos des del llibre de l’alumne. NOVETAT!

Eines de personalitzacióper al docent

Llibre digital per projectar a la pissarra: adapta’l com vulguis mitjançant notes i marques; a més, el pots conservar per als propers cursos. NOVETAT!

Carpeta per al docent. Penja-hi els teus propis recursos.

Crea les teves pròpies activitats amb l’editor.

Generador de tasques: Busca entre totes les activitats digitals del llibre, combina-les i genera una tasca. NOVETAT!

Crea les teves pròpies rúbriques d’aprenentatge. NOVETAT!

Gestió de treballsi seguiment de l’alumne

Crea els teus grups.

Comparteix amb els teus alumnes els recursos de la carpeta del docent.

Assigna les tasques als teus grups i/o als alumnes de manera individual.

Qualificacions. Visualitza i avalua els resultats dels teus alumnes.

Avalua directament per rúbriques. NOVETAT!

Fes servir el mur per comunicar-te amb la classe.

App eCasals Off-line: accedeix fora de línia al llibre digital. NOVETAT!

eCasals és l’espai personal del docent on hi ha tots els recursos, continguts i eines digitals del projecte Codi obert.

Web eCasals: entorn virtual d’aprenentatge

amb tots els recursos per a l’alumnat i per al professorat, disponibles tant on-line com off-line. Integració compatible amb les principals plataformes EVA, suporta el protocol Marsupial.

El llibre i els recursos digitals també estan disponibles per a la plataforma Blink, amb les funcions pròpies d’aquesta plataforma.

Com pots accedir als continguts?

App eCasals Off-line: accedeix al teu llibre digital des de l’ordinador

o des de qualsevol dispositiu mòbil sense haver d’estar necessàriament connectat a internet. Disponible per a Android, iOS, Windows i Chromebook.

App eCasals AR: els usuaris del llibre en paper poden accedir

de forma directa als recursos des d’un dispositiu mòbil a través de l’app de Realitat augmentada. Disponible per a sistemes Android i iOS.

RELIGIÓ CATÒLICA 2 9

ECASALS

Generador de tasques

Crea les teves pròpies rúbriques

Textos i vídeos amb testimonis de fe

i superació actuals

Documentals sobre els continguts de la unitat

Informe de l’alumne

Prova una demo!Et convidem a provar totes les funcions del portal. Accedeix a eCasals.cat/demo

T’acompanyem! –Servei personalitzat d’assessorament

i suport tècnic dels nostres materials i recursos.

–Formació personalitzada de l’entorn digital.

–Estem a la teva disposició: [email protected]

RELIGIÓ CATÒLICA 3 0

MATERIAL COMPLEMENTARI

SAGRADA BIBLIA ESCOLARESO i BATXILLERAT(només en castellà)

– Bíblia escolar per a joves que vulguin descobrir, conèixer i viure la paraula de Déu.

– Proposa una guia de lectura dels textos bíblics.

– Inclou notes per tal de facilitar la comprensió del text.

– Conté una relació de conceptes, de temes geogràfics i de personatges bíblics.

– Situa els fets narrats mitjançant un atles.– Presenta les manifestacions artístiques de

la literatura, la música, el cinema i les arts plàstiques que han expressat episodis o personatges del text bíblic.

– Contextualitza la Santa Missa i les pràctiques principals de la vida del cristià en relació amb la Bíblia.

– Presenta les oracions cristianes en relació amb la Bíblia.

– Relaciona el calendari litúrgic i els fets més rellevants amb les celebracions jueves.

Biblia Escolar Sagrada BibliaISBN 978-84-218-5067-1

LA PELÍCULA DE LA VIDA4t ESO i BATXILLERAT(només en castellà)

Un llibre sobre l’origen i alguns trets essencials de l’univers, la vida i l’home, per a lectors no especialistes. Adopta dos punts de vista complementaris que s’enriqueixen mútuament: el científic i el filosòfic.

La película de la vidaAutors: José Ramón Ayllón, Octavio RicoISBN 978-84-218-5128-9

RELIGIÓ CATÒLICA 31

MATERIAL COMPLEMENTARI

BIOGRAFÍA JOVENESO i BATXILLERAT(només en castellà)

Biografies novel·lades de personatges destacats per la seva aportació a la història i el progrés. Inclouen un complet quadern documental a tot color.

ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS:

ALTRES TÍTOLS DE LA COL·LECCIÓ

1. Pasión por la verdad (San Agustín) Miguel Ángel Cárceles

2. El joven que llegó a Papa (Juan Pablo II) Miguel Álvarez

4. La madre de los más pobres (Teresa de Calcuta) María Fernández de Córdova

5. La descubridora del radio (María Curie) Mercedes Gordon

6. Un genio de la pintura (Velázquez) Mercedes Gordon

7. Camino de Auschwitz (Edith Stein) M.ª Mercedes Álvarez Pérez

8. La formación de un imperio (Carlos V)Godofredo Garabito

9. Los pastorcillos de Fátima (Lucía, Francisco y Jacinta) Miguel Álvarez

10. Un arquitecto genial (Antoni Gaudí) Josep Maria Tarragona

11. Un corazón libre (Martin Luther King) José Luis Roig i Carlota Coronado

12. Una vida para la música (Johann Sebastian Bach) Conchita García Moyano

13. El hijo del trueno (San Juan de Betsaida) Miguel Ángel Cárceles

15. El mago de las palabras (J. R. R. Tolkien) Eduardo Segura

16. La aventura de ser santo (San Josemaría Escrivá de Balaguer) Miguel Ángel Cárceles

17. Canciller de Inglaterra (Sir Tomás Moro) Francisco Troya

18. La luz en los dedos (Luis Braille)Miguel Álvarez

20. Por tierras y mares «de esperar en Dios» (San Francisco Javier) Máximo Pérez Rodríguez

21. Una historia de lucha y amor (Teresa de Jesús) Amparo Boquera

22. El insigne hidalgo (Miguel de Cervantes) Francisco Troya

23. Encuentros con el amor (Bernadette Soubirous) M.ª Mercedes Álvarez Pérez

25. El santo de los niños (José de Calasanz) Miguel Álvarez

26. Veni, vidi, vici (Julio César) Lluís Prats

27. ¡Viva la libertad! (Sophie Scholl) Silvia Martínez-Markus

28. Evolución y vida (Charles Darwin) Carlos Alberto Marmelada

29. Libre para soñar (Ana Frank) Miguel Ángel Álvarez Pére

30. El mensajero del perdón (El cura de Ars) Ángel Luis García Moreno ISBN: 978-84-218-5079-4

32. El padre de Europa (Carlomagno) Lluís Prats ISBN 978-84-218-5447-1

31. Un campesino en el Vaticano (Juan XXIII) Fernando Sánchez-Costa ISBN: 978-84-218-5358-0

33. Ahora toca ser valiente (Montse Grases) Edith Zeltner ISBN: 978-84-218-6568-2

ESO LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA 3 2

ESO LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA El nou projecteeducatiu d’Editorial Casals

ecasals.cat

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres.

Accedeix a ecasals.cat/demo i prova una demo.

Segueix-nos a: @EditorialCasals

Atenció al clientTel. 902 107 007 – 916 421 370Tel. 954 359 562 – 932 449 [email protected]

Der

bar

mhe

rzig

e Sa

mar

iter (

1833

), Fr

iedr

ich

Oliv

ier (

1791

-185

9). A

rxiu

d’A

rt i

His

tòria

Sam

mlu

ng (B

erlín

).

SRC2001

eso religió catòlica lengua castellana y literatura · per aprendre a conviure en la diversitat,...

Documents