escola-alumne-famÍlia: una relaciÓ en crisi

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 1

ESCOLA-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ?


INDEX.- ? ? a) APUNTS/REFLEXIONS ENVERS LA RELACIÓ FAMÍLIA ESCOLA

pàg 3 A) DELS ADOLESCENTS. pàg 5 B) DE LA FAMÍLIA. pàg 9 C) DE L'ESCOLA. pàg 15 D) QUE HEM DE FER pàg 19 F) PROPOSTA DE CONTINGUT DE PAT AMB ELS PARES pàg 22

? ? b) MODELS DE FAMÍLIA

pàg 25 ? ? c) CARACTERÍSTIQUES DELS ADOLESCENTS ACTUALS

pàg 28 A) CARACTERÍSTIQUES DE LA FAMÍLIA pàg 29 C) ELS ADOLESCENTS I LES FAMÍLIES pàg 31 B) ELS ADOLESCENTS I ELS CENTRES pàg 38 D) ELS ADOLESCENTS I EL LLEURE pàg 41 E) LES TIPOLOGIES DE JOVES pàg 48 F) QUADRE D’EVOLUCIÓ DETERMINADES CARACT. DE SITUACIÓ DEL JOVES A CATALUNYA pàg 49

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 3 a) APUNTS/REFLEXIONS ENVERS LA RELACIÓ FAMÍLIA ESCOLA.- Parlar del que passa a l’escola és sinònim de "problema" de "conflicte" ? Però, per a qui dels seus protagonistes és un problema ? És problema per als docents. Sentir les opinions que es donen a les sales de professors no és un activitat massa agradable, ni motivadora. Aquestes opinions indiquen que els professors tenen problemes. És un problema per als pares. Sentir determinats comentaris que es senten en àmbits tan poc ortodoxes com al forn, o a la cua de l'entitat bancària, o en les reunions d'amics, ...realment són molt preocupants. Els pares tenen problemes. Veure només (ni cal sentir-los ) les actituds del gran nombre d'alumnes en el espai escolar i en la seva relació amb el professorat,... és veure que ells estan vivint també problemes. Quin problema ? Si preguntes als tres protagonistes constates que no parlen del mateix, que tenen una percepció diferent. L’explicació està en el fet que són problemes diferents. L'única coincidència és que es donen en el mateix l'espai físic. L’escola és el marc on cristal·litzen i es manifesten la majoria de vegades aquests problemes de relació. Però, insistim, no és un problema, són problemes diferents. Aquesta coincidència fa que l'escola sigui sinònim "de problema", ... "de conflicte". "Problema" i "conflicte" que tenen conseqüències negatives per a tots tres protagonistes i es projecta més enllà del marc escolar,...trasbalsant la societat. Societat que emet sentència culpabilitzant a tots tres i que no reconeix que és en ella, amb els seus models socials, on està realment l'origen de les problemàtiques actuals que afecten als tres protagonistes. Però quins problemes té cadascú d'ells ?

? ? L'adolescència actual, no respon als paràmetres de conflictivitat que fins fa pocs anys eren els tradicionals. És una generació marcada per determinats nous trets de conflictivitat: manca d'esforç, manca de motivació, manca de respecte, anòmia,1 amb cert grau de irresponsabilitat, presentista,2 egoistes, impertinent, descarada... subjecte i objecte de consum... És una adolescència que alguns sectors socials comença, poc menys que a “criminalitzar”, per aspectes


troben angoixats, viuen amb por el present dels seus fills, tenen escassos o nuls recursos, estratègies,... per abordar les exigències d’aquests, de l'escola, de la societat . Indefensos davant de la influència dels mitjans de comunicació i de les pressions del consum... de la modernitat.

? ? L'escola desprestigiada socialment, en especial, davant de la família i dels propis alumnes. En una crisi profunda d'identitat en relació a les seves funcions. Davant d'uns reptes per als quals no està preparada, o bé no assumeix aquests com a responsabilitat seva. Aïllada socialment. Una escola que no respon a les expectatives dels seus usuaris, que veu com augmenten les problemàtiques escolars dels seus alumnes i que ha vist trencat el vincle tradicional de cooperació que la unia amb la família

Qui és el responsable d'aquesta crisi del sistema de relació alumne-familia-escola ? No hem de buscar un responsable únic. Tots són responsables i víctimes del problema i de la solució. Seria un error intentar cercar una relació lineal causa-efecte en aquesta crisi. És una crisi d'un subsistema que es troba dins d'un sistema global social-cultural-econòmic –el neoliberal- que ha posat en crisi profunda aquesta relació alumne-família-escola al imposar uns nous valors -alguns oposats als tradicionals- que són els característics d’aquest model ideològic. En què s’està d’acord ? En les actuals circumstàncies socio-econòmiques que es donen hi ha acord a l'hora de considerar que:

? ? la família i l'escola han estat institucions tradicionals fonamentals del procés de socialització dels joves. Però, en major o menor mesura, estant perdent pes. Entenent-se aquest procés socialitzador com el de transmissió de valors, de comportaments, de normes, d'actituds, d'hàbits,... que té com objectiu crear ciutadans responsables, autònoms,... i que es relacionin de forma positiva amb la resta de membres de la comunitat.

? ? que hi ha altres nous nuclis no estructurats de socialització dins de l'àmbit de la "informalitat" que estant adquirint més pes (amics, mitjans de comunicació, ...); que comencen a actuar de forma potent amb estratègies basades en la suggestió i en la fascinació, poc

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 5 A) DELS ADOLESCENTS.-

Nuestros jovenes de ahora aman el lujo, tienen pésimos modales y desdeñan la autoridad; muestran poco respeto por sus superiores y

prefieren la conversación insulsa al ejercicio; los muchachos son ahora los tiranos y los siervos sus hogares; ya no se levantan

cuando alguien entra en casa; no respetan a los padres, conversan entre si cuando estan en compañia de los mayores, devoran la

comida y tiranizan a sus maestros. Sócrates siglo IV antres de Cristo

Què és el que caracteritza als adolescents ? L’adolescència sempre ha estat una edat que s’ha caracteritzat pel conflicte: de l’individu amb si mateix, amb el seus progenitors, amb la societat que l’envolta. Ha estat l’edat de la rebeldia. L’adolescent s’enfronta a un procés de presa de consciència de si mateix (qui soc ? ... que vull ser ?) i de reposicionament amb el seu entorn (on estic ?... perquè estic,?... que faig aquí ?...) L’adolescència és un període de trànsit de la infància a l’edat adulta. És una època difícil per a ell i per al seu entorn. Però és un recorregut que ha de fer per poder ser autònom i independent i assumir les responsabilitats personals i socials, es a dir, convertir-se en adult. En aquesta etapa: els models, els missatges, els valors dels àmbits on es troba immers són fonamentals com a referents per construir la seva personalitat. L’absència d’aquests models, referents, missatges,... així com l’excessiva pressió d’aquests, distorsionen el procés de maduració personal. Ha d’haver un equilibri molt precís entre el rigor i la flexibilitat. Aquest equilibri s’està trencant. Quines són les circumstàncies de l’adolescent actual ? L'adolescent actual ha avançat la seva edat d'incorporació en l'adolescència i ha prolongat en el temps la seva dependència de la família fins a prop dels trenta anys. Un alt percentatge d'ells se senten feliços amb la família i la consideren que és un espai segur que satisfà les seves necessitats. La família actual - com a conseqüència de les circumstàncies que defineixen la nostra societat- actua sobreprotegint als seus fills dels "perills externs" que representa aquesta societat. Quins efectes té la sobreprotecció ? ? ? Aquesta sobreprotecció, limita, retarda o anul·la en els adolescents el

desenvolupament dels valors instrumentals 3- esforç,


norma,... està creant una generació que està imposant la seva voluntat als agents socialitzadors i, el que és pitjor, que vol mantenir-se en aquest estadi negant-se a madurar, a assumir les seves responsabilitats, a complir els seus compromisos com a adult (síndrome Peter Pan).

Quins errors comenten les famílies sobreprotectores ? La família sobreprotectora és aquella en la que l'adult substitueix contínuament als joves, fan les coses en el seu lloc, intenta "ajudar-lo", eliminar les dificultats, els obstacles,.. per por a “traumatitzar-los”. Si els pares s'enfaden, si els pares no ajuden en els estudis, si no els treuen els problemes, si no els eviten situacions de risc o de conflicte... es consideren que són uns irresponsables i, a més a més, d’aquest sentiment, es consideren responsables dels fracassos dels seus fills. És un entorn que no dona a l’adolescent les pautes bàsiques de relació, d’autonomia controlada i progressiva, d'imatge de seguretat real,... i amb l’objectiu d’evitar els “traumes”. El que estan creant són individus “realment traumatitzats, incapacitats i incompetents socialment”. Uns pares sobreprotectors (com a màxima expressió de la permissivitat) es deixen sotmetre pel seu fill, ja que no són capaços d'imposar-se. Amb aquesta actitud estan transmetent als seus fills que, com pares, no són capaços d'ajudar-lo, de donar-li suport, d'oferir-li protecció ja que mai demostren fermesa, ni determinació, ni seguretat, ni coherència... que és el que volen veure en ells els seus fills. Els estudiosos del tema han observat que en les famílies que actuen amb pautes més tradicionals de forma convenient amb els seus fills (formació-correcció-acció punitiva)- tenen fills més segurs emocionalment, més autònoms i que valoren molt més als seus pares. Insistim en el fet que: la personalitat dels adolescents és construeix en funció de models; els models bàsics tradicionalment s’han donat en el si de la família. Actualment, el model de pares sobreprotectors és interpretat pels adolescents com a manca d’autoritat, de feblesa, d'indiferència o d'impotència i provoca una actitud de desconfiança vers als seus progenitors.. L'adolescent reclama inconscientment normes, coherència en les actuacions, autoritat,... paradoxalment s'enfronta a elles, es rebel·la. Aquesta demanda i aquesta rebel·lió és la que va configurant la seva personalitat. Quan aquestes normes, autoritat,...4 no existeixen en la família les busquen en d'altres àmbits molt més incontrolables i alguns de cert risc (amics,


A més, quan l’escola assumeix que li correspon desenvolupar aquests valors (no únicament complementar l’acció de la família) es troba que s'enfronta a "la sobreprotecció" de la família que:

? ? justifica les actuacions del seu fill, ? ? s'enfronta a l'escola considerant-la incompetent per no evitar als fills i

a ells els problemes ? ? renuncia a fer qualsevol actuació per no saber con fer-ho

Com a conseqüència de tot l'anterior en els nois/es, i en especial els adolescents, cristal·litzen totes les incoherències, els buits, les renúncies, les contradiccions, les impotències... dels agents socialitzadors primaris. Tot això es transforma en un conflicte permanent dels adolescents amb el seu entorn vital i emocional. Aquests no tenen referents, o si els tenen no hi ha ningú que els faci aplicar amb persistència, coherència, rigor,... Curiosament els conflictes que presenta la immensa majoria dels adolescents amb els agents socialitzadors no són els grans conflictes (drogues, sexe, violència, delinqüència,...) són conflictes quotidians relacionats amb valors instrumentals, amb la relació amb els amics, els treballs domèstics, les sortides de cap de setmana, els estudis, els diners,... I ells com actuen ? Ells són conscients i coneixedors de les seves responsabilitats, però no les exerceixen i no modifiquen les seves actituds negatives envers a elles. En la majoria dels casos les institució tradicionals (família-escola) no estan assumint la responsabilitat de forma coordinada de desenvolupar els valors instrumentals (autoresponsabilitat, compromís, esforç, sacrifici, constància, responsabilitat, esperit de superació,..) bàsics per desenvolupar una personalitat madura i responsable Tenim una adolescència amb les característiques històriques que se li assignaven (la descripció que en fa Sòcrates en la capçalera del text és assumible en l'actualitat) però amb unes noves circumstàncies no controblables pels agents socializadors (consum, noves tecnologies, medis de comunicació,...) Viuen en el present i pel present, els projectes de futur tenen poca cabuda en el seu horitzó personal. Són presentistes Hi ha tipologies d’adolescents ? Estudis sociològics estant fixant diverses tipologies d'adolescents (INJUVE,


En realitat com són ? És una adolescència, que tot i semblar feliç, ( amb els amics, amb la TV, amb la música, amb les noves tecnologies, amb les sortides de cap de setmana,...) se sent sola, té importants problemes de comunicació (de quantitat i de qualitat) amb el seu entorn, en especial amb la família i amb l'escola. La tipologia de comunicació que tenen és episòdica i superficial. Els pares i l'escola no cobreixen aquest dèficit comunicacional. Continuen donant importància només als contingut del missatge, “el què”. Renuncien al valor “del com” transmeten aquest missatge i “quan” ho transmeten. No utilitzen, o no saben utilitzar, mètodes comunicacionals més suggerents i suggestius com ho fan els seus rivals: els agents socialitzadors informals. Això no significa que ara el missatge sigui només “el com i el quan”. Sinó afegir-li “al què “els valors d’efectivitat i d’afectivitat comunicacional “del com i del quan”.


B) DE LA FAMÍLIA.- Una de les funcions de la família ha estat possibilitar el trànsit dels fills de la infància a l'edat adulta, intentant que assoleixin el màxim grau d’: autonomia, responsabilitat, maduresa,... capacitat de crear el seu propi itinerari en funció de la seva experiència vital en un continu d'èxits i fracassos i... assumint les conseqüències dels seus propis actes. Tal i com s’ha dit anteriorment, aquest procés de desenvolupament dels joves té com eix “el conflicte”: amb si mateix, amb la seva família, amb el seu entorn,... El conflicte és vital per al desenvolupament de la persona. No es pot evitar. Dels recursos, de les habilitats, de les estratègies,... que tingui la família per abordar aquesta situació de "conflicte positiu" amb el seus fills dependrà el clima de relació pares-fills, present i futur. Per als fills, el clima familiar on es desenvoluparà aquest procés és fonamental per definir la seva personalitat. Ha canviat la família ? Aquesta situació de relació, esmentada anteriorment, està patint un canvi molt significatiu degut, d'entre d'altres factors, al retard que estant tenint els joves a la hora d'assolir una autonomia plena de la família, Les repercussions que comporta l'allargament de la permanència dels joves en la família són molt variades (socials, econòmiques, laborals, culturals etc....) però el que queda clar és: que aquest procés prolonga l’estadi d'adolescència; impedeix l'assoliment de la maduresa, la responsabilitat i l'autonomia precisa per convertir-se en adults; que aquesta prolongació es dona en l'àmbit físic de la llar familiar i que provoca unes noves dinàmiques internes en aquesta amb una redefinició de rols. Quines coses han canviat ? Com es pot veure, el paper de la família ha estat modificat, però hi ha d'altres canvis que l’afecten. La família està canviant respecte a :

? ? la dimensió. La quasi desaparició de la família extensa i la substitució de la família nuclear.

? ? la grandària. L'augment del percentatge de les famílies de fill o filla únic.


? ? la transformació de la família extensa a nuclear no està afectant els sistemes de control, de modelatge,... dels adolescents que corresponien a la família ?

? ? s'està produint una nova redistribució de les funcions tradicionals de la dona dins del si de la família ?

? ? el pare compensa el buit deixat en les seves funcions per la dona ? ? ? o s'està produint un buit en l'exercici d'aquestes funcions ? ? ? sap la família actual com abordar aquesta nova situació en relació a

l'educació dels fills dins de la nova societat?

És interessant comparar les diferents visions de la família que estan entrant en contradicció: “la família que han viscut els que ara estan exercint de pares” i aquella “que estan vivint els seus fills”. Les percepcions de la família que van viure els pares ? ? En termes generals, la família tradicional estava caracteritzada per mantenir una relació jeraquitzada i vertical amb els seus fills. Sense que signifiqués manca d'estima, d'atenció o de cura. ? ? Els pares servien de guia i els fills veien en els pares persones fermes que fixaven regles: allò permès o no permès, convenient o inconvenient, normes clares de conducta,... i allò que és més important: desenvolupaven “els valors instrumentals” i, a més, eren conseqüents a l'hora d'aplicar-los. ? ? Demanaven esforç.Aplicaven el “NO” a les demandes inconvenients dels seus fills. Sancionaven la transgressió. ? ? Els pares posaven als seus fills, poc a poc, en contacte amb la realitat, no bloquejaven l'accés a aquesta realitat. ? ? Aquesta actuació dels pares era coherent i extensiva als altres membres de la família extensa (avis, tiets,...) i fins i tot amb d'altres àmbits de la comunitat propera (veïns, adults, etc..). Les percepcions de la família que viuen el fills Degut al us erroni de la pedagogia de la permissivitat i del diàleg – del prohibit prohibir- un nombre significatiu dels pares actuals es troben:: ? ? en situació d'horitzontalitat envers als seus fills. Situació en la que s’equiparen en

un mal entès igualitarisme dos protagonistes amb rols diferents: un que ha d'ajudar a madurar a l'altre i un altre que ha de deixar-se guiar. S'igualen dues persones en dos estadis diferents de maduració. El suposat diàleg que hauria de conduir al convenciment dels fills es tradueix en la imposició de criteris per part


Cal tenir en compte altres circumstàncies ? Una altra circumstància que també està sent modificada i que agreuja més la situació actual amb els fills, és el problema derivat de la comunicació entre els pares i els fills. El bloqueig natural de la comunicació que representa l'adolescència, actualment es veu potenciat per les noves circumstàncies socials, culturals, ... La desaparició de la comunicació fluïda en aquesta etapa, “el silenci de l'adolescents, 5” ...crea en els pares actuals un conjunt de pors, d'angoixes, de dubtes , de pensaments pessimistes ... El fracàs en els intens de restablir la comunicació als nivells de la infància provoca en els pares el desànim, la impotència, ... que conclou quan aquests, en lloc de mantenir de forma estoica la comunicació "física" (el parlar de vaguetats, si més no, ...però parlar, tot i que, en alguns moments pugui semblar artificial), llencen la tovallola i renuncien a mantenir els canals de diàleg oberts. L'absència d'aquests marcs continus de comunicació impedeixen la imprescindible tasca constant, reiterativa, de reflexió, explicativa, de degoteig,... que és la transmissió de valors en especial dels “valors instrumentals.” Tot això es tradueix en la manca de referents per als fills, en la manca de les propostes de reflexió bàsiques per a la seva maduració que provenien de la família. I els pares mentre, què ? Mentre tot això està passant, les famílies pateixen. Tenen uns fills que amb els quals es relacionen amb conflicte - com sempre ha passat - però ara, degut als canvis profunds en l'estructura sociològica de la família, els hi manquen als pares: recursos, coneixements, orientacions, temps,...i paciència. Es mouen, moltes vegades, sense trobar l'equilibri: entre l’autoritat i la permissibilitat; entre l'autonomia i la sobreprotecció; entre la culpa i la desresponsabilització. Apareixen uns pares massa involucrats, o més preocupats dels problemes que els seus fills; o fan propis els problemes dels seus fills, o pares que en la seva actuació són discordants (pare-mare); que amb la seva voluntat d'ajuda són un destorb, o aquells que substitueixen als seus fills a l'hora de parlar o ..."pares que han dimitit" de la seva funció de pares.(veure annex 1). Ningú els ha dit com abordar l’educació dels seus fills en l'actual conjuntura.


? ? en primer lloc, als centres educatius que són considerats com a incompetents, ineficients, ineficaços ,...

? ? en segon lloc, als amics i als mitjans de comunicació ? ? en tercer lloc, als propis adolescents, com a col.lectiu, als quals quasi

es criminalitza, Quin paper juga l’escola per als pares ? L'escola com a agent socialitzador secundari s'està convertint, per a l'imaginari d'aquests pares, en el substitutiu i el dipositari de les seves funcions. Una escola que no està preparada, ni tampoc té clar que ha d'assumir aquestes noves funcions, i que no té els recursos i ni la preparació precises per abordar-los. Davant de la nova situació (que el professorat percep com d’aïllament, de desempar,.. ) aquesta escola el que fa es retornar a les famílies - com si fos un frontó- els conflictes que genera la situació familiar i social i que es manifesten en l'escola - amb més complicacions i amb l'afegit de la culpabilització, de ressaltar un problema que coneixen i sense donar pautes, orientacions, etc.... En definitiva, sense ajuda i deixant-los sols davant del problema. Per als pares l'escola no respon a les seves expectatives. Els defrauda Això i tot l'anterior, té repercussions personals importants: per als pares i mares, que afegides a les pressions socio-econòmiques de l'actual societat, fan que exercir de pares o mares s'estigui convertint en una tasca molt difícil i amb una càrrega important d'angoixa, de frustració, de fracàs,... i que cada dia més es tradueixi en un augment dels pares "dimisionaris" Davant d'aquest desconcert, i de la incapacitat per abordar els conflictes naturals del desenvolupament dels seus fills (el treball constant i continu amb els valors instrumentals), cada vegada més els pares

? ? consideren patològic el comportament del seu fill ? ? com consideren que el que fa el seu fill no és normal busquen el suport

de l’especialista per tractar aquesta patologia. Acudeixen a les consultes mèdiques psicològiques (moltes vegades seguint les orientacions del professorat) per tal de resoldre de forma màgica un problema que no és tal problema, ja que és propi del desenvolupament natural, o bé no està en el seu fill, sinó en les actuacions d'ells mateixos.


d'aquest nou repte. Poc a poc, l’autoritat del grup es va imposant a la de la família, amb la consegüent sensació de derrota o de conformisme dels pares Molts pares han perdut la memòria del paper que van jugar els amics en la seva adolescència i del paper que van jugar els seus propis pares. Tenen la percepció errònia que el modelatge, puntual i concret, dels amics està substituint el modelatge que ells han d'exercir al llarg de molts anys. Els pares no recorden que les influències dels amics duren el que duren els amics i ,... que a més són necessàries. Que són superficials, conjunturals i que no duren més d'un parell d'anys. Mentre que, de mantenir-se la influència dels pares de forma constant i ferma, aquesta és profunda, estructural i de llarg recorregut. Han de saber que les influències dels amics tenen resultats immediats, són els estils i les modes. Els resultats de les influències positives dels pares triguen molt en aparèixer i es tradueixen en la maduresa, la responsabilitat, la personalitat,... en transformar-lo en adult. I el pares com actuen ? Davant d'aquest panorama tenen diverses formes d'actuació: ? ? Els pares que exigeixen de forma ferma un conjunt bàsic de normes,

d'hàbits, de regles,... en relació als comportaments a casa, als estudis, al lleure,... Els adolescents reclamen i necessiten normes, coherència, autoritat si bé, contradictoris com són, s'oposen a elles. Són pares que tenen assumit que la transgressió de les normes ha de comportar "sanció", no modificació de la norma per evitar el conflicte. Són pares que tenen clar que si les normes falten perden reconeixement, autoritat, fermesa.

? ? Els pares que es dobleguen a les exigències, de forma paulatina, perquè la

pressió és molta. Tenen la sensació de fracàs i renúncia. No són conscients d’allò important i decisiva que és la seva influència. Volen obtenir resultats immeditats: "presentistes" i si no es donen renuncien a la tasca formadora de la personalitat dels seus fills. Els fills veurn als pares "com a febles".

? ? Els pares canvien de comportament i actuen com a amics. Confonen la

comunicació, la participació i el diàleg (coses difícils i conflictives a dur a terme amb els adolescents) amb el companyerisme mal entès, amb les

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 14 És possible alguna conclusió ? Queda clar que estem en un moment de crisi del model socio-econòmic tradicional i que el model neoliberal imperant (que comporta competitivitat, globalització -en la seva manifestació més negativa-, predomini dels valors mercantilistes, ... en definitiva, la crisi de l'estat de benestar,...) està afectant, per activa i per passiva, el concepte de socialització i el paper i les funcions dels seus agents tradicionals en aquesta tasca: família i escola. Però, tot i el moment i les seves dificultats, la família continua, i ha de continuar sent el nucli vertebrador de la socialització. S'ha de reinstaurar el paper central de la família en l'atenció, la cura i el procés de fixació de normes, models, valors, hàbits als adolescents. Una família que manté una estructura i relació coherent entre els seus membres, tot i assumir que aquest manteniment implica en molts moments conflicte, és l’element fonamental d'un bon desenvolupament dels seus fills. La família no pot dimitir de les seves funcions, però la gran pregunta està en “ qui ha de ensenyar als pares actuals a ser pares " ?


C) DE L'ESCOLA.- Què està percebent l’escola ? Avui en dia a les escoles hi ha una sensació gens ni mica positiva pel que fa a la realitat que l’envolta. El professorat es troba en molts casos amb:

? ? Uns alumnes rebotats contra l’escola. Insatisfets de l’allò que els hi ofereix el centre educatiu.

? ? Un nombre significatiu de pares incapaços d’admetre les demandes del centre en relació als seus fills. Pares que “són absentistes dels seus deures en relació amb l’escola”, o són “opositors” a les accions, recomanacions del centre , o be són “incompetents” (en el sentit de manca de competències) per educar als seus fills.

? ? Una societat que senyala a l’escola com a responsable de la “situació lamentable dels joves”. L’escola és conscient del desnivell existent entre les demandes de la societat i allò que pot oferir, està capacitada o obligada a oferir.

? ? Uns mitjans de comunicació que magnifiquen tot allò negatiu que passa al voltant dels joves i de l'escola.

? ? Un nombre significatiu de companys que són impermeables als canvis sociològics que s’estan donant al voltant del fet educatiu i actuen com elements distorsionadors i amplificadors de fenòmens poc positius que es donen en la comunitat educativa.

L’escenari de l'actuació docent no és el més adequat, però és en el que ens ha tocat treballar. Somniar que les circumstàncies es modificaran i s'adaptaran tots sols a nosaltres, és una ingenuïtat. Per què passa això ? Tot això és fruit d’una situació més general que es dona als sistemes educatius.

? ? socialment a Europa hi ha hagut una translació d'obligacions pròpies de la família a l'àmbit escolar i per això hi ha una percepció dolenta dels sistemes per no donar compliment a les expectatives i necessitats del conjunt de la societat i en especial de les famílies. (Aquesta percepció és comú a tots els països).

? ? cada dia que passa augmenten als centres d'ensenyament les problemàtiques en relació a l'alumnat: desmotivació, l'absència de la cultura de l'esforç, la desimplicació, la violència latent, la violència


alguna cosa,... hi ha un programa de continguts per incorporar-lo immediatament al currículum.

Què hem de fer ? Cada dia que passa les escoles necessiten incidir més profundament sobre el marc actual de les famílies (en nombre, cada vegada més ampli, i amb problemàtiques més diverses i de tots els nivells socials) amb orientacions, recomanacions, ... i, per que no dir-lo, “ exigències “ envers a l’actuació conjunta de cara als fills/alumnes per assolir l’objectius formatius. En determinats casos, fins i tot, per vetllar perquè es compleixen els drets bàsics de nois i noies (alimentació, neteja, atenció de les necessitats més bàsiques,...i d’altres més greus) Aquesta necessitat d'incidir es queda en això, “en necessitat” ja que des de l’escola no existeixen instruments per poder incidir sobre aquelles famílies “absentistes” o sobre aquelles que són “opositores”, o sobre aquelles “incompetents”. Molts dels esforços que es fan a les escoles amb els alumnes són ineficaços o inútils per no poder establir una comunicació estable, fluida i de col.laboració amb la família pel que fa a les seves relacions amb l'escola. Com veu l’adolescent l’escola ? Com ja s'ha dit anteriorment la conflictivitat dels adolescents és molt amplia però molt superficial. Hi ha una enorme quantitat de problemes, però de petita envergadura. Les conductes que es deriven no estan relacionades amb els grans problemes que tots ens imaginem (droga, delinqüència, violència,...) sinó a petits problemes (manca d’esforç, crisis d’autoritat, manca de respecte, conformisme, desmotivació, manca de responsabilitat,...) que estan relacionats amb les mancances derivades d’allò que anem anomenant, de forma reiterada, valors instrumentals. Els darrers estudis sociològics donen un perfil d’opinions de l’alumnat de com veuen les escoles en les quals en un altíssim percentatge d’ells es troben satisfets de l’escola (com a marc de relacions socials amb els companys), però que en percentatges preocupants es troben insatisfets amb la formació, amb el


formatiu,... acceptant de mala gana, que la seva influència es limita a l’espai físic del centre, no més enllà.

? ? Ells no se senten atrets pels continguts escolars, els consideren poc útils, poc suggestius o poc suggerents. Els seus interessos tenen altres objectes. D'aquí que recorrin a la formació "informal".

? ? Dir que els nostres alumnes no tenen coneixements no és correcte, tenen més del que suposem, però adquirits de forma desestructurada mitjançant "els recursos informals" (mitjans de comunicació, xarxa, amics, lectures) i que tenen el gran problema que no són controlats pel que fa a la seva qualitat i l’objectivitat.

Tenim doncs, un nombre significatiu d'alumnes que no es creuen el nostre producte, ni en la seva utilitat i no tenen confiança en el venedor. No fer front a aquesta realitat per modificar-la, és utilitzar la tàctica del estruç És dolent el sistema educatiu ? Uns dels elements que destaquen en qualsevol informació sobre l’escola és el suposat “alt índex de fracàs del nostre sistema educatiu"7. Tot i que s’hauria de reflexionar sobre la validesa de l’opinió “alt índex de fracàs”, (cosa que nos és el motiu d’aquesta reflexió) : ? ? queda clar que aquesta generació de joves té al seu abast una situació del

sistema educatiu de privilegi, com “mai s’ha donat” Els recursos per a la seva formació personal, la prolongació de l’escolaritat, la concepció de la diversitat com valor, les noves tecnologies,... són uns avenços de gran envergadura.

? ? També queda clar que l’aprofitament d’aquests recursos no està sent, per la majoria d’ells, ni aprofitada, ni valorada,... i en alguns casos, que cada dia són més, menys tinguda o /i rebutjada.

Aquest desaprofitament es manifesta en la progressiva manca d’esforç, desmotivació, rebuig a l’autoritat, manca de respecte,... o de rebuig actiu, el conflicte permanent, en algun moment anomenat “objecció escolar”. Rebuig que cada dia apareix edats més joves. Molts d’ells consideren l’escola com un espai “d’obligatòria i angoixosa” permanència que els priva de “gaudir” dels seus interessos i que en la seva


? ? adolescents que no tenen, no valoren, ni es senten “obligats” a complir amb uns comportaments derivats d’uns bons valors instrumentals. És a dir, uns adolescents anòmics.

? ? família on el tractament d’aquests valors instrumentals està perdent pes o s’ha renunciat a treballar-los i exigir-los.

? ? escola que d’una banda viu d’esquenes a aquesta realitat, se sent desbordada i , a més a més, està i se sent sola.

Com actua el docent davant d'aquesta situació ?

? ? blindant-se davant de les noves funcions i no actuant: "aquest és un

problema dels pares”,... “jo no soc el pare o la mare." ? ? actuant d'acord a situacions i pautes clàssiques: "jo ja he parlat n

vegades amb els pares i els he informat del que passa....”, “si no fan res es cosa seva", ..."jo ja els avisat moltes vegades i no venen” ... “jo ja he complert"... “ a l’hora que em diuen de venir ...”

? ? actuant amb mesures que contraposen família-escola." Aplicació el reglament de centre com a codi militar" o "burocratitzant fredament la informació ",... o d'altres pràctiques que millor no explicitar.

Com actuem amb la família ? En conseqüència, fent una mínima anàlisi de l'actuació dels centres en relació a la família actualment, tenim greus dèficits perquè:

? ? actuem i pensem que la família actual és semblant a la família tradicional, la que hem viscut o volem reproduir.

? ? ignorem les repercussions dels canvis en la composició, estructura i funcions de família esmentada anteriorment

? ? tractem a les famílies amb formes i protocols estandaritzats, com si tots els pares i mares fossin igual i tinguessin els mateixos recursos, habilitats i problemes.

? ? en molts casos, ignorem que hi ha una "diversitat de tipologia de comportaments de pares" que comporten "unes tipologies d'actuació dels fills",... “annex 1”

? ? en molts casos donem l'esquena a la família creant-li inseguretat, desconfiança, ... al no donar-li orientacions, estratègies, recursos que els pares necessiten.


a restablir, a reconduir, a incorporar la família als processos formatius dels seus fills. Possiblement no sigui adequat reclamar més increment de professorat en les plantilles i sigui més adequat que l'increment de les plantilles es faci amb altres tipologies de professionals.

D) QUÈ HEM DE FER ? En la majoria de casos, com ja hem esmentat, a les nostres actuacions amb la família no hem incorporat el concepte de "la diversitat familiar”. Tractem a tots els pares per igual. Ens preocupem molt de com és l'alumne, de quins són els seus problemes, de quines són les seves anomalies,... però poc indaguem sobre el seu entorn familiar, sobre "la família", sobre allò propi i diferent que envolta a l'alumne. Si poguéssim accedir a una mínima informació sobre les famílies, trobaríem moltes explicacions, quan no justificacions, a determinats comportaments. Els diferents autors manifesten la necessitat, cada dia més apremiant, d'un reforç positiu a les famílies en la seva tasca socialitzadora i que cal tornar-les a vincular amb les escoles i amb els entorns educatius. El que no quedar clar és:

? ? qui ha de cobrir aquests dèficits ? ? ? quin paper juga el conjunt de la societat ? els poders públics, els

mitjans de comunicació, els entorns ciutadans,...? ? ? què i qui ha de canviar la situació per reequilibrar la relació

socializadora família–escola ? ? ? si els dèficits els ha de cobrir l'escola,.. com, quan, amb qui, amb

què,... ?... seguint quina pauta ? ? ? quines noves funcions ha d'absorbir l'escola ? si l'escola té noves

funcions, a quines de les actuals ha de renunciar ?... pot renunciar a alguna sense perdre identitat ?

? ? podem mantenir la sostenibilitat de l'escola amb les actuals demandes i amb els actuals recursos?

? ? si aquests dèficits han d'afectar a la concepció "tradicional" de l'escola, hem de repensar l'escola per donar resposta a les demandes de la societat actual ?


? ? CAL ABORDAR EL TEMA RELACIÓ ESCOLA FAMÍLIA DES D'UNA

PERSPECTIVAINSTITUCIONAL, ESTRATÈGICA I GLOBAL. ? ? ELS CENTRES I ELS DOCENTS HAN DE MODIFICAR RADICALMENT

ELS PROCEDIMENTS ACTUALS DE RELACIONAR-SE AMB LA FAMÍLIA.

? ? LA FAMÍLIA HA D’INCORPORAR COM UN DEURE RELACIONAR-SE AMB L'ESCOLA.

? ? TOTS HEM D'EXIGIR ALS JOVES , DE FORMA EDUCADORA, PERÒ FERMA , L'ÚS I EL RESPECTE DE LES NORMES, LES REGLES, ELS COMPORTAMENTS ... QUE DEFINIM COM VALORS INSTRUMENTALS.

Quines propostes d’actuació possibles hi ha per modificar la situació?

1. Restablir els nexes, la confiança, el prestigi i la coherència en el sistema de relació FAMILIA-ESCOLA.

a. Reconstruir la implicació de la família al procés educatiu. b. Transformar la imatge d’oposició família- escola en una imatge de

complementarietat en els aspectes fonamentals. 2. Treballar, tots, amb els adolescents amb l’objectiu de fer-los

adults i ciutadans responsables a. amb les pautes formatives i les exigències derivades de

l'aplicació dels valors INSTRUMENTALS en les seves accions. b. redefinint i actualitzant el significat actual d’aquests valors i

assignant a cadascú el paper i la intensitat necessària. 3. Redefinir l’escola els continguts de la seva acció envers als

alumnes i amb les famílies, a. elaborar noves estratègies per abordar les problemàtiques amb

els nous adolescents, b. obertura a noves formes de relació amb la família que garanteixin

un contacte permanent entre ambdues. c. realitzar una tasca co-formadora i divulgativa amb els pares.

Accions o recomanacions possibles.


ÀMBIT DE L'ORGANITZACIÓ ? ? Estructurar dins del centre diversos nivells d’intervenció amb

responsables i protocols definits d’intervenció segons la importància dels casos. En segons quins nivells amb participació de pares.

? ? Poder oferir als pares ajuda especialitzada. ? ? Crear xarxes de col·laboració amb d’altres serveis institucionals. ? ? Introducció i desenvolupament dels procediments de mediació en les

situacions conflictives. ? ? Manteniment de la comissió de convivència ÀMBIT DE LA COMUNICACIÓ.- ? ? Suplir la tradicional forma de comunicació presencial per altres mitjans. ? ? Elaborar un sistema de comunicació directa, permanent i continua amb

els pares (telemàtica, etc...) ? ? Intentar resoldre de forma consensuada les distorsions a l’hora de tenir

reunions presencials amb ells. Afavorir altres sistemes de contacte (web, @, telèfon de contacte ...

? ? Instituir un règim regular de contactes dels pares amb el centres i viceversa.

? ? Formar al professorat sobre les noves circumstàncies sociològiques dels

entorns familiars, en tècniques relacionals i d’entrevista.... ? ? Crear plataformes d’intercanvi, observatori, contrast,... entre

representants dels diferents col·lectius i institucions que participen al voltant de l’escola


F) PROPOSTA DE CONTINGUT DE PAT AMB ELS PARES

PRINCIPIS D’ACTUACIÓ AMB ELS PARES.-

o Continua. o Clara: drets i deures de centre-alumnes-pares. o Objectius definits. o Útil: donar eines, ajudar a resoldre problemes. o Participativa (a nivell individual i col·lectiu) o Global de centre.

LÍNIES D’ACTUACIÓ DELS CENTRES.-

? ? Per fer eficaç i eficient la nostra tasca docent i formativa és imprescindible la implicació de la família i el contacte permanent d’aquesta amb el centre.

? ? El centre docent ha de tenir mecanismes potent per vincular de les diverses formes possibles als pares/mares amb la tasca formativa.

? ? El centre docent ha de poder oferir als pares informacions que les puguin entendre i recursos i estratègies per abordar de forma coordinada el problemes que es puguin presentar.

? ? Les intervencions per “fidelitzar” als pares/mares han de desenvolupar-se de forma potent al primer nivell d’ESO.

? ? En aquest procés re relació família-centre aquest ha de participar de forma global i fixar diversos nivells d’intervenció en funció de les profunditat de les problemàtiques.

? ? Els tutor/es han de tenir un suport de protocols, procediments i/o derivacions per els casos no normals.

MOMENTS D'INTERVENCIÓ DE CENTRE.-

? ? Captació. ? ? PLA D’ACOLLIDA AFECTIVA: matriculació i post matriculació. TEMPORITZACIÓ

o Iniciació d’inserció al centre o Funcionament general (documentació, llibre, funcionament molt general,

serveis, etc...) o Compromisos del centre amb els pares-alumnes o Drets dels pares o Compromisos de pares amb el centre. DEURES.

?? Reunions generals anuals a les que han d’assistir ? ? Contingut: Adreçades a donar eines per ajudar als

pares/mares per abordar l’etapa de maduració del fills/es ?? Reunions “normals” per a l’acció tutorial del fill/a FONAMENTAL. ?? Mecanismes de comunicació immediata.

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 23 PLA D’ACCIÓ TUTORIAL AMB PARES.-

Objectius Generals. NIVELL OBJECTIUS Accions

PARES col·lectivament

Accions PARES Individualment

Temporització trimestre

1r

2n

3r

4t

1Bat

2n Bat

RECURSOS DE SUPORT, DIVULGACIÓ, AJUDA.- Possible proposta.. 1 Els comportaments adolescents com abordar-los Eines per ajudar-los en els estudis

La iniciació a la sexualitat 2 La iniciació a la sexualitat Eines per resoldre conflictes e incomunicació amb els

fills 3 Que fer per ajudar al meu fill a prevenir les drogues La higiene alimentaria. La prevenció de les conductes

alimentàries errònies. 4 Com ajudar als fills a prendre decisions

El paper dels pares davant de la presa de decisions L’oferta educativa post obligatòria. El món laboral, acadèmic

1 BAT Els comportaments adolescents com abordar-los: La segona adolescència

2 BAT L’oferta educativa post obligatòria Suports especialitzats Protocols d’intervenció gradual: (Tutor-direcció) Psicopedagog/a: Algun temps dedicats a pares Assistent social, EAP:


POSSIBLE ACTUACIONS IMMEDIATES ENVERS A: a) EL PARES/MARES.- Preferentment molt potent a PRIMER D’ESO i al llarg de

l’escolarització. ? ? Evitar la “inflació d’informació” de les reunions inicials. ? ? Donar uns protocols ESCRITS de:

? ? Que és allò que el centre els demana “les exigències” com pares/mares. (Hàbits, actituds, exigències, control de treball, activitat extraescolar,...)

? ? Com contactar amb el tutor/a: entrevista, telèfon, introduir possibilitat de @,...

? ? En quines condicions i com podem col·laborar amb nosaltres (estudi, agenda, puntualitat, control de treball,...)

? ? Grups de problemes (lleus, importants, greus) que ells ens poden presentar i el procediment per posar-se en contacte amb el centre.

? ? Possibilitat de reunió/xerrada al llarg dels cursos amb temes específics: estratègies per resoldre els problemes amb els adolescents, sexualitta, drogues, orientació a quart....)

b) ELS TUTORS.- ? ? Definició com a criteris de centres dels límits possibles de les nostres

actuacions: “fins a on arriba “los límits del deurer”. ? ? Llista de sistemes de contactes “urgents” amb les famílies: telèfon, @ ? ? Llista de recursos o serveis externs de possible suport a la família. ? ? Protocols d’actuació en cas de conflictes plantejats per les situacions

familiars (lleus, importants, greus,....) i les persones del centre implicats o a on es poden derivar.

? ? Mecanismes d’actuació envers de casos famílies problemàtiques (no assisteixen a les reunions, o a les sessions de tutoria) o molts problemàtiques (intervencions conjuntes: tutor/a-coordinador/o cap estudis, psicopedagog/a...).

c) DE CENTRE.-

? ? Procediments per controlar i garantir: l’assistència dels pares/mares a les reunions, contactes tutorials, etc...

? ? Procediments a seguir (tutor-cap estudi- direcció ) amb els casos de reticència dels pares/mares per assistir a les convocatòries.

? ? Procediments d’actuació per casos de desatenció familiar greu o molt greu.


b) TIPOLOGIES DE FAMILIA Quadre elaborat a partir dels materials de: Maribel Garcia J Elzo G. Nardone Aquest quadre és un intent de sintetitzar la classificació de diferents tipologies proposades pels diferents autors. La intenció d'aquesta síntesi és posar de manifest la diversitat que es donen al si de les famílies. Diversitat de famílies que comporten entorns de socialització diferents per als fills. En conseqüència, a l'hora d'abordar la relació centre-alumne-família hem de considerar el diferents comportaments que aquestes tipologies poden manisfetar.


SUPORT/PARTICIPÀCIÓ Fort suport i implicació

Major efecte i suport positius davant de conductes positives i capacitat de diàleg davant d'una conducta inadequada

Model Democràtic permissiu (a)

FAMILIA ADAPTATIVA MODEL INDULGENT (a)

Model sacrificant MODEL AUTORITZATIU (b) FAMILIA FAMILISTA/ENDOGÀMICA (b)

FAMILIA NOMINAL(c) MODEL NEGLIGENT (c) Model Delegant

Model Hiperprotectora

MODEL AUTORITARI FAMILIA CONFLICTIVA

Els tipus de lletra corresponen. M Garcia: MODEL AUTORITZATIU G. Nardone: Model sacrificant Elzo: FAMILIA ADAPTATIVA Tot i que hi ha models que són similars per als diferents autors (subratllat) Interpretació del quadre: Dos eixos, ? ? Vertical (+,-) CONTROL

COERCIO ? ? Horitzontal : (+,-) SUPORT,

implicació D'acord amb la posició en funció aquests dos eixos contra més a dalt i més a la dreta menys problemàtica familiar Estan enquadrat en aquests dos eixos les diferents tipologies de famílies segons els autors.

Absència

PE

RM

IISS

IVITA

T / CO

NTR

OL-C

OE

RC

IÓ

PE

RM

ISS

IVITA

T / CO

NTR

OL -C

OE

RC

IÓ

Presència de

C

apacitat per exercir el control i autilitzar els diferents graus de coerció davant conductes negatives.

Variarà en funció de la presència i absència de diàleg

SUPORT

Feble suport i implicació


FAMILIA ADAPTATIVA: Un 18'4% Nova família. Família de la negociació. Bona comunicació entre pares i fills. No arriba moltes vegades als resultats desitjats. Transmet opinions i creençes. Les opinions dels fills són tingudes en conta. No està exempta de problemes, derivades de la novetat y l'adaptació a nous papers (pare-mare-fills) exigència d'autonomia dels adolescents. Intenten inculcar solidaritat, tolerància y respecte als demés, honradesa y lleialtat (no sempre ho aconseguien) Els fills són els que consumeixen més drogues que la mitjana.

Model Democràtic permissiu (a) Parelles amb formació i nivell econòmic superior, equiparats homes i dones. Amb compromís ideològic. Oposició al model de família tradicional. Tots els membres de la família tenen el mateixos drets, no hi ha imposició, tot es fa per consens. Tot es pacta. L'objectiu és l'harmonia i l'absència de conflicte. S'assigna al fill un paper d'igualtat com si fos adult en qualsevol moment de la seva evolució. Erròniament s'accepta que el fill és un adult. La família és un PARLAMENT que fa normes però hi ha ABSÈNCIA DE TRIBUNAL per jutjar-les i sancionar-les. LA MINORIA que sigui inconformista GUANYA. No hi ha jerarquies. Si apareix el conflicte s'evita L'igualitarisme provoca que en les tasques de casa, per evitar el conflicte, no s'obligui a fer-les. Són hipercrítics amb altres models de família. L'harmonia és el principi fonamental. Tots tenen els mateixos drets des del naixement. Tota decisió s'ha de basar en el consens. Si no es respecten les normes no passa res. La transgressió de les regles pactades, per tal d'evitar el conflicte provoca que es modifiqui. Si un juga a l'obstruccionisme domina la família. Els fills són els que adquireixen la posició dominant pel principi d'igualtat entre tots els membres i per la por dels pares al conflicte. No es crea el sentit de la sanció i de la responsabilitat. El fill, que és la minoria, sempre guanya però no tenen referents i es fomenta l'anòmia. Els pares es mostren incapaços de passar a l'acció punitiva. Aquest buit d'autoritat el troben en el grup d'amics, en la transgressió del grup. Amb l'edat els pares/mares imiten les formes d'actuar del fills (robes, esports, música,...).

MODEL AUTORITZATIU (b) FAMILIA Alta acceptació i implicació. Alta coerció i imposició Reforç positiu. Bons comunicadors, fomenten el diàleg. Les relacions entre pares i fills són satisfactòries. Disposats a modificar certes normes davant arguments adequats. Combinació de diàleg, raonament i coacció física i verbal. Control ferm i diàleg per a resoldre les situacions conflictives. FILLS Acaten les normes socials. Són hàbils socialment. Necessitat d'aprovació social. Tenen autonomia. Elevat autocontrol i autoconfiança. Respectuosos amb els valors humans i de la natura. Donen un valor elevat a la família i a l'escola. Actituds d'adhesió o acomodació a l'escola. Són competents acadèmicament.

Model sacrificant El principi bàsic és el sacrifici. S'utilitza com a eina per ser acceptat i mantenir estable la relació. En aquest tipus de relació - en la relació sempre hi ha un sacrificat i l'altre l'egoista - en la relació s'estableix una competició per veure qui és més sacrificat. El deure dels pares és sacrificar-se. Visió del món molt depressiva, patidora del present i del futur. Tenen una gran permissivitat amb els fills. En la relació amb ells fills s'estableix un altruisme insà, donen sense que se'ls demani i protesten i es queixen de la manca d'agraïment per part dels fills. Els pares tenen l'expectativa que els fills aconsegueixin allò que ells no han pogut aconseguir. Per als fills l'objectiu és satisfer als pares (el deure d'estudiar i treballar) i a la vegada ser mantinguts sense límit de temps. Els fills no tenen obligacions domèstiques. Poden haver dues tipologies de certa patologia dels fills Els fills que intenten inserir-se en la vida social no tenen il·lusió, estan descontents, rebutgen el model familiar, reaccionen de forma agressiva davant d'aquest model. Busquen àmbits d'adhesió grupals (tribus, etc..) que els proporcionen possibilitats de desviar-se sense problemes. Es torna violent amb la família. El fills que els fa por l'exterior, tenen crisis depressives, d'ansietat, , alimentàries per la contradicció de voler fugir i no tenir les habilitats de reaccionar a les frustracions.

FAMILIA FAMILISTA/ENDOGÀMICA (b) Un 23,7% Seria l' "enyorada" família ideal. Pares amb identitats forts. Volen estar junts el mes possible. Responsabilitats clares entre tots ells. Bones relacions pares-fills. Amb capacitat de transmetre idees i opinions. Tots donen valor a la vida moral, a guanyar diner i a la capacitació professional. Fills autosuficients. Creen un clima càlid i agradable. Els fills són els que menys consumeixen menys drogues.

MODEL NEGLIGENT (c) FAMILIA Escassa acceptació dels fills. Poca implicació en les seves conductes tant positives com a negatives. Baix nivell de coerció i imposició de formes. Escassetats de d'afectes i dels límits. Excés d'independència (material i afectiva) dels fills. No ensenyen responsabilitat. Davant del conflicte la resposta és la inhibició. FIILLS Molt tossut. S'impliquen molt en les discussions. Actuen impulsivament i menteixen més. Problemes acadèmics. Més problemes emocionals (baixa autoestima, autoconfiança, ansietat, pobres en habilitats socials). Caràcter anòmic. /Actituds de rebel·lió. Més problemes de consum de drogues i alcohol.

Model delegant El concepte bàsic és ser una gran família. L'harmonia i la pau està per sobre de tot . Tot continua com abans: regles, normes, horaris, costums,... La introducció de novetats és conflictiva. Família extensa. Dependències, papers i relacions complexes i creuades d'avis-pares/pares-fills/fils-nets. Delegació de funcions als avis. Dues visions de la vida: pares-avis/fills-pares. No hi ha llibertat per expressar-se. No es pot contradir el principi d'autoritat jeràrquica. Predomini de les expressions no verbals (gestos) sobre les verbals. Les antigues lleis estan vigents (la dels avis). Els pares volen imposar unes altres. Comportaments diversos segons siguin pares o avis. Al no coincidir les regles dels pares/avis els conflictes i el descontrol apareixen pel que fa a les exigències a l'adolescent. Els adolescents adopten les normes que més els afavoreixen en cada moment (avis/pares). Els avis compren l'afecte dels nets amb bens materials, els pares entren en aquesta competició. Els adolescents no reben mai conseqüències negatives pels comportaments incorrectes. Utilitzen la mentida i l'engany per moure's en aquest laberint. Viuen en una impunitat protegida. No hi ha ningú que faci de guia. En cas de conflicte els avis consideren que són els pares els que els han de resoldre i aquests encara han de resoldre els conflictes amb els seus pares (els avis). Entre pares i avis s'amaguen i justifiquen les conductes incorrectes (notes, multes, furts) dels fills-nets. Al no tenir referents poden produir-se situacions d'angoixa, trastorns fòbics, etc... per evitar enfrontar-se

FAMILIA NOMINAL(c) Un 42,9% Les relacions de pares/fills son més de coexistència pacífica que participatives. Escassa comunicació, participació en afanys, preocupacions y objectius comuns. Pares cohibits y desimplicats. No s'enfronten o no s'assabenten dels conflictes. Pares "presentista". Nega que hagi en la seva família conflictes con drogues o alcohol, amb els amics. No existeix compromís conjunt de la parella. Han dimitit de la socialització. Otorguen importància als amics com a element de socialització.

MODEL AUTORITARI FAMILIA Baixa implicació amb els fills. Poques mostres d'acceptació. Alts nivells de coerció i imposició. Molt exigents i molt poc sensibles a les seves necessitats i desitjós. Missatges familiars unilaterals i afectivament reprovatoris. Reticents a modificar la seva posició davant arguments dels fills. Imposició. Mostres d'indiferència i poc ús del reforç positiu. FILLS Ressentiment vers als pares. Menor autoestima familiar. Submissió o rebuig a les normes o l'escola. Problemes d'ansietat o depressió.

Model Hiperprotector Aquesta tipologia de pares constitueixen un nucli important de conflictivitat escolar o familiar. Família tancada, petita, protectora. Els pares substitueixen als joves en la presa de decisió. Donen assistència ràpida davant de la mínima dificultat dels fills. Preocupació per tot el que afecta als fills. Pregunten constantment allò que fan els seus fills per tal de preveure i anticipar els possibles problemes. Els fills comencen a ocultar, a tenir secrets com a la resposta a les

mares cares dels pares davant de comportaments autònoms. Intenten

anul.lar qualsevol iniciativa autònoma del fills recalcant la incapacitat

d'aquests.

Els pares anteposen els fills a la parella. La mare és la interlocutora/controladora dels estudis. Pare conformista i permissiu té por a perdre l'estima del fill/a. Incapaços a l'hora d'aplicar càstigs rígids, prefereixen canviar la norma abans de castigar. El fill ha d'acceptar els privilegis sense oposar resistència. Les coses les aconsegueixen per dret. No han de fer cap esforç per aconseguir qualsevol cosa. La seva vida el converteix en l'etern adolescent. L'èxit o el fracàs del fill és el de la família. No accepta les frustracions i pot reaccionar amb agressivitat. Cada vegada és menys responsable. Els fills que es rebel·len actuen amb comportaments

FAMILIA CONFLICTIVA. Un 15'05% Família amb molts conflictes entre pares i fills. Pares que apareixen com a rígids però que estan desbordats. Els valors de los pares estan a molta distància dels dels fills. Amb normes poc realistes amb reaccions intempestivas. L'ajuda que demanen per resoldre els conflictes es dirigeixen a una major actuació de la policia que no a pas als recursos educatius. Tenen una dolenta comunicació amb els fills i els conflictes poden estar provocats puntualment o conjunturalment pels fills . Són el grup de fills amb major consum de drogues.

Absència

CO

NTR

OL

-CO

ER

CIÓ

SUPORT/PARTICIPÀCIÓ

Feble Major efecte i suport positius davant de conductes positives i capacitat de diàleg davant d'una conducta inadequada

P

RE

SE

NC

IA

CO

NTR

OL

-CO

ER

CIÓ

SUPORT/PARTICIPÀCIÓ

FORT

MODEL INDULGENT (a) FAMILIA Alta acceptació/implicació dels fills./Baixa coerció - imposició. Reforç positiu./Bons comunicadors/Fomenten el diàleg i les habilitats de negociació. Només el diàleg, redueixen el seu paper de pares a la influència raonada/Actuen amb els fills com si fossin persones madures. FILLS Acaten les normes socials./Hàbils socials/.Autònoms./Tenen elevat autocontrol i autoconfiança Tenen pocs problemes de conducta Valor elevat a la família i l'escola. Poca influència dels altres en el seu caràcter.


c) ACTITUDS I CARACTERÍSTIQUES DELS ADOLESCENTS ACTUALS

A) CARACTERÍSTIQUES DE LA FAMÍLIA pàg 29 C) ELS ADOLESCENTS I LES FAMÍLIES pàg 31 B) ELS ADOLESCENTS I ELS CENTRES pàg 38 D) ELS ADOLESCENTS I EL LLEURE pàg 41 E) LES TIPOLOGIES DE JOVES pàg 48 F) QUADRE D’EVOLUCIÓ DETERMINADES CARACT. DE SITUACIÓ DEL JOVES A CATALUNYA pàg 49

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 30 Encuesta sobre las relaciones de convivencia en los centros escolares i en la familia CIE-FUHEM/IDEA. Roberto Rey. A) CARACTERÍSTIQUES DE LA FAMÍLIA TIPOLOGIA DE FAMÍLIES ENQUESTA ALS JOVES DE CATALUNYA 2002 Secretaria General de la joventut Dpte de Presidència (pàg 31)

Parental 85% Reconstruïdes 2% Monoparentals 10%

(6% encapçalades per les mares)

NOMBRE DE FILL PER FAMÍLIES.- ENQUESTA ALS JOVES DE CATALUNYA 2002 Secretaria General de la joventut Dpte de Presidència (pàg. 31)

NOMBRE DE FILLS

1 10% 2 50% 3 o més 5% Immigrants 3,4 i 4,7 Restes 2,4, 2,6 Autòctones més baixa LLOC ON CONSIDEREN ELS ADOLESCENTS QUE ES DIUEN LES COSES MÉS IMPORTANTS EN QUAN A IDEES I INTERPRETACIÓ DEL MÓN El silenci dels adolescents (15-24 anys) J. Elzo TOTAL 15-17 18-20 21-24

Amb la família 53 53 51 55 Entre els amics 47 44 48 49 Als llibres 22 18 22 25 Als mitjans de comunicació

34 31 35 34

Al centres d'ensenyaments

19 23 17 16

? ? El 92,5 dels adolescents de 15 a 24 anys viuen a mb els

pares.

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 31 RECURSOS INSTRUMENTALES DE LA FAMILIA:

Estudi de l’INCE

ordenador 49% libros de consulta 97% libros de lectura 96% ESPACIÓ DISPONIBLE: Disponibilidad de habitación Estudi de l’INCE

Habitación individual 68,5% Comparten habitación con un hermano/a

28%

Camparte con más hermanos 3,5%

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 32 B) ELS ADOLESCENTS I ELS CENTRES VALORAN EL CLIMA DEL CENTRO Opinión de los alumnos en relación com a GI Encuesta sobre las relaciones de convivencia en los centros escolares i en la familia CIE-FUHEM/IDEA. Roberto Rey.

% Muy de

acuerdo Indiferente Muy en

desacuerdo Me siento bien en el instituto 76 14,9 9,1 Las relaciones con el profesorado son buenas 56,3 (a) 28,3 15,4 Enseñan a los alumnos a relacionar-se (b) 61,5 (b) 25,3 13,2

(a) És significatiu que una mica menys de la meitat dels alumnes no considerin bones les rela cions amb el professorat (b) I que un de cada tres alumnes qüestionen que l'escola els ensenyi a relacionar -se

LES NORMES DEL CENTRE Opinión de los alumnos en relación con las G3 Encuesta sobre las relaciones de convivencia en los centros escolares i en la familia CIE-FUHEM/IDEA. Roberto Rey.

% En desacuerdo

Indiferente De acuerdo

En el centro existe orden 13,8 22,6 63,5 (a) Las normas son adecuadas 21,1 27 52 (a) Los profesores aplican las normas con igual criterio

22,6 39,5 37,8 (a)

No hay fav oritismo 46 22,9 30,7 (a)

(a) Indiquen que un percentatge important d'alumnes tenen una baixa consideració pel que fa als diferents aspectes relacionats amb les normes

POBLEMES D'APRENENTAGE: Causes dels fracàs escolar segons cada col.lectiu IDEA/FUNDACIÓN POR LA MODERNIZACIÓN DE ESPAÑA


FACTORS POSITIUS SOBRE ELS ESTUDIS DEL 15 ALS 29 ANYS (PÀG 43) ENQUESTA ALS JOVES DE CATALUNYA 2002 Secretaria General de la joventut Dpte de Presidència

Interès personal 85% Bons companys d'aula 80% Interès de l'especialitat 80% Molt interès dels pares 67% Bons tutors 65% Bones notes 63% Beques i ajuda econòmica 18%

FACTORS NEGATIUS SOBRE ELS ESTUDIS DEL 15 ALS 29 ANYS (PÀG 43) ENQUESTA ALS JOVES DE CATALUNYA 2002 Secretaria General de la joventut Dpte de Presidència

Desmotivació 32% Suspensos continuats 19% Haver treballat i guanyat diners 16% Crisi d'ansietat 15% Poc interès dels mestres 14% Ruptures o crisis emocionals 14% Conflictes amb l'institut 11% Company d'aula 9% Crisi o separació familiars 8% Poc interès dels pares 8%

L'alumne és l'eix bàsic com a factor negatiu i positiu sobre els estudis Pares i mestres tenen poc pes com elements negatius

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 34 GRAU DE SATISFACCIÓ AMB LA PREPARACIÓ QUE OBTENEN ELS ALUMNES EN OPINIÓ DE La calidad de la educación vista por professores, alumnes,... en centres de la Comunitat educativa de Madris FUHEM 1999/2001 4 % BASTANT ALGUNA POC Alumnes 67,1 24,7 8,2 Professors 60,5 24,1 15,5 Pares 67,5 24,2 8,3

GRAU DE MANCA D'INTERÉS PER APRENDREN EN OPINIÓ La calidad de la educación vista por professores, alumnes,... en centres de la Comunitat educativa de Madris FUHEM 1999/2001 5 % Molt d'acord Indiferent En desacord Alumnes 39,6 29,5 30,9 Professors 80,5 10 9,5 Pares 42,2 26,9 30,8

INFLUÈNCIA DE L'ESCOLA EN L'EDUCACIÓ La calidad de la educación vista por professores, alumnes,... en centres de la Comunitat educativa de Madris FUHEM 1999/2001 7 % BASTANT ALGUNA POC O RES Alumnes 87,9 10,2 1,9 Professors 66,1 21,2 12,7 Pares 89,8 8,4 1,9

VALORACIÓ DE LA SOCIETAT EL TREBALL DEL PROFESSORAT SEGONS La calidad de la educación vista por professores, alumnes,... en centres de la Comunitat educativa de Madris FUHEM 1999/2001 9 % Molt d'acord Indiferent En desacord Alumnes 24,5 45,2 30,7 Professors 5,8 7,5 86,7 Pares 34,5 33,5 31,9

Destacar dos tendències significatives. a) Les valoracions positives del professo rat és significativament inferior als dels pares i alumnes. relativa a la preparació dels alumnes, la manca d'interès, la influència de l'escola b) Destaca el darrer quadre que confirma:

? ? La baixa autoestima del professorat


CONDUCTAS AGRESIVAS DEL PROFESORADO HACIA LOS ALUMNOS Opinión de los alumnos en relació con las G8 Encuesta sobre las relaciones de convivencia en los centros escolares i en la familia CIE-FUHEM/IDEA. Roberto Rey.

Intimidar con amenaza al alumn o 14,1% Insultar al alumno 20,9% Tener manía al alumno (a) 50,3% Ridiculizar al alumno (a) 38%

(a) Observar que els percentatges més elevats corresponen a aspectes subjectius

AGRESIONES DE LOS ALUMNOS HACIA EL PROFESORADO. Opinión de los alumnos en relació con las C9 Encuesta sobre las relaciones de convivencia en los centros escolares i en la familia CIE-FUHEM/IDEA. Roberto Rey.

Comportamiento que impiden dar clase (a) 24,5% Robar o romper material del centro 6,7% Agredir a los profesores 2,3% Falta el respeto a los profesores (a) 16,8%

(a) Observar que els propis alumnes reconeixen que 1 de cada 4 intenta impedir donar clase i que prop de 1 de cada 5 no respecta als professorat. Els pares consideren en un 91,5% no tenen conductes contràries a la convivència per part dels seus fills (G.14)

CAUSAS DE LOS CONFLICTOS EN EL CENTRO

Opinión de los alumnos en relació con las . G10 Opinión de los padres en relació con las G16 Encuesta sobre las relaciones de convivencia en los centros escolares i en la familia CIE-FUHEM/IDEA. Roberto Rey.

% FILLS PARES Hay alumnos muy conflictivos (a) 79,4 (a) 53,6 (c) Los alumnos en casa hacen lo que quieren 48 (b) 38,3 (b) Los profesores son demasiado intolerantes 27,9 3 Los alumnos no respetan la autoridad . 56,9 (a) 35,9 (c) En los centros escolares han habido siempre conflicto 30,6 (c)

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 36 LA SOLUCIÓN DE LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA Opinión de los alumnos en relación con las G11 Encuesta sobre las relaciones de convivencia en los centros escolares i en la familia CIE-FUHEM/IDEA. Roberto Rey.

% En

desacuerdo Indiferente De

acuerdo Los conflictos se resuelven de forma justa 27,1 29 44 Debería intervenirse más duramente con los alumnos que causan problemas

20 29,1 50,8 (a)

(a) Indiquen que un percentatge important d'alumnes demanen més duresa en les intervencions del centre. Ells no rebutgen les sancions, ara bé, un nombre important les que s'apliquen no les consideren justes.

ELS FURTS. J. Elzo El Silencio de los adolescentes Està generalitzat entre els joves el furt i el tràfic de coses robades. Un 50% dels entrevistats reconeixen haver robat. La causa no pot ser l'econòmica ja que tenen una gran capacitat adquisitiva.

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 37 COMO VAN EN LOS ESTUDIOS.- Según los padres: Estudi de l’INCE

Van bien o muy bien en los estudios en relación c on el resto de chicos

70%

Están siempre motivados para los estudios

57%

Estan a veces 39% No estan motivados 5% PADRE MADRES Están satisfechos con la relación que tienen con sus hijos en relación a los estudios

76% 83%

Se muestran satisfe chos con el rendimiento escolar

70% 71%

CHICO CHICA Alta valoración en la marcha de los estudios

23% 18% 28%

Buena valoración 47% 45% 48% Regular valoración 24% 29% 20% Malamente 6% 9% 4% Menos de 10 h dedicadas al estudio 75% 60%

RESPONSABILIDAD EDUCATIVA Y NIVEL DE LOS PADRES Estudi de l’INCE

Estudios Primarios

Estudios Secund

Super.

Responsabilidad educativa de ambos 75% 72% 79% 80% Responsabilidad educaditva madre 21% 24% 4% 15% Responsabilidad educativa padre 4% Responsabilidad compartida con la escuela

71%

Responsabilidad de la familia 25% Responsabilidad de la escuela 4%

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 38 ASPECTOS FUNDAMENTALES DE LA EDUCACIÓN.- Estudi de l’iNCE

Aspectos que la familia y el centro consideran muy importante o bastante importante

familia %

centro %

Educación religiosa 56 57 Educación para el co nsumo 76 51 Informática 78 65 Educación sexual 82 51 Aprendizaje de idiomas 82 78 Educación para el mercado laboral 83 63 Educación vocacional 83 63 Educación medio ambiental 86 71 Hábitos de trabajo -estudio 89 74 Educación por la paz 93 79 Educación moral y cívica 93 79 Educación para la salud 95 69 Prevención de consumo de drogas 96 74 *


C) ELS ADOLESCENTS I LES FAMÍLIES.- OPINIÓN DE LOS PADRES SOBRE LA RESOLUCIÓN DE CONFLICTOS

Hijos y padres : comunicación y conflictos: Conclusiones Estudi FAD, Jelzo

No saben manejar los conflictos 40% No educa bien a sus hijos o no saben educarlo

30%

Desbordados por las exigencias económicas.

20%

LA COMUNICACIÓ ENTRE PARES I FILLS

Hijos y padres : comunicación y conflictos: Conclusiones Estudi FAD, J Elzo

-30% que sus hijos les dicen cosas inconvenientes - 7% que les insultan - 8% les agobia.

Aquestes dades indiquen una preocupant manca de recursos en la resolució de conflictes

RELACIÓ ENTRE PARES I FILLS

Hijos y padres : comunicación y co nflictos: Conclusiones Estudi FAD, J Elzo La familia es muy valorada y goza de buena salud. La madre es más familista y más adaptable a los cambios. Los padres consideran que hay un:

?? 30% problemas con las amistades. ?? 30% no tienen en cuenta la opinión de los hijos. ?? 50% no tienen en cuenta la opinión de los hijos en los problemas genéricos de la

familia. ?? 25% la opinión de los hijos acaba imponiéndose.

Entre los hijos

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 40 TEMAS QUE SUSCITEN PROBLEMAS EN LA FAMILIA

Opinión de los hijos (G14) y de los padres (G24) en relación con los Encuesta sobre las relaciones de convivencia en los centros escolares i en la familia CIE-FUHEM/IDEA. Roberto Rey.

% FILLS Mucho o bastante conflicto

PARES Mucho o bastante conflicto

Horarios 24,3 16,6 Amistades 14,3 7,9 Tasques domésticas 38 45,2 Estudios 36,9 32,9 Consumo de alcohol, tabaco y otras sustancias 9 3,6 Gastos, teléfono, caprichos 24,6 17,7 Malos modos: gritos, contestación. 29,7 19,6 Forma de vestir 9,6

Com es pot observar les problemàtiques són superficial, tot i que és important destacar el baix nivell de conflictivitat que dona el consum d'alcohol, tabac i altres substàncies que entra en contradicció amb les taxes de consum que s'estan donant. Això pot ser degut a l'ocultació per part dels fills, o a ignorar voluntàriament els pares aque st problema

CAUSA DE LOS CONFLICTOS ENTRE PADRES E HIJOS. Opinión de los hijos (G18) i de los padres (G25) en relación con las Encuesta sobre las relaciones de convivencia en los centros escolares i en la familia CIE-FUHEM/IDEA. Roberto Rey.

% FILLS Mucho o bastante conflicto

PARES Mucho o bastante conflicto

Carácter de los hijos 63,7 90,3 A determinadas edades es normal tener problemas con los padres

81

Los padres son poco tolerantes 54,9 3,4 No existen normas claras en casa 21,7 8,9 No hay tie mpo para hablar con los padres 27,8 15,4 Permisividad de los padres 14,3

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 41 COMO SOLUCIONAN LOS CONFLICTOS CON LOS ESTUDIOS.-

Estudi de l’INCE

Diálogo y búsqueda conjunta 81% Los padres establecen criterios 48% Los hijos establecen los criterios 35%

Destacar e l'alt percentatge de casos on els adolescents i estableixen els criteris

COSES QUE AJUDARIEN ALS PARES A RESOLDRE LES DIFICULTATS AMB L'EDUCACIÓ DELS FILLS Hijos y padres. Comunicación i conflictos FAD 2002 Que els professors eduquin millor 59,6 % Que els mitjans e comunicació fossin més educatius

49,2 %

Que hagin més ajudes fiscals per a les famílies

30,2 %

Que la parella es comprometi més 26,1 % Que haguessin més i millors polítiques de formació laboral

19,6 %

Què haguessin més i millors recursos per al lleure i el temps lliure

6,7 %


D) ELS ADOLESCENTS I EL LLEURE L'ÚS DEL TEMPS.- El silenci dels adolescents J. Elzo

? ? Al 97% li agrada reunir -se amb els amics. ? ? Al 92 % fer activitat individuals de lleure (TV, música, ràdio) ? ? Al 94% anar a bars i cafeteries .

Totes les activitats més adolescents són masculines. Totes les activitats més adultes són femen ines. El 89% tenen llibertat per organitzar -se la seva diversió. A QUÈ DEDIQUEN EL TEMPS LLIURES Pag. 94 El silenci dels adolescents J. Elzo

80 a + 90% 80-60% Menys del 50% Sortir amb amics 97% Escoltar música Veure TV Anar a bars Anar a cinemes Viatjar

Anar a concerts Anar a discoteques Fer esport Llegir llibres

Fer coses amb ordinador Visitar museus Treballar de forma eventual. Assistir a conferències 25% Col·laborar amb ONG 9,3% Pràctiques religioses 8,3

ACTIVITATS D'OCI DINS DE L'HOGAR Ocio y tiempo libre. Sondeo períodico de la gente joven INJUVE 2002 Activitat Escoltar música 92% Veure TV 89% Escoltar la ràdio 76,3 Llegir premsa i Revistes 73 No fer res 68% Us de l'ordinador 63% Llegir llibres 59% ACTIVIDADES D'OCI FORA DE L'HOGAR Ocio y tiempo libre. Sondeo períodico de la gente joven

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 43 TIPUS D'OCI QUE DESENVOLUPEN Ocio y tiempo libre. Sondeo períodico de la gente joven INJUVE 2002 Activitat Anar a bars 72% Anar a la discoteca 57% Anar al cinema 48% Anar a casa d'algun amic 38% Anar al restaurant 32%

El conjunt de coses que fan els adolescents en els temps de lleure no han de ser "motiu de preocupació" per als pares. No hi ha motiu per la sensació de "por" dels pares, o la certa penalització social. En tot cas podria ser preocupant la "quantitat de temps que hi dediquen"

QUANTITAT DE TEMPS LLIURE Ocio y tiempo libre. Sondeo períodico de la gente joven INJUVE 2002 Temps lliure

setmana Nois 27 h Noies 23 h VALORACIÓ DE LA QUANTITAT DE TEMPS LLIURE Ocio y tiempo libre. Sondeo períodico de la gente joven INJUVE 2002 Temps lliure

setmana Ho valoren suficientment 57% Ho valoren insuficientment 41% PERCENTAGE D'ADOLECENTS QUE SURTEN ELS CAPS DE SETMANA Ocio y tiempo libre. Sondeo períodico de la gente joven


HORA DE TORNADA A CASA ELS CAPS DE SETMANA Ocio y tiempo libre. Sondeo períodico de la gente joven INJUVE 2002

Abans de la 1 de la nit 9% Entre 1 i 3 de la nit 25% entre 3 i 4 de la nit 34% més tard de les 5 3,5%

FREQÜÈNCIA DE SORTIDA NOCTURNA DELS JOVES BASCOS PAG. 104 El silenci dels adolescents J. Elzo

% 1991 1996 1998 No surt mai 5,2 9,1 4,4 Surt de forma poc freqüent 38 28,7 11,1 Surt amb certa freqüència 24,9 15 14,1 Surto quasi totes les setmanes 20,2 46,8 70,3

Observant les prime res dades, no és incorrecte afirmar que la "nit" de cap de setmana per als joves "és el seu territori" Tot i que el segon estudi es refereix als joves bascos, es pot traslladar la tendència al conjunt de la població adolescent espanyola. Es altament signi ficatiu el creixement –tres vegades més - de joves que surten per cada setmana per la nit en un període relativament curt de 7 anys. És una característica pròpia i nova de l'adolescència actual Destacar que únicament el 7% té un comportament nocturn sembl ant al de la generació anterior.

RECONEIXEMENT DEL GRAU D'AUTONOMIA DELS JOVES NO EMANCIPATS (82%) ENQUESTA ALS JOVES DE CATALUNYA 2002 Secretaria General de la joventut Dpte de Presidència

Factor (%) Baix Reg Ampli Tornar de matinada el cap de setman a 7 9 84 Diners per les despeses de cap de setmana 4 9 87

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 45 QUANTITAT D'INGRESSOS DELS JOVES QUE NO TREBALLEN (PAG 87) ENQUESTA ALS JOVES DE CATALUNYA 2002 Secretaria General de la joventut Dpte de Presidència

% -30€ 30-90€ 90-180€ +180 Setmanada mensual 20 40 24 15 QUANTITAT D'INGRESSOS DELS JOVES QUE NO TREBALLEN. DISTRIBUCIÓ PER TIPUS D'ESTUDI (PAG 87) ENQUESTA ALS JOVES DE CATALUNYA 2002 Secretaria General de la joventut Dpte de Presidència

SETMANADA % Cap -30 (30-90€) +90 ESO, BAT, FP 36 * 18 33 12 UNIVERSITARI 58* 4 10 27 * ESO, BAT, FP = Ajuda regular (Despeses pagades, poden ser molta quantitat). * UNIVERSITARIS = Treball d'acompanyament

DESPESA EN OCI SETMANAL (pag 90-91 ) ENQUESTA ALS JOVES DE CATALUNYA 2002 Secretaria General de la joventut Dpte de Presidència

CONSUM

LIMITAT ACTIU EXCESSIU %

Cap 12 € 12-30€ 30-60€ 60-300€ TOTAL 1 20 39 27 13 ESO, Bat, CF 2 49 37 10 2 UNIVERSITARI 17 52 23 8 TREBALLADOR 1 8 35 35 20 DESPESA SETMANAL EN OCI Ocio y tiempo libre. Sondeo períodico de la gente joven INJUVE 2002 Nois 46€ Noies 33€ Entre 15 i 19 anys 27€ Més de 19 €52

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 46 PERCENTATGE D'ESCOLARS QUE HAN CONSUMIT DROGUES 14 A 18 ANYS Pag. 102 El silenci dels adolescents J. Elzo

% Alguna vegada Els darrers 10 dies

Alcohol 84,2 65,8 Tabac 34,7 25,3 Cannabis 28,5 17,2 Cocaïna 4,8 2,4 Pastilles 4,6 2,3

CONSUM DE DROGUES.- Ocio y tiempo libre. Sondeo períodico de la gente joven INJUVE 2002

% Alguna vegada Cannabis 37% Cocaïna 9% Extasi 6% Anfetamina 4%

CONUM D'ALCOHOL Ocio y tiempo libre. Sondeo períodico de la gente joven INJUVE 2002

Nois 69% Noies 49%

PERCENTATGE DE CONSUMIDORS D'ALCOHOL. Ocio y tiempo libre. Sondeo períodico de la gente joven INJUVE 2002

Bevedors 60% Ex-bevedors 10% No beuen 30%

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 47 PERCENTATGE DE CONSUMNIDORS D'ALCOHOL SEGONS EL DIA DE LA SETMANA Ocio y tiempo libre. Sondeo períodico de la gente joven INJUVE 2002

Divendres 26% Dissabte 56%

Cal fixar-se en dos dades a) l'alt p ercentatge d'adolescents que consumeixen alcohol. b) en termes relatius el reduït nombre d'adolescents que opten per el consum de les anomenades drogues "dures" Can reflexionar la importància que socialment i familiarment es dona aquestes drogues i la nul ·la o escassa importància que es dona al consum d'alcohol.

ACTIVIDADES COMPLEMENTARIAS Estudi de l’INCE

TOTAL CHICOS CHICAS Deportes 55% 70% 42% Idiomas 24% 23% 25% Informática 11% 13% 10% Música 12% 10% 14%

? ? No hay diferencias significativas entre la privada y la pública, salvo en idiomas. (22% la pública, 30% la

privada). EMPLEO DEL OCIO. Estudi de l’INCE

Total Chico Chica Salir con las amistades 82% 79% 84% Hablar con los padres 78% 74% 84% Escuchar música 77% 69% 84% Televisión 59% 64% 59%


E) LES TIPOLOGIES DE JOVES El silenci dels adolescents (15-24 anys) J. Elzo ANTIINSTITUCIONAL ALTRUÏSTES

COMPROMESOS RETRAIGUT

SOCIAL

INSTITUCIONAL IL.LUSTRAT: Característic de la nova joventut

LLUIRE DISFRUTADOR: Representació de la nova adolescència

Quantitat, ubicació geogràfica

5,06%. Ubicats a País Basc i Navarra. Menys a València i Andalusia

12,22% Presència en Andalusia, i Castella

28,37%. Distribució geogràfic uniforme. D'extracció social més baixa que la mitjana. Els més joves i els que menys estudien. Y els que estudien és per obligació del pares.

29,67% Catalans i gallecs. Menys bascos i navarresos.

24,68%. Els de més edats. Predominància masculina, amb més diners a la butxaca i urbà

Posicionament davant violència

Molt violents i han patit violència. Justifiquen: violència, terrorisme, vandalisme del carrer

Han estat víctimes de la violència, però els que menys han respost.

Els menys han estat agredits i han estat agressors

Posicionament davant institucions

Escassa confiança Únics que col·laboren amb les ONG. Valoren molt la religió

Màxima confiança en els institucions

Antiinstucionals, desinterès i "ninguneix" a les institucions

Grau de satisfacció

El menys contents de tots amb la vida que porten

Es senten satisfets de la vida

Els més satisfets amb la vida que porten i que tenen més llibertat

Els que menys contents diuen que estan

Ubicació política

Els més radicals i el més a l'esquerra

Són els que més a la dreta es troben.

Centre-dreta Centre Els que més a l'esquerra es troben

Aspectes valuosos o justificats

Emborratxar-se, no pagar en el transport públic, prendre drogues, pertorbar la vida ciutadana por la nit.

Valoren molt a la família, treball, els estudis, dur a terme una vida moral digna,

Els costa molt definir quins aspectes són els més valuosos.

Caminar per lliure per la visa i passar-ho el millor possible. Guanyar diners, dur una vida sexual satisfactòria, estar amb els amics, tenir temps lliure....El lloc de socialització és el grup.

Aspectes menys tinguts

Poc valor a la família, el treball, a la vida digna i moral, als estudis

Guanyar diner, la vida sexual,...

Els que menys llegeixen, els que menys treballen.

Els posicionaments hedonistes (emborratxar-se,

Rebutgen la violència i la religió, però no així LES ALTRES

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 49 CLASSIFICIACIÓ DELS JOVES SEGONS EL GRAU D’INTEGRACIÓ (Joves de 15 a 24 anys INJUVE- FAD Jovenes y estilos de vida. Valores y riesgos en los jovenes urbanos

TIPUS CARACTERÍSTIQUES % INTEGRATS ACTIUS Els joves que valoren l’ordre u la disciplina. 15%

Els moderats, instal·lats en el discurs ,moral dels valors dominants 15% Materialistes descompromesos 18,3

48,3

INTEGRATS PASSIUS Joves a favor de corrent, que no es pronúncies, absents, indiferents i que es deixen portar

14,8

EN EL LÍMIT DE LA INTEGRACIÓ

Una mica estrictes, no es plantegen gaudir de la vida. No participen, es queden fora i no trenquen les regles. Són negatius i pessimistes.

13,6

EN LA RUPTURA Joves radicals, incivics, gamberros 7,1% Rebels, en contra els valors, 8,8% Libertaris socials, amb preocupacions polítiques i militant d’una ruptura ideològica i contra cultural 7,5%

23%

CLASSIFICACIÓ DELS JOVES PER ESTILS DE VIDA. (joves de 15 a 24 anys) INJUVE- FAD Jovenes y estilos de vida. Valores y riesgos en los jovenes urbanos

TIPUS CARACTERÍSTIQUES % ESTUDIOSOS Viuen amb els seus pares. Són de centre i catòlics, els

que menys surten de copes, els que millors resultats acadèmics obtenen, els menys transgressors, possiblement degut al control familiar. Els divendres per la nit beuen bastant. Tenen poques relacions sexuals però aquestes són promíscues i sense precaucions.

42%

TREBALLADORS Es el grup més nombrós a partir dels 23 anys. Treballen i no estudien. No s’identifiquen amb la clàssica “classe treballadora”. Consumidors d’alcohol els caps de setmana. Tenen experiències amb drogues il·legals.

23%

MARXOSOS Bastant centrat en la franja 18-22. Són estudiants, majoria universitaris. Són d’esquerres. Els caps de setmana inverteixen el ritme entre el dia i la nit. Són els més cultes i il·lustrats. Els que més beuen i experimenten més amb drogues. Tenen relacions sexuals i i prenen precaucions.

17%

CONSUMISTES Estudiants que viuen amb els seus pares. Van de compres, surten d’excursions i practiques hobbys no electrònic. Preocupats per la seva imatges i amb dolenta trajectòria escolar. Podien identificar-se amb joves que s’han ajustat a la societat de liberalisme econòmic i de

12%


F) QUADRE D’EVOLUCIÓ DE DETERMINADES CARACTERÍSTIQUES DE LA

SITUACIÓ DEL JOVES A CATALUNYA ENQUESTA ALS JOVES DE CATALUNYA 2002

Secretaria General de la joventut Dpte de Presidència

REALITAT (les actuals característiques)

EN EMERGÈNCIA (les noves característiques que van apareixent)

EN RECESSIÓ (característiques que van perden pes)

INDICIS (característiques que apunten possibles tendències)

Autonomia relativa.- Marges de maniobra i llibertats amplis i generalitzats. Valoració molt positiva del món. Afecta a totes les edats, sexes i classes socials. Provoca canvis en la relació familiar = ORIGENS DE MALENTESOS I CONFLIECTES. ADEQUATS A L'ESPAI FAMILIAR. Són present i autònoms en el mercat de consum degut:

? ? Al treball d'acompanyament

? ? Setmanada ? ? Inserció.

Sense contribució familiar. Possiblement més diners de disponibles que els pares.

Autonomia relativa dels menors.- Avançament de l'adolescència del 12-15. Tenen uns indicadors d'autonomia (nit, consum i oci… ) Aplegar tots el adolescents en el marc a l'institut és un indicador significatiu per a ells,

Crisis de la relació autoritària amb els adults. El reconeixement de l'autonomia dels adolescents i la seva legitimació i reconeixement està comportant una crisi en la relació imposició-submissió amb els adults. Les relacions de poder estan perdent legitimitat i és un focus de conflicte generacional i institucional (família, escola, societat,...)

Polarització en el nivell baix Els joves sense estudis de classe baixa es polaritzen en franges:

? ? Proletarització: inserits molt joves en el món del treball, però con períodes d'atur i feines no acumulables.

? ? Lumpenproletariat.- Inserits sense estudis però amb inserció més feble i marginal.

És una franja on hi ha una molta feina poc qualificada i joves desafetes al treball. Hi ha joves que treballen molt i molts joves que treballen poc.

Igualtat de sexes: Com a fruit de la crítica de generacions anteriors a la desigualtat, avui assumeixen la igualtat

Transició accelerada i el treball d'acompanyament Si estan molt de temps estudiant o compatibilitazant estudi i treball, degut: ? ? Mercat de treball

expansiu ? ? Desregulació del

mateix.

Desligitimació entre les desigualtat de sexes. Tot i que continua estant forta la deslegitimació de les desigualtats, hi ha entorns familiars i culturals que mantenen els criteris de legitimació de desigualtat

Polarització en el nivell alt ? ? Hi ha joves que han estudiat llarg

i molt i han tingut una inserció ràpida o lenta , exitosa en feines d'alta qualificació i reconeixement.

? ? Hi ha d'altres amb les mateixes característiques que la seva inserció es realitza en uns condicions de precarietat i de rebaixes d'expectatives professionals. I de subocupació

Estudi com a referent Los estudis formatius són més llargs són una realitat fàctica.

Precarietat laboral. Canvi del concepte d'estabilitat. Estabilitat=ESTAR AMB FEINA NO EN UNA FEINA. La precarietat és una peça clau del context laboral dels adolescents

Proximitat entre promocions Les promocions de joves són molt pròximes i es fa difícil fer tall entre elles, exemples:

? ? La conjuntura del mercat del treball (expansiva/ recessiva) pot fer que les promocions estiguin més o menys temps estudiant.

La emancipació tardana.

CENTRE-ALUMNE-FAMÍLIA: UNA RELACIÓ EN CRISI ? Quim Canals ICE UAB 52 precari. El concepte d'estabilitat ha canviat, ESTABILITAT NO ÉS EN LA MATEIXA FEINA SINO EN LA CONTINUÏTAT DEL TREBALL.

programació juvenil (entreteniment, concursos, ect… ) El zaping és l'activitat davant de la TV

sexe, consum musical, estudis prolongats existeix una diferenciació. No es pot parlar d'uns joves homogeneïtzats, es pot parlar d'una realitat aparentment similar els joves ho viuen de forma diferent

Treball segmentat No és un mercat obert depèn dels estudis, titulació ajuda familiar, estratificació ocupacional de les famílies, de la seva capacitat cultural.

Allunyament de participació política institucional Hi ha consciència política, però no es tradueix en accions polítiques clàssiques (militància, votació, participació,… )

Emancipació tardana Maneres diverses de emancipació.

Casament (dominant) Matrimoni a prova Cohabitació.

Permanència a casa fins més enllà dels 29, tot i que hagi independència econòmica i autonomia funcional. Les causes:

? ? Seguretat d'ingressos i feina

? ? Costos d'habitatge ? ? Viuen de "conya"

Aproximacions successives o el tempteig Els canvis en la situació dels joves es fa per tempteig i aproximació con a manera d'encarar la transició.

escola-alumne-famÍlia: una relaciÓ en crisi

Documents