quadern alumne ud8_4t eso

UNITAT DIDÀCTICA

“orienta’t i corre”

L’ESPORT DE L’ORIENTACIÓ: (mapa i brúixola)

UNITAT DIDÀCTICA 8: L’ESPORT DE L’ORIENTACIÓ

4t ESO – EDUCACIÓ FÍSICA – IES MOIXENT – CURS 2010-2011

1

RESUM PER A L’ALUMNAT

Títol : “orienta’t i corre”

Introducció : l’esport de l’orientació encara és desconegut per molts de vosaltres. Per aquesta raó, i continuant el treball que iniciàreu en 3r d’ESO, la present unitat de treball està encaminada a ensenyar-vos que és això de l’esport d’orientació i com hem de conèixer a la perfecció l’ús del mapa i la brúixola.

Continguts : els continguts a aprendre són els següents:

Conceptes: esport d’orientació; elements necessaris en la competició de les curses d’orientació; mètodes artificials d’orientació: el mapa i la brúixola.

Procediments: ús de la brúixola en les activitats d’orientació amb plànol de l’institut i mapa de la zona; realització i execució de rumbs d’orientació, buscant i localitzant diferents formes de fites.

Actituds: acceptació de les normes de seguretat; comportament solidari i responsable; conservació del medi ambient.

Objectius : al finalitzar la unitat didàctica hauràs de ser capaç de...

- Conèixer l’esport d’orientació i el desenvolupament de les curses d’orientació.

- Utilitzar el mapa topogràfic i d’orientació, juntament amb la brúixola (mètodes artificials) per a participar en les activitats i curses d’orientació.

- Confeccionar rutes i rumbs amb mapa i brúixola i desenvolupar-se en ells.

- Adoptar una actitud positiva cap a la conservació i respecte del medi natural.

Sessions i activitats : desenvolupades en full adjunt.

Criteris d’avaluació i qualificació : els criteris d’avaluació són els mateixos objectius. Els criteris de qualificació són els següents: teoria 20% + pràctica 50% + actitud 30%

Instruments d’avaluació : estan classificats en funció del contingut que avaluen.

Teoria: qüestionari escrit, amb preguntes referents a la teoria i la pràctica.

Pràctica: observació directa diària; i execució de les proves (fitxes dels jocs o proves).

Actitud: observació directa diària.

Recursos bibliogràfics i mediateca : per tal de completar la informació que vos proporcione amb els apunts teòrics, i sempre que ho desitgeu, teniu una gran quantitat d’ajuda en diferents llibres, dvd, i internet. Entre altres són interessants:

- http://www.fbo.es/webquest_orientacion/index.html

- http://www.fedocv.org/

- http://orientacio.org/

- http://www.clubcoc.cat

-



3

UNITAT DIDÀCTICA 8. L’ESPORT DE L’ORIENTACIÓ

L’ESPORT DE L’ ORIENTACIÓ

En anteriors cursos de l’ESO heu iniciat l’aprenentatge de l’orientació com activitat física i recreativa. Ara bé, una vegada coneguts els conceptes inicials i dominades les activitats d’iniciació a l’orientació és hora que comenceu a conèixer i practicar la vessant esportiva d’aquest contingut, açò és, les curses d’orientació.

En primer lloc, no està de més repassar alguns conceptes bàsics i conèixer la història d’aquest esport tan divertit.

En aquest sentit, i segons el diccionari, orientar-se és reconèixer la situació del Nord i, conseqüentment, la dels altres punts cardinals . Però podem considerar que també ho és qualsevol forma de desplaçament en l’espai que requereix prendre contínuament punts de referència i saber situar-se respecte a aquests.

Per una altra banda, l’orientació com a modalitat esportiva apareix l’any 1888, a l’acadèmia militar sueca de Kachbery, Estocolm ; i probablement també en l’Acadèmia de Cadets de Kristiania , a Noruega .

Durant la dècada de 1890, els clubs civils mostraren interès per aquestes proves militars, i el 31 d’octubre de 1897 se celebrà , prop d’Oslo , la primera carrera pública d’orientació amb vuit participants. El comandant Ernest Killander, es considera el pare de la moderna orientació esportiva.

Per iniciativa dels esportistes escandinaus naix en 1961, a Copenhague , la Federació Internacional d’Orientació (IOF), amb l’objectiu fonamental d’establir un reglament internacional i impulsar el desenvolupament d’aquest esport per tot al món.



4

ELS MÈTODES D’ORIENTACIÓ NATURAL O BÀSICA

Entenem per orientació natural o bàsica aquella forma d’orientar-se en l’espai que fonamentalment es basa en l’ús i coneixement dels elements naturals i/o tradicionals (sol - ombres, arbres i vegetació, lluna, estrelles, punts cardinals, etc.).

Dintre de l’orientació natural existeixen diferents formes de buscar i conèixer la nostra posició en l’espai, tot en funció dels elements de la naturalesa que tinguem al nostre abast: segons la posició del sol; orientació mitjançant la lluna; segons la posició de les estrelles; segons els arbres, la vegetació i la humitat.

ELS MÈTODES D’ORIENTACIÓ ARTIFICIAL O PRECISA

Entenem per orientació artificial o precisa aquella que utilitza elements construïts per les persones, per tant artificials, per a poder localitzar de forma més precisa i exacta la posició en l’espai (mapes cartogràfics, brúixola, GPS, etc.).

Per tal d’aprendre els objectius bàsics d’aquesta unitat didàctica és necessari conèixer algunes formes d’orientació artificial. Per contra, no serà del nostre interés conèixer el funcionament de la brúixola (a partir de 4t ESO).

En primer lloc, i com a mètode artificial més bàsic podem fer referència a l’orientació mitjançant les agulles del rellotge analògic o mecànic . Actuarem de la següent manera:

- Hem de dirigir l’agulla de les hores a la direcció del Sol, i en la bisectriu que forma aquesta amb la xifra “12” del rellotge es troba el sud.

- Perquè aquest mètode siga fiable, l’hora del rellotge ha de coincidir amb l’hora solar. És per això, que en el moment de realitzar aquesta operació retardarem dues hores si és estiu i una hora si és hivern.

Altres formes més precises i específiques d’orientar-se són les següents:

EL PLÀNOL

És la representació gràfica d’un espai obert o objecte; també és la projecció horitzontal –vista aèria– de les diferents parts d’una ciutat, casa, etc.

Al plànols solen representar-se elements i espais artificials. Així, a les classes d’orientació, utilitzarem plànols de classe, del pati, del gimnàs, etc.

Els plànols tenen funcions molt concretes, de manera que en ells sempre és representen els elements més importants. Així, al plànol d’una ciutat destaquen els carrers i llocs més significatius. Aquests plànols utilitzen sempre l’escala adequada, per tal que s’identifiquen les dades més rellevants i en alguns casos vénen acompanyats d’una llegenda.



5

EL MAPA

Existeixen diversos tipus de mapes, però a nosaltres ens interessen els mapes topogràfics i els d’orientació. La principal diferència entre els uns i els altres està en que els mapes d’orientació no deixen de ser uns mapes topogràfics caracteritzats per contenir en ells els més menuts detalls que existeixen en el terreny.

A l’orientador qualsevol element visible en el terreny pot ajudar-li si està dibuixat en el mapa. Al ser a menor escala permet que hi haja elements tant precisos o detallats com són: grups de roques, arbres aïllats, parets o ribassos, tipus de vegetació, etc.

Els Mapes d’orientació i/o topogràfics s’elaboren de manera que es puga identificar tot punt característic del terreny, calcular la distància que separa dos punts, definir la pendent i l’altura del terreny.

• Per a identificar qualsevol punt característic del terreny, tenim la SIMBOLOGIA TOPOGRÀFICA que està estandarditzada en l’àmbit nacional i internacional, és a dir, és comú en les competicions oficials nacionals i mundials. Segons el seu significat existeix també una diferència en quant als colors.

COLOR MAPA TOPOGRÀFIC MAPA D’ORIENTACIÓ

NEGRE Detalls artificials (carreteres, sendes, etc).

Construccions i elements rocosos (camins, sendes, cases, pedres, etc).

MARRÓ Relleu (corbes de nivell, etc). Relleu (corbes de nivell, etc) i elements de terra (solcs d’erosions, terraplens, etc).

BLAU Hidrografia (rius, fonts, etc). Ídem.

VERD Vegetació. Ídem, però s’especifica el grau de visibilitat i penetrabilitat.

ROIG Carreteres importants, poblacions, etc.

No existeix.



6

• Per a calcular la distància que separa dos punts tenim l’ESCALA del mapa. Denominem escala al grau de reducció del mapa amb relació a la superfície real que representa.

D’aquesta manera, si un mapa està representat a escala 1:15.000, indica que una unitat de mesura del mapa equival a 15.000 unitats de superfície real, és a dir, si entre dos punts del mapa hi ha una distància d'1 cm, en la superfície real aquesta serà de 15.000 cm, o siga 150 m.

• Per a definir la pendent o altura del terreny tenim les CORBES DE NIVELL . Aquestes són línies imaginàries que uneixen els punts que es troben a la mateixa altura sobre el nivell del mar, com si foren talls horitzontals efectuats per plànols imaginaris.

Per una altra banda, EQUIDISTÀNCIA és la distància vertical que separa una corba de nivell d’una altra. Aquesta distància és constant. Per exemple si l’equidistància és de 5m., açò vol dir que entre corba i corba de nivell hi ha una diferència d’altura en sentit vertical de 5m. Gràcies a les equidistàncies es pot deduir que...

LA BRÚIXOLA

Partint de les, la brúixola es basa en una cosa molt senzilla, és simplement una agulla imantada muntada sobre un “zafiro” que fa d’eix, immers dins d’un recipient hermètic i ple d’un líquid estabilitzador que fa d’amortiguador per a què l’agulla indicadora no oscil·le en excés.

En aquest sentit, i coneixent les propietats magnètiques de la Terra, l’agulla rep les forces d’aquesta i, dins de la càpsula, gira lliurement fins indicar el nord magnètic .

No obstant açò, hem de saber que a causa del moviment del planeta sobre el seu eix, ens trobem amb la realitat de l’existència de dos nords:

- El nord geogràfic: es tracta d’un lloc determinat del pol nord que es correspon amb l’eix de rotació de la terra.



7

- El nord magnètic: és qui atrau l’agulla de la brúixola i es troba aproximadament entre Groenlandia i la Terra de Baffin, a Canadà. Aquest nord té la particularitat que varia lentament la seua posició al cap dels anys.

DECLINACIÓ MAGNÈTICA :

La declinació magnètica d'un punt és la desviació en graus existent entre el seu nord magnètic i el nord geogràfic. Aquesta desviació no és la mateixa en tots els punts de la superfície terrestre. Pot valer de 0 a 180 graus. En la zona on ens trobem, actualment té un valor d'uns +3º, disminuint uns 8' cada any.

Alguns models de brúixoles disposen d’una correcció de la declinació per no haver de calcular-la en cada medició.

Si la variació magnètica local no està registrada en el mapa hi ha una forma de conèixer-la. Hem d’apuntar amb la brúixola (de nit) a l’estrella polar i observar la diferència entre l’agulla i el nord indicat.

INCLINACIÓ MAGNÈTICA :

La intensitat vertical del camp magnètic no és la mateixa en tots els punts. Açò influeix en la posició horitzontal de l’agulla, podent inclinar-la en excés en algunes regions del món, amb la qual cosa l’agulla toca la caixa o es bloqueja impedint l’orientació.

Algunes brúixoles disposen d’un sistema de compensació en la base de l’agulla i que les fa “globals”, és a dir, fins i tot amb inclinació de la zona l’agulla no s’inclina i no es bloqueja.

ACIMUT O RUMB :

L’azimut d’un punt és l’angle que forma (des del punt d’observació) la direcció Nord amb la direcció cap al punt considerat, i es mesura en el sentit de les agulles del rellotge. Si és amb el Nord magnètic es parla d’azimut magnètic. Els azimuts van de 0 a 360 graus. Si estem en moviment, l’azimut acostuma a rebre el nom de rumb.



8

LES PARTS DE LA BRÚIXOLA :

Totes les brúixoles disposen dels següents elements bàsics i necessaris:

- La fletxa de direcció, és la que ens marcarà el camí a seguir.

- El limbe, és el cercle mòbil graduat de 0 a 360º, situat sobre la base de la brúixola.

- La fletxa nord i les línies Nord-Sud, estan dibuixades en la superfície transparent del limbe. Són paral·leles unes a altres i representen el mateix que els meridians del mapa. Fent coincidir aquestes línies i els meridians del mapa podem realitzar els diferents rumbs.

- L’agulla imantada, ens indica sempre el nord magnètic.

DETERMINAR UNA DIRECCIÓ AMB MAPA I BRÚIXOLA

Primer procediment : coneixem la situació de partida, però no el punt on volem anar. Facilitant-nos els graus en que es troba aquell punt respecte a un origen.

1r.- Orientar el mapa correctament.

- Col·locar la brúixola sobre la nostra mà i rodar sobre nosaltres fins que l’agulla magnètica se superposi sobre la fletxa indicativa del nord del limbe.

- La col·loquem sobre el mapa i la fem coincidir amb el nord del mapa, o una de les seues línies. Paral·lels (del meridià nord).

2n.- Alcem la brúixola del mapa; posem els graus donats, movent la base de la brúixola.

3r.- Mantenim alineada l’agulla imantada, la fletxa de nord i el nord del plànol. La direcció indicada per la fletxa de direcció serà el camí a seguir per trobar el punt desitjat.



9

Segon procediment : coneixem la situació dels controls en el mapa i la seua distància. S’ha de determinar el rumb o els graus. Els passos a seguir són tres:

1r.- Per anar d’un control a l’altre, agafem la brúixola i fem coincidir un dels seus cantons amb els dos punts, amb la fletxa de direcció cap on volem anar.

2n.- Amb la base recolzada, girem el limbe fins que les línies de direcció nord – sud estiguen paral·leles a les línies del meridià del mapa; i la fletxa vermella del limbe està dirigida al nord del mapa.

3r.- S’alça la brúixola del mapa i es manté a la mà (sense modificar per res el limbe). Girem sobre nosaltres mateixos fins que l’agulla magnètica es superposi sobre la fletxa vermella del nord geogràfic. La direcció a seguir per anar al control serà la que ens indica la fletxa de direcció de la base.

CONSELLS D’ÚS DE LA BRÚIXOLA :

Els objectes metàl·lics i les conduccions elèctriques d’alta intensitat pròximes a la brúixola poden pertorbar el seu funcionament. Els camps magnètics poden, fins i tot, invertir la polaritat.

Per aquest motiu, quan utilitzem la brúixola hem de prestar atenció i separar-nos uns metres d’objectes com ara vehicles, tanques metàl·liques, postes metàl·lics, conduccions d’electricitat importants, etc.

Hem de comprovar regularment el funcionament de la brúixola per eliminar sorpreses desagradables alhora d’utilitzar-les en una eixida.

En les brúixoles de qualitat i confiança no hem de preocupar-nos si apareixen i desapareixen petites bosses d’aire en el líquid, ja que açò ocorre pels canvis de pressió atmosfèrica i de temperatura.

ALTRES CONCEPTES IMPORTANTS

La ROSA DELS VENTS : és la representació gràfica de les direccions dels vents, de manera que aquests es dibuixen segons la direcció que bufen. Per conveni, sempre es pren la direcció d’on vénen.



10

El TALONAMENT : és una tècnica que s’utilitza per mesurar distàncies sobre el terreny mitjançant el recompte d’un nombre donat de “dobles passos”, que depén de la camada de la persona i el terreny pel qual ens desplacem. Habitualment el nombre de dobles passos personals que cal treballar per a cada persona estan mesurats sobre 50 o 100 metres, caminant o a trot suau.

Per tal de realitzar els exercicis i les activitats d’aquesta unitat didàctica hauràs de tenir clar quin és el teu talonament. En aquest sentit, has d’executar la següent tasca:

En un terreny pla i sense obstacles, has de caminar 50 o 100 metres, en sèries de 3, per determinar el nombre de dobles passes que executes. A partir d’ací, podràs calcular altres distàncies majors en un marge d’error xicotet.

Distància real 100 m: Nombre de dobles passos:

Càlcul talonat: m Càlcul real: m

Càlcul talonat: m Càlcul real: m

LES CURSES D’ORIENTACIÓ

Les curses d’orientació consisteixen en un recorregut de longitud i dificultat variable, dibuixat a un mapa i materialitzat en el terreny per unes balises; l’objectiu de la carrera és realitzar el recorregut en el menor temps possible, amb la informació que ens dóna el mapa i l’ajut de la brúixola com únic instrument.

EQUIPAMENT NECESSARI PER ORGANITZAR UNA CURSA:

El control : És una banderola de roba en forma de prisma triangular de 30 cm de costat, on cada cara està dividida en diagonal amb els colors blancs i taronges. Podem trobar el control penjat d’ una estaca o bé penjat de la branca d'un arbre.

La pinça : Juntament amb cada control es troba una pinça que permet fer unes petites perforacions a la targeta de control. D'aquesta manera es pot saber si s’ha passat per tots els punts de control.

La targeta de control : Serveix per demostrar als organitzadors de la cursa que l'orientador ha passat pels elements indicats, lliurant-la en arribar amb les marques de les pinces de cada fita en la casella corresponent de la tarja. És identificativa de cada orientador, on hi consta el seu nom i cognom, l'hora de sortida, la categoria, el club al qual pertany i, quan finalitza la cursa, l'hora d'arribada i el temps que ha trigat en realitzar el recorregut.



11

La targeta de descripció de controls : Ens permet saber, mitjançant els símbols corresponents, quin element del terreny és aquell en el qual s’ha col·locat la fita, les característiques de l’element, així com el nombre de la fita i l’ordre que té en el circuit. La targeta de descripció de controls té 8 columnes. A cadascuna d’aquestes s’associa un símbol i un vocabulari específic.

• Columna A: Número d’ordre del control.

Indica el número d’ordre en què trobarem el control. Exemple: 1, 2, 5, 7. .

• Columna B: Número d’identificació del control.

Ens diu quin número té la fita del control que busquem. Exemple: 31, 32, 33, 46, 67. .

• Columna C: Situació de l’element del control en relació a altres del seu entorn.

Indica quin és l’element exacte en què s’ubica la fita, si n’hi ha dins del cercle més d’un. El més al sud, a l’est, al nord-est..., el de dalt, el de baix, el del mig.

• Columna D: Element on es troba la fita.

És la dada més important, perquè ens diu l’element del terreny on se situa la fita, i per tant l’element del terreny que hem de localitzar mitjançant la pròpia capacitat tècnica d’orientació.

• Columna E: Descripció de l’element.

Indica detalls de l’aspecte que ofereix l’element descrit.

Poc profund/suau, profund, cobert de vegetació, enderrocat/esfondrat/caigut, caducifoli o de fulla ampla, obert, rocallós, pantanós, sorrenc, conífera/pi/avet.

• Columna F: Dimensions de l’element descrit.

Ens informa sobre les dimensions verticals i/o horitzontals de l’element Alçada en metres, extensió en metres, alçada i amplada, alçada de dos objectes de columna D.

• Columna G: Posició de la fita respecte a l’element.

Els bons orientadors saben arribar fins al punt exacte on posem la tija i la tela blanca ataronjada, gràcies a la informació d’aquesta columna, que senyala el lloc exacte de la fita en relació a l’element on s’ubica.

Banda nord, sud, etc., exterior, vora nord-oest, sud, est, etc., cantonada est, oest, etc., interior, cantonada sud-est, etc., exterior, extrem o punta sud, nord, etc., banda oest, est, etc., interior, part alta, part baixa, a sobre, al peu, entre, corba, revolt, a l’extrem.

• Columna H: Altres informacions.

Expressa, si s’escau, informacions variades i diverses respecte al control i la fita que cal visitar.

Avituallament, lloc de transmissió, punt de control, primers auxilis.



12

EL REGLAMENT DE LES CURSES D’ORIENTACIÓ

1. L'orientació esportiva té com a principi fonamental l'honestedat.

2. La competició d'orientació es realitza en silenci. Els orientadors no poden intercanviar-se cap mena d'informació durant la cursa.

3. No es pot realitzar una part o el total del recorregut en col·laboració d'un o més orientadors.

4. No es pot aprofitar d'un altre orientador amb un major nivell tècnic, seguint-lo al llarg de la cursa.

5. L'orientador ha de respectar a tercers, així com la propietat d'altre, els conreus, les zones de repoblació forestal i tot el material de competició.

6. Tots els participants cal que respectin també, els drets dels competidors de les altres categories.

7. Els orientadors de la categoria de No Iniciats (NI) hauran de deixar passar als orientadors de les altres categories.

8. El jutges de la prova tenen el dret de verificar la tarja de control en tot moment.

9. El recorregut s'ha de cobrir seguint l'ordre oficial dels controls.

10. Si un competidor perd la targeta de control, l'estripa o la manipula, no passa tots els controls o no els visita en l'ordre establert, serà desqualificat.

11. L'orientador que no finalitzi la competició té l'obligació de comunicar-ho al control d'arribada.

12. La zona de competició està prohibida als corredors fora de cursa, així com als acompanyants.

13. Els competidors estan obligats a tenir cura i preservar el medi natural on es desenvolupa la competició.

14. L'assistència és obligatòria en cas d'accident d'un corredor.

15. El participant en una competició accepta el reglament de les curses d'orientació i participa, exclusivament, sota la seva responsabilitat.

16. Qualsevol infracció d'aquest codi d'ètica esportiva pot ser motiu de desqualificació.

quadern alumne ud8_4t eso

Documents