1

ESBORRANY DE L'ACTA NÚM. 11 DE LA SESSIÓ ORDINARIA DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL DE DATA 22 DE SETEMBRE DE 2011 A Cunit, comarca del Baix Penedès, a vint i dos de setembre de dos mil onze. A les 10 hores 02 minuts es constitueix la Corporació Municipal sota la Presidència de l’alcaldessa Sra. Montserrat Carreras García i els/les regidors/es a baix indicats, senyors/es:

EDUARD ARRUGA VALERI (CIU) PEDRO RUIZ MONJE (CIU) JULIO RAMON BERRIO (CIU) LOLA DOMENECH BARTOMEU (CIU) JAUME CASAÑAS CARBALLIDO (CIU) ANTONIO CASANOVA GUIRAU (CIU) IVAN FACCIA I SERRANO (ER) ANTONIO MARTINEZ PASCUAL (ICV) JUDITH ALBERICH CANO (PSC) JOSEP GRACIA VERA (PSC) XAVIER LORENZO TORRES (PSC) MANUELA CALDERON NAVARRO (PSC) ARANZAZU LONGARES GUZMAN (PSC) JOSÉ BARQUIER ROSILLO (PP) JOSE PEDRO BOTELLO ÁLVAREZ (PP) MARIA LUISA CEREZO ZAFRA (PP)

i amb assistència de la secretària accidental de la Corporació Sra. Emma Núñez Viñas i de la que dóna fe de l'acte, a l'objecte de celebrar sessió ordinària i en primera convocatòria. Comprovada l’existència de quòrum la Sra. Presidenta dóna per obert l’acte i es procedeix a tractar els punts de l’ordre del dia. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: Bon dia, benvinguts i benvingudes al ple ordinari del mes de setembre. Eh, donaríem començament al ple. 1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACT A DE LA SESSIÓ ANTERIOR DE DATA 28 DE JULIOL DE 2011. (1.2. 1-10/2011) Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: hi ha alguna aportació, algun comentari?. Donem per aprovat? Partit Popular? Donem per aprovat el punt número u? Iniciada la votació la proposta resta aprovada per unanimitat dels membres

2

presents. 2.- APROVAR, SI ESCAU, LA MOCIÓ PRESENTADA PELS GRU PS MUNICIPALS CIU, ICV, ERC I PSC EN SUPORT A L’ESCOLA CATALANA. (1.3.0-57/2011) Seguidament es procedeix a la lectura de la moció presentada pels grups municipals de Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Republicana de Catalunya i Partit Socialista de Catalunya, que és com segueix: “El tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, fet que ha estat ratificat per una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa un ultimàtum per al seu compliment. Aquest fet atempta clarament contra el model d’escola catalana, un model educatiu que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un nivell de cohesió social acceptable. La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular a les aules han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals i ha estat avalat per evidències empíriques en l’informe PISA 2009 de l’OCDE, en el qual es constata que el nivell de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’estat espanyol. Aquest model educatiu ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte del castellà, en diferents àmbits socials i culturals, alhora que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i la inclusió social dels infants i joves dels darrers moviments immigratoris, tot contribuint a mantenir la cohesió social de les nostres ciutats i pobles. Per tot això, el Ple de l’Ajuntament pren els acords següents: Primer .- manifestar el rebuig a les sentències del Tribunal Suprem espanyol i a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que posen en perill el sistema d’immersió lingüística als centres educatius de Catalunya. Segon .- manifestar el suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, així com a tota la comunitat educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia, sense atendre aquestes sentències ni al tres similars que les puguin seguir. Tercer .- instar el Parlament de Catalunya a manifestar el seu desacord amb aquestes sentències i instar al Govern català a no fer cap pas enrere i a

3

complir el que diu la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. Quart .- fer saber aquests acords al Tribunal Suprem espanyol, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al govern català, al govern espanyol i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i el Senat espanyol, així com a la plataforma Somescola.cat, impulsora d’aquesta iniciativa.”--------------------------------------------------------------------------------------------- Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: Sr. Arruga farà intervenció?. Intervé el Sr. Eduard Arruga Valeri i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa, bon dia a Cunit, bon dia a tots els presents, als demés regidors i a tots els que ens escolten per la ràdio. Eh, és un plaer poder presentar aquesta moció en nom de quatre grups municipals, en faig aquí la presentació. L’han signat els quatre, Convergència i Unió, com ha dit la senyora secretària, Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Republicana de Catalunya i Partit Socialista de Catalunya. La moció te l’objectiu de recolzar els esforços que s’estan fent per mantenir el model lingüístic existent de la immersió lingüística existent en els centres d’ensenyament a Catalunya. Es a dir, fa més de trenta anys que existeix un model d’immersió lingüística a Catalunya, aquet model ha demostrat tenir èxit, tenir èxit, en primer lloc perquè garanteix una societat, un model de societat cohesionat, perquè garanteix igualtat d’oportunitats a tots els residents a Catalunya siguin de origen matern en llengua catalana o d’origen matern en llengua no catalana. Eh, aquet model ha estat reconegut i posat com a exemple per exemple pel High Level Group. El grup d’alt nivell sobre multilingüisme de la Unió Europea. Ha estat també reconegut pels informes PISA. PISA no te res a veure amb la ciutat Italiana. Simplement és el nom del projecte d’avaluació de coneixements. Se’n diu PISA però és el, el informe PISA de l’organització de cooperació i desenvolupament econòmics que també reconeixen que aquest model d’immersió lingüística a Catalunya és exemplar. I en canvi, ens hem trobat amb unes tres sentències dictades pel Tribunal Suprem de l’estat espanyol i amb una interlocutòria molt recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que semblen posar fre. Posen dificultats a la, al desenvolupament, i evidentment també a l’existència d’aquest model d’immersió lingüística. Llavors, els grups que signen aquesta moció estem d’acord en que s’ha de promoure aquest model, que s’ha de desenvolupar. La senyora secretària ha llegit quins són els acords que proposem de manifestar rebuig en aquestes sentències del Tribunal Suprem espanyol i a l’interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, manifestem el nostre suport al model d’escola catalana en quant a llengua i en quant a continguts, així com a tota la comunitat educativa, instem al Parlament de Catalunya a que manifesti el seu desacord, perquè?. En el fons per que la llei que va aprovar el Parlament de Catalunya ha de ser complerta i no ha de ser posada en qüestió per aquests tribunals, o per aquestes sentències eh, que hi van en contra. Jo espero, doncs, obtenir la aprovació d’això. L’iniciativa ha estat proposada per un grup

4

que es diu “Som escola.cat”, eh?, que és el que ha desenvolupat això i en el qual aquesta plataforma també manifestarem el nostre recolzament, moltes gràcies senyora alcaldessa. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies Sr. Arruga. Obrim torn de paraules. Eh, Esquerra Republicana?. Intervé el Sr. Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa, bon dia a tothom, bon dia a tots els ciutadans que esteu aquí, que ens escolteu per la ràdio. Què volem?. Hi ha una sèrie de preguntes que a vegades uno es fa. Aquí no es tracta de fer una guerra de llengües como pot ser a alguns els agradaria. Aquí es tracta de defensar un model amb bases, com ha dit el senyor Arruga, provades i científiques no només al nostre país. I amb un objectiu cla, que tenim al nostre país des de fa molts anys. Jo vulc que els meus fills acabin el cicle escolar dominant perfectament el català, el castellà i l’anglès. I aquest és l’objectiu que tenim tots. I des de fa trenta anys hem decidit que el model hauria de ser el model de l’immersió lingüística que s’usa també amb altres països. I torno a dir, l’objectiu real, i no hi ha cap, cap estudiant a Catalunya que ha sortit de les escoles en trenta anys sense saber català, castellà i anglès. En millor o pitjor forma però evidentment, aquest és l’objectiu que tenim com país a nivel educatiu. Què problema hi ha?. El problema hi ha que estem en un Estat en què no sent como a riquesa el fet que es parli diferents llengües. Mireu com s’ha surt que jo tinc una experiència personal. La meva dona és de Roma, a la Universitat estatal de Roma hi ha una càtedra de llengua catalana, o sia, a Roma tu pots anar a estudiar català. En mos ciutats del nostre Estat que tant ens estima no existeix aquesta possibilitat. Per què?. Perquè no sent el català com a llengua pròpia. Tant fàcil com això. L’estat espanyol sent com a llengua pròpia només el castellà, no sent com a llengua pròpia ni el català, ni l’euskera, ni el gallec i, es crea sempre artificialment la polèmica sobre la llengua. Algú de vosaltres ha tingut mai problemes en la llengua a l’expressió que faci?. Realment creiem que el castellà és una llengua que està en inferioritat de condicions aquí?. Mireu les televisions. La majoria de les televisions en què llengua són?. Mireu la ràdios. Mireu la premsa. Aneu als patis dels col·legis, aneu a les places, aneu als comerç. Som un país que amb això no hem tingut mai problemes. Cadascú parla la llengua que vol. Ara, qui està en dificultat?, parlem clar, si fos per l’estat espanyol probablement el català si desapareix poca gent ploraria. Es así de clar. Qui està a risc de desaparèixer? Jo dic que, i és evident el català. Hi ha un altre discurs a més a més. El català, tal i com s’ha plantejat des de el catalanisme polític, des del PSC, Iniciativa, Convergència i Esquerra, no és només una eina cultural i d’identitària, és una eina social. Perquè jo senyors vulc que l’ascensor social funcioni en el meu país. I sé que per tenir, o per poder obtenir alguns llocs de treball si saps dos llengües és millor dir una i, si saps tres és millor que dos. I que hi ha moltes feines de qualitat que si que exigeixen de fet, de parlar català inclús anglès. Jo no vull una societat dividida. Jo no vull que algunes persones que per no aprendre la llengua del país tingui que fer alguns tipus de feina. I us faré un exemple. Per estar a l’administració

5

de qualsevol administració local, o de la Generalitat o de que sigui el català és un requisit. Jo como soc una persona i represento un partit que si que crec i es defineix d’esquerres jo vull que totes les persones tinguin les mateixes possibilitats i la llengua és un factor, també social. I torno a dir, no farem una guerra de llengües perquè això interessa només a alguns. Perquè torno a dir, jo vull pels meus fills que quant surtin de la formació escolar obligatòria sàpiguen parlar tres llengües. I si es possible quatre. I no me diguin algú que aquí no hi ha gent que no entén o que no parla castellà. Perquè l’experiència ens diu que probablement si hi ha una llengua que està en dificultat és justament el català. Per lo qual, davant d’això, después de trenta anys, después que pensaven que finalment s’omplen la boca d’un estat plurilingüístic, plurinacional, que accepta la diversitat, ens trobem como fa trenta anys que hem, després de trenta anys hem de lluitar per dir simplement que el català és una riquesa i, si no és una riquesa per l’estat espanyol, nosaltres no podem renunciar que per nosaltres, com país, a part de ser la nostra llengua és una riquesa i no la volem perdre, per lo tan, donem suport amb tota, amb tots els moviments que hi ha de ciutadans que volen defensar això i, tornem a dir, tornem a dir: som un país i tenim una llengua i volem que aquesta llengua sigui la llengua dels nostre país, volem que també sàpiguen altres llengües i no volem una guerra de llengües. Gràcies. Intervé la senyora Montserrat Carreras García i manifesta del literal: moltes gràcies. Iniciativa per Catalunya? Intervé el senyor Antonio Martínez Pascual i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa, bon dia a tothom, als assistents, a la gent que ens està escoltant per la ràdio. Vull començar la meva intervenció amb unes paraules de Joan Solà. Filòleg i lingüista. “Aquet poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarit per cap altre, les persones que el formem no podem ni volem sentir-nos ni un minut més inferiors a cap altra persona. La llengua pròpia del país i de moltíssimes d’aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura. No pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders maniàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d’Espanya.” Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra. Es cert que aquests darrers mesos anem assistint a nous i ferotges episodis d’assajament a que ha estat sotmesa sense treva la nostra llengua. A les comunitats, i ho hem de dir, liderades pel partit popular, augmenten les mesures discriminatòries en vers dels catalanoparlants afeblint la ja raquítica protecció legal i institucional. Comunitats com pot ser Aragó, les Illes Balears o el País Valencià. A Catalunya seguint la sentència del Tribunal constitucional els tribunals han afavorit al partit popular, al partit de Ciutadans i a associacions espanyolistes amb una escalada de mentides i difamació, alhora que aquest mateix partit popular, dissenya i executa constantment una política d’extermini lingüístic. Davant d’aquesta situació, Iniciativa per Catalunya Verds és plenament conscient que un atac a la llengua en qualsevol punt del domini

6

lingüístic és un atac a la totalitat, i , que cada atac ha de ser respost amb total contundència. Per això una vegada més, Iniciativa per Catalunya Verds manifestem la nostra compromís i ple suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, que se sustenta amb el català com a llengua vehicular i en el model d’immersió lingüística. Tal com a dit el company de Convergència i Unió és un model d’èxit lingüístic i social que garanteix el coneixement del català i el castellà al final del cicle educatiu i cohesió social del país. Per aquests motius exposats nosaltres donem ple suport a aquesta moció i esperem realment que a partits que atempten contra la nostra llengua posin fre a aquests atacs continus. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: moltes gràcies senyor Martínez. Partit Popular?. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: gracias señora alcaldesa, buenos días a todos. Bien, como en todas las mociones de la lengua siempre tiene que haber un culpable, eh, en este caso como ya bien ha referido el señor Martínez representante de Iniciativa, pues aquí parece ser que la culpa siempre la tiene el partido popular, no?. Yo no sé si la culpa la tiene el partido popular, eh, señor Martínez, pero lo que hay una cosa clara, ustedes no están dispuestos a acatar una sentencia. Una sentencia que además las denuncias no las pusieron los partidos políticos, sino la pusieron una serie de familias que estaban en desacuerdo de la falta de libertad que existe sobre la lengua. Eso vamos a empezar por ahí. Por tanto, si ya hay un gobierno de que no es capaz de asumir una sentencia, pues va a ser difícil obligar a cualquier ciudadano a ejecutar (inaudible) sentencia. Vamos a empezar por ahí. Y voy a explicar nuestro voto en contra del por qué, i no esté, no es que vayamos a hacer un voto en contra, en contra del catalán, nunca lo hemos dicho ni nunca lo vamos a hacer, estamos de acuerdo en una escuela bilingüe o trilingüe, que de riqueza al idioma, pero es evidente, es evidente, por sus manifestaciones, señor Martínez que la lengua, siempre quieren crear una guerra donde no la hay, donde no la hay. Y siempre las guerras coinciden con procesos electorales. Ara tenemos un proceso electoral dentro de cuatro días y ahora interesa, pues hablar de la lengua, hablar del catalán en contra del castellano, en contra del partido popular, etcétera, etcétera. Es repetitivo, o sea no es una cosa nueva ahora ni novedosa, no es nueva. El señor de, de Esquerra Republicana apuntaba varias cosas, y es verdad, no?. Dice que le gustaría que hubieran diferences, diferentes lenguas, trilingüe. Y es verdad, yo también estoy de acuerdo, totalmente. Pero la pregunta es si se dice porque lo que se ejerce. Yo creo que la libertad de los padres es poder elegir en qué lengua quieren estudiar sus hijos. Usted hablaba de la Generalitat de Catalunya o en instituciones catalanas hace falta un nivel de catalán. Y es verdad, en ese tema podemos discutir si eso es bueno o es malo, porque no dejemos de pensar de que una persona que ha estudiao en Cataluña tiene posibilidades de ir a trabajar a Murcia, por ejemplo, a la administración de Murcia. Un Murciano que ha estudiao en Murcia no tiene posibilidad de venir a trabajar a las instituciones catalanas. Eso yo no creo que sea libertad. En absoluta, no tiene ninguna

7

libertad ese tema. Y siempre estamos con la misma, eh, discurso y con la misma guerra en el tema de la lengua, que por cierto, que por cierto, mucho de los dirigentes que aplican o intentan aplicar este tipo de leyes luego tampoco la ejercen propiamente, es aquello de decir, eh, haz lo que yo te digo y no hagas lo que yo hago. Y esta es la realidad pura y dura. Por tanto, yo creo que confundir a los ciudadanos con el tema de la lengua es bastante complicao. Es bastante complicao porque realmente en la calle, en la ciudadanía no existe ningún problema. El problema yo creo que lo plantean algunos echando las culpas a otros, o como se ha dicho ya aquí en este pleno es que el estado español no está de acuerdo con las lenguas oficiales y cooficiales que existen en el país. Em!, yo no creo que exista ningún gobierno del estado que esté en contra ni del catalán, ni del gallego, ni de, ni del euskera. Es que yo no lo creo que haya ninguno. Nunca lo ha habido ni nunca lo va a haber, porque son lenguas que están dentro del propio país. Pero eso si, interesa decir ese discurso que alguien de Madrid está, está en contra. Y señor Toni, déjeme que le diga una cosa!, debe leer las cosas mejor y debe enterarse mejor de las cosas, de las comunidades que gobierna el partido popular. Y le voy a poner un ejemplo claro, de una comunidad que llevamos muchos años gobernándola, que por cierto con mayoría absoluta. La Comunidad de Madrid. En la Comunidad de Madrid existen colegios en lengua catalana, bueno, por tanto, si hay un colegio en lengua catalana es porque no se tiene un desprecio al catalán. Vamos! Entiendo yo!, que no tiene un desprecio al catalán, por qué, porque se entiende que allí vive muchísimos catalanes, por temas laborales y demás. O sea, no diga, no incluya todas las comunidades autónomas que gobierna el partido popular, porque no es verdad, porque no es verdad. Simplemente porque no es verdad. Pero el discurso interesa hacer ese. Bueno yo no me quiero añadir mucho más a esta moción, nosotros nuestro grupo la votará en contra, simplemente, primero porque como he dicho al principio las sentencias se han de cumplir cosa que el gobierno de la Generalitat de Catalunya no quiere cumplir esta sentencia, veremos lo que pasa al final. Y segundo, que entendemos que es un tema electoralista puro y duro. Hay unas elecciones de aquí a cuatro días y evidentemente hay que hablar de algo, eh, para intentar perjudicar, parece ser, no?, como siempre, no?, al partido popular o decir que el partido popular está en contra del catalán. Y por supuesto todo eso no es cierto y siempre defenderemos el catalán, el castellano y una escuela trilingüe. Gracias. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Barquier. PSC? Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: si, gràcies senyora alcaldessa. Molt bon dia als regidors i regidores, molt bon dia a la gent que ens acompanya avui al ple, i òbviament als ciutadans i ciutadanes que ens escolten per radio Cunit. Al partit de socialistes de Catalunya ha signat aquesta moció perquè hem de ser, em, corresponsals amb una decisió que va prendre la societat catalana al principi de la democràcia amb aquet país. Ja als inicis del funcionament de la nostra sistema legislatiu. El partits polítics de Catalunya als anys vuitanta van aprovar una llei i varen prendre una decisió. Hi havien dues

8

possibilitats de societat, dues possibilitats d’escola el bilingüisme o la immersió lingüística. Amb una, treball i una coordinació excepcional entre la societat civil, els partits polítics i el sistema educatiu, les escoles d’aquest país varen decidir per unanimitat apostar per la immersió lingüística . Perquè és la immersió lingüística la que ha aconseguit cohesionar una societat amb un tant per cent molt important d’immigrants de la resta de comunitats autònomes. Ha estat la immersió lingüística la que ha aconseguit que una persona com jo, filla d’una murciana i d’un català parli perfectament les dues llengües i senti que el català és la seva llengua. En aquet cas paterna, però la seva. La que ha aconseguit que la meva mare parli perfectament el català, per què va viure en una Catalunya que es feia en aquell moment en el que la seva llengua era la més parlada, però el fet d’haver-se d’esforçar a llegir en català, a tenir una televisió pública en Catalunya, ha permès que la meva mare siga una perfecta catalano parlant. I la que ha aconseguit generar igualtat d’oportunitats entre els nens i nenes d’aquet país. L’escola és la garantia d’aquet model de societat. L’escola és per on tots hem de passar, on creixem, on aprenem, per on ens fem persones. Cada vegada més, l’escola no és una transmissora de coneixements sinó una educadora de persones. I per això, estem convençuts que l’única manera de, eh, defensar aquet model de societat i la cohesió social. El fet de no tenir dues Catalunyes, perquè no volem tenir ciutadans d’una banda o ciutadans d’un altra. Volem tenir ciutadans i ciutadanes. Això només ho pot garantir el model d’escola en català. Nosaltres, el PSC no vol una guerra de llengües. Però, senyor i senyores tampoc volem una guerra entre persones. Tampoc volem que algú ens vengui que Espanya és la dolenta, ni que algú ens vengui a Madrid que els catalans som els dolents. Perquè això l’únic que fa és perjudicar, precisament aquest model que estem defensant. És perjudicar la cohesió social. I això és una utilització que estan fent tant uns com uns altres. És una utilització que estan fent els partits de la dreta espanyola i els partits de la dreta catalana. I els partits també, alguns partits, de l’esquerra catalana. Tres casos individuals, tres famílies que han fet una denúncia perquè tenen una manera de pensar en torn al que ha de ser o l’educació que han de rebre els seus fills no poden imposar-se a la majoria d’una societat. Ni poden fer canviar les lleis que varen estar aprovades pel Parlament de Catalunya que han demostrat excel·lents resultats i que es basen en un Estatut d’Autonomia que va ser refrendat per la societat catalana. Això no pot passar, i això és el que nosaltres, com a partit també defensem. I vull recordar que és el PSOE el que està defensant una modificació legislativa que faci que aquestes lleis refrendades pel, per la ciutadania i pels parlament no puguin ser modificades després pels tribunals. No només reconeixem la pluralitat cultural d’Espanya i la pluralitat cultural catalana. Sinó que ens hi sentim orgullosos perquè és la que garanteix la convivència i perquè és la que garanteix de ven segur que les persones que son capaces de sentir dues cultures com a pròpies, i d’estimar-les les dues per igual són les que en una societat cada vegada més globalitzada poden fer créixer i enriquir a les persones que ens succeiran. Aquells que vindran, els que són més petits ara i que de ven segur, doncs, eh, són el futur de la nostra societat. Per això, defensem aquesta moció, però també, com els hi he volgut explicar amb matisos davant del que vostès han, eh, han presentat o davant dels arguments que vostès ens han explicat.

9

Perquè no volem separar-nos de ningú. Perquè el que volem és conviure i enriquir-nos mútuament. I, per això defensem. Perquè no ens oblidem que això és una, eh, proposta de la comunitat educativa de Catalunya que unànimement, i ho està manifestant aquets dies, unànimement defensen l’escola en català i el model d’immersió lingüística. Per tot això el PSC, aquet grup municipal a Cunit, però el PSC arreu de Catalunya continuarà fent accions perquè aquestes, eh, tres sentències no puguin ser desenvolupades. I continuarà fent accions, i els hi he de recordar també, eh, polítiques i també de convenciment als nostres conciutadans de la resta d’Espanya. Perquè si algú salva això, senyors i senyores serà el Tribunal Constitucional espanyol. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyora Alberich obrim el segon torn d’intervencions. Esquerra Republicana? Intervé el Sr. Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Unes reflexions, comencem amb vostè senyora Judith. Té raó, jo soc d’esquerra, republicana, que significa que quant un tribunal em tumba, un tribunal elegit exclusivament pel PSOE i el PP, em tumba la voluntat del poble català, jo penso que la democràcia, l’expressió del poble és superior i catalana. I vostè lo ha dir be. Vostès són al final del PSOE. I evidentment, vostè diu, “jo no vuic una guerra”, jo vull defensar el meu país que és molt diferent. I vostè tenen una cosa en comú amb el PP. Saps qual és? Que ara ve el senyor Rubalcaba i ara defensa i diu que faran una lei perquè la voluntat del poble, despuès d’haver-se passat la voluntat del poble català amb l’Estatut no diem on. Ara diu, ara, que hi ha lo han matat!. I l’altra part és como el PP. Mireu, me jugo lo que voleu que si el PP no té majoria absoluta i depèn o d’’un grup català o basco tornarà a parlar amb la intimitat o català o euskera. Perquè és lo que fan. Surten només amb això, només quan ho necessiten. Cuando sinó català. Mireu a València que han fet!, mireu a les Illes Balears!. Senyor Barquier, no diguis que hem d’acata una sentència. Jo li demano que vostè acati la voluntat del poble de Catalunya, és lo que jo li demano, acatin d’una vegada la voluntat dels ciutadans de Catalunya perquè parlar del Tribunal Constitucional, un Tribunal que hi han membres ja caducats, que el PSOE i el PP han estat incapaç, saltant-se la legalitat que diu que no podia estar tant temps sense membres i sentencien. Sr. Barquier (inaudible) si vostès han fet una campanya de recollides de firmes contra l’Estatut i dient sempre això. Ara, si a l’Estat espanyol o a la Comunidad de Madrid per tenir lloc a alguns llocs de funcionaris s’ha de saber inglès per vostè no hi ha cap problema. No hi ha cap problema perquè hi ha alguns llocs que has de saber llengües interna, de fora, estrangeres. Per vostè no hi ha problema. Quant ha estat el català és el problema que tenen. Perquè clar, Suïssa, us sembla a vosaltres un país civil i modern?, vosaltres penseu que a Suïssa una persona que ve de Berna i va a fer un concurs públic al cantó Ticino que es parla Italià, vosaltres penseu que exposen el problema si aquesta persona ha de saber italià?. Us puc assegurar que no. Però que diu el PP, és que homa!, es que claro si uno de Murcia ve a Catalunya per què això?, perquè

10

no tenen identificat que a l’estat espanyol es parlen quatre llengües. És que no hi ha res que fer!, mai sentiran com a seva la llengua catalana. Si els separatistes al final són ells. Perquè són ells que no reconeixen mai reconeixeran com a propis els símbols identitaris que tenim, i per ells existeix només una llengua que és la llengua castellana, i llavors uno de Murcia ve aquí per què ha de saber el català cuando és el castellà el que importa?. A Suïssa això no, és que no arriba al debat. Lo tenen ven assumit que és un país plurilingüista. Ja però això tenen una democràcia fa segles i nosaltres hem tingut malauradament per segles dictadures i militars, des de l’edicte de Nova Planta ja sabem como consideren el català, el nacionalisme espanyol. I estem fent pas endarrere, perquè on no hi havia problema el fan. I ara venen i clar!, i ara toca campanya electoral. Jo lo torno a dir, i tant, i si senyora Alberich som diferents, som totalment diferents, perquè nosaltres estem orgullós que per defensar aquest sistema un senyor nascut a Isnajar ha estat president de la Generalitat. El seu problema, és que el seu partit, el PSOE, el PSOE, d’això no està orgullós. No està orgullós. Perquè el PSOE al final només i exclusivament quant es campanya electoral torna la Chacón i diu ara que es veritat no li ha agradat algunes coses, ara. A llavors torno a dir, no digui que vostè no vol la divisió perquè lo que vostè volen és la submissió de Catalunya a l’Estat espanyol que es lo que nosaltres no volem. Gràcies Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Faccia. Iniciativa per Catalunya? Partit Popular? Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: gracias señora alcaldesa. Bueno, vuelvo a insistir, no?. Siempre hay un culpable, no?. Mire señor Ivan, mire señor Ivan, esto de que el, el gobierno, en este caso el partido popular no cumple con los símbolos, con las lenguas y tal. Yo le voy a poner ejemplos clarísimos, eh, i sobre su, su grupo su partido, eh?. Su grupo, su partido. Mire solamente en el tema de las banderas. Cuantos ayuntamientos hay que no está puesta la bandera española?. Y es de obligación ponerla. Dígame cuantos. Los que están gobernados por usted, por ustedes. Ustedes renuncian al símbolo del país, ustedes no nosotros, primer tema. Segundo, están contra la sentencia que dice que viene del estado español. Si es un, es Tribunal Superior de Catalunya, Sr. Ivan!, es el Tribunal Superior de Catalunya el que ha nombrao la sentencia, primer tema, bueno!, primer tema. Segundo, es que siempre están con el mismo discurso, pero que credibilidad pueden tener ustedes si por ejemplo la Constitución ya no la acatan. I lo digo que no la acatan su juramento a la Constitución lo hizo por imperativo legal, imperativo legal como si fuera alguien que le obliga a hacer eso. Por tanto, si usted ya no cumple con las propias leyes y las reglas de juego, dónde podemos llegar a parar con este tema?, a ningún sitio. A ningún sitio. Y pretende tener razones, y las razones que pretende tener, simplemente echar las culpas a los demás sobre el tema de la lengua. Oiga mire!, la máxima riqueza que tiene un país es tener veine lenguas y que todos nos podamos entender. Porque las lenguas tienen dos enemigos, el que las prohíben o el que la imponen. Es la única comunidad que se denuncia por no rotular en catalán. I usted me habla de dictaduras?, me está

11

hablando de dictaduras a mi. Si. O sea denunciar por no rotular en catalán, no es una dictadura?. Donde están las libertades de las personas?. Ustedes no les dan libertades a las personas, cuartean a las personas. Y quitarle una libertad a una persona es quitarle el Estado de derecho, pero seguramente lo del Estado de derecho usted no sabe lo que es. Porque no lo comparte, simplemente no lo comparte. Pero es fácil siempre echar la culpa a otro, siempre es fácil echar la culpa a otro. Mire yo, le voy a leer unos recortes de prensa para que vean lo que he dicho antes que es: yo hago una ley pa que la cumplan los demás. Yo no tengo que cumplir la ley porque pa eso la he hecho. Eh?. Los gobiernos de la Generalitat de Catalunya. Mas. Sr. Mas president de la Generalitat de Catalunya matriculó a sus hijos en una escuela elitista de cuatro idiomas. El alcalde Trias llevó a un colegio trilingüe i Montilla a un colegio alemán sin clases en catalán. El independentista Laporta, expresidente del Barça educa a sus retoños en el Liceo francés. Los políticos catalanes predican con la inmersión lingüística pero luego no se la cumplen. Por tanto, de credibilidad cero. Cero. Habiendo un gobierno primero que no quiere acatar una sentencia del tribunal y, segundo las leyes propias que ponen las ponen pa los ciudadanos no para ellos. La prueba está. O sea yo no cre, no creen demasio en el tema de enseñanza en Cataluña, no lo creen, porque si creyeran firmemente llevarían a sus hijos a estos colegios. Esto es así, esto es así. Esto es predicar. Esto que significa al final?. Es muy fácil. Son siempre temas electorales, es la división de Cataluña con España o España con Cataluña, siempre la división, siempre. Siempre división. Y un país así no crece, no crece. Las personas cada día. Las generaciones nuevas son más inteligentes que nunca, están mejor preparadas que nunca. Precisamente este tipo de discurso no debemos de tenerlos porque no demuestra que estamos preparaos. Si acabo señora alcaldesa!, no demuestra que estemos preparaos, porque es la división por la división, i, luego, vuelvo a insistir, los propios dirigentes que crean estas propias leyes son los primeros que la incumplen. Credibilidad cero. Cero, cero. Y esto es un poco un engaño y cortar la libertad a los ciudadanos y ciudadanas que tienen derechos. Y nadie ningún gobierno le puede quitar ningún derecho a ningún padre, ninguna madre a elegir que enseñanza quiere su hijo. Nadie, y así ha sido recogido en la sentencia que no quieren cumplir. Por tanto, el partido popular votará en contra de la moción presentada. Intervé la senyora Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Barquier. PSC?. Intervé la senyora Judith Alberich Cano i manifesta del literal: Si, em!, intentaré ser breu. Només una, una puntualització, em!, senyor Faccia vostè té la capacitat de posar-se a la boca coses que vostè considera veritats absolutes i que en canvi, eh, no ho són, eh, només les pensa vostè, però té aquesta capacitat, no? de fer d’un argument una, una veritat absoluta. Miri, el que ha fet el partit dels socialistes de Catalunya, tant a Catalunya com a Espanya ha estat des de sempre treballar per la convivència i, en canvi el que vostès estan fent a Catalunya és treballar per l’enfrontament amb la resta d’Espanya. Això és el que vostès estan fomentant. Conseguir baralles entre persones al carrer. I a mi

12

això em sembla que no és tenir sentit d’institucional, ni sentit d’Estat, ni fins i tot del que vostè vol que sigui un únic Estat que és Catalunya. Això no és, em!, responsable. Miri el PSC ha aconseguit amb col·laboració amb el PSOE que al parlament espanyol aconsegueixi, aprovi el millor sistema de finançament que ha tingut mai aquet país, el millor. Ha aconseguit aprovar un Estatut d’Autonomia de Catalunya que va refrendar la voluntat. I , com li dic, proposem una modificació legislativa perquè això no pugui ser mai canviat. Com li dic, el PSC treballa per la convivència i vostè el que està fent, el que estan fent vostès és amagar, ajudar a Convergència a fer el seu joc. Que és: mentre desmantella l’Estat del benestar a Catalunya, mentre tanca serveis sanitaris, mentre no contracta suficients mestres per les escoles, s’inventa una guerra contra la resta d’Espanya. I per això tot s’hi val. I a mi el que em sembla vergonyós és que en un tema tant fonamental que te a veure amb el nostre ADN com a societat i que estem absolutament d’acord tots, bàsicament perquè tots defensem un model d’escola que ha estat treballat pels professionals des de les escoles, convertim això en una guerra i em comptes de guanyar aliats, perquè realment el Tribunal Constitucional modifiqui aquestes sentències, ens barallem entre nosaltres perquè ens interessa barallar-nos entre nosaltres. Perquè vostès i més des d’aquest cap de setmana ens ho han demostrat, es podrien començar a treure’s l’E d’Esquerres, perquè cada vegada són menys d’esquerres i més independentistes. I si realment això és el que volen siguin exclusivament independentistes però no s’omplin la boca dient que són d’esquerres perquè estan defensant un desmantellament que li ha costat molt a aquesta societat aconseguir el nivell de prestacions socials que tenim. O sigui que estiguem d’acord amb lo que estem d’acord que és en defensar un model d’escola, en defensar un model de societat i deixem d’utilitzar això per convocar manifestacions amb les quals només es crida independència. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyora Alberich. Convergència i Unió? Intervé el Sr. Eduard Arruga i Valeri i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Eh, aquesta moció que portem al ple els quatre grups municipals de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds i Partit Socialista de Catalunya, demostra que hi ha quatre, eh, grups polítics que estan a favor d’una ideia. Quina és aquesta ideia? .Primera, o dues ideies si voleu. Primera, la de sumar, la de sumar voluntats. I aquí hem sumat quatre grups polítics representats en aquet ajuntament. En segon lloc, quina és la segona ideia?. Preocupació pel futur, preocupació per l’educació, per l’ensenyament dels nostres fills i filles o les nostres nets i netes. Pensem que estem parlant de la immersió lingüística i per lo tant, estem parlant d’escoles. I quant estem parlant d’escoles estem parlant de l’educació dels nostres fills i de les nostres filles. Dels nostres nets, repeteixo, els que ja som grandets i de les nostres netes. I tots aquests han de tenir igualtat d’oportunitats i han de conviure amb una societat no sols bilingüe, no monolingüe, evidentment, sinó plurilingüe o multilingüe. I això és el que volem per als nostres nens i nenes, pels nostres fills, filles, pels nostres nets i netes.

13

Es a dir, que convisquin be i hagi igualtat d’oportunitats. I criem fermament a Convergència i Unió que aquest model lingüístic, el model d’immersió lingüística a Catalunya, precisament permet això que hi hagi sumes de voluntats, que hi hagi convivència, que hi hagi respecte. Això és el que demanem. Aquesta és la nostra preocupació i per aquesta raó votarem a favor d’aquesta moció que també hem presentat amb conjunció amb els altres tres grups polítics als quals agraeixo la signatura de la moció. Moltes gràcies senyora alcaldessa. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Arruga. Passaríem a la votació d’aquet punt. Volts a favor?, vots en contra?. Iniciada la votació la proposta resta aprovada amb els vots a favor dels membres dels Grups Municipals de convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Republicana de Catalunya i Partit de Socialistes de Catalunya Srs./Sres: MOTSERRAT CARRERAS GARCÍA, EDUARD ARRUGA VALERI, JAUME CASAÑAS CARBALLIDO, JULIO RAMON BERRIO, LOLA DOMENECH BARTOMEU, PEDRO RUIZ MONJE, ANTONIO CASANOVA GUIRAU, ANTONIO MARTÍNEZ PASCUAL, IVAN FACCIA I SERRANO, JUDITH ALBERICH CANO, JOSEP GRACIA VERA, XAVIER LORENZO TORRES, MANUELA CALDERON NAVARRO, ARANTZAZU LONGARES GUZMAN, i els vots en contra dels membres dels Grups Municipals del Partit Popular Srs./Sres: JOSE BARQUIER ROSILLO, JOSÉ BOTELLO ALVAREX I MARIA LUISA CEREZO ZAFRA. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: passaríem al punt número tres. 3.- APROVAR, SI ESCAU, LA MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL ERC, DE NOMENAMENT DEL/DE LA DELEGAT/DELE GADA DEL GOVERN EN L’ÀMBIT DE PLANIFICACIÓ DEL PENEDÈS.( 1.3.0-59/2011) Seguidament es procedeix a la lectura de la moció presentada pel grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, que és com segueix: “Atès que la Llei 23/2010, de 22 de juliol, de modificació de la Llei 1/1995 i de la Llei 23/1983 incorpora l’Àmbit Funcional de Planificació Territorial del Penedès als àmbits funcionals de planificació ja aprovats per la Generalitat de Catalunya. Atès que ja ha passat un any des de l’aprovació de la Llei i s’han pogut fer tots els tràmits previs pel nomenament del delegat o delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a l’Àmbit del Penedès.

14

Atès que tots els àmbits disposen del preceptiu delegat o delegada del Govern. Atès que és necessari el nomenament del delegat o delegada per coordinar i treballar la planificació i organització del territori. Atès que, majoritàriament, els municipis del Penedès, donen suport a la creació de la Vegueria del Penedès dins el marc de la futura distribució territorial de Catalunya en Vegueries, d’acord amb la Llei ja aprovada pel Parlament de Catalunya. És per tots aquests motius que el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya proposa l’aprovació dels següents acords:

1. El Ple de l’Ajuntament de Cunit sol·licita del Govern de la Generalitat el nomenament immediat del delegat o delegada de l’Àmbit Funcional de Planificació Territorial del Penedès.

2. Fer arribar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya; a la Presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i al Consell Comarcal.

3. Donar publicitat a aquest acord en els mitjans de comunicació locals i comarcals.”---------------------------------------------------------------------------------

Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: te la paraula el Sr. Ivan Faccia. Intervé el Sr. Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Uno dels objectius que tenia l’anterior govern de la Generalitat format, els recordo pel Partit Socialista, Iniciativa i Esquerra Republicana, era la modificació territorial de Catalunya, i la creació d’un àmbit de planificació del Penedès. No sé si algú de vosaltres ahir ha pogut veure el telenotícies, però es deia que el govern actual de la Generalitat s’estava plantejant veure la modificació, diem, de l’organització territorial de Catalunya. Ara que tenim de fet?. Tenim ajuntaments, consells comarcals, diputacions, províncies i después tenim, no?, lo que és, ah, la nostra comunitat. Nosaltres, des de fa molts anys el catalanisme polític, no només nosaltres ha bogat per un altre sistema d’organització territorial basat en lo que són les vegueries, que tenen un sentit no només històric sinó també estratègic. I des de molts anys que Esquerra Republicana està reclamant un Penedès de tenir una vegueria. I de modificar l’actual, diem configuració territorial que tenim. Ara nosaltres, que serem?. Estem a la província de Tarragona, en el Camp de Tarragona, contem molt poquet, realment, i nosaltres pensem que ja que hem finalment arribat a un acord votat per tot el Parlament de Catalunya perquè el Penedès sigui reconegut com a àmbit de planificació, que és el pas previ per

15

ser vegueria del Penedès, lo que hi ha que fer a banda de fer reglament és demanem el nomenament d’un delegat o delegada. Per què?. Perquè volem tenir veu i un interlocutor clar en el govern de la Generalitat. Us heu fixat mai a les terres de l’Ebre?. Les Terres de l’Ebre són un altre territori que des de fa molt de temps ens ha reclamat una organització diferent de Catalunya, de ells ser una vegueria. Tenen un delegat. I si aneu a veure el resultat d’aquest plantejament les Terres de l’Ebre s’han crescut, diem que és la zona de Catalunya que més ha crescut justament per tenir aquesta organització. Per què?. Perquè tenir un àmbit no és un sobre paper. Penseu que nosaltres ara com estem tenim un a població que hi ha serveis mèdics que hem d’anar per força a Barcelona o a Tarragona. Nosaltres volem fer un àmbit que estigui realment per població, quales són les necessitats sanitàries que tenim, real. Volem anar a treballar en una mentalitat de consorci. Penseu només quant se trata de temes d’abocadors. Volem també que hi hagi plans de dinamització industrial i econòmica que tinguin en compte l’àmbit del territori perquè tenim una riquesa. Nosaltres visquem ara a la platja d’esquena a lo que era la naturalitat que era tota la zona de l’Alta Penedès. Nosaltres podríem dir que som la platja del Penedès. Nosaltres que volem?. Que tot això sigui una realitat per millorar, evidentment, per millorar els serveis que tenen tots els ciutadans del Penedès. Com Esquerra Republicana també fem un altra consideració. I si em permeteu la faig també aquí no como regidor de Cunit, sinó como president regional del meu partit aquí al Penedès. I és que en aquest tema, moltes vegades s’ha fet un uso partidista, és molt fàcil, quant a nosaltres estàvem al govern hi havia Convergència que deia vegueria!,vegueria!. Ara és al revés i como està en un calaix podríem nosaltres dir: i vosaltres?. Nosaltres pensem que això s’ha d’acabar perquè como que aquest joc és algo molt important, nosaltres pensem que ja no és el tema de retreure, si no és el tema que como hi havia una gran majoria, tot el Parlament, totes les forces del Penedès estaven d’acord. Totes. Es tractaria ja de treballar conjuntament. Per què?. Nosaltres aboguem per fer part de la Mancomunitat al Penedès Garraf. Nosaltres aboguem per quant parlem de Turisme, de que estem dins d’una ruta també del Penedès perquè i han moltes coses també dins del Penedès i de crear una marca Penedès que ens pot ajudar, perquè tenim molta riquesa de castells, de cultura. Tenim molta riquesa a nivel, evidentment, vins i caves, i tot això hem de potenciar-lo perquè també Cunit prendi part d’aquests eixos turístics i comercials. I a llavors lo que proposem aquí, qual és?. És simplement de, como tots, tots els territoris que tenen un àmbit de planificació tenen un delegat, que també el Penedès tingui el seu. Per què?, per començar a desenvolupar tota la planificació que hem de fet . Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Faccia. Iniciativa per Catalunya? Intervé el sr. Antonio Martínez Pascual i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Bueno aquesta moció, ah, que presenta avui Esquerra Republicana és per a donar suport a l’aprovació i nomenament d’un delegat o delegada a l’àmbit de planificació territorial del Penedès. Recordar que el Parlament de Catalunya en

16

l’any dos mil deu ja va aprovar amb el suport de tots el grups polítics, Convergència, Partit Socialista, Esquerra, Partit Popular, Iniciativa, Esquerra Unida alternativa i el Grup Mixt la llei de creació d’un àmbit funcional de planificació del Penedès. L’àmbit de planificació és útil perquè comporta l’elecció d’un pla territorial parcial propi. I això que implica?. Doncs, que ara tenim l’oportunitat doncs, de decidir on posem les carreteres, les autopistes, per on aniran les vies del tren, on col·locarem les grans infraestructures, eh, quins creixements tindran els nostres municipis, pobles, ciutats, quina serà la dimensió final de l’ocupació urbana del territori, on seran els polígons industrials, quins espais naturals haurem de conservar, quines terres d’ús agrari o forestal caldrà preservar o ampliar. En definitiva, un instrument per mancomunar i racionalitzar els serveis. En resum, després de molts anys. Quatre centes mil, quatre cents mil ciutadans en veu pròpia han parlat i des de llavors han, s’han, lo que han conseguit és que no (inaudible) dos àrees metropolitanes en creixement. Tant Barcelona com Tarragona. Per lo tant, creiem que desprès d’un any de la seva aprovació veiem necessari que si que s’aprovi el nomenament d’un delegat o delegada a l’àmbit de la planificació del Penedès per, simplement per coordinar i treballar la planificació i l’organització del territori. Per aquest motiu, la nostra formació política donarà, avui donarà suport, ple suport a aquesta moció d’Esquerra Republicana de Catalunya. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Martínez. Partit Popular?. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: gracias señora alcaldesa. Bien, entendiendo que esta moción, es, es correcta en la presentación y en lo que se solicita, porque esto ya se aprobó en el Parlament de Catalunya, entendemos. A ver nosotros no lo vamos a aprobar, eh, que quede claro, nos vamos a abstener, no vamos a poner pegas por algo que se hizo asín y con la votación de todos los grupos en el Parlamen, eh, nosotros no vamos a ser contrarios a eso.Pero, por qué no lo vamos a aprobar?. Porque entendemos que no es el momento de, de crear una figura más de un delegao en el Baix Penedès. Eh, se está hablando de territorialidad, se está hablando de vaguerías, se está hablando de un montón de cosas ahora dentro del Parlamen y fuera del Parlamen. Entendemos que, eh, este tema se podrá ejercer pues cuando todo el tema de territorio, de territorialidad esté ya, eh, bien definido y qué se va ha llegar a hacer, no?. En fin, no quiero extenderme más, ni voy a entrar tampoco en polémica en esta moción, pero entendemos que no es el momento adecuao, pues de crear una figura en el ámbito del Baix Penedès. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Barquier. PSC? Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: si, gràcies senyora alcaldessa. Es veritat que el PSC va, va aprovar aquesta, aquesta llei, la llei de distribució territorial de Catalunya i dintre d’aquesta llei està la creació de

17

l’àmbit de planificació del Penedès, perquè hi ha una voluntat de que allà hi hagi una futura vegueria del Penedès. Però jo els hi vull fer, eh, una reflexió que sempre, eh, explico als meus complanys de partit amb clau local, en clau del meu municipi que és el que més m’interessa a mi i amb el que tracto de pensar quant estic parlant de lleis, perquè al final les lleis són paper però qui les ha de viure són les persones i els ciutadans i ciutadanes que seran administrats per les mateixes. Vostès pregunten-li a qualsevol ciutadà o ciutadana de Cunit quantes vegades a l’any va a Vilafranca. Facen-li aquesta pregunta. Els ciutadans i ciutadanes de Cunit no tenen cap relació amb Vilafranca ni amb l’Anoia. Cap ni una. Els ciutadans u ciutadanes de Cunit on van és a Vilanova i la Geltrú, perquè van a comprar i això és lo més semblant, la part de sentiment més propera que pot tenir un ciutadà o ciutadana de Cunit amb el Penedès i el Gran Penedès com vostès li diuen. Perquè els hi agradarà més o els hi agradarà menys però un a de ser conscient del territori en el que viu i de la societat en la que viu. I aquest municipi ha estat construït bàsicament perquè moltíssima gent va venir de Barcelona, i és una gent que te vinculació amb Barcelona, i que se senten cunitencs i cunitenques però que la seva sinèrgia cada vegada que pensen en oci, cada vegada que pensen en comprar pensen en la província de Barcelona, malauradament ni en la de Tarragona. Amb la de Barcelona. Si vostès a aquests ciutadans i ciutadanes els hi diuen que d’aquí ha ix anys formaran part d’una vegueria que es diu el Penedès i que la seva capital serà Vilafranca, estan convertint la seva realitat diària amb un problema. Això per començar. I aquesta és una reflexió que jo faig cada vegada que jo parlo amb els companys i companyes del meu partit que òbviament estan a favor de la vegueria del Penedès i del Gran Penedès perquè són gent bàsicament del Garraf que si que senten aquesta vinculació però que tracto de que imaginin que pot ser per un ciutadà o ciutadana de Cunit que les vinyes les ha vist de casualitat, tot i que a mi m’agradaria que les hagués vist , però aquesta és la realitat d’aquests municipi. Aquesta és la realitat d’aquest municipi. La realitat d’aquest municipi és que la gent comprava aquí la seva caseta per passar l’estiu perquè el que li agradava era la platja i que no venen aquí per un sentiment del Penedès. I que no tenen aquest sentiment del Penedès. I a lo millor podem aconseguir entre tots i totes que si aquesta és la voluntat de tothom que d’aquí uns anys la tinguin però ara mateix això no és una realitat ni és una prioritat per als ciutadans i ciutadanes de Cunit. Malgrat això, hem de ser conseqüents. Nosaltres, el PSC al Parlament de Catalunya ho va aprova. Eh, i com així defensarem aquesta llei, però jo no crec que aquest sigui el moment d’aprovar mocions que el que insten és a augmentar despesa administrativa. Mirin jo vull més diners perquè es gestioni la sanitat de Catalunya, clar que els vull. Però jo no vull que aquests diners en un moment de crisi econòmica en que la gent està patint retallades en el seu dia a dia, en el que la gent no te serveis socials, resulta que vaguin a parar a que hi hagi una figura política més, en un àmbit de planificació que no existeix, tota una oficina administrativa al seu servei, un, eh, un edifici perquè compri la Generalitat de Catalunya. Perquè clar, aquest delegat o delegada ha de tenir (inaudible) delegat o delegada. Es a dir, ha de tenir una Delegació del govern, ha de tenir un cotxe oficial, ha de tenir un sistema informàtic, ha de tenir més seguretat i ha de tenir un staff de persones

18

al seu servei. I si fem el delegat o delegada de l’àmbit de planificació haurem de fer els coordinadors territorials perquè així és com funciona la Generalitat. O sigui estem parlant d’un equip, com a mínim de cinquanta persones. No, si, si, senyor Faccia!, així és com funciona una delegació del govern, eh?. O sigui, aquí no estem parlant de posem una persona i miri, que agafi el seu cotxe i es vagi passejant. No, no, vostès estan demanant un delegat amb rang de delegat. I jo crec que el que la Generalitat de Catalunya, Convergència i Unió hauria de fer, si te voluntat de desenvolupar aquest àmbit, és que el Departament de Governació del, que està situat al propi estat central de la Generalitat desenvolupi aquet àmbit, i posi una persona a tancar-lo,però un staff al seu servei?. Que sigui el propi president Mas el que digui: “no, estem per l’àmbit de planificació i el desenvoluparem per una llei.” I a partir d’aquí ja farem, perquè a més el hi recordo que l’àmbit de vegueria, o sigui les vagueries el que suposen és l’eliminació dels consells comarcals, és la supressió de les diputacions com a tals. O sigui, és molt més complicat que posar a una persona i en qualsevol cas, fem-ho. Però miri si vostès demanen que ho facin demanin que aquets mateix diners és multipliquin per tres en recuperar tot el que hem perdut en un any de gestió del govern de la Generalitat. Tot el que el ciutadans i ciutadanes han perdut a nivell de serveis: que no em tanquin el CAP per la tarda, que els meus nens tinguin professors, que no m’eliminin el PIRMI. Això és el que jo vull pel ciutadà i això és el que els ciutadans i ciutadanes d’aquest país estan esperant que fem els partits d’esquerres i, per això és el que jo li deia abans. Es a dir, què importa més per vostè senyor Faccia?. Què és el que més l’importa?. Els drets socials que hauria de defensar com un partit d’esquerres o la imatge de Catalunya que vostès tenen?. Què els importa tenir un gran país, fort, amb les quatre barres allò que, que cridin?. Perquè jo també me les estimo, eh?, però m’estimo més als seus ciutadans i ciutadanes. Perquè Catalunya no significa re si la seva gent no pot viure, i si la seva gent no te feina. Aquesta és la diferència que vostè vol marcar com a negativa entre vostès i nosaltres, i per mi, això és lo bo que tenim nosaltres a diferència del que tenen vostès, que abans pensem en les persones que en les quatre barres. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: moltes gràcies senyora Alberich. Convergència i Unió? Intervé el Sr. Jaume Casañas Carballido i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa. Bon dia a tothom, als aquí presents i als que ens escolten a Radio Cunit i per internet. Eh, primer de tot dir que com a grup municipal donarem suport a aquesta moció presentada per Esquerra, principalment perquè del que es tracta és de fer complir una llei que es va aprovar, que és la creació de l’àmbit territorial del Penedès, en segon lloc perquè aquet àmbit territorial el que consenteix és dotar d’una identitat política el Penedès que ara mateix no la te. Recordem que el Penedès és la regió cultural de Catalunya que està dividida en dues províncies, i això és un pes molt important i, que aquet àmbit el que fa és corregir aquesta deficiència des del punt de vista català i, desprès dir-li a la senyora Alberich que jo vaig a Vilafranca, soc ciutadà de Cunit i hi ha molta gent de Cunit que va a Vilafranca. Si vostè i els seus

19

companys no hi van no és el meu problema, eh?. Simplement dir això, d’acord?. Moltes gràcies. Intervé Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Casañas. Passaríem al segon torn d’intervencions. Esquerra Republicana?. Intervé el Sr. Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: gràcies, gràcies. Senyora Alberich!, Vilanova és el Penedès i fins a proba a contrario ningú a dit que la capital seria Vilafranca en tot cas. Vilanova és el Penedès. Està en l’àmbit del Penedès, senyors, està en l’àmbit del Penedès i dir que la gent va a Vilanova em sembla estupenda perquè és Penedès, és Penedès. El Garraf a part del Penedès, i vostè, ho saben en l’àmbit, l’han votat vosaltres, heu fet la lei. Heu fet la lei també vosaltres i sabeu perfectament que l’àmbit de planificació del Penedès, el Garraf és Penedès, Vilanova és Penedès. Però ara que vol, li diré jo, no quatro barras. Vostè diu: “voleu les quatro barras”. No, jo saps lo que vull abans de tot?. La clau de la caixa. La clau de la caixa que vostè vol, vole que tingui Madrid jo la vulc tenir aquí. Com al País Basc. I sap per què? Perquè si tingues-hi la clau de la caixa no tendria problemas, perquè tinc un espoli fiscal de més del deu per cent del meu PIB. I vostès, i vostès s’han preocupat mai d’això?. No és una qüestió identitaria, jo tinc clar lo que vull. Jo lo tinc clar lo que vull. Donam la caixa, la clau de la caixa com la te el País Basc que governa el PSOE. I lo primer que ha fet el PSOE, sabeu que és?, la primera lei, la primera moció que han aprovat al parlament basc? La primera vegada que hi ha un lendakari del PSOE? Blindar el sistema del concert basc. No vole renunciar, amb el suport també del PP. Doneu-me les claus de la caixa!. Vostè que és senadora aquí, que s’estima tant els ciudadans. Perdoni, no és vostè que ha votat retallades als funcionaris?, no és vostè que a Madrid ha votat retallades als aturats?, no és vostè que a Madrid ha votat PSOE retallades i no pujar sinó mantenir les pensions?. Perquè em sembla que vostè és senadora. I em sembla que a vostè li succedeix el que li succedeix. Vostè te, jo lo dic una vegada, vostè és como no!, el Dr. Jekil i Mr. Haid. Aquí ve predica una cosa, después no sé si agafa el pont aeri o el tren, quant arriba cap a Saragossa s’hi va transformant, se transforma i quant arriba a Madrid ja és una nova persona. Per què?, perquè tot lo que vostè predica aquí a Madrid fa tot el contrari. No és veritat que vostè a Madrid acaba d’aprovar una reforma de la Constitució per la qual ens obliga a no tenir dèficit?. Una persona que aquí ha tingut més del disset per cent de dèficit cada any?. Aquí vostè podia rebentar l’ajuntament, ja ho parlaré, ara va a Madrid: no!, hi ha que fer una lei a la Constitució perquè ningú pugui reventar-lo despuès que jo lo he fet!. Però vostè és aquesta senyora Judith!. Vostè és aquesta que s’omple com el PSOE, la boca d’esquerra és esquerra. Jo dic, jo soc d’esquerres, aprovi de tenir aquí nosaltres la clau, perquè la clau, li asseguro que en tots els calés si que farem, si que farem política social. Però li dic també un altra cosa, tingui el coratge de dir també que vostè han governat set anys i no se plantegen tocar les pensions, tocar els derets dels aturats, retallar tot, retallar tot, però el PER, el PER, que és una bossa de vots casiques que tenen, que tenen, això, heu escoltat algú dir de reformar-lo el PER?. Això és un dret que sembla inalienable, es pot tocar tot excepte això. No senyora, jo

20

no faig un discurs, vostè farà un discurs de quatre barres, vostè vol dir ara que s’han tornat, no sé, independentista. Això si, eh?, quant no he fet govern amb vosaltres us anava be. Perquè es discurs, quant hem aprovat Montilla, cuando entre Mas i Montilla hem escollit Montilla érem acceptables i l’altra cosa, predique amb exemple, demani fer fora la Diputació. Que ha estat la menjatoria del PSOE, del PSC per anys!. Ara vosaltres, com esteu ja, no la teniu us podeu plantejar. Demani vostè de treure els delegats a altres zones, lo demani. Lo demani. Vol política social?. Que recaudem nosaltres tots els impostos. Miri que li dic: la tindrem. I la tindrem. Però l’única cosa que m’he donat compte és que l’estat espanyol no ens donarà mai la caixa. Aquest és el problema. I li asseguro què quant hi haurà un referendum els catalans voldran la caixa, però a vostè si el País Basc li va be, si és Navarra li va be, però si és Catalunya ja no li va be. Per què?, perquè malauradament viuen part de, de l’estat espanyol via de l’espoli fiscal que patim cada ciutadà de Catalunya. Gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Faccia. Iniciativa per Catalunya?, Partit Popular?. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: solamente hacer un apunte señora alcaldesa, eh, es que claro! Eh!, siempre que hay una moción yo tengo que felicitar al señor de Esquerra Republicana, porque se ha metio aquí una chapa política que ha sido ya, vamos!, tremendo. Eh?. Aprovecha toda las ocasiones incluso las mocione, que por cierto no vamo a tene que no se nos vamos a poner en contra. Aprofito la benentesa, no?, i fum! Aquí un discurso político, político bueno, eh?. No, simplemente puntualizar ese tema, no?, porque luego, lo digo esto porque si alguno luego nos salimos del guión establecido en el punto, que no nos riña. Que nos deje también hacer salidas de guiones. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Barquier. PSC? Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: Si, eh, començaré parlant de la moció. Ja que ningú ho ha fet en aquet torn, doncs, potser valdria la pena que ho fem. Sr. Casañas? A mi em sembla perfecte que vostè vagi a Vilafranca, eh?, jo li estic parlant el que fa la majoria de la ciutadania d’aquet municipi. Ja està, no és un problema no anar-hi. Simplement és una qüestió d’inèrcia i de sinèrgies de cadascun dels ciutadans i ciutadanes i, sinó parli més amb ells i potser sabrà realment el que fan i com viuen. Eh, si nosaltres no estem a favor d’aquesta moció, els hi torno a repetir, és perquè suposa una despesa que considerem que no ens podem permetre en uns moments de crisi, perquè si ens l’hem de permetre que sigui per ajudar als ciutadans i ciutadanes en el seu dia a dia, si hem de gastar-nos més diners que no sigui per augmentar l’estructura i per contra, per, per, per, inventar-nos ara una figura política que en aquests moments per nosaltres no es una prioritat, sinó que la prioritat ha de ser que els ciutadans i ciutadanes tinguin un CAP al que anar a les tardes, que els nen i nenes tinguin escoles públiques en condicions, i que les persones

21

aturades d’aquet país puguin rebre una prestació i tinguin polítiques actives d’ocupació. Aquesta a de ser la prioritat. Sr. Faccia, dos mil quatre cents vint-i-un milion d’euros. Aquet és el resultat positiu que ha donat el nou sistema de finançament de Catalunya en el seu primer any d’aplicació l’any dos mil nou. Aquesta és una notícia que va sortir a la setmana passada en uns teletips que emet la premsa però que ja s’ha encarregat algú de que no es faci pública, perquè així ens enfrontem més. Que ningú sàpiga que és el que ha aconseguit Catalunya en el nou sistema de finançament, que per cert, vostès estava al govern, estava a aquell govern. Ara demana unes altres coses però estava en aquell govern. Doncs aquet nou sistema de finançament pactat pel govern en el qual estava, eh, el PSC, Iniciativa i Esquerra, ha aconseguit de més dels resultats esperats, de més per Catalunya, dos mil quatre cents vint-i-un milons d’euros en el seu any d’aplicació, en el seu primer any d’aplicació que és l’any dos mil nou. Ara vostè demani un altra cosa, demani la clau de la caixa. Això és el que volen. No? eh, a mi m’agradaria saber per què. Jo vull diners per poder-los gestionar no tenir-los per tenir-los. Jo vull diners per aplicar-los a la seva ciutadania no vendre un altra cosa. I jo, potser soc Dr. Jekill i Mr. Haid, inventis una versió femenina, allò per una mica de respecte a la meva persona, que soc dóna i n’estic molt orgullosa. Però vostè és quelcom més que un transformista, perquè quant passeja com a seudolíder de l’oposició, quant passejava aquests darrers quatre anys pel poble vostè era un bon noi. Aquell noi que sempre escoltava a tothom, aquell noi que defensava les polítiques d’esquerra i que criticava al PSC perquè teníem un pacte amb un partit de dretes i, segons vostè no érem prou eficaços en gestionar el que hauria de fer l’esquerra a Cunit. Però ara resulta que quant governa demana que augmentem despeses en crear nous òrgans de govern, crida a crits d’independència la Diada Nacional de Catalunya en aquet municipi, però a, aprova decisions del seu govern com eliminar les classes del nivell C de català en aquet municipi, vostè, que és independentista. Eliminar la subvenció dels llibres de text, que l’ajuntament ja no faci les activitats extraescolars, que no hi hagi un pis de protecció per dones maltractades en aquet municipi, eliminar el SAT, el servei d’assistència domiciliària, sota arguments de que la gent no el necessita, i està estudiant privatitzar les llars d’infants. Jo seré Dr. Jekill i Mr. Haid, però per vostè encara no s’ha trobar una definició. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: moltes gràcies senyora Alberich. Passaríem a la votació d’aquesta moció. Vots a favor?, vots en contra?, abstencions?. Iniciada la votació la proposta resta aprovada amb els vots a favor dels membres dels Grups Municipals de Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Republicana de Catalunya Srs./Sres: MONTSERRAT CARRERAS GARCÍA, EDUARD ARRUGA VALERI, JAUME CASAÑAS CARBALLIDO, JULIO RAMON BERRIO, LOLA DOMENECH BARTOMEU, PEDRO RUIZ MONJE, ANTONIO CASANOVA GUIRAU, ANTONIO MARTÍNEZ PASCUAL i IVAN FACCIA I SERRANO, l’abstenció del Grup Municipal del Partit Popular Srs./Sres: JOSÉ BARQUIER ROSILLO,

22

JOSÉ BOTELLO ALVAREZ I MARIA LUISA CEREZO ZAFRA i els vots en contra del Partit Socialista de Catalunya Srs./Sres: JUDITH ALBERICH CANO, JOSEP GRACIA VERA, XAVIER LORENZO TORRES, MANUELA CALDERON NAVARRO I ARANTZAZU LONGARES GUZMAN. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: Passaríem al punt número quatre. 4.- APROVAR, SI ESCAU, LA MOCIÓ PRESENTADA PELS GRU PS MUNICIPALS D’ICV I ERC, EN CONTRA DE L’ALLARGAMENT DE LA LLICÈNCIA DE FUNCIONAMENT DE LA CENTRAL NUCLEAR A A SCÓ. (1.3.0-60/2011) Seguidament es procedeix a la lectura de la moció presentada pels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Republicana de Catalunya, que és com segueix: “Atenent al fet que el proper 1 d'octubre el govern de l'Estat ha de decidir si renova o no el permís de funcionament de la central nuclear d'Ascó, a la Ribera d'Ebre, Tarragona. Atenent que Ascó és una central amb greus problemes d'estructura, el que es manifesta en el fet que ha acumulat gairebé un centenar de problemes de funcionament en els darrers 4 anys. Essent d'especial gravetat el que es va produir el 26 de novembre de 2007, amb una fuita massiva de radioactivitat que va contaminar els edificis i l'entorn, arribant fins la costa. Atenent al fet que la direcció de la central i el Consell de Seguretat Nuclear van amagar la fuita radioactiva i la conseqüent contaminació durant més de 4 mesos, posant en perill el medi ambient i la salut de la població, fins que l'organització Greenpeace van posar en coneixement de la societat el que havia passat. Atenent al fet de que avui, quan han passat més de 3 anys des del accident, encara se n'han de depurar les responsabilitats legals. Atenent al fet que Ascó està construïda sobre un terreny inestable, el que augmenta el perill que representa. Atenent a que, el passat 29 de juliol, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va emetre un informe en el que s'estableixen un total de nou límits o condicions d'operació, però deixant als propietaris de la central un marge superior a un any per aplicar-les, el que contradiu una mínima consideració del principi de precaució, un exemple de la degradació de la cultura de la seguretat, i un menyspreu de les conseqüències que es deriven de la catàstrofe, encara en curs, a l'emplaçament nuclear de Fukushima, al Japó.

23

Atenent que en el mencionat Informe també s'assenyalen 17 instruccions tècniques complementaries, però que, al mateix temps, s'indiquen que “serán remitidas directamente por el CSN al titular, una vez sean emitidas las nuevas autorizaciones de explotación mediante las correspondientes Órdenes Ministeriales del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.”, el que representa un altre exemple de menyspreu de la precaució i la seguretat més elementals. Atenent que aquestes decisions demostren que s'anteposen els criteris de lucre econòmic de les empreses explotadores per davant de la necessària salvaguarda de la salut de la població i el medi ambient, i constitueixen una mostra de la complicitat del CSN amb els propietaris d'Ascó, posada de manifest en el cas de la fuita radioactiva del 2007, ja mencionada. Atenent que el que està succeint al complex nuclear japonès de Fukushima, demostra fins a quin punt un accident nuclear esdevé una catàstrofe permanent per a la seguretat i la vida de les persones i el medi ambient: afectant durant dècades la vida, provocant desplaçaments massius, dispersant contaminació a milers de quilòmetres, afectant l'aire, l'aigua i els aliments, i incrementant en progressió futura les probabilitats de contraure tot tipus de malalties derivades de l'exposició a les baixes dosis de radiació. Atenent que a Catalunya ja en vam tenir un seriós advertiment l'octubre de 1989, amb l'accident nuclear de Vandellòs 1. Atenent que Ascó ja porta funcionant 29 anys, i que deixarà com a llegat un mínim de 1300 tones de residus radioactius que s'hauran de mantenir en un lloc segur, ja que emetran radiació durant milers d'anys. Atenent a que cada any que funciona la central d'Ascó afegeix unes 50 tones més d'aquests residus als que ja existeixen. Atenent al fet que l'electricitat que produeix Ascó es pot substituir, i ja ha sigut substituïda en les nombroses ocasions en que la central ha patit avaries, per la que generen altres tecnologies que no són tan perilloses ni contaminants, tals com centrals de cogeneració amb gas, hidràuliques, eòliques, solars o geotèrmiques Atenent que des de finals de la dècada de 1990 les instal·lacions d'energia eòlica i solar han crescut arreu del món a un ritme més alt que qualsevol altra tecnologia de generació d'electricitat, i que les centrals nuclears han demostrat en diverses ocasions ser incompatibles amb el trànsit cap als sistemes renovables, eficients i intel·ligents que es perfilen com la gran opció estratègica en l'energia del segle XXI En conseqüència, al Ple de l’Ajuntament es proposa l’adopció dels següents acords:

24

Primer .- Demanar al Sr. Ministre d’Indústria de l’Estat que traslladi al Consell de Ministres la nostra voluntat de que no es concedeixi la renovació del permís de funcionament d'Ascó, l'1 d'octubre de 2011. Segon .- Demanar al Govern de l’Estat que, en conseqüència, denegui a la central nuclear d'Ascó l'allargament del permís de funcionament. Tercer .- Fer arribar aquest acord a la presidència i grups polítics amb representació al Congrés dels los Diputats i al Parlament de Catalunya, al Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya, a la Direcció General d’Energia i Mines, al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), i a la Agrupació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC).”------------------------------------ Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: te la paraula el senyor Antoni Martínez. Intervé el Sr. Antonio Martínez Pascual i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Aquesta moció el que sol·licita és que la corporació insti al govern de l’Estat a que no renovi l’autorització d’explotació de la central nuclear d’Ascó pendent per l’u d’octubre. Recordar que el Consell Nacional, el Consell de Seguretat Nuclear ha autoritzat la pròrroga de funcionament d’Ascó per deu anys més. Ara està en mans del govern decidir si el proper u d’octubre, ah, s’accepta o es denega la renovació del permís de funcionament. Nosaltres el que demanem és que no es dongui permís de, d’allargament ja que, primer punt, el Consell de Seguretat Nuclear encara no disposa dels resultats complerts de les proves de resistència que es van efectuar a aquesta central nuclear. Recordar que la central nuclear d’Ascó porta funcionant vint-i-nou anys, i al nostre parer aquesta decisió del Consell Naci, de Seguretat Nuclear d’autoritzar deu anys més el seu funcionament es basa simplement a, a, a un sentit de, exclusivament està basat amb beneficis empresarials i no compensa en cap moment els riscos que comporta la central nuclear d’Ascó. Recordar simplement, per que la gent de la ciutadania tingui una mica de consciència que és lo que genera de residus la central nuclear d’Ascò, estem parlant que durant el seu funcionament, des del seu funcionament que porta vint-i-nou anys ha generat ja mil tres-centes tones de residus radioactius els quals hauran d’estar, haurem de mantenir en un lloc segur durant milers d’anys, i que cada any que passa aquesta central nuclear genera cinquanta tones més. Recordar que durant aquests últims quatre anys aquesta central nuclear ha tingut cents de problemes i aturades, la més greu recordar que va ser al dos mil set on van haver fuites radioactives que el propi Consell Nacional, el propi Consell de Seguretat Nuclear no va, no va admetre fins al cap de quatre mesos arrel d’una denúncia de Greenpeace i això ens vol don, la conclusió que (inaudible) ni la energia nuclear no és ni segura ni barata. Es cert que durant els últims, durant, em, durant el transcurs de deu, quinze anys sempre hi ha un accident nuclear. A l’ultima, com van poder vosaltres comprovar, a Fuji, a Fuji, a Fujishima, i no estem parlant de centrals nuclears antigues o de molta antiguetat, també de centrals nuclears, eh, noves, i de

25

nova ubicació i de nova instal·lació (inaudible) se instal·len com va ser la de Fujishima. Per això hi ha diversos estat europeus que ja han decidit plenament erradicar i aturar els programes nuclears, com pot ser Alemanya, Suïssa, Japó o Itàlia. Què és lo que demanem des d’Iniciativa. Des d’Iniciativa demanem també que l’Estat podia també tindre la voluntat de, ah, de presentar un calendari de tancament, però no només tancar per tancar sinó també, com hi ha companys i hi ha gent que diu, escolta! No tanquem a vegades una central nuclear per que això també pot generar llocs de treball sinó que nosaltres diem, escolta!, fem un tancament, un calendari de tancament però també intentem garant, fem un pla per garan, pont per garantir la dinamització econòmica de les comarques afectades pel tancament. No només és tancar per tancar sinó també fer un pla, vale!, perquè les comarques afectades d’aquell municipis pugué suportar o poder dinamitzar econòmicament aquell municipi. Vos, molta gent també diu: “i vostès diuen, escolta!. Bueno! I si la central nuclear s’atura realment, hi ha capacitat de generar, de poder les altres energies suportar la demanda energètica?. Doncs si. S’ha demostrat perquè en els últims accidents o aturades d’Ascó vostès han tingut energia. Els ciutadans i ciutadanes de Cunit i de tot el Camp de Tarragona han tingut energia. (inaudible) llavors quant aquesta central nuclear s’ha aturat l’energia no ha faltat. És viable que les energies alternatives sustentin la demanda actual d’energia existent. Per lo tant, demano als companys i companyes dels grups municipals que donin suport a aquesta moció que avui presenta Iniciativa i Esquerra Republicana per que a partir, per que el, el govern el dia u d’octubre no renove el permís a la central nuclear d’Ascó. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Martínez. Esquerra Republicana? Intervé el Sr. Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Jo estic segur que las, les autoritats japoneses haurien una vegada i un altra i un altra dit que la central Fujigama era segura, però a la vida no hi ha res segur, tot, tot, tot, no?, pot tenir un accident. I aquí el problema al final és la balança. Què està succedint? El petroli, el carbó. Tot això són béns que no són infinits. Al nostre món, les matèries primes no són infinites, són finites. No se reprodueixen sempre. I els experts saben, començant per les grans multinacionals de petroli que petroli és un bé que s’està esgotant i te una vida, i que més a més, como s’està esgotant cada vegada serà més car. I tots sabem que l’electricitat, sense electricitat aquet món modern nosaltres no funcionem. Tot es basa en l’electricitat, pues tenim un problema perquè cada vegada serà més cara (inaudible) tradicional: carbó, petroli, etcètera. Tenim el problema que les centrals nuclears, evidentment és una forma de fer energia, tenen un problema de seguretat. Pot ser, aquí hi ha que posar sobre la balança factor econòmic o el medi ambient, en el sentit que hi ha desastres i desastres. Una cosa és tenir una benzinera que explota i puc fer “x” desastre, una cosa en una central atòmica que et deixa per anys, anys i dècades en una situació gravíssima. I tots saben que l’alternativa són altres fons como és el sol. Solo que són unes fonts més complicades, o el vent, o la força del mar, como s’està

26

aplicant en molts països, però tots saben que són ara més cares. I aquí lo que s’està fent és el valor econòmic per sobre de lo que és el valor de seguretat i el valor mediambiental. Perquè al final, lo que ha succeït al Japó, que hi haurà generació sencera que en aquella part de territori estan condemnades a no poder usufruir ni aigua, ni lo que surt de la terra. Perquè s’ha contaminat. Mireu a Chernovil. Què són ja trenta anys?. I encara tenim casos de gent que te malalties, no pels efectes directes sinó indirectes. Tant tonto com haver menjat verdures que venien d’aquella zona. Aquí està sobre la balança, l’estat espanyol, què fa?. Fa un càlcul només econòmic. Com estem en retard en tot el tema de les energies renovables, no només això, sinó que el govern de Zapatero lo que ha fet és una involució. Havia donat unes primes per tot el tema, que si feia o no les plaques solars, i ara l’ha tret, i el problema és aqueste que tornem a apostar en una central que te molts anys cuando s’havia més dit als ciutadans que no se renovaria. I lo més també, gracioso, a més acabem de dir totes les forces catalanes que no estaven en contra de fer el cementiri nuclear aquí en Catalunya, perquè pensaven que hi havia, no?, diem, eh, posat a disposició ja per molts anys tot el tema d’energia nuclear. Nosaltres, evidentment, estem d’acord en aquesta moció que presenten tots, diem, els, els grups que estan treballant des de el territori, ai, perquè no es renovi, per això, perquè si posem sobre la balança davant d’una central nuclear que ja te anys que ja ha tingut fuites, que no hi ha una política transparent perquè hi ha algunes fuites que s’ha donat comptes setmanes desprès. O sea que tampoc hi ha una política d’estar tranquils que realment te diuen si ha hagut o si no hi hagut i que grau ha estat de perillositat, perquè recordo que ja dos vegades a Ascó hem tingut noticies setmanes desprès que hi havia hagut algun incident, intern i que l’havien intentat no fer sortir a la veu pública. A llavors, jo torno a dir, si nosaltres posem sobre la balança, nosaltres tenim clar que el camí no és això. El camí és fer de nou una aposta clara, estratègica que ens costarà calés, torno a dir, que ens costarà calés, però clara i estratègica per les energies renovables. Perquè en tot cas, amb les energies que ara són les grans productores d’electricitat la factura serà sempre més cara. Per què ho torno a dir, són uns béns finits i cada vegada està més a prop el moment en que ja s’acabaran. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Faccia. Partit Popular? Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: si, gracias señora alcaldesa. Bien, nuestro grupo, esta moción la votará en contra también, y, explicaré por qué. Primero porque no estamos de acuerdo con los planteamientos de la, de la citada moción, eh, nuestro país, eh, crea insuficiente energía para que consumimos, de hecho, de hecho, el restante la estamos comprando a Francia, producida por nucleares. Producida por nucleares. Y cuando, señor Martínez habla de que cuando Vandellòs o Ascó, no sé qué tal, está parada seguimos consumiendo energía. Claro!, es que la compramos fuera, porque somos insuficientes en creación de energía. Las energías alternativas están muy bien, están muy bien y yo no creo que no hay nadie que no apueste por una energía

27

alternativa. El problema de la energía alternativa es el tremendo coste que llegan a tener crearlas y producir esa energía. Claro! Esto ya se ha repetido muchísimas veces, yo no creo que no haya ningún ciudadano que a priori esté de acuerdo cien por cien, decir, bueno!, creamos una energía alternativa, eso si, luego ponemos una ecotasa. Una tasa ecológica. Una tasa ecológica es que el ciudadano ha de pagar más, ha de pagar más. A demás son energías insuficientes para el consumo que tiene nuestro país. I dicho de paso, cada día tenemos más consumo. Cada día tenemos más consumo. Hablan de, de, de que, una, una nuclear es peligrosa. Eso lo sabemos todos que es peligrosa una nuclear pero tampoco es comparable con, con lo que pasó en Japón. No es comparable y no podemos vivir con ese miedo de que pueda pasar aquí lo mismo que pasó en Japón o lo que pasó en Rusia. No, esto no se puede comparar. Hay un Consejo de Energía Nuclear que está vigilando y velando cada día por la seguridad de las propias, eh, centrales. Y es verdad que hay algunas que tienen muchos años y seguramente habría que cerrarlas y hacer alguna, alguna de nuevas, pero lo que no podemos carecer de crear energía propia que ya no es barata y la nuclear es una de las cosas más baratas. Ya no es barata. Pues si la compramos fuera como lo que está ocurriendo ahora en nuestro país que nosotros o algunos partidos políticos intentan cerrar las nucleares, eso sí, compramos energía producida por nucleares en Francia. Por cierto, algunas muy cercanas a nuestra frontera. Pero muy cercanas. Si hablamos de peligro en la parte lateral del Ebro, también podemos hablar de peligro en la Cataluña norte, no?. Estamos en la misma situación prácticamente. Eso sí, con una diferencia, que pagamos un recibo mucho más alto en la compra de esa energía. Por tanto, yo creo que esto, señor Martínez, más que un debate en los plenos municipales ha de ser un debate muy intenso y muy amplio entre las grandes fuerzas políticas y a nivel de país en qué energía queremos y en que energía podemos costearla, instalarla, montarla y el tiempo de beneficio de esa propia energía. Y eso, como todos saben, no es, no es de un día para otro. Yo creo que ahora, más que crear, cerrar nucleares y abrir energías alternativas el país tiene un problema, que se llama crisis. Yo creo que los partidos políticos tenemos que estar intentando solucionar la crisis, creando empleo y demás y no haciendo aquí inventos ahora de que parece ser que las nucleares pues mañana van a explotar todas. En toda la vida existen peligros, existen peligros para un conductor que lleva un vehículo, existe peligro pa el que lleva una grúa y existe peligro pa un señor que trabajando en una obra en el décimo piso. Pa eso están las medidas de seguridad que a veces, lamentablemente fallan, lamentablemente fallan. Pero no podemos vivir constantemente con eso miedo o argumentando ese miedo a que las nucleares se han de cerrar. Porque le voy a poner un ejemplo, Sr. Martínez, cuando se hizo la, eh, desaladora en Mallorca estaban ustedes en desacuerdo, porque además era, que, que consumía demasiada energía, tremendamente energía consumía, y es verdad. Eh, por tanto, no era nada ecológico, cosa que era necesario en Mallorca porque además allí como todos saben pues carecen de agua, eh, de mar mucho, pero de agua para beber poca, no?. O prácticamente nada. Resulta que estando gobernando ustedes en el Parlament de Catalunya y las desaladoras aquellas son buenas, consumiendo la misma energía. Por tanto, si queremos tener desaladoras, si

28

queremos tener grandes empresas, grandes industrias y demás, de onde ejercemos la electricidad?. Lo más rápido, aún siendo más peligroso y lo más económico son las nucleares, nos guste o no nos guste. Esto es así, porque yo sepa los ordenadores no van con manivela, ni la, ni las empresas se ponen con manivela con una correa. Funcionan con electricidad y además cada día consumen más. Y a parte de todo esto, si este discurso es bueno y lo tienen tan creído de que las nucleares hay que quitarlas. Mire! Han estado ocho años en el gobierno de la Generalitat de Catalunya, ocho años llevando el Departament de Medi Ambient, han tenido tiempo suficiente para crear una política diferente medio ambiental y diferente, una política diferente energética. No lo han creado, no lo han hecho. Seguramente no es porque no han tenido voluntad, sino que se han dao cuenta de que realmente no es viable. No e viable, y vuelvo a insistir en lo que he dicho al principio. En los tiempos que corren ahora, si ayer no era viable, hoy es inviable. Es inviable, nos guste o no nos guste. Todo el mundo nos gustaría que las ciudad se, se produciera de manera natural, pero es imposible. Es imposible y las nucleares, lamentablemente aún de deben de funcionar y menos si estamos comprando energía al país vecino que está producida también por nucleares. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Barquier. PSC? Intervé la Sra. Manuela Calderón Navarro i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa, moltes gràcies a tothom que ens escolta, als presents, als regidors. Eh, que l’energia elèctrica és una evidència, que la necessitem és obvi però, eh, de moment no tenim garantida l’alternativa. Les energies alternatives, l’eòlica, l’energia del mar, o l’energia solar, està molt bé, però crec que no està al nostre abast poder decidir cóm es poden fer polítiques que optimitzin la seva, ah, generació i garanteixin les nostres necessitats. El nostre grup s’abstindrà en aquet punt, precisament per aquestes, per aquestes alternatives que hem valorat no massa positivament. Sabem que estes energies són sostenibles però entenem, entenem que encara no hi ha una bona planificació de generació d’aquesta energia, tampoc, eh, em!, tenim en compte que sabem que la gent no te una acceptació, eh, de la contaminació paisatgística, que fins i tot trobem en grup ecologistes, com és el cas, el cas d’algunes zones de la comarca de Tarragona. I, eh, també hem de pensar que si som més pragmàtics, si desconnectem, com ens subministrarem?, tots volem, o quasi tots volem aire acondicionat, volem tenir abast de les altes tecnologies, tothom tenim ordenadors i aparells elèctrics a casa i no sé si la ciutadania, eh, pot i està preparada per valorar si,eh, volen renunciar o volem renunciar a part de tot això a canvi de tenir un planeta millor conservat. El que crec que hem de fer els politics és con, perdó, conscienciar, fer pedagogia i educar a la gent, educar-nos i aprendre a estimar-nos i cuidar el nostre planeta però tens que arribar a aquet dia, considero que no podem desconectar-nos de les nuclears tan fàcilment, no crec que sigui tan fàcil. Eh, les aturades d’Ascó o Vandellòs, o de qualsevol central nuclear programades o no de quinze dies, de cinc dies, de trenta dies, és clar que no suposa una interrupció en el subministrament elèctric, però, es clar, ja estem

29

preparats per aquestes eventualitats. Estem preparats per una desconnexió definitiva?. Com es garantiria el subministrament?. I desprès, voldria puntualitzar una cosa, senyor, eh, Martínez, Fukushima no ha estat un accident nuclear ha estat una catàstrofe natural que ha provocat un accident nuclear, estem d’acord amb les conseqüències però no en la causa. En de donar una informació, penso menys manipulada. Gràcies Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyora Calderón. Convergència i Unió?. Intervé el Sr. Eduard Arruga Valeri i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa. Molt breument, només per dir que nosaltres aquí en aquesta moció votarem a favor, com a Convergència i Unió, no estem aquí discutint la política energètica que ha de dur a terme l’estat. Estem discutint sobre si, eh, considerem oportú allargar o no la llicència de funcionament de la central nuclear d’Ascó. I senzillament ens sembla que desprès de vint i nou anys de funcionament i amb alguns accidents que ha tingut, algunes parades, no sols tècniques sinó també parades de manteniment. Aquesta central nuclear, igual que ja va passar amb la Santa Maria de Garoña, igual que va passar amb la Zarita de los Canes, que són centrals que s’han tancat i no per això ens hem quedat sense llum, igual pensem que també, potser és oportú, doncs, demanar en el Ministri d’Indústria i Energia i demanar, per lo tant, al Consell de Ministres que facin, eh, que considerin la no renovació del permís de funcionament d’Ascó a partir del proper u d’octubre. Moltes gràcies senyora alcaldessa. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Arruga. Passaríem al segon torn d’intervencions. Si algú grup vol aprofitar-ho. Esquerra Republicana? Intervé el Sr. Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: si, gràcies. És un debat, evidentment, interessant. Miri, primer de tot, penso que és bo fer-lo a nivel municipal. Per què?. Perquè tots hem de tenir consciencia. Tots usem l’electricitat. Dos. Senyor Barquier no digui que hi ha una part que posa por, perquè desprès del seu discurs sembla la que és la por a que hi hagi una nova taxa. I aquí sobre la balança hi ha el tema, primer, a tota Europa, s’estan plantejant el tema si han de continuar o no han de continuar. Dos. Quant començarem a fer realment un pla estratègic com ha estat per tenir energies renovables?, perquè el nord d’Europa lo tenen. Però quant nos han tancat cent cinquanta, als Pirineus, cent cinquanta els punts que donaven electricitat a, buscant el aigua perquè a FECSA li sortia més barato altres coses que generar aquell tipo d’aigua. Cent cinquanta eh? s’han tancat de centrals petites d’electricitat en aquest any. Tot per un discurs econòmic, lo feia l’aigua i segurament costava més de una atòmica o lo que fos de França, però el problema és, fins a quan?. Perquè desprès hi ha accidents que si que són irreversibles i l’escusa és: Mireu! Si ja bon, si ja hi anava bé l’economia perquè anava bé, si va mal perquè va mal. I el fet és uno. Que és una vergonya que a Alemania un país que com sabeu no te tants dies de sol com Espanya,

30

produeix energia solar moltíssimes vegades més que l’estat espanyol. Alemania. Es que, què tenen de diferent de nosaltres?. Quants dies de sol tenim de mitjana a l’estat espanyol?. Quants?. Es que en el nord d’Europa, mireu la dependència que hi ha en el nord d’Europa!. És que és al contrari, nosaltres tenim, justament tenim fons molt més del nord d’Europa d’energia solar i no les utilitzem i l’escusa ara serà, es que no estem preparats!, i la meva pregunta és, quant diables estarem preparats si no comencem?. Si despuès la mida és la de sempre. Ah, donem altres deu anys o el que sigui. Quant tindrem que esperar per entendre?. Necessitarem un accident o, o lo més fàcil que cuando lo decideixi Europa estarem obligats, cuando Europa i Alemania digui, senyors s’acabo les centrals nuclears!, que és el debat que fenen, pues anirem ja corrent nosaltres, no?. Jo penso que queda molt clar que no podem anar al discurs només econòmic perquè a més, t’ho torno a dir, és que nosaltres per donar avantatge a algunes empreses hem tancat cent cinquanta al Pirineu només!, en els últims anys. I és así. Per què?. Perquè fem només un discurs i jo demano a les generacions futures és que, perdoni, no? diu, un planeta millor conservat senyora Calderón. És que això no és un objectiu secundari ha de ser prioritari a qualsevol discurs econòmic. Perquè una vegada que has degradat, i mireu Xina. El cas de Xina. Xina te un desenvolupament econòmic bestial, el mateix partit comunista Xinès s’estan plantejant que com estan destrossant tot el medi ambient a causa del desenvolupament bojo que han volgut tenir en pocs anys, s’estan donant compte que ara a part de ser perillosíssim per ells, s’està fent antieconòmic. Perquè quant a tu malmès un riu. Quant ens ha costat a nosaltres lo que ha succeït a Flic. Quant ha costat a Flic?. Era molt car probablement posar normes mediambientals a les empreses. Però, quanta ha costat a la butxaca dels contribuents sanejar lo que ha succeït a Flix?. Moltíssim més. A llavors, ho torno a dir, no podem en aquet discurs anar a l’economia. Per què?.Perquè el medi ambient no te. Es que la vida, es que no te preu. No te preu i no podem supeditar alguns béns naturals per les futures generacions per créixer, aunque fos un punt més de PIB. Perquè no podem deixar a les properes generacions un món a nivel mediambiental que no s’aguanta. Si haurem crescut de maravilla! Però, què deixarem? Perquè despuès si que serà un cost. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Faccia. Iniciativa per Catalunya?. Intervé el Sr. Antonio Martínez Pascual i manifesta del literal: primer, demanar si on cas al senyor Barquier, entenc que la seva ignorància sobre aquet tema el superi, però si vostè entra o compra qualsevol diari sàpiga que l’any passat Espanya va ser per primera vegada en la història exportadora d’energia a França. Pot entrar vostè ara a articles que hi han a la premsa, “la compra de electricidad a Francia ya es un mito”, “España exporta electricidad a Francia”, ho pot buscar vostè ara mateix per internet. Per primera vegada a l’any passat a Espanya va ser exportadora a França i nosaltres no li vam comprar energia. Punt u. Segon. Les renovables en Espanya ja cobreixen el trenta cinc per cent de la demanda i recriminar al Partit Socialiste Obrer Espanyol?, també el tenim que recriminar. Una promesa, un compromís electoral del Partit Socialiste

31

Obrer Espanyol, del senyor Zapatero va ser que aquesta legislatura acabaria amb l’energia nuclear. Va ser un compromís electoral del Partit Socialiste Obrer Espanyol incomplert. Un altre de tants, vale?, en aquet cas l’energia nuclear. Per lo tant, nosaltres els d’Iniciativa per Catalunya Verds treballem i seguirem treballant, perquè com he dit abans en la meva exposició, nosaltres no volem un tancament i tancar la paradeta, crec que ho he dit abans. Tornaré a llegir, Espanya també ho podria fer, referint-me al tanc, a la decisió que han pres Suïssa, Itàlia i Alemanya. Si hagués voluntat política el més sensat és presentar un calendari de tancament amb un pla pont per garantir la dinamització econòmica d’aquestes comarques afectades,i d’un impuls decidit per desenvolupar i fomentar les energies renovables. Això és lo que aquet govern del Partit Socialiste Obrer Espanyol no ha fet ni vol fer. Ni vol fer. Os siga que vol seguir mantenint l’aixeta oberta a les centrals nuclears. Perquè aquí el tema està en que els beneficis de les centrals nuclears són per les empreses però els residus, (inaudible) els residus que generen les centrals nuclears van a càrrecs de la nostra despesa. Nosaltres, a l’estat es te que fer, eh, responsable dels residus i els beneficis van en aquet cas a les empreses. Per lo tant, d’Iniciativa sempre vetllarem que nosaltres per sobre de tot està la seguretat de les persones i la prevenció del medi ambient. Hi ha accidents inevitables que succeiran, han succeït i succeiran, eh, perquè segur que succeiran, com han succeït per,per,per desastres naturals,o per incidents o per ics, però l’energia nuclear s’ha vist i s’ha demostrat que no és segura. Ni segura ni barata. Ni segura ni barata. Per lo tant, no podem mirar a un altre lloc, eh, fer com no passa res fins que algun dia tinguem alguna desgràcia. Llavors tots ens queixarem i patirem que por què sucedia eso?. I ademès estem donant, estem donant una utilització d’allargament de deu anys quant encara no tenim un informe del texts que se te que fer a aquesta central nuclear. Per lo tant, nosaltres diem que desprès de vint i no u anys de funcionament d’aquesta central nuclear, vint i nou anys, no podem allargar deu anys més aquesta central. Vostès, hi ha formacions polítiques que imperen, fiquen per sobre el, els beneficis de les empreses, beneficis de les empreses per sobre de la seguretat i la cura del medi ambient. Nosaltres no. Se te que fer també, una, una aposta ben forta i complir-la. Com va dir el senyor Zapatero amb el seu compromís. “Me comprometo en la próxima legislatura a eliminar y a acabar con la energía nuclear”. Va quedar molt bé llavors. Aquell discurs va quedar molt bé. Quatre anys desprès autorització i ampliació a Garoña, Eh, fensa a que si que no “te pongo el cementerio nuclear” eh?, al Camp de Tarragona i ara el Partit Socialista ni es mulla amb el tema de la decisió de poder no donar permís a la renovació de la central nuclear d’Ascó. Per lo tant, nosaltres seguirem treballant en aquesta línea. Seguirem treballant en aquesta línea i lamentem que hi hagin formacions polítiques que no siguin sensibles vers a la preocupació que molta ciutadania te vers a les centrals nuclears i la possible, un possible accident que hi ha a la comarca del Camp de Tarragona. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Martínez. Partit Popular?

32

Intervé el Sr.José Barquier Rosillo i manifesta del literal: gracias señora alcaldesa. Sr. Martínez!, nosotros si que somos sensibles. Pero lo que pasa es que también somos realistas, ustedes no. Aquí que yo sepa el texto de la moción es que pide que no se alargue la vida de la, de la central. No sé que está diciendo ahora!. Está diciendo que no se alargue. Y si no lo dice. Bueno! Si no dice esto, bueno, se pueden cerrar cuando haya alternativas. Si es que esto es lo que estamos diciendo nosotros. Cuando hayan alternativas reales, que sean capaces de suministrar la energía que el país necesita, pues cerramos las nucleares. Eso es evidente, eso es evidente. El señor Ivan dice: “no, es que siempre hable de, siempre habla de, del peligro, del miedo, no sé què, no”. Pero si es que del peligro están hablando ustedes, yo lo estoy poniendo miedo a nadie. Vandellòs es igual!. Se lo pasa bien!. Claro, es decir, es el miedo. No es que las nucleares tienen el peligro que tienen como muchísimas cosas que existen instaladas. Pero no es un discurso del miedo, es un discurso que, seamos realistas!, es difícil crear una, una energía alternativa fiable. No sé si puedo acabar de hablar?. Pero de que se sorprende si siempre hace igual!. Llega tarde i se (inaudible) es que no!. Es que no sé. Eso es un poco romper la (inaudible) del pleno, no?. Bueno, continuo, continuo. Que ya no sé ni por donde iba, pero bueno!. Las energías alternativas se han de poner cuando se pueden no ahora. Ahora no es el momento ni, ni. Además las que se han probao son lentas, eh, difíciles de crear energía y además costosas y muy costosas y, algunas alternativas están creando. Se está incluso diciendo de, de eliminarlas. Eso es así, eso es así. Y Sr. Toni!, España ha comprao a Francia muchísima energía. Y la sigue comprando. Y si seguimos comprar energía al país vecino pagaremos el recibo de la luz tres veces más. Que por cierto, en cosa de dos años ha subido cerca de un veinticuatro por ciento. Y por qué ha subido cerca de un veinticuatro por ciento? Porque somos incapaces de generar la energía que consumimos todos. Y hay que comprarla fuera. Y la de fuera vale lo que vale. Vuelvo a insistir, es que es así. Por tanto, nucleares no cuando tengamos alternancia en crear energías renovables, mientras que no tengamos eso de alguna manera tenemos que crear energía porqué hay país necesita esa energía. No hay más. Por tanto, sensibilidad, nosotros si, pero realidad, realistas también. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Barquier. PSC?. Intervé la Sra. Manuela Calderón Navarro i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Eh!. Lamentem la incidència que acaba de tenir lloc amb un ciutadà de Cunit i preguem a la presidència que prengui les mesures correctores, perquè considero que és una manca de respecte per tots. Sobre tot, primer pels ciutadans i desprès pels regidors que estem aquí treballant. Gràcies. Dit això, eh, només volia dir, eh, que no es poden mesurar efectivament senyor Faccia els perjudicis que el planeta rep per la generació de l’energia nuclear en termes mercantilistes ni econòmics. I en això crec que tothom estarem d’acord. Eh, només diem que cal tenir una planificació prèvia de generació d’energia que garanteixi el subministrament i, també creiem què no es pot mesurar. Hi ha

33

altres coses que tampoc no es poden mesurar en termes mercantilistes com per exemple l’educació i la formació dels cunitencs que vosaltres si feu al govern de Cunit. Gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: moltes gràcies senyora Calderón. Convergència i Unió Intervé el Sr. Eduard Arruga Valeri i manifesta del literal: no, no tinc res a afegir, simplement dir que votarem a favor d’aquesta moció. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: hauríem de passar a la votació però ara mateix tenim dos regidors que s’han, s’han absentat de la sala de plens si algú pot anar a dir-si’ls que entren, si us plau per la votació?. Gràcies, demanaríem als regidors que quant estigui a prop la votació, doncs, no s’absentin. Compresa l’urgència. Passem a la votació. Vots a favor?, vots en contra?, abstencions?. Iniciada la votació la proposta resta aprovada amb els vots a favor dels membres dels Grups Municipals de Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Republicana de Catalunya Srs./Sres: MONTSERRAT CARRERAS GARCÍA, EDUARD ARRUGA VALERI, JAUME CASAÑAS CARBALLIDO, JULIO RAMON BERRIO, LOLA DOMENECH BARTOMEU, PEDRO RUIZ MONJE, ANTONIO CASANOVA GUIRAU, ANTONIO MARTÍNEZ PASCUAL i IVAN FACCIA I SERRANO, l’abstenció dels membres del Grup Municipal del Partit Socialista de Catalunya Srs./Sres: JUDITH ALBERICH CANO, JOSEP GRACIA VERA, XAVIER LORENZO TORRES, MANUELA CALDERON NAVARRO I ARANTZAZU LONGARES GUZMAN. i els vots en contra dels membres del Grup Municipal del Partit Popular Srs./Sres: JOSÉ BARQUIER ROSILLO, JOSÉ BOTELLO ALVAREZ I MARIA LUISA CEREZO ZAFRA Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: Passaríem al punt número cinc. 5.- DONAR COMPTE DELS DECRETS DE L’ALCALDIA DEL NÚM . 1193 AL 1646 DE L’ANY 2011 (1.3.0-54/2011) Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de l’Alcaldia que és com segueix: “De conformitat amb l'article 42 del Reial decret 2568/86 de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització i funcionament i règim jurídic dels ens locals i als efectes del control i fiscalització dels òrgans de govern, previst a

34

l'article 22.2.a) de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, aquesta Alcaldia-Presidència dóna compte a la Corporació dels Decrets que van: - Del núm. 1193 al núm. 1646, corresponents a l’any 2011”------------------------ Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: els regidors i regidores tenen reproduïts els decrets? Hi ha algún comentari sobre aquet punt. Els membres de la Corporació Municipal en queden assabentats. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: Passaríem al punt número sis. 6.- DONAR COMPTE DE LES ACTES DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE DATES 23 DE JUNY (SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA), 5 DE J ULIOL (SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA I URGENT), 12 DE JULIOL (SES SIÓ EXTRAORDINÀRIA), 12 DE JULIOL (SESSIÓ EXTRAORDINÀRI A I URGENT), 26 DE JULIOL (SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA), 26 D E JULIOL (SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA I URGENT), 9 D’AGOST (SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA), 23 D’AGOST (SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA) , 23 D’AGOST (SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA I URGENT) (130-55/20 11). Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de l’Alcaldia que és com segueix: “A l’Ajuntament Ple es dóna compte de les següents actes de les Juntes de Govern Local: . Junta que van ser aprovades en la sessió extraordinària de la Junta de Govern Local de data 12 de juliol de 2011, la qual es detalla a continuació:

- Acta de 23 de juny de 2011 (sessió extraordinària) . Junta que van ser aprovades en la sessió extraordinària de la Junta de Govern Local de data 26 de juliol de 2011, la qual es detalla a continuació:

- Acta de 5 de juliol de 2011 (sessió extraordinària i urgent) . Juntes que van ser aprovades en la sessió extraordinària de la Junta de Govern Local de data 9 d’agost de 2011, les quals es detallen a continuació:

- Acta de 12 de juliol de 2011 (sessió extraordinària) - Acta de 12 de juliol de 2011 (sessió extraordinària i urgent) - Acta de 26 de juliol de 2011 (sessió extraordinària)

Junta que va ser aprovada en la sessió extraordinària de la Junta de Govern Local de data 23 d’agost de 2011, la qual es detalla a continuació:

35

- Acta de 26 de juliol de 2011 (sessió extraordinària i urgent)

Juntes que van ser aprovades en la sessió extraordinària de la Junta de Govern Local de data 31 d’agost de 2011, les quals es detallen a continuació_

- Acta de 9 d’agost de 2011 (sessió extraordinària) - Acta de 23 d’agost de 2011 (sessió extraordinària) - Acta de 23 d’agost de 2011 (sessió extraordinària i urgent)”------------------

Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: els regidors i regidores tenen reproduïts les Juntes de Govern?. Algún comentari?, alguna pregunta?. Els membres de la Corporació Municipal en queden assabentats. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: doncs, passaríem al punt número set. 7.- DONAR COMPTE DE LA NOVA INSCRIPCIÓ DE L’ENTITAT ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL REIKI DEL PENEDÈS. (18.1.2-1 8/2011) Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de l’Alcaldia que és com segueix: “Mitjançant Plenari municipal de data 11 de novembre de 1999 es va aprovar la creació del Registre Municipal d’Associacions de Cunit, disposant la relació de documents a aportar per part de les associacions, per tal d’accedir a aquest registre. En data 13 de gener del 2000 el Plenari municipal va aprovar el tipus de numeració del Registre Municipal d’Associacions de Cunit. En data 21 de juliol de 2011 i amb registre d’entrada núm. 2011/9899 l’Associació d’Amics del Reiki del Penedès, ha presentat la documentació necessària per accedir al Registre Municipal d’Associacions. Per tot això, al Ple de la Corporació es proposa l’adopció dels següents acords: Primer.- Assabentar-se de la nova inscripció dins del Registre Municipal d’Associacions de Cunit de l’Entitat:

• (087X21A) ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL REIKI DEL PENEDÈS. Segon.- Donar compte a l’Entitat inscrita, del número de Registre que els correspon, dels termes del punt segon de l’acord de 9 de març del 2001,

36

manifestant-los que per qualsevol comunicació amb l’Ajuntament o els seus organismes hauran de fer servir aquest número. Tercer.- Notificar el present acord als interessats, als efectes oportuns.” ---------- Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: no hi ha res que explicar, una nova associació que es dona d’alta a l’inscripció d’associacions que hi ha al municipi. Els membres de la Corporació Municipal en queden assabentats. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: passaríem al punt número vuit. 8.- APROVAR, SI ESCAU, LA RESOLUCIÓ DE LES AL·LEGAC IONS PRESENTADES CONTRA EL REGLAMENT ORGÀNIC MUNICIPAL I LA SEVA APROVACIÓ DEFINITIVA (1.2.5-4/11) Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de l’Alcaldia que és com segueix: “El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 5 de juliol de 2011, va acordar, entre d’altres, aprovar inicialment el Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Cunit, sotmetent-se al tràmit d’informació pública, pel termini de 30 dies, a comptar des del dia següent al de la publicació del corresponent Edicte al BOPT núm. 163, de data 16 de juliol, DOGC núm. 5924, de data 20 de juliol, taulell d’anuncis de la Corporació i en un dels mitjans de comunicació escrita diària, Diari de Tarragona de 29 de juliol. En data 8 de juliol de 2011 i número de registre d’entrada 2011/9428, el Sr. José Barquier Rosillo, portaveu del Grup Municipal Partit Popular, presenta al·legacions a l’esmentada aprovació inicial, en el sentit de modificar el torn d’intervencions, a les sessions plenàries, dels grups polítics amb representació a l’Ajuntament. En data 1 d’agost de 2011 i número de registre d’entrada 2011/10275, la Sra. Judith Alberich Cano, portaveu del Grup Municipal Partit dels Socialistes de Catalunya, formula al·legacions a l’aprovació inicial del ROM sol·licitant la modificació dels següents articles:

� Article 18 del ROM. Proposa el canvi del calendari de les sessions ordinàries del Ple.

� Article 29 del ROM. Proposa afegir a l’apartat tercer que diu que: “la Presidència podrà reduir o ampliar el temps d’intervenció en els debats per raó de la importància o transcendència de l’assumpte”, l’expressió “sempre que es manifesti l’acord dels/les Portaveus dels Grups ja sigui en Junta de Portaveus o en el mateix Ple”

� Article 59 del ROM. Proposa la modificació del règim de les comissions informatives.

37

Vist l’informe de Secretària núm. 74/2011, de data 10 d’agost de 2011. Vist allò que disposen els articles 52.2.d) i 114.3 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, l’article 47.2.f) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local i els articles 60 a 66 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. En virtut d’aquests arguments al Ple de l’Ajuntament es proposa l’adopció dels següents acords: PRIMER.- Desestimar les al·legacions presentades pel Sr. José Barquier Rosillo, portaveu del Grup Municipal PP, en data 8 de juliol de 2011 i número de registre d’entrada 2011/9428, atès que l’ordre d’intervencions aprovat inicialment al ROM s’ajusta a la legalitat, respectant els principis d’igualtat i dret d’intervenció, concedint el mateix temps a cada grup municipal en tots els torns de paraula. SEGON.- Estimar l’al·legació núm. 1 presentada per la Sra. Judith Alberich Cano, portaveu del Grup Municipal PSC, quedant redactat l’article 18 del Reglament Orgànic Municipal de la següent manera: On diu : “(...) Les sessions ordinàries tindran lloc el tercer dijous de cada dos mesos a les 10:00 hores, si esdevingués festiu es farà el dijous següent (...)”. Dirà : “(...) Les sessions ordinàries tindran lloc el quart dijous de cada dos mesos a les 10:00 hores, si esdevingués festiu es farà el dijous següent. (...)” TERCER.- Desestimar l’al·legació núm. 2 presentada per la Sra. Judith Alberich Cano, portaveu del Grup Municipal PSC, atès que sempre s’ha consensuat i no es creu oportuna la seva regulació. QUART.- Estimar parcialment l’al·legació núm. 3 presentada per la la Sra. Judith Alberich Cano, portaveu del Grup Municipal PSC, en el sentit de modificar l’article 59 del Reglament Orgànic Municipal, de la següent manera: On diu: “(...) Hi haurà diferents Comissions informatives en funció de les grans àrees en que s’estructura els serveis corporatius. No obstant, la convocatòria de Comissió informativa serà única per a totes les àrees i estarà integrada per tots els membres de la Corporació (...)”.

38

Dirà : “(...) Hi haurà una única Comissió Informativa, integrada pels portaveus de cada grup municipal, els quals podran delegar l’assistència en la mateixa i per tota la sessió, en un altre regidor del seu grup muncipal sol·licitant-ho anticipadament per escrit justificant els motius dins del termini que va des de la notificació de la convocatòria fins a la celebració de la Comissió Informativa” La resta dels punts a que fa referència l’al·legació núm. 3 es desestimen donat que ja existeix la possibilitat de delegació en altres regidors per a assistir a la Comissió Informativa i que els horaris establers es consideren més funcionals amb l’organització interna de l’Ajuntament. CINQUÈ.- Aprovar definitivament el Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Cunit. SISÈ.- Publicar el corresponent edicte d’aprovació definitiva amb el text íntegre al BOPT, no entrant en vigor fins que hagi transcorregut el termini de 15 dies hàbils previst a l’art. 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril. Igualment s’ha de publicar en el DOGC la referència del BOPT en que s’hagi publicat íntegrament el text.”------------------------------------------------------------------------------------------------ Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: te la paraula el senyor Ramon. Intervé el Sr. Julio Ramon Berrio i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa, ah, molt bon dia a tots els presents, als que ens escolten per Radio Cunit i per internet. El que fem en aquet punt és, eh, resoldre les al·legacions que van presentar els grups de l’oposició a l’aprovació incial que es va fer del reglament orgànic municipal i, posteriorment es portarà a votació definitivament, ah, el reglament. Eh, hem d’agrair la participació que ha tingut els grups de l’oposició a presentar propostes, ah, per intentar amb aquet ROM, ah, millorar el funcionament de la institució. Cal dir, i evidentment, que l’estimació o desestimació d’aquestes al·legacions són decisions polítiques raonades per l’equip de govern però que estan legalment recolzades. Ah, passarem, ah, pel que fa a les al·legacions presentades pel Partit Popular a l’al·legació es desestima, que es la referent a l’ordre de les intervencions. Considerem que aquest ordre que es presenta al ROM s’ajusta totalment a la legalitat, que el principi d’igualtat i del dret d’intervenció queda totalment garantit i evidentment, al ser una decisió política es desestima. Passarem a les al·legacions presentades pel Partit Socialista de Catalunya de Cunit. Pel que fa a l’estimació, ah, la al·legació número u, que era un canvi amb el dia de les sessions dels plens, s’estima. Pel que fa a l’al·legació número dos, considerem que, s’ha desestimat, ja que fa referència a la búsqueda d’un acord a nivell dels, a la junta, a, als portaveus a l’hora dels torns, considerem que sempre s’ha consensuat i no es creu oportuna aquesta regulació.

39

Pel que fa a l’al·legació número tres, s’estima el primer paràgraf d’aquesta al·legació i es desestima la resta de, paràgraf d’aquesta al·legació, es fa una estimació parcial. L’estimació parcial que estimem la primera part i desestimem la resta, la desestimació de la resta d’aquesta al·legació, considerem que l’estructura de la comissió informativa i dels horaris establerts es consideren molt més funcionals amb l’organització interna de l’ajuntament. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: passaríem als torns d’intervenció. Esquerra Republicana?, Iniciativa per Catalunya?, Partit Popular?. Intervé el Sr. Barquier, gracies Sra. Alcaldessa, bueno, bien vemos que la alegación del Partit Popular, pues se ha quedado ahi desestimada por el equipo de Gobierno, alegando que.. que es un tema de legalidad, es un tema que no modifica los tiempos, es que la moción, hasta la alegación que hicimos nosotros no habla de la ilegalidad o no legalidad, esta claro que el Rom municipal es criterio de la Sra. Alcaldesa ejercerlo como ella crea conveniente es que eso no hay ninguna duda, lo que ustedes han hecho es pues no seguir lo que se ha hecho siempre, no en este Ayuntamiento, este Ayuntamiento en el Ajuntamiento de Tarragona, en El Vendrell, Calafell, en Torredembarra no se que, en todos, que es que la intervenciones empiezan en los minoritarios y acaba por el grupo de Gobierno, siempre se ha hecho aquí en este Ayuntamiento y siempre se hace, ustedes que criterio han seguido, muy facil, la presión de los socios de Gobierno, que son los dos grupos minonitarios, simplemente lo han hecho por eso, sin mas, y ademas lo que nos dicen, lo que o nos cuentan es que, en el parlament de Catalunya se hace asin, ya, però es que esto no es el Parlament de Catalunya esto es el Ayuntamiento de Cunit, y en el Parlament de Catalunya tienen un reglamento para el Parlament de Catalunya y los Ayuntamientos municipales tienen un reglamentos para los ayuntamientos municipales, però claro aquí somos atipicos con los demas, y nadie esta cuestionando los tiempos que evidentemente los tiempos deben ser igual para cada grupo, no se esta cuestionando que esto no sea legal, nadie lo esta cuestionando, simplemente estamos cuestionando de que se ha hecho una modificación por, yo creo que favorecer a sus socios de Gobierno, que precisamente son los grupos minoritarios este pleno, justamente lo han hecho por eso, no tiene nigun criterio más y si hay algun criterio más expliquelo para que sepa entenderlo porque no lo entiendo, nada más Sra. Alcaldesa. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García, gracies Sr. Barquier, PSC? Intervé: La Sra. Judit Alberich, si, jo abans de començar a la posicionament de vots, no em queda clara una cosa li voldria preguntar al Sr. Ramon a veure si de memòria se’n recorda, com queda l’horari de la comissió informativa? Intervé Sr. Ramon sense micró (inaudible)

40

Intervé La Sra. Judit Alberich, a les cinc, vale perfecte, ja està, que no em quedava clar, al dir l’horari, vostè deia l’argument de l’horari no, Intervé Sr. Ramon, que la primera part se desestimava que era el tema de evolució de informativa única, i tota la resta es desestimava incloent l’horari, per un tema de funcionament. Intervé. Sra. Alberich, vale, vale, llavors he sigut jo la que he mal interpretat, be, nosaltres ens abstindrem en aquesta votació, em de reconeixar i valoren molt positivament la incorporacions a les nostres al·legacions tant les que s’han fet per escrit com la que es veritat que ens van dir de paraula a la reunió prèvia a la Junta de portaveus prèvia i que es van incorporà allà la primera proposta de ROM o sigui que en aquet sentit doncs reconeixe aquesta voluntat del Govern de voler consensua el Reglament, ho valorem positivament i el que sempre em dit en aquelles coses en les que em podem posar d’acord allà ens hi trobaran perquè es la voluntat d’aquet grup, el de fer propostes no el de fer una oposició simplement del no per el no, el de propostes i el de construir alternatives i per això doncs no votarem en contra, tot i que ara doncs explicaré quines son les coses en les que no estem d’acord, nosaltres no vem fer l’al·legació que ha explicat el grup del Partit Popular, vet i que òbviament és de manifest que estem en contra i així ho van dir en el seu, en el seu ple d’aprovació inicial no van fer l’al·legació perquè ja sabien que havia estat presentada per un altre grup i estalviava feina al serveis de secretaria de l’Ajuntament, però compartim absolutament el seu raonament en aquet Ajuntament de fet, la gran majoria de tots els Ajuntaments de tota Catalunya que així coneixem al torn d’intervencions va per grups municipals de menys de menor representació a major representació, eh, jo se que vostès em diran que tinc que tenim garantit el dret de paraula només faltaria, per això estan legalment recolzades, però Sr. Ramon el criteri es discrecional i vostè no les accepten per una qüestió política que es així i així ho han de reconèixer qualsevol criteri discrecional un bon advocat i un bon jurista li pot busca una justificació, i això vostè ho sap millor que ningú que és de la professió. No estem d’acord perquè considerem que el debat no es ric amb aquet ordre de paraules, que vostès s’escuden amb el seus socis de govern a l’hora de fer una argumentació i eviten el debat directe entre els dos grups majoritaris, cosa que d’alguna manera, i em permetran ah, la, l’expressió dins i tot ens alaga com a grup que vostès vulguin allunyar -se de nosaltres perquè això vol dir que certament els nostres debats els hi deuen resultar molt incòmodes perquè, perquè no volen entrar en el debat directe entre PSC i CIU. Eh, un altra de les propostes que nosaltres fèiem i que ha estat desestimada, ah, era un posar sobre paper allò que sempre eh, vostès havien demanat quan estaven a l’oposició i era l’exigència de més transparència, eh, i que, eh, nosaltres consideràvem positivament, i que de fet ho vaig dir en aquell moment i no, i ho torno a reiterar era una de les idees que teníem en el cas de, de que haguéssim segut nosaltres els escollits per la ciutadania per governar. Enteníem que moltes vegades el dia a dia de la gestió de govern fa que oblidem tots plegats el fet de tenir un diàleg que va més enllà de les propostes del ple, de poder parlar d’aquelles coses que són realment pot se, a vegades

41

més importants perquè gest, són el dia a dia de la ciutadania de les que ens porten pot ser a l’aprovació d’un ple i, que era bo per vostès bàsicament establir un sistema de diàleg més regulat. Eh, nosaltres hem estat al govern i sabem què, doncs el dia a dia absorbeix moltíssim i que l’oposició el que demana és, doncs tenir aquest diàleg. Pensàvem que si fèiem comissions informatives entre els regidors delegats i els regidors delegats de l’oposició en cadascun dels temes per parlar d’aquelles coses que no fossin estrictament les d’un ple, els li facilitava la feina a vostès. Eh, beno, veig que, que, que no deu haver aquesta voluntat de transparència i de parlar d’aquelles coses que són importants pels ciutadans perquè està clar que bueno, que, així ho demostren amb aquesta regulació del ROM i que de fet així ho estan demostrant, doncs, en, en el que te a veure en la nostra gestió d’oposició quant demanem documentació o veure expedients. I, eh, però bueno si que valorem positivament doncs, que realment han reconegut que és molt més pràctic que les Comissions informatives no vagin tots els regidors de les àrees sinó que només vagin els portaveus o aquella persona en la qual, eh, deleguin. El tema de les paraules, de que no, de que no es pugui pactar abans, doncs, eh, jo també crec que si realment hi hagués voluntat de que això es pogués pactar abans s’escriuria perquè aquelles coses que passen i que no hi ha problema per que passin, doncs eh, perquè estiguem escrites és molt més ric i enriqueix el ROM. Eh, si que és veritat que històricament el torn de paraules quant s’havia modificat s’havia pactat, però també és veritat que ha canviat la presidència d’aquest ple i nosaltres el que volem és la garantia per escrit de que això, de que això passaré. Vostès estableixen en el ROM que la presidència pot en qualsevol moment, eh, modificar el, els minuts que te cadascun dels portaveus en un debat i nosaltres el que lis hi diem és que ho fem, que ho fem però que ho parlem a la Junta de Portaveus, que cada vegada que, eh, doncs la presidència digui: “escolti, doncs en aquest punt en comptes de parlar deu minuts jo proposo que en parlin quinze o jo proposo que en parlin cinc”, que això estigui pactat prèviament per la Junta de Portaveus. Que és diferent al fet de que aquí ens puguem posar d’acord per unir punts, per exemple. Això és diferent , perquè hi ha molts punts que són iguals i que la presidència pot proposar als portaveus insitu: “escolti’m! Ajuntem debat”. Això és un a cosa i un altra cosa és el que vostès escriuen en aquet ROM. Vostès escriuen amb aquet ROM que en qualsevol moment la presidència podrà modificar els minuts de paraula. Si realment això no ha de passar, escoltin, escriguin que això no ha de passar. I ja està, i ens enrefiem tots de tots. Si no ho escriuen serà perquè no, no tenen, bueno, eh d’entendre si no ho fan és perquè no tenen la voluntat de fer-ho i perquè poden preveure que en algun moment facin aquestes modificacions sense arribar a l’acord dels portaveus. Realment a mi em sembla una mica contradictori amb el seu argument, però, però bueno. Per totes aquestes raons, eh, nosaltres estem molt d’acord amb moltes coses que diu aquest ROM, no estem en algun cas d’acord amb d’altres que diuen i per això no farem un vot en contra, perquè no és el nostre estil però si que ens abstindrem. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: moltes gràcies senyora Alberich. Ah, senyor Arruga, Convergència i Unió?.

42

Intervé el Sr. Aduard Arruga Valeri i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa. En el fons la resta de reglament orgànic municipal, es a dir, la major part d’articles estan, queden doncs aprovats i sancionats. Hi ha tres punts en discussió. Un és el torn d’intervencions, altre és la possibilitat que se li donen a la presidència, alcaldessa del municipi de modificar a l’alça o a la baixa els minuts d’intervenció de cada grup i en tercer lloc, la comissió informativa que, que serà convocada única i no hi haurà comissions especials. Primer punt, el torn d’intervencions, com ja ha dit el senyor Ramon, és una decisió política, com ho és a cada òrgan que ha de decidir el torn d’intervencions. És una decisió política que nosaltres hem adoptat. Pot ser, a semblança, si volen del congrés dels diputats i del parlament de Catalunya, no de la majoria d’ajuntaments però tampoc és l’absoluta totalitat dels ajuntaments, hi ha aquí, doncs, discrepàncies. Hi ha excepcions i nosaltres considerem que a Cunit tot i que respecta sempre l’igualtat d’oportunitats, que tots els grups són iguals. Nosaltres no parlem, senyora Alberich de que hi hagi dos grups majoritaris i tres grups minoritaris. Per nosaltres tots els grups representats en el consistori mereixen respecte i per això tots tindran els mateixos minuts de disposició, que desprès els utilitzin o no això, evidentment ja és una altra cosa, però no parlem aquí de Partit Socialiste de Catalunya i convergència i Unió. Tots ens mereixen els mateix respecte. En aquet senti, la decisió política és la de canviar l’ordre en el sentit de passar de major a menor representació, per ordre d’intervencions, per què?. Diguem-n’hi l’argument i sobre tot de claredat informativa. Normalment, amb l’excepció de les mocions que presenten els grups de l’oposició, normalment, les moc, les propostes que es presenten les fa l’equip de govern. Llavors, que vol dir?. Que en primer lloc intervé l’equip de govern, presentant i defensant la proposta. A continuació, entrarien els dos grups que normalment poden estar amb oposició, en discrepància amb aquesta proposta. Que són, en aquet cas de Cunit, el PSC i el PP, i a continuació entrarien en defensa els tres grups que formem l’equip de govern. D’aquesta manera tindria molt clara la ciutadania, tant si està present com si està escoltant per radio o per internet, tindríem molt present qui és el que parla en contra, qui és el que parla a favor. Per que sinó és un girigai que no se sap si ara parla un o parla l’altre a favor o en contra. Aquesta és la resposta al primer punt. Segon punt, la possibilitat que te la presidència del ple d’alterar a l’alça o a la baixa els minuts d’intervenció. Bueno, això ja estava així en l’anterior reglament. Això ja estava així de manera que es consensuava sempre si s’alterava l’ordre dels punts, si s’alterava els minuts d’intervenció i per tant, en aquest punt no veiem perquè s’ha de modificar si fins ara sempre ha funcionat i estem segurs de que, tal com abans l’anterior presidenta, l’anterior alcaldessa també tractava, i aconseguia consensuar tota modificació en aquest punt, no en tenim cap dubte de que l’actual alcaldessa també farà el mateix. I no farà falta remetre’s a la Junta de Portaveus que es reuneix gairebé una setmana abans del ple quant pot ser la modificació s’hauria de consensuar desprès durant el transcurs d’aquesta setmana o inclús a hores o minuts abans de començar la sessió del ple. Per aquet motiu queda desestimada.

43

I en tercer lloc, la comissió informativa amb convocatòria única. Nosaltres entenem que sent la comissió informativa un òrgan de treball que els parers no són vinculants però són preceptius, són necessaris que es prenguin però no són vinculants pel ple, no és necessari que fem moltes més comissions informatives. El que si considerem i estem disposats a fer és que en el cas de que hi hagi punts, discussions o temes que afectin a la vida de Cunit, que ens interessi, doncs discutir plenament convocarem comissions de treball que no necessariament han d’estar regulades en el reglament orgànic municipal sinó convocar comissions de treball amb assistència dels regidors o dels tècnics siguin de l’equip de govern, siguin de l’ajuntament, diguem-n’hi com a personal treballador o siguin de l’oposició per discutir i tractar tots aquests temes, de manera que tinguem una major fluïdesa i una major eficàcia en la presa de decisions. Aquests són les raons per les quals aquests tres punts conflictius nosaltres, dic conflictius o punts de discrepància, nosaltres els hem estimat o desestimat de la manera que he exposat. Moltes gràcies senyora alcaldessa. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: procediríem al segon torn d’intervencions. Esquerra Republicana?, Iniciativa per Catalunya?, Partit Popular?. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: gracias señora alcaldesa. Mire señor Arruga, los argumentos que me han dao no me ha convencido, porque, menos mal que al final reconoce que es un tema político, eh, no es un tema funcional. El tema funcional poco le interesa, le interesa más las presiones de los socios de gobierno. Ha quedado claro y patente, que además eso dicho en sus palabras. Yo creo que esta modificación no trae nada bueno. No trae nada bueno primero porque entiendo que además no es ni democrático. Absolutamente ni democrático, ya he visto y he podido comprobar que la inmensa mayoría de ayuntamientos, la inmensa mayoría de ayuntamientos pues tiene el reglamento pues tal y como se tenía hasta ahora. No haciendo la modificación que ustedes, eh, han hecho firmemente y además, firmemente al, argumentando cosas que no son argumentos, no son argumentos, de las propuestas del equipo de gobierno y siguiente viene la oposición, yo estoy más de acuerdo con lo que dice la representante del PSC, ustedes yo creo que con este tema, también quieren crear una guerra entre la propia oposición y déjeme que le diga una cosa!, eh, la guerra no esta, no están, no , el ROM no va a crear ninguna guerra entre la oposición ni tampoco con el equipo de gobierno, eh, la guerra la creará en cada punto en aquello que se vaya a aprobar en cada momento. Yo le voy a hacer una pregunta y me gustaría que me contestara con claridad, entiendo que el ROM municipal queda aprobado definitivamente y que no va ha haber ninguna alegación más al citado reglamento. Pregunta que hago, no sé si me podrá contestar señor. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: el ROM ara mateixa amb l’aprovació d’avui és l’aprovació definitiva. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: ya no habrá ningún, ninguna alegación más por parte de ningún grupo, no?

44

Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: és aprovació definitiva al, no t’ho permet. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: vale, vale, perfecto, solamente quería saber eso, eh, quería que quedara claro en este pleno de que no se va a hacer ninguna modificación más al reglamento. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: disculpa senyor Barquier, disculpe un moment. Que hara quedi aprovat definitivament no vol dir que d’aquí un mes, dos mesos, sis mesos, un any podem modificar el ROM un altra vegada. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: vale. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: això no té res a veure són coses diferents, però ara mateix amb el procediment que hem iniciat d’aprovació inicial, al·legacions ara toca aprovació definitiva. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: me ha entendio la pregunta perfectamente, no?. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: quina és la pregunta?, fesme-la concreta. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: si si de que no se va a hacer más alegaciones. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: al·legacions la llei no t’ho permet. Avui anem a aprovació definitiva, el procediment no ens permat res més. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: vale, perfecto, pues eso es lo que quería saber. Yo lamento tener que votar en contra de este reglamento porque además este equipo de gobierno en contra de nuestra propuesta de colaboración que hemos dicho de primer día, eh, pues no quiere atender a nuestras propuestas y aquí queda reflejao que en el reglamento se lo hacen para ellos mismos a petición de su socio de gobierno por las presiones de los grupos minoritarios y asin quedará. Por tanto, yo tenía la esperanza de que esto pudiera funcionar, pudiera ir bien y dar nuestra aprobación, eh, afirmativa, pero en este caso, eh, tenemos que votarlo en contra porque no estamos, ni nos vemos representados en este reglamento de funcionamiento de este pleno y de los órganos de gobierno. Por tanto, o votaremos en contra. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Barquier, PSC?.

45

Intervé la Sra. Judit Alberich Cano i manifesta del literal: eh, si. Senyor Arruga, miri! Allò que escriu no és. Allò que no s’escriu no és llei. Allò que no queda reflexat en el reglament orgànic municipal,pot haver tota la voluntat del món, i ara vostè s’omplirà de bones paraules dient que no queda dubte, que es crearan òrgans i que es faran reunions, però si no estan aquí escrits és que no hi ha voluntat, perquè si hagués voluntat no hi hauria cap problema per escriure-ho i ademés a vostès els beneficiaria perquè nosaltres haguéssim votat a favor del Rom. Llavors, eh, i a més és que ens ho estan demostrant en aquests dos mesos. O sigui que no cal que anem molt junt per saber que això no passarà. I nosaltres el que els hi dèiem és que es comprometin, que si realment hi ha voluntat de consens,hi ha voluntat de mantenir un diàleg amb l’oposició és tant fàcil com escriure-ho i establir una reunió al mes o cada dos mesos, cap problema. Igual que allò qu, eh, igual li dic amb el tema de les, de, d’acumular minuts o no. Vostè diu: escolti! És que la Junta de Portaveus es fa quinze dies abans d’un ple i potser aquesta modificació s’ha de fer una setmana abans. Bueno no sé en quin òrgan, però fins i tot estaria d’acord i jo li diria, Molt bé! Dons posi simplement que s’haurà d’acordar entre els portaveus i no posi on, i estaríem d’acord. Perquè això demostraria realment la voluntat d que tenen vostès i que vostè diu que tenen de consensuar aquestes coses. Això és el que nosaltres li estem demanant, que es comprometin en la voluntat, que es comprometin per escrit. I si parlem podem trobar una solució intermitja perquè així és com es fan les coses negociant. Però vostès el que fan és radicalment es posen en contra d’aquestes dues propostes. Tenen temps de repensar-su, això és un torn de debat que encara durarà deu minuts i vostè ara te la paraula i veig que estan parlant, demostri’m que realment tenen aquesta voluntat de consens i nosaltres renunciem a que quedi especificat per exemple en quin òrgan es farà i fins i tot renunciem a que sigui un cop al mes, com nosaltres estàvem establint. Que sigui cada dos mesos, i no li dic en comissió informativa especial que és com li diu el ROF, per cert, no m’he inventat res, eh?. Ho diu el ROF. Eh, diguen-li, no sé, reunions informals fins i tot, cap problema, nosaltres ho recolzarem perquè demostraran aquesta voluntat de consens. I miri, lo de l’ordre de les paraules és que per molts arguments que li busqui de debò que no ens convencerà, o sigui que no, no cal que que s’escardassi gaire. Vostè li intenta buscar una solució pràctica perquè la ciutadania llegeixi les seves paraules que es que fins ara ho havíem estat fent fatal. No miri, vostè el que vol és acumular minuts. Ja està, vostè el que vol és que la seva posició majoritària sigui la que més veu té en aquest ple. I vostè el que no vol és enfrentar-se dialècticament a nosaltres, fer que la intervenció del PSC quedi tant allunyada que quant vostè parli ja no s’hagi d’afrontar dialècticament a nosaltres. I això és el que vostès volen. Digui’m. Digui-ho. Vostè vol un debat únic, on només tingui veu Convergència i Unió. Tindrà una veu abans i tindrà una veu desprès, al final i tancarà i així farà allò que diuen els creients i que jo ho respecto molt però que no dic. Palabra de Dios. I haurem de dir: Te alavamos Señor o te alavamos senyor Arruga!. Reconeguin allò que estan fent i ja està i siguin sincers amb la ciutadania, si no passa re. Això, miri!, eh, la política bàsicament, eh, està basada en moltes coses, però hi ha una cosa (inaudible) dels polítics i de les polítiques és que siguin valents i que diguin el que pensen de debò. I jo, el respecto com a regidor i el respecto

46

com a persona però, el dia que vostè sigui valent no intenti convèncer als demés i digui el que realment pensa i el mulli, i es mulli, i no digui unes paraules i desprès en faci un altres, aquell dia jo el respectaré com a polític. Fins llavors encara m’ha de demostrar moltes coses. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyora Alberich. Eh, Convergència i Unió?. Intervé el Sr. Eduard Arruga Valeri i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa. Començaré per respondre amb el senyor Barquier. Sento que a vegades lo de l’ordre tampoc ho té molt clar. Perquè així com no ha entès i no l’he convençut, cosa que em sorprèn, amb els meus arguments en quant a, a l’ordre d’intervencions, vostè havia dit que al final jo he reconegut que era una decisió política. Ho sento molt, m’ha entès molt malament, ho he dit al començament, i llavors no és lo mateix dir-ho al començament que dir-ho en el final. Ho dic perquè sembla que a vegades confon el començament amb el final. Sé que no el convenceré, ni ho pretenc però i ara passo a contestar a la senyora Alberich, respecte, estic d’acord amb vostès que les paraules se les endu el vent, si, i les llei molt sovint no es compleixen, també és cert. Lo que els hi estic dient és que nosaltres proposem un reglament que volem que es compleixi i que pels fets demostrarà si aquet reglament és vàlid o no. I com ha dit la senyora alcaldessa, si no funciona nosaltres mateixos, i a iniciativa de vostès podem ser els primers en proposar-ne canvis, si no funciona prou bé. No és necessari que el tinguem quatre anys funcionant, inclús aplicant-lo i a lo millor en resultats negatius. Vostès el van tenir durant quatre anys sense cap canvi, canvis. Bueno, doncs, potser m’equivoco però aquets canvis van ser petits. Ara, ara demanen uns canvis, ara demanen uns canvis que no van introduir quant podíem haver-ho fet. Doncs, ara, ara nosaltres proposem que aquest reglament funcioni, nosaltres ens esforçarem en que funcioni be i si funciona malament, repeteixo, els fets, no les paraules, no les, el text dels articles, sinó els fets demostraran si això funciona o no. Nosaltres creiem que el reglament funcionarà, sobre tot si hi ha bona voluntat, sobre tot si hi ha entesa de que la nostra preocupació primordial són els ciutadans i les ciutadanes de Cunit amb el bon funcionament del ple, i el bon funcionament del reglament orgànic municipal. Es a dir, això sentim. I, en quant a la col·laboració a través de comissions informatives especials?, com diu el ROF. I que nosaltres no introduïm en el reglament orgànic municipal?, bueno, si, si es demostra que seran necessàries, potser algun dia les introduirem, però de moment és evident que no és la nostra intenció introduir-les perquè pensem que no farà més operatiu el funcionament de l’ajuntament de Cunit que lo que necessita, precisament és eficàcia i incrementar el seu rendiment. Moltes gràcies senyora alcaldessa. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: jo abans de que passem a la votació que és el que toca ara m’agradaria dir algunes paraules ah, l’any passat, la legislatura passada si que es va modificar el ROM varies vegades, es va aprovar una vegada, vam fer dos o tres modificacions durant un temps. Jo crec que ara, a vera portem cent i pocs dies de, d’un nou

47

consistori, ah, es va aprovar un ROM de les primeres coses que vam fer governant perquè així ens van dir que s’havia de fer. Penso que potser és un moment precipitat per aprovar un nou ROM, unes noves regles de treball perquè ja, bueno!, ja anirem veient no?, com anem funcionant, com ens relacionem i quines possibilitats hi ha. Jo estic convençuda de que aquet ROM que estem aprovant ara definitivament no serà el ROM definitiu en aquesta legislatura. Estic convençuda de que s’haurà de tornar a revisar el ROM, de que hi ha coses que es poden afegir per funcionar millor, estic convençuda. Per tant, avui estem aprovant un primer ROM d’aquesta legislatura que no quedarà així, que segurament s’haurà de mirar més, perquè també penseu que, bueno, l’ajuntament va funcionant d’una manera, tal i com estava ara, pot ser hi hauran canvis de funcionament, canvis de com es distribueixen les Àrees o diferents maneres i per tant, això s’haurà de reflectir amb un ROM i es normal que quant aquet govern vagi caminant i vagi veient la vida pràctica, dia a dia, doncs vegi que aquet ROM pot ser no es senyés a lo que necessitem i això, doncs portarà a futures modificacions dels ROM. Està clar que el millor d’un ROM, que són les regles del joc és que s’aprovin i es consensuïn entre tots els grups municipals. La legislatura passada no ho vam aconseguir. Aquesta primera aprovació tampoc no ho hem aconseguit. Eh, hi ha temps per caminar, temps per parlar, temps per intentar consensuar. Al tema de les intervencions, eh, a Convergència i Unió, el canvi de les intervencions tant li fa perquè és el grup majoritari i tanca, obre i tanca tant amb en el ROM que tenim ara com en el ROM que tindrem. Per tant, ah, no és que Convergència i Unió o el senyor Arruga, com li han dit que vol que sentencie, vull dir que Convergència i Unió que és el grup majoritari amb el ROM que tenim ara sense modificar, obre i tanca. Per tant, per nosaltres no ha canviat absolutament res. Aquí hi ha una novetat que és canviar l’ordre de les intervencions, ah, és una decisió política, evidentment d’aquest govern nou, ja veurem com funciona, com camina, veurem si funciona bé o si no funciona bé. Aquí no hi ha res tancat per sempre, tenim quatre anys per endavant, I respecte a la transparència jo crec que perquè hi hagi més comissions no vol dir que hi hagi més transparència. L’ajuntament ha de ser una eina àgil, no podem estar carregant-nos de comissions informatives, perquè sabem la paperaça i la feina que això dona a secretaria. Si tenim ganes de treballar i de reunir-nos per treballar temes concrets ho ferm igualment sense que hi hagi comissions i els grups de l’oposició ho saben que nosaltres som més partidaris de reunir-nos i parlar de temes concrets per solucionar problemes concrets que no anar montant comissions per anar a reunir-nos a parlar de no saber què. Per lo tant, aquet govern te, vol ser transparent, vol tenir diàleg amb l’oposició, ho demostrarem perquè crearem comissions per treballar temes concrets però, creiem que crear més comissions genera més feina a secretaria i no és una eina pot ser la més àgil. Ah, veiem com funciona aquet ROM, avui l’aprovem definitivament, no hi ha espai de més al·legacions, avui és el ROM que s’aprova. Hi ha aprovació inicial, al·legacions que han fet els grups, avui definitiva. Per tant, funcionarem a partir d’ara amb aquet ROM, tenim quatre anys per endavant i esperem doncs, que aquesta eina es vagi modificant o adequant al funcionament de l’ajuntament Gràcies.

48

Passaríem a la votació d’aquest punt. Vots a favor?, vosts en contra?, Abstencions? Iniciada la votació la proposta resta aprovada amb els vots a favor dels membres dels Grups Municipals de Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Republicana de Catalunya Srs./Sres: MONTSERRAT CARRERAS GARCÍA, EDUARD ARRUGA VALERI, JAUME CASAÑAS CARBALLIDO, JULIO RAMON BERRIO, LOLA DOMENECH BARTOMEU, PEDRO RUIZ MONJE, ANTONIO CASANOVA GUIRAU, ANTONIO MARTÍNEZ PASCUAL i IVAN FACCIA I SERRANO, l’abstenció dels membres del Grup Municipal del Partit Socialista de Catalunya Srs./Sres: JUDITH ALBERICH CANO, JOSEP GRACIA VERA, XAVIER LORENZO TORRES, MANUELA CALDERON NAVARRO I ARANTZAZU LONGARES GUZMAN i els vots en contra dels membres del Grup Municipal del Partit Popular Srs./Sres: JOSÉ BARQUIER ROSILLO, JOSÉ BOTELLO ALVAREZ I MARIA LUISA CEREZO ZAFRA Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: passaríem al següent punt?. És el punt número nou. 9.- APROVAR, SI ESCAU, LA SOL·LICITUD A LA GERÈNCIA TERRITORIAL DEL CADASTRE, DE L’INICI DE L’EXPEDIENT DE REVISIÓ CADASTRAL. (1.3.0-56/2011) Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de l’alcaldia, que és com segueix: “La Junta de Govern Local, en sessió de data 4 d’agost de 2006, va acordar dur a terme l’encàrrec dels treballs específics preparatoris per l’estudi de la revisió de la ponència cadastral, dins el marc de col·laboració entre la Gerència del Cadastre i l’Ajuntament. En efecte, l’Ajuntament de Cunit i la Direcció General del Centre de Gestió Cadastral havien signat un conveni de col·laboració en matèria de Gestió Cadastral en data 3 d’abril de 1995, que té per objecte l’exercici de les funcions de tramitació i aprovació dels expedients d’alteracions d’ordre jurídic i d’inspecció cadastral, que es produeixin en els bens immobles de naturalesa urbana ubicats a Cunit, sense perjudici de la titularitat de les competències que en matèria objecte del Conveni corresponen a la Direcció General del Centre de Gestió Cadastral i Cooperació Tributària. Els treballs corresponents es van realitzar durant l’any 2007, amb un cost directe a càrrec de l’Ajuntament de Cunit per import de 976.044 euros i per la Direcció General del Cadastre de 29.723 euros, i amb uns resultats totalment insatisfactoris, principalment perquè el valor determinat aleshores per al sòl urbà del municipi excedeix amplament del seu valor de mercat.

49

Serveixi d’exemple que el valor cadastral del sòl urbà del municipi de Cunit representa l’11% del de tota la província de Tarragona (de la qual superfície Cunit n’és només el 0,1%, representant-ne l’1,5% de la població). D’aquesta manera, Cunit es situa com el 3er municipi –entre 183- de la província de Tarragona amb valor cadastral total més alt (només superat per Tarragona i Reus). Una altra dada rellevant és que, mentre que a la província de Tarragona, el valor cadastral del sòl representa un 48% del valor cadastral total (l’altre 52% n’és el valor cadastral de les construccions), a Cunit en suposa el 75% (de manera que els edificis en són només el 25%). Aquestes fortes disparitats reflecteixen clarament l’excés de valor cadastral del sòl i la gran injustícia social i tributària comesa contra els propietaris i propietàries de vivendes i solars a Cunit, sobre qui s’ha fet recaure íntegrament el pes de les necessitats de recursos econòmics per part de l’Ajuntament. La revisió de la ponència cadastral de valors va ser publicada per la Gerència Territorial del Cadastre al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona núm. 283, de data 7 de desembre de 2007, amb entrada en vigor dels nous valors cadastrals en data 1 de gener de 2008. L’actual conjuntura econòmica i l’alteració de valors que ha patit el mercat immobiliari han posat de manifest una desviació significativa i, per tant, una diferència substancial entre els actuals valors de mercat i els que van servir de base per a la determinació dels actuals valors cadastrals, per la qual cosa resulta totalment necessari procedir a una nova revisió de la ponència cadastral de valors, per tal d’adequar aquestos a la realitat actual. En efecte, l’article 28.2 del Real Decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei del Cadastre Immobiliari estableix que: “2. El procedimiento de valoración colectiva de bienes inmuebles de una misma clase podrá iniciarse de oficio o a instancia del ayuntamiento correspondiente cuando, respecto a una pluralidad de bienes inmuebles, se pongan de manifiesto diferencias sustanciales entre los valores de mercado y los que sirvieron de base para la determinación de los valores catastrales vigentes, ya sea como consecuencia de una modificación en el planeamiento urbanístico o de otras circunstancias.” L’equip de govern va tenir, en data 20 de juny de 2011, una reunió amb la Gerència Territorial del Cadastre per a tractar de la presentació de la corresponent sol·licitud de Revisió Cadastral. A aquesta reunió va seguir un escrit confirmatori per part d’aquesta Alcaldia en data 18 de juliol de 2011, que va ser contestat positivament per la Gerència Territorial del Cadastre en data 29 de juliol de 2011. En virtut d’aquests arguments, al Ple de la Corporació es proposa l’adopció dels següents acords:

50

PRIMER.- Sol·licitar a la Gerència Territorial del Cadastre l’inici de l’expedient de revisió de la Ponència de Valors Cadastrals de Caràcter General del municipi de Cunit, revisant els valors a la baixa, atès l’existència d’una diferència substancial entre els valors de mercat i els que van servir de base per a la determinació dels actuals valors cadastrals. SEGON.- Sol·licitar a la Gerència Territorial del Cadastre que la realització de la corresponent Ponència de Valors Cadastrals de Caràcter General s’integri dins dels plans de treball immediats de la mateixa, com més tard per al 2013, amb entrada en vigor en data 1 de gener de 2014. TERCER.- Notificar aquest acord a la Gerència Territorial del Cadastre a Tarragona i a la Direcció General del Cadastre a Madrid.”----------------------------- Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: Bé, si em permeteu faré jo l’exposició d’aquet, d’aquet punt. Un dels compromisos de que d’aquet, del pacte de govern que hi ha ara mateix dels grups de Iniciativa per Catalunya, Esquerra Republicana i Convergència i Unió, un dels compromisos del pacte de govern era demanar la revisió catastral dels valors que hi ha ara a la baixa. Com tothom sap aquet municipi vam tenir una revisió catastral al dos mil set. Ah, que va ser efectiva al dos mil vuit. Des de llavors aquetes nous valors han donat molts problemes a la ciutadania. Està clar que quan es va fer aquesta revisió catastral els valors del sòl i dels terrenys estaven al punt àlgic de la bombolla immobiliària. Això va generar que els valors que tenim al sòl de Cunit ara mateix no tinguin res a veure amb els valors reals de mercat, per tant tenim un greu problema a Cunit i el que hem de fer és solucionar això. Ah, el compromís de demanar una nova revisió dels valors catastrals, per tant, estem portant avui al ple, el màxim òrgan de decisió de l’ajuntament l’aprovació d’aquesta demanda. Al nou govern des de el primer dia ja va treballar amb aquesta línea. A la, a la setmana, dues setmanes de formar el govern ja vam tenir una reunió amb la Gerència dels Cadastre per exposar-li el problema que teníem a Cunit, que coneixen perfectament. Desprès d’aquesta reunió els hi vam fer arribar una carta demanant per escrit que volíem la revisió dels valors cadastrals de Cunit a la baixa, però com a ajuntament, com a consistori lo que hem de fer és prendre un acord del ple, que és el màxim òrgan representatiu d’aquest consistori i és el que estem fent avui . Prendre l’acord de demanar a la Gerència del Catastre que faci la revisió dels valors catastrals a la baixa de Cunit quant abans millor, ja. Ho demanem avui perquè quant abans millor. Ah, podem com a tope màxim el que marca la llei, que seria començar el dos mil tretze per posar-lo en vigor al dos mil catorze, això és el màxim que marca la llei, però nosaltres ho demanem ja. I, aquesta és la voluntat d’aquet govern, estic convençuda que és la voluntat d’aquest consistori, de totes els regidors i regidores que, que formem part perquè a la legislatura passada, l’últim any el Partit Popular i el PSC que formaven govern ja van presentar una moció amb unes futures voluntats de manera que el govern que hi fos demanés la, la nova revisió catastral. Per tant, passem d’aquelles futures voluntats amb una acció, que és lo que ha de fer el

51

govern, ha de prendre decisions i fer accions. I això és el que fem avui. Com a govern és prioritari modificar els valors a la baixa del valors catastrals de Cunit i el que estem fent ara és el que toca. Aprovar amb el ple, demanar a la Gerència del Catastre que revisi a la baixa els valors catastrals de Cunit. Ah, intervencions?, Esquerra Republicana?, Iniciativa?, Partit Popular?. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: si, gracias señora alcaldesa. Bien, el grupo del Partido Popular, como no puede ser de otra manera está de acuerdo en esta propuesta, de acuerdo como bien ha dicho la señora alcaldesa ya fue también una moción que se presentó en la legislatura pasada al final de, de legislatura para la revisión catastral. Yo, a mi no me preocupa esto, es evidente que los valores han cambiado de, de hace cuatro años a ahora, eh?, han cambiado los valores y seguramente dentro de cuatro años cambiaran más los valores. A mi no me preocupa la, hacer la revisión, a mi lo que me preocupa y es el compromiso que yo voy a solicitar aquí al nuevo equipo de gobierno, es que si la revisión catastral de los resultados que salgan de los valores de la viviendas, que por supuesto entendemos que debe ser más bajos que los que hay ahora, eh, se va a mantener el mismo en positivo del cero ochenta aplicable al recibo?, porque esto es importante saberlo. Es importante que los ciudadanos también lo sepan, de que la revisión catastral no les va a implicar más impuestos, ni le va a implicar a subir el impositivo que marcará definitivamente lo que han de pagar. Por tanto, nosotros estamos de acuerdo pero estaremos en desacuerdo que se suba el impositivo del cero ochenta que está marcado ahora. Lo digo esto porque hay que recordar las palabras de todos, de todos, de todos y sobre todo ustedes cuando estaban en la oposición no solamente hay que recordar las palabras sino que hay que recordar hechos, hechos. Resulta que, parece ser que la revisión catastral se podía hacerse antes de los cinco años que marca la ley. Ahora parece ser que se han dao cuanta que hasta el quinto año no se puede hacer la revisión. Se han dao cuenta ahora que están en el gobierno. No se habían dado cuenta cuando estaban en la oposición criticando la gestión de aquel gobierno. Bien, pero era lógico y era evidente que se tenía que hacer así, era lógico, no?. Yo lo voy a entender en aquel momento. También nos reclamaron unos compromisos que tuvimos en ir rebajando el impositivo del uno diez al cero setenta, es verdad que se ha bajado del uno diez al cero ochenta porque el último año cero setenta era, era imposible poder realizarlo, pero el compromiso se había cumplido de bajar el impositivo que es lo que marca el recibo. Eh?, eso estaremos todos de acuerdo. Ustedes en aquel momento decían que cada año se subía de media un diez y siete por ciento los recibos de IBI, también estaban diciendo de que los impuestos no los iban a subir, además esto lo han dicho por activa y por pasiva en sus propias campañas. En sus propias campañas electorales, que ya me parece bien, eh?, nadie ha avalo de subir impuestos, simplemente como nadie ha avalo de subir impuestos, eh, yo solamente pido y pregunto al equipo de gobierno, después de que nosotros vamos a aprobar esta propuesta y que vamos a trabajar para que sea así, es que el impositivo no se modifique. O sea se, no se suba. Y ese compromiso me gustaría que lo hiciéramos aquí ahora todos, todos los grupos representados

52

delante de los ciudadanos, para qué?, par que al año dos mil catorce nadie tenga sorpresas. Por tanto, dejémosnos de sorpresas, nosotros no vamos a hacer la política que hicieron ustedes en su momento, no lo vamos a hacer, pero si que es verdad que vamos a estar en contra de lo que es subida de impuestos y menos ahora, y menos ahora. Seguramente luego saldrán con el argumento de que claro, hay una deuda municipal, es que hay que solucionarlo y tal! Ya pero es que entonces también había deuda, también tal y por tal de, de gobernar y por tal de, de ocupar unos puestos pues a lo mejor ahora de lo que dije no digo porque no me acuerdo o porque no estaba y al fin y al cabo hay otras necesidades. Lo digo que quede claro que nosotros trabajaremos para que esto sea así, que se haga la revisión como, como tal, que se apliquen los valores y tal, porque sería muy lamentable, sería muy lamentable que a los ciudadanos se les baje el valor de la vivienda, tenga un valor de vivienda más bajo legalmente y además sigan pagando los mismos impuestos, eso a nadie se le mete en la cabeza, no?. Si yo tengo un valor de vivienda más bajo, yo he de pagar menos impuestos. Porque sino, si dejamos los mismos impuestos que están pagando los ciudadanos cualquier ciudadano dirá: “hombre yo he salio perdiendo!”, porque ahora tengo una vivienda con un valor de mercado mucho más bajo, además de manera legal. Eso es un perjuicio. Por tanto, como esto ya ocurrió en la legislatura anterior, seamos conscientes todos con los hechos que se hicieron y que los hechos que se van a hacer ahora en el futuro de esta revisión catastral. S implemente quiero dejar claro y más claro que en un pleno no se puede dejar porque además consta en acta y siempre lo podemos tener lo que ha dicho un grupo y lo que ha dicho otro y evidentemente los ciudadanos que están aquí en la sala van a escuchar con claridad y los que me están escuchando por la radio, o por Internet también lo están escuchando con claridad las propuestas que está haciendo el Partido Popular en este pleno. Gracias. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Barquier, PSC? Intervé el Sr. Xavier Lorenzo Torres i manifesta del literal: bon dia a tothom, a la gent que està present a la sala i a la gent que ens escolta per la radio i per internet. Adéu, adéu! eh, el tema que ens ocupa, ah, jo tinc, a veure!, evidentment és una proposta que nosaltres hi varem presentar una moció en la qual deia que el equip de govern que li toqués governar aquesta legislatura al, al , pos, es comprometia a fer la revisió en base a que la baixada de preus del mercat eh, es mantenia, era sostenible i s’entenia que els preus que s’havien fet de valoració pel dos mil set no tenien lloc ara en, en aquesta legislatura que tot just hem començat. A mi se’m crea varie, varies dubtes que els exposaré. A les, a la segon a l’apartat dispositiu diu que l’entrada en vigor de, d’aquesta ponència serà a l’any dos mil catorze, jo em pregunta. No!, no! aquí no posa màxims!, no, no, no, no. Diu: “Sol·licitar a la Gerència Territorial del Cadastre la realització de la corresponent Ponència de Valors Cadastrals de Caràcter General s’integri dins dels plans de treball immediats de la mateixa, com més tard per al 2013”, això és la ponència, “amb entrada en vigor, amb entrada en vigor, a l’ 1 de gener de 2014”. Com més tard pel dos mil tretze la rev, ah, no! a

53

lo millor la interpreto malament! Però jo interpreto que la Ponència es pot fer fins al dos mil tretze i a l’entrada en vigor és a l’u de gener de dos mil catorze. Doncs, és igual si la pregunta nava per qui. Si entra al dos mil catorze vol dir que els impositius i els valors cadastrals dels anys dos mil dotze, dos mil tretze i dos mil catorze no es veuran afectats. Estem d’acord?, per la qual cosa aquesta ponència de valors entraré dintre del pressupost de l’any dos mil quinze. Què és la propera legislatura. Jo lo que em pregunto, i m’agradaria que quedés aquí i aquí ho poguéssim corroborar si els demanem ara la, la sol·licitud, la l’anterior ponència que ja està feta va trigar nou mesos. Entenc que una revisió és fàcil perquè està integrat tot el PUO, tot el POUM que es va fer, que va ser un, un, una de las, eh, raons de la, de la ponència anterior, la integració de tot el nou Pla General. Tot això ja està fet, vull dir, que fer aquesta revisió, en principi en temps ha de ser menys costosa. Vull dir que amb un període molt menys de temps segurament podríem tenir aquesta nova ponència i jo lo que els hi demanaria és que si aquesta ponència ho demanem ara i sembla ser que vostès ja ho tenen tancat amb la Gerència Territorial del Cadastre, segons diuen amb la carta que els hi van remetre el dia vint i nou de juliol del dos mil onze, que els hi van contestar positivament, doncs que això és pogués aplicar ja pel pressupost de l’any que ve, si més no pel del dos mil tretze. I no pel del dos mil quinze. Això és la meva primera sol·licitud des del PSC és lo que sol·licitaríem. Es a dir, és aquesta ponència en principi no ha de reportar massa problemes de confeccionament i en el moment que estigui confeccionada que immediatament s’espugués integrar dintre dels pressupostos i com a molt tard serien els pressupostos del dos mil tretze i no del dos mil quinze com sembla que pot ser el que dien en aquí. I dic això, per què clar, ah, si vostès no baixen l’impositiu i aquesta és la meva segona pregunta, és què passa amb aquests anys. Vostès què pensen fer amb els impositius dels anys dos mil dotze, dos mil tretze i dos mil catorze?. I la segona pregunta que va en relació amb això és si amb la revisió de la ponència es pagarà menys impostos. Aquestes són les dues preguntes que el PSC,eh, ens agradaria fer. O sigui, un prec o una demanda i confiem, com dèiem abans amb el ROM de la bona voluntat i això no està escrit i nosaltres en aquest sentit, doncs donarem per bo això, però clar lo que demanem és que si la ponència arriba, es demana ara i ho tenim immediatament que entri ja de cara l’any que ve, que això és benefici per tots els ciutadans i ciutadanes de Cunit i, garantir que en moment que aquesta ponència es posi, si això significarà que pagaran menos impostos d’IBI els ciutadans i ciutadanes de Cunit. I mentres no estigui, què passarà també amb el impostos? Pujaran o no pujaran?. Això és les dues preguntes que m’agradaria que em contestessin,eh, sobre el tema de la revisió catastral que tal i com hem dit nosaltres varem proposar que ja es fes en aquesta legislatura. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Lorenzo. Convergència i Unió. Intervé el Sr. Eduard Arruga i Valeri i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa. Eh, bé. En quant al, als tipus, per anar clar!, només vull recordar l’evolució dels tipus impositius que hi ha hagut en aquest municipi des

54

de l’any dos mil tres. No vull anar més enllà!. Teníem un tipus l’any dos mil tres del cero setanta, al dos mil quatre, l’equip de govern, el va pujar al cero vuitanta cinc, l’any dos mil cinc, el va pujar a l’u deu, l’any dos mil sis no el va pujar perquè no podia, perquè l’u deu és el màxim autoritzat. L’any dos mil set, que és l’any que es va fer la ponència de valors de la revisió cadastral, es va mantenir a l’u deu. I a partir de llavors, ja no pugen els tipus ni es manté el tipus sinó que baixen perquè lo que puja és la base. Com que la quota a pagar per l’impost és el resultat d’una multiplicació entre la base i el tipus, sinó puja, com que la base pujava el que es va fer, i reconeixem l’esforç va ser baixar el tipus primer de l’u deu al cero noranta, el que va donar un creixement molt petit del rebut, només del dos per cent de promig. A l’any següent es va baixar al cero vuitanta, l’any següent vull dir l’any dos mil deu, amb lo qual va donar un creixement del rebut del sis per cent, pràcticament, i per l’any dos mil onze la promesa electoral de l’equip de govern era de baixar-ho al cero setanta, no es va fer, amb lo qual la pujada del rebut, consegüentment a la pujada de les bases ha sigut de l’ordre del disset coma dos per cent. Xifres oficials de la Gerència del Cadastre. Què vol dir això?, que entre els anys dos mil tres i dos mil set el rebut, promig de l’IBI va pujar un setanta per cent amb quatre anys. És a dir, un quinze per cent anual de promig, i entre els anys dos mil set i dos mil onze ha pujat un seixanta dos per cent, es a dir, un tretze per cent anual de promig, un any només el dos, l’altre el sis, l’altre el disset i el primer va pujar al vint i sis. Es a dir, en total un tretze per cent de promig anyal. Per lo tant, la càrrega impositiva que hem anat suportant els ciutadans i ciutadanes i els contribuents de Cunit és altíssima, cada vegada més. Una càrrega impositiva que ha donat, doncs, uns resul, uns ingressos per l’ajuntament que malauradament s’han gastat i com vostès veurem desprès i com saben s’han gastat amb (inaudible). Què farem amb els tipus impositius dels anys dos mil dotze, dos mil tretze, dos mil catorze i dos mil quinze?, doncs evidentment això depèn de, del pla de xoc que estem preparant, pla de xoc que vostè senyor Lorenzo va prometre el mes de maig del dos mil deu que el faria en quinze dies i que aquests quinze dies no es va presentar, està escrit en l’acta de la sessió del vint i set de maig del dos mil deu i, nosaltres estem preparant un pla de sanejament financer. Pla de sanejament que necessitem perquè sinó no podrem tirar endavant els comptes d’aquet municipi. Què farem?. Doncs depèn d’això, no podem contestar ara i avui, si lo que podem, estem en estudi, lo que si que podem assegurar és que els tipus no pujaran perquè som plenament conscients, som plenament conscients de que els ciutadans de Cunit i per això he, m’he referit abans a les xifres, els ciutadans de Cunit estan pagant gairebé el triple del que estaven pagant l’any dos mil dos, amb els augments que va haver el dos mil tres, el dos mil quatre, primer del tipus i desprès de la base, estan pagant com a rebut promig el triple, en concepte d’impost sobre els béns immobles de naturalesa urbana, estem pagant el triple del que pagàvem l’any dos mil dos i, és evident que ni els sous, ni l’índex de preus al consum han pujat a aquet nivell. Eh, si que en canvi han pujat i molt més les despeses de l’ajuntament. En quant al període, no al tipus sinó al període. Eh, senyor Lorenzo!, sento molt dir-li que em sembla que li falla la calculadora. Li explicaré que hem va passar: “quant jo hem vaig fer càrrec de l’Àrea d’Economia i Organització per decisió del consistori, hem vaig trobar que en el departament

55

o al menys a càrrec del titular de la Regidoria d’Hisenda Pública i de l’Àrea d’Economia i Organització no hi havia cap calculadora, ni de mà. Havia d’utilitzar en primer lloc el telèfon mòbil que també te una calculadora, i el meu particular. Ah, no hi havia calculadora per poder utilitzar immediatament. Ho dic això perquè no hi havia calculadora perquè em sembla que vostè els números que ha posat aquí respecte als anys li han fallat. A la moció que van presentar ara fa uns mesos demanant que el nou equip de govern que sortís de les eleccions del dos mil onze, del vint i dos de maig, beno, aleshores no se sabia la data!, se sabia només l’any. Aleshores, el govern que sortís es comprometés a presentar la revisió cadastral, vostè veu que ho estem fent. Però en aquell moment vam dir que la revisió cadastral es fes l’any dos mil dotze transcorreguts cinc anys de l’entrada en vigor de l’anterior revisió cadastral. Bé, agafi la calculadora, al menys la mental, si va entrar, va fer-se la revisió cadastral al dos mil set, i va entrar en vigor al dos mil vuit, cinc anys són: dos mil vuit, dos mil nou, dos mil deu, dos mil onze i dos mil dotze. Transcorreguts cinc anys, transcorreguts cinc anys de tres cents seixanta cinc dies cada un. Algun de tres cents seixanta sis. Transcorreguts cinc anys vol dir que els treballs s’han de començar l’u de gener dels dos mil tretze, i per tant, si els treballs escomencen el dos mil tretze, és el dos mil catorze l’any que li toca i no l’any dos mil quinze com diu vostè. Com diu vostè, l’any dos mil quinze. Lo que nosaltres demanem és dues coses. Primer, que no entri més tard del dos mil catorze i segon que els treballs s’inicien quant abans millor, com més tard l’any dos mil tretze. I li diré perquè. Va haver-hi dos municipis de la província de Tarragona que també van fer la revisió cadastral l’any dos mil set. Que són els de Falset i el de Sant Carles de la Ràpita, l’increment que van tenir allà no va ser tant fort com el de Cunit, bueno, van tenir, podríem dir sort, eh?. Sant Carles de la Ràpita, els valors cadastrals del solar mig i de Falset són inferiors que als de Cunit, però bé, aquest és un tema, podríem dir de caràcter tècnic amb el que no entro. El que si, vull dir és que aquells dos ajuntaments ja han demanat, se’ns han avançat. Ja han demanat a, a la Gerència Territorial del Cadastre de Tarragona que els hi facin la revisió cadastral. Nosaltres també ho hem demanat i com, eh, ha llegit vostè a la carta que ens va contestar la gerent territorial del cadastre de Tarragona, aquesta carta ens va ser contestada positivament, però necessiten evidentment el recolzament de l’òrgan superior de l’ajuntament, que és el ple per tal d’acompanyar i llavors justificar davant del Ministerio de Economía y Hacienda, doncs, la realització d’aquests treballs que nosaltres volem que aquesta vegada no corrin a càrrec dels ciutadans de Cunit com aleshores, perquè aleshores els treballs de revisió cadastral van costar més d’un milió d’euros, dels quals nou cents setanta sis mil els va pagar l’ajuntament de Cunit i, vint i nou mil el va pagar el cadastre. Lo qual dona un milió cinc mil euros que va costar la revisió. Aquesta costarà menys, però a més el nostre propòsit és que aquesta que es faci ens coste menys al menys com a diners, necessitarà la Gerència del Cadastre la col·laboració dels serveis tècnics de l’ajuntament. És evident, és evident, e inclús ens interessa perquè es modifiquin totes les injustícies que hi ha de que uns terrenys al costat d’un altre són diferents, de que hi ha cases que no estan declarades, de que hi ha construccions que no tributen perquè no estan en el padró, tot i que són construccions moltes d’elles anteriors a la revisió cadastral del dos mil set i, el

56

nostre propòsit és que aquestes construccions, aquets solars entrin. Eh, li poso dos exemples de la revisió cadastral anterior!. Un la plaça de la vila, la plaça de la vila, que te, que ja estava feta l’any dos mil set, encara està considerada com a solar de propietat privada, un exemple és la plaça. Un altre exemple, segons els planos de la revisió cadastral, el municipi de Cunit termeneix amb el de Sitges, circumstància que ens hi sembla que no es produeix exactament en la realitat. Vull dir això, per lo tant que hi han molts motius per fer la revisió cadastral, que la volem en benefici dels ciutadans i dels contribuents de Cunit i que volem que sigui útil i barata per tots. Moltes gràcies senyora alcaldessa. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Arruga. Demanaria, si us plau, ah, als regidors que quant està parlant un altre regidor escoltin perquè desprès tindrà el seu torn d’intervenció. Eh, comencem el segon torn d’intervenció, ah, Esquerra Republicana?. Intervé el Sr. Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: si gràcies, jo contestaré algunes coses, primer de tot és evidentment, l’ha explicat la senyora alcaldessa i el senyor Arruga, eh, els motius pels quals pensem que es de rigor, no?, demanar immediatament una nova revisió cadastral. Ara jo vull dir dos coses, un, unes coses als grups de l’oposició. No sé si estareu d’acord amb,eh, lo que dic però m’imagino què l’acte polític formal més, como dir?, més fort, és lo que votem en un ple. Lo que votem en un ple, més enllà de lo que diem o no diem en altres foros, en un debat o el que sigui és lo que votem aquí. Jo lo dic perquè clar!, no sé si recordeu lo que vosaltres heu aprovat en el ple de vint i cinc de març del dos mil deu. Jo tinc aquí, els tres plans de sanejament que vostès han presentat la legislatura passada, i jo lo faig per fer memòria. Perquè quant ara es preocupeu dels tipos impositius, que com ha dit el senyor Arruga ja parlarem, jo us vull dir què és lo que vosaltres heu aprovat tres vegades per ple, en quatre anys en els plans de sanejament. Lo dic perquè, como dir?, eh, una certa, si voleu al menys perquè els ciutadans sàpiguen lo que hi havia. Perquè clar! Ara comencen ells a parlar del tipus impositiu i a tocar quant no toca, ja parlarem de com han deixat la situació, ja ho parlarem, ja veurem aquet esforç que hem fet en quatre anys els ciutadans de Cunit d’un seixanta cinc més per cent de l’IBI, al dinal en què, com ha quedat?. Però jo vull recordar als ciutadans de Cunit que el PSC i el PP lo que havien previst, els tipos impositius que volien aplicar per l’any dos mil dotze, dos mil tretze i dos mil onze, dos mil dotze i dos mil tretze era, el dos mil onze el cero setanta, han reconegut que ha incomplert, al dos mil dotze se pujà al cero vuitanta, al cero vuitanta. O siga, ells ja sabien,en unes condicions que ja parlarem, perquè tinc memòria i tinc els papers, en lo que estava previst que deixarien de dèficit i no lo que han deixat realment, ja ho parlarem amb els punts desprès,però recordeu que ells havien aprovat no una vegada, en tres plans, tenien assumit que al dos mil dotze pujarien del cero setanta al cero vuitanta, i lo mantindrien al dos mil tretze. Aquestes no són paraules. Aquestes sín simplement coses que han votat. Tu pots dir una cosa, però al final lo important és lo que votes. I torno a dir, aquests senyors que tenien els números, en una situació econòmica que diuen que anaven a deixar el dos mil onze, i ja ho vorem desprès bastant millor de lo que és la realitat al dos mil deu, bastant millor, Aquests senyors que ara es

57

preocupen, el seu pla per sanejar els comptes era de pujar del cero setanta al cero vuitanta, o sea, pujar un cero deu el tipo impositius. Lo dic perquè sinó, no?, jo demano una cosa. Cada u, perdre responsabilitat de lo que ha fet, de lo que ha fer i cada u sigui responsable después. Perquè com ho vorem d’aquí a poc, vostès han deixar un ajuntament digne de Grècia, digne de Grècia, perquè és així i lo veurem, i vostès han aprovat tres plans que han portat a la Generalitat de Catalunya, a Finances, han portat tres plans en que vosaltres teníeu claríssimament, no?, qual era el tipus impositiu que volíeu vosaltres per aquesta legislatura. I torno a dir, els ciutadans, podeu dir lo que voleu però hi ha coses que tots hem viscut, que s’han aprovat aquí. En aquet ple i que s’han presentat a la Generalitat. Ja tocarà el debat, evidentment d’ordenances fiscals i de pressupostos, i de pressupostos, ja tocarà senyor Xavi, ja tocarà, ja tocarà, però, si, però jo recordo, quant vostès alguns fan el discurs de que si se fa la revisió catastral eh, m’imagino i no permetérem que es pugi el tipo impositiu i tot, home!, al màxim, i diré més, si tinguéssi, si tinguéssi que pujar, que no ho farem, vosaltres tendria que dir-ho es que esteu fent lo que nosaltres havíem dit!. Us tindria que alegrar perquè votar coherent a lo que vostès han fet, jo a la propera legislatura hauria de pujar un cero deu el tipo impositius per fer lo que vostè m’han marcat coma full de ruta. Cosa que nosaltres no farem. Però el seu full de ruta i el seu full de ruta, per les ordenances fiscals de l’any dos mil dotze era pujar els tipos impositius el cero deu, desprès d’haver incomplert a l’any dos mil onze quando se tenia que haver rebaixat, però lo qual jo os demano només això si no demaneu perdó a al ciutadania per com ho heu deixat, perfecte!, perfecte!, però a veure! No vingueu ara, si, si, ja veurem desprès, no vingueu ara a exigir lo que no era el vostre full de ruta, perquè torno a dir el vostre full de ruta era baixar l’any passat i pujar pel proper any un cero deu. Era aquesta lo que vosaltres heu aprovat tres vegades. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Faccia. Iniciativa per Catalunya?. Intervé el Sr. Antonio Martínez Pascual i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Bueno jo crec que, amb una cosa crec que tots els grups municipals avui estan d’acord, jo crec que la sintonia és que en principi tothom desitja reduir els valors cadastrals vigents i adequar-los als valors del mercat actual, jo crec que això la sintonia de tots els grups municipals és, és evident. És cert que quant es va fer la revisió cadastral la bombolla immobiliària estava al top tem i que en tres anys, eh, els preus de vivenda han baixat un vora a vint i cinc per cent, aquesta és la realitat, per lo tant, toca ara adequar aquests valors cadastrals a la realitat, com ha dit la senyora alcaldessa aquesta revisió s’iniciarà al dos mil tretze i es farà efectiva al dos mil catorze, però des d’Iniciativa per Catalunya els Verds ens agradaria que aquesta revisió es fes abans perquè realment, podríem fer la revisió cadastral l’any vinent?, si. Sempre i quant els grups municipals, els grups, els partits polítics modifiquessin l’anterior llei cadastral. No, oh!, no. I recordo, recordem que Iniciativa per Catalunya Verds l’any passat, dos mil deu, per als pressupostos del dos mil onze va presentar unes al·legacions a les lleis d’acompanyament dels pressupostos generals de l’Estat en la qual demanàvem modificar la llei

58

cadastral de passar de cinc anys a dos anys. Una proposta presentada per Iniciativa per Catalunya Verds rebutjada en aquest cas pel Partit Socialista Obrero Espanyol i el partit i el PNV. Per lo tant, també demanaria que àmbit polític totes les formacions i grups municipals avui presents també a través dels seus grups i les seves formacions polítiques poden demanar en els pressupostos generals del dos mil dotze aquesta modificació de la llei cadastral. Perquè si tots estem d’acord crec que no hi haurà cap problema perquè la llei cadastral es modifiqui i pugam fer la revisió cadastral l’any vinent, sempre que hi hagi voluntat política de fer-ho. Perquè en aquet cas Iniciativa per Catalunya Verds tenia aquesta voluntat i recordem que el Partit Socialista Obrero Espanyol no ho va tindre en consideració i va votar en contra. Per lo tant, també fer una mica la reflexió als demés partits polítics que si volem accelerar, accelerar lo que marca la llei vigent, tenim l’oportunitat. Vostès, els senyors del Partit Popular, els senyors del Partit Socialista, Convergència i Esquerra Republicana podrien presentar al·legacions per al pressupost del dos mil dotze per modificar la llei cadastral. Sobre el tema del tipus?, ja en parlarem. Ja en parlarem, ara d’aquí una miqueta parlarem també com han deixat vostès la situació econòmica i financera d’aquest ajuntament, perquè, perquè la ciutadania ho sapigués, sense fer alarmisme, però, la, la, la ciutadania te que saber com vostès han deixat la situació econòmica i financera d’aquest municipi. I ja els hi dic per activa i per passiva, a nosaltres lo que ens dol, és que sent conscients vostès de que la situació econòmica i financera d’aquest ajuntament era crítica, vostès no demanessin, no estringuessin la mà a l’oposició per tirar endavant aquet municipi. Perquè vostès van fer pressupostos que ja en parlarem abans, pressupostos maquillats per cubrir l’expedient i per cobrir, per quadrar despeses i ingressos. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Martínez. És el torn del Partit Popular. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: gracias señora alcaldesa. Bien, por lo que veo la pregunta concreta que he hecho no ha sido contestada. Seguramente no, seguramente si, seguramente no, seguramente si. Mire, llevan dos (inaudible) dias de gobierno, no?, si no hago mal los cálculos. Yo es que no tengo la calculadora aquí a mano señor Arruga!. Más o menos, verdad?, eh?, más o menos. Mire es nefasto lo que están haciendo porque además se está viendo la gran mentira de esas manifestaciones que hacían en la calle. La gran mentira, no solamente por ustedes sinó por el grupo de, de socios que tienen. La gran mentira. Mire. Són incapaces de prometer al pueblo de que no van a subir el impositivo, se están justificando con el impositivo que se subieron en el año dos mil tres y dos mil cuatro. Eh, se están justificando de que no habían bajado el cero setenta el último anño. Justifiaciones. Mire yo le voy a decir algo sobre las justifiaciones. Es evidente que el municipio ha votado en unas urnas a unos grupos y a otros, el hecho es que ha quedado una configuración que han podido hacer ustedes un tripartito para gobernar. Eso es una voluntad del municipio, legítimo y nadie lo va a discutir, no?.Por tanto, como han tenido esta oportunidad de poder gobernar bajo un tripartito, solamente les pido, como grupo y como representante de mi

59

grupo que cumplan aquello que habían dicho en la calle durante cuatro años. Ahí se creo una plataforma para la fiscalidad justa y sostenible donde usted señor Arruga, yo le había visto en más de una ocasión en una manifestación y además apoyar esta eh, plataforma. Incluso fue promotor de ella, no?. Como fue promotor de ella, yo solamente le pido algo, que no intente justificar ahora la deuda municipal que tiene el municipio porque si no, me demostrarán, y no me gustaría que me demostrasen eso, es que son incapaces de solucionar el problema municipal e incapaces de gobernar este municipio. Entonces si que iba a preocuparme. Iba a preocuparme porque seguramente los ciudadanos, entonces se han equivocao, se han equivocao por las promesas anteriores en las que había en aquellas manifestaciones, aquellas pancartas tan grandes que habían en aquel momento. No es cuestión de justificación, es cuestión de ser coherente con lo que se está diciendo. Es cuestión de saber la realidad de Cunit. Y que nadie ahora diga en ningún grupo que está en el gobierno que es que la situación econòmica no la sabían, porque entonces también habran vuelto a mentir a los ciudadanos en la, en plena campaña. Porque todos recordán que el panfleto de cuanto se debia del equipo de gobierno y que deuda había en el ayuntamiento no solamente estaban buzoneaos sino por todos los sitios en la calle. Por tanto, eran conscientes y daban a entender a los ciudadanos de lo mal, la mala situación que tenía el ayuntamiento. Pero bien, los ciudadanos al final son inteligentes, como sabían la mala situación que tenía el ayuntamiento, pues a través de su voto se ha podio formar un tripartito que tiene responsabilidad absoluta para solucionar este problema. Y le digo absoluta porque como algunos ya hemos intentao, intentar colaborar, colaborar con el equipo de gobierno y ya se ha visto que a la primera de canto en un reglamento ya no, no es que no participamos, es que ni entramos. O sea, nuestras propuestas no valen para nada, pues nuestra obligación es exigir que cumplan aquello que habían hecho ayer. Ayer. Yo sé que van a subir el impositivo. Yo lo sé perfectamente. Yo sé que van a justificar la deuda municipal para subir los impuestos a los ciudadanos. Eso lo sé perfectamente, y también sé que como esto ustedes saben que no se va a hacer mañana porque la revision serà el año dos mil trece y se va a ejecutar en el año dos mil catorce o dos mil quince, eh, pues ya, la plaza se habrá acabao ya un poco, no?, pero claro!, de la misma manera que nosotros estamos diciendo que vamos a ayudar y vamos a participar en que esta revisión se haga porque así se dijo ya a finales de la última legislatura, también vamos a estar pendientes de que no vivan de rédito de la justificación de que fíjate como está esto!. Porque a lo mejor hay algún ciudadano, y yo entre ellos que diga: muy bien! Ya le han sacao rédito a lo que había, pero ahora, qué van a hacer?. Porque claro la gente es votada, los grupos para que trabajen para el ayuntamiento y busquen soluciones no para que vivan del rédito del anterior porque vivir del rédito del anterior ni se benefician los ciudadanos ni se beneficia el municipio y el que intenta vivir de rédito del anterior es que es, tiene incapacidad total para resolver los problemas que existen en el ayuntamiento. Eso es asín señor Arruga. No tantas justificaciones sea aúnmás transparente y más claro hablando, colaboremos todos, ayudemos todos, pero eso sí con el compromiso que aún no se ha hecho, los ciudadanos lo están oyendo de que el impositivo se va a mantener, yo espero que algún día el equipo de gobierno algún día

60

diga confirmeza de que el impositivo después de la revisión catastral se mantenga, y que los ciudadanos no tengan que pagar más impuestos. O no tengan que pagar más impuestos de los que están pagando. Simplemente, porque si ayer estaban en la oposición y decían que es que los ciudadanos pagaban más que nadie i tal. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: va acabant senyor Barquier!. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: si acabo!, pues como pagan más que nadie ahora son ustedes los que pueden bajarlo o, como mínimo, fíjese mantenerlo, fíjese. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: moltes gràcies senyor Barquier. PSC?. Intervé el Sr. Xavier Lorenzo Torres i manifesta del literal: gràcies, la pregunta no, ningú me l’ha contestat. Ningú me l’ha contestat, al final fan al·lusió a algo que sabien en el mes de Febrer del dos mil deu, que podíem arribar a una situació de menos disset i estem en menos catorze que desprès la liquidació ho dirà. Si vostès es van presentar amb unes eleccions sabent el deute que tenia aquet ajuntament, però es van presentar dient de que no pujaven impostos, cosa que ja han pujat taxes, amb serveis actualment ja les han pujat. Vostès van anar amb unes eleccions dient que no tocarien això, que no pujarien impostos i ara ens trobem que quant es fa una pregunta directa si això afectarà directament a les butxaques dels ciutadans de Cunit, resulta que no saben contestar-ho perquè estan esperant fer un pla de, de, de, econòmic financer perquè no val, i edemes s’escusen en lo que nosaltres teníem previst. Si nosaltres no estem governant!, si precisament la, la seva gran aposta per guanyar unes eleccions era el deute de l’ajuntament dient que vostès ho solucionarien, doncs, solucioneu-ho, solucioneu-ho, però, vostès van dir que això no aniria a càrrec dels contribuents i aixis ho estan fent. Estan retallant serveis, que això m’agradaria que el senyor d’Iniciativa el que volia donar eh, subvenció per un tema de la gent gran,eh, les pròtesi dentals espero que ara aquesta moció la puguin tirar endavant i el salari social que volia donar a la gent que està aturada i que no te ingressos també ho pugui fer. M’agradaria a vera socialment, com ho fan?. I amb els senyors d’Esquerra el cent per cent dels llibres de text subvencionats a veure com ho fan? I aquella carretera, aquella acera que volien fer del passeig marítim per unir l’avinguda Tarragona, també ho pugui fer. Doncs, això que vostès ho van fer en mocions sabent la situació econòmica ho van presentar i ademés no van aprovar ni un pressupost, entre altres coses perquè deien que els impostos eren els més cars de tot Catalunya, doncs, continuaran sent els més cars perquè vostès continuaran pujant els impostos. Senyor Arruga! Jo no tinc calculadora, si tinc la meva que és la que me vaig emportar i la que treballo. Mire jo no sé contar però jo sé llegir, que a lo millor vostè no llegeix i és la seva moció, és la seva proposta i li llegiré que és la part que no ha llegit la senyora secretària en la qual vostès proposen, i això als cinc anys també li diré que no és dos mil tretze

61

sinó és dos mil dotze i , desprès li llegiré lo que diu la llei, a la seva proposta diu: “el procedimiento de valoración colectiva de bienes immuebles de una misma clase podrá iniciarse de oficio o a instancia del ayuntamiento correspondient cuando respecto a una pluralidad de bienes immuebles se ponga de manifiesto diferencias sustanciales entre los valores de mercado y los que sirvieron de base para la determinación de los valores catastrales vigentes.” Què vol dir?, que si hi havia diferències que vostès en lo que han anat a preguntar a la Gerència del Cadastre poden demanar ja la nova ponència no ens hem d’esperar al dos mil tretze. Llavors, el que vostès estan fent i lo que faran és pujar els impostos. La gent pagarà més, que ja està pagant més, està pagant més taxes, està pagant més taxes i a més eliminaran serveis. Pagaran més i tindran menos. I això ja ho estan fent. Això ja ho estan fent. L’escola de Basquet, les activitats extraescolars, pagaran molt més les escoles, ja vorem l’escola de Música si la fan o no i a quin cost, i a quin cost. Això ens costarà molt més. Pujaran l’import del rebut de l’IBI, el pujaran però van venir aquí amb unes eleccions dient que això no es tocaria i que ho rebaixarien. I això va ser la seva proposta per que a la gent dient: aquesta gent no sap gestionar, nosaltres gestionem millor i ademès ho farem sense que els hi costi. I això ho sabien vostès en el mes de febrer perquè l’informe cent u de, d’intervenció el van fer públic. I aquell informe deia que la situació en el dos mil deu acabava en menos disset. O sigui que ningú va anar enganyat a les eleccions però vostès van anar amb una promesa, que ja estan incomplint. Que ja estan incomplint. La qual cosa, molt be la valoració i nosaltres amb això estem però lo que diem és: ah! Faci-ho, apliquin-la i la pregunta, jo, no nosaltres, el PSC no està dient si han de pujar impostos o no, nosaltres no ho direm això. Jo estic preguntant si vostès saben ara si pujaran els impostos als ciutadans i ciutadanes de Cunit i als contribuents de Cunit que ho saben i això és el que vostè no m’ha respost, i això és el que vostè no m’ha respost. I no s’escudi amb un pla de sanejament que ha de fer de tutela financera i un pla de joc que jo baix dir en el dos mil que faria en quinze dies. Miri senyor, el pla de xoc que jo li vaig presentar. El vam presentar amb una reunió quant vam fer el traspàs de poders i allà estava, era un pla que deia que el mínim que es podia rebaixar era dos milions d’euros i fent esforços fins a quatre milions d’euros. Aquet el pla i està i el tenen vostès perquè els ho vam donar i és el que s’està traient. Apliquin el que vulguin de tot això. Eren dues propostes, allà estan. Vostès poden fer però no passava per fer lo que estan fent vostès. No passava per això i lamento que vostè per atacar al PSC ataqui a les persones. Miri, si hi han calculadores o no, eh?. O que està dient que nosaltres no sabem contar?. Està. Vol fer un desprestigi de les persones, i això no és la primera vegada senyor Arruga, no és la primera vegada. Vostè desprestigia cada vegada a les persones per defensar una opció política i això, tal com deia la, la portaveu del PSC encara te molt poc vàlua política per estar en aquí. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: senyora Bellido! No, el públic no pot parlar ara. Gràcies. Gràcies senyor Lorenzo. Ah, Convergència i Unió?

62

Intervé el Sr. Eduard Arruga i Valeri i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa. Avui portem aquí l’aprovació de, de la sol·licitud de revisió cadastral a fer quant abans millor, com diu el text tant en l’expositiu com el dispositiu, perquè es faci en benefici dels contribuents i dels ciutadans de Cunit. Quan he fet al·lusions al tipus o a les calculadores, etcètera, evidentment, ha sigut amb plena consciència però per posar una realitat i vull dir una realitat al equip de govern avui porta al ple la sol·licitud de revisió cadastral. Pot recordar l’equip de govern anterior, el Partit Socialista de Catalunya i el PP si van portar al ple la sol·licitud de revisió cadastral per l’any, feta a l’any dos mil sis?. No senyors, va haver-hi un decret d’alcaldia que desprès del qual se’n dona compte, evident, això si, se’n va donar compte, un decret d’alcaldia, ah, més ben dit, perdó m’equivoco!, la Junta de Govern Local, que és pràcticament el mateix orga, va acordar el quatre d’agost del dos mil sis iniciar, eh, els contactes amb l’empresa que llavors gestionava la recaudació de l’IBI que no era la persona legit, no era l’entitat legitimada per fer una revisió cadastral segons ha demostrat l’informe de Sindicatura, el quatre d’agost del dos mil sis la Junta de Govern Local va aprovar iniciar els treballs per fer una revisió cadastral. Això nosaltres no ho fem. Nosaltres ho portem a la llum pública per dues raons, una, per coherència, per transparència. Un altra raó, perquè crec que interessa al municipi de Cunit que la sol·licitud a la Gerència Territorial del Cadastre de Tarragona vagi recolzada pel ple. I aquesta és la raó que ens hi ha portat. Pregunta respecte al tipus?. He dit abans que no la puc contestar aquí i ara, estem fent els pressupostos del dos mil dotze perquè no, evidentment com ja vaig dir fa uns mesos aquí, al principi de la legislatura no volíem perdre temps en fer un pressupost pel dos mil onze, pressupost pel dos mil onze que l’anterior equip de govern va renunciar a fer i llavors ens vam troba amb un pressupost prorrogat del dos mil deu. Nosaltres creiem que és prioritari fer el pressupost del dos mil dotze per iniciar el peri, els passos que hem de donar amb un pla de sanejament. Pla de sanejament que estem també elaborant i que tindrà llavors com a elements paral·lels el pressupost pel dos mil dotze i les ordenances fiscals pel dos mil dotze. Jo me’n alegro molt, parlant d’això, de la saviesa que demostren el senyor Barquier i el senyor Lorenzo, i no vull aquí fer atacs personals, però han dit varies vegades, jo sé, jo sé, jo sé. Jo no sé res, senyor Lorenzo i senyor Barquier. Jo soc, jo no sé res. Només sé que treballo per l’ajuntament de Cunit i en benefici dels ciutadans i dels contribuents, no es mou ni a mi ni a cap altre membre de l’equip de govern una altra motivació que aquesta. Nosaltres volem treballar i fer que l’any dos mil dotze puguem tenir uns comptes finals, uns comptes finals de l’any dos mil dotze molt millors dels que tindrem al dos mil onze que m’agradaria i penso que serà així, que seran millors que els del dos mil deu. Per què?. Perquè estem fent esforços no en plan de fiscalitat sinó sobre tot en plan de reduccions d’aquelles coses que ens hi sembla que no són necessàries o que no són tant indispensables per tal de retallar. Segons unes xifres que ja tinc avançades, sembla que aquest any podrem tenir un estalvi entre el període onze de juny i trenta u de desembre. Onze de juny es quant vam prendre possessió, com reconden, trenta u de desembre, uns estalvis superiors al mig milió d’euros. Per tot l’any, per tot l’any. Evidentment, això no és re comparat amb el dèficit que haurem acumulat durant el primer semestre de l’any, des de l’u de gener fins a l’onze de juny per

63

valor superior als dos milions i mig d’euros, com a conseqüència de que les despeses són superiors, molt superiors als ingressos. Nosaltres per l’any que ve volem tenir uns ingressos i unes despeses realment equilibrades sense ingressos fantasiosos i procurant no passar més la pilota a les generacions futures tipu préstecs a llarg termini o tipu convenis que ens comprometen amb algunes entitats fins més enllà de l’any dos mil trenta sinó que volem resoldre el tema durant aquesta legislatura si pot ser. Moltes gràcies senyora alcaldessa. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: bé jo aclarir perquè ha queda una mica com ball de, d’anys i de xifres. El que es demana amb aquesta moció, es que s’integri, la, la valoració aquesta que demanem nova, que s’integri dins dels plans de treball immediats de la mateixa. O sigui, dins dels plans immediats del cadastre. Nosaltres demanem ja, per ja. I posem com a més tard, diem com a data límit el dos mil tretze però ho estem demanat per ja. Vull dir, nosaltres si demà ens comencessin a fer la revisió catastral, perfecte. Ho estem demanant immediatament, i posem la data màxima del dos mil tretze perquè ja sabem que hi ha dos ajuntaments que ja els han col·locat el calendari del dos mil tretze. Que van ser la revisió com nosaltres al dos mil set. Per tant, com a màxim que sigui al dos mil tretze però nosaltres demanem immediatament, que no hi hagi dubtes amb això, eh?. Però clar, serà la Gerència del Cadastre qui decidirà. Esta clar que aquet any no, perquè ells tenen un pla de treball i no entrem, però de cara a l’any que ve ells ja ens van dir que ja tenien el seu pla de treball però nosaltres ho demanem quant abans millor, perquè l’urgència de la situació de Cunit és prioritària, però clar! Qui decidirà quin any ens posen la ponència serà la Gerència del Cadastre, però el que estem demanant avui és que incloguin immediatament i com a màxim el dos mi tretze, perquè no puguin anar més enllà. Eh. Més que res és això. Respecte a lo que deia el senyor Barquier si quant estigui en vigor els nous valors cadastrals baixaran els impostos. Miri, en aquet poble baixar els impostos és complicat. Si, si, no. Per, a veure si us plau, ordre a la sala. Poden callar els grups? Si?. Si?. Són dos coses que no tenen res a veure, una cosa és que s’arreglin els valors cadastrals que estan fora de mercat, que ‘arregli el problema que hi ha a Cunit, que no afecta només al rebut de l’IBI sinó que afecta a la declaració de la renda, a l’impost patrimonial, a les transmissions, a les plusvàlues, a tot. Que s’arregli això i un altra cosa serà el rebut de l’IBI que pagui la gent. Són dos coses que no tenen res a veure, i m’imagino que tots compartim que els valors catastral s’han de modificar. Estem tots d’acord i això és lo que estem fent avui, demanant que es modifiquin aquests valors catastrals a la baixa, evidentment, a la baixa, evidentment. Això és lo que estem demanant. De com quedaran els rebuts de l’IBI? Ja en parlarem, perquè hem d’aprovar unes ordenances fiscals i hem d’aprovar uns pressupostos i llavors discutirem com queden aquets rebuts de l’IBI, però no confonguin a la gent, no vol dir que uns nous valors catastrals els hi hagin d’abaixar el rebut de l’IBI. Són dos coses totalment diferents i lo que s’està aprovant aquí és demanar la revisió dels valors catastrals a la baixa. Això és lo que s’està aprovant aquí. O sigui, no enredin i no, a, vulguin despistar a la gent. Lo que estem aprovant és demanar els valors cadastrals a la baixa. I això és lo que necessita el municipi de Cunit. Com quedaran els rebuts de l’IBI?, doncs ja es

64

veurà quant es facin unes ordenances fiscals i quant es facin uns nous pressupostos. Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: senyora alcaldessa! el senyor. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: no te la paraula. Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: si em permet, el senyor Arruga li ha fet una pregunta directa al grup i jo vull saber si tinc dret a contestar-la o no , perquè com no tinc torn. El senyor Arruga li ha fet una pregunta directa al grup del PSC al principi de la seva intervenció. Vostè ha dit si el PSC se’n recorda d’haver aprovat una revisió catastral en un ple?. Ha fet aquesta pregunta. Beno ell ha fet una pregunta. Intervé el senyor Eduard Arruga Valeri i manifesta del literal: he fet la pregunta de si havien presentat en el ple la revisió catastral de l’any dos mil set. Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: jo li puc contestar?. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: li pot contestar. Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: el grup del PSC i el govern del PSC no va presentar la revisió catastral va presentar al ple una moció demanant el mateix que vostès estan demanant avui que vostès van votar en contra pel mateix electoralisme pel que s’ha passat un any dient coses que ara no compleixen. Intervé el senyor Eduard Arruga Valeri i manifesta del literal: la pregunta senyora Alberich no era aquesta sinó era de l’any dos mil sis, no era de l’any dos mil deu. Gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: el que el senyor Arruga li ha preguntat és quant l’anterior govern va aprovar la moció, la revisió catastral no ho va fer com estem fent ara,un acord de ple, que s’enteri tota la ciutadania i que s’enteri tot el consistori sinó que ho van fer d’amagat amb un acord d’una Junta de Govern, això és lo que el senyor Arruga li estava dient. Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: que es va ratificar amb un ple. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: no te la paraula.

65

Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: amb els vots a favor d’Esquerra i d’Iniciativa. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: senyora Judith no te la paraula. Per tant, que quedi clar les dues maneres de fer les coses. Llavors es va aprovar una revisió, un inici de revisió catastral d’amagat de la ciutadania amb un acord d’una Junta de Govern i ara s’està fent com s’ha de fer amb un acord de ple que tothom se n’assabenti. Ah, passem a la votació.? Vots a favor?. Iniciada la votació la proposta resta aprovada per unanimitat dels membres presents de la Corporació Municipal Srs./es.: MONTSERRAT CARRERAS GARCÍA, EDUARD ARRUGA VALERI, JAUME CASAÑAS CARBALLIDO, JULIO RAMON BERRIO, LOLA DOMENECH BARTOMEU, PEDRO RUIZ MONJE, ANTONIO CASANOVA GUIRAU, ANTONIO MARTÍNEZ PASCUAL i IVAN FACCIA I SERRANO, JUDITH ALBERICH CANO, JOSEP GRACIA VERA, XAVIER LORENZO TORRES, MANUELA CALDERON NAVARRO I ARANTZAZU LONGARES GUZMAN, JOSÉ BARQUIER ROSILLO, JOSÉ BOTELLO ALVAREZ I MARIA LUISA CEREZO ZAFRA Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: ara passaríem al punt número deu que hem d’escollir l’elecció del Jutge de Pau Substitut, quant acabem de fer la votació faríem un recés de deu minuts perquè ja portem més de tres hores de ple i la gent està cansada. 10.- APROVAR, SI ESCAU, L’ELECCIÓ DEL JUTGE DE PAU SUBSTITUT (15.1.1-2/11). Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de de l’alcaldia que és com segueix: “La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va nomenar, en data 4 de setembre de 2007, Jutge de Pau substitut al Sr. Salvador Estévez i Pintor, per un període de quatre anys. En data 4 de setembre de 2011 va finalitzar, per tant, la vigència del nomenament de Jutge de Pau Substitut de Cunit. La Corporació Municipal, en data 28 de juliol de 2011, va acordar instruir expedient per al nomenament de Jutge de Pau substitut, d’acord amb allò establert a l’art. 5.1 del Reglament 3/1995, de 7 de juny, dels Jutges de Pau. L’edicte de convocatòria per a la presentació de candidats/candidates ha estat exposat al públic pel termini de 15 dies mitjançant publicació al BOPT núm. 186, de data 12 d’agost de 2011 i exposició en els taulers d’anuncis del Jutjat Degà del Vendrell, Jutjat de Pau de Cunit i Ajuntament de Cunit.

66

Durant el període d’exposició al públic, s’han presentant les següents sol·licituds: Núm. Registre d’entrada SOL·LICITANT 2011/11160 SANDRA DOMENECH BORREGO 2011/11054 INÉS DOMENECH BORREGO 2011/10975 SALVADOR ESTÉVEZ PINTOR Iniciada la votació personal, directa i secreta de tots els regidors d’entre els candidats/candidates el resultat ha estat el següent: SANDRA DOMENECH BORREGO 0 VOTS INÉS DOMENECH BORREGO 0 VOTS SALVADOR ESTÉVEZ PINTOR 17VOTS Per tot això, l’ajuntament Ple ACORDA : PRIMER.- Aprovar la designació de Jutge de Pau substitut amb un total de 17 vots a favor del candidat/candidata Sr. Salvador Estévez Pintor SEGON.- Notificar l’acord adoptat als interessats, al Jutjat Degà i a la Sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, expressant les circumstàncies en que s’ha produït l’elecció, el quòrums exigit per la llei, i les dades d’identificació i condicions de capacitat i compatibilitat dels escollits/des.”------------------------------------------------------ Intervé la senyora Emma Núñez Viñas i manifesta del literal: Salvador Estévez Pintor, Salvador Estévez, Salvador Estévez, Salvador Estévez, Salvador Estévez, Salvador Estévez, Salvador Estévez, Salvador Estévez, Salvador Estévez, Salvador Estévez, Salvador Estévez, Salvador Estévez, Salvador Estévez, Salvador Estévez, Salvador Estévez, Salvador Estévez, Salvador Estévez. Per tant, es propossa el senyor Salvador Estévez Pintor com a Jutge de Pau Substitut. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: molt bé!, doncs farem un recés de deu minuts. Comencem a dos quarts?. Començaríem amb el punt número onze?. 11.- APROVAR, SI ESCAU, LA SOL·LICITUD D’UN PRÈSTEC LÍNIA ICO PER ENTITATS LOCALS. (2.2.2-19/2011) Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de la Regidoria d’Hisenda Pública que és com segueix:

67

“En data 1 de juliol de 2011, el Govern de l’Estat aprova, mitjançant Real Decret Llei 8/2011 les “medidas de apoyo a los deudores hipotecarios, de control del gasto público y cancelación de deudas con empresas y autónomos contraídas por las entidades locales, de fomento de la actividad empresarial e impulso de la rehabilitación y de simplificación administrativa”.

Així doncs, s’obre una línia de crèdit per a la cancel·lació de deutes de les Entitats Locals amb empreses i autònoms, a través de l’ Institut de Crèdit Oficial, amb els següents límits, requisits i condicions: 1.- Modalitat: préstec a llarg termini, que no podrà ser superior a 3 anys, sense períodes de carència, i en qualsevol cas ha de quedar cancel·lat abans del 31 de desembre de 2014. Amortització anual, lineal i constant. No s’aplicaran comissions. 2.- Import de l’operació: màxim el 25% de la PMTE (Participació Municipal en Tributs de l’ Estat) del 2011, descomptant els reintegraments pendents del 2008 i anteriors, i els interessos estimats de l’operació de préstec (màxim del 6,5%). L’ import màxim del préstec per l’ Ajuntament de Cunit és de 546.836,21€ 3.- Àmbit d’aplicació: preferentment, cancel·lació de deutes amb autònoms i PYMES, considerant l’antiguitat de les certificacions, factures o documents acreditatius. S’elaborarà informe de Tresoreria, que reculli el reconeixement de deutes i la llista de proveïdors a pagar, en relació al compliment de l’art.5.2 del RDL 8/2011. S’elabora informe de tresoreria número 128/11, de 29 d’agost de 2011. 4.- Previ a la concertació de l’operació de crèdit, ha d’estar aprovada la liquidació del pressupost 2010, (aprovada el 14 de juliol de 2011 per Decret de l’ Alcaldia). 5.- Aprovació pel Ple de la Corporació de la sol·licitud de finançament. 6.- Termini de sol·licitud: 1 de desembre de 2011. Es realitzarà a través dels sistemes de l’ ICO. S’adjuntaran l’acord de Ple sobre la sol·licitud de finançament, Informe de la Intervenció (informe núm.100/11) i Informe de la Tresoreria (informe núm. 128/11) sobre el compliment dels requisits. Per tal de no agreujar més la situació econòmica dels nostres proveïdors, es creu convenient acollir-se a les mesures aprovades pel RDL 8/2011. La formalització de l’operació de crèdit es podrà fer a través de les següents entitats bancàries: Banc Sabadell, Bankia, BBVA, La Caixa i Santander Central Hispano. Atès tot l’anterior, proposo al Ple l’adopció del següent ACORD: PRIMER.- Aprovar la sol·licitud, a través de l’ ICO, d’un préstec a 3 anys, a retornar en les condicions establertes, i per un import màxim de 546.836,21€. SEGON.- Formalitzar l’operació de crèdit a través de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (La Caixa).”-------------------------------------------------------------------------------------- Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: te la paraula el senyor Arruga.

68

Intervé el Sr. Eduard Arruga Valeri i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa. Es tracta aquí de transformar un deute que te l’ajuntament amb uns creditors de petita i mitjà tamany amb un préstec amb el banc amb la garantia de l’Institut de Crèdit Oficial. Això és conseqüència de que el mes de juliol del dos mil onze, el govern de l’estat espanyol va aprovar un real decret llei com a, el títol és: “medidas de apoyo a los deudores hipotecarios de control del gasto público y cancelación de deudas con empresas y autónomos contraidas por las entidades locales”, com som nosaltres, “de fomento de la actividad empresarial y impulso de la rehabilitación y de simplificación administrativa”. Bé, per la nostra part, lo que ens correspon aquí és que aquet decret llei de juliol del dos mil onze, ens permet traspassar, com he dit, uns deutes que tenim amb empreses petites i mitjanes, transformar-los amb un préstec que ens ha de fer una entitat que nosaltres proposem que sigui la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, és a dir, coneguda comunment com “La Caixa”, la raó és que és l’única de les entitats creditícies que poden participar en el sistema ICO que te una oficina a Cunit. Les altres entitats financeres no tenen oficina a Cunit, al menys aquesta és la que ens hi sembla que dona de les que pot ser tenen oficina a Cunit, és la que ens dona millons garanties i amb aquest sentit vull dir a la ciutadania que l’import pot ser, pot semblar molt important cinc cents quaranta sis mil vuit cents trenta sis amb vint i un. Pot semblar important però tampoc és molt des del punt de vista del que ens passa a Cunit. Aquests cinc cents quaranta sis mil és conseqüència de que el real decret llei només autoritza a que es destini això, la quarta part de la transferència que fa l’estat en concepte de participació municipal en els tributs de l’estat. L’Estat, enguany, l’any dos mil onze ens ha donat dos millons dos cents mil euros, desprès fa un descompte, això és una bestreta. Per exemple, ja ens ha anunciat que de lo que ens va donar l’any dos mil nou, que eren un milló tre, un milló quatre cents, un milló cinc cents ens en treurà sis cents mil. O sigui que tampoc, de moment és una bestreta, és un anticipo, però,eh, no ens el, sobre aquesta quantia de moment podem disposar. La quarta part dels dos millons dos cents, aproximadament són cinc cents, eh, quaranta sis mil vuit cents trenta sis euros. Això inclou interessos, com que el préstec és a tres anys, préstec no crèdit. És a dir que l’hem d’anar tornant regularment cada més. Eh?. Durant els trenta nou mesos que quedin. Perdó, trenta sis anys, si. M’ha fallat la calculadora! Mental! Eh?. Durant aquests trenta sis mesos, doncs, hem de restar els interessos. Els interessos són uns, en total, uns seixanta mil, per lo qual, només podem disposar de quatre cents vuitanta mil euros. Amb aquests quatre cents vuitanta mil euros tampoc podem pagar a qui volem. El reial decret llei ens obliga a pagar les factures de petites i mitjanes empreses, han de ser petites i mitjanes, per lo tant, podríem dir des del nostre punt de vista i parlar cla, CESPA no hi entra, perquè és una gran empresa, però hi entren moltes de les altres i podem pagar factures d’aquestes petites i mitjanes, inclús autònoms etcètera. Però per ordre cronològic, per ordre cronològic, per ordre d’antiguitat, i resulta que com que tenim factures del gener del dos mil nou, dos mil nou, es a dir, fa, que porten trenta mesos de retràs. Del gener del dos mil nou, abril del dos mil nou, maig del dos mil nou. Amb aquesta, diguem-n’hi préstec, eh de la

69

línea ICO podrem pagar les factures més antigues fins al juliol del dos mil nou. Al menys amb això podrem pagar unes quantes, repeteixo, quedaran encara totes les demès dels darrers vint i quatre mesos. Però podrem pagar factures, diguem-n’hi que ens venen reclamant insistentment els que els hi devem, doncs, diners des de fa trenta mesos. Aquesta és una sol·licitud que jo crec que mereixerà l’aprovació del ple perquè necessitem aquests diners. I te una avantatge si voleu, des del punt de vista de romanent de tresoreria, i és que a trenta u de desembre com que això és transforma amb molt bona part amb préstec a tres anys, no formarà part d’aquet famós romanent de tresoreria negatiu sinó que el minvarà. Però això pot ser un aspecte positiu no vol dir que la situació millori. Simplement tenim uns diners que pagarem ara però uns diners que, ens avancen uns diners ara però que els hi haurem de pagar desprès amb un cost com he dit pel total dels tres anys, d’uns, entre seixanta i setanta mil euros. Evidentment, lo que ens permet és salvar una mica la situació que cara en aquets proveïdors petits. Agrairé l’aprovació per part de tots els grups municipals i amb aquesta confiança li dono les gràcies senyora alcaldessa. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Arruga. Esquerra Republicana?, Iniciativa per Catalunya?, Partit Popular?. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: gracias señora alcaldesa. Nuestro grupo aprobará este, este, este préstamo, eh, evidentemente así hay que hacer las cosas y están bien hechas. Yo solamente le voy a pedir una cosa más, una vez más señor Arruga, que nosotros lo vamos a aprobar eso lo dijimos también en la comisión informativa, que íbamos a aprobarlo porque en estos temas vamos a estar siempre, siempre intentando solucionar el problema económico que tiene este ayuntamiento, pero eso no quita a que la justificación eh, con claridad y casi casi especificar de que esto no se arregla nada o prácticamente nada todo lo que se hace en tema económico, siempre se arregla un poco. Aunque sea poco, siempre se arregla, no?. Y es bueno, por tanto en este tipo de iniciativas, en este tipo de políticas siempre nos van a tener al lao del equipo de gobierno como no puede ser de otra manera. Se lo digo esto casi respondiendo al punto anterior que hemos discutido con el tema del catastro y con el tema de impuestos, no?. O sea, el partido popular no, no está aquí para ir en destrucción porque sí, si no que está para apoyar políticas en este sentido. Eh? En este sentido y si además hay la posibilidad de pedir este crédito ICO, pues mucho mejor que mejor, es, y ojala hubiese sido más, ojala hubiese podido ser más, no? Y poder solucionar más aquellos pequeños empresarios que tienen las facturas pendientes de cobro. Por tanto, nuestra, nuestro voto será favorable. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Barquier, PSC?. Intervé el Sr. Javier Lorenzo Torres i manifesta del literal: si, nosaltres també votarem a favor. Una reflexió només, ja que abans han surtit els plans de sanejament. L’últim pla de sanejament, la Generalitat de Catalunya, tutela

70

financera a, aprovava per aquest ajuntament un préstec o préstecs per valor d’onze millons d’euros. Els hi demano, els hi demano?, els hi prego que ja que tenen aquesta, aquesta aprovació, eh, i que ademés ara estan governant a la Generalitat de Catalunya, doncs que sàpiguen que això ja ho tenen que podrien arreglar part de la situació sinó tot buscant finançament a més llarg termini, intentant, eh, recuperar i llavors l’incidència directa cap a la ciutadania de Cunit seria menor perquè al final es farien préstecs ve en carència o a més a llarg termini, doncs, això una de les coses que diu el pla de sanejament i que ens va aprovar tutela financera era la, la concessió d’aquet romanent de tresoreria que teníem quant es va presentar de que es pugués finançar via préstec, llavors això ho tenen, ho poden eh, fer servir, únicament és de trobar una o varies entitats financeres que els hi puguin ajudar a crear o a eh, demanar aquets préstecs. Vull dir, que això existeix i que això també ho va fer l’equip de govern anterior de govern ja que ha sortit i ho poso a col·lació de la intervenció anterior. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Lorenzo. Algun torn més d’intervenció?. Podem passar a la votació?. Vots a favor?. Iniciada la votació la proposta resta aprovada per unanimitat dels membres presents de la Corporació Municipal Srs./es.: MONTSERRAT CARRERAS GARCÍA, EDUARD ARRUGA VALERI, JAUME CASAÑAS CARBALLIDO, JULIO RAMON BERRIO, LOLA DOMENECH BARTOMEU, PEDRO RUIZ MONJE, ANTONIO CASANOVA GUIRAU, ANTONIO MARTÍNEZ PASCUAL i IVAN FACCIA I SERRANO, JUDITH ALBERICH CANO, JOSEP GRACIA VERA, XAVIER LORENZO TORRES, MANUELA CALDERON NAVARRO I ARANTZAZU LONGARES GUZMAN, JOSÉ BARQUIER ROSILLO, JOSÉ BOTELLO ALVAREZ I MARIA LUISA CEREZO ZAFRA Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: passaríem al punt número dotze. 12.- DONAR COMPTE DE LA LIQUIDACIÓ DE L’ANY 2010 (2 22-16/2011) Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de la Regidoria d’Hisenda Pública, que és com segueix: “A l’Ajuntament en Ple es dóna compte dels Decrets d’Alcaldia núm. 1501/11 i 1751/11 que corresponen a la liquidació del pressupost de l’exercici 2010 i que literalment transcrits diuen:

«La Liquidació del Pressupost de la Corporació de l’exercici 2010 està integrada pels estats d’ingressos i despeses de l’exercici corrent, i com conseqüència d’ella es determinen els drets pendents de cobrament i les obligacions pendents de pagament a 31.12.2010, el resultat pressupostari, els romanents de crèdits i els romanents de tresoreria.

71

Vist l’informe d’intervenció núm. 74 /11 , sobre la liquidació del pressupost general de l’ Ajuntament de Cunit 2010 i la documentació d’aquest expedient.

Tenint en compte allò que estableix l’art. 191 i següents del Real Decret 2/2004 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals i demés disposicions concordants, assenyalades en el RD 500/1990 i l’Ordre EHA 3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de l’entitat local.

HE RESOLT

1. Aprovar la Liquidació del Pressupost de l’exercici 2010 de l’Ajuntament de Cunit, amb un resultat pressupostari ajustat negatiu de 2.002.447,87 € i un romanent de tresoreria negatiu de 13.545.029,16€.

2. Aprovar la liquidació del Pressupost General de l’Ajuntament de Cunit

integrat per la liquidació de l’Ajuntament de Cunit.

3. Donar compte al Ple, en la primera sessió que es realitzi.»”-------------------- Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: te la paraula el senyor Arruga. Intervé el Sr. Eduard Arruga Valeri i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa. Només és donar compte de la liquidació, les xifres les ha llegit ja la senyora secretària i, per tant, crec que no fa falta repetir-les perquè ja són prou conegudes, són les xifres de l’any dos mil deu i que l’únic que fa vots aquest equip de govern és per què a l’any dos mil onze siguin inferiors. Crec que amb això contem amb la col·laboració de tots els altres grups del consistori. Moltes gràcies senyora alcaldessa. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: Ah, Esquerra Republicana?, Iniciativa per Catalunya?, Partit Popular?, PSC? Els membres de la Corporació Municipal en queden assabentats. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: punt tretze? 13.- APROVAR DEFINITIVAMENT, SI ESCAU, EL COMPTE GE NERAL DE L’EXERCICI 2010. (2.2.2-17/2011) Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de la Regidoria d’Hisenda Pública, que és com segueix: “Els estats i comptes anuals de l’exercici pressupostari 2010 es van sotmetre a informe de la Comissió Especial de Comptes, la qual va emetre el seu dictamen

72

aprovador, en data 25 de juliol de 2011. Exposat el Compte General publicat en el Butlletí Oficial de la Província núm. 183 de 9 d’agost de 2011, pel període reglamentari, no s’han formulat reclamacions, al·legacions ni observacions. Com que s’han complert totes les tramitacions legals que determinen els articles del 208 al 212 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 que aprova el Text refós de la Llei d’hisendes locals proposa al Ple l’adopció dels següents acords: Compte General de l’Ajuntament de Cunit: Primer.- Aprovar definitivament els estats i comptes anuals corresponents a l’exercici 2010 de l’ Ajuntament de Cunit, integrats pels estats i documents comptables dels ens següents: -Ajuntament de Cunit - Cunit Promoció del Sòl i Habitatge, EPEL 1. Estats i comptes anuals: - Balanç de situació: Al tancament tenim a l’exercici un actiu de 52.046.211,72 euros, un passiu de 52.046.211,72 euros i un resultat de l’exercici amb una pèrdua de 4.504.886,00 euros. - Compte de resultats econòmic patrimonial : Al tancament tenim a l’exercici un resultat negatiu de 4.504.886,00 euros. - Liquidació del pressupost : Al tancament tenim a l’exercici uns drets pendents de cobrament de 2.620.197,51 euros, unes obligacions pendents de pagament de 11.012.957,36 euros i un resultat pressupostari ajustat de -2.002.447,87 euros. - Estat de tresoreria: Al tancament tenim a l’exercici una existència de 1.990.511,16 euros. - Memòria : que inclou tots els estats i informació detallats. 2. Documentació complementària : a) Actes d’ arqueig de les existències en Caixa, referides a fi d’exercici. b) Notes o certificacions de cada entitat bancària dels saldos existents a les mateixes a favor de l’entitat local, referits a fi d’exercici, agrupats per nom o raó social de l’entitat bancària. En cas de discrepància entre els saldos comptables i els bancaris, s’aportarà l’oportú estat conciliatori, autoritzat per l’Interventor o òrgan de la entitat local que tingui atribuïda la funció de comptabilitat.

73

c) Els estats integrats i consolidats dels comptes determinats el ple de la Corporació. Segon.- Aprovar definitivament la documentació complementària del compte General de l’Ajuntament de Cunit de l’exercici 2010, integrada pels justificants dels estats i comptes anuals i pels annexos que es detallen a la documentació adjunta que a tots els efectes forma part d’aquesta proposta. Tercer. - Aprovar balanç de situació, compte de pèrdues i guanys de Cunit Promoció del Sòl i Habitatge, EPEL. Quart.- Rendir els esmentats comptes de la corporació, esdevinguts com a resultat de l’exercici econòmic 2010 a la Sindicatura de Comptes, d’acord amb el que determinen els articles esmentats en la seva part expositiva”---------------- Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: te la paraula el senyor Arruga. Intervé el Sr. Eduard Arruga Valeri i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa. Aquesta és una aprovació definitiva del compte que, del compte de l’ajuntament del dos mil deu. L’aprovació inicial la vam fer el dia cint i vuit de juliol del dos mil deu amb aquest ple i ara desprès de la publicació en el butlletí oficial de la província de Tarragona ens correspon aprovar-lo definitivament. Jo només vull esmentar a la ciutadania i als demés regidors que recordin la xifra que ha esmentat la senyora secretària de que el resultat econòmic negatiu de l’any passat va ser de quatre milions cinc cents quatre mil i alguns euros més eh, negatiu, aquet, aquet resultat negatiu en el fons és conseqüència de que hi havia en el pressupost dos mil deu uns ingressos diguem-n’hi fantasiosos de drets de superfície dels sectors SUD1 i SUD2 i també un cànon per explotació del Parc Medi Ambiental per valor d’un milló, entre tres millons i mig i un milió que no es van ingressar i que per lo tant, desprès van donar lloc a un resultat negatiu doncs, les despeses van seguir lo que es deia en el pressupost amb alguna diferència que després veurem en el punt número catorze. Molts gràcies senyora alcaldessa però es tracta només de ratificar, diguem-n’hi l’acord aprovatori que es va prendre al vint i vuit de juliol del dos mil onze. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: obrim el torn de paraules. Esquerra Republicana? Intervé el Sr. Ivan Faccia i Serrano: si, gràcies, jo no he volgut intervenir en el punt avant per fer només una única intervenció i ahir a la nit estava fent una miqueta de memòria i m’he trobar unos apunts que havia pres a una reunió al sis de febrer del dos mil nou a les quinze hores havia a més anotat, amb Fauro Casas i tots els grups municipals quando s’ha parlat del primer pla de sanejament,no?. Eh, per l’any dos mil vuit, dos mil nou. Dic en aquella reunió perquè vulc fer una miqueta de, on ens trobem, perquè al final lo que fem ara és dir al dos mil deu, al dos mil deu on ens trobem. I a mas voldria donar unes

74

dades que és que la previsió que hi havia en l’últim pla de sanejament, el que he esmentat abans de març, era tancar l’any amb un superàvit de sis cents quaranta vuit mil euros d’ordinari, què significa?, que entre les despeses ordinàries que tenim per funcionar i els ingressos ordinaris haurien d’haver tancat amb un superàvit. O siga hauríem tingut que tenir més calés de les despeses. La realitat és que estem a quatre milions cinquanta mil euros de dèficit. Lo dic això per la, per veure on ens hem trobat, perquè clar!, eh, és maco i és bo i segurament serà un debat que tindrem, no?, al menys fins als pressupostos de dir que és la política social que no és. Primer de tot, senyor Xavi Lorenzo em permet que li faci una petita correcció, si em permet. Vostè sap que en el pla de sanejament aprovat de l’any dos mil nou dos mil quinze, el famoso pla de Zapatero, hem anat a demanar nou millon d’euros i no ens l’ha donat. I no ens l’ha donat. I per què no ens l’ha donat?. Ni al dos mil nou. I l’últim pla que vostè diu hem aconseguit dos milions d’euros. Però li recordaré una frase que ens havia dit al dos mil nou, Fauro Casas, que el nostre problema no és que no ens podíem endeutar, el nostre problema és que no teníem capacitat de retorn, o siga, no podíem pagar les lletres. Cosa que puntualment s’ha fet perquè dos milions d’euros, els últims dos milions d’euros que han fet vosaltres a l’últim pla de sanejament no hi havia calés per retornar-lo a la Caixa Penedès. Lo dic perquè, què ens trobem nosaltres?, on està?, a veure si no va al banc, qui és?. Evidentment, són els setze milions de euros de factures pendents, però qui són aquestes?. Molt fàcil!, cada ciutadà que avui està prenent el transport urbà que sàpiga que només ens consta nou euros cinquanta de dèficit però que són dos anys que no paguem el transport urbà. Que sàpiga cada família que avui ha pres el seu fill el transport escolar que són dos anys que no paguem el transport escolar. Que sàpiga cada família que utilitza el menjador de l’escola de bressol que són sis mesos que hem cobrat els rebuts dels pares però no hem pagat el càtering, que sàpiguen tots els usuaris que aneu a la piscina coberta que és un any i mig que no paguem el cànon que tenim. Que sàpiga tota la gent que cada dia veu la neteja de CESPA que són dos anys que se li deu calés, que sàpiga tota la gent que té el servei del SAD comarcal que són dos anys que no paguem al Consell Comarcal. Que sàpiguen tots els ciutadans de Cunit, tots els ciutadans de Cunit que cuando van també al casal de joves, també no se li paga a l’empresa, que sàpiguen perquè és bo que cuando alguns s’ompliran la boca de polítiques socials que la gent sàpiga como l’han deixat. I podríem continuar molt més, molt més. L’escola de música, que sàpiguen que omplir-se la boca d’una escola de qualitat de música es fàcil però són dos anys que no se li paga. I aquesta és la realitat que ens hem trobat. Fer serveis que no se paguen. I después te fan el discurs de dir, si retalles despeses de personal, puges l’atur malament, si retalles serveis, malament, la solució no pagar. Que és lo que han fet. Que sàpiga tota la gent gran que cuando se li ha donat la tarja per a nar gratis a l’autocar, dos anys que no se li paga. I que fer això és molt fàcil, eh?, apliqueu, aplico polítiques socials facilíssimament si no pago, les pagaran les generacions futures, que se’ns fotin les generacions futures. Perquè recordo encara més que la reunió amb Fauro Casas, i lo tinc escrit, la solució en el contracte de CESPA, sabeu qual era?, veure una miqueta de rebaixar un deu per cent i desprès dir-li a ells te lo paguem la propera legislatura que aniran

75

millor les coses, sabeu que ha succeït?, que han fet dos acords i no han complert ningú. I això és lo que han fet. I això és, diu, serveis. Ara jo os demano una cosa, és això donar servei?, no pagar-los?, és això?, ser d’esquerres como tal se diuen ells hipotecant les generacions futures que hauran de pagar?, i tant m’importa si hi ha una empresa que paga, perquè clar, això és bo, eh?, hem preocupa els aturats i les empreses que no cobren des de fa dos anys,que farà amb el personal?, que d’aquí te una empresa hi ha gent?, com podeu mantindre personal si no es paguen a qui feu els serveis?, però desprès vendran i ja veureu el discurs que faran. Perquè clar, una cosa és l’import, però com no sabeu des de quant no paguen, des de quant no paguen, com es pot demanar fer més o dir no retallarem si són dos anys que no pago el transport escolar?, i l’empresa que fa el transport escolar que ha de treballar per la glòria?, no només, i els interessos que hauré de pagar perquè pago tard, d’on sortiran?, de què creieu que sortiran? No lo pagaran qui no ha pagat per dos anys, no s’enganyeu ,eh?, ho pagaran ciutadans de Cunit, ja os lo dic. Lo he dit abans, la legislatura passada i ara lo diré, lo pagareu vosaltres no el qui s’ha omplert la boca de serveis i no han pagat. Mercat municipal que tant s’ha omplert la boca!, l’estudi dels arquitectos són dos anys que no s’ha pagat. Desesperats. Así és com ha funcionat. Así com heu funcionat. I segurament vindreu aquí i fareu el discurs social. Perquè en això he d’admetre que sou un crack, en fer el discurs social sou els millors, sou el millor, però jo torno a dir, quant pensàveu vosaltres pagar?, quant pensàveu vosaltres pagar?.Mai?. Com ha dit una vegada, aquesta broma, no?, que m’ha dit un proveedor que me quedarà tota la vida aquí. “No és que ja me diran te pagaré el mes de gener, no, de febrer, no, de març, no, d’abril, no. Ah, mira! el mes de Mai!”. Aquí s’han escoltat. Aquí s’ha escoltat. I l’altra cosa, si tenen raó, tenen raó a dir que alguns havien avisat. Jo recordo que havia dit que el romanent de tresoreria m’esperava entre tretze i quinze millons. D’acord?. Això no lo he dit mai. Disset no lo he dit mai, jo no l o he dit. I en tot cas t’ho torno a dir, i li recordo i además parlo com Esquerra Republicana que una vegada no es dir tres. A cada pressupost i a cada ordenances fiscals os he dit el mateix. Feu una clàusula, una reserva de crèdit i no gasteu els ingressos que pot ser que vindrien i era tant fàcil como dir, fin que no me ve aquet ingressos no faig aquesta despesa. Però de lo que se tractava era de guanyar les eleccions. Miri, jo ho torno a dir, podem sortir junts?, si, però vostès no demanin la quadratura del círculo, perquè sa, és com aquel que es fa piròman i desprès monta una empresa per apagar focs. Home!, vostès, han portat aquest ajuntament a aquesta situació, a aquesta situació. Vostè dia que tenien un pla, que m’agrada sapiguer quant l’han aplicat perquè no l’ha aplicat any rere any, i lo torno a dir. Expliquin vostès als ciutadans com és que tants serveis que s’han omplert la boca són dos anys, un any, un any i mig que no paguen res. Gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Faccia, te la paraula Iniciativa per Catalunya. Intervé el senyor Antonio Martínez Pascual i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Jo començaré la meva intervenció amb una frase que em va sobtar i crec que és coherent i una bona frase del senyor Rubalcava d’agost

76

del dos mil onze que deia textualment: “lo que si es de izquierdas es endeudarse pagando o pudiendo pagar para cosas que tienen que ver con el interés general y con políticas sociales”. Quina gran frase del senyor Rubalcava! O sigui que vostès durant anys s’han omplit la boca de fer política socials però incomplint la base d’aquesta frase. Si tinc que pagar o poder pagar. I lo que vostès van estar fent durant molts anys era ni pagar i eren conscients de que no les podien pagar. Per lo tant, vostès no han estat fent una verdadera política social perquè vostès donaven els serveis però eren conscients de que aquell servei no es podia pagar. I desprès més, més, més cap en d’aquí ens trobem que la nova reforma de la constitució també s’estableix als municipis un equilibri pressupostari que ja delimita ja que endeudamiento “cero patatero”, sense que hi hagi un consens i una. Sense que hi hagi un consens a totes les formacions polítiques i també una proclamació i una decisió de la ciutadania, en aquest cas hagi un referèndum. Per lo tant, tenim una situació realment greu, difícil, complicada. Si acabar amb un resultat negatiu de quatre millons i mig, que nosaltres ja ho dèiem!, durant anys, que vostès feien per quadrar pressupost lo que era, o sea es que a l’últim pressupost vostès van quadrar amb venta, amb venta de drets de superfície tres millons i mig quant nosaltres ja li vam dir per activa i per passiva, el mercat no està per, per,per, per comprar per valors de tres coma cinc millons. I desprès van insistir per activa i per passiva que dir: escolta! Un milló d’euros pel cànon del Parc Medi Ambiental no és viable. Si, si. Al final d’aquell cànon que era un milló, resulta que anualment són cent mil euros. Encara estic buscant els nou cents mil euros que vostès van pressupostar, els estic buscant, eh?, des de fa més de cent dies. Allò que van dir vostès un milló són cent mil. A part de l’eliminació de residu, encara estic buscant i encara insto a, els insto a vostès que em digen on estan aquets nou cents mil euros que vostès pretenien que entressin al Parc Medi Ambiental, aquets diners. Per lo tant, vostès durant anys han estat intentant quadrar els pressupostos de la manera que podien. I essent conscients vostès de que allò era inviable, era inassumible. Vostès han estat enganyant a la ciutadania i als, i als, i als diferents grups de l’oposició de, de llavors. Vostès sabien que allò no s’anava a complir, ho sabien i no van prendre cap tipus de mesura. Llavors, jo els insto que quant parlin de política social, que parlaran amb els pressupostos, amb les ordenances, enrecordin-se d’una cosa, vostès lo que han fet aquí no és política social. Vostès lo que han fet aquí no és política social, em remeteixo a les paraules del seu, seu gran pensador que és el senyor Rubalcava, entre cometes, aquet gran pensador que diu que la política social és aquella que se pot pagar o que se paga. I vostès no han complert ni, ni les directrius del seu cap de la formació política del Partit Socialista Obrer Espanyol, per lo tant, espero que tinguin humiltat per les seves actuacions que han fet durant aquest quatre anys, que també assumeixin. Es que també, és, és, és que també jo crec que és digne assumir els errors. Jo encara no he vist a l’anterior equip de govern que digui: escolti! Si ens vam equivocar!. Pensant en que podíem entrar un milló d’euros, bueno si, pensaven que podrien vendre la zona hotelera durant tres, tres, tres pressupostos?, doncs també, també ho pensàvem però no va ser així, bueno era para quadrar presupuesto y para salir adelante. Però aquesta, aquesta humiltat que tenen que tindre vostès cap als ciutadans no la tenen ni la tindran, ni la tindran, això

77

és lo que a nosaltres ens indisna. Això és el que a nosaltres ens indigna i que a sobre vostès vagin amb la demagògia fàcil que utilitzen en aquet ple. Beró és que vostès, vostès no pagaven res!, ciutadans estaven pagant a una, a una empresa per un servei i aquets diners no anaven a l’empresa i se’ls quedava per pagar, anaven a la caixa única. Des de, factures des del dos mil, des del dos mil nou. I deutes vinculades a serveis socials i a prestacions socials directes. Jo puc entendre que hi han, poder hi han factures que es deixessin de pagar axis però els aspectes socials tampoc es pagaven, deutes en el Consell Comarcal, amb el tema del SAD. Com un ajuntament pot no pagar aquet tipo de despesa?. Per lo tant, vostès no vinguin ara en el discurs fàcil de que nosaltres, nosaltres, nosaltres, no, vosaltres, no perquè la política social és aquella que es paga o es pot pagar i vostès no l’han pagat i eren conscients de que no la podien pagar, perquè els números són els números. O sigui, donar serveis, si pu, si voleu donar serveis podem donar aquí els serveis que vulguen, ara podem aquí inventar-nos lo que vulguem aquet equip, aquet nou equip de govern i oferir un servei, entre cometes, “de conya”, pels ciutadans i ser, i ser conscients de que deixaré una deuda de dos anys?, ho puc fer demà, i demà sortiré: a l’ajuntament de Cunit prestarà un servei de cara als ciutadans de, Hosti! De conya!, però d’aquí dos anys quant aquesta empresa tanqui, escolti: es que me debes dos años!, no mire pero es que yo salí en el diario y quedé tan bien!, quedé, entre comillas, tan bien”! ante mis ciudadanos, dando esta prestación social garantizada, pasa que yo sabía que no la podía pagar, pasa que, entonces no lo dije. Pero quedó bien, eh?, la foto quedó bonita!. Això no és fer polítiques socials. Això no és d’esquerres. Això no és polítiques d’esquerres. Moltes gràcies. Intervé la senyora Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Martínez. Partit Popular?. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: gracias señora alcaldesa. Bien, ya, en, en el transcurso de este pleno ya lo he dicho varias ocasiones y en este punto no lo voy a decir otra vez, simplemente los señores de Esquerra Republicana y, y de Iniciativa están justificando la futura inmediata subida de impuestos, eso está más claro que el agua, porque claro están viviendo de las justificaciones anteriores, o sea, por tanto, incapacidad total para gobernar, y para gestionar, absoluta, además. Yo ya sabía que iban a vivir de este rédito, yo ya, en el primer pleno de constitución de una manera o otra su discurso ya lo dejó ver, de que iban a vivir de rédito, precisamente porque son, pues eso, incapaces de poder gobernar y gestionar este ayuntamiento, este ayuntamiento. Mire, podemos hablar de muy lejano atrás, o medio, o cercano, de lo que ha pasao con este ayuntamiento y la deuda que hay en este ayuntamiento. Se han podido hacer cosas mal hechas, se han hecho cosas también bien hechas, y muchas, y muchas. Seguramente, eh?, no, no, no lo voy a discutir ese tema ni le voy a poner otra vez encima de la mesa, lo que si que discuto y lo pongo en (inaudible) de la mesa es que se tenga que vivir de justificando a los demás. Y esto es lo que están haciendo, bueno!, en principio los socios de gobierno y seguramente luego acabará el grupo de gobierno, de, de, de, de Convergencia i Unió, seguramente, seguramente, pero bueno!,

78

tampoco tiene mucha más capacidad para hacer otra cosa que no es la gestión esta. Mire, aquí había proyectos que se han anulao, había un proyecto que se han anulao, había una desaladora que se anuló, había un montón de entradas que no han podido entrar y se ha anulao, eh, había una crisis que nos se pilló a nosotros en el medio, había veintipico de planes urbanísticos que no se pudieron realizar, etcétera, etcétera, etcétera, etcétera. Esto no le ha pasado solamente al ayuntamiento de Cunit, le ha pasao a la inmensa mayoría de ayuntamientos unos que los ha pillao con más inversiones en la calle que otros. Eso es así, esto es así. Podemos reconocerlo o no, podemos verlo o no, pero al final, al final lo que se trata es, es de solucionar este entuerto y este entuerto no se soluciona. Lo que están haciendo con claridad es justificar la subida de impuestos que van a hacer de inmediato. De inmediato. Todo lo contrario a lo que estaban diciendo anteriormente, todo lo contrario, porque la culpa siempre la tiene otro, siempre la tiene otro. Bueno, el SAD no se paga en el Consell Comarcal. Y la primera medida es cargárselo. Eso ha hecho el equipo de gobierno. Se lo cargo y deja a la mitad de los abuelos desamparaos, necesitaos. Eso es una de las primeras medidas que hacen. Bueno, hay una pregunta hecha en el pleno que a mi me gustaría que me la contestarais luego. Bueno, pues luego me la contestas, eh?. Luego me la contestan y ya está. Eh?. Yo hablo por lo que dicen los, gente mayor que estaba acogida al SAD. Veremos si es o no. En fin!, luego me la contestarás si estaba hecha. Queremos saberlo por eso le hemos hecho la pregunta al pleno sino no la preguntaríamos, si supiéramos todo. En fin la justificación, justificaciones. El señor Arruga cuando habla, en todos los puntos que habla intenta justificarse siempre con lo anterior. Yo se que va a ser el discurso de los cuatro años, seguramente con ese discurso este ayuntamiento no va a avanzar, seguramente. Pero si que es verdad que a muchos les puede dar igual que esto no avance. Eso si que es verdad!. Tanto se le da!. Y señor Toni, eso que dice que los ingresos no lo encuentra, eh?, pregunte a la empresa, los ingresos que tiene que esta creado con parte del Consell Comarcal. Pregúntelo. Y si tiene duda es conseller comarcal, pregúntele al Consell Comarcal. Pregúntelo al Consell Comarcal y dicho de paso no se porque se ríe porque en esa propuesta el equipo de gobierno se quedó solo en el Consell Comarcal y ustedes llevaban la Conselleria de Medio Ambiente. Y usted fueron los que atrasaron los ingresos al Parque Medio Ambiental. Más de un año. No se ría ahora de que usted no fueron capaces de hacerlo porque no le interesaba. Sabe por qué no le interesaba?, porque eran ingresos para el ayuntamiento de Cunit y ustedes estaban haciendo todo aquello posible para que el ayuntamiento de Cunit no ingresara nada. Y asín poder bajar la deuda con CESPA. Y esto que le estoy diciendo si quiere, es fácil, usted es conseller ahora, vemos las actas del Consell Comarcal y verá lo que le estoy diciendo yo. Y al final ese convenio se firmó por una gran presión del equipo de gobierno hacia el Consell Comarcal. Porque no hay lógico que la planta que tienen, Cunit, dentro de la comarca, no se utilizara bien utilizada y los recursos del Consell Comarcal no vinieran para Cunit. Y ustedes estuvieron en desacuerdo, y eso que llevaban el Departamento de Medio Ambiente, pero a usted no le interesaba el Departamento de Medio Ambiente, le interesaba que Cunit no tuviera ingresos. Por qué?. Porque necesitaban ganar una selecciones. Hay

79

que hacer lo posible para derrotar al equipo de gobierno. Cueste lo que cueste. Y ya lo intentaron y ahora me está diciendo, es que es rubrealista esto eh?, me está diciendo que no encuentra, no encuentra los ingresos que aporta el Consell Comarcal por la titulación de poda. Oiga!, le dije en su momento que usted poco ha subido al Parque Medio Ambiental, pero por lo que me estoy dando cuenta sigue sin subir al Parque Medio Ambiental, y eso que es el regidor de Medio Ambiente de este ayuntamiento. Por tanto, yo no se si será más o menos toneladas pero si quiere se lo voy a decir, eso es fácil de encontrarlo en el Consell Comarcal (inaudible) y tal. Pero bueno, tampoco les sigue importando, a lo mejor ahora espabila un poco y dice: ull! Nos hace falta ingresos! Me voy a espabilar en el Consell Comarcal a ver si traemos más poda a Cunit.!. Ya veremos. Potenciarlo, Ya veremos lo que ocurre. Por tanto, no diga cosas, eh, señor Martínez que no son. No diga cosas que no son. El Parque Medio Ambiental puede ser un parque muy grande para la infraestructura que tiene Cunit, posiblemente, también es verdad que se han hecho diferentes conversaciones en el Consell Comarcal para gestionar el Parque Medio Ambiental y utilizarlo pa otros municipios y yo nunca he visto que estuvieran ustedes a favor. Nunca. Nunca. Porque entonces, vuelvo a repetir no interesaba. Como va a tener ingresos Cunit? No hombre! Lo que hay que hacer es que no tenga ingresos!, que se hundan más en la miseria!. Que se hundan!. Y no me dirá que lo que estoy diciendo es mentira?,porque sino en el próximo pleno le traeré documentación si es verdad o es mentira. Y le traeré los datos reales de la titulación de poda y de la cantidad de toneladas que entran a Cunit. Seguramente no saben ni cuentas, cuantas toneladas tritura la trituradora de Cunit. Seguramente ni lo sabe. Ni además que materias puede triturar. Lo digo de antemano porque en el Consell Comarcal, seguramente ahora sabrá la (inaudible) de runa. No sé?. Yo voy a hacer una propuesta como conseller comarcal y vicepresidente de que este tema venga para Cunit, para que Cunit siga teniendo ingresos. Fíjese!, y ahora estoy en la oposición. Voy a hacer lo mismo que hacían ustedes antes, eh?,para que vengan ingresos a Cunit, y sin embargo no lo voy a hacer vía postal para que eso se haga en la planta de Cunit. Vía postal para que Cunit tenga unos ingresos extras paralelos al tema de la empresa. Fílese la gran diferencia!, ya veremos lo que usted hace en el Consell Comarcal!. Porque es conseller comarcal también, igual que yo. En definitiva, ni siquiera (inaudible) todo el rato los mismos puntos. Eh, señor Ivan, menos justificación, más gestión, más gestión y menos justificación, que la justificación los ciudadanos al final le pedirán responsabilidades, le dirán: “bueno! Y qué has hecho?, no es que me lo han dejado mal!, bueno, y qué vas a hacer?, pues no lo sé, es que me lo han dejado mal. Hombre no!, seamos entre todos un poco, pues responsables y (inaudible) los puntos anterior que hemos aprobao el crédito este, porque es necesario y vamos a estar ahí en aquellas aprobaciones que sean necesarias, no digamos: es que no se paga esto! Es que no se paga lo otro!, bueno, bueno, busquemos soluciones, como se pagan, como no se pagan. También he hecho una pregunta a este pleno que luego me la contestarán, seguramente, eh?, cómo intentan ahorrar dinero un os o cómo intentan incrementar el coste del ayuntamiento? Otros. También he hecho una pregunta que luego me la contestareis y llegaremos a conclusiones, porque además ya lo dije en el anterior pleno y seguramente en

80

este se ha acabado de confirmar lo que ya se dijo en el anterior pleno. Nada más señora alcaldesa. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Barquier. PSC? Intervé el Sr. Xavier Lorenzo Torres i manifesta del literal: si, anirem per parts, primer contestaré a Esquerra. No, simplement, és que vostè parla de, de l’any dos mil nou, no?, sempre anem a buscar les xifres que ens interessen, vostès en el dos mil nou ja sabien més o menys per on anaven. Li diré, es veritat! Tenim retard, precisament tenim tretze milions i mig pendents de pagament perquè no es paguen, això és de calaix. Què és va fer en aquella legislatura?. Pactar amb les empreses i pactar calendaris de pagaments en funció, i vostè una variable que no donava, nosaltres fins l’any passat els ingressos els cobràvem en dos tandes, es cobraven en el mes de juliol, agost i es cobrava novembre, desembre. Ara hi ha bestretes que ha facilitat la tresoreria, per la qual cosa és molt més fàcil fer un pla de pagament, eh, evidentment posant mesures per controlar el pressupost. Però deixem dir-li vostès han fet esment al no pagament per exemple de la, del projecte del mercat i, vostès saben que aquet projecte el concessionari el pagaven. Concessionari que vostès no van voler i nosaltres no vam signar un acord de tenir un mercat municipal amb els eixos de treball que ja va (inaudible) en el seu moment. És a dir, aquí responsabilitats en tenim tothom, tothom, i vostès el discurs que estant a l’oposició era el contrari al que feien. Més política social, més disposició pública i ara aniré pel representant d’Iniciativa. Miri! En el novembre del dos mi deu, amb aquesta notes que vostès envien, eh, deia dues coses, o varies coses, entre elles: “ han decidido también congelar”, parlava de l’equip de govern que estàvem, eh?, deia: “han decidido, también congelar el porcentage de las subvenciones del IBI”. Vostès se les carregaran, directamente, vostès en el dos mil deu, eh?, al novembre deien que nosaltres les congelàvem , però vostès se les carregaran. “Desertando ya no del terreno de la izquierda, sino de la equidad, la justicia social y de una política razonable. Ante dichos despropósitos ICV solicitará incrementar el porcentage de las bonificaciones de un diez y siete por ciento para el dos mi once.” Ara tenen l’oportunitat, ara te vostè l’oportunitat, com a regidor amb capacitat de govern d’augmentar en un disset per cent les subvencions de l’IBI, “sin dejar de insistir que estamos en un escenario en el que no toca pedir más esfuerzos, toca reducir y racionalizar los gastos municipales para (inaudible) en bonificaciones y subvenciones”. Pues encara no entenc per què s’ha carregat el SAD. Encara no ho entenc. Si volen (inaudible) amb bonificacions i subvencions en criteris (inaudible) “que supongan una rebaja para aquellas familias que tengan menos ingresos”. Vostès café para todos, eh?. S’ho han carregat per tothom. “Y dar cobertura a la mayoría de las personas que están siendo perjudicadas por la crisis sin que, si se quiere se puede. Si se quiere se puede.” Què vol dir que vostès no volen? Es frase de vostè, eh?. “Se puede hacer una política fiscal diferente con una fiscalidad justa”. Esperem que l’apliquin!. Diu, i desprès deia, un altra de les perles és: “per Iniciativa els Verds los recursos destinados a satisfacer los derechos sociales no son un gasto”. Pues si no són un gasto, l’han de

81

mantenir. “Si no una inversión para el presente y para el futuro del país. Tenemos el convencimiento de que no podemos salir de la crisis con las políticas siempre de la derecha.” Doncs, escolti’m! Més a la dreta de vostè em sembla que ja hi ha poc, eh?. Més a la dreta de vostè hi ha poc. “ con el abaratamiento de los costes laborales” i em sembla que aquí algú ha fet una proposta de fotre a trenta persones, entre trenta i quaranta set persones d’aquet ajuntament al carrer, i això és va publicar, pues si vostè és un defensor d’això,?, “y la reducción de, de las políticas sociales”. Però no només això!, vostè i ja li aniré traient les seves mocions perquè edemes no tenen desperdici, ja he fet esment abans, vostè va presentar una moció que demanava la creación de un salario social municipal. Això, no, no, no en el dos mil sis, ni en el dos mil set que no hi havia crisis, això va ser en el dos mil nou. Diu: “el grup municipal d’ICV sensible davant aquesta situació considera que aquest ajuntament com a principal promotor de les polítiques socials, com a principal promotor de les polítiques socials, ha de promoure la creació d’una ajuda econòmica extraordinària, salari social municipal per pal·liar les diferents situacions en que es troben famílies senceres sense ingressos degut a que els integrants de les unitats familiars es troben en situació d’atur”. Bueno!, ja veurem si les aplicaran o no!. I desprès també, una de l’any dos mil nou en el qual deia, eh “ a l’ajuntament de Cunit es faci càrrec de les despeses de les pròtesi dentals de les pròtesi de la gent gran. Encomanar un estudi sobre la gent gran del municipi que percebin pensions no contributives, aquest estudi s’ha de fer abans del trenta de del quatre del dos mil nou i arral de les conclusions de l’estudi aprovar per part de l’ajuntament de Cunit la subvenció de les despeses de les pròpies, de les pròtesis dentals de la gent gran del municipi que perceben pensions no contributives. A veure! Tot això, on t’ha quedat?. La meva pregunta és: tot això on ha quedat? En el moment que vostè està cobrant de l’ajuntament el sou que està cobrant, ja ens hem oblidat?, de les nostres creences d’esquerres?, ho estem supeditats a que el sou ens permet fer el que volem i no defensem els nostres ideals, perquè vostè quant estava a l’oposició, els dos representants d’esquerra no abogaven per això, abogaven per polítiques socials. És més, Esquerra va demanar el cent per cent fins que no hi hagués el tema de, a, de, del reciclatge de llibres. Bueno, de moment no està, a veure si es pot aplicar. No s’escussin amb la situació econòmica. La situació econòmica del dos mil nou ja ho ha dit vostè, si estàvem amb onze millons, però vostès insistien en polítiques socials. Insistien. I es podien haver fet més ingressos?, si, també ens podrien haver ajudat. No ens van ajudar i ho ha dit el representant del Partit Popular, a través del Consell Comarcal es, havien arribat acords, acords que vam trigar quasi un any en puguer formalitzar, quasi un any. I un tema que per nosaltres era estratègic, però també, mala sort que nosaltres ho vam presentar amb mesos abans de les eleccions!, segurament si això s’hagués presentat ara tindríem un mercat municipal. Però jo els hi dic una cosa, si vostès el presenten tindrà el recolzament del PSC. Si vostès el presenten tindrà el recolzament del PSC. Perquè entenem que això era un futur pel municipi,que eren ingressos que venien de la mateixa construcció, que era pagar part del deute que teníem amb la construcció del mercat i edemes era posar a cent famílies de Cunit, bàsicament cent famílies de Cunit, directes i indirectes a treballar. I vostès no

82

van voler, i vostès no van voler. Llavors, tothom hem de demanar perdó, tothom, però vostès quant estaven l’oposició no van ajudar en re i ara diuen: escolteu! És que ens hem trobat!, no , no, no, no, vostès ja ho sabien eh?, vostès ja ho sabien però no només sabien, vostès van sortir al carrer dient: senyors han pujat els impostos!, han pujat els impostos! Pues si vostès fan ara el mateix!, si vostès fan ara el mateix, si ja ho han fet, si estan pujant les taxes!, si estan pujant les taxes i estan reduint els serveis, serveis que la ciutadania ha tingut en l’any dos mil vuit, època de crisis, en l’any dos mil nou, època de crisis i en l’any dos mil deu, època de crisis, i els ha tingut. I els problemes amb les empreses els hem tingut aquet ajuntament, el que teníem, aquell equip de govern i els vam anar pal·liant. Els vam anar pal·liant. Vostès no va haver cap servei que es va donar de baixa amb aquests anys, pese al deute, pese al deute. I això era un tema de credibilitat. A mi ara em poden explicat que han vingut els proveïdors dient que no sé què o no sé quantos. Jo vaig parlar amb els proveïdors en el seu moment, eh?, i si ningú va tancar el servei, si ningú va tancar el servei és perquè realment creiem aquell equip de govern i els compromisos que vam adquirir en el seu moment es van complir. Llavor, lo que ara estan governant solucionin. Ara m’agradaria que allò que van prometre tant a les eleccions com a les seves mocions, i allò que deien que farien si estaven governant que ho facin. Primer: baixin els impostos. Perquè van dir que vostès eren capaços de baixar els impostos. Baixe'ls. Faci-ho. Ja sé que el representant d’Esquerra, eh, ell si que es veritat que no ho va dir, parlo de Convergència i d’Iniciativa. Baixen els impostos, lo primer. Això és lo que van dir. I a partir d’aquí mantinguin els serveis que és lo que van dir, perquè lo que estan fent és tornar amb un Cunit que nosaltres ja teníem oblidat. I això és lo que ens trobarem. I la situació al carrer cada dia és pitjor, i la gent al carrer cada dia està més disgustada. I vostès vendran el que vulguin però al final vostès tenen la responsabilitat de govern, vostès tenen la responsabilitat de govern i això els hi està passant a vostès aquí i a la Generalitat. Al govern Mas ja pot explicar el que vulgui però s’estan tancant hospitals, s’estan carregant l’ensenyament, tenen a la societat en contra i encara volen vendre que és una situació que està provocada per no sé què. La responsabilitat de govern és prendre decisions que afectin al mínim la ciutadania perquè fer això ho sap fer tothom i aquesta és la diferència entre l’esquerra i la dreta, el que passa és que els grups d’esquerra avui estan en un partit de dretes i edemes estan supeditats a què són dos regidors que venen, que depenen d’un sou, i amb això no renunciaran. O sigui, prefereixen cobrar a tenir els ideals i defensar els seus ideals i evidentment, a les persones que els van votar. Perquè segurament si a les persones que els van votar els hi dirien que farien això no els votarien avui. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: molts gràcies senyor Lorenzo. Convergència i Unió?. Intervé el Sr. Eduard Arruga Valeri i manifesta del literal: moltes gràcies només dos apunt breus. Primer apunt breu: us recordo que el que estem aprovant és el compte general de l’exercici dos mil deu i sembla que ens sortim de, de mare, diguem-n’hi. No

83

estem parlant massa d’aquest tema i el tema de l’any dos mil deu és simplement aprovar un pressupost, perdó!, un compte, no un pressupost, un compte que va donar un resultat negatiu de quatre milions cinc cents quatre mil euros que és el resultat d’uns ingressos corrents afectius de divuit i unes despeses corrents efectives de vint i dos, milions d’euros en els dos casos. Si ingressem divuit milions d’euros i en gastem vint i dos, és evident que el resultat no pot ser positiu. Aquet és el primer punt, Vull recordar això. Per què? perquè com que aquesta política s’ha seguit al menys fins al onz, fins al deu de juny del dos mil onze,llavors, segurament ens trobarem quant fem el compte general de l’any dos mil onze que en molt bona part aquesta diferència entre ingressos i despeses seguirà, al menys per lo que correspon en aquells cinc mesos i deu dies, seguirà sent igual que havia sigut l’any passat. Això és el primer punt. En segon lloc, els incompliments i l’incapacitat, s’ha dit aquí que aquet govern és incapaç de governar. Bé, diria jo que ho demostrarà, ho demostrarà amb el temps, els hi demano que no jutgin només pels cent primers dies. Jutgin pels nostres actes i per la nostra capacitat de millorar les coses. En quant a incompliments, penso que aquet equip de govern en els cent primers dies ha complert molt més que no pas havia complert l’anterior equip de govern com ha demostrat el company, el portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya, demostrant tota la relació i que no és complerta, la relació que ha donat, de tots els incompliments de factures pendents de pagar. No és que justifiquem la nostra actuació per la situació que ens hem trobat, és que la situació que ens hem trobat ens obliga a fer determinades coses que no ens agraden, ens agradaria fer un altre tipus de política econòmica i un altre tipo de política en general, però no podem fer-ne un altra, perquè si deguem més de quinze milions i mig, gairebé setze milions, com desprès veurem, en els proveïdors corrents i els hi hem promès que els hi paguem, concretament amb CESPA, per exemple al mes de febrer d’enguany, se’ls hi va dir que se’ls hi pagaria una part important, que ademes, i se’ls hi va pagar al febrr, i se’ls hi va pagar al març, però se’ls hi va oblidar de pagar a l’abril i se’ls hi va oblidar de pagar al maig i, quant en Caixa Penedès, com vam veure en l’anterior ple, ens va concertar una pòlissa de crèdit a tornar al mes jul, al mes d’agost del dos mil onze, basant-se en l’argument de que com que a l’agost cobraríem l’Impost de Béns Immobles, doncs, llavors els hi podríem pagar amb aquell import, però desprès es va canviar la situació de manera que com ha dit el senyor Lorenzo, que en lloc de cobrar l’IBI de, que ens donen els ciutadans dos cops l’any, el cobrem, doncs cada mes a títol de bestreta. Anticipo. Llavors lo que no es va fer entre gener, febrer, març, abril i maig, que hi havia l’equip de govern anterior, no es va fer cap reserva per poder tornar aquets dos milions al mes d’agost. I què havien de fer?. Tornar aquets dos milions amb els recursos obtinguts dels últims dies de juny i juliol?. Impossible senyor!, i senyores, impossible!. Els número canten i per lo tant, si parlem d’incompliments jo els hi dic que si aquet equip de govern incompleix alguna de les polítiques que se, que s’han dit que farem, doncs, acceptarem la crítica i contestarem. Però si us plau, que no ens critiquin persones què taxativament i contínuament han estat incomplint el que han dit. Moltes gràcies senyora alcaldessa.

84

Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: segon torn d’intervencions?. Esquerra Republicana?. Intervé el Sr. Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Senyor Xavi! Primer no oblidi al PUOSC, algo bo n’hem fet des de la Generalitat en pogut. L’altra cosa, em podria què empresa han complert vostès els terminis de pagament? Vol que vinguin aquí el responsable de CESPA?, li demanem els dos termes de pagament que vostè ha aprovat en Junta de Govern, si s’han dut a terme o no?, jo no tinc cap problema, eh? me digui vostès si és amb CESPA que han complert? Perquè no resulta, eh?. Segon, eh, ja sé que vostè, vostès dos lis agradaria que no parlem de com ens hem trobat la situació, això és como dir que si jo me moro i deixo deutes als meus fills que no s’esqueixen els meus fills perquè mira! que no parlin, parlin cóm ho pensaran pagar les quotes. Però la ciutadania te dret a sapiguer la gran capacitat de govern que ha tingut el Partit Popular i el PSC, la gran capacitat, perquè nosaltres som incapaços. Si senyor Barquier som incapaços de demanar un esforç fiscal a la gent del seixanta dos per cent en quatre anys i passat de tres milions d’euros de romanent de tresoreria a tretze millons i mig. Som incapaços de fer-lo. Vostè si, i a mas sent decisius. Som incapaços. I som incapaços d’avançar amb portar l’endeutament de Cunit de trenta nou milion a no sé on. Si, nosaltres som incapaços però això, per fer això vostè és la persona adequada per governar, per fer això el Partit Popular de Cunit és el partit adequat a fer-lo amb el PSC. Per fer serveis que vostè portaven i gran part dels problemes que tenim són gràcies a l’àrees que portava el Partit Popular, si senyora serveis, capítol dos, que no s’ha pogut, fins a l’últim mínimament baixar, i si no veiem lo que era l’import dels contractes i lo que hem acabat pagant cada any a CESPA, per fer-lo això vostè si que segurament són més adequat. Nosaltres lo que no farem en aquesta legislatura és demanar un esforç de seixanta dos per cent d’esforç fiscal a la gent per acabar quadriplicant o més, de tres a tretze i mig, o més el romanent de tresoreria negatiu. Lo que no farem és demanar un esforç als ciutadans dels seixanta dos per cent en el rebut de l’IBI per no pagar ni la neteja de les platges per dos anys, per no pagar el transport urbà, el transport escolar altres dos anys, etcètera, etcètera, etcètera. És lo que no farem. I clar, vostè ara li agradaria de dir i en cent dies digueu lo que voleu fer, no es preocupi!, i de aquí a quatre anys la gent jutjarà. Però ara ha de saber la gent com està, com es troba i què us han fet vostè de l’esforç del ciutadà per quatre anys?. Què ús han fet el PSC i el PP per l’esforç de la ciutadania en quatre anys?. Perquè vostè no ha escoltat cap ple en la legislatura passada que anàvem dient, i si no pot veure totes les actes, el so típic. És que mantenemos los servicios. Llàstima que s’ha oblidat de la coletilla, però no los pagamos. Però, mantenemos los servicios. Nosaltres mantenem les polítiques socials, ens dia l’altra part. Làstima que s’oblidaven que monten el SAD municipal i no paguen des de fa dos anys l’obligatori que fem a través del Consell Comarcal. Això s’havien oblidat de fer-lo. De fer la foto a la gent, si. Però no han anat a la gent que no paguem des de fa dos anys el Consell Comarcal ha dit: no lo estic pagant!. A l’escola de Música fer a casa glòries que no hi havia calefacció ni res, si que l’han fet però no han

85

anat a dir als pares: són dos anys que no paguem el liceu. Això no l’han anat dient. I, nosaltres tenim l’obligació de dir-lo. I si nosaltres fem pitjor d’aquí a quatre anys vosaltres ens enviareu a casa, evidentment, evidentment. Però el punt de partida és aquesta. I per molt que a vostè li pesi lo direm perquè és la veritat. És la veritat. A llavors li torno a dir, és assumir i sinó diguin una cosa molt simple, esteu mentint amb això, no és veritat que devem dos anys del transport urbà, no és veritat que devem dos anys del transport escolar, no és veritat que tenim un a deuta, un reconeixement de deuta que no he, que no hem complit amb CESPA. Que no és veritat que devem el menjador de sis mesos de l’escola de bressol, que no és veritat que devem dos anys del Liceu. Digueu que és mentira. Digueu és mentira. Nosaltres diem això senyors, perquè els ciutadans tenen el dret a sapiguer-lo. Ja està. I ara el nostre deure, si, és solucionar-lo. Però abans he de dir, i acabaré amb això, no el dia de la presentació, vostè prendi moltes actes dels plens i no una vegada, ni dos, ni tres. Jo penso que deu vegades haurem dit en plens que la propera legislatura era dura. I hi ha gent que ho sap que jo lo he dit personalment amb (inaudible) que la propera legislatura era dura i que hi hauria que fer sacrificis. Lo he dit. Lo he dit. Per lo qual, torno a dir, ara no diguin lo que realment no han dit. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Faccia. Iniciativa per Catalunya?. Intervé el Sr. Antonio Martínez Pascual i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Dos apunts simplement, responent al senyor del Partit Popular, simplement recordar-li’s que vostès el dos mil deu van pressupostar una entrada, en el pressupost d’un milló d’euros, un milló d’euros, les seves previsions d’ingressos pel cànon medi ambiental era un milló d’euros. Dir-li simplement que aquells càlculs que vostès van fer d’un milló d’euros eren totalment falsos, perquè la facturació mensual, anual, al final anual, rondarà els cent mil euros. Llavors jo li he preguntat senyor Barquier que aquells càlculs que vostès van fer eren uns càlculs inflats, perquè vostès se poden equivocar d’un marge d’error d’un deu, quinze o vint per cent, però no d’un noranta per cent. Llavors, de quaranta mil tones que varen dir, no sé on estan, però dic que encara estic buscant aquelles quaranta mil tones que vostès van dir. I respecte al Partit Socialista, dir-li simplement que aquet equip de govern farà tots els esforços i no tinguin cap dubte de ajudar a les famílies més desfavorides, no tinguin cap dubte. Dintre de les possibilitats d’aquet equip de govern farà tot lo possible per ajudar a aquell que menys, que menys tenen. Però una cosa, una cosa podem estar segurs, les nostres actuacions vers a les famílies o aquells serveis que prestem els pagarem o els podrem pagar. Es pagaran o es podran pagar. No com vostès que han fet que no pagaven. Per tant, no ho dubtin que dintre de la situació econòmica difícil que vostès ens han deixat, crítica, inclús davant d’aquesta situació crítica, aquet equip de govern farà tot el possible i lo que sigui i més encara per ajudar aquelles famílies més desfavorides, no tinguin cap dubte, però és que vostès, vostès, vale, seran corresponsables, vale, de poder aportar més en la pròxima legislatura o menos

86

als ciutadans en la situació més crítica, perquè vostès ens han deixat, ens han posat unes esposes que la seva gestió econòmica. Ens han deixat uns lligams, vale, per nosaltres no poder fer la política social que ens agradaria poder fer. Per la situació econòmica que vostès ens han deixat. Per què lo que no vaig a fer jo és, senyor Xavier Lorenzo, jo no soc vostè, jo no vaig a fer ara crear un servei que no pugui pagar i que soc conscient que no pugui pagar. D’un milló d’euros. O de dos o lo que costi, no perquè si se que d’aquí tres anys aquest servei no, no es pot pagar i què anem a generar més deute?, enfonsar empreses?. Volem això?, volem, volem, volem donar serveis sent conscients, no, digui-ho vostè, vol, vostè vol donar serveis als ciutadans sabent que no pot pagar?. No, no pregunto. I senyor Lorenzo, vostè en quatre anys estant al govern mai ha vingut a aquet portaveu d’aquet grup municipal i s’ha sentat i ha dit: escolta!, senyors d’Iniciativa, la situació econòmica de l’ajuntament no és crítica, és no, senyor Xavier Lorenzo!, en, en quatre anys vostès no s’han sentat amb aquet, no, no s’ha sentat i ha dit: escolta’m! La situació és que, és la que hay , pero es que más, es más, es que es mucho más. Es que se debe, se debe, se debe. Senyor Xavier Lorenzo, no, en quatre anys, vostè podria discutir amb aquesta formació política les nostres propostes, però vostè mai va dir, mai s’ha sentat a ser realment franc i dir, escolta! La situació, nosotros llevamos, es que Toni, no me pidas esto porque llevamos dos años sin pagar el SAD básico. No me pidas esto porque es que no hemos pagado el SAD básico. Vostè això no m’ho deia. No me pidas esto porque es que ni lo básico lo estoy pagando. Ni amb això, mancava de transparència l’anterior equip de govern. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Martínez. Partit Popular?. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: gracias señora alcaldesa. Toni, le quiero decir antes que no tiene las cifras del Parque Medio Ambiental que no, que no tenía cifras y no las encontrabas por ningún sitio. Ahora si que dice que si que ingresan cien mil euros al año. Y que habíamos hecho presupuestos de un millón de euros. Déjame que te diga una cosa!. Te voy a repetir lo mismo que te he dicho antes!. Si el conselle de Medio Ambien del Consell Comarcal hubiese estado por la labor, por la labor, no hubiésemos ingresao un millón de euros hubiésemos ingresado un millón cuatrocientos mil euros. No uno, un millón cuatrocientos mil euros. Pero claro, como no se estuvo por la labor y ahora resulta que factura cine mil euros al año. Permite, permíteme que lo duda, que lo dude, vamos!, totalmente dudao, que se esté ingresando eso. No, no, es que no hay cifras, las cifras que me está dando. Antes me dices que no ahora me estas diciendo estas. No. cuando digas algo dilo con cifras que yo las traigo las cifras reales de lo que se está gestionando. Y luego por otro lao, si tan nefasto está todo, esto es un caos, aquí está esto todo destrozao, una cosa renuncie a los cuarenta dos mil euros que estas cobrando cada mes, ay!, cada año, perdón!, renuncia a tu sueldo de cuarenta y dos mil euros. No digas que esta tan caos el tema porque te pasaste cuatro años de legislatura criticando los sueldos que tenían estos regidores. Cuatro

87

años. Uno detrás de otro. Si tan mal está el tema, cumple con el ejemplo, renuncia a tu sueldo de cuarenta y dos mil euros que cobras anualmente en este ayuntamiento. Por hacer no sé qué. Por que yo, como esto (inaudible) el Parque Medio Ambiental no lo has pisao todavía. Claro! Y ahora resulta, el señor Ivan no está, pero bueno!, es igual!. Que la (inaudible) dar servicio, evidentemente. Si es que eso no hace falta, eso es que es evidente, son las grandes empresas que gestionan la calle, que gestionan la luz, que gestionan, es que, es que, son las grandes empresas, es que es evidente, es evidente. Pero también es evidente, también es evidente de que se han hecho ajustes y rebajas en diferentes empresas que por cierto, no se ha dicho aquí en el pleno todavía, no se ha dicho, eso no interesa. Mira los arreglos que se han lllegao con la empresas, las rebajas que se han hecho, y demás, ah, y sin mermar servicios. Que, tengo que decir, lo digo porque yo estoy en la calle como todos los ciudadanos, que ya se están quejando los ciudadanos de la merma de servicio que ya están habiendo en la calle. Alguien que se lo haga mirar. Esta área tan endeudada que tiene el ayuntamiento de Cunit, ahora resulta que ya no están dando los servicios que dábamos hasta la fecha de hoy, hasta, hasta que la gestionábamos nosotros, no?. Esto es así. Señor Ivan, no, no, estas perdonao, menos demagogia, menos demagogia y más seriedad en el tema, más seriedad. Señor Arruga!, yo no le juzgo los primeros cien días, le estoy diciendo que las propuestas que han hecho y lo que pretenden hacer, pues a fecha de hoy tengo que decirle que es lo que hay. Está claro que ustedes van a estar una legislatura de cuatro años, y ya veremos lo que hacemos y lo que dejan de hacer. Pero también le digo, y esto quiero hacerlo público y lo tengo que decir muy alto para que me entienda todo el mundo es que usted está haciendo un anuncio de subida de impuestos inminente. Y para hacer esa subida de impuestos inminente tengo que justificar porque voy a subir los impuestos. Es que está todo muy mal. Es que aquí esto está descalabrao. Pero no está descalabrao, lo ha visto que lo he dicho al señor Martínez, pues los sueldos que están cobrando todos que además era los que estaban aquí criticando ustedes ayer. Esta es la realidad pura y dura. Señor Arruga, la realidad pura y dura. En vez de sentarnos aquí los grupos representaos en este pleno intentar buscar soluciones, no echar culpa ni a uno ni a otro, porque Xavi Lorenzo lo dice a todo bien, mire, yo, apoyo lo que está diciendo, seguramente uno queríamos un Cunit de futuro, un Cunit con posibilidades, un Cunit con oportunidades. El mercado ya sacaron la oportunidad, se perdió. Lamentablemente. Yo también le apoyaré si el equipo de gobierno lo vuelve a proponer, mi voto está a favor. Etcétera, etcétera. Parece ser que algunos quieren volver a un Cunit que entonces los servicios no existían. Eso si, echando la excusa de que es que no se pueden mantener una serie de servicios. Entonces, qué hemos crecido como municipio?. Qué hemos crecido y que hemos avanzado como municipio?. Acabo señora alcaldesa. Yo para resumir, podríamos entrar a debate y pasarnos horas en debate, pero seamos todos mucho más positivos y miremos de buscar las mejores soluciones para el consistorio y en consecuencia para los ciudadanos. Porque sacar el ayer no vale, vale el hoy y sobre todo vale el mañana. Y las propuestas de hoy tienen que valer para mañana. Porque si no hay propuestas el mañana nunca vendrá

88

y eso es lo que le va a pasar señor Arruga. Entonces si que sabremos juzgar. Nada más señora alcaldesa. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Barquier, PSC?. Intervé el Sr. Xavier Lorenzo Torres i manifesta del literal: si, bueno, tot aquests temes econòmics,eh, al final tenen un únic objectiu que és anar preparant a la ciutadania por lo que les viene!, i es anar explicant ja que, ull, ull,ulll,ull,ull,ull. I que mal estamos! Y mira como nos lo dejaron! Y mira que esto!. Això serveix només per això. Llavors jo insisteixo preparem-se en pujar els impostos i en retallada de serveis i ademes sense pensar amb els ciutadans. I ara vull recordar dues coses. Una, i, entrem en els programes electorals. El d’Esquerra deia impulsarem polítiques per una envelliment actiu d’autonomia amb les persones i de suport a la gent gran que viu sola. Doncs, el SAD era, el SAD era una de les parts que complia amb això. Vostès l’han eliminat de soca-rel, però no busquen solucions, eliminats. I desprès amb els temes econòmics Equerra en la seva proposta deia, ja deia en la seva proposta, que en el dos mil deu hem tancat l’any dos mil deu en més de quinze millons de factures pendents de pagament. Aquí, ningú ve enganyat, eh?. o si, tothom es va presentar amb unes eleccions sabent que es trobarien un problema. Molt be, què diu?. Diu: amb aquests números és evident que en els propers anys una de les prioritats és reconduir dràsticament la situació financera de l’ajuntament. No volem enganyar a ningú, és necessari durant alguns anys aplicar una política de contenció en la despesa mentre donem impuls a l’activitat econòmica. El nostre poble no pot continuar vivint només de l’IBI, per això la nostra aposta és clara per potenciar la nostra activitat econòmica. Espero que no es carreguin la fira, eh, comercial del proper any. La qual ens ha d’ajudar a incrementar els ingressos del nostre municipi. Racionalitzarem i prioritzarem les despeses en criteris d’eficiència, intentarem mancomunar serveis,al mateix temps optimitzarem els ingressos. Això és lo que es parla d’ingressos. Vostè aquí no diu eh, absolutament res de quin serà els seus passos amb això. Optimitzarem els ingressos. Vull dir, tot queda molt neutre però jo ja els hi dic, eh, això només farà el què. Carregar-se totes les polítiques socials, ja no portem perquè podríem entrar amb un debat de les inversions que s’ha fet amb els últims anys i això, m’ho han sentit dir amb el PSC, li va sentir dir amb el portaveu que era jo en aquell moment explicant tot el que s’ha de fer i evidentment s’ha de paga. I la crisi ens va agafa quant ens va agafa. I estem amb aquesta situació. Però vostès a, l’únic que volen és justificar i no busquen el consens, estan justificant una pujada brutal d’impostos sabent. Perquè sabien que es presentaven a aquestes eleccions amb un deute important sabent que haurien de prendre decisions dràstiques, que no han consensuat. O sigui no ens demanen. Vostès ens van demanar exercicis de transparència de consens, de reunió. Vostès han pres situacions, decisions que afecten directament a la ciutadania i no han demanat a l’oposició el seu parer. No han demanat. Ho estan aplicant a rodillo. Això és el que estan fent. I on t’estan els exercicis de transparència que ens demanaven?. Miri, eh, senyor Martínez, vostè i jo vam anar a Faura Casas amb el primer pla de sanejament i li vam explicar. No jo, sinó un professional, és que

89

jo no tenia calculadora i llavors no sabia de números, llavors no sabia que ens explicava les coses. Són els senyors de Faura que saben una miqueta més que jo. (inaudible) a mi em van, segurament hem van enganyar. Ens van explicar la situació de la, de l’ajuntament, i ens van dir quines eren les solucions i així va estar explicat amb una reunió que es va fer aquí amb varios grups i amb el senyor Martínez, com no va poder ser, perquè no estava, vam anar a Barcelona. La conseqüència d’allò és que no va servir absolutament per re. Absolutament per re i els hi vam explicar la situació. No només això sinó que vostès cada anys amb les seves mocions era incrementar la despesa, incrementar la despesa. Sobre tot en temes socials cosa que a nosaltres, eh, la responsabilitat del govern amb algunes coses vaem poder,eh, poder acords quan vam fer les situacions, eh, contra la crisi i vam acotar certs temes. Vostès lo que han fet és sense consultar a ningú carregar-s’ho tot i esperem eh?, esperem, perquè ja veurem els pressupostos. Ja veurem i amb l’escusa de la situació econòmica vostès es carregaran tot lo que s’ha fet en deu anys. És que serà com Atila. Vull dir, donde pasen ustedes no crecerá la hierba! I tindrem un problema a futur. Aquet si que serà l’herència que li deixarem a les nostres generacions futures. Els deixarem amb un ensenyament ridícul de poca qualitat, perquè no tenim professors. Tindrem saturats els CAPS. La gent, on t’anirà, si el CAP no està per la tarda, com els mobilitzarem?. Tot això que havíem guanyat amb un municipi com a Cunit. Doncs, tot això és lo que hem acabat fent i vostès no han consensuat. Llavors, tant que ens deien i hem de fer una reflexió. Home! Reflexionin. Volen buscar acords?. Demani’ls. I certes polítiques, home! Crec que l’oposició, ja que vam estar governant, simplement com a, com a fórmula, eh, amable, el que haurien de fer és intentar parlar amb nosaltres i explicar-nos-ho. Com a mínim no enterar-nos pel carrer de les coses que estan fent. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: moltes gràcies senyor Lorenzo. Convergència i Unió. Intervé el Sr. Eduard Arruga Valeri i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa. Tres punts només. Primer, responsabilitat. Nosatres ara tenim la responsabilitat de governar i ho estem fent i ho farem. I ho farem i no sols tenim la responsabilitat sinó que la assumim amb totes les seves conve, amb totes les seves conseqüències. És evident, igual que l’anterior equip de govern sap lo que és tenir responsabilitat i que la responsabilitat dels quatre milions i mig de resultat negatiu de l’any passat i dels setze milions de euros que tenim de factures pendents de pagament no és d’aquet equip de govern sinó que és d’ells. És dels que, dels que portaven l’equip de govern de, durant la legislatura dos mil set dos mil onze. I aquesta és la realitat pura i dura. De que la responsabilitat d’aquets números negatius, quatre milions i mig l’any dos mil deu, quatre milions, eh, quatre milions quatre cents l’any dos mil nou, quatre milions tres cents l’any dos mil vuit, són els comptes aprovats en aquet, eh, en aquet hemicicle, en aquesta sala. Doncs això porta un, a uns resultats molt negatius i evidentment, nosaltres som responsables de què?, de buscar la solució amb aquet, amb aquesta herència que hem rebut. Herència econòmica molt negativa i herència d’imatge

90

pot ser encara pitjor. Perquè no tenim credibilitat. L’ajuntament de Cunit en quant diu: els pagarem això d’aquí a tres mesos”, això ja m’ho van dir fa dos anys i encara me’ls deuen. Això és així, i si aquesta és la realitat pura i dura, doncs ens troben que el que hem de buscar és solucions. Quina és la solució?. Evidentment, jo passo perquè ens posem d’acord tots els grups polítics, els tres que estem en l’equip de govern i els dos que no hi estan, perquè el tema. El problema no som nosaltres, el problema no és govern i oposició. El problema està fora nostro però a responsabilitat nostra, que és el deute de l’ajuntament i el dèficit de cada any. L’any dos mil onze, el tancarem amb un resultat econòmic també negatiu, això és evident, perquè les mesures que hem pres no poden fructificar amb el sentit de aportar els quatre milions i mig que havien d’haver aportat aquells ingressos fantasiosos que hem dit de venda de drets de superfície i cànon d’utilització del Parc Medi Ambiental. Com que no els aportaran, el, el resultat també serà negatiu. Però espero que sigui menys negatiu que els quatre milions mig de l’any dos mil deu. I per l’any dos mil dotze, el nostre propòsit, perquè sinó Tutela Financera de la Generalitat de Catalunya no ens ho acceptarà, és de que tinguem ingressos i despeses reals. O sigui que no posem en el pressupost ingressos fantasiosos com els de la desaldora, els de la zona hotelera, o els del cànon del Parc Medi Ambiental etcètera. Per què no els podem posar?. Perquè molt sovint, o com ha passat aquí des de l’any dos mil vuit, dos mil nou, dos mil deu i dos mil onze, s’han posat aquets ingressos que no s‘han rebut, però que les despeses que s’havien de cobrir amb aquets ingressos s’han fet. I és cert què, Senyor Barquier!, reconec que alguns esforços s’han fet però han sigut insuficients. Reconec que s’han fet però han sigut insuficients. És va fer una petita rebaixa amb CESPA amb el cànon oficial, no en les factures reals. Es va fer algun acord amb, amb una empresa que porta l’Espai Jove de reducció, insuficient, però és va fer. Ho reconec però evidentment, quatre milions i mig de resultat econòmic negatiu no es poden eixugar en poc temps. A la ciutadania, què li diré?, devem setze milions de factures. Imaginen que si con. Setze milions d’euros en factures. Imaginen quants anys han de passar perquè si ademes de fer front a la despesa normal hem de tornar aquets diners i per exemple només ho podem fer a base d’un milió anyal?. Hem d’estar setze anys, setze anys, quatre legislatures per poder eixugar el, el, l’endeutament que tenim amb factures amb proveïdors. Fixi’ns-hi que fàcil és crear un deute i ja sabrem tots lo difícil que és eixugar-lo. Només vull recordar, finalment per acabar que l’objectiu és aprovar definitivament els comptes del dos mil quatre ambs aquests resultats tant negatius. Resultats. Perdó! Dos mil deu, gràcies. Els resultats negatius que els hi diré amb una reunió que vam tenir a la Generalitat de Catalunya ens van dir que dels nou cents vuitanta tres municipis de Catalunya, estem dins dels cinc primers. Es a dir, som gairebé, estem a punt. No ens van dir si érem el dos, tres, quatre, cinc. L’u no, ens van dir jà si érem el dos, tres, quatre o cinc i estem a punt, doncs d’entrar al podi si no hi som ja. Crec que hem de sumar esforços, hem de buscar solucions, però solucions efectives, no passar el deute a generacions futures. No demanar un préstec que ademes genera interessos i que per lo tant, grava més el pressupost de l’any i les despeses de l’any, sinó que hem de buscar solucions futures i amb això conto amb que els altres grups polítics ens recolzaran. Moltes gràcies senyora alcaldessa.

91

Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: moltes gràcies senyor Arruga. Pasem a la votació d’aquest punt. Vots a favor?. Ja està feta la votació per unanimitat escusem que falta. Iniciada la votació la proposta resta aprovada per unanimitat dels membres presents de la Corporació Municipal Srs./es.: MONTSERRAT CARRERAS GARCÍA, EDUARD ARRUGA VALERI, JAUME CASAÑAS CARBALLIDO, JULIO RAMON BERRIO, LOLA DOMENECH BARTOMEU, PEDRO RUIZ MONJE, ANTONIO CASANOVA GUIRAU, ANTONIO MARTÍNEZ PASCUAL i IVAN FACCIA I SERRANO, JUDITH ALBERICH CANO, JOSEP GRACIA VERA, XAVIER LORENZO TORRES, MANUELA CALDERON NAVARRO I ARANTZAZU LONGARES GUZMAN, JOSÉ BARQUIER ROSILLO, I JOSÉ BOTELLO ALVAREZ. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: passaríem al punt número catorze?. 14.- APROVAR, SI ESCAU, EL RECONEIXEMENT EXTRAJUD ICIAL DE CRÈDITS DE L’EXERCICI 2010. (2.2.2-21/2011) Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de la Regidoria d’Hisenda Pública, que és com segueix: “Atès que existeixen factures de proveïdors dels exercicis 2009 i 2010, que no van poder ésser aplicades al seu pressupost. Atès que en el pressupost 2011 hi ha reserves de crèdit realitzades per tal de garantir l’existència de crèdit adequat i suficient per poder aprovar totes les factures pendents d’anys anteriors. Atès que desatendre les factures suposaria un enriquiment injust de l’ajuntament envers els tercers interessats. Atès el que disposen els articles 26 i 60.2 del RD 500/90, del 20 d’abril, que desenvolupa el Cap. I del títol VI del RDL 2/2004 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Vist l’informe d’intervenció núm. 101/11 Per tant, PROPOSO al Ple l’adopció de l’acord següent: Primer.-Aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdits de les relacions annexes que formen part a tots els efectes d’aquesta proposta, per un import total de 341.965,34 €.

92

Segon.- Autoritzar, disposar i reconèixer les obligacions de les despeses de la relació núm. 38/2011 annex 1 per un import total de 283.397,49 €. Tercer.- Ratificar l’autorització, disposició i reconeixement de les obligacions de l’annex 2, ja aprovades anteriorment per l’òrgan competent, per import de 58.567,85 €”----------------------------------------------------------------------------------------- Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: senyor Arruga te la paraula. Intervé el Sr. Eduard Arruga Valeri i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa. Es tracta d’un reconeixement extrajudicial d’unes obligacions a pagar. Aquestes obligacions a pagar no es van incloure dins de la liquidació del pressupost del dos mil onze perquè no hi havia crèdit. No que no hi havia diners. No, que no hi havia ni tant sols crèdit. Es a dir, érem fora del crèdit, superaven el pressupost. Eh?. Una cosa és tenir els diners, l’altre és tenir el crèdit. Com a mínim per poder fer una despesa, s’ha de tenir el crèdit. En aquest cas no sols no hi havia diners, per lo que hem dit abans, sinó que ademés no hi havia ni crèdit. Aquet és el punt comú de les dues relacions que ha dit la senyora secretària. Una per valor de cinquanta nou mil euros pràcticament i l’altra per valor de dos cents vuitanta tres mil. En total tres cents quaranta dos mil en número rodons. Quina és la diferència?. Que les cinquanta nou mil euros eren de factures aprovades, reconegudes, que s’havien de pagar però que no es van posar, que no es van poder posar en la liquidació del pressupost perquè no hi havia espai. Eh?. No formen part de la liquidació del pressupost dos mil deu, si que formen part del compte dos mil deu. Eh?, aquí hi ha una petita diferència, doncs, entres qüestió de liquidar un pressupost que respon a una comptabilitat pública i altre és el compte de la, de la, de l’entitat local de l’ajuntament. Però això pel que fa a cinquanta nou mil. Però les altres dos cents vuitanta tres mil, es a dir que han sigut una sorpresa. Dos cents vuitanta tres mil, quasi cinquanta milions de pessetes, per dir-ho en la moneda antiga, dos cents vuitanta tres mil euros, que eren factures que estaven amb un calaix. Amb un calaix, allò que aixeques, obris el calaix i diu: ay! Que hi fa aquí?. Eh?. Bueno no és això, això és la broma, la forma d’explicar-ho però que no estaven ni aprovades, ni comptabilitzades. Entre elles, algunes d’elles, per exemple, el gas d’alguna entitat municipal, d’algun centre escolar de l’any dos mil nou. Que no havien sigut ni l’any dos mil nou ni l’any dos mil deu. Eh?. Es a dir, factures bastant antigues però que no estaven dins del calaix. Per això, per aquet motiu el, les hem de reconèixer, les hem trobat, les hem de pagar i com que el pressupost del dos mil deu no està, nio hi cap ja perquè ja està liquidat, les hem de passar en càrrec al pressupost del dos mil onze. Les hem de pagar amb càrrec, factures, repeteixo, factures del dos mil nou i del dos mil deu que no hi eren, que no formen part de les que devíem eh?, les dos cents vuitanta tres mil, sinó que són noves, es a dir, en aquella relació que sempre hem dit que devíem quinze millons set cents cinc mil factures a proveïdors, es falsa. S’hi ha d’afegir dos cents vuitanta tres mil euros més. Lo qual vol dir que ja ens

93

acostem en els setze milions, eh?. En termes reals. Doncs bé, doncs com que això no pot entrar en el pressupost del dos mil deu perquè està liquidat, llògicament malament aniríem si no l’haguéssim liquidat!, ja l’hem de pagar amb càrrec al pressupost del dos mil onze. I d’això se’n diu reconeixement extrajudicial d’obligacions de crèdit, obligacions de pagament amb càrrec al pressupost dos mil onze. Quina conseqüència te això?, que el pressupost del dos mil onze ens queda ja disminuït en el capítol de despeses amb aquests tres cents quaranta dos mil euros. Es a dir, hem de fer ja un esforç de tres cents quaranta dos mil euros per poder cobrir aquestes factures, repeteixo, de l’any dos mil nou i de l’any dos mil deu. Moltes gràcies senyora alcaldessa. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: gràcies senyor Arruga. Esquerra Republicana? Iniciativa per Catalunya?, Partit Popular?, PSC?. Pues passaríem a l’aprovació del punt. Vots a favor? Iniciada la votació la proposta resta aprovada per unanimitat dels membres presents de la Corporació Municipal Srs./es.: MONTSERRAT CARRERAS GARCÍA, EDUARD ARRUGA VALERI, JAUME CASAÑAS CARBALLIDO, JULIO RAMON BERRIO, LOLA DOMENECH BARTOMEU, PEDRO RUIZ MONJE, ANTONIO CASANOVA GUIRAU, ANTONIO MARTÍNEZ PASCUAL i IVAN FACCIA I SERRANO, JUDITH ALBERICH CANO, JOSEP GRACIA VERA, XAVIER LORENZO TORRES, MANUELA CALDERON NAVARRO, JOSÉ BARQUIER ROSILLO, JOSÉ BOTELLO ALVAREZ I MARIA LUISA CEREZO ZAFRA Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: ara passaríem a la Regidoria de Recursos Humans, punt número quinze?. 15.- DONAR COMPTE DE LES CONTRACTACIONS DE PERSONAL DELS MESOS DE JUNY A SETEMBRE DE 2011. (1.6.4.177/2011) Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de la Regidoria de Recursos Humans, que és com segueix: “A l’Ajuntament Ple es dóna compte dels contractes i nomenaments de personal efectuats per aquest Ajuntament durant els mesos de juny, juliol i setembre de 2011 , els quals es detallen a continuació: 1.6.2-1/2011 NATALIA ALBA MORANTE: Nomenament com a funcionària de carrera, de l’escala d’administració general, en la categoria d’ auxiliar administrativa, segons resolució del concurs-oposició per a la selecció de tres places de funcionari/ria de carrera en la categoria d’auxiliar administratiu/va, amb efectes des del dia 1 de juny de 2011, amb unes retribucions brutes de 1.444,31 euros mensuals.

94

1.6.2-1/2011 JENNIFER DOMÍNGUEZ DE LA TORRE: Nomenament com a funcionària de carrera, de l’escala d’administració general, en la categoria d’ auxiliar administrativa, segons resolució del concurs-oposició per a la selecció de tres places de funcionari/ria de carrera en la categoria d’auxiliar administratiu/va, amb efectes des del dia 1 de juny de 2011, amb unes retribucions brutes de 1.444,31 euros mensuals. 1.6.2-1/2011 PILAR TRAVER MARQUÉS: Nomenament com a funcionària de carrera, de l’escala d’administració general, en la categoria d’ auxiliar administrativa, segons resolució del concurs-oposició per a la selecció de tres places de funcionari/ria de carrera en la categoria d’auxiliar administratiu/va, amb efectes des del dia 2 de juny de 2011, amb unes retribucions brutes de 1.444,31 euros mensuals. 1.6.2-2/2011 ANA BELEN GONZALEZ VEIGA: Nomenament com a funcionària de carrera, de l’escala d’administració general, en la categoria d’ auxiliar administrativa, segons resolució del concurs-oposició per a la selecció de tres places de funcionari/ria de carrera en la categoria d’auxiliar administratiu/va, amb efectes des del dia 1 de juny de 2011, amb unes retribucions brutes de 1.444,31 euros mensuals. 1.6.2-2/2011 ELISABETH SUÁREZ ABELLA: Nomenament com a funcionària de carrera, de l’escala d’administració general, en la categoria d’ auxiliar administrativa, segons resolució del concurs-oposició per a la selecció de tres places de funcionari/ria de carrera en la categoria d’auxiliar administratiu/va, amb efectes des del dia 1 de juny de 2011, amb unes retribucions brutes de 1.444,31 euros mensuals 1.6.2-2/2011 TERESA JODAR PONS: Nomenament com a funcionària de carrera, de l’escala d’administració general, en la categoria d’ auxiliar administrativa, segons resolució del concurs-oposició per a la selecció de tres places de funcionari/ria de carrera en la categoria d’auxiliar administratiu/va, amb efectes des del dia 1 de juny de 2011, amb unes retribucions brutes de 1.444,31 euros mensuals. 1.6.2-3/2011 SUSANA DURANTEZ MORENO: Contractació en la categoria d’auxiliar administrativa, de l’escala d’administració general, segons resolució del concurs-oposició per a la provisió d’una plaça d’auxiliar administratiu/va laboral, modalitat de contracte de relleu indefinit , amb efectes des del dia 1 de juny de 2011, amb unes retribucions brutes de 1.444,31 euros mensuals.

95

1.6.2-39/2011 AIDA ANDRES CASAS: Contractació en la categoria d’auxiliar administrativa, amb efectes des del dia 19 de juliol de 2011 fins la reincorporació de la Sra. Eva Martinez Guiu, funcionària de carrera d’aquesta Corporació, de baixa per maternitat i permís per agrupació de llicències per maternitat, amb unes retribucions brutes de 1.444,31 euros mensuals. 1.6.2.40/2011 RAMON PARAISO GALLARDO: Contractació en la categoria de tècnic superior de l’Escola de Formació “Dolors Paul” des del dia 1 de setembre de 2011 ,fins la finalització del curs escolar 2011/2012 ,el dia 31 de juliol de 2012, amb unes retribucions brutes per import de 2.649,05 euros mensuals. 1.6.2.41/2011 MARIA SERRANO MIRACLE: Contractació en la categoria de tècnic superior Professora de l’Escola de Formació “Dolors Paul” des del dia 1 de setembre de 2011, fins la finalització del curs escolar 2011/2012, el dia 31 de juliol de 2012, amb unes retribucions brutes per import de 2.251,99 euros mensuals. 1.6.2.42/2011 ANA MARIA NAVARRO HERNANDEZ: Contractació en la categoria de tècnic superior Professora de l’ Escola de Formació “Dolors Paul” des del dia 1 de setembre de 2011, fins la finalització del curs escolar 2011/2012, el dia 31 de juliol de 2012, amb unes retribucions brutes per import de 2.251,99 euros mensuals.”------------------------------------------------------------------ Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: queda per reproduïda la proposta que tenen tots els regidors i regidores. Si no hi ha cap. Hi ha alguna pregunta?. Els membres de la Corporació Municipal en queden assabentats. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: passaríem al punt número setze? 16.- APROVAR, SI ESCAU, DONAR SUPORT A LA INICIATIV A CÍVICA “CORRELLENGUA 2011”. (12.2.0-8/2011) Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de la Regidoria d’Ensenyament, que és com segueix: “Atesa la marginació que rep el català per part de les institucions estatals i comunitàries. Atesa la necessitat d’assolir la plena normalitat del català arreu del territori, convertint-la en la llengua vehicular i comuna de la nostra societat i en l’element d’integració de les persones nouvingudes.

96

Atesa la consolidació que després de deu anys està assolint la iniciativa cívica del Correllengua gràcies al suport d’ajuntaments, consells comarcals, associacions i societat civil en general. Atesa la voluntat de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL), organitzadora del Correllengua, de ratificar i augmentar aquest suport i arribar a tots els municipis i comarques de parla catalana. Atès el compromís amb la llengua catalana que sempre ha caracteritzat aquest municipi. Per tot això, al Ple de l’ajuntament, es proposa l’adopció dels següents acords: Primer.- Donar suport al Correllengua 2011 com a instrument reivindicatiu de la societat a favor de la plena normalització de l’ús social de la llengua arreu dels territoris de parla catalana i a favor de la seva unitat. Segon.- Donar suport a les entitats i grups del municipi interessats en organitzar el Correllengua i aportar la infraestructura i l’ajuda necessària per al bon desenvolupament de les activitats programades. Tercer.- Fer pública aquesta iniciativa i estendre-la a tots els àmbits que siguin propis d’aquesta corporació. Quart.- Donar suport a les iniciatives de voluntariat promogudes per la Coordinadora d’Associacions per la llengua i encaminades a facilitar l’apropiació i l’ús del català oral entre persones i col·lectius, i especialment entre la població nouvinguda. Cinquè.- Fer arribar aquest acord a la seu nacional de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL), al carrer Muntadas, 24-26 baixos 08014 de Barcelona, i als organitzadors del pas del Correllengua pel municipi.” ---------------------------------------- Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: te la paraula el senyor Casañas. Intervé el Sr. Jaume Casañas Carballido i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa, bé, volíem proposar aquesta, aquet, aquet acord que ens va venir per part de la coordinadora d’associacions per la llengua catalana amb l’objectiu de, ah, promoure la normalització lingüística per tal de que la nostra llengua, eh, gaudeixi de salut social i que pugui ser, diguéssim l’eina de caràcter i de cohesió social dins del nostre país, eh, d’aquí de Catalunya. Simplement des de l’ajuntament volíem donar suport aquesta proposta i creiem que, pos res això que donem suport a aquesta proposta i proposem als altres grups si tenen alguna consideració al respecte, gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: torn de paraules. Esquerra Republicana?, Iniciativa per Catalunya?, Partit Popular?, PSC?. Intervé la Sra. Aranzazu Longares Guzman i manifesta del literal: bona tarda a tots els que ens acompanyen al ple i també a tots els que ens escolten per la

97

radio, als regidors. Eh, bueno, jo faig menció a la proposta que ha fet el regidor, la Regidoria de Cultura i Patrimoni que és el senyor Casañas, que, bueno, estem. Optem també per la coordinadora d’associacions de llengua catalana, que és l’organitzadora del correllengua, que creiem que és un instrument reivindicatiu molt important per fer que la nostra llengua tingui una normalitat del català arreu del territori i per això el nostre grup municipal demostrem i com hem demostrat anteriorment en aquet ple i en altres moments, que, que donem suport a aquesta proposta. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: passaríem a la votació. Vots a favor?. Iniciada la votació la proposta resta aprovada per unanimitat dels membres presents de la Corporació Municipal Srs./es.: MONTSERRAT CARRERAS GARCÍA, EDUARD ARRUGA VALERI, JAUME CASAÑAS CARBALLIDO, JULIO RAMON BERRIO, LOLA DOMENECH BARTOMEU, PEDRO RUIZ MONJE, ANTONIO CASANOVA GUIRAU, ANTONIO MARTÍNEZ PASCUAL i IVAN FACCIA I SERRANO, JUDITH ALBERICH CANO, JOSEP GRACIA VERA, MANUELA CALDERON NAVARRO I ARANTZAZU LONGARES GUZMAN, JOSÉ BARQUIER ROSILLO, JOSÉ BOTELLO ALVAREZ I MARIA LUISA CEREZO ZAFRA Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: ara si un cas, per intentar anar més ràpids que ja es tard i hi han moltes preguntes, al punt disset, sivuit, dinou, vint i vint i u que són donar comptes, si un cas que la senyora secretaria que ens llegeixi els enunciats i com ho tenen reproduït els membres, desprès si volen fer alguna pregunta la fem. Però h dic per anar. Intervé la Sra. Judith Alberich i Cano i manifesta del literal: eh, nosaltres no és que volguem fer una pregunta es que volem intervenir en cadascun dels punts. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: doncs bueno, doncs llavors Intervé la Sra. Judith Alberich i Cano i manifesta del literal: pregaríem que... Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: si, si. Intervé la Sra. Judith Alberich i Cano i manifesta del literal: per ordre del debat es pugui fer un per un. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: si hi ha intervencions, evidentment, tornem, comencem per l’u, el disset, el divuit el dinou el vint i el vint i u. Anirem fent intervencions.

98

17.- DONAR COMPTE DE LA MEMÒRIA DEL PROJECTE “ESPAI FAMILIAR” DEL CURS 2010/2011 (11.1.0-69/2011). Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de la Regidoria d’Ensenyament, que és com segueix: “A l’Ajuntament en Ple es dóna compte de la Memòria del projecte “Espai Familiar” del curs 2010/411, redactada per la educadora Ruth Sanchez Alsina, encarregada de portar a terme aquest projecte a les Llars d’Infants Municipal “El Trenet” i “Les Marietes” Aquestes memòria, reflecteix el desenvolupament de les activitats / tallers, la descripció del centre, els objectius del servei, una valoració i propostes de millora.”----------------------------------------------------------------------------------------------- Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: Ah, paraules?. Esquerra Republicana?, Iniciativa per Catalunya?, Partit Popular?, PSC. Intervé la Sra. Aranzazu Longares Guzman i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Bueno de la Memòria de l’Espai Familiar només dir que considerem que, que és un espai on es fa la Llar del Trenet que és un espai molt adequat perquè tal i com posa a la memòria és un espai on reconeixen els nens i pedagògicament és molt adequat i que fem una valoració també tal i com fan els pares i les mares molt satisfactòria de, de la interrelació que crea amb el vincle amb els nens i les famílies. Només això. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: Moltes gràcies. Els membres de la Corporació Municipal en queden assabentats. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: passaríem al punt divuit? 18.- DONAR COMPTE DE LA MEMÒRIA PRESENTADA PER L’ES COLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE CUNIT. (11.3.0-2/11) Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de la Regidoria d’Ensenyament, que és com segueix: “A l’Ajuntament en Ple es dóna compte de la Memòria presentada per l’Escola Municipal de Música de Cunit. En aquesta memòria, es reflecteix el projecte educatiu de l’Escola Municipal de Música de Cunit, les dades del centre i les activitats que s’han dut a terme durant el curs escolar 2010/2011.”------------------------------------------------------------ Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: Ah, paraules?.

99

Esquerra Republicana?, Iniciativa per Catalunya?, Partit Popular?, PSC. Intervé la Sra. Aranzazu Longares Guzman i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Eh, no, bueno només també comentar que volem comentar les memòries perquè creiem que és important la feina que s’ha fet i que es valori de cara a noves propostes poder continuar fent aquesta feina. Eh, de l’Escola Municipal de Música, bueno, només volem destacar que “Casa Gloria” va sortir d’un conveni urbanístic del POUM, que va tenir un cost cero perquè lo que es va tenir que fer és una, perdoneu, una adequació de l’espai,i aquest adequació de l’espai es va fer a través d’un pla d’ocupació, llavors, torno a dir que això va tenir un cost cero pel municipi i, bueno, que creiem que avui en dia te una qualitat en la formació que es dona, que hem guanyat amb espai, perquè com ja sabeu anteriorment en l’històric que es feia allà a la radio i, bueno creiem que aquí s’ha guanyat molt amb espai i bueno hem tingut amb dades de la memòria, posa que hi ha hagut setanta vuit alumnes que van començar, setanta u que van acabar i que l’inici de curs del dos mil deu dos mil onze va ser el set de setembre de, del dos mil deu i va acabar el vint i dos de juny, jo només m’agradaria dir que va començar el set de setembre que avui encara hi ha mares que han comprat violins, que estan esperant una resposta i que m’agradaria que això fos possible per part de la Regidoria. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: no si em permet, per no contestar i tornar a contestar desprès, com se que el Regidor de l’Àrea ja li heu fet per escrit i al altre ple preguntes sobre l’escola de música ho deixem i les contestem al final?, perfecte. Els membres de la Corporació Municipal en queden assabentats. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: donaríem pas al punt dinou. 19.- DONAR COMPTE DE LA MEMÒRIA DEL CURS ESCOLAR 20 10/2011 DE LA LLAR D’INFANTS “EL TRENET”. (11.1.0-88/2011) Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de la Regidoria d’Ensenyament, que és com segueix: “A l’Ajuntament en Ple es dóna compte de les “MEMÒRIES DEL CURS 2010/2011” presentades per les educadores de la Llar d’Infants Municipal “El Trenet”. Aquestes memòries reflecteixen el funcionament i les activitats que s’han dut a terme en les diferents aules (P-0, P-1 i P-2) de la Llar d’Infants “El Trenet”, durant el curs escolar 2010/2011.” Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: Esquerra Republicana?, Iniciativa?, Partit Popular?, PSC.

100

Intervé la Sra. Aranzazu Longares Guzman i manifesta del literal: bueno, si. Els membres de la Corporació Municipal en queden assabentats. 20.- DONAR COMPTE DE LA MEMÒRIA DEL CURS ESCOLAR 20 10/2011 DE LA LLAR D’INFANTS “LES MARIETES” (11.1.0-59/2011 ) Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de la Regidoria d’Ensenyament, que és com segueix: “A l’Ajuntament Ple es dóna compte de les “MEMÒRIES DEL CURS 2010/2011” presentades per les educadores de la Llar d’Infants Municipal “Les Marietes”. Aquestes memòries reflecteixen el funcionament i les activitats que s’han dut a terme en les diferents aules (P-0, P-1 i P-2) de la Llar d’Infants “Les Marietes”, durant el curs escolar 2010/2011.” Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: directament, PSC?. Intervé la Sra. Aranzazu Longares Guzman i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa, bueno és per fer la llar d’infants de les memòries aglutinar-les totes en una. Només destacar que, que tenim una escola, una llar d’infants públiques municipals que crec que han demostrat que donen la qualitat que tenen que donar en tot moment i que així es reflexa a la memòria, tot i que justifiquen i denoten un treball de qualitat, de vocació i amb una proximitat pedagògica, molt, molt qualitativa, molt. Torno a dir que són públiques i que nosaltres creiem que això tindria que mantenir-se en el temps. Gràcies. Els membres de la Corporació Municipal en queden assabentats. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: aniríem al punt vint i u. 21.- DONAR COMPTE DE LA MEMÒRIA DE L’ESCOLA DE FORM ACIÓ M. DOLORS PAUL. (11.6.0-3/2011) Seguidament es procedeix a la lectura de la proposta de la Regidoria d’Ensenyament, que és com segueix: “A l’Ajuntament Ple es dóna compte de la Memòria presentada pel director del Centre Municipal de Formació d’Adults Dolors Paul en relació als cursos que s’han dut a terme en el centre des de setembre de 2010 fins al juny de 2011.

101

En aquesta memòria consten els objectius generals del curs, l’oferta formativa, dades estadístiques, activitats complementàries i valoracions, així com una memòria econòmica i el pla anual per al curs escolar 2011/2012.” Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: Esquerra?, Iniciativa?, Partit Popular?. Te la paraula el PSC. Intervé la Sra. Aranzazu Longares Guzman i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Hem estat mirant la memòria, tenim memòries anteriors i volíem deixar clar que, que l’Escola de Formació Dolors Paul i en concret, eh, els cursos de català és una financiació al cinquanta per cent què dona el consorci de normalització lingüística i l’ajuntament de Cunit, el qual l’ajuntament es fa pa, es fa càrrec de la part de les tutories. Que en el dos mil nou, només dades, que en el dos mil nou, dos mil deu es van tenir cent setanta set alumnes inscrits dels quals divuit cursos eren de català. D’aquests alumnes cent trenta tres anaven als cursos de presencials que eren sis i quaranta quatre als dotze cursos de distància. Bueno, ens agradaria, en, ja sabem que el certificat de nivell de suficiència de català que és el C que tenia dues hores de tutoria setmanals s’ha reduït i només dir això, que això existia en la memòria, en les dades i que ens agradaria tenir en el pròxim balanç de, de la memòria de dades poder tenir també dades de quants alumnes van assistir a l’últim any, perquè això són dades del dos mil nou dos mil deu, però que si que creiem que va increcendo tot lo que són les dades de l’alumnat per poder treure això, gràcies. Els membres de la Corporació Municipal en queden assabentats. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal:doncs molt bé!, doncs aquí entrariem ja a l’últim punt. Punt de precs i preguntes?. 22.- PRECS I PREGUNTES Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: començaríem a contestar les preguntes que se’ns va fer al ple anterior i les preguntes que ens han entrat els grups per escrit. Ah, començaríem amb el senyor Ivan Faccia. Intervé el Sr.Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Començem amb el senyor Barquier m’ha fet a l’últim ple algunes preguntes. Seré ràpid. La primera, quant se va trasladar?, ja sap que hi ha la nova caserna en funció. La segona, les convocatòries dels tres agents en principi, què pensem fer. Eh, com vostè sap hi havien les convocatòries només de la policia sinó també de l’ajuntament, estem esperant ara amb tota la relació de llocs de treball i tot de poder ja fer un planning per veure quant sortiran les convocatòries. En tot cas, si que no, no s’han retirat. L’única cosa, estem esperant, no?, de (inaudible) i veure quant sortiran totes les convocat, totes les places que estaven previstes. No sé si amb això vol comentar algo o pot tirar.

102

Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: no, no, no me está contestando. He dicho si se han retirado o van a. Intervé el Sr.Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: no, no se han retirado. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: y cuando se van a convocar? Intervé el Sr.Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: jo, lo torno a dir, estem esperant de veure amb les altres que, places que s’havien fet la convocatòria com lo farem. Encara no ho sabem. No s’han retirat però en cara no sabem el calendari. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: o sea, se van a mantener? Intervé el Sr.Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: si. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: vale, eso quería saber!. Se van a mantener las tres plazas? Intervé el Sr.Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: no, no se retiran. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: vale. Intervé el Sr.Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: tercer m’ha demant si volia contestar. Li contesto molt gustosament perque hi ha, si hi ha agent de la policia local que s’estan anant a altres municipis, si hi ha alguns que se n’han anat i per què?. Diré només que en lo que ens costa a nosaltres des de l’u de gener del dos mil onze es que hi ha hagut un cabo que ha demanat comisió de servei que vostè la va firmar a l’abril i desprès hi ha hagut un agent interí que se’n ha anat a viure a Suïssa i per lo qual ha deixat el cos de la policia local perquè se n’ha anat a viure a Suïssa. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: bueno supongo que conocerá lo que le voy a decir ahora. Eh, hay agentes de policía que se está presentando a otras convocatorias por ahí, a otros ayuntamientos, esa es la pregunta que le estaba haciendo. Supongo que lo conoce, o no?. Intervé el Sr.Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: primer de tot a mi me consta que gent de la policia que se presenta se poden presentar a qualsevol convocatòria. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: no, no , eso está claro que se pueden presentar a cualquier ayuntamiento, a cualquier convocatoria. La pregunta és.

103

Intervé el Sr.Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: i em sembla que no és la primera vegada que se que gent de la policia local de Cunit s’ha presentat a altres convocatòries. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: la pregunta que le hice en su momento era el por què la policia local, pues varios de ellos, y así me consta y así he podido verlo, pues se quieren marchar de la policia de Cunit. Así de repente. Esa es la pregunta que yo le hice en su momento, el por qué. Intervé el Sr.Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: a veure, vostè m’ha fet aquesta pregunta al juliol i le diré a més que les convocatòries que hi ha, no sé si hi havia una a Sitges, però em sembla i em consta que quando s’ha fet la convocatòria aquet regidor no era regidor de Seguretat Ciutadana, i quando s’han apuntat aquelles policies a aquell concurs, si m’està parlant de Sitges. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: hay, hay más concursos, supongo que lo sabrá, no?. Intervé el Sr.Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: clar, hi ha més. A vera. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: por eso le pregunto, no lo sabe o si?. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: es, escolta un moment! A vera això ara estem preguntes i respostes no perquè si comenceu a fer un diàleg esteu pervertint al sistema que és una pregunta una resposta i si hi ha algun dubte s’aclareix. Jo crec que s’han donat les respostes i a més quant un treballador d’aquesta casa sigui un policia, sigui un funcionari o laboral te dret a, a buscar-se, a presentar-se oposicions amb un altra banda i per tant jo crec que això no és qüestionable i passaríem a la propera pregunta. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: yo no lo estoy cuestionando señora alcaldesa, estoy preguntando si sabe el por qué. Nada más. Yo no estoy cuestionando. Tienen derecho. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: continuem?, continuem senyor Barquier? Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: si, si. Bueno, no me quieren contestar. Venga continuamos. Intervé el Sr.Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: Eh, comencem per escrit. Comencem el servei de grua. Me demana las condiciones tanto (inaudible) en concepto econòmico. Li diré que el pressupost del servei de grua són en total amb IVA inclòs i fixe i variable quaranta vuit mil set cents seixanta nou amb quaranta nou euros. Aqueste és el pressupost.

104

Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: fijo y variable?. Intervé el Sr.Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: si senyor. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: y cuanto es el variable?. Intervé el Sr.Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: el variable, són ja lo diré amb IVA, vuit mil dos cents vuitanta euros. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: o sea se, a este ayuntamiento le costará cuarenta y ocho mil euros al año el servicio de grua?. Intervé el Sr.Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: aquest ajuntament li costarà per primera de tot, li faig memòria. A aquest ajuntament tindrè finalment legalitzada el tema del servei de la grua que no lo tenia legalitzat. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: bueno, no había ninguna cosa ilegal en el tema de la grua, ya lo discutimos en su momento. Intervé el Sr.Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: no, no, no discuteixo sinó, senyor Barquier, senyor Barquier. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: escolteu, a vera! Si continueu així no contestarem més preguntes senyor Barquier. Es fa una pregunda es dona una resposta. Si voltè vol fer un altra pregunta la fa i ja li contestarà en el proper ple, però no pervertim el sistema. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: no, no me ha contestao Montse. No me ha contestao. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: li ha demanat, li ha demanat una pregunta. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: y yo le digo, y yo pregunto, esto es lo que costarà? Cuarenta y ocho mil euros al año el servicio de grua en Cunit? Intervé el Sr. Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: si senyor. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: vale. Muy bien. Intervé el Sr. Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: m’ha demanat també el senyor Botello, el senyor Barquier, li he de contestar al senyor Botello i al senyor Barquier el tema de eh, per què no estan la senyera institucional a la caserna. Primer una informació a tots els ciutadans eh, no tem senyeras des de octubre de l’any pasat, de l’any pasat i lo que estem fent quant hi hagi estem per motius que vostè m’imagino que ja ho sap, eh, les hem demanada i quando

105

hi hagi inauguració, evidentment, el més aviat possible lo tindrem. Però no és d’ahora, no, no tenim ara senyeres perquè hem traslladat els pals per dir on estaven de una antiga caserna a la nova i no hi havia. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: Muy bien, muy bien, contestao. Intervé el Sr. Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: l’ultima és ah, responderé si em permet en conjuntament a la senyora Judith i al senyor Barquier en que la pregunta me l’ha fet el Botello. I és el tema del pis famós que estava previst per a la violència, per la possibilitat de la violència de genero. Me demanen. Si, vostè havia dit que radio macuto havia dit, no?, havia escoltat i, ja, i en vers, el senyor Barquier me demana per què?. Di que, mireu, en aquet tema, primer de tot si me permeteu explico a la ciutadania que actualment ja hi ha un pis que no lo tenim, evidentment a Cunit, sinó és a través dels serveis del Consell Comarcal, quando s’havia fet aquet projecte des de la nova caserna, después s’havia previst de fer un pis dins, per diem, persones que podien patir elles i els seus fills, per exemple, violència de genero. Aquí el criteri que ha de primar és el criteri evidentment, de la seguretat i el criteri de l’anonimat perquè l’anonimat és també seguretat. Una de les coses importants que hi ha en aquestes casos de violència de genero és que el que ha causat això no ha de saber o no ha d’identificar fàcilment on està la dona perquè normalment són dones que o no van a les famílies perquè no les tenen o el que sigui i a llavors se li proporciona un pis. Que per exemple que hi ha a disposició del Consell Comarcal, nosaltres ni sabem, o sea, no és, justament per l’anonimat no sabem on és. Quando s’ha fet això lo que s’ha pensat és simplement que posar ahí,que s’havia publicitat i tot i era clar que aquell estava destinat per ahí, a més a la presència de dos bars que estan en frente segurament, seguretat hi havia tota, en el sentit de dins, perquè evidentment per passar tenies que passar dins de la poli, però és veritat que també sortint era fàcilment identificable si hi havia una dona amb els fills que entraven o sortien a la nit o el que sigui o sabia, qui ha actuat amb violència sabia que ahí hi havia u pis, podia estar fora i esperar. I recordem que la garantia era, com he dit dins de les instal·lacions. I a llavors, lo que s’ha pensat és que per temes d’anonimat que no era lo més correcto. També torno a dir que las majories, jo diria que poquíssimes a més per l’informe que m’han fet, hi ha diríem molt poques casernes o no és res gens habitual tenir dins d’una caserna de policia un pis de protecció per a persones que poden patir violència de gènere. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: le puedo contestar?. Bueno ese argumento no me ha convencido nada, señor Ivan!. La caserna, eh, estaba el apartamento precisamente por una misión concreta, y lamentablemente tengo que decir que hace muy pocos días ocurrió un hecho, de una violación de un a chica que no pudo ser atendida por el ayuntamiento de Cunit, ni por la caserna de la policía porque no tenía instalaciones adecuadas en el tema este, y tuvo que ser atendida por el Consell comarcal. Que es una novedad? Precisamente era una novedad. Precisamente porque

106

era una novedad, que ningún, eh, que ninguna comisaria de los Mossos d’Esquadra, ni la Policias Locales disponian de este apartamento para el maltrato de género. Ninguno, era totalmente una novedad, y, le digo una cosa, cuando esto la Generalitat de Catalunya, el Departamento correspondiente se enteró, quería firmar convenios con Cunit. Precisamente para utilizarlo para otras poblaciones, precisamente porque era una novedad y una novedad importantísima y lamentablemente señor Ivan a esta señora padeció una violación hace unos días y el ayuntamiento de Cunit no le pudo dar servicio que tanto habíamos luchao por tenerlo. Y se lo tuvo que dar el consell comarcal el servicio este.Me parece que es lamentable haver quitao de las instalaciones un tema, eh, de este tipo. Lo digo porque además, ah, antes ustedes mismos tenían un discurso diferente al que tienen ahora. Ahora ya no le interesa este tema. No le interesa admás, está ahí deshabitao que no sé lo que hacen, porque como aún no, ni se ha inaugurao la caserna ni yo tampoco he tenido posibilidad de verla, totalmente acabada a ver que se ha hecho que no se ha hecho, pero en fin. Que lo sepa, supongo que lo sabe de que esto ocurrió a una mujer de Cunit. Y lamentablemente pues igual tendremos que hablar de este tema en muchas ocasiones pero no tenemos ningún sitio disponible para que esa mujer sea atendida y protegida como Dios manda y como víctima que ha sido de una agresión sexual o no, es igual ha sio una agresión a una mujer y esto ha sido hace muy pocos días que pasó en Cunit. El Consell comarcal tuvo que solucionar el problema. Y eso se ha de saber. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: senyora Judith? Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: si, gràcies. Eh!, bueno! , dues temes. Primer, eh, si que es veritat, hi han pocs ajuntaments que tinguin una, que tinguin dintre de la caserna un pis de protecció però jo crec que dos dels que els tenen són ajuntaments i ho poden consultar, pioners en les polítiques de gènere municipal. Com són Rubí i Sabadell. Tots dos són ajuntaments que tenen dintre de la caserna un pis de protecció a tots se’ls va consultar mentre es feia. El projecte ja estava quant jo vaig entrar d’alcaldessa. Però, però mentre el desenvolupàvem. I tots dos tenien, eren del mateix parer, és veritat: l’anonimat era un problema però la seguretat i el confort de les dones els hi feia pensar que això passava per davant del propi, de l’anonimat, perquè l’anonimat estava garantit amb la seguretat, el fet que estava dintre de la caserna. Això per una banda, per un altra banda, és veritat què, que el Consell disposa d’un pis, també és veritat que hi ha cases d’acollida i, i així ho vaig dir en el moment de fer la pregunta. La voluntat d’aquet pis era fer confortable el trànsit. Es a dir, que quant una persona ve a les dues de la matinada per exemple, que és impossible portar-lo al pis de protecció del Consell comarcal i és impossible portar-la amb una, eh, casa d’acollida, pugui passar la nit amb condicions. Perquè vostè sabrà i no queda ve que jo ho digui aquí en el ple, eh, que hi han, que això és tracta de fer però que la valoració no és positiva. I tots sabem del que estem parlant, eh?, perquè tots coneixem quin és el tràmit. La valoració no es positiva perquè no existeix aquesta confortabilitat ni aquesta, i és més, hi ha menos seguretat, tal i com s’està fent ara cosa que a mi em

107

resulta preocupant i em prima més, perquè així ho diuen els alcaldes i els responsables de polítiques d’igualtat d’ajuntaments on hi ha la seguretat i el confort d’aquestes dones en el moment de trànsit perquè està garantida la seguretat. Llavors, jo el que els hi demano, de debò eh?, de debò, no faré cap guerra política d’això, però els hi demano, molt, molt,eh, encarecidamente, que es diu en castellà, no em surt en català. Que s’ho repensi’n, que s’ho repensi’n perquè és un benefici per aquestes persones i perquè és un benefici pels infants que com els hi deia en aquell moment, i vostès en tres mesos ho deuen haver comprovat, infants amb divorsos traumàtics en els que, o infants de (inaudible) en els que els pares tenen de punt de trobada la caserna de la policia, és molt traumàtic que un nen de tres, quatre, cinc dins i tot de quinze anys faci aquet traspàs amb un despatx. És molt més còmode per aquesta canalla poder estar en un lloc que te la màxima seguretat i que és un lloc digne, un lloc adequat perquè hi pugui estar un infant, que pugui estar allà amb el seu pare o la seva mare el temps de la visita que li correspon, que pugui tenir material infantil, que pugui veure la tele, que pugui berenar, que pugui fer el que fa un nen normal, o una nena normal. I que no hagi de fer-ho amb unes estrictes dependències de la policia. Cert que són dependències però estan dintre d’un lloc que havia d’estar adequat per això. Llavors els hi demano de debò, perquè jo crec que la, eh, lluita contra la violència i la, el confort i la qualitat de vida de, de gent que pateix un cert tipus de discriminació al final és voluntat de tots per sobre de les ideologies, i els hi demano de debò que s’ho repensi’n, perquè jo crec que corregir és de savis i jo crec que un cop valorin el benefici social eh, davant de totes aquestes pors que tenen, jo crec que valoraran molt positivament el fet de que aquet pis d’acollida torni a ser una realitat com molta gent pensava que ho seria. Gràcies. Intervé el Sr. Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: només, eh, dir als ciutadans que la policia local de Cunit, Benestar social de Cunit, els Mossos d’Esquadra i els Consells Comarcals, hi ha totes les garanties que tracta tots aquests casos amb la màxima, màxima, torno a dir, severitat i bé. I això ha estat garantit per l’anterior equip de govern, evidentment, es garanteix amb aqueste i torno a dir, totes aquestes persones que malauradament tenen violència de gènere, a totes tenim el suport i evidentment, i la seva eficaç, torno a dir, sigui de la Policia Local de Cunit, de Benestar Social de Cunit, dels Mossos d’Esquadra i del Consell Comarcal. Gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: Toni Martínez, contestaria a la pregunta?. Intervé el Sr. Antonio Martínez Pascual i manifesta del literal: si, jo tenia una pregunta del senyor Xavier Lorenzo referente a que si, bueno, llegeixo la pregunta. Ens hem assabentat que la persona que anava de número dos a les llista d’Iniciativa i que no va obtindre credencial de regidora atén visites als ciutadans i ciutadanes mana tècnic i administratius de l’ajuntament, te accés a tots els expedients administratius, llavors, volem saber si això és real aquet fet ja que ens ho han, ens ho han dit i si saben les conseqüències que pot tenir davant d’aquest incompliment manifest de la llei de protecció de dades?.

108

Simplement dir-li que aquelles persones que li ho van dir, pues, li van dir malament. Que no és així. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: li tocaria el torn de les preguntes que te el regidor senyor Jaume Casañas. Intervé el Sr. Jaume Casañas Carballido i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa. Eh, he rebut dues. Dos blocs de preguntes per part del PSC i per part del PP i desprès tenia pendent una pregunta del senyor regidor, senyor Gràcia sobre l’escola de música i el seu funcionament i el seu futur i com acabaria tot. Volia aclarir també, que hi ha dins d’aquests preguntes hi ha moltes que són diguéssim la mateixa pregunta i m’agradaria que per estalviat temps jo contestaria les preguntes, per exemple del partit dels socialistes. M’ha preguntat lo de l’escola de música, també m’ho ha preguntat el PP i bueno, explicar que l’escola de música ens la van trobar com ens la varem trobar, com deia el senyor Faccia, eh, es devien dos anys del servei, com be ens ha recordat també l’escola o el lloc on es va ubicar l’escola de música, eh, no tenia calefacció i no era possible desenvolupar el curs en un lloc on no hi ha calefacció pel futur i pel be dels nens i llavors, hem estat estudiant empreses i amb la celeritat que se’ns demanava quina opció podíem donar als estudiants de l’escola de música. Recordem que hi havia una setantena d’estudiants i de Cunit eren cinquanta aproximadament, i amb les negociacions que hem fet amb el Liceu i amb la que era la directora de l’escola de música hem arribar a la conclusió de poder oferir un servei sostenible d’escola de música que permeti fer un tràmit d’un any per tal de traure a concurs el nou plec de clàusules per treure a concurs la concessió de l’escola de música. Simplement això, gràcies. Intervé el Sr. Josep Gràcia Vera i manifesta del literal: jo primer de tot, ja hem tingut alguna conversa referent al deute de l’escola de música. Bé jo sé quin era el deute de l’escola de Música, com que ha sortit dos o tres cops!, eh, jo no més que dir que com ah, jo no era regidor d’hisenda, ni portava, ni presidia l’àrea d’economia d’aquet ajuntament però si que puc dir-li de que jo, eh, dos o tres cops em vaig anar al conservatori del Liceu, vaig tenir converses en la directora general, la senyora Maria Serrat, directora general del Conservatori del Liceu, del Liceu, havíem arribat a alguns acords, evidentment, s’havien fet alguns pagaments, evidentment com be es diu, no de dir, no si dèiem allò que pagaven en el mes de febrer igual s’acabava pagant en el mes d’abril, eh?, però s’anava pagant, és així, i és evident, i és veritat també que se que hi havia una disposició de tresoreria d’uns cinc cents mil euros quant va haver-n’hi l’època de les eleccions municipals, que d’aquests cinc cents mil euros estava, com diuen alguns de vostès en el top tem per pagar-li cinquanta mil euros al Conservatori del Liceu, que era la paraula que li havia donat a la directora general del Conservatori, i, què trobo que amb un raonament lògic des dels departaments d’economia quant van haver-hi les eleccions van congelar aquet pagament perquè creien que venia un altre equip de govern i no volien fer aquet pagament. Però lo que si que és veritat, perquè jo he parlat personalment per telèfon amb la directora general és que quant van arribar vostès pues no li

109

van fer aquet pagament. Vostè, o sigui, no van fer el pagament dels cinquanta mil euros. Vull dir, vostès deurien posar les prioritats que volguessin, eh, estan en el seu dret, però si que hi havia cinquanta mil euros en el que havíem arribat amb un acord i continuarem treballant amb el Conservatori del Liceu. Referent a lo altre, si que hi he sentit. He sentit que em sembla que va ser ahir van tenir vostès una reunió i bé, vostès sabran lo que fan. Vostès sabran lo que fan amb el Conservatori del Liceu és històricament, històricament teníem aquesta, va començar amb que venien aquí a fer-se’ns els exàmens, farà vuit, nou anys, deu anys, venien aquí ens feien els exàmens. Va costar molt canviar el sistema que hi havia fins aleshores amb la persona, amb la persona que portava la direcció del, de l’escola de música i tenir, jo crec que una qualitat, com és el conservatori del liceu. I crec que hem perdut una oportunitat perquè per molt que volguem, per molt que es quedi la directora, la, la que hi havia fins ara crec que perdem una, una gran oportunitat de tenir una escola de música que és referent a la comarca. I molt em temo que aquet any d’impàs sigui en el millor dels casos, per retornar, i ojala m’equivoqui, olaja m’equivoqui, per retornar a l’antiga direcció que teníem aquesta a l’escola de música d’aquí de Cunit. Intervé el Sr. Jaume Casañas Carballido i manifesta del literal: muchas gracias señor Barquier. Simplemente quería especificar que es un cuestión de ópticas, no?. Alguien quiere dar servicios sin pagarlos y nosotros queremos pagarlos. Más que nada porque los servicios los dan personas y a estas personas hay que pagarles, es una responsabilidad ya no política sino civil. Simplemente esto. Gracias. Ah, hi havia el tema dels cursos de català, també, que m’ho han demanat el PSC i el PP conjuntament, els cursos de català. Respecte als cursos de català que es feien l’any passat, l’única varietat que hi ha són els cursos no presencials. Es a dir, els cursos que es fan per Internet i on quasi el cinquanta per cent de l’activitat és virtual i l’únic servei, diguéssim que no s’ha cobert és la tutoria que es feia un cop per setmana a l’escola, a l’escola de formació Dolor i Paul. Per què hem volgut potenciar els cursos presencials?, simplement per una raó que les dades del (inaudible) ens diuen que Cunit és un dels municipis on menys es parla el català, on menys, de la comarca. Si, si, ho pot mirar!. I, llavors el que pretenem és començar la casa des de baix, és a dir potenciar els cursos presencials, els cursos de nivell elemental i bàsic i els cursos de nivell C i nivell B es poden fer igualment de manera virtual i s’hauran de dirigir a un altra, a un altre lloc on el Consorci de Normalització Lingüística els digui per poder fer l’examen o les tutories. Simplement és això, nosaltres volem potenciar les classes presencials i són les classes essencials i bàsiques que permetin començar o edificar de manera correcta ah, l’aprenentatge del català a les persones que ho desitgin. Moltes gràcies. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: eh, en definitiva, que han retirado el nivel C de catalán. Por lo tanto, el que quiera estudiar este nivel se tiene que marxhar fuera de Cunit. Como es el caso de una señora que nos dijo que, bueno, esto ha cambiao en dos dias, que además ahora, yo soy de Cunit y me tengo que ir al Vendrel, pues para aprender una serie de cosas que

110

tenía la posibilidad en Cunit. O sea, es asín. Por tanto, tal y como han informado es asín, no se puede realizar en la escuela de aquí. Es así o no?. A ver!. Intervé el Sr. Jaume Casañas Carballido i manifesta del literal: Substancialmente no. Eh. La base es que simplemente la tutoría se hacía en la escuela de música pero el contenido básico del curso se hace virtualmente. Es decir, a distancia. Gràcias. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: bueno!, entonces entiendo que el ciudadano ese, que se ha quejao, o ciudadana tiene toda la razón de que se tiene que marchar a otro municipio, en este caso el Vendrel, pues para ejercer ese tipo de, de cursillos. Bien. Esto en mi pueblo se llama un paso para atrás en educación i en ensenyamen. Pero bueno. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: senyora Aranzazu? Intervé la Sra. Aranzazu Longares Guzman i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa. Bueno, jo abans ja he donat les dades que considerava que teníem que destacar de la memòria. Només vull dir dos apunts de, de Convergència i Unió del seu programa on parlen de que reforçarem l’escola d’adults i ampliarem l’oferta formativa. El senyor Casañas a la proposta de regidoria de cultura i patrimoni diu que atès el compromís, paraules textuals eh?, “atès el compromís amb la llengua catalana que sempre ha caracteritzat aquet municipi”, lo que no entenc és com diu ara que, que ho fan perquè aquet és el municipi que menys es parla català. I en tercer puesto, és que ha dit Ivan abans quant parlàvem de la proposta de,de l’escola catalana, eh, que el català era un requisit per alguns treballs de qualitat. Si que és veritat, el nivell de suficiència és un certificat, el nivell C, que es demana quant es té que optar a un treball, i sobre tot aquí a Catalunya, en quasi tots els treballs actualment. Llavors, no entenc si estem apostant per tot aquest, per tota aquesta part catalana, com diu vostè les tutories era l’únic que es feia però és veritat que les tutories pedagògicament són de molta importància perquè, es fa virtualment perquè la gent ara mateix, i la gent que opta a aquets ensenyaments, que abans no els van poder fer,eh, no tenen temps perquè els tenen que dedicar als fills, tenen que dedicar a altres coses però la tutoria de dos hores setmanals els hi servia molt amb dos hores per poder preparar-se be par aquet examen. Llavor, amb tot això, amb tot lo que hem parlat abans no entenc perquè abans era tant important i ara tenir el nivell C ja no és tant important en aquest municipi. Gràcies. Intervé el Sr. Jaume Casañas Carballido i manifesta del literal: moltes gràcies. Simplement dir que la tutoria la tindran. No la tindran a Cunit però la tindran,no , no es preocupi que la tutoria la tindran. No es preocupi. Deprès, un altra cosa, eh, es potencia, torno a dir, els cursos presencials i els bàsics. Els bàsics perquè aquí el problema que tenim és el tema del català que no es parla i que s’ha de potenciar des de la base. Si comencem amb el nivell C molta gent ha

111

de començar pel bàsic. No es pot començar directament pel nivell C, no?. Llavors el que fem és potenciar els presencials. Simplement això. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: següent pregunta tenia. Senyor Jaume Casañas tenia encara més preguntes? Alguns de (inaudible), la llar d’infants?. Intervé el Sr. Jaume Casañas Carballido i manifesta del literal: si tinc, eh. Em demanen des del PSC,eh, que per què no es torna a instaurar el sistema de bus escolar de mig dia?. Eh, bueno, primer de tot s’hauria de pagar a l’empresa que no es paga i sobre tot, de moment no podem assumir el cost eh, d’aquet servei de mig dia. El que oferim és un servei sostenible, que és el del matí i a la tarda i de moment als pares no han senyalat ah, cap inconvenient en aquest sentit. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Aranzazu Longares Guzman i manifesta del literal: gràcies, eh, nosaltres deiem lo de la supresió de, és suposo que és per la supresió de la sisena hora, no?, que els escolars i les escolars de Cunit ara disposen de dues hores i mitja. A, al mig dia, no?. Vale. Nosaltres preguntem com has dir, perquèno es torna a instaurar el servei de bus escolar. No ho diem pels pares i mares ho diem perquè en anys anteriors vau demanar que aquet bus estigués instaurat. Llavors ara no entenem perquè arribeu, esteu manant i no es pot complir quant tenim més temps per tenir gaudir-lo. Moltes gràcies. Intervé el Sr. Jaume Casañas Carballido i manifesta del literal: torno a repetir que es tracta d’una òptica diferent. Diferent òptica. Nosaltres el que volem és pagar els serveis que donem. Simplement això. És la diferència substancial d’òptica la que tenen vostès i la que podem tenir nosaltres. Simplement és això. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: quedaven dos preguntes més?. Intervé el Sr. Jaume Casañas Carballido i manifesta del literal: dues pre, bueno!, una. Una pregunta del PP que és, fa referència a les queixes que i han hagut, segons diuen aquestes, aquesta pregunta, les queixes que ha han hagut sobre el personal responsable de la biblioteca. No? Jo quant em van fer arribar aquesta pregunta, ahor, vaig anar a l’OAC a demanar si hi havia formalitzades com a tràmit alguna queixa respecte a la biblioteca. I si, hi havien tres queixes , però eren queixes, una del mes de gener que fea referència al fet de que no es pogués obrir més vespres per estudiar, un altra al mes de juliol amb la mateixa impronta, no ?, és a dir, per què no és podria obrir més nits per estudiar? I l’ultima sobre el soroll de l’aire condicional. Són les tres queixes que he rebut o que hihan formalitzades a l’OAC a dia d’ahir quant vaig anar a demanar les queixes que vostès em citaven en aquesta pregunta. Moltes gràcies. Intervé el Sr. José Botello Alvarez i manifesta del literal: yo creo señor Casañas, y perdoneme, que no ha entendio la pregunta. No, porque no hablo

112

de las quejas de los ciudadanos, sobre la biblioteca, sobre los problemas que causa la biblioteca. Especifico en la pregunta y se la leo que se nos informe de las causas que están produciendo quejas de los usuarios de la biblioteca municipal Marta Mata, las cuales creen cada día, incluso con recogida de firmas y todas ellas motivadas, motivadas, motivadas, al parecer por el maltrato de palabra que reciben los mismos, los usuarios por parte del personal responsable de la citada biblioteca. Yo no he dicho si la biblioteca hace ruido, si abre los viernes, si abre los jueves. Estoy hablando del trato que reciben los usuarios por parte del personal responsable actualmente de la biblioteca. A ver, y entiendo que a lo mejor en la OAC no hay ninguna queja por escrit pero si lo hay en los medios de comunicación públicos, lo hay, lo hay. Eh?. como hay también ciento noventa y ocho firmas que están recogidas y registradas y las tienen que tener ustedes en las cuales estos ciento noventa. Señor Casañas! Veintidos del seis del dos mil onze. Número de regostro dos mil once barra ocehnta y ocho veintidos. Quiero decir, ciento noventa y ocho firmas en las cuales usuarios de la biblioteca piden que no se cambie al personal que está, eh, llevando la biblioteca en aquel momento porque su gestió es excelente, buena, hasta el punto de que la antigua directora de la biblioteca tiene un premio por su gestión. Los ciudadanos quieren un buen servicio y nosotros tenemos, los políticos, en este caso ustedes que estan gobernando tenemos la obligación de darselo. Lo que no podemos hacer es algo que está funcionando, y que conste que eso yo lo he hablado con, con, con personal del equipo de gobierno, que lo que está funcionando bien lo mantendremos y lo que no funcione miraremos de cambiarlo y lo que está funcionando bien miraremos de mejorarlo. En este caso, siento decirle, senñor Casaña,s eñora alcaldesa, no se ha mejorado el servicio de la biblioteca porque se trata con, eh, palabras despectivas a los usuarios, incluso con temas referentes a niños,y sobre todo, sobre todo, cuando la persona que se dirige a la que está de persona responsable actualmente, se dirige en castellano,aún el trato despectivo es mayor. Yo le pediría, le pediría eh, le rogaría señor Casañas que se enterara usted, porque usted es el responsable de cultura, es el responsable de la biblioteca, enterese y sobre todo pongan los medios para intentar mejorar la imagen que se podamos dar a los ciudadanos de una biblioteca que, si ya es algo de lo que nos tenemos que sentir orgullosos en Cunit, por lo menos que no perdamos la calidad en el trato que reciben los usuarios. De acuerdo? Solamente eso. Gracias. Intervé el Sr. Jaume Casañas Carballido i manifesta del literal: muchas gracias señor Botello. Eh, yo le digo yo he ido a la OAC,he pedido quejas referentes a la biblioteca al personal de la biblioteca y no me las han llegado. Esto es el OAC?. Intervé el Sr. José Botello Alvarez i manifesta del literal: no esto, le estoy diciendo a usted que las quejas estan en los medios de comunicación. Intervé el Sr. Jaume Casañas Carballido i manifesta del literal: bueno, señor, con todo el respeto!

113

Intervé el Sr. José Botello Alvarez i manifesta del literal: eh,eh, y a partir de aquí le he dicho a usted que hay posibles recogidas de firmas y se están recogiendo más firmas. La obligación. Eh? pues fíjese Cunit Digital. Uno de. Quiero decir. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: eh, un momento, un moment!, senyor Botello, senyor Casañas. A veure, si hi ha alguna queixa sobre algun servei, sobre algun professional d’aquesta casa que es faci la queixa per escrit i estudiarem. Intervé el Sr. José Botello Alvarez i manifesta del literal: Jo estoy diciendo, Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: No, no, no, Mo Intervé el Sr. José Botello Alvarez i manifesta del literal: que lo, que lo, que lo,le pido, le pido que lo investigue señor regidor, Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: senyor Botello, no se investiga als treballadors. A veure, si hi ha una queixa. Intervé el Sr. José Botello Alvarez i manifesta del literal: las causas. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: pot callar, si us plau?. No ara no estem fent un debat. Vostè ha fet una pregunta se li dona una resposta i aquí s’acaba el torn. I el que li estic dient és que si hi ha alguna queixa sobre algun treballador, sobre algun servei de l’ajuntament, el que ha de dir vostè és que facin la queixa per escrit i s’estudiarà i es donarà la resposta adequada però no pot posar perquè llegeixi vostè al Cunit Digital o qualsevol mitjà posar en dubte la professionalitat d’un treballador d’aquest ajuntament. Per tant, responsabilitat serà com a regidor de defensar aquesta institució i a tots els seus treballadors. Si vostè, alguna persona li diu que te una (inaudible) d’algun treballador de l’ajuntament, siga de la biblioteca, o qualsevol servei que faci la queixa per escrit i ho estudiarem. Per tant, que quedi això clar. Vale? S’ha acabat el tema. Intervé el Sr. Jaume Casañas Carballido i manifesta del literal: moltes gràcies senyora alcaldessa. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: Ah, PP te preguntes per respondre la senyora Lola Domènech? Intervé la Sra. Lola Domènech Bartomeu i manifesta del literal: bé, bona tarda a tothom. Només tinc una pregunta per part del Partit Popular que me la formula el senyor Botello en la qual s’em diu que se nos ha informado, que se nos informe de los motivos que han dado lugar a que el equipo de gobierno haya tomado la decisión de retirar la ayuda del SAD a cincuenta y cinco ciudadanos de Cunit, que des de los sevicios sociales del ayuntamiento venian recibiendo.? Bé jo si em pemeten, a banda de contestar, ah, li faré una mica d’història de com funciona el tema del SAD. Si vostè ja sap com anava no cal que li torne a

114

repetir. Intervé el Sr. José Botello Alvarez i manifesta del literal: inaudible sin micro. Intervé la Sra. Lola Domènech Bartomeu i manifesta del literal: bueno, jo em derixeixo a qui m’ha fet la pregunta, desprès vostès contestin qui vulguin, a mi m’es igual. Senzillament els hi faig la pregunta. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: bueno, Lola, contesta. Ja Intervé la Sra. Lola Domènech Bartomeu i manifesta del literal: perdoni, contestaré quant a mi em sembli senyor Barquier. I amb el ritme que jo vulgui. Si no li sap greu. A vera, el tema del SAD hem de diferenciar dos tipus de SAD. Un, el SAD social que en diem que és el que porta el Consell Comarcal i l’altre SAD el que es va fer des de l’ajuntament de Cunit a través d’uns fons que ens van arribar des del govern espanyol. Ens van arribar dos cents mil euros que s’havien de destinar amb alguna acció social, i aquí l’equip de govern anterior va optar per ofertar un servei d’atenció domiciliària que en principi l’objectiu era que mentres no es tramités la llei de dependència des de la Generalitat, aquestes persones grans no quedessin desateses, en el sentit de que és un cuida, un cuidado personal de la persona, no un servei de neteja domiciliària. Amb la qual cosa teníem dues empreses, una d’elles, les dues són de Cunit. Una d’elles amb personal format, eh, per empreses que s’havien montat aquí. Aquestes dues empreses eren les responsables de donar aquet servei. Què ha passat?, la realitat ha segut que aquets, que aquesta subvenció que va arribar, com a tota subvencions te una caducitat. És va atorgar al mes de març del dos mil deu. Va caducar el trenta u de desembre de dos mil deu. Per desgràcia s’han tingut de retornar seixanta quatre mil euros d’aquesta subvenció a Madrid perquè no s’han gastat però el sistema va continuar funcionant. Es a dir, des del mes de gener de, del dos mil onze el servei del SAD no s’havia pagat amb l’agravant de que el contracte amb les empreses havia caducat el cinc de març. Aquestes empreses estaven treballant per l’ajuntament sense tenir cap contracte legal. Ah, la despesa prevista per al dos mil onze d’aquesta empresa sense tenir partida pressupostària que era cero, i no hi havia cap modificació de crèdit, no hi havia res, eren dos cents cinquanta mil nou cents cinquanta cinc euros que, evidentment, sumats amb els cent cinquanta tres mil euros que es deuen del Consell Comarcal a pel tema també del SAD social, que nosaltres no paguem. Si vostè vol li puc continuar donant xifres i sabrà el perquè hem tingut de reduir casi a la finalització el servei del SAD. De tota manera, s’han enviat cartes a tots els usuaris que en concret, han sigut seixanta un, ah, se’ls ha rebut a tots els que han volgut venir. De moment portem disset visites rebudes de les quals casi tots han entès eh, el perquè s’havia de reduir. Ens ha anat molt bé reunir-se’ns amb aquestes persones perquè ells mateixos ens han fet partíceps de les irregularitats que s’estaven cometent. Com per exemple, perquè posaré tres exemples per que ho entenguin. Tot això són incidències detectades amb revisar tots els expedients, un per un, de persones que eren beneficiàries del SAD. Teníem una unitat familiar amb unes prestacions

115

econòmiques per un import de quatre mil euros mensuals que han rebut sis centes vuitanta set hores de servei, el noranta cinc per cent de neteja, per un import total de set mil sis cent seixanta quatre euros. Això què vol dir?. Aquests serveis és donen. S’han de donar. Se seguiran donant i es donaran sempre, sempre a persones que les seves rendes ja estan estipulades amb uns barems i que a través de la treballadora social que és qui realment és qui per decidir a qui se li don i a qui no se li don o qui necessita o qui no necessita aquesta prestació i no pas nosaltres, ni a nivell polític ni a nivell administratiu no som qui per donar-ho. Per això tenim un es treballadores socials que fan aquesta feina. Ah, per exemple, això comportava unes revisions que no es van fer. Unes visites a usuaris que no es van fer. Ens hem assabentat amb una visita que teníem una usuària que se li havia concertat. Se li estava atorgant aquest SAD domiciliari que era servei de neteja, que aquesta senyora va caure es va trencar el braç, però com que ningú feia un seguiment del perquè s’estava donant aquest SAD, igual que una persona que la van operar se li va donar un SAD puntual per dos mesos ha estat des de l’inici del SAD fins ara cobrant la prestació. Les empreses no se’ls hi pagava des del mes de gener. S’han tingut de fer modificacions pressupostàries per poder avançar-s’hi algo dels diners. Duplicitat de serveis, persones que estan cobrant pel SAD del Consell Comarcal, pel SAD de l’ajuntament de Cunit i a sobre la llei de dependència. Es a dir estem cobrint necessitats de persones vint i quatre hores al dia i en canvi tenim una llista d’espera increïble de persones a qui no li podem donar el servei. Per què?. Una perquè des del Consell Comarcal ja ens estan estirant les orelles dient quant pagueu?. Perquè, evidentment, els deutes hi són i s’ha de pagar. Per que no tant sols és Cunit qui està al Consell sinó que és tota la comarca qui penja d’aquest Consell comarcal i molts ajuntaments estan en la mateixa situació. De tota manera, mai s’ha deixat a una persona tingui el que tingui sense atenció de servei personal. Al que si que s’han tret i espero que vostès ho entenguin, són les senyores que única i exclusivament anaven a netejar les cases. O sigui, pagar dotze euros per una hora de neteja, nosaltres el que apostem és per un altra cosa. Li tramitem la llei de la dependència. Mentres tant si la seva situació és apurada a través del Consell, nosaltres li donem servei d’atenció, però lo que no pensem fer ni podem és pagar a un servei de neteja de la llar perquè l’ajuntament de Cunit no te que pagar un servei de neteja de la llar a la gent. No som una empresa de contractació de senyores de fer feines. Hem de donar un suport amb aquests avis, els hem d’acompanyar,però senzillament anar a fer les rejoles que com deien algunes de les treballadores del SAD deies: “és que nosaltres arribem a les cases i ens diuen: no, no , avui vull que em facis les cortines i quant tornis a venir em fas les rejoles”. Perdoneu, ah, si vosaltres ho veieu normal jo personalment no ho veig normal. Si que estem recolzant, recolzarem i estem ofertant encara més SADS a persones que realment ho necessiten a nivell d’acompanyament, d’ajuts, de cuidado, de neteja personal de la mateixa persona usuària, però netejar les cases no. De tota manera, si que hi ha una emergència puntual per una persona que hagi tingut un accident, que estigui enllitada, al llit, i que no pugui accedir, si que es busca a través del consell algú que vagi a acompanyar-la i que no li falti absolutament de res, però evidentment, el servei de neteja s’ha tret, primer per les deutes i segon perquè hi ha una llista

116

d’espera molt gran i pensem que les persones que tenen recursos s’ho poden pagar ells mateixos de la seva butxaca com fan moltes persones que tenen senyores que els hi ajuden amb les tarees domèstiques a casa seva. Gràcies. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: està contestada la pregunta, eh?. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: següent, que ja. Següent regidor que te preguntes. Pedro Ruíz? Intervé el Sr. Pedro Ruíz Monje i manifesta del literal: pues si, unes quantas, intentaré ser breu. Tenia varies, eh, bona tarda davant de tot, no?. Començo per les més fàcils, Ho dic perquè així anem liquidant. Tenia una pregunta del Josep Gràcia que, eh, em demanava un Consell Urbanístic. Bueno, ja sap Josep com funciona això, estem treballant en esto. Ja saps que depenem,no?, de, de la feina que estan fent los tècnics per acabar de quadrar, no?, pues totes les, les qüestions urbanístiques que hi han en dansa i tant aviat com ho tingui concretat (inaudible) t’avisaré. O ens avisarem. Intervé el Sr. Josep Gràcia Vera i manifesta del literal: que sigui abans de que acabi l’any. Intervé el Sr. Pedro Ruíz Monje i manifesta del literal: Home!, espero que si. De totes formes, l’última vegada que et vaig demanar jo a tu un Consell Urbanístic vam estar esperant nou mesos. No, no, no ho dic per que. Intervé el Sr. Josep Gràcia Vera i manifesta del literal: amb la mateixa exigència. Intervé el Sr. Pedro Ruíz Monje i manifesta del literal: efectivament, no, no, és lícit, és lícit. No, de fet ja hem fet alguna prèvia i estem treballant. Vull dir que (inaudible). El senyor Lorenzo també em preguntava per la capacitació, la selecció que s’havia fet per algun treballador que, que pertany a l’empresa CESPA. La, penso que ja, ja va quedar. Ho di per no tornar a repetir la història va quedar bastant ben explicat en el passat ple municipal la línea de col·laboració que havíem hagut d’establir la situació d’urgència, no?, entre l’ajuntament, concretament aquet regidor que porta obres i serveis amb l’empresa CESPA que és l’empresa que porta la, la major part dels serveis municipals. Hem establert una línea de col·laboració en la qual ells ens fan suport en determinades actuacions davant la insolvència que tenim per contractar empreses o realitzar determinades tasques que ens haurien de fer, pues això, contractistes, paletes i tal. Llavors pues hem de recórrer i aprofitar al màxim lo que tenim entre mans, no?, lo que tenim més a prop que és les prestacions de la casa, els treballadors de la casa. Clar, la pregunta pot ser s’hauria de fer a la

117

direcció de CESPA com han seleccionat ells a les persones que ens estan col·laborant. Si, si. Jo entenc que si. Però vaya!, parlàvem d’un cas molt concret, no ? la primera persona que estava, pot ser estan col·laborant més, eh?, ens estan cedint la col·laboració de paletes, de, de, prestacions que en un moment donat, pues nosaltres no tenim, no ? o ho tenim, no la tenim en la mesura que la necessitem. Concretament la persona que parlàvem l’altre dia, perquè el senyor Botello m’havia parlat, n’havia preguntat d’una posició molt concreta, treballador de CESPA designat per la direcció. Per fer aquesta prestació i aquesta col·laboració que jo li he demanat des de l’Àrea havia aprovat una oposició l’any, una oposició, l’any vuitanta set,eh, com a treballador fixo de l’ajuntament en qualitat de peó de jardineria. Eh?. Està persona és. Havia segut treballador de l’ajuntament transferit a l’empresa CESPA i l’externalització del servei escaiguda l’any dos mil quatre. I doncs, aquesta persona següent, es a dir, desprès d’uns anys, l’any noranta dos va ser designada, va ser nomenada ah, encarregat de jardineria, de la secció de jardineria de l’ajuntament de Cunit. Aquesta persona a partir del dos mil quatre passa en les condicions en que s’estableix l’externalització a l’empresa CESPA i ha segut la designada per la direcció de CESPA per fotre’ns, per fer-nos aquet colp de mà que nosaltres li havíem demanat. Això em sembla que contesta a la, a la pregunta del senyor Lorenzo. Intervé el Sr. Xavier Lorenzo Torres i manifesta del literal: dues coses, si, i si no em pots contestar ja m’ho contestaràs. Eh, i la pregunta jo l’havia fet o, era a dos àmbits. Un, eh, quin era el procés, evidentment, perquè ara treballa per l’ajuntament i no porta només jardineria que jo sàpiga, sinó que està en un àrea molt més àmplia per la qual cosa ve a fer lo que feia el senyor Botello com a càrrec de confiança amb l’anterior legislatura, i la següent. Llavons, entenc que això no , bueno, nosaltres entenem que això no, o el PSC entén que això no hauria d’estar per aquesta via. Però és un posicionament. I desprès la, la ,lo que jo vaig preguntar és qui pagava a, al salari d’aquesta persona si era l’ajuntament o si era la companyia CESPA. Ah, sent una mica, ja m’ho contestareu però si és CESPA lo que no te massa sentit és que hi havia un encarregat de CESPA Cunit per controlar l’empresa i que ara una persona que estava supeditada a aquesta persona controli la mateixa empresa i altres empreses del municipi. No ens acaba de quadrar aquesta història. O siga que una persona que estava per de sota d’un encarregat de CESPA no només estigui ara per sobre sinó que ademes controli altres concessions, no’. Però és una reflexió nostra, eh, que no acabem de veure com havia sigut aquesta capa, capa, eh, capacitación?, i la segona d’això era si el pagament del salari d’aquesta persona era a càrrec de l’ajuntament o a càrrec de l’empresa concessionària. Intervé el Sr. Pedro Ruíz Monje i manifesta del literal: si, jo simplement, matissar que, no defineixes be. Esta persona no està per sobre de ningú. No. Està vinculat a la seva empresa i te un director la seva empresa. I ell s’hi deu al seu director en coordinació amb mi, parlo sovint amb el senyor director o amb el senyor gerent de Valls, i aquesta persona és l’assignada per fer aquestes

118

tasques. Dóna-li les voltes que vulguis, això és lo que hi ha. Per lo tant, està en la seva empresa. Que és CESPA. Intervé el Sr. Xavier Lorenzo Torres i manifesta del literal: paga CESPA? Intervé el Sr. Pedro Ruíz Monje i manifesta del literal: i tant, paga CESPA. I llavors, CESPA doncs, és. Jo sé, ja ho vaig dir l’altre dia i entenc què és una proposta, no?, és una formulació una mica estranya, però com tantes coses, no?. Han sigut una mica estranyes. Jo et podria posar l’exemple de que la primera setmana de govern havien de tapar un forat a l’avinguda Tarragona que hi havíem, que hi havien ànecs i no teníem una línea de crèdit per poguer-lo tapar, per poder anar a una casa de venta de materials i vai tenir que anar a demanar quatre o cinc sacs de morter amb un paleta. Vull dir, això és, és, allò correcte? O no se què?. Bueno el forat s’havia de tapar. I demano prestat amb algú que te, te el material, pues que, pues que em passi el material. Bueno jo em trobo amb la circumstància de una, entenc eh, entenc una planificació no adequada, és un criteri, el senyor Botello discrepa de mi, bueno, és normal! Jo recullo la planificació que hi havia i veig que no funcionem, no funcionem de la forma que creiem que s’ha de fer, per lo tant, què tinc que fer?. Posar els mitjans existents a la casa com és una empresa de serveis amb la qual tenim sobre la taula tot un espai de treball, per, per anar establint els serveis d’una forma sostenible econòmicament i optimitzar rendiment, pues establim aquesta línea de col·laboració, agradi o no agradi aquet senyor, o aquesta persona, o aquestes persones, perquè no ha sigut l’única que des de CESPA, juntament amb les nostros treballadors de l’ajuntament no?, de la brigada municipal estan compartint tasques, estan treballant junts, i això jo tinc que agrair la bona disposició que he tingut de la direcció de CESPA. Aquí no mana ningú al director de CESPA, està, ell es deu a la seva empresa, la seva política d’empresa, el seu gerent, la seva cap de zona, no, no ho sé, jo tinc molt bona relació amb aquesta persona i hem tingut molt bona disposició per la seva part i ajudar-nos a ensortir-nos d’una situació pues, complexa. Ah, poca cosa més a dir. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: moltes gràcies senyor Pedro. Intervé el Sr. Pedro Ruíz Monje i manifesta del literal: el senyor Botello m’ha fet tres preguntes molt concretes, me parlava de que hi havien molts forats pels carrers, per les voreres i voravies de reparacions de, de la companyia d’aigües de SOREA, algun altre que no era de SOREA sinó que era, pues que s’esgavellen les, el panot. Algun era pues cosa que tenia que reparar l’ajuntament. Bueno, tinc aquí una llista, lo que no sé si avorrí a la gent cantant-les o li puc passar una còpia, perquè en definitiva segurament les devia conèixer ell. Bueno, eh, a data d’avui, que a mi em consti, eh, doncs, me sembla que queden dos pendents de pavimentar, una a rosales, als roses, carrer londres, una als jardins, al carrer tulipà i crec que algun altre que si que s’havia reparat però que doncs, eh, parlem d’avaries de SOREA doncs, han

119

hagut de tornar a obrir perquè han degut de quedar coses per solucionar dins de lo que són les instal·lacions d’interiors. Un altra pregunta que em feia el senyor Botello era perquè no funcionaven be, pues los accessoris, no? de les instal·lacions elèctriques que en un moment donat havien disparatat les, s’havia encès la llum inoportunament i tal, i és cert perquè a mi m’han arribat senyals d’aquestes. Eh?, m’han arribat senyals d’aquests. Jo no més puc dir-li que el mes de, el mes de juny, juliol, primers de juliol vaig fer una mica l’exercici que ha fet el company Jaume Casañas, de preguntar quines eren, les, les queixes, no?, quin to de queixes hi havia en el municipi, no?, en relació a les meves carteres, les meves àrees. Resulta que (inaudible) el noranta per cent són obres i serveis. I parlo de l’any, del mes, de la primera setmana de, de fer-me càrrec d’aquesta àrea, no?. Vull dir, hi ha una problemàtica, l’enllumenat, sap perfectament el senyor Botello que és, tenim unes instal·lacions de les pitjors, segons me diuen els mateixos responsables de l’empresa adjudicatària del servei, de les pitjors que es coneixen. Ah, tenim los informes de la ECA ah, apilats, i esperant, que, que,algú mogui tecles, no?, i això ja s’explicarà oportunament perquè s’està duent, com és normal en coordinació amb el meu company Antonio Martínez, no?. I, i s’ha de treballar, però concretament quant tu preguntes això, quant, la seva, la teva pregunta li passo amb els senyor de SECE me contestan: invertir algo. Pagar un poco. Perquè clar!, tenim un servei, no és curiós, no Pepe no te lo tomes como una crítica però és una realitat, hasta ara fa unes setmanes que hem pogut tornar a obrir alguna línea i alguna credibilitat. Hem parlat amb ells i comencem a pactar una miqueta com anar solucionant, ara comencen a posar bombetes. És com dir!, paguem cada mes setze mil euros per mantenir edificis i per mantenir una xarxa d’enllumenat públic, però que només, li paguen setze mil euros per que ens agafin el telèfon. Perquè clar, si jo els hi dic me salta la xarxa del Rectoret, me diu: a molt bé, magneto tèrmic, no sé què, no m’ho facis dir que jo no soc ingenier electrònic pero bueno!, falten, falten coses que hem de comprar i tenim una bossa de deute amb vosaltres. Clar! És que sembla que tenim ganes de parlar de, del dubte però és que set cents mil euros. Set cents mil euros. En (inaudible). Diu: clar!. Teníem instruccions, ho sap vostè, ho saps tu perquè devíeu de donar les instruccions vosaltres que no podien posar més material perquè no es podia pagar. Eh!. Bueno, si, efectivament no van perfectes les instal·lacions elèctriques, la resposta és quant puguem parlar material amortitzem alguna factureta. Bueno pues el circuit una miqueta que anem establint, ara d’entrada, pues segurament. Que de fet ja s’ha començat, eh?,em consta que s¡ha començat a fer algunes reparacions, pues, pues segurament que aniran los serveis millo, suposo que també t’alegraràs igual que jo. De que no me tingui que cridar, com te devia passar a tu, eh, de matinà, eh, que salta la luz aquí, o de madrugada, no sé què. Ya hay luz de dia i la luz sigue encendida, no, a ningú li agrada. Los primer que m’esbronquen són els meus companys que em diuen: tio que estem gastant elèctric innecessari, no?. Estem treballant amb això. No?. Me comentaves també que havien averies en les, que hi havien averies en las, en los fanals, i alguns estan reparats pues quant estaves tu. Eh, bueno, clar! No tenim diners per fer una rasa, per fer una obra civil, llavors, te pontegen o te fan, o te treuen una derivació d’un aeri, bueno, tothom visualitza, no?, Valparaiso, concretament hi ha varies actuacions d’aquestes, s’han

120

solucionat com s’ha pogut dins d’aquests limitacions, no, no , estem contents perquè tot això tampoc és correcte però ens dius: és què això com són d’accident l’empres ho ,ho gestiona, fa, fa el sinistre i fa la gestió de l’assegurança i tal , clar! Quan poden denunciar a algú. És cert eh!, jo els coneixia i t’agreixo que m’ho diguessis, t’agraeixo també altres coses que m’has anat dient, que això també s’ha de dir que, me passa notes el senyor Botello,perquè és un tracte que bau fer vosaltres amb ells que no estava en el contracte o no sé què. Es dir, que ells fessin la gestió de reclamació de danys i tal i qual, i bueno ara jo ho sé també i ara ells me diuen que en quant coneixen a qui li poden reclamar, pues ells fan les seves feines. Crec que l’única cosa que em faltava era contestar-te sobre una porta del dipòsit del Rectoret que se va remaxar, no s’ha canviat la porta, ni s’ha posat nova però me consta que SOREA ha fet alguna reparació, se va remaxar, van fer un anclatge o no sé què, que això, em van passar la nota ahir, la veritat!, i no sabia si ha sigut fa molts dies o pocs. Se que ahir estava solucionat. Intervé el Sr. José Botello i manifesta del literal: puedo contestar?. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: conteste senyor Botello. Intervé el Sr. Botello i manifesta del literal: a ver, yo, (inaudible, sin micro). Yo que como no estoy acostumbrao me voy a tener que poner aquí mi compañero!. Eh, me has dado una explicaciones Pedro, yo lo siento, vuelvo a repetir lo mismo que le he dicho a Jaume. Eh, la pregunta no eran esas. A ver, y lo hemos hablado en privado. Y lo que está muy claro es que yo te hice una serie de observaciones y lo dije bien claro, y está recogido, sobre reparaciones de las tuberías de agua que estaban reparadas que llevaban mes y medio sin cerrarse y me referí sólo y exclusivamente a reparaciones de SOREA no pedí explicaciones sobre panot levantado que lo había en muchos puntos. Y te he explicado en privado el por qué lo he hecho. Eh, me parece que te lo justifiqué. Bien, en el tema de la luz, yo no te he dicho si había que poner farolas o había que poner bombillas, no te he pedido eso Pedro!, sabes que te pedí que se mirara, que se mirara que había una zona de Cunit donde el reloj era manual que se tenían que cambiar las horas de encendido porque en verano se encendían esas luces, esas farolas, todos esos puntos de luz a las seis de la tarde y que hace muy poquito tiempo te dije: Pedro! No cal que vayáis a cambiar ya el alumbrado que ya oscurece más temprano y ya no hace falta que se modifique. O sea, no se ha modificado y en ese, en ese, en ese apunte sobre el tema del alumbrado fue como también me dirigí hacia el señor Toni porque era una cosa que le preocupaba mucho en la legislatura anterior que habló conmigo muchas veces por las farolas que estaban encendidas de día y todo esto, que ahora estando él como regidor de Medio Ambiente le debía de preocupar, pues tengo que decir que sinceramente, este verano todos esos puntos de luz se han estado encendiendo a las seis de la tarde a plena luz del día. Bueno!, servirá de experiencia, la próxima vez supongo yo que tomareis nota porque es tan sencillo como cambiar la hora del reloj que es manual. Ka mayor parte de los relojes, de los cuadros eléctricos que si que tienen muchas

121

deficiencias y que ya estaban los estudios previos hechos para sacar a concurso el mantenimiento y conservación del alumbrado público, que lo hemos repetido, que lo tenéis y si quieres, me has emplazao a venir, y vendré para cogerlo y que lo tengas si es que no te lo han visto todavía. Pero yo no he entrado en esos temas que sé cómo está la situación y sé que es lo que hay. Simplemente he hecho dos apuntes en el tema del encendido de ese tipo de farolas, de esas farolas concretamente, que además te dije, ante la duda, ante la duda de que no supieras donde estaban, te dije donde estaban, te lo dije el día de la fiesta de Jardines, eh, y a pesar de todo no se ha modificado y haré solamente en el tema de mantenimiento de farolas, haré solamente de una farola, concretamente de una que la había arrancado un vehículo, yo desconozco si el ayuntamiento tenia o no parte del vehículo implicado y como lo desconozco dije que se repare esta que está en un paso del colegio, tiene veinte centímetros hacia afuera. Tenía primero un cubo de plástico puesto, despareció el y estaba el canto vivo de la chapa. Y fue lo único que dije, yo no he hecho ninguna reclamación más a tenor de la situación, y a tenor de que estabas recién llagado de si había farolas fundidas, si faltaban bombillas, no. Por eso quiero matizarlo no ha sido eso en mi sentido y además están recogidas las preguntas y así están, eh?. Y te agradezco que se haya solucionado todo el tema de SOREA que, que, que habéis tardao, que SOREA ha tardao un mes, un mes y algo en terminar estos trabajos pero me gustaría pedirte que siguieras en el tema porque eh, hay problemas con, eh, tapas de alcantarillas que están levantadas, que están rotas que producen accidentes. Eh?. Intervé el Sr. Pedro Ruíz Monje i manifesta del literal: si me permites también sabes tu la sistemàtica de SOREA que no me gusta ahí, que se les aprieta, pero bueno! Ellos también eh, hacen una reparación esperan a que hayan varias no sé què, luego vienen y están dos días y te cierran todas, te hacen todo el revestimiento de panot. Quiero decir! Si que pueden hacerlo más rápido que esta vez supongo que todo, todo se ha podido relajar un poco, no?, el espacio este del traspa, no sé, no sé, no me gusta que pase y estamos encima y ahora esperemos que lo hagan más rápido. Merci eh?, Pepe!. Intervé la Sra. Montserrat Carreras i manifesta del literal: moltes gràcies més preguntes. Jo tenia una pregunta que era del PSC. Per què l’ajuntament porta sense secretària gairebé dos mesos?. Ah, la secretària de l’ajuntament va agafar vancances el dia onze d’agost, va agafar dos dies d’assumptes propis i vint i cinc dies de vancances, per tant, s’havia de reincorporar el dia vint i encara no ha tornat. Va trucar que agafava la baixa. Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: aquesta, com a versió per que quedi gravada en un acta d’un ple està molt bé, senyora alcaldessa però, si seriosament es, eh, respecta els regidors d’aquet ajuntament li pregaria que contestès la veritat. Intervé la Sra. Montserrat Carreras i manifesta del literal: Ja he contestat la veritat.

122

Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: per què la senyora secretària va agafar vacances?. Intervé la Sra. Montserrat Carreras i manifesta del literal: això és un altra pregunta. Si vostè em pregunta per què la secretària va agafar vacances és un altra pregunta. Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: ho pot contestar el proper dia?. Intervé la Sra. Montserrat Carreras i manifesta del literal: perfecte. Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: el que li pregaria és que em contestès la pregunta que si que varem registrar el PSC dirigida al senyor Casañas que encara no se’ns ha contestat relativa a les llars d’infants. Intervé el Sr. Jaume Casañas Carballido i manifesta del literal: tinc una pregunta que s’ha passat és: textualment, hem sabut que s’està plantejant privatitzar la llar d’infants de Cunit. Per què, eh, quines són les fonts que tenen vostès que diuen que tenim plantejat privatitzar les llars d’infants?. Jo li torno a dir, eh, hi han uns protocols d’informació igual que en les queixes de la biblioteca si no se notifiquen a l’OAC jo llegeixo els diaris quant tinc temps els llegeixo quant no tinc temps no els puc llegir. D’acor?. Moltes gràcies. Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: doncs miri, jo li explicaré perquè casualment conec a una de les treballadores de l’empresa en la que vostès han anat a buscar. I li estan ensenyant les llars d’infants. Per això mateix, llavors, si no vol. Repeteixo el mateix que li dic a la senyora alcaldessa. Si ens creiem que respectem els regidors de l’oposició, compli’m-ho. Digue’m-ho de veritat. Eh, jo li contesto tant clarament com això, perque casualitats de la vida, això és un poble i ens coneixem gairebé tots. Intervé el Sr. Jaume Casañas Carballido i manifesta del literal: li continuo a dir que jo, aquet plantetjament de privatitzar les llars d’infants no l’estem fent. Gràcies. Intervé la Sra. Judith Alberich Cano i manifesta del literal: Molt bé. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: jo si que voldria puntualitzar una cosa que ha dit la senyora Alberich, per que no vull que hi hagi mal entesos. Jo he explicat perquè no hi és la secretària, senzillament és per això perquè des de l’onze d’agost va agafar vacances. Ah, també vaig explicar a Junta de Portaveus,perquè aquí no hi ha cap secret,cosa que no s’ha fet mai en aquet ajuntament, que el dia vint i sis de setembre, el dilluns que ve, s’incorpora un nou secretari amb aquesta casa. Per tant, hi haurà una nova incorporació de secretari. Ho vaig dir en Junta de Portaveus i desprès de la Junta de Portaveus ho vaig comunicar a tots els treballadors de l’ajuntament,

123

cosa que no s’havia fet abans, havien entrat i arribat des de Governació i no ho sabíem. Per tant, transparència total. Si la senyora secretària va agafar vacances el dia que li vam dir que s’incorporaria un nou secretari, doncs, eh, va ser ella la que va decidir que agafava vacances. Però són dos coses diferents. Ella no hi és perquè va agafar vacances, entrarà un nou secretari a treballar amb aquest ajuntament el dilluns que bé i això ho sap tot el personal de l’ajuntament perquè s’ha comunicat i ho saben tots els regidors i regidores perquè és va comunicar a tots els seus portaveus, per tant, aquí no s’amaga absolutament res. Ademés hi ha el decret de Governació que nomena aquet secretari que es va ensenyar als portaveus i que s’ha ensenyat i s’ha penjat al correu intern de tot l’ajuntament. Per tant, màxima transparència. I sobre el tema de les llars d’infants, ah, aquí de moment no s’ha dit de privatitzar res. El que si que és cert és que s’estan estudiant tots els serveis de l’ajuntament. Tots els serveis de l’ajuntament s’estan analitzant i s’estan estudiant perquè siguin viable. Tots. I per tant, un més d’ells és la, és la llar d’infants igual que és l’espai jove, el casal de la gent gran, l’escola de música, la neteja dels carrers, la neteja de les platges. En aquet moment aquet equip de govern està analitzant tots els serveis que ofereix l’ajuntament per veure cóm poden ser viables. Perquè està clar que com és fan ara si no els podem pagar no són viables. Per tant, la llar d’infants dins de tot aquest anàlisi que estem fent és un servei més que estem analitzant. Ara obriríem, no, no primer s’han de fer les preguntes, el torn de preguntes de regidors i regidores, acabaria el ple. Intervé el Sr. Antonio Martínez Pascual i manifesta del literal: el PSC tenia que contestar dos preguntes de la Regidoria de Medi Ambient. Gràcies. Intervé el Sr. Xavier Lorenzo Torres i manifesta del literal: si, pues lamento dir-li que no li puc contestar, primer perquè vostè desprès de vuit anys. Si, no ara, faci la pregunta (inaudible) però jo li diria que desprès de vuit anys encara no s’ha enterat qui porta cada cosa. Però faci la pregunta si us plau. Intervé el Sr. Antonio Martínez Pascual i manifesta del literal: per què l’ajuntament de Cunit en l’anterior legislatura no va contractar el subministrament d’energia elèctrica a través d’una comercialitzadora complint d’aquesta manera la normativa vigent del dos mil nou en matèria de contractació referent a la liberalització del sector elèctric. Intervé el Sr. Xavier Lorenzo Torres i manifesta del literal: pues desprès de vuit anys, com li dic l’àrea de serveis l’ha portat el senyor Cañadera, que era l’antic regidor ja portava l’àrea de serveis que portava el tema de serveis en la qual, tot el tema elèctric amb SECE i amb l’ultima legislatura el senyor (inaudible). Vull dir, el Partit Popular fa vuit anys que porta aquest servei i vostè encara no s’ha enterat per la qual cosa aquesta pregunta lo que ha de fer és rebotar-la, referir-la a qui realment li pot contestar que és el Partit Popular i és lamentable que un regidor que fa quatre anys que està en aquí encara no s’enteri

124

(inaudible) qui porta cada cosa. Llavors per això n li podem contestar. Intervé el Sr. Antonio Martínez Pascual i manifesta del literal: pensava que realment era un equip de govern i que aquestes decisions les prenia un equip de govern. Jo ho pensava, eh?. Ara me’n he donat que, que, m’he donat compte que vostès no eren un equip de govern. Intervé el Sr. Xavier Lorenzo Torres i manifesta del literal: no es preocupi que els temes econòmics lis preguntaré a vostè. Intervé el Sr. Antonio Martínez Pascual i manifesta del literal: i la següent pregunta veig que tampoc no te ni idea de lo que li pregunta aquet regidor, vec l’interès que també a pres en contestar aquesta pregunta. Com a mínim informar-se. Com a mínim de per què aquest ajuntament fer, va fer a, a, l’últim any, una despesa innecessària de cent cinquanta mil euros, que tampoc l’interessa perquè va ser aquest motiu perquè aquest ajuntament va fer aquesta despesa innecessària de cent cinquanta mil euros retenint-nos un recàrrec del vint per cent. Com a mínim, com a mínim demanaria que per lo menos s’hagués preocupat de sapiguer o de vindre (inaudible) nosaltres li haguéssim informat per activa i per passiva, amb documentació o a través de FECSA ENDESA o, o GAS NATURAL, UNION FENOSA de perquè aquet ajuntament un recàrrec que vostès sabien que hi havia un recàrrec perquè ja ens consta que. Ens consta que FECSA ENDESA precisament ha parlat amb vostè d’aquet tema i amb la senyora alcaldessa personalment, o sigui que no digui que és un tema que vostè desconeix perquè és un tema que vostè personalment amb els senyors de FECSA ENDESA han parlat amb vostès en reiterades ocasions. Per lo tant, lamento la seva postura i la seva actitud. Crec que aquestes decisions vers a una licitació o una adjudicació no només te que passar per una regidoria sinó per un equip de govern. Per lo tant, vostè com va fer incís l’ultima vegada de que segons vostè havia un estudi de que només s’estalvia aquet ajuntament dos cents seixanta vuit euros d’aquesta, d’aquet, de, d’aquet, ah, d’aquet subministrament a una comercialitzadora, per sort jo em vaig dirigir a vostè perquè sabia, pensava que vostè aquell número, ah, els sabia realment. Vec que no te ni idea d’aquells números. Intervé el Sr. Xavier Lorenzo Torres i manifesta del literal: aquesta pregunta la pot fer tranquilament amb el Partit Popular que li contestarà i en segon lloc li diré que vostè diu xifres i tampoc m’ha portat cap documentació que acrediti lo que està dient. Vull dir, i vostè està governant i lo primer que ha de fer com a responsable de govern, que te la possibilitat de mirar els actes, les converses i tot lo que s’ha negociat de fer-ho, s’evitaria temps que estem perdent ara aquí amb aquesta pregunta i, segon lloc demostrem informes tècnics que el que està dient és veritat perquè encara vostè no ha demostrat re. Llavors, simplement aquesta pregunta li pot, li pot repetir amb els, amb els qui ho portaven que específicament li contestaran, segurament amb pèls, senyals, amb números i amb, i tindra una resposta adequada però a mi lo que lamento és que vostè desprès de quatre anys encara no s’hagi enterat i si ha de ser aixis no es preocupi que llavors tots els temes econòmics d’esports també li

125

preguntaré a vostè, perquè vostè també forma part d’aquet equip de govern i haurà d’estar enterat. Intervé el Sr. José Barquier Rosillo i manifesta del literal: yo es que no puedo contestarle señora alcaldesa, es que no me he enterao de lo que ha dicho. Intervé la senyora Montserrat Carreras García i manifesta del literal: no es preocupi senyor Barquier. Beno, a vera, s’ha fet un a pregunta, li han donat una resposta qui vulgui fer més preguntes desprès hi ha un torn. Obrim els torns, obrim de, de preguntes, eh, per on comencem? Partit Popular? Intervé el senyor José Botello Alvarez i manifesta del literal: intervé sense micró (inaudible) Intervé la senyora Montserrat Carreras García i manifesta del literal: però, Sr. Botello si no, Sr. Botello si no posa el micró no podem gravar les preguntes i no podem donar respostes. Intervé el senyor José Botello Alvarez i manifesta del literal: que si, que tienes razón pero es la falta de costumbre, perdona, perdonar todos. Pedro lo siento, yo voy a hacer un ruego, que tomen las medidas cuanto antes urgentes para solucionar el tema de olores que hay sobretodo en la calle San Juan y lo que es mas importante en el espai asociativo por que es irrespirable el ambiente que el espai asociativo no se puede mantener una reunión, el problema sabemos de donde viene, por lo menos lo se y yo creo que tu también lo sabes, eh, del antiguo gim, buscar soluciones cuanto antes a esto, buscar soluciones cuanto antes a esto, que las soluciones están y se pueden aplicar. Intervé la senyora Montserrat Carreras García i manifesta del literal: a vera, segons el ROM, les preguntes que es fan verbalment aquí, ens contesten al proper ple, però si el regidor vol pot contestar-les al moment, o sigui la obligació es contestar-les al següent ple, però si el regidor vol contestar-les al moment, te la potestat perquè te la informació. Intervé el senyor Pedro Ruíz Monje i manifesta del literal: Tú sabes perfectamente lo que ha pasado ahí, has estado últimamente, yo he hecho un par de visitas, porque francamente es, es penoso como esta el subterráneo. Hubo una incidencia antes del verano según tengo entendido, se había fallo el sistema de evacuación defécales, de aguas sucias, se abnegó, que de hecho aun esta abnegado, incluso se utilizo la piscina como lugar donde depositar de momento y eso aun esta ahí, bueno, sabes perfectamente las causas, que sucede, claro, hemos tenido que bueno que hemos ido matando el olor con un producto lo que ha habido mas a mano, no podíamos poner mas carga a la gente de la limpieza necesito no podíamos pagar una limpieza extra, la brigada estos días, eh, nuestra esta trabajando en ello, creo que hoy ya se solucionaba ya hemos solucionado el tema de parte abnegada, hemos recibido quejas de los vecinos también, hemos matado el olor haciendo una actuación de urgencia con elementos de esos neutralizantes, eh, pero espero que en esta próxima

126

semana quedara solucionado, es un problema que conocéis perfectamente por que son, no se como se ha hecho el mantenimiento de ese espacio estos tiempos atrás, pero lo que se visualiza es que hace mucho tiempo que no se interesaba nadie sobre ese espacio. La problemática que hay de las ratas, todo es un pack, me consta y estamos en ello, primera cuestión evacuar el agua, primero arreglar la bomba, que tampoco funcionaba bien, sacar el agua que abnega el espacio, sacar el agua que hay acumulada dentro de la piscina, yo puedo entender una actuación de urgencia requiera meter el agua en la piscina donde sea con tal de que se recoja en algún sitio, pero también ha estado mucho ahí, muchas semanas, muchos meses, es decir que hay una corresponsabilidad, quizás yo podría haber corrido mas, intente, no tuve medios, objetivamente no he podido utilizar una factura extra a la empresa de limpieza, ahora hemos organizado una actuación con su complicidad también, pedimos un poco de colaboración pues un poquito excusando el servicio de los sitios que se pueda se se pueda excusar, eh, por ejemplo las oficinas municipales, no los colegios, no las escuelas bressol, pero si y que hagan unas actuaciones no, hay lo que hace falta es mucha lejía, objetivamente falta lejía, y mocho no? Y bueno estamos en ello, quería contestártelo por la inmediatez del tema, porque justamente estos días se esta solucionando. Intervé la senyora Montserrat Carreras García i manifesta del literal: Sr. Barquier Intervé el senyor José Botello Alvarez i manifesta del literal: sense micro (inaudible) Intervé la senyora Montserrat Carreras García i manifesta del literal: pues luego se lo dices en privado? Perfecto. Sr. Barquier o Marisa. PSC? Intervé el senyor Xavier Lorenzo Torres i manifesta del literal: tres preguntas, eee… rapidas, si podem me les contesten sinó no, quan es te previs pagar la subvenció de l’IBI? Pregunta numero uno. No contesten, pasamos a la dos, a veure hi ha certa preocupació amb la ciutadania i això ho fam arribar, en el qual s’ha començat amb reduir el transport escolar i sembla ser que esta previst o diu la gent que li diuen que esta previst que s’eliminarà el transport urbà, saber si això és cert o no és cert, per donar resposta aquest ciutadans que s’han adreçat aquesta pregunta a nosaltres i desprès algo que això si que ha sortit en premsa i ho he dit abans, que hi havia una proposta de o una proposta o possiblement eee.. s’estan pensant reduir la plantilla de l’Ajuntament amb més d’una trentena de persones i saber si això és veritat o no es veritat i a demés que es faria abans de final d’any. Intervé el senyor Josep Gracia Vera i manifesta del literal: en aquet ple, em passat a donar compte de les memòries de l’espai familiar de l’escola municipal de musica, de la llar d’infants El Trenet, de la llar d’infants Les Marietes i de l’escola de formació Dolors Paul. Cadascú pot fer el que vulgui, cadascú es

127

lliure, jo no no donaré consells a ningú, el que passa si que vull fer-li un prec al regidor d’ensenyament es diu ara,no? Si ensenyament, i es que em ha passat, ha passat vostè per les memòries sense fer cap explicació sense dir absolutament res, la veritat ami em sap greu, perquè darrera de cada una d’aquestes memòries hi ha el treball, esforç, la dedicació, etc etc, etc, de moltíssim gent i al final quan arriben el perquè de que vinguin les memòries al ple, és perquè llegim, a vera donant quatre pinzellades d’aquestes memòries, fem un reconeixement a tota aquesta gent que ha treballat, jo dit això, es com un prec. Referent a.. un altre tema ee... li faré la pregunta a la senyora Alcaldessa, no se si fer-li al Pere o a la senyora Alcaldessa li faig a la senyora Alcaldessa. La masia Gloria des de l’any 2007 si no recordo malament és propietari, és propietat propietat de l’Ajuntament, per un conveni que es va fer amb el POUM del seu moment, com s’ha dit abans estava, sembla ser que estava l’escola de musica i se va fer una sèrie de reformes, tota una sèrie de reformes de plans d’ocupació, de paletes i de lampistes, corre el rumor, corre el rumor diu la gent surt per tots el llocs, jo es una pregunta de que vostès es volem vendre la masia, la casa Gloria, jo faig la pregunta!, jo faig la pregunta! Si em diuen que no, em donaran una alegria, eh? Doncs a les hores ja m’han contestat. I la tercera, la tercera es que gracies, gracies a vostès els pares això si que es una promesa mig feta del Sr. Faccia que ja va dir que ho faria d’aquesta manera, no que tindria aquestes conseqüències, la pregunta també es per la senyora Alcaldessa, gracies a vostès eee... en aquet inici de curs d’aquesta temporada escolar els pares pagaran més cares les activitat de futbol, més cares les activitat de basquet, més cares les activitats de llibres de text i com el Sr. Faccia a dit en el punt quatre, quan parlament de medi ambient, ell deia: que el medi ambient no te preu, i jo li pregunto, l’educació té preu? Perquè faig la següent consideració, diuen que vostè el regidor ha dit que trauran el 50% de subvenció dels llibres, i es per saber si es veritat que trauran el 50% de la subvenció dels llibres, dels llibres. Es un altre pregunta que la deixo, perquè sembla que vostès en una reunió van dir vostès que s’acaba el 50%, res més. Intervé la Sra. Arantzazu Longares Guzman i manifesta del literal: es una pregunta, bueno suposo que es el regidor de cultura, que es, si és veritat que s’està estudiant la possibilitat de tancar la biblioteca als matins?, nomes això. Intervé la senyora Manuela Calderon Navarro i manifesta del literal: Gracies, jo tinc tres preguntes, la primera ve una miqueta a ran del que ha comentat el Sr. Botello, nosaltres també ha vingut gent a comentar-nos que.. ja li recomanarem que vinguin sense micró (inaudible), perdo, si el contenidors soterrats rebrem el manteniment que els pertoca, perquè veritablement es que fan molta pudor, ara pot ser han baixat les temperatures ja no fa tanta calor i continuen fent molta pudor, desprès també valdria la pena tinc entès que segons el contracte de servies que tenim amb CESPA, els contenidors que estan esgavellats, sense rodes, sense tapa, haurien d’esta substituïts i la veritat es que hi ha un munt per tot el municipi, també caldria la pena que ho miréssim. Desprès tinc un altre pregunta, que potser no se si ha estat per tu, Pere, el dia 12, perdó, 9 de setembre ens varem acostar al pati del Pompeu Fabra i veritablement

128

l’aspecte de neteja era bastant lamentable, sobre tot comparant-lo amb el pati de d’institut, no se si es que la situació no s’ha fet el que calia, no se, ja em direu el que. I desprès també tenim un tema d’instàncies que.. a les que no, no tenim contesta, com per exemple una del 4 d’agost adreçada a la regidoria de medi ambient, sobre una actuació al carrer Cadi, si ens poguéssiu dir el que. Gracies. Intervé la senyora Judith Alberich Cano i manifesta del literal: Jo tinc varies qüestions, varies, però començaré per 3 que em, bueno que han sortit arrel de les preguntes i de les respostes que algunes d’elles que m’ho fet, una el que em comentava la senyora Alcaldessa respecta als estudis de viabilitat que estan fent, quan jo, quan preguntaven sobre les llars d’infants, jo tinc estès que els estudis de viabilitat o ho fam, o be els fam els tècnics municipals o be els fam empreses dedicades a fer mes eficient la gestió, empreses especialitzades, el que no acabo d’entendre es que un estudi de viabilitat que per exemple una llar d’infant el faci una empresa que no te cap vinculació amb l’Ajuntament que gestionar la llars d’infants del municipi del costat, o sigui això el en meu poble el que de nota, es que vostès s’han posat en contacte per aquella empresa perquè vegi a veure si li surt o no li surt a compte gestionar aquella llar d’infants, perquè sinó l’estudi de viabilitat l’estarien fent vostès, no una empresa que a mes és una, no és la empresa, és una que casualment gestiona aquí al costat, llavors si realment estan fent estudis de viabilitat si us plau que ho facin les persones que són objectives, per fer-los i si no, doncs digui’m públicament que estan estudiant la possibilitat de que les llars d’infants no siguin gestionades directament per l’Ajuntament, perquè també els hi dic amb aquesta gent els han vist els treballadors i treballadores, bàsicament treballadores de les llars d’infants i això no suposa una tranquil·litat quan un es treballador sap que s’està movent això i que els seus caps no li estan dient. Desprès una consideració al Sr. Toni Martinez, vostè deia que no teníem respecte per la seva pregunta perquè no érem capaços de reproduir-la, escolti hi ha una diferencia entre oblit i el respecte, aquí respecte és té tot, ara que ens hagin oblidat d’imprimir la pregunta ja em disculparà no som prefectes, i el que no érem capaços era de llegir-la literalment, perquè no la tenien, però si saben que és el que ens preguntava, llavors el mateix respecte que vostè ens demana a nosaltres i li demanava en aquet cas el Sr. Xavi Lorenzo era el que jo li demano a vostè per fer acusacions que no tenen cap tipo de fonament. Això respecta al que a succeït durant aquet torn de prec i preguntes. Una pregunta curteta perquè la resta son bastants, relatives a dos temes, que va dirigida al Sr. Arruga, a mi m’agradaria preguntar-li , com potser el segon tinent alcalde de l’Ajuntament de Cunit no estigui present a les actes de la Diada, és més no estigui present amb molts dels actes que succeeixen en aquest municipi, Sr. Arruga vostè cobra vora sis milions de pessetes a l’any, cosa molt respectable, però per aquet sou una part d’aquet sou va a representar a l’Institució, llavors a mi el que li prego, ja ho vaig fer a l’altre ple però no vaig voler dir el seu nom, perquè jo puc entendre que en un cas especial com era la festa major vostè tingues coses personals com podem tenir tots, el que em preocupa es que reiterat i a més em preocupa tenim en compte vostè és qui controla les finances d’aquet Ajuntament i em costa pensar com algú que no s’implica amb el

129

municipi i la seva vida social es capaç de descriminar que és el que és prioritari i el que no, llavors li demano si us plau que sigui responsable de la seva feina i participi dels que es desenvolupant en aquet poble i sobre tot d’aquells que són tant importants com la Diada Nacional de Catalunya o la seva Festa Major. I desprès varies preguntes de dos grans temes, un d’ells miri vostès des de la primera setmana que van entrar a governar a l’Ajuntament han estat fem varius moviments de personal, varies mobilitats, a més casualment hi ha canvis que son prou traumàtics, com aquells que tenen que veure amb les modificacions salarials, els modificacions les mobilitats físiques perdo, o un canvi de funcions que casualment s’estan donant nomes a determinats perfils de persones, tots saben perquè ha estat públic en aquet municipi que des de fa gairebé un mes d’un any es va encarregat una valoració de llocs de treball, que serà la que determini realment quines persones són adequades per ocupar els llocs de treball que estan a la plantilla municipal i és una valoració que entenen que objectiva perquè esta fent la Diputació de Tarragona, però en canvi per un altre banda hi ha certa aceralitat a moure persones, jo vull, voldria pensa que això no es deu a motius politics o amb motius de capricis personals, però es que hi ha exemples, exemples de vinculació política i vinculació personal en aquet cas cap a la meva persona, hi ha exemples, els hi posaré dos, la coordinadora de centres cívics i associacionisme d’aquet Ajuntament li han tret les seves funcions, li han tret la capacitat perquè li han modificat l’horari i el destí de lloc de treball, li han tret la capacitat de fer la seva feina, no pot anar als centres cívics, és impossible, perquè ara resulta que treballa al espai municipal d’atenció a les persones amb un horari de 8 a 3, quan els centres cívics estan obert ales tardes i els caps de setmana, així és impossible desenvolupar aquesta tasca, però així vostès ho han decidit i realment ens costa que esta reclamant, doncs que se li doni feina perquè materialment la seva feina es impossible de desenvolupar, i per un altre banda, l’única persona que hi havia en aquet Ajuntament titulada per poder ser directora de la biblioteca, resulta que se li ha destituït, el Sr. Botello ho ha dit abans, hi ha 200 signatures prèvies això de persones usuaris i usuàries d’aquesta biblioteca que reclamaven que això no passes, que com be diuen en castellà, cuando el rio suena es que agua lleva, però vostès ni això, ni les 500 usuaris i usuàries que van cada dia a la biblioteca, ni que si li hagi donat un premi de bona gestió per la Generalitat de Catalunya, ni que sigui un dels serveis més valorats d’aquet Ajuntament els hi ha portat per destituir reitero a la única persona titulada per poder ser directora d’una biblioteca d’aquet Ajuntament i posar amb tots els respectes però posar a una persona que no te aquesta titulació i que a més és de la seva confiança, miri Sra. Carreras a la reunió que van tenir vostè i jo de canvi de Govern, jo li vaig demanar que si us plau vostès no prenguéssim certes represàlies amb els treballadors, perquè entenem que els treballadors d’aquesta casa som tots i totes professionals, tots i totes i vostè em va dir que literalment que aquet no era el seu estil i que això no ho faria mai, però això esta passant, és veritat que no ho fa vostè directament, ja s’encarrega que els arribi una diligencia un divendres a les 3 de la tarda o be de que hagi un regidor o regidora que s’hagi de menjar el marró i hagi de ser ell o ella que els hi digui, però això esta passant i vostè és la cap de personal d’aquet Ajuntament perquè és l’Alcaldessa, llavors jo li vull pregunta a vostè directament dues coses, primer

130

quines són les raons objectives per les que s’han produït les mobilitats que els hi he dit són dos exemples però hi ha moltes i vostès les coneixen, quina són les raons objectives per les quals s’han produït cadascuna de les mobilitats i modificacions de situacions laborals que s’estan donant en aquet Ajuntament, dit abans de que arribi la valoració de llocs de treball, un cop arribi nosaltres no hi tindrem res a dir, però ara no hi és, volem veure els informes i volem saber quines son les raons objectives i que ho expliqui en un ple i li vull demanar quines són les mesures que prendrà vostè com Alcaldessa per tal que amb el compliment de la seva paraula tots els treballadors i treballadores d’aquesta casa siguin tractats amb respecte d’acord amb la seva professionalitat que esta absolutament contrastada amb el resultat dels seus serveis i amb igualtat d’oportunitats, això era un dels temes que jo tenia per aquet ple i un altre me la trepixat el Sr. Botello amb les preguntes per escrit però com la Sra. Domènech ha contestat doncs no faré exactament la mateixa pregunta que anava a fer, que era més genèrica, però jo si que vull aprofitat per fer algunes altres, però també comentar-li, jo suposo que ho sap, però vostè sap qui és aquet senyor? Jo li explicaré, aquet és el senyor Gabriel , aquet senyor va viure, viure, no va néixer, va viure a la segona República Espanyola, te prop de 90 anys sinó més, aquet senyor viu sol, afortunadament es pot moure, però es impossible que es pugui fer la neteja de casa i aquet senyo li diré la xifra, cobra 437 euros de pensió, doncs aquet senyor li han pres l’ajuda de la neteja de casa i és materialment inviable que aquet senyor es faci la neteja, podria dramatitzar i dir que em va parar l’altre dia pel carrer perquè en la foto em fet amistat i a més saben que jo era una Alcaldessa que visitava, que havia visitat varies vegades als usuaris del SAD, doncs aquet senyor vaig trobar al carrer l’altre dia i es va posar a plorar i aquí hi ha testimonis que ho van veure, perquè, perquè no sap com fer-ho, perquè ell no pot neteja casa seva, és materialment impossible, llavors vostè a dit que els usuaris del SAD, estan tenim cura de certes situacions que eren , però pel que jo se, vostès van eliminar, perquè he vist l’expedient a 61 usuaris del SAD municipal, es a dir,vostès no han fet un estudi real del que diuen, que vostè diu que a fet, de cadascun dels casos, vostès han eliminat el 61 casos a discreció i els hi ha comunicat amb 15 dies amb la qual cosa moltes de les famílies no s’han pogut imaginant-me, que s’ho poguessin permetre que em tinc tots els dubtes del mon, no s’han pogut ni buscar la vida, però a mi el que, el que sincerament em molesta profundament es que quan hi ha queixes de aquestes famílies i i venen els mitjans de comunicació a preguntar resulta que .. no se perquè va ser el Sr. Arruga qui es va fer càrrec de contactar a un cas concret a TV3, diu literalment que els serveis que ens van eliminar no eren necessaris, això per una banda, però a més diu que els tècnics del Consell Comarcal del Baix Penedès havien assessorats a traves d’un informe que això s’hagués de produir, Sr. Julio Berrio ahir vaig buscar personalment un altre vegada el tall de telenotícies Comarca del dia 18 d’agost!, no em digui que no és veritat el que estic dient, perquè quan vulgui ho fiquen amb una pantalla aquí i li diré més, en aquesta noticia del Diari de Tarragona, en aquesta, vostès diuen tornen a dir que aquet informe esta fet, Sra. Domenech, jo li passo la noticia, no em negui el que aquí esta escrit! Aquí diuen que hi ha un informe del Consell Comarcal del Baix Penedès que ha estudiat cas per cas i jo aquet informe porto demanant-lo des de dia 19 d’agost

131

i no se m’ha fet arribar i sap perquè no se m’ha fet arribar? Perquè no existeix, doncs no em miri aquí, perquè el seu segon tinent alcalde ho va dir públicament a TV3, que aquet informe existia, llavors vostès el que han fet, és justificar una decisió política amb una cosa que es falsa, i s’han basat en aquet informe en la que la premsa s’ha basat per fer bombori d’això, perquè vostès el que han dit és que aquet SAD estava mal gestionat i vostè avui ha dit unitat familiar però es que en aquet diari diu que hi havia gent que cobrava 3 mil euros, hi ha una gran diferencia entre una unitat familiar i una persona, vostès fins ara el que hi havia dit es que hi havia persones que cobraven 3 mil euros i gaudien del SAD i si això és veritat,el que ha de fer vostè diu que es veritat, molt be, doncs sap que ha de fer? Inspeccionar cas per cas, que és el que no ha fet, perquè si ho hagués fet vostè si no tingues voluntat d’eliminar totalment el servei, vostè hagués modificat el reglament si es que no li semblava be, perquè aquet reglament diu clarament que només aquelles persones que tenen un mínim de 200 euros de renda lliura, són usuàries prestadores del servei, no he acabat, no he acabat si us plau, llavors si vostès tenien voluntat de no passar (inaudible) per tot el SAD el que haurien de haver fet era enviar, investigar, quin és cadascun dels casos i si realment hi havia una negligència o un o una modificació de situacions personal de cadascun dels casos, nosaltres els haguéssim recolzat, perquè jo entenc que els serveis públics han d’estar ben gestionat, però el que no pot ser, que gent com aquet senyor, que cobra 437 euros, vostè li digui que el SAD no és per netejar les rajoles, que és el que ha dit aquí, això no pot ser o al menys és el que jo no entenc que ha de ser un servei públic, vostès estan m atacant a la ciutadania de Cunit i condemnant a la ciutadania de Cunit que no te recursos a que no tinguin les mínimes qualitats de vida, llavors dit tot això, jo vull fer varies preguntes, primer, a vostè Sra. Domènech com a regidora, que farà l’Ajuntament per ajudar aquestes persones que realment si que necessitem realment aquest servei i que ara el propi Ajuntament els hi ha eliminat, no, no!, vull que em posi exemples com el del senyor Gabriel, per exemple, que se li ha eliminat el servei de neteja, digui’m com aquet senyor de 90 anys netejarà casa seva? O diguin com el Manolo i la Felisa, ell que li han donat dues embòlies i no et pot moure o ella que pateix cardiopatia i tenen més de 80 anys diguin com viuran a casa seva sols? Expliquin-ho? Expliquin-ho? Perquè jo aquesta gent la conec, però no conec aquet ho conec a tots, perquè per sort he tingut la fortuna d’anar-los a veure un per un mentre era Alcaldessa més d’una vegada, li preguntaré també al Sr. Arruga, considera realment vostè sr. Arruga que les 3 persones que li he explicat no necessiten aquet servei? Perquè jo el que li demano és que com segon tinent alcalde d’aquet municipi és que faci és demanar disculpes a la ciutadania amb pocs recursos, a les dones viudes i pensionistes que no es poden permetre pagar una persona per que els hi cuidi, perquè és el que és el minin respecte que un regidor ha de tenir cap a la ciutadania a la qual esta servin, li pregunto també al Sr. Casanovas i al Sr. Ramon Berrio, vostès suposo que sou coneixedors que per l’eliminació de aquet SAD, hi han 8 treballadores d’una de les empreses estan a l’atur, o sigui que han incrementat la llista de l’atur i una de les empreses que fer suspensió de pagament, liii, el s hi pregunto que si realment unes de les prioritat del seu govern és fomentar l’activitat econòmica, com valoren que sigui el propi Ajuntament el que provoqui

132

l’augment de l’atur al municipi? I per acabar les mateixes preguntes a dues persones que m’agradaria que me les contestessin les dues, el Sr. Martinez i el Sr. Faccia, que són dirigent de les dues formació política d’Esquerra, formacions que van impulsar entre d’altres lleis tant importants com per serveis socials de Catalunya com la Llei de serveis socials catalana de que promoure va més enllà de la pròpia llei de Dependència, però es que a l’hora som coparticipes de que aquet Ajuntament estigui eliminant aquells serveis que tant han costat aconseguir, entre ells aquets serveis socials, els hi demano quina és la raó per la qual han votat a favor de la eliminació dels serveis socials basics a tres famílies desfavorides del municipi? Quan poden dir-se d’esquerra i desmantellar el serveis púbics de aquet municipi? Com potser que puguin contribuir a que només tinguin dret aquell que realment tenen diners? Perquè vostès durant quatre anys ens han estat matxacant perquè no feien politiques d’esquerra, doncs realment si nosaltres no feien politiques d’esquerra, no se com es defineix el que vostès estan contribuint a fer? I finalment a la Sra. Carreras, jo crec que com Alcaldessa de aquet municipi vostè és responsable de les manifestacions que fan els seus regidors i regidores i a més parlem amb el seu nom en un temps que vostè estava de vacances, però va coincidir en aquell temps, emm.. i jo crec que a quedat de manifest de tots aquells arguments, perquè a més vostè m’ho reconèixer en una conversa telefònica que aquet informe no existia, jo crec que ha quedat de manifest que els arguments que va utilitzar el seu segon tinent alcalde eren falsos, li vull demanar quines mesures prendrà i com potser que si realment aquets arguments són falsos no hagi demanat als dos mitjans de comunicació que els van fer públics i que van reportatges d’aquet arguments, no hagi demanat una rectificació i per últim, li recordo que el dia 19 d’agost vaig demanar l’expedient i copies del mateix, vaig poder accedir el divendres passat, fins llavors no se m’havia donat accés, Intervé la senyora Lola Domènech Bartomeu i manifesta del literal : sense micró (inaudible) Intervé la senyora Judith Alberich Cano i manifesta del literal: si, dimarts ja hi era, es veritat, però es igual dimarts era 16 havia passat un mes des de el moment que li havia demanat, es veritat de dimarts a divendres jo no vaig poder venir a consultar-lo, però en qualsevol cas tres dies no fan un mes, Sra. Domenech, es a dir, posem que jo vaig vindre dimarts que no va ser, durant un mes no vaig tenir accés aquell expedient i a banda també des de divendres vaig sol·licitar per escrit que ja ho havia fet el dia 19 d’agost la copia d’aquet expedient que encara no se m’ha facilitat ni la resposta a aquella instancia en la qual quedi clar que aquet informe no existeix, perquè ho han dit 3 vegades aquí però no ha costat en acta perquè en cap de les vegades ho han dit de paraules, han fet gestos , es ha dir, que si us plau ens contestin per escrit o diguin en aquesta acta d’aquet ple municipal que l’informe sobre el qual vostès han estan basant les seves argumentacions públiques d’eliminació del servei d’assistència domiciliaria, aquet informe que s’han omplir la boca de dir que van fer els treballadors i treballadores del Consell comarcal del Baix Penedès que reconeguin públicament que no existeix i no a existit mai.

133

Intervé la senyora Montserrat Carreras García i manifesta del literal: moltes gracies, Sra. Alberich, la Sra. Lola Domenech volia fer.. Intervé la senyora Lola Domènech Bartomeu i manifesta del literal: si, es que durant Sra. Judit, durant al ple vostè s’ha referit un parell de vegades a que bueno, que nosaltres només em fet que retallar, be, i a fet un comentari dient que el CAP està tancat a les tardes, perdó, avui el Cap és obert, també estaria tancat el mes de juny, anat tot l’estiu perfecte, no ha passat res, que sàpiga que el CAP ha esta obert no de 8 a 8 com abans, sinó de 8 a 9 i que la resta de serveis es presten a les urgències a Cubelles fins les 12 de la nit, d’acord i hi ha un telèfon d’atenció que vostè ja no s’ha de desplaçar, sinó que el propi metge que ve a casa seva atendre la emergència, per lo tant només comentar-li aquesta apreciació de que el CAP està obert mati i tarda, gracies. Intervé la senyora Judith Alberich Cano i manifesta del literal: aprofitant el prec no li contestaré, però aprofitant el prec i el punt de prec li diré que jo he fet al·lusió que els caps de Catalunya es tancaran, perquè això ho ha fet públic el Conseller Ruiz, segon que en el seu moment vostè sap perquè sinó no haguéssim fet una roda de premsa a bombo i platillo que estava previst que el Cap de Cunit és tanques sinó vostès reitero no haguéssim fet una roda premsa a bombo i platillo quan van aconseguir per fortuna eh!, no els hi tot el contrari o sigui afortunadament gracies a la gestió de l’Ajuntament doncs no s’ha tancat el Cap a l’estiu, però que estava previst tancar-lo ho sap tothom que esta en aquesta taula, reitero Sra. Domènech sinó vostès fet una roda premsa a bombo i platillo, anunciant que el Cap de Cunit seria l’únic que no es tancaria, punt número u i punt número dos a mi em sembla perfecta que vostè faci aquet prec, però una cosa no te res a veure amb l’altre, jo li comento lo dels Caps dintre d’una argumentació perquè si, Convergència i Unió esta fent retallades al conjunt de Catalunya, però això no te res a veure amb el tema del SAD. Intervé la senyora Lola Domènech Bartomeu i manifesta del literal: senzillament li deia perquè vostè sempre diu que em de parlar del nostra poble i jo parlo del meu poble que també és Cunit i la incidència que vostè comentava quan li convé la fa a nivell de Cunit i quan li convé a nivell de Catalunya, i per cert! Li comento, evidentment lo que jo digui en aquets moments perquè tinc la paraula i lo que vostè comenta de la roda de premsa, saps perquè es va fer? Perquè en aquet poble igual que en altres radio macuto funciona molt be, perquè aquí no. Ni li dic ni li explico ho estic dient en general, val?. No sempre s’han de fer cas dels rumors i precisament es va fer aquesta roda de premsa per què les persones que viuen a Cunit no estiguessin preocupades i no pateixin per algo que no anava a existir. D’acord?. Al contrari, hem guanyat un a ambulància a Cubelles que abans no la teníem. Intervé la senyora Montserrat Carreras García i manifesta del literal: alguna paraula més?.

134

Intervé el senyor Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: si jo contestaré ja, no, no esperaré. Perfecte. Adéu Xavi. Primer vostè es pot passar senyora Judith si vol tota la legislatura a dir si som d’esquerra com ho permeti’m no ho permeti’m. Jo le diré com és que vostès han permès aquesta persona, fem exemples si vol perquè juguem tots en els casos. Como és que vostè ha permès congelar les pensions a aquestes pobres persones pujar l’IVA al dos per cent, etcètera, etcètera. No, dos punt, que no és el dos per cent. Com és que vostè ha permès que la lei de dependència Madrid no hagi volgut donar la financiació correcta?. Per que si des del tripartit l’havíem aprovat una lei de serveis socials però vostè sap perfectament, vostè sap perfectament qui no l’ha dotada econòmicament. Per lo qual, per lo qual, pot continuar en aquesta cosa que li diré: faci. Ara li diré, pot ser, és millor que vostè ens expliqui com volia pagar vostè dos cents cinquanta dos mil euros sense tenir-los. Perquè vostè vagi a les persones que ha anat, que conec perfectament, que s’ha fet la foto, que està en molt bona foto de campanya, d’acord?, i digui vostè com pensava dos cents cinquanta dos mil euros, o podia convèncer al seu president del govern espanyol, ja que és senadora del PSC, li podia convèncer per tornar a donar també aquest any. Per que vostè s’omple la boca però fer la política social que li torno a dir que vostè no m’ho diu i encara estem esperant que es digui cóm pensava pagar-lo, com pensava pagar-lo, i li dic també té una visió de la feina jo diria, si em permet i sense ofendre, eh, de l’economia jo diria estatalista. Les públiques administracions,perdoni, la feina la crea l’empresa privada. I, les públiques administracions han d’afavorir perquè vostès sempre repeteix això,es que he fet fora llocs de treball, llocs de treball, llocs de treball. A llavors li torno a dir, quant vostè m’expliqui com volia pagar tots els serveis socials no obligatoris quando no pagava els obligatoris, quant vostè no ha fet res per renovar la financiació dels ajuntaments, vostè no ha fet res i ha estat quatre anys senadora, d’acord?. Quando vostè s’explique això a la ciudadania omplirem la boca de la política social, però mentre vostè diga això, això i no expliqui como lo vol pagar, miri, continuï així i es cansarà. Intervé la senyora Judith Alberich Cano i manifesta del literal: jo ho lamento, però si el senyor Faccia te dret a contestar-me amb aquet ple, jo també vull contestar-li amb aquest ple. El meu torn de rèplica de la resposta el vull tenir ara. Li estic demanant. Intervé la senyora Montserrat Carreras García i manifesta del literal: a veura, vostè ha esgotat el seu torn de pregunta. Intervé la senyora Judith Alberich Cano i manifesta del literal: no, jo he fet un prec i una pregunta que s’havia d’haver contestat d’aquí un mes. I en aquella resposta jo hagués tingut dret a rèplica. Però la resposta al senyor Faccia me l’ha avançat, o sigui que entenc jo que tinc el dret de rèplica que em toca per contestar-me a la pregunta. Intervé la senyora Montserrat Carreras García i manifesta del literal: llavors no acabarem mai. Rèplica, contra rèplica no acabarem mai. Intervé la senyora Judith Alberich Cano i manifesta del literal: ja, llavors no

135

deixi, però llavors no li deixi contestar al seu regidor. Llavors no li deixi contestar al seu regidor. Perquè si vostè li deixa contestar quan el ROM diu que és d’aquí un mes. Si ell te dret a contestar, cosa que em sembla lícit, jo tinc dret al torn de rèplica. I si no que em contesti d’aquí dos mesos i llavors, perquè jo tinc dret a tenir el torn de rèplica. Jo simplement li estic dient això senyora alcaldessa, si vostè deixa contestar al seu regidors, ha de deixar que els regidors de l’oposició tinguem el torn de rèplica i sinó seria molt més còmode per tothom que no se’ls deixès contestar, contestem d’aquí a un mes i llavors tenim el torn, però si vostè dona dret a resposta, jo he de tenir el meu torn de rèplica igual que qualsevol regidor. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: doncs, expliqui vostè com pensava pagar aquets diners del SAD. Intervé la senyora Judith Alberich Cano i manifesta del literal: No jo, no, no, no. el senyor Faccia ha fet una barreja entre la meva condició de senadora i la meva condició de regidora d’aquet ajuntament. Llavors jo li contestaré la seva argumentació. Aquella pregunta concreta no li contestaré perquè no me l’ha fet i li contestaré amb ell si em permet perqué és ell qui me l’ha fet. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: a vera, aquí s’ha fet una pregunta en concret. Intervé la senyora Judith Alberich Cano i manifesta del literal: senyora Carreras vostè el queno vol és tallar-me la paraula perquè sap que llavors li diran dictadora que és el que a mi em deien. Vostè, jo tinc torn de rèplica i vostè ho sap. Deixi’m utilitzar el meu torn de rèplica. Li estic reclamant el dret que em dina el ROM no em faci un a pregunta concreta, deixi’m utilitzat el torn de rèplica. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: ja però és que en els precs i preguntes no hi ha torns de rèplica. Intervé la senyora Judith Alberich Cano i manifesta del literal: si que hihan torns de rèplica senyora Carreras, si que hi ha torns de rèplica. Ell ha contestat i jo tinc el meu torn de rèplica senyora Carreras. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: el seu torn de fer, de respondre. Intervé la senyora Judith Alberich Cano i manifesta del literal: Jo tinc el meu torn de rèplica. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: respongui la pregunta que li ha fet el senyor Faccia. Intervé la senyora Judith Alberich Cano i manifesta del literal: no, contestaré en lo que ell ha dit. Ell ha fet todo un alegato, jo contestaré el seu alegato. Si em

136

permet, jo contestaré el seu alegato que és el meu torn. Perquè jo també li he fet una pregunta i ell no m’ha contestat concretament a la pregunta, llavors jo tinc dret a fer l’alegato que,ah, entenc que ell igual ha fet. Mire, senyor Faccia jo li vull dir, primer, que li queden molt bé les paraules, que si vol barreja la meva condició de senadora quant era alcaldessa d’aquet municipi però una mica de mal li dec haver fet quan vostè no és capaç de contestar-me valentament a la pregunta que li faig i s’escusa en el fet de que jo formi part d’un altre parlament. Llavor, la meva gestió com a senadora la valorarà els ciutadans o ciutadanes o no, primer l’ha de valorar el meu partit i desprès els ciutadans o ciutadanes d’aquest país en les eleccions generals del vint ene. Jo el que li puc dir és que és cert, i això vostès ho sabien que aquet ajuntament tenia una situació econòmica molt complicada que no era nova, tot i que sempre se’n obliden perquè sempre expliquen una part de la història. Però al a fulla de serveis d’aquet grup municipal, està el fet de tenir cura de les persones, fomentar l’educació en aquet municipi, fomentar els valors de l’esport i convertir a Cunit en un municipi de primera, això en dotze anys de govern. En la seva fulla de serveis en només cent dies de govern està la destrucció de tot això que li he dit. Llavor, no s’escusi en la meva condició de senadora i preocupis més no tant per la meva persona, que sembla que els obsessiona una mica, preocupin-se per solucionar els problemes dels ciutadans o ciutadanes de Cunit. Perquè miri!, els ciutadans o ciutadanes de Cunit li han comprat el discurs, és veritat!, l’ajuntament està endeutat hem de canviar el govern. I això ho han sabut fer molt bé. Però els ciutadans i ciutadanes de Cunit no els importa que l’ajuntament estigui endeutat, els importa la seva situació personal. Els importa que no poden arribar a fi de mes, els importa que vostès els hi ha dit que d’aquí tres, d’aquí un any pagaran tres cents euros de llibres de text per nano, això és el que els importa, no els importa el deute de l’ajuntament. Llavors, si us plau, si vol fer us de la seva condició legítima de regidor, preocupis del que passa en aquet municipi i no es preocupi tant del que passa a Madrid que això ja hi ha qui es preocupa. Intervé el senyor Ivan Faccia i Serrano i manifesta del literal: molt ràpid només dir que als ciutadans de Cunit lo que li interessa. Intervé la senyora Judth Alberich Cano i manifesta del literal: senyora alcaldessa estic en indefensió i vostè ho sap. Vostè ho sap que estic en indefensió i si vol entrem amb un debat però si ell te torn, jo també tinc torn, eh?. Ah?. Estic en total indefensió. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: a vera, senyora Judith Alberich, s’acabat els torns de paraules de tothom. S’ha acabat els torns de paraula de tothom. Intervé la senyora Judth Alberich Cano i manifesta del literal: gràcies senyora alcaldessa ara és aquí, ara és equitat, i ho reconec. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: no, a vera, senyora Alberich el que te de callà d’una vegada perquè està excedint-se de la

137

paraula que te i està parlant sense demanar permís a l’alcaldia, per tant, ha de callar. No ha dit si estan fent bé les coses o no, el seu torn s’ha acabat i ha de callar. I per tant, s’ha acabat el debat. A més, no hem de convertir els precs i preguntes en debats constants. No, vostè no té la paraula per tant, li estic dient que no es pot convertir els precs i preguntes en debats i vostès ho saben. I al final o fem bé les coses o acabarem que no podrem fer precs i preguntes, contestarem i s’acabat i no hi haurà ni torn de rèplica ni res, ho intentem fer les coses bé i intentem portar-les bé o sinó si vostès intenten aprofitar i crear debats amb els precs i preguntes, dons s’acabaran i faran una pregunta, una resposta i no tindran torn de rèplica. Ara s’està donant llibertat, s’està donant que vostès tinguin dret al torn de rèplica però estan abusant d’aquest torn de rèplica, per tant, o fem un bon ús, o fem un bon ús de les eines que tenim o s’acabarà, perquè no pot ser que siguen les cinc de la tarda i que encara no haguem pogut escoltar ni donar les respostes als veïns, ni hem pogut sentir les respostes dels veïns. I que la senyora Judith Alberich ens vingui a donar discursos, a donar discursos, a donar discursos, sobre temas, sobre temas que no tenen res a veure amb lo que s’estava preguntant. Per tant, acabem el ple, intentem respectar les regles del joc, perquè si no respectem les regles del joc, dons s’hauran de trencar i s’acabarà. Així que donem el ple per acabat. La senyora secretària pot marxar, pobra, gràcies per tot. Passaríem a contestar les preguntes que tenim dels veïns. A contestar-les i desprès que en facin de noves. Hi havia un parell de preguntes a la senyora Bellido?. Intervé el Sr. Eduard Arruga Valeri i manifesta del literal: amb el permís de la senyora alcaldessa, tot i que la pregunta de la senyora, les dues preguntes de la senyora Bellido van dirigides a la senyora alcaldessa, em permetrà contestar-les jo, en les funcions que tinc assignades. Fa dues preguntes: “Excluyendo los recortes en gastos que al comienzo de su mandato y según ustedes ya han hecho, quieren saber, los vecino, diu eh?, en que número se ha reducido la plantilla de nuestro ayuntamiento?”. Li puc contestar molt senzillament dient-li, des del dia onze de juny, des del dia que vam prendre possessió a, en el càrrec, el dia deu, per dir un exemple va acabar el contracte d’un senyor que abans era càrrec de confiança i que ara és regidor, eh?, però vull dir aquet, podíem dir no conta. A partir del dia onze hi ha hagut tretze contractes, tretze, trece, que han acabat la finalització, eh?. Tots ells és per finalització del contracte, estaven contractats temporalment i se’ls ha agraït els serveis que han prestat a l’ajuntament durant el seu període. Uns eren per un any, uns altres eren per tres mesos, uns altres eren inclús per menos de tres mesos, però tots aquests han causat baixa durant principalment els mesos de juliol, i n’hi ha un que ha causat baixa ja al mes de setembre, per què?. Perquè substituïa amb una treballadora que estava de baixa per malaltia, la malaltia, la treballadora ha tornat i llavors, el treballador que la substituïa dons, ha acabat el seu contracte. Ademes d’aquests tretze, hi ha hagut dues baixes voluntàries de treballadors que van decidir deixar l’ajuntament. Són quinze, doncs, i desprès hi ha hagut l’expulsió d’un treballador alumne de l’escola taller que no complia els seus deures, l’hem expulsat i per tant, tampoc forma part de la

138

plantilla. Eh?, principalment, senyora Bellido no són funcionaris, són contractats, principalment, eh?, són, estan subjectes a contracte laboral per raons de la llei de protecció de dades personals no puc dir els noms concrets, eh?, però evidentment hi ha aquestes persones. Inclús li diré que en data u de setembre, tot i que no forma part de la seva pregunta, es van produir tres reincorporacions de persones que havien treballat aquí i que van entrar a l’ajuntament perquè les necessitaven per treballar. Aquesta és la primera pregunta, crec que ha quedat contestada doncs, amb el tretze, dos i un, menos tres, diguem-ne. Segona pregunta: “puede decirme si se ha hecho público el documento con los honorarios de todos los regidores y de usted misma como alcaldesa además de conocer la dedicación de cada uno de ellos en tiempo y àrea?”. Li dic que si, aquet document s’ha fet públic, va estar exposat durant més de dos mesos, dins inclús la setmana passada, aquí al taulell d’anuncis, és, va ser fruit d’una proposta d’alcaldia que va signar la senyora alcaldessa el dinou de juliol i que es va aprovar en el ple ordinari del dia vint i vuit de juliol, per dir-li amb síntesi que suposo que lo que li interessa a vostè és saber quins eren els imports li diré que el cost anual, en dotze mesos d’aquet orga de govern al desembre del dos mil vuit era,en termes anyals, de set cents seixanta un mil euros a l’any. Desembre del dos mil vuit. Eh?, és perquè entre juliol del dos mil set i desembre del dos mil vuit va haver-hi canvis i va haver-hi augments. El mes de juny del dos mil deu, aquet orga de govern, el ple, va aprovar una reducció voluntàriament, no obligada, va aprovar una reducció amb els salaris, amb les retribucions, fossin per assistències, fossin per salaris de tots els membres del consistori i els set cents seixanta un mil euros van baixar a sis cent quaranta set mil, van baixar un quinze per cent, és exactament perquè es va aplicar linealment a tots i cada una de les partides. Doncs aquet cost anual de sis cents quaranta set mil euros que és va aprovar al mes de juny, ara al mes de juliol com a conseqüència d’aquet decret 1428 dos mil onze, que li he dit que el pot trobar inclús en el web de l’ajuntament, si no estic equivocat. Eh que es pot trobar?, és pot trobar?. Gràcies. Doncs aquet decret implica per la,eh, diguem-n’hi per la renuncia de l’alcaldessa a cobrar tot el seu sou, perquè te la condició de diputada a l’ajuntament, ah, la diputació de Tarragona i va renunciar a percebre un sol euro de l’ajuntament de Cunit. Els Tinents d’alcalde, regidors i càrrecs de confiança, costen dos cents vuitanta un mil euros, abans en costaven quatre cents vint i set mil. Si, si, no, els incloc, els incloc en els quatre cents vint i set mil, sinó traiem. Hem baixat de tres cents nou mil a dos cents vinti, a dos cents vuitanta un però hem d’afegir els cent dinou mil de cost, no de sou, eh?, de cost per l’entitat local dels càrrecs de confiança. Els regidors de l’oposició, abans eren vuit i ara segueixen sent vuit, cobraven quaranta tres mil euros en total, eh, amb visió anyal, abans del juliol i segueixen cobrant quaranta tres mil. I una gran reducció també s’ha fet amb el cost de la seguretat social, costava cent quaranta sis mil euros a l’any el, la seguretat social de l’equip de govern, ara en costa cinquanta. En total hem baixat el total anyal del cost de l’equip de govern de sis cents quaranta set mil a cent setanta cinc mil, es a dir hem baixat dos cents setanta mil euros. Amb aquet sentit pensem que aquest any només l’equip de govern estalvia en el, en el pressupost de l’ajuntament de Cunit, en els comptes de l’ajuntament de Cunit, els hi estalvia,

139

evidentment la mitat, en lloc d’estalviar dos cent setanta mil els estalvia cent trenta cinc mil, es a dir uns vint i dos milions de pessetes, eh?. En quant a les persones concretes li he de dir que pel mateix respecte a la llei de protecció de dades no li puc dir els percentatges amb els que renuncien només he fet al·lusió al cas de la senyora alcaldessa, perquè va ser publicat en mitjans de comunicació, els demés percentatges els pot trobar en aquest. Són públics?. Doncs, llavors els puc dir?. El segon tinent d’alcalde que soc jo, renuncio a un vint per cent de la seva retribució, el tercer, el quart tinent d’alcalde renuncia a un vint per cent de la seva retribució, el tercer tinent d’alcalde renuncia a un cinc per cent de la seva retribució, el cinquè tinent d’alcalde renuncia a un vint per cent de la seva retribució i el regidor Antonio Casanova renuncia al noranta, al deu per cent, perdó de la seva retribució. Tot això està escrit en aquet decret. El demés mantenen les seves retribucions tal com estaven previstes en els plens anteriors. En total, repeteixo, passem d’un cost anyal de sis cents quaranta set mil, desprès de la rebaixa del quinze per cent fet al juny del dos mil deu, a un cost de tres cents setanta cinc mil. Moltes gràcies senyora Bellido espero haver contestat no sé si la senyora alcaldessa vol dir algo més. Intervé la senyora Bellido i manifesta del literal: me cabe ahora la duda, me cabe la duda si yo des de la página web donde tienen la documentación esta es posible bajarla o imprimirla. Ah, amigo?. Ah! Hay un proble!. Bueno como yo se que son muy amables a mi me van a facilitar lo documentos. A que si seguro?. Sin compromiso alguno. Y ahora yo, le hago un apequeña sugerencia a la señora alcaldesa. Yo se que la señora Judith exalcaldesa de este municipio se quedará muy satisfecha si usted le aplica un tipo de reprimenda al señor Arruga. Yo le sugiero, le sugiero, a ver si a usted le parece buena la idea. Mire yo le diría, mire como castigo va a tener usted dada la situación que le ha, le ha planteado a la señora Judith va tener usted un castigo de coger todo lo que es la relación de deuda que tenemos actualmente y en hora punta, en horario de Cunit dir-la diez veces seguidas, es como un castigo, un castigo. Yo creo que estaría muy bien eh?, a l o mejor un poco pesado, pero sería un castigo, eh?, con causa. Esa es mi sugerencia. De todas formas gracias por la. Es que es un poco chistoso ya por la hora. Venga!, gracias hasta luego. Intervé la Sra. Montserrat Carreras García i manifesta del literal: moltes gràcies senyora Bellido, hi ha més preguntes del públic de, d’algona associació?. Dons donem aquet ple per acabat i moltes gràcies per la paciència. Aixecada que fou la present sessió a les disset hores i dos minuts, s'estén aquesta acta que després de llegida i trobada conforme, la signa la Sra. alcaldessa-presidenta, amb mi, la secretària, que certifico. L'alcaldessa, La secretària,