sessiÓ ple ordinari 28.04.14 pàg. 1 esborrany …...2014/04/28 · sessiÓ ple ordinari 28.04.14...

SESSIÓ PLE ORDINARI 28.04.14 pàg. 1

ESBORRANY ACTA

Srs. Assistents: Presidència: M. CONESA I PAGÈS Tts. d'Alcalde: C. PARAIRA I BESER J. ROMERO I TEJERO S. PELLICER I LÓPEZ C. BRUGAROLAS I CONDE F. CAROL I ALFÉREZ Regidors: X. TIZÓN I NOGUERAS J. PUIGNERÓ I FERRER J. PUIGDOMÈNECH I FRANQUESA P. CASAJOANA I SINGLA E. SALAT I LLORENTE R. GRANGÉ I FLORES X. ESCURA I DALMAU J. CARRERAS DEL RINCÓN B. DE SALVADOR SALA A. BENEJAM PERETO F. VILLASEÑOR ROMERO P. SOLER ARTALEJO J. CALDERÓN ORTEGA R. CASAMITJANA ABELLA G. PROS TÁRREGA I. BEA SEGUÍ Secretari General: J.M. RIGAU I CAIXÈS Interventor: F. CARULLA I GRATACÒS

Al Saló de Sessions de la Casa de la Vila de Sant Cugat del Vallès, essent les dinou hores i sis minuts del dia vint-i-vuit d’abril de dos mil catorze, es reuneix en sessió ordinària el Ple municipal sota la Presidència de la Il·lma. Sra. Alcaldessa i amb l'assistència dels Regidors relacionats al marge, així com del Secretari General i de l’Interventor, havent estat excusades les absències de les regidores Sra. Barbany, Sra. Cazorla i Sra. Domènech.

El desplegament de la sessió i correlativa adopció d'acords, es van produir en els següents termes:

DESPATX D’OFICI 2.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DELS ESBORRANYS DE LES ACTES DELS PLENS DE DATES 5 i 17 DE MARÇ (EXTRAORDINÀRIA I ORDINÀRIA) DE 2014.

- APROVAR per assentiment dels 22 membres electius presents els esborranys de les actes de les sessions anteriors celebrades els dies 5 i 17 de març (extraordinària i ordinària respectivament) de 2014.

TORN D’INTERVENCIONS . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Com que el nostre grup té el costum de llegir-se les actes, en la darrera sessió en l’apartat de Precs i Preguntes hi havia una interpel·lació sobre la coberta de les Planes que no queda literalment recollit ni el sentit de la pregunta ni el sentit de la resposta, jo


ESBORRANY ACTA

agrairia -tot i que aprovarem tota l’acta- que es pogués tornar a transcriure donat que el que hem escoltat tampoc no recull, i el sentit no recull. Per la resta perfecte. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Doncs gràcies Sr. Soler, el Secretari pren nota d’aquest punt i així ho farem. 1.- RATIFICACIÓ DECRET D’ALCALDIA SOBRE TRASLLAT DATA CELEBRACIÓ PLE ORDINARI. - RATIFICAR en els seus propis termes i textualitat literal, la Resolució d'Alcaldia núm. 576/14, decretada en data 27 de març de 2014, i concernent al trasllat de la data del Ple ordinari corresponent a l'actual mes d’abril, del dia 21 al 28 del mateix mes.

TORN DE VOTACIÓ

(El present punt fou aprovat per assentiment dels 22 membres electius assistents). 3.- DACIÓ DE COMPTE DE CANVI DE REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA EN EL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE PROMUSA. - RESTAR ASSABENTATS de comunicació del portaveu del grup municipal Socialista sobre el canvi de representant polític en el Consell d’Administració de Promusa, deixant sense efecte la designa del Sr. David Gutiérrez López i assumint la representació el Sr. Alexis Garrido Fermosel.

TORN DE PRESENTACIÓ . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Donaríem un agraïment al Sr. David Gutiérrez pel servei que ha prestat a la Societat municipal d’habitatge tot aquest temps en representació del grup Socialista i el substituirà el Sr. Alexis Garrido. Per tant també li donem la benvinguda. DECLARACIONS DE LA JUNTA DE PORTAVEUS 4.- DACIÓ DE COMPTE DE LA DECLARACIÓ DE LA JUNTA DE PORTAVEUS DE RECONEIXEMENT A LA FIGURA D’ADOLFO SUÁREZ GONZÁLEZ. La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, reunida en sessió ordinària aprova, amb els vots favorables dels grups municipals de CiU, PP, PSC i ICV-EUiA, i amb el vot en contra del grup municipal de la CUP, la següent declaració: Primer.- Lamentar la mort del que fou el primer President del Govern d’Espanya, Adolfo Suárez González, i expressar el nostre sincer condol, agraïment i reconeixement als seus familiars. Segon.- Reconèixer la seva rellevància com a home clau de la transició espanyola, en la reinstauració de la democràcia i la Generalitat de Catalunya, que va fer dels valors del diàleg i la defensa del bé comú les bases de la seva trajectòria. MOCIONS DELS GRUPS MUNICIPALS


ESBORRANY ACTA

5.- MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS DE LA CUP, CiU, PSC I ICV-EUiA PER PROMOURE UNA CAMPANYA ANTIRUMORS VERS LA IMMIGRACIÓ AL MUNICIPI. Atès que segons dades de l’Institut d’Estadística de la Generalitat de Catalunya, l’any 2013, més de 25.000 santcugatencs i santcugatenques havien nascut fora de la ciutat i que en l'actualitat, més d'un 12 % de la població és de nacionalitat estrangera. De fet, si realitzem una anàlisi de l’evolució demogràfica de la ciutat, arribarem a la conclusió -com en la majoria de casos del nostre país- que la immigració ha estat un dels principals factors del creixement de la nostra població al llarg dels segles. Atès que la convivència entre santcugatencs i santcugatenques de diferent origen mai ha estat un problema, tot i que la nostra ciutat hagi viscut al llarg dels darrers segles amb la seva llengua prohibida i sense el reconeixement públic de les seves tradicions i la seva identitat cultural i nacional, un element imprescindible per a la integració de les persones vingudes d’altres indrets del món en qualsevol lloc del món. Atès que moltes de les lluites, reivindicacions i avenços que s’han produït a la nostra ciutat, i que han contribuït a la millora dels serveis públics, de l’urbanisme, del benestar social de que gaudim tots i totes les ciutadanes, han estat protagonitzades per santcugatencs i santcugatenques vingudes d’altres països. Atès que en l'actual conjuntura nacional, econòmica i social, i les darreres onades migratòries viscudes a la nostra ciutat, sumat a la creixent alienació i individualització de la nostra societat, provoquen que alguns partits polítics alimentin la divisió entre ciutadans i ciutadanes, enlloc de promoure polítiques que tendeixin a millorar les condicions de les persones més desafavorides -independentment del seu municipi o país d’origen-, per tal d’esgarrapar alguns vots, tot difonent informacions falses que quallen en aquells sectors més vulnerables de la nostra societat. Atès que els rumors, neixen de la ignorància i la manca de coneixement de les persones sobre determinats temes, i alimenten la creació d’un imaginari col·lectiu que no coincideix amb la realitat, tot generant discursos demagogs i superficials que no ajuden al benestar del conjunt de la ciutadania, sinó que pretenen segregar-la. Atès que davant d’aquesta situació, hi ha diferents ajuntaments catalans, com ara el de Barcelona, Tàrrega, Lleida, Vic, Gramenet, etc... i entitats ciutadanes com ara a Mataró, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, etc... que han desenvolupat “campanyes antirumors” per combatre els prejudicis i estereotips vers la població immigrada i per desmentir alguns dels tòpics més estesos entre la ciutadania, com ara que “els immigrants es queden amb totes les ajudes”, “els immigrants són uns delinqüents”, “els immigrants ens treuen la feina”, “els immigrants no es volen integrar”, “tenen actituds incíviques i fan mal ús de l’espai públic”, “Els immigrants no paguen impostos”... Atès que un dels rumors més freqüents és que la immigració es queda amb totes les ajudes socials, creiem que cal remarcar aquesta qüestió. Els ajuts socials es reparteixen a les persones més vulnerables de la població, i aquestes durant molts anys han estat les persones originàries d'altres països. Per tant, per molt que alguns d'aquests rumors siguin una realitat, el problema és el rerefons que hi ha en els comentaris. Per tant, també les campanyes haurien d'anar acompanyades d'explicacions de com es reparteixen els ajuts i les causes de la vulnerabilitat social.


ESBORRANY ACTA

Atès que parlem d'una campanya ciutadana amb un cost molt reduït, però amb un important valor social, que desmunten de forma clara i eficient aquells rumors infundats que corren de boca i orella. És per tots aquests motius que es proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS: Primer.- Encarregar als serveis tècnics de la Diputació de Barcelona mitjançant el catàleg 2014 l’estudi a fons d’aquesta qüestió i les diferent formes d’abordar-ho al nostre municipi. Segon.- Posar en comú aquest estudi amb el diferents grups per avaluar les accions a realitzar.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: En primer lloc celebrar el suport de tots els grups a excepció del Partit Popular. Des de la CUP hem considerat especialment pertinent aquesta moció degut a la conjuntura social i econòmica en que ens trobem, les conseqüents de la crisi les podríem enumerar totes però l’atur, les dificultats econòmiques, els desnonaments fan que la majoria de la població estigui depauperada respecte fa uns anys, la majoria de la població ha vist empitjorada les seves condicions de vida, i aleshores hi ha determinats discursos que troben el terreny adobat i és una cosa que estem veient a Europa, com els discursos xenòfobs, demagogs i populistes respecte el tema de la immigració, ajuden a guanyar vots i per tant són agafats per algunes forces polítiques. Si voleu que parlem concretament de quin tipus d’afirmacions parlem estaríem dient coses com que els immigrants es queden totes les ajudes, que tenen més beques, que ens treuen la feina, que no es volen adaptar, que no paguen impostos o que delinqueixen més els immigrants que els autòctons, obviant evidentment que és precisament la condició de nouvinguts que moltes vegades fa que siguin gent amb dificultats socials, o sigui les ajudes socials que fem des de l’administració sempre són pels més desfavorits, evidentment, i els més desfavorits siguin nouvinguts, siguin autòctons o siguin d’on siguin, les ajudes socials sempre han de ser pels qui més les necessiten. Sant Cugat potser no és un lloc on hi hagi un discurs d’aquest tipus tan gran com altres poblacions, segurament n’hi ha més a Badalona, n’hi ha més a Mataró, n’hi ha més a l’Hospitalet, també per la composició de la immigració de Sant Cugat, bona part de la immigració de Sant Cugat són CEO’s i alts executius d’empreses i quan són blancs els immigrants no ens preocupen i aleshores no ens roben la feina ni fan tot això que hem estat dient. El algunes poblacions s’ha considerat que això és un problema i s’han fet campanyes antirumors com la que proposem aquí, s’han fet a Barcelona, a Tàrrega, a Lleida, a Vic, a Santa Coloma per exemple, amb aquests objectius, combatre prejudicis com els que hem anomenat i els estereotips, al cap i a la fi discursos falsos i molt nocius que malauradament van calant a la societat. Hi ha esmenes en aquesta moció que des de la CUP hem acceptat, hi ha algunes que no ens feien el pes però l’aritmètica és l’aritmètica i deixem pas als demés grups. (El regidor Sr. Ignasi Bea dóna lectura als acords de la present moció). . TINENT D’ALCALDE SRA. SUSANNA PELLICER, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: En primer lloc volia agrair a la CUP que acceptés el que ha estat


ESBORRANY ACTA

una adaptació en els acords inicials que contemplava aquesta moció, en el sentit que en principi es parlava directament de fer una campanya antirumors, igual que s’ha fet en d’altres municipis, però nosaltres degut a la percepció que des del servei d’Immigració de l’ajuntament copsavem -respecte aquest tema de rumors al municipi- que no era una situació que generés especial alarma, vam demanar ser més generalistes i estudiar abans la situació en lloc de copiar un model que potser en altres poblacions havia funcionat però que aquí potser no tenia sentit, tot i que tenim coneixement que existeixen rumors respecte a la distribució dels recursos en els municipis, en situacions sobretot vinculades a serveis socials, no considerem que estigui molt distanciada d’altres comentaris crítics respecte a la gestió de l’administració en general des de que sempre ha existit, per tant ho vam parlar que sense dades reals de quina és la situació de la rumorologia actualment a Sant Cugat, sense valorar acuradament els efectes que pot tenir una campanya en determinat àmbit o altre, potser podíem despertar inquietuds que no existeixen. Per exemple, si féssim una campanya explicant que els establiments generats per nouvinguts fan els mateixos horaris que els demés, si realment en el carrer amb això no hi pensa o no hi ha una especial preocupació doncs potser això podria generar més problemes que el desig de que això no existeixi. Per tant el dia que ho vam parlar en la Comissió Informativa fins i tot vam dir que algunes dades per desmentir aquests rumors ens serien impossibles ja que tant amb serveis a l’atenció social, com beques, activitats extraescolars, etc., com deia el regidor, no es contempla la variant d’on és la procedència d’una família o dels seus avantpassats sinó que en definitiva és si la persona necessita aquest ajut o no, per tant es distribueixen els recursos segons els tècnics i la llei considera necessària però els orígens i aquestes dades no es tenen en compte, per tant com que era una mica complex vam demanar prudència en els acords i en lloc d’iniciar una campanya determinada vam pensar que era millor demanar l’ajut de la Diputació en aquest sentit, que ja ho hem començat, i que en un parell de mesos tindrem un estudi més acurat i posar-ho en comú amb la resta de partits polítics i veure si es tracta de fer una campanya o si es tracta de fer uns missatges molt determinats amb persones públiques de la ciutat que tinguin rellevància, o bé veure quina és la millor sortida per acabar amb aquests rumors en la mida que aquests rumors existeixen, per tant aquest és el sentit amb el que vam fer les nostres al·legacions i que han estat acceptades i que ho agraïm. . REGIDORA SRA. ROSER CASAMITJANA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Des d’Iniciativa per suposat que donarem suport a aquesta moció perquè ja en anteriors circumstàncies hem donat suport a xarxes antirumors que han estat promogudes majoritàriament en molts casos per entitats socials i que s’han acabat transformant també en molts casos en plans concrets per part de l’ajuntament. Creiem que en aquest moment, com ja ha dit el propi Ignasi, és un moment important per tornar-ho a replantejar per combatre aquests rumors que són estereotips negatius i que circulen envers diferents col·lectius de la nostra societat, és evident que aquests rumors es basen en falsos mites, com que les persones immigrants ja s’ha dit també reben tota mena de favors de les administracions públiques i majoritàriament també que són les persones que protagonitzen més violència i delinqüència, cosa que sabem que això no és així, són rumors que parteixen de prejudicis, que ataquen els col·lectius més febles i es basen en un discurs que, evidentment, només es pot combatre des de la pedagogia i la tranquil·litat, creiem que tots plegats en som responsables de que aquests rumors desapareguin perquè sinó ens fem responsables d’una injustícia que estaria basada en enganys i manipulacions i que, òbviament, només aconseguiria dificultar encara més la convivència a casa nostra. . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Nosaltres ens vam afegir a la moció proposada per la CUP, ja ens agradava inicialment en el seu redactat, perquè ho trobem encertat i en aquest moment positiu per la nostra ciutat. Si em permeten la llicència els hi recordaré que aquestes


ESBORRANY ACTA

campanyes antirumors van ser impulsades pels governs bàsicament socialistes al nostre entorn metropolità, amb connivència i amb ajut també d’altres forces progressistes i que les forces conservadores d’alguna manera no veien amb gaire bons ulls, al llarg de la història d’aquests darrers 20 anys s’ha demostrat que han tingut èxit aquestes campanyes allà a on s’han aplicat, també volem fer una mica de cunya en dir que el servei que ara apel·lem a la Diputació també va ser creat sota les presidències de presidents socialistes de la Diputació de Barcelona i que per tant tenim aquest servei precisament desenvolupat i assessorant a tots els ajuntaments que ara estan intentant desenvolupar els seus reglaments o les seves aportacions amb caire del que serien les campanyes antirumors. A part d’això sí que és cert que a Sant Cugat possiblement sigui totalment diferent però també és cert que és l’única ciutat d’aquesta dimensió de població en que no ha fet servir les campanyes antirumors. Possiblement el nostre grup hagués presentat esmenes en el sentit de no focalitzar-ho només amb el que serien els col·lectius d’immigrants, abans ho ha dit la Roser, sinó amb altres tipus de col·lectius que també són de caire podríem dir locals o nacionals i que també pateixen aquests greuges i aquests tipus de prejudicis com poden ser determinats barris o determinats col·lectius de raça o d’ètnia que són perfectament de la nostra població, nascuts aquí, i per tant amb una nacionalitat com la nostra i que per tant potser ho haguéssim pogut ampliar. En tot cas enhorabona a aquesta campanya, tirem-ho endavant i res més. . REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: En primer lugar decir que la campaña no nos parece mala idea que se haga una campaña para difundir esta idea de la equivocación de emitir rumores en contra de las personas inmigrantes, por supuesto nos parece mal que exista esa rumorología. En Sant Cugat creemos, como dice la regidora del ámbito, que no hay una especial peligrosidad por esta rumorología porque no se produce esta situación, o se produce en una medida que no es alarmante, que está dentro de lo normal de la rumorología de cualquier otro tema, de cualquier otro ámbito, y que por tanto a lo mejor tampoco sería necesaria o previamente haría falta hacer un estudio con la Diputación que está bien pensado para hacer una valoración de si es necesario invertir tiempo y dinero en hacer una campaña. De todas maneras estamos de acuerdo en eso pero también estamos de acuerdo en que no hay que confundir la rumorología, que a veces se confunde, sobre una determinada raza, criminalizándola con algunas cosas, con que hay determinados colectivos que pueden pertenecer a una sola raza o no, que son a veces incumplidores de normativa municipal o de normas penales y desde luego en Sant Cugat algún ejemplo tenemos, hemos tenido en tiempos anteriores algún ejemplo de colectivos que pertenecían a una raza concreta o que pertenecen a una raza concreta y que están en nuestro municipio actuando, por ejemplo, ha habido una banda que estaba robando, según los Mossos d’Esquadra, que era de personas extranjeras, concretamente de una nacionalidad dicho por el Jefe de la Policía. Entonces, ¿estas personas estaban delinquiendo?, sí, porque estaban robando en casas; ¿se les está criminalizando por ser extranjeros?, no, se les está criminalizando por robar, o sea que no hay que confundir una cosa con la otra, la rumorología de la gente de que había unas personas de origen extranjero que estaban robando, ¿era cierta?, sí, es cierto, pero eso no quiere decir que se les esté criminalizando por ser extranjeros. Por eso no hay que confundir las cosas y hablar las cosas como son. Contra esa rumorología no hay que luchar, entiendo yo, porque es verdad que esas personas estaban cometiendo estos delitos. No hay inconveniente en que se haga esta campaña, incluso puede ser buena, pero tenemos que valorar si con los medios que tiene actualmente el ayuntamiento, como son los medios de comunicación o el propio departamento de comunicación interno, del ayuntamiento, se puede hacer sin que cueste dinero.

TORN DE VOTACIÓ


ESBORRANY ACTA

Vots a favor: 19 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 3 (PP) Abstencions: 0 6.- MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS D'ICV-EUiA I PSC, EN NOM DE LA PLATAFORMA CÍVICA PER A LA DEFENSA DE COLLSEROLA, PER GARANTIR QUE ELS HÀBITATS I LA FAUNA DE COLLSEROLA NO ES VEGIN AFECTATS DURANT LES HORES NOCTURNES PER ACTIVITATS DE LLEURE I ESPORT. D'acord amb l'article 25.1) de la Llei 12/1985 d'espais naturals, “són parcs naturals els espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l'objectiu d'aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat de llurs recursos i l'activitat de llurs habitants”. En data 19-10-2010 el Govern de la Generalitat va aprovar el decret que declara la serra de Collserola parc natural, amb els objectius de preservar-ne els valors naturals i evitar que la pressió urbanística malmeti l’entorn, fent-hi compatibles les activitats econòmiques i socials que s’hi desenvolupen. La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, preveu la creació d’una xarxa ecològica europea de zones especials de conservació: la Xarxa Natura 2000. La Xarxa està formada pels espais que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que continguin hàbitats o espècies d’interès comunitari, d'acord amb l'inventari i els criteris que la mateixa Directiva estableix. L'ACORD GOV 112/2006, de 5 de setembre de 2006, oficialitza que la serra de Collserola formi part de la xarxa europea Natura 2000. A Collserola, en un espai relativament petit i molt sotmès a pressions, hi viuen prop de 240 espècies reconegudes de vertebrats i 700 d’invertebrats. Collserola inclou més de 8000 ha d’espai natural singularment preservat, amb boscos extensos, prats, brolles i fondals de fisonomia clarament mediterrània i una valuosa biodiversitat. Collserola és alhora espai d’esbarjo i de trobada, de descoberta i d’aprenentatge. La seva gestió, a càrrec del Consorci del Parc, cerca promoure’n l’ús respectuós i sostenible, bo i preservant-ne els valors naturals. Per la seva naturalesa, la serra aporta una notable dimensió a la qualitat de vida dels ciutadans i esdevé un privilegi ambiental per a la nombrosa població que viu al seu voltant. Al Parc Natural de Collserola és òbvia la necessitat de comptabilitzar les mesures de protecció amb els usos que en fem les persones en els moments de lleure i esport. Per això, és important assenyalar que durant les hores nocturnes les funcions biològiques habituals dels éssers vius són molt importants. Coherentment, preservar la tranquil·litat dels hàbitats i de les activitats nocturnes de la fauna també ha de poder garantir-se per consolidar Collserola com a parc natural. Atès que el lloc de trobada i presa d’acords dels municipis presents a Collserola és el Consorci del Parc Natural de Collserola i que no es raonable per a un municipi prendre decisions unilaterals que no siguin compartides per la resta de municipis amb presència al Parc Natural. Per tot això, es proposa al Ple de l'Ajuntament de Sant Cugat l’aprovació dels següents ACORDS:


ESBORRANY ACTA

PRIMER.- Requerir al Consorci del Parc de Collserola que introdueixi en el reglament d'ús del Parc Natural de Collserola una regulació per a transitar per l'interior dels límits del Parc Natural, especialment en grup, durant les hores nocturnes fent ús de llums, sigui corrent, en bicicleta o a peu, amb finalitats de lleure o esportives. SEGON.- Declarar que l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, com a part del Consorci del Parc, es compromet a treballar per a regular els usos que les persones fem del Parc, actualment sotmès a sobre-freqüentació de tipus esportiu (sigui per curses o entrenaments). En aquest sentit la protecció de la natura i la seva biodiversitat i el gaudi pausat del mateix parc aconsellen introduir una limitació seriosa i eficaç d’aquestes pràctiques. TERCER.- Comunicar els presents acords al Consorci del Parc de Collserola, a la Diputació de Barcelona, a la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya, al grup redactor del pla de protecció de Collserola, a la resta de municipis del Parc de Collserola, a les entitats de defensa ambiental i a les entitats socials, esportives, educatives i de lleure del propi municipi.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Entenc que hi haurà un posicionament dels partits i es cedirà la paraula al Sr. Roger Caballé que ens ha demanat poder intervenir en aquest punt en representació de la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola. Per tant donaríem la paraula en primer lloc al Sr. Calderón. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Molt breument perquè la intenció és que en aquest cas parli l’entitat que és qui va venir a diferents partits polítics a demanar-nos que entréssim aquesta moció per tal de fer compatible en aquest cas la vida de la fauna del Parc de Collserola i el gaudi i la utilització lúdica de l’espai per part de les persones i per la nostra banda res més. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: En la mateixa línia que el company d’Iniciativa doncs jo crec que cal valorar també les iniciatives que s’estan realitzant com aquesta que esteu realitzant vosaltres, entre altres coses que hem tingut l’oportunitat de conèixer-nos tots plegats i per tant doncs això, la paraula és vostra. INTERVENCIÓ DE LA SRA. ROSA GUALLAR, EN REPRESENTACIÓ DE LA PLATAFORMA CÍVICA EN DEFENSA DE COLLSEROLA, EN ELS TERMES DE L’ART. 13 DEL REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA. Bona tarda, el Sr. Roger Caballé està absent perquè en aquest moment ha hagut de marxar a fer una conferència a Cerdanyola sobre el Centre Direccional de Cerdanyola, el centre comercial i els abocadors, i no pot estar aquí. Jo també sóc membre de la Plataforma Cívica, no visc a Cerdanyola com ell, però m’ha delegat com a vilatana que pugui intervenir aquí. Em dic Rosa Guallar i com a Plataforma Cívica volia dir que des de fa més d’una dècada la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola aplega vàries entitats de tots els municipis de les rodalies del Parc i ha treballat fermament perquè es protegeixi el Parc, va promoure la Declaració de Parc Natural, i des de sempre li han preocupat vàries coses de Collserola, una és l’aïllament del Parc de la resta d’espais naturals, en aquest cas posaríem l’exemple del Centre Direccional, que l’aïlla; li preocupa la fragmentació d’hàbitats que la causarien projectes com el Túnel d’Horta o per exemple la línia d’alta tensió, que en aquest moment el Govern de la Generalitat l’ha aturat, sortosament, i des de fa gairebé una dècada també preocupa l’ús esportiu massiu que s’està fent de la Serra perquè creix de manera exponencial, des que es van posar de moda les bicis tot terreny, ara també s’utilitza per fer


ESBORRANY ACTA

atletisme d’una manera molt massificada, amb grups de fins a 1.000 persones, i des de fa temps estem treballant amb el Consorci, des del Consell Consultiu del Consorci, perquè tot això es reguli i es minimitzi aquest impacte humà damunt d’un parc natural i el debat és la dicotomia entre si volem un parc metropolità on puguem els humans fer de tot o mantenir les característiques del que és un parc natural, i en aquest sentit la Plataforma va voler presentar aquesta moció d’una manera humil volent intervenir només en les hores nocturnes perquè això també està creixent ara de manera exponencial que s’entra al Parc a córrer i a entrenar-se en grups amb llums mentre la fauna fins ara estava tranquil·la. Els arguments són que les persones ens hem dotat a nosaltres mateixes d’unes ordenances que protegeixen el nostre horari nocturn per poder desenvolupar les activitats que tenim per costum fer a la nit, que sobretot són dormir i altres, i igual fem amb la fauna, protegir aquestes hores nocturnes i volem agrair als partits que des del principi van acceptar el text de la moció, la CUP, el Partit Socialista i Iniciativa i també volem agrair especialment al regidor Sr. Joan Puigdomènech perquè sempre es va mostrar obert a dialogar i molt interessat en aquest tema de Collserola i vam arribar a unes esmenes que podien ser acceptables per a tothom. Agrair al Joan Calderón que va fer el seguiment acurat i ha estat l’enllaç també perquè això tiri endavant. Ara passo a llegir els acords: Primer.- Requerir al Consorci del Parc de Collserola que introdueixi en el reglament d'ús del Parc Natural de Collserola una regulació per a transitar per l'interior dels límits del Parc Natural, especialment en grup, durant les hores nocturnes fent ús de llums, sigui corrent, en bicicleta o a peu, amb finalitats de lleure o esportives; Segon.- Declarar que l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, com a part del Consorci del Parc, es compromet a treballar per a regular els usos que les persones fem del Parc, actualment sotmès a sobre-freqüentació de tipus esportiu (sigui per curses o entrenaments). En aquest sentit la protecció de la natura i la seva biodiversitat i el gaudi pausat del mateix parc aconsellen introduir una limitació seriosa i eficaç d’aquestes pràctiques; Tercer.- Comunicar els presents acords al Consorci del Parc de Collserola, a la Diputació de Barcelona, a la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya, al grup redactor del pla de protecció de Collserola, a la resta de municipis del Parc de Collserola, a les entitats de defensa ambiental i a les entitats socials, esportives, educatives i de lleure del propi municipi. . REGIDOR SR. GUIM PROS, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: D’entrada remarcar que ens agrada l’esperit de la moció tal i com ha quedat, que som molt conscients que hi ha determinades pràctiques esportives que és evident que afecten al medi i a la fauna que hi ha a Collserola i és per això que hi votarem a favor; també és veritat però que ens agradaria que la regulació que es faci de tot plegat tingui en compte segurament el paper d’un munt d’entitats i col·lectius que hi ha i que fan ús de la Serra de Collserola, estem parlant d’esplais, de caus, de grups excursionistes, etc., etc., que depèn de com siguem capaços de regular-ho tot igual es poden sentir perjudicats una mica per veure com acaba tot plegat i alhora jo crec que tots plegats tenim molt clar que estem parlant d’entitats i agrupacions que precisament quan porten a terme les seves activitats precisament el que volen no és malmetre la muntanya ni afectar a la fauna, més aviat al contrari. En tot cas votarem a favor de la moció però ens agradaria fer aquest petit matís. . REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Nosotros habíamos hablado también con la Sra. Guallar alguna vez comentando este tema; el posicionamiento que tendremos será de abstención por la siguiente razón, en los pedimentos de la moción se pide que se introduzca en el reglamento de uso del parque natural la prohibición expresa de transitar por el interior de los límites del parque, especialmente en grupo, durante las horas nocturnas. Entonces yo creo que hay que diferenciar las caminadas que se hacen por allí en grupo de las que hace una persona sola, y aquí no distingue, aquí las engloba todas, las que se hagan en grupo y después pide que cuanto más numeroso sea el grupo haya una graduación de


ESBORRANY ACTA

sanciones imponiendo las más fuertes, entiendo, para cuantas más personas compongan el grupo, pero está claro que no es lo mismo tampoco …, si me equivoco …, estoy leyendo …, ah este texto no … . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Perdoni Sr. Benejam, li aclarim, sempre és en horari nocturn i sempre és en grup, per tant és fer aquestes regulacions, de tota manera el que no es diu ..., o sigui es treballarà en aquest sentit, en aquest moment no estem obligats a res perquè a més a més hi ha molts usuaris de la Serra i per tant s’haurà de parlar amb moltíssimes persones i grups de persones. . REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Entonces explico el por qué estaba diciendo esto, porque este es el texto que tengo hoy, si nosotros no recibimos el texto nuevo pues entonces evidentemente no podemos hacer aquí una defensa de nuestra posición. Nos abstendremos igualmente porque no tenemos el texto último. . REGIDOR SR. JOAN PUIGDOMÈNECH, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: El text original parlava de prohibició i el text ja bastant treballat parlava de regulació. El fet és que el Parc de Collserola és un espai compartit entre 9 municipis, en realitat vindria a ser si agaféssim l’àmbit de tots aquests municipis i ho consideréssim com una unitat de població vindria a ser una espècia de Parc Central de tots aquests municipis. Llavors, és evident que un parc natural com aquest rodejat de tanta població ha de tenir una regulació superior que per exemple el Parc d’Aigüestortes, per dir-ho d’alguna manera; no estem parlant de prohibició, jo crec que és molt interessant que precisament se’n faci ús, que els ciutadans vegin en el Parc de Collserola un lloc d’esplai, un lloc per anar a gaudir de la natura, etc., és molt important que en facin ús però el cert és que l’ús que venen de tantes iniciatives necessita regulació i això em sembla que és una bona aportació de la Plataforma dir: efectivament, necessitem ordenar, necessitem regular, necessitem que quan una població d’aquí al costat resulta que té dintre de les seves tradicions un determinat tipus de carrera dintre del Parc de Collserola, bé, que no la multipliquem per deu perquè efectivament podem arribar a perdre, entre tots, aquest Parc natural. Per tant el que demana aquesta moció que jo agraeixo profundament a la Plataforma és precisament no la prohibició sinó que hi hagi una regulació, que cadascun dels 9 municipis que, per cert, el municipi que té més extensió dins del Parc és precisament Sant Cugat, amb la qual cosa jo crec que hem d’ajudar d’una manera important un cert protagonisme precisament en la conservació d’aquest Parc, doncs és important que existeixi aquesta regulació, jo crec doncs per tant que efectivament la Plataforma s’ha centrat en aquest moment amb pràctiques nocturnes, que durant algun temps hem vist que hi havia com una oclusió d’aquest tipus de pràctiques, però en realitat el segon en el qual es diu: Sant Cugat es compromet, com una cosa important, com una cosa del seu ser, de tenir una activitat molt important, o una posició molt important en la defensa del Parc de Collserola, ja aquest municipi fins i tot va tenir una certa intervenció en segons quins usos, per exemple els usos militars, vam parlar-ne fa algun temps. Doncs bé, tots aquests usos que es barregen dintre d’aquest Parc necessiten una regulació perquè efectivament tanta població al seu voltant el fa perillar, per tant el nostre grup, evidentment, votarà a favor. . REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Volia matisar la meva explicació, nosaltres precisament el que ens sobtava era aquesta prohibició directa de transitar en grup pel Parc durant les nits, però com que això ja s’ha matisat en l’última redacció votarem a favor de la moció.

TORN DE VOTACIÓ


ESBORRANY ACTA

(Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 22 membres electius presents).

TRACTAMENT CONJUNT PUNTS NÚMS. 7 i 8 7.- MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS D’ICV-EUiA, CiU, I PSC PER REBUTJAR LES INTERLOCUTÒRIES DEL TSJC EN CONTRA DE LA IMMERSIÓ LINGÜSÍTICA A LES ESCOLES. Atesa la nova ofensiva del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística a les nostres escoles, expressem una altra vegada el nostre suport i compromís amb l’actual sistema d’immersió lingüística dels centres educatius catalans, un model d’èxit educatiu i garant de la cohesió social al nostre país, i el compromís de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès vers el manteniment, millora i extensió del sistema d’immersió lingüística, d’acord amb els preceptes de la Llei d’Educació de Catalunya. Atesa la necessitat de defensar la unitat de la llengua catalana a tots els territoris que la tenen com a llengua pròpia. Atès que aquest consistori reiteradament ha mostrat el rebuig a qualsevol mesura que posi traves a la ciutadania dels diferents territoris dels països de parla catalana a poder viure en la seva llengua pròpia amb normalitat. Atès que el català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya, i per tant, també ho són les diferents varietats dialectals del català conegudes com a valencià, mallorquí i altres parlars balears i el català parlat a la franja, malgrat recentment li hagin canviat el nom pel de «llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental». Atès que l’escola és un espai de convivència i té una funció socialitzadora indeclinable, perquè la compleixi adequadament, s’han d’evitar distincions entre els infants per la llengua d’ensenyament, la proposta del Govern de l’Estat de pagar centres privats per als pares que vulguin l’educació en castellà. Atès que el model lingüístic que fins ara hi havia implantat a les escoles catalanes, on la immersió lingüística havia estat un instrument de cohesió social, on es té com a objectiu principal aconseguir que ningú pugui ser discriminat socialment per raó de llengua, ja que garanteix el coneixement del català i de l’espanyol independentment de la llengua inicial, evitant així la segregació dels alumnes. Atès que aquesta ciutat sempre ha fet costat a les entitats i grups interessats en organitzar esdeveniments reivindicatius, com el Correllengua, a favor de la plena normalització en l’ús social de la llengua, i de la seva unitat arreu dels territoris de parla catalana, i alhora, facilitar la seva realització en allò que depengui de l’Ajuntament. Per tot això, els grups municipals d’ICV-EUiA, CiU i PSC proposa l’adopció dels següents ACORDS: Primer.- Mostrar disconformitat amb el contingut de les cinc interlocutòries emeses el passat 31 de gener per la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga al Departament d'Ensenyament i a les direccions de cinc centres educatius, a fixar un 25% de l'horari lectiu en castellà.


ESBORRANY ACTA

Segon.- Oferir tot el suport als centres educatius afectats per aquestes interlocutòries, i als que es puguin veure afectats en un futur, per tal de que puguin aplicar el model lingüístic establert a l'ensenyament català. Tercer.- Donar suport i fer una crida a la participació a la cercavila multitudinària per l’escola catalana a Barcelona el proper 14 de juny, convocada per Somescola.cat, per ratificar la unitat cívica al voltant de l’escola catalana i mostrar el rebuig social a la judicialització i politització dels usos lingüístics a les aules, tant a la LOMCE com a la recent sentència del TSJC. 8.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP PER RECLAMAR A LA GENERALITAT EL COMPLIMENT DE LES RESOLUCIONS JUDICIALS QUE AVALEN EL MODEL DE BILINGÜISME INTEGRAL EN L'EDUCACIÓ. Atès que la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, coneguda com Llei d'Educació de Catalunya (en endavant LEC) desenvolupa el règim lingüístic derivat de l'Estatut d'Autonomia, i d'acord amb el nostre marc jurídic ha de garantir a tota la població escolar, en acabar l'etapa obligatòria, el coneixement amb suficiència oral i escrita de les llengües oficials, el català i el castellà. Atès que aquest règim lingüístic ha de ser necessàriament compatible amb l'establert a la Llei de Normalització Lingüística de 1983 i Llei de Política Lingüística de 1998 per a l'ensenyament sostingut amb fons públics a Catalunya, avalat pel Tribunal Constitucional en la sentència 337/94, i definit com règim de "conjunció lingüística o bilingüisme integral", que, per definició, obliga que les dues llengües oficials a Catalunya participin de manera equilibrada en el sistema com a vehicles d'ensenyament. Atès que la LEC introdueix en l'article 15 el concepte "programes d'immersió lingüística", com "estratègies educatives d'immersió lingüística" tenint en compte "la realitat sociolingüística, la llengua o llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà". L'objectiu és reforçar el coneixement del català en aquelles zones on el seu ús no estigui normalitzat. Atès que segons aquest mateix article 15 de la LEC, els programes d'immersió lingüística promouran “l’ús intensiu [del català] com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge" i pretén utilitzar aquest idioma per satisfer "la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social". És opinable si la llengua única en una societat bilingüe és o no un factor de cohesió social, ja que cap societat multilingüe europea manifesta sentir-se fragmentada o poc cohesionada pel fet de la seva pluralitat. Així mateix, és dubtós que un ciutadà, que ja parla una llengua oficial, i al qual se l'obliga a canviar totalment de llengua per educar-se o treballar, pugui sentir-se més integrat en aquesta societat que relega la seva llengua, sent aquesta oficial. Atès que la immersió lingüística exclusiva en català es va acabar aplicant a Catalunya de manera obligatòria i homogènia en tot el territori, en contra del que expressament preveuen les lleis de Normalització i Política Lingüística i la pròpia LEC. Atès que el sistema d'immersió lingüística obligatori i universal aplicat a Catalunya és únic al món, i no té cabuda en les societats democràtiques europees, que opten pel sistema de doble xarxa escolar o el sistema multilingüe, per tal d’evitar l'exclusió de cap de les llengües oficials. És, a més, un model desigualitari per principi, ja que els catalanoparlants estudien en la seva llengua materna i els altres són immersionats.


ESBORRANY ACTA

Atès que a favor de la immersió obligatòria s'argumenta que és un model d'èxit per a adquirir competència en les dues llengües oficials, però, a banda que no existeix en aquest moment cap prova, objectiva i imparcial, que mesuri, per exemple, el nivell de castellà dels estudiants catalans en relació a la resta d'espanyols, s'oblida el fet que el model de conjunció o bilingüisme no té per què donar pitjors resultats, de fet, els centres privats que l'apliquen obtenen les puntuacions més altes en les dues llengües, tant en PISA com en les proves de competències que passa la Generalitat. En qualsevol cas, la LEC, com a part que és l'Ordenament Jurídic del nostre Estat de Dret, s'ha d'ajustar, tant en la seva redacció com en la seva aplicació, per una qüestió de seguretat jurídica, al sentit i la doctrina que, d'acord amb el principi de divisió de poders, dictin els tribunals de justícia. Aquesta doctrina, recollint tots els pronunciaments anteriors del Tribunal Constitucional, va quedar expressada en la sentència d'aquest tribunal 31/2010, de 28 de juny, que apunta: "el deure de coneixement del català, com el del castellà, és una presumpció ex lege que no pot originar discriminació i que ha de cedir quan es tracta de garantir l'efectivitat d'altres drets ". En definitiva, la sentència va declarar inconstitucional i nul·la la pretensió que el català pogués tenir un tracte preferent a l'Administració o l'Educació públiques catalanes. Atès que a partir d'aquesta sentència totes les instàncies judicials implicades, TSJC i Tribunal Suprem, han fallat a favor del dret dels estudiants catalans a rebre ensenyament bilingüe, on el castellà no quedi exclòs com a llengua d'ensenyament, més enllà de les hores dedicades a la ensenyament d'aquesta llengua. Els tribunals han reiterat l'existència del dret a l'ensenyament bilingüe i la inexistència del dret a l'ensenyament monolingüe (immersió). Per tant, mantenir el sistema monolingüe d'immersió de manera obligatòria i universal vulnera flagrantment el dret dels pares catalans a escollir l'ensenyament bilingüe per als seus fills. Més enllà de consideracions pedagògiques, socials o polítiques ens trobem davant d'una situació de vulneració sistemàtica de drets individuals, legalment reconeguts, i que legitimen els pares a reclamar i exigir a l'Administració que els drets lingüístics dels seus fills quedin garantits pel sistema, en igualtat de condicions amb els altres estudiants. Atès que la LEC preveu un mecanisme, l'atenció individualitzada, que ve aplicant als fills dels pares que han sol·licitat una major presència del castellà. Aquest mecanisme queda recollit en el seu article 11.4: "En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d'acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua". No obstant això, l'atenció individualitzada no és una solució legal per garantir els drets lingüístics, com ha expressat la més recent jurisprudència del Tribunal Suprem, per exemple, en sentència de 12 de juny de 2012 el TS alertava: "tampoc és suficient per complir aquesta obligació constitucional que el precepte afegeixi que ‘en qualsevol cas, es respectaran els drets lingüístics individuals de l'alumne o alumna, d'acord amb la legislació vigent’ doncs el que dimana de la


ESBORRANY ACTA

Doctrina Constitucional és un dret a rebre l'ensenyament en la seva llengua habitual ja sigui aquesta el català o el castellà, llevat de decisió en contra dels pares" I segueix: "com ja també expressem en les sentències d'aquesta Sala i Secció és una cosa ben diferent de l'atenció individualitzada en castellà que condueix a una situació de discriminació pràcticament idèntica a la separació en grups classe per raó de llengua habitual, i que desnaturalitza aquest dret al condicionar-lo a l'obligació d’haver-lo de sol·licitar incorrent d'aquesta manera la norma en inconstitucionalitat". Atès que no només és una discriminació impròpia amb menors i es desnaturalitza un dret si es supedita a l'obligació de reclamar. A més, l'atenció individualitzada suposa una certa solució només per a qui ho sol·liciti expressament, mantenint com a model general per a la majoria d'alumnes un model monolingüe universal, desajustat a la legalitat i la jurisprudència. D'acord amb aquesta legalitat i aquesta jurisprudència, qualsevol pare que reclama judicialment contra l'Administració catalana, i sol·licita l'ensenyament bilingüe com a mesura cautelar, l'obté del tribunal. En concret, l'acte de 3 de gener de 2013, dictat per la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós Administratiu, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acorda: "requerir la Conselleria d'Ensenyament perquè adopti totes les mesures que siguin necessàries per adaptar el sistema d' ensenyament lingüístic, en tant afecti el fill de la recurrent, a la nova situació creada per la declaració de la Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, que considera també el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català ". Atès que la decisió judicial va ser recorreguda per la Generalitat i confirmada pel TSJC el 6 de març de 2013, aclarint que l'atenció individualitzada quedava exclosa i que "el sistema ha d'adaptar-se per a tota la classe (o unitat escolar) de la qual forma part l'alumne. El que s'ha acordat [en l'acte del 3 de gener esmentat] afecta l'alumne juntament amb els seus companys". Atès que la Generalitat va tornar a recórrer aquest acte en cassació davant el Tribunal Suprem, qui va tornar a confirmar en sentència ferma de gener de 2014 la concessió de bilingüisme cautelar, "a la seva classe, juntament amb els seus companys", condemnant en costes a la Generalitat. Atès que l'execució d'una decisió judicial, o l'aplicació d'unes mesures cautelars concedides per un tribunal, no poden retardar-se pel fet que la sentència o les cautelars es recorrin. Així mateix, el TSJC és responsable de l'execució de les decisions judicials a Catalunya, i per això està legitimat per la LJCA per actuar subsidiàriament, si l'Administració no compleix les seves obligacions per executar convenientment aquestes decisions, requerint la col·laboració necessària al personal de l' Administració. Per aquests motius, el TSJC ha determinat recentment, que els fills dels pares que han reclamat i han vist confirmat el seu dret a rebre ensenyament bilingüe en la seva classe, bé com a mesura cautelar, o per sentència ferma del Tribunal Suprem, han de rebre un mínim del 25% de l'horari efectivament lectiu en castellà, ordenant directament als directors dels centres concrets que dins del termini d'un mes apliquin aquestes directrius.


ESBORRANY ACTA

Atès que encara que la Generalitat i els directors afectats recorrin aquesta decisió judicial, restan obligats a acatar-la i complir-la en un mes. Lamentant la voluntat manifesta del Govern de la Generalitat de no adaptar la LEC, ni en la seva redacció literal ni en la seva aplicació, a la legalitat vigent, de continuar forçant a l'atenció individualitzada a tota una comunitat lingüística, la castellanoparlant, en contra de la jurisprudència del Tribunal Suprem, i d'obligar els ciutadans a reclamar els drets lingüístics que els tribunals i el marc legal els reconeixen. Considerant l'acte que la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC va emetre el passat 6 de març de 2013, pel qual es desestimava el recurs de reposició que va presentar la representació lletrada de la Generalitat. Atès que el Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació interposat per la Generalitat contra la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de gener de 2013, pel qual es requeria impartir educació en castellà i català com a llengües vehiculars a un alumne. Atès que aquesta sentència de la secció quarta de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem insisteix que hi ha "abundants precedents judicials" en el mateix sentit i que aquesta reiteració "determina que ara apliquem aquesta doctrina consolidada". El Grup Municipal del Partit Popular a Sant Cugat del Vallès proposa al Ple l'adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- Rebutjar i censurar la negativa de la Generalitat, tant a complir les decisions judicials i sentències fermes, com a prendre les mesures necessàries per a garantir el dret dels catalans de rebre una educació bilingüe. SEGON.- Rebutjar i censurar la voluntat manifesta de la Generalitat de seguir aplicant l'atenció individualitzada tot i ser contrària a l'ordenament jurídic. TERCER.- Instar el Departament d'Ensenyament a impulsar les instruccions que siguin necessàries per complir i fer complir la llei, sense retardar ni dificultar la seva aplicació, en compliment del compromís legal de tot responsable públic i també per deferència cap a uns ciutadans als quals se'ls exigeix el compliment estricte de les lleis i normes que aquests mateixos poders promulguen. QUART.- Instar el Departament d'Ensenyament a impulsar les instruccions que siguin necessàries per implantar la tercera hora setmanal de castellà a l'ensenyament primari. CINQUÈ.- Traslladar el present acord al Departament d'Ensenyament de la Generalitat, a la Comissió de Normalització Lingüística, al Consell Municipal d’Educació, a l'Associació per una Educació Bilingüe, a Convivència Cívica Catalana, a l'Associació per la Tolerància, a l’Assamblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, als partits amb representació al Parlament de Catalunya i als sindicats de mestres i professors de Catalunya.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS


ESBORRANY ACTA

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Les mocions números 7 i 8 els hi demanaria si és possible un debat conjunt atès que tracten de la mateixa qüestió, si no tenen inconvenient els diferents portaveus. Per tant ordenaríem si els hi sembla el debat de menor a major com fem habitualment. Per tant donaríem en primer lloc la paraula als representants de la CUP que no estan com a proponents en cap de les mocions, però en qualsevol cas per tractar-les les dues. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: En la primera moció no estem com a proponents per temes de paternitat però hi estem totalment a favor. Intentarem ser sintètics perquè és un tema que hem parlat moltíssimes vegades en aquest mandat, els demés també però nosaltres només estem des d’aquest mandat, per tant no vull allargar-me massa, refermar el nostre compromís en el tema de la immersió lingüística a les escoles, no només pel fet que la llengua pròpia de Catalunya és el català i cap altra, dic la llengua pròpia eh!, i les altres han arribat per simple imposició de més de tres segles, sinó perquè és un element de socialització i cohesió social, a més a més ha demostrat encara que hi hagi negacionisme com el del senyor que ha intervingut abans que deia que els pedagogs deien que no, jo no sé quants pedagogs coneix però jo en conec uns quants i estan molt contents del tema de la immersió lingüística, espero que hagi estat només ignorància, aquest serà en el millor dels casos, en els demés és negacionisme que és bastant pitjor. A part de l’element de cohesió i socialització i un model d’èxit, creiem que és important refermar això perquè els atacs contra la llengua catalana, aquesta interlocutòria és el darrer, però segueixen a tot arreu, i també segueixen amb especial virulència territoris que no són el nostre, al País Valencià i a les Illes hi ha un intent d’acabar amb la llengua pròpia amb els governs del Partit Popular, al País Valencià ho estan fent bastant bé i estan acabant pràcticament amb la llengua del país i no podem tolerar que això passi aquí, per tant nosaltres, i amb això no sorprendem a ningú, donarem suport a la moció, a tots els acords que es facin, al paper que tingui l’ajuntament en aquest, i a la desobediència que proposarem nosaltres perquè creiem que quan una llei és injusta s’ha de desobeir i la llengua que no ens la toquin, perquè fa una estona ens han insultat a totes les persones que donem suport a aquesta moció d’una manera vergonyant, han insultat a totes les persones que van estar a la pressó per parlar en català, totes les persones que no van poder parlar la seva llengua, i això no s’hauria de tolerar. Estem d’acord i dono el meu suport a la intervenció que ha fet l’alcaldessa perquè ha estat vergonyant. Sobre la moció del PP, no us sorprendrà que els que votem a favor d’una votarem tots en contra de l’altra, crec que serà així, 19 a 3, 19 a 3. Diuen que cal garantir el coneixement amb suficiència oral i escrita a les llengües oficials català i castellà, sí, no es preocupin, és que això succeeix i el castellà es coneix perfectament a Catalunya, no hi ha cap problema amb això, per tant no pateixin, que encara que la vostra moció perdrà es garantirà i seguirem parlant en castellà perfectament. Dieu que és opinable si la llengua única en un model de ciutat bilingüe és un nou factor de cohesió, evidentment no entrarem en debats bizantins, el que no és opinable són coses que s’han dit abans com que ..., m’ha semblat, eh!, potser m’equivoco, però es dubtava de si el valencià que es parlava a les Illes o al País Valencià era català, i és clar, els filòlegs es descollonen quan senten coses d’aquest estil, per tant no començaré amb debats bizantins. El que no és opinable en absolut és que la majoria de catalans i catalanes estan a favor de la immersió lingüística, la immensa majoria, i a vostès els preocupen molt aquestes quatre famílies i no els hi preocupa les desenes de milers de nens del País Valencià que no poden parlar en la seva llengua per culpa del seu Govern, un Govern que, entre altres coses, té un de cada cinc parlamentaris imputat, ja sé que no té res a veure però m’agrada posar-ho perquè així li foto una mica més de pa que formatge. En tot cas ja sabem que a vostès la voluntat dels


ESBORRANY ACTA

catalans i catalanes se’ls hi enrefot perquè vostès no volen deixar votar, per tant vostès segueixen en la seva obstinació, aquest Ple els guanyarà per pallissa, 19 a 3, i vostès seguiran amb la seva cantarella, per motius de càlcul electoral amb les persones que han vingut de públic, vostès no qüestionen la immersió lingüística a les Illes ni aquí fins que Ciutadans ho ha fet desacomplexadament, ells són coherents, vostès fan càlcul electoral, i jo penso que els hi sortirà millor a la gent de Ciutadans que, al menys, ho diuen de tot cor. Per tant nosaltres votarem rotundament a favor de la primera, rotundament en contra de la segona i fomentarem la desobediència sempre que poguem i a tot arreu. . REGIDORA SRA. ROSER CASAMITJANA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: No sé si cal dir moltes més coses després d’això, però en fi. Direm que nosaltres vam presentar aquesta moció per expressar una vegada més el nostre suport i el compromís amb l’actual sistema d’immersió lingüístic que, com ja s’ha dit, considerem que és un éxit educatiu però, sobretot un èxit de cohesió social al nostre país, i amb la moció el que volíem és instar i fer que l’ajuntament de Sant Cugat es comprometi amb el manteniment, la millora i extensió del sistema d’immersió lingüística a les nostres escoles. Nosaltres volíem recordar, per allò que es deia abans, que aquest sistema d’immersió lingüístic va ser aprovat per totes les forces del Parlament de Catalunya l’any 1983, per tant fa exactament 30 anys que funciona, d’una manera raonablement bé i és curiós que fins ara no hagin sortit totes aquestes interlocutòries, aquestes sentències del Tribunal, etc. A part d’estar recolzada per totes les forces polítiques del Parlament volem recordar que està recolzada també pel col·lectiu de Somescola. Jo no els hi he preguntat a les 40 entitats educatives, cíviques, etc., que en formen part si cobren o no, o de qui cobren, però en qualsevol cas són 40 entitats, entre elles els sindicats, que estan per la mateixa labor. Altra cosa que voldríem també manifestar és que considerem una ingerència del Tribunal en les funcions pedagògiques i d’organització curricular que creiem que no li són pròpies, i també ens resulta una mica difícil de creure que per garantir els drets d’una família que evidentment els té, però que per garantir els drets d’aquesta família es conculquin els drets de les altres 30 o 40 dels alumnes que formen part de la mateixa classe. Això seria quant a la defensa que nosaltres fem de la moció presentada per nosaltres i pel que fa a la moció que ha presentat el PP potser 4 punts molt breus, quan diuen que a Catalunya es relega el castellà, jo intueixo que devem viure en un país diferent perquè jo els hi puc assegurar que només cal agafar els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, els que van entre Sant Cugat i Barcelona, no els que passen per Nou Barris ni coses d’aquestes, per veure en què parla la majoria dels joves i adolescents que estan en aquests ferrocarrils, i és evident que tots ells han estat patint la immersió lingüística de casa nostra. Una segona cosa que voldria dir que em sembla que s’ha fet palesa amb els darrers resultats és que quan es fan les proves de selectivitat, aquestes proves han posat de manifest que el coneixement del castellà per part dels alumnes catalans no difereix en res dels alumnes de la resta de l’Estat. Finalment, només recordar que les cinc interlocutòries a les quals fa referència d’una forma explícita la moció, en aquests moments estan aturades pel propi Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sabem que això no és una resolució final però ja veurem com s’acabarà. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Jo crec que si algú ens estigués mirant aquest debat es pensaria que això de la immersió lingüística es va començar a fer fa un parell d’anys, com molt bé deia la companya d’Iniciativa l’any 83 va començar a endegar, prèvies negociacions que va haver-hi amb tots els partits polítics on es va debatre una cosa molt important,


ESBORRANY ACTA

si a Catalunya féiem un model com el que tenim en aquests moments o féiem el model que existeix al País Basc de dues línies lingüístiques. Es va prendre la decisió d’aquesta d’immersió lingüística que sobretot a qui beneficiava era a aquells nens i nenes que a casa nostra teníem una llengua que era el castellà i ni en el nostre entorn ni en el nostre barri el català no se sentia massa, perquè sinó no hauria hagut la possiblitat de parlar català igual que el castellà i per tant de la mateixa manera de pensament igual que l’altra llengua. Aquesta era la lògica que va portar a tots els partits polítics a pactar aquesta situació, i hi ha col·lectius de tot arreu i en aquest sentit jo voldria destacar a dues persones, n’hi ha moltes més, evidentment aquí podem parlar de moltes persones però volia destacar a en Joan Raventós i a la pedagoga Marta Mata que depèn de com es deuen estar removent en la tomba per les coses que han sentit en aquests moments. La Marta Mata, pedagoga de la Rosa Sensat i altres col·lectius de professors i professores en aquell moment van pensar, conjuntament amb altres pedagogs, que tiraria endavant aquesta situació durant 20 anys, nosaltres considerem que aquest model educatiu que ha funcionat a Catalunya és positiu i segur que és molt millor que el que existeix en el País Basc, i tirar 20 anys cap enrere, primer, no té sentit, i estem parlant d’altres coses que no són educatives, estem parlant segurament de càlculs electorals i estem parlant de política en minúscules. Nosaltres entenem que el consens ha funcionat molt bé, evidentment poden existir matisos per zones i per barris, i per això la sisena hora que establia la LEC funcionava com a mecanisme correctiu, i així va passar també a la nostra ciutat, entenem que el nostre model educatiu català és cohesionador i integrador, manté la unitat de la llengua catalana i també el respecte a l’altra llengua oficial de Catalunya, i simplement lamentar que amb aquestes històries el que estem fent és tornar als anys 20 i diguem-ne que Alejandro Lerroux ha tornat a penjar en aquesta sala. . REGIDORA SRA. ESTHER SALAT, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Aquest ha estat com deia el regidor de la CUP un tema abastament debatut als plenaris d’aquest ajuntament, per tant no tornaré a parlar del projecte d’immersió lingüística al nostre país, bàsicament insistiré un una idea, que és que el problema de la llengua a l’escola el fan alguns partits polítics. Partits polítics que han creat un problema polític on no hi ha cap conflicte. De fet preparar als alumnes perquè assoleixin les competències en llengua catalana, en llengua castellana, en matemàtiques o en llengua anglesa no és un tema de percentatges ni de cronòmetres a les aules, sinó de que finalitzin l’etapa de la seva escolarització amb unes competències bàsiques assolides i concretament a la nostra ciutat i en general a tot Catalunya el sistema educatiu català garanteix que els alumnes assoleixin les competències en lectoescriptura i en comprensió lectora en ambdues llengües, per tant fer més aviat un apunt pedogògic, cada escola té el seu projecte lingüístic, i és un projecte lingüístic que està adaptat a la seva realitat, al seu entorn i a les característiques dels seus alumnes, l’entorn és molt important perquè no és el mateix el tractament de les llengües catalana i castellana a Berga que a l’Hospitalet del Llobregat, per tant aplicar percentatges iguals per a tothom, passant el rodet a tots els centres per igual afectaria greument l’educació i no permetria que els alumnes poguéssin assolir aquestes competències en cadascuna de les dues llengües, ni és un tema de percentatges ni de posar cronòmetres a les aules, ja n’hi ha prou d’imposar la ideologia política a través, ja sigui de sentències o de lleis, al final del que estem parlant en aquest cas és que arrel d’una denúncia d’una persona, d’una escola, aquella escola ha d’acabar canviant el seu projecte lingüístic i per tant la resta dels seus 400 alumnes ha de canviar el seu model immersió i ha de fins i tot adquirir nous llibres, estem obligant a fer a les famílies unes despeses que penso que és absolutament injust. Per tant, ja per acabar, anunciar el nostre vot en contra de la moció del PP i el vot favorable a la presentada inicialment per ICV-EUiA, amb esmenes de CiU, especificant que es tracta d’un suport polític i moral als centres educatius i precisant també que l’ajuntament no té la condició de part processal demandada en els corresponents processos contenciosos administratius i que per tant


ESBORRANY ACTA

no està concernit per unes resolucions dels tribunals no dirigides a l’administració municipal. Un no contundent i un sí rotund. . REGIDOR SR. JORDI CARRERAS, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Aquestes dues mocions que s’han presentat i que són contradictòries en cert punt tenen com objecte central -i del qual possiblement és el menys animat de parlar però s’ha de parlar, perquè és l’objecte principal de les dues mocions- són les sentències judicials, les sentències que dicten els tribunals. La moció presentada per Iniciativa per Catalunya està redactada de tal manera, està enfocada de tal manera que certament oblida quina és la funció dels tribunals i quina és la funció de les sentències, cosa que passa massa sovint en el debat polític tal com el sentim, llavors seria interessant -jo sóc jurista, per tant m’és més fàcil entendre-ho, no és per cap altra raó- però sí que seria bo que els partits que presenten aquestes mocions i els que els hi donin suport, que segur que tenen juristes en els seus partits perquè n’hi ha sobrats, doncs home! que abans els hi demanin assessorament sobre com ho han de presentar i així no faran -i perdonin que els hi digui així de clar- aquestes “chapuzas”. Per què?, doncs perquè el que fan els Tribunals de Justícia és aplicar la llei, no fan les lleis, les apliquen, les apliquen i a vegades les interpreten, les apliquen a situacions concretes que els ciutadans, o els ens públics, o els ens privats, els hi sotmeten i aquests conflictes els resolen amb l’aplicació de la llei, i a vegades interpreten la llei amb la finalitat de resoldre aquests conflictes. Llavors, si un no està d’acord amb una interpretació de la llei, això és un debat que no és un debat polític, és un debat jurídic, perquè es parteix no d’una posició política prèvia sinó de la llei, i això s’ha de debatre en el si del propi procés i s’ha de debatre amb un debat que no seria lògic que el tinguéssim aquí, i si un no està d’acord amb la llei que aplica el Tribunal el que no pot dir és que rebutja el que diu el Tribunal perquè el Tribunal el que està fent és complir amb la seva funció, el que ha de fer és promoure els mitjans necessaris per canviar la llei, els mitjans que les pròpies lleis estableixen. Per tant dir que es rebutja una resolució del Tribunal doncs és altament incorrecte, i no és una manera de parlar, és que és molt incorrecte i confón als ciutadans que al final no saben si han de complir amb la sentència, si han de complir amb la llei o on estan drets, de manera que els primers que hem de saber on estem drets som els que tenim càrrecs públics per representar als ciutadans i quan no tenim el rigor i la serietat per a fer les coses ben fetes i donar exemple i ensenyar als ciutadans, doncs ho estem fent malament, d’acord, amb independència del que pensem i de les nostres idees o dels nostres projectes polítics que queden mermats quan no fem les coses bé perquè no donem un bon exemple, ni complim amb la nostra obligació tal com l’hem de complir. Dit això, la segona moció que és la que presenta el Partit Popular, el que demana és precisament que es compleixi amb les sentències dels tribunals perquè aquest és un element bàsic de la convivència i de la democràcia, un d’ells ja n’hem parlat altres vegades, quan no es compleix amb la llei i si els ens públics són els que no compleixen la llei, estan atemptant directament a la convivència dels ciutadans, estan atemptant a l’estat de dret i estan d’alguna manera dinamitant els pilars sobre els quals es recolza la convivència de tots, i pel que fa a tot el demés el dany serà més gran o més petit en funció de la gravetat o no dels incompliments de la llei, però un altre dels pilars sobre els que es recolza la nostra convivència és precisament en el compliment de les sentències dels tribunals, perquè les sentències dels tribunals són les que apliquen la llei, i sense llei no hi ha democràcia, i sense llei no hi ha ordre possible, sense llei no és possible que ens entenguem i sense llei la convivència se’n va a n’orris, i llavors tot el que es defensa a partir d’aquí ja no val res, m’és igual el que defensen uns que el que defensen els altres o el que defenso jo si jo mateix anés en contra o a vulnerar la llei, simplement per sortir-me amb la meva, o sigui que primer de tot la llei. Dit això, en aquesta situació en la que ens trobem, que és una situació no solament lingüística sinó cultural, en la qual és difícil, aquí ho hem vist avui quan han parlat aquests dos senyors, doncs han aixecat passions, evidentment, com ens les aixequen a nosaltres les passions a vegades també vostès, oi?, això passa


ESBORRANY ACTA

més sovint que a l’inrevés, doncs el que necessitem és entendre’ns els uns amb els altres, perquè si no ens entenem ..., l’única sortida que tenim és el diàleg, això ja és en el plànol polític, solament podem sortir d’aquí amb el diàleg i amb la comprensió de l’altre, sinó no podrem perquè les posicions són tan diferents, són tan distanciades, això es veu últimament amb el dret famós a decidir, amb la consulta, amb el vot, són posicions molt distants, llavors no hi ha més remei que dialogar, no hi ha més remei que parlar, no hi ha més remei que intentar entendre la posició dels altres i veure com construim una Catalunya en la que estiguem tots, en la que hi capiguem tots, és igual si uns són més o si són més el altres, és igual, el que importa és que hi capiguem tots i que estiguem tots còmodes, i s’ha de trobar la manera, s’han de trobar les fórmules, i les fórmules es troben parlant, les fórmules es troben asseient-nos, no es troba una fórmula quan un diu miri, jo a partir d’aquí començaré a parlar, parlem de com serem una Catalunya independent, per tant què m’està dient, així no es pot parlar, així no hi ha diàleg possible, és impossible; parlem de com aquí tothom parlarà català solament i el castellà el posarem com una llengua ..., no hi haurà diàleg possible. Respecte, diàleg, llibertat; respecte als demés, respecte a la seva llibertat i diàleg, i llavors potser ens en sortirem, i sinó no ens en sortirem, no sé què passarà, no tinc ni idea, però no anirem bé.

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 7

Vots a favor: 19 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 3 (PP) Abstencions: 0

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 8 Vots a favor: 3 (PP) Vots en contra: 19 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Abstencions: 0

MOCIÓ ORIGINÀRIA INCORPORADA A L’ORDRE DEL DIA 9.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP SANT CUGAT EN DEFENSA DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA, LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ, DE MANIFESTACIÓ I DE REUNIÓ. Atès que el nostre país afronta una conjuntura política i social decisiva. Gràcies a la mobilització d’una part important i significativa de la població de Catalana, ICV-EUiA, ERC, CiU, tres diputats del PSC i la CUP-AE, és a dir, tres quartes parts del Parlament de Catalunya, han assumit (obligats per la voluntat popular) el compromís de convocar el 9 de novembre una consulta sobre el futur polític del país. Atès que en contraposició, el govern i la majoria de partits polítics espanyols han manifestat reiteradament i de forma explícita l’oposició radical a permetre que les catalanes i els catalans es manifestin democràticament i pacífica. D’una o altra manera, tenen la intenció d’impedir l’expressió lliure del poble català; negar les urnes tant als que volen la independència com als que no. Atès que l'espiral de tensió promoguda per l’Estat espanyol augmenta un grau cada dia que passa; l’estratègia és evident i ben planificada: de les declaracions de membres del Govern i de partits polítics espanyols de l’oposició sobre la il·legalitat de convocar una consulta a la criminalització dels actors que la promouen. Atès que en aquest salt qualitatiu, l’Estat espanyol ha comptat amb el suport disciplinat dels mitjans de comunicació estatals. Les il·legalitzacions antidemocràtiques


ESBORRANY ACTA

a l’Estat sempre han anat sempre precedides de la creació d’estats d’opinió, en què els grans mitjans de comunicació han jugat un paper clau a l’hora d’assaonar el terreny per fer digerible entre la població la intervenció desbocada de la justícia. Els precedents a l’Estat espanyol són abundats. Per això cal adoptar les cauteles pertinents i, encara més, si tenim en compte que l’últim embat no prové de mitjans de comunicació caracteritzats per l’anticatalanisme furibund, sinó per un diari com El País, adscrit (teòricament) a posicionaments progressistes i d’incidència en sectors socials afins a la defensa de les llibertats civils i polítiques. Atès que el passat 19 de març, el diari El País va publicar una editorial titulada Un golpe de mano en què s’enviava el missatge que l’Assemblea Nacional de Catalunya allò que promou no és res més que un cop d’estat. Així, l’editorial manifesta que l’ANC aupada por el triunfo [en referència a les dues últimes convocatòries de l’11 de setembre] y ensoberbecida por la genuflexa actitud que le dispensó el poder autonómico democràticamente elegido, acaba de dar un salto en el vacío que solo puede acabar mal. Esta organización reclama “la calle” como cosa suya y ya ha aprobado una “hoja de ruta 2014-2015” que constituye el diseño milimétrico de un golpe de mano contra la democracia representativa, a través de la imposición unilateral de una separación del conjunto de Espanya. Atès que són unes acusacions gravíssimes que persegueixen promoure que la fiscalia o el Tribunal Suprem obrin diligències contra l’ANC per il·legalitzar-la o que ho faci, per exemple, una entitat com “Manos Limpias” a través d’una querella. Més enllà d’aquesta incitació, el més greu, però, del posicionament del diari El País és el clima d’opinió que genera al voltant de la convocatòria de la consulta el proper 9 de novembre, perquè la ubica fora de la legitimitat democràtica i la situa directament en l’àmbit del colpisme antidemocràtic. I no només això, sinó que delimita l’imaginari que qualsevol actor polític o social que promogui o defensi la celebració de la consulta es posiciona directament en l’àmbit de la il·legalitat i, per tant, susceptible de patir les conseqüències jurídiques que calgui, ja sigui la il·legalització o l’empresonament. Atès que l’alternativa contra aquesta actitud passa per treballar, treballar i treballar. Que res no canviï; que l’estratègia política de la por s’estavelli contra la legitimitat democràtica manifestada per la voluntat majoritària del poble de Catalunya perquè sigui consultat sobre el futur polític del país. Atès que, com ens temíem, el Sindicat d'ultradreta Manos Limpias ha demanat davant la fiscalia general de l'estat, la il·legalització de l'ANC alhora que ha presentat una denúncia contra Carme Forcadell (presidenta de l'ANC) per associació il·lícita, provocació a la sedició i malversació de fons públics Atès que si dissolen l'Assemblea, sorgiran centenars de milers d'Assemblees; si il·legalitzen qualsevol dels moviments socials que defensen el nostre dret democràtic a ser consultats, tots hi militarem, sense ni una sola ombra de dubte. El nostre moment és massa fort per a ser aturat amb la por i les amenaces. A Sant Cugat del Vallès no podem quedar impassibles davant d’aquests atacs contra la llibertat d’expressió, de reunió i manifestació, és per això que la CUP Sant Cugat (Candidatura d'Unitat Popular) proposa al Ple adoptar els següents ACORDS: Primer.- Rebutjar les actituds amenaçadores i criminalitzadores contra els moviments polítics i socials que pacíficament i democràtica treballen perquè el 9 de novembre es convoqui una consulta a Catalunya sobre el futur polític del país.


ESBORRANY ACTA

Segon.- Mostrar la solidaritat i el suport a l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) així com a tots els moviments socials i polítics que treballen per garantir la celebració de la consulta el proper 9 de novembre. Tercer.- Instar al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat i al Congrés del Diputats a fer respectar la llibertat d’expressió, de reunió i de manifestació. Quart.- Notificar aquests acords a l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), a la mesa del Parlament de Catalunya, a tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya, a l'Associació de Municipis de Catalunya (AMC), a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), a la mesa del Congrés dels Diputats, a tots els grups polítics amb representació al Congrés dels Diputats i a la delegació catalana dels diaris El País, El Mundo, La Razón i l’ABC.

TORN DE PRESENTACIÓ MOCIÓ ORIGINÀRIA . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sé que hi ha una petició de paraula de l’Assemblea Nacional Catalana per intervenir. Sr. Pros, intervé vostè en primer lloc, o cedeix la intervenció al Sr. Porta? INTERVENCIÓ DEL SR. MANEL PORTA, COORDINADOR DE L’ASSEMBLEA TERRITORIAL DE L’ANC A SANT CUGAT, EN ELS TERMES DE L’ART. 13 DEL REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA. La territorial de Sant Cugat de l’Assemblea Nacional Catalana agraïm vivament la moció de suport presentada pels grups municipals de la CUP i de CiU. És ben evident que els atacs que darrerament hem rebut i estem rebent per part de determinats grups d’opinió i partits polítics ens confirmen que l’ANC fa bé la feina per la qual fou creada. Amb tota la solemnitat que el lloc i l’acte on estem ens imposen, declarem que continuarem treballant per la independència total de la Nació Catalana, com fins ara hem fet: de manera radicalment democràtica, pacífica i inclusiva, dedicant-hi tota l’energia i constància que la causa mereix. No defallirem. Sabem que d’aquesta manera interpretem la voluntat i l’anhel de gran part de la nostra societat com ha quedat palès en la manifestació de l’Onze de Setembre de 2012 i en la Cadena Humana que l’any passat va unir, de nord a sud, la nostra terra. El nostre país i la nostra ciutat s’han caracteritzat des de sempre per tenir una gran vocació associacionista. Són moltes les entitats de tota mena que hi ha a Sant Cugat. Dedicarem tots els esforços que calguin per aconseguir que el màxim nombre d’aquestes entitats ens vulguin acompanyar en aquest viatge cap a un futur més just, més lliure i més democràtic que tots volem. I estem segurs que un gran nombre de ciutadans i d’entitats, ens acompanyaran en aquesta Via Catalana, fent camí junts, com es podrà palesar el proper Onze de Setembre. Agraïm, doncs, aquesta moció en defensa de l’ANC i reiterem novament que res ni ningú no ens distraurà de la tasca que ens hem imposat. Visca Catalunya Lliure!


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR SR. PROS, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: La moció és evident que neix fruit de tot un seguit d’acusacions i de posicionaments que s’estan duent a terme últimament, tant des de determinats poders fàctics, des de determinada premsa espanyola, com des d’alguns grups polítics a nivell estatal, és una moció que és cert que s’ha presentat i s’està presentant a diferents municipis del país i que el que busca, com molt bé deia el Sr. Porta, és bàsicament donar suport a l’ANC davant d’aquesta escalada d’acusacions que sembla que més o menys ens portin totes o ens vulguin portar totes a un mateix camí, que és crear un caldo de cultiu suficientment potent on hi hagi molt rebombori en el qual una hipotètica il·legalització d’una entitat, d’una associació com l’Assemblea Nacional Catalana no hagi de sorprendre. Hi ha qui defensa que el referèndum és il·legal, es situa al marge de la llei i per tant totes aquelles persones, entitats, col·lectius, partits, que el defensen se situen al marge de la llei i això pot voler dir que esdevinguin il·legals. No és casual l’editorial del país de fa unes quantes setmanes, segurament on molt subtilment i de manera molt irònica es parlava de cop de mà i de l’ANC i a tots ens venen al cap determinades imatges quan parlem de cops de cap o de cops d’estat que segurament és el que volien dir. Igual que no és estrany que des de fa ja un cert temps cap aquí hi hagi un especial interès en associar els objectius estratègics de l’organització armada ETA amb l ‘ANC, per exemple, etc., etc. Per tant entenem que estem parlant d’una associació absolutament i radicalment democràtica i radicalment pacífica, ho ha demostrat en les seves propostes i en la seva manera d’actuar, i que segurament el que fa basarda a alguns és la quantitat de teixit social que han estat capaços de sumar a la qüestió independentista; també és evident que l’independentisme no neix fa dos any, ve de molts anys enrere però és evident que el paper de l’ANC en la popularització és clau. En tot cas demanar-los-hi, ja que estan aquí i que ja ho han comentat, que no defalliu en la vostra tasca i segurament no us agradarà això que us diré ara però segurament que us arribin a il·legalitzar és el millor favor que ens podrien fer a la causa independentista, en tot cas ja vindrem a portar-vos carmanyoles a la presó i estareu molt bé. Respecte a les esmenes de Convergència i Unió, hi votarem a favor, sí que és veritat que hi ha algunes que no ens acaben d’agradar, sobretot referents al fet de treure conceptes com llibertat d’expressió o llibertat de reunió, o algun lloc on nosaltres posem sobre la taula el paper contundent que ha de tenir el Parlament però en tot cas hi votarem a favor perquè entenem que són esmenes que no desvirtuen la moció en el seu sentit més literal.

ESMENES DE CiU SOBRE MOCIÓ ORIGINÀRIA - MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP SANT CUGAT EN DEFENSA DE l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA, LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ, DE MANIFESTACIÓ I DE REUNIÓ

Atès que el nostre país afronta una conjuntura política i social decisiva. Gràcies a la mobilització d’una part important i significativa de la població de Catalana, representada al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA, ERC, CiU, tres diputats del PSC i la CUP-AE, és a dir, per 90 dels 135 diputats. I que per tant , dos terceres parts tres quartes parts del Parlament de Catalunya, han assumit (obligats per la voluntat popular) el compromís de convocar el 9 de novembre una consulta sobre el futur polític del país.

Atès que en contraposició, el govern i la majoria de partits polítics espanyols han manifestat reiteradament i de forma explícita l’oposició radical a permetre que les catalanes i els catalans es manifestin democràticament i pacífica. D’una o altra manera, tenen la intenció d’impedir l’expressió lliure del poble català; negar les urnes tant als que volen la independència com als que no.


ESBORRANY ACTA

Atès que l'espiral de tensió promoguda per l’Estat espanyol augmenta un grau cada dia que passa; l’estratègia és evident i ben planificada: de les declaracions de membres del Govern i de partits polítics espanyols de l’oposició sobre la il·legalitat de convocar una consulta a la criminalització dels actors que la promouen.

Atès que en aquest salt qualitatiu, l’Estat espanyol ha comptat amb el suport disciplinat de la majoria de mitjans de comunicació estatals, demostrant una manca absoluta de rigor, d’objectivitat i de pluralitat en cert periodisme espanyol respecte al procés que viu Catalunya . Les il·legalitzacions antidemocràtiques a l’Estat sempre han anat sempre precedides de la creació d’estats d’opinió, en què els grans mitjans de comunicació han jugat un paper clau a l’hora d’assaonar el terreny per fer digerible entre la població la intervenció desbocada de la justícia. Els precedents a l’Estat espanyol són abundats. Per això cal adoptar les cauteles pertinents i, encara més, si tenim en compte que l’últim embat no prové de mitjans de comunicació caracteritzats per l’anticatalanisme furibund, sinó per un diari com El País, adscrit (teòricament) a posicionaments progressistes i d’incidència en sectors socials afins a la defensa de les llibertats civils i polítiques.

Atès que el passat 19 de març, el diari El País va publicar una editorial titulada “Un golpe de mano” en què s’enviava el missatge que allò que promou l’Assemblea Nacional Catalana de Catalunya allò que promou no és res més que un cop d’estat. Així, l’editorial manifesta que l’ANC “aupada por el triunfo [en referència a les dues últimes convocatòries de l’11 de setembre] y ensoberbecida por la genuflexa actitud que le dispensó el poder autonómico democràticamente elegido, acaba de dar un salto en el vacío que solo puede acabar mal. Esta organización reclama ‘la calle’ como cosa suya y ya ha aprobado una ‘hoja de ruta 2014-2015’ que constituye el diseño milimétrico de un golpe de mano contra la democracia representativa, a través de la imposición unilateral de una separación del conjunto de Espanya.”

Atès que són unes acusacions gravíssimes que persegueixen promoure que la fiscalia o el Tribunal Suprem obrin diligències contra l’ANC per il·legalitzar-la o que ho faci, per exemple, una entitat com “Manos Limpias” a través d’una querella. Més enllà d’aquesta incitació, el més greu, però, del posicionament del diari El País és el clima d’opinió que genera al voltant de la convocatòria de la consulta el proper 9 de novembre, perquè la ubica fora de la legitimitat democràtica i la situa directament en l’àmbit del colpisme antidemocràtic. I no només això, sinó que delimita l’imaginari que qualsevol actor polític o social que promogui o defensi la celebració de la consulta es posiciona directament en l’àmbit de la il·legalitat i, per tant, susceptible de patir les conseqüències jurídiques que calgui, ja sigui la il·legalització o l’empresonament.

Atès que l’alternativa contra aquesta actitud passa per treballar, treballar i treballar. Que res no canviï; que l’estratègia política de la por s’estavelli contra la legitimitat democràtica manifestada per la voluntat majoritària del poble de Catalunya perquè sigui consultat sobre el futur polític del país.

Atès que, com ens temíem, el Sindicat d'ultradreta Manos Limpias ha demanat davant la fiscalia general de l'estat, la il·legalització de l'ANC alhora que ha presentat una denúncia contra Carme Forcadell (presidenta de l'ANC) per associació il·lícita, provocació a la sedició i malversació de fons públics

Atès que si dissolen l'Assemblea, sorgiran centenars de milers d'Assemblees; si il·legalitzen qualsevol dels moviments socials que defensen el nostre dret democràtic a ser consultats, tots hi militarem, sense ni una sola ombra de dubte. El nostre moment és massa fort per a ser aturat amb la por i les amenaces.

Sant Cugat del Vallès no podem quedar impassibles davant d’aquests atacs contra la llibertat d’expressió, de reunió i manifestació, és per això que la


ESBORRANY ACTA

CUP Sant Cugat (Candidatura d'Unitat Popular) proposa al Ple adoptar els següents ACORDS:

Per tot plegat, el ple municipal de Sant Cugat del Vallès proposa adoptar els següents ACORDS:

Primer.- Rebutjar les actituds amenaçadores i criminalitzadores contra els moviments polítics i socials que pacíficament i democràtica treballen perquè el 9 de novembre es convoqui una consulta a Catalunya sobre el futur polític del país.

Segon.- Mostrar la solidaritat i el suport a l’Assemblea Nacional de Catalunya Catalana (ANC) així com a tots els moviments socials i polítics que treballen per garantir la celebració de la consulta el proper 9 de novembre.

Tercer.- Instar al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat i al Congrés del Diputats a fer respectar la voluntat democràtica del poble de Catalunya expressada a les urnes i a garantir també la llibertat d’expressió, de reunió i de manifestació de ciutadans, entitats i associacions de Catalunya com ara l’ANC.

Quart.- Notificar aquests acords a l’Assemblea Nacional de Catalunya Catalana (ANC), a la mesa del Parlament de Catalunya, a tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya, a l'Associació de Municipis de Catalunya (AMC), a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), a la mesa del Congrés dels Diputats, a tots els grups polítics amb representació al Congrés dels Diputats i a la delegació catalana dels diaris El País, El Mundo, La Razón i l’ABC.

TORN DE DEFENSA ESMENES DE CiU . REGIDOR SR. JORDI PUIGNERÓ, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: En primer lloc quan la CUP va plantejar aquesta moció nosaltres de seguida vam mostrar el nostre interès en poder pactar un text conjunt i per això vam fer una sèrie d’esmenes que crèiem que milloraven el text, en tot cas això no va ser possible perquè la bona nova que va tenir el Guim Pros no va permetre al final que poguéssim trobar-nos per poder acabar de lligar-ho però en tot cas sí que presentem avui aquestes esmenes que el que fan en definitiva és estar absolutament d’acord amb el contingut i el fons i l’objectiu que planteja la moció, per tant mostrar en aquest cas la solidaritat i el suport a l’Assemblea Nacional Catalana com així tots els moviments socials i polítics que treballen per garantir la celebració de la consulta el proper 9 de novembre, ens sembla que és essencial això, i també evidentment rebutjar aquelles actituds amenaçadores i criminalitzadores contra els moviments polítics i socials que pacíficament i democràticament treballem perquè el 9 de novembre es convoqui aquesta consulta al nostre país per decidir el futur de Catalunya. Ens sembla que això és molt important i en tot cas les esmenes que hem fet segurament són esmenes d’estil de redactat, més aviat, potser menys passionals en el redactat, potser més neutres, i després també alguna apreciació que hem fet en l’àmbit periodístic, que ens semblava que parlar de que tots els mitjans de comunicació estatals tenen aquesta actitud, doncs potser no són tots sinó que en aquest cas sí que ho són una majoria i també alguna correcció i apreciació que hem fet. Però vaja, el contingut de la moció es manté pràcticament intacta i sobretot l’objectiu i el fons de la moció.

TORN DE POSICIONAMENT

. REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Anunciar el vot favorable del grup d’Iniciativa-Esquerra Unida tant a la moció com a les esmenes, hauríem votat igualment la moció tal qual l’havia presentat la CUP però des


ESBORRANY ACTA

d’un punt de vista i una perspectiva absolutament de valors democràtics, sigui en aquest cas una entitat, una plataforma, que es mobilitza de forma pacífica, democràtica, cívica, festiva, per lluitar per un objectiu, en aquest cas la independència, no pot ser criminalitzada de cap manera, a més a més des del punt vista de la massificació que ha aconseguit i les grans mostres de recolzament que han tingut. Per tant no entenem també aquests atacs, aquestes insinuacions des d’alguns mitjans de comunicació i des d’alguns “mentideros” que dirien els cortesans de Madrid. Jo vull posar sobre la taula que tan legítim és treballar per la independència com no treballar per la independència, és a dir, una entitat que funcionés de la mateixa manera que l’ANC però defensant un altre objectiu, com podria ser el federalisme o la no independència, també rebria el suport en aquest cas d’Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida perquè el primordial és lluitar des d’un punt de vista democràtic pels objectius i assolir aquests objectius, per tant res més, no cal que tornem a dir allò de que Iniciativa dóna suport al procés, que treballarem perquè el dia 9 de novembre hi hagi una consulta, jo crec que ja no cal, que està clar, que tothom té clar a on està cadascú i que continuïn amb el treball i la feina. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Aquí ja ens coneixem tots i tots sabem quin és el posicionament que hem tingut en el decurs d’aquest període municipal, o mandat, o al Parlament, o en qualsevol situació. Vostès saben que la posició del PSC no lliga amb els objectius que defensa l’ANC, vostès també saben que el PSC i els regidors que estem aquí sempre hem defensat que tothom ha de defensar la seva ideologia i ha de defensar la seva posició sigui quina sigui, i per tant com és evident nosaltres hi donarem suport a aquesta defensa de la llibertat a expressar, de la llibertat en demandar els posicionaments siguin quins siguin i amb això m’agafo també a l’argument que ha dit el company d’Iniciativa anteriorment perquè era el que els hi anava a dir. Hi ha altres arguments, en un sentit o en un altre n’hi hauran més històries al voltant de tot plegat, a vostès, a les posicions que defensem altres i per tant jo crec que no hauríem d’anar a cop de moció segons els diaris que hi hagi perquè ens trobarem de tot arreu, vostès saben que això continuarà i el procés, sigui com sigui, serà complicat per a la defensa de qualsevol posició, les seves i les meves segurament també. Nosaltres no estem com li deia d’acord amb alguna de les coses que diu l’ANC, entre elles part de la seva ponència, però hi ha aquella frase que diu “moriríem per tal que vostès poguessin defensar les seves posicions”, igual que també demanaríem que tothom “morís”, entre cometes, per defensar les nostres. Jo crec que aquest és un principi democràtic que iguala als ciutadans, iguala el concepte democràtic i crec que ens hauríem de cenyir a aquesta circumstància, llibertat d’expressió, diàleg, etc., etc. Això no té res a veure amb el que avui estem aprovant però jo els hi recordo que fa uns anys, molt abans de que s’encetés aquest procés, les agressions que va patir el nostre partit polític a Sant Cugat i els hi vull recordar l’estima i la proximitat que va ser quan tots vostès van estar amb nosaltres en aquell moment, i per tant jo crec que el que hem de fer sempre que hi hagi una agressió verbal o física a qualsevol posicionament ideològic tots hem de sortir com a demòcrates a defensar-la i que aquesta escalfor que nosaltres vam sentir en aquell moment, que la sentin tots aquells que defensen d’una manera lliure el seu posicionament, sigui quin sigui. En aquest sentit el nostre grup s’anava a abstenir en aquesta moció, entenem que l’esmena de Convergència aclareix aquest posicionament i per tant nosaltres votaríem que sí a les esmenes de Convergència, no ens podem abstenir perquè solament es vota aquest posicionament, per tant valgui que seria una abstenció però com que no ho podem fer, donarem suport. Ens sobta per això que en l’apartat tercer hagi caigut “Instar al Govern de la Generalitat” a defensar aquesta situació, jo crec que quan el Govern del nostre país, igual que el Parlament, la nostra Assemblea Nacional també hauria de ser subjecte de demanda de suport en qualsevol dels àmbits i no excloure’l, és que no sé per què l’hem exclòs, però en qualsevol cas aquest és el nostre posicionament.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR SR. JORDI CARRERAS, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Amb les esmenes de CiU es queda amb una moció que el que fa és queixar-se en definitiva de les publicacions d’un diari, en concret de El País, i d’una associació que és Manos Limpias que acusa a la Sra. Forcadell de no sé sap què amb una querella, doncs mirin, jo comprenc que això a l’Assemblea Nacional li dolgui, que els criminalitzin com diuen ells, jo els hi haig de deixar molt clar que el Partit Popular per exemple no criminalitza en absolut que algú defensi la independència de Catalunya, el que sí podem criminalitzar o condemnar com una actitud il·legal és quan per defensar això es cometen il·legalitats, però aquest és un altre tema diferent. Però de totes formes jo el que volia dir-li al Consistori és que fer una moció simplement perquè hi ha un diari que parla de l’Assemblea Nacional de Catalunya i perquè hi ha una associació que diu no sé què, doncs perdonin que els hi digui però em sembla com molt desproporcionat, em sembla molt desmesurat, no li acabo de veure el sentit, de manera que jo els hi agrairia que aixequéssim una mica el nivell i per acabar dir que és evident que el nostre grup votarà en contra.

TORN DE VOTACIÓ ESMENES DE CiU Vots a favor: 19 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 3 (PP) Abstencions: 0

TEXT DE LA MOCIÓ APROVADA AMB LES ESMENES DE CiU

9.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP SANT CUGAT, AMB ESMENES DE CiU, EN DEFENSA DE l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA.

Atès que el nostre país afronta una conjuntura política i social decisiva. Gràcies a la mobilització d’una part important i significativa de la població catalana, representada al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA, ERC, CiU, tres diputats del PSC i la CUP-AE, és a dir, per 90 dels 135 diputats. I que per tant , dues terceres parts del Parlament de Catalunya, han assumit el compromís de convocar el 9 de novembre una consulta sobre el futur polític del país.

Atès que en contraposició, el govern i la majoria de partits polítics espanyols han manifestat reiteradament i de forma explícita l’oposició radical a permetre que les catalanes i els catalans es manifestin democràticament i pacífica. D’una o altra manera, tenen la intenció d’impedir l’expressió lliure del poble català; negar les urnes tant als que volen la independència com als que no.

Atès que l'espiral de tensió promoguda per l’Estat espanyol augmenta un grau cada dia que passa; l’estratègia és evident i ben planificada: de les declaracions de membres del Govern i de partits polítics espanyols de l’oposició sobre la il·legalitat de convocar una consulta a la criminalització dels actors que la promouen.

Atès que en aquest salt qualitatiu, l’Estat espanyol ha comptat amb el suport disciplinat de la majoria de mitjans de comunicació estatals, demostrant una manca absoluta de rigor, d’objectivitat i de pluralitat en cert periodisme espanyol respecte al procés que viu Catalunya.

Atès que el passat 19 de març, el diari El País va publicar una editorial titulada “Un golpe de mano” en què s’enviava el missatge que allò que promou l’Assemblea Nacional Catalana no és res més que un cop d’estat. Així, l’editorial manifesta que l’ANC “aupada por el triunfo [en referència a les dues últimes convocatòries de l’11 de setembre] y ensoberbecida por la genuflexa actitud que le dispensó el poder


ESBORRANY ACTA

autonómico democráticamente elegido, acaba de dar un salto en el vacío que solo puede acabar mal. Esta organización reclama ‘la calle’ como cosa suya y ya ha aprobado una ‘hoja de ruta 2014-2015’ que constituye el diseño milimétrico de un golpe de mano contra la democracia representativa, a través de la imposición unilateral de una separación del conjunto de España.”

Atès que són unes acusacions gravíssimes que persegueixen promoure que la fiscalia o el Tribunal Suprem obrin diligències contra l’ANC per il·legalitzar-la o que ho faci, per exemple, una entitat com “Manos Limpias” a través d’una querella. Més enllà d’aquesta incitació, el més greu, però, del posicionament del diari El País és el clima d’opinió que genera al voltant de la convocatòria de la consulta el proper 9 de novembre, perquè la ubica fora de la legitimitat democràtica i la situa directament en l’àmbit del colpisme antidemocràtic. I no només això, sinó que delimita l’imaginari que qualsevol actor polític o social que promogui o defensi la celebració de la consulta es posiciona directament en l’àmbit de la il·legalitat i, per tant, susceptible de patir les conseqüències jurídiques que calgui, ja sigui la il·legalització o l’empresonament.

Atès que l’alternativa contra aquesta actitud passa per treballar, treballar i treballar. Que res no canviï; que l’estratègia política de la por s’estavelli contra la legitimitat democràtica manifestada per la voluntat majoritària del poble de Catalunya perquè sigui consultat sobre el futur polític del país.

Atès que, com ens temíem, el Sindicat d'ultradreta Manos Limpias ha demanat davant la fiscalia general de l'Estat, la il·legalització de l'ANC alhora que ha presentat una denúncia contra Carme Forcadell (presidenta de l'ANC) per associació il·lícita, provocació a la sedició i malversació de fons públics.

Per tot plegat, el ple municipal de Sant Cugat del Vallès proposa adoptar els següents ACORDS:

Primer.- Rebutjar les actituds amenaçadores i criminalitzadores contra els moviments polítics i socials que pacíficament i democràtica treballen perquè el 9 de novembre es convoqui una consulta a Catalunya sobre el futur polític del país.

Segon.- Mostrar la solidaritat i el suport a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) així com a tots els moviments socials i polítics que treballen per garantir la celebració de la consulta el proper 9 de novembre.

Tercer.- Instar al Govern de l’Estat i al Congrés del Diputats a respectar la voluntat democràtica del poble de Catalunya expressada a les urnes i a garantir també la llibertat d’expressió, de reunió i de manifestació de ciutadans, entitats i associacions de Catalunya com ara l’ANC.

Quart.- Notificar aquests acords a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), a la mesa del Parlament de Catalunya, a tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya, a l'Associació de Municipis de Catalunya (AMC), a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), a la mesa del Congrés dels Diputats, a tots els grups polítics amb representació al Congrés dels Diputats i a la delegació catalana dels diaris El País, El Mundo, La Razón i l’ABC.

MOCIÓ ORIGINÀRIA INCORPORADA A L’ORDRE DEL DIA 10.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER LA RACIONALITZACIÓ I REVISIÓ DEL REGLAMENT DE FUNCIONAMENT DELS CONSELLS DE BARRI.


ESBORRANY ACTA

Atès que el juny de 2012 fou aprovat el Reglament de Funcionament Intern dels Consells de barri, basat en a partir del Reglament de participació ciutadana aprovat en l’anterior mandat. Atès que al llarg del primer trimestre de l’any 2012 es van constituir tots els consells de barri del municipi. Atès que es va acordar en una Comissió Informativa de Presidència, Serveis Urbans i Participació fer una revisió del reglament de funcionament dels consells de barri, un cop haver tingut l’experiència del primer any de funcionament. Atès que el maig de 2012 es va presentar una moció per potenciar la participació i evidenciar publicitàriament les convocatòries dels consells de barris per part de l’ajuntament, i que des de l’àmbit de participació ciutadana ja s’estan elaborant estratègies de comunicació per augmentar la participació en el desenvolupament dels consells de barri. Atès que hi ha certes variacions de funcionament depenent de qui presideixi el consell i que hi ha aspectes que s’haurien d’homogeneïtzar com ara les dates i horaris de convocatòria, la transcripció de les actes, la tramitació amb antelació per el correcte desenvolupament de les sessions, entre d’altres. Atès que el grau de participació de les forces polítiques amb representació al territori en les taules de treball també difereixen en funció de la presidència. Atès els greuges comparatius entre consells, com ara el temps de durada, o que uns obtenen un caire més “vinculant” que d’altres, com exemple partides de lliure disposició, o projectes a desenvolupar com ara estalvi energètic a Mira-sol, entre d’altres ... Atès que s’ha posat sobre la taula la possible necessitat de modificar la delimitació territorial dels consells del nucli urbà. Atès que ens trobem en el moment més idoni per poder avaluar (donada l’experiència primerenca), per preparar el proper mandat i donar una empenta al consells dotant-los d’uns criteris únics per al correcte desenvolupament així com treballar-ho conjuntament des del consens i la voluntat de potenciar la participació. Per tot el que s’ha exposat anteriorment, proposem al Ple municipal: Punt únic.- Constituir un grup de treball de totes les forces polítiques representades al consistori per tal d’avaluar, revisar i proposar les mesures correctores necessàries al Reglament de Funcionament Intern i de delimitació territorial dels Consells de barri.

TORN DE PRESENTACIÓ MOCIÓ ORIGINÀRIA . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Per una qüestió d’ordre demanaríem retirar els paràgrafs 5, 6 i 7 de la moció. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Molt bé, si no hi tenen inconvenient. Ah, són les nostres esmenes. Bé, en qualsevol cas, hi ha un text i hi ha unes esmenes, si vostè no està d’acord amb les esmenes no passa res, defensi el seu text i després ja votarem les esmenes.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Perdoni Sra. Alcaldessa, no sé si m’he expressat bé, el nostre grup que és el proposant d’aquesta moció decideix retirar els atesos 5, 6 i 7. No hi ha cap problema. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Doncs retirin, vostè és el proposant, vol retirar aquests punts, no hi tenim res a dir. Per tant entenem que de la moció el punt 5, el punt 6 i el punt 7 queden retirats, perfecte, molt bé. . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Aquesta és una moció que el que pretén és donar format a totes aquestes desavinences que hem tingut en els Consells de Barri que d’alguna manera es van posar en marxa i lògicament ens vam donar un temps com a grups polítics a veure com anàvem funcionant i com s’anaven articulant i vertebrant els Consells de Barri. En aquest sentit s’ha vist que hi ha Consells que funcionen de manera diferent, a criteri una mica de la presidència de cada Consell, en uns s’hi pot participar, per exemple en els grups de treball els grups polítics hi podem participar, en d’altres no. Les convocatòries són diferents, hi ha Consells de Barri que tenen una lliure disposició assignada amb la qual cosa hi ha una certa vinculació de les decisions que es prenen en els Consells de Barri, etc., etc., etc. El que pretén aquesta moció és un punt únic que els hi llegeixo que és donat que ja portem més d’un any de funcionament dels Consells de Barri i que també les convocatòries d’alguna manera aleatòriament s’han anat complint però alguns menys que altres i que per tant hi ha un cert desori en el que serien les convocatòries, el punt únic proposant d’aquesta moció seria: “Constituir un grup de treball de totes les forces polítiques representades al Consistori per tal d’avaluar, revisar i proposar les mesures correctores necessàries al Reglament de funcionament intern i de delimitació territorial dels Consells de Barri”. Aquesta darrera delimitació de Consells de Barri és perquè s’ha vist el volum territorial dels diferents Consells i hi ha un cert desequilibri de volum i de participació, sobretot en el que són els Consells de Barri del Centre, per tant aquest és un punt únic i que en tot cas el nostre grup vol sotmetre a votació del Consistori.

ESMENES DE CiU SOBRE MOCIÓ ORIGINÀRIA

- ESMENES DE CIU A LA MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER LA RACIONALITZACIÓ I REVISIÓ DEL REGLAMENT DE FUNCIONAMENT DELS CONSELLS DE BARRI. Esmena de supressió: Atès nº 5. “Atès que hi ha certes variacions de funcionament depenent de qui presideixi el consell i que hi ha aspectes que s’haurien d’homogeneïtzar com ara les dates i horaris de convocatòria, la transcripció de les actes, la tramitació amb antelació per el correcte desenvolupament de les sessions, entre d’altres”. Esmena de supressió: Atès nº 6. “Atès que el grau de participació de les forces polítiques amb representació al territori en les taules de treball també difereixen en funció de la presidència”. Esmena de modificació: Atès nº 7. “Atès els greuges comparatius entre consells, com ara el temps de durada, o que uns obtenen un caire més “vinculant” que d’altres, com exemple partides de lliure disposició, o projectes a desenvolupar com ara estalvi energètic a Mira-sol, entre d’altres...”. Queda modificat per: “5. Atès que dels Consells de Barri han sorgit projectes de participació ciutadana com Mirasol Fem Ambient o el procés d’intermunicipalitat i col·laboració entre Barcelona i Sant Cugat en el Barri de Les Planes. I que, per tant, cal continuar incentivant la participació i l’aparició de nous projectes a la resta de Barris”.


ESBORRANY ACTA

Esmena de modificació: Atès nº 8 passa a ser Atès nº 6. Esmena de modificació: Atès nº 9 passa a ser Atès nº 7.

TORN DE DEFENSA ESMENES DE CiU . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: El grup de Convergència i Unió havia presentat unes esmenes en relació al punt 5è, el punt 6è i el punt 7è, que com entenem que han decaigut, aquestes esmenes no poden prosperar. Queda una esmena de modificació de l’atès núm. 8 que passa a ser atès núm. 6, però atès que vostès han tret l’atès núm. 6 doncs tampoc entenem que pot prosperar i passa el mateix amb l’esmena de modificació, atès núm. 9, que passa a atès núm. 7. Per tant en aquest sentit si no poden prosperar les nostres esmenes, el nostre vot serà contrari.

TORN DE POSICIONAMENT . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: A part de les coses concretes que comentava el Pere en l’exposició, és cert que vam començar a principis de 2012 els Consells de Barri, que portem suficient temps com per haver vist mancances, coses que funcionen bé, coses que no funcionen tan bé, coses que funcionen directament malament, i hi ha coses que sí que és cert que sobten, el fet que sigui el president de cada Consell de Barri qui decideixi si els representants polítics poden assistir o no als grups de treball, doncs és una discordança que potser podríem plantejar. En tot cas nosaltres creiem que més enllà de les coses concretes que hem comentat, com deia, està bé que fem una anàlisi de com han anat aquests dos anys, de fet un dia ho vam estar parlant a la Comissió Informativa i es va dir que sí que es faria al cap d’un any d’engegats, crec que ha passat una mica més però està bé que ho fem ara, i que entre tots diguem quines coses funcionen i quines no, a vegades ja com a CUP tenim la sensació que hi havia unes molt bones intencions en el Reglament dels Consells de Barri, ens va costar posar-nos d’acord, però a vegades no són tan vinculants i participatius com voldríem, no dic que sigui només culpa de l’equip de govern, segurament tots hem de fer alguna cosa, però els Consells de Barri no pot ser que siguin una mera transmissió d’informació des del Consistori cap a la ciutadania, no sé com ho hem de fer però crec que n’hem de parlar perquè així no acabem d’anar bé i aleshores l’únic que haurem fet respecte els Consells de Districte haurà estat un canvi de nom i amb molt bones intencions però no es viu de bones intencions. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Des d’Iniciativa-Esquerra Unida creiem que després de tres anys de la posada en marxa tant del Reglament Orgànic Municipal com del Reglament de Participació hem tingut prou temps com per a fer una diagnosi i un treball conjunt per saber què falla i què no falla de les dues coses. És veritat que hi ha qüestions que s’haurien de polir, parlem de Reglament de Participació i potser en els Consell de Barri hi ha coses que s’haurien de polir, vostès saben que el grup d’Iniciativa en aquest cas quan va haver-hi el debat breu de sis anys per arribar a un acord d’aquest Reglament de Participació, al final l’acord al que es va arribar de model del Consell de Barri no era el que més ens agradava, i entenem que sí que cal una revisió i una manera de fer-los funcionar, és evident que els dos del centre no funcionen i és per algun motiu, per tant a veure si entre tots arribem a aquestes conclusions. Per la resta res més, jo crec que les dues intervencions han quedat bastant clares. . REGIDOR SR. BRUNO DE SALVADOR, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Yo considero surrealista o kafkiano el espectáculo que acabamos de presenciar, es decir, un grupo retira unos puntos precisamente para adaptarlo a las “exigencias”, entre comillas, del grupo mayoritario, y el grupo mayoritario informa del


ESBORRANY ACTA

voto en contra si no entiendo mal. Estaría bien que me corrigiera Sr. Carol porque posiblemente lo haya entendido mal, ojalá lo haya entendido mal. ¿No es posible? Ya entrando en el contenido de la moción pues nosotros estamos de acuerdo, de hecho ya el grupo Popular ha traído a este Pleno hará más de un año ya una moción relativa a los Consejos de Barrio donde en uno se permite a unos concejales asistir a los grupos de trabajo, en otros no se permite a los concejales de la oposición acudir a los grupos de trabajo porque se decía que contaminaban el ambiente y fue votada mayoritariamente en contra en este Pleno. Aquí se hace mención precisamente a este problema y a muchos más, yo creo que tenemos que reconocer y quizás es un problema de todos Sr. Carol que aquí los Consejos de Barrio no están consiguiendo la finalidad que tienen, especialmente dos cuya asistencia es verdaderamente dramática Sr. Carol, y solo vemos buenas palabras, buenas intenciones, pero la asistencia sigue siendo la que es. Yo creo que es interesante constituir un grupo de trabajo, estará bien que veamos como queda, en cualquier caso que salga adelante esta constitución de un grupo de trabajo para corregir las diferentes anomalías que los Consejos de Barrio tienen. Si como yo entendí en un principio se vota en contra, no se crearán estos grupos de trabajo hoy pero quizás por Real Decreto o Decreto de Alcaldía se cumple pasado mañana, como pasó con el tema de las asociaciones que no estaban al día en el Registro y el tema de las subvenciones, en que el grupo mayoritario votó en contra y al cabo de unos días el Gobierno de la ciudad anunciaba que se iban a regularizar, dando cumplimiento al contenido de la moción. Esperemos que no sea el caso, que se mire por el bien común, que se cree este grupo de trabajo y que se trate de poner solución a los problemas planteados. . TINENT D’ALCALDE SR. FRANCESC CAROL, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Com dèiem hi ha una votació en contra degut a que al retirar-se les esmenes dels atesos 5, 6 i 7, impedeixen entre altres coses la modificació de l’atès 7, per tant com no es pot modificar al retirar-se, votaríem en contra. La taula aquesta de treball es va oferir fer-la des de quan jo era membre de la Comissió Informativa de Presidència, abans que jo fos tinent d’alcalde, per tant agafaré les actes de cadascuna de les comissions on es va demanar aquesta taula als grups polítics per formar-la, per tant jo el que no entenc ara és com hi ha de repent aquest debat necessari de crear una taula que jo porto vàries Comissions Informatives demanant de crear, i dic: qui volen que hi vingui, si grups del Ple o que no siguin del Ple també, jo vaig oferir d’obrir-ho a grups polítics que no siguin del Ple, si volíem associacions, si no les volíem, això porto dient-ho a vàries Comissions Informatives per tant em sorprèn moltíssim que hi hagi aquesta necessitat imperiosa que tenen vostès ara de reafirmar la necessitat d’aquesta taula que porto, com els hi dic, vàries Comissions Informatives, fins i tot quan jo era membre com a regidor de la tinència d’alcaldia de Presidència, i ho continuo dient en la de Seguretat, per tant estem en un moment en que jo veritablement estic una miqueta sorprès sobre aquesta necessitat imperiosa que jo sóc el primer que poso sobre la taula de crear aquest grup de treball perquè seria l’últim punt que ens quedaria d’aquella gran moció que vam fer amb una sèrie de condicions necessàries per incentivar els Consells de Barri. Consells de Barri que en la mateixa moció, i jo ho vull remarcar, la trobo també positiva perquè remarca com sorgeixen coses com el tema de Mira-sol fem ambient; nosaltres volíem incloure també el tema de la intermunicipalitat que hi ha a les Planes, aquests grups de treball que estem fent entre el districte de Sarrià-Sant Gervasi i el de les Planes per portar coses en comú, des de Seguretat, Serveis Urbans, i demés qüestions, per tant aquesta moció sí que com a mínim remarca aquesta existència de fets participatius sorgits directament dels Consells de Barri, una altra cosa que a mi em sobtava d’aquesta moció és la reclamació sistemàtica de per què hi ha Consells


ESBORRANY ACTA

de Barri on els grups polítics hi poden anar i en uns altres no, al de Mira-sol hi poden anar i només ve un representant Socialista, només, mai, es convoquen a la resta de representants polítics i no venen, per tant jo crec que vostès posen sobre la palestra coses que després no compleixen; estic parlant dels grups de treball Sr. de Salvador, uno, puedo coger las actas, solamente han venido a uno, però bàsicament el tema és que aquesta taula ja fa temps que s’ha posat sobre la taula, valgui la redundància, en les Comissions Informatives, doncs fem-la com vostès vulguin, el mateix que els hi vaig dir en l’anterior Comissió Informativa, i en l’anterior i en l’anterior. . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Jo això d’avui ho trobo una mica kafkià perquè presentem una moció amb tres atesos amb els que no estaven d’acord i es presenten esmenes per part del grup de Convergència i Unió, dos d’aquests atesos són de supressió i uns altres de modificació per destacar un fet que a nosaltres ens sembla bé, però com que no ens semblava bé tampoc suprimir els altres dos atesos, què hauríem de fer nosaltres?, votar en contra?, abstenir-nos de la nostra pròpia moció?, doncs perquè no hi hagués aquest problema el que fem nosaltres és retirar els atesos de conflictivitat, queda la moció com vostès volien perquè l’important d’això, recordem-ho tots, l’important d’això no són els atesos, que sí, que és la vessant explicativa, però anul·lant això l’important són els acords i el punt únic que és crear aquest grup de treball, això d’entrada i mostrar el posicionament positiu que el Sr. Carol ens va mostrar en el moment que vam presentar la moció en la Comissió Informativa. Ens sobta Sr. Carol perquè ho pot dir eh!, jo no li diré que no diu la veritat però el grup de treball que vam estar parlant vam dir que deixaríem esperar un any del funcionament per començar a parlar de la seva modificació, per tant no em digui de moltes Comissions perquè fa tot just un any i escaig que es van convocar els primers Consells de Barri, jo entenc que això els ha descol·locat una mica per tacticisme però pensin una mica en el bé de la ciutat, en el bé d’aquests Consells de Barri que necessitem una reformulació, necessitem una modificació i necessitem crear aquests fets. A vostès els hi molestaven dos atesos que posàvem una mica en joc i que dèiem algunes coses que podien semblar negatives d’alguns Consells de Barri, molt bé, doncs això ho retirem, ja està, no passa res. Ara bé, jo crec que en aquests moments si vostès mantenen el vot negatiu faran un flac favor a la participació de la ciutat, faran un flac favor a la participació d’aquesta mesa de treball i faran un flac favor a aquest consistori i a la ciutadania. . REGIDOR SR. IGNASI BEA, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: Jo penso que hem tingut intervencions bastant constructives i a més a més en cap cas penso que la moció vagi a carregar contra l’equip de govern, i per això m’ha sorprès la vehemència i la defensiva amb que es tracta. Tres qüestions que m’he apuntat: en primer lloc que no generalitzi, aquí no es parla per exemple de que totes les forces en política puguin assistir, es diu que s’homogeneïtzi, i es pot homogeneïtzar d’una manera o de l’altra, per exemple la CUP en la discussió del Reglament del Consell de Barri, en que vam assistir, evidentment, vam dir que nosaltres crèiem que no havíem d’anar-hi en els grups de treball, per tant no ens posi a tots en el mateix sac perquè no és així, i no s’ho prenguin com un atac perquè no ho és en absolut, o sigui tots veiem que hi ha mancances en els Consells de Barri i a més en parlem quan anem als Consells de Barri, no fotem!, perquè si volem treure les actes jo també treure les notes que prenc, i l’altra qüestió és que jo vinc a totes les reunions de Serveis Urbans i Presidència, potser me n’he deixat una en els darrers temps i hauré d’escoltar més perquè no he vist tanta aferrissada defensa de fer això, la veritat és que no, ho recordo en alguna ocasió però no ho recordo com una cosa regular, de cap de les maneres, altres coses no, però memòria mai me n’ha faltat, o sigui que em sembla una mica desmesurada la resposta perquè això és per millorar els Consells de Barri, que tothom a més a més coincideix que més o menys s’han de rectificar i aquí s’homogeneïtza, es generalitza, tots estem aquí ..., i és que m’he llegit la moció ara de nou per poder-ho dir però és que no entenc aquesta defensa tant a la defensiva.


ESBORRANY ACTA

. TINENT D’ALCALDE SR. FRANCESC CAROL, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Molt breument, el fet del vot negatiu és bàsicament el tema aquest de que considerem que les formes i el fons de retirar just en el moment de presentar la moció aquests tres atesos quan s’ha tingut temps per trucar i intentar arribar a un acord o comentar, és el mateix que ha passat altres vegades que senzillament és buscar una miqueta el joc polític i la forma jurídica en intentar d’aquesta manera sortir d’una manera o d’una altra. Per a mi el que és important és que el tema de la Taula estem tots d’acord en fer-la, el vam comentar en vàries ocasions, jo recordo com a mínim que en 2 o 3 el vam tocar, de fet en l’última el vam tornar a tocar, considero que tots els grups polítics estan d’acord en això i que senzillament hem de treballar en què és el que es pot millorar, què és el que ha funcionat bé i què és el que -com dèiem- portem fent-ho, fa més d’un any d’aquesta aprovació, per tant ja feia temps que es podia haver muntat. I els hi torno a dir, jo ja fa temps que ho porto sobre la taula de les Comissions Informatives de que quan vulguin fem aquesta Taula, decideixin vostès si volen que siguin només les forces polítiques amb representació en el Ple o també aquelles que no tinguin representació en el Ple i que considerin que poden estar interessades en treballar en això, si volen també afegir-hi associacions, el que vostès vulguin, hem estat absolutament oberts en qualsevol dels moments que s’ha comentat per formar aquesta Taula de treball, per tant els hi torno a dir, continuem treballant cap aquí, continuo agraint a totes les forces polítiques la seva implicació en la participació i a la ciutat hi ha el gust de fer aquesta Taula de treball que, com els hi dic, de fet ja forma part d’una moció anterior que ja estava aprovada. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Passem doncs a la votació. És que és molt excepcional ..., és que la discussió està feta Sr. Soler. Una qüestió d’ordre? . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Qüestió d’ordre o un aclariment, si no he entès malament en aquesta darrera intervenció del Sr. Carol és que per les formes es fa caure aquesta moció que és un bé per la ciutadania?, és això el que ha dit? . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Disculpi, no l’he entès. Què vol preguntar? . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: O sigui, m’ha semblat entendre que per les formes de que nosaltres hem retirat els punts aquests perquè no prosperessin les esmenes fan caure la moció, voten en contra. És per això?, per les formes? . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: I quin problema hi ha? . REGIDOR SR. PERE SOLER, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: No, no, és un aclariment, perquè quedi clar. Gràcies. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Entenc que sí, entenc que Convergència i Unió estava disposada a votar a favor, no hi tenia cap inconvenient, el compromís d’una Taula de treball hi és des d’una moció anterior, i Sr. Soler vostè necessita aprendre moltes formes encara en política perquè no es pot fer que dos minuts abans a un grup no se li expliqui i se li digui, un grup que s’ha estudiat la moció, que se l’ha mirat, que hi ha treballat, i que se li digui: no, ara retirem aquests punts, per tant les seves esmenes. Només el detall d’una trucada abans, que no passa res Sr. Soler, les formes són importants. Malauradament està molt bé l’objectiu que vostè defensa però les formes també són importants.

TORN DE VOTACIÓ PUNT NÚM. 10


ESBORRANY ACTA

Vots a favor: 9 (PP, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 13 (CiU) Abstencions: 0 11.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D'ICV-EUiA PER TAL QUE L'AJUNTAMENT DE SANT CUGAT OFEREIXI CERIMÒNIES DE BENVINGUDA A LES FAMÍLIES SANTCUGATENQUES AMB NOUNATS QUE HO SOL·LICITIN. Atès que vivim en una societat plural i en un Estat aconfessional i que reconeix la llibertat religiosa. Atès que totes les societats i les cultures, des de l’antiguitat, han marcat d’una manera especial els naixements, els aparellaments que configuren la vida adulta i la defunció dels seus membres. Atès que els valors ètics d’un estat democràtic són la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància i el pluralisme polític i ideològic. Els Ajuntaments, com a administracions més properes a la ciutadania s’han d’erigir com a garants i agents actius en la consolidació d'aquests valors i han de garantir l’opció a la ciutadania d'escollir com volen compartir i celebrar aquells esdeveniments que resulten tan importants en la vida de les persones. Atès que l'Ajuntament de Sant Cugat celebra des de fa temps cerimònies civils de casaments per atendre la demanda dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat. Atès que l’any 2006, a proposta del grup municipal d’ICV-EUiA, el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va aprovar una moció que demanava la laïcitat com a model de convivència i que establia la garantia de la diversitat confessional al tanatori de la ciutat. Atès que quan un nen o nena arriba al món hi ha moltes maneres de presentar-lo. Una d’elles és el ritual del bateig que suposa, en el cas dels cristians, l'entrada d’aquella persona a l’església. La possibilitat de celebrar el ritual de benvinguda eliminant tota la càrrega religiosa a la cerimònia ja existeix a molts municipis, on els pares i mares poden optar per un servei municipal de benvinguda als nounats. Atès que la cerimònia civil de benvinguda és una figura que reconeix com a ciutadans i ciutadanes de ple dret als nounats que estiguin empadronats al municipi. Són actes laics que tenen com a objectiu escenificar la condició de ciutadà dels infants amb el compromís dels pares i mares que aquests seran educats en els valors democràtics i en el respecte cap als altres. Atès que aquestes cerimònies no són noves en la nostra societat. Amb el Renaixement, la Il·lustració i, particularment, amb la Revolució Francesa, van aparèixer nous ritus que han conviscut i coexistit amb els ritus tradicionals o religiosos, dins d’una societat més democràtica, pluralista i laica. I en la nostra història més recent, durant la II República espanyola també es celebraven batejos, casaments i funerals civil. Atès que Sant Cugat ha estat declarada ‘Ciutat Amiga de la Infància’ per la UNICEF, que implica que l'Ajuntament ha de garantir el dret de la infància a participar en la vida social del seu municipi i a rebre els serveis públics municipals independentment del seu origen ètnic, religió, nivell econòmic, gènere, discapacitat i/o edat.


ESBORRANY ACTA

Atès que des que s'han estès les cerimònies civils, aquestes han anat creixent en nombre d'usuaris i actualment més del 80% dels casaments són civils i entorn del 25% dels funerals també se celebren sense tenir un component religiós. I en altres països europeus, sobretot del nord d’Europa, aproximadament un 40% dels funerals són laics. Atès que a Catalunya el paper dels ajuntaments ha estat molt important en aquest canvi. L’esforç dels consistoris per dignificar les cerimònies de casament ha acabat forjant el que probablement sigui un dels vincles més agradables entre la ciutadania i les seves institucions. En un context que tendeix a la desafecció és important no menystenir la importància que tenen els elements simbòlics a l’hora de generar cohesió social i contribuir a enfortir l’ètica civil. Per tot això, el grup municipal d’ICV-EUiA proposa al Ple de l'Ajuntament de Sant Cugat l’aprovació dels següents ACORDS: PRIMER.- Que l'Ajuntament de Sant Cugat, des del més absolut respecte al principi de la llibertat religiosa i a la resta de drets i llibertats, ofereixi la possibilitat d'escollir els ritus i cerimònies civils de benvinguda als nounats, brindant així mateix l'organització i l'espai adequat per a dur-les a terme. SEGON.- Que en un termini de mig any l'Ajuntament de Sant Cugat iniciï les actuacions oportunes per elaborar un Reglament municipal de cerimònies civils de benvinguda per tal de regular el protocol i procediments necessaris per a la celebració de les cerimònies civils que sol·licitin els ciutadans i ciutadanes. TERCER.- Donar publicitat a la ciutadania d'aquest nou servei que donarà l'Ajuntament.

TORN DE PRESENTACIÓ

. REGIDORA SRA. ROSER CASAMITJANA, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Aquesta moció inicialment ens semblava molt senzilla i molt fàcil de complimentar i estava fet en un sentit propositiu i positiu i amb l’única pretensió de facilitar la vida a aquells que no volen fer ús de les cerimònies religioses, de cap manera nosaltres consideràvem que això sigui una proposta que fos una bestiesa de l’alçada d’un campanar com ens va dir el Sr. Casajoana en la seva columna del Dilluns de Pasqua. Jo no sé si és que estava dolgut perquè el seu padrí no li havia fet la Mona o bé per les crítiques que realment li cauen de totes bandes últimament, però en qualsevol cas voldria aclarir que aquesta moció tampoc és un invent del grup municipal d’Iniciativa Sant Cugat sinó que és un servei que ja es porta a terme a poblacions del nostre entorn, no de Suècia ni de Noruega, sinó poblacions com Sabadell, Igualada, Berga o Sant Boi entre d’altres. També és obvi, ens semblava, que la proposta no pretenia anar ni contra res ni contra ningú, i l’únic que demana és establir un senzill reglament per tal de fer amb els batejos el que es fa des de fa molts anys amb els casaments o els enterraments. El matrimoni civil és un tràmit que es pot resoldre anant al Jutjat o signant un paper com a parella de fet i en canvi moltes parelles opten per a fer visible aquest tràmit o fer-lo compartir a familiars, amics i coneguts, i no cal esmentar que avui aquests tràmits superen en escreix els casaments religiosos, per tant heus aquí una proposta que en el seu moment potser va ser considerada per alguns una bestiesa de l’alçada d’un campanar però que ha esdevingut d’allò més normal. Per tant aquesta moció que nosaltres fèiem amb joia i il·lusió, donat la falta de resposta que veiem en la resta de grups, doncs la retirem també alegrement.


ESBORRANY ACTA

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Moltes gràcies Sra. Casamitjana, ens facilita la feina a tots i totes. 12.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER REALITZAR UN PLA D’EQUIPAMENTS ESPORTIUS ESPECÍFIC. Atès que el pla d’equipaments de Sant Cugat 2008-2018 va ser aprovat el 20 de desembre de 2010, i que pretenia establir les reserves de sòl municipal per acollir els futurs equipaments i marca les prioritats de l’Ajuntament en aquesta matèria a curt (2008-2012), mitjà (2012-2015) i llarg termini (2015-2018). Atès que en matèria d’equipaments esportius, el pla, preveia que les necessitats quedessin cobertes mantenint i executant les projeccions previstes, reservant més de 81.000 m2 de sòl per a aquest ús, del que tan sols s’ha realitzat la pista d’atletisme de la Guinardera, i la resta no ha rebut planificació d’execució. Atès, dos anys, el govern municipal va anunciar la construcció d'un nou pavelló a la Guinardera finançat amb fons de l’AMB sense que aquest estigui en funcionament. Atès que la Junta de Govern Local ha aprovat la dotació pressupostària per a la realització d’un primer estudi, un avantprojecte urbanístic, sobre la possible construcció del nou pavelló a la Guinardera. Atès que el pla també recomanava la millora dels equipaments existents, i equipar tots els districtes i barris amb instal·lacions que permetessin una pràctica diversificada, i apostava per proposta com nous equipaments a l’aire lliure, una nova piscina a Mira-sol, i que es cobrissin determinades pistes esportives. Atès que el projecte d’equipament esportiu a Mira-sol va entrar en via morta arrel de les renúncies contractuals del concessionari gestor i constructor de l’obra pública licitada. Ateses les propostes realitzades per l’AAVV de Sant Joan de Mira-sol sobre la necessitat d’encetar una planificació per etapes en la realització de l’equipament esportiu del barri de Mira-sol. Atès que també es recomanava l’adaptació de les pistes esportives escolars per a un ús més ampli i poder ajudar a absorbir la demanda sol·licitada i donar cabuda a les entitats esportives del municipi. Atès que als diferents Consells de Barri i debats organitzats per mitjans de comunicació privats han hagut demandes clares de dignificació d’espais i equipaments esportius com la pista esportiva de Can Barata, el Camp de Futbol de Can Domènec, la cobertura de la Pista de Sant Francesc o la pèrdua d’ús ciutadà de la pista verda de Valldoreix. Atès que el passat mes de juliol de 2013 fou aprovada una Moció en el nostre ajuntament per planificar el cobriment de pistes esportives a l’aire lliure de titularitat municipal, i encara no hi ha una diagnosi ni un calendari previst d’execució. Atès que la pràctica esportiva representa quasi un 25% de la població infantil i juvenil, (federat i amateur), nivell força elevat, no només en les etapes escolars, sinó també a posteriori en l’adolescència i entre les persones adultes.


ESBORRANY ACTA

Atès l’excepcionalitat del moment de crisi, es fa necessari més que mai el consens i la identificació de les prioritats d’aquelles actuacions que tinguin una major incidència i un menor cost. Atès que la ciutat disposa d’uns equipaments a l’aire lliure, i que aquests veurien multiplicada la seva activitat si hi hagués una planificació a mig termini incrementant l’oferta d’espais esportius coberts, i donar a la vegada atenció a la sobredemanda dels clubs i de la pràctica esportiva. Per tot el que s’ha exposat anteriorment, proposem al Ple municipal els següents acords: 1r.- Realitzar un pla específic en matèria d’equipaments esportius dotat d’unes fases d’execució previstes i d’una memòria econòmica orientativa. 2n.- Informar dels següents acords a la Coordinadora d’entitats esportives de Sant Cugat i a la Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugat.

TORN DE PRESENTACIÓ

. REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: A veure si l’encertem amb les formes en la defensa de la moció. Aquesta moció n’hem parlat en alguna Comissió Informativa sobre la necessitat o la demanda, no solament nostra sinó dels diferents grups polítics, d’intentar fer un Pla d’equipaments esportius. El Pla d’equipaments esportius és com el Sant Grial, se n’ha parlat molt sovint sobre la seva existència o no, els companys del Govern, en aquest cas el regidor, defensa la seva existència, i nosaltres fins que no el veiem doncs no creurem que existeixi alguna cosa que no hem vist ni coneixem, i el que fa aquesta moció és bàsicament això, hi ha uns atesos on el que es diu és algun dels canvis que han passat des que es va aprovar el Pla d’equipaments, com vostès saben nosaltres tenim un pla de reserva de sòl, alies Pla d’equipament, que no té una memòria econòmica però que en qualsevol cas aquest no és el tema important, el tema és que com qualsevol projecte de planificació estratègica -i aquell ho era- les coses canvien, per diners, per canvis urbanístics, i per tant el que demanem és aquesta actualització, se n’ha parlat en diferents ocasions, tant per l’alcaldessa com pel regidor, sobre el pavelló de la Guinardera, la possible construcció, el finançament per part de l’AMB, el no finançament, sí, no, i altres situacions que creiem que caldria posar sobre la taula com per exemple la fallida de l’empresa que havia de tirar endavant el complex esportiu de Mira-sol, i també hi ha sobre la taula -vostès ho recordaran, en aquest cas va ser en un debat organitzat pel Diari de Sant Cugat i el Tot, a Mira-sol- la proposta de l’Associació de Veïns de Sant Joan de Mira-sol sobre la realització d’aquest centre per etapes, condicionament econòmic a la possibilitat per etapes. Nosaltres el que estem dient és que mirem de fer tota aquesta bombolla o mirem d’articular en un Pla d’equipaments esportius i si volen un Pla d’equipaments en la vessant esportiva actualitzada a la situació actual, tant econòmica com de possibilitat urbanística, perquè això canvia. Des que vam aprovar com vostès saben també el Pla d’equipaments han hagut canvis, necessaris en molts casos, perquè sinó suposo que no s’haurien fet i per tant les pastilles es poden modificar o no, no cal dir la gran quantitat de persones, joves especialment, escolars, que realitzen activitat esportiva a la nostra ciutat. És un punt únic que el que diu és: “Realitzar un pla específic en matèria d’equipaments esportius dotat d’unes fases d’execució previstes i d’una memòria econòmica orientativa”. Veuran que no se’ns ha oblidat posar el termini, no l’hem posat perquè creiem que això s’ha de treballar tranquil·lament i amb totes les capacitats per intentar que surti bé, i si nosaltres haguéssim posat aquí un termini


ESBORRANY ACTA

vostès dirien que no es pot fer perquè en tres mesos o en sis no es pot fer. I “Informar dels següents acords a la Coordinadora d’entitats esportives”, podríem afegir-ne d’altres, podríem parlar del Consell d’Esports, del Consell de Ciutat o qualsevol altra situació, però hem posat aquest. Per tant aquesta és una moció jo crec que relativament simple, una moció crec que positiva i que com vostès saben aquí no hem fet cap crítica a l’equip de govern.

TORN DE POSICIONAMENT . REGIDOR SR. GUIM PROS, DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP: La moció crec que posa damunt la taula dues coses, per un cantó les mancances que hi ha a nivell de ciutat pel que fa a instal·lacions esportives o a l’ús que les moltes entitats esportives de Sant Cugat poden i han de fer de les instal·lacions esportives, segurament això no sé si la solució és més equipaments esportius però el que és evident és que seria necessari asseure’s en una taula i mirar exactament quines són les necessitats de cada entitat, bàsicament perquè si no estem a la ciutat amb més entitats esportives del país en proporció a la quantitat de gent que hi viu, quasi, quasi. I per un altre cantó segurament posa damunt la taula una mancança que jo crec que és evident, que és el no compliment de determinats Plans, en aquest cas que s’han aprovat en aquest ajuntament, en aquest cas el Pla d’equipaments i en l’existència o no d’un Pla d’instal·lacions esportives que sembla ser que hi ha. Nosaltres entenem -i ho hem dit més d’una vegada- que estem parlant d’un aspecte en el qual la ciutat -tots plegats eh!, no només l’equip de govern ni els que estem a l’oposició, tots plegats- ens costa molt poc posar-nos a la boca quan equips esportius que representen la ciutat van per diferents llocs, per diferents ciutats, i guanyen premis i guanyen competicions, ens costa molt poc aleshores dir què bona que és la nostra ciutat en matèria esportiva, i segurament la moció posa damunt la taula -que no ho diu clarament- que si volem seguir excel·lint en aquest model esportiu, i volem que la ciutat a nivell esportiu segueixi tenint una riquesa com la que té actualment és evident que alguna cosa s’ha de fer, perquè és evident que hi ha molts equips que el seu horari per entrenar-se no es correspon amb el que haurien de tenir, hi ha molts equips que necessitarien que les pistes estiguessin cobertes i no ho estan amb la qual cosa veuen com han de suspendre molts entrenaments quan fa mal temps, etc., etc., etc. Per tant el que demanaríem nosaltres és que hi ha el Consell de l’Esport però no sé si realment allà s’aborda com s’hauria d’abordar però en tot cas asseure’s en una taula entitats esportives, posar sobre la taula el paper de les escoles municipals, ho hem dit nosaltres més d’una vegada i les instal·lacions esportives d’aquestes escoles a l’hora de portar a terme les activitats esportives, i en funció de com consensuem línies comunes intentar veure realment quines instal·lacions esportives fan falta a la ciutat i quines són sobreres o es poden deixar per a més endavant, però el que és evident és que estem parlant d’una mancança que s’hauria de resoldre més d’hora que tard. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: En aquest cas Iniciativa donarà suport a aquesta moció, més que res per coherència, cada campanya electoral la Coordinadora d’entitats esportives fa un debat amb els candidats i candidates, amb representants dels partits politics i sempre surt el tema estrella, que ells li diuen Mapa d’equipaments esportius, on aquest cas el grup Socialista ha parlat de Pla d’equipaments esportius, i allà tots els partits, tots els representants, diem, farem el Mapa d’equipaments esportius; llavors, hi ha hagut l’oportunitat de posicionar-se, doncs nosaltres li donarem suport. Si existeix o no aquest Mapa d’equipaments esportius, si existeix, perquè intueixo que el regidor Tizón dirà que ja s’està fent feina i que existeix aquest Mapa, no costa res socialitzar-ho amb els membres de la Comissió Informativa i compartir aquesta informació. Jo crec que en aquest sentit el que necessitem és no només posar sobre la taula i sobre


ESBORRANY ACTA

aquest Mapa els equipaments de titularitat municipal sinó la totalitat d’equipaments esportius que hi ha a la ciutat i com optimitzem aquests equipaments en una ciutat amb un alt component esportiu, amb molta pràctica, amb esport federat, equips, entitats, d’una manera molt potent. També no hem d’oblidar la gent que practica esport però no d’una forma organitzada i a partir d’aquí amb el que tenim anar fent, i a partir d’aquest moment intentar donar sortida a totes les demandes d’alguna manera que tinguin totes les entitats que en aquest cas són la gent que practica esport federat. Ser una ciutat poliesportiva té això, és veritat que a Sant Cugat es practica multitud d’esports i això precisament no facilita la gestió dels equipaments esportius, molts clubs i de tipus molt diferents, d’esports molt diferents. Jo crec que en aquest sentit hem de fer aquest esforç de veure què tenim, d’asseure’ns amb les entitats, d’optimitzar tot el que hi hagi, privat o no privat, que això ja té mèrit venint d’on ve aquesta frase, i intentar arribar a convenis amb escoles per tal de que en el moment que estem i les prioritats pressupostàries que jo crec que s’han d’assolir, potser la inversió en esports s’ha de fer però primer van altres coses. . REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Nuestra posición en esta moción es la de apoyarla, nos parece que la iniciativa de crear un plan de equipamientos específico en materia de deportes que sea fácilmente identificable y público para que la gente pueda saber cuál será el futuro en las instalaciones deportivas de Sant Cugat es muy buena idea y para llevarlo adelante nosotros lo apoyaremos. No hay que olvidar que aquí en Sant Cugat también ahora a raíz del anuncio de que se pretende o se está estudiando la construcción de un nuevo pabellón en la Guinardera que tendría un coste bastante considerable, hay otras actuaciones, otras infraestructuras, otras instalaciones que hace muchos años que se vienen reivindicando y que no se ha podido por varias cuestiones llevarlas a cabo, como por ejemplo el complejo de Mira-sol al que por ejemplo los vecinos han planteado una propuesta alternativa, incluso por fases, para facilitar su construcción y que de momento no se les ha contestado si se va a hacer, si se les va a estimar la propuesta o no, ah! ¿se ha contestado?, pues entonces error mío, pero yo no se si se va a hacer o no se va a hacer, pero de momento esa instalación deportiva todavía no la tenemos y hace muchos años que existe la necesidad. De todas maneras una de las cuestiones con las que estamos muy de acuerdo con esta moción es concretamente la que dice que atendida la excepcionalidad del momento de crisis que estamos viviendo se hace necesario priorizar las actuaciones que tengan una mayor incidencia en la población y un menor coste, en esta afirmación es con la que estamos más de acuerdo de todas las que se hacen en la moción, por eso la apoyaremos. . REGIDOR SR. XAVIER TIZÓN, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: En primer lloc anem a pams. Títol de la moció: “Moció del grup municipal Socialista per realitzar un Pla d’equipaments esportius específic”. Pla director d’equipaments locals de Sant Cugat, l’únic que si li trec la mà com vostès podran comprovar és de desembre de 2010, per tant temps crec que han tingut per veure-se’l, per mirar-se’l i per analitzar-ho. Ens diuen també que el volen específic, bé, doncs fem-lo específic, només han d’anar a la plana ..., no té número, però poc després de començar el document i veuran que senzillament és fer un resum d’aquesta part on diu “previsió d’equipaments esportius”, per tant la feina ja està feta. Després si seguim avançant en la moció vostès ens diuen en l’atès número 2 “... executant les projeccions previstes, reservant més de 81.000 m2 de sòl per a aquest ús, del que tan sols s’ha realitzat la pista d’atletisme de la Guinardera ...”, home! si considerem que una inversió d’1.600.000 € es pot dir que tan sols s’ha realitzat això, doncs jutgin vostès mateixos, saben vostès perfectament que el marc econòmic en el que estem no és fàcil i dir que tan sols s’ha realitzat això doncs bé, no ho trobem una forma correcta d’entendre quina és la realitat esportiva a la nostra ciutat. Seguim avançant, és cert que és difícil tirar endavant noves instal·lacions, però escoltin, nosaltres fa dos anys quan es va anunciar que es faria el nou Pavelló i després pel marc econòmic vam decidir no fer-


ESBORRANY ACTA

ho i vam decidir tirar endavant un Pla d’arranjaments, sàpiguen vostès que aquest Pla d’arranjaments va estar fet sota consens del Consell Sectorial d’Esports, no només amb posició global en el plenari sinó que ens vam reunir amb totes i cadascuna de les entitats esportives per determinar quines eren les necessitats i a partir d’aquí totes van creure convenient tirar endavant una Pla d’arranjaments i de moment aparcar el tema del Pavelló, un Pla d’arranjaments que bé, 514.000 € d’inversió l’any 2013, una previsió de 350.000 € d’inversió el 2014, senzillament jo crec que la feina que està fent aquest ajuntament i l’esforç que hi està abocant en el món esportiu i associatiu del nostre Sant Cugat jo crec que és molt i molt important. A partir d’aquí, ens comentaven els companys de la CUP el tema de les escoles, el problema que tenim amb les escoles moltes vegades és que les pròpies entitats no volen anar a entrenar a descobert, llavors si depèn de nosaltres cobrir-les doncs bé aquesta feina és la que estem procurant fer, ja vam anunciar fa poquet també el cobriment de la Pista Sant Francesc, s’estava estudiant la possibilitat de fer-la i a partir d’aquí doncs bé, seguim treballant en aquesta línia. Ens comentaven també els companys del Partit Popular, el Pavelló de la Guinardera, home!, decidir fer un nou Pavelló és perquè s’ha determinat en el decurs del temps que és la necessitat bàsica que tenim ara mateix en temes esportius, vostès van comentar l’altre dia que no ho creien una prioritat de ciutat, doncs jo els hi contestaré el mateix que vaig comentar a Cugat.cat, això són unes declaracions Sr. Benejam del Sr. Carreras al Cugat.cat, que no ho creien prioritari, i és legítim, vostès poden no creure-ho prioritari ara mateix però també els hi haig de dir que vostès no governen i com que qui governem som nosaltres doncs creiem prioritàries certes qüestions que vostès no, però també és legítim, evidentment. I a partir d’aquí dir-los-hi que, única i exclusivament ja, per anar acabant, tots els arranjaments també que s’han fet, que totes les planificacions d’actuacions, totes aquelles qüestions que s’han dut a terme en aquesta ciutat s’han fet sempre sota el consens no solament de les entitats esportives sinó que també s’han manifestat degudament en les Comissions Informatives d’Esports, per tant vostès són plens coneixedors contínuament de quins són els arranjaments que encetem, quins tenim previstos i quins sotmetem a consens per tal de fer-ho amb vostès i amb les entitats esportives. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Jo crec que a mi també em passava, benvolgut company regidor, però jo crec que hi ha coses que se solucionen amb l’edat, per tant li demanaria -igual que jo alguna vegada en anteriors mandats he tingut algun to no encertat- que baixem una miqueta el to. D’altra banda dir-li o dir-te un parell de coses, és cert, és evident que existeix això que comentes, és evident, però com saps no existeix una memòria d’actuació, com sap no existeix un pressupost, com saps nosaltres en aquest cas no estem fent una crítica, el que estem demanant és que intentem planificar pressupostos plurianuals, centrant-nos en una situació de crisi, etc., etc., i això és el que us estàvem demanant, no us estàvem dient que el Pla que tu comentaves o que comentava vostè anteriorment era inadequat, no s’està complint i 1,5 milions és poc, 1,5 milions no és poc, 1,5 milions són 1,5 milions, l’apartat diu “tan sols”, tan sols és la gran obra gran, en qualsevol cas com deies sí que s’ha parlat de fer altres dues actuacions, s’ha parlat de fer el Pavelló de la Guinardera, s’ha parlat de fer el tema de Mira-sol, com sap vostè no existeix cap partida pressupostària en aquest moment bàsicament perquè s’ha parlat després de la realització del pressupost però tampoc no existeix un tema d’estudi tècnic o d’estudi del projecte. Nosaltres el que volem posar sobre la taula és que a vegades no es pot fer l’obra però sí que es pot parlar de properes modificacions de crèdit, i amb això recordo molt les paraules del company tinent d’alcalde d’Economia, i les meves també, sobre que el pressupost no s’acaba el


ESBORRANY ACTA

dia que s’aprova un pressupost, el pressupost continua amb les diferents modificacions de crèdit, i tots plegats estem oberts a totes aquelles modificacions de crèdit molt sovint si venen diners d’altres ens supramunicipals, això és el que vol dir la nostra moció. És planificar, no parlar, no toca parlar-ne ara de quines són les petites o grans despeses que s’estan realitzant d’arranjament a les pistes esportives, això ja ho sabem, això ja ens ho heu explicat en les diferents Comissions Informatives i cada setmana, no estàvem parlant d’això, estàvem parlant d’altres coses. Jo entenc moltes coses, al contrari, no fem teatre, però si us plau no caricaturitzem el que estem dient perquè no estàvem dient el que deies, d’acord? En tot cas jo puc entendre el vot negatiu però t’agrairia que miressis la moció perquè no era això company. . REGIDOR SR. ÁLVARO BENEJAM, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Se ha dicho al hablar de este pabellón que hay una necesidad básica y que por eso se anuncia su construcción, claro, nosotros también entendemos que si hay una necesidad básica se promueva su construcción pero sin olvidar las otras necesidades básicas que también existen, está claro también que se han hecho arreglos en las instalaciones deportivas ya existentes y que se ha priorizado eso por la falta de disponibilidad de presupuesto para hacer nuevas instalaciones y que durante estos dos últimos años se han hecho estos arreglos, cierto, pero eso no quiere decir que se tengan que dejar de hacer otras cosas que a lo mejor no requieren de 3 millones de euros de presupuesto o de 2 millones, pero sí que requieren de 500.000, de 300.000, de 200.000, que perfectamente se pueden asumir o se podrían haber asumido, es una cuestión de prioridades que marca el equipo de gobierno, en este caso entendemos nosotros que hay ciertas cosas que se podrían haber hecho y que no se han hecho y es ahora cuando lo reivindicamos, nosotros por ejemplo apoyando esta moción y ellos al proponerla. Las entidades deportivas estuvieron de acuerdo en su momento -como dice el concejal de Deportes- en tirar adelante el Plan de equipamientos deportivos, sí, claro, las entidades deportivas lógicamente lo que miran es por su interés y porque estén cubiertas sus necesidades, no las del resto del municipio, no las de los vecinos de un barrio sino las de su club, las de su entidad, y las entidades se ponen de acuerdo entre ellas, o no, pero debaten sobre cual es la forma ideal o su forma ideal de entender las instalaciones deportivas en el municipio, pero eso no quiere decir que con eso queden cubiertas todas las necesidades de instalaciones deportivas porque hay barrios que tienen ciertas deficiencias que también hay que cubrir y por lo tanto las entidades deportivas en eso no entran en la mayoría de casos. Si hay un programa de equipamientos pues estaría bien que nos informen de ello porque para eso sirven las Comisiones Informativas a las que acudimos cada mes y yo desde luego es la primera vez que …, o sea sabíamos que había un Plan de equipamientos general pero no uno específico de deportes, el área de deportes tendrá sus cálculos, sus planes, pero no nos los han informado de forma general y por eso estamos proponiendo la moción. Si dice que hay pues díganoslo y ya está, y a lo mejor nos hubiéramos evitado este debate hoy. . REGIDOR SR. XAVIER TIZÓN, EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Molt breument, començo pels companys del Partit Popular, no se’ls hi ha presentat bàsicament perquè això és un document públic que està a la casa des de l’any 2010, és cert que nosaltres haguéssim pogut dir que això ja existia, d’acord, això ho podem acceptar però dit d’altra manera no és un document difícil de trobar i dintre estan les especificacions de les previsions d’instal·lacions esportives. Pel que respecte al company Ferran Villaseñor, del Partit Socialista, quan deia que no hi havia pressupostos sobre possibles noves obres i tot això, només matisar que no puc estar d’acord amb això tenint en compte la feina que ha fet l’equip tècnic d’Esports, amb el Xavier Codina al capdavant, quan tenim perfectament sobre la taula


ESBORRANY ACTA

tipologies de pavellons, cobertures, paviments, totes pressupostades, hem anat a veure altres municipis quin tipus d’instal·lació tenen per abaratir nosaltres i per tant jo crec que en aquesta matèria no em queda sinó més que defensar la feina que porta fent aquesta àrea d’Esports molt abans que jo fos regidor. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Passem a la votació. No hi ha tercer torn, és excepcional, ho sap. D’acord, faci, però no correspon, ho sap oi? . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Per un tema de coneixements pressupostaris, jo no em referia als pressupostos sobre activitats, sobre què val aquest got, em referia als pressupostos municipals. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Jo el que demanaria també als diferents grups polítics és que tinguin memòria, que tots plegats tinguem memòria, perquè aquest Pla d’equipaments hi vam participar tots, el grup d’Iniciativa, el grup Socialista, de fet aquí hi ha recollides les propostes de tots, menys la CUP tots els altres hi són, el Partit Popular també va participar en aquest Pla d’equipaments. I és més, el que els hi vull dir és que hi ha fins i tot les propostes que vostès van fer i que estan recollides, és a dir que és un Pla que recull no només el que deia l’equip de govern sinó que recull el que dèiem tots, per tant tinguem memòria, perquè probablement Sr. Villaseñor ..., sí no hi ha diners i per això no s’ha executat, és clar, però és que això s’entén, es justifica. La crisi fa que no hi hagi diners per inversió i si aquest ajuntament fa anys enrere era capaç de posar en inversió més de 20 milions d’euros/any ara som només capaços de posar-ne 5 milions d’euros/any, doncs escolti hi tant! I per tant hem de prioritzar com més millor, però seria potser molt més adequat que vostès haguessin plantejat una actualització d’aquest document sabent que existia aquest document, anem a actualitzar aquest document, anem a veure si tenim possibilitats, perquè miri, la Pista de Sant Francesc, que si no recordo malament de ben segur que va ser una proposta seva, està prevista dins d’aquest document i està dotada en el Pressupost del 2014 amb inversions esportives, per tant intentem fer les coses també una mica bé.

TORN DE VOTACIÓ

Vots a favor: 9 (PP, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 13 (CiU) Abstencions: 0 13.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP PER A ELABORAR UN INVENTARI, CALENDARI D’EXECUCIÓ I INFORME DE REPARACIÓ I MANTENIMENT DE LA VIA PÚBLICA A SANT CUGAT DEL VALLÈS. CONSIDERADO que en las calles y vías de Sant Cugat se observan numerosas deficiencias y deterioros provocados por el uso y por el paso del tiempo, cuya reparación se prolonga en el tiempo o queda simplemente sin atender por los servicios municipales responsables. CONSIDERANDO que este estado de cosas ha provocado quejas y denuncias de vecinos, y que ha ocasionado algunos accidentes sufridos por peatones, y que en el futuro podrían volver a repetirse. CONSIDERANDO que los grandes esfuerzos económicos y humanos que realiza este Ayuntamiento en mantener en buen estado calles y plazas de la ciudad no se corresponden en cambio con las pequeñas (o grandes, a veces) reparaciones que es preciso ir atendiendo para un correcto mantenimiento de la vía pública; y que se da


ESBORRANY ACTA

preferencia a la remodelación de vías como la Rambla Ribatallada, que no precisan de tales medidas con más urgencia que las obras de mantenimiento. El grupo municipal del Partido Popular propone al Pleno del ayuntamiento los siguientes acuerdos: PRIMERO.- Proceder a través de los órganos competentes del Ayuntamiento a elaborar un informe inventario de las reparaciones pendientes en la vía pública de toda la ciudad, atendiendo a las más urgentes y necesarias. SEGUNDO.- Proceder a través de los órganos competentes del Ayuntamiento a la elaboración de un calendario de ejecución de las averías y deterioros inventariados por orden de urgencia de las mismas. TERCERO.- Instar al Ayuntamiento a que publique el referido inventario de reparaciones y el calendario de ejecución e informe al resto de grupos y a la ciudadanía sobre el estado de las mismas. CUARTO.- Instar al Ayuntamiento a priorizar la reparación y mantenimiento de la vía pública, ejerciendo una competencia municipal que le es propia y que no puede relegar en beneficio de otras que no lo son, ni puede delegar en otra administración pública.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS: Com deia abans el Sr. Tizón, certament els qui governen són vostès, vostès són els qui trien les prioritats per actuar, faltaria més. Ara bé, nosaltres com oposició, el que ens toca és discutir i posar en tela de judici que aquestes prioritats siguin les encertades o inclús que aquestes prioritats existeixin. Llavors, molt breument, el que hem volgut posar de manifest amb aquesta moció és la necessitat de que s’atenguin els múltiples defectes que el transcurs del temps i de l’ús va deixant en les vies i els carrers santcugatencs, que són, si no ho tinc mal entès, hi ha una acumulació de 800 denúncies de ciutadans que demanen que es reparin determinades qüestions. El que fa pensar que les coses per a reparar són molt més de 800, perquè hi haurà molta gent, possiblement la majoria, que no denuncií i home, valdria la pena posar-hi l’atenció i arreglar-ho quan abans possible. I en l’ordre de les prioritats, per posar un exemple, que a mi em sembla evident, a lo millor m’ho poden explicar per què ho han fet així, no ho sé, potser sí, però no acabem d’entendre en el Grup municipal Popular com es fa un carril de bicicletes a la Rambla Ribatallada, que no sembla que sigui una mesura urgent, ni molt menys, i en canvi no es dedica el pressupost que s’ha de dedicar, d’aquest mateix pressupost, a fer les altres reparacions, quan s’ha dit que és que el problema és que no hi ha pressupost suficient per a fer totes aquestes reparacions. Poso l’exemple de la Rambla Ribatallada però segur que els ciutadans que van pel carrer en podrien posar molts d’altres. Bé, aquesta és la raó de ser de la moció. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. IGNASI BEA: Bé, aquesta moció ens pensàvem que la presentaria la Maria Dolors Domènech, perquè és el tema de Serveis Urbans. La veritat és que, no, no, em sembla normal tenint en compte l’actuació que té el PP a la Comissió de Serveis Urbans. Nosaltres ens abstindrem, ja ho diem ara. La veritat és que no és un tema que ens preocupi tant, com a vostès, això és clar, i a més quan s’explica, sempre que es fa esment a aquesta qüestió, que es porten fotografies de llocs que per exemple les arrels s’han carregat un tros de vorera, coses així, que passen contínuament i més en un municipi extens com el nostre. Doncs el Víctor, el tècnic, ens explica que per ordre cronològic


ESBORRANY ACTA

van recollint totes les queixes i aleshores es van solventant al ritme que es pot. L’altre dia se’ns va comentar el pressupost que hi havia, i era un pressupost bastant gran i mai s’acaba perquè es van arreglant coses i mentrestant van sorgint altres problemes. Aleshores, ja dic, des del nostre punt de vista, no és una cosa que ens preocupi en excés, quan hem volgut saber alguna cosa d’aquest tema se’ns ha donat l’explicació, però no vèiem cap bestiesa, la veritat, demanar que es publiqui el referit inventari de reparacions i que es faci una priorització, tot i que és difícil, perquè suposo que a l’hora de prioritzar evidentment és una cosa profundament subjectiva, potser algú no creu que sigui prioritari un carril bici, i hi haurà algú altre que sí, vull dir, que segur que porta problemes prioritzar. O sigui, que la manera cronològica és la menys problemàtica, penso, com a mínim. No trobem que sigui una prioritat però tampoc ens sembla una bestiesa i per tant, votarem abstenció perquè no ens sembla malament que hi hagi més informació i si els ciutadans poden tenir més informació de com es fan aquestes coses, doncs no està del tot malament. . REGIDORA DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA, SRA. ROSER CASAMITJANA: Bé, nosaltres en principi tampoc no estem en contra de la moció, òbviament, però sí que creiem que justament el que es demana aquí, sense que serveixi de precedent, sí que ho està fent, o considerem que ho està fent l’equip de govern. Ho hem pogut comprovar en moltes Comissions Informatives, en que tant la Sra. Paraira com el Sr. Martinez, ens van informant i és evident que quan sorgeix un problema del carrer no sé què i hi ha una arrel o una vorera aixecada, el Sr. Martinez sap perfectament de quin carrer parlem, de quina vorera està aixecada i quan s’ha aixecat i quan pensa reparar-la. És a dir, que jo crec que té un perfecte ordre de calendarització i fins i tot de pressupost per la majoria d’aquests arranjaments i jo crec que l’objectiu és anar fent a mesura que es pugui, i que el pressupost ho permeti. Una altra cosa com ja s’ha dit aquí és el tema de les prioritats, amb les quals podem estar en acord o en desacord, però jo crec que en el cas del que prioritzem o no, apart de que sigui o no missió de l’equip de govern, crec que es pot discutir en altres organismes, com poden ser els Consells de Barri, etc. Per tant, nosaltres, sense que la moció ens sembli malament, en farem una abstenció. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: Llegida atentament la moció, potser és de les mocions més breus que ha fet el Partit Popular, i és d’agrair també, tot i que nosaltres també portem mocions de 2 i 3 planes. En tot cas, anant a l’esperit de la moció ens afegim als companys de la CUP i d’Iniciativa, i destacar la feina que fan els equips tècnics de Serveis Urbans, la informació rebuda a les Comissions Informatives, amb detall, en cadascuna de les circumstàncies que es van succeint. Entenem que l’equip de Govern dóna les prioritats que dóna i aquí no ens hi volem posar, són assumptes del dia a dia, perquè entenem que és una complicació realment, jo diria que potser és l’àrea més complicada de l’Ajuntament perquè hi ha molts engranatges, hi ha molta gent participada, moltes subcontractes i molt dia a dia, i és allò de que aquell fanal em molesta, o aquesta claveguera no xucla. I entenem això. Entenem també i volem destacar la feina que ha fet darrerament la Brigada amb arranjaments d’obres, casi majors, obres com la Plaça Barcelona o la pavimentació d’alguns carrers. Però no trobem desencertada aquesta moció. Possiblement l’haguéssim modificat d’alguna manera, possiblement hi haguéssim incorporat la necessitat de rebre la memòria d’actuació de la Brigada, per saber amb més abast què és el què està realitzant. Possiblement vostès tinguin un programa de gestió, d’incidències i expedients, això estaria bé tenir la informació. I segurament també tenen vostès unes propostes dels serveis que s’han de realitzar. No volem entrar més enllà, intentar muntar un Comitè d’Avaluació sobre la prioritat d’aquesta actuació o d’aquesta altra. No obstant, veiem que aquesta moció, dintre del que cap, és una cosa propositiva, no ataca en que s’estiguin fent les coses mal fetes i per tant, els direm que el nostre Grup hi donarà suport.


ESBORRANY ACTA

. TINENT D’ALCALDE DE PRESIDÈNCIA, SERVEIS URBANS I SOSTENIBILITAT, SRA. CRISTINA PARAIRA: A veure, nosaltres a la Comissió Informativa varem anunciar el nostre vot en contra. El que sí que vaig intentar transmetre també i penso que així ho varem entendre tots, és que la moció no és desencertada, ens agradaria poder arribar en aquest punt on poguéssim donar tan acurada aquesta informació i de poder-la publicar i és un objectiu, que sí, que ens estem plantejant, però en aquests moments si ara nosaltres aprovéssim aquest punt potser no el podríem complir ara i quedaria també la credibilitat de l’equip de govern doncs una mica en entredit. Vaig comentar també a la Comissió Informativa que nosaltres en aquests moments tenim inventariat, i ho vaig portar a la Comissió Informativa, ho dic perquè ara no hi és la Maria Dolors, vaig portar el document, que és un document molt gran, que s’ha elaborat i que s’ha aprovat, de tot el que seria el Pla d’Accessibilitat de tot el municipi, que és tan extens. Aquest Pla d’Accessibilitat no només fa referència a les voreres i als guals, sinó també als fanals, punts de llum, etc. que tenim per tota la ciutat. També varem comentar que aquest és un pla que s’ha actualitzat després de 10 anys, perquè la normativa també ha anat canviant en aquesta matèria i a vegades coses que fins ara no es complia normativa, pendents de rampa, etc, molts temes d’accessibilitat, doncs ara no compleixen i s’han d’anar adaptant. Per tant, una mica el sentit que volem dir és que és un document que s’ha d’anar actualitzant i que és viu, i que a vegades refem unes reparacions i al cap d’uns anys, amb el pas del temps, que per això és manteniment, doncs hem de tornar a començar. Aquest Pla d’Accessibilitat que abasta tot el municipi puja 13 milions d’euros, posar tot el municipi en solfa. Ho dic per a que situem quantitats. Això estaria en perfecte estat de revista, cap pal fora de lloc i tal. En aquest cas, en el nostre municipi puja això, en qualsevol altre municipi governat per qualsevol altra força política doncs més o menys, si té menys extensió de carrer, però per allà va tothom. Nosaltres tenim el problema dels arbres, que és un problema afegit. Però aquest inventari el tenim. Estem ara acabant, i així ho vaig explicar, l’inventariat de tot el tema d’asfalts, que era un document que varem comentar al principi de mandat, que volíem anar elaborant, ja estem a punt d’acabar-lo i el presentarem a la Informativa. Nosaltres quan vostè ha dit la xifra aquesta de les 800, era el resum d’instàncies, que no vol dir que no s’hagin resolt, sinó instàncies que ens havien entrat, ara no li sé dir la dada exacta de com estem d’això, però aquesta xifra corresponia a un volum d’instàncies que poden entrar, des d’una senyal, un llum, una vorera, un escossell, etc. Aleshores, una mica sí que parlar d’aquesta bondat. Tan de bo poguéssim des de la meva àrea, des de l’equip de Govern, disposar d’aquests diners i poder deixar, ara que dintre d’uns anys hauríem de tornar a fer coses. Vull dir que el manteniment no s’acaba. Però en aquests moments per molt que hagi la moció i el tema de les prioritats, amb Rambla Ribatallada, que sé que és un tema que jo els he intentat explicar moltes vegades, inclús el Sr. Bruno de Salvador, i a veure, és molt fàcil dir que a Rambla Ribatallada s’ha fet un carril bici, a Rambla Ribatallada s’ha ampliat la vorera pels vianants. Això és el que hem fet a Rambla Ribatallada. Hem aprofitat per ordenar que puguin passar bicicletes també. Hi ha països on no ordenen ni pinten i per una mateixa vorera passen bicis i passen vianants perquè no els cal que els ordenin per on ha de passar la gent, tenen unes normes cíviques i passen. Nosaltres el que varem fer i varem pensar en aquell moment i poden estar d’acord o no, és que calia solucionar i ampliar aquella vorera, que potser no els agrada, bé, potser fem altres actuacions que sí, i no passa res, quan vostès governin doncs decidiran i ja està, com farà qualsevol Grup en aquell moment. El que sí que tenim és una mica aquest ordre d’urgència, de temps, com ha dit el Sr. Bea, de proximitat amb l’escola, del nombre de persones que passen. Avia’m, intentem que aquests recursos que ens gastem en el manteniment de la ciutat puguin beneficiar el màxim de persones possible i a vegades un veí pot dir “és que tinc aquesta vorera que està malament”, tan de bo poguéssim anar i solucionar-li lo abans possible. Però a vegades, allò que seria aixecar un panot hem d’aixecar tot el carrer per a poder-ho arreglar, i per tant, estàs parlant d’una obra que a vegades són més diners. També és cert que aquest


ESBORRANY ACTA

any hem augmentat el pressupost de manteniment de la ciutat, tret del moment que hem passat, varem decidir com equip de govern prioritzar les persones o temes d’atenció de serveis socials que no voreres i paviments. Hi ha hagut alguns anys que el pressupost que ha tingut Serveis Urbans per a manteniment ha estat igual que el que ha tingut un districte de lliure disposició, amb el volum de tot. Vull dir, que sí que anem fent, intentem prioritzar, el nostre objectiu i que per això els dic cordialment, volem arribar aquí i estem treballant per arribar aquí i evidentment hi ha una Brigada, també encarreguem coses fora, però la feina no la improvisem. La Brigada la formen persones, són equips que s’han de coordinar i per tant, la programació existeix. Si cal que a les Comissions Informatives continuem i ampliem aquesta informació d’obres evidentment cap problema, però com que no ens podem comprometre en aquests moments a poder complir això i el que no farem és aprovar coses que no podem complir perquè després no sé què, i així ho vaig explicar, en aquest cas, votarem en contra, però entenem la bondat també del sentit de la moció. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS: Sra. Paraira jo li agraeixo les explicacions, però miri, la moció aquesta tenia dos punts fonamentals: un era instar a l’equip de govern a impulsar que aquestes reparacions i totes aquestes feines que s’han de fer, entenent que certament tenen certs engranatges, com deien els companys Socialistes, molt complicats i que entren molts factors, ho entenem i des de l’oposició podem fer l’esforç d’entendre-ho, però no entendre-ho tal com ho entenen vostès, que tenen la responsabilitat i ho veuen cada dia. Per un costat volíem l’impuls d’això, i per l’altre costat el que volíem és que s’informi a la ciutadania una mica de com estan les coses. Es podia demanar a lo millor d’una manera més encertada o no, però si l’esperit és compartit doncs hagués estat bo i el mateix els puc dir als senyors de la CUP o Iniciativa, per això estan els mecanismes de les esmenes i per això es pot parlar abans i es pot arribar a una moció conjunta que sigui factible i realitzable, en un tema que afecta als ciutadans, més o menys importants, segons els casos, però afecta. Bé, no s’ha fet perquè no s’ha volgut fer, doncs molt bé, hi estem acostumats de totes formes.

TORN DE VOTACIÓ NÚM. 13 Vots a favor: 5 (PP i PSC,) Vots en contra: 13 (CiU) Abstencions: 3 (ICV-EUiA i CUP *) (*) Es fa constar l’absència en el moment de la votació del regidor Sr. Guim Pros. 14.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER INSTAR AL GOVERN A MANTENIR EL DOBLE LLIGAM METROPOLITÀ I COMARCAL ALS MUNICIPIS PERTANYENTS A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. Atès la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que prescriu que els municipis pertanyents a alguna de les tres entitats metropolitanes extingides (Entitat Metropolitana del Transport, Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus i Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona) formaran part de la nova administració pública. Però que preveu que la llei es pot modificar per l’annexió de més municipis en un futur. Atès que l’àmbit metropolità coincideix parcialment amb 3 de les 41 comarques fixades en la divisió territorial de Catalunya: Baix Llobregat, Maresme i Vallès Occidental, i completament amb la del Barcelonès. I des dels inicis de la divisió comarcal a Catalunya la Barcelona metropolitana no ha tingut cap modificació.


ESBORRANY ACTA

Atès que la proposta del projecte de Llei de Governs Locals que està preparant el Govern de la Generalitat de Catalunya, obre la porta a l’annexió amb tots els seus efectes administratius dels municipis pertanyents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i no especifica el lligam amb la comarca a la que han estat fins ara vinculats. Atès que entenem que l’eficiència en la gestió dels serveis públics passa també per la simplificació de l’administració en el territori, i que a nivell d’organització administrativa no té sentit la duplicitat de les prestacions dels serveis, i per tant cal repensar l’actual model d’administració. Atès que la mancomunació, col·laboració i participació entre municipis en la prestació de serveis i equipaments no només és òptima sinó necessària (cal valorar cas per cas). Ateses les singularitats i especificitats locals de cada un dels municipis, així com el sentiment de pertinença, d’identitat i de lligam amb la comarca és únic, i està relacionat amb el territori i en l’imaginari col·lectiu. Atès que s’ha de distingir entre la gestió administrativa d’uns determinats serveis, amb el d’una delimitació territorial, tal i com passa en molts d’altres serveis i de gestió, que no utilitzen la mateixa (Partits Judicials, àrees sanitàries, àrees bàsiques policials, Bombers de la Generalitat, Hisenda, Conques...). Atès que la pròpia toponímia del 30% dels municipis de l’Àrea Metropolitana de les comarques, que podrien perdre municipis, corresponen al seu arrelament al territori - Baix Llobregat i Vallès -, i els municipis de Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Badia del Vallès, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Barberà del Vallès, Torrelles de Llobregat, Corbera de Llobregat i Sant Climent de Llobregat. Tot i així, no vol dir que la resta de municipis no tinguin una igual o major vinculació a la comarca. Atès que no només estem parlant d’afitaments comarcals o administratius, sinó de persones, entitats i col·lectius que es senten arrelats i a la vegada no volen renunciar al què suposa pertànyer en un àmbit com és el de la metròpolis barcelonina. Per tot el que s’ha exposat anteriorment, proposem al Ple municipal els següents acords: 1r.- Instar a la Vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya, com a màxima autoritat impulsora a tenir present la sensibilitat dels municipis en la nova redacció de la Llei de Governs Locals que pretenen aprovar, i mantenir la dualitat comarcal i metropolitana. 2n.- Instar en el marc dels grups de treball del Parlament a tots els Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya a abordar el debat identitari comarcal des de la sensibilitat del municipalisme metropolità. 3r.- Traslladar el següent acord a tots els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a excepció de la Comarca del Barcelonès: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Tiana, Torrelles de


ESBORRANY ACTA

Llobregat i Viladecans. Per tal que facin seva aquesta moció i instar a presentar-la, si s’escau, en els seus respectius plens municipals. 4t.- Traslladar l’acord a la presidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, perquè sigui debatuda en el plenari del Consell Metropolità de Barcelona. 5è.- Traslladar el següents acords a la Presidència del Parlament de Catalunya, a les associacions municipalistes de Catalunya (FCM i ACM) i a la FAVSC.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: Intentaré ser el més pedagog possible i explicar què es proposa. Actualment s’està treballant amb el que és la Llei de Governs Locals, en que hi haurà una delimitació de competències i una nova delimitació organitzativa territorial i s’està treballant en una direcció, el que no sabem finalment com estarà la llei, ja que està sotmesa a treball, al grup parlamentari primer de Govern i després als grups parlamentaris. Atès que Sant Cugat, com altres municipis de l’entorn metropolità té aquesta doble vessant, en el cas de Sant Cugat, vallesà, però hi ha altres municipis que també tenen aquesta doble vessant metropolitana i del Maresme o metropolitana i del Baix Llobregat, aquí hi ha una disjuntiva i pot haver-hi una certa dualitat. El que demanem amb aquesta moció és que administrativament i orgànicament no hi hagi duplicitats, que tot se centri en una sola Administració, però que sentimentalment aquells municipis que formen part històricament de les comarques, hi segueixin formant part. No sé si m’he explicat bé o no m’he explicat bé. Per tant, diem que qui ha de rellançar el marc competencial, qui ha de tenir competències, això s’esbrinarà amb la llei, però que en tot cas, no hi hagi cap tipus de dualitat, que el Consell d’Alcaldes agafi forces en aquest sentit, precisament per això, perquè si es decideix que l’Àrea Metropolitana és qui ha de tenir les competències envers els municipis amb el marc competencial que li atorga la llei que ho faci, però que territorialment Sant Cugat sigui pertanyent al Vallès, perquè una cosa és el territori i una altra cosa és l’administració. Aquí ja estem acostumats a això, podem prendre com a base els partits judicials o les àrees bàsiques policials, o les àrees bàsiques de salut, que comparteixen no comarques senceres sinó municipis, i prenen com a base una altra cosa. Doncs el que nosaltres demanem i diem en aquesta moció és que això es tingui present a l’hora de la redacció de la llei. I no dic res més per no liar-la, si hi ha dubtes ja sortiran. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP, SR. GUIM PROS: Agraeixo l’esforç de pedagogia del Pere d’ara i d’abans del Ple, perquè reconec que quan vaig llegir la moció no vaig entendre res, i per tant hi votarem a favor. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA, SR. JOAN CALDERÓN: En la línia del Sr. Pros, el dubte que teníem del tema de duplicitat administrativa o no, ja l’ha esvaït el Sr. Soler, per tant, donarem suport a la moció. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. BRUNO DE SALVADOR: Yo no voy a ser tan breve Sra. Alcaldesa. Bien, la moción habla de eficiencia en la gestión de los servicios públicos, habla de simplificación de la administración, habla de terminar con la duplicidad en las prestaciones. La verdad es que me suena mucho esta línea porque me recuerda mucho a la Ley de Racionalización de las Administraciones Públicas, que tanto critican ustedes. En cualquier caso, damos la bienvenida al PSC a este nuevo rumbo, no sin preguntar el quo vadis PSC. En cualquier caso, nosotros, como grupo municipal apostamos como no puede ser de otra manera por la simplificación de estructuras, pero esto, como ya bien se ha dicho por el proponente, se trata de un tema que se está abordando en el Parlamento, en la redacción del Proyecto de Ley de Gobiernos Locales. Nosotros, el


ESBORRANY ACTA

Grupo parlamentario Popular, todavía no se ha pronunciado al respecto y consideramos que por prudencia, por responsabilidad, no nos corresponde en estas instancias pronunciarnos y esperar a que el grupo parlamentario se pronuncie. Por ello, nuestro voto será una abstención. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Ha estat prou breu, un minut quinze, només. Per part de Convergència i Unió té la paraula el Sr. Casajoana. . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Bé, bon vespre a tothom. Jo també m’afegeixo als agraïments per la síntesi i l’esforç pedagògic que ha fet el Sr. Pere Soler. Com no podia ser d’una altra manera, trobem molt encertada aquesta moció, perquè ens situa en el que és la nostra tradició i ens posiciona en el que ha de ser el nostre futur. Sempre hem dit que som una ciutat amb cor de poble, el cor sempre el tindrem al Vallès, la ciutat sempre serà mirant al futur i sempre s’acostarà a Barcelona, que és el que està fent les infraestructures que el darrer segle ens han anat acostant i han anat travessant la Serra de Collserola. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: Molt breument, perquè això és un tema de Sant Cugat, és un tema d’identitat també del nostre municipi. Em sobta que vostès no tinguin criteri propi com a grup municipal de la ciutat i que defensin aquesta dualitat que deia el Sr. Casajoana, som vallesans però a la vegada formem part de l’Àrea Metropolitana i per tant, em sobta que vostès no facin un pas endavant i diguin, sí, sí, estem d’acord. L’únic que estem dient és que precisament això es mantingui i que els criteris administratius s’optimitzin, no en la línia que vostès diuen que difereix molt, difereix molt, al que vostès estan proposant amb la Ley de Racionalización etc., etc. Per tant, només dir-li això, que em sobta que en temes de Sant Cugat no s’hi posicionin, fins que li diguin -no en aquest cas des de Madrid-, però fins que li diguin del carrer -no sé on està el carrer de la seu del PP-, del carrer Urgell. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. BRUNO DE SALVADOR: Muy brevemente. Sr. Soler, el título de la moción es la que es, ni más ni menos, por lo tanto nos ceñimos al título de la moción. Yo lo que he hecho es, me he limitado a leer literalmente lo que dice la moción, son conceptos claros. Mire, si yo me considero vallesenc o no, no va a depender de lo que vaya a votar en este Pleno, como usted comprenderá.

TORN DE VOTACIÓ NÚM. 14 Vots a favor: 19 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 0 Abstencions: 3 (PP) ALCALDIA 15.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUS DEL CONSORCI LOCALRET EN EL QUE L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS EN FORMA PART COM A ENS CONSORCIAT. Vista la proposta de modificació dels estatuts del Consorci local Localret en el que l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en forma part com a ens consorciat. Vist que l’Assemblea general del Consorci LOCALRET, en sessió de 23 de novembre de 2013 va adoptar, entre d’altres, els acords següents:


ESBORRANY ACTA

“Primer.- Aprovar inicialment, i en el cas que no es presentin reclamacions ni al•legacions, definitivament la modificació dels estatuts del Consorci Localret, d’acord amb la redacció donada en el text refós que s’adjunta. Segon.- Notificar a tots els membres associats l’acord inicial de modificació dels estatuts i donar-los un termini d’un mes comptador des de la recepció de la notificació perquè presentin, en el seu cas, les esmenes que estimin convenients, amb el benentès que si no se’n presentessin, es donaria per aprovat definitivament l’acord un cop transcorregut l’esmentat termini. Tercer.- Disposar el sotmetiment de l’acord esmentat al tràmit d’informació pública, mitjançant anunci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el termini establert a l’article 160.1, en relació a l’article 313.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, a efectes d’efectuar, en el seu cas, les al•legacions i les esmenes corresponents”. Vist que la proposta de modificació dels Estatuts es basa en els següents criteris: 1. Possibilitar la integració en el Consorci Localret de les entitats locals catalanes de

caràcter territorial, de manera que el Consorci quedaria integrat per: • Municipis catalans que han expressat la seva voluntat d'integrar-se en el Consorci. • Entitats locals catalanes de caràcter territorial que hagin expressat la seva voluntat

d'integrar-se en el Consorci. En aquest sentit podran formar part del Consorci: les Diputacions Provincials catalanes, els Consell Comarcals i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

• L'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, segons el règim actual.

2. Actualització dels objectius i finalitats de consorci: sense modificar la finalitat i àmbit

material d’actuació de Localret, que continua ubicat en el camp de les comunicacions electròniques, les noves tecnologies i l’administració electrònica, s’aprofita la modificació estatutària per actualitzar moltes de les tasques que s’estan desenvolupant.

3. Òrgans de govern: la possible integració de noves entitats locals de caràcter

territorial en el termes que s’ha indicat anteriorment, obliga a modificar la composició dels òrgans de govern del Consorci, per tal de que totes les entitats que el puguin integrar tinguin representació en els òrgans de govern.

4. Correccions i adequacions legals: s’aprofita la modificació estatutària per corregir

algunes qüestions d’ordre tècnic i adequar els estatuts a les darreres modificacions normatives.

Atès que examinades les modificacions dels estatuts proposades, les mateixes s’ajusten al que disposa el Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la Llei 26/2010,3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i la resta de disposicions legals aplicables als Consorcis. Atès que l’article 322 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals preveu que la modificació dels estatuts del Consorci, amb l’acord previ del seu òrgan


ESBORRANY ACTA

de govern, ha de ser ratificada pels ens consorciats i acordada amb les mateixes formalitats que per a la seva aprovació. Atès que l’article 313.2) del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals preveu que els acords per aprovar i modificar els estatuts del Consorci s’han d’adoptar amb el vot de la majoria absoluta de membres de la corporació. Atès que l’acord de ratificació, juntament amb la modificació dels estatuts proposada s’ha de sotmetre a informació pública pel termini de trenta dies, mitjançant anunci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. És per tot això que, en ús de les atribucions que legalment tinc conferides, proposo al Ple de la Corporació l’adopció dels següents

A C O R D S Primer.- Aprovar la proposta de modificació dels Estatuts del Consorci local Localret, acordada per l’Assemblea General del mateix en sessió plenària de 23 de novembre de 2013, segons consta a l’expedient administratiu. Segon.- Donar trasllat del precedent acord al Consorci local Localret per al seu coneixement i efectes escaients.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT DE RELACIONS INSTITUCIONALS, SR. JORDI PUIGNERÓ: Aquest és un punt que havia de portar la Joana Barbany, i en tot cas el defensaré jo mateix. Com saben LOCALRET és un consorci municipalista per a fomentar en aquest cas la societat de la informació i la tecnologia en els municipis, en el qual l’Ajuntament de Sant Cugat en forma part i recentment la seva Assemblea General ha aprovat unes modificacions en els seus estatuts que bàsicament el que fan és incorporar o permetre que entitats supramunicipals, vinculades per això al món municipal, puguin també incorporar-se en aquest consorci. Per tant, el que fem avui bàsicament és ratificar, aprovar aquesta proposta de modificació d’aquests estatuts del Consorci LOCALRET.

TORN DE VOTACIÓ NÚM. 15 Vots a favor: 19 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 0 Abstencions: 2 (PP*) (*) Es fa constar l’absència del regidor Sr. Bruno de Salvador en el moment de la votació. PRESIDÈNCIA, SERVEIS URBANS I SOSTENIBILITAT

PRESENTACIÓ CONJUNTA PUNTS NÚMS. 16 i 17 16.- DACIÓ DE COMPTE DE L’ACORD DE LA XARXA PER UN SALT ENDAVANT DEL PACTE DELS ALCALDES I LES ALCALDESSES I PER UNA ENERGIA SOSTENIBLE LOCAL, APROVADA A LA 14ª ASSEMBLEA GENERAL DE LA XARXA DE CIUTATS I POBLES PER A LA SOSTENIBILITAT. Antecedents


ESBORRANY ACTA

El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses de Sant Cugat es va aprovar per unanimitat al ple municipal de 15 de setembre de 2008. El 10 de febrer de 2009 es va formalitzar a Brussel·les la signatura de l’adhesió de Sant Cugat al PACTE i el juliol del mateix any es va redactar el Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES) a través de la Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. El mes de març de 2012, l’Ajuntament de Sant Cugat es va adherir al Programa d’Acords Voluntaris de la Generalitat, on es refermava el compromís de Sant Cugat en la lluita contra el canvi climàtic. L’Ajuntament de Sant Cugat ha reduït un 14,35 % les emissions de GEH en consums en equipaments i serveis a la ciutat durant el 2013 respecte l’any anterior. En el Ple de 19 de gener de 2004 es va aprovar l’Adhesió de l’Ajuntament de Sant Cugat a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, impulsada per la Diputació de Barcelona i constituïda mitjançant l’Assemblea de Manresa el dia 16 de juliol de 1997. A la 14a Assemblea General celebrada a Vilanova i la Geltrú el passat 18 de març de 2014 es va sotmetre a aprovació, entre d’altres, l’Acord de la Xarxa de Ciutats i pobles per un salt endavant del Pacte d’Alcaldes i les Alcaldesses per una energia sostenible local. Atesos els antecedents, proposem: 1r.- DONAR COMPTE i restar assabentats de l’acord de La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un salt endavant del Pacte d’Alcaldes i les Alcaldesses per una energia sostenible local, aprovat en el marc de la 14ª Assemblea General de la Xarxa de ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat”, celebrada a Vilanova i la Geltrú el passat 18 de març de 2014, de la que forma part integrant l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. L’esmentat acord diu:

“ACORD DE LA XARXA PER UN SALT ENDAVANT DEL PACTE DELS ALCALDES I LES ALCALDESSES PER UNA ENERGIA SOSTENIBLE LOCAL, Ara fa cinc anys, les ciutats i els pobles vam començar, voluntàriament, a recórrer un camí que ens implicava en la mitigació del canvi climàtic a través del Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses per una Energia Sostenible Local. En aquell moment vam assumir l'objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels nostre municipis en més d'un 20% per a l'any 2020, mitjançant la promoció de les energies renovables i de l’estalvi i l’eficiència energètica. Avui, més de 500 municipis catalans s’han adherit al Pacte i s’han redactat més de 350 Plans d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES), els quals han permès concretar accions en camps diversos, com ara l’impuls de les energies renovables (fotovoltaica, tèrmica i biomassa), l’eficiència energètica de l’enllumenat públic i l’estalvi en equipaments municipals (escoles, poliesportius, edificis d’oficines, etc.), formació i capacitació a treballadors i agents locals i la sensibilització dels nostres veïns i veïnes. Un moviment local d’èxit que, promogut des de la Comissió Europea a través de l'Oficina del Pacte, ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, com a


ESBORRANY ACTA

primera entitat coordinadora del Pacte, així com també de la resta d’entitats coordinadores: les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, totes les quals han ofert als ens locals suport polític, tècnic, econòmic i jurídic. El camí recorregut ens ha permès aprendre, i assolir èxits, però no ha estat tant planer com podíem preveure ara fa cinc anys. Hem trobat obstacles inesperats: una crisi severa, canvis en les prioritats econòmiques i socials i, sovint, traves administratives i normatives dins l’administració –de vegades la mateixa administració local- i, molt especialment, del Govern de l’Estat: en aquest sentit convé assenyalar que la Llei 24/2013, del sector elèctric, constitueix un atac deliberat contra les polítiques de mitigació del canvi climàtic, i en concret contra l’eficiència i l’estalvi energètic. La feina feta fins ara ens ha de servir per afrontar nous reptes i ha d’aprofitar-se per fer un nou pas endavant del compromís de les ciutats i pobles per lluitar contra el canvi climàtic i promoure una energia sostenible local. Ens esperen poc més de cinc anys per arribar a l’any 2020, on farem una primera aturada en el trajecte. Però volem continuar avançant cap a objectius més ambiciosos de reducció dels gasos d’efecte hivernacle. En concret, i en la línia dels objectius establerts per la Comissió europea1, per l’any 2030 ens proposem reduir les emissions un 40 %, una fita llunyana però per a la qual cal assentar ara les bases de treball. En tot cas, per continuar fent camí ens calen menys obstacles, més companys de viatge i més suport tècnic i econòmic. El Pacte ha d’entrar, doncs, en una nova fase. Precisament, el gran èxit que la iniciativa ha tingut al nostre país –il· lustrada pel fet que més del 80% de la població viu en comunitats compromeses amb la reducció d'emissions de CO2-, requereix ara de noves formes d'acció i de col·laboració que han de passar necessàriament per un enfortiment de la governança multinivell. D’una banda, considerem prioritari un reforç de la coordinació entre les ciutats i els pobles, les comarques i les províncies, en el marc de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, com a entitat promotora del Pacte i a través del Club del Pacte dels Alcaldes. I, d’una altra, propugnem una nova forma de col·laboració amb les administracions supralocals i els governs català, espanyol i europeu. La implantació creixent i reeixida del Pacte arreu del país, no ha tingut, en canvi, un ressò i un replantejament de prioritats en les polítiques nacionals d’energia pel que fa al suport als governs locals en l’aplicació dels Plans d’Acció d’Energia Sostenible. Les Estratègies Catalana i Espanyola han de reconèixer i incorporar la feina feta per les ciutats i els pobles en el marc del Pacte, i han d’adoptar-la com a eix central de la transformació de les polítiques d’energia del país. Fins ara, els esforços principals dels ens locals s’han dirigit cap als consums de les instal·lacions i dels equipaments municipals. El repte, ara, s’estén cap al consum domèstic i el transport privat. Se’ns plantegen també nous reptes per avançar cap a un ús més equitatiu dels recursos. Cal denunciar la influència del canvi climàtic sobre els sectors i territoris més vulnerables i empobrits de les societats, i tanmateix denunciar que la mala gestió


ESBORRANY ACTA

energètica especialment els seus elevats costos, fan augmentar la pobresa energètica d’una part de la nostra població. Per tant, un dels primers nous reptes a assumir és la mitigació de la pobresa energètica. Així mateix, és necessari un avenç cap a l’autonomia energètica que permeti minimitzar les fluctuacions de preus en els mercats internacionals, amb l’ús de recursos energètics propis i renovables que mitiguen el canvi climàtic, generen riquesa i llocs de treball no deslocalitzables, i incentiven la innovació tecnològica. Les ciutats i els pobles mostrem la nostra preocupació per totes aquestes circumstàncies i per aquests motius: INSTEM a la COMISSIÓ EUROPEA a FER UN SALT ENDAVANT amb el Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses per una Energia Sostenible a través de: 1. L’impuls a una nova etapa del Pacte amb més energia, suport i recursos dels

esmerçats fins ara. 2. Seguir impulsant programes financers i fons específics (Horitzó 2020, Interreg

Europa, Life, FEDER...) que prioritzin l'eficiència energètica, l'energia intel·ligent i la mobilitat sostenible, que vagin de la mà amb els objectius dels PAES; i a donar suport als governs locals per tal de tenir accés a aquest programes financers per al període 2014-2020.

3. L’elaboració, conjuntament amb els ens locals, de les estratègies financeres per a l'aplicació de les accions del PAES, les quals han de generar recursos financers per a propostes sòlides, viables i que garanteixin la rendibilitat de la inversió. Les inversions vinculades a les ciutats i els pobles s’han de basar en la col·laboració entre els ciutadans, les empreses i les entitats socials.

4. L’establiment d’un diàleg amb els governs supramunicipals a tots nivells per tal que presentin propostes de suport per tal que els ens locals puguin executar les accions dels PAES.

5. L’aprovació d’objectius vinculants i ambiciosos per a l’any 2030 amb la finalitat de continuar impulsant -també en l’àmbit local - una política energètica local sostenible a mig i llarg termini, més enllà del 2020.

REQUERIM al GOVERN DE L’ESTAT: 1. A resoldre el marc regulatori del mercat elèctric tenint en compte els criteris i els

compromisos del Pacte: impuls a les energies renovables locals, eficiència i estalvi energètics, i mitigació del canvi climàtic.

DEMANEM a les ADMINISTRACIONS SUPRAMUNICIPALS (Estat, Generalitat de Catalunya) a FER UN SALT ENDAVANT EN EL PACTE de manera que: 1. Les polítiques energètiques i de canvi climàtic tinguin en compte el moviment del

Pacte i l’incorporin com un element fonamental d’acció. 2. S’impulsin programes de suport per l’aplicació de les accions del PAES, i es doni

suport a l’accés als programes financers i als fons específics europeus. 3. Es mostri una aposta ferma per les energies renovables que permeti un ús més gran

dels recursos propis, els quals comporten una dependència energètica menor i afavoreixen la creació de llocs de treball no deslocalitzables.

4. S’estableixi el marc legal i estratègic adient per prevenir i pal·liar situacions de pobresa energètica, amb una integració més clara dels vessants socials, econòmics i ambientals.


ESBORRANY ACTA

5. Es determini un marc normatiu que faciliti l’obtenció de les dades globals i individualitzades de consums energètics a l’usuari final.

És per tot això que les ciutats i pobles ens COMPROMETEM a FER UN SALT ENDANVANT EN EL PACTE, i especialment a: 1. Assumir els compromisos en matèria de reducció d’emissions de gasos d’efecte

hivernacle per l’any 2030 i a afrontar els nous reptes que se’n derivin. 2. Lluitar contra les situacions de pobresa energètica, i a vetllar per la integració de les

polítiques socials, econòmiques i ambientals. 3. Intensificar les accions en tots els àmbits del compromís del Pacte en què encara no

s’ha actuat suficientment: sector residencial, terciari i transport. 4. Avançar per reduir la dependència energètica mitjançant la promoció de l’ús de

recursos propis renovables, per tal d’esdevenir exemple per a altres administracions i per a la resta de la societat.

5. Fer el seguiment del compliment dels compromisos del Pacte. 6. Impulsar la participació ciutadana en l’àmbit energètic com a usuaris finals i com a

potencials productors/promotors. Finalment, ens instem a presentar l’Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un salt endavant del Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses i per una Energia sostenible local en els respectius plens municipals i a notificar a la presidència de la Xarxa els acords que s’hi adoptin, per tal de donar la màxima visibilitat al nostre compromís. A traslladar els acords a la Comissió Europea, al Govern de l’Estat, al Congrés dels Diputats, al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, i a les associacions en defensa de l’energia sostenible, renovable i local. A donar difusió d’aquest acord als mitjans de comunicació generals i locals, òrgans de participació ciutadana i a les xarxes socials (#energiasostenible). 14a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Vilanova i la Geltrú, 18 de març de 2014” 2n.- RATIFICAR l’esmentat acord. 3r.- DONAR PUBLICITAT a través dels mitjans de comunicació generals i locals, òrgans de participació ciutadana i a les xarxes socials (#energiasostenible). 4t.- NOTIFICAR l’acord plenari a la Presidència de la Xarxa, Comissió Europea, al Govern de l’Estat, al Congrés dels Diputats, al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, i a les associacions en defensa de l’energia sostenible, renovable i local. 17.- DACIÓ DE COMPTE DE LA “DECLARACIÓ DE VILANOVA I LA GELTRÚ PER L’ADAPTACIÓ ALS EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC EN EL TERRITORI I EL LITORAL” APROVADA A LA 14ª ASSEMBLEA GENERAL DE LA XARXA DE CIUTATS I POBLES PER A LA SOSTENIBILITAT. Antecedents


ESBORRANY ACTA

L’Ajuntament de Sant Cugat ha reduït un 14,35% les emissions de GEH en consums en equipaments i serveis a la ciutat durant el 2013 respecte l’any anterior. El 31 d’octubre de 2002 es varen publicar al BOPB les Ordenances d’estalvi d’aigua i d’energia solar per usos tèrmics en noves edificacions amb l’objectiu de reducció del consum d’aigua i energètic del creixement urbanístic a la ciutat. En el Ple de 19 de gener de 2004 es va aprovar l’Adhesió de l’Ajuntament de Sant Cugat a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, impulsada per la Diputació de Barcelona i constituïda mitjançant l’Assemblea de Manresa el dia 16 de juliol de 1997. L’any 2008 es va aprovar el Pla de contingència en situacions de sequera al municipi i es van modificar les Ordenances per ser més restrictius en les mesures i sistemes d’estalvi d’aigua que es plantejaven. El 10 de febrer de 2009 es va formalitzar a Brussel·les la signatura de l’adhesió de Sant Cugat al PACTE i el juliol del mateix any es va redactar el Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES) a través de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. Aquest Pla contempla mesures de mitigació per reduir els efectes del canvi climàtic específicament en el consum energètic. En el Ple de 19 de juliol del 2010 es va aprovar el Pla Bàsic d’emergències municipals que engloba tots els riscos i planifica la gestió municipal per afrontar-los. Al mateix temps, es va aprovar el Pla de protecció civil de Sant Cugat del Vallès: Manual d’actuació per incendis forestals, per l’elevat risc al nostre municipi. Aquests Plans es van homologar per la Generalitat de Catalunya el 27 de juliol de 2011. El 19 de juliol de 2010 es va aprovar inicialment pel Ple municipal i està pendent d’homologació el Pla de protecció civil de Sant Cugat del Vallès: Manual d’actuació per inundacions. El mes de març de 2012, l’Ajuntament de Sant Cugat es va adherir al Programa d’Acords Voluntaris de la Generalitat, on es refermava el compromís de Sant Cugat en la lluita contra el canvi climàtic. En l’actualitat, s’estan redactant els manuals d’actuació enfront nevades, risc químic, risc sísmic, risc de transport de mercaderies perilloses i risc per onades de calor i fred. A la 14ª Assemblea General celebrada a Vilanova i la Geltrú el passat 18 de març de 2014 es va sotmetre a aprovació, entre d’altres, l’Acord de la Xarxa de Ciutats i pobles per l’adaptació als efectes del canvi climàtic en el territori i el litoral. Atesos els antecedents, proposem: 1r.- DONAR COMPTE i restar assabentats de l’acord de La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per l’adaptació als efectes del canvi climàtic en el territori i el litoral, aprovat en el marc de la 14ª Assemblea General de la Xarxa de ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat”, celebrada a Vilanova i la Geltrú el passat 18 de març de 2014, de la que forma part integrant l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. L’esmentat acord diu: “ACORD DE LA XARXA


ESBORRANY ACTA

PER L’ADAPTACIÓ ALS EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC EN EL TERRITORI I EL LITORAL Les ciutats i els pobles tornem a posar de manifest que els experts en canvi climàtic de l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) han reafirmat en el seu Cinquè Informe d'Avaluació, que les activitats humanes tenen un impacte sobre el clima de la Terra. També, l’Agència Europea de Medi Ambient i el Grup d'experts sobre el Canvi Climàtic de Catalunya (GECC) assenyalen que el canvi climàtic amenaça les diferents regions d'Europa i del nostre país a través d'una sèrie de variacions graduals i apreciables, com ara l'augment de la temperatura, les alteracions del vent i les precipitacions, pèrdua de biodiversitat, la major freqüència d’inundacions o episodis climàtics severs. El canvi climàtic es considera ja un fet important a tenir en compte en la planificació del nostre present i futur.1 Ja fa un temps que tenim assumida la necessitat de mitigar el canvi climàtic. I ara hem de pensar també en L’adaptació, entesa com la resiliència dels ecosistemes i dels sistemes socials, capaços d’adaptar-se a les pertorbacions. En cas contrari, els costos pels danys ocasionats seguiran augmentant. Mitigació i adaptació al canvi climàtic són ja dues cares de la mateixa moneda, complementàries i que cal afrontar per igual. La previsió d’efectes, doncs, és diversa i afectarà de manera patent els ecosistemes i la dinàmica de les societats humanes. Un dels pronòstics més indiscutits, en el qual, i en nom de tots els municipis litorals del país, es vol fer èmfasi des del municipi que avui ens acull, és l’impacte important que tindrà el canvi climàtic sobre el litoral i l’ambient marí. És notori que la major part de les ciutats del món estan ubicades al litoral, la qual cosa fa palesa la dimensió planetària de la problemàtica, i que cal contemplar la interrelació internacional de la qüestió. Els impactes del canvi climàtic són, per tant, d’especial rellevància en el nostre entorn geogràfic i cultural del mar Mediterrani. Els ambients litorals i marítims són fonamentals en les dinàmiques ecològiques i la seva alteració tindrà repercussions socials i econòmiques de gran calat: canvis en el litoral i els ecosistemes marins, afectació a sediments, pèrdua de sorres i de superfície de platja, reorientació de la línia de costa, acumulació de sorres i danys en les infraestructures litorals, augment del nivell del mar i canvis en la intensitat, freqüència i direcció de l’onatge. A més, caldrà tenir en compte l’adaptació de les infraestructures urbanes competents en la gestió del cicle de l’aigua, per tal que puguin fer front als potencials impactes del canvi climàtic. Així doncs, caldrà reduir la vulnerabilitat de les instal·lacions d’aigua davant fenòmens meteorològics extrems. En conclusió, el canvi climàtic té una influència del canvi climàtic sobre les nostres societats, però especialment sobre els sectors i territoris més vulnerables. Les autoritats locals som agents clau en la implementació de mesures d'adaptació que millorin la resiliència del territori en àmbits com ara l'ordenació del territori, la salut, la protecció civil i el medi ambient. Les accions d’adaptació comporten oportunitats i milloren la qualitat de vida de la ciutadania, promouen el desenvolupament


ESBORRANY ACTA

sostenible, estimulen la inversió de projectes basats en la resiliència i creen llocs de treball i, per tant, s'han d'integrar en les polítiques i en la planificació urbana. La Unió Europea proposa introduir l'adaptació al canvi climàtic en el Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses per una Energia Sostenible Local, amb el llançament d'una iniciativa per promoure un compromís voluntari a incorporar estratègies locals d'adaptació i activitats de sensibilització. El Pacte ofereix un marc prometedor per tal que les ciutats i els pobles prenguin mesures i creïn xarxes on la mitigació i l’adaptació puguin considerar-se de forma integrada. En conclusió, els municipis tenim un paper fonamental en l’aplicació de les estratègies esmentades i, en conseqüència, ens correspon la responsabilitat de liderar la lluita contra el canvi climàtic. És per tot això que els membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Acordem: Contribuir a l’adaptació de les ciutats i pobles i al desenvolupament de territoris resilients i, ja que això és també una oportunitat per detectar vulnerabilitats i planificar la gestió municipal enfront dels riscs. Això comporta millorar la nostra capacitat d’adaptació a través de la creació d'estratègies d'adaptació local al canvi climàtic, o bé de la integració de l'adaptació al canvi climàtic als nostre plans, conjuntament amb altres ens locals, amb el suport de les diputacions, com a ens coordinadors, i de la Generalitat de Catalunya, i en un termini no superior a dos anys. Definir estratègies d’adaptació d’acord amb una metodologia que inclogui l'avaluació dels riscos com a base per prioritzar les accions, Cal doncs, fer una diagnosi de vulnerabilitat, identificar els riscos i els recursos necessaris per afrontar-los i, establir les mesures d'adaptació. La posada en pràctica de l’estratègia ha de comportar l’avaluació del progrés i la revisió d'acord amb els canvis de l'entorn i de les noves prioritats. Mobilitzar els agents implicats i treballar plegats per reduir la vulnerabilitat local, compartir l’experiència i els coneixements, i informar la ciutadania i els mitjans locals sobre l'evolució de l’estratègia d'adaptació, així com encoratjar altres ciutats i pobles a unir-se a la iniciativa. Promoure la gestió i la protecció integral de l’espai marí, amb altres ciutats de l’entorn mediterrani, conscients que és un dels àmbits més perjudicats pel canvi climàtic amb el previsible augment del nivell del mar i, alhora, un dels més decisius en el manteniment de la sostenibilitat territorial, especialment al nostre país, que disposa d’un front litoral extens que concentra bona part de la població. Constatem, a més, que l’espai marí és una de les majors reserves de biodiversitat del nostre territori, una font molt important de recursos per a les economies locals i un patrimoni cultural de primer ordre. Preveure les accions d’adaptació i de prevenció de riscos relacionades amb els impactes del clima –inundacions, precipitacions intenses, incendis, tornados i mànegues, temperatures extremes i onades de calor, episodis de sequera–,sobre els ecosistemes terrestres i els sistemes urbans –increment de l’efecte illa de calor–, i els


ESBORRANY ACTA

seus efectes sobre l’agronomia, el Verd urbà, de l’entorn rural, la salut de la població i sobre el turisme. I preveure i posar en marxa mesures i programes per tal la influència del canvi climàtic no recaigui sobre la població més vulnerable. Actuar per una gestió sostenible i eficient del cicle de l’aigua que ens permeti tenir més capacitat de reacció enfront dels canvis, sense oblidar la gestió bàsica quotidiana. Les accions passen per un ús eficient del recurs hídrics i per l’increment i la garantia de la disponibilitat de fonts d’abastament en qualitat i quantitat, l’augment dels recursos complementaris, la protecció i recuperació dels aqüífers, –sobretot en l’àmbit costaner, amb risc d’intrusió salina–, els sanejament adequat de les aigües residuals, i el desenvolupament de l’adaptació de les instal·lacions i infraestructures del cicle de l’aigua de proveïment i sanejament. Garantir la coordinació de les polítiques de mitigació i adaptació, de manera que les mesures adoptades en qualsevol dels dos aspectes no vagi en detriment de l’altre. Aquest enfocament coordinat és essencial per desenvolupar les mesures d'adaptació de forma eficaç a escala local. A fer difusió d’aquest acord en els mitjans de comunicació generals i locals, als òrgans de participació ciutadana i a les xarxes socials (#adaptaciocanviclimatic #DeclaracióVilanova). Finalment, ens instem a presentar la Declaració de Vilanova i la Geltrú en els respectius plens municipals abans del 5 de juny i a notificar a la presidència de la Xarxa els acords que s’hi adoptin, per tal de donar el màxim suport al compromís local envers l’adaptació al canvi climàtic. 14ª Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Vilanova i la Geltrú, 18 de març de 2014” 2n.- RATIFICAR l’esmentat acord. Per aquest motiu serà necessari que el futur Programa municipal d’adaptació al canvi climàtic es complementi i coordini amb l’Estratègia local de canvi climàtic, el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i els compromisos en el marc del Programa d’Acords Voluntaris que disposa Sant Cugat del Vallès, per tal d’esdevenir un document integral de resposta al canvi climàtic. 3r.- DONAR PUBLICITAT a través dels mitjans de comunicació generals i locals, òrgans de participació ciutadana i a les xarxes socials (#adaptaciocanviclimatic #DeclaracióVilanova). 4t.- NOTIFICAR l’acord plenari a la Presidència de la Xarxa.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS PUNTS 16 i 17 . REGIDOR DELEGAT DE MEDI AMBIENT, SR. JOAN PUIGDOMÈNECH: Com s’ha ben dit, fa uns mesos, fa ben poc, va haver la reunió de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat. Aquesta Xarxa, com ja hem anunciat diverses vegades, és una xarxa important, i molt viva dintre de Catalunya, on hi participem moltes poblacions, Sant Cugat entre elles, i en la qual hi ha relació tant a nivell polític com a nivell de tots els tècnics que formen part de l’Ajuntament. En ella es tracten diferents solucions que van apareixent en diferents pobles i es fa, diguem-ne, aquella màxima realment interessant, de copiar les bones pràctiques i anar-les transmetent d’una ciutat a una altra. En particular, la primera d’elles, la primera dels acords als quals es


ESBORRANY ACTA

va arribar en aquesta reunió, anunciat com un salt endavant del Pacte d’Alcaldes, era revisar els compromisos que havíem adquirit els diferents pobles i ciutats, que formem aquesta xarxa, en l’anomenat Pacte d’Alcaldes, veure, revisar, en quin estat està, veure quines són les dificultats i reafirmar-nos en aquell pacte que en el seu dia es va fer; em permeto llegir una mica en què consisteix aquest salt endavant, que són 4 o 5 acords que em semblen molt interessants. Primerament, en assumir compromisos en matèria de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, amb nous reptes, lluitar contra les situacions de pobresa energètica, un element nou que ens ha aparegut i que comença a ser punyent, fins i tot, per la mateixa Sant Cugat, en algunes de les seves barriades; tercer, aquest salt, intensificar les accions, sobretot en sectors que segurament no s’han fet gaires accions, com són el sector residencial terciari i de transport; avançar en reduir la dependència energètica i en la promoció de recursos renovables. En aquí, val a dir, que ens trobem amb dificultats que provenen del camp legislatiu, que d’alguna forma en lloc d’afavorir, encara entorpeix aquest avenç de les energies renovables, com mes d’una vegada hem fet esment; un altre, fer un seguiment del compliment dels compromisos del pacte i impulsar la participació ciutadana en aquest mateix Pacte d’Alcaldes. Tots aquests aspectes són els que estan recollits en aquest acord de la Xarxa, que en diem de salt endavant del Pacte d’Alcaldes i és el que es presenta aquí per a la seva ratificació. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: No farem la broma, no? Siguem sostenibles, però una mica d’aire condicionat no aniria malament en aquesta sala. En tot cas, feta la broma, lamentar només una coseta que és que hem rebut la informació d’aquests dos punts avui mateix a última hora del migdia, o del matí, durant el llarg del matí. No se’ns va donar l’explicació a la Comissió Informativa, evidentment votarem a favor, perquè no ens hi podem oposar, però avui el nostre grup ha rebut la informació d’aquests dos punts, ja poden fer cares llargues, senzillament és que ens ho hem hagut de llegit ràpid i corrents, és per una qüestió d’ordre. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Li respondrà la qüestió d’ordre la Sra. Paraira. . TINENT D’ALCALDE DE PRESIDÈNCIA, SERVEIS URBANS I SOSTENIBILITAT, SRA. CRISTINA PARAIRA: Sí, és cert que els acords redactats definitius no s’han rebut fins avui. Sí que vull dir però que a la Comissió Informativa es varen explicar els dos temes, inclús vostè va fer la pregunta si Barcelona formava part, vull dir que es va parlar del tema i es va explicar que el que faríem en el Ple era adherir-nos en aquests dos acords. La Gemma López va explicar que el Joan Puigdomènech ho havia enviat per escrit, vam donar lectura textual de què volia dir adherir-nos en aquests acords. Sí que varem dir que el que estàvem en aquell moment explicant era els acords i que s’havia de donar la forma que no difereix en res. Sí que els demano disculpes perquè ha estat just i no ho hem pogut fer abans, però sí que es va explicar a la Comissió Informativa i vostè va fer comentaris. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Aclarida la qüestió d’ordre, doncs? Sr. Carreras, qüestió d’ordre també sobre aquest tema? Digui, digui. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS: També he de dir que el Partit Popular vol expressar la seva protesta per aquest tema. És a dir, per molt que s’hagi explicat a la Comissió Informativa, que segurament coincideix el document amb el que es va explicar i el que vostè vulgui, però és una qüestió de procediment. No es pot portar unes hores abans, nosaltres també ho hem rebut, no sé quina hora era, però quan hem arribat aquí per entrar al Ple. Això no és de rebut. No hem tingut ni temps d’estudiar fins a quin punt això pot a donar com a nul, la dació de compte, que probablement és nul·la la inclusió en l’Ordre del Dia del


ESBORRANY ACTA

Ple, és nul·la, casi segur. Ho diria molt millor el Sr. Rigau si li preguntéssim, però que consti en tot cas la protesta del nostre grup. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Molt bé, doncs ho preguntarem. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Hi ha algun problema, Sr. Rigau? Jo entenc que no perquè l’Ordre del Dia està configurada i confegida en temps i forma, però en qualsevol cas jo no sé si hi ha inconvenient en aquests dos punts deixar-los sobre la taula i portar-los al Ple següent. Sr. Rigau, té la paraula. . SECRETARI GENERAL: A veure, legalment els temes han d’estar de manifest per a consulta a partir de l’Ordre del Dia. Aleshores, qualsevol grup municipal té dret a demanar que quedi sobre la taula si entenen que no es poden posicionar per manca d’informació de la proposta. . REGIDOR DELEGAT DE MEDI AMBIENT I POLÍTIQUES AMBIENTALS, SR. JOAN PUIGDOMÈNECH: Si em permet, crec que quedaríem en molt mala posició davant dels compromisos que tenim amb la Xarxa de Pobles i Ciutats, i jo els prego que amb les explicacions que varem fer en la Comissió Informativa i les explicacions que els hi pugui donar, jo els pregaria que ho aprovéssim. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Molt bé, doncs mantenim els punts. No, s’han de ratificar, per tant hem de votar. Per tant, és dació de compte i ratificació. Aquesta mateixa tarda he rebut una nota del Secretari General, recordant-me o rectificant-me aquest punt, que era dació de compte i ratificació. Per tant, els demanaré el vot sobre aquesta qüestió. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS: Perdoni que insisteixi, però també per una qüestió d’ordre. Home, és que aquí no diu, ni tan sols ho diu que sigui ratificació. Diu dació de compte, ah, hi ha una altra Ordre del Dia després d’aquesta. Miri, jo per part del grup municipal Popular, vist el que diu el Sr. Puigdomènech, i com que l’interès de la ciutat passa per damunt, excepte error per la meva part que no formo part de la Comissió aquesta Informativa, i sembla que és una qüestió purament procedimental, doncs no hi ha res a dir, però si existís el defecte seria independent de que es votés o no perquè quedés a sobre la taula, si no ho entès malament, però per part nostra no hi ha més problema. Que consti la protesta i que en endavant no es torni a repetir. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Queda constància en l’Acta. Sr. Rigau, digui. . SECRETARI GENERAL: En tot cas, formalment si com apuntava el Regidor de Medi Ambient hi ha un tema d’urgència derivat d’un calendari supramunicipal per blindar-ho jurídicament es podria votar la urgència si és que realment concorre. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Secretari, entenc que està incorporat a l’Ordre del Dia en temps i forma i per tant, no correspondria votar la urgència, entenc jo. . SECRETARI GENERAL: No, a veure, la urgència seria circumscrita en quant al contingut de la proposta que efectivament s’ha distribuït avui el text escrit de la proposta a darrera hora, que ho han vist per intranet. La urgència no seria per ampliar l’Ordre del Dia, sinó per justificar una votació sobre un text concret d’una proposta específica que no estava de manifest per a consulta o a disposició dels grups a partir de la convocatòria. Seria en aquest sentit, no per addicionar o ampliar l’Ordre del Dia, sinó quant al contingut textual de la proposta.


ESBORRANY ACTA

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Bé, doncs els demanaré que votem la urgència per a poder fer la ratificació del text. Per tant, els demanaria, regidors i regidores, que votem si us plau la urgència per fer, no només la dació de compte, sinó la ratificació.

TORN DE VOTACIÓ URGÈNCIA NÚM. 16 Vots a favor: 19 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 0 Abstencions: 3 (PP)

TORN DE VOTACIÓ URGÈNCIA NÚM. 17 Vots a favor: 19 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 0 Abstencions: 3 (PP)

TORN DE VOTACIÓ NÚM. 16 Vots a favor: 19 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 0 Abstencions: 3 (PP)

TORN DE VOTACIÓ NÚM. 17 Vots a favor: 19 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 0 Abstencions: 3 (PP) TERRITORI, MOBILITAT I COMERÇ 18.- PROPOSTA D’ACORDS EN EXPEDIENT DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS I DEL PAPIOL. Atès que en data 29 d’octubre de 2008 fou rebut escrit de la Direcció General d’Administració Local indicant la procedència d’iniciar l’elaboració del mapa municipal que determinés els límits territorials entre els termes municipals dels Ajuntaments del Papiol i de Sant Cugat del Vallès, a petició del primer ens local. Atès que, en compliment de l’inici d’aquest expedient de delimitació de terme, el Ple municipal en sessió ordinària de 18 de maig de 2009 va acordar l’inici del referit expedient de delimitació i el nomenament dels membres que havien de representar a aquest Ajuntament en la Comissió municipal de delimitació. Vist que en data 15 d’octubre de 2009 fou signada l’acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i del Papiol que regula l’article 31 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, mostrant ambdues comissions municipals el seu desacord en el tram de la línia entre les fites segona (F2) i tercera (F3) a la zona de l’Ermita de la Salut. Atès que el Ple municipal, en sessió ordinària de data 21 de desembre de 2009, aprovà l’acta relativa a les operacions de delimitació entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i del Papiol, tot constatant la disconformitat en el si de la Comissió, dels membres de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, respecte a les


ESBORRANY ACTA

coordenades UTM de la Fita 2 i la delimitació en el tram de l’Ermita de la Salut i ratificant el posicionament dels representants de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Vist que en data 28 de setembre de 2010 va tenir entrada en aquest Ajuntament comunicat del Secretari de la Comissió de Delimitació Territorial trametent certificat on s’indicava que, arrel de l’informe emès pels serveis tècnics de la Direcció General d’Administració Local, la sessió de la Comissió de Delimitació Territorial, realitzada el dia 11 de març de 2010, acordà adscriure l’àmbit de l’Ermita de la Salut en el terme del municipi del Papiol, i que la sessió de la referida Comissió celebrada el dia 22 de juliol de 2010 acordà informar la delimitació entre els municipis del Papiol i de Sant Cugat del Vallès, en el tram en desacord, de conformitat amb la definició poligonal amb precisió submètrica elaborada pels serveis tècnics de la Direcció General d’Administració Local. Atès que la Junta de Govern Local en sessió de data 2 de novembre de 2010 acordà formular al·legacions contra els referits informes de dates 11 de març i 22 de juliol de 2010, al·legacions que foren desestimades de conformitat amb l’informe tècnic emès pel Servei de Relacions amb les Entitats Locals de la Direcció General d’Administració Local en data 28 de març de 2011 (i notificat a l’Ajuntament en data 15 d’abril de 2011), en el qual es manifestava que la Comissió Jurídica Assessora, en la seva sessió de data 9 de desembre de 2010, va emetre dictamen sobre la tramitació de l’esmentat expedient, manifestant que comparteix el criteri adoptat per la Comissió de Delimitació Territorial. Vist que en data 15 d’abril de 2011, la Consellera de Governació i Relacions Institucionals dictà Resolució número GAP/1005/2011 relativa a la delimitació entre els municipis del Papiol i de Sant Cugat del Vallès en la qual després de manifestar, entre d’altres extrems, que la Comissió Jurídica Assessora va emetre dictamen en sessió d’1 de juliol de 2010, procedeix a aprovar la referida delimitació, en el tram en desacord, de conformitat amb els informes dels serveis tècnics de la Direcció General d’Administració Local, de la Comissió de Delimitació Territorial i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, resolució que fou publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 5867 de data 28 d’abril de 2011. Atès que en data 28 de juny de 2011 (Entrada núm. 0125E/7109/2011) fou presentat, en registre general del Departament de Governació i Relacions Institucionals, escrit de formulació per part municipal de requeriment previ previst a l’article 44 de la Llei estatal 29/1988, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA), fonamentat en informe tècnic elaborat pel topògraf municipal sobre base historiogràfica i en informe elaborat per part del senyor Juan José Cortés Garcia, en la seva qualitat d’arxiver municipal de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, aquest darrer també degudament tramès a aqueix Departament per part de la indicada entitat municipal. Vist que en data 19 de juny de 2012 va tenir entrada en aquest Ajuntament ofici subscrit pel Director General d’Administració Local pel qual es convocava a la Comissió municipal de delimitació d’aquest Ajuntament per comparèixer el dia 3 de juliol de 2012 a la seu de l’Ajuntament del Papiol als efectes de la redacció i signatura de l’acta de reconeixement de la línia de terme, d’acord amb el que preveu l’article 33.1) del Decret 244/2007, de 6 de novembre. Atès que en data 27 de juny de 2012 (Entrada núm. 0125-E/6805/2012) fou presentat, en registre general del Departament de Governació i Relacions Institucionals, escrit sotmetent a consideració de la Direcció General d’Administració Local la procedència d’ésser ajornada la redacció i la signatura de l’acta de


ESBORRANY ACTA

reconeixement de la línia de terme, tot posposant-se la mateixa fins tenir guanyada fermesa i causat estat la Resolució administrativa impugnada. Vist que en data 6 de febrer de 2014 ha tingut entrada en aquest Ajuntament ofici subscrit pel responsable del Programa Oficina del Mapa Municipal de Catalunya de la Subdirecció General d’Assistència Jurídica i Règim Local de la Direcció General d’Administració Local de tramesa d’una còpia de l’acta de reconeixement de la línia de terme i assenyalament de les fites comunes entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i del Papiol, de data 3 de juliol de 2012, a la seu de l’Ajuntament de Pallejà, en la qual consta que la comissió de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès no assisteix a la reunió. És en base als anteriors antecedents i fonaments de dret, que el Ple de la Corporació adopta els següents:

ACORDS 1r.- REITERAR l’escrit de formulació de requeriment previ, previst a l’article 44 de la LJCA, interessat per aquest Ajuntament i dirigit a la Consellera de Governació i Relacions Institucionals, per ofici rebut al seu Departament en data 28 de juny de 2011, contra la Resolució número GAP/1005/2011 relativa a la delimitació entre els municipis del Papiol i de Sant Cugat del Vallès. 2n.- REITERAR el contingut de l’ofici presentat en data 27 de juny de 2012 (Entrada núm. 0125-E/6805/2012), en registre general del Departament de Governació i Relacions Institucionals, sotmetent a consideració de la Direcció General d’Administració Local la procedència d’ésser ajornada la redacció i la signatura de l’acta de reconeixement de la línia de terme, tot sol·licitant la posposició de la mateixa fins tenir guanyada fermesa i causat estat la Resolució administrativa impugnada. 3r.- CONSTATAR la desatenció i manca de resolució dels escrits referits als punts primer i segon anteriors per part de l’Administració requerida, malgrat la fonamentació raonada, tant tècnica com jurídica, continguda en els mateixos de conformitat amb l’article 44.2) de la LJCA. 4t.- SOL·LICITAR al Departament de Governació i Relacions Institucionals còpia compulsada de tots i cadascun dels informes als quals fa referència la Resolució número GAP/1005/2011 relativa a la delimitació entre els municipis del Papiol i de Sant Cugat del Vallès i que es contrauen a: 4.1. Informe de data 23 de febrer de 2010 emès pels serveis tècnics de la Direcció General d’Administració Local sobre les diverses propostes de delimitació, acreditades mitjançant diversa documentació incorporada a l’expedient i posterior addenda de data 9 de març de 2010 on es valorava la nova documentació aportada per l’Ajuntament del Papiol. 4.2. Informes de la Comissió de Delimitació Territorial emesos en sessions d’11 de març de 2010 i de 22 de juliol de 2010. 4.3. Dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora en la sessió d’1 de juliol de 2010. 5è.- INSTAR a l’organisme competent del Departament de Governació i Relacions Institucionals la resolució expressa del requeriment previ reiterat en els punts primer i segon anteriors, tenint en compte la doctrina consolidada del Tribunal Constitucional, que permet l’accés a la via jurisdiccional contenciosa administrativa


ESBORRANY ACTA

sense limitació de temps en els supòsits de silenci administratiu per incompliment de l’obligació legal de les administracions públiques de dictar resolució expressa, i atenent al fet que la tramesa de l’acta de reconeixement de la línia de terme i assenyalament de les fites comunes entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i del Papiol implicaria una execució material de l’acte impugnat abans de la resolució de la referida impugnació en via administrativa sense que, a la vista de la tramitació de l’expedient, sembla concorrin imperioses raons d’interès públic que no haguessin permès l’ajornament de la signatura de la referida acta de reconeixement de la línia de terme. 6è.- ELEVAR certificació del present acord a la Consellera de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, als efectes de reiteració de petició de resolució expressa de la formulació de requeriment previ que preveu l’article 44 i concordants de la LJCA. 7è.- FACULTAR expressament a l’Alcaldessa-Presidenta per exercir, en nom i representació de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, les accions administratives, judicials o de qualsevol altra naturalesa en defensa dels interessos municipals. 8è.- NOTIFICAR el present acord a l’Alcaldia-Presidència de l’Ajuntament del Papiol així com a la presidència de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, als corresponents efectes.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Bé, darrerament hem anat portant en aquest Ple els expedients de delimitació entre nosaltres i els nostres veïns. Normalment aquests expedients no comporten cap mena de problemàtica ja que el que fem és corregir les actes que es van fer l’any 1917 de delimitació entre nosaltres i els nostres veïns. Normalment aquestes delimitacions circulen bé per corriols, bé per careners, per accidents geogràfics, perfectament definits i les petites discrepàncies que apareixen són degudes a l’erosió i a la modificació d’aquests elements naturals: si la carena s’ha desplaçat, si el curs d’una riera s’ha modificat lleugerament, però no presenten cap mena de complicació més enllà de qüestions merament tècniques. En aquest cas, el que portem avui és una proposta que sí que porta controvèrsia ja que hi ha dos punts de discrepància, un d’ells que no se situa en el cim d’un petit turó, que tampoc és qüestió de problemàtica, però l’altre sí que ho és ja que atorga plenament l’Ermita de la Salut al terme municipal del Papiol. I això com a santcugatencs i valldoreixencs no ho podem permetre. Aquesta Ermita de la Salut ha estat sempre, ha format part de les nostres tradicions i la nostra cultura, l’Aplec de l’Ermita de la Salut que se celebra cada any pel Pilar forma part de les tradicions de tots els valldoreixencs que ens sentim valldoreixencs i anem a celebrar conjuntament l’Aplec de l’Ermita de la Salut i considerem que aquesta petita Ermita ha de mantenir la delimitació que es va fer en el seu dia, era poc salomònica, diguem-ne, però que passava ben bé pel mig de l’Església i que com a tal ho hem acceptat sempre, però el que no acceptarem mai i anirem fins on faci falta i si acabem la via administrativa anirem a la via contenciosa, és que l’Ermita de la Salut sigui íntegrament del Papiol i no sigui compartida com ha estat fins ara. I aquest és el punt que nosaltres proposem en aquests acords de delimitació entre els termes municipals de Sant Cugat i el Papiol. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Jo crec que ha estat molt adequada la intervenció del company Pere Casajoana. Sobretot reafirmant la importància per a Sant Cugat de l’Ermita de la Salut atès el seu recorregut històric, sobretot el recorregut del lleure que es fa. D’altra banda també cal posar sobre la taula el manteniment que des de fa decennis realitza l’EMD


ESBORRANY ACTA

de Valldoreix sobre tota aquella zona. Per tant, la utilitzem i també realitzem el manteniment de la zona verda. Jo no demanaré l’ocupació de l’Ermita de la Salut si hi ha una sentència contrària però crec que hi ha coses que cohesionen aquesta ciutat i una és aquesta.

TORN DE VOTACIÓ NÚM. 18 (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 21 membres electius presents, en trobar-se absent en el moment de la votació el regidor Sr. Pere Soler). 19.- PROPOSTA DE RATIFICACIÓ CONVENI D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS EN EL PPO DEL PARC D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES DE CAN SANT JOAN, ÀMBIT SUD-EST (EXPEDIENT NÚM. UA70/12/03) PRIMER.- DONAR COMPTE, RESTAR ASSABENTATS, APROVAR i RATIFICAR, en allò que fora de menester, els acords adoptats per la Junta de Govern Local en sessió ordinària de data 25 de febrer de 2014, en els següents termes: “10.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DE CONVENI DE DOTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS SITUADES AL CARRER DANUBI DINS LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PPO DEL PARC D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES DE CAN SANT JOAN, ÀMBIT SUD-EST (EXP. UA70/12/03) 1r.- APROVAR en els seus propis termes, contingut i abast el conveni (i annexos) de dotació d’infraestructures de telecomunicacions a subscriure entre l’INCASÒL, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i TELEFÓNICA DE ESPAÑA, SAU, en les parcel·les números 9, 10, 11, 12, 13 i 14 situades en el carrer Danubi, dins l’àmbit de la Modificació puntual del Pla Parcial del Parc d’Activitats Econòmiques de Can Sant Joan, àmbit Sud-Est, de Sant Cugat del Vallès, que permetrà el desenvolupament de les obres necessàries per tal de viabilitzar la utilització d’aquestes infraestructures a tots i cadascun dels edificis que es construeixin en les parcel·les esmentades, tot garantint un disseny de mínims que satisfà les necessitats de l’Ajuntament, de conformitat amb l’informe emès pel responsable municipal de la unitat de telecomunicacions de la Direcció de Tecnologia d’aquest Ajuntament i que s’incorpora a la proposta com a motivació específica d’acord amb el que determina l’article 89.5) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. 2n.- FACULTAR a l’Alcaldessa-Presidenta per tal que, en nom i representació de l’Ajuntament, procedeixi a subscriure el referit conveni aprovat en el punt primer anterior, així com tots els actes que siguin necessaris per garantir el seu correcte desplegament. 3r.- DONAR COMPTE dels presents acords al Ple municipal en la propera sessió que es celebri, d’acord amb el que determina l’article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. 4t.- PUBLICAR el contingut íntegre del conveni referit al punt primer anterior, un cop signat, en la pàgina web municipal d’aquest Ajuntament i, així mateix, PUBLICAR edicte en el BOPB en el qual consti la data d’aprovació del conveni per aquesta Junta de Govern Local, la data en la qual es va donar compte dels presents acords al Ple d’aquesta Corporació i la data de la seva signatura, indicant expressament que el seu contingut íntegre es troba publicat en la web abans esmentada, així com també en les seus electròniques de l’INCASÒL i del Departament de Territori i Sostenibilitat, de


ESBORRANY ACTA

conformitat amb la literalitat del punt quart dels acords adoptats pel Consell de Direcció de l’INCASÒL, en sessió número 36/2013, de data 4 de desembre de 2013. 5è.- NOTIFICAR els presents acords a l’INCASÒL, a Telefònica i a la unitat de telecomunicacions de la Direcció de Tecnologia d’aquest Ajuntament, als efectes procedents.” SEGON.- ANOTAR l’esmentada operació jurídica, referida a la porció de terreny destinada al domini públic descrita en el punt primer dels acords de la Junta de Govern Local que ara es ratifiquen, a l’epígraf corresponent de l’Inventari Municipal de Béns, segons el que assenyala l’article 100 i concordants del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals, aprovat per Decret 336/1988, de 17 d’octubre, en ordre a garantir la corresponent informació de la conveniada infraestructura subterrània de telecomunicacions en el domini públic municipal i per tal de compatibilitzar-la, en el seu cas, amb d’altres de caràcter subterrani que puguin resultar-ne concurrents. TERCER.- COMPLEMENTAR la tramitació iniciada mitjançant la inclusió dels presents acords en l’expedient de referència, als efectes oportuns. QUART.- TRASLLADAR els presents acords a l’INCASÒL, a Telefònica i a la unitat de telecomunicacions de la Direcció de Tecnologia d’aquest Ajuntament, als efectes procedents.

TORN DE PRESENTACIÓ . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Bé, amb el títol ja ho diu gairebé tot. En aquest cas es tracta de proposar una ratificació de conveni entre MOVISTAR TELEFONICA DE ESPAÑA, i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i l’INCASOL per poder estendre les xarxes de telecomunicació per l’àmbit del Parc d’Activitats Econòmiques de Can Sant Joan, àmbit sud-est, que es va aprovar recentment a la seva classificació urbanística.

TORN DE VOTACIÓ NÚM. 19 Vots a favor: 18 (CiU, PSC*, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 0 Abstencions: 3 (PP) (*) Es fa constar l’absència en el moment de la votació del regidor Sr. Pere Soler. 20.- PROPOSTA D’APROVACIÓ DELS CONVENIS URBANÍSTICS, SUBSCRITS AMB ADHESIÓ AL PROJECTE DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGM DE ZONES VERDES EN ELS ÀMBITS DE VALLDOREIX I ALTRES DEL MUNICIPI. (EXP. NÚM. 83003/10). 1r.- REASSUMIR l’exercici de la competència que havia estat delegat en sessió del Ple municipal de 21 de maig de 2012 en favor de la Junta de Govern Local consistent en l’aprovació individualitzada dels convenis urbanístics d’adhesió al nou document de Modificació puntual del Pla General Metropolità als àmbits de Valldoreix i altres del municipi, aprovat inicialment per segona vegada, que s’interessessin amb la resta de propietaris de les porcions de terreny particular afectades pel domini públic. 2n.- APROVAR, en allò que sigui pugui resultar legalment necessari i en els seus propis termes, contingut i abast, els convenis urbanístics d’adhesió al nou document de Modificació puntual del Pla General Metropolità als àmbits de Valldoreix i altres del municipi, aprovat inicialment per segona vegada per l’Ajuntament Ple, en


ESBORRANY ACTA

sessió ordinària de data 21 de maig de 2012, subscrits a l’efecte, en els quals s’ofereixen cessions gratuïtes de les porcions de terreny particular afectades pel domini públic i referits als següents titulars i emplaçaments: - Rosa Maria, Antonio i Núria Rios Calero - Pg. Cadernera, 14. - Enrique Martínez Abarca Ruiz i Montserrat Druguet Creus - Pg. Cadernera, 10-12. - Fernando José Tazón Álvarez i Gabriela Hilda Gutiérrez Bassini - Pg. Cadernera, 6. - Giorgio Tonola i Mercedes Tacias Bueno - Av. Ramon Escayola, 43 i 49. - Josefa Tarroja Rubies - Av. Ramon Escayola, 47. - Sturlese i Buixó, SL - Av. Ramon Escayola, 45. - Antonio Mallol Onandia - Violetes, 78. - Marcos Mallol Tomas i Iria Fraga Rivas - Violetes, 74. - Montserrat Julià Zapata - Violetes, 70. - Lluís Blanch Bachs - Violetes, 68. - Luis Romero Blasco i Elena Solà Guardia - Violetes, 60. - Felipe Castilla Carreras i Mónica Espinosa Vázquez - Violetes, 58. - Oscar Diaz López - Violetes, 56. - Enrique Folch González - Pg. Alzina, 18. - Julian Fontana Hospital i Maria Carmen González Parrillas - Pg. Magnòlia, 17. - Jordi Cufí Borrell i altres - Av. Vall d'Or, 2 - Pg. Om, 20 i 21 - Av. Mas Fuster, 98. - Fernando Montero Perich i Esther Amorós Alonso - Av. Mas Fuster, 94 i 96. - Montserrat Garcia Ferrer - Sant Francesc, 23. - Jaume Viladric Espinosa i Àngels Vidal Juanola - Advocats, 17. - José Luis González Sánchez i Helena Gómez Pérez - Av. Mas Fuster, 42. - M. Angeles Rodríguez López - Advocats, 9 – 11 i 13-15. - Pilar Buera Martínez, Elisenda, Maria Mercedes i Maria Roser Valls Buera - Advocats, 7.

- Herminia Eroles Abella, Pere Buscallà Vilardell i Elisabet Buscallà Eroles - Pg. Ametller, 35.

- Maria Navarro Torrents i Concepción Garcia Cillan - Pg. Ametller, 27. 3r.- PUBLICAR aquests acords d’aprovació, com a tràmit específic d’informació pública, mitjançant edictes a inserir en el Butlletí Oficial de la Província i en el tauler d’edictes municipal dins del mes següent a llur aprovació i per termini d’un mes, per tal de garantir llur consulta pública en els termes dels articles 8.3) i 104 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC), i article 26 del seu Reglament aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, passant els referits convenis a formar part de la documentació que integra la Modificació puntual del Pla General Metropolità de la qual porten causa, des del moment de la seva formalització. 4t.- PROCEDIR a posposar el trasllat d’una còpia dels presents acords i dels convenis subscrits fins ara al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya perquè siguin inserits en la secció de convenis urbanístics de l’instrument de divulgació telemàtica del planejament urbanístic de l’Administració de la Generalitat, de conformitat amb l’article 104.2) del TRLUC, fins el moment de l’adopció de l’acord d’aprovació provisional del referit instrument de modificació de planejament general en tràmit, del qual els susdits convenis porten causa, per raons d’economia processal i d’unitat d’acte, en tant que els mateixos han de formar part integrant de la documentació del pla. 5è.- NOTIFICAR els presents acords als interessats signants, als efectes procedents.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Bé, saben vostès també que l’Ajuntament està tramitant la modificació de zones verdes, que és més llarga que un dia sense pa, i anem fent convenis amb tots els propietaris que tenen una situació urbanística predeterminada, ja n’hem fet uns quants, en aquest cas serien condicions idèntiques a les anteriors. L’única diferència que hi ha entre els altres punts aprovats anteriorment i el que aprovem avui és que estem al cap del carrer, demà a la Junta de Govern aprovarem la tramitació a la Comissió d’Urbanisme i Sostenibilitat per tal que facin la memòria ambiental. Un cop tinguem aquesta aprovació de memòria ambiental procedirem a l’aprovació provisional, que ja ens situa d’una forma clarament cap el final d’aquest llarg, llarg, llarg procediment administratiu que ha estat la modificació de zones verdes. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. GUIM PROS: Sí, bàsicament per a dir que ja ens varem abstenir en la proposta inicial. Ja varem dir que no acabàvem de veure molt clar el joc aquest de determinades pastilles i com es compensaven determinades coses i també varem comentar que segurament és un tema que s’hauria d’haver resolt fa molt i molt de temps, i en aquesta línia ara que es ratifica ja definitivament o que està a punt d’acabar-se ens tornarem a abstenir. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUIA, SR. JOAN CALDERÓN: Bé, molt breument. En aquest cas, amb aquesta modificació puntual del PGM ja saben vostès que teníem un posicionament molt determinat, que és contrari en aquest cas, i per tant, amb coherència amb allò que hem fet fins ara en tot aquest tràmit, ens abstenim en aquest punt. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: Bé, partint de la necessitat que cal que fem actuacions de microcirurgia per a resoldre totes les possibles indemnitzacions que hi hagin, vostès saben, la nostra intervenció, a les dues darreres anteriors vegades, amb una sèrie d’interrogants i per tant, no les repetiré. Per tant, circumscric la intervenció a les anteriors. En qualsevol cas, estudiarem els convenis. Li vaig dient des de fa 5 Plens Sra. Alcaldessa, jo crec que caldria que tinguéssim una certa cura en la tramesa de la informació. La tramesa de la informació l’hem tinguda per la Comissió Informativa, els convenis els van posar el divendres a les 13:00 hores, dintre del que marca el Reglament Orgànic de Funcionament, però no el que marca el Reglament Orgànic Municipal. Segurament no el podíem haver vist abans, però jo crec que fora interessant que intentem complir amb aquestes situacions. Bàsicament perquè a vegades, com pot entendre, en dissabte és impossible veure no sé quants convenis tenim. Tenim moltíssims convenis. En qualsevol cas, el nostre grup considera positiva la gestió, i tenim els interrogants que varem dir l’anterior vegada. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS: El Partit Popular no tenim res a afegir al que s’ha dit ja i per les raons que s’han exposat ens abstindrem també. . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Jo voldria fer un petit comentari només sobre el posicionament dels grups polítics. A mi em sobta sempre que quan parlen de temes importants de la ciutat, que tots diem que hem de treballar conjuntament per anar plegats per la solució d’aquests problemes, però quan hi ha un problema real l’únic que es posiciona a favor és el grup de Convergència i Unió i l’oposició ens deixa sols en aquests aspectes primordials i molt importants per a la ciutat.

TORN DE VOTACIÓ NÚM. 20 Vots a favor: 13 (CiU)


ESBORRANY ACTA

Vots en contra: 0 Abstencions: 9 (PP, PSC, ICV-EUiA i CUP) 21.- PROPOSTA DE RATIFICACIÓ D’ACORD ADOPTAT PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE DATA 1/04/2014 D’APROVACIÓ D’ESBORRANY DE CONVENI D’ACABAMENT CONVENCIONAL PAGAMENT JUSTIPREU – EXP. UA96/05/08 (ADIF) – ISJ:26/14 1r.- RATIFICAR, en els seus propis termes, contingut i abast, l’acord aprovat per la Junta de Govern Local de data 1 d’abril de 2014, en tractar-se d’un pagament plurianual, el contingut literal del qual és: “PROPOSTA D’APROVACIÓ D’ESBORRANY DE CONVENI D’ACABAMENT CONVENCIONAL PAGAMENT JUSTIPREU – EXP. UA96/05/08 (ADIF) – ISJ:26/14 1r.- APROVAR en els seus propis termes, contingut i abast, esborrany de conveni urbanístic d’acabament convencional del pagament de justipreu a favor de l’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias, derivat de la sentència del Tribunal Suprem de data 16 de setembre de 2013, en el correlatiu recurs de cassació sobre sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del recurs número 197/2007 i acumulat 200/2007, respectivament, document municipal que proposa fixar imports i terminis per llur consideració i conformitat per l’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias, ADIF, en la seva qualitat de propietària de les porcions de terreny situades confrontant amb el vial de la Ronda Nord, entre l’Avinguda Volpelleres i l’Estació de RENFE. 2n.- TRASLLADAR el present acord i els seus antecedents a ADIF als efectes que prèvia llur conformitat, pugui procedir a subscriure aquell conveni d’acabament convencional, sense perjudici de formular les consideracions complementàries que pugui estimar oportunes. 3r.- FACULTAR a l’Alcaldessa-Presidenta per subscriure aquell document i en el seu cas amb les consideracions complementàries que resultin de menester per a procedir a l’acabament convencional en els termes de l’article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en relació a l’acord de la Junta de Govern Local del dia 25 de març de 2014. 4t.- DONAR COMPTE del present acord a la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, als efectes de llur incorporació a les resolucions executives dels recursos contenciosos administratius números 195-200/2007, i als efectes procedents, en ordre a acreditar el compliment per part municipal de les sentències de les quals porten causa en aquests. 5è.- SOTMETRE el present acord a ratificació en els seus propis termes, contingut i abast a la primera sessió que celebri el Ple de la Corporació municipal, de conformitat amb allò que determina l’article 52.2.k del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, en tractar-se d’un pagament plurianual.” 2n.- TRASLLADAR el present acord als interessats als efectes escaients.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Aquest tema és un pèl llarg d’explicar, no seré tan breu com sóc habitualment, el que


ESBORRANY ACTA

faré serà fer dues explicacions, una d’on ve l’origen de la sentència i l’altra com funciona el conveni que hem subscrit amb Adif per poder fer front a dita sentència. Aquesta sentència és una sentència del Tribunal Suprem d’España en la qual se’ns condemna a pagar 4.600.000 € més els interessos esdevinguts des de l’any 2005 i aquells que han de venir com a conseqüència de no poder fer front immediat al pagament de dita sentència. Hi ha una primera consideració prèvia que és que Renfe, que és el precursor d’Adif, l’any 80 va expropiar els terrenys de l’estació per tal d’oferir un servei públic, aquest servei públic és conegut com un bé públic i és per tant un bé demanial, aquests béns demanials estan destinats a oferir un servei que es va qualificar com a un sistema ferroviari i que l’ajuntament el que va pretendre sempre va ser bescanviar aquest sistema ferroviari per un sistema viari, atès que aquesta expropiació va venir motivada per l’ampliació del desdoblament del que ara coneixem com a Ronda Nord. En concret estem parlant d’una tirallonga que fa uns 4 metres per 250, no arriba a 1.000 metres, fa 903 metres en concret, que no té cap mena d’aprofitament urbanístic i que les diferents sentències han atorgat una condició patrimonial a aquest fet expropiatori. Val a dir que Adif en el moment de la seva creació va perdre tota aquesta condició de béns demanials i va patrimonialitzar -és a dir va fer un “pelotazo” d’una manera clara i concisa- el que són aquelles expropiacions que anaven destinades a un bé d’interès general com era una estació i unes vies de tren, de la mateixa manera que ho és una ampliació d’una carretera; aquesta carretera ens costarà cara, la veritat. Les sentències han passat per tres fases diferents, una d’elles és la valoració del Jurat d’expropiació de Catalunya que va valorar aquesta peça de 900 m2 més les ocupacions temporals en un valor de 105.000 €, després va passar a una valoració d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va valorar allò que el Jurat d’Expropiació de Catalunya havia valorat en 105.000 € en un 1.084.000 €, i després la gran desfeta va ser la sentència del Tribunal Suprem que va anul·lar totes les circumstàncies que molt ben argumentades va fer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per què hi ha aquestes diferències -es preguntaran vostès- entre el que diu el Jurat d’Expropiació de Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem? Aquí hi ha tres qüestions a tenir molt clares, primer de tot és la superfície -que aquest és un àmbit relativament fàcil d’acotar- però després n’hi ha un altre que sí que és molt important i que es tracta de discernir si és un terreny o és un solar. Un terreny consideraríem que és un sòl urbà no consolidat, que ha estat la posició de l’ajuntament en aquestes fases posteriors del procés, ja que no té la delimitació de rasants ni té els serveis i no té la condició de solar, que sí que li considera el Tribunal Suprem, i a més a més hi ha altres consideracions que venen a ponderar aquests aspectes que he dit que són el Tribunal Suprem no va obligar a fer les cessions del possible aprofitament que considera del terreny expropiat ja que li dóna atorgament de condicions patrimonials i li dóna un aprofitament net d’1,48 quan el polígon que demanàvem nosaltres era de 0,40, és a dir no fa cap mena de cessions, no fa cessions ni de sistemes, ni cessió del 10%, res, aquesta consideració el Tribunal Suprem se la carrega íntegrament, i després hi ha un altre aspecte a considerar també molt important, que és a quin polígon fiscal s’havia d’atènyer aquest sòl; nosaltres consideràvem que ja que formava part d’un sistema urbanístic del Pla Parcial d’Ordenació de Volpelleres, havia de formar part de Volpelleres, i el Tribunal Suprem a conseqüència de l’informe tècnic i jurídic que va presentar Adif va considerar que pertanyia a Coll Favà, aquí la diferència de les valoracions entre allò que va dir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i allò que va dir el Tribunal Suprem. Aquest és una mica resumidament, i tal com ja es va explicar en la Comissió Informativa, l’origen de la sentència, com que tot aquest aspecte rau en una qüestió de l’any 2005 la Sala també ens condemna a pagar els interessos devinguts des de l’any 2005 fins a data d’avui, que és 1.600.000, i com que quan vam anar a Madrid vam dir que: “no és que no vulguem pagar, és que no podem pagar” perquè hem de


ESBORRANY ACTA

pagar 6.000.000 d’euros que no els tenim perquè tenim una sèrie de sentències de zones verdes que hem aconseguit més o menys fraccionar-les en la seva pràctica totalitat i vostès per aquesta sentència que serà legal però la considerem ben injusta perquè la justícia és que no mantingui aquell bé demanial pel qual va ser expropiat i que aquest bé demanial hagi passat a patrimonialitzar-se fa que en aquests moments l’ajuntament hagi de pagar qüestions aproximades de l’ordre de 7,5 milions d’euros. El que es va aconseguir pactar amb Adif, primer de tot vam intentar fer una quitança atenent a aquesta consideració de canvi de sistema ferroviari per sistema viari i ens van dir que no, que tenien molts túnels a la Manxa per pagar i que era impossible, i que tenien una sèrie d’inversions mal fetes que no havia manera de poder-les pagar i que per tant pensaven que els santcugatencs seríem uns candidats idonis a pagar-les. Una de les primeres consideracions que els hi vam dir és que ens semblava molt bé, que acatàvem la sentència, però el que no faríem seria pagar diners que anessin a pagar vies inútils i mal fetes i inacabades, ni a Tomelloso ni a cap altre lloc que no fos Sant Cugat, que era el lloc del qual sortien els diners per poder pagar aquesta expropiació. Finalment, després de molts estira i arronsa, i moltes amenaces d’execució d’incident de sentència en el qual ens obligava a pagar íntegrament els diners, vam arribar a un principi d’acord en el qual es conveniava el pagament en dues parts i en un període de 4 anys per tal que ens puguem dotar econòmicament i urbanísticament del pagament d’aquestes sentències. La primera fita d’aquest pagament que és el 50% d’aquests 7,5 milions d’euros és un solar de nova creació que encara estem tramitant, que ve com a conseqüència d’aquesta modificació de zones verdes i que després, posteriorment, hem de fer un Pla de millora urbana del sector de Can Cabassa, d’allà sortirà un solar edificable, d’habitatge lliure, per un valor total del 50% d’aquest valor de 7,5 milions. Un cop tinguem aquest solar el transmetrem a Adif per tal de fer front a aquests compromisos que hem conveniat. El segon pagament ells ens exigien que fos íntegrament en diners i vam dir que tampoc els teníem, no és que no volguéssim pagar, és que tampoc els teníem, i el que es va acordar finalment és que l’ajuntament en els pressupostos veniders, l’any 2015, 2016 i segurament 2017 es dotarien econòmicament per a poder fer front a la construcció d’un edifici d’habitatge de lloguer protegit, la venda del qual seria l’altre 50% d’aquests 7,5 milions. Què aconseguim amb això?, doncs aconseguim que aquests 3.750.000 € que hauria de ser el valor que hauríem de pagar “trinco, trinco”, amb bitllets, a Adif, el que fem és que entre que portem el sòl, la gestió de l’obra, etc., aquests 3.750.000 € quedaran convertits en 1.500.000 o 1.800.000 €, un cop tinguem clar el projecte tindrem clar el cost. Què hem aconseguit amb tot això?, doncs home! hem aconseguit que tot i que pressupostàriament aquests 7,5 milions s’han d’imputar al pressupost, a nivell de tresoreria la diferència és abismal, una cosa són 7,5 milions i l’altra cosa són 1.800.000 o 1.500.000; entendran que tampoc estàvem en moltes condicions d’anar a negociar a Madrid amb una expressada reiteració d’un incident d’execució de sentència que ens hagués deixat evidentment sense poder fer front a altres obligacions perquè 7,5 milions és gairebé el 10% del nostre pressupost i no estem en condicions. Per tant aquest és el resum una mica del que s’ha esdevingut entre la sentència i el conveni, considerem que és un enriquiment que no procedia a Adif ja que els béns demanials es poden mutar mitjançant una mutació demanial com un altre bé al qual estava adscrit, podia passar d’un servei ferroviari a un servei viari tranquil·lament i ens haguéssim estalviat molts maldecaps i sobretot ens haguéssim estalviat el cost d’aquesta sentència desmesurada i sobretot ens haguéssim estalviat que el Tribunal Suprem s’hagués repassat punt per punt tots aquells arguments que el Tribunal Superior de Justícia ja havia determinat molt ben argumentadament i entenia la diferència entre sòl urbà consolidat i la diferència entre sòl urbà no consolidat, cosa que el Tribunal Suprem no va entendre, no va voler entendre; impartiran justícia, deixaran d’impartir justícia, però a vegades la interpretació de les normes també s’ha de fer d’acord amb el dret. Acatem la sentència, reiterem, fem front a aquest pagament mitjançant aquest conveni, de tota manera l’ajuntament de Sant Cugat continuarà treballant per poder rescabalar-se d’aquesta sentència.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Efectivament el tema no és un tema fàcil, no és senzill, i vull agrair-li al Sr. Casajoana que avui hagi fet l’explicació que ha fet i la llàstima és que no l’hagués fet en Comissió Informativa, perquè la primera part d’on ve la sentència, aquesta part vostè no la va explicar en Comissió Informativa, i avui és quan en tenim coneixement. En segon lloc, ja ho vaig expressar en Comissió Informativa, jo crec que aquest tema a nivell d’informació amb els grups municipals no s’ha gestionat bé perquè ens ho hem trobat tot sobre la taula en dos dies i explicat de mala manera, jo crec que en aquest cas es podia haver fluït una miqueta millor la informació, jo no dic saber si les negociacions van ser A, B o C, però saber que teníem una sentència que ens obligava a pagar 7 milions d’euros, jo crec que a un mes del Ple quan s’aprova jo crec que potser ens podrien haver informat abans, si no m’equivoco la sentència els hi va arribar a final d’any, no?, doncs estem al Ple d’abril, per tant jo crec que en aquest cas la gestió de la informació és manifestament millorable, i per tant nosaltres en aquesta gestió la veritat és que és molt complexa, reconec que no sóc tècnic i jo tinc una persona que consulto i jo tots aquests detalls que vostè ha explicat no els coneixia, en principi sembla que aquests temes tècnics que vostè parlava de béns demanials, etc., no en teníem el detall i llavors semblava que havia hagut un error, i un error de “bulto”, de fer una valoració de 100.000 € a que costi 4,5, és un error d’aquells de “rodarán cabezas”, però és clar, Sr. Casajoana, em sembla que no és el primer cop que li diem, nosaltres tenim obligacions i drets, i una de les nostres obligacions és ser lleials en temes delicats com aquest de ciutat, i per contrapartida a vegades no ens ho trobem, i jo crec que aquest tema era prou delicat com per haver-ho tractat calmadament i amb tot sobre la taula, i ens hem trobat amb una Comissió Informativa en la que ens va caure tota la informació de cop, amb part de la informació no donada, s’ha de dir, i ara ens hem de posicionar en el Ple. No agrada haver-se de posicionar amb una despesa de 7,5 milions d’euros, encara que sigui en espècies, a l’Ajuntament, amb la que està caient, amb les despeses que hi ha, les inversions que deixem de fer, i que a sobre sigui a una altra administració a qui li paguem, és així, però home! jo crec que en aquest sentit ens podríem haver tractat tots plegats amb més confiança i més lleialtat i jo crec que en aquest sentit no ha estat així. Li he de dir que aquest grup anava a votar en contra d’aquest punt, però donades les explicacions que no ens han donat en el seu moment variarem el vot i farem una abstenció. Però la propera vegada, si us plau, les explicacions on toca i quan toca, no a destemps i al Ple. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Quan començava a preparar aquesta intervenció ja fa dies pensava quin és el to que hem d’agafar, jo crec que el to no ha de ser el dels retrets i crec que no ha de ser el de “ja us ho dèiem”, també és molt fàcil de fer les coses mirades a toro passat, però com vostès saben jo crec que hi ha coses que no poden ser. Nosaltres farem la intervenció en tres aspectes, primer de tot volia agrair als advocats urbanistes que ens han ajudat aquests dies de Setmana Santa treballant això que com deia el company no és fàcil i també posar sobre la taula que a la Comissió Informativa no hi havia la sentència i que la sentència va venir mitjançant un registre d’entrada del nostre grup, cosa que ..., home!, jo no sé, la veritat, és igual, no cal entrar-hi, no sé per què fem les coses així perquè no cal, jo crec que tots plegats, tots els que estem aquí, hem demostrat la nostra capacitat d’intentar arribar a acords, però bé, en qualsevol cas, sobre l’expropiació, els hi dic la meva opinió, és evident que hi ha dues administracions públiques i per tant aquí no estem fent un negociat amb una empresa privada sobre una expropiació d’un vial, i per tant entenc que l’expropiació era necessària, era necessària en una sèrie de termes, com vostès saben aquesta expropiació s’adequa a la Llei 6/1998, la Llei del sòl del Sr. Aznar, que


ESBORRANY ACTA

va comptar amb el suport del Partit Popular, Convergència i Unió i Coalición Canaria en la seva aprovació; és una llei complicada però que també es manté en les diferents lleis, vostès saben que en cada Govern hi ha una llei nova, que bàsicament el que jo entenia o entenem quan ho hem mirat és que aquesta expropiació s’hauria d’haver intentat que fos de mutu propi i intentar arribar a un acord. Evidentment, atès que no tenim la informació perquè això es va aprovar des de dues Juntes de Govern Local i en la Comissió Informativa no se’ns ha informat, entenc, i remuntar-se a l’any 2005, ja sé que el company no era el regidor d’Urbanisme i per tant en tot cas potser li estic fent preguntes que és evident que no pot saber, entenc que si es va tirar com una expropiació forçosa unilateral és que no va haver-hi cap acord, entenc, perquè sinó no s’entendria. Aquesta expropiació forçosa era de 154.000, més uns 13.000, i un percentatge del 5% en aquesta primera expropiació, més o menys 175.000 €, això ho fan tots els ajuntaments, expropiacions d’aquests tipus i de qualsevol altra situació n’hi ha a tots els ajuntaments, els que hem tingut la desgràcia, crec, d’apuntar-nos als tribunals de justipreu sabem que sempre passa igual, tu dius cent, l’altre diu 40 i al final pagues 20, i és una complicació, entenc, jurídica complicada. Si ens mirem la sentència o part de la sentència -i jo els hi dic personalment que jo no estic d’acord amb bona part de la sentència- sí que hi ha coses que ens han enganxat en fals però ara tirar cap enrere també és molt complicat, però per exemple alguna de les valoracions que fem no se’ns ajunten a l’any 95 perquè estem fent un valor cadastral que porta més de 10 anys i evidentment ara parlar d’això no té massa sentit, estem parlant anteriorment, però en tot cas les responsabilitats de tots són les que són i ara és molt més fàcil però és el que tenim, la ponència de valors no era l’adequada. Evidentment aquí tothom ha fet els contenciosos i cada administració ha defensat el que creia i la Generalitat també, segurament el preu d’expropiació que va determinar d’un milió cent mil i escaig el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya era un preu més adequat, segons el meu criteri, bàsicament perquè es basava en unes vialitats i no en una comparativa de valors al voltant de Coll Favà, i per tant el que se’ns ha fet és una expropiació comparada amb el valor urbanitzable, se’ns ha fet com s’ha fet en moltíssims ajuntaments i com se’ns està fent per desgràcia també a les zones verdes. En qualsevol cas aquesta seria la primera, vostès saben que pagarem 4.600.000 del justipreu, inicialment pagàvem 175, 1 milió, 4.600.000, i que aquesta operació ens porta a un pagament d’interessos del voltant gairebé de 3 milions d’euros d’interessos, llavors seria molt fàcil dir: d’aquests 3 milions d’euros som els responsables els qui estem a l’oposició?, són els responsables els membres que estaven al govern?, són els que estan ara al govern?, és la lluita entre dues administracions?, és culpa del Tribunal Superior?, és del Suprem?, però el que hi ha una cosa segura és que, primer, ningú sap què és el que passarà però alguns tenen més responsabilitat que altres i en tot cas aquesta, per desgràcia Sra. Alcaldessa, no és la nostra, aquesta no és la nostra responsabilitat, ni tan sols aquesta acció es va portar a Ple perquè no tocava sinó que va anar per Junta de Govern Local. També partim de la base que el govern anterior aquesta actuació la va fer intentant defensar els interessos de la ciutat, i jo crec que es van equivocar, però aquí no estem dient que vostès ho van fer per tirar la patada endavant del deute i per tant que el pressupost del 2006 quadrés perquè tenia un dèficit, es podia pensar però no, entenc que no és així, i que a tots, a vostès també, els ha sorprès aquesta sentència, però els interessos aquests de 3 milions d’euros, doncs home! és una altra situació absolutament complicada i que desvirtua fins i tot la continuació en aquesta intervenció respecte el conveni. Passaré al conveni. Bé, dolent, bo?, doncs suposo que el regidor el que ha fet és fer allò que ha pogut per intentar no pagar diners i que la tresoreria resisteixi, però això -i ja li ha dit el company d’Iniciativa- vostè el que no pot fer és retenir una sentència del mes de setembre i no passar-la als grups municipals, perquè és clar, què haurem de fer?, estar cada dia al senyor del Registre demanant-li que ens passi tot el registre d’entrada i de sortida?, doncs sí, és el que haurem de fer perquè ja ha passat més d’una vegada, va passar també en el tema del macrocentre de Cerdanyola i, per tant, què vol que li digui?, ja no ens en refiem, com a mínim en


ESBORRANY ACTA

temes de sentències judicials. A mi no m’agrada aquest conveni, puc entendre la situació i així ho va explicar el regidor d’intentar tirar-ho, i com a mínim és un mal menor, a nosaltres no ens agrada i sobretot venim del punt u que dèiem anteriorment. Acabaré amb el concepte de manca d’informació, nosaltres per defecte sempre que hi hagi manca d’informació no hi votarem a favor, i aquí hi ha hagut manca d’informació, jo crec que aquest tema es podia haver tractat de moltes maneres i en l’anterior mandat ho hem fet en moltíssimes situacions i tothom intenta entendre i posar d’un costat i posar d’un altre. Sra. Alcaldessa, no és un tema de Síndic de Greuges, vostè ho sap, és un tema segurament de modificació de la Llei d’Urbanisme, d’una reforma especial que no siguem els ajuntaments l’últim mono d’aquestes administracions totes i també d’una supremacia del Tribunal Suprem sobre determinats Tribunals de Justícia de les Comunitats Autònomes. Jo entenc el que vostè vol dir sobre el Síndic de Greuges, jo crec que és una acció comunicativa interessant però vostè sap que els Síndics de Greuges solament actuen entre administracions i ciutadans, no entre dues administracions, per tant jo instaria als companys del Partit Popular a modificar, igual que haurien d’haver fet els membres del Partit Socialista, la Llei del Sòl per tal que aquestes coses no passin, intentar també que tiri endavant la reforma del PGM per tal que les zones verdes com les que estem tenint no estiguin tirant i que ens deixem una mica de diàlegs curiosos i de propagandes que no van enlloc, per tant jo entenc que sobre els 3 milions d’euros d’interessos continuarem parlant. . REGIDOR SR. JORDI CARRERAS, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Aquí el que sembla que és bastant evident és que l’equip de govern el que no vol és el vot de l’oposició perquè si volgués el vot de l’oposició certament haurien actuat d’una manera bastant diferent. Jo agraeixo l’explicació del Sr. Casajoana, complerta i fins i tot apassionada, a favor de l’ajuntament, i fins i tot incita a posar-se al costat de Sant Cugat perquè aquí el que ens importa a tots és Sant Cugat, oi?, però és clar, una sentència del mes de setembre que no s’informa, no ja a la Comissió Informativa, sinó abans, de què és el que ha passat, perquè aquí tenim dos fets, dos moments, tenim un moment en que tenim una sentència del Tribunal Suprem que ens condemna a pagar 7 milions d’euros i, a partir d’aquí, es fa el possible per arribar a aquest acord amb Adif, que hem de suposar que és un bon acord però que no estem en condicions de valorar si és bo o no és bo, i per tant no podem votar ni a favor ni en contra, perquè no ho sabem, no podem valorar-ho d’una manera adequada sense haver-ho viscut, sense saber com es podia haver manejat l’assumpte. No sé si es podia haver fet algun altre tipus de recurs, després del Tribunal Suprem no sé si cabia empara davant del Tribunal Constitucional o algun altre mitjà o així, perquè home! aquí el que crida molt l’atenció és el que ha passat abans, els salts que hi ha, perquè d’una valoració de 100.000 € d’un terreny, si jo no he entès malament de 1.000 m2, una franja de 1.000 m2 es valora en 100.000 €, i jo no hi entenc res però 1.000 m2 a 4 milions d’euros em sembla així d’entrada una cosa sorprenent, increïble, llavors em costa de creure que no es pugui fer res més, i jo deia abans que les sentències s’han de complir, efectivament, s’han de complir fins i tot quan a un se li pot regirar l’estomac si les ha de complir, però s’han de complir, i el fet que siguin sentències no porta en si mateix que siguin sentències injustes, ara bé, crida l’atenció, passes de 100.000 € a un 1 milió el Tribunal Superior de Justícia i a 4 el Tribunal Suprem, és bastant curiós. Potser, com deien abans, es podia haver negociat abans, al mig, quan la primera sentència ..., potser després, no sé, però el cas és que no podem donar suport a una cosa que no coneixem i el que sí és veritat és que si es volia comptar amb els partits de l’oposició s’havia d’haver parlat amb ells molt abans, i a lo millor hauríem pogut aportar coses, no ho sé, potser no, però en tot cas la responsabilitat és del govern municipal, la responsabilitat és de vostès i ho han fet com els hi ha semblat més oportú però no poden ara pretendre que nosaltres els hi donem suport perquè és impossible.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: Jo vull fer un parell d’aclariments només, un és que Adif no va voler negociar mai, Adif té un departament jurídic que l’única cosa que fa és expropiar, i expropiar, i expropiar, i a la inversa, rebre expropiacions, rebre expropiacions i és la seva feina. Ha de trobar diners d’una manera o altra i no va voler negociar mai amb l’ajuntament de Sant Cugat aquesta petita tirallonga de diners, això sí, quan hi ha afectacions que pertanyen al sistema ferroviari demanen que els hi cedim i l’ajuntament, a partir d’ara, ja veurem si els hi cedim o no els hi cedim, o si ens han d’expropiar en la mateixa Sala del Tribunal Suprem que ens ha expropiat. Pel que fa al que vostès ens demanen de manca d’informació de la sentència, les sentències d’expropiació de zones verdes tampoc me les han demanades mai, tampoc hem donat compte cada cop que hi havia una sentència del valor d’aquesta sentència i per què venia motivada aquesta sentència; hem seguit els mateixos procediments que hem seguit habitualment. Un cop es va acordar amb Adif i a més a més amb Adif hi havia el tema de la negociació que es va allargar bastant més del que desitjàvem tots plegats, doncs si s’ha de portar pel Ple doncs informem del conveni i avui aquí en el Ple, que és el lloc on s’ha d’explicar, he explicat l’origen i el per què la sentència passa d’aquestes franges de 105.000, a 1 milió, i a 4,700. I un últim aclariment, important també, aquesta quantitat de 7,5 milions no és fixa, és màxima, el propi conveni diu que si l’ajuntament abans del 12 de febrer del 2018 fa front als pagaments que està obligat, els interessos s’aturaran en el dia que compleixi els dos punts als quals està obligat, per tant aquesta quantitat és màxima, si som prou àgils i prou capaços de fer totes aquestes coses amb el que comporta tot el tema de planejament urbanístic, si som prou àgils i capaços de fer-ho abans doncs aquests interessos no seran de 3 milions sinó que seran els que pertoquin el dia que puguem fer front i puguem donar a Adif el valor de la venda d’aquests pisos de lloguer protegit que hem negociat en el conveni que com a mínim la inversió es quedés a Sant Cugat. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Potser també pot aclarir el tema de la Junta de Compensació? En qualsevol cas que tinguin en compte que aquest tràmit es va iniciar a través de Junta de Compensació, per tant és un tràmit que l’ajuntament inicia a proposta de la Junta de Compensació del Sector de Volpelleres, i en segon lloc dir que la defensa ens la va portar el bufet Garrigues, si no tinc malentès, per tant no són els equips municipals els qui van entomar una situació delicada, que sí que hi ha estat en tot moment, però sí que es va mirar d’agafar un bufet de reconegut prestigi per mirar de sortir-ne endavant. Sincerament confiàvem que guanyaríem i que per tant no tindríem un ensurt i tampoc no pensàvem que Adif es dediqués a recórrer totes i cadascuna de les sentències per buscar una millor valoració, perquè amb la valoració del Superior de Justícia n’hi havia prou, per tant sincerament, avui és un punt que portem molt trist, perquè sembla mentida que una administració especuli envers una altra i especuli al final envers els impostos dels ciutadans.

TORN DE VOTACIÓ NÚM. 21 Vots a favor: 13 (CiU) Vots en contra: 2 (PSC) Abstencions: 7 (PP, ICV-EUiA i CUP) 22.- PROPOSTA DE RATIFICACIÓ D’ACORD ADOPTAT PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE DATA 04/03/2014, D’APROVACIÓ DE PERSONACIÓ EN RECURS CONTENCIÓS–ADMINISTRATIU NÚM. 267/2013. 1r.- RATIFICAR, en els seus propis termes, contingut i abast, l’acord aprovat per la Junta de Govern Local de data 4 de març de 2014, que per motius


ESBORRANY ACTA

d’observança de terminis processals ha estat adoptat, envers la demanda formulada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, donant lloc a les resolucions executives del recurs contenciós administratiu número 267/2013, acord el contingut literal del qual és: “7.- PROPOSTES DE PERSONACIÓ EN RECURSOS CONTENCIOSOS–ADMINISTRATIUS - 7.1.- EXPEDIENT: RCA NÚM. 267/2013. 1r.- COMPARÈIXER, previ dictamen de lletrat, en el recurs contenciós administratiu número 267/2013, que tramita la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, interposat per JOSEL, SLU, contra Resolució del Govern de la Generalitat de Catalunya de data 20 de setembre de 2013, que aprovà definitivament la Modificació Puntual de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità de Barcelona en l’àmbit de Sant Cugat del Vallès. 2n.- DESIGNAR als advocats en exercici, Srs/a. Jordi Miró i Fruns, Gemma Solanas Romero, Sergi Chimenos Minguella i Francesc Vila Rodríguez, com a lletrats, als Procuradors dels Tribunals de Barcelona, Srs. Ivo Ranera Cahís, Francisco-Javier Manjarín Albert i Federico Barba Sopeña, i als Procuradors dels Tribunals de Madrid, Sr. Felipe Juanas Blanco i Sra. María Carmen Ortiz Cornago, per a la defensa i representació municipal en els autos de referència, amb desplegament de totes les actuacions processals que siguin necessàries, inclosa la via d’apel·lació i/o cassació, si s’escau. 3r.- SOTMETRE els presents acords a ratificació en els seus propis termes, contingut i abast a la primera sessió que celebri el Ple de la Corporació municipal, de conformitat amb allò que determina l’article 52.2.k) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, considerant que els presents acords s’adopten per raó de donar compliment dins termini a la personació municipal. 4t.- NOTIFICAR els presents acords als lletrats designats als efectes procedents.” 2n.- TRASLLADAR el present acord al lletrat municipal designat a l’efecte per tal que pugui acreditar llur actuació davant el tribunal contenciós administratiu de referència.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . REGIDOR DELEGAT D’URBANISME I OBRES, SR. PERE CASAJOANA: En aquest cas l’Ajuntament va aprovar per Ple les normes urbanístiques del Pla General Metropolità en l’àmbit de Sant Cugat i es van rebre unes impugnacions via contenciós, interposades per JOSEL, SLU, contra allò que va aprovar la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat, i el que fem és personar-nos i ratificar-nos en l’acord que varem fer a la Junta de Govern en aquesta personació de recurs contenciós-administratiu.

TORN DE VOTACIÓ NÚM. 22 Vots a favor: 19 (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 0 Abstencions: 3 (PP) SERVEIS A LA CIUTADANIA


ESBORRANY ACTA

23.- PROPOSTA DE RESOLUCIÓ D’AL·LEGACIONS I APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE DE REGLAMENT DEL SERVEI MUNICIPAL DE MEDIACIÓ COMUNITÀRIA. Vist l’expedient relatiu al PROJECTE DE REGLAMENT DEL SERVEI MUNICIPAL DE MEDIACIÓ COMUNITÀRIA que fou aprovat inicialment pel Ple municipal en sessió de 21 de octubre de 2013. Atès que durant el període d’informació pública foren presentades reclamacions i/o al·legacions per part del grup municipal del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA en data 13 de novembre de 2013. Les al·legacions, argumenten la seva oposició al text original del reglament de mediació comunitària aprovat provisionalment. Atès que a l’expedient ha estat emès en data 31 de març de 2014 informe jurídic sobre les al·legacions i/o reclamacions formulades durant el període d’informació pública obert subsegüent a l’aprovació inicial, per part del lletrat municipal i de la següent transcripció en textualitat literal: ��

�� !"� #�� $��%�&� �'!&(&� �� #�� #& (&)�(*�'!&"+�& �,��-��.��,��/��

��.�� "&"�#��$�$*(& �&$"�$�#��( " �'!0 ��1��.�� /��1��.�� .�� 2�� .�� .�� 3�� /�� 4�� 3�� 2�� 4�� .�� 5�� 1��.��2��,�� 2��/��

�� !"# $#%"#&$'(� � 4�.�2�� 6��7�� 2�� 4�� 2/� $��4�� 4�� ,��4��8��9��/��

�#)*&$#%"#&$/(�� 4�.�2��6��5�7��.��3.��4��/��:�� ,�� -� �� 6��7� ;�� <� �� -� ��.�2�;��-��4��<��4��3��2�� ,=>�� .��4��4��/��# +# $#%"#&$'(�� 3.��4�� .�� .=��?�6��3��>��2�� ,��-��4�� 4�� /7� �� ,�� 3.��4� ��


ESBORRANY ACTA

�2��3.��4��2��3�� 4��4��/��,-$ .$!+!&/-#&$#%"#&#%'(� 4�.�2�� 5�� 2��6��.��9��7��4�.�2� �� .�� 3.��4� �� .=�� ?� 6�� >�� +�� $��$�� ,��-�� ,�� @�� /� ,��3��3��,��4��;�� $��'��///<7/� A�� >�� .�� B�� .�� 6��.�� 7 � �� ,�� 3�� .��9�� .��;��.�� C�DD� ��E�� >.��5�� B��,�� B ��F:� (��</��2��.��9��.��.�� 4�� .��9�� /�$��4��4��/��!%#&$#%"#&$'(� 4�.�2� �� 6��7� �� 5�� 4��.��.=��?�6��,��-��.��$��(��3�� 3��B��$��(�.��%��>� ��>��9��.��4��/��4��-��.��4��/7/��,��4�� 2�� .�� @�� 4�� 4��/��#.#&$#%"#&$'(� 4�.�2��2��/��,�� 6��8��7��6��7�,�� 3�� ,�� ,��4��:��6��7��4�� G�� /� �� ,=>�� 4�� 4��/��-!.#&$#%"#&$'(�$��,�� .=��?�6��3��8��4��-��5�,�� >�� .�� -��3��H�� >�� 3�� /7� �� ,�� 45�,�� 5�,�� 3�� 4�� >� �� .�� ,�� 3��/��2��4��4��/��*0#&$#%"#&$'(�$��4�.�2�� .��3.��4�� .=�� ?�6��-�� 4�� 1�� 9��3� ��8�� *4�� (�� -�� $5�� .�� 4�� ;I�� <7/�� -�� 4��4�.�:��/�A��>��G�� /�$��4��4��/�� #%#&$#%"#&$'(� $��4�.�2� �� ;�� .=�� ?�6�<� �� @�� .�� 7/� !�� ,��5�� 4�� >�� 4�� >�� .�� /� �� -�� 5�� 32�� -� �� ,�� 4�� 2��>��4��/�(��4��4��/��


ESBORRANY ACTA

�&1#&$#%"#&$'(� 4�.�2�� 6.��7�� <�� J/��2��4��4�� ,�� .�� /��2 ��G ��4�.��6��7��/�� *.1#&$#%"#&$'(�$��4�.�2��<��J ��.=��?�6�<� �� 4�� .�� 7/� �� ,�� .�� @�� 4�� ,��,�� 4��4��/�� #.1#&$#%"#&$'(�$��4�.�2��.�� 5�� <�� J/� �� .=��?�6�� 5�,�� B�� ,�� ,�� 8�� 4�� /7� �� 4��3��5�� 4�� .=��?� 6�� 5�,�� B��,��,��4�� 8��4��3��/7��$.* 1#&$#%"#&$'(�$��4�.�2��B��5��<��J/� ��.=��?�6�� @�� 4�� 4�� C�� 7/��<��2��/��2��4��4��/��,-!&1#&$ #%"#&$'(� $��4�.�2� �� B�� 5�� D/� � �� .=��?� 6�� 2�� $�� .�� $�� (�.��7/� ��2��5��G�.�� B��/�(��4��4��/��#.1#&$ #%"#&$'(� $�� 2� ��5�� D/�� .=�� ?� 6�� 3��7/� �� ,�� .�� ,=>�� 2.�� -� �� 5��/� ��2 � �� ,=>�� 4��4��/�� !%%#.#&$#%"#&$'(� $��4�.�2� �� ;�� K<� �� .=��?�6$�.�� ,��@�� ,��3��4�� 3��4�� @��.��7/��,��>��.�� 54�� .�� 5�� >�� 5�� 2�� .��/� $��4��4��/�� !0-!.#&$#%"#&$'(� $��4�.�2�� L � J� � D/� �� .=��?�6��/L �"�� /�"�� ,�� .�� -�� .�� 3�� 6��7 �6��/J/�"�� 2�� .�� 2��4��.�� -�� .��7 �6"��4��9��(��F��5��,�>�4��4��>��-��@��.��2��4��,�� 4�� 7/� "�� 4�� 4��>�� 4�� /� �� ,�� 4�� ,��3��54�� G�� .�� 2� �4�� 4�� /�


ESBORRANY ACTA

� !&*0#&$#%"#&$'(� 4�.�2��6��7��5��5��&%��3.��4�� .=��?� 6�� .��3� �� 4�� 3�� ,��.��42��4�� .�� .��3��4��8�� :�� /7�(�� @�� ,�� ,�� -�� >�� .��B��.��.�� ,��3�� .��9�� .��;��.��</��2��4��4��/��!&.#&$#%"#&$'(�$��4�.�2��B��5��M ��.=��?�6��.��,�� ,�� 2�� .�� 4�� 9�� ,��,��.��5��4��7/�� >�� 3�� .�� ,�� 2��B��,��;�.�� B��<��.��4��/�� ,��>�� 5�� 3��/� ��2� �4��4��/�� '( $��4�� 4�� 1��.�� 9�� ;��<� ��9��;��<��.��$��(��H� ��.��.��,��4��5�/��

��'($��4��4��/7�� En base a l’anterior, es sotmet al Ple municipal la següent:

PROPOSTA D’ACORDS 1r.- ACCEPTAR el precedent informe jurídic que s’incorpora com a motivació específica dels presents acords en els termes previstos per l’article 89.5) de la Llei Bàsica Estatal 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú. 2n.- ESTIMAR PARCIALMENT, en base a l’esmentat informe jurídic, les al·legacions presentades dins el període d’informació pública per part del GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA. 3r.- APROVAR DEFINITIVAMENT, de conformitat amb l’article 49.c) de la llei 7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases de regim local (LRBRL), el text del Reglament del Servei municipal de mediació comunitària, en els següents termes literals: “REGLAMENT DEL SERVEI MUNICIPAL DE MEDIACIÓ COMUNITÀRIA CAPÍTOL I : DISPOSICIONS GENERALS Article 1 - Definició i finalitat del servei. L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès estableix el Servei municipal de mediació comunitària, que posa a disposició de les persones usuàries els mitjans humans i materials necessaris per a dur a terme un procediment no jurisdiccional de resolució i


ESBORRANY ACTA

prevenció de conflictes, de caràcter voluntari i confidencial, adreçat a que les persones gestionin per elles mateixes la solució dels conflictes mutus que els afecten, amb l’assistència d’una o dues persones mediadores. La mediació comunitària té per finalitat facilitar les relacions entre les persones evitant els procediments de caràcter contenciós i fomentar, en conseqüència, la cohesió social i l’augment de la qualitat de vida. Article 2 - Fonament legal i marc normatiu. De conformitat amb l’article 159.3 del Decret català 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès assumeix com a propi el Servei de mediació comunitària, que es regirà pel present Reglament, interpretat d’acord amb el marc normatiu d’aplicació i, en especial, la Llei estatal 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils, i la Llei catalana 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat, desenvolupada pel Decret català 135/2012, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el seu Reglament. Article 3 - Objectius del servei. Són objectius del Servei municipal de mediació comunitària: 1.- Mitjançar en els conflictes veïnals i comunitaris, en aquelles matèries de la seva competència. 2.- Prevenir els conflictes mitjançant l’extensió en el Municipi de la cultura de la mediació. Article 4 - Àmbits d’aplicació. 4.1.- L’aplicació d’aquest Reglament es circumscriu a l’àmbit territorial de Sant Cugat del Vallès i a les persones que l’article 6 defineix com a usuàries del Servei. 4.2.- El Servei municipal de mediació comunitària podrà mitjançar en el conflicte entre dues o més persones (sempre que una d’elles, com a mínim, sigui usuària del servei) quan la matèria objecte de controvèrsia tingui relació amb les competències que la legislació de règim local atribueix a l’Ajuntament i l’objecte concret de la mediació no sigui de dret necessari. En tot cas i per imperatiu legal, s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament tant les mediacions en matèria penal, d’Administració pública, laboral i de consum, com aquelles en que el propi Ajuntament en sigui part. Article 5 - Principis de la mediació comunitària. 5.1.- Voluntarietat: la mediació és voluntària i ningú no està obligat a mantenir-se en el procediment de mediació ni a concloure cap acord. 5.2.- Igualtat de les parts i imparcialitat de la persona mediadora: en el procediment de mediació es garantirà que les parts intervinguin amb plena igualtat de condicions, sense que la persona mediadora pugui actuar en perjudici o interès de qualsevol d’elles.


ESBORRANY ACTA

5.3.- Neutralitat: les actuacions de mediació hauran de permetre a les parts en conflicte aconseguir un acord per elles mateixes. La persona mediadora complirà lleialment l’encàrrec de mediació. 5.4.- Confidencialitat: el procediment de mediació i la documentació utilitzada en el mateix és confidencial. L’obligació de confidencialitat s’estén, en els termes previstos a l’article 9 de la Llei estatal 5/2012, a les parts interessades, a la persona mediadora i a l’Ajuntament. La infracció del deure de confidencialitat generarà responsabilitat en els termes previstos a l’ordenament jurídic. CAPÍTOL II : PERSONES USUÀRIES Article 6 - Destinataris del servei. Podrà accedir al servei qualsevol persona física o jurídica que compleixi els requisits d'accés i que sigui part d’una controvèrsia en qualsevol de les matèries delimitades a l’article 4.2 anterior. Article 7 - Requisits d'accés al servei Per accedir al servei les persones usuàries hauran de complir i acreditar les següents condicions: a) Estar empadronades en el municipi de Sant Cugat del Vallès o, en defecte d’empadronament, acreditar un vincle estable i continuat amb la Ciutat. b) Ésser major d’edat i tenir capacitat jurídica i d’obrar suficients. Els menors d’edat, si tenen prou coneixement, poden intervenir en els procediments de mediació que els afectin. c) Tenir interès legítim per a disposar de l’objecte de la mediació. Article 8 - Drets i deures de les persones usuàries. 8.1.- Drets. Les persones usuàries del servei gaudeixen dels drets que els reconeix la normativa general d’aplicació i, en especial, del dret a: a) Ser informades amb claredat de la finalitat, límits i funcionament del servei de mediació. b) Rebre dels professionals del Servei el tracte que resulta dels principis d’igualtat de les parts, voluntarietat, imparcialitat, neutralitat i confidencialitat. c) Presentar reclamacions, queixes i suggeriments relatius al Servei. 8.2.- Deures. A banda de les obligacions que resulten de la normativa general d’aplicació, les persones usuàries del Servei estaran específicament obligades a: a) Signar l’Acta inicial i d’acceptació de la mediació, on consti la seva voluntat de participar en el procediment. b) Signar el corresponent document de compromís de confidencialitat. c) Assistir personalment a les reunions, sense que es puguin valdre de representants o intermediaris. En el cas de les persones jurídiques, únicament podran assistir aquells representants que ostentin la facultat corresponent, acreditada mitjançant certificat de càrrec social competent. d) Fer un ús del Servei d’acord amb les exigències de la bona fe i complir aquest Reglament. e) Respectar els acords de funcionament de la mediació i, en especial, complir els horaris concertats.


ESBORRANY ACTA

f) Informar al Servei de qualsevol modificació en les seves circumstàncies personals, socials o econòmiques amb incidència en el procediment de mediació. CAPÍTOL III : PROCEDIMENT DE MEDIACIÓ Article 9 – Incoació de l’expedient. 9.1.- L’expedient de mediació s’incoa tant a petició, com a mínim, d’una de les parts en conflicte, com per acord del Cap del Servei, bé per pròpia iniciativa o a conseqüència d’ordre superior, petició raonada d’altres òrgans o Administracions, o denúncia. 9.2.- Sigui quina sigui la forma d’incoació, el Cap del Servei acordarà motivadament, previs els informes necessaris, la iniciació del procediment de mediació o l’arxiu de l’expedient si per raó de la matèria, per negativa de qualsevol de les parts o per altres circumstàncies degudament acreditades la mediació resulta improcedent. Article 10 – Durada màxima del procediment de mediació De conformitat amb allò que preveu l’article 17 de la Llei catalana 15/2009, la durada de la mediació no podrà excedir dels seixanta dies hàbils, comptadors des de l’endemà de la data de signatura de l’acta inicial. Per acord del Cap del Servei aquest termini podrà ampliar-se un màxim de trenta dies hàbils, a petició raonada de qualsevol de les parts o de la persona mediadora. Article 11 – Procediment de mediació. 11.1.- Sessió inicial. Prèvies les actuacions pertinents i necessàries -singularment la designació de la persona mediadora- se citarà a les parts, conjuntament o per separat, per tal d’informar-les dels principis i abast de la mediació, de l’organització del procediment i, en especial, del dret de qualsevol d’elles a donar per acabada la mediació. En cas de conformitat de les parts, es redactarà i signarà l’acta inicial de la mediació, amb constància expressa dels següents extrems: a) Identificació de les parts i de la persona mediadora. b) Objecte de controvèrsia que se sotmet a mediació. c) Actuacions i durada del procediment, que en tot cas haurà de respectar el màxim previst a l’article anterior. d) Voluntarietat de la participació de les parts en el procediment, compromís de confidencialitat i assumpció de la resta d’obligacions que es derivin de la mediació. 11.2.- Desenvolupament de les actuacions de mediació. La persona mediadora convocarà les parts amb l’antelació necessària, dirigirà les sessions i facilitarà l’exposició equilibrada de les respectives posicions. Les comunicacions entre la persona mediadora i les parts en conflicte podran ser o no simultànies. En cas que no ho siguin, la persona mediadora informarà la contrapart de les reunions celebrades sense la seva presència, respectant en tot moment la confidencialitat del contingut de les mateixes. 11.3.- Finalització del procediment. La mediació finalitza: a) Per l’acord conjunt de les parts. b) Per desistiment exprés o tàcit de qualsevol d’elles. Tindrà la consideració de desistiment tàcit la segona incompareixença consecutiva sense justificar. c) Per incompliment dels deures de les persones usuàries o per impossibilitat manifesta d’arribar a un acord. El Cap del Servei, a proposta motivada de la persona mediadora i prèvia audiència de les parts (per un termini no inferior a 10 dies hàbils) acordarà la finalització del procediment i arxiu de les actuacions.


ESBORRANY ACTA

d) Pel transcurs de la durada màxima del procediment, sense haver aconseguit l’acord. 11.4.- Acta final. L’acta final determinarà la conclusió del procediment i expressarà, de forma clara i comprensible, els acords aconseguits o la finalització per qualsevol altra causa. Els acords poden versar sobre una part o sobre la totalitat de les matèries objecte de mediació. Totes les parts i persones mediadores signaran l’acta, i es lliurarà un exemplar original a cada una d’elles. En cas que qualsevol de les parts es negués a signar, la persona mediadora farà constar aquesta circumstància. 11.5.- Abstenció o recusació de la persona mediadora. La renúncia de la persona mediadora a continuar el procediment o la recusació de la mateixa per les parts, només determinarà la finalització de la mediació si no es nomena una nova mediadora. CAPÍTOL IV : PERSONAL MEDIADOR Article 12 – Condicions per exercir la mediació. Poden ser persones mediadores, de conformitat amb allò que preveu la Llei estatal 5/2012, de 6 de juliol, les persones físiques que es trobin en ple exercici dels seus drets civils, que estiguin en possessió d’un títol oficial universitari o de formació professional superior i que tinguin formació específica per exercir la mediació. L’Ajuntament garantirà que les persones adscrites a la funció mediadora compleixen aquestes condicions. Article 13 – Actuació de la persona mediadora. La persona mediadora facilitarà la comunicació entre les parts del procediment i vetllarà per a que disposin de la informació i l’assessorament suficients. La persona mediadora no podrà iniciar o haurà d’abandonar el procediment de mediació quan concorrin circumstàncies que afectin la seva imparcialitat, tret que les parts, amb coneixement complet d’aquestes circumstàncies, facin constar, de forma expressa, que accepten la seva continuïtat en la funció mediadora. CAPÍTOL V : DESPESES DE PROCEDIMENT I COST DEL SERVEI Article 14 – Despeses de procediment Qualsevol despesa originada pel procediment de mediació (com ara peritatges, desplaçaments o similars) serà satisfeta a prorrata per les parts, tret que aquestes acordin altrament. El Servei de Mediació podrà exigir a les parts la provisió de fons que estimi necessària per atendre la despesa acordada. Article 15 – Cost del servei L’Ajuntament podrà establir i regular el preu públic corresponent a la prestació del Servei de mediació comunitària. Disposició final – Entrada en vigor Aquest Reglament entrarà en vigor, una vegada aprovat definitivament i publicat el seu text íntegre en el Butlletí Oficial de la Província, quan hagi transcorregut el termini


ESBORRANY ACTA

previst als articles 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del Règim Local i 181 del Decret Legislatiu català 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de Règim Local de Catalunya.” 4t.- DISPOSAR la publicació d’aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, als efectes de l’entrada en vigor de l’esmentat reglament i de conformitat amb allò que disposen els articles 65.2) i 70.2) de la LRBRL.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . TINENT D’ALCALDE DE SERVEIS A LA CIUTADANIA, SRA. SUSANNA PELLICER: El Servei de Mediació va començar a funcionar l’any 2013 i és el que posa a disposició de les persones usuàries tant mitjans humans com materials per a que puguin dur a terme un procediment no jurisdiccional de la solució dels seus conflictes. Aquest Servei té caràcter voluntari, confidencial, i està adreçat a les persones per a que gestionin per elles mateixes la solució dels conflictes amb l’assistència d’una persona mediadora. Durant l’any 2013 han fet intervencions en un parell de comunitats de veïns i s’han portat 35 casos de conflicte entre dues parts, i actualment disposem d’una tècnica municipal a temps complet i d’un suport extern de 20 hores a la setmana. A mida que aquest servei amb els anys ha anat creixent i ha anat adquirint importància hem vist la necessitat de crear un reglament i és el que avui portem. L’aprovació inicial es va fer el dia 21 d’octubre i atès que durant el període d’informació pública el Partit dels Socialistes de Catalunya va presentar 20 al·legacions avui portem la proposta de resolució d’una part d’aquestes al·legacions i l’aprovació definitiva del reglament. Aquest reglament com varem explicar a la Informativa doncs defineix els serveis, els seus fonaments, a qui va adreçat, requisits per accedir-hi, drets i deures, i tot el procediment de mediació. La Comissió Informativa va també veure exposició àmplia per part dels Serveis Jurídics que anaven en la línia d’aprovar parcialment unes al·legacions, les que portaven valor, com per exemple les que tractaven sobre temes de prevenció i també d’incloure la representació tant de persones físiques com jurídiques, com volia el PSC i s’han rebutjat les que feien referència a una concreció que els Serveis Jurídics consideren més pròpies d’unes instruccions de servei que d’un reglament, tal com era, doncs la concreció d’horaris, a quin lloc s’ha d’atendre o si les mediacions que provinguin del Síndic o d’altres administracions han de tenir especial rellevància o preferència. Per tant, agraïm la feina que ha fet el PSC, nosaltres volem continuar oferint aquesta mediació, que s’ha demostrat, en altres poblacions i a la nostra també doncs com una manera per solucionar conflictes i no arribar a judicis i també s’ha demostrat que és una eina que millora la cohesió de la ciutat. Per tant, doncs, portem avui a aprovació aquest reglament definitiu. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. GUIM PROS: Sembla, si no recordo malament, en el seu procés inicial ens varem abstenir bàsicament per una qüestió de forma, perquè em sembla recordar que ens havia arribat amb poc temps per mirant-se’l a fons. La veritat és que a la Comissió Informativa, l’explicació va ser molt complerta, el reglament ens l’hem mirat i és molt complet i recull tots els àmbits i per tant, votarem a favor del projecte definitiu. . REGIDORA DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA, SRA. ROSER CASAMITJANA: Nosaltres també tenim present que en la primera exposició que es va fer el mes d’octubre ens varem abstenir perquè varem considerar que la informació no la coneixíem suficientment, potser per manca d’interès, però en qualsevol cas no la teníem. Ara pensem que coneixem perfectament aquest reglament de mediació, perquè a la Comissió Informativa se’ns va explicar més que adequadament. En aquella mateixa Comissió o en una altra, jo recordo haver revisat una per una totes les esmenes del PSC i que el jurista present ens anava donant l’explicació corresponent


ESBORRANY ACTA

de perquè una era acceptada i l’altra no. Nosaltres pensem que les discrepàncies que hi podia haver entre algunes de les esmenes del PSC i tal com està redactat actualment el Reglament de Mediació, són estrictament de tècnica jurídica i per tant, a nosaltres ens resulta difícil, sinó impossible, valorar quines poden ser millors o més efectives per tal de facilitar l’aplicació del reglament. A més, considerem que alguns dubtes que nosaltres teníem sobre alguns aspectes que ens semblaven dubtosos o no enteníem se’ns van explicar també i per tant, doncs en aquesta ocasió nosaltres li donarem el vot favorable. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: Ja que s’han valorat i s’han rebutjat un gran nombre d’esmenes, d’entrada, nosaltres celebrem que això es porti avui ja en el Ple municipal, ho celebrem sincerament. Recordo l’any 2008, la companya Aintzane Conesa que va presentar una moció en aquest sentit i que va ser rebutjada per l’aleshores equip de Govern, anys després doncs es porta a aprovació en el Ple. Suposem que el que ha passat abans a Participació també tirarà endavant dintre d’uns mesos. En tot cas, anem tard. Anem tard amb aquest Reglament de Mediació i a més jo crec que no ho hem fet bé. I no ho hem fet bé des d’un punt de vista, i així els hi marcàvem a les nostres esmenes, els hi marcàvem perquè és un reglament fet des de la base jurídica. Jo entenc que la base jurídica ha d’estar, ha de quadrar i no es poden entrar en contradiccions, però home, aquest és el mal major que ha tingut aquest reglament que està fet des d’una visió jurídica i no pas des d’una visió dels Serveis Socials pròpiament, com és el que hauria de ser i tenir la sensibilitat amb el sistema, amb el Servei de Mediació que nosaltres entenem. Nosaltres hem presentat al·legacions i les varem presentar després de consultar, evidentment amb gent experta, gent pionera en el camp de la mediació, en d’altres ajuntaments. Hem consultat més de 10 reglaments del servei de mediació d’altres ajuntaments que també són capdavanters en la matèria i inclús hem agafat literalment algun dels extractes que proposa la Generalitat de Catalunya en el seu Departament de Benestar per a realitzar els plans, per a realitzar els reglaments locals de mediació i han estat rebutjades. El balanç òbviament és negatiu, de 20 esmenes se n’accepten 3 i de les quals, d’aquestes 3 n’hi ha dues que una accepta la paraula prevenció i l’altra accepten la paraula igualtat. És a dir, que en definitiva seria una sola esmena de les 20. Evidentment nosaltres no podem acceptar la resolució que se’ns fa des d’un Departament Jurídic i per tant, per això presentàvem les esmenes, precisament per a denotar aquest caire social que nosaltres entenem que hauria de tenir el reglament. I per ser molt breu, els llegiré dues de les esmenes que han estat rebutjades i que diuen: “l’Ajuntament garantirà les infraestructures necessàries i el personal de suport per tal de que el Servei de Mediació municipal tingui un espai fix identificat i a la vegada en garantirà una correcta difusió comunicativa adreçada a la ciutadania i entitats potencials a ser-ne usuàries”. Això jurídicament va ser perquè es rebutja. I una altra és: “sempre garantint que aquestes taxes”, es parla de les taxes que es poden posar en el Servei de Mediació, taxes que en altres indrets, en altres ajuntaments és totalment gratuït el servei de mediació i aquí dóna la possibilitat que l’ajuntament cobri unes taxes i dirà “sempre” i nosaltres afegíem “sempre garantint que aquestes taxes es corresponguin a criteris de tarifació social arribant a un cost zero per aquelles persones que estiguin per sota del nivell de renda del salari mínim interprofessional”. No sé, queda aquí, el nostre Grup s’abstindrà perquè entén que no s’han atès les seves demandes, entenem també que és necessària una regulació del Servei de Mediació, però no en el sentit que vostès ho fan, l’haguéssim fet molt més humà. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS: El Grup municipal del Partit Popular votarem a favor del Reglament de Mediació Comunitària, perquè no podem deixar de reconèixer la labor que han fet aquí els Serveis Jurídics de l’Ajuntament, que han fet un reglament molt ben treballat amb independència que hi hagi punts que des d’un punt de vista polític puguin ser


ESBORRANY ACTA

ampliables o discutibles o inclús millorables, però la feina jurídica per descomptat no hi ha dubte que està ben feta i per tant, el nostre Grup votarà a favor.

TORN DE VOTACIÓ NÚM. 23 Vots a favor: 20 (CiU, PP, ICV-EUiA i CUP) Vots en contra: 0 Abstencions: 2 (PSC) 24.- DACIÓ DE COMPTE DE L’EXECUCIÓ DEL 0,7% DEL PRESSUPOST MUNICIPAL DESTINAT A COOPERACIÓ I SOLIDARITAT INTERNACIONAL L’ANY 2013. Atès que el Ple municipal de data 19 de novembre de 2012 va aprovar el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament, Pau i Drets Humans 2012-2015 que, entre d’altres aspectes estableix la presentació al Ple municipal de la dació de comptes de l’any anterior com a mecanisme per a la rendició de comptes. Atès que aquest Pla Director ha de complementar-se anualment amb un programa d’actuació que concreti les accions a desenvolupar dins de les orientacions i les directrius que s’estableixen al Pla Director aprovat. Atès que des dels Serveis a la Ciutadania de l’Àmbit de Gestió de Serveis a les Persones s’han desenvolupat les accions necessàries per executar el 0,7%% consignat per a l’any 2013. En base a tot l’anterior, el Ple municipal adopta el següent:

ACORD - DONAR COMPTE de l’aportació destinada a cooperació i solidaritat l’any 2013, de la distribució dels recursos i de l’execució dels mateixos segons el detall adjunt a aquest acord.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . TINENT D’ALCALDE DE SERVEIS A LA CIUTADANIA, SRA. SUSANNA PELLICER: El segon punt que porto avui és la dació de compte de tal com diu el Pla Director, que varem aprovar fa uns anys, de com hem destinat els diners de Solidaritat i Cooperació Internacional d’aquest Ajuntament. L’aportació municipal crec que està prou detallada i hem donat prou informació però en línies així generals doncs hem fet una aportació a Solidaritat i Cooperació Internacional de 519.000 euros, que correspon al 0.7% del Pressupost municipal. Això és arrel d’una fórmula que també es va aprovar i per tant, doncs cada any varia, i bàsicament són 7 capítols de despeses fixes, que bàsicament són els sous de les persones que hi treballen més un tant per cent de valoració de projectes. La línia de cooperació directa, que aquest any per primera vegada hem fet cooperació descentralitzada, que vol dir que treballarem amb l’Ajuntament de Tarija ajudant-los en tot el sistema de clavegueram i aigües residuals i deixalles. El tercer capítol que també hem esgotat el 100% és de cooperació indirecta, que són els 16 projectes que s’han presentat, que també estan detallats al darrera, de les ONG’s de Sant Cugat, doncs que treballen directament en el territori. El quart departament seria el de sensibilització, perquè creiem que és igual d’important l’ajuda que podem fer o la participació, doncs també és important que els ciutadans i ciutadanes des de les escoles, fins a la gent més gran sàpiga que hi ha gent amb problemes i conegui altres realitats, per tant, dediquem una part a la sensibilització. També com dèiem, el Pla de Dinamització Educativa, té una part important també


ESBORRANY ACTA

d’aquest pressupost perquè crèiem que en els infants doncs també hem d’informar-los i hem d’educar-los en aquesta educació pel desenvolupament. I els 3 últims són: la xarxa solidària, que són les entitats que formen part de la xarxa de cooperació, doncs que bàsicament aquest any hem fet uns cursos de formació perquè ens ho han demanat; després els convenis que hem mantingut els dos anys anteriors, que són el de la Universitat Internacional de la Pau i el de Solidaritat amb el Poble Sahrauí; i finalment els d’emergència que sí que hem superat els diners que teníem inicialment perquè després d’esgotar els diners que havíem pressupostat doncs va haver les inundacions de Filipines i UNICEF ens va demanar uns diners i nosaltres varem fer una aportació. Això vol dir que hem esgotat el 96% del pressupost, bàsicament perquè ens creiem l’aportació que pot fer aquesta ciutat a societats que estan molt pitjor que les nostres. Segurament si no ho haguéssim fet, no haguessin hagut manifestacions pel carrer, perquè la gent nota només les retallades d’aquí, potser les d’allà no les notarien, però sí que ens creiem que els pobles hem de ser solidaris i per això Sant Cugat doncs ja fa anys que fem aquesta aposta per ajudar a les persones, que malgrat estan lluny nostre i no les veiem en el dia a dia, doncs ho estan passant malament. Sabem que des de Sant Cugat no resoldrem tots aquests temes, ni molt menys, però sí que aportem el nostre gra de sorra i també vull fer èmfasi amb l’altra part, no només de diners sinó la part de sensibilització tant a les escoles com amb les persones. Creiem que els nostres infants i nosaltres tots sabem que hi ha gent que ho està passant molt pitjor i que hem d’aprendre com es viu en d’altres llocs, doncs això és bàsicament al que hem destinat el pressupost d’aquest any. Crec que s’ha explicat suficientment, també ens hem posat a la seva disposició per si volien algun projecte en concret i esperem que cadascú ho aprovi. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: està molt bé. I el nostre Grup la vol felicitar perquè fa anys que demandàvem aquesta informació, i no només aquesta informació sinó a més el nivell d’acompliment. Li havia de dir. De la mateixa manera que diem les coses negatives com en el punt anterior, doncs li volem dir que veient la documentació creiem que està bé, que està bé el que s’ha realitzat, que els disset projectes que aquí s’anomenen i les diverses actuacions doncs realment això és el que hauria de ser un pla de cooperació i solidaritat internacional. Només tinc un dubte, que no podrà respondre, que és la partida que correspon i que no hi vaig caure a la Comissió Informativa, la partida correspon a la Universitat de la Pau, si és per organització de la Universitat d’Estiu, creiem que podrien anar partides en un altre indret i aquesta partida concretament destinar-la a la cooperació internacional, no és que se li tregui la partida aquesta sinó intentar cercar altres fonts de finançament per a la Universitat d’Estiu, i fer-ho. En tot cas, el nostre agraïment a la informació, la felicitació a l’equip tècnic, a la tècnica, i en tot cas, veure si en un futur es va acomplint aquesta premissa i les vaques venen gruixudes i podem intentar aspirar a l’1%. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS: Només per ratificar l’opinió que és coneguda del Partit Popular que no compartim que es destinin els fons, que es destinin a aquestes finalitats i que entenem que es fa no perquè siguin dolentes en si mateixes en principi, sinó perquè creiem que l’obligació de Sant Cugat i de l’Ajuntament de Sant Cugat està primer amb els seus ciutadans i aquí mentre hi hagi persones, com n’hi ha, que no tenen sostre i que viuen en barraques o que viuen dintre d’un cotxe o no tenen res, doncs per posar un exemple immediat, doncs no creiem que es justifiqui que els fons es derivin cap allà. Mes tenint en compte que les entitats que treballen a Sant Cugat, amb caràcter social, reben unes quantitats de diners que no s’han augmentat, però hem arribat amb Càritas fins a 60.000 euros, ara no sé quan amb Creu Roja, però és que aquest 0.7% són 700.000 euros. No podem compartir-la i notifiquem la nostra oposició en aquesta activitat.


ESBORRANY ACTA

. REGIDORA DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUIA, SRA. ROSER CASAMITJANA: Bé, jo apart de ressenyat el què ha dit abans el Pere, és a dir, però hi ha una cosa que voldria recordar als del Partit Popular, ja sé que ells no hi eren, el pleistocè, etcètera, però que en un moment determinat aquest Ple va aprovar, després de moltes lluites ciutadanes i d’una reivindicació molt forta, destinar el 0.7% a cooperació i aquest és un mandat que crec que té el Ple de Sant Cugat i que mentre no es revoqui aquest mandat, jo crec que hem de continuar fent-lo. En un moment determinat que les vaques eren grosses, com deia el Pere, doncs es va poder arribar a l’1%, en aquest moment hem retrocedit i ens hem quedat amb el 0.7%, que és, jo diria, jo crec el compromís que en el Ple, encara que nosaltres o alguns no hi fóssim es va prendre i crec que s’ha de mantenir. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: Acotar que jo he dit arribar a aspirar a l’1%, que varem aspirar en el seu moment, no és que hi arribéssim mai, perquè en aquell moment no s’acomplia ni el 0.7%, però era això. . TINENT D’ALCALDE DE SERVEIS A LA CIUTADANIA, SRA. SUSANNA PELLICER: Jo crec que la posició del Partit Popular l’hem sentit moltes vegades i podríem dir moltes coses, l’únic que els vull dir és que molta gent de la que estem ajudant no és que no arribin a final de mes, o viuen amuntegats, o tot això, és per a que sobrevisquin. I aquí vull fer una mica la diferència, perquè és veritat que nosaltres intentem ajudar a les entitats socials perquè és la nostra obligació i vostès sempre posen l’exemple de Càritas. Jo crec que amb Càritas i amb les altres entitats tenim una bona relació, però jo crec que una cosa no treu l’altra, veure que hi ha gent que per a sobreviure li costa tant jo crec, com deia, no solucionarem tots els problemes, però jo crec que el que és important d’aquests diners, no és que siguin tants diners, sinó com es destinen. Jo crec que la serietat dels projectes, que també és important tenir en compte, perquè no els donem així com així, sinó que és per a donar eines a les persones. A vegades vostè ha posat en dubte alguns dels projectes, la idea en general de cooperació però també alguns projectes i és donar eines per a que sobrevisquin, no és mai una ajuda doncs de pobres, o per a que se’n surtin en aquest moment i ja està, vull dir que és una ajuda amb tota la intenció de donar eines per a que la gent pugui tirar endavant amb coses tan bàsiques, a vegades, com curar a un nen d’un braç trencat perquè la resta de la seva vida no el porti penjant, o ajudar a una cooperativa de dones per treure als seus fills del turisme de prostitució. Vull dir, són aquestes coses amb les que intentem ajudar, mes que la vida diària i per tant, crec que els projectes estan suficientment demostrats i agraeixo la col·laboració i l’aprovació de la resta de Grups municipals. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS: Breument, Sra. Alcaldessa, bé, aquí hi ha dues coses: una és que hi ha persones aquí a Sant Cugat, repeteixo, que estan en una situació molt precària a les quals se les podria ajudar, i no se les ajuda, això és un fet; i després hi ha una altra cosa, és a dir, jo no dubto de que hi hagi ajudes com per exemple aquesta de la Índia, que vostè ha dit, de les inundacions, de les Filipines, que va haver unes inundacions i tal, que sigui una cosa bona, però hi ha projectes que és molt discutible que tinguin que ser preferents sobre les necessitats dels sancugatencs. Ara no tinc les dades davant, però hi ha projectes que un basta que agafi la llista i vagi a Internet i miri què és el que fan les entitats a les que per via indirecta van a parar aquests fons, per donar-se compte de que no hi ha proporció entre deixar d’ajudar a habitants de Sant Cugat i de destinar aquests fons a allà. Almenys a mi no m’ho sembla, jo ja ho entenc el que vostès diuen, i és discutible i accepto inclús que el Grup Popular ens puguem equivocar, no li diré que no, però no ho compartim, no ho entenc.


ESBORRANY ACTA

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: No hi ha més intervencions, és una dació de compte, però evidentment no es deixa d’ajudar a ningú de Sant Cugat, per destinar el 0,7% del pressupost, ningú, Sr. Carreras. ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ 25.- PROPOSTA D’INCLUSIÓ DE LES LIQUIDACIONS SUSPESES A LES FAMÍLIES DESNONADES PER EXECUCIÓ HIPOTECÀRIA AMB DATA ANTERIOR A 1 DE GENER DE 2012 DINS EL MARC DELS ACORDS DELS PLENS MUNICIPALS DE DATA 19 DE MARÇ DE 2012, 18 DE MARÇ DE 2013 I 20 DE GENER DE 2014 En data 2 d’abril de 2014 l’Interventor municipal, Francesc Carulla i la lletrada assessora de l’Àmbit de Gestió de Governança i Economia, van signar l’informe que literalment diu: “Francesc Carulla, Interventor municipal, i Carme Gutiérrez Noguera, lletrada assessora de l’Àmbit de Gestió de Governança i Economia, en relació als expedients relacionats de famílies desnonades per execució hipotecària amb data anterior a 1 de gener de 2012, emeten les següents observacions: FETS 1.- L’acord del Ple municipal de 19 de març de 2012 suspenia cautelarment la liquidació de les plusvàlues als afectats per desnonaments d’habitatges derivats d’execucions hipotecàries de primera residència amb efectes d’1 de gener de 2012. Aquesta suspensió va ser ampliada posteriorment a l’exercici 2013 en sessió plenària del 18 de març amb efectes d’1 de gener 2013 fins al 31 de desembre 2013, i en sessió plenària de 20 de gener 2014, amb efectes d’1 de gener de 2014 fins 31 de desembre de 2014. 2.- En data 6 de febrer de 2014 l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona (ORGT) va emetre un informe relatiu a la suspensió de la liquidació de la plusvàlua de les famílies desnonades per execució hipotecària i altres transmissions relacionades de forma directa amb la cancel·lació total o parcial d’un crèdit hipotecari en situació d’impagament per incapacitat econòmica de la deutora, amb data anterior a 1 de gener de 2012. En dit informe l’ORGT explica que les execucions judicials hipotecàries no entren en el sistema informàtic notarial integrat que subministra les dades de les transmissions de finques a les diferents Administracions tributàries. Abans de la modificació de l’article 254 de la Llei Hipotecària que va entrar en vigor l’1 de gener de 2013 (efectuada per al Llei 16/2012, de 27 de desembre), aquestes transmissions (autes d’adjudicació) no es coneixien per l’Administració tributària fins que per alguna actuació, generalment executiva, s’oficiava al jutjat corresponent, o es constatava al registre de la propietat, o compareixia l’adquirent, moment en que es feia el canvi de nom de l’IBI i una nova liquidació a nom de l’adquirent dels exercicis pendents. En conseqüència diferents adjudicacions judicials hagudes amb anterioritat a 2012 s’han incorporat a la relació de transmissions que tenen suspesa la liquidació per l’IVTNU en dates posteriors. Aquestes suspensions de liquidació de plusvàlua anteriors a 1/1/2012 no tenen, a data d’avui, empara d’un acord de Ple. 3.- Les probabilitats de cobrament per aquests fets imposables, en el cas que arribessin a liquidar-se, són pràcticament nul·les per l’estat d’insolvència dels contribuents que han perdut el seu habitatge habitual. Això implica a la pràctica que el fet de posar al cobrament les liquidacions o no fer-ho no comporta perjudici econòmic


ESBORRANY ACTA

a la hisenda municipal. Cal afegir que l’ORGT ha comprovat a la seva base de dades que els subjectes passius no tenen vehicles amb valor de mercat ni immobles de la seva propietat, ni hi ha indicis de que disposin d’altres béns. Conclusions A la vista de tot el que ha estat exposat, es proposa al Ple municipal que acordi que les liquidacions de plusvàlues derivades de processos d’execucions hipotecàries anteriors a 1/1/12 incloses en el llistat adjunt s’incloguin en el marc dels acords de suspensió del Ple municipal de data 19 de març de 2012, 18 de març de 2013 i 20 de gener de 2014, i en les mateixes condicions.” És per tot l’exposat en l’informe anterior que s’eleva al Ple municipal la següent:

PROPOSTA D’ACORDS PRIMER.- ACORDAR incloure les liquidacions de plusvàlues derivades de processos d’execucions hipotecàries anteriors a 1/1/12 del llistat adjunt en el marc dels acords de suspensió del plens municipals de data 19 de març de 2012, 18 de març de 2013 i 20 de gener de 2014, i en les mateixes condicions. SEGON.- TRASLLADAR el present acord a l’ORGT i a la Intervenció i Tresoreria municipals als efectes escaients.

TORN DE PRESENTACIÓ I INTERVENCIONS . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: Es tracta, un cop més, els portem a la seva consideració un acord a través del qual volem recollir aquesta solució per aquesta circumstància tan desgraciada que implica l’obligació de girar la plusvàlua en tots els casos de transmissions immobiliàries que inclouen els desnonaments o les execucions hipotecàries, les dacions en pagament o figures assimilades. Aquesta és una qüestió que l’hem vingut tractant abastament en Comissions Informatives i bé, el cas és que ara els portem un paquet de situacions per ser incloses en els acords que s’han mencionat, estem parlant de casos de desnonament per execució hipotecària amb data anterior a 1 de gener de 2012, que els inclouríem en aquests acords que ha mencionat l’Alcaldessa, de data de 19 de març de 2012, de 18 de març de 2013 i de 20 de gener de 2014, i que es correspon o és convenient fer-ho perquè per procediment i pel moment a través del qual arriben a la liquidació doncs havien quedat fora o havien quedat excloses d’aquells acords, cosa que era una qüestió òbviament involuntària, i per tant, sotmetem a la seva consideració aquests acords. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. IGNASI BEA: Sí, ràpidament. Votarem a favor, evidentment. S’havia d’incorporar això. Només constatar una cosa, quan al principi alguns dèiem i la PAH també venia a dir que hi havia desnonaments se’ns va dir que no n’hi havia, constatar que n’hi ha i se’ns va dir que a Sant Cugat que no n’hi havia, que Serveis Socials intervenia o l’Oficina Local d’Habitatge també, i que no n’hi havia. Constatar que n’hi ha, i en segueix havent molts i constatar també les limitacions legals. Crec que l’Ajuntament està fent el que pot, evidentment, però ens trobem una altra vegada que la llei no permet fer les coses que realment s’haurien de fer. Perquè clar, estem parlant d’algunes aberracions...o sigui, sembla que estiguem fent una gran cosa però liquidar les plusvàlues quan et treuen l’habitatge seria una aberració, no? O la dació en pagament que és una cosa que celebrem és una drama, perquè et quedes sense casa. Vull dir, que estem fent el que podem, però això està constatant les limitacions de la legislació, per tant, cal un canvi de legislació a nivell superior, perquè sinó, no farem res. I bé, en aquest cas, el


ESBORRANY ACTA

Partit Popular, que tan vol fer respectar la Constitució que la faci respectar amb el dret a l’habitatge digne, per exemple, d’una vegada per totes, perquè és una qüestió que clama al cel. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. ÀLVARO BENEJAM: Bé, nosaltres, estem a favor d’aquesta mesura i ja ho varem expressar així a la Comissió Informativa, perquè les persones que havien quedat fora tenen el mateix dret a poder-se beneficiar d’aquesta mesura i no tenir de suportar aquesta despesa, o almenys que pesi sobre el seu cap el deute de la liquidació de l’Ajuntament. Però tenim un altre problema, que també ja varem plantejar nosaltres en una moció i que creiem que té relació amb aquest, que són les plusvàlues que es liquiden a persones que venen els seus immobles per sota del preu de compra, d’adquisició, ja sigui per herència o per compra o per donació o qualsevol forma d’adquisició. Però clar, qualsevol persona que tingui que pagar un deute, una liquidació venent l’immoble per sota del preu d’adquisició doncs té un decrement patrimonial que no tindria de generar el pagament d’una plusvàlua perquè no n’hi ha de plusvàlua. Evidentment, la forma, el que està malament és la forma de calcular l’impost, però podríem intentar...sí, la forma de calcular l’impost, però podríem intentar fer algun mecanisme equivalent per a que aquestes persones tampoc tinguin de pagar la plusvàlua, perquè no tenen cap plusvàlua. La qüestió cau pel seu propi pes, és lògic de fer-ho i podríem intentar trobar la forma, no és qüestió d’avui, no és qüestió d’aquest debat però ja ho varem plantejar i demanem que l’equip de Govern s’ho plantegi un altre cop així no fa falta que nosaltres tinguem de proposar-ho una altra vegada via moció la proposta. . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS: Si per complementar la informació que plantejava l’Ignasi Bea, de la CUP, són 17 casos de 2011 i 7 de 2010, per un import total de 290.000 euros, aproximadament. Són casos, que insisteixo, pel procediment en aquell moment no es preguntava, no constaven, perquè cada circumstància són expedients que ens arriben en un determinat moment. Ara els constatem i per això els plantegem aquesta qüestió. I la qüestió que planteja el Sr. Benejam, és a banda, no estem parlant de casos de desnonaments, dacions, etcètera, el que està malament no és la manera de calcular-ho per part nostra, el que està malament és la llei i és una llei de l’Estat i ara s’està plantejant una reforma fiscal i vostès són el partit que governa l’Estat. Ja està, em sembla que ho ha dit tot. Sí, sí, però el problema és la llei i és una llei de l’Estat i vostès són el partit que governen en aquest moment a l’Estat i ara mateix hi ha una reforma fiscal. Crec que ho ha dit tot. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Sí, té segon torn sí senyor. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. ÀLVARO BENEJAM: Vull dir que estem a Sant Cugat, està bé la precisió del Sr. Brugarolas, però nosaltres aquí en temes d’Estat no podem fer res, nosaltres som regidors de Sant Cugat, podem proposar el que sigui, de fet a lo millor ja ho hem fet, vostè no ho sap, però no podem fer més, però sí que podem intentar que des de Sant Cugat es trobi alguna possible solució, com l’hem trobat pel cas dels desnonaments, de les dacions en pagament, ho hem trobat, encara que no sigui una forma massa ortodoxa, és així, doncs de l’altra manera ho podem fer també.

TORN DE VOTACIÓ NÚM. 25 (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 22 membres electius presents). GOVERNACIÓ, SEGURETAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA


ESBORRANY ACTA

26.- DACIÓ DE COMPTE DE DESIGNACIÓ PARCIAL DE REPRESENTANT EN ELS CONSELLS DE BARRI. - RESTAR ASSABENTATS del següent nomenament de representant designat per a formar part com a membre del Consell de Barri del Centre Oest de conformitat amb la composició establerta per l’art. 37 del Reglament de Participació Ciutadana. Consell de barri del Centre Oest Sots-presidenta del Consell: Sra. Mayte Pérez, de l’Associació Sant Cugat Comerç.

TORN DE PRESENTACIÓ . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL: Molt breument. Es tracta només d’una dació de compte de designació parcial, en aquest cas de la sotspresidenta, del Consell de Barri Centre Oest, que seguint el Reglament de Participació i de Consells de Barri estableix aquesta facultat, i en aquest cas, es tracta de la Sra. Maite Perez, de l’Associació de Sant Cugat Comerç, que esdevindria sotspresidenta del Consell de Barri Oest. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Doncs com és dació de compte no es vota, passem al control dels òrgans de govern. CONTROL DELS ÒRGANS DE GOVERN 27.- PRECS, PREGUNTES I INTERPEL·LACIONS. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER: Si em permet abans de fer les preguntes li diré que hi ha hagut una cosa que no he entès quan m’ha recriminat la meva conducta, crec que ha sortit de to, i segona m’he cenyit al Reglament Orgànic Municipal, i per tant, no entenc si m’ha de donar vostè classes o no de l’acció política. I he volgut dir-ho ara per no interferir en el Ple. Li faré dues preguntes. MANCA VEHICLES POLICIA LOCAL: La primera és, fa temps que el nostre grup i a més s’està posant remei des de Seguretat Ciutadana, hi ha en vistes un procés concursal d’adquisició de vehicles de la Policia. El divendres o dissabte, ara no recordo bé, vaig veure patrullar el cotxe que tenim assignat per a fer fotografies, un cotxe que si té una avaria el mecanisme que porta és important. Això m’ha fet pensar que hi ha la disposició de vehicles en aquest sentit, estem a mínims. Ens agradaria saber en quina situació estem perquè realment és una situació, sense fer alarmismes i com que no hi ha gaire públic, és una situació realment delicada la que estem patint en el parc automobilístic de la nostra Policia Local i per tant, jo crec que no hi ha més espera i ens agradaria saber quan, ja no ens expliquin si processos, quan, quan disposarem dels 4 o 5 vehicles que em sembla que anaven previstos en aquesta forma de .... EQUIPS INFORMÀTICS ASSESSORS MUNICIPALS: La segona qüestió, també proposada en diverses ocasions, ja no en aquest mandat sinó en altres mandats i en Comissions Informatives, és el pèssim estat de les condicions de treball dels assessors municipals en els despatxos. Els ho dic així perquè tenim uns ordinadors que només els falten els pedals. Hem fet apel·lació, ho hem preguntat a Gerència, ho hem preguntat a la Comissió Informativa de Tecnologia, i ens han dit que hi havia una partida pressupostària específica per a canviar equips però no ens han assegurat que


ESBORRANY ACTA

se’ns puguin canviar aquests equips. Entenem que com a Grups municipals tenim que fer la feina, més d’un quart d’hora per a que surti un correu electrònic, més de 20 minuts per a carregar una pàgina web. D’aquesta manera no es pot treballar. Si vostès ens diuen que no hi ha remei, ens diuen què hem de fer, comprarem un ordinador amb l’assignació que tenim dels Grups municipals i ens diguin com els hem d’endollar per a poder treballar, i per a que els treballadors de la casa, en definitiva, puguin fer la seva feina. . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL (RESPOSTA): MANCA VEHICLES POLICIA LOCAL: Respecte a la primera pregunta, en aquest moment nosaltres estem dins d’un procés juntament amb l’Associació Catalana de Municipis, pel qual hi ha un sistema col·legiat, es fa una oferta, que fa que els bancs, lògicament, siguin més receptius a fer el contracte per adquirir els cotxes. Estem parlant, de que en aquest cas és el BBVA, el que ens permet fer aquest contracte, mitjançant renting, que permetrà lògicament entre d’altres coses, incloure la reparació dels cotxes directament en aquest preu. Per tant, ens sortiria econòmicament més viable i a més és la millor manera de dur a terme els cotxes. Aquest procés està aprovat respecte a dos turismes, que serien els inicials, però el problema en que ens trobem en aquest moment i és una cosa que jo volia comentar, per la propera Comissió Informativa, però està bé que m’ho tregui en aquest moment, és que no hi ha stock a Seat respecte als Seats Altea, que són els que s’utilitzen com a cotxes normals, com a cotxes de turisme. Estem accelerant el procés per a veure com es poden trobar aquests cotxes Altea, i per suposat, en el moment que n’hi hagi, que seria en breu, tindríem aquests dos cotxes. A posteriori, aquest mateix any, l’Associació Catalana de Municipis, farà el mateix procés per entrar mitjançant sistema, per poder adquirir 3 tot terrenys equipats i faríem el mateix sistema. Per un altre cantó, també tenim pressupostats per adquirir entre 4 i 5 motocicletes, dependria del tipus de cilindrada i de si alguna d’elles fos elèctrica, que en aquest cas hauríem de fer nosaltres directament el sistema de trobar finançament mitjançant bancs. Aquest tema ja l’hem engegat. Per tant, calculem que al llarg d’aquest any tindríem, si no hi ha cap tipus de factor aliè a nosaltres que ens ho impedeixi, 2 cotxes turisme, 3 cotxes tot-terreny i entre 4 i 5 motocicletes. Lògicament aquest procés no s’acaba aquí i respecte l’any que ve jugarem dins del pressupost per poder incloure al pressupost, precisament per poder continuar la flota dels cotxes. Quan em vaig convertir en Tinent d’Alcalde de Seguretat i em vaig reunir amb la Policia, aquest va ser un dels primers problemes que se’m va posar sobre la taula. Per tant, li puc donar fe que va ser dels primers problemes que jo vaig treballar i dels que qualsevol dels que estan immersos en aquest procés saben lo pesat que puc arribar a ser a l’hora de fer trucades i demanar el procés. Senzillament està com li comento. En aquest any tindríem aquests 2 turismes, 3 tot-terrenys i entre 4 i 5 motocicletes, depenent de la cilindrada. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (RESPOSTA): EQUIPS INFORMÀTICS ASSESSORS MUNICIPALS: Del tema dels ordinadors ja li contestarem, segurament està planificat dins del procés de renovació informàtica dels aparells informàtics de la casa i quan els correspongui doncs els tindran canviats. Digui? . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. PERE SOLER (RÈPLICA): Jo era molt concís. Quan? No els ordinadors, que no corren tanta presa, corren menys, però no corren tanta presa. Al llarg d’aquest any? Estem al mes d’abril, per acabar l’any en queden 8. Què vol dir? Jo és que li dic, perquè em preocupen realment les condicions de treball i laborals del cos de la Policia Local de la nostra


ESBORRANY ACTA

ciutat, i que no podran desenvolupar...no podran, no dic que no ho facin, no podran desenvolupar amb garanties la seva tasca. . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL (CONTRARÈPLICA): MANCA VEHICLES POLICIA LOCAL: Entenc que li preocupi, si vol qualsevol dia l’acompanyo a la Comissaria, li ensenyaré les situacions que hi ha, hi ha un horari nocturn, horari de matí, horari de cap de setmana, vostè pot escollir. Li comento, senzillament estem nosaltres esperant la situació per part de l’Associació Catalana de Municipis, no podem fer res més respecte això. Respecte al tema dels turismes, haurien d’estar o abans de l’estiu o just després de l’estiu, la resta hauríem d’esperar al llarg d’aquest any. Nosaltres no podem accelerar més el procés del que està. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA, SR. FERRAN VILLASEÑOR: MANCA RESPOSTA ACCÉS REGISTRE MUNICIPAL: Bé, en les darreres setmanes hem fet diferents registres per demanar informació. Alguns han funcionat amb la rapidesa que marca la normativa, per exemple, els lligats a Gabinet d’Alcaldia, i en altres, com per exemple, l’accés al Registre municipal, encara no hem rebut resposta. Vostè sap, Sra. Alcaldessa, que hi ha 4 dies per rebre resposta. Jo voldria demanar el capteniment en tant que els registres entrats i que no hem rebut resposta, que no són molts, també li he de dir, però especialment aquest, atesa la circumstància de l’assistència que no cal repetir en aquests moments, s’agilitzi el més aviat possible. Tenim el document de transparència, etc. Nosaltres el que no volem és venir un dia a les 5 de la tarda i incomodar als treballadors. Volem un Reglament estable i ja, formal. PREFERÈNCIA SOM PROPERA OBERTURA LEROY MERLIN: La pastilla d’INCASOL, on havia d’anar IKEA, que varem veure i se’ns ha explicat a la Comissió Informativa, que una companyia ..., sí, era per no dir LEROY MERLIN, una companyia, faci-s’ho vostè mateix si té sort, doncs s’instal·larà properament a Sant Cugat, després de que hagi fet les obres i tot plegat, la nostra, evidentment, no sé si vostès encara han tingut els contactes amb aquesta companyia mitjançant la Generalitat, sobre la capacitat que tindrà el nostre municipi d’intentar ajudar, des del punt de vista formatiu i també des de la situació de posar persones a treballar en aquesta situació. Com que ja ens coneixem, sé que ho deuen haver fet i per tant, els agrairia que ens informessin de en quin moment estan aquestes situacions i a que no ser que hi hagués un error en la interpretació, no passés com en l’IKEA, on el Servei d’Ocupació d’un municipi veí era el que tramitava aquestes coses. Ens agradaria que fos el nostre. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (RESPOSTA): La primera qüestió és un prec. I el segon, li contestarà el Sr. Brugarolas, però li anuncio que demà, justament, firmem amb LEROY MERLIN, aquest acord d’intencions pel Servei d’Ocupació Municipal. Sr. Brugarolas, si vol contestar. . TINENT D’ALCALDE D’ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ, SR. CARLES BRUGAROLAS (RESPOSTA): PREFERÈNCIA SOM PROPERA OBERTURA LEROY MERLIN: Sí, efectivament, tal i com diu l’Alcaldessa, demà signarem un acord que des del primer moment es va plantejar i que pretén aconseguir això, que els 150 llocs de treball previstos per la implantació d’aquesta empresa aquí a Sant Cugat, doncs el màxim possible, sorgeixen del nostre Servei d’Ocupació Municipal, i per tant, en aquesta línia els hem proposat i han acceptat un conveni que implica que aquesta empresa farà servir el


ESBORRANY ACTA

nostre SOM i que el Som proveirà alguns serveis en l’àmbit de la formació, de la preselecció, i altres qüestions que és l’habitual en aquests casos. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. GUIM PROS: PRESÈNCIA POLICIAL FGC: Pel Francesc també. Bàsicament era per saber últimament hi ha un augment de Policia municipal als Ferrocarrils, inclús dins dels vagons, i era per saber els motius, si és per qüestió d’augment de robatoris, o pel tema que la gent puja sense bitllet, per saber els motius. . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL (RESPOSTA): PRESÈNCIA POLICIAL FGC: Es refereix a la presència d’una parella d’un Mosso i un Policia Local, a cadascuna de les 7 estacions que recorren Sant Cugat. Es tracta d’un procés que estem fent durant uns mesos per augmentar la seguretat interna dins dels Ferrocarrils. Havia arribat que hi havia sensació d’inseguretat, hi havia hagut moments, situacions de robatori i demés. I per tant, hem fet aquesta prova pilot, a més, ajuntant les dues institucions, tant Mossos com Policia Local, a l’hora de fer patrullatge conjunt en aquest recorregut de les estacions de Ferrocarrils. En principi si això continua funcionant bé i creiem que això provoca una baixada de l’índex de criminalitat ens plantejaríem continuar-ho mantenint de manera indefinida. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP-PA, SR. IGNASI BEA: Com que a les declaracions de Junta de Portaveus no es pot parlar, ho volem dir i necessitem expressar la nostra tristor pel fet que el Ple de la nostra ciutat hagi donat el reconeixement a un falangista, que mai se’n va penedir, a un ministre d’un Govern criminal, que va.....al nostre poble, entre d’altres coses, i que va ser Secretari General del Movimiento. Ens sembla preocupant i cada cop que fem coses d’aquestes ens van guanyant amb la seva versió de la història. Hem donat el reconeixement a un “tio” que anava amb camisa blava i anava fent el saludo a la romana. Pensar-hi una mica. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. ÀLVARO BENEJAM: CREMA CONTENIDORS: La primera pregunta és saber com està el tema dels contenidors, de la crema de contenidors, perquè en els últims dies hem sabut que hi ha, 4 dies, hem sabut que hi ha hagut 4 contenidors cremats, amb una dinàmica que ja comença a ser preocupant. ESTAT PROCEDIMENTS JUDICIALS: I una altra pregunta és si tenim altres sentències d’aquesta magnitud o procediments, que siguin d’aquesta magnitud, no és per vostè Sr. Carol, sobre temes urbanístics o de qualsevol altre caire que siguin tan greus com les sentències que avui, com el tema que avui hem tingut, i que puguin caure en els pròxims mesos, anys? . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (RESPOSTA): ESTAT PROCEDIMENTS JUDICIALS: Contestaré en tot cas a aquesta darrera qüestió. A veure, nosaltres tenim moltíssims contenciosos, moltíssims. És un ajuntament que va molt als Tribunals, no només per acció pròpia sinó per reacció perquè ens porten als Tribunals, per tant, no li podem dir. Nosaltres pensem que defensem, juntament amb els nostres equips jurídics, el millor que sabem aquestes qüestions. Ara, el que no li podem dir és si hi ha un Tribunal que decideix i pren una sentència com la que hem tingut que no ens l’esperàvem.


ESBORRANY ACTA

. TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL (RESPOSTA): CREMA CONTENIDORS: No, li comento el mateix que li vaig comentar l’altra vegada. Estem parlant de que, bé, s’ha de veure molt el per què, si veritablement hi ha una pauta, que per ara no es veu que hi hagi una pauta en aquestes cremes, estem dient que només poden ser actes de vandalisme, poden ser actes de descuit, Cap d’Any es cremen més, també quan arribi Sant Joan hi haurà més cremades degut als petards. Poden ser per moltes qüestions, d’acord, clar, nosaltres el que no podem fer és posar un policia prop de cada contenidor, això és per suposat, per tant, el que hauríem de fer és lògicament incrementar les patrulles. Però tenim la limitació del cost que vostès coneixen. En el moment que aquestes 5 places que han sortit quedin aprovades al llarg d’aquest any i tinguem, entrarien al setembre a l’acadèmia, possiblement, per tant, a començaments de l’any que ve tindríem operatius més policies, augmentaríem aquesta presència policial al carrer. Nosaltres el màxim que podem fer ara és col·laborar amb els Mossos, i veure sobre quin tipus d’explicació hi hagi a aquesta aparició sobtada de contenidors, i també estudiar aquesta aparició sobtada. És a dir, moltes vegades surten per la premsa notícies que no són certes, es va parlar d’un piròman, que no existeix, es va parlar de que tots estan cremats per la mateixa persona, no és així, senzillament estem parlant de que la manera en que s’han cremat són molt diferents com per marcar una mateixa pauta. Continuarem la investigació i continuarem donant explicacions a la Comissió Informativa. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. BRUNO DE SALVADOR: Bien, Sra. Conesa, hoy usted ha dicho dos veces que las formas son importantes. Creo que era cuando hablaba con el Sr. Villaseñor, o el Sr. Soler, ya no me acuerdo, porque ha sido la tarde intensa. Yo le tengo a usted por una persona educada, me consta que lo es, pero la verdad es que me ha sorprendido mucho el trato que le ha dado a un ciudadano llamándolo frívolo por su exposición, que es lógico que no coincidan, pero creo que nosotros como Administración pública nos debemos, incluso aunque ellos en su caso no estuvieran a la altura, nosotros sí que creo que debemos estar. Yo sé que es un tema candente, pero creo que nos debemos contener. Usted, además, no le ha dado turno de réplica al Sr. Polo, pero si se lo ha dado al representante de la UASC, no ha tenido turno de réplica, sí, sí, Sra. Alcaldesa, muchos testigos lo pueden decir, a uno le ha dado turno de réplica, a otro no le ha dado turno de réplica. Y no le ha dado turno de réplica, no por falta de tiempo, Sra. Alcaldesa, nos quedaban 10 minutos para las 7 de la tarde. Entonces yo quisiera que una actuación como esta no se volviera a repetir, si es posible. Esto en cuanto a un tema. MANCA EFECTIUS PARC DE BOMBERS RUBÍ-SANT CUGAT: En cuanto a otro tema, el pasado 5 de abril, en el Parque de Bomberos de Rubí-Sant Cugat hubieron unos servicios mínimos inferiores al baremo del Departamento de la Generalitat correspondiente. Sr. Carol, o a quien corresponda, es decir, yo creo que ya se ha aprobado una moción en este sentido, en este Pleno, por qué razones no había la totalidad de bomberos que deberían haber y unida a esta pregunta que va en la misma línea, qué medidas se están tomando, porque esto sí que es un tema muy grave. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (RESPOSTA): A veure, la darrera pregunta que vostè fa, no, no, no sé perquè la fa aquí. O sigui, perquè els bombers no són competència nostra, o sigui, estaria molt bé, que tinguéssim també la competència de bombers, però no són competència nostra. Per tant, ho celebro, però que.... . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. BRUNO DE SALVADOR (RÈPLICA): Puedo contestar?


ESBORRANY ACTA

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (CONTRARÈPLICA): Vostès que reivindiquen que cada cosa no toca, doncs també li agrairíem que tingui en compte quan una cosa no toca. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. BRUNO DE SALVADOR (RÈPLICA): Le respondo porque se lo pregunto. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (CONTRARÈPLICA): Vostè ha preguntat, jo li dic, nosaltres difícilment li podrem respondre. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. BRUNO DE SALVADOR (RÈPLICA): Es que este Pleno ... es una competencia delegada efectivamente, pero es que este Pleno ha aprobado una moción con el voto a favor de su partido, y yo creo que nos tenemos que implicar y hacer un seguimiento de esto. Entonces, si no se está cumpliendo este servicio el Ayuntamiento como primera parte interesada, que lo es ... . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (CONTRARÈPLICA): I tant que ho som, i per això hem parlat amb la Conselleria, i per això varem aprovar una moció, per això el Sr. Carol està fent el seguiment. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. BRUNO DE SALVADOR (RÈPLICA): Hablo del 5 de abril, Sra. Conesa, de eso hace 20 días, después de la aprobación de la moción. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (CONTRARÈPLICA): Sí, sí, efectivament, i tant que fem el seguiment. Però miri, jo sobretot, el que li diria és que siguem coherents, perquè la Llei de Racionalització que vostès han aprovat, el que fa és cada vegada ens treu més competències. Per tant, no ens demani competències, que no ens toquen, quan vostès són els primers que les restringeixen. Per tant, siguem coherents aquí. Per tant, no es preocupi tant perquè vetllem. Per què sap què vetllem, encara que no ens toqui, que no sigui nostra la competència, que segons vostès i la seva llei nosaltres no podríem ni preguntar, perquè no podríem ni preguntar, perquè de ben segur que estem gastant recursos que s’han de destinar a altres coses, segons la LRSAL, que estem gastant en preguntar si el Parc de Bombers funciona o no funciona. Siguem coherents. Doncs no es preocupi, que sí, que ho fem i que fem el seguiment. Quan tinguem resposta serà informat puntualment. En relació a l’educació, sí, procuro ser molt ben educada sempre. Sr. Carreras, té la paraula. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS: ACTES VANDÀLICS SEU PARTIT POPULAR: Bé, avui al Sr. Carol li van tocant la majoria de les qüestions. És més una interpel·lació que una pregunta. Fa setmanes, mesos, jo crec, que hem parlat dels incidents, que no es poden dir ni atacs, els incidents que ha patit la nostra seu, algú ha pres l’hàbit d’arrencar-nos la bandera, no? Passa per allà de tant en quan veu la bandera i l’arrenca. Si no fos perquè és un partit polític i perquè és la bandera d’Espanya i és una infracció de la llei, doncs seria una mera gamberrada d’algun brètol, però no és el cas. Llavors, el que com tenim l’obligació tots plegats i perquè no té excessiva importància, si vostè vol, per això hem consentit arribar a la 25 o 26 vegades, perquè ja he perdut el compte, doncs ara sí que li demano formalment en el Ple, que em doni tota la informació, que faciliti al Grup municipal, tota la informació de que disposi, quines diligències judicials s’han seguit, les denúncies que s’han presentat a la Policia, si conserven els vídeos que han enregistrat els incidents. En fi, tota la informació de què disposi, li agrairé que la faci arribar al grup municipal.


ESBORRANY ACTA

. TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL (RESPOSTA): ACTES VANDÀLICS SEU PARTIT POPULAR: En aquest cas, els correspon a vostès fer la denúncia, perquè estem parlant en aquest cas, que els hi passa a vostès. En aquell moment que hi hagi una denúncia i hagi el procediment judicial es podrà mirar les càmeres, abans no, el que sí podem fer i és el que li comento és que podríem fer una reunió, que ja ho tenim preparat, per poder-ho fer Mossos i Policia Local amb vostès, o qualsevol que considerin del Grup municipal del Partit Popular, els portem tota la documentació i tots els fets que tenim enregistrats, és a dir, quantes denúncies s’han portat a terme i com està aquest tema, i mirem a veure què és exactament el què pot passar i què podem fer. És el que podria comentar-li. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS (RÈPLICA): Home, el que em sorprèn, perdoni Sra. Alcaldessa, em sorprèn que a aquestes altures em digui que tinc que posar denúncia, perquè és que n’hem posat 25 de denúncies ja. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (CONTRARÈPLICA): No, al Jutjat, al Jutjat. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS (RÈPLICA): I les hem posat a la Guàrdia Urbana. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (CONTRARÈPLICA): Les diligències judicials. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS (RÈPLICA): A la Guàrdia Urbana li hem posat les denúncies, i la Guàrdia Urbana, que depèn de vostè Sr. Carol, és la que té de tramitar la denúncia en el Jutjat corresponent. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA (CONTRARÈPLICA): Però no és una institució pública. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS (RÈPLICA): Perdoni? No, no, Sra. Conesa, no anem bé. Una denúncia és posar un fet delictiu o presumptament delictiu, en coneixement de l’Autoritat i quan es posa en coneixement de la Guàrdia Urbana això és una denúncia, i la Guàrdia Urbana té la funció de tramitar-ho en els Jutjats corresponents. . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL (CONTRARÈPLICA): Però, escolti’m, posar una denúncia no és trucar a la Guàrdia Urbana per dir han robat la bandera. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Facin una reunió al respecte i vegin què hi ha i quines diligències. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS (RÈPLICA): L’únic fet que ha arribat al Jutjat i que se’ns ha citat al Jutjat per a comparèixer és el que van agafar uns brètols igual, però aquests eren d’un signe diferent. O sigui, aquests el que van fer va ser guardar-se la bandera d’Espanya i llençar la Senyera. A aquests els han agafat, però són els únics. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: No sé, no segueixo aquest tipus de diligències, no crec que portin enlloc.


ESBORRANY ACTA

. REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS (RÈPLICA): Digui’m, que com a mínim d’entrada és una mica curiós, és curiós. Per tant, els requereixo aquí avui en el Ple, Sr. Carol, per a que em doni tota la informació, perquè ja són 26 vegades i ja passa de color la qüestió. . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL (CONTRARÈPLICA): Jo li portaré tota la informació, però recordi que una denúncia no és posar un twit comentant que han robat la bandera i fer una trucada que li han robat la bandera. . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS (RÈPLICA): Ja ho sé, ja ho sé. . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL (CONTRARÈPLICA): Ha anat 25 vegades a Comissaria a posar-les? . REGIDOR DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR, SR. JORDI CARRERAS (RÈPLICA): 25 o 26. . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL (CONTRARÈPLICA): Ja li portaré les 25 denúncies. Se les portaré. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Molt bé, doncs facin la reunió que jo crec que allà trobaran vies de solució. . TINENT D’ALCALDE DE GOVERNACIÓ, SEGURETAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA, SR. FRANCESC CAROL (CONTRARÈPLICA): Sí, sí, farem la reunió. Conclòs l’anterior i essent les 22,58 h, la Presidència aixeca la sessió en el lloc i data al principi indicats, de tot el qual com a Secretari General, certifico.

sessiÓ ple ordinari 28.04.14 pàg. 1 esborrany …...2014/04/28 · sessiÓ ple ordinari 28.04.14...

Documents