: 1

ÉS UNA REVISTA DE LLIBRES

I AQUEST N’ÉS EL NÚMERO 7.

SEGONA ÈPOCA • ABRIL DE I999

Jacobo Muñoz: “La Il·lustració com a mite”.

Marc A. Adell: “La llengua, encara”.

Jesús I. Català: “La història natural valenciana: percepcions d’una tradició”.

Sergio Sevilla: “El no lloc dels intel·lectuals crítics”.

Ací enfront d’ací: “¿Teatre català?”.

Entrevista a Antoni Furió.

Pàgines centrals dedicades a Marc Granell.

`

2 :

Il·lustracionsd’aquest número:

Doro Balaguer

Distribució:Gea llibres, tel. 96 158 03 11La Tierra, tel. 96 511 01 92Triangle, tel. 93 265 18 21

Impressió:Impremta Palàcios, Sueca.

P.V.P.: 500 pessetes

ISSN: 1132-7820Dipòsit legal: V. 3755-1997

Edita:Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

Coordinació:Vicent Alonso, Gustau Muñoz,

Francesc Pérez Moragón, Felip Tobar

Col·laboradors:Pasqual Alapont, Rafael Alemany,Enric Balaguer, Carme Barceló,

Josep Lluís Barona, Adolf Beltran,Vicent Berenguer, Josep Bernabeu,

Assumpció Bernal, Josep Lluís Blasco,Emèrit Bono, Francesc Calafat,Ferran Carbó, Enric Casaban,

Emili Casanova, Jordi Colomina,Agustí Colomines, Germà Colón,Antoni Ferrando, Josep Franco,

Antoni Furió, Ferran Garcia Oliver,Lluís Gimeno, Marc Granell,Carme Gregori, Albert Hauf,

Josep Iborra, Ramon Lapiedra,Gemma Lluch, Josep Lozano,

Josep Martines, Tomàs Martínez,Josep Martínez Bisbal, Lluís Meseguer,

Isabel Morant, Vicent Olmos,Manel Pérez Saldanya, Vicent Pitarch,

Joan Ponsoda, Eugeni Portela,Vicent Raga, Ramon Rosselló,

Pedro Ruiz Torres, Vicent Salvador,Vicent Simbor, Enric Sòria,

Ferran Torrent, Pau Viciano,Rafael Xambó.

Redacció:Av. Blasco Ibáñez, 32

46010 ValènciaTelèfon: 96 386 40 90

Fax: 96 386 44 93E-mail: Vicent.Alonso@uv.es

núm. 7.

Fet a la Ribera del Xúquer

LLIBRE RECOMANAT:

Joan Fuster

El descrédito de la realidad

Facultad de Bellas Artes

Valencia, 1999.

Joan Fuster

El descrèdit de la realitat

Facultat de Belles Arts

València, 1999.

LLIBRE RECOMANAT:

`

arau

la m

àgic

a

ABC ARÀARÀ ABCT

ER

S

TERS

C Croa

pal d

e m

essa

n

pal mart

ham

palíndrom

pP

A Llull, però per a A.nàlisi alfabètica: arbres, bèsties, coits de mots, desconhort...

¿

penó

, pen

ell

AA

AA mimat

l·leg

oriaAlom

cont

empl

ació

en

Déu

ossi

ictu

s

ient

sota la

etada

Hui, Ramon, he tingut un malson de sabates/ gastades,

i ajuntava les mans, i, orb, m’esguardava/ els peus nus.

On més obscuraés la semblançamés altament

entenc. Açò

és

ací.

mort

exàmetre

pentdístic

Fet a la Ribera del Xúquer.

.X.riu creu

lletra de la inversió

la claredat vulvar

la incògnita

l’ant

inòm

ia

Un munt de cendrasobre el paper,

i un buf.

7373

7

mà en el

mira

ll

xalo

al·ligramaca

ràC C

ters

CCC

A Brossa, però per a A, fins a la Z.utòmata: Poe

Un

ma

no ho és si no s’hi ha comès un crim

:

J. J. J.J. J. J.J. J. J.J. J. J.

mort

paut

a

PEIX PEIX PEIX

PEIX PEIX

PEIX

xarxa

Açò

no

és a

cí.

Alçat damunt la música de laWes

i un punt

T I P O G R A F I A C O N S T R U C T

IV

IS

TA

P

ER

A

O

MP

LI

R

Les

obs

essi

ons

que

faig

per

atr

ibui

r-m

e i

que

us

EL

S

BL

AN

CS

D

’U

NA

R E V I S T A D E L L I B R E S .propose no són més que la m

eua màscara, de carn.

.

Cdoble

a: si no suplanta la geom

etri

ape

rfectadel’atza r.CCclos

onaurna on

aurna on

aurna on

aurna on

aurna on

aurna on

aurna on

aurna on

aurna on

aurna on

aurna on

aurna on

aurna on

aurna

jj.

: 3

La Il·lustraciócom a mite

El pensament crític del nostre segle haoscil·lat entre l’acceptació i l’exaltaciómonolítiques del llegat il·lustrat —sinò-nim de modernitat innovadora, d’afanyemancipatori i de respecte «progressista»per la ciència— i l’artigament implacablede la «dialèctica de la Il·lustració», delcostat fosc i opressiu de les Llums –desde la perspectiva, però, d’una Il·lustraciócapaç d’il·lustrar-se sobre ella mateixa ide reconèixer els seus límits.

Més enllà, així doncs, i malgrat certesaparences, de tota temptació contrail·lus-trada, tan característica d’unes altres ri-bes polítiques i ideològiques dels dosdarrers segles, especialment en indretscom ara Espanya i Alemanya, marcatsper processos de modernització tardans,complexos i fins i tot farcits d’episodisdramàtics.

Parlar, doncs, d’Il·lustració és parlard’una cosa encara roent, com ho sóntambé les seues idees-eix: «tolerància»,«llibertat», «espai públic», «emancipa-ció», «economia lliure», «ciència autòno-ma», «llibertat de consciència» o «estatde dret». La qüestió, tanmateix, és quea hores d’ara ja no sembla tan fàcil ma-nifestar-se obertament —i menys amb lamirada posada a les urnes— contra elcontingut normatiu de la Il·lustració. Uncontingut centrat en reivindicacions d’unarrelament tan general —fins i tot enaquest esmicolat, multifocal i heteròclit

món nostre «postmodern»— com ara lesd’autoconsciència, autodeterminació iautorrealització.

Res de més lògic, en conseqüència,que els intents de neutralitzar el con-cepte d’Il·lustració reduint-lo a objec-te d’interès merament historiogràfic oerudit, o recuperant-lo —amb finalitatsd’autolegitimació— una vegada «nor-malitzat» com cal. Com a mera renova-ció «raonable» de polítiques sectorialsconcretes, relatives tant a l’organitzacióacadèmica del saber com a allò que avuien diem «obres públiques», tant a lafundació d’Acadèmies com a la renova-ció de la Medicina, posem per cas. Sen-se «crisi de la consciència europea»,doncs, ni ruptura històrica de cap menaamb els imperatius sacrosants de la tra-dició. Que en el nostre cas estigué sem-pre, com tothom sap, lluny de vel·lei-tats pluralistes, materialistes i subverti-dores de l’ordre establert...

I, amb tot, alguna cosa s’hi ha gua-nyat: no hi ha dubte. Encara el 1924José Félix de Lequerica, per exemple,podia escriure: «De tots els estats eu-ropeus —cal no oblidar-ho— el nostreés quasi l’únic sense substància dissi-dent religiosa, ni políticament raciona-lista i liberal. Alguns retocs de superfí-cie, el segle passat, amb caràcter més omenys provisional, no en són prou pera destruir aquesta veritat.» Una «veri-

tat» que sols un marginat polític gosa-ria defensar avui... A diferència del ques’esdevé –o sembla que s’està esdeve-nint— amb aquesta altra consideracióde Manuel Azaña: «Jo parle de la tra-dició humanitària i liberal espanyola,perquè aquesta tradició existeix, enca-ra que us l’hagen volgut amagar malè-volament des que éreu infants. Espanyano ha sigut sempre un país inquisitorial,ni un país intolerant, ni un país fanatit-zat, ni país enganxat a una follia, unafollia que va haver-hi vegades que po-gué semblar sublim. No sempre hasigut així, senyors, i al llarg de tota lahistòria de l’Espanya oficial, al llarg detota la història de l’Espanya imperial, alllarg del seguici de dalmàtiques i d’ar-madures i d’estendards, que encara fi-guren als emblemes oficials d’Espanya,al llarg de tota aquesta teoria de triomfsi de desfetes, d’opressions i de victòri-es, de persecucions o de fugides del sòlnacional, al costat de tot això hi ha ha-gut sempre durant segles a Espanya unrierol xiuxiuejant de gents malconten-tes, un rierol del qual venim nosaltres ique s’ha convertit en un ample riu.» Talcom estan ara les coses, semblaria queel riu és ja una mar. Una mar perfecta-ment «il·lustrada» on cadascú pesca elque vol. O el que li convé.

Les xarxes il·lustrades, de tota mane-ra, retornen una pesca bastant rebolica-

4 :

El jocde pensar

(... un títol)

da. Perquè parlar avui —és a dir, desprésde les terribles experiències del segle queara agonitza— d’Il·lustració és parlard’un llegat ambigu, sobre els aspectesnegatius i l’efecte remitificador del qualcaldria continuar reflexionant. També és,però, parlar d’un conjunt de promesesencara incomplides. I, doncs, d’expecta-tives molt profundes. Les que són inhe-rents, al capdavall, a una racionalitat ques’alça damunt la creença en la capacitathumana tant d’autodeterminació moralcom de desenvolupament d’una raó crí-tica que no cerca seguretats últimes,sinó, més enllà de tota possible «estra-tègia d’immunització», simples aproxi-macions temptatives a una veritat quemai no es pot assolir definitivament.Que cultiva la crítica sistemàtica de totaracionalitat especulativa («dogmàtica»)que vulga sostreure’s al control darrer dela realitat experimentable i que, per això,està condemnada a esdevenir, en darre-ra instància, irracional. Que encoratja laconvicció en el fet que és l’activisme dela raó humana el que ordena, mitjançantteories, el món, de forma que tot enun-ciat sobre fets ha de ser assumit com ainterpretació a la llum d’una teoria do-nada, cosa que, certament, implica que«ni tan sols els experiments físics sóngenèticament anteriors a les teories»,sense que això siga equivalent —ésclar— a anul·lar la instància de la con-trastació (empírica) o del seu «funciona-ment efectiu». I que assumeix, en fi,com a pròpia la hipòtesi civilitzatòriasegons la qual el progrés humà en tantque alliberament respecte de la «mino-ria d’edat autoculpable» és possible entots els ordres mitjançant l’accés crei-xent a informacions diversificades i ladiscussió racional.

Parlar d’Il·lustració sense cedir a latemptació de presentar com a realitzatsestadis de vida social i intel·lectual noviscuts i sense buidar el concepte és, enconseqüència, parlar d’una racionalitatteòrica i pràctica encara oberta. O rea-litzada només de forma esbiaixada i de-cebedora. Una racionalitat que té impli-cacions polítiques indefugibles i davantla qual no es poden tancar —o aclu-car— els ulls amb la impunitat o el ci-nisme amb què ho fan alguns avui.Cosa que, pensada fins el final, no dei-xaria de situar-nos davant una altra vi-sió de l’actualitat de la Il·lustració. Queper a Kant era, caldrà no oblidar-ho, unprocés. Un procés inacabable. I, certa-ment, incompatible amb qualsevol auto-complaença.

Jacobo Muñoz

Tobies GrimaltosEl joc de pensar

Bromera, Alzira, 1998190 pàgs.

El passat mes de novembre (com a nú-mero 40 de la col·lecció Espurna) apare-gué una novetat editorial valenta i inno-vadora... ¡un llibre de filosofia i sobre lafilosofia! No un tractat teòric ni un lli-gat per a sabuts. ¿Potser un llibre d’inicia-ció filosòfica? En tot cas, possiblement lapregunta més difícil de contestar per a unfilòsof és aquesta inicial «¿què és la filo-sofia?» i, per resposta, a Tobies Grimaltosli ha eixit un llibre.

Pel que fa al llibre, la intenció explícitade l’autor és que tothom el puga llegir, tantels llecs en la matèria com els professionalsde la filosofia; ha trobat, al meu parer, unbon equilibri entre l’imprescindible rigoramb què cal abordar les qüestions filosòfi-ques i l’accessibilitat que en aquests temespermet un tractament formal suggeridor iplaner, amè i no exempt de pregonesa quancal. Per cert, he de dissentir, ací i pública-ment, d’aquell lloc comú —mantingut pertants filòsofs— segons el qual la claredatexpositiva i el rigor intel·lectual serien gai-rebé incompatibles.

S’estructura el llibre en catorze capítolsque no pretenen ser un compendi o una

summa de tots els temes filosòfics i elscontinguts connexos. No hi ha, per tant,voluntat globalitzadora ni s’intenta abas-tar-ho tot; altrament, l’autor s’ocupa úni-cament —¡únicament!— d’una sèrie deqüestions considerades centrals en el mónde la reflexió filosòfica. Així, al primercapítol trobem, inevitablement, referèn-cies etimològiques, l’aparició del pensa-ment racional enfront del mite o la imat-ge de la filosofia com a tronc comú delconeixement. Especial rellevància esdóna, ja endinsats al text, al problema dela llibertat, ja que, des de diverses pers-pectives (com a possibilitat de triar desdel coneixement, en relació als valors,com a accions responsables i intenciona-des, com a voluntat, etcètera), és tractaten diferents capítols i, en certa mesura,pot ser considerat com una mena de filconductor del conjunt.

Com no podia ser d’una altra manera,d’acord amb la formació filosòfica de l’au-tor, la perícia descriptiva o la dificultat in-trínseca d’alguns temes —per exemple—,hi ha capítols (temes, per tant) més reeixits,més rodons, i d’altres que no ho serien tant.Per citar-ne cap dels primers, aquells ons’aborda el problema del significat (el nomi la cosa, la paraula i l’objecte) o el món delpensament correcte (la lògica; fal·làcies iparadoxes) i els consagrats a reflexionar, jas’ha dit, sobre la llibertat em semblen par-ticularment feliços.

Encara que m’he resistit tant com hepogut, trobe indefugible la referència, queno la comparació, a un altre llibre, conver-tit en best-seller per vés a saber quines ¿fe-lices? ¿estranyes? raons: no cal dir que parled’El món de Sofia. Doncs bé, ni per exten-sió, ni per voluntat explícita, ni per llança-ment comercial, ni per l’orientació, en uncas fonamentalment històrica, en l’altre mésaviat temàtica, hi ha lloc per a cap compa-ració; quant a l’estructura dialògica (les su-posades converses d’una xiqueta i sonpare), precedents il·lustres n’hi ha que ensfaculten per obviar la qüestió. ¿Podria,però, tal vegada establir-se una correlacióbasada en el fet que l’obra de Jostein Gaar-der estiga escrita originalment en noruec ila de Tobies Grimaltos en català? ¿Es trac-tarà d’una irrefrenable tendència dels autorsque fan servir llengües minoritàries/mino-ritzades?

No voldria, d’altra banda, cloure la res-senya sense fer una referència a la mag-nífica presentació de Josep Lluís Blasco,plena d’erudició i d’ironia: si podeu refre-nar la curiositat, llegiu-la després del lli-bre, com per altra part recomana el ma-teix presentador.

Vicent Baguetto20,5 x 13 cm.

: 5

Entrevista a Antoni Furió:«La Universitat ha de publicar els llibres

que una editorial privadano podria publicar»

— Per a tu, quina hauria de ser la fun-ció d’un Servei de Publicacions universi-tari?

— Si es diu «Publicacions» i és unaeditorial, el mínim que podem demanarés que els llibres siguen públics. Aquestés el requisit imprescindible: els llibreshan de ser coneguts. Això vol dir promo-ció i distribució, vol dir que els nostresllibres han d’estar en igualtat de condi-cions, al costat dels que són publicats pereditorials privades, als aparadors de totesles llibreries.

— De tota manera, vosaltresteniu uns llibres amb més difu-sió i altres amb menys. Els tresprimers títols de la col·lecció«Paranimf», centrats en VicentVentura, Manuel Sanchis Guar-ner i Francesc de P. Burguera, espodien trobar a moltes llibreriesde València...

— M’alegra que digues això,però jo crec que normalmentpoden trobar-se’n a molt po-ques. En general, els llibres uni-versitaris no han circulat massa.I el meu objectiu seria, justa-ment, acostar-los al públic. Laprimera cosa que hem fet haestat transformar-nos en edito-rial. De portes endins, conti-nuem essent el Servei de Publi-cacions de la Universitat; peròde portes enfora som una edi-torial més, que s’anomena Pu-blicacions de la Universitat de València(PUV). Aquest canvi es veu reflectittambé en la imatge: Mariscal s’ha encar-regat de realitzar dissenys per a les dis-tintes àrees de la Universitat de Valèn-cia, i també ens ha fet un logotip espe-cífic per a nosaltres.

— PUV?— El nostre objectiu és consolidar

aquestes sigles. Igual que quan tu sentsPUF saps que és Presses Universitairesde France, l’editorial universitària mésforta de França, hauries de pensar en no-saltres sempre que sents PUV.

— La teua prioritat és fer d’açò unaeditorial solvent?

— Exactament.— I que puga competir amb les al-

tres?— Això ja no. Vegem: en principi, la

Des de novembre de 1997, Antoni Fu-rió dirigeix el Servei de Publicacions de laUniversitat de València. Denuncia el fetque, en lloc de parlar de publicacions uni-versitàries, hauríem de fer-ho de clandes-tinitats universitàries, perquè —segonsdiu— ningú no coneix aquests llibres. Aixòés el que ell vol canviar. L’objectiu: fer queles obres, en lloc de limitar-se a un públicimmediat, estiguen sempre a disposició dequalsevol lector i constituesquen un fonsimportant i amb garantia de perduració.

idea és fer una editorial solvent en el sen-tit que la gent la conega.

— Que tinga els mateixos canals dedistribució que les altres editorials. No ésaixí?

— Sí. Però de la mateixa manera que lespublicacions dels ajuntaments, de les di-putacions o d’altres organismes són es-trictament institucionals, en el nostre cases tractaria de ser alhora una editorialsostinguda amb criteris d’eficàcia comer-cial. Nosaltres som els que més quanti-tat de títols editem en aquest país...

— És clar, perquè depeneu de dinerspúblics i aleshores...

— No, home, no! Tingues en compteque el nostre pressupost també és moltmés escàs! Ara estem caminant cap a l’au-tofinançament. La major part del nostrepressupost depén de les vendes.

— Segur? Això em resulta molt estranyen un lloc com aquest...

— No ho és gens. En les universitatsanglosaxones, totes les editorials encarre-gades de publicar aquests materials sónsemipúbliques: Oxford University Press,Cambridge University Press...

— Voleu estar al mateix nivell de leseditorials privades: penseu publicar tam-bé literatura de creació?

— No.— És que abans d’estar tu en el càrrec

sí que se’n publicava. Hi ha unrecull de contes de Juli Avinent(Ombres esvalotades) i...

— Però aquesta no pot ser lanostra funció. La fórmula és la deno competir amb les editorials co-mercials, sinó buscar sistemes decol·laboració amb elles. Hem en-cetat una política de coedicions,per a sumar esforços, amb les edi-torials valencianes. Amb elles in-tentem mantenir una col·labora-ció estable, en col·leccions quepoden ser molt distintes.

— Per exemple?— Amb Bromera editem una

col·lecció de divulgació científi-ca, «Sense Fronteres». És impor-tant, perquè està feta amb rigorcientífic, i a més resulta rendibleeconòmicament. Amb Afers entenim una altra, «El món de lesnacions», que tracta temes que,des del punt de vista valencià,

cal que siguen tractats i difosos.— I amb Tres i Quatre no heu col·la-

borat?— Sí: hem fet conjuntament la revista

L’Espill, el primer número de la qual apa-reixerà aquest mateix mes d’abril.

— Però això serà la segona època...—És clar, perquè L’Espill havia deixat

d’aparèixer. Ara començarem amb el nú-mero 1 de la segona època. Estarà menysorientada cap a l’erudició i més cap a lareflexió i el pensament. L’Espill, fundadaper Joan Fuster l’any 1979, fou una re-vista importantíssima, però que va nàixerper cobrir una sèrie de buits que ara ja noexisteixen. Aleshores no hi havia revistesd’història, ni de literatura, ni especialit-zades en molts altres temes... i L’Espill vaacomplir totes aquestes funcions. En lamesura que va anar normalitzant-se cul-

6 :

DENES hi ha fotolit TANDEM

turalment el país, i anaren apareixent al-tres revistes com Daina o Caplletra, L’Es-pill ja deixà de tenir sentit. Nosaltresvolem recuperar la versió inicial de Fus-ter: una revista incitadora, crítica, quefomente l’intercanvi d’idees. També es-tem preparant una col·lecció de dicciona-ris temàtics juntament amb l’editorialTàndem. I, a banda d’això, col·laboremamb Cátedra (col·leccions «Frónesis» i«Feminismos») o amb les universitatsJaume I i Autònoma de Barcelona (col-lecció «Aldea Global»).

— Com definiries exactament el tipusde llibres que publiqueu?

— Nosaltres tenim tres pilars bàsics.El primer és de materials docents: hi te-nim la col·lecció «Educació. Sèrie Mate-rials», que d’una banda cobreix una de-manda substancial (és a dir, que resultarendible) i d’una altra contribueix engran part a la normalització de la nostrallengua. En aquesta collecció hi ha el lli-bre de Josep Lacreu sobre el valencià,Manual d’ús de l’estàndard oral, que ja haexhaurit tres edicions.

El segon pilar és el foment de la in-vestigació: tesis doctorals, treballs... entots els àmbits; alguns d’aquests llibresels publiquem només nosaltres, mentreque altres els traiem en coedició. Perexemple, amb l’editorial Tirant lo Blanchtenim una línia d’economia i de dret(«Propuestas»). També hi ha traduccionsde llibres que són importants i que unaeditorial privada no podria publicar.

— Per què teniu traduccions d’obres decreació i, en canvi, no teniu obres de cre-ació autòctones?

— No tenim traduccions d’obres decreació. És que aquestes traduccions les

fan els distints departaments, i no nosal-tres. Això vol dir que Publicacions dela Universitat no incideix en aquestesobres, sinó que vénen decidides per cadadepartament en funció dels seus pressu-postos. Figuren com a publicacions de laUniversitat, sí, però nosaltres no hi te-nim res a veure; i, a més, també publi-quen obres de creació valencianes, comara Totus Tous de Juli Leal. La bonaqüestió és que el nostre criteri no inclouobres de creació de cap mena. I jo nopuc influir en la política editorial de cadadepartament.

— Però a tu t’agradaria, influir-hi?— Això no m’ho trauràs. Jo no dic res,

absolutament res.— Doncs crec que encara ens quedava

un pilar...

— El tercer pilar és el cívic: els llibresde contingut ciutadà, molt importants enun país amb grans dèficits culturals comho és el nostre. La IVEI estava acomplintaquest paper fins que se la van carregar, iper tant ara hi ha un buit que hem d’om-plir. Ací entrarien els llibres de les col·-leccions «Honoris Causa», o els de «Pa-ranimf» que has esmentat abans: Ventu-ra, Burguera, Sanchis Guarner, Valor... in’estem preparant un sobre Ramon La-piedra. Són llibres que normalment noentren en les perspectives de les altreseditorials: són els que hem de publicarnosaltres.

— De tota manera, hi ha editorials pri-vades que sí que publiquen llibres de pen-sament...

— De valencianes n’hi ha ben poques,i en valencià encara menys. Jo distingescentre les editorials que publiquen llibresmés comercials, per benefici immediat, iles editorials de fons, que tenen un be-nefici a llarg termini. Les editorials uni-versitàries s’han d’assemblar a aquestesúltimes: nosaltres ens assemblem més aAlianza que a Planeta.

— Quins projectes teniu ara mateix?— En primer lloc, reforçar i consoli-

dar la col·laboració amb les editorials va-lencianes; això ho demostren iniciativescom L’Espill. En segon lloc, fomentar lestraduccions; ara tenim un conveni ambBancaixa que ens permetrà publicar lli-bres molt recents —de ciències socials, defilosofia, d’història...— dins d’una col·lec-ció de traduccions íntegrament en cata-là: la «Biblioteca de Pensament Contem-porani».

Felip Tobar

: 7

Potser ja seria hora que la referència ala llengua —i l’ús de la mateixa llengua—al nostre País, es poguera fer de maneranormal i assossegada, sense tantes caute-les i sense tantes prevencions. Sembla,però, que encara no. El rearmament ideo-lògic que ha suposat i suposa la doctrinaliberal del pensament únic, carrega ambforça —amb plantejaments de mercatlliure— contra les excepcions lingüístiquesque atempten contra aquell uniformisme,també lingüístic. I, òbviament, el català ésuna excepció.

Davant d’això, alguns ens entestem aexplicar als qui només reconeixen el dretd’existència a les llengües majoritàries,com és d’elemental i natural el dret de lagent a usar la llengua pròpia en el seuterritori i com és, al mateix temps, dedemocràtic respectar la llengua de cadacultura i de cada País.

LES BECEROLES

Perquè la llengua —potser algú enca-ra ho ignora— és part de la personalitatde l’ésser humà i eix de la identitat cul-tural d’un poble, com apunta AminMaalouf, i la seua funció comunicativa esmanifesta en la dinàmica relacional, enopinió de Vygotsky. Piaget ja havia de-fensat que les capacitats mentals supe-riors s’originen i consoliden a partir deles interaccions amb els altres habitantsdel context sociocultural. Aleshores elpensament, com a construcció social, téen el llenguatge la referència immediatad’una cultura i actua de modulador delsistema de valors, segons Arribillaga.Així, doncs, pensament, llenguatge, ac-tituds i comportaments en interaccióprogressiva constitueixen, en opinió deClemente, els referents bàsics del desen-volupament i la maduració de la perso-na. Per això les conductes lingüístiquesdels individus són, segons Ros, un delsmitjans més significatius per a catego-ritzar-les: tal t’expresses, tal parles —ental idioma—, tal penses, tal sents, talvius... tal ets.

UNA LLENGUA NACIONAL

(AI!)

Les dimensions cognitiva i afectiva dela llengua són, com apunten Brunet iLézine, indestriables d’un referent con-textual o sociocultural que és el que de-

La llengua,encara

termina, alhora, la forma com els mem-bres d’un col·lectiu pensen i veuen elmón. Així, el sentiment d’identitat i depertinença a una col·lectivitat determinala selecció d’una determinada llengua iconforma actituds favorables d’afectivitati d’ús, segons Sachey i Bourhis. Alesho-res, els comportaments lingüístics origi-nen o reforcen la identificació contextualo sociocultural, com assenyala Azur-mendi, i expressen una determinada visiódel món que connecta amb un, tambédeterminat, sistema de valors.

Hi ha, però, en la gènesi de les opcionslingüístiques, com apunta Clément, con-dicionaments que poden portar a l’assi-milació. És ben bé el nostre cas, quan elscatalanoparlants —especialment al PaísValencià i en menor mesura a les Illes—resulten fagocitats per la cultura domi-nant castellana, esdevenint marginats enel seu propi context sociocultural i lin-güístic. I això es produeix per la combi-nació de diverses variables, totes desfavo-rables a la llengua pròpia: la indefinició del’autoconcepte i la baixa autoestima delscatalanoparlants; la poca disposició delscastellanoparlants envers una llenguaconsiderada menor i dialectalitzada; elprestigi cultural i polític de llengua uni-versal per al castellà, enfront de la con-dició d’idioma local per al català. I, final-ment, un estatus jurídic assimètric i in-just que no reconeix als catalanoparlants

més que el dret —i encara— a parlar lallengua i no als interlocutors castellans,el deure —si més no— d’entendre-la.Òbviament, quan s’intenta posar en pràc-tica alguna mesura reequilibradora, des deplantejaments perfectament presentablesi democràtics, apareix la Disney —i dar-rere seu el centrisme polític de nou en-cuny— i bramen per la llibertat dels quesempre la tenen tota, en detriment delsque mai arriben a tenir-ne, més que sigaun bocinet. I inicien maniobres dissuasi-ves amb l’artilleria pesant al capdavant,per corregir els excessos del nacionalismedels altres amb sobredosis d’un naciona-lisme monolític, excloent i colonitzador—el seu.

UNA SOCIETAT CRIOLLA,PERÒ NO TANT

I quan aquells arguments no donen elresultat desitjat, s’afegeix la raó econòmi-ca —el nou vedell d’or, moll de l’os delneoliberalisme pur i dur— per a dinami-tar qualsevol intent de redreçar la llenguafeble. Més encara, si això no és prou, s’es-grimeix l’argument de la tolerància neces-sària dels indígenes envers els que noho són, el tarannà democràtic que hand’acreditar los propios del lugar —altra-ment aldeanos— essent comprensius res-pecte als qui vénen de fora —cosmopo-lites, per definició. I, a la fi, s’argumental’evidència d’una societat plural, mixta icriolla. Això sí, queda molt clar quinallengua ha de ser considerada la principali —per què no?— única d’aquella col-lectivitat bigarrada. El català, no, per des-comptat. Heus ací com una situació plu-ral de convivència i contacte de llengüesi cultures, com l’anomena Tajfel, es ma-nipula, sense cap rubor, amb planteja-ments excloents envers la llengua ver-nacla, considerada —a tot estirar— sub-alterna. És l’anomenada tècnica AD—Anàlisi del Discurs— com a estratègiainterpretativa de significat social i queIñiguez i Antaki detecten quan les pràc-tiques lingüístiques originen, defineixeni mantenen les relacions socials, en con-textos diferenciats o de classe: alta i pú-blica per al castellà i baixa i domèstica peral català.

Enfront d’això cal reinvindicar la queWeinreich anomena lleialtat lingüística,com a acte conscient d’adhesió a la llen-

8 :

L’odifet intriga

gua pròpia davant una situació desavan-tatjosa i colonitzadora. I cridar la ciuta-dania a la desobediència civil, tot verte-brant iniciatives socials, culturals i polí-tiques en favor del català. I recolzar latasca dels mestres, des de l’escola infan-til a la Universitat. I cal exigir als que sa-cralitzen la Constitució que l’acomples-quen també en l’art. 3r, quan es refereixa les diferents modalitats lingüístiquesd’Espanya com a patrimoni cultural queha de ser objecte d’especial respecte i pro-tecció. O quan —de València estant—,l’Estatut d’autonomia —art. 7è— encar-rega a la Generalitat Valenciana protecciói respecte especials a la recuperació delvalencià. Altrament, a aquells constitu-cionalistes de pro, caldrà desemmascarar-los en la seua falsedat i el seu tarannàtotalitari.

POLÍTICS —I ALTRES VIPS—ACOMPLEXATS

Si, com sembla, la nostra llengua pre-senta virtualitats suficients per ser einade comunicació i vehicle de cultura, cal-drà instar els que tenen poder —polític,econòmic, cultural, eclesiàstic...— nonomés a complir el mandat constitucio-nal, sinó a la pràctica exemplificant, ha-bitual i digna de la llengua. Altrament—des de València estant— a més de de-nunciar el seu tarannà gens democràtic,caldrà destapar la seua (in)capacitat perexpressar-se en la llengua que dóna nomal territori. Mentrestant, recuperat uncert clima de consens i pacificada la so-cietat, el màxim mandatari valencià ajor-na sine die la creació de la nova Acadè-mia, fins que la conjuntura política lipermeta nomenar com a acadèmics per-sonatges prou dòcils com per fer delvalencià un patois típic de llibret de fa-lla. Així, les més altes instàncies del go-vern valencià han palesat —una vegadamés— la seua mala fe, la seua mesqui-nesa política i la seua misèria intel-lectual, envers l’anomenat pacte lingüís-tic. El penúltim episodi que denotaaquest tarannà ha estat el boicot de lesautoritats polítiques a l’escriptor i gra-màtic Enric Valor, en el seu nomena-ment de doctor honoris causa per la Uni-versitat Jaume I de Castelló. La lecturarecomanada per a tan il·lustres pròcersés, sens dubte, Les identitats que matend’Amin Maalouf. Allà es trobaran benretratats en aquells que mostren descon-fiança, hostilitat, menyspreu i mofa en-vers els qui —com el mestre Enric Va-lor— no han traït la seua llengua ni elseu país.

Marc Ant. Adell

Miquel CandelCom una bassa d’odi

Tres i Quatre, València, 1998250 pàgs.

«No hauria pogut somniar-ne tants, detràfecs, d’embolics, de ressentiments, d’his-tòries submergides, en un poble tan petitcom Bènzira. (...) Una mar amb calma apa-rent en la superfície però bullint d’envegesi rancors pel fons. Quieta dalt: com unabassa d’oli. Trontollada i ben arremolinadabaix: com una bassa d’odi; com una bassad’odi oliós a punt de bullir.»

Amb aquestes paraules ens presenta, undels personatges de la novel·la, el món querealment governa Bènzira, un poble ribe-renc on aparentment regna la calma. Seràla mort —accidental o no— d’un delsmembres d’una penya ciclista la que faràtrontollar aquest fals equilibri. Assistimllavors a la presentació detallada d’aquestcomplex univers de psicologies —potserfóra millor dir-ne psicopatologies— i derelacions fosques —embolics de llit, ge-losies, banyes…—, de corrupció —econò-mica i moral—, d’hipocresies i, especial-ment, d’odi; un odi ferotge que impreg-narà totes les relacions i anirà trenant lahistòria i confegint el centre argumentalde la novel·la: la sospita d’assassinat i elposterior intent de descobrir l’assassí.

Però tot, això sí, adobat amb una bonadosi d’humor.

En efecte, tenim trenta-un capítols iun epíleg al llarg dels quals el narrador—un dels membres de la penya ciclista—va presentant-nos tots els personatges,ens mostra els avanços en la investigaciócriminal i ens fa reflexionar sobre la so-cietat del moment —l’any 2002— ambl’humor i la ironia com a armes princi-pals i amb un estil que tracta d’acostar-se als registres orals en un intent de ferseu el lector i afavorir, així, la intercomu-nicació. El narrador s’adreça a nosaltresi ens conta, a cau d’orella, tot el que volque sapiguem, amb la confiança del quepodríem dir «un amic de fiar».

Els personatges són tipus-psicòlogicsque el narrador presenta, analitza i va in-cloent progressivament dins de la intri-ga novel·lesca en considerar-los sospito-sos. Certament, a mesura que van pre-sentant-se els personatges —i les com-plicades relacions entre ells—, avança lanovel·la i va perdent importància l’anàli-si social o psicològica, al temps que laintriga guanya en pes i en presència finsarribar al moment del desenllaç, inespe-rat i sorprenent com en tota bona no-vel·la de lladres i serenos.

L’autor ens situa a l’any 2002. En prin-cipi aquesta ubicació temporal podria sem-blar-nos una espècie de divertimento li-terari, de joc narratiu. No obstant, ambaquest futurisme es pretén portar al límitl’absurd quotidià de la societat dels nostresdies. Un avís clar, en clau caricaturesca, dela degradació actual i imparable que ens potportar a una societat governada pel Partitdels Pendons, amb un horari trihorari, unaGalícia independent i els bitllets de 20.000pessetes circulant il·legalment entre la cor-rupció més absoluta.

Però, malgrat aquesta càrrega crítica, lanovel·la és bàsicament una intriga, el pro-cés de recerca i captura de l’assassí deRamonet, el membre de la penya ciclista il’amic íntim d’Agustí —el narrador. I ésprecisament en aquest procés que aniràdestacant-se so Nemesi, un Poirot de laRibera, incapaç d’obrir la boca sense inter-calar algun refrany; la ment lúcida i espa-vilada que sabrà, a la fi, treure l’entrellatque ha matat (o no) Ramonet i que hadespullat un món submergit en l’odi.

Tot plegat, la novel·la sap conjugar elretrat crític d’un món, amb la penetraciópsicològica i la intriga policíaca en un tottractat amb humor i descrit amb una veuque se’ns vol acostar al màxim —i quesembla aconseguir-ho. Una novel·la, ensuma, que es deixa llegir.

Ferran Bataller18,5 x 12 cm.

: 9

Epistolari fusterià,2

L’edició de les Obres Completes de JoanFuster es troba aturada al volum 7é desdel 1994. Hi manquen, encara, d’altresque acolliran parts tan importants de laseua obra com la poesia o alguns assaigsque hom considera indispensables per ala cultura catalana d’aquest segle. No-gensmenys, durant els darrers anys homha pogut constatar com és de viva l’edi-ció de diferents títols fusterians. Enaquest context, disposem ja del segonvolum de les cartes escrites i adreçades aFuster, pocs mesos després de la publi-cació del primer. El conjunt —els editorstreballen sobre un fons que aplega més dedos milers de cartes— constituirà unoportú apèndix d’aqueixes obres comple-tes, de la gènesi i la intenció de les qualsobtenim notícia alhora que podem cop-sar-ne el rerefons.

I és que aquesta correspondència enspermet conéixer aspectes essencials deldesenvolupament de la personalitat del’escriptor, i també —en aquest volum—l’entrellat d’una època particularment tèr-bola. Hi assistim a una etapa crucial enla formació de Fuster que, no atzarosa-ment, té lloc en diàleg amb els refugiats.

Amb anterioritat al període d’on pro-vé el gruix de les cartes recollides ací—1950-1962—, Fuster havia publicatquatre llibres de poesia i un sol article(«València en la integració nacional deCatalunya»). Amb aquest bagatge conreaunes relacions que haurien de proporcio-nar-li el marc adient per a la discussió deles seus idees, i també la disponibilitat—amb el risc consegüent— d’un espai dellibertat que aprofitaria per publicar bonapart de la seua primera producció. Durantaquesta època, forja la seua concepciód’una identitat valenciana dins el marc dela catalana. El lector es farà càrrec del’enormitat de l’esforç fusterià si en re-passa els antecedents i se n’adona del quehi restava. Copsarà també el que per aFuster degué suposar posar-se en contac-te amb el que hi havia encara de viu, en-tre les víctimes de la persecució feixista.La dificultat de bastir-ne una nova con-ceptualització era, doncs, enorme i caliaque es fes, gairebé de nou. A l’interior, aValència, es veia envoltat per poca cosamés que l’integrisme catòlic i l’«esteticis-me» provincià d’un García Sanchiz, unCasp, un Adlert.

Joan FusterCorrespondència, 2. Agustí Bartra

i altres noms de l’exili americàEdició dirigida per Antoni Furió

Volum a cura de Santi CortésCàtedra Joan Fuster

Universitat de València. E. Climent, editorValència, 1999

439 pàgs.

De Catalunya, per bé que en tot un altreregistre, procedia aquell desinterès pel «casvalencià» que un dels seus corresponsalscaracteritza amb l’al·lusió que en féu Danteen parlar de l’avara povertà dei catalani. Acíés on rau la significació que volem desta-car en el contacte amb l’exili: si l’haguésnegligit o no l’hagués cultivat amb la inten-sitat amb què ho va fer, alguna cosa impor-tant se n’hauria perdut. Perquè amb el seudiàleg amb els intel·lectuals refugiats, l’exi-gència moral i el nivell de l’argumentacióhavia de ser el més alt; les discrepàncies—com es pot veure clarament en el cas deBartra—, són sòlides i ben argumentades,més cridaneres i afinades dins una fermacomunitat d’interessos.

Els assumptes són molt variats i impor-tants. Hi ha, en primer lloc, l’obsessió perrecuperar i rearticular la consciència na-cional dels valencians; a la deguda distàn-cia, però amb contundència, s’expressa la

reclamació del reconeixement per a lesvariants valencianes genuïnes i, amb això,la discussió sobre la consolidació d’unallengua de cultura vàlida per al conjuntdel domini; per una altra banda, Fusterexigeix una més gran consideració delPaís Valencià, per part de Catalunya,mentre refusa un paternalisme gratuïtque estima nociu. Amb la lucidesa i eltarannà característics argumenta, també,en favor de l’acceptació generosa de tretsdiferencials en l’àmbit cultural i sociolò-gic. Sobre aquest extrem, és notòria lainfluència que exerceix, per exemple, so-bre Riera Llorca, que fa seues observa-cions crucials del mateix Fuster (veg.«Una veu valenciana», text incorporat al’apèndix). Hi trobem, també, la perseve-rant tasca que Fuster acompleix amb ladecidida voluntat de tendir ponts, decrear un públic, i que es manifesta en laconstància de les contribucions —pròpiesi alienes— que adreça a les revistes i elsesdeveniments culturals de l’exili. A fi-nals dels cinquanta, el seu pensamenthavia guanyat ja, entre nosaltres —comassenyalaren Cucó i Cortés en la intro-ducció del seu epistolari valencià durantel franquisme (3i4, 1997)—, el caràcterhegemònic que hom encara li reconeix.

Consignem, per acabar, un tret que enssembla particularment revelador de la per-sonalitat del protagonista d’aquest llibre:davant els excessos patriòtics dels intel·lec-tuals a l’exili, Fuster declara que la seua feés una «fe negativa», «seca i sola desespe-rança». Amb conseqüències: des d’aquestalúcida posició confegeix una poètica (que,ben aviat, exclou la «confecció» de versos ies converteix, deliberadament, en una «po-lítica»), un estil i tota una obra, abocats demanera explícita a satisfer objectius civils iculturals prèviament identificats amb nete-dat («He escrit cada cosa —diu ja en aques-ta època— com cada cosa exigeix ser escri-ta, al meu entendre.»)

Tot això mentre que s’hi parla de Ma-ragall i de Joyce —el llibre del qual de-mana insistentment als seus correspon-sals—, de surrealisme i fonologia, deWhitman i de T. S. Eliot, de Teodor Llo-rente i de la poesia per la qual opta unallunyat «home europeu», de mètrica,d’amics, de llibres, de premis, d’adreces.

Vicent Raga21 x 13 cm.

10 :

Perdrela innocència

A principis dels setanta, A. Blooms’ocupà de la pèrdua d’innocència enl’educació. Ho exemplificà, però, en d’al-tres àmbits. Així, certes indústries llan-çaven deixalles que contenien mercuri ala massa d’aigua més pròxima. Els residuss’afonaven i desapareixien de la vista, ambla qual cosa es donava per acabat el pro-blema. Però els investigadors establirenrelacions entre el mercuri abocat a l’aigua,el trobat als peixos i el que hi havia alsteixits corporals de les persones que men-javen peix. Les empreses que llancenaquesta classe de deixalles a l’aigua handeixat de ser innocents, és a dir, ja no es-tan exemptes de culpa. El fet més greu ésque la pèrdua d’innocència moltes voltesno s’acompanya de mesures eficients deprevenció o de solució dels problemesidentificats.

Aquestes reflexions conformaven la in-troducció d’un article d’opinió aparegutal diari Información d’Alacant, l’onzed’octubre de 1980. Un grup d’amics, sotael nom de Col·lectiu Benacantil, escriviaen l’esmentat diari, pràcticament cadaquinze dies durant més de dos anys, co-lumnes d’opinió sobre diverses qüestions;sempre des d’una òptica valenciana i va-lencianista. Només uns quants títols ensajudaran a fer-nos-en una idea: «L’intel-lectual i el sistema», «Inocencia en edu-cación», «Autonomia i burocràcia», «Es-panya i els espanyols», «Alicante y Valen-cia», «Panmurcianismo entre valencia-nos», «Nacions i fronteres», «Els joguetsbèl·lics», «Lingüística y poder», «Al cas-tellà pel camí de la rutina», etc.

Quasi vint anys després, podem ado-nar-nos que bona part de la generaciód’aquell col·lectiu, persones que ara japassen de la cinquantena, podria, proba-blement, ser culpable d’alguna cosa. Elsilenci predominant d’aquesta generació,a la qual homenots com Joan Fuster vanfer perdre la innocència en més d’un as-pecte de la vida, seguit pel silenci sepul-cral majoritari de les generacions mésjoves davant tots els problemes socio-culturals, lingüístics i polítics de la socie-tat valenciana, ens fa pensar que els va-lencians continuem sent innocents comles cebes. Inferir una altra cosa seria es-fereïdor.

Joan J. Ponsoda

Arts Gràfiques, 13 • 46010 València • Tel.: 963 86 41 15 • Fax: 963 86 40 67http://www.uv.es/publicacions E-mail: publicacions@uv.es

Editorial. La història en el debat polític sobre l’ensenyament de les Humanitats, Pedro RuizTorres. Models federals i Estat de les Autonomies, Ferran Requejo. Hominització i humanit-zació, Eudald Carbonell. De l’intel·lectual crític a l’intel·lectual democràtic, François Dosse.Els intel·lectuals, entre la «crisi de la raó» i la «fi de la història», Detlev Claussen. Intel·lectualsi antifeixisme. Per una historització crítica, Enzo Traverso. Temps i relat, Enric Sòria. Davantl’Holocaust. Memòria, història, metàfora, Saul Friedländer. Esclavitud i emancipació delsjueus, Isaiah Berlin. Desenvolupament sostenible al País Valencià, Ricardo Almenar, EmèritBono,Ernest Garcia. 1898, a Espanya: segles abans i el dia després, Miquel Barceló // ErnestGellner, Nacionalisme, Àngel Castiñeira. Joan Fuster, Correspondència, vol. 2, Alfons Cucó

REVISTA FUNDADA PER JOAN FUSTER // SEGONA ÈPOCA / NÚM. 1

COL·LECCIÓ

FONTS HISTÓRIQUES VALENCIANES

1. Josepa CORTÈS (ed.): Liber privilegiorum civitatis etregni Valencie. I. JAUME I (1236-1276), 194 pp., 3.700ptes.

2. Vicent Josep ESCARTÍ (ed.): Pere Antoni Beuter. Pri-mera part de la Història de València, 194 pp., 3.700 ptes.

COL·LECCIÓ

CINC SEGLES

2. Doctores y escolares. Congreso Internacional de Histo-ria de las Universidades Hispánicas, (2 vol.), 6.000 ptes.

3. Luis Vives y el humanismo europeo, 162 pp., 2.700ptes.

4. Bulas, constituciones y estatutos de la Universidad deValencia, (2 vol.), 6.000 ptes.

COL·LECCIÓ OBERTA

SÈRIE HISTÒRIA

4. Alfons CUCÓ: El despertar de las naciones. La rupturade la Unión Soviética y la cuestión nacional, 306 pp.,2.860 ptes.

5. Ana M. AGUADO (coord.): Mujeres, regulación de con-flictos sociales y cultura de la paz

6. Josep TORRÓ: El naixement d’una colònia. Dominaciói resistència a la frontera valenciana (1238-1276)

: 11

L’alquímiadels mots

a introducció del Canvi ha fet quetot el que hom diu hagi esdevingut

automàticament insignificant, en el sen-tit de no significar res. Els parlants en elfons ho saben: era inimaginable només fauns anys la manca d’abrandament, totparlant amb les mateixes paraules delsmateixos temes. No és una pèrdua d’en-tusiasme: és que la insignificança els bui-da. Això encara durarà un temps, mentreno s’arribi a la plenitud del Canvi, onapareixerà un altre llenguatge, que no tin-drà el ròssec de la significació. La litera-tura desapareixerà i la que coneixem seràinintel.ligible». Amb aquestes paraules,contingudes en l’entrada «Canvi, El»d’aquest llibre singular i inetiquetable queés El canvi, Miquel Bauçà ens apropa alcontext en què cal situar la seva pròpiaaventura literària. Es tracta, ja ho hem dit,d’un llibre que no resisteix cap etiqueta ique no es deixa encabir, còmodament, encap gènere preestablert: en aquest sentit,ni tan sols els referents que, en la nostraliteratura, podrien ser més propers (comno pensar en el Diccionari per a ociosos?),tampoc no serveixen. Bauçà presenta,com qui estén la roba als penjadors delbalcó, en plena via pública, un dietari-dic-cionari que ho vol abastar tot, tot i que,de la impossibilitat de fer-ho, neix aquestestrany i pertorbador exercici alquimistadels mots, estimulant i fèrtil, ple de con-fidències i de reflexions, de poemes id’aforismes, d’ironies i sarcasmes, de di-vagacions.

Com a les grans ocasions, en aquestcas es fan bones les paraules de Blanchoten Le livre à venir: «Només importa elllibre, tal com és, lluny dels gèneres, forade les seccions, prosa, poesia, novel.la,testimoni, dins de les quals no vol orde-nar-se, en la mesura que els nega el po-der d’atribuir-li el seu lloc i de determi-nar la seva forma. Un llibre ja no per-tany a un gènere, qualsevol llibre concer-neix únicament a la literatura, com siaquesta retingués per endavant, en laseva generalitat, els únics secrets i fór-mules que permeten donar forma de lli-bre a allò que s’escriu». No val, doncs,a plantejar-se preguntes impertinents: eltext de Bauçà és un llibre. Ni més nimenys: literatura. I, en això, hi rau totala seva força, alliberat per igual de latemptació absolutista de què el llibresigui més que una obra d’art (la religióde l’escriptura) i de la renúncia nihilistade què sigui només cosa. Entre la des-mesura i el buit, la literatura: la possibi-litat que l’escriptura, temptativa i perple-xa, inauguri un món, el llibre, que s’es-quinça en l’interior (desfent la forma il’argument, la continuïtat i la seqüència)

i es projecta cap a fora, en totes direc-cions (com la roba estesa).

Des de les investigacions de l’anome-nada Escola de Frankfurt, és un leitmotivdel pensament crític la convicció que,amb l’avenç de la racionalitat tecnològi-

dotze semitons de l’escala cromàtica te-nen la mateixa dignitat harmònica i per-meten un desplegament no regit pel prin-cipi d’autoritat, i serveixen, així, com amodel per a un pensament i una escrip-tura a la deriva que es formularia d’acordamb una lògica de la descomposició.Aquesta estratègia és, en bona mesura, laque hom pot descobrir en la lectura d’Elcanvi de Miquel Bauçà: la ruptura amb laidea de llibre tancant sobre si mateix perla dissolució en allò fragmentari, irònica-ment articulat com a diccionari, però undiccionari volgudament incomplert, arbi-trari, fragmentat. Més paratàctic que nopas sintàctic, per dir-ho d’aquesta mane-ra: subversiu.

I, amb aquest exercici d’alquímia ambels mots, Bauçà porta l’obra tancada capa la seva dissolució, fins al punt d’acos-tar l’escriptura al silenci. I, al darrera delsmots, l’esperit de la millor prosa catala-na del segle: la ficció del jo en la quoti-dianitat categoritzada de Josep Pla, el verídialèctic desemmascarador i reflexiu deJoan Fuster, el risc experimental propdels límits de l’escriptura de J. V. Foix.Potser no és del tot accidental que, alstrenta anys de la conferència de FoucaultQuè és un autor?, tres llibres tan remar-cables com L’agent provocador de Gimfer-rer, Despintura del jo d’Hac Mor i El can-vi de Bauçà, resituïn el paper de l’escrip-tor en el text com a funció del text, des-apareixent al darrera de les paraules es-campades per les pàgines del llibre. Pot-ser és cert, com deia en Manel Guerreroa l’Avui, que la literatura catalana viu unmoment en què les aportacions més in-teressants i arriscades vénen de la mà delspoetes.

El canvi de Miquel Bauçà, per si sol,inaugura tota una tradició sense deixar dereconèixer-se en la tradició des de la qualparla. Però, malgrat tot i això, la capgiraen aquest camí que porta a la dissolucióde la pròpia tradició inaugurada: més queun camí obert, El canvi constitueix lafragmentació i el sabotatge de tots els ca-mins fressats. Per acabar, l’entrada «Obli-dar»: «oblidar, esborrar, netejar, és la tascaprimera a què un humà s’ha d’aplicar, car,quan no té cap possibilitat de defensa, ésenllefernat, amb un pinzell brut i barroer,de dalt a baix, de baix a dalt. I tothomque passa a prop hi afegeix una capa.Aquesta feina de gratar-se realment noacaba mai. Ara: és satisfactòria, car cadavegada hom se sent més desimbolt, méslleuger. S’ho paga, val la pena».

Com la lectura d’El canvi, ho confes-so.

Xavier Antich

Miquel BauçàEl canvi

Barcelona, Empúries, 1998595 pàgs.

“L

ca de la societat industrial avançada, latotalitat ha esdevingut totalitarisme: unsistema en què regeix la llei de la unitat ide l’eliminació d’allò divers. SegonsAdorno, però, conscient com era delpotencial subversiu i herètic de l’art i l’es-criptura més radicals del segle, la músicadodecafònica, a partir de Schönberg, ofe-reix un «model» alternatiu a la racionali-tat dominant fundada en la identitatidentificadora i, al capdavall, tautològica;un model alternatiu a la tendència globa-litzadora que pretén sotmetre la diversi-tat a l’imperi unívoc del concepte. Enaquest sentit, aquesta música que inaugu-ra la creació de les sèries, no sotmesa ala jerarquia del to dominant, proporcio-na la via per a una forma de pensament(i d’escriptura) no totalitari, una formade pensament crític no instrumental: els

12 :

La poesiade Ramon Guillem

Ramon GuillemL’íntima realitat (antologia, 1991-1996)

7 i Mig, Benicull, 199876 pàgs.

La publicació d’una antologia de l’obra deRamon Guillem és una ocasió per actualit-zar la nostra visió de la seua poesia, fent-nos-en una visió de conjunt on podem veu-re l’evolució i les constants de la seua acti-vitat creativa. També és per als més jovesuna oportunitat per accedir a una part dela seua obra, difícil ara de trobar en el mer-cat.

L’íntima realitat retrata l’evolució que hasuposat cada nou llibre de l’autor. Aquestprogrés està fet a partir dels seus temeshabituals (el desig, l’amor, la memòria, lapor, la mort, el diàleg entre l’home i la poe-sia i la conflictiva relació entre la paraula ila realitat), tot i que cada nou llibre aportauna perspectiva nova o diferent. Els poe-mes d’Un gran desig s’engendra (1985), comva escriure Vicent Alonso, centren la refle-xió poètica «en l’activitat demiúrgica delllenguatge i de la memòria». L’hivern remot(1987) és un llibre de maduresa expressi-va. En els seus poemes, Ramon Guillem ensmanifesta la seua personal manera d’enten-dre l’ofici líric: la poesia entesa com unadedicació a la bellesa, com a trampolí ido-ni per tal de conjurar la solitud, de servarla memòria, o millor dit, de crear-la.

Les ombres seduïdes (1990) creix en el camítriat del poema com a creador de memòria,de bellesa, on la realitat, que sempre és elpunt de partida dels seus poemes, es difu-mina progressivament per donar pas a laconstrucció d’un món interior personal. Enaquest sentit s’intensifica la càrrega simbò-lica dels poemes, bastida generalment a par-tir d’elements de la natura.

En Terra d’aigua (1992) el lector trobaràun canvi de to: la poesia més discursiva ianecdòtica dels poemes anteriors deixa pasa una poesia més opaca, més enigmàtica.Ara, Guillem extrema la intensitat de lesimatges. Aprofundeix en la densitat simbò-lica de la paraula. La poesia es converteix enun forcejament més tens amb la llengua perexplorar aquells aspectes més inexplicablesde la vida. El desarrelament present en el lli-bre anterior creix. Els poemes inèdits, tot imantenir-se en la mateixa línia estètica, són

El joen la literatura juvenil

En els darrers anys la proliferació de lapsicoliteratura (o psicolectura) en les col-leccions adreçades als joves ha dut a pensarque aquesta part de la literatura és sinònimd’escriptura en primera persona. És evident,alhora que preocupant, la proliferació de tí-tols en els quals un narrador identificat ambun protagonista adolescent ens relata desd’una focalització interna els problemes queels autors adults consideren propis de l’edat.

L’argument de la majoria d’aquests llibresversen sobre els conflictes dels adolescentsamb el propi cos, amb la família o amb l’en-torn social. També s’aprofiten per encabiren el currículum escolar els polèmics temestransversals que, com a molestos invitats dela LOGSE, no acaben de trobar el seu lloc.

L’eterna pregunta, per a alguns insidiosa,formulada a la literatura per a infants ame-naça sobre aquests textos: és açò literatura?En principi, ens podem posar d’acord si elscaracteritzem com: textos amb una estruc-tura narrativa, escrits amb un llenguatge di-recte i pròxim al lector i amb uns personat-ges adolescents que es mouen en ambientscom l’institut, els bars o la casa. Com veiem,un ventall de característiques que faciliten lalectura identificativa. Però, si hem de ressal-tar una característica que els identifica,aquesta és la intencionalitat que tenen: lacreació de pautes de comportament.

El llibre de Santi Baró Joc de dames (Edi-torial Bullent, 1998) és un bon exemple delgènere. Com diu la coberta «Gemma és unajove que pateix més problemes dels normalsper l’edat. Ha de lluitar contra una societatque no està preparada per tolerar allò que nocomprén: que la seua mare estime i viscaamb una altra dona». Des de l’explosió de laprotagonista quan parlant amb la professo-ra que intenta ajudar-la diu: «Ma casa no ésuna casa normal; que no se n’adona? Jo notinc pares! No en tinc! La meua situació ésantinatural…! Que és que no s’ha adonat en-cara que la meua mare i la Roser són homo-sexuals?»; passant per la reflexió que trobema la meitat del relat «Tan senzill que seria totsi no existissen prejudicis de cap mena…!»;fins arribar a les darreres pàgines, el lectoracompanya la protagonista en el camí decreixement que passa, inevitablement, perl’acceptació de les mares i la lluita contra elsprejudicis dels veïns, companys de classe ide l’altra família. Al remat, la nena poregosai mentidera de l’inici, arriba al final transfor-mada en una persona madura: «Ja era ben

guiats per una nova actitud, més vitalista, deno furgar només en les deixalles, ja que en-tre elles pot trobar «un reflex encés».

En L’íntima realitat Ramon Guillem haelaborat, així, una bona selecció del bo imillor dels seus versos i ha sabut mostrar lesdiferents pulsions que els impulsen. Unavegada llegida aquesta antologia, crec que elsseus poemes resisteixen molt bé el pas deltemps. La distància permet de valorar ambmés precisió la singularitat del seu universpoètic i la qualitat dels seus poemes. El lec-tor d’aquesta antologia advertirà la presèn-cia d’una bona mà en la construcció melò-dica dels versos, el rigorós treball en la se-lecció d’imatges, fèrtil en reverberacionssemàntiques, i la mostra d’un sòlid ofici enla concepció global dels poemes.

Francesc Calafat

: 13

Giacomo LeopardiEl Zibaldone dels pensaments

Traducció d’Assumpta CampsEditorial Columna-L’Albí, 1998

611 pàgs.

L’any present 1999 és el centenari de lapublicació a Itàlia del Zibaldone dels pensa-ments de Giacomo Leopardi, que morí aNàpols l’any 1832. És obra pòstuma i decaracterístiques molt particulars, ja que nohavia estat destinada a ser publicada, al-menys sota la forma que tenia a la mort delpoeta. La traducció al català es publica ambla col·laboració del Centre d’Estudis leopar-dians, amb seu a Recanati, lloc de naixe-ment i seu de la institució que vetla per ladivulgació i la coordinació dels estudis so-bre Leopardi. La iniciativa s’inclou en unprograma titulat «Leopardi al món», ambmotiu del bicentenari del naixement de l’au-tor, que ha tingut diverses manifestacions icongressos. Si bé la poesia de Leopardi nonecessita ser presentada al públic, la seuaobra de pensament és menys coneguda i,per tant, resulta lloable el gest d’oferir alslectors una traducció al català de l’antolo-gia més extensa coneguda a l’Estat espa-nyol. Les traduccions anteriors, totes encastellà —la més recent introduïda perRafael Argullol—, no reunien més que unnombre de pensaments declaradament in-ferior a la versió d’Assumpta Camps. Estracta en aquest cas d’una antologia feta peruna italianista, estudiosa de Leopardi, querecull no solament els pensaments filosò-fics sinó també d’altres temes, amb notesbibliogràfiques no massa extenses, ja que nosempre hi aplica el mateix criteri, i per aixòde vegades manca informació addicionalque el lector ben gustosament agraïria. Lesreferències a l’obra poètica són suficients.La traductora-introductora explica quinshan estat els criteris davant la tasca ingentde seleccionar uns textos, un nombre limi-tat per exigències editorials, de la immen-sitat de l’obra leopardiana. És difícil de dirquina finalitat tenia l’obra per a Leopardi:Assumpta Camps diu que era de caràcterprivat, no pas un diari, ni una agenda, mésbé un diari intel·lectual. És cert que conti-nua sent una obra poc estudiada i cal espe-rar que, amb les recentíssimes edicions aItàlia i arreu del món, es despertaran les ne-

cessitats d’estudiar-la en relació amb la seuaobra poètica, o potser com un text de cai-re filosòfic. Leopardi féu un extracte de 111pensaments que va publicar, després dereescriure’ls, sota el títol Pensaments i quedonen la idea que potser El Zibaldone delspensaments no era més que el registre delseu pensament en permanent activitat, tes-timoni de l’evolució d’una de les personesmés cultes del segle passat.

Tractant-se de una sèrie d’anotacionssobre els quefers i els interessos més variatsd’un escriptor, l’antologia privilegia el pen-sament sobre la forma de pensar, és a dir,ens ofereix aquells textos que en diferentsmoments de la seua vida l’escriptor ha anatanotant al seu quadern, però a la força esperd la forma d’anotar, com era el procésde valoració i anotació que el poeta teniallegint un llibre, per exemple, o al llarg dediferents activitats durant el mateix dia:fóra una passejada, posem per cas, o dife-rents observacions del seu voltant, conver-ses de camperols, comportaments humans,etc. El frenesí de la seua activitat intel·lec-tual pareix desbordar de vegades la prò-pia capacitat d’escriptura, manifestada alquadern amb una successió d’etcèteresque complica molt la tasca del traductor.Camps no diu res de les dificultats que hatrobat al llarg del treball —de segur moltple de pensaments leopardians, en el millorsentit del terme—, amb la sintaxi (ja queLeopardi era acuradíssim en la llengua) iamb la clarificació dels conceptes. Tradueixamb la sensibilitat de, sent fidel, no com-plicar la lectura i mantenir la profunditatdel pensament i el seu ritme, una tasca queen el cas de Leopardi i del seu Zibaldoneno és gens fàcil.

Júlia Benavent

Diaride les idees

cert que la meua personalitat estava canvi-ant, raonant uns segons havia estat capaç decanviar la rancúnia i el despit, per compren-sió i perdó».

Bitllet d’anada i tornada (Empúries, 1999)de Gemma Lienas és un altre exemple delgènere. Marta, la protagonista, viatja cap al’autodestrucció en l’autobús de l’anorèxia.La focalització interna triada per l’autoraaconsegueix que Marta enganye el lectorigual que s’enganya ella. Un miratge que totmalalt d’anorèxia fabrica: «Provo a veure’mcom ells em veuen; prima fins al dolor, finsa l’horror, diuen. Un magritxol, diuen. I, encanvi, jo només sóc capaç de veure’m comem sento: grassa. M’acaricio la cintura, pujoles mans des dels ronyons fins a la zona lum-bar, buscant els mitxelins fastigosos. Emposo de perfil i m’observo críticament lapanxa; la continuo veient bonyeguda, […]No em puc engreixar.»

Com en el cas anterior, el lector s’identi-fica ràpidament amb la Marta i l’acompanyaen un viatge que els durà fins a la malaltia ila desesperança. Però, com en la majoria delscasos, no s’arriba a cap atzucac. El títol ja hopresagia, el viatge es fa amb un bitllet d’ana-da i tornada i, al final, «[…] la Marta va ado-nar-se que ara no tan sols ho sabia sinó quetambé ho sentia: volia posar-se bé.»

Tornem a la pregunta de l‘inici, podemparlar de literatura? Evidentment, són lli-bres que s’allunyen de la majoria que escomenten en aquesta revista però esdeve-nen bones ajudes per introduir l’adolescentno lector en l’univers de les lletres. A més,si, com en el cas dels llibres ressenyats, sónllibres ben escrits i convincents, es trans-formen en ponts per introduir-los en l’ano-menada literatura legitimada.

Gemma Lluch

14 :

L’artque revela

però no redimeix

aApartat de correus 267 / Ausiàs Marc, 68, 1a. / 46470 Catarroja (País Valencià) / telèfon 961 26 86 54 / fax 961 27 25 82 / E-mail: afers@xpress.es

editorial afers

Recerca i pensamentAgustí COLOMINES & Vicent S. OLMOS (eds.): Les raons del passat. Tendèncieshistoriogràfiques actuals, 308 pp., PVP 3.120 Pta.José Alberto GÓMEZ RODA: Política i poder local. Catarroja: un municipi valenciàdurant el primer franquisme. Pròleg d’Ismael Saz Campos, 224 pp., PVP 3.120 Pta.Alfons CUCÓ: El valencianisme polític, 1874-1939. Segona edició ampliada irevisada. Pròleg d’Emili Giralt i Raventós, 320 pp., PVP 3.120 Pta.

Els llibres del contemporaniPERE MAYOR: Un País amb futur. Converses amb Víctor G. Labrado. Pròleg deRamon Lapiedra, 126 pp., PVP 1.500 Pta.

Afers. Fulls de recerca i pensamentXIV:32 (1999), Sucre i creixement econòmic a la baixa Edat Mitjana. Coordinaciói presentació de Ferran Garcia-Oliver, 316 pp., PVP 3.120 Pta.

Arxius de Sociologia2 (1998), Treball i ocupació: temps de canvi. Presentació de J. A. Santos Orte-ga, M. A. García Calavia i E. García García, 248 pp., PVP 1.500 Pta.

Editorial Afers

32

Sucre i creixement econòmic

a la baixa Edat Mitjana

1999

a dèsset anys que es publicà el primerllibre d’Enric Sòria, Mirall de miratges,

i des d’aquelles pàgines vibrants d’entusi-asme la seua trajectòria poètica ha oferitquatre obres de desusat valor, comptadaaquesta d’ara tan excepcional, darrer Pre-mi Carles Riba. Així, estem dins d’unaespaiada però important obra creativa queconfigura una proposta seductora i ambunes qualitats de reflexió excepcionals.Sense oblidar els altres papers que confe-geix Sòria, provinents del memorialisme,l’assaig, el periodisme o la traducció, elsquals també mereixen el nostre graud’atenció pels valors intel·lectuals quecontenen, sense excloure-hi els poètics, ésclar. Quan abordem la poesia d’EnricSòria, ens trobem una escriptura que s’hamantingut impermeable al possible adot-zenament per influències coetànies, am-bientals o no, i alhora ha tingut tota laintel·ligència i el talent de mantenir ladistància necessària amb les modes («Unvers no és una treva»). Com a poeta sor-git —i fet— en els anys setanta, dins de lacampana de ressonància que és la poesiacatalana i, d’alguna manera, també la pe-ninsular, no és gens estrany que per lesseues característiques d’individualitat laseua obra irradie enmig i per damunt delsdogmes o les rutines —estètiques— con-siderades encara pròpies d’aquesta època.I és que, en Sòria, el pes o els efectes de latradició i els clàssics han prevalgut perdamunt de la seducció o de la facilitat deles avantguardes i les seues ressaques méso menys alambinades, sovint esgotades.Així, la tradició que nodreix aquesta obra,com reivindica el mateix poeta, és àmplia,va des de l’Antiguitat (Egipte, Àsia, Grè-cia, Roma, etc.) fins al segle XX. Tot això,

no debades ja ho proclamaven els mirallsdel seu primer llibre (March, Quevedo,Borges, Horaci, Espriu, Li Bo, Cavafis).Es diu prompte, però el més excepcionalés que aquest patrimoni no ha estat alservici de cap exhibicionisme esteticista.La tradició, en Sòria, representa un conei-xement dosificat que il·lumina la paraulaamb sensibilitat, amb gran independènciai naturalitat, i aquesta fa que es torne aléel batec que s’incorpora al sentit del poe-ma, segons cada cas. La tradició és sem-pre una qualitat dialogable o dialogant, ésla veu o les veus autèntiques que ha decontenir tot poema. L’eco de dimensionshumanes que restarà en el lector.

Com en llibres precedents, en L’instantetern, a més del motiu recurrent («semprenounat i en cada instant etern»), hi ha elstemes habituals en el gènere, escrits coma peces autònomes, en tot cas relaciona-des amb el context pels llaços tènues queestableix l’escriptura del poeta. Sovint unaescriptura explícita que, per ell, no és maide possessió, sinó sempre d’aprenentatge.Escrit amb la precisió i la contenció ver-

bals característiques de Sòria, aquest vo-lum està organitzat en dues parts, «Ana-tomia» i L’instant etern». La segona con-té, o almenys ho procura, els poemes d’as-pecte més personal («Tot indret és camí»);la primera podria definir-se com una col-lecció dels temes habituals o cars per al’autor («Quant a mi, presoner dels meushàbits»). No obstant això, també és facti-ble creuar sentits entre una part i l’altra,cosa que intensifica la captació del lectordins l’obra enricsoriana. Com és evidenttambé hi ha en aquests poemes una posi-tiva tensió transcendent i molta ambicióintel·lectual i poètica que no exclou ungratificant ús de l’autoironia («És debadesque cerques, has tornat / on ja no se’t re-corda. Forasters,»), el sarcasme («L’orgulli la misèria de saber-te / expulsat de l’Edénet sostenien») o la paradoxa moral («Comt’ofeníem dient que t’imitàvem»). Com japassava a Varia et memorabilia i Compàsd’espera, escandits amb un eficaç ritme,aquests versos també contenen un ventallric d’encerts sensorials, ara conspicus, araimperceptibles, que aporten una bellesaincomparable als poemes. Bellesa entesacom a exultació d’art; art com a correla-ció —indefugible— de batec humà. Denou, hi trobem amb la mateixa dignitatcertes arrels del poeta unides als misterisde l’experiència humana, o la humana con-dició, ara concreta ara genèrica («i el pas-sat ens acull / o ens ennuega»).

Per coses així, aquest llibre sense clixésni anacronismes és francament digne delectura, perquè sens dubte també represen-ta una proposta autèntica de la poesia cul-ta actual, amb rostre humà.

Vicent Berenguer

Enric SòriaL’instant etern

Barcelona, Proa, 199972 pàg.

F

: 15

La publicació d’una correspondènciapersonal entre dues figures intel·lectualscom Theodor W. Adorno i Walter Ben-jamin, tan decisives per a la formulaciód’una filosofia marxista crítica, que cop-se el món social i intel·lectual d’entre-guerres, amb tot el que té de nou en ca-tegories noves, constitueix una aportacióconsiderable al coneixement de la verita-ble gestació de la Teoria Crítica deFrankfurt, però també a la reflexió sobreel no lloc dels intel·lectuals crítics en unaEuropa esquinçada. Mentre la filosofia deHeidegger coneixia l’èxit d’Ésser i temps,o dels cursos sobre Schelling i Nietzsche,els autors de la Teoria Crítica travessavenla peripècia de la supervivència en unmón històric hostil, que la publicaciód’aquesta correspondència ens permet dereconstruir.

L’enorme interès de les cartes, traduï-des ara al castellà per Vicente Gómez iJacobo Muñoz, amb un excel·lent estudiintroductori a cura d’aquest darrer, i ambtot l’aparat crític de notes que escau pertal que el lector sàpiga del cert de quèparlen Adorno i Benjamin, no s’esgota enla reconstrucció d’un moment crucial dela història europea; permet també d’acce-dir a l’entrellat d’un diàleg intel·lectualque no s’esvaní amb el tràgic final de W.Benjamin a la frontera amb l’Espanya de1940. En el pròleg de la seua obra cime-ra, el 1966, instal·lat de nou a Frankfurten un panorama polític, social i intel·-lectual molt diferent, Th. W. Adorno re-coneix el veritable valor de l’intercanviamb Benjamin, que recull en bona partl’epistolari, tot evocant: «quan Benjaminllegí ja el 1937 la part de la Crítica de lateoria del coneixement que l’autor haviaacabat llavors —el darrer capítol—, n’opi-

El no llocdels intel·lectuals crítics

Theodor W. Adorno-Walter BenjaminCorrespondencia 1928-1940

Trotta, Madrid, 1998337 pàgs.

nà que calia travessar la immensitat gla-çada de l’abstracció abans que no es po-gués assolir convincentment la plenitudd’una filosofia concreta. I la dialèctica ne-gativa traça retrospectivament aquest ca-mí» (Dialéctica Negativa, Taurus, 1975,pàgs. 7-8). És difícil retre en menys pa-raules un homenatge més explícit a l’in-tercanvi intel·lectual a què aquesta corres-pondència ens permet accedir.

La correspondència està plena d’al·lu-sions i valoracions intel·lectuals que fun-cionen avui com a element per a la re-construcció de la història de l’Escola deFrankfurt; hi ha també opinions incisivesque s’expliquen pel caràcter privat de lacomunicació, com ara la carta 74 en quèdiu Adorno: «He llegit mentrestant l’as-saig sobre la cultura de Marcuse. Emsembla més aviat regular, de segona mà,amb coses preses de Marx, farcit de subs-tància cultural de Weimar; la feina d’unmestre d’escola convers tot i que, certa-ment, molt treballador», que tanmateixpermet de reconstruir la seua posició so-bre el famós article de Marcuse «Überden affirmativen Charakter der Kultur»,publicat a la Zeitschrift für Sozialforschung6 (1938) i que ha estat considerat, de ve-gades, com a escrit representatiu del pro-grama de l’Escola de Frankfurt. Sovinte-gen en aquest epistolari els moments degran intensitat intel·lectual, dels què ensón exemple —no pas únic, ni aïllat— lescartes d’Adorno 26 i 27 (desembre 1934)a propòsit del treball de Benjamin sobreKafka, que donen peu a expressions comaquesta: «mai abans no havia pogut com-provar tan clarament com arran d’aquesttreball la nostra coincidència en allò filo-sòficament fonamental!» (pàg. 77), o aanàlisis filosòfiques sobre «l’estreta rela-ció (que) serva aquest treball amb He-gel», desenvolupada en termes de la Cièn-cia de la lògica i de la Filosofia del dret, ode la seua relació amb el mateix llibred’Adorno sobre Kierkegaard, amb al·lu-sions a Freud i Heidegger.

En l’enorme diversitat de temes filosò-fics a què al·ludeix i que desenvolupa lacorrespondència, el lector hi pot triar se-gons les seues pròpies preocupacions.Però res de menys arbitrari, al meu en-tendre, que fixar l’atenció en les ideesd’Adorno sobre la dialèctica com a pen-sament en exercici, esbossades a la carta110, en les seues objeccions al Baudelairede Benjamin, que contenen in nuce —emsembla— el nucli decisiu que desplegaràa Dialèctica Negativa. Hi ha un punt departida, hermenèutic i ètic, en l’afirmaciód’Adorno: «Aquest treball no el represen-ta a vosté de la manera com precisamentaquest treball hauria de representar-lo(pàg. 274); i és també un punt de partidahistoricofilosòfic la caracterització de laseua pròpia posició teòrica quan afirma:«Al capdavall, en La genealogia de la mo-ral de Nietzsche hi ha més de la veritatuna que en l’ABC de Bukharin» (pàg.274). Allò que Adorno hi denuncia és unús de la dialèctica, en l’estudi sobre Bau-delaire, en què la «mediació entre infra-estructura i sobrestructura» ha estat subs-tituïda per «la deducció immediata del’âme du vin a partir de l’impost viníco-la» (pàg. 272).

Adorno afirma que la tasca de la teoriacomença quan es comprén que «la deter-minació materialista dels caràcters cultu-rals sols esdevé possible mediada pel pro-cés global», i no partir d’ella, constitueixuna «usura en l’ordre teòric» que «afectal’empiria». Hom atribueix «als fenòmensprecisament el tipus d’espontaneïtat, ma-terialitat palpable i gruix dels quals s’hanvist desproveïts en el capitalisme» is’adopta, d’aquesta manera, un «materia-lisme immediat», un «materialisme antro-pològic», en el qual «glateix un element

16 :

Cuinaliterària

pregonament romàntic» (pàg. 272), queno li fa cap favor al marxisme: «Al mar-xisme no, ja que la mediació a través delprocés social global no es veu enlloc is’atribueix a l’enumeració material, demanera supersticiosa, gairebé un poderd’il·luminació que mai no hauria de reser-var-se a la indicació pragmàtica, sinó a laconstrucció teòrica» (pàg. 273). La tascade la dialèctica rau en la construcció teò-rica, l’única capaç de «trencar el malefi-ci» de la cruïlla pràctica en què ens tro-bem, «entre màgia i positivisme».

Els elements centrals del diagnòsticd’Adorno sobre el nostre temps estandonats, així com la seua visió sobre elpaper estratègic que hi acompleix el tre-ball teòric exercit com a dialèctica críti-ca. Per al lector de Dialèctica de la Il·lus-tració no serà sorprenent que la «genea-logia» nietzscheana hi aparega associadaa la tasca del marxisme crític, tot i que fapensar bastant el fet que Adorno ho fesexplícit a Nova York, el 1938, sense sa-ber potser que des de 1935 Heideggerfeia lliçons a Friburg en què prenia posi-ció sobre Nietzsche, com l’últim granautor pertanyent a la història acabada dela metafísica. L’ús de la dialèctica —i dela genealogia— que Adorno proposa, in-corpora una especial sensibilitat teòricadavant els fenòmens expressius de la di-ferència, que permeten copsar teòrica-ment, sense reducció conceptual, el pro-cés global estudiat: «Panorama i “petja”,flâneur i passatges, el modern i el sempreidèntic sense interpretació teòrica, ¿cons-titueix això un “material” que pot espe-rar tranquil·lament a ser interpretat, senseveure’s consumit per la seua pròpiaaura?» (pàg. 270). Benjamin respon motper mot a aquesta objecció; i caracterit-za el seu procedir metòdic com una «crí-tica a l’actitud del filòleg... que cercaconstituir-se sempre en el rendiment fi-lològic mateix» (pàg. 281).

Potser allò que caracteritza millor,no sols el debat metodològic sobre elBaudelaire, sinó el tarannà intel·lectual dela correspondència tota sencera, sigaaquesta afirmació de Benjamin: «el que hihavia en joc no era només solidaritat ambl’Institut ni mera fidelitat al materialismedialèctic, sinó solidaritat amb les experi-ències que hem fet tots els darrers quin-ze anys» (pàg. 280). La prosa exquisidad’ambdós autors assoleix la major sensi-bilitat teòrica per copsar la dialèctica delnou i el vell, en un temps present, assu-mit i criticat; i dóna pes filosòfic propi,en molts moments, a aquest documenthistòric.

Sergio Sevilla

Vicent Simbor RoigLlorenç Villalonga a la recerca

de la novel·la inefableIIFV-PAM

València/Barcelona, 1999303 pàgs.

Aquest nou estudi de Vicent Simbor, au-tor ben conegut pels seus consistents tre-balls sobre els orígens de la Renaixença alPaís Valencià, la vida i l’obra de Carles Sal-vador i també per altres obres posteriors—entre les quals diversos i utilíssims pano-rames d’història literarià valenciana enl’època contemporània, dos d’ells en col·la-boració amb Ferran Carbó—, recull unaanàlisi minuciosa, i realment necessària ahores d’ara, sobre la narrativa de LlorençVillalonga. Minuciosa perquè, amb un ins-trumental crític variat i rigorós, ressegueixtots els plecs de les novel·les i els relatsbreus de l’escriptor mallorquí, en la seuaglobalitat però també en els detalls de cadapeça. Necessària perquè, enmig de la ja ex-tensa bibliografia coneguda sobre l’autor deBearn —de la qual Simbor ofereix una se-lecció ben triada—, calia una visió general,que servís alhora de balanç i de diagnòstic.

Val a dir que el llibre de Simbor —re-centment guardonat per l’Institut d’Es-tudis Catalans— compleix de sobresaquesta funció, de manera que constitu-

eix una densa i precisa introducció altema. Ara bé, tot i estar construït ambuna analítica sòlida i ben travada, orde-nada i completa, no és limita a presentar-ne una visió estrictament acadèmica. Benal contrari, conté igualment, al costat denombrosos suggeriments per a recaladesfutures, unes notables dosis d’assaig in-terpretatiu, que han de reclamar, per tant,l’atenció d’altres bons coneixedors de lanarrativa villalonguiana i, si cal, el debatsobre les conclusions a què arriba Simboren tancar la seua incursió.

Aquestes conclusions poden resumir-seen la fixació del que Simbor considera«els dos eixos bàsics al voltant dels qualsgira la producció novel·lística de Villalon-ga: el contingut autobiogràfic i el modelde la novel·la ideològica». D’altra banda,després de fonamentar a través de distintsprecedents què cal entendre com a «no-vel·la inefable», en qualificar així l’idealnarratiu de l’escriptor mallorquí, Simbormatisa la seua afirmació, tan contundentque fins i tot figura al títol de l’estudi. «Siper novel·la inefable entenem aquell mo-del de novel·la caracteritzat per l’absèn-cia d’accions i d’arguments», la definicióno seria invàlida. Tanmateix, diu, les nar-racions villalonguianes «redueixen al mà-xim l’acció per a centrar-se en els perso-natges, els focus perennes d’atenció». Hitroba, doncs, una adaptació del model,una adequació a la poderosa capacitat decaptació psicològica de qui havia fet unaentrada de cavall sicilià en la narrativacatalana dels trenta amb una peça tandetonant com Mort de dama.

Per tal de recercar i acotar aquesta pau-ta subjacent en la narrativa villalonguiana—que també es detecta en altres gèneresliteraris que va conrear, com ara el tea-tre—, Simbor assenyala narradors i intèr-prets del fet literari que haurien pogutinfluir–hi i que no sempre coincideixenamb determinades visions en algun mo-ment considerades canòniques: Ortega yGasset, d’Ors, Anatole France i Proust.També són importants, en aquest assaig,les parts dedicades a la problemàtica lin-güística, el sistema dels personatges, elsmotius recurrents, els espais de les distin-tes accions i la dissecció dels registres, dela sàtira a la visió heroica de la vida —tanpròpia dels anys de formació de l’escrip-tor— o les fabulacions utòpiques delsseus darrers anys —quan tan sovint esdeclarava convençut de la ineluctabilitatd’una forma o altra d’apocalipsi—, pas-sant per «la recreació nostàlgica del pa-radís perdut», adés idealitzat i adés pre-sentat amb unes gotes de sarcasme.

Francesc Pérez i Moragón19,5 x 14 cm.

: 17

Concertper a violí i orquestra

de Jaume Cabré

er novel·la és difícil. Exigeix un treballmeticulós, un esforç feixuc —gairebé

sobrehumà—, una planificació indefugi-ble, prèvia a la redacció, que ens permetd’ordenar idees, de calibrar allò que real-ment volem contar per tal d’encabir l’ar-gument dintre l’estructura —necessà-ria!— de la novel·la. A casa nostra, s’hirespira un ambient de triomfalisme lite-rari que fa feredat. És cert que la litera-tura catalana ha aconseguit uns nivells denormalitat cultural insospitats. Tanma-teix, crec que ha arribat l’hora de fer-neel balanç, d’esbrinar quines són les direc-trius i els criteris que hauríem de seguira partir d’ara i, sobretot, de saber quin ésl’objectiu primordial a què ha d’aspiraruna literatura minoritària com és la cata-lana. Perquè em fa l’efecte que ens hemdeixat entabanar per l’autocomplaença iper l’autoadulació. Hem optat per la dre-cera de la quantitat per tal d’entronitzar-nos com a déus insolvents d’un Olimpfàcil i envanit, falsament novel·lístic. Emsembla que, gràcies a la urgència mercan-til d’alguns editors, els aparadors de lesnostres llibreries són plens de novetatsque passen per novel·les, però que no enfan el pes.

Aquest no és el cas de Jaume Cabré.L’escriptor barceloní ha aconseguit cons-truir un món novel·lístic total. I dic to-tal perquè cadascuna de les seues nove-tats és una peça que encaixa a la perfec-ció en la complexa maquinària novel·lís-tica de l’escriptor Jaume Cabré. I ho dic,també, perquè algunes de les constantsque hi sovinteja amb tossuderia, com arael món reiteratiu de Feixes —a l’estil delMacondo de García Márquez—, o com lamúsica, en són les proves més il·lustra-tives. A L’ombra de l’eunuc, per exemple,

L’ombra de l’eunucProa, Barcelona, 1998

415 pàgs.

Fra Junoy o l’agonia dels sonsProa, Barcelona, 1998

264 pàgs.

Jaume Cabré demostra ser un novel·listade fusta polida. L’autor domina el llen-guatge: hi ha sabut reconéixer la matèriaprimera, i ha fet servir els millors estrisde les tècniques narratives i les eines im-prescindibles dels recursos literaris per talde bastir una complexa estructura ons’insereixen còmodament el farcit de pa-raules, l’argument i la trama de la no-vel·la.

L’estructura de L’ombra de l’eunuc ésimpecable: Jaume Cabré parteix deltemps present —el sopar entre MiquelGensana i Júlia— per tal de descabdellarla troca del passat. Un passat amb dueshistòries que corren paral·leles —la de lafamília-dinastia espúria dels Gensana deFreixes i la de la vida del Miquel— i avan-cen a poc a poc envers el moment pre-sent per enllaçar amb el punt àlgid de lanovel·la. A més, i per acabar-ho d’adobar,l’estructura de la novel·la s’encasta en elConcert per a violí i orquestra d’AlbanBerg. Un concert la significació i la temà-tica del qual s’adiuen perfectament a lesde L’ombra de l’eunuc. La novel·la deJaume Cabré s’hi emmiralla, estruc-turalment i temàtica, en el concert deBerg. Estructuralment, perquè L’ombra del’eunuc es divideix en quatre parts desi-guals directament manllevades del Con-cert per a violí i orquestra del compositoraustríac. I, temàticament, perquè la mortplana sobre la novel·la com una ombraimplacable. Cal recordar, en aquest sen-tit, que la mort de Manon Gropius—com la del Bolós a L’ombra de l’eu-nuc— fou la causa que impulsà AlbanBerg a compondre el 1935 i a Barcelona—un dels escenaris principals de lanovel·la de Cabré, recordem-ho— elConcert per a violí i orquestra. Per tant,tots els paral·lelismes estructurals i temà-tics entre el Concert per a violí i orques-tra d’Alban Berg i L’ombra de l’eunuc,establerts amb mestria per Jaume Cabré,

obeeixen a l’objectiu del novel·lista perconfegir el trencaclosques complex, peròreconeixedor, d’una trama que a mésd’enxampar l’atenció del lector el sobta-rà plàcidament en el moment més ines-perat, tot just quan pensava haver com-pletat el trencaclosques de la història.

L’ombra de l’eunuc ens remet —sobre-tot pel que fa a la necessitat de realitza-ció del protagonista a través de l’art— aFra Junoy o l’agonia dels sons, publicadael 1985. Aquesta novel·la, però, presentauna trama i un desenllaç massa previsi-bles, la qual cosa provoca la relaxació del’interés del lector per la novel·la. A mésa més, els textos religiosos introduïts albell mig de la novel·la —em referesc úni-cament al «Llibre dels Costums»—, queen un principi haurien d’haver servit dereforç al text principal, no fan sinó en-terbolir el ritme del relat i, al remat, nohi aporten gaires beneficis. No obstantaixò, Fra Junoy o l’agonia dels sons és unanovel·la interessant, un assaig novel·lísticque deixà expectants els lectors i la críti-ca davant la promesa d’un bon novel·lista.Els anys n’han confirmat la promesa. Iara l’editorial Proa ha decidit amb encertde fer la «Biblioteca Jaume Cabré», ons’anirà publicant l’obra de l’escriptor ca-talà en una edició completa i acurada.

No em reca de repetir el que comenta-va a l’inici d’aquesta ressenya: la feina delnovel·lista és dura i difícil. Si volem des-embalbar-nos de les aigües somortes delprovincianisme i de la literatura a corre-cuita, caldrà esbaldir els estris de l’escrip-tura i apostar per la qualitat. És l’únicamanera de proveir la literatura catalana dela dignitat que tant es mereix.

Juli Capilla

22 x 14 cm. 22 x 14 cm.

F

18 :

Per conèixerMarch

Revistade revistes:

Lectures d’Ausiàs March(15 de gener-10 de desembre de 1997)

Fundació Bancaixa, València, 1998264 pàgs.

Després de les múltiples celebracionsque al voltant d’Ausiàs March recorre-gueren l’any 1997 ens trobem a horesd’ara en el període de recepció i de paï-ment dels resultats de trobades, confe-rències, simposis i altres esdevenimentsque, ni que fos de manera passatgera, es-timularen una miqueta la vida culturalvalenciana en data tan assenyalada. L’ac-te que, al meu parer, fou el més interes-sant de l’any March és el cicle de lectu-res organitzat pel professor Albert Haufi que tingué lloc als locals de l’Obra Cul-tural de la Fundació Bancaixa a València(traslladat també a Gandia). I açò perdiverses raons. A més de les d’ordre pu-rament acadèmic, cal tenir en compte elbon criteri de l’organització de distribuirles conferències programades al llarg detot l’any, una per cada mes. No hi haviadoncs temps per al cansament intel·lec-tual propi dels congressos intensius «alvapor», en els quals hom ha d’empassar-se en dos o tres dies informació suficientcom per a alimentar l’esperit durant me-sos; als «dimecres de Bancaixa», per con-tra, el públic (heterogeni però fidel) jasabia que un dia al mes tindria una horade gaudi intel·lectual, de conversa relaxa-da, de lectura de textos. I quatre setma-nes per a preparar-se.

El que ara ens arriba és l’edició de les«Lectures» en un volum d’acurada factu-ra, en el qual, a més dels textos de les nouconferències pronunciades, s’hi afigenaltres tantes il·lustracions d’artistes valen-cians, una per cada lectura, i que suposenun acostament plàstic, una nova «lectu-ra» del text, complementària de la que fael filòleg. Perquè, com remarca Hauf alpròleg del volum, la idea d’aquestes tro-bades mensuals era oferir una lectio, unaexegesi per part d’un especialista de re-conegut prestigi que acostés el públic ala comprensió d’un poema del no semprefàcil Ausiàs March. El resultat trobe queés difícilment millorable. Si adés he ditque el públic era heterogeni, igualmentheterogènies eren les lectures oferides;

però sempre al voltant d’un eix comúunificador: la recerca de les claus de lapoesia marquiana.

La nòmina dels especialistes convidatsés força significativa de la varietat d’acos-taments possibles i de la garantia de qua-litat de les lectures proposades. Així, lalectura que el professor gal·lés GarrethWalters fa del primer poema ens il·luminasobre la importància històrica de la pro-posta marquiana com una lírica europeaque, per primer cop, implica el lector enla creació del sentit del text. Un minu-ciós comentari del poema XCVI fet perMarie-Claire Zimmermann és una altramostra d’un acostament obert al textmarquià, que en palesa la precisió de laconstrucció formal acompanyada del’anàlisi de la veu lírica. L’amor, un delstemes claus, és el motiu del poema XXV,triat per Costanzo di Girolamo, críticque ens proposa per a la reflexió l’atipi-citat d’aquesta composició com a para-digma del que suposa la poesia marquianaenfront de l’herència dels trobadors.També sobre l’amor marquià parla AlbertHauf en el seu comentari al poemaXXXVII; sobre amor i sobre temor, te-mor que amaga l’amor, i l’amaga a crits.

Lola Badia i Lluís Cabré presenten sen-gles acostaments a dos textos marquians(LXIV i XLV respectivament) per a lainterpretació dels quals cal comptar ambunes claus científiques: médiques i natu-rals en el cas del primer, psicològiques enel del segon. Anton Espadaler, amb lalectura del poema III, proposa un nouacostament al «proemi» exigit per la lec-tura en clau de «Canzoniere»; certament,la composició analitzada no seria el textintroductori, però sí una etapa d’aquestproemi que s’estendria per altres compo-sicions. Xavier Dilla, un especialista pre-cisament en la lectura marquiana d’acordamb la tradició petrarquesca, comenta eltext XLVII a la llum de l’immediatamentanterior (algun ordre hi ha doncs en lescomposicions marquianes canònicamentestablertes!), mentre que, finalment,Robert Archer ens acosta al Cant Espi-ritual, el dens poema CV, apassionant iple d’agònic sentiment.

En definitiva, les lectures parteixen d’unplantejament molt encertat: la presentaciód’un sol text amb totes les implicacions quees deriven de la seua interpretació. I que nosón poques, com palesa l’aprofundit estu-di que el coneixement dels autors ha ves-sat en aquestes pàgines que, sens dubte,constitueixen una de les millors contribu-cions de l’any 1997 a l’estudi seriós i a ladivulgació del nostre poeta.

Josep E. Rubio

¶ Afers«Sucre i creixement econòmic a la baixaEdat Mitjana» és el títol del suggerent dos-sier, coordinat per Ferran Garcia-Oliver,que constitueix el nucli d’aquest lliurament.El tema és important, perquè apunta a unacruïlla en què es troben transformacionsagrícoles, feudalisme, capitalisme mercan-til i creixement econòmic a la tardor del’Edat Mitjana al País Valencià. Ens trobem,doncs, amb un panorama que afegeix com-plexitat a les visions sumàries del nostrepassat: un conreu comercial expansiu en unentorn feudal, mà d’obra morisca, enginysmecànics per a la transformació (el trapig),la reestructuració del paisatge rural a totauna comarca (la Safor), exportació, compa-nyies comercials, formació de capital. Unnotable planter d’historiadors n’analitzen,des de variats punts de vista, els detalls il’entrellat: F. Garcia-Oliver, T. Glick, C.Barceló i A. Labarta, J. A. Gisbert, P. LópezElum, J. V. Garcia Mansilla, J. Castillo, L.P. Martínez i P. Viciano. Un ampli capítolde recensions de llibres i de ressenyes cul-turals, com sempre, completen el sumari,que compta també amb dos postscripta: und’Enric Pujol sobre Ferran Soldevila i unaltre de Doro Balaguer sobre Vicent Ven-tura. (Núm. 32, 3.000 PTA, Editorial Afers,Ausiàs March 68, 1ra, 46470 Catarroja, tel.96 126 86 54, fax 96 127 25 82.)

¶ El ContemporaniObre les planes d’aquesta revista EnricSòria amb una crítica incisiva de l’exposi-ció neoimperial dedicada recentment a Fe-lip II. Tot seguit hi trobem un article deGeorge Steiner sobre «la insuportable mul-tiplicitat de l’univers» i un altre de MaricióJanué sobre l’Holocaust i la polèmica Gold-hagen. V. Gómez dialoga amb el medieva-lista C. di Girolamo. Hi ha, a més, articlessobre lletres (A. Mestres sobre J. Robrenyoi I. G. Etkind sobre literatura russa actual),estudis sobre els orígens del catalanismepolític (P. Batllosera) i sobre la República ila Guerra Civil al País Valencià (A. Calzadai R. Torres). A. Margalit, el filòsof israelià,reflexiona sobre: «Recordar, oblidar, perdo-nar». Finalment, un conjunt de ressenyes,notes i comentaris breus. En conjunt, unapublicació que guanya qualitat i atractiu acada número. (Núm. 17, gener-abril 1999,600 PTA, Editorial Afers, Ausiàs March 68,1ra, 46470 Catarroja, tel.. 96 126 86 54, fax96 127 25 82.)

: 19

Maquisi guerrillers

otser en les nostres latituds —ambl’euro com a tòtem de la tribu i la visa

com a únic passaport— i a hores d’ara—en què la polèmica més ardent és si elmil·leni i el segle finiran la nit de Capd’any del 1999 o la del 2000— les histò-ries de guerrillers i de maquis ens quedenmés lluny que les gestes cinematogràfi-ques d’El Zorro. Però no fa tants anys lesparets de molts dels joves eren decoradesamb l’efígie del guerriller més mític i lesprestatgeries albergaven alguna biografiad’aquell que s’anomenava Ernesto CheGuevara, el Che. I fa només cinquantaanys la geografia d’aquesta pell de brau—els seus paisatges més inhòspits— erapoblada per maquis, aquells que no do-naren per acabada la guerra del 36-39 ique s’hi refugiaren per resistir fusell enmà al general Franco, com els últims ro-màntics, a l’espera que les tropes aliades recerca ferrariana i de mitologia popular

que l’Amèrica Llatina ha anat teixint-hi ique, de ben segur, tampoc s’allunyaràmassa de la realitat d’aquell heroi de laboina i l’estel que preferí estendre la re-volució per tota la geografia nerudiana ala tranquil·litat d’un despatx ministerial al’Havana. Siga com siga, aquestes llegen-des aporten aspectes interessants i contri-bueixen a perfilar la humanitat del guer-riller argentí. Miquel Ferrà, una vegadamés, amb la fórmula de la història ficció,s’interessa per una biografia històrica imanipula i fa versemblants els materialstot esforçant-se perquè càpien dins elsparàmetres del que hauria pogut passar enla realitat. Ja en un altre lloc vam comen-tar que la «insistència obsessiva en la his-tòria, en els diferents escenaris del plane-ta, en les múltiples confrontacions d’in-teressos que esclaten en guerres, ens fapensar que la globalitat de l’obra de Mi-quel Ferrà és una profunda reflexió sobrel’ésser humà, un estudi sobre la històriade la intolerància i del caïnisme (...)» iaquest nou lliurament del seu quefer li-terari no desdiu les anteriors paraules.Les narracions, tractades literàriamentper l’escriptor solleric amb les formes dela rondalla tradicional que accentuen l’au-rèola mítica del personatge, van acompa-nyades d’unes notes explicatives sobre laprocedència del material i per unes mag-nífiques i curioses fotografies d’AlbertoKorda.

Viatge al final del fred de Joan FrancescMira havia estat publicada l’any 1983però significativament retallada. Araaquesta nova edició ens ofereix la versiócompleta, revisada i definitiva i, gràcies al’estudi introductori de Carles Mulet, leseines necessàries per fer-ne una lecturaaprofundida. Viatge al final del fred, comaltres creacions de Joan Francesc Mira,

s’emparenta amb aquell tipus de narrati-va que elabora al màxim cada paràgraf iaprofundeix en el monòleg interior i enel flux de consciència per viatjar a l’inte-rior dels protagonistes. L’exercici d’estili de domini de la tècnica i del codi no ésgratuït, vistos els resultats que n’obtéMira amb aquesta novel·la, els protago-nistes de la qual són una parella de bes-sons que s’enfrontaran amb el passat per-sonal i amb la història col·lectiva i a lamort també personal i també la col·lec-tiva. El paisatge vist pels protagonistes il’ascensió —real i simbòlica— a la mun-tanya són molt bones mostres de la pro-sa fabulosa de Mira, i també, en aquestscapítols, podem observar el partit que entrau a cada racó de línia o paràgraf persuggerir fragments d’un passat; passatque el flux de consciència ens descobreixincomplet, però que la retina del lector

Miquel FerràLes llegendes del Che

Alzira, Bromera, 1998152 pàgs.

Joan Francesc MiraViatge al final del fredAlzira, Bromera, 1998

248 pàgs.

entraren pels Pirineus, quan l’any 1944havien acabat amb el nazisme i el fei-xisme europeus, i enderrocaren la dicta-dura.

I ara, de la mà d’Edicions Bromera, Mi-quel Ferrà i Joan Francesc Mira, amb Lesllegendes del Che i Viatge al final del fredrespectivament, recuperen de la desme-mòria aquelles històries de guerrillers imaquis. Tot i que formalment i narrativasón llibres molt disparells, coincideixenen aquest interés combatiu (per qualifi-car-lo d’alguna manera) que tan poc téa veure amb l’euro, la visa i el final delmil·lenni.

Les llegendes del Che és, com el seu tí-tol descriu, un recull de llegendes prota-gonitzades per Ernesto Che Guevara. Laveracitat històrica d’aquests passatgesbiogràfics descansa sobre un matalàs de

reconstruirà en un tot sense més esclet-xes que les que visqueren els protagonis-tes. Com a rerefons d’aquest brillantexercici narratiu, hi ha els fets novel·latsque ens parlen d’una història d’amormarcada per la guerra del 36 i les fronte-res, no només les geogràfiques i políti-ques, sinó també les que separen dos ger-mans bessons. Viatge al final del fred té amés l’atractiu de ser una interessant ex-ploració literària del món dels maquisamb uns personatges singulars i amb lespetites i terribles tragèdies dels foscosanys de la postguerra.

Ja ens va bé que durant aquest apoca-líptic 1999 ens acompanyen lectures comles que ens proposen Miquel Ferrà i JoanFrancesc Mira.

Vicent Borràs

P

20 :

A R À C T E R S D E D I C A A Q U E S T E S P À G I N E S C E N T R A L S

20,5 x 13 cm.

MARC GRANELL: LA VISITA DE LES MUSES

19,5 x 13,5 cm. 22 x 14,5 cm.

Les Muses són capritxoses. O sàvies. Després de passar unsanys de sequera creativa, n’he tingut quatre de forta produc-tivitat, el resultat de la qual han estat quatre llibres també,de diversa extensió i textura, que, a causa de les típiques itòpiques dificultats d’edició, en aquests mesos van traient elnas a la llum i a la consideració dels possibles lectors. Dos jaho han fet: Versos per a Anna, veritable motor desencade-nant d’aquesta etapa tan creativa (oh, l’amour, la poésie), iCorrent de fons, que acaba d’aparéixer. Aviat es publicaranels altres dos: una plaquette de vuit poemes titulada Matèriad’ombra, en la nova col·lecció “Poètiques” de Cafè Central,i La lluna que riu i altres poemes, un llibre adreçat als me-nuts, en la col·lecció “Sopa de llibres” de l’editorial Anaya.Confie que la consideració dels possibles lectors hi serà, al-menys, tan benèvola com la que obtingueren els seus prede-cessors i mantindran els seus nassos, intactes, en el seu lloc. Iconfie, sobretot, que les Muses seguiran visitant-me. Jo, persi de cas es queden voletejant per la meua cambra, continuetreballant.

: 21

A L A G E N T Q U E E S C R I U E N E L C A N V I D E M I L · L E N A R I

18 x 12,5 cm.

OBRES PUBLICADES:

Llarg camí llarg, Eliseu Climent editor, València, 1977.Notícia de la tribu, Septimomiau, València, 1978.Refugi absent, El Mall, Barcelona, 1979.Materials per a una mort meditada, Ajuntament de Gandia, 1980.Exercici per a una veu, Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, València,

1983.Tria personal. 1976-1989, Edicions de la Guerra, València, 1990.Fira desolada, Columna, Barcelona, 1991.L’illa amb llunes, Tabarca, València, 1993.Versos per a Anna, Bromera, Alzira, 1998.Corrent de fons, Edicions 62, Barcelona, 1999.

CRÍTIQUES:

Alpera, L. «L’obra poètica de Marc Granell», Información, 24 octubre 1991.— «Marc Granell, poeta i dinamitzador editorial a la ciutat de València», Talaia

de Migjorn (Poesia catalana del segle XX), Publicacions de l’Abadia deMontserrat, Barcelona, 1995.

Ballester, J. «L’obra poètica de Marc Granell», Estudis de Literatura Catalana enhonor de Josep Romeu i Figueras, vol. I, Publicacions de l’Abadia de Montserrat,Barcelona, 1986.

— «La mirada reflexiva i desolada o la poesia de Marc Granell», Revista deCatalunya, 58, desembre 1991.

Berenguer, V. «L’illa de Granell», Caràcters (primera època) 9, 1994.Calafat, F. «Història i individu. Marc Granell: Fira desolada», El Temps, 2 desem-

bre 1991.Cerdà, C. «Marc Granell: Refugi absent o el treball de la pena», Lletres de canvi,

2, 1980.Falcó, J. L. «Algunes notes al voltant de la poesia de Marc Granell», Cairell,

5, 1980.Ferrer, A. «Marc Granell: Fira desolada», Saó, 59, 1991.Gómez, A. «La tragèdia de l’ésser. (Una aproximació a l’obra poètica de Marc

Granell)», Reduccions, 57, 1997.Iborra, J. «Un itinerari poètic. Marc Granell: Tria personal», El Temps, 14 octu-

bre 1990.Mas i Vives, J. «Lectura de Marc Granell», Reflexions sobre poesia catalana, Tià

de Sa Real, Manacor, 1982.Parcerisas, F. «Desolació. Marc Granell: Fira desolada», El País (Barcelona), 29

octubre 1992.Piera, J. «L’intimisme col·lectiu de Marc Granell», L’Hora, 68, 1980.— «Desolació poètica. Marc Granell: Fira desolada», La Vanguardia, 27 desem-

bre 1991.Roig, J. L. «L’amor com a mirada: una visió optimista del món», Avui, 24 de-

sembre 1998.San Abdon, J. M. «Antologia de Marc Granell», Avui, 24 novembre 1990.Trigo, X. R. «L’entrada a la maduresa. Marc Granell: Fira desolada», Avui, 14

desembre 1991.— «Una nova mirada per destil·lar somnis. Marc Granell: L’illa amb llunes», Avui,

13 octubre 1994.21 x 13 cm.

22 :

El pesde l’adolescència

Josep Pujol i CollEls tatuatges

Tres i Quatre, València, 1998202 pàgs.

En un papirus egipci de l’any 200 a.C., unescriba es planyia: «Tant de bo tinguera fra-ses que no foren conegudes, expressions queforen estranyes, en una llengua que nohaguera estat mai utilitzada, lliure de la re-petició...». Aquest fragment citat en un con-trovertit assaig de John Barth, «La literatu-ra de l’exhauriment» (1967), ens mostra finsa quin punt la preocupació sobre la limita-ció de la literatura perseguia ja els nostrespredecessors més remots. Una vegada llegi-da la novel·la que ens ocupa, hom té la sen-sació que si aquell escriba alçara el cap tor-naria a caure en redó, pres per l’astoramentdavant d’un experiment tan agosarat.

Els tatuatges és, sobretot, la recerca con-tinuada de la forma, un ventall inesgotablede possibilitats narratives limitades nomésper l’espai de les pàgines de la novel·la. Dientaixò no descobrim la sopa d’all, sinó quereafirmem una de les característiques mésassenyalades de l’autor, que ja havia iniciataquesta línia experimental amb anteriors re-culls de contes, també premiats, tals comTres tríptics (1991) o Fruita del temps (1994).La seua primera novel·la pot ser qualificadanovament com un «manual de tècniquesnarratives» o com la «lluita contra la desídiadel lector», definicions emprades per DavidCastillo i J. M. Fonalleras per qualificar lesobres anteriors de Josep Pujol.

David, el protagonista de la novel·la, és unadolescent atípic, segons les paraules del’autor, que es descobreix en els seus orí-gens, en un període vital decisiu. El contextdel personatge, un estudiant de COU,urbanita, actual, interessat per la literaturai iniciat internauta que viu pràcticament solpels horaris de feina intempestius del seupare, és aprofitat encertadament per presen-tar-nos la història des de totes les òptiquespossibles. Així trobem personatges ques’expressen mitjançant missatges d’uncontestador automàtic, xats per internet,enquestes de la tutora als estudiants, entre-vistes per a la revista de l’institut on estu-dia el protagonista, comentaris de text o,fins i tot, la reproducció d’un examen d’artque explica un quadre de Leonardo molt

¶ L’EspillReapareix la revista L’Espill (fundada perJoan Fuster el 1979), la publicació de la quals’havia interromput el 1991, ara com a co-edició entre la Universitat de València il’editorial Tres i Quatre, amb un nou dis-seny (a cura d’Enric Solbes), i també ambuna nova orientació, que respon a les ne-cessitats d’un nou panorama cultural, d’unnou escenari en el camp de les idees i, finsi tot, en el polític. Segons diu l’editorial delnúmero que ara es presenta, L’Espill vol ser«una revista de pensament contemporani,concretament de pensament crític vinculata les ciències socials i als diferents sabers ca-paços de suscitar una atenció i un interèsde caire general». Així, L’Espill manté la fi-delitat a la inspiració de la primera i mag-nífica època, però incorpora innovacionsmolt notables. S’obre aquest lliuramentamb un article de Pedro Ruiz Torres sobre«La història en el debat polític sobre l’en-senyament de les humanitats». Ferran Re-quejo aborda en «Models federals i Estat deles autonomies» una problemàtica de fortaactualitat. Eudald Carbonell reflexiona so-bre les relacions entre hominització i hu-manització. François Dosse, Detlev Claus-sen i Enzo Traverso signen articles que in-tegren un dossier sobre el sentit i les con-tradiccions del compromís dels intel·lec-tuals. Enric Sòria publica un article sobre«Temps i relat», dedicat a consideracionssobre la literatura històrica. S’hi inclou aixímateix un article de l’historiador israeliàSaul Friedländer sobre «L’Holocaust: me-mòria, història i metàfora». En la seccióDocuments es publica un text fonamentald’Isaiah Berlin: «Esclavitud i emancipaciódels jueus». Segueixen dos articles sobreqüestions properes: «Desenvolupamentsostenible al País Valencià», a càrrec de R.Almenar, E. Bono i E. Garcia, i «1898 aEspanya: segles abans i el dia després», acàrrec de Miquel Barceló. Finalment, hi hauna secció dedicada a llibres, amb aporta-cions d’Àngel Castiñeira i d’Alfons Cucó,que comenten respectivament Nacionalis-me d’Ernest Gellner i el volum 2 de la Cor-respondència de Joan Fuster. (L’Espill, sego-na època, núm. 1, hivern 1999, 1.500 PTA.Universitat de València i Editorial Tres iQuatre, redacció i administració: Servei dePublicacions de la Universitat de València,Arts Gràfiques 13, 46010 València, tel. 96386 41 15, fax : 96 386 40 67.)

Revistade revistes:

significatiu en el desenvolupament de la his-tòria. Aquest enfocament permet fins i totla inclusió d’un conte escrit pel mateix pro-tagonista. No hi falten, però, les tècniquesmés tradicionals: el narrador omniscient, elrecurs epistolar o el diari íntim o de viatge.Tot aquest experiment ens posa al descobertuna trama molt calculada, on els personat-ges principals acompleixen una funcióaparentement unívoca respecte al protago-nista, tot i tenir una doble cara que no sem-pre és fàcilment detectada pel David. Elprocés de recerca en què s’embarca el pro-tagonista inclou el descobriment del passat,simbolitzat per una cambra inescrutable delpis on viu, que amaga l’adolescència dolo-rosa del seu pare i, en certa manera, la seuapròpia. La superació d’aquest estadi vital,que n’inclou innegablement l’acceptació,tanca la història de dues generacions i dedos moments històrics diferents, inclosos,però, en una concepció cíclica del temps;simbòlicament es parla doncs de tatuatgesque queden inevitablement marcats a la pelldels humans per sempre més o de calcoma-nies més fugisseres.

Els tatuatges representa la llibertat de l’ar-tista expressant-se amb qualsevol formaimaginada, com en l’exemple de la recreaciódel mite clàssic d’una Helena de Troia be-llament seductora a través de la xarxa tele-màtica. La novel·la explora exhaustivamentles noves possibilitats d’un gènere no gensesgotat, com se’ns demostra clarament, itracta els temes literaris més universals ambl’encert d’unes formes innovadores peròplenes de significació. Cal recordar-li a l’es-criba que ja està tot dit, però mentre hi hajanoves veus hi haurà noves possibilitats i aixòJosep Pujol ho té ben clar!

Isabel-Clara Moll

: 23

L’efímeresdevingut etern

çò sí que és una novel·la. Ho dic per-què, d’un temps ençà, estem tenint

per ací un debat sobre què és una novel·lai què és allò que només ens venen comsi ho fos. L’última mostra d’aquest debat:un article de Maite Insa aparegut a l’edi-ció valenciana d’El País (11-3-99). Lanostra col·laboradora ens hi recorda queuna novel·la exigeix un argument ben tra-vat, uns personatges, una coherència enl’espai i en el temps... I que, en canvi,molts llibres catalans d’ara són simplesdivagacions que, a tot estirar, podríemanomenar proses poètiques o llibres deviatges. Aquestes obres no són cap pro-blema en elles mateixes; sí que ho és, encanvi, el fet que passen per ser les gransnovel·les de l’actualitat.

Sortosament, Toni Cucarella pertany ala primera tendència. Demostra que espot fer una novel·la basada en la vida ique, alhora, no renuncie als trets quehaurien de definir-la: argument ben con-cebut, narració poderosa i personatgessòlids. Les sorpreses inicials són proucridaneres com per mantenir-hi enganxatel lector: les circumstàncies intrigants delprincipi, la mateixa figura del narrador ola insòlita voluntat de Pasqual Sentís(«M’estic morint i vull presenciar el meusoterrar!»). El duet protagonista tampocno és gens gratuït: el mateix Sentís és unterratinent franquista que malbarata lavida per voler que els altres l’admiren;d’altra banda, Maties Sorell és un metgeque llença a perdre la seua per fer el queli han dit els altres. Menyspreables enprincipi, perduts per la vanitat pròpia oaliena, tots dos acaben aconseguint allòtan rar: l’estima del lector.

L’última paraula conté vuit capítolssense numerar, encapçalats per vuit cites

Toni CucarellaL’última paraula

Columna, Barcelona, 1998146 pàgs.

de Vicent Andrés Estellés, i un apèndixanomenat «Ofici de difunts». L’estil deCucarella torna a basar-se en la concisiói en un gran domini dels registres col·lo-quials. Però és en la tècnica narrativa onpresenta, aquest cop, una gran evoluciórespecte d’obres anteriors.

El narrador d’aquesta novel·la és laMort. Resulta difícil definir-lo, perquèalhora té un caràcter omniscient (com eldel narrador tradicional en tercera perso-na: ho sap tot) i marcat (perquè, al cap ia la fi, és un personatge més i no potevitar fer valoracions). Aquestes caracte-rístiques tan peculiars —està situat perdamunt de tots els personatges i alhoraestà ple de mala bava, amb atributs divinsi amb ganes de fotre alhora— el conver-teixen en una veu molt especial, i tambéen un malson per als alumnes d’anàlisi denarrativa que per fi creien tenir les cosesclares.

Un altre encert és donar-li a aquestnarrador potestat lliure sobre el temps:així, la narració va saltant amb molta fluï-desa des d’una època a una altra (la guer-ra civil, els inicis de segle, el cop d’estatals vuitanta, la transició política, l’any1996...). És insòlita l’habilitat que demos-tra Cucarella a l’hora d’aclarir, mitjançantaquests salts temporals, els aspectes delrelat que havien quedat ocults —com ladesaparició del cadàver de Josep Ventu-ra, brillantment resolta al quart capítol.En aquest aspecte, l’autor ha aconseguitacostar-se molt a Jesús Moncada i a lesseues estructures complexes i impecables.

La gran informació que atresoren lesescasses pàgines, a més, denota el treballprevi de l’autor: sap quines campanadesa mort distingien els difunts masculinsdels femenins, quina era la manera orto-doxa de guardar un dol, diferencia elsnoms franquistes dels populars a l’horade referir-se als carrers, dibuixa anècdo-tes que evocaran més d’un record en elsvalencians que visqueren la guerra civil...Cal agrair que, en aquest últim aspecte,no hi haja cap maniqueisme: l’autor evi-

ta dibuixar un quadre fàcil de bons con-tra dolents (republicans contra franquis-tes) i deixa ben clar que, d’animalots, n’hihavia a totes dues bandes. És una obvie-tat, però recordem que cineastes comKen Loach o Vicente Aranda ens handonat aquella visió completament falsa i,el que és pitjor, ho han fet amb voluntatde realisme i amb èxits de crítica.

Tot aquest coneixement dels fets vis-cuts pels valencians, però, no impedeixque Cucarella introduesca referències li-teràries com la de Kafka, present en di-versos punts de l’obra. El capítol final,amb l’aparició d’un insecte que MatiesSorell veu com un difunt reencarnat, evo-ca La metamorfosi i aconsegueix, alhora,crear una ambigüitat inquietant i moltencertada, que és la que definia la litera-tura fantàstica segons Todorov.

Aquesta no és tan sols una novel·lad’un poble a prop de Xàtiva i d’On-tinyent, sinó també una novel·la sobre lavida i la mort, sobre el pas dels anys, so-bre les relacions entre les persones... ele-ments, tots plegats, que metaforitza através d’anècdotes intenses i entrecreua-des. El llibre és un autèntic treball d’or-febreria: el control del narrador sobre ungran mosaic de personatges, de llocs id’èpoques és absolut; l’estil ha estat po-lit, depurat al màxim, i no hi sobra abso-lutament res.

«Heus ací l’efímer esdevingut etern. Eltemps, mesura aleatòria, inabastable, en-ganyívola. Jo el domine, forma part delmeu poder.» Són paraules de la Mort,però serveixen per definir, també, elsnovel·listes extraordinaris com Toni Cu-carella.

Felip Tobar

A

24 :

Dinsel caragol

Premisde la Crítica

de l’IIFV

Manuel BaixauliEspiral

Columna, Barcelona, 1998133 pàgs.

La narrativa breu, brevíssima en ocasions,ofereix la possibilitat de recollir una granquantitat de temes, i també d’enfocar-los demaneres molt diferents. Espiral ha triat serun llibre greu. Durant seixanta-vuit contes,Manuel Baixauli pretén fer-nos veure quela imaginació és una cosa seriosa. Tot i quealgun d’ells incloga un destacat componentirònic, cal reconéixer que els viaranys queens menen a la seua conclusió, ràpida, sónindubtablement profunds.

Amb una naturalitat sovint absurda, unmunt de personatges experimenten totaclasse de vivències, possibles (un grupd’amics té un accident d’automòbil) i im-possibles (un home puja una escala infini-ta). Els desenllaços tenen un alt graud’impredictibilitat, independentment de laversemblança de la història.

Espiral és un llibre polifònic. Hi ha relatsescrits en primera persona: són els que mésens apropen a la vida interior de l’autor i elsque més capacitat emotiva posseeixen. Lesfreqüents referències a l’entorn familiarobliguen a subratllar una sorprenent afirma-ció: al conte «Brindis», el narrador (en pri-mera persona) pensa que deu estar ploventsobre la tomba dels seus avis, els quals«poquíssimes voltes» recorda. Curiosament,doncs, en les seixanta-quatre primeres pà-gines de l’obra, «els avis», Adelina i Servan-do, són esmentats cinc vegades, que no sónpoques en narracions tan breus. He de dir,però, que recordar els avis amb afecte és unade les activitats més saludables que un es-criptor pot realitzar.

Espiral és també un llibre hipnòtic. Elscontes redactats en segona persona ens re-corden una d’aquelles sessions de regressiómental. No en són els únics, però en ellsés on més aflora un altre ingredient fona-mental de l’obra: l’oníric. «Viatge» ens en-dinsa, ja des del començament, en el móndels somnis: «Has acabat de sopar, ixes decasa, inicies el quotidià passeig pel teu po-ble»... Amb inicis així ens hem de sentir,sense remei, intrigats envers el desenllaç,que per norma general arriba ben prompte.

Baixauli escriu amb un llenguatge molt

planer, sense complicacions sintàctiques, i,tot i ser un tret banal, sense cap parèntesi.Potser per això cedeix el coprotagonismed’un conte, «Subordinat», a un gran signede parèntesi obert que un jove troba a laplatja. La senzillesa del registre ens con-dueix a fixar la nostra mirada en el final decada narració, una resolució, en la majorpart de casos, fascinant.

Espiral és un llibre existencialista. Hi hatres contes clau, estratègicament situats,que ens remeten al mateix concepte: el viat-ge interior. El primer conte, «Autòpsia»,parla de «múltiples vivències», sortides d’uncrani. Al conte número 29, «Marbre», elprotagonista emprén un «viatge en espiralcap a dins de si mateix», i al darrer conte,titulat sincrèticament «Espiral», els lectorssón aspirats per un immens caragol de mar.

Tots els títols són monolèxics, i sintetit-zen temàticament el contingut de cada con-

En aparèixer aquest número de Caràc-ters s’haurà celebrat ja l’acte de concessiódels Premis de la Crítica convocats perl’Institut Interuniversitari de Filologia Va-lenciana, per a produccions realitzadesdurant l’any 1998. D’acord amb les previ-sions, l’acte estava convocat per al dia 22d’abril, al Col·legi Major Rector Peset, dela ciutat de València, sota la presidènciad’autoritats acadèmiques de les tres uni-versitats que integren l’IIFV: la de Valèn-cia, la d’Alacant i la Jaume I, de Castellóde la Plana. És la segona ocasió en què s’haconvocat aquesta distinció, que té una pe-riodicitat anual i que se simbolitza en unaescultura de Rafael Soler Amorós.

El premi destinat a la creació i la traduc-ció literàries ha estat atorgat als autors iobres següents: en la modalitat de poesia, aLluís Alpera, per Cavalls a l’alba; en la de te-atre, a Carles Alberola, per l’obra Per quèmoren els pares?; en la d’assaig, a GustauMuñoz, pel recull Intervencions. Entre cul-tura i política; finalment, en la modalitat denarrativa, ha estat guardonat Joan FrancescMira, per Quatre qüestions d’amor. Consti-tuïen el jurat d’aquest premi Ferran Carbó,Enric Balaguer, Lluís Meseguer, Alan Greus,Fina Masgrau i Josep L. Sirera.

El premi al llibre millor editat ha estatconcedit a l’obra El bebé més gran del món,de la qual és autora Carmela Mayor i quepertany al catàleg de Tàndem Edicions, deValència. Formaven el jurat Albert Hauf,Marc Granell, Francesc Ferrer i Rafael Ale-many.

El premi de periodisme ha atès diversesmodalitats. En la corresponent a periodis-me escrit, ha estat guardonat Joan ManuelOleaque, per les col·laboracions aparegudesa El Temps. En la de periodisme audiovisual,el jurat, format per Emili Casanova, com apresident, Miquel Alberola, Josep Gavaldà,Josep Solbes i Antoni Mollà, el concedí aMaria Josep Poquet, pel programa Colpd’ull, de TVV. Per a distingir una trajectòriaprofessional en la ràdio i en la premsa, s’haelegit Antoni Beneyto Mestre.

El Premi a estudis lingüístics i literaris s’haconcedit a Josep Lacreu i d’altres, en la pri-mera modalitat, per Diccionari pràctic d’úsdel valencià i, en la segona, a la FundacióBancaixa, per Lectures d’Ausiàs Marc. For-maven el jurat Jordi Colomina, Joan J.Ponsoda, Assumpció Bernal, Josep RodericGuzman i J. Vicent Escartí.

20,5 x 13,5 cm.

te. Així, cada un fa de simple pont cap al text:aporta el mínim material significatiu, per talque ens fixem de ple en el cos del conte.

A Espiral hi ha contes realment bons.Molts d’ells obliguen a aturar la lectura i areflexionar sobre el que acabem de llegir, laqual cosa és, segurament per a molts, la raóde ser de la literatura. Hi ha una certa rela-ció amb el Calders de la veritat oculta,d’aquella realitat críptica que imaginadorscom Baixauli s’atreveixen a extraure. Moltfinals dels contes, irreals com ells a soles,reforcen la seriositat de l’assumpte, en undiametral contrast, posem per cas, amb elsarcàstic i també narrador breu Josep VicentMarqués. Caldrà, per fi, felicitar Baixauli pelseu merescut premi Ciutat de Badalona1998, amb Espiral.

Joan Manuel Matoses

: 25

Ací enfront d’ací

¿TEATRE

CATALÀ

?

anuel Molins, en una ponència a lesPrimeres Jornades de Teatre del País

Valencià (1981), entén per teatre valencià«el teatre fet en la nostra llengua» i afegia:«Hi ha bons escriptors, grups o companyi-es, directors, etc., que han nascut, viuen itreballen al nostre país, però que han des-envolupat la seua activitat en castellà. Na-turalment, són valencians. Però, em semblaobvi que la llengua en aquests afers marcamés que no la geografia o l’atzar del naixe-ment». A mi no em sembla tan clar tot això,sobretot perquè parlem de teatre, no pas deliteratura dramàtica, i el teatre és un art queconvoca un ampli ventall de llenguatgesartístics que en conjunt tenen poc a veureamb la literatura (el text és un componentmés, com a mínim en igualtat de condicionsamb la resta dels elements no textuals) ique per tant no pot tenir en la llengua l’únicparàmetre definidor. Vull dir amb això quepotser és tirar pedres en terrat propi aixòde reduir l’aportació del teatre valencià úni-cament a les manifestacions en llengua ca-talana, perquè significaria renunciar a mol-tes coses. Per exemple, tots sabem que lacomèdia barroca naix a València, certamenten castellà, però gràcies a l’arrelada i impo-nent tradició dramàtica autòctona, de talmanera que sense la pràctica teatral valen-ciana no es pot entendre el Siglo de Oro

espanyol. No tenir en compte això, seriacaure en un reduccionisme semblant ald’aquell editor de Salamanca que va publi-car el decisiu estudi de Rinaldo Froldi so-bre Il teatro valenzano e l’origine dellacommedia barroca (de 1962) en una versiócastellana que transformava deliberadamentel títol: Lope de Vega y la formación de lacomedia (1973). Recentment, en una taularodona sobre «Teatre català: d’on cap aon?», Ricard Salvat també considerava queel teatre català és l’escrit i pensat en catalài afegia: «Si Irlanda no ha volgut conservar

la seua llengua és el seu problema: han mi-llorat la llengua als l’enemics, com diu JeanGenet». Per la meua banda, definia com aespectacle català, i des d’una perspectivahistòrica, com «tot aquell que haja tingutlloc en l’àmbit territorial català, inclosos eldrama litúrgic i el drama escolar en llatí,l’òpera en italià o alemany, la comèdia àu-ria i les seues varietats en espanyol, i elsdrames neoclàssics en francès, sempre queels muntatges hagen estats preparats en elnostre context cultural per uns directors,escenògrafs, actors i tècnics catalans que lò-gicament han configurat una peculiar ma-nera de fer», i posava un exemple aportatper Ferdinando Taviani: «Alexandre Dumasfill va ser el dramaturg italià més importantdel final del segle XIX», perquè va consti-tuir el plat fort de les realitzacions escèni-ques d’aquell país. Ara bé: evidentment, desdel punt de vista de l’expressió literària, elteatre català és exclusivament l’escrit enllengua catalana. Els textos teatrals de Gui-llem de Castro o de Tàrrega pertanyen a laliteratura castellana; en canvi la seua pràc-tica escènica s’emmarca de ple en el teatrevalencià. Són dos conceptes distints, dos di-ferents nivells expressius: el literari i l’es-pectacular.

Francesc Massip

l pensament s’afirma —i s’aferma— enles objeccions. Doneu-me un bon

contradictor, escrivia J. Fuster, i seré capaçd’inventar les més excelses teories». Potserper això, el bo de sant Anselm (1033-1109),com que va viure en una època d’opacitatintel·lectual i qualsevol polemitzador esti-mulant en temes religiosos podia acabar a lafoguera més torrat que un pollastre, es vahaver d’inventar l’Insensat: Un Contradic-tor imaginari contra el qual va bastir el seuconegut argument ontològic sobre la famo-sa prova a priori de l’existència de Déu. I aixòmateix, modestament i amb totes les dife-rències que fan al cas, és el que m’ha passata mi ja que m’he vist reduït al paper de Con-tradictor Insensat, una mica idiota i tot, acausa d’una vella ponència sobre «Alterna-tives Dramatúrgiques del Teatre Valenciàdels Anys Setanta» que vaig llegir a les I Jor-nades de Teatre Valencià, celebrades a laLlotja de València el 1981 i publicada a LaRella. Revista de l’Institut d’Estudis Comar-cals del Baix Vinalapó, número 9.

Jo hi considerava, «des de la perspectivadramatúrgica», alguns dels fets i tendènciesal meu entendre més significatius del nos-tre teatre durant el període 1970-78. I ésdes d´aquesta «perspectiva» remarcada pel

títol i per les notes prèvies, que jo entenia,i entenc, «per teatre valencià el teatre fet enla nostra llengua, és a dir, en el bell catala-nesc del món que deia el clàssic». Després,hi introduïa un segon matís que tambéconsidere encara important: la distincióentre valencià per raons politicogeogrà-fiques i per raons culturals. En el primersentit, és evident que és valencià tot el queviu i treballa al País Valencià i no seré jo quili negue cap dret ni cap obligació. Però, desde la «perspectiva dramatúrgica», «em sem-

bla obvi que la llengua marca més que nola geografia o l’atzar del naixement». I així,podríem considerar el cas hipotètic d’algúno nascut entre nosaltres i que fins i tot nitan sols hi viu que escrigués en la nostrallengua i hauríem d’avaluar-lo com un delsnostres dramaturgs. Per això, encara afegia:«Potser no calga explicar aquestes obvietats,però hi vull deixar constància per evitar sus-ceptibilitats i malentesos, ja que, amb mésfacilitat de la que fóra sana, hom diu teatrevalencià al teatre que es fa en la nostra geo-grafia sense tenir-hi en compte el compo-nent lingüístic».

Aquella intervenció, malgrat les meuesprevencions per «evitar susceptibilitats imalentesos», va causar més d’una polèmicaper part dels seguidors de l’argument onto-lògic sobre les proves a priori de l’existèn-cia de l’Estat, que van fer ressonar les vellestrompetes santanselmianes tot acusant-mede «nacionalista» i no sé quines punyetesmés. El temps, però, va passar i les hemero-teques, com en tants altres casos, no vanrecollir adequadament la «polèmica» finsque fa ben poc, i per a la meua sorpresa, J.Francesc Massip, professor i estudiós delteatre medieval, va tornar a assignar-me elpaper de Contradictor Insensat, tot i que des

MAcí enfront d’ací

“E

(aquest Ací, és clar, continua darrere)Ací

26 :

Un autora la recerca

dels seus personatges

d’un altre punt de vista. El bo de Massip-Sant Anselm reivindica per al teatre català (ivalencià) un criteri geogràfic, tot separant ladramatúrgia de l’espectacle. Aquesta distin-ció és, evidentment, sobrera, ja que jo maino he confós una cosa i altra i si parle deTeatre Valencià ho faig des d’una «perspec-tiva dramatúrgica» que ell ignora perquè liquadre millor el paperet que m’ha assignaten el seu misteri. Per altra banda, si com en-senya Wittgenstein, el llenguatge significa enel seu ús, cal constatar que el llenguatge ha-bitual entén usualment per teatre la dimen-sió dramatúrgica (una escriptura ben espe-cial, per cert, impròpiament qualificada deliteratura, si la comparem amb altres pràcti-ques «literàries» com ara la novel·la) i es re-serva l’expressió anar al teatre i d’altres sem-blants per a la dimensió espectacular. Ésevident, però, que cal que el llenguatge ha-bitual integre en les seues expressions quo-tidianes la riquesa i la complexitat del Tea-tre (dramatúrgia i espectacle), però no crecque les operacions intel·lectualment reduc-cionistes com les del medievalista J. FrancescMassip ens hi aporten gran cosa. Tampoc nocrec que el seu criteri geogràfic servesca permolt més que per a mal dissimular un com-plex d’inferioritat historicocultural i unafany de «grandor» que, donada la realitat dela nostra història (no dels nostres desitjos)i la situació cultural als països de llenguacatalana, no ens ajuda a penes a clarificar eldebat de fons sobre què entenem per teatrecatalà i, per extensió, què siga la cultura ca-talana. Ben al contrari: aquest criteri emsembla tan feble i plagat d’interrogants queno fa sinó afegir confusió a la confusió reg-nant. O siga, que, com dirien els castellans:«Éramos pocos y parió la burra». O no?

Manuel Molins

Albert ManentEn un replà del meu temps

Proa, Barcelona, 1999.240 pàgs.

Aquest volum és el cinquè d’un cicle deretrats d’escriptors i polítics que AlbertManent va començar a publicar el 1986.L’autor ens causa admiració per la granquantitat de dades, sovint datades, que ensproporciona, a propòsit, sobretot, de la his-tòria social, política, literària, religiosa, de laCatalunya de postguerra. El seu esforç me-ticulós, la seua cultura i la seua memòria,han fet possible un ric i detallat mosaic d’a-quells anys decisius, amb notícies esparsesi difícils de trobar o amb aportacions quesense la «intervenció» de l’autor —explora-ció de la seua memòria personal i de la demolts altres— s’haurien perdut lamentable-ment. Albert Manent, però, no es limita aproporcionar-nos una guia per les catacum-bes de les tres primeres dècades —les mésdures— de la nostra vida col·lectiva recent.Els retrats que fa dels qui les van protago-nitzar, o bé es remunten genealògicamentper tal de fixar amb rigor els seus orígens,geogràfics, familiars, socials, o bé —si elsseus herois encara viuen o van desaparèixerrecentment— s’allarguen fins aquests úl-tims anys. Tenim en compte, també, quecom ens diu el mateix autor en la introduc-ció al llibre, «el lector hi trobarà personat-ges de tres generacions». Els ha coneguttots, afegeix, amb l’excepció de Josep Guar-diola i Grau (1831-1901), «l’americano» que,amb la seua fortuna, va fer possible la cons-trucció de «La Pedrera». Manent en fa, però,una excel·lent i molt informada evocació enel context de la belle èpoque barcelonina,gràcies a la vinculació que els seus avis teni-en amb ell i amb la seua família. Hi figura,també, entre els personatges de la «primerageneració» Ventura Gassol, a qui va conèi-xer ja a les acaballes de la seua vida, el 1997,quan tornà a Catalunya després d’un llar-guíssim exili. Amb Carles Sala (1905-1991)ja va poder tenir una llarga i profitosa rela-ció per a les seues recerques d’historiador.Pràcticament, doncs, tots els protagonistesdels vint retrats d’aquest aplec, es creuenamb l’experiència personal —literària i cí-vica— d’Albert Manent. Una experiènciaàmplia, dilatada, diversa, en què l’autor es

mou en diferents ambients i fronts de la re-sistència catalana per sobreviure a l’opres-sió i recuperar-se del desastre de la GuerraCivil. Els personatges que figuren en aquestvolum no són objecte d’un retrat «estàtic»,en diríem, sinó «dinàmic». Vull dir queAlbert Manent està més interessat a presen-tar-los al llarg de la seua trajectòria, de laseua peripècia personal i històrica, compli-cats i implicats en la seua acció i relacionatsamb molts altres personatges amb els qualses troben. Per això, aquests textos són comuna sèrie d’itineraris per la història més omenys clandestina, o tolerada, de la Cata-lunya resistent. Així, el retrat de SantiagoAlbertí constitueix una petita i precisa sín-tesi de les dificultats, els incidents i el co-ratge d’un editor en el context de les últi-mes dècades. Però, com que tot anava lligat,aquesta dedicació és viscuda entrelligadaamb altres activitats, circumstàncies i per-sonatges del seu temps. El retrat d’Aramoni Serra permetrà a l’autor evocar l’aventurade l’Institut d’Estudis Catalans. El de JosepMaria Cadena ens introdueix en la situaciódel periodisme en català. El de mossèn JosepDalmau, com altres retrats més d’aquestvolum, ens informa de ben a prop del com-promís d’alguns eclesiàstics catalanistes, deles seues relacions amb activistes d’un cos-tat o de l’altre; marxistes, per exemple. Elsmateix es pot dir dels altres personatgesamb la seua peripècia personal, embarcatstots al mateix vaixell. Albert Manent, cal su-bratllar-ho, també es mou en totes les direc-cions d’aquest món. Ell hi és, amb els seuspersonatges, però es limita, discretament, afer de testimoni i de cronista. El retratistaamagat mereixeria ser, igualment, retratatper algú altre...

Josep Iborra

: 27

Les clausd’una vella mancança

Quan el 1971 va aparèixer la primeraedició d’aquest llibre, vençuda amb èxituna típica peripècia pels trencacolls de lacensura franquista, va posar davant elsulls i la intel·ligència dels lectors un gra-pat successiu de fets i personatges que enbona part els eren ignorats. Havien pas-sat trenta-dos anys des de la victòria deFranco i la desmemòria programada desdel Règim s’havia endut per davant, en-tre altres molts episodis i figures encaraavui no recuperats per complet, fins i totel record del dèbil però real moviment dereivindicació nacional que s’havia desen-volupat al País Valencià, més en uns llocsque en uns altres, des de la Restauraciófins al 1939. En quedaven alguns prota-gonistes, però parlaven poc, o no gens,del que havien fet. Només en algun lli-bre de Fuster —l’Antologia de la poesiavalenciana, 1956, o Nosaltres els valen-cians, 1962— s’hi feia alguna referència iCucó ja havia avançat alguna cosa en laseua tesi de llicenciatura, publicada sotael títol Aspectes de la política valencianaal segle XIX (Barcelona 1965, RafaelDalmau). Si alguns noms podien «sonar»—certs escriptors, per exemple: CarlesSalvador, Navarro i Borràs, els Thous, fi-nancers com Villalonga o Reig— era enfunció d’activitats distintes de la políti-ca, malgrat que, al capdavall, bona partdels seus escrits i les seues activitats s’ha-vien originat per un impuls de compro-mís civil o directament polític.

Vaig ser un d’aquells descobridors sor-presos i durant els vint-i-vuit anys suc-cessius no he deixat de consultar, per unmotiu o altre, aquell volumot de Garbí,relligat en cartó folrat de roig, que tenia—el meu exemplar ja la va perdre fatemps— una sobrecoberta blanca deco-rada amb unes línies negres que devienser obra de la pintora Anna Peters. Esticparlant, així, d’un estudi que per més d’unmotiu forma part de la meua formaciócom a observador de la realitat políticavalenciana contemporània. Tant l’estudide Cucó com l’extens apèndix documen-tal que l’acompanyava —ara suprimit,però substituït profitosament per l’anto-logia El pensament valencianista (1868-1939), Barcelona 1992, La Magrana, acura de Ricard Blasco i el mateix Cucó—plantejaven una sèrie de qüestions d’uninterès historiogràfic i polític cabdal. El

territori indagat s’eixamplaria desprésamb l’edició en llibre a banda dels capí-tols corresponents al període de la guer-ra d’Espanya (Valencianismo y estatutis-mo, València 1976, Fernando Torres), arainclosos en el volum que comente, i ambaltres diversos treballs de l’autor, com araels recollits en País i estat: la qüestió va-lenciana (València 1989, Tres i Quatre).

Doncs bé, haig de confessar que pot-ser aquesta vella familiarització meua ambEl valencianisme polític, m’impedia ado-nar-me del fet que el temps anava passanti que, molt probablement, el llibre haviadeixat de tenir circulació en els canalscomercials, cosa que impedia que novespromocions de lectors, sobretot joves, hipoguessen accedir amb facilitat. Aquestaanomalia queda ara resolta amb l’excel-lent nova edició, tan acurada com és ha-bitual en tots els treballs de l’EditorialAfers, que dirigeix amb un encert i ambun esforç ben notables Vicent Olmos. Eltext ha estat alliberat d’errades i un noupròleg de l’autor, al costat dels que intro-duïen la primera edició —un dels quals,

d’Emili Giralt—, relata les circumstàn-cies en què va nàixer l’obra i orientaaquests nous lectors en el seu viatge através d’aquestes pàgines esdevingudes jauna referència clàssica per a totes les per-sones que vulguen recórrer les esperan-ces i els fracassos d’un moviment en per-pètua reconstrucció. Una bibliografia ac-tualitzada dóna encara una utilitat majoral volum, que sens dubte hauria de sus-citar entre nosaltres un seguit de lectu-res crítiques i fins i tot de debats, ara que,com diu Cucó, «uns nous horitzons» len-tament «van obrint-se pas al nostre en-torn» en el panorama de les qüestions na-cionals. I malament aniríem si aquesteslectures i aquests debats no arribaven aproduir-se, o si no assoleixen el rigornecessari. I encara tenim dret d’esperarun altre benefici d’aquest llibre: queincentive les investigacions sobre aspec-tes encara poc estudiats del valencia-nisme històric, un moviment que presen-ta més matisos que no sembla i, sobre-tot, té al meu parer la virtut de plantejarnombroses qüestions encara no resol-tes, o resoltes de manera incompleta oinsatisfactòria, per l’actual règim auto-nòmic.

Al costat de la seua vàlua acadèmica—El valencianisme polític es basa en latesi de doctorat de l’autor—, aquestaobra reclama unes altres valoracions, sensdubte igualment positives. D’una banda,com una de les peces fundacionals de lamillor historiografia sobre el País Valen-cià contemporani, fruit en bona mesuradel mestratge mantingut durant uns anysa la Universitat de València per Emili Gi-ralt. D’una altra, com a operació de des-velament d’un passat susceptible de serara comparat amb circumstàncies de lapolítica present, que hi troba, malgrat lesdiferències entre els temps i malgrat lesmutacions de tot tipus, punts molt pro-ductius de comparança. La feblesa de lesorganitzacions valencianistes en relacióamb la potència de les estatals, la dialèc-tica catalanisme/anticatalanisme, el pesdels provincialismes i els provincianis-mes, són, entre d’altres, factors decisiusque recorren la distància de tot un segleamb la mateixa conseqüència agressiva idistorsionadora.

Francesc Pérez i Moragón

Alfons CucóEl valencianisme polític (1874-1939)

Catarroja-Barcelona, 1999Afers

316 pàgs.

19 x 13 cm.

28 :

Amor de Gràcia,aigua en cistella

Llibretsexplicatius?

Carme MiquelAigua en cistella

Bromera, Alzira, 1999208 pàgs.

Aigua en cistella és la història d’unadona de baixa extracció social que mono-loga sobre els esdeveniments de la seuavida. Enmig d’aquesta conversa d’Isabelamb uns oients latents, l’autora intercalafragments del diari que escriu un postrati vell voyeur que l’observa des de la fines-tra del davant. És una d’aquelles novel·lesper a la nostàlgia que agradarà molt als se-guidors de Carme Miquel, que ja a A caud’orella (Cartes a Roser) ens traslladavaun reguitzell d’anècdotes i formes de viu-re pròpies del nostre passat immediat.Són delicioses, per exemple, les escenesen què Isabel aprèn a Barcelona, de la màd’un jove estudiant, la manera de repar-tir-se els rols socials els homes i les do-nes. El dramatisme de l’home paralitzaten una cadira de rodes que dirigeix aIsabel, des de l’altra banda del carrer, isense saber-ho ella, tots els desitjos, ensincita a una reflexió sobre la vellesa, lamalaltia, la fase reflexiva de la nostra vida.El vell escriptor voyeur i el seu editor espregunten sovint sobre el passat de ladona observada, situació especialmentpoètica que convida el lector al joc dedestriar aparença i realitat. L’editor, pot-ser el personatge més lúcid de la novel·la,pretén impedir que el seu voyeur amicconega la dona de les seues fantasies,convençut que la il·lusió per les cosesinassolibles és literàriament més rendible.

La novel·la cerca la poeticitat del record,i segurament per això els lectors que tenendeler per aquestes novel·les de la memòriano pararan gaire esment en els desequilibrisque es produeixen en el llenguatge de laprotagonista. Isabel, amb un bagatge vitalque l’autora pretén que la converteix endona forta (no debades ha viscut i treba-llat a València, Barcelona i Montpeller),parla, en canvi, amb la ingenuïtat d’algú queno ha eixit mai de València i les seues ro-dalies. Al costat de moltes expressions ge-nuïnes, trobem alguns «ves per on» i alguns«esglais» que desmunten de sobte tot l’en-tramat lingüístic. La Isabel que parla des delpresent hauria de ser més coherent amb el

seu idiolecte, i menys ingènua, si és que lihan passat totes aquelles coses que li hanpassat al llarg dels anys. (El sobreentès des-equilibri mental final de la protagonista nosalva aquest obstacle, ni tampoc una pos-sible influència del dialecte barceloní, delqual no tenim altres indicis que haja arri-bat a interioritzar-lo.)

El dia que va morir Colometa, no ensvam adonar que calia enterrar-la per con-servar-la pura, tal i com era, amb aquell llen-guatge tan «alambinat» que construí la seuaautora. Hauríem d’enterrar-la i no obligarel seu fantasma a reaparèixer a totes lesnovel·les en primera persona que parlen dela vida d’una dona durant la postguerra.Hem d’aconseguir que no ens aclapare, niella ni tot l’univers de símbols amb quècarrega com una màrfega (flors, olors,buganvíl·lies, mimoses, joies, Barcelona,Parc Güell, l’adroguer, la neteja a casa delssenyors...). La Colometa de la novel·la deCarme Miquel és alhora Cecília, Aloma, eljardiner, Zerafina i la dona de les dàlies.Hem d’aconseguir que cada dona de lesnovel·les en primera persona tinga un llen-guatge propi, una manera diferent de cons-truir metàfores i una escriptura parlada quevinga directament de la seua vivència, si ésque la volem versemblant i única.

«I veges quines coses, que m’havia criatsense mare i no l’havia trobada a faltar. I allí,aquells dies em va entrar un deler per tro-bar-la (...), allí a Montpeller, sola com es-tava.» Ho diu Isabel, amb la veu del fantas-ma que no hem enterrat, i sense saber que,inconscientment, Carme Miquel li ha do-nat una mare gracienca que va a l’envelat dela plaça un dia de festa, «amb la seua maremorta i sense poder-la acompanyar».

Maite Insa

La literatura fallera sempre ha anat associa-da amb la vella —o no tan vella— temptati-va, nascuda amb els escriptors de la Renai-xença, d’«escriure com es parla». Tots tenimin mente els llibrets de les ancorades comis-sions del Cap i Casal —i d’altres ciutats delnostre país—, llibrets que molt a sovint nohan defugit l’àmbit del búnquer barraquetaen què encara es troba un gran sector delmón de les falles valencianes. En aquestssolament se’ns mostrava una explicació dela falla, una presentació de les falleres i lesseues coentes poesies —on s’exaltava «la flormés bella del taronger». Tot i això, des de fauns quants anys hi ha hagut iniciatives perconvertir aquesta festa de tots els valenciansen un món on la cultura té cada cop més unaforta cabuda. Les revistes Pensat i fet iL’Aladroc, i les comissions constituïdes enassociacions culturals, són clars exemplesd’aquesta evolució, igual que els llibres ex-plicatius de moltes comissions.

Hui dia, aquells «llibrets explicatius» quesorgiren de la mà d’homes com Bernat iBaldoví i Blai Bellver, han esdevingut llibres,tant pel seu contingut i l’ús de la llengua,com per les seues acurades maquetacions iels seus dissenys. Aquest és el cas del Llibreexplicatiu de la Falla Sant Feliu de 1999, deXàtiva. Hi trobem, a més de la innovadoraportada d’A. Cienfuegos, les il·lustracionsd’Armengol, Boix, Heras i Ramos. Estaninserides en les col·laboracions d’escriptorscom V. J. Escartí i T. Cucarella, que compar-teixen aquests fulls amb altres de més no-vells com Ramon Mora i V. F. Rosselló.

A més d’aquestes col·laboracions literà-ries, el llibre ens presenta interessants arti-cles d’investigació sobre el món de les falles.Hi destaquen, en aquest camp, les aporta-cions de J. Alonso, J. E. Estrela, P. Sanchis...Però no hem de perdre de vista que el Lli-bre explicatiu naix amb la finalitat de presen-tar cada comissió fallera; amb l’explicació dela falla, els esbossos, les falleres majors i di-verses poesies, que, en aquest cas, han estatfetes per la jove poetessa Júlia Zabala.

Aquest llibre explicatiu —amb 110 pàgi-nes— ens serveix de model per veure comles falles —i el seu folklore— poden ser«aquelles coses més...» de les quals parlavaJoan Fuster en el seu Combustible per a fa-lles. És a dir, poden formar part de la cultu-ra de tots nosaltres: valencians.

Marc Gandia20,5 x 13,5 cm.

: 29

La història naturalvalenciana:

percepcions d’una tradició

És ja un tòpic que les disciplinesbiomèdiques han estat al País Valencià labranca de la ciència més conreada al llargde la història. No faré cap valoraciód’aquesta idea, matisable, com tot, a tra-vés d’una anàlisi acurada del problema,encara que acceptable, trobe, si atenyema una percepció del conjunt que confor-ma la ciència valenciana de totes les èpo-ques. El present article —article d’opiniói, com a tal, oportunitat única per tal quel’especialista puga esplaiar-se, tant en elsentit d’esbargir-se com, especialment,d’esbravar-se de les constriccions impo-sades per les normes de comunicació dela seua disciplina— tan sols vol oferirunes reflexions al voltant del decurs his-tòric d’un brot, potser senzill borró, del’esmentada branca: el de la història na-tural. Una història natural, la valenciana,que té un únic referent popularitzat, eld’Antoni Josep Cavanilles, personatge enqualsevol cas malament difòs i que s’as-socia gairebé sempre a una contribucióveritablement anecdòtica en l’obra d’uncientífic de primera línia mundial a la seuaèpoca, encara que molt fàcil de posar-sea la venda: la seua faceta de viatger per lesterres valencianes. La resta de naturalis-tes valencians amb un mínim relleu his-tòric ni tan sols gaudeixen d’aquesta con-sideració; hom desconeix que rètols decarrers de la ciutat de València puguenamagar un precoç darwinista —Rafael

Cisternas— o un ornitòleg de prestigi—José Arévalo Baca. ¿Quants estudiantsi professors de la Universitat de Valènciapoden imaginar, quan s’acosten als serveisadministratius de l’Antiga Senda deSenent i creuen pel carrer d’Eduardo Bos-cà, que aquest personatge exercí com acatedràtic d’història natural a la mateixainstitució on els uns pateixen el desencísd’unes titulacions que mai no responena les il·lusions dipositades, mentre que elsaltres desesperen per no arribar mai almínim de qualitat d’ensenyament que es-timen necessari? Potser açò no siga relle-vant per a molts; així presentats, uns per-sonatges descontextualitzats, unes refe-rències de cultureta, mai no són, evident-ment, d’interés general. Tant se li’n dóna,a qualsevol odontòleg, que el carrer ons’atibaquen els seus proveïdors, estilet del’especulació urbanística al barri del Car-me, estiga dedicat a un ultradretà, espe-cialista en molses, a qui li deien FranciscoBeltran Bigorra...

Canviem sobtadament de pla en la nos-tra reflexió. Pensem ara en com enfron-ten valencianes i valencians la seua rela-ció amb la natura. Amb major o menorgrau d’implicació, amb una consciènciamés o menys pregona, tots els ciutadansdel nostre país —les excepcions, si sónconscients, no es mereixen tal títol deciutadans— estan d’acord en la necessi-tat d’evitar les agressions al medi, d’esta-

blir mecanismes de control en les rela-cions dels humans amb les altres criatu-res, de garantir, pel mètode que siga, elfutur de rius, aiguamolls, boscos, platgesi, fins i tot, erms. Aquesta consciència,anomenada una mica pretensiosamentambiental, és un tret característic delstemps actuals. Darrere, però, hi ha unallarga tradició, on s’insereixen, sense anarmés lluny, els personatges del exemples...Tal volta així ens resulten més atractius!

De segur que crida l’atenció el fet que,a començaments de segle, València aco-llís el primer centre de recerca d’aigüescontinentals de tot l’Estat, el Laboratoriode Hidrobiología Española, amb seu al’únic, llavors, institut d’ensenyamentmitjà de la ciutat. Un centre, l’esmentat,que emprengué una línia d’investigaciósegons els criteris més moderns de la joveciència de l’ecologia, amb científics comara Luis Pardo, sempre disposats a de-nunciar el deteriorament imparable de leszones humides valencianes i, especial-ment, de la pobra Albufera. Sorprén as-sabentar-se que, en temps de la dictadu-ra del general Primo de Rivera, els natu-ralistes valencians, agrupats al voltant dela secció de València de la Real SociedadEspañola de Historia Natural, reivindica-ren enèrgicament la paralització dels pro-jectes adreçats a dessecar la Mata delFang. I aquestes tècniques de control deles plagues del camp, que es basen en la

30 :

lluita, no mitjançant productes químicscontaminants, sinó per la utilització d’és-sers vius capaços d’atacar els hostes in-desitjables de tants conreus, s’aplicarenals camps valencians, per primera volta aEspanya, ja fa més de setanta-cinc anys;i semblen coses de fa quatre dies, fruit deles reivindicacions ecologistes...

La tradició naturalista valenciana, enqualsevol cas, ateny altres aspectes queels purament ambientalistes. Determina-des línies d’absoluta avantguarda al con-text de l’època respectiva —l’evolucionis-me, la biogeografia o els nous correntstaxonòmics, per fer una citació breu d’al-gunes— obtingueren un ampli ressò din-tre d’aqueixa tradició. I encara que nohagués estat tan avançada, és just que perla seua implantació i la seua perdurabili-tat, malgrat nombrosos episodis d’ensul-siada, la susdita tradició siga difosa i co-neguda pels valencians. No es tractad’una estèril vindicació de glòries, sensemés motiu que nodrir l’autocomplaençaque infecta tantes versions actuals delnacionalisme. De seguir per aquesta via,és temptador fer una lectura en claud’agressió cultural de les aproximacionsque s’han fet a la història de la històrianatural valenciana per part d’historiadorsde la ciència no valencians. A tall d’exem-ple, es pot esmentar un llibre de recentpublicació —no oblide que aquesta ésuna revista bàsicament d’informació bi-bliogràfica i crítica de llibres— dedicat al’estudi de la introducció de la ciènciaecològica a Espanya, obra de SantosCasado i que ha estat editat pel Ministe-ri d’Agricultura i la Residencia de Estu-diantes. En aquest llibre, en conjuntexcel·lent al meu parer, manté l’autor, en

parlar del referit laboratori d’hidrobio-logia, que aquest centre de recerca va serfruit quasi exclusiu de la tossuderia dellleonés Celso Arévalo —catedràtic nou-vingut, aleshores, a l’Institut de Valèn-cia— per dur a terme un projecte d’ins-titucionalització de la limnologia a Espa-nya, tot sense parar a penes esment en lasituació especialment adient que li ofe-ria a Arévalo l’ambient naturalista valen-cià del moment. Malgrat tot, considereabsurd aplicar la susdita clau d’agressiócultural en aquest cas. Pense, més bé, enla inviabilitat dels esquemes simplistesque presenten la història natural espa-nyola del canvi de segle com una realit-zació centralitzada a Madrid, amb unaconcessió a Barcelona d’un paper moltsecundari i la convicció a priori que al-

tres iniciatives a la perifèria estatal sem-pre depenien de l’acció personal d’indi-vidus, alhora que restaven prou al margedel seu entorn físic immediat. Esquemes,al cap i a la fi, que en fer la història d’unconeixement científic, obvien paradoxal-ment una assumpció de la ciència com arealitat social. I dic paradoxalment pertrobar impossible l’intent de fer històriade realitats asocials.

No pense, doncs, que la reivindicacióde la tradició naturalista valenciana esjustifique com a resposta a una línia de-liberadament anihiladora de les singula-ritats nacionals específiques, fruit delcentralisme cultural. Més bé pense queés necessitat indefugible, per poder avan-çar en el coneixement històric de la his-tòria natural i per poder reflexionar alvoltant dels vincles que connecten elpassat amb la realitat actual. A més, elconeixement de la història de la tradiciónaturalista valenciana no ha de restar unmer exercici d’erudició. Ans al contrari,és necessari fer-ne una difussió, rigoro-sa i alhora efectiva, de l’esmentada tra-dició. En unes circumstàncies on deter-minades iniciatives de divulgació —moltenlluernadores, però extremadamentuniformitzades i que ofereixen imatgesidealitzades i abstractes de la ciència—acaparen l’atenció dels mitjans de comu-nicació i, pel seu conducte, de la resta dela societat, qualsevol intent de difondreuna tradició científica local pot semblarun deliri, i més si es presenta sotmesa auna realitat social. Tot i això, pense queés l’única via amb possibilitats de perdu-rabilitat.

Jesús Ignasi Català Gorgues

3 i 4 hi ha fotolit

: 31

PensamentBourdieu

Pierre BourdieuContrafocs. Reflexions útils per resistir

a la invasió neoliberalTrad. de Francesca Martínez Planas

Edicions 62, Barcelona, 1999140 pàgs.

A hores d’ara no està gens clara la vigèn-cia i virtualitat del neoliberalisme com a pa-radigma de referència. És cert que s’hi haesmerçat un enorme esforç propagandístic,una immensa prèdica teòrica i mediàtica afavor de la desregulació, la flexibilitat, la re-ducció de l’Estat, la privatització, la recon-ducció a la baixa dels sistemes de protecciósocial, la disminució de la pressió fiscal i lamàxima llibertat de moviments del capital.És clar que cotinua sent el rerefons domi-nant dels missatges de multitud d’agències,portaveus, think tanks, fundacions, patro-nals, bancs centrals i economistes professio-nals. Però la crisi econòmica originada a l’estd’Àsia, associada als efectes de la globalitza-ció i desregulació dels mercats financers,l’espectacle de devastació que l’aplicaciódesfermada de receptes d’aquesta mena haproduit a l’Est d’Europa i les resistències deles poblacions afectades, sobretot a EuropaOccidental, han fet trontollar el seu atrac-tiu i capacitat expansiva, sense que res, però,estiga decidit. Ni tan sols definit.

Després de Bush i Thatcher, l’àmbit de lapolítica hi és reticent, fins i tot al bressol delneoliberalisme, el món anglosaxó. La bas-culació de quasi tota Europa vers polítiquesd’esquerra moderada —Jospin a França,Schröder a Alemanya, D’Alema a Itàlia,Blair a Gran Bretanya, i ara Prodi a la matei-xa Comissió Europea— en són símptomeseloqüents. Símptomes, en el fons, d’acomo-dació a les noves dades econòmiques i tec-nològiques, buscant una via intermèdia en-tre les seguretats del passat i la devastaciósocial del neoliberalisme irreflexiu. No estracta d’una batalla política puntual, sinó decorrents de fons configuradors de l’època.És a dir, una batalla sobretot cultural, ambaspectes socials indubtables, i amb especialincidència en el terreny de la lluita d’idees.

I és en aquest terreny que se situa el so-ciòleg francès Pierre Bourdieu, que s’ha llan-çat des de fa uns quants anys (sobretot desde la publicació, el 1993, del llibre-denúnciaLa misère du monde) al combat contra les

doctrines del neoliberalisme i contra els seusmecanismes de propagació cultural. Bour-dieu ha esdevingut una figura política aFrança. No és un personatge marginal: és undels cappares de la sociologia francesa, au-tor d’obres considerades clàssiques. Peròtambé és una figura discutida. Arran de lapublicació d’una sèrie d’escrits de difusiómassiva, entre el quals es compta tambéaquest que ara comentem, de to polèmic icombatiu, hom l’ha acusat de manca de basecientífica, fins i tot de propiciar una menade populisme d’esquerres escassament in-format. J. Verdès-Leroux, una sociòloga delCNRS, ha dedicat tot un llibre a criticar-lo:Le savant et la politique.

Més enllà de l’aire molt francès de totl’afer (en el bon sentit: mostra de vitalitatcívica, de cultura política forta, de debatsocial intens sobre qüestions no anecdòti-ques, que és sens dubte la millor herènciad’un passat marcat per la conquesta prime-renca de la llibertat i la igualtat republicanes),la lectura d’aquestes pàgines val la pena. Pera situar-les en el seu context, per a descobrir-hi encerts i debilitats, per a caçar al vol ideesque cal debatre: «la visió neoliberal, en es-sència, revesteix de racionalitzacions econò-miques els pressupòsits més clàssics del pen-sament conservador de tots els temps»; «laglobalització és, abans que res, un mite jus-tificador»; «avui la revolució conservadoraadopta una forma inèdita: no es tracta pas,com en altres temps, d’invocar un passatidealitzat a través de l’exaltació de la terra ila sang, temes arcaics de velles mitologiesagràries. Aquesta revolució conservadora denou encuny apel·la al progrés, a la raó, a laciència... s’adorna de tots els signes de lamodernitat». I això són petites mostres.

Gustau Muñoz

José Agustín Goytisoloi Gandia

Per l’abril del 93, vaig tenir la sort de co-nèixer personalment Goytisolo, de sentir laseua veu en directe, escoltant-lo llegir i co-mentar la poesia d’alguns dels seus coetanisde l’anomenat grup poètic dels anys cinquan-ta. I, amb ell, A. M. Moix, considerada unamena de mascota per al nucli català del grup,compost per Barral, Gil de Biedma i el ma-teix Goytisolo.

Per aquella època, assístiem a un taller deliteratura de la Universitat Popular de Gan-dia que tingué com a luxós complementconvidats tan exepcionals com —a més deGoytisolo— Francisco Brines i José Hierro.

Goytisolo, però, havia tingut ja una im-portant relació amb la ciutat de Gandia.L’any 1959 havia estrenat el certamen depoesia Ausiàs March que s’instaurava aquellany amb ocasió del cinc-cents aniversari dela mort del poeta que li donava el nom. I l’ha-via estrenat guanyant el premi en castellà ambel llibre Claridad, mentre que Pere Quartguanyava la convocatòria en català valenciàbalear (sic) amb l’obra Vacances pagades. Eljurat que atorgà els dos premis no fou menyshistòric, ja que el formaven D. Alonso, G.Diego, S. Espriu, J. M. Castellet, J. Fuster,Arturo Zabala i, en representació de l’ajun-tament de Gandia, el professor J. ManuelBonastre. Una primera i brillant experièn-cia que obrí un camí difícil de segellar:l’Ausiàs March és el premi més antic del PaísValencià, amb ja trenta-sis edicions.

Goytisolo va ser un important enllaç en-tre la poesia catalana i la castellana en la seuavessant d’antòleg i traductor d’aquella, i elsseus poemes irònics, crítics, tendres, esquei-xats formen ja part de la nostra educació sen-timental. ¿Qui no ha llegit o escoltat, algu-na vegada, aquelles Palabras para Julia queva dedicar a la seua filla i a les quals el valen-cià Paco Ibáñez posà música i veu?

Però, especialment per a nosaltres, per alsgandians i saforencs, Goytisolo representaun punt de partida. I ara que acaba de dei-xar-nos, quin millor comiat que els últimsversos del poema Donde tú no estuvieras—d’El retorno (1955), el primer dels seus lli-bres—, on rememora sa mare, Julia Gay,davant la seua tomba: Pero tu nombre sigueaquí, / tu ausencia y tu recuerdo / siguen aquí./ ¡Aquí! / Donde tú no estarías, / si unahermosa mañana, con música de flores, / losdioses no te hubieran olvidado.

Mª Àngels Moreno21 x 13 cm.

32 :

Els valencianistes dels anys seixanta isetanta hagueren de conèixer la realitat através dels llibres. Entre nosaltres, l’espe-rança nacionalista no s’havia tramés degeneració en generació a diferència delque ocorria a altres països. Al País Valen-cià, el nacionalisme modern era de llibrei, per això, quan la realitat no s’ajustavaals manuals, era la realitat la que eixia es-quilada. Però aquesta literatura naciona-lista valenciana sempre tenia la tinta fres-ca, amb l’aroma del pa acabat de trauredel forn. El cos ideològic valencianista apenes sumava un grapat d’articles enpremsa fins al 1962, l’any de la publica-ció de Nosaltres, els valencians.

Si entre nosaltres gaudírem actualmentd’un assagista antinacionalista de la tallade Jon Juaristi, les seues «històries de na-cionalistes» haurien de començar als anysseixanta, amb Joan Fuster. De la històriad’abans, només podrien omplir-se unesquantes ratlles molt forçades. En canvi,des del 1962 la reflexió nacionalista valen-ciana ha viscut les seues quatre dècadesd’or. S’han editat dotzenes d’assajos d’in-terés, algunes novel·les, incomptables ar-ticles i poemes notables: els llibres a tra-vés dels quals els valencianistes han anatconeixent la realitat.

Juaristi comença les seues històries denacionalistes molt abans, al principi delsegle passat. I juntament amb les trajectò-ries personals dels herois del nacionalismebasc, l’autor bilbaí analitza assajos, novel-les, poemes i obres de teatre. Es tracta d’unvertader cos ideològic del nacionalismebasc. La qüestió és saber si aqueixa biblio-teca va crear la primera generació nacio-nalista basca a finals del segle passat o si,pel contrari, fou aquella generació la queva produir tanta literatura nacionalista.D’acord amb Juaristi, per a qui la nacióbasca és una invenció, la resposta està cla-ra: Euskadi ha sigut dissenyada per unnombre molt reduït de persones que posa-ren per escrit algunes idees. I si seguimJuaristi, el valencianisme no pogué arribarals anys seixanta tramés de generació engeneració precisament perquè, un segleabans, ningú havia inventat el País Valen-cià escrivint llibres.

L’editorial Afers acaba de publicar lesconverses de Pere Mayor amb Víctor G.Labrado. Es tracta del primer volum on esrecullen de forma sistemàtica les idees del

Un paísde llibres i futur

màxim representant electoral del naciona-lisme valencià. Mayor, com explica enl’obra, no va rebre la seua ideologia per tra-dició familiar, a l’igual que tots els altresvalencianistes contemporanis, per una raóòbvia ja explicada: ací els nacionalistes co-negueren la realitat pels llibres amb la tintaencara fresca de la impremta.

Pere Mayor i Víctor G. Labrado dedi-quen la major part del text a donar unrepàs per la trajectòria vital i electoral delnacionalisme. Des de l’UDPV i el primerPSPV fins a l’actual Bloc NacionalistaValencià, passant per la Unitat del PobleValencià. Es tracta d’un repàs encoratja-dor perquè demostra, més enllà dels es-lògans interessats, que els nacionalistesvalencians sempre han estat on estan araperquè defensen unes idees i no a canvide promoció social o laboral. Aquest és,sens dubte, el principal missatge d’Unpaís amb futur. Mayor i Labrado recordenels partits que han nascut i mort en lesdarreres dues dècades, els polítics quehan canviat de lloc en funció de circums-tàncies electorals, la impostura de molts...Front a tant de transfuguisme ideològic,els valencianistes no saben ni una parau-la del Poder amb majúscules. I, malgratles successives derrotes electorals, el des-encant de tants anys i els limitats recur-sos econòmics, els votants tindran unaforça nacionalista on poder triar en lesproperes eleccions de juny.

La segona idea en què insisteix el llibregira sobre les difícils (de vegades impos-sibles) relacions del nacionalisme valen-cià amb el PSPV-PSOE. Mayor, senseabandonar el reclam victimista que sem-pre tenyeix tot el valencianisme, repassala prepotència amb què, des del poder, elssocialistes han tractat sempre els diri-gents dels partits nacionalistes.

Un país amb futur revalora el treball i lacoherència ideològica i personal dels nacio-nalistes, però no pot considerar-se plena-ment un llibre clau en la literatura valencia-nista. Més enllà de les trajectòries de lespersones i dels partits valencianistes, lesconverses amb Pere Mayor a penes apro-fundeixen en el paper del nacionalisme enaquest final de mil·leni, uns temps on qua-si tot està en qüestió. Després de la prime-ra revolució digital i la segona construccióeuropea, les coses seran ben distintes per atots nosaltres, nacionalistes i antinaciona-listes. Els dirigents valencianistes, com araPere Mayor, haurien d’explicar l’eventualnecessitat d’una visió nacionalista de la rea-litat que se’ns ve damunt a velocitat digi-tal. Ja no poden esperar a llegir en els lli-bres com serà aquesta realitat.

Francesc Bayarri

Ferran ColomEl futur de la llengua

entre els joves de ValènciaValència, Denes, 1998

209 pàgs.

Si acceptem que la finalitat bàsica de lesdisciplines humanístiques és la interpretacióde les realitats psicològiques i socials, hau-ríem de deduir que la ciència és el mitjà mésimportant de què disposem per a defendrela dignitat de les persones i dels pobles. Enefecte, l’objectiu assenyalat s’oposa als em-mascaraments amb què els dominants inten-ten justificar la situació de prostració indi-vidual o col·lectiva. No és gens sorprenent,doncs, que en l’activitat dels científics socialsmés responsables no hi haja separació entreles investigacions realitzades i la interpreta-ció de parcel·les de l’entorn social de l’inves-tigador. Al capdavall, una de les maneresd’avaluar l’activitat científica és veure quinlligam té amb la realitat social del carrer.

Ferran Colom (Castelló de la Plana,1961) satisfà molt bé l’exigència metodo-lògica d’inserir la ciència dins la societat. Elseu llibre El futur de la llengua entre els jo-ves de València (premi Francesc Ferrer Pas-tor de 1997) estudia els sentiments, lesopinions i les actuacions que els adolescentsde València tenen davant la llengua pròpiadels valencians. Bàsicament, el llibre es dis-tribueix en quatre parts. Després d’emmar-car científicament l’objecte d’estudi (pàgs.21-35), Colom el situa en la història des-crivint el passat sociolingüístic immediat dela ciutat de València (pàgs. 35-51). Tot se-guit ve la descripció i interpretació de lesdades que ha obtingut per mitjà d’enquestarels jóvens (pàgs. 61-164) i, finalment, hi hales conclusions (pàgs. 165-176).

En compte de parlar dels resultats (cosaque hauríeu de descobrir vosaltres matei-xos llegint el llibre), introduiré tres carac-terístiques metodològiques. Colom no eslimita a descriure dades empíriques, sinóque també mira d’assolir la finalitat de laciència: arribar a l’explicació o comprensióde les coses (en aquest cas, interpretar elsprocessos mentals —alhora psicològics isocials— dels jóvens valentins davant de lallengua pròpia del seu poble), actitud quedesemboca en el futur. En efecte, la inter-pretació de la realitat té com a finalitat la

La ciènciai la transformació

de la societat

: 33

comprensió del present per a conservar-neels components positius i saber com con-vé assajar la transformació de les parts ne-gatives. És previsible, doncs, que el treballde Colom, ample, profund i ben fet,continga deduccions sobre la docència i,especialment, sobre com hauria d’actuar elvalencianisme social i el poder polític valen-cià. Convindria reproduir fragments deColom, però la limitació espacial ho impe-deix. Em limitaré a dir que la finalitat demillorar la societat valenciana apareix desdel principi (com ara a les pàgs. 30, 42, 44,88) i augmenta cap al final (com ara a lespàgs. 104, 131, 133, 162, 169, 175).

La unió dels factors anteriors (voluntatd’arribar a l’explicació, i compromís socialamb el poble valencià) fa entenedor queColom tinga un bon equilibri emocionaldavant de la realitat sociolingüística valen-ciana: ni optimisme irresponsable (que ens

Qualitatde vida

Josep PorcarLa culpa

Tres i Quatre, València, 199896 pàgs.

Una vegada més la veu poètica de JosepPorcar se’ns apareix amb una gran dosi dedescol·locament vital. Continua amb aque-lla desolació que ja vam trobar a Crònicade l’ocupant (1995), que tant ens fa patir ique «defineix aquest estat anòmal del cos ide la vida».

En aquesta ocasió, tanmateix, ha inten-tat donar-li un to diferent amb un assaig decombinació entre la tristesa i la sàtira queper al meu gust no acaba d’aconseguir.

La primera part del recull, «Salms deJosep», és la de la tristesa, un univers líricfred i insalubre on allò més patent és queens anem a morir: «Em trobaran mort, tè-tric, entre vòmits i fel». I què? Què aportades del punt de vista mortuori a banda d’unexcel·lent treball lingüístic i una bona ela-boració tècnica del poema? La certesa d’allòinevitable no ens hauria d’excusar de la re-volta més vital. «Tinc vint-i-tres anys i plorea les fosques»: és clar que el plany, quanoxigena l’ambient, és molt saludable, peròsi acaba per automatitzar-se perd tot el seusentit.

Fa l’efecte que Porcar no crea, recrea enel seu particular salteri un ritme quasi tri-bal gràcies a la sàvia utilització de tots elsrecursos fònics que tenia a l’abast. Recreal’hivern, el dubte, la solitud i la culpa ambuna extremada fracturació morfosintàcticaque cobreix d’incomprensió el que al cap-davall haurien de ser bones imatges.

Ens ofereix versos resignats sense espaiper a l’emoció, quan allò que esperem se-ria una visió més clara no ja de quin és elnostre lloc en la vida (a tant no arribem)però que almenys arribàs a aventurar algu-na cosa més que una simple supervivència.Supervivència espiritual, entenc, ja quequalsevol altre tipus semblaria hipòcrita enel nostre món occidental.

Vull destacar, tanmateix, «Salm, míting ipancarta d’un poeta jove», on trobe els ver-sos més encertats del llibre perquè hi que-da clar el conflicte sense necessitat de mésretòriques buides: «Sóc capaç de dormirtres hores diàries assassinant-me / tots elssomnis».

La segona part del recull és la de la sàtira.Sembla, però, que el poeta ha oblidat que unabona sàtira, si més no, ha de despertar un lleusomriure o una espècie de complicitat ambel lector (per molt que aquest siga «sempreuna absència») i que aquesta complicitat noés gens fàcil entre tant de desconsol. La crí-tica, del tipus que siga, però més si es pre-tén que siga satírica, demana un mínim devitalitat. Menys laments retòrics i méssacseigs de consciències si és això el que esvol. En cas contrari podem continuar recre-ant-nos en la sonoritat del llenguatge poè-tic sense més. Que no està malament tam-poc, segons com.

L’estratègia de Porcar consisteix a criti-car l’immobilisme de poetes i de poemes(«estàtues de pols produint estàtues») apro-piant-se i mesclant una sèrie de símbols itòpics bíblics molt assumits pel nostre in-conscient judeocristià amb elements de la

va fer tant de mal durant els 80) ni pessi-misme anihilant (continuació lògica deldefecte anterior durant els 90). Ben mirat,Ferran Colom forma part d’aquell sectordel valencianisme que durant els últimsanys procura reactivar-se actuant com Déumana: conservant els encerts del passat,rectificant els errors i sumant els avançosde les dues últimes dècades (amb inclusiódels que ha produït el regionalisme). Peruna altra banda, aquesta característica deColom quadra amb el fet que l’autor delpròleg és una persona tan sensata com JoanPonsoda. Ara només falta que el llibrearribe allà a on hauria d’arribar: als ense-nyants de valencià, als polítics i a totsaquells valencians que vulguen conéixer lesentranyes de la ciutat de València.

Abelard Saragossà

vida quotidiana: «O bé a la pols, sóc al·lèr-gic / o bé és que algun mort m’encega».

La sensació global que deixa el llibre des-prés de la lectura o de la relectura és de can-sament. Cansa una poesia que pareix adre-çada únicament a un públic especialitzat quees mira el melic de la mort i de la desespe-rança. Existeix potser una recreació exces-siva a buscar una qualitat de mort molt con-creta, quan el que hauria d’importar en elstemps que corren seria un cant més ampli ala qualitat de vida que es troba a faltar en elspoetes d’aquesta generació o el que siga.

Em costa d’acceptar que el gran treballde construcció poètica i una tècnica inte-ressant com la de Josep Porcar no puguenescapar tampoc de l’intel·lectualisme floritque ens persegueix en aquesta fi de segle.

Júlia Zabala i Tomàs

34 :

Sociolingüística«in»

n aquell magnífic llibre que és The So-ciological Imagination, Charles Wright

Mills aconseguia la proesa de reduir a unsimple paràgraf tot el contingut del pesadís-sim The Social System de Talcott Parsons.Una cosa semblant podríem fer amb el pre-sent volum, i el resultat seria una cosa comaquesta: «La transformació rapidíssima delsmitjans d’emmagatzemament i transmissiód’informació imposa reptes evidents: nousàmbits d’ús, canvis d’hàbits comunicatius,acceleració dels intercanvis, etcètera. Lesllengües que estiguen a l’altura d’aquestesexigències es podran mantenir més omenys, però les que es queden enrere hau-ran perdut definitivament la partida».

És interessant de veure com, al llarg dela seua història, el discurs de la sociolingüís-tica s’ha adaptat a les exigències d’un certtipus de mercat, potser més de tipus intel-lectual que acadèmic. Des del seu «naixe-ment», aquesta presumpta disciplina cien-tífica ha explotat una certa aura d’ultra-modernitat. El present llibre n’és un exem-ple més. Recull textos procedents de lesedicions cinquena, sisena i setena de les Jor-nades de sociolingüística d’Alcoi. La inten-ció interdisciplinària se suposa que es potdeduir de la diversitat d’especialitats acadè-miques de què procedeixen els autors, po-nents o conferenciants (ciències de la infor-mació, teoria de la comunicació, dret, eco-nomia). La nota de color és una conferèn-cia inclassificable de José María SánchezCarrión, «Txepetx», a mig camí entre lateoria sociolingüística, la retrospectiva his-toricopersonal, la divagació filosòfica i elmanifest ètic sui generis.

A primera vista, el llibre és una pura mis-cel·lània. Tanmateix, hi ha alguns elementsomnipresents en totes aquestes ponències,una mena d’aire de família entre totes elles.

Com que la sociolingüística catalana neces-sita periòdicament solucions màgiques iapoteosis compensatòries, els investigadorsconfeccionen el producte que presumible-

ment es vendrà bé. Per això abunden tantles perífrasis d’obligació en aquests textos:«caldria fer...», «hauríem de...», «cal que...»,etcètera. Deu ser cosa de la praxi, que en-senya astutament les orelles. També és om-nipresent el lèxic totèmic del moment: di-gitalització, informació, comunicació, globa-lització, tecnologies... És com en aquellstemps del bilingüisme, la diglòssia, la nor-malització lingüística i tot allò, quan sem-blava que amb quatre paraules ja teníemcontrolada la realitat; ara, com abans, tot deprimera mà, tant les paraules com les idees.

Que el lector no es deixe enganyar peraquests comentaris insidiosos, perquè el lli-bre té aspectes molt interessants. Com amínim, és completament pertinent el tocd’atenció respecte del que pot significarl’actual «revolució permanent» per a llen-gües com el català. I hom hi pot trobar unesquantes idees interessants i dignes de dis-cussió: són els matisos de què parlava mésamunt, les aportacions originals dels autors;per exemple, la reivindicació postmodernade la cultura de masses i la importància delsestereotips per a la identitat col·lectiva (J.M. Treserras), el rebuig tant del monolin-güisme com del bilingüisme (E. Marín), laidea de l’espai virtual del català (M. deMoragas) o la crisi del jus linguae (L. Fla-quer), etcètera.

Però es pot afirmar que aquesta societatyuppie ofereix més i millors oportunitats ales llengües minoritzades? Personalment,després de llegir aquest llibre encara tincmenys clar que amb l’apoteosi informativai de la comunicació (uf!) es puguen inver-tir les tendències caníbals d’aquest final demil·lenni. Hi ha escepticismes que no elscuren ni les Jornades d’Alcoi. Paciència.

Guillem Calaforra

Toni Mollà (ed.)La política lingüística

a la societat de la informacióAlzira, Bromera, 1998

176 pàgs.

E

: 35

«Différance»i

«Différence»

a menció de tres autors a la portada potdesconcertar el lector. En realitat, els di-

ferents capítols d’aquest llibre van ser es-crits com a conseqüència d’una trobada defilòsofs a l’illa de Capri al 1994. L’edició ori-ginal va ser publicada, en francès, per lesÉditions du Seuil al 1996. El nucli del lli-bre és un assaig de Derrida d’un centenarde pàgines. El segueixen treballs menysextensos de G. Vattimo, E. Trías, A. G.Gargani, V. Vitiello, M. Ferraris i un moltbreu comentari de H-G. Gadamer.

Si hi ha una constant al discurs de Derridaés la rebel·lió contra les parts essencials dela tradició il·lustrada que encara defineixenles regles del joc de la discussió filosòficacontemporània sobre la religió. El marxis-me i el positivisme havien tractat d’aplicarels valors universals de la raó i de justificaren ells la crítica al pensament religiós. Lareflexió filosòfica dels nostres dies assumeixque hi ha molt més en el contingut de la cre-ença religiosa que allò que les seues crítiqueshavien suposat. Aquesta convicció s’expres-sa de maneres molt diverses que, nogens-menys, tenen un tret comú: els fets psico-lògics i socials que havien estat la base de lacrítica convencional il·lustrada es convertei-xen, justament, en els elements constitutiusde la correcció del llenguatge religiós. La ne-cessitat de proporcionar sentit a la vida in-dividual i de fonamentar l’ordre social envalors transcendents deixa de ser la raó dela sospita sobre el discurs religiós i es trans-forma en les seues virtuts intrínseques. Elsmés lúcids conservadors del nostre segle jahavien fet aquest moviment, no sense unresidu de cinisme —pensem, per exemple,en T. S. Eliot. La filosofia contemporània hadescobert que, fins i tot, ens el podríem es-talviar, aquest residu de cinisme. Després detot, aquestes virtuts de la creença religiosapoden ser constitutives del seu contingut.Buscar un altre fonament seria confondre lafunció de la religió. La discussió no és fàcil,ni trivial. S’hi involucren supòsits generals idiscutibles sobre el significat i el contingutque estan al centre de l’epistemologia i la fi-losofia del llenguatge contemporànies.

Res d’això no sembla preocupar massa aDerrida, però. La dissolució del projecte il-lustrat s’expressa en el seu pensament de lamanera més radical possible. Els crítics dela deconstrucció sempre han dit que intro-dueix tots els defectes de les formes méspuerils i inversemblants de nominalisme irelativisme. Després de llegir aquest llibre,és difícil de deixar de tenir simpaties peraquestes crítiques. Els avantatges que li pro-porciona el seu punt de mira privilegiat—la dissolució prèvia de qualsevol signifi-cat substantiu —constitueixen alhora el seullast més pesat. Una vegada que tot signi-ficat ha estat reduït a la buidor de la diffé-

rance, sembla fàcil de vindicar el discursreligiós. No és fàcil, però, de descriure laseua complexitat ni reflexionar sobre allòque puga tenir de particularment problemà-tic. No podem apel·lar a l’estructura de lesrelacions entre el significat religiós i altresformes de significar que constitueix l’eix dela filosofia de la religió contemporània. Quèens queda? Unes gotes de sociologia, unaapel·lació superficial al lèxic, llocs comunsi analogies no massa respectables: «... habríaque pensar conjuntamente, como una sola ymisma posibilidad, lo maquínico y la fe—al igual que lo maquínico y todos los va-lores implicados en la sacrosantidad (heilig,holy, sano y salvo, indemne, intacto, inmune,libre, vivo, fecundo, fértil, fuerte y, sobre todo,como vamos a ver, “henchido”) y, más con-cretamente, en la sacrosantidad del efectofálico» (pp. 75-76).

Qualsevol que haja llegit Derrida, hauràde reconèixer que aquesta no és una citamalintencionada. En podem trobar, desemblants, a cada pàgina del seu text. Nocal ser un defensor dogmàtic de la culturafrancesa per demanar-se què ha passat enaquest final de segle. Aquest és el llenguatged’un dels filòsofs europeus més citats. El

tema és fascinant. Des d’una perspectivasociològica, però. El que Derrida anomena«maquínic» ha destruït el consens socialmínim sobre el sentit i els valors cultural-ment respectables, el tipus de consens queuna tradició necessita per a la seua conti-nuïtat. Li podem, doncs, donar la raó aDerrida, almenys en un punt crucial: el pro-jecte il·lustrat ha fracassat. I ho demostrala seua filosofia. No pel seu (suposat) con-tingut, sinó pel fet de la seua supervivèn-cia amb èxit en els mercats de la cultura.

La resta dels assaigs no arriba als núvolsderridians. Hi ha, però, alguns momentsinteressants. Per exemple, ens podem dema-nar què té a veure el discurs de Gargani ambels arguments de Quine, Kuhn, Goodmano Kripke, als quals es refereix amb la mésabsoluta desimboltura i d’una manera, devegades, completament forçada. Per contra,l’article de Trías és transparent en les seuesintencions. A la primera part, ens dóna unadiagnosi sobre la crisi religiosa i cultural delmón contemporani, alhora que comentaencertadament les insuficiències de la raóil·lustrada per tal de comprendre el pensa-ment religiós. Llàstima, però, que, a l’horade fer una aportació original, tracte d’ana-litzar la categoria de «símbol» de la maneraque ho fa. Com és pot suggerir que la cate-goria de «símbol» depèn de la de «sagrat»?Més que això, literalment se’ns diu que, per«símbolo», «entiendo la revelación sensible ymanifiesta de lo sagrado» (p. 143). Vol dir quequalsevol simbolisme ens revela el sagrat? Oens demana que suposem que els símbolsdels quals parla són símbols religiosos?Aquesta segona alternativa també afectariala seua discussió. Utilitzaria com a primiti-va la noció de «sagrat» per tractar d’il·lumi-nar el simbolisme religiós. Potser això sigapossible. No ho sembla, però, si seguim elcamí de Trías de limitar-nos a descriure, acontinuació, les condicions formals del queanomena el «acontecimiento simbólico». Al-guna cosa s’haurà de dir sobre què siga «sa-grat» perquè una reflexió semblant pugaaclarir el simbolisme religiós. Per ser just, caldir que no se li podria demanar en aquestespoques pàgines més que un esquema moltgeneral de la seua proposta. Tot i això, fa laimpressió que els problemes conceptualsque planteja la seua exposició es tracten desolucionar mitjançant una teranyina de re-ferències etimològiques que no ajuden aaclarir el que vol dir.

Menció a part mereix l’aportació deGadamer. Molt breu i deliberadament auto-continguda, no té res a veure amb la restade contribucions. Tanca el llibre i és comun retorn al seny i la sensatesa després d’unviatge estrafolari. Vive la différence!

Josep Lluís Prades

L

La Religión J. Derrida i G. Vattimo (eds.), E. Trías.

Ed. PPC, Madrid, 1996.

36 :

Aquestes pàginesde novetats bibliogràfiques són patrocinades

pel Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València:

EDITORIAL AFERS

Cucó, Alfons: El valencianisme polític,1874-1939 (2a edició corregida i augmen-tada), pròleg d’Emili Giralt, col. «Recercai pensament», 10, 320 pàgs., 3.000 PTA.

Garcés, J.; Ródenas, F.; Sánchez, S.; Ver-deguer, I.: Política social, exclusió i po-bresa a Rússia, col. «Els llibres del con-temporani», 7, 136 pàgs., 1.500 PTA.

Mayor, Pere: Un país amb futur. Conver-ses amb Víctor G. Labrado, pròleg deRamon Lapiedra, col. «Els llibres delcontemporani», 8, 124 pàgs., 1.500 PTA.

EDITORIAL AGUACLARA

Gonzàlez Caturla, Ximo: Rondalles del’Alacantí, col. «Aljub Nou», 4, 176pàgs., 950 PTA.

Jordà i Sanchis, Joan: Eteri esvoranc, col.«L’Aiguader», 9, 72 pàgs., 1.200 PTA.

Rodríguez-Bernabeu, Emili: Alacant, col.«L’Aiguader», 8, 48 pàgs., 1.200 PTA.

EDICIONS BROMERA

Ballester, Josep: La princesa Neus, Premide Teatre Infantil Xaro Vidal 1998, il-lustracions d’Almar, col. «Micalet Tea-tre», 15, 96 pàgs., 775 PTA.

Bel, Joana: No sé si imagino, Premi AusiàsMarch 1998, col. «Bromera Poesia», 34,48 pàgs., 1.525 PTA.

Bolta, Maria Jesús: Qui t’ha dit que elmón era blanc?, il·lustracions de Vicen-te Javier Villena, col. «El Micalet Ga-làctic», 65, 96 pàgs., 775 PTA.

Borràs, Vicent: Notes finals, col. «L’Eclèc-tica», 62, 176 pàgs., 1.200 PTA.

Caturla, Joaquim G.: La casa de les flors, col.«L’Eclèctica», 66, 160 pàgs., 1.200 PTA.

Duran, David: Generació Z, Finalista Pre-mi Bancaixa de Narrativa Juvenil 1998,col. «Espurna», 42, 168 pàgs., 975 PTA.

Fluixà, Josep A.: L’estel fugaç, col. «Bro-mera Poesia», 33, 72 pàgs., 1.525 PTA.

Lluch, Enric: Pometa dolça, il·lustracionsd’Inés González, col. «El Micalet Ga-làctic», 64, 88 pàgs., 775 PTA.

López, Juan Carlos: El taller de la memò-ria, Premi Europeu de Divulgació Ci-entífica 1998, col. «Sense Fronteres», 5,200 pàgs., 1.850 PTA.

INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILO-

LOGIA VALENCIANA

Sanchis Sivera, Josep: Estudis d’històriacultural, (Edició de Mateu Rodrigo Li-zondo), 45, 256 pàgs.

Simbor, Vicent: Llorenç Villalonga a larecerca de la novel·la inefable, 46, 316pàgs. 2.200 PTA.

Rosselló, Ramon X. Anàlisi de l’obra teatral.(Teoria i pràctica), 48, 255 pàgs. 1.900 PTA.

EDITORIAL MIL999

Fuster, Joan: Nosotros, los valencianos, trad.de Josep Palàcios, 360 pàgs., 2.800 PTA.

Hurtado, M. A. (et al.): Dotze cançonspopulars catalanes per a piano i músicade cambra, 35 pàgs., 1.500 PTA.

Pellicer, Joan E.; Ferran, Francesc: Gra-mática de uso de la lengua catalana, prò-leg d’Antoni M. Badia i Margarit, 253pàgs., 2.300 PTA.

NAU LLIBRES

Castelló, Manuel: Mathcad en la enseñan-za. Aplicaciones a la Física y a la Quí-mica, 191 pàgs., 3.000 PTA.

Escarbajal de Haro, Andrés: La educaciónsocial en marcha, col. «Educación so-cial», 8, 207 pàgs., 2.600 PTA.

Hernández Aristu, Jesús; López Blasco,Andreu: Formación profesional dual:una intervención reflexiva, col. «Edad ysociedad», 1, 293 pàgs, 2.400 PTA.

San Martín, Ángel: Del texto a la imagen.Paradojas en la educación de la mirada, col.«Universidad», s.n., 160 pàgs., 1.800 PTA.

EDITORIAL SAÓ

Baldoví i Pujades, Vicent Gustau: Antro-ponímia de la Ribera. Els malnomsd’Algemesí, col. «Algadins», 7, 185pàgs., 2.000 PTA.

Castell Llácer, Vicent: El paisatge agrarid’Algemesí, col. «Algadins», 8, 134pàgs., 2.000 PTA.

Pérez Silvestre, Òscar: Una veu en elcamp valencià. Aproximació a la histò-ria de la JARC (1957-1981), col. «Pa-raules i Vides», 6, 216 pàgs., 2.000 PTA.

Mata, Jordi: La compassió del dimoni,Premi Joanot Martorell 1998, col.«L’Eclèctica», 64, 224 pàgs., 1.990 PTA.

Miquel, Carme: Aigua en cistella, Premide Novel·la Ciutat d’Alzira 1998, col.«L’Eclèctica», 63, 208 pàgs., 1.200 PTA.

Palomero, Josep: Els secrets de Meissen,col. «L’Eclèctica», 24, 208 pàgs., 1.275PTA.

Pla, Joan: Només la mar ens parlaràd’amor, Premi Bancaixa de NarrativaJuvenil 1998, col. «Espurna», 41, 200pàgs., 1.075 PTA.

Torrent, Ferran: L’illa de l’holandès, col.«L’Eclèctica», 61, 160 pàgs., 1.200 PTA.

EDICIONS DEL BULLENT

Capó, Bernat: Espigolant pel rostoll mo-risc, col. «Miratges», 10, 176 pàgs.,1.500 PTA.

Palacín, Adelina; Verdaguer, Assumpta;Bayés, Pilarín: Els capgrossos es quedensense aigua, col. «Les aventures de Paui Laia», 15, 32 pàgs., 495 PTA.

Piera, Emili: L’any de la invasió, col. «Es-plai», 19, 128 pàgs., 995 PTA.

C.E.I.C. ALFONS EL VELL

AA.DD.: L’Europa Renaixentista. Simposisobre els Borja, 336 pàgs., 2.000 PTA.

Alonso, Jesús: De la Safor a la Cuba co-lonial. Vicent Alcalà de Olmo, un mili-tar emprenedor, 100 pàgs., 1.200 PTA.

EDITORIAL DENES

Adell Cerdà, Vicenta: Perles de la litera-tura, col. «Diccionaris i materials com-plementaris», 10, 144 pàgs., 1.800 PTA.

Aub, Max: Diario de Djelfa, col. «Poesia.Edicions de la Guerra», 37, 144 pàgs.,1.495 PTA.

Colom Ortiz, Ferran: El futur de la llen-gua, col. «Investigació Francesc FerrerPastor», 4, 224 pàgs., 2.745 PTA.

Ferrer Escrivà, Vicenta: Josep SerranoSimeón, col. «Biografies», 3, 48 pàgs.,875 PTA.

Sancho, Pelegrí: Introducció a la fraseolo-gia, col. «Investigació Francesc FerrerPastor», 5, 184 pàgs., 2.745 PTA.

: 37

logia Cicle de Cassana», 3 (ed. de but-xaca), 544 pàgs., 2.000 PTA.

Valor, Enric: Sense la terra promesa, col.«Trilogia Cicle de Cassana», 1 (ed. debutxaca), 616 pàgs., 1.700 PTA.

Valor, Enric: Temps de batuda, col. «Tri-logia Cicle de Cassana», 2 (ed. de but-xaca), 378 pàgs., 1.500 PTA.

EDICIONS TRES I QUATRE

Apuleu, Lluci: L’ase d’or, col. «LlibresClau», 22, 168 pàgs., 1.500 PTA.

Company, Armand: Viatge a Winona, col.«El Grill», 54, 156 pàgs., 1.350 PTA.

Estellés, Vicent Andrés: Les pedres del’àmfora, Obra Completa, vol. 1, col.«La Unitat», 13, 308 pàgs., 2.400 PTA.

Estellés, Vicent Andrés: Recomane tene-bres, Obra Completa, vol. 2, col. «LaUnitat», 9, 270 pàgs., 2.400 PTA.

Guia, Josep: Fraseologia i estil. Enigmesliteraris a la València del segle XV, col.«L’Estel», 17, 366 pàgs., 2.500 PTA.

Hac Mor, Carles: Despintura del jo, Pre-mi Octubre d’assaig 1998, col. «LaUnitat», 172, 192 pàgs., 1.700 PTA.

Porcar, Josep: La culpa, Premi Octubrede poesia 1998, col. «Poesia 3i4», 96, 96pàgs., 1.250 PTA.

Pujol i Coll, Josep: Els tatuatges, PremiOctubre de narrativa 1998, col. «Nar-ratives 3i4», 63, 200 pàgs., 1.750 PTA.

Valor, Enric: Millorem el llenguatge, col. «Pa-pers Bàsics», 8-9, 384 pàgs., 2.500 PTA.

PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT

D’ALACANT

Alemañy, Carme; Mataix, Remedios; Rovi-ra, José Carlos (eds.): Mario Benedetti:Inventario Cómplice, 620 pàgs., 3.900 PTA.

Benítez Bolorinos, M.: Las cofradias me-dievales en el Reino de Valencia (1329-1458), 160 pàgs., 2.300 PTA.

Manzanaro i Blasco, Josep Miquel: For-tuna en el Tirant lo Blanch i el Curial eGüelfa, 250 pàgs., 2.400 PTA.

Ramos López, Fernando: Aproximaciónal relato marroquí en lengua árabe, 138pàgs., 2.400 PTA.

PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT JAUME I

Beltran, Juan M.; García, Roberto J.; Her-nando, Carlos: Aplicació didàctica delsjocs en educació física, col. «Educació», 1(amb CD-ROM), 120 pàgs., 3.300 PTA.

Asparkia. Investigació feminista, 9, coord.de Nieves Alberola i Rosalia Torrent,224 pàgs., 1.000 PTA.

EDITORIAL 7 I MIG

Alpera, Lluís: Taronja de cel de novembre,col. «7 i Mig de Poesia», 22, 80 pàgs.,1.995 PTA.

Bernabeu Rico, Josep Lluís: Ragú, pròlegde Miquel Martínez, col. «7 i Mig dePoesia», 19, 64 pàgs., 1.995 PTA.

González, Marisol: Paral·lelament a la fos-ca, II Premi Josep Maria Ribelles, pròlegde Lluís Alpera, col. «7 i Mig de Poesia»,20, 96 pàgs., 1.995 PTA.

Jiménez, Gràcia; Moncho, Jesús: La llarde seda, pròleg d’Enrique Cerdán Tato,col. «Quaderns Literaris», 4, 168 pàgs.,1.600 PTA.

Navarro, Alexandre: Antara, II PremiJosep Maria Ribelles, pròleg d’IsidreMartínez, col. «7 i Mig de Poesia», 21,56 pàgs., 1.995 PTA.

Pastor, Ramon: La còlera de Mart, pròlegde Manel Alonso, col. «Quaderns Li-teraris», 3, 184 pàgs., 1.500 PTA.

Prats, Antoni: Vora el silenci, I Premi dePoesia Jaume Bru i Vidal, pròleg d’En-ric Balaguer, col. «7 i Mig de Poesia»,18, 64 pàgs., 1.995 PTA.

Petró, Agustí: L’home tranquil, pròleg deManel Alonso, col. «Quaderns Litera-ris», 5, 112 pàgs., 1.500 PTA.

Torres Fabra, Ricard Camil: Entorn a latrajectòria de la dreta valenciana. El casde la Ribera Baixa durant el segle XX,col. «Collita», 10, 96 pàgs., 1.500 PTA.

Villafranca i Giner, Encarna: Cullera en lamirada de Lambert Olivert, col. «Co-llita», 11, 208 pàgs., 2.200 PTA.

TÀNDEM EDICIONS

Forment, Albert: Joaquim Michavila.Converses amb un pintor d’avantguar-da, col. «Tàndem de la Memòria», 5,110 pàgs., 2.250 PTA.

Fortes, Susana: Estimat Corto Maltés,trad. de Rosa Serrano, col. «La Moto»,10, 140 pàgs., 1.200 PTA.

Nebot, Josep: Mariola, senda de nevaters,col. «Tàndem de la Terra», 2, 90 pàgs.,1.000 PTA.

Pedraza, Pilar: Els ulls blaus i altres con-tes inquietants, trad. d’Adolf Beltran,col. «La Moto», 9, 130 pàgs., 1.200 PTA.

Pellicer, Joan: Botànica pintoresca del PaísValencià, col. «Tàndem de la Terra», 3,90 pàgs., 1.000 PTA.

Roncero, Enric: Penyagolosa: paisatges delsostre d’un país, col. «Tàndem de laTerra», 1, 90 pàgs., 1.000 PTA.

Talens, Manuel: Venjances, trad. d’AlbertDasí, col. «La Moto», 8, 150 pàgs.,1.200 PTA.

Valor, Enric: Enllà de l’horitzó, col. «Tri-

Gimeno Sanfeliu, María Jesús: Patrimo-nio, parentesco y poder. Castelló, siglosXVI-XIX, col. «Biblioteca de les Au-les», 7, 366 pàgs., 3.000 PTA.

PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT DE

VALÈNCIA

Barona Vilar, Silvia: Tutela civil y penal dela publicidad, col. «Propuestas. SèrieMonografías», (coedició amb Tirant loBlanch), 742 pàgs., 6.945 PTA.

Berbeira Gardón, José Luis: Dimensionespragmáticas de la gramaticalización, col.«Annexa. Documentos de Trabajo», 22,76 pàgs., 700 PTA.

Calvo Pérez, Julio; Jorques Jiménez, Da-niel (eds.): Estudios de lengua y cultu-ra amerindias II. Lenguas, literaturas ymedios, 590 pàgs., 2.945 PTA.

Dolón, Rosana; Suau, Francisca: Análisisdel discurso. Competencia discursiva enámbitos profesionales: el contexto de laempresa, col. «Annexa. Documentos deTrabajo», 15, 92 pàgs., 700 PTA.

Gimeno Blay, Francisco M.: Scripta Ma-nent. Materiales para una historia de lacultura escrita, col. «Arché», 2 («Semi-nario Internacional d’Estudis sobre laCultura Escrita»), 20 pàgs., 416 PTA.

Patronat Sud-Nord (ed.): Inmigrantes,trabajadores, ciudadanos. Una visión delas migraciones desde España, col.«Oberta», 49, 260 pàgs., 2.450 PTA.

Petrucci, Armando: Historia de la escritu-ra e historia de la sociedad, col. «Ar-ché», 1 («Seminario Internacional d’Es-tudis sobre la Cultura Escrita»), 24pàgs., 416 PTA.

Raga Jimeno, Francisco José: Lingüísticaperceptiva y tipología lingüística, col.«Annexo. Documentos de Trabajo»,18, 34 pàgs., 700 PTA.

Studia Philologica Valentina, 3, revista delDepartament de Filologia Clàssica, 184pàgs., 2.500 PTA.

Veyrat Rigat, Montserrat: Bilingüismo,traducción e interpretación de lenguas.Aplicación al lenguaje de signos, col.«Annexa. Documentos de Trabajo», 19,52 pàgs., 700 PTA.

EDICIONS LA XARA

Garcia Frasquet, Gabriel: El teatre al PaísValencià: el cas de la Safor (1800-1936),col. «Safor», 1, 240 pàgs., 1.950 PTA.

Mainar, Eladi: L’alçament militar de juliolde 1936 a València, col. «País», 1, 184pàgs., 2.000 PTA.

Ruiz, Adela: Descobriment a Ares, col. «ElDau», 3, 104 pàgs., 1.000 PTA.

38 :

Ausiàs MarchPagine del canzoniereA cura de CostanzoDi Girolamo400 pàgs.18 x 10’5Luni EditriceMilà, Trento

Albert ManentEn un replà del meu temps

236 pàgs.21’5 x 13’5

ProaBarcelona

Joan SolàParlem-ne.

Converses lingüístiques328 pàgs.

21’5 x 13’5Proa

Barcelona

J. TorróEl segonparadís162 pàgs.19’5 x 13ValènciaTàndem

Espai obert113 pàgs.29’5 x 21

GandiaCEICAlfonsel Vell

Max AubDiario de Djelfa

140 pàgs.18 x 13València

Edicions de la Guerra& Cafe Malvarrosa

LeopardiEl Zibaldone dels pensaments

611 pàgs.24’5 x 16

Columna-L’AlbíBarcelona

D.D.A.A.Lectures d’Ausiàs March264 pàgs.22 x 14Fundació BancaixaValència

D.D.A.A.Balears, catalans, valencians87 pàgs.21,5 x 13,5PòrticBarcelona

Jordi MataLa compassiódel dimoni224 pàgs.20,5 x 13,5BromeraAlzira

Pere MayorUn país amb futur

120 pàgs.20,5 x 13

AfersCatarrojaBarcelona

Palma

Maria JosepEscrivà

A les palpentesdel vidre65 pàgs.

20,5 x 13,5ColumnaBarcelona

EmiliRodríguez-BernabeuAlacant43 pàgs.22 x 16AguaclaraAlacant

Jo

de llibres

: 39

INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA I N

S T I T U T I N T E R U N I V

E R S I

T A

R

I

D

E

F I

L O L O G I A V A L E N C I A N A

NOVETATS EDITORIALS, 1999

Caplletra:

24: Joan Roís de Corella i el seu temps. Coordinat per A. G. Hauf.Col·laboradors: S. M. Cingolani, A. Annichiarico, T. Martínez Romero, C. Miralles, J.

Romeu i Figueras, C. Wittlin, A. G. Hauf, E. Duran.

25: La variació lingüística. Coordinat per J. Viaplana.Col·laboradors: J. M. Argenter, J. Julià, M.-R. Lloret / J. Viaplana, G. Rigau, M. Lorente,

J. Moran, J. Veny, E. Boix, G. Bibiloni, M. T. Cabré, L. Payrató, A. Tuson.

Biblioteca Sanchis Guarner:

Sanchis Sivera, J. Estudis d’història cultural. Edició de Mateu Rodrigo Lizondo, 1999, 256 pàgs.Simbor, V. Llorenç Villalonga a la recerca de la novel·la inefable. 1998, 316 pàgs., 2.200 PTA

Rosselló, R. X. Anàlisi de l’obra teatral. (Teoria i pràctica) 1999, 240 pàgs., 1.900 PTA

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

`

Nom i cognoms:......................................................................................................................................................................................

Adreça:.................................................................................... Població:............................................ País:............................................

Codi Postal:...................................... Telèfon:...................................................... e-mail:.................................................................

Em subscric a la revista Caràcters per cinc números, a partir del número...................., raó per la qual:

OPCIÓ A: Us tramet un xec per valor de 2.300 PTA. a nom de: Universitat de València. Revista Caràcters.

OPCIÓ B: Us adjunte fotocòpia de l’ingrés de 2.300 PTA., a nom de la revista Caràcters, en el compte

corrent de la Universitat de València (Bancaixa, Urbana Sorolla de València: 2077-0063-51-3101204651).

Data:.......................................................

Signatura

Envieu els justificants a: Caràcters. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Blasco Ibáñez, 32, 46010 València