època dels dragons

Click here to load reader

Post on 16-Aug-2015

16 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  1. 1. Javier Eugenio Daz 5 de Primria
  2. 2. PREHISTRIA EDAT ANTIGA EDAT MITJANA EDAT MODERNA EDAT CONTEM- PORNIA Paleoltic Fa 5,000,000 Primers humans Neoltic Fa 10,000 anys Agricultura Edat dels metalls Fa 7000 Invent de lEscriptura Segle X aC Apogeu de la democrcia Segle I aC Formaci de lImperi Rom Segle I dC Difusi del cristianisme Segle V dC Caiguda de limperi Rom Segle VII Sorgiment de LIslam Segle X Desenvolupament del Feudalisme Segle XII Ressorgiment urb i comercial Segle XV-XVI. Expansi europea a Amrica i altres continents. Segle XVI Reforma religiosa Segle XVII Desenvolupament monarquia absolutes Segle XVIII. Desenvolupament de la revoluci francesa i industrial. Segle XIX. Difusi del liberalisme Segle XIX-XX. Gran desenvolupament cientfic i tecnolgic Lnia del temps
  3. 3. Edat mitjana Visigodes Musulmans Cristians Caiguda de lImperi Rom 476 Fbula aqiliforme visigtica Regne d Al-ndalus Regnes cristians Alhambra El Cid
  4. 4. LEdat mitjana s el perode de la histria que es va iniciar lany 476, amb la desaparici de lImperi Rom (a loccident) i va terminar en 1492. Caiguda de lImperi Rom: Fins al segle V lImperi Rom va tindre problemes econmics, poltics, socials i religiosos. Esta debilitat va ser aprofitada pels pobles germnics per envair lImperi. Caiguda de limperi Rom 476
  5. 5. Visigode s A Espanya van arribar els visigodes, que fundaren el regne amb la capital a Toledo. La Hispnia Visigoda s la denominaci del perode histric que abasta lassentament del poble visigot e en la Pennsula Ibrica, entre mitjans del segle V i al comenament del VIII. La Cristiandat: els pobles germnics adoptaren la religi dels territoris que van conquerir: el cristianisme. Als territoris cristians de lEdat Mitjana sels va anomenar la Cristiandat. Els cristians creen en un nic du revelat per Jess de Nazaret. La Bblia s el seu llibre sagrat. Rodrigo, rei visigot Toledo va ser la capital visigoda
  6. 6. La societat de esta poca estava formada per diversos grups: El rei. Era la persona amb ms poder. Vivia en un castell. Els nobles. Eren senyors que tenien amplis territoris concedits molts dells pels reis. Vivien en castells i, juntament amb els cavallers i els reis, eren els que anaven a la guerra. El clergat. Estava format per bisbes, que vivien en catedrals; monjos als monestirs, i sacerdots que vivien a les esglsies. Es dedicaven a la religi i a la cultura. El clergat poesia moltes terres. Els camperols. La majoria no tenia terres prpies i treballaven les terres dels nobles o el clergat. Vivien en cases petites en aldees rodejades de camps de cultiu. Tenien que donar part de les seues collites als nobles i a l'esglsia.
  7. 7. Feudalisme (Segle IX al XV) es caracteritzava per la descentralitzaci del poder, el paper influent de l'esglsia i el poder que exercia la noblesa a travs de relacions de lleialtat i protecci que oferien al rei a canvi de dominis i ttols nobiliaris. En les ciutats es va desenvolupar lartesania i el comer. Els artesans sorganitzaven en gremis, que eren associacions dartesans dun mateix ofici, com ferrers o teixidors.
  8. 8. LIslam Al segle VII va sorgir en Arbia al segle VII una nova religi anomenada lIslam i es va estendre fins la pennsula ibrica al segle VIII. Les persones que practiquen aquesta religi sanomenen musulmans. Creen en un nic du, Al, i en el seu profeta Mahoma. LAlcor s el seu llibre sagrat. LIslam va tindre una rpida expansi pel nord dfrica. A lany 711 els musulmans arribaren a la pennsula ibrica i van vncer als visigodes. Aquest nove regne musulm es va anomenar Al-ndalus. Van romandre vora 800 anys. Lrab era la llengua com de tot lIslam. Els arquitectes van construir bells edificis com la Mesquita de Crdova o el palau de lAlhambra de Granada. Els ceramistes van aconseguir una gran destresa i moltes de les seues tcniques i decoracions continuen emprant- se en moltes zones dEspanya. Els msics tocaven la pandereta, el tambor, el llat i altres instruments de corda.
  9. 9. Caiguda dels visigodes La batalla de Guadalete va tindre lloc a la pennsula ibrica en juliol de 711 prop del riu Guadalete i les seues conseqncies van ser decisives per al futur de la pennsula. En ella el rei visigot Rodrigo va ser derrotat pel Califat Omeia comandades per Triq Ibn Ziyad. La derrota va ser tan complexa que va suposar el final de lestat visigot a la pennsula ibrica.
  10. 10. Caracterstiques del regne musulm Una gran part de la poblaci era urbana. Les ciutats musulmanes tenien carrers estretes formant un espcie de laberint. Un califa era la persona amb ms poder, vivia en una fortalesa anomenada alcassaba. La vida religiosa de la ciutat es centrava en la mesquita. La cultura es va desenvolupar molt. A l Al-ndalus arribvem arquitectes, filsofs, msics, ...de tot el mn. La vida econmica es concentrava al soc, que era el mercat. Es venien espcies i teixits de luxe que arribvem per rutes comercials que controlaven els musulmans. Els artesans installaven tallers prop del soc. Lagricultura va tindre un gran desenrotllament. A ms dels cereals, lolivera i els productes de lhort, introduren cultius com l'arrs, la canya de sucre, el taronger o el safr.
  11. 11. La Reconquesta A lany 711 van entrar els musulmans pel sud. Els musulmans van avanar poc a poc cap al nord aprofitant la debilitat dels visigodes i ocuparen quasi tota la pennsula. Les persones que vivien en el territori de lactual Castella i Lle es van refugiar a les muntanyes del nord. Aix el territori de la nostra comunitat es va convertir en una zona quasi perfecta. En lEdat Mitjana cristiana els nuclis de residncia en el nord de la Pennsula van fer front a lavan musulm. Estos estats experimentaren un creixement demogrfic que els va portar a un procs dexpansi territorial cap al sud. A mesura que avanaven crearen els regnes cristians. Els cristians que shavien refugiat a les muntanyes es van organitzar per comenar la reconquesta. A mesura que avanaven cap al sud crearen regnes cristians. Alguns territoris com lactual Castella i Lle sorganitzaren en condats que dependien del regne dAsturies i posteriorment, del regne de Lle. Fernando III va unificar els regnes de Castella i Lle en 1230. La Batalla de Las Navas de Tolosa va tindre lloc el 16 de juliol de 1212. La victria va permetre estendre els regnes cristians, principalment el de Castella, cap al sud de la pennsula ibrica, llavors dominada pels musulmans.
  12. 12. La unificaci del Regne de Castella i la Corona dArag (1469-1479) El matrimoni dIsabel de Castella amb Ferran dArag en 1469 van fer un nou tipus de monarquia anomenada autoritria, que vol dir, que manava sobre tot el territori que governava. Els reis van ser uns dels primers monarques autoritaris. Van governar sobre tots els regnes de la pennsula, llevat de Portugal; tamb va estendre la religi catlica. La pennsula estava dividida en quatre regnes: Regne de Castella, Corona dArag, Regne de Navarra i Regne de Portugal. Els Reis Catlics
  13. 13. Conquesta de Granada Ferran dArag i Isabel II van conquerir el Regne de Granada el 2 de gener 1492. Els reis catlics exigiren a Boabdil lentrega de la ciutat. El rei i la reina de Castella i dArag van partir amb un exrcit el 2-1-1492 a lAlhambra de Granada. Quan sacostaven, el rei musulm Boabdil, va anar amb les claus. Boabdil li va voler besar-hi la m al rei, per aquest no va voler. El rei musulm li va donar les claus i aquest va acceptar. Va donar lordre dapoderar-se de lAlhambra de Granada.
  14. 14. Art en lEdat Mitjana Al llarg dels mill anys que va durar lEdat Mitjana, van sorgir distints estils artstics. Els cristians van crear el Romnic i el Gtic, i els musulmans, lestil islmic. Islmic Romnic Gtic Decoraci geomtrica. Arc de ferradura Ventanes petites Arc de mig punt Finestres grans amb vidrieres. Arcs apuntats Castell de Xtiva Catedral de SevillaMesquita de Crdova
  15. 15. Rodrigo Daz de Vivar: El Cid. Rodrigo Daz fou un cavaller castell que arrib a dominar al front de la seua mainada el Llevant de la Pennsula Ibrica a finals del segle XI de forma autnoma respecte de la autoritat de rei. Va aconseguir conquerir Valncia i va establir en aquesta ciutat un senyoriu independent fins la seua mort. Se tracta duna figura histrica i llegendria de la Reconquesta. La seua vida va inspirar el ms important cantar de gesta de la literatura espanyola,. Ha passat a la posteritat com El Campejador o El Cid (del rab dialectal Senyor)
  16. 16. Jaume el Conqueridor (Jaume I dArag) i Jaume II dArag, el Just Conquesta regne de Valncia Conquesta dElx Jaume I: rei dArag, de Valncia, de Mallorca, conde de Barcelona i senyor de Montpellier Jaume II: rei dArag, Valncia, conde de Barcelona i rei de Sicilia El fill de Jaume va ser Pere III dArag. El fill de Pere va ser Jaume II. Per tant, Jaume II era nebot de Jaume I, el Conqueridor.
  17. 17. 149 2 Un esdeveniment que va canviar la histria
  18. 18. Recopilaci de material El rei Artur El mite del Graal http://goo.gl/q9IJhW

View more