en-xarxa't 10

8
BUTLLETÍ MARISTA octubre 2011 10 Ei, jove! Inici de curs i, com de costum, connecta’t a la xarxa marista! Esperem que durant l’estiu, els rajos del sol t’hagin aportat l’energia suficient per viure el teu dia a dia. El butllelí Enxarxa’t t’informa sobre el món marista i et proposa un munt d’experiències per créixer com a persona i cultivar-te de manera personal i grupal! Deixa’t sorprendre per tot allò que t’expliquem a continuació! Sumari Pàgina 2 Activa’t Per dedicar temps als altres i a tu mateix/a aquest curs Pàgina 3 Solidaritat Dos testimonis de joves catalans que aquest estiu han viscut una experiència al sud Pàgina 4 Ja ho has vist? Vida per un «tube»! Recursos per estar connectat a la vida a través d’Internet Pàgina 5 I tu, què en penses? Quatre textos per reflexionar sobre tu mateix i el camí que vols seguir aquest curs Pàgina 7 Testimonis Belivin’ Dos testimonis de Joves catalans que van gaudir de l’experiència! Maristes Catalunya•Evarist Arnús, 44 • 08014 BCN • Tel. 93 490 81 46 • Fax 93 490 40 67 • [email protected] •www.maristes.org/pasqua/avellanes

Upload: ramon-rubies

Post on 25-Mar-2016

216 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

en-xarxa't 10 maristes butlletí

TRANSCRIPT

Page 1: en-xarxa't 10

BUTLLETÍ MARISTA octubre 2011 10Ei, jove! Inici de curs i, com de costum, connecta’t a la xarxa marista! Esperem que durant l’estiu, els rajos del sol t’hagin aportat l’energia suficient per viure el teu dia a dia. El butllelí Enxarxa’t t’informa sobre el món marista i et proposa un munt d’experiències per créixer com a persona i cultivar-te de manera personal i grupal! Deixa’t sorprendre per tot allò que t’expliquem a continuació!

Sumari Pàgina 2 Activa’t Per dedicar temps als altres i a tu mateix/a aquest curs

Pàgina 3 Solidaritat Dos testimonis de joves catalans que aquest estiu han viscut una experiència al sud

Pàgina 4 Ja ho has vist? Vida per un «tube»! Recursos per estar connectat a la vida a través d’Internet

Pàgina 5 I tu, què en penses? Quatre textos per reflexionar sobre tu mateix i el camí que vols seguir aquest curs

Pàgina 7 Testimonis Belivin’ Dos testimonis de Joves catalans que van gaudir de l’experiència!

Maristes Catalunya•Evarist Arnús, 44 •08014 BCN • Tel. 93 490 81 46

• Fax 93 490 40 67 • [email protected]

•www.maristes.org/pasqua/avellanes

Page 2: en-xarxa't 10

2

ACTIVA’T Activa’t Et proposem tot un seguit d’experiències per a tu i per als altres. Tens un ampli ventall d’oportunitats. Si tens alguna inquietud i en vols més informació, truca al 934 908 146 o escriu un correu electrònic a [email protected].

GRUPS DE JOVES T’oferim la possibilitat d’estar en un grup de creixement de joves. Creiem que difícilment aquell que no viu en grup podrà transmetre al seu grup d’infants i joves tota la riquesa de caminar en grup. El compartir la vida, les il·lusions, els dubtes, la fe es converteix en el quotidià del dia a dia del grup. Tot això guiat per un animador/a de grup. Contacte: Will Díaz (piojodv@hotmail), Glòria Mascarell ([email protected] )

Missa jove Espai de trobada i de compartir dels grups de joves, cor oberts, famílies en continuïtat amb la dinàmica de la Pasqua (moments d’espiritualitat, d’esbarjo, de compartir l’eucaristia...) Lloc : Casal d’Entitats Maristes (C/Vallespir, 162) Dates : 23 d’octubre – 27 de novembre – 23 de desembre (Marxa de Nadal) 29 de gener - 22 de febrer (Dimecres de cendra) 23 de març (Trobada de Quaresma) – 13 de maig

Llum de la pau – 11 de desembreTrobada de diversos moviments juvenils d’arreu de Catalunya en el qual rebem la llum de la pau de Betlem i la compartim amb l’objectiu d’il·luminar simbòlicament tot el món. Recomanat per participar amb els grups de nois i noies.

Trobada de taizé a Berlín – 28 desembre / 1 generTrobada de joves d’Europa seguint la dinàmica que planteja la comunitat de Taizé. Allotjament en famílies. Informació: www.taize.fr Inscripció: [email protected]

GOSPEL MARISTAT’oferim la possibilitat de formar part del nou grup de gospel marista que ens trobem cada dimarts de 18.30h a 19.30h a l’escola de Les Corts. Informació: www.maristes.org/pasqua/avellanes/

Page 3: en-xarxa't 10

3

Solidaritat

Joan Cortés ens saluda: Mba'eichapa!

Sergi Sorribas des de RCA

La primera experiència que em va impactar a l’arribar a Paraguay va ser veure un nen a la sortida de l’aeroport d’Asunción venent ‘chipas’, una espècie de pa típic del país. En aquell moment no m’imaginava que ‘m’acostumaria’ a veure aquella realitat. No van fer falta molts dies per adonar-me’n que per mi Horqueta és el somni Marista: Una comunitat amb 5 germans que dediquen totalment les seves vides als veïns del poble: Dues escoles i un col·legi ofereixen a tots els seus alumnes una oportunitat de futur, la residencia Tres Violetas amb noies del camp, i el centre obert per a nenes i nens del carrer.

Mitânguéra Rekove és el centre obert on es va centrar la nostra feina, el nostre dia a dia. El seu nom està en guaraní i significa ‘ la vida dels nens’. A això es dediquen, a cuidar la vida de molts nens i nenes. Un espai per a que no estiguin al carrer venent o deambulant.

Vam poder descobrir una iniciativa de menjador social que em va arribar al cor. Un menjador portat per mares del barri d’Ykua Lucero i que cada dia donen d’esmorzar a entre 60 i 80 nens i nenes. Per mi aquella realitat va ser el màxim exponent de solidaritat que he vist en aquell país.

Fa unes setmanes vaig tornar al ‘vell continent’. Veig la realitat amb uns altres ulls el suficientment diferents per percebre detalls que abans em passaven desapercebuts.

Veure com el Germà Elías es va passar tot una tarda de diumenge traient els fruits de la palma un a un, preguntant-se què podia fer per ajudar-los, em va encongir el cor.

Acabaven de sortir els resultats de l'examen de Baccalauréat (la selectivitat francesa) i gairebé tots els alumnes de l'escola que ell dirigia havien suspès; tot i ser una de les escoles amb el nivell més alt del país. No eren les capacitats dels alumnes, no, era una corrupció que arriba a les capes més baixes del funcionariat: Tot una línia de corrupció que va des del ministre d'Educació (total, els seus fills estudien a França!) fins els professors dels instituts. Resulta

Page 4: en-xarxa't 10

4

Ja ho has vist? Vida per un «tube»!

Un viatge, una aventura Lipdub Belivin’ Disconnect to connect

Children see, children do

Resulta que els alumnes, si volien aprovar, han de pagar una taxa corrupta , i si no, suspès.

Vàrem tenir l'oportunitat de visitar un parell d'instituts públics de Berberati i l'estat de tot el mobiliari així com les parets ens va fer caure l'ànima als peus. Durant la formació prèvia, recordava d'una frase que va dir una formadora: “Hi ha països al Sud on Piaget no funciona”, suposo que es deuria referir al fet que no es pot aplicar cap mètode d'aprenentatge constructivista en una classe on hi ha una mitja de 160 nens. A l'escola privada, les coses eren diferents, i els instituts privats com els Maristes intenten impartir una educació de qualitat al mínim cost possible, no és pas elitista, les escoles de l’elit són a la capital.

Molts d'aquests alumnes eren com en Sue, que havien anat a la ciutat de Berberati a viure a casa dels oncles per intentar demostrar que es podia eixir. Amb en Sue vam compartir bona part del mes de Juliol, ell vol ser advocat, en obtenir el títol de Baccalauréat vol anar a Banghi, la capital, per tal continuar els estudis a l’única universitat del país. Recordo les seves llàgrimes el dia que va saber com no havia aprovat, i la seva ràbia, i la certesa que tot era una farsa. Perquè per en Sue, suspendre era difícilment justificable davant una seva família que pensaria que en Sue a Berberati no havia estudiat aquell any. Un any perdut a RCA amb 17 anys, és molt temps perdut.

Page 5: en-xarxa't 10

5

II TtUu,QqUuÈè EeNn PpeEnNsSeEsS?

“El valor d'un més” Llavors l'ocell li va dir al colom, que havia perdut l'esperança de millorar el món: “Estava jo assegut sobre la branca d'un avet, a prop del tronc, i va començar a nevar. Una nevada suau. Els flocs de neu queien lents, balancejant-se en l'aire. Aquella tarda no tenia una altra cosa a fer, així que els vaig comptar. Sobre la branca on jo em trobava van caure exactament 3.751 flocs. Però només va ser quan va caure el següent quan la branca es va trencar del pes.” El colom es va quedar pensant i finalment va sentenciar: “Potser només cal una persona més perquè aquest món millori”. I amb esperança renovada va arrencar a volar.

I si faltes tu? Quantes vegades has pensat que si faltes no passa res, que si deixes de dir el que penses ningú no ho trobarà a faltar, que si no hi vas, que si no ho fas …? I si només faltes tu?

Si no t'aproves a tu mateix, qui t’aprovarà? Si no t'interessa el que fas, a qui li interessarà? Si no et disposes a perdonar les faltes dels altres, amb quin dret esperes que els altres perdonin les teves? Si no confies en les teves decisions, qui confiarà en elles? Si no tens fe, ni somies, ni t'esforces, per què acusar el món de ser àrid, fred i sense bondat? Si consents que l'enveja, el rancor i el mal dominin el teu cor, per què no hauràs de patir l'infern de la desconfiança? Si poses fe en les més pures emocions, per què et rebel·les en portar una existència amarga? Si no tens cura de l'hort de l'amistat, per què et sorprens quan germinen decepcions? Si destrosses totes les avingudes que te porten afecte, per què lamentes la soledat en què vius? Si encara no has après el verb comprendre, com pretens conjugar el verb estimar? Si ets capaç d'enganyar-te a tu mateix, a qui no enganyaràs? Si persisteixes a viure en l'ahir, com pots no témer el demà? Si oscil·les entre el passat i el futur, com pots gaudir bé del present? Si mai no et decideixes a partir, per què anheles tant d'arribar?

Page 6: en-xarxa't 10

6

“NO ET PERDIS EN CABÒRIES”

-Quina complicació (va exclamar l'Abat veient caminar un centpeus) i quina meravella: ho fa tan bé que sembla fàcil. De sobte, li va venir a la memòria una historieta que havia escoltat no sabia on: "El petit centpeus va sentir que havia de llançar-se a caminar, i va preguntar inquiet a la mare: -Per caminar, quins peus he de moure primer: els parells o els senars, els de la dreta o els de l'esquerra, els del davant o els del darrere? O els del mig? I com? I per què? -Quan vulguis caminar, fill meu -li va respondre la mare- deixa de cavil·lar i... camina.” Li dónes moltes voltes al cap abans de fer cada pas en la teva vida? Moltes vegades ens preocupa molt com caminar, quan el que ens ha de preocupar és el cap a on; si ho tens, ENDAVANT, AVUI.

... I CAMINAR PLEGATS

No busquis a l'horitzó els camins ja fets, no hi són! El camí, el teu camí el trobaràs, sense saber-ho, caminant. No busquis la seguretat de l'arbre amb les arrels inamovibles sota la terra. La teva seguretat és justament el caminar. Busca, això sí, els amics, que com tu, continuen buscant. I feu camí junts... ... Tallar les herbes. ... Respirar bé a fons. ... Aixecar la mirada. ... Escoltar els ocells. I caminar plegats anys i panys fins a la posta definitiva del sol.

Joaquim Guimera

Page 7: en-xarxa't 10

7

Carisma, vocació i silenci Potser la paraula que més es va repetir al Belivin’ va ser maristes. Més enllà de ser tots habitants d’un mateix planeta el que ens unia era formar part de la família marista. Comparteixo amb vosaltres tres reflexions sobre el carisma, la vocació i el silenci.

Vaig ser conscient a Buitrago de la multiculturalitat del carisma Marista. Des del jove que ha estudiat a una escola marista des dels 6 anys fins al jove que ha conegut els maristes a la universitat, a l’hospital, a les obres socials... Des de la província amb germans treballant colze a colze amb els joves, fins les que només veuen els germans als despatxos. Províncies en expansió i províncies en contracció. Joves que parlen molt i joves que són en el silenci... Tots units per un carisma que pren formes diverses, signe de vitalitat, penso jo.

Vaig percebre una crida d’auxili però també amb punts d’exigència cap als germans. Que si us necessitem, que si ens falten, que si els germans per aquí i els germans per allà... la realitat és que n’hi ha pocs i penso que no hem de gastar energies donant voltes. La pregunta és una crida directa a nosaltres: els laics. Quina és la meva vocació? Com puc jo treballar per l’evangeli des de la realitat marista? Penso que és una crida sense embuts per a cadascú de nosaltres, així com per als germans i la institució a ser visionaris i confiar...

Em quedo amb el silenci de les 4 o 5 persones que venien de l’Àfrica. Entre tanta paraula, tanta festa i tanta (a vegades) efusivitat expressiva... hi eren ells; imponents, discrets, observant... La primera vegada que sortien del seu país i viatjaven al ‘primer món’. Què en pensaven? Què sentien? Em pregunto com els sonava la nostra retòrica i el nostre discurs quan al costat de casa teva la gent es mor de gana. Tampoc ho sé. Però que bé que el nostre carisma sigui multicultural, senzill i pugui volar cap allà on se senti cridat. Una abraçada.

Ignasi Gallifa

Testimonis BELIVIN’ L’Ignasi i l’Helena som dos joves que aquest estiu hem participat de la Trobada Internacional

de Joves Maristes a Buitrago. Un, des de la seva visió de participant, i l’altra des de l’òptica de l’organització, volem compartir amb vosaltres aquesta gran experiència.

Page 8: en-xarxa't 10

8

“Fireworks!”Joves maristes d’arreu del món reunits per a compartir una experiència que ha deixat empremta en cadascú de nosaltres. El carisma marista ens ha convidat a SER protagonistes de l’aquí i l’ara, a VIURE seguint el ritme del nostre cor i a continuar CREIENT en el projecte de Jesús, Maria i Marcel·lí des de la senzillesa. Asseguts al voltant de la mateixa taula, ens hem agafat les mans i hem decidit avançar junts per a què tot allò que somniem es vagi fent realitat.

Al 2008, al MIF a Sydney, em vaig sentir privilegiada però un cop més se m’ha concedit un petit gran regal: la Trobada Internacional de Joves Maristes. Els mesos previs a la trobada: temps llarg de preparació, nervis, il·lusió, dedicació, treball en equip i un gran creixement personal i professional al voltant de persones que m’han fet sentir especial. Els dies de la trobada els podria resumir com si fossin un petit arc de Sant Martí. Dies de color vermell apassionat en els quals es desprenia energia, unió, emoció, il·lusió... Dies de color blau com el cel en els quals la convivència amb els altres ens permetia conèixer grans persones, aprendre d’elles, somriure i ser feliços al seu costat. Dies de blanc pur en els quals poder reafirmar les nostres conviccions, confirmar que som joves maristes i que tenim molt a aportar.

“Es el momento de volver a creer des de la vida, des del gesto, nuestra fe…” i no oblidar que dins de cadascú de nosaltres hi ha un enorme firework desitjant brillar. A què estem esperant per a què faci llum? Aquest és el missatge que hem de transmetre a tots els nostres companys! Ens veiem aviat, Brasil 2013?

Helena Beltran