E.lS PRIMERS PASSATGES ESCRITSD/HISTORIA DE VllANOVA

Introducció

El 16 de febrer de 1789, ara fados-cents anys, un canonge de Tor-tosa anomenat Jaume Pelfort pro-nunciava a Vilanova i la Geltrú unaoració fúnebre amb motiu del fune-ral que el Reial Gremi de Marinersde la vila celebrava per l'ánirna deCaries 111. El text del discurs i els de-talls de I'acte possiblement hagues-sin caigut en I'oblit si no hagués estatper un lIibre irnprés poc després re-collint I'esmentada oració i la relacióde les reials exequíes feta pel propiPelfort. Aquest és, doncs, un lIibreper a la historia, pero ben mirat ésquelcom més. Entre les seves planeses troben passatqes.o'htstorta de Vi-lanova, alguns discutibles i, si es vol,injustificats, pero d'história per ferI'autor alussió expressa al passat.També enguany s'acornpleix el se-gon centenari d'una altra pro<tpcciÓamb contingut historie vilanoví, lacarta que Jaume Pasqual

(1736-1804), I'erudit canonge pre-monstrates de Bellpuig de les Ave-lIanes, adrecá al vilanoví FrancescPapiol i de Padró (1750-1817) sobrelas antigüedades de Villanueva (14d'agost de 1789), escrit de gran tras-cendencia durant el segle passat perllancar la tesi Olérdola-Cartaqo Ve-tus. Una i altra són les primeres pro-duccions conegudes amb passatgesd'história de Vilanova. El seu segoncentenari sembla un bon motiu pervindicar-les i estudiar-les lIiurement,de per sí, important poc I'encert delseu contingut i sense la necessitat decercar en elles arguments en prod'un gloriós passat vilanoví.

El present estudi pretén senzi-lIament una aproximació als dos tex-tos i al seu ressó, descobrint la sevaíntima relació i procurant desfer, sies dóna el cas, possibles mal ente-sos forjats a través deis anys per labibliografia local. Es presenta dividiten dues parts. La primera s'ocupadel lIibre de Jaume Pelfort, desta-cant, sobretot, el contingut historie,tant del text de la Relación ... com el

¡ .

de la Oración .... La segona, de lacarta de Jaume Pasqual, de la sevaraó de ser, del contingut i de la re-percussió histórica que tingué, so-bretot, a nivell local; aixó sí, caladvertir-ho ben clarament, deixantbastant de banda les argumentaci-

ons d'aquest autor contingudes a lacarta per justificar que la Cartago Ve-tus consignada per Ptolomeu (segle11) estava on Olérdola i també les deisseus detractors, no solament per noser I'arqueologia I'objectiu d'aquesttreball sinó també perqué qui vulguiconéixer els fonaments, detall s i evo-lució de la tesi de Pasqual i de lessuccessives pot recórrer a un nota-ble treball d'Albert Ferrer i Soler, ti-tulat El castro antiguo de San Miguelde Otéraote'. Tot el que segueix volapuntar a Vilanova i la Geltrú, i s'ex-posa amb la conñanca que si encerts moments el lector observa unpredomini de noticies, reterencies ial-lusions a aspectes i autors no vi-lanovins estimara que hi són per fa-cilitar la comprensió del tema i donar--li la seva justa dimensió.

Oración Fúnebre... deJaume Pelfort

L'arribada de Caries 111des deNápols al port de Barcelona per asucceir en el tron al seu germanas-tre Ferran VI (1746-1759)fou certa-ment entusiástica, Les generacionsque havien viscut a Guerra de Suc-cessió havien anat desapareixent pelpas del temps i eren ja pocs els tes-timonis vius de la derrota i de I'im-mediat embat repressiu de Felip V,el pare del nou rei. Caries 111prome-té de bon principi als catalans pros--seguir algunes de les reformes ini-ciades per Ferran VI i d'introduir-ned'altres també favorables als interes-sos del Principat. El monarca més re-presentatiu del despotisme iHustrat,durant els gairebé trenta anys deregnat, no va decebre del tot, va im-pulsar el ressorgiment económlc delpaís i propicia un veritable esclat cul-tural. Una de les disposicions mésmitificades pero també més relle-vants de Caries 111fou especialmentbeneficiosa pels catalans: la fi delmonopoli del comen; amb Américaque exercia Cadis (1778f La sevamort, la matinada del 14de dese m-bre de 1788,conseqüentment, va serdolguda, i arreu se celebraren sen-tits funerals per l'ánima del monar-ca. A Vilanova i la Geltrú, no es con-tentaren amb un, se'n celebrarendos, un de més senzill, del qual nose'n disposa de més notícia, i un al-tre, organitzat pel Reial Gremi deMariners, certament fastuós.

La platja vilanovina estava enaquells moments en plena ebullicióqrácies al prósper cornerc marítim,activitat que donava torea vida alshomes de mar i que era el motor eco-nómic de la vila. Aquesta favorablesituació i les exceHents perspectivesque oferia I'anomenat IIiure cornerc'motivaren, sens dubte, que els ma-riners es volquessin a celebrar unesReials Exequies a l'alcada del seurang i en consonancia amb el senti-ment de gratitud envers el monarcaque, a més, havia transformat i do-nat prerrogatives al gremi mitjancantun Reglamento de Navegación, Pes-ca, Carga y Descarga y gobierno po-lítico y económico de losmatriculados de este partido de Vi-lIanueva de Cubelles, formado enrevista de inspección celebrada deorden del rey por D. Manuel de Zal-

dive, 17734•

Característiques formals i.contingut general del llibre

lrnpres en quart, el IIibre duuuna portada molt explícita, com gai-rebé totes les de l'epoca:Oración fúnebre que en las honrasfunerales hechas por el Real Gremiode Mareantes de la /lustre Villa deVillanueva y Geltrú, a la CatholicaMagestad de Don Carlos 11I,Rey delas Españas, dixo el Doctor Don Jay-me Pelfort Catedratico que Iue de Fi-losofia, y Sagrada Theologia, y Rec-tor del Real Colegio de San Carlos,en la Pontificia y Real Universidad deCervera: y en el dia Canonigo de laSanta Iglesia de Tortosa, Examina-dor Sinodal de este Obispado, e in-dividuo de la Real Academia de Bue-nas Letras de Barcelona, el dia 16 deFebrero del Año 1789, en la Iglesiaparroquial de San Antonio Abad. Sa-le a la luz, con la Ralacion de dichasHonras compuesta por el mismoOrador, a solicitudes del menciona-do Real Gremio de Mareantes/ ConLicencia! Tortosa: Por Josef Cid, Cal-le de la Rosa!.

Del text d'aquesta portada esdedueix clarament que el dia 16 defebrer de I'any 1789,a I'església Par-roquial de Sant Antoni Abad, el Re-ial Gremi de Mariners de Vilanova ila Geltrú va celebrar els funerals deCaries 111i que I'oració fúnebre la varecitar tot un personatge, el Dr. Jau-me Pelfort , al qual el propi gremi demariners dernaná que escrivís unamemoria de tot I'acte per publicar-lajunt amb I'oració que havia pronun-ciat. Amb posterioritat, desprésd'obtenir-se les requerides lllcéncies,els dos escrits foren impresos a Tor-tosa, d'on Pelfort n'era Canonge, se-gurament porque a Vilanova no hihavia encara cap impremtaestablerta.

Girant el full de la portada apa-reix la pagina 3, que és on cornencael primer deis dos escrits. No és,com podria pensar-se, Oración fúne-bre ... , sinó Relación de la RealesExequias ... , que s'estén fins la pla-na 25 per cloure amb aquestes pa-raules: ...espero, que no se menegará el desimulo de la cortedad deexpresiones, tanto en la Relacion,como en la Oracion Funebre, que esla siguiente. Efectivament, tot seguitapareix, a modus de portada, el se-

güent text: Oracion funebre de Car-los tl/I, Rey de las Españaspronunciada el dia '16 de Febrero de1789, en "/a Iglesia Parroquial de S.Antonio, -efJ la Insigne Villa de Villa-nueva y Geltrú, por el Doctor DonJayme Pelfort, Canonigo de la San-ta Iglesia de Tortosa. Aquest segonescrit, amb numeració de páqlnes in-dependent, és bastant ,més IIarg queI'anterior. Cornenca a la plana 3 is'estén fins la 55. Després, al finalde tot, passat un full en blanc, n'hiha dos més sense numerar que re-produeixen un certificat del Marquésde Lió, Domingo Félix de Mora, Se-cretari de l'Acadérnia de Bones Lle-tres de la ciutat de Barcelona,acreditant que les dues obres hanpassat la censura de dos membresde l'Acadérnia i que, per tant, ja potser demanada la llicéncia d'impres-sió. La data d'aquest document és el6 de juny de 1789, la qual cosa vea dir que el IIibre no veié la IIum finscom a mínim quatre mesos desprésque tinguessin IIoc els funerals.

El primer escrit del IIibre, Rela-cion de las Reales Exequias ... , és,fonamentalment, tal com el seu epí-graf indica, la ressenya del funeral,pero I'autor no cornenca a oferir da-des concretes de I'acte fins la plana7. Els primers paráqraís els dedicaa ressaltar la tristesa deis vilanovinsdavant la notícia de la mort de Car-Ies 111i I'avantatjós que fou per Vila-nova i la Geltrú el regnat d'aquestmonarca. Parla de I'augment de po-blació, de I'amillorament de cases icarrers, del floreixent comerc, de I'in-crement de la indústria, de la frondo-sitat de les arts i de les vinyes i deles rnillores introduides a la platja. Enarribar a aquest punt, Pelfort fa re-ferencia al surgidero en donde abor-dan tan frequentemente las navesmercantiles ... , i afegeix ...que pare-ce va a renovarse alli aquel concur-so de embarcaciones que havia entiempo de los Cartagineses .... Natu-ralment, Pelfort aquesta afirmació laté de justificar, i així neix el primertext conegut que tracta d'hlstória deVilanova i la Geltrú. Desprésd'aquest fragment, al qual es tará no-va i més completa referencia, I'autorprossegueix fent patent I'amor iI'agra'lment deis vilanovins a Caries111,no sense abans fer esment de lesnoves perspectives del cornerc ambAmérica (páq.B). És a la pagina 7 onde fet cornenca Pelfort a explicar elsdetalls de les Reales Exequias, tot

advertint que en realitat se'n van ferdos de funerals, peró que ell nomésdescriurá el celebrat pel Gremi deMariners. El cap del Gremi era ales-hores el Dr. Manuel Torrents, Comis-sari Subdelegat de Marina, i ellmateix es va fer cárrec de I'organit-zació de les Reials Exequias, lesqual van tenir lIoc a l'Església Par-roquial de Sant Antoni Abad per sermés gran i més céntrica que la deSanta Maria de la Geltrú", Pelfortdescriu el temple i també, amb mol-ta profussió de detalls, el Reial Mau-soleu (páq. 8 a 13) anotant, fins i totles inscripcions poétiques repartidesentre les diverses parts del túmul(pags. 13 a 23) . L'acte fúnebre,anunciat a toc de campanes la vigí-lia, va tenir lIoc el 16 de febrer de1789.A les set del matí cornencarena concórrer a I'església els Pares Ca-putxins, els Carmelites Descalces deVilanova i la Comunitat de Francis-can s Observants de Vilafranca delPenedés, els quals, junt amb el rec-tor de la parroquia i el clergat vilano-ví, cantaren Matines de Difunts alcostat del túmulo Després, el Dr. Jau-me Brichfeus, Canonigo de la Metro-politana Iglesia de TarragonaPrima da de las Españas, celebra laMissa cantada de Requiem i, tot se-guit, Jaume Pelfort pronuncia l'Ora-ció Fúnebre. Finalment, els clerguesi les comunitats religioses cantarenun responso

Acabada la Relacion ... , comen-<;:ala Oracion Funebre ... , que s'es-tén Ilargament a través d'unpreámbuli quatre parts, amb un con-tingut tan marcadament religiós queseria del tot temerari no deixar enmans d'experts en retórica religiosaels comentaris i la síntesi deis argu-ments i recursos emprats per JaumePelfort. Abunden també les lIoancesa Caries 111 i al seu regnat, i una enparticular obliga a I'autor a anotaruns altres passatges d'história vila-novina, circurnstáncia que permetafirmar encara amb més raó queaquest lIibre, a más de ser históric,és el punt d'arrencada de la histori-ografia local.

El eontingut historier

Pelfort, a la Relacion ... (páq, 6),com ja s'ha anotat anteriorrnent, fareferencia al tráfic marítim que haviatingut el surgid(jrode Vilanova entemps deis cartaginesos. L'auto{, pe-ró, encara ana més lIuny: .. .Entoncesel surgidero de ~sta Villa, como tan

acomodado, y cercano a la CartagoVieja, era el emporio para la manu-ten cion , y abastecimiento de aque-lla memorable Colonia; yaora lo espara el enrequecimiento de una Po-blacion, cuyos adelantados progre-sos en la Marina nos la prometenemula de la Cartago Vieja. Es verdadque no ve aun Villanueva restituidaenteramente a su surgidero aquellamagnificencia que le dió el comerciode la Cartago Africana: pero el Rey-nado del gran CARLOS lit.... En sín-tesi, dóna per obvi que la platjavilanovina era el port de la properaCartago Vella, colonia de la CartagoAfricana.

Aquesta asseveració podriainterpretar-se com una llicencia his-tórica per acontentar els vilanovinsfent-Ios somniar en fabuloses glóri-es preterites de nou abastables qrá-cies a Caries 111, peró el cas és quePelfort, amb una extensa nota a peude pagina, procura fonamentar entermes histórics aquesta pres-sumpció:

Que huvo en Cataluña una Ciu-dad llamada Cartago Vetus, nadiepuede negarlo, sino quien de por fal-sa la noticia que nos dió Ptolomeo ensu Geografia; pues este entre losPueblos de los Hercaones coloca aCartago Vetus. Pero el mismo Pto-lomeo nos da á entender claramen-te, que esta Cartago Vieja estavamuy cerca de la Playa de Villanue-va, pues la coloca entre los PueblosHercaones en 16grados, 40 minutosde longitud, y en 40 grados 55minu-tos de latitud, que atendida la medi-da de que usa aquel Geografo, vie-ne a caer en el sitio, en que esta ViI-lafranca del Penadés. Esta Cartago,segun lo indica Plinio num. 11 lib. 3cap. 3 era la Colonia mas celebreque tenia n los Cartagineses en Es-paña, asi como Tarragona fué des-pues la Colonia mas celebre que te-nian los Romanos en esta Peninsu-la. Nadie deve estrañar que se llama-se Vetus, siendo sin duda mas re-ciente que la Cartago Africana; por-que se llamó Vieja, no respeto a es-ta, sino a otra llamada Carthago no-va, que es Cartagena.

Si hacemos la devida reflexionsobre esta historia, veremos clara-mente, que la Playa de Villanueva,que entonces seria un famoso Puer-to, fué el emporio de los Cartagine-ses para su trafico, y comercio, ypara la extraccion de oro, plata, yotros minarales que subministrava

RELACIONDE LAS REALES

EXCEQUIAS.

11L PRIMER AVISO, QUE

tuvo la esclarecida ViII. de Vi-

- llanueva y Gcltrú del fallecimie~to

• del Catolico Rey de las Españas

CARLOS III. (que de Dios go%e)

. se m:mifestu 13n llena de triste%a, y

Juto, como corrcspondi3 a la agr3uecida memoria,

., qu~ .n'. mondor es reconoeian que toda, su.

~cbdts tst3V:IO, en cierta manera, encerradas en

la lIc Un glorio.o Principe- El Reynado de este

1"" )fOnarc. ha sido para Villanueva , el engran-

w-rtnto dela Poblacion , el ornato de las c.II."

•. cdi6cIQJ el .~cl.nt3mieJlto del comercio. y el,. ; A)¡ ven-

ORACIONFUNEnRE

DE CARLOS IHoREY DE LAS ESPANAS

PRONUNCIADA ELDIA {b.DE FEllRERO

De 1n.9.

ni LA IGLESIA PARROQUJAL DE S. ANTONIO,

En la Insigne Villa de vübnueva J.y Geltrú,

fOR EL DOCTOR DON JArME PELFO!l.J¡=arionigo d.lQ Santa 19lesj~_de TQrtos~ ..~

ORACIONFUNEBRE

QUE EN LAS HONRAS FUNERALES HECHAS

Por el Real Gremio de M3feJntt5 de la Ilustre Villa. d~

Yillarrueva y Gelrnl,

ALA CATHOLICA MAGESTAD DE

DON CARLOS III.REY DE LAS ESPAiiAS.

DIXO

:EL DO.CTOR DON JATME PELFORTCaf((lrntiro que jiu de Filosrfia, y Sogrodn TtC'Glcgia,y Rertoidd RrDl Coltgio de SO" Carlos, (11 In Pcntificia y RraJUlliwrsidad de Cervera , y en el dia CO'lCfl"gO de la SantaJ/Cftti4 de Tortose , Examinador Siul'ldot de erre ObisfOd(l,¡ lndif,;¡,wa de lo Real Academia de EuCFIos Letras de Borcuono-

El dia 16, de Febrero del Alío 1789.in' la Iglesia Parroquielde SJiI Antonio Abad.

Sale , á luz, con la Relación de dichas Honres ccrt'puestspor el mismo Orador , a solicitudes del mencionado

Real Gremio de Mareantes,

CON LICENCIA.

**************************.Tortosa: Por Jos.r Cid, C.lle de lo ".,

generosamente la fecundidadsubterranea de la Provincia de Ca-taluña. Y la razon es convincenteporque el surgidero de Vil/anuevaera tan cercano a la Cartago Vieja,que se podia llamar muy bien el sur-gidero, de esta gran Colonia. Dagrande peso a esta opinion lo que di-ce el lIustrissimo Señor Don JuanMargarit conocido vulgarmente, co-mo dice Pujades, tomo 2 Pago 13 conel nombre de Dignidad de Obispo deGerona. Este Autor en su Paralipo-menon de España lib. i cap. de ur-bibus, quae fuerunt dilectae et cap.de citeriori Hispan. lib. 3cap de Co-lonis aCarthagin. dice: «Que luegoque fué edificada por los cartagine-ses (Cartago Vetus) la hicieron Co-lonia, con motivo de que en ellatenian el trafico, y comercio parabuscar, hallar, y sacar oro, plata, yotros minerales, asi de los montes Pi-rineos, como de los cercanos a laCiudad; de cuyas minas se enrique-ció la Cartago Africana de tal suer-te, que se hizo temer de las demasnaciones»

En síntesi, com que Cartago Ve-tus era I'actual Vilafranca del Pene-des i la colonia cartaginesa requeriauna sortida al mar, la platja de Vila-nova n'era el port natural. Des delprisma actual pot semblar bastantaventurada la tesi de Pelfort, pero ai-xó ha d'importar poc si del que estracta és d'ocupar-se del primer textconegut que s'interessa en particu-lar per la historia de Vilanova i la Gel-trú, i no pas de si el seu autor teniao no raó a tenor deis coneixementshistories actuals. El que sí que calcomprendre és com Pelfort arriba afer aquesta afirmació.

De fet, si es donen per correctesles dades geografiques de Ptolomeu,si fent els deguts cálculs I'antiga Car-tago Vetus se situa on I'actual Vila-franca del Penedes, si s'admet quesegons Plini era una important colo-nia cartaginesa, i si, a més a més, esdóna credit al carácter eminentmentcomercial que preconitzá Margarit,és gairebé immediat pensar que lanecessáría sortida al mar podia serben bé per I'actual platja vilanovinaa causa de la seva proximitat. Aquestera el raonament de Pelfort, insoste-nible en la mesura que ho són lespremises que condueixen a identifi-car Cartago Vetus amb I'actual Vila-franca, punt essencial delplantejament, puix el surgidero a Vi-lanova, a part de ser especulatiu, ve-

nia condicionat per aquestacoincidencia.

No deixa de sorprendre, pero,que Pelfort pretengués demostrarI'antiga importancia de la platja vila-novina indirectament, desentenent-se totalment de si Vilanova disposa-va o no d'arguments histories i ves-tigis arqueolóqics propis i,estenent-se, en canvi, lIargament, ennota a peu de pagina, per demostrarque Cartago Vetusera en el lIoc deI'actual Vilafranca, text que semblaacreditar una profunda investigacióhistórica per part de I'autor. Tantamolestia, pero, es prengúé Pelfortnomés per poder parlar de I'antigui-tat de la platja vilanovina? Certamentque no. Uns anys abans aquest ma-teix orador pronuncia a Vilafrancadel Penedes un sermó que fou tam-bé publicat. En diversos passatgesd'aquest opuscle, titulat Sermon deSant Felix Martir ... (1786), Pelforttambé es refereix a que Vilafrancacorrespon a I'antiga Cartago Vetusi per justificar-ho li basta afegir en no-ta un text de Josep Finestres, que lifacilita Josep Vega, i que convé re-produir malgrat la seva extensió":

No es facil determinar con cer-teza las cosas antiquisimas, por nopoderse juzgar de ellas sino conje-turando, mayormente si por una par-te, y otra hay opiniones encontradas,como sucede en la fundacion de Vi-lIafranca del Penadés. Nuestros Au-tores Catalanes todos estan firmesen que ésta fué Carthago vetus:Hay quien negó que jamas haya ha-bido tal Ciudad en Cataluña: Otrosquieren, que la nombrada Carthagovetus de Ptolomeo fuese Cantavie-ja. Yo no tanto siguiendo nuestrosEscritores, que siempre se inclinana hacer ilustres nuestras poblacio-nes, dandoles fundadores celebresen la antigüedad, como por conside-rar mas probables los fundamentosque persuaden ser Vil/afranca delPenadés la antigua Carthago vetus,soy del parecer universal de nues-tros Catalanes. Que hubo en Cata-luña Ciudad llamada Carthago ve-tus nadie puede negarlo, sino quiendé por falsa la noticia que nos dióPtolomeo en su geografia. Este en-tre los Pueblos de los lIercaones co-loca a Carthago vetus en 16grados,40 mins. de longitud, y en 40 grados,55 mins. de latitud, que atendida lamedida de que usa aquel geografo,viene a caer en el sitio en que estáVil/a franca, y no Cantavieja, pueblo

de Aragon, al qual atribuyeron algu-nos fa que Ptolomeo llama Cartha-go vetus, creo qué movidos unica-mente por alguna semejanza delnombre; pero debieran ver que la si-tuacion de Carthago vetus está mu-cho mas a la parte de oriente queTarragona, segun Ptolomeo, quienempezando a colocar los Pueblosdesde Carthago ve tus hácia ponien-te los ordena en este forma: I/ercao-nes, & Civitates Mediterraneae: =Carthago vetus Biscargis, Theana,Adeva, Frariulia, Sigarra, y acabaen Dertosa, que es Tortosa, que co-loa en 15 grados, 15 mins. de longi-tud, y 40 grados de latitud. Las qua-les Ciudades van orientadas de suer-te, que no se puede dudar, que suCarthago ve tus no es Canta vieja,que está mas al poniente que Torto-sa. Favorece nuestra opinion el quePlinio, hablando de los Cosetanos,que estaban a la ribera del mar, di-ce: Regia Cossetania, flumen Su-bi Colonia Tarraco Scipionum,sieut Carthago Paenorum. (PliniusN. tt. lib. 3 c. 3); porque nombran-do a Tarragona, y Cartago tan cercauna de otra, no parece verisimil quealudiese a Cartago, hoy Cartagenaen el Reyno de Murcia, sino a la Car-tago de Ptoloeo. No es leve argu-mento de ser Vil/atranca la antiguaCarthago vetus el nombrarse toda-via el territorio de dicha Villa el Pe-nadés (asi lo escriben buenos Auto-res, y no Panadés), como si dixerade los Penos, esto es Cartagineses,los quales hicieron algunas fundacio-nes en aquellas partes, como Barci-no, que si no fué fundacion primerade Cartagineses, fué á lo menos res-tauracion, o ampliacion de AmilcarBarcino de quien tomó el nombre, yal qual se atribuyó la de Carthagove tus, para tener en ella un fuerteque resistiese a los Romanos esta-blecdos en su Colonia de Tarragona,y asi mismo lo fué de Africa Subur,y el rio Subi. Fué despues Cartha-go vetus destruida, opor los Roma-nos, o por los mismos Africanos, acausa de que se vieron imposibilita-dos a mantener aquella fortalezacontra el numero, y valor de los Ro-manos. Sea lo que fuere, es cierto,que en Vil/afranca se ven varias rui-nas, que arguyen su mucha antigue-dad en conductos de aguas, peda-zos de muros, y otras. Dirá alguno,que nuestra Cartago no podia nom-brarse ve tus, por ser mas reciente,que la Africana? pero se responde,

que no se llamó vetus respecto deaquella, sino de la otra, que se lla-ma nueva, esto es Carthago nova,que es Cartagena, quedando la pri-mitiva de Africa con el solo nombreCartago por exelencia; pero a las dosde España fué necesario distinguir-las con los epitetos de vieja ynueva?

Si es compara aquest text ambel de la Relación ... s'observa que te-nen molt en comú, la qual cosa vea dir que l'única aportació de Pelforten tot aquest assumpte fou l'ocurren-cia de relacionar la platja vilanovinaamb una Cartago Vetus situada se-gons Finestres a Vilafranca del Pe-nedes. El perque en el text vilanovísilencia el nom de Finestres és difí-cil de suposar, sobretot tenint encompte que, contrariament, la tesiadquiria més pes i també que Pelfortpodia preveure que el Sermon deSan Felix... posava en evidenciaI'ocultació.

A tenor del contingut de la Re-lacion ... , Pelfort possiblement ni tansois va observar si a Vilanova hi ha-via o no vestigis cartaginesos. Sen-zillament, va donar per cert alló quenomés podia ser una ocurrent ideabasada en una tesi, la finestrina, i endos fets sine qua non, la situació deVilanova ran del mar i la proximitatamb Vilafranca. Potser, si hagué es-tat cridat pels sitgetans o pels cube-llenes per participar en les reialsexéquies, hauria identificat la platjade Sitges o la de Cubelles com sur-gidero de Cartago Vetus.

El contingut historie delllibre enqüestió no es limita, pero, com jas'ha indicat anteriorment, a I'obraque figura e primer lIoc (Relacion ... ).Oracion Funebre ... inclou un passat-ge que palesa que Pelfort havia in-vestigat part de la historia medievalde Vilanova, o, si més no, que s'ha-via procurat dades, la qual cosa noel desmereix gens. És entre les pa-gines 50 i 51, quan anota:

.,. y en efecto esta Reial dispo-sicion, y la estimacion, con que haatendido Su Magestad el merito delos Gefes, y miembros de este RealGremio de Mareantes, ha sido paraesta Ilustre Villa de V#,anueva, y Gel-trú, un torrente de beneficencias mascaudaloso, una raiz de ventsiesmasfructífera, un colmo de bienes masentero, y un manantial de"prosperi-dades mas copioso, que las re/~van-tes prerogativas, y excelentesprivilegios, que le concediron el Rey

r------~------~~~~~--------~ ..--~ 1¡

Don Jayme, el Rey Don Pedro IV, elRey Don Alonso, y el Rey Don Juan1/.

de su termino trigo, viveres, y otrasqualesquiera cosas, que esta vanprohibidas generalmente desembar-car, amenos en la Ciudad de Barce-lona. Su data en Barcelona a los 4de Agosto de 1340.

El mismo Rey Don Pedro el IVconcedió Baile de la Villa de Villanu-eva, y su termino, que con el pare-cer de su Asesór pudiese entender,y juzgar de todas Causas Civiles, yCriminales en los casos acaecidosen dicho termino, igualandola en fa-cultades, jurisdicion, é imperio á lasmismas, que tenia el Bayle de Bar-celona. Esto debe entenderse de to-das personas exseptuando losMilitares. Dada en Gerona a los 26de Mayo de 1358.

El mismo Rey Don Pedro conce-dió facultad á Villanueva, paraquepudiera construir las Murallas, y for-tines, que bien le pareciere. Dada enBarcelona a los 15 de Enero de1366.

El Rey Don Alonso el V confir-mó todo arriba se expresa y conce-

Pelfort coneixia alguns deis an-tics privilegis concedits a Vilanova i,potser conscient de I'interes historiedel seu contingut, opta, a l'hora depreparar I'original per la impremta,per incloure en nota a peu de pagi-na un bon regest de sís":

El Rey Don Jayme 1/de Aragonatendiendo a la fidelidad de Villanue--va, y que le havia dado dicha Villa30000 sueldos (cantidad considera-ble en aquel tiempo) prometió, queno la separaria nunca de la corona,y que por ningun pretexto, ni aun encaso de necesidad, la alienaria deningun modo, ni forma: de manera,que si por sus sucesores así execu-tado, no seria de ningun valor la alie-nacion. Dado en Barcelona á los 13de Agosto de 1318,

El Rey Don Pedro el IV conce-<dio a la Universidad de Villanueva,y su termino el poder desembarcaren la Playa de dicha Villa, y demas

.,-."

dió a Villanueva, que fuese miembro,y Calle de Barcelona, y que en con-sequencia tuviese los mismos Privi-legios, libertades, concesiones, ybuenos usos de dicha Ciudad. Dadaen Barcelona á los 10 de Setiembrede 1417.

El Rey Don Juan /1 confirmó elPrivilegio concedido por el Rey DonPedro de poderse descargar trigos,viveres, y otras cosas, como lo diceel numero segundo, confirmandotambien el Privilegio concedido porel Rey Don Alonso, de que fuesemiembro, y Cal/e de Barcelona, conla consecuencia, que expresa el nu-mero quinto immediato, y confirmótambien todos los Privilegios conce-didos por sus antecesores. Dada enBarcelona a 29 de Noviembre de1458.

En no oferir Pelfort la signaurad'aquests documents, no es pot sa-ber si els veié a Vilanova o a l'Arxiude la Corona d'Aragó. També pot serque algun vilanoví, com ara Papiol ide Padró, del qual se'n parlará mésendavant, els hi facilités.

De la personalitat de Pelforta la importancia del llibre

Malgrat els estorcos per conei-xer dades bioqráíiques de JaumePelfort, tot quant es pot dir d'aquestautor no va gaire més enlla de lescredencials que mostra la portada dela Oracion funebre ... , sobre les qualsnomés es pot afegir que va neixer aBarcelona" i que inqressá a la ReialAcademia de Bones Lletres de Bar-celona I'any 1787'0 Es desconeixfins i tot la data de naixement i de-funció, així com també els motiusreals que el portaren a Vilanova apronunciar el discurs fúnebre. Potserpensa en ell algun deis vilanovinsque l'oiren a Vilafranca uns tres anysabans amb motiu del ja citat Sermonde San Felix ... , o potser era conegutd'algú de la vila que havia estudiata la Universitat de Cervera, com araPapiol. El que sembla segur és queera un excellent orador, a jutjar, nosolament per aquestes dues obres,sinó també per dues oracions fúne-bres més, impresses posteriorment,dedicades als bisbes de BarcelonaGavino de Valladares (1775-1794)"i Eustaquio de Azara (1794-1797(.

Respecte a I'obra alló més im-mediat ésconsiderar-la un documentindispensable per coneixer els de-talls de l'extraordinária celebració vi-

lanovina que el propicia i també untestimoni del presumit afecte que els ,vilanovins professaven a Caries 111.Sota aquest prisma, en el segle pas-sat, tant Garí i Siumell com Coroleui Inglada, en els seus respectius trae-tats d'tustória de Vilanova, es referi-ren als funerals que el gremi deMariners va celebrar pel monarcabasant-se en elllibre de Pelfort. Ga-rí, amb menys visió nistórica que Co-roleu pero més equilibrat en tractarels temes, es limita a fer un bon re-sum de I'acte, afegint que el que de-seara mas detalles de esta funéreafuncion podra leer la -Retecion» queel mismo Sr. Canónigo Pelfort dio áluz junto con su oracion túnebre",Coroleu, amb més ganes d'engruixirel seu text, transcrigué passatgessencers tant de la Relacion ... com dela Oracion ... , pero ocultant que lesdues obres eren del mateix autor,descuit que com es veura al final tin-gué les seves conseqüencies; no peraixó deixa d'anotar que el lIibre co-rnencava a ser bastant rar". Ni I'unni I'altre, ni cap autor posterior, des-tacaren del lIibre de Pelfort el con-tingut historie i menys encaras'interessaren per la seva persona-litat, malgrat ser el primer autor co-negut que s'ocupa d'algunsaspectes del passat vilanoví. Certa-rnent,' potenciar la figura de Caries111com a benefactor de Vilanova, ésun motiu totalment antihistónc, peroaixó no ha de segregar elllibre de lahistoriografia vilanovina si s'admetque la historia de la historia té la se-va protohistoria. Pero encara hi haquelcom més, la Relacion ... de Pel-fort és el motor indirecte, com esveura, de planes i planes d'história

local i general.

La Carta de JaumePasqual

Elllibre de Jaume Pelfort, per sisol, malgrat ser també, possible-ment, el primer irnprés a tenor d'unacte propiament vilanoví, no haguésmerescut, historioqrañcarnent par-lant, una ressenya tan extensa, pe-ro el cas és que una de les afirma-cions que féu Pelfort fou precisa-ment, malgrat no haver-ho entés deltot així la bibliografia histórica vilano-vina, la causa de I'extensa carta de

Jaume Pasqual adrecá a FrancescPap101i de Padró sobre las antigüe-dades de Villan ue va. (14 d'agost de1789). Abans pero de precisaraquest punt i d'endinsar-se en elcontingut i repercussió históricad'aquest text a la personalitat deJaume Pasqual i de Francesc Papiol.

Jaume Pasqual

lndependentrnent" deis motiusque impulsaren a Felip V a unificarles universitats del Principat en unade sola i a establir la nova a Cerve-ra, si sabéssim la persona que en elsprimers temps escollí els professorsde la Universitat cerverina, sabríemqui, en aquel/es circumsténcies ad-verses, havia fet un gran bé a la cul-tura cetetene", Certarnent, el res-sorgiment cultural del país un copapaivagat I'embat repressiu del pri-mer borbó es degué inqüestionable-ment a la Universitat de Cervera, omés ben dit, als primers catedraticsi als seus primers deixebles, a unaserie de figures gairebé solitáries idesarticulades, a voltes incompreseso menystingudes, sense les quals,pero, anys més tard, superada la so-tregada napoleónica, la generaciódeis Balmes, Aribau, Roca i Cornet,Mitá i Fontanals, Rubió i Ors, Martíd'Aixelá, Xavier Llorenc, Bofarull. .. ,no hagués tingut on mirar per prepa-rar la Henaixenca".

En el camp de les investigacionscrltico-históriques, que és on convécentrar-se, el renaixement catala delsegle XIX tingué els seus precursorsen els catedratics cerverins MateuAymerich, Josep Finestres i RamonDou i en els seus deixebles, com araels germans Finestres, Raimon Fo-guet, Francesc Girvés, Josep Salati també, entre molts altres, JaumePasqual, el canonge prernonstratesde Bellpuig de les Avellanes, autorde la carta en qüestió.

Jaume Pasqual i Corominas(1736-1804) era natural d'Espar-raguera. Cursa la seva carrera lite-raria a la .Universitat de Cervera,obtenint el 1758el grau de Doctor enDret Civil. L'any següent inqressá almonestir de Bellpuig de les Avella-nes, pero" torna de nou a la Univer-sitat de Cervera per cursar dos anysde Canons. Restitúit al monestir, amés d'exercir el seu ministeri, esdedica a la investigació, convertint-'

se en una de les figures humanísti-ques més rellevants de l'epoca, tantpels seus estudis en ciencies ecle-siastiques com per les seves produc-cions históriques, la majoria medites,entre les quals destaca Sacrae Ca-thaloniae Antiquitatis Monumenta,monumental obra que caldria que fospublicada, malgrat el pas del temps.

Pasqual, pero, no era un histo-riador a'illat i mig perdut en un rno-nestir a la Noguera. És ben conegut,tot i que mal estudiat, l'anornenattriunvirat premostratenc de Bellpuigde les Avellanes, integrat per JaumeCaresmar, el més notable, JaumePasqual i Josep Martí, tots tres dei-xebles de l'Abad Daniel Antoni Fi-nestres, qerrná menor del'erninencia més enlairada de la Uni-versitat de Cervera, I'humanista, fi-lósof i jurista Josep Finestres i deMonsalvo (1731-1777)'8, el [esurtaartífex de la renovació de la culturacatalana i impulsor d'una veritableescola catalana crítico-histórica denucli jesuític, que, dissortadament,no va poder donar tots els fruits quepodien esperar-se, puix un sobtat ea-taclisme cultural la mutila i frena: ladecroniana decissió de Caries 111d'expulsar la Companyia de Jesúsde forma fulminant (1767). Així, lessuors i els estorcos de Pasqual, deisaltres prernonstrates i en general detots els seguidors de I'escola queda-ren en part esterils'9

, pero nomésen part, com s'ha indicat.

Francesc Papiol i de Padró

De la família Papiol i, en parti-cular d'en Francesc Papiol i de Pa-dró se'n coneix bastant poc. Fins araels historiadors vilanovins no els hihan prestat la suficient atenció, mal-grat la seva rellevancia histórica il'existencia del Museu Hornántic Ca-sa Papiol, I'edifici que erigí el propiFrancesc Papiol entre 1790 i 180120

Tot i amb aixó, es coneixen els tretsbasics d'aquesta nissaqa vilanovina.

Francesc Papiol, fill de Lluís Pa-piol i Martí i de Maria Cándida de Pa-dró i Argullol, nasqué a Vilanova deCubelles el 10 de ~aig de 1750. Elseu pare, paqés adinerat, era Mem-bre del Sant Ofici i Cavaller per De-cret de Caries 111datat a Aranjuez el3 de maig de .1744. l.'av], Lluís Pa-piol i Balaquer. també pages:) juqá

un paper destacat dins la política lo-cal, ocupant el cárrec de batlle. El

neral en cap. L'any següent fouencarregat de la inspecció deis ter-cos de Migueletes destinats a I'exer-cit de l'Emporda. Durant la guerra dela independencia Francesc Papiol estrobava a Mallorca, des d'on, potserpel fet de no tenir fills (resta solter to-ta la vida) dona poders al seu nebot,Benet Rubinat i Papiol, fill de la se-va germana Josepa, perque es fescárrec deis seus interessos particu-lars. En representació de Catalunyafou diputat de les corts constituentsde Cadis (1812). Morí a casa seva,a Vilanova, el 2 d'agost de 181721

.

De la personalitat de Papiol i delseu ascens polític ben poc se'n sap,hi ha fins i tot qui el creu prevere icatedrátic". Que era un home eru-dit ho aval a els seus estudis a Cer-vera, l'arnplia biblioteca que llega ila relació amb Jaume Pasqual. Pelque fa al seu taranná, considerant laseva actuació a les corts de Cadis id'acord amb Jardí" i Virella iBloda", es pot dir que era el d'unconservador, puix s'oposa, al menys,a algunes de les innovacions deba-tudes, com ara-la lIibertat d'imprem-ta i la supressió de la Inquisició.Malgrat aquests indicis, cal pero serprudent a l'hora de perfilar la ideolo-

besavi, Joan Papiol i Raventós, apo-tecari, fill del primer Papiol que, pro-cedent de l'Arboc s'establí a Vilano-va, fou síndic de les Corts Catalanesde 1701-1702, morint 1'1 de juny de1714 a Barcelona pres com ostatgede les tropes franceses que assetja-ven la ciutat.

Estudia Primeres Lletres alcolleqi de les Escoles Pies d'lgua-lada i després Dret a la Universitatde Cervera, obtenint el grau de Abo-gado de los Reales Consejos. De re-torn a Vilanova, sabent-se hereu deI'hisenda familiar, s'establí a la vilaon, I'any 1790, inicia la construcció,al carrer Major, d'una gran casa se-nyorial, I'actual Museu-Hornántic Ca-sa Papiol. El mateix any que iniciales obres, I'ajuntament el cornissionaper respondre I'interrogatori queFrancisco de Zamora, Reial Oidor del'Audiencia, lliura als ajuntaments deCatalunya, recavant informació pera realitzar una historia de Catalunya.El 9 de juny de 1794 fou designat perla Junta General de la noblesa delcorregiment de Tarragona perocupar-se de I'organitació deis So-matents de Catalunya, aixó des delQuarter General de l'Exercit de Fi-gueres i sota les ordres del seu ge-

gia de Papiol, puix fins ara no ha es-tat prou estudiada.

L'amistat Papiol-Pasqual

Pasqual era uns 14 anys mésgran que Papiol, la qual cosa descar-ta que haguessin estat companysd'universitat, pero no que hagués es-tat Cervera I'origen de I'amistat,d'una amistat que, segons Orriols iCarbonell, no fou merament episto-lar ni de circurntáncies, puix Pasqualpassa lIargues temporades a Vilano-va per estudiar els orígens de la fa-mília Papiol.

La propia carta, encapcaladapel tractament Amigo, deixa entre-veure una gran amistat, remuntable

com a mínim a I'any 1776, és a dir.a uns tretze anys abans: PermitameV. amigo, que le recuerde ahoraaquella expedicion antiquaria que hi-zimos V. y yo, desde Villanueva, conotros compañeros, el año pasado de1776, iendo á reconocer aquel tanmemorable como antiguo sitio ... (esrefereix a Olérdola). Més endavantcontinua dient: ...palmo a palmo to-do el terreno que ocupaba, como lohicimos nosotros dos, á pesar de losardores del Sol que tanto molesta-ban á los demás companyeros, y queles obligaron a retirarse á la casa delCura ...

Aquesta excursió a' qué fa refe-réncia Pasqual tingué una importan-cia capital, puix és el moment en qué

Hic. in. pace, dormit.In secundo, I Cr. Adven. surrecturus.Jecobus. Pasqual. Spereqeiensis.V,ID, in, Aced. Cerver.Hujusce. Coenob. Abb. semel. Prior, Pluties.Artient. inqenli. labor et stud. iridetessivir.Reliqiorie. et charitate tervens.Pturimisoue. ea. Salutis et. pettectionie. viem=dux.Suis. et. exteris. in, re, iitterer.et neqotiis. qerend. veluti. orec.Antiquit. et rei. diplom. cultor, eximius.Gothol. idiomatis vindex ecerrimus.Morum. comitete. conspicuus.l.ustretis. Chetelon. Aragon. Never. et Ruscinon. Pro vi, Pluribus.

Pturibue. entiq. Monum. Epiqrsm. Numism. conquisitis ,

lnsiqni. sibi. Cimeuercnio. instructo.XII, Documentar. volum. cottectis. et illustretis.E Trepens. Monast.Ab. retiquiis. Monachorum. Gettor.Oui. e, ctede. mex. Reqni. Geltici.in Hispeniem. se, receperant.Avite. Requm. nostror. Reliq. ac Piet.Nuper crectum ac tutuietum.Ouoa. trequenter. invisit. ac impensissime. adivit.Redux.Magno. litterar. damnoigentique. sui desiderio. relictoinoportuna morte raptus estoIV. Kal. Oct. A. MDCCC/VCum vixis. A. LXVIII. M. 11I.D. V.Josephus. Vega, et Franciscus. Papiolin. testim. Amoris. erga. Amic. B. M.

~

' Et, obseq. in, Avellanar. Coenob.H, M. pp.25

----

A. XP. n.

Pasqual. acompanyat de Papiol. des-cobreix la importancia i antic esplen-dor de les ruines 'de Sant MiqueldOlerdolá i també el punt de parti-da de la re,s!Olérdola-Cartago Vetuspropugnada pel canonge premons-trates i ex posada a la carta. Segura-ment Pasqual degué quedar rnoltimpressionat de totes aquelles anti-güedades i no és difícil imaginar-se'lanant atribulat d'una banda a I'altraprenent notes, fins i tot posant en pe-rillla vida: ...escarmentado del peli-gra que corrió mi vida quando al sa-car mi libro de memoria para copiarla inscripcion de una de las campa-nas de la torre séme desvaneció lacabeza de suerte que á no ser V, losoficios de buen amigo quedaba sinduda victima de mi curiosidad,

L'amistat de Papiol i Pasqual.perdura fins la mort, el 24 de setem-bre de 1804, de l'illustre' canongepremonstratés, com ho acredita el fetque Francesc Papiol, junt amb JosepVega, el mateix que facilita a JaumePelfort el text de Josep Finestres, esfes carrec de la inscripció sepulcral.

Val a dir que aquest text gaire-bé és un resum bioqráñc.

Raó de ser de la carta

l.'encapcalarnent de la cartaapunta directament a Vilanova i laGeltrú com a motiu central: Carta delDr. Jayme Pascual Canónigo Pre-monstratense de Bellpuix de las Ave-llanas al Dr. Don Francisco Papiol dePadró, sobre las antigüedades de Vi-lIanueva. Per aixó i per una substan-ciosa part del seu contingut té per alsvilanovins una gran importancia his-torioqrañca. Objectivament, pero, calreconéixer que el plat fort de la car-ta no és Vilanova, sinó Olérdola, puixel que domina és I'exposició i argu-mentació que Olérdola, no pas Vila-franca del Penedés, era I'antigaCartago Vetus consignada per Pto-lomeu. Aquesta opinió, segons pas-satges ja anotats de la carta, deguéarrencar de la visita que I'any 1776Pasqual, Papiol i altres companys,potser vilanovins, realitzaren a Olér-dola. Aixó explica el perqué Pasqualaboca epistolarment la seva tesi a unamic vilanoví que mai, que se sapi-ga, s'ocupa especialment de qüesti-ons historiques o arqueoloqiques,pero no justifica el perqué no ho feufins al cap de tretze o catorze anys

i amb el pretext d'ocupar-se de lesantigüedades de Villanueva. Sorto-sament, pero, el cornencarnent de lacarta, ben interpretat, és moltaclaridor:

Estimo mucho el estracto que V.se ha servido comunicarme de la re-lacion de los pomposos funeralesque ha celebrado la patria de V. porel alma de su insigne favorecedor elSor. Carlos 3'. (Q.E.P.D.) Y que es-tá procsima á publicar. Piensa V. yno mal que algunos críticos escrupu-losos no aprobaran la franqueza y li-bertad conque se echan al airealgunas proposiciones sobre la anti-guedad de Villanueva, de que ni sedan pruebas ni por ventura las hay.

Confieso sencillamente que áprimera vista tiene V. razón. Hastaahora nadie nos ha dicho que la pla-ya de Villanueva fuese conocida co-mo famoso surgidero de navesentre los antiguos ...

No hi ha dubte que la carta dePasqual respon a una consulta o co-municat previ de Francesc Papiol, lanaturalesa del qual és tacllment de-dulble si hom s'atura a pensar queI'extracte de la Relacion de los pom-posos funerales... fa referencia al'obra de Jaume Pelfort, el canongede la Santa Església de Tortosa quepronuncia l'oració fúnebre en les re-ials exequies de Caries 111organitza-des pel Reial Gremi de Mariners deVilanova i la Geltrú el 16 de febrer de1789, és a dir, uns pocs mesosabans ..

Tot sernbla indicar que Papiol vatenir I'oportunitat de veure el text dela Relacion... abans de serpublicat" i que se sorprengué da-vant I'afirmació de Pelfort que la plat-ja de Vilanova havia estat elsurgidero de naves de la colonia car-taginesa llamada Cartago Vetus, so-bretot parqué mai ningúanteriorment ho havia dit. Potser peraixo sol no hagués escrit a Pasqualdemanant parer; pero en observarque, segons la nota a peu de pagi-na, I'argumentació es basava en quel'antiqa Cartago Vetus era on I'actu-al Vilafranca i no a 91erdola com pre-conitzava el seu amic des d'aquellaexcursió de l'any 1776~ es decidí afer-ho. -

Papiol devia inclouré en la sevatramesa a Pasqual el fragment del'text de la Relacion ... i la sev'k cor-responent nota.

rnents i I'opinió de Josep Finestresd'una Cartago Vetus vilafranquina i,naturalment, censura que no se citiaquest autor, sobretot perqué si ennuestra relacion se citase el funda-do parecer de un hombre tan sabio,podrian coonestarse de algun modolas proposiciones que se deducen deel favor de Villanueva, y con esto so-lo se impone silencio á los más es-crupulosos y mal contentos .... Aquíconvé aturar-se un moment perassenyalar que molt possiblementquan Papiol envie a Pasquall'extrac-te de la Relacion ... silencia el nom deI'autor. Per una banda, cap passat-ge de la carta dóna a entendre quePasqual sabia que era Pelfort, i, perl'altra, sorprenentment, Pasqual, perdemostrar a Papiol que realmentI'autor s'havia gairebé apropiat d'un 'text de Finestres, en transcrigué untros a la carta, donant naturalmentper referencia Sermon de San Fe-lix ... , del propi Pelfort, publicat I'any1786.

Fins aquest punt de la cartasembla com si Pasqual, davant lesdiscrepancies quant a la ubicació deCartago Vetus, fos contrari a accep-tar que la platja de Vilan Ha ésestat el port de la colo fa cartagiH -sa. Aixó pero no és be bél~xF~as

11), ~"'!lava i lacJ'7

El contingut

Seguint el fil de la carta, Pas-qual, després d'agrair a Papiolla tra-mesa, es mostra conforme amb elparer d'aquest que I'asseveraciócontinguda a la Relacion... sobreI'antiguitat de Vilanova era molt lIeu-gera i infundada i li admet que a pri-mera vista, té raó, puix que, a bandaque mai ningú abans havia dit quea la platja vilanovina hi havien anco-rat les naus de Cartago Vetus, el fetque en el moment present fos un im-portant lIoc comercial no justificavaque també ho hagués estat en tempsdeis cartaginesos.

Tot seguit, Pasqual qüestiona elpunt d'arrencada de I'argumentació,és a dir, que Cartago Vetus era onI'actual Vilafranca. Anota que algunsautors, com ara l'Abat Masdeu, finsi tot dubtaven de l'existencia d'unaciutat cartaginesa anomenada així ala Península, i que, tot i acceptant-ho, no era ni de bon tros segur quefos a Vilafranca on calia situar-la,puix que altres escriptors, com Mar-ca, es decantaven per Cantavieja, al'Aragó. A continuació, Pasqual des-cobreix que la nota de la Relacion ...esta basada en la nota de Sermon deSan Felix ... i, per tant, en els argu-

) .

qual ara, en lIoc d'anotar argumentsen contra, cornenca a donar-ne a fa-vor, mirant a Vilanova i proporci-onant a la vegada el primer passatgeescrit conegut ben fonamentat d'his-tória antiga de la vila:

Villanueva puede hacer alardede otros fundamentos, supuesto con-serva hasta en el dia, algunos vesti-gios de lo que fue en tiemposantiguos, ¿Qué otra cosa son aque-llas tres torres á lo largo de la orilladel mar en el corto espacio de me-dia hora de camino? Ellas son sin du-da antiquisimas y con señas de serobra de los Penas ó Cartagineses, launa de ellas inmediata al mar en laHermita de S. Gervasio poco distan-te de la Villa. En este sitio sabe V.mejor que yo las fábricas antiguassubterraneas que se han descubier-to y los muchos sepulcros llenos dehuesos y calaveras pasado el craneode algunas de ellas con un clavo,conforme se hallan en otras partes,que probablemente fueron habitadaspor Fenicios ó Cartagineses enCatalunya. Pudieramos hablar tem-bien de inscripciones Romanas ha-lladas aqui sino las hubiese hechotrozos la ignorancia, sin embargo enla pared de la misma hermita perse-vera una de ellas que por su senci-llez y concision huele á muy antigua:dice así

Ex votoC. Clodius AEMILlANVS

Puede ser memoria de algunnavegante que al desembarcar allicumplio el voto que habria hecho du-rante alguna furiosa tormenta.

Sea como fuese, esos vestigiosque á pesar de los tiempos se con-servan en Villanueva dejan fundada-mente inferir no solo que fuépoblacion Romana sino que antes lofué Cartaginesa, si se observa espe-cialmente las tres torres menciona-das no diferentes en el modo deedificar de las que se hallan existen-tes en el verdadero sitio, segunentiendo de la Cartago Vetus ...

Aquesta darrera frase és la claudel missatge de la carta. Pasqualcreu conéixer el veritable ernplaca-ment de I'antiga Cartago Vetus i, totseguit i fins el final, exposará i argu-mentara lIargament que les rumesd'Olérdola, tan properes a Vilanovai la Geltrú, ho són de I'antiga colo-nia cartaginesa.

Cornenca manifestant l'estra-nyesa pel fet que gairebé ningú no,hagués parlat d'Olerdola com a Ilocamb més possibilitats de ser Carta- _go Vetus. Reconeix que Vilafrancaguarda vestigis antics, pero que noho són tant, ni tan sois anteriors alsegle XI, segons ell mateix va com-provar. Seguidament, després d'in-sinuar que el mot Olérdola podiatenir el seu origen en la romanitza-ció i ulterior corrupció del nom Car-tago Vetus, recorda a FrancescPapiol tot alló que junts van veureI'any 1776 i que el va impressionartant com per creure que.havia des-cobert el verdader lIoc de I'antigaciutat citada per Ptolomeu. Aquestpassatge, malgrat no ser el propósitd'aquest estudi ocupar-se ni particu-larment ni especialment, com ja s'haindicat al principi, de les interioritatsde la tesi de Pasqual respecte a Oler-dola, no estará de més reproduir-Io:

Tendrá V. presente la satisfac-ción, el gusto particular con que ras-treamos y casi medimos todo elámbito de aquella antiquísima Ciu-dad juzgando entonces que seríamayor que el de la Barcelona anti-gua, pasmándonos de aquellos tro-zos grandes de muros que a pesarde tantas vicisitudes e inclemenciasde los tiempos perseveran en algu-nas partes casi enteros a seis varasde altitud, como en los que están in-mediatos a la Iglesia de S. Miguel ylos que sirven aún de paredes a lacasa del Cura. No nos admiraronmenos las puertas o portadas de laCiudad con sus Castillos a los lados.

Haga V. memoria de las obser-vaciones que hicimos sobre las doso tres maneras diferentes de edificarque se ven con claridad en las mu-rallas próximas a dichos Castillos,quiero decir la inmediata al piso yfundamentos, toda de piedras enor-mes sin orden ni simetria sin cal niotro betún, llegando alguno de esospedruscos a la medida de cuatro va-ras de ancho y vara de alto, que ape-nas puede uno concebir comopodían manejarse y colocarse: siguedespués fábrica de sillería a la Ro-mana y últimamente de mazonería.En muchas partes o en donde estánmenos arruinadas las murallas sepercibe esto muy bien, pues aún depresente circuyen una gran parte delámbito o sitio de la antigua Ciudad,quedando en todo lo restante bien

claros los cimientos de forma quepuJ-de cualquiera seguir de palmoen palmo todo el téoeno que ocupa-ba como 'hicimos nosotros dos a pe-sar de los ardores del Sol que tantomolestaban a los demás compañe-ros y que los obligaron a retirarse ala casa del Cura. En ella nos dieronnoticías de un hallazgLl de más dedos mil medallas de bronce y cobrea manera decían. de cuartos. descu-biertas al pie del Monte no mucho ti-empo antes que recogió unCalderero por dos pesetas; y otro la-brador nos aseguró haber oido a suPadre varias veces hallarse en aquelgran Corral hombres de piedra y quelos había visto cuando joven: Espe-cie que nos movió la gana de hacerallí alguna excavación pensando queserían estatuas; más lo desierto dellugar no permitía efectuar esasideas. .

Sobre todo tenga V. presenteaquellas pasmosas obras que se venen el sitio mismo rodeado de los mu-ros, quiero decir aquella estupendacisterna en el centro con más de di-eciocho silos (sitjas) que pudimoscontar acá y acullá de las decubier-tas con otras no pocas fuera de losmuros, todas abiertas apico en la vi-va peña que arrebatan de solo con-templarlas, la cisterna en especielpor ser pieza tan grande que sinó meengaño tiene sus 20 varas de largoy diez de ancho con profundidad cor-respondiente, aunque no permitíanmedirla con exactitud los escombroso ruinas de casas de que está llenade cuatro varas en adelante; tenien-do a los dos cabos sendas escalerasbien trabajadas en la misma roca.Tanta multitud de silos (sitjas) defábrica tan costosa dentro y fuera dela ciudad están publicando cuanabundantes cosechas de trigo logra-rían los moradores de ella cultivan-do las llanuras de la actualVilla franca , no pudiendo esperarlasde la Montaña ésteril donde estabaedificada la Ciudad.

Pasqual continua la carta expo-sant i argumentant notícies del segleXI per demostrar que Vilafranca esforma durant I'esmentat segle deispobladors d'Olédrola. Aquest frag-ment, tan lIarg com ric en referénci-es, s'estén fins molt cap al final,ocupant gairebé I'extensió de mitjacarta. És de fet un excellent estudid'Olérdola i el seu entorn durant elsegle XI i es pot dir que ell sol ja dó-

na un gran valor a la carta. Enllestitaquest passatge medieval, a Pas-qual només li resta per donar perconclús que Cartago Vetus era onOteroola, observar el gran encertdeis cartaginesos en escollir per eri-gir la ciutat un lIoc tan apropiat (pro-tegit i proper al mar).

Ara, recuperant el fil inicial, Pas-qual, definitivament, dóna el seu pa-rer sobre la qüestió plantejada perPapiol:

En estas circunstancias y supo-niendo que el término de la Ciudadllegase hasta el Mar (a lo menos sa-bemos que por la parte de Villafran-ca se citen día ni districto hasta laGranada que dista más que Vil/afran-ca y tal vez hasta la Vid en dondejuntó su corte el Príncipe Miró comoqueda dicho arriba) podríamos mirara nuestra Cartago Vetus no solo co-mo Ciudad mediterránea sinó tambi-én como marítima y vea V. aquí clarala proporción del sitio para una co-lonia Cartaginesa y por consiguien-te no hay dificultad alguna sinó quees muy natural y regular que estu-biese en la playa de nuestra Villanu-eva el surgidero de las naves Carta-ginesas que fuesen o viniesen de laMetrópoli Cartago que la que se su-pone en la relación. Los grandes ves-tigios que actualmente perseveranen S.Miguel D'erdula de la antigüe-dad más remota como queda dichoinducen a tomar sin excitación aquel

.arruinado sitio por el de la CartagoVetus española especialmente co-respondiendo al mismo sitio, o muycerca la solución que tiene en el ma-pa de Ptoiomeo. Por otra parte ha-llamos en Villanueva o a la cortadistancia de una hora de aquellosvestigios otros muy semejantes pu-estos a la orilla del Mar, como paradefender de aquella playa: parece noqueda arbitrio para negar a Villanu-eva la insigne prerogativa de habersido en los tiempos más florecientesde la gran Cartago el surgidero desus naves y como el Emporio de sucomercio en España.

La platja de Vilanova, dones, se-gons Pasqual, efectivament va ésserel port de Cartago Vetus.

Abans d'acomiadar-se de Pa-piol i de demanar-1i que veiés I'opi-nió sobre el contingut de, la seva car-ta del Baró de Canyelles, 'sens dubteinteressat per estar el seu poble tana prop d'Olerdola, aprofita per cen-.surar tots aquells autors que'lno esprengueren la molestia de visitar

aquelles ruines, porque desde La Si-lla es muy difícil poder atinar con laverdad de esas cosas.

De la rebuda de Papiol a la ir-rupció de la carta en el mónarqueológic

Tal com anota Torres Amat, sónnombroses les cartes erudites queescrigué Jaume Pasqual sobre diver-ses materias". Aixó no té res d'es-trany, puix que en aquella epoca, nosent fácil donar a coneixer un estudirnitjancant I'impremta, era un proce-diment bastant ernprat. A més de ga-rantir un lector que, moltprobablement, airejaria la carta,

I'afany d'escriure per donar a conei-xer quedava justificat per la inqui-etud erudita que el destinatari haviamanifestat previarnent. La carta aPapiol, a tenor del contingut i de laraó de ser, cal englobar-la entre lesd'aquest tipus. Així s'explica el ea-rácter monoqráfic, l'absencia de te-mes personals no relacionats amb laqüestió plantejada, la considerableextensió, l'ús de notes marginals ifins i tot el fet que el tros destinat aargumentar que Cartago Vetus eraon Olerdola i no pas a Vilafrancaocupés el 70% del text quan el pro-pósit era tractar de las antigüedadesde Villanueva.

Es pot dir que Papiol amb la se-va consulta a Pasqual va posar, comaquell qui diu, el dit a la llaga i, a lavegada, Ii serví el pretext per abocarper escrit el seu parer i investigaci-ons sobre Olerdola. Un cop rebudala resposta, el vilanoví, que potser nos'esperava que fos tan erudita, de-gué adonar-se que no trarria Pasqualdonant difusió a la carta, sinó tot elcontrario Per aixó quan I'any següentI'Ajuntament de Vilanova i la Geltrúel cornissioná per cumplimentarI'interrogatori sobre la vila de Fran-cisco de Zamora, no tingué inconve-nient en adjuntar en apendix copiadel text de la carta, guardant-se a ca-sa seva I'original, un quadern de cincfulls dobles (el primer en blanc, a mo-dus de coberta), junt amb la copia detot alló que havia escrit en relacióamb el qüestionarí".. Es ben possible que Papiol no

es limités a afegir-Ia a I'esmentatinterrogatorio Segurament, féu ar-ribar una copia a mans del Baró deCanyelles tot seguint la indicació dePasqual de demanar-li parer com a

) .

part interessada, i no tindria res d'es-trany que també, entre altres, aalguns d'aquells companys d'expe-dició antiquária a Olerdola I'any1776. El cas és que en el decurs deisanys han anat apareixent diversostextos manuscrits d'aquesta carta,pero és difícil, per manca de referen-cies, entreveure fins a quin punt Pa-piol contribuí a difondre-Ia. Pot serI'exemplar que Puig i l.ucá traba pelsvolts de 1830 a la rectoria de l'Esglé-sia de Sant Miquel d'Olerdola fou di-positat per Papiol, pero ben bé podiahaver sortit directament de mans dePasqual, el qual, sens dubte, era elprimer interessat en divulgar-la.Tampoc és fácil determinar el graude difusió en aquesta primera epo-ca, puix que el fet que es diposi denotícies que confirmen que el parerde Pasqual sobre Olerdola era co-negut, no vol dir que ho fos qraciesa la carta. El francés Alexandre deLaborde, en el seu Voyage pittores-que et historique de I'Espagne, obracomencada a publicar I'any 1806, fareferencia a que Cartago Vetus eraon Olerdola: A quatre lIegües, méso menys, de I 'are de Bera, tot pujantper la vorera del mar cap a Vilano-va, hom descobreix sobre un pro-montori les considerables ruinesd'una vella fortalesa, que fou l'enti-ga vila d'Olérdote. La seva situacióformidable, el circuit de les sevesmuralles, les medalles que han es-tat trobades entre les seves ruines,tot prova que.tou una vila importantde I'antigor, i, probablement, la Cart-hago Vetus que hom ha volgutcol·locar, equivocadament, on ara estroba Vilafranca del Penedés. Enaquest passatge no cita Pasqual, pe-ro sí en molts altres,denotant coneí-xer perfectament les seves opinionssobre monuments i relíquies del pas-sat, la qual cosa fa pensar que havi-en tingut cert contacte i que no haviade ser torcosarnent a través de lacarta el tenir notícia del seu parer so-bre Olerdola. Potser De Laborde ha-via tingut ocasió de veure SacraeCa-thaloniae ... , la gran obra de Pas-qual, pero el més probable és quehaguessin tingut certa relació perso-nal, sobretot tenint en compte quehavia estat molt de temps al país itambé que sabia, segons diu en elseu lIibre, que Pasqual (1736-1804)havia mort".

El que sembla del tot cert és quetant la carta com la tesi Olerdola-Cartago Vetus caigueren una bona

temporada en I'oblit, no pas per mo-tius científics. La invasió napoleón-ica ho capqirá tot, especialment aCatalunya, on el mariscal Suchet,que per cert es diu que passa una nita Can Papiol, es planta com amo isenyor fins I'abril de 1814.

Fou una mica abans de 1830, .quan Antoni Puig i l.ucá, Coroneld'lnfanteria, després de recórrer ellIoc d'Olérdola i de sorprendre's dela gran quantitat de ruines i vestigisexistents, trobá a la rectoria de l'Es-glésia de Sant Miquel d'Olerdola, perindicació del capellá, un exemplar dela carta. De seguida s'adoná de laimportancia del document i es con-vencé que realment es trobava en ellIoc de I'antiga Cartago Vetus, rebut-jant la idea preconcebuda i rnajoritá-riament acceptada que fosVilafranca I'antiga colonia cartagine-sa. Tot seguit, a més de treure'n di-verses copies i de documentar-seconvenientment, comenca a redac-tar una Memoria amb la finalitat detrametre-Ia, junt amb una copia de lacarta, a Prósper de Bofarull, secre-tari de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

En aquesta extensa memoria,datada a La Bisbal del Penedés el 22de juliol de 1830 i publicada, juntamb la carta de Pasqual, pel Diariode Vil/anueva yGelttú durant el mesde juliol de 1859, Puig i t.ucá, a mésd'anotar les seves impressions i ob-servacions del lIoc, intenta aprofun-dir en els arguments de Pasqual iprocura conciliar les opinions de Fi-nestres, Pujadas i altres escriptorsde parer contrari citats en la cartaamb la finalitat de retorcer la tesi.Quasi al final observa que Todas lasnaciones de Europa particularmen-te la culta Francia, la estudiosa Ita-lia, espenden todos los años sumasen este ramo de las ciencias; y no-sotros que tanta riqueza de antigüe-dades históricas poseemos ocultasen nuestro suelo, teatro desgraciada-mente en donde han figurado las pri-meras naciones del mundo; notenemos quizé' en toda la penínsulaun hombre solo ocupado en este uti-lisimo ejercicio. Tot seguit suggerí, nimés ni menys, la col-laboració del'exercit per fer excavacions a Oler-dola: ¿Que costaria pues mandarque una compañia de zapa dores ominadores fuese a verificar su asam-blea ó ejercicio de zapa en un recin-to militar que tanto ofrece a la curio-sidad y meditacion de aplicados ofi-ciales. Fins i tot exposá I'organitza-

ció de I'empresa: Si tal sucediese,entonces la real academia de la his-toria de nobles artes asociarian ca- 'da uno al gefe un esperto anticuariopara que juntos los tres en comision .reuniesen los productos cientificosde aquellos trabajos, reuniesen lasestatuas, medallas y demés antigüe-dades que pudiesen hallarse; redac-tasen el diario de sus descubrimien-tos con las reflexiones oportunas ycuidasen de conservar tan inestima-ble depósito, para remitirlo ó trans-portarlo á donde mandase S.M.oportunamente informada de losadelantamientos y adquisi-ciones dela empresa. Acaba anotant queabans que ell, Salvador Casas, ea-nonge d'Aqer i antic militar, haviarecorregut també ellloc arribant a lamateixa conclusió que Pasqual.

Botarull, en rebre la Memoria ila copia de la carta, degué estimarque els arguments eren prou sólidsi, tot seguit, trameté a la Primera Se-cretaria de l'Estat un dossier amb elpropósit que fos exarninat per la RealAcademia de la Historia. Una RealOrden comunicada el 6 de rnarc de1831 disposava que aquesta presti-giosa institució donés el seudictamen". Així, la carta de Pasquala Papiol passá de cop i volta a ésserobjecte de la més alta consideració.

La Real Academia de la Histo-ria, tot i mostrant-se prudent, no de-sestima I'opinió de Pasqualcompartida per Puig i Lucá i advoca-da per Prósper de Bofarull, i fou enbona part la responsable de la difus-sió en el món arqueolóqic de la tesiOlérdola-Cartaqo Vetus.

En aquells moments la inquie-tud del segle XVIII per la historia an-tiga i en particular per determinar laubicació de les ciutats hispanes car-tagineses i romanes tornava amanifestar-se i de forma creixent. Mi-guel Cortés i López (1777-1854) finsi tot preparava I'edició d'un dicciona-ri sobre la materia. Aquest autor, queen principi desconeixia no solamentl'existéncia de la carta sinó tambéque hi havia qui mantenia que Car-tago Vetus no era ni a Cantavieja nia Vilafranca, no deixá de fer esmentde la nota publicada sobre aquestaqüestió per la Academia de la His-toria en el seu Diccionario geográfi-co histórico de la España ...30:

No puedo menos que confesarque en medio del respeto que memerece un cuerpo tan sabio, comoes la Academia de la Historia, me ha

causado extrañeza el leer en su to-mo lf."Noticia histórica", pág. 20, quelas ruinas del castil/o, donde está laparroquia-de San M/guel de Erdol,amedia teque de Villa franca del Pa-nadés, observadas primero por el cé-lebre literato D-; Fr. Jaime Pascual,y después por D. Antonio Puig, mi/i-tar instruido, puedan algún día con-firmar la opinión, manifestada ya porel P. Pascual, de que aquel fue el si-tio de la Carthagd vetus, menciona-da por el geógrafo Tolomeo, la cualhasta ahora se había creido comun-mente corresponder a la actual Vil/a-franca del Panadés ... Las ruinas deOlerdula, si es que hubo pueblo queasí se llamase, claramente pertene-cieron a algún castillo montano pro-pio de los suburitanos, cuya capitalestuvo en Subirats, ...

No es pot dir, pel que deixa en-treveure aquest passatqe.ique Cor-tés hagués acollit molt bé la notícia.De fet la rebutjava, així com tambéque tos Vilafranca la successora deI'antiga ciutat citada per Ptolomeu.Com a no catalá (era araqones) s'in-clinava per Cantavieja.

En realitat, I'opinió de Pasqualno va ésser mai absolutament accep-tada, pero allí estava, com a impre-vist element de discordia, ambI'agravant que obligava als detrac-tors a buscar entre els textos anticsun nom que poder assignar a lesmasses .ampuloses ruinesd'Olerdola.

Miquel Mayora, segurament im-pressionat per aquells vestigis quePasqual des de la tomba i qracies aPuig i Lucá refregava per la cara deisantiquaris, es dedica a intentar resol-dre el problema de la Cartago vetusi a trobar explicació a Olérdola. Ésmolt il-lustrativa la memoria que lIe-gí a la Reial Academia de Bones l.le-tres de Barcelona el 8 de juny de1837. Comencá afirmant que Canta-vieja no podia ser Cartago Vetus acausa de que I'única raó de pes, lasernblanca de nom, era insostenible.Continua desfent els arguments deJoan Margarit, en els quals es basaDiago, Pujades i Feliu de la Penyai també Fmestres per situar CartagoVetus a Vilafranca i, tot seguit expo-sá: Estas reflexiones destruyencuanto pudiera alegarse en favor dela opinion de Margarit; pero como es-ta se halla enlazada con la preten-sion moderna de trasladar los dere-chos sobre Cartago, desde Vi/afran-ca á S. Miguel de Erdula, me veo en

do en fin lo que, como en el prospec-to dijimos, pueda contribuir a darlaa conocer en el buen lugar que lecorresponde, mostrando su impor-tancia cada vez creciente; per aixóal titol afegiren Descripción e histo-ria de sus monumentos, usos y cos-tumbres, ctrcurnstáncia que fa del totinjustificable I'habitual exclusiód'aquesta obra en els migrats recullsbiblioqráfics d'história local". És pertant, en aquesta história-novel-la oncal primerament observar si la cartade Pasqual tingué ressó.

la precision de refutar los dos argu-mentos de que se valió, apoyándo-se en escritores antiguos, siendo losúnicos que han reproducido D. Jai-me Pascual y D. Antonio Puig auto-res de esta nueva opinion.

El primer argument en contrafou que el text de Plini havia estatmal interpretat, és a dir, que quanaquell autor anota Regio Cossetanioflumen 'Subi, Colonia Tarraco,Scipio-num opus, sicut Cartago Poe-norum.ro feia referencia a CartagoVetus; el segon, que Ptolomeu notingué gaire encert en situar les ciu-tats hispániques i que les alteracionsque havia sofert la seva obra, enca-ra feien menys fiables les seves tau-les qeoqráfiques. Descartada Canta-vieja, Vilafranca i Olerdola, Mayoras'estengué en que segons les sevesinvestigacions, Cartaqo Vetus no po-dia ser enlloc més que en un indretsituat entre Vinarós i Cervera delMaestrat i que les ruines de Sant Mi-quel d'Olerdola eren les de la Su-bur,ciutat situada seqorisPtolomeu a laCossetánia i citada per Pompeu Me-la tot anotant les ciutats'de la costa,des del Cap de Creus fins-l'estret deGibraltar, entre Barcelona i Tar-raqona". Aquestes considera'tionsde Mayora no tingueren, pero, un es-pecial ressó.

Ressó en I'ámblt local durantel segle XIX

Abans que Gari i Siumell publi-qués I'any 1860 Descripción e histo-ria de la villa de Villanueva y Geltrúdos autors anónims pero identificatscom Josep Pers i Ricart (1832-1855)i Teodor Creus i Corominas(1827-1921) s'ocuparen extensa-ment d'história de Vilanova. El seulIibre, Los misterios de viüenueve",publicat I'any 1851, és molt més queuna novel·la. Extraient tot el que sensdubte fou fruit de la imaginació deisnovel-listes, resta un gruix prou im-portant d'história de Vilanova, sen-se referencies blbtíoqráfiques, peroaixó no el desmereix. L'objectiu deisautors no era altre que Describir, amedida que la acción de la novela loexija, los monumentos de VILLA-NUEVA, su situación, alrededores,edificios, principales puntos de suhistoria desde su fundación, las fuen-tes de su riqueza que tiene, modo deconservarla yaumentarla aun, suscostumbres, fiestas y carácter de susmoradores, su población, mejorasprincipales de que es susceptible,circunstancias y sucesos que más lahonran, parte que tomara en los ne-gocios públicos desde el principio dela presente época constitucional, to-

-~.

De Los Misterios de Villanueva a lapublicació de la carta

De bon principi, a la introduccióde carácter totalment historie, enocupar-se els autors de I'origen i fun-dació de Vilanova i referir-se a quelas torres, evidentemente de origencartaginés, que se ven cerca la er-mita de San Gervasio, la de SanJuan y a la parte de la de Santa Mag-dalena, unidas a las ruinas de unagran plaza fuerte del mismo géneroen San Miguel de Erdol, a una horay media de Villanueva se descubren,dan lugar a creer que fuera aquellaun punto militar de los cartagine-ses ... 34

, ja s'entreveu la possibilitatque en algun passatge de robra esfaci referencia a la carta. Efectiva-

ment, tot el capítol titulat Las ruinasde una gran ciudad, de caire exclu-sivament historie, gira entorn al con-tingut de la carta de Pasqual i al dela memoria que Puig i tuca adrecáa Prósper Bofarull, aixó sí, sense ferreferencia ni a ells ni als seus ma-nuscrits, circurnstáncia que no fadubtar sobre I'origen de la informa-ció, puix que s'observa que els argu-ments són idéntics i moltes frasessemblants.

Ara bé, per que s'estenguerenen aquest capítol tan IIargament so-bre Olérdola deixant de banda lesantiguitats própies de Vilanova? Laraó I'exposaren els propis autors alfinal d'aquest apartat: ...no hemosquerida pasar desapercibida en unaobra destinada a ilustrar a Villanue--va, que como surgidero de las na-ves de la vieja Cartago, tiene con el-la envuelto su pasado y vinculada sugloria, la ocasion de lamar la aten-ción sobre ella ...35

• Pers i Ricart iCreus i Corominas eren conscientsque el reconeixement de les anti-gues glories de la platja vilanovinadepenia de I'acceptació que les rut-nes d'Olerdola ho eren de CartagoVetus i, de fet, no feien més que pre-parar el terreny per abordar més en-davant, de pie, les antiguitats de Vi-lanova. La trama argumental de lanovel-la, per cert una mica rebusca-da i de no massa qualitat, no oferia,pero, una oportunitat per aprofitar elpassatge .vilanoví de la carta i per ai-xó és en un apéndix final, titulat«Descripción y noticias cuya natura-leza no ha permitido fueren continua-das en el texto de esta obra», onaquest es manifesta:

El origen de estas tres torres esantiquísimo; nadie lo dudará con soloque las vea. Como dijimos al tratarde las ruinas de Olérdola, lo deben,a nuestro juicio, a los cartagineseso penas, y que les servían de atala-yas telegráficas, como hoy decimos,para mantener sus relaciones entrelas escuadras fondeadas en la pla-ya de Villanueva y los dominadoresde la vieja Cartago.

Los varios restos que en SanGervasio se han hallado, como soncráneos humanos taladrados con unclavo que es como enterraban los ta-les cartagineses a sus difuntos; lostrozos de estatuas y lápidas que porincuria se han perdido, quedando so-lo la que se halla hoy día adosada ala pared de la ermita, que dice: "EX

VOTO C. CLODIUS AEMILlANUS»,prueban la estancia en aquellos lu-gares de cartagineses y romanos,que con las varias alternativas quees sabido se disputaron por tantos -años el país. Además, el método deconstrucción de las torres que nosocupan es el mismo que en la -Cer-tago vetus» se ve empleado y gene-ralmente en todas las obras que deindubitado origen cartaginés nos res-tan. Compárese el modo de construiren las ruinas aquellas y en estas tor-res, y se verá completamente igual:pedruscos informes unidos con unaargamasa de cal y piedrecitas. Aunsus mismos contemporáneos, los ro-manos, construían de muy distintomodo".

Val a dir que en cap moment deI'obra els autors qüestionen la tesi dePasqual, fins i tot mostren una totalconformitat: Con lo dicho, pues, ycon lo que expusimos al ocupamosde las ruinas de San Miguel de Er-dol, grandes probabilidades, sino yacerteza, tenemos que la playa de Vi-lIanueva de hoy fué un tiempo el sur-gidero de las naves cartaginesas, yque el terreno que hoy pueblan fron-dosos viñedos y ocupan los moder-nos edificios que forman lapoblación, sostuviera un día los al-macenes y depósitos de los eternosrivales de la antigua Bome", Lacarta de Pasqual, incidí, dones, en labibliografia local a la primera opor-tunitat.

No hi ha dubte que quan Persi Ricart, fundador el 1850 del Diariode Villanueva ... , i Creus i Corominas,del qual se'n parlará més endavant,van escriure Los Misterios ... teniendavant un exemplar deis manuscritsde Pasqual i de Puig i t.ucá, potserels mateixos que al cap de vuit anys,durant el mes de juliol de 1859 ,con-cretament entre els dies 3 i 21, pu-blica el Diario de Villanueva ... , des-prés del següent advertiment: A pe-sar de que en los "Misterios de Vil-tenueve-se recopiló lo mas esen-cialde cuant se habia escrito sobre lasantigüedades de San Miguel d'Erdoly de nuestro territorio para conoci-miento de nuestros paisanos, cree-mos que no verán con disgusto quepubliquemos íntegras por folletín lasdos principales memorias que sobretan interesantes objeto se han escri-to, una por el Dr. D. Jaime Pascualcanónigo premonstratense de Bel--Puig de las Avellanas y otra por elcoronel de infantería D. Antonio Puig

:. -." -

Y Loca, sugetos ambos de reconoci-da ilustrecion y mérito. Apareguerenen forma de tasciclesretaltables i en-quadernables com opuscle de 69 pa-gines, amboel tito I Memorias Sobrelas antigDédades de San Migueld'Erdol por el qr. D. Jaime Pascul iD. Antonio Puig y Lucá, contenint pri-mer la carta de Jaume Pasqual aFrancesc Papiol i, tot seguit, la me-moria que Puig i t.ucá trameté jun-tament amb una copia de I'esmen-tada carta a Prósper de Bofarull38

•

L'ocultació i ús de la carta enl'obra de Garí

L'any 1859, dones, a Vilanova ila Geltrú, no solament s'havia divul-gat que Olerdola podia ser I'antigaCartago Vetus i que la platja de Vi-lanova el seu port, sinó també s'ha-via donat a conéixer el text íntegrede la carta de Pasqual. Vatenir, pe-ro, la carta ulterior ressó? Per donarresposta a aquesta qüestió cal ob-servar les produccions históriques vi-lanovines de la resta del segle XIXmés representatives, comencant ine-ludiblement per Descripcion éhisto-ria de la villa de Villanueva y Geltrú. ..de Garí i Siurneíl", pero abans con-vé constatar si en els ambients eru-dits de fora de Vilanova encaras'ocupaven de la carta.

És digne de ser assenyalat quementre Mayora en la seva memoriade 1837 afirma que Cartago Vetuscasi todos los escritores nacionalesy extranjeros la ponen en Cantavieja,el vilafranquí Manuel Milá i Fonta-nals, que si bé destaca en altresbranques de la historia, literatura iart, també es va ocupar de qüestionsarqueolóqiques, en els seus ApuntesHistóricos sobre Olérdola escritsI'any 185639

, posa de manifest laopinion comunmente aceptada yau-torizada por respetables escritores,aunque contrariada ya por D. Anto-nio Agustín y el Obispo de Marca, deque en este districto existió la Car-tago Vetus de Ptolomeo ... referint-se la zona de Vilafranca i Olérdola.Sembla com si en el transcurs de vintanys s'hagués afiancat la tesi cata-lana. Tot i amb aixó, convé tenir encompte que Mila i Fontanals, a tenordel seu propi escrit, anava bastantdespistat, puix fins i tot desconeixiales opinions de Mayora i deCortés". És ciar que si es fa cas,pero, d'un apendix d'aquesta memo-ria que Mila i Fontanals escrigué a-nys després, resulta que el que va

moure'l a escriure-Ia va ser ...el de-seo de combatir la opinion entoncesdominante en España y fuera de el-la, que colocaba en Olérdote la anti-gua Cartago Vetus41

, afirmació cer-tament interessant, puix que no so-lament aclareix que 'el 1856 el parerde Pasqual dominava, sinó tambéque quan escrigué l'apendix ja no.Fos com fos el parer de Mila i Fonta-nals era que la fortalesa d'Olérdolaera de construcció preromana, peronegava que pogués ser CartagoVetus.

Tornant a Garí, al principi de laseva obra, quan s'ocupa de la Fun-dación de Villanueva, anota: Vesti--gios hay cerca nuestra villa queacompañados de la descripción geo-gráfica que hace Ptolomeo de la vie-ja Cartago -Certeqo vetus», indicanclaramente que la playa de Villanue-va, muchos siglos antes de la funda-ción de la villa, era un puerto o sur-gidero famoso para el trafico de losCartagineses .... Aquest fragment re-corda Pasqual, pero ja que I'autor nodóna referencia biblioqráñca ni citala carta convé no precipitar-se i ob-servar com segueix: ...porque Carta-go no estaba muy distante de nues-tra playa, pues segun el citado geó-grafo la coloca, estaria donde estáhoy dia Vi/a franca de Panadés ....Dones, no, no es basa en Pasqualque precisament propugnava tot elcontrari, més aviat sembla que en laRelación de Pelfort; pero cal con-tinuar: Nuestra playa pues, tantopara la vieja Cartago, como para laenttquisime ciudad de Olérdola, erala mas cerca y a propósito para sucomercio .... Ara el planteig de Garíja es comenca a aclarir; Cartago Ve-tus era a Vilafranca, pero Olerdolatambé era cartaginesa, solució salo-mónicaque encara potenciava mésla importancia de la platja vilanovina.També amb aquesta darrera frase lacarta de Pasqual comenca a fer-senotar, pero, realment I'autor coneixiala seva existencia i el contingut? Totseguit Garí s'ocupa deis vestigios vi-lanovins aHudits al principi, i són gai-rebé els mateixos que Pers i Ricarti Creus i Corominas anotaren a LosMisterios ... , la qual rosa planteja enprincipi el dubte de si Garí es basaen la novel-la o en la carta. Una aná- .lisi comparativa deis tres fextos de-mostra que l'autor. es gtJia per lacarta, ja que d'altra maner.r nos'explica frases idéntiques o mínima-ment modificades: .. .fabricas anti-

guas subterraneas y muchossepulcros llenos dehuesos y calave-ras, algunas de ellas pasado el crá-neo con un clavo, conforme se hallanen otras partes habitadas por los Fe-nicios o Cartagineses ... , o ...dejanfundadamente inferir que hubo allíuna población, no solo Romana, si-no Cartaginesa ... , entre d'altres",En síntesi, Garí coneixia la carta, lautilitzá i silencia la seva existencia,a més, es desentengué de la tesi dePasqual i dona a entendre que Car-tago Vetus era Vilafranca i pel quefa a Olérdola es limita a justificar I'an-tiguitat dient que en el segle X no-més en quedaven ruínes, perol'estirna també cartaginesa, la qualcosa descarta que compartís, si és

que el coneixia, el parer de Milá iFontanals (la memoria data de 1856,pero no fou impresa fins el 1868).

La data d'edició delllibre de Ga-rí (1860) és posterior a la publicacióde la carta per part del Diario de Vi-lIanueva ... Uuliol de 1859), pero notant com per plantejar certs dubtessobre si fou a temps de servir-se'n.De fet, sorpren que Garí no citi la car-ta de Pasqual quan tot Vilanova (elssectors més erudits), la coneixia i po-dia veure no solament que la silen-ciava sinó també que n'haviaaprofitat frases, pero potser elllibreja era a impremta i, en aquest cas,potser no fou del tot casual que el pe-riódic vilanoví publiqués la carta justen aquel! momento

L'extraordiniuia presencia de lacarta en I'obra de Coroleu

Quan encara molts vilanovinsestaven ernbadalits amb I'obra deGarí i Siumell, el barceloní Josep Co-roleu (1839-1895), de més alts voltsque el seu predecessor en qüestionshistóriques vilanovines, des de Bar-celona, el maig de 1879, dedicava alos hijos de Villanueva y Geltrú sindistinción de clases ni de partidos ...una obra que titula Historia de Villa-nueva y Geltrú". Naturalment a Co-roleu tampoc li passá per alt la carta,pero el seu cas com es veurá és bendiferent. Convé abans, pero, fer unincís per observar si la carta de Pas-qual estava encara d'actualitat.

Molt possiblement, Milá i Fonta-nals tenia a ma un exemplar de lacarta. Ja ho fa pensar el fet que enels Apuntes históricos ... hagués in-serit un fragment literal, concreta-ment aquell en qué Pasqual afirmaque a Vilanova, prop de I'ermita deSant Gervasi, es descobriren moltesfabriques subterránies i sepulturesplenes d'ossos i calaveres travessa-des per un clau, pero més indicatiuque la inclusió d'aquest passatge ésque el seu qerrná, Pau Mila i Fonta-nals, lliurá al seu amic Joaquim Bar-trina (1850-1880) poeta i historiador,un manuscrit de la carta. Aquest fet,d'una importancia aparentment se-cundaria, tornaria a posar d'actuali-tat la carta. Bartrina, creient que eltext era desconegut i inédit, lograque la barcelonina Revista Históricael publiqués I'any 187743

• Bartrinas'equivocá i de molt. La carta haviaestat fins i tot impresa, junt amb laMemoria de Puig i í.ucá, pel Diariode Villanueva y Geltrú durant el mesde juliol de 1859, circurnstánciasegurament també desconegudapels directors de la publicació".

És difícil estimar el ressó quetingué I'aparició de la carta en tanprestigiosa revista, sobretot perqueel parer de Pasqual i deis seus se-guidors en aquell moment tenia ungran detractor, Antoni de Bofarull45

,

que amb el pes de la seva autoritatassestá un cop molt dur a la tesi. No-més cal observar la seguretat ambqué la qüestiona en la seva Historiade Catalunya, publicada I'any1876-78: ¿Cómo es que Aníbal nopensó visitarla, ... ¿Cómo no hacenmención los antiguos historiadoresde la Cartago vetus de Cataluña, altratar del paso de Aníbal? .. creemossinceramente que lo que ha dado pie

a tal suposición por parte de algunosescritores, ha sido solo unas pala-bras de Plinio, que se han leido conmala puntuación y se han traducidocon peor criterio ... 46.

Tornant a Coroleu i la seva His-toria de Villanueva y Geltrú, més quecitar la carta, l'incorporá textualmental seu lIibre, estalviant-se pero ellIarg passatge medieval i un parell deparáqrats del final. El model de quése serví fou precisament la publica-ció de la Revista Histórica aparegu-da un any abans. Coroleusegurament ignorava que el Diariode Villanueva ... ja I'havia irnpres,contrariament n'hauria fet esment ihauria anotat d'una altra manera...que en la excelente Revista Histo-rica de Barcelona, a cuya redacciontiene la honra de pertenecer el au-tor de estas letras, siquiera como elmas insignificante y oscuro de sus in-dividuos, se publicó una curiosa Car-ta del Doctor D. Jayme Pascua/. ...Potser si hagués escrit la seva His-toria de Villanueva y Geltrú acostant-se de tant en tant a Vilanova haguéspogut advertir a la revista barceloni-na que la carta no era inédita. Dei-xant de banda aixó, Coroleu nos'ocupa de la carta per estar d'acordamb la tesi de Pasqual; ell mateixexplica el perqué: Era el Doctor Pas-cual hombre profundamente versa-do en las ciencias eclesiásticas y devasta y amena erudicion, que con elfruto de sus excursiones literariaspor la Corona aragonesa habia llega-do á formar una hermosa coleccionde 12 tomos in-fol. con el título: Sa-crae Cathaloniae antiquitatis mo-numenta, circunstancias que nosobligan á trasladar sus opiniones,aunque por varios y considerablesmotivos' no participemos deellas ... 47

; uns motius gens convin-cents per ocupar-se de la carta, pe-ro cal observar com.

Després de transcriure'n bonapart, Coroleu afegí extensíssims pas-satges de la Memoria de Puig i l.ucásense anotar on la va veure", i, totseguit, recollí I'opinió de Prósper deBofarull, Milá i Fontanals i Antoni deBofarull en relació amb la tesi dePasqual, per concloure dient queconsideraciones son estas de muchopeso y que, por la grande autoridadcientifica de los escritores que lasemitieron, destruyen en gran partelos mas robustos fundamentos de lahipótesis acariciada por el patrióticoentusiasmo de los Sres. Pascual y

Puig y Luce". Segurament Coroleuen arroar en aquest punt s'adonáque encara no havia dit prácticamentres de Vilanova i lIavors, sense mas-sa rnirarnents, anota que si hemosestudiado este punto, ha sido tan so-lo con el objeto d(j averiguar si real-mente Villanueva tiene verdaderostitulos para envanecerse de un remo-tisimo origen i que si es pogués dirque Sant Miquel d'Olerdola fou laCartago Vetus seriemuy verosimillahipótesis de que en el sitio que hoyocupa Villanueva se levantase enaquellos siglos una población marí-tima destinada á surgidero de las na-ves certeqineses", En síntesi,Coroleu, després de donar tombs aI'assumpte i sense tan sois conside-rar els vestigis antics propis de Vila-nova, en el fons, ni conclogué nidona cap parer, pero si el que s'ha-via proposat era parlar d'Olérdola ide Cartago Vetus, certament que hologra.

La fi de I'obligada subordinació dela historia local a la carta dePasqual

Una altra obra, menys conegu-da pero digna d'especial considera-ció és una memoria titulada Elpasado, el presente y el probableporvenir de Villanueva y Geltrú ... pu-blicada I'any 1886. El seu autor, Aca-dernic Corresponent de la RealAcademia de la Historia, de l'Acaoé-mia de San Fernando i de l'Acadé-mia de Bones Lletres, era TeodorCreus i Corominas, el mateix queuns trenta-cinc anys abans, junt ambPers i Ricart, havia escrit anónima-ment Los Misterios de Villanueva. Denou, en aquesta obra, en ocupar-sedel Pasado, se serví de la carta, pe-ro breument:

Ya en el año 1789 el Dr. JaimePascual, canónigo premostratensede Bellpuig de las A vellanas, en unaerudita carta-disertación dirigida a suamigo de Villanueva D. FranciscoPapiol, apropósito de una visita he-cha por ambos á los alrededores deaquella población y á las notablesruinas del vecino lugar de S. Miguelde Olérdula se ocupó con interés delas fábricas antiguas subterráneasque se habian descubierto, de lasmuchas sepulturas llenas de huesosy calaveras, oesedo el cráneo dealgunas de ellas con clavos, de ins-cripciones romanas halladas en lasinmediaciones de la ermita de S.Gervasio, en la pared de la cual ya

entonces existía y existe aún unaque dice: EXVOTO C. CLODIUS AE-MILlANVS deduciendo de ello que elsitio que hoy ocupa Villanueva, nosolo sería parte de la gran ciudad aque pertenecen las ruinas de Olér-dula, sinó la «defensa de la mismapor la parte del mar; propugnaculode sus orillas y surgidero de las na-ves cartaginesas y romanas» en lostiempos de la respectiva dominaciónde aquellas gentes en nuestropaís51

Aquest paráqraf és més que unaaltra mostra del resso de la carta enla bibliografia histórica local, repre-senta la fi de la subordinació de lahistoria antiga de Vilanova al text dePasqual. Contemplat en el seu con-text, s'observa que la carta ha per-dut protagonisme i s'ha convertit enuna referencia més, valuosa, aixó sí,pero només per donar notícia de ves-tigis arqueológics vilanovins. És certque fa esment de les ruines d'Oler-dola i del surgidero, pero simplementcom a deducció de Pasqual. El méssignificatiu és que ni tan 5015 citaCartago Vetus. Tant havien canviatles coses des que Coroleu publicaHistoria de Villanueva y Geltrú I'any1878? És molt possible que la tesi dePasqual hagués anat caient encaramés en desconsideració a nivell ar-queológic general, la qual cosa a unerudit com Creus i Corominas no po-dia passar desapercebut, peroaquesta no és la verdadera explica-ció. Tant els autors de Los Misteri-os ... , com Garí i Coroleu, en el seumoment, els únics arguments que te-nien en pro de les antiguitats de Vi-lanova els oferia la carta: elscelebres pero escassos vestigis ob-servats per Pasqual i la proximitatd'una gran ciutat, Cartago Vetus Uafos Olérdola com preconitzava Pas-qual, ja fos a Vilafranca com ell ma-teix negava) com elementpotenciador i justificador a laveqada". Creus i Corominas, encanvi, podia mirar-se les antiguitatsde Vilanova més enllá de la carta dePasqual i sense necessitar tant lesruines d'Olerdola. Un fet historie perla seva importancia, pero amb unafinalitat totalment allu?yada de la his-toria, posa de manifest que no tot eraI'ex-vot, les calaveres amb el clauatravessat i les torres: les obres deconstrucció del terrocarril Barcelona-Vilanova-Valls, iniciades el juliol de187853

• Quan es va cornencar a 1>er-forar el promontori de Sant Gervasi

aparegueren diversitat de materialsque indicaven que allí hi havia hagutuna població romana. El propi Teo-dor Creus i Coromines s'ocupá de di-fondre la notícia dins l'árnbit catalárnitjancant un article publicat el juli-01 de 1880 en el butlletí de l' Associ-ació catalana d'excursions (núm. 21,any 111); el títol no podia ser més ex-plícit: Noticia de algunas trovallas ar-queológicas fetas en lo districtemunicipal de Vilanova y Geltrú abocasió deIs travalls de construcciódel ferrocarril de Valls a Vilanova yBarcelona. En aquesta coHaboració,també cita la carta de Pasqual i, sig-nificativament, en els mateixos ter-mes que en la Memória publicada sisanys més tardo Ja no importava tanton era Cartago Vetus ni si Olérdolaera fenícia o romana; Vilanova dis-posava en escreix de vestigis propis,pero també d'un nou interrogant: aquina antiga ciutat calia atribuir lesrutnes de Sant Gervasi? Aquestapregunta formulada més de cent a-nys enrera encara pesa damunt deisvilanovins. Potser la Subur, com sug-gerí I'escolapi P. Eduard Llanas, pri-mer rector de les Escoles Pies deVilanova, en el seu discurs de recep-ció a la Reial Academia de BonesLletres de Barcelona, lIegit el 5d'abril de 189154

, féu una molt inte-ressant análisi de I'estat general deisconeixements referents a la localit-zació a Catalunya de les antiguesciutats citades pels geógrafs i histo-riadors de I'antiguitat, i, naturalment,no es descuida de les ruines d'Oler-dola. En el fragment corresponent,de lectura absolutament recomana-ble per aclaridora, després d'anotarminuciosament els grups d'opinió iel problema de fons sobre CartagoVetus, puntuatitzá amb gran encertque la erudicción clásica no puedeaclarar esa correspondencia topo-gráfica para lo cual sería preciso quela Arqueologia presentara algún tes-timonio decisivo. EII mateix, durant18 dies seguits participa en unes ex-cavacions realitzades al peu de lamuralla per la part interior, i arriba ala conclusió que res a Olérdola feiasuposar en una antiguitat superior ala primera epoca romana, i llancá lapossibilitat que fos la Calipolis de ro-tundas y altísimas murallas de que

.habla Rufo Festo Avieno ... 55.

Consideracions finals

L'arribada del ferrocarril es potconsiderar, doncs, com la fi de la de-

pendencia de la historia antiga de Vi-lanova a la carta de Pasqual, peroaixó no vol dir que aquesta caiguésen I'oblit. Durant el segle XX diver-sos autors vilanovins I'han tingut pre-sent, normalment com unareferencia histórica més, pero enalgun cas excepcional també com undocument inqüestionat. Xavier Gar-cía, en dues obres encara bastant re-cents, Vilanova i la Geltrú i el seugran carnaval (1972)56i La vida ma-rinera a Vilanova i la Geltrú (1980)57,involutivament es manté encara to-talment aferrat a la carta de Pasqual,mostrant-se totalment d'acord enque Olérdola és I'antiga Cartago Ve-tus i la platja de Vilanova el seu sur-gidero, i fins i tot va més lIuny queel propi Pasqual en semblar-li,referint-se a la platja de Vilanova,que els aventurers africans aquí de-sembarcaren com a trampolí per en-trar a la posició privilegiadad'Otétdote. No és que I'autor doniarguments a favor; es basa senzilla-ment en la carta de Pasqual, al qualcanvia sempre el nom (Francesc perJaume), desentenent-se o ignorant elparer general. Aquest és pero un casexcepcional. Virella i Bloda, de citaobligada per ser I'historiador mésprolífic i rellevant de les darreres de-cades, es referia sens dubte a la car-ta de Pasqual quan anota a Vilanovai la Geltrú, imatges de la ciutat i dela comarca, obra que, com les duescitades de Xavier García, esta man-cada de bibliografia, que en el segleXVIII ja s'havien descrit fosses ambossos humans i calaveres, algunesd'elles amb el crani traspassat ambun clau, cosa que es consideravacom a propia deIs fenicis .... No ésque aquest autor preconitzés enca-ra la vella tesi de Pasqual; un pas-satge d'aquesta obra molt proper altranscrit i referit a la torre que hi ha-via anys enrera prop de I'ermita deSant Gervasi", palesa molt bé I'es-tat de la qüestió: Durant tot el seglepassat, estant de moda la identifica-ció d'Olérdote amb Cartago Vetus,els partidaris de semblant opinió ve-ien en aquesta i altres torres ves ti-gis de les fortificacions que elcerienels cartaginesos durant la seva breuestada a la nostra comarca. L 'ar-queologia, pero, no abona la bioote-si cartaginesa, com tampoc la faadmissible I'estudi de la historia

ti 59 ~an Iga... . A-I"" eALqGt.~Realment les restl~ rqueo!Í>}Ji-

ques vilanovines no t :¡;~,@d~erJqut

requerir el tutelatge d'Olérdola i, engeneral, historiadors i arqueóleqs jano perden el temps cercant possi-bles pero hipotetics llacos. Tot i ambaixó, quan s'ha donat el cas que unavila propera ha vindicat la seva plat-ja com a port natural d'una Olerdolafenícia i romana encara s'ha sortit ala defensa deis vincles entre Olérdo-

la (no Cartago Vetus) i Vilanova, enalgun cas amb arguments d'en Ga-rí, el qual calladament, com ja s'havist, es basa en la carta dePasqual'".

És obligat també referir-se a unade les figures de Vilanova que mésféu i més hauria pogut fer per I'ar-queologia olerdolana i vilanovina: AI-bert Ferrer i Soler (1922-1954).Aquest vilanoví en certa manera res-suscita la tesi Olerdola-Cartaqo Ve-tus, pero només per assestar-li el copdefinitiu amb l'análisi histórica i elfruit de les seves excavacions; arnés, impulsa i dugué a terme fructí-feres prospeccions a Vilanova, aSant Gervasi. Hi ha pero un segonmotiu pel qual cal citar a Albert Fer-rer i és a causa d'un rnalentésd'aquest autor, propiciat per unaconfusió que no se li pot atribuir deltot.

Albert Ferrer és deis pocs, perno dir l'únic, que relaciona la Rela-cion de las Reales Exequias ... ambla carta de Pasqual, pero el cert ésque amb molt mala fortuna. L'any1949 en un important treball publicaten una molt prestigiosa publicacióespecialitzada, titulatEI castro anti-guo de San Miguel de Olérdola 1, enla nota justificativa de I'afirmació-Pascual había visitado Olérdola en1776, tal vez por indicación de suamigo D. Francisco Papiol de Pa-dró», anota textualment: FranciscoPapiol publicó en 1788 una Relaci-on de las reales exequias fúnebrescelebradas en Villanueva en honorde Carlos 11I,folleto en el cual, al ha-cer historia de la villa, pretendió queésta en la antigüedad había sido un"famoso surgidero de naves» relaci-onándolo con Cartago Vetus, para lacual, empero, no se atrevió a darleemplazamiento determinado segura-mente en espera del juicio definitivoque formase el Dr. Pascual tras suvisita a Olérdola. Incomprensible-ment atribuí I'autoria de la Relacion ...a Papiol, quan de fet fou Jaume Pel-fort qui I'escrigué; també erra enquant a I'any de publicació,assignant-Ii el de la defunció de Car-

les 111 (1788) en lIoc del real.Sense voler desmeréixer ni una

mica el corpus de I'obra d'Albert Fer-

rer, cal dir que uns anys més tardaquest autor, arrastrant l'errónia in-terpretació deis fets aná encara rnéslIuny en un article publicat al periód-

ic Villanueva y Geltrú, titulat De cu-ando un villanovés "descubrió» lasantigüedades de Oteraote", Partintde la mateixa base falsa, s'lrnaqinaun Papiol deambulant por la comar-ca en busca de recuerdos de civili-zaciones pretéritas i escrivintdiversitat de textos en relació ambI'antiquíssima ciutat del cim d'Olér-dola. Així, per Albert Fetrer, els fetssucceíren d'una forma ben diferent.Un bon dia I'inquiet Pa-piol en unade les seves nombroses sortides, ar-riba a Olerdola i la seva curiositat esdesborda davant la muralla i, per-plex, acudí a demanar el parer deI'eminent antiquari Jaume Pasqual,el qual, rápidarnent acudí a la cita dePapiol i junts, I'estiu de 1776, visita-ren Olérdola i aprofitaren per veureels vestigis antics deis voltants de Vi-lanova. Segons aquest argument,malgrat la profunda impressió queOlérdola causa a l'ánirn del Dr. Pas-qual, van haver de passar 13 anysperque el canonge prernonstrates esfes un judici definitiu de les rumes,i per aixó no fou fins el14 d'agost de1789 que no va escriure al seu amicPapiol la famosa carta sobre las an-tigüedades de Villanueva. Endescárrec d'Albert Ferrer val a dirque aquestes falses interpretacionsconvergeixen en el seu origen enuna de sola, en atribuir a Papiol eltext de Pelfort. Pero, per que s'equi-voca en aquest punt?

En I'article aparegut en el peri-odie local, Albert Ferrer anota que la"Relación ...» era anónima pero queI'autor era Papiol, revelant, senseproposar-s'ho, I'arrel del rnalentes.Que Ii féu pensar aixó?

Pel que fa a la carta, per unabanda cal admetre que el primer pa-ráqraf és certament confús (veurepago 11 ), per l'altra, cap passatgedóna a entendre que realment I'au-tor era Pelfort. El principi del tercerparáqrat és bastant aclaridor, ja quela frase creeré que el autor de la re-lacion tubo presente al escribirla elparecer y razones en que lo funda ...descarta a Papiol, pero també es potinterpretar com una manera de dir,sobretot sota la influencia deis dosarguments anteriors. Albert Ferrer,

. r

.~..que sens dubte va recórrer a la bi-bliografia local, es va trobar a mésa rñés, que Coroleu, a Historia de Vi-lIanueva y Geltrú, 'donava com autorde la Orécion ... a Pelfort, pero no de-ia qui era l'autor de la Relacion ... , laqual cosa Ii confirma que aquestaera anónima iJque fou Papiol qui lava escriure. Per si aixó no fos prou,quan molt probablernent se n'ana ala Biblioteca-Museu Balaguer perconsultar l'exernplar del lIibre perveure la Relacion ... li degueren faci-litar el mateix que hi ha ara, circums-táncia que en lIoc d'ajudar-Io aadonar-se que Pelfort era I'autor deisdos textos, encara l'abocá més en elmalentés, ja que aquest exemplaresta mutilat, mancant-Ii la portada,on es troba explícita I'autoria de Pel-fort, la major part de les pagines dela Oracion ... (només conserva la fal-sa portada i les pagines 3 a la 10) iels fulls finals del lIibre 01'1 es recu-lIen les llicencies atorgades per laReial Academia de Bones Lletres aJaume Pelfort per publicar les duesobres.

Més arguments es podrien do-nar encara per justificar a Albert Fer-rer, fins i tot en el fet que no s'haguésadonat que Garí sí que anota clara-ment que Pelfort havia escrit les du-es parts del lIibre, pero tampoc estracta aquí d'aprofundir en aquestcas particular, sobretot tenint encompte que aquest bon historiadori arqueóleq vilanoví no és I'única víc-tima del desgavell, manca de rigor iocultació que majoritáriarnent impe-ra en la bibliografia histórica vila-novina.

A través d'aquestes paginess'ha pogut observar que fou un vila-noví, Francesc Papiol, qui acompa-nyá Jaume Pasqual en eldescobriment d'Olérdola, que fou unacte vilanoví, uns funerals reials, allóque propicia, per una banda, el pri-mer text irnpres amb clara allusió alpassat vilanoví, i per I'altra, mitjan-cant de nou Papiol, una carta-document que per ocupar-se d'his-tória de Vilanova proporciona unanova tesi histórica i un motiu més degran preocupació als antiquaris delsegle XIX: Olerdola. També que moltpoca justícia s'ha fet a Pelfort; no so-lament se I'ha ignorat com a autordeis primers passatges d'história deVilanova sinó també se Ii haocultatel rnerit de ser, en darrera instancia,I'element inductor del a carta de Pas-qual. També, que la carta ha estat

maltractada, incompresa o silenci-adaprácticarnent des de la seva ir-rupció dins la historia local. Malgrattot, tampoc és just retreure, amb ullsactuals, a Garí i Coroleu els tracta-ments historitzants imprecisos i des-curats que tant han influ'it enproduccions posteriors. ElIs estudi-aren el passat vilanoví d'acord ambla seva epoca. Avui les seves obreshaurien de ser considerades el bres-sol de la historiografia local i no pastractats vigents.

Calen noves produccions, nopas al modus del segle passat, pe-ro, abans de dur-Ies a terme s"impo-sa revisions crítiques de tot elpublicat fins ara si es vol abordar lahistoria sense fer jocs malabars ambuns estranys continguts i referenci-es biblioqrañques; també retornar alsdocuments originals i desempolsarpublicacions oblidades. Cal tenir cu-ra de la historia, de la bibliografia ide la historiografia. Una historia comcal encara esta per fer, la bibliogra-fia esta per revisar i la historiografiaesta per completar, amb obres quevan des de llibre de Pelfort o la car-ta de Pasqual a Papiol, almenysI'exemplar publicat pel diari de Vila-nova l' any 1859 (junt amb la memo-ria de Puig i t.uca), vergonyosamentignorat gairebé per tothorn", finsmoltes de més actuals que han pas-sat desapercebudes. No cal dir quea part de tot aixó, és del tot neces-sari que els fons biblioqráñcs localspuguin oferir, no solament totes, si-nó també senceres, les produccionsd'interes históric vilanoví.

Per acabar, resta només mani-festar que ni era el propósit inicial es-tendre's tant en posar de relleu elsprimers passatges d'história vilano-vina ni que el text d'aquesta col-la-boració fos tan feixuc i crítico A priorisemblava, certament, un tema bendelimitat i Iacil de desenvolupar, pe-ro la conclusió final, molt més impor-tant qe qualsevol altra inherent aI'estudi en qüestió, és que és gaire-bé impossible ocupar-se de qualse-vol aspecte de la Historia deVilanova sense entrebancar-se ambla biblioqrafia acumulada. És de de-sitjar que aquest tr,eball, que no te-nia més pretensions que recordarque fa dos-cents anys dos canongesforanis s'interessaren pef'passat de .Vilanova, serveixi per reflexionar so-bre la situació ae la nostra historia. '

')

Notes i reteréncíes bibhoqráñques

1. FERRER SOLER, Alberto: «El castroantiguo de San Miguel de Olérdola». Ar-chivo Español de Arqueología, XXII (74)21-73 (1949).

2. Tan transcendental decret fou signatel12 d'octubre de 1778. Set ports de laMediterránia (Barcelona, Els Alfacs, Ciu-tat de Mallorca, Alacant, Cartagena, AI-meria i Málaqa) dos del Oantábric (Gijóni Santander), un de Gallcia (La Corunya),i un de Canáries (Santa Cruz de Teneri-fe) foren autoritzats, junt amb Sevilla iCadis, a comerciar directament amb vintports d'America.3. Vilanova, a partir de la praqrnática, dis-posava de vies més immediates, com elport de Barcelona o el deis Alfacs.Abans, pero, via Cadis o rnercés al con-traban, productes embarcats a Vilanovaarribaven també a América. Cal tenir pre-sent que la disposició en certa maneravenia a legalitzar una situació de fet.4. Aquest reglament, irnpres, fou reedi-tat a Vilanova i la Geltrú I'any 1963 perJoan Rius Vila. D'aquest gremi o confra-ria, que estava sota I'advocació de SantElm i Santa Clara, se'n desconeix I'ori-gen. Potser es remunta a l'epoca medi-eval, pero les primeres ordinacionsescrites daten de I'any 1761, del regnat,dones, de Caries 111, quan el gremi eraconegut com Gremi de Carregadors iDescarregadors. El 1773, segurament acausa deis plan s reorganitzadors del go-vern Borbó, unes noves ordinacionsaplegaren en un sol cos els navegants,pescadors, carregadors i descarregadorsde Vilanova, quedant I'antic gremi inclósen la nova corporació (vegeu de GOU IVERNET, Assumpta: «Aportació docu-mental a la historia del tráfic marítim deVilanova i la Geltrú (segle XVIII»>.XIX As-semblea Intercomarcal d'Estudiosos. Vi-lanova i la Geltrú, 25 i 26 d'octubre de1975. Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú,1983. Pago 147-167).5. En aquells moments a Vilanova i laGeltrú només hi havia dues esglésiesparroquials. Per aixó quan Pelfort anotaes mas grande que la otra, cal interpre-tar que la otra és Santa Maria de laGeltrú.6. Aquest text de Finestres va preceditpel següent aclariment de Pelfort: Sobrelo perteneciente a la historia de la Car-tago Antigua nos da nuevas luces el dic-tamen del Doctor Don Joseph Finestres,Catedratico de Prima de Leyes Jubiladode la Pontificia y Real Universidad deCervera. Este sabio Jurisconsulto, tanconocido por su generoso y nada vulgaringenio, como por su extendida y no co-mun erudicion, dexó escrita una Nota,que debo agradecer a la diligencia delDoctor Don Joseph Vega, Individuo dela Real Academia de Buenas Letras deBarcelona, varon de bella y escogida li-teratura, cuya acreditada perspicacia en

las discusiones críticas pudiere dar apro-bacion a los aciertos de Finestres, a notener estos la mayor de vengada por símismos. Dicha Nota es el tenor si-guiente.7. PELFORT, Jaime -Serrnon de San Fe-lix Martir Presbitero de Roma, que en lossolemnes anuales cultos, que le tributaLa M. 1.Villa de Vilafranca del Penadéscomo inclito Patron suyo, en la IglesiaParroquial. Predicó ...». Fancisco Suriá yBurgada. Barcelona, 1786. 4art, 36 pp.La nota s'estén entre les pagines 30, 31i 32. o

8. És molt improbable, a causa de I'ex-tensió i per no trencar el ritme del dis-curs, que el contingut deis privilegis fosexplicat el 16 de febrer de 1789 davantels congregats a I'església de Sant An-toni Abad. El peu de pagina es distribu-eix entre les pagines 51 i 52.9. VILA BARTROLí, Federico: Historia dela Universidad de Cervera. 2a. edició.Cátedra de Cultura Catalana «Samuel Gi-li Y Gaya». Cervera (Lleida), 1981. Pago420.10. «Historia y Labor de la Real Acade-mia de Buenas Letras de Barcelona des-de su fundación en el siglo XVIII». RealAcademia de Buenas Letras. Barcelona,1955. Pago 235.11. PELFORT, Jaime: «Oración fúnebre,que en las solemnes exequias del difun-to .. .D. Gavino de Valledares, obispo deBarcelona, dignisimo presidente de lajunta de Hospicio y Refugio ...» Francis-co Suriá y Burgada. Barcelona, 1794.4art, 32 pp.12. PELFORT, Jaime: «Oración fúnebreen las solemnes excequias que el M.1.Cabildo de Canonigos de ...Barcelona ce-lebró por ...0. Eustaquio de Azara el dia30 de junio del año 1797.» Barcelona: porFrancisco Suriá y Burgada, Impresor.1797; 4art, 39 pp.13. GARí Y SIUMELL, José Antonio:Descripcion é historia de la villa de Vi-lIanueva y Geltrú desde su fundacionhasta nuestros dias. Villanueva, 1860.Pago 148.14. COROLEU, José: Historia deVillanue-va y Geltrú. Villanueva y Geltrú,1878. Pago 225-232. Curiosament, la da-ta d'edició d'aquest lIibre és el 1878, i ladedicatoria de Coroleu i el proleq de Víc-tor Balaguer són del maig i setembre,respectivament, de 1879.15. SOLOEVILA, F. i VALLS I TABER-NER, F.: Historia de Catalunya. 4a. edi-ció. Editorial Selecta. Barcelona, 1979.Pag.48.16. CASANOVAS, Ignacio: La cultura ca-talana en el siglo XVIII. Finestres y la Uni-versidad de Cervera. Editorial Balmes.Barcelona, 1953. Pago 3.17. TORRES AMAT, Félix: Memorias pa-ra ayudar a formar un diccionario críticode los escritores catalanes .... Barcelona,1836. Paqs. 469-471.18. FOLCH, Artemi: La Universitat de

Cervera. Episodis de la Historia. RafaelOalmau, editor. Barcelona, 1970. Pago29.19. Op. cit. a (16), pago 261.20. És fins i tot xocant que en un articletitulat «Cultura i vida material a la Vila-nova Set-centista- de Miquel-ÁngelMARTíNEZ i ROORíGUEZ (Misce/"laniaPenedesenca 1987. Institut d'Estudis Pe-nedesencs. Páqs. 99-120), no es consi-deri la figura de Francesc Papiol i la sevabiblioteca. És ciar que I'autor es basaúnicament i exclusiva en testaments i in-ventaris post-mortem i que no devia tro-bar o tenir en compte els que generaaquest vilanoví mort en el segle XIX, pe-ró aixo no justifica, fent cas que I'autores proposa estudiar les dues vessants in-dicades en el titol, la desconsideració.És bastant arriscat abordar la cultura vi-lanovina del segle XVIII deixant de ban-da families tan representatives d'unaclasse social vilanovina de l'epoca comels Papiol, els Cabanyes i altres. La me-todologia per ben emprada que estiguino ha de distorsionar mai una realitatnotoria.21. ORRIOLS CARBONELL, Juan: «Unmanuscrito del siglo XVIII de noticiashistórico-geográficas locales». Boletín dela Biblioteca-Museo Balaguer, 11,135-144(1954).22. SUÁREZ, Federico: Las Cortes deCádiz. Rialp. Madrid, 1982. Pago 35.23. JARoí, Enric: Els catalans de lesCorts de Cadis. Episodis de la Historia.Rafael Oalmau, editor. Barcelona, 1963.Pag.30.24. VIRELLA I BLOOA, Albert: Les ctes-ses socials a Vilanova i la Geltrú al se-gle XIX. Episodis de la Historia. RafaelOalmau, editor. Barcelona, 1977. Pago 8.25. Aquesta inscripció la recollí TORRESAMAT a Op. cit. a (17). La data de de-funció, IV de les calendes d'octubre, cor-respon al 28 de setembre de 1804, peroen la nota necrolóqica publicada per laGaceta de Madrid poc després i trans-crita per Torres Amat a I'obra atludida,consta el 24 de setembre com a data dedefunció. Villanueva confirma el dia 28i, a més, dóna a coneixer que JaumePasqual fou enterrat entre les capellesdeis Sants Reis i de la Concepció del Mo-nestir de Bellpuig de les Avellanes i queel 28 de gener de 1808 les despulles to-ren traslladades al peu de la porta prin-cipal, on s'adossá la lápida amb lainscripció, costejada per Josep Vega iFrancesc Papiol (V.de VILLANUEVA,Jaime: Viage literario a las iglesias de Es-paña. T. XII. Madrid, 1850. Pago 90).En una visita molt recent al monestir deBellpuig de les Avellanes, regit actual-ment per una comunitat de germans ma-ristes, ni es locaíitzá la lápida ni foupossible recabar-ne informació malgratles atencions del qerrná bibliotecari, elqual facilita els treballs del germa Adol-fo José (Eduard Corredera) sobre la his-

..-torta de monestir que ajudaren a aplegarattres, reíerencies biblioqráñques. No fagaire, en una entrevista personal, el ger-rna Adolfo ,José asseqúra que quan vainiciar-se la reconstrucció del monestir vamirar de localitzar la lápida sense re-sultats.26. Cal tenir en obrnpte que el que Pel-fort ex posa públicament fou la -Oraci-on ... » i que la -Relacion ... O" a tenor de lase va propia naturalesa, torcosarnent de-gué ser redactada amb posterioritat. Totfa pensar que Papiol va intervenir d'algu-na manera en la preparació del Ilibre ique per aixó disposava del text abansque veiés la Ilum pública.27. Veure ORRIOLS I CARBONELL Op.cit. a (21). Aquest autor descobrí pocabans de 1954, a Can Papiol, aleshorespropietat d'lgnasi de Torrents i de Pisser-ra i actualment -Museu Hornántic CasaPapiol-, el lIigall que incloia el materialque es reserva Papiol en relació ambI'interrogatori de Zamora i dona noticiade la troballa a través d'aquestarticle. Latranscripció que poc després realitzá res-ta encara inédita; el primer aniversari dela seva mort, que esdevindra a les envis-tes del segon centenari de tan importantdocument, sera un bon moment perqueaquell munt d'hores perdudes transcri-vint fructifiquin en un millor coneixementde la historia de Vilanova.28. DE LABOROE, Alexandre: Viatgepintoresco El Principat. Traducció i pro-leg d'Oriol Valls i Subirá, notes de JosepMassot i Muntaner. Biblioteca Abat Oli-bao Serie lllustrada 1. Publicacions del'Abadia de Montserrat, 1974. Páqs. 15,49, 55, 66, 124, 257 i 266.29. BOFARULL MASCARÓ, Prósperode: Los Condes de Barcelona vindica-dos. T. 1.Barcelona, 1836. Pago 109 (nota3).30. CORTÉS LÓPEZ, Miguel: Dicciona-rio geográfico histórico de la España an-tigua, Tarraconense, Bética i Lusitania.Madrid, 1835-1836.31. MAYORA, Miguel: «Investigacionessobre la situación de Cartago Vetus,Subur, antiguas ciudades de España, leí-das en la Junta Literaria de la Real Aca-demia de Buenas Letras de Barcelona,celebrada en 8 de junio de 1837, por ... ».

Memorias de la Academia de Buenas Le-tras de Barcelona. T. 11.Barcelona, 1868.Paqs. 131-152.32. Los misterios de Villanueva, descrip-ción e historia de sus monumentos usosy costumbres. 2a. edició. Vilanova i laGeltrú, 1947. Aquesta segona edició es-ta concebuda com a homenatge a JosepPers i Ricart i a Teodor Creus i Coromi-nas, autors anonirns de I'obra.33. El més recent recull de bibliografiahistórica local és d'en Rafael Mestres iBoquera, el qual ni cita a Pelfort ni a Pas-qual, i tampoc Los misterios .... «La his-toriografia vilanovina a través del ternps».Primera Edició, (2) 17-20 (1989), i tam-

bé a Plecs d'tnstorie local, (15) 230-233(1988), suplement de l' Avenc, núm. 116,juny de 1988.34. Op. cit. a (32), pago 19.35. Op. cit. a (32), pago 152.36. Op. cit. a (32), pago 312.37. Op. cit. a (32), pago 313.38. Actualment encara es troba algundeis lIibrets que es composaren a partird'aquesta publicació i, generalment, s'ig-nora que el seu origen fou el «Diario deVillanueva ... ", sobretot perque la porta-da només indica que fou impres a «Vi-Ilanueva: Imp. de Leandro Creus, 1859».39. MILÁ Y FONTANALS, Manuel:«Apuntes históricos sobre Olérdola». Me-morias de la Academia de Buenas Letrasde Barcelona. T. 11. Barcelona, 1868.Paqs. 505-528.40. Aquest desconeixement I'hagué deconfessar el propi Milá i Fontanals enuna nota a peu de pagina. L'escrit datade 1856, pero no fou publicat irnpres finsel 1868, just en el mateix Tom que la me-moria de Mayora.41. MILÁ Y FONTANALS, Manuel: «Olér-dola. Apéndice a la Memoria impresa enel tomo 11». Memorias de la Academia deBuenas Letras de Barcelona. T. 111. Bar-celona, 1880. Paqs. 573-603.42. Op. cit. a (13), paqs. 8 i 9.43. «Situación de Cartago Vetus». Re-vista Histórica. Publicación mensual deCiencias históricas y Bellas Artes, IV,Páqs. 50-57 (1877). La carta publicadaen aquesta revista ha estat el model deisfragments reproduits en la present obra.44. El desconeixement que el periódic Vi-IIanueva y Geltrú publica la carta fins itot abans que Revista Histórica és gene-ralitzat, com palesen obres bastant mo-dernes, no solament dedicades a historiad'Olerdola sinó també a aplegar bibli-

ografia. Basti esmentar-ne un parell: RI-POLL PERELÓ, E.: «Olérdola, historia dela ciudad y guía del conjunto monumen-tal y museo monoqrático-. Instituto deprehistoria y arqueología de la Diputaci-ón Provincial de Barcelona. Barcelona,1971. Pago 10. GRÁCIA I GIRALT, Josep:La bibliografia sobre la prehistoria i his-toria antiga de la comarca de /'Alt Pene-des. Museu de Vilafranca. Vilafranca delPenedes, 1986. Pago 11.45. Historiador, poeta, novel-lista i dra-maturg. Fou durant 16 anys arxiver deI'Arxiu de la Corona d'Aragó.46. Passatge recollit per COROLEU Op.cit. a (14), pago 26.47. Op. cit. a (14), paqs. 10-17.48. Op. cit. a (14), páqs. 18-2249. Op. cit. a (14), pago 29.50. Op. cit. a (14), pago 30.51. CREUS COROMINAS, Teodoro: «Elpasado, el presente y el probable porve-nir de Villanueva y Geltrú». Villanueva yGeltrú, 1886. Paqs. 5-7. Aquesta memo-ria obtingué, segons indica la portada, elpremi ofert pel senador del regne JosepFerrer i Vidal en el certamen de l'Ateneude Vilanova I'any 1885.52. Amb rigor no es pot dir que els únicsvestigis arqueolóqics coneguts peraquests autors fossin els anotats perPasqual, ja que el diari Villanueva y Gel-trú, entre 1850 i 1878, de tant en tant do-na noticia d'alguna troballa aíllada, perosense un especial ressó.53. La construcció d'aquesta línia terriaes degué a la iniciativa, tenacitat, direc-ció i gerencia del vilanoví FrancescGurna i Ferran. L'autorització, sense aju-da ni subvenció estatal, fou publicada perla Gaceta de Madrid el 13 de gener de1877.54. LLANAS, Eduardo: «Discursos leídos

ante la Real Academia de Buenas Letrasde Barcelona en la recepción pública delRdo. P. Eduardo Llanas, escolapio el dia5 de abril de 1891 ». Barcelona, 1891.Paqs. 303-338.55. Op. cit. a (54), paqs. 316-18.56. GARCIA, Xavier: Vilanova i la Geltrúi el seu gran carnaval. Editorial Pórtic,Barcelona, 1972. Páqs. 10-11.57. GARCIA, Xavier: La vida marinera aVilanova i la Geltrú. Editorial Selecta.Barcelona, 1980. Páqs. 13-14.58. Va ser enderrocada quan s'obrí la do-ble via del ferrocarril (1914) i desapare-gué I'antic túnel.

59. VIRELLA I BLODA, Albert: Vilanovai la Geltrú, imatges de la ciutat i de la co-marca. Joan Rius i Vila, editor. Vilanovai la Geltrú, 1949. Pags. 153-154.60. A. V. B.: «El puerto natural de Olér-dola». Villanueva y Geltrú, 11epoca, núm.19 i 21, del6 i 20 d'abril de 1946, pago 8.61. FERRER SOLER, Alberto: «De cuan-do un villanovés «descubrió» las antigüe-dades de Oléroota». Villanueva y Geltrú,11 epoca, núm. 415, 24 desembre 1953.62. L'únic autor que s'ha referit a l'exis-téncia de la carta al diari de Vilanova ésVIRELLA I BLODA, A.: Vilanova i la Gel-trú abans de la seva fundació. Edicions«Arnics del lIibre vilanoví-. Vilanva i laGeltrú, 1952. Pago 11.

. Josep FerrerMaria Lluisa Orriols

Ferran SanzXavier Sorni