els serveis de mediació comunitàriagrups de treball de mediació comunitària de la diputació de...

xarxa de municipisxarxa de municipis

Els serveis de mediació comunitàriaPropostes d’actuació

Amb la col.laboració de:

La mediació comunitària, com a sistema de gestió de conflictes, implica elciutadà com a membre actiu en la recerca de solucions socials i el co-responsabilitza en la resolució dels seus problemes. Els municipis impulsen lamediació comunitària apostant pel diàleg i la diferència, creant un nou serveique ha d'enfortir el ventall de recursos públics a disposició de la ciutadania.

Aquest llibre és el resultat de la reflexió dels grups de treball sobre mediaciócomunitària realitzats per la Diputació de Barcelona amb electes locals. Leslínies d'actuació proposades estan obertes a nous debats, ja que la implantaciódels serveis de mediació comunitària als municipis és encara incipient.

Els

serv

eis

de

med

iaci

ó c

om

unitàri

a.

Pro

po

stes

d’a

ctu

ació

Opuscle català 8/4/05 13:15 Página 1

ELS SERVEIS DE MEDIACIÓ COMUNITÀRIA

PROPOSTES D’ACTUACIÓ


La redacció i edició del text han estat realitzades per:

Salvador Puntes, de l’IUKB i director del Màster en Gestió i Resolució deConflictes: Mediació. Les Heures, Fundació Bosch i Gimpera - Universitat de Barcelona.

Maria Munné, coordinadora pedagògica del Màster en Gestió i Resolució deConflictes: Mediació. Les Heures, Fundació Bosch i Gimpera - Universitat de Barcelona.

El Centre per a la Innovació Local de la Diputació de Barcelona.

El document s’ha elaborat a partir de les aportacions dels membres delsGrups de Treball de Mediació Comunitària de la Diputació de Barcelona, coor-dinats pel Centre per a la Participació Ciutadana i el Centre per a la InnovacióLocal.

Els ajuntaments participants en els grups de treball han estat els

següents:

I les aportacions de Núria Garcia i Saúl Puchalt, alumnes en pràctiques delMàster en Gestió i Resolució de Conflictes: Mediació. Les Heures, FundacióBosch i Gimpera - Universitat de Barcelona.

Recull també les idees que ja es van publicar, fruit del primer grup de treball,a: GRUP DE TREBALL DE MEDIACIÓ COMUNITÀRIA DE FLOR DE MAIG.La mediació comunitària: com implantar-la als ajuntaments. Barcelona:Diputació de Barcelona, Col·lecció «Què s’ha dit?», núm. 14, 2003(www.diba.es/innovacio/qsd.asp).

- Alella- Arenys de Munt - Callús- Cerdanyola del Vallès- Cornellà- Esparreguera- Lleida - Mollet del Vallès- Montmeló- Palau-solità i Plegamans- Palma de Cervelló, la- Parets del Vallès

- Pobla de Claramunt, la- Rubí - Sabadell- Sant Just Desvern - Sant Pere de Ribes- Sant Vicenç de Montalt- Sant Vicenç de Castellet - Sentmenat - Terrassa - Viladecans- Vilafranca del Penedès

© Diputació de BarcelonaAbril de 2005

Edició i producció: Institut d’Edicions de la Diputació de BarcelonaConcepte gràfic: Estudi AccentImpressió: A. G. Gutenberg, SAISBN: 84-9803-051-XDipòsit legal: B-16226-2005


5

SUMARI

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Resum executiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

PART I. La mediació comunitària. Elements conceptuals

1. Què pot aportar la mediació comunitària a la ciutadania? . . . . . . . . . . 13

2. Característiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162.1 Dues perspectives bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162.2 Premisses bàsiques: Què ha de garantir la mediació comunitària? . . . 182.3 El procés de mediació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

3. Diferències i similituds amb altres sistemes de resolució de conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233.1 El judici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243.2 L’arbitratge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243.3 La conciliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253.4 La negociació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

PART II. Implantació de la mediació comunitària als municipis.Propostes d’actuació

1. Els perquès d’un servei de mediació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

2. Model . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302.1 Titularitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302.2 Provisió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322.3 Prestació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 332.4 Conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 342.5 Dependència orgànica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

3. Organització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 423.1 Equip de mediadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 423.2 Relacions amb altres serveis i circuits de derivació . . . . . . . . . . . . . . . 453.3 Ubicació física . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 483.4 Mitjans de suport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

4. Accions per a la posada en marxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 514.1 Periodicitat de les accions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 514.2 Recursos necessaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 524.3 Altres accions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 534.4 Avaluació del compliment dels objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

1. Fitxa d’assistència tècnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 602. Programa de formació en mediació comunitària

per a professionals de l’ajuntament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 623. Jornada de treball amb les entitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 634. Quadres comparatius dels quatre ajuntaments

en els quals s’ha ofert assistència tècnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64


PRESENTACIÓ


Vivim en una societat en canvi constant. I el govern local s’ha d’adaptar a les noves necessitats de la ciu-tadania.

Amb el naixement de la democràcia, els ajuntaments van haver de donar resposta als dèficits principalsamb la creació de nous serveis i infraestructures bàsiques que han permès la modernització dels nostresmunicipis i han donat lloc a les ciutats i als pobles del segle XXI. També s’ha avançat en la professionalitza-ció de l’administració per oferir un servei de qualitat a la ciutadania.

Vint-i-cinc anys després, superades les carències més apressants, reneix amb força el debat de la partici-pació, de la implicació dels ciutadans en l’acció pública. Cal superar la dialèctica del ciutadà consumidorpassiu de serveis públics i l’administració tecnocràtica assignadora de recursos inacabables.

De fet, una part significativa de la ciutadania ja ha començat a implicar-se en la gestió de la convivència dià-ria. Demana ser partícip de la detecció de les seves necessitats, però també de l’elaboració de mecanis-mes per corregir-la. I des dels governs municipals hem de trencar el distanciament que moltes vegadess’ha produït entre ciutadania i administració, i facilitar la coresponsabilització en la gestió de la convivència.

En aquest context, la mediació comunitària apareix com una nova via que permet aquesta coresponsabilit-zació de la ciutadania en tot allò relatiu als seus conflictes de convivència: tant en la seva detecció com enla resolució. I ho és en un moment en què la conflictivitat als municipis és creixent, derivada de problemescom ara les diferents concepcions en l’ús de l’espai públic, la dificultat d’autonomia dels joves o l’arribadacreixent de persones amb altres cultures i altres formes de convivència.

La mediació comunitària aporta eines per a la gestió d’aquests conflictes i coresponsabilitza ciutadans, ges-tors municipals i polítics en la seva resolució.

La Diputació de Barcelona ja fa un temps que aposta per la mediació comunitària. Entre altres accions, harealitzat grups de reflexió amb responsables polítics d’alguns ajuntaments.

El document que presentem és fruit d’aquesta reflexió i pretén ser una guia per implantar serveis demediació municipal i impulsar la cultura de la mediació.

Es tracta d’una reflexió oberta al debat i una invitació a l’acció per enfortir la democràcia local, millorar laconvivència als municipis i augmentar la coresponsabilització i el treball conjunt entre ciutadans i respon-sables municipals.

La Diputació de Barcelona continuarà treballant en aquesta línia, oferint el seu suport al desenvolupamentde la mediació comunitària.

Celestino Corbacho

President de la Diputació de Barcelona

7


RESUM EXECUTIU

EL MOTIU

• Un conflicte comunitari mal gestionat o mal resolt pot provocar conseqüèn-cies negatives, a vegades poc previsibles:

Moltes vegades, un conflicte que semblava que no tenia gaire importànciaha acabat sent el malson d’una comunitat. Aquest és el cost de subestimarel conflicte i de no intentar resoldre’l quan encara era fàcilment abordable.

• Des d’una institució governamental ja no es poden donar respostes a totesles problemàtiques de la població:

Aquesta va incorporant noves necessitats de benestar a les que encaraestan pendents de resoldre, sobretot en un horitzó de contenció de la des-pesa.

• La mediació comunitària implica el ciutadà com un membre actiu més en larecerca de solucions socials i el coresponsabilitza en la resolució dels seusproblemes:

Busca que els ciutadans no recorrin al jutge o a l’alcalde quan tenen un pro-blema i fomenta que siguin prou flexibles per reconèixer les raons de l’altrei que participin activament en la recerca de solucions.

• La mediació, com a sistema de gestió de conflictes, permet que els costoses minimitzin gràcies al fet que tots els implicats col·laboren en la solució:

La institució, llavors, es converteix en una proveïdora del procés, però no enla responsable de buscar acords, de solucionar diferències.

• Una comunitat que incorpora la mediació com a procés de resolució de con-flictes és una comunitat que viu el conflicte des de les dues vessants:

- la negativa, pel patiment que comporta, i

- la positiva, per la font d’energia i creativitat que pot suposar.

9


10

• La cultura de mediació té uns valors propis de compromís ciutadà, de fomentde la igualtat i el respecte, d’implicació, de participació ciutadana i d’exerciciactiu de la democràcia.

• En la seva aplicació ciutadana, la mediació es pot introduir als municipis:

- com una eina per als polítics i tècnics perquè transmetin els valors propisde la cultura de mediació;

- com un espai de prestació d’un servei municipal que obri les seves portesal ciutadà que té un conflicte, o

- com a formació per als ciutadans des d’espais municipals.

• La mediació municipal necessita la col·laboració de tots els agents que tractenamb el conflicte de manera directa i indirecta i el suport de l’estructura muni-cipal.

• Impulsar la mediació comunitària significa apostar pel diàleg i per la diferència.

EL SERVEI

• La mediació comunitària és un nou servei públic, que ha d’enfortir el ventall derecursos públics de què disposen els ciutadans.

• Aposta de manera decidida por reforçar l’exercici de la ciutadania entenent-lacom un bé vinculat a la pertinença:

Pertinença al municipi, al gaudi de drets i deures de ciutadà i a la participacióactiva en la construcció social de la comunitat. Perquè els conflictes als qualses dirigeix la mediació són els que es produeixen pel fet de compartir l’espai,els serveis, les relacions, les responsabilitats i els desafiaments.


• És un servei universal i amb el benefici de gratuïtat per als ciutadans que honecessitin:

La universalitat i la gratuïtat garanteixen l’accés, i l’accés a la mediació és unacondició de la ciutadania, no un privilegi que depèn de l’origen.

• Dues línies divergents d’institucionalització dels serveis de mediació comuni-tària:

- la primera vincula la mediació comunitària a serveis municipals bàsics queja hi ha, i

- la segona aposta per la creació d’un espai nou i singular a partir de les pre-misses de la mediació comunitària.

• Professionalització: la mediació comunitària no és una altra faceta, a tempsparcial, d’un professional dedicat a un altre servei.

S’ha d’insistir en el risc que es corre quan es volen reduir certs costos afegintlleugerament funcions contraposades a un mateix professional.

La posició del professional que informa, assessora, interpreta o decideix no ésla del mediador.

El compromís del mediador és amb el procés de mediació i amb el respecteabsolut a l’autodeterminació de les parts i als acords als quals arribin voluntà-riament.

• La mediació comunitària és una nova professió autònoma, independent, ambformació acadèmica i sotmesa a principis ètics i deontològics.

La valoració d’aquesta professió en els processos de selecció dels equips demediació comunitària causarà impacte en els programes de formació univer-sitària i en la qualitat del servei per als ciutadans.

11


1. QUÈ POT APORTAR LA MEDIACIÓ COMUNITÀRIA A LA CIUTADANIA?

Les nostres comunitats són dinàmiques i estan subjectes a canvis constants.Això comporta que els ciutadans es preguntin amb certa inquietud com seràla transformació del seu barri, per exemple. Davant de nous serveis o actua-cions, hi pot haver visions i posicions diferents que es poden manifestar demaneres molt diferents. Les causes dels problemes no són sempre òbvies iclares per a tothom, ni tenen una solució única ni conseqüències positives pera tots. Davant d’aquest panorama de diversitat i conflicte, la mediació comu-nitària pot ser una via de solució.

A més, en relació amb la vida a la comunitat, sempre hi ha conflictes per laconcepció i l’ús diferent que tenen les persones quan utilitzen l’espai públic, oel privat, quan té repercussions sobre altres persones. Cada un de nosaltresté una visió diferent sobre quins són els nostres drets i quins són els deuresdels altres. I, en aquestes situacions, tothom defensa les seves posicions,alternatives o solucions, si cal davant de l’alcalde o dels jutges, segons quinsigui el tarannà dels ciutadans implicats.

Des de la perspectiva de la mediació comunitària, s’entén que el conflicte ésuna situació normal que es produeix sempre que hi ha dues o més opcions oalternatives davant d’una situació, i aquestes opcions es perceben com aincompatibles o contradictòries entre si. En aquest sentit, és quan es parla d’i-nevitabilitat del conflicte o, com diu Lederach (1994), del conflicte com un ele-ment estructural i estructurador de la vida en comunitat.

Però la investigació sociològica afirma que els éssers humans se senten moltmés harmònics quan no estan en conflicte amb les persones del seu entorn,que volen viure en pau, i entenen que una part important d’aquest viure bé ésno tenir conflictes amb els altres.

13

La mediació

comunitària aporta un

sistema de gestió dels

conflictes que facilita

la negociació de les

contradiccions

Part I. La mediació comunitària. Elements conceptuals


Ara bé, el conflicte és inevitable. I, davant d’un conflicte, la resposta méscomuna és reduir el malestar dicotomitzant les situacions i, d’alguna manera,pensar que si una visió de la situació és correcta, l’altra no ho és. Poques vega-des, i encara menys quan les persones estan submergides en un conflicte,poden arribar a pensar, i menys a admetre, que les dues visions, encara quesiguin contradictòries, siguin igual de legítimes i vàlides, i que s’ha de poderafrontar les contradiccions d’una manera negociada per trobar una solució tansatisfactòria com es pugui per a tothom.

La mediació comunitària aporta un sistema de gestió dels conflictes que faci-lita aquesta negociació de les contradiccions. Mitjançant la participació direc-ta de les persones que estan implicades en el conflicte, i amb el suport d’unmediador neutral i imparcial, intenten trobar una solució que sigui satisfactòriaals interessos de totes les parts. La mediació ajuda els ciutadans, els grups,les parts, a no dicotomitzar el conflicte, a percebre amb una perspectiva dife-rent la realitat que viuen com a conflictiva i a assumir que les dues parts podentenir visions diferents i, tot i així, resoldre pacíficament i satisfactòriament lesseves diferències.

El conflicte és un procés interactiu, el resultat d’un joc comunitari, d’una cons-trucció social producte de la creació humana i un dipositari d’oportunitats quepermet que la civilització avanci i evolucioni. El conflicte no és un perill, sinóuna oportunitat, perquè té una funció social positiva que permet el desenvo-lupament d’intercanvis.1

La mediació està estretament relacionada amb aquesta visió positiva del con-flicte. L’entén com una possibilitat d’expressió de la diversitat davant d’unadeterminada situació o demanda social. Una expressió que enriqueix tant lespersones com la col·lectivitat on es produeix. Ho entén també com a motorde canvi i millora de situacions que no són prou adequades o no estan prouben resoltes.2

Segons com una comunitat gestioni els seus conflictes, es podran obtenirresultats positius o negatius entesos tant respecte al patiment individual com

14

1. M. AMORÓS et al., Mediació comunitària i gestió alternativa de conflictes a Catalunya. Unaguia per a la governabilitat, Barcelona, Fundació Jaume Bofill, 2000.

2. F. DUKES, Resolving public conflict, Manchester, Manchester University Press, 1996.

El conflicte no és un

perill, sinó que té una

funció social positiva

que permet el

desenvolupament

d’intercanvis

Al caràcter universal i

estatal de la justícia,

la mediació proposa

els principis d’acció

particulars i societaris


respecte a la ruptura o al reforç dels lligams socials. L’obtenció d’uns resultatso uns altres dependrà, sobretot, dels tipus de procediments que hi ha per ges-tionar el conflicte: procediments basats en la mediació, és a dir, participatius iconsensuals, o bé basats en la justícia, adversarials i delegadors. J. Faget(1995) resumeix l’oposició de les característiques entre els procediments demediació i els adversarials en la taula 1:

Taula 1. Principis de la justícia i de la mediació

Principis d’oposició

Justícia MediacióEquitat EquilibriLegalitat LegitimitatEstat SocietatDependència AutonomiaRelació vertical Relació horitzontalPrincipi de ruptura Principi de vincle

Font: Adaptat de J. Faget, 1995.

Si la justícia actua en virtut d’una referència moral que exigeix el respecte deldret (legalitat) i de l’equitat, la mediació es fonamenta essencialment en larecerca d’un equilibri que es pot construir fora del dret (legitimitat), i alliberar-se, així, d’una noció genèrica d’equitat i tenir un contingut més instrumental,en relació amb els valors i els interessos de les persones en conflicte. Això sig-nifica que al caràcter universal i estatal de la justícia, la mediació proposa elsprincipis d’acció particulars i societaris. La mediació s’inscriu, doncs, en unarelació horitzontal, de relació entre ciutadania, en la qual la solució es cons-trueix d’una manera autònoma, mentre que la justícia sacralitza les relacionsverticals de poder entre l’autoritat judicial i els subjectes, que són les defini-des en els textos normatius. Si la justícia es fa, la mediació es pren, els ciuta-dans se n’apropien.3

15

3. R. DI ROSA, La medizione. Gestione del conflicto e (ri)construzione sociale, Palermo, LaZisa, 2002.

La mediació pot ajudar

a crear una cultura de

coresponsabilització,

respecte i tolerància


El que qualifica la mediació de comunitària no és el tipus de conflicte sobre elqual s’intervé, sinó la potencialitat de recrear els lligams de la comunitat a tra-vés de la gestió participativa dels conflictes.

En la mesura que la mediació es basa en una concepció plural i legítima de lacultura sobre el conflicte, l’ús de la mediació comunitària pot anar més enllàde l’actuació específica de la resolució d’un conflicte puntual i és, com elmateix conflicte, una condició constitutiva de les relacions socials. La media-ció pot ajudar a crear una cultura de participació, de coresponsabilització, derespecte i de tolerància que faciliti el ple desenvolupament i la plena cohesióde la comunitat.

2. CARACTERÍSTIQUES

2.1 DUES PERSPECTIVES BÀSIQUES

La utilització de la mediació comunitària, en sentit ampli, pot servir per assolirdos objectius genèrics, definits por Bonafé-Schmitt (1992) com a instàncies demediació i accions de mediació. Ambdós fomenten el sentiment de pertinen-ça del ciutadà a la seva comunitat i incrementen la millora de la cohesió social,i encara que no són mútuament excloents, sí que impliquen desenvolupa-ments i dinàmiques institucionals diferents.

Instància de mediació

La instància de mediació significa crear una nova «cultura mediadora» queimpregni la visió i la gestió dels conflictes de la comunitat.

No es tracta d’implantar cap tipus de servei ni de fer processos de mediacióen sentit estricte, sinó que s’intenta que els polítics, els treballadors munici-pals i els ciutadans comparteixin els valors que defensa la mediació i que n’a-prenguin les habilitats bàsiques, que es poden aplicar tant en la resolució deconflictes com en les interaccions habituals amb altres persones.

Aquesta accepció de mediació comunitària incorporaria les habilitats i tècniquesque afavoreixen la cultura del pacte, l’aspecte creatiu i positivitzador del conflic-

16

La instància de la

mediació pretén que

polítics, treballadors

municipals i ciutadans

comparteixin els

valors que defensa i

n’aprenguin les

habilitats bàsiques


te i una visió dialogant de les discordances. En aquest sentit, la mediació comu-nitària connectaria amb el desenvolupament, en algunes localitats, de meca-nismes de participació ciutadana. Tanmateix, mediació comunitària i participacióno són sinònims, sinó dos enfocaments que apunten en la mateixa direcció.

La taula 2 recull algunes de les similituds i les diferències principals entre elsmecanismes de participació ciutadana i els de mediació comunitària. La prin-cipal diferència és que la mediació comunitària actua preferentment quan jas’ha instaurat el conflicte i, en canvi, els mecanismes de participació de la ciu-tadania s’orienten, bàsicament, a promoure la mobilització dels ciutadans per-què puguin contribuir a evitar els efectes perniciosos del conflicte.

Taula 2. Participació ciudadana i mediació comunitària. Similituds i diferències

17

Objectiu

Impuls

Valors

Procediment

Orientació

Participants

Tercer

Motiu

Mecanismes i processos participatius

Influir directament o indirectament en les políti-ques (públiques)

Col.lectiu

Voluntarietat, pluralisme, representativitat, legiti-mitat, sostenibilitat, transparència, neutralitat i im-parcialitat

Verbal i escrit, públic, preestablert i decidit per ter-cers

Construcció de consens social

Ciutadans en general, individuals o entitats

Responsable tècnic de la gestió del procés.Legitimació professional i contractual

Nova demanda o necessitat social

Mediació comunitària

Gestionar conflictes existents per obte-nir un acord constitutiu de noves rela-cions i regles socials

Individual i col.lectiu

Voluntarietat, horitzontalitat, pluralisme,sostenibilitat, legitimitat, confidenciali-tat, neutralitat i imparcialitat

Verbal, privat, flexible i adaptable a lesnecessitats de les parts

Construcció social a través de la resolu-ció dels conflictes

Ciutadans implicats en un conflicte

Facilitador de la comunicació entre lesparts per obtenir un acord. Legitimacióprofessional i social

Conflicte per la contraposició d’interes-sos individuals o col·lectius

Font: Salvador PUNTES i Maria MUNNÉ, La mediació als municipis, 2003 (inèdit).


En qualsevol conflicte, el desenvolupament de la cultura de mediació comuni-tària (instància de mediació) tindrà diverses conseqüències:

• fomentarà la convivència cívica dels ciutadans i els farà partícips i cores-ponsables de la gestió de les seves diferències;

• incrementarà la participació dels ciutadans, la qual cosa reduirà l’apatia i eldesencant;

• incrementarà l’acceptació de la diferència de percepcions i opinions, fomen-tarà la igualtat i el respecte cap a l’altre, i

• millorarà el diàleg entre les persones i/o col·lectius; s’acceptarà que el con-flicte té una vessant positiva.

Acció de mediació

L’acció de mediació vol crear un espai institucionalitzat per resoldre conflictescomunitaris i evitar, així, que els conflictes es converteixin en enfrontamentsviolents i destructius de les parts, ja siguin ciutadans o la mateixa administra-ció.

En aquest cas ens referim a crear un servei professional que posi a l’abast delsciutadans una eina que faciliti el diàleg entre les parts i que ajudi a resoldresituacions problemàtiques. El desenvolupament de l’acció de mediació és l’ob-jecte de la segona part del document.

2.2 PREMISSES BÀSIQUES: QUÈ HA DE GARANTIR LA MEDIACIÓ

COMUNITÀRIA?

La mediació comunitària, com a mètode de resolució de conflictes, ha de com-plir les condicions o premisses bàsiques següents:

18

L’acció de mediació

pretén crear un espai

institucionalitzat per

resoldre conflictes

comunitaris


a) Facilitar el reconeixement mutu de les parts en conflicte i la legitimitat detots els interessos i de totes les aportacions

Cada una de les parts que participa en el procés de mediació és igualmentlegítima, i també ho seran les aportacions que facin durant el procés.

En la mediació comunitària, al llarg del procés, no hi ha aportacions bonesni dolentes, totes s’han de respectar, sempre que es realitzin amb correcciói respecte cap a l’altra persona. Són manifestacions de posicions igualmentlegítimes i útils per al procés de construcció d’un acord.

El mediador, una persona neutral i sense interessos personals en el conflic-te, ha d’identificar les percepcions i els interessos de cadascuna de les partsper buscar possibles estratègies que facilitin l’adopció d’actituds col·labora-dores i de compromís.

b) Garantir i respectar la voluntarietat de les parts tant en l’acceptació com enla continuïtat del procés

La mediació ha de ser un procés acceptat lliurement per ambdues parts,tant en el seu inici com en cadascun dels moments que duri el procés.Aquest fet implica que no es pot obligar ningú a assistir a la mediació. Es potaconsellar i recomanar, però sense aquesta acceptació voluntària la media-ció no té sentit, de la mateixa manera que no tindria sentit un procés adver-sarial i sotmès al judici d’un tercer on es demanés a les parts queredactessin la sentència.

El paper del mediador consisteix a facilitar el procés, proposant un mètoded’actuació que ajudi les parts a arribar a acords, però en cap cas no pot pro-posar ell els acords, ni influir sobre alguna de les parts perquè els adopti ocontinuïn participant en el procés.

c) Vetllar per l’horitzontalitat del procés de mediació

En la mediació totes les parts són iguals, fins i tot els mediadors. No hi hacap jerarquia de poder, saber o legitimitat, sinó que el mètode es basa enl’absoluta igualtat de totes les persones que hi participen.

19

Cada una de les parts

que participa en el

procés de mediació és

igualment legítima

La mediació ha de ser

un procés acceptat

lliurement per

ambdues parts


Tots adquireixen la condició de membre igualitari, propietari de la paraula idel procés de treball per a la construcció d’un acord o d’una nova regla deconvivència.

L’horitzontalitat del procés de mediació també és expressió de l’acostamententre la llibertat formal i la real;4 és a dir, que no només som titulars de dretsen abstracte, sinó que tenim la mateixa oportunitat que tothom de decidirquè volem fer-ne, ja que disposem d’un repartiment just d’oportunitats perdefensar-los.

El mediador ha de vetllar perquè aquesta igualtat sigui real evitant o neutra-litzant les distorsions dels desequilibris de poder entre les parts, si és quen’hi ha, i independentment del seu origen (cultura, situació econòmica, ori-gen, sexe, etc.).

d) Utilitzar els recursos de manera sostenible

L’eficàcia i l’eficiència de la mediació comunitària radiquen en el fet que, perassolir els seus objectius, els acords, treballa amb els recursos de la matei-xa comunitat. Els acords es basen en les possibilitats reals de les personesde dur-los a terme i sempre en la mesura que la solució sigui recompensa-dora per a les diferents parts. Això implica que la solució ha de ser coherentamb les creences, els comportaments i les necessitats de les personesimplicades.

A més, el procés de resolució de conflictes és menys costós que altres pro-cediments, com per exemple els judicials, i genera menys conseqüènciesnegatives entre les parts que hi participen.

e) Assegurar la legitimitat i la competència dels mediadors

Els professionals que assisteixen i faciliten els processos de mediaciócomunitària basen la seva legitimitat en una competència professional fruitde la formació i de l’experiència, i en una legitimitat social que els ve dona-da pel fet de ser uns tercers que intervenen en el conflicte sense tenir captipus de poder per imposar un resultat final.

20

4. Els conceptes de llibertat formal i llibertat real han estat descrits per P. Van PARIJS aLibertad real para todos, Barcelona, Paidós, 1996.

Els professionals

que assisteixen els

processos de

mediació

comunitària no

poden imposar un

resultat final


2.3 EL PROCÉS DE MEDIACIÓ

Per garantir la igualtat entre les parts en la mediació, es proposa un procés detreball que es pot dividir en cinc etapes:5

a) La informació inicial necessària

En un primer contacte entre el mediador i les parts, s’explica en què consis-teix el procés de mediació i es concreta l’acord de participació voluntària enla mediació, indispensable per dur-la a terme.

En aquesta fase, el mediador també valora la idoneïtat de conduir un procésde mediació, tant segons el conflicte com segons la voluntat de les partsper dur-lo a terme.

b) El coneixement del relat inicial de les parts

Una vegada que les parts accepten el procés i les regles de joc, cadascunad’elles explica la seva versió dels fets. L’objectiu d’aquesta etapa és crear unprimer context de respecte mutu i d’acceptació de la legitimitat dels dosrelats i, per tant, de les dues posicions inicials.

c) L’aclariment dels interessos i les necessitats

És en aquesta etapa on les parts tenen l’ocasió, amb l’ajuda del mediador,de conèixer i reconèixer quins són els motius reals que estan en joc en elconflicte, és a dir, què hi ha darrere de la confrontació inicial.

Quan es comença a treballar a partir dels interessos de les parts, i no de lesdeclaracions inicials, moltes vegades s’obren noves perspectives en l’en-frontament i també la possibilitat de trobar acords satisfactoris.

d) La creació de l’agenda amb els punts clau i la generació d’opcions d’acord

Un cop s’han explicitat els interessos de les parts, cal crear una agenda detreball que resumeixi les qüestions que, de manera compartida, identifiquenel conflicte per a les dues parts.

21

El paper del mediador

és conduir un procés

que porta les parts

implicades a trobar

respostes d’una

manera responsable

5. Altres formulacions de las etapes del procés de mediació es poden trobar a G. BOUBALT iChristian LEMEUT (ed.), Pratiques de médiation, París, Éditions Léopold Mayer, 2000;C. MOORE, El proceso de mediación, Barcelona, Granica Editores, 1996.


A partir de l’agenda, es comencen a dibuixar les opcions d’acords sobre lesquals les parts estan disposades a treballar.

e) La consecució d’un acord

Un cop treballades les opcions d’acord de l’etapa anterior, en aquesta cin-quena i última etapa es tracta d’analitzar-les fins arribar a la consecució d’unacord. L’única condició és que sigui legal i viable. En aquest cas, es redactai, amb l’acord final de les parts en la redacció, s’arriba a l’acord definitiu demediació.

Aquest procés, que s’ha descrit d’una manera molt esquemàtica, consti-tueix el nucli d’un procés de mediació. Segons la complexitat del conflicte iles diferències en les posicions de les parts, es pot necessitar més o menystemps i dedicació per aconseguir un acord, però l’esquema serà bàsicamentel mateix.

22

La mediació es basa en

un procés estructurat

de diàleg i comunicació

entre les parts, assistit

per una tercera part

neutral i imparcial


3. DIFERÈNCIES I SIMILITUDS AMB ALTRES SISTEMES DE

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Un dels aspectes clau que diferencia els sistemes de resolució de conflictesés el poder de les parts o d’un tercer en la seva resolució.

Com es pot veure en la figura següent, el poder del tercer és màxim en el sis-tema judicial i inexistent en els processos de negociació. Entre aquestes duesopcions es poden situar altres mecanismes de resolució de conflictes: l’arbi-tratge, la conciliació i la mediació.

Font: «Informe final i recomanacions del Grup de Treball sobre mediació comunitària».Les Heures, Fundació Bosch i Gimpera - Universitat de Barcelona, Diputació deBarcelona, 2003

23

Un aspecte clau que

diferencia els sistemes

de resolució de

conflictes és el poder de

les parts o d’un tercer

en la seva resolució

PODER DEL

TERCER

PODER DE LES

PARTS

JUDICI

ARBITRATGE

CONCILIACIÓ

MEDIACIÓ

NEGOCIACIÓ


3.1 EL JUDICI

En el judici, un tercer, imparcial a les parts, imposa una solució del litigi. Aixòimplica que les parts enfrontades renuncien a constituir entre elles la soluciói ho deleguen a una tercera part que imposarà una solució sobre la base de lainterpretació de criteris legals preestablerts. En aquest sentit, generalment, la solució imposada només pot satisfer plenament una de les parts, la que surtvencedora del litigi, però mai no satisfarà òptimament les dues.

Aquest sistema de resolució de conflictes significa el punt final de la comuni-cació directa entre les parts, ja que normalment es comuniquen a través derepresentants experts, advocats, que defensen els seus interessos. Malgrataixò, paradoxalment, en la nostra cultura el sistema judicial és vist i acceptat coml’únic vàlid i viable per resoldre els conflictes, deixant al marge la resta demecanismes.

3.2 L’ARBITRATGE

L’arbitratge és un mecanisme de resolució de conflictes voluntari en el qual untribunal especialitzat escolta les parts (no necessàriament els seus represen-tants legals) i fa un dictamen d’obligat compliment per les parts.

Les parts accepten a priori la solució arbitral, però sempre tenen una certaascendència en la construcció del procés i la possibilitat d’abandonar-lo peraccedir als tribunals de justícia. Malgrat això, és probable que els tribunals dejustícia prenguin en consideració el que ha dictaminat el tribunal d’arbitratge.

Encara que aquest tribunal imposa una solució a les parts, el paper que tenenaquestes parts és important, ja que el grau de formalisme del procés, encaraque és important, no ho és tant com en el cas dels tribunals de justícia.

Si bé l’arbitratge encara té un caràcter incipient en el nostre país, actualmentja hi ha unes quantes instàncies. La Llei d’arbitratges 36/1998, de 5 de de-sembre, va significar un punt d’inflexió en el desenvolupament d’aquests pro-cediments gràcies a la simplificació dels dos processos, la introducció de

24

L’arbitratge és un

mecanisme voluntari

on un tribunal

especialitzat escolta

les parts i fa un

dictamen d’obligat

compliment


l’arbitratge institucional i el desplegament en lleis sectorials, com per exempleen el consum.

3.3 LA CONCILIACIÓ

La conciliació és un mecanisme informal en el qual a la tercera part se li reco-neix, d’entrada, la capacitat de proposar la solució, o bé de conduir les partscap a una solució desitjada o considerada ideal segons l’opinió del conciliador.

La força de les conciliacions sovint es basa en l’autoritat moral, tècnica, social,religiosa, etc., reconeguda a priori, del conciliador, o per la posició d’aquestafigura en el sistema institucional. En aquest procediment, com que no estànecessàriament regulat, les parts tenen un paper molt important, encara quela solució final estigui molt conduïda pel conciliador.

Aquesta és la diferència essencial amb la mediació, on el mediador no propo-sa ni orienta les solucions, només facilita la comunicació entre les parts a tra-vés d’un procediment estructurat.

En el nostre context, aquest mecanisme està reflectit en figures formals com,per exemple, els defensors dels ciutadans o els síndics de greuges. Amb inde-pendència de les regulacions específiques de cada figura o situació, la força ila legitimitat de les seves actuacions es basen en el caràcter moral i d’autori-tat que atorguen a aquestes figures les mateixes autoritats polítiques i la ciu-tadania en general.

Sovint, aquests síndics treballen amb tècniques comunes a la mediació (l’es-colta activa, facilitar la comunicació entre les parts, la confrontació guiada deles parts, etc.). En aquest sentit, es pot recordar l’actuació del síndic de greu-ges de Catalunya, quan un grup d’immigrants en situació il·legal es van tancara l’església del Pi de Barcelona i alguns van iniciar una vaga de fam. En aque-lla ocasió, el síndic va actuar de mediador entre els col·lectius d’immigrants iles diferents autoritats sense tenir la capacitat de resoldre la situació de fons,però va obtenir un èxit final relatiu.

25

La força de la conciliació

es basa en l’autoritat,

reconeguda a priori, del

conciliador


3.4 LA NEGOCIACIÓ

Finalment, tenim el sistema de construcció de la solució entre les dues partsmitjançant una negociació directa entre elles. Perquè això tingui lloc, cal,almenys, la comunicació directa entre les diferents parts i la no-presència d’untercer.

Es considera la solució ideal en termes de control de la solució final per lesparts enfrontades, però augmenta la dificultat d’arribar a un acord, ja que nohi ha cap tercer que ho faciliti.

La taula 3 resumeix els diferents sistemes de resolució de conflictes.

Taula 3. Diferències entre els diferents sistemes de resolució de conflictes

26

La negociació

s’estableix

directament entre

les parts, sense

l’intervenció

d’un tercer

Característiques

Voluntari/

involuntari

Obligatori/

no obligatori

Tercera part

Grau de

formalitat

Judici

Involuntari

Obligatori; subjectea apel·lació

Imposada, decisòriai sovint no especia-litzada en la matèriadel conflicte

Formalitzat i alta-ment estructurat pernormes rígides pre-determinades

Arbitratge

Voluntari

Obligatori; subjectea revisió

Decisòria, parcial-ment seleccionada,sovint experta en lamatèria del conflicte

Menys formal; lesregles de procedi-ment i la llei subs-tantiva poden serestablertes per lesparts

Mediació

Voluntari

Si hi ha acord es potfer executable comun contracte

Escollida amb fun-cions de facilitació

Generalment infor-mal i no estructurat

Negociació

Voluntari

Si hi ha acord es potfer executable comun contracte

No hi ha tercera part

Generalment infor-mal i no estructurat

Sistemes de resolució de conflictes


27

Font: Adaptat de S. GOLDBERG, F. SANDER i N. ROGERS, Dispute resolution, Boston, Little, Brown and Company,1992.

Característiques

Naturalesa del

procediment

Resultat

Privat/públic

Judici

Oportunitat de cadapart per presentarproves i arguments

Decisió basada enprincipis i en opi-nions raonades

Públic

Arbitratge

Oportunitat de cadapart per presentarproves i arguments

A vegades, decisióbasada en principis ien opinions raona-des; altres vegades,un compromíssense opinió

Privat, a menys quecalgui una revisiójudicial

Mediació

Il·limitada presenta-ció d’evidències,arguments i interes-sos

Acord mútuamentacceptat

Privat

Negociació

Il·limitada presenta-ció d’evidències,arguments i interes-sos

Acord mútuamentacceptat

Privat


1. ELS PERQUÈS D’UN SERVEI DE MEDIACIÓ

Els perquès de la creació d’accions de mediació als municipis i més específi-cament el perquè de la implantació d’un servei estan definits per l’evoluciópolítica i social de les nostres comunitats. S’ha de tenir en compte tant lesperspectives socials com les polítiques i considerar el punt de vista del pro-fessional i també el de la ciutadania.

Des del punt de vista social:- Necessitat social de noves formes de resolució de conflictes.- Potenciació de diàleg i cohesió social.- Integració de les diferents aproximacions culturals.

Des del punt de vista polític:- Aportació des de l’ajuntament d’un espai imparcial.- Creació d’accions i espais de responsabilització social.- Reforçar la democràcia a través de la participació de la ciutadania en la

resolució de conflictes.

Des del punt de vista professional:- Establiment d’una xarxa professional que integri gestions per a la resolució

de conflictes: la creació d’un servei de mediació en un ajuntament no ésun fet aïllat ni aliè a tota la xarxa de serveis i de professionals que treballenpel bé del ciutadà. La mediació comunitària és un servei incloent que potdonar resposta a les necessitats d’altres serveis quan aquests han esgo-tat els seus recursos (per exemple: el policia local que davant del dilemade tramitar una denúncia d’un problema menor i de persones familiars oveïnes _que provocaria incrementar el conflicte i perpetuar-lo_ proposa lavia de la mediació).

29

Hi ha la necessitat

social de noves

formes de resolució

de conflictes

Part II. Implantació de la mediació comunitària als municipis. Propostes d’actuació


- Millora de les habilitats en la gestió de conflictes dels professionals muni-cipals: en un ajuntament on s’implanta un servei de mediació, s’imparteixformació a tots els professionals de l’ajuntament, tant per afavorir una deri-vació correcta com per dotar-los de noves habilitats en el maneig del con-flicte i així facilitar el treball conjunt davant de la conflictivitat ciutadana.

Des del punt de vista de la ciutadania:- Apropiació del conflicte i de la seva resolució en un marc de seguretat ins-

titucional: un servei de mediació comunitari des d’una institució ofereix unprocés que afavoreix l’entesa amb les persones del nostre entorn i lagarantia d’un marc institucional com és l’ajuntament.

- Ampliació de possibilitats de resolució del conflicte des de l’administració:les necessitats professionals i polítiques neixen de les que expressen elsciutadans. I són aquests ciutadans els que manifesten, en molts casos, lanecessitat de noves vies socials de resolució dels conflictes que no sabeno que no poden evitar.

- Resposta als conflictes que afecten el dia a dia i que fins ara no havien tro-bat un espai de resolució. Només amb la voluntat de tots els participantsen el conflicte ja n’hi ha prou per iniciar el procés i assistir el problema.

2. MODEL

Els elements que integren el model del servei de mediació comunitària per ala seva implantació en un municipi són els següents: la titularitat, la provisió,la prestació professional, els objectius, els conflictes i la dependència orgànica.

2.1 TITULARITAT

El servei de mediació comunitària ha de ser de titularitat pública i d’accés uni-versal. Aquestes característiques responen a la definició política de la media-ció comunitària com un recurs que satisfà una necessitat general i bàsica: lagestió pacífica i directa dels conflictes que es produeixen per la lliure i legíti-ma participació dels ciutadans en la construcció dels municipis. La condició

30

L’ajuntament ofereix un

procés que afavoreix

l’entesa i la garantia

d’un marc institucional


d’accés universal respon a la convicció que ciutadans són tots aquells quecomparteixen un mateix interès col·lectiu referit a la convivència i al benestarindividual i comú, en un marc acordat de drets i deures de ciutadania. Com diuJ. M. Bermudo (2001):

«Sense menysprear el debat sobre la qualitat de la ciutadania, és a dir, sobreels drets que inclou i la seva distribució en el si d’un estat, entenem que lasituació ha canviat i l’ordre dels problemes s’ha invertit. Diem, primer, quela situació ha canviat: en el món actual és ingenu, si no immoral, plantejar-se els problemes de la justícia —i el de la ciutadania, avui, és el principal pro-blema de la justícia, ja que estableix el límit d’aquells que en sónmereixedors enfront d’aquells que només són objecte de caritat— en elmarc dels estats, com si el seu producte a distribuir justament fos aliè al quehi ha més enllà de les seves fronteres; segon, que hi ha una nova jerarquiade problemes: les deficiències quant a la realització de l’ideal del ciutadà enles nostres democràcies semblen insignificants al costat del dramatismeamb què s’estan presentant els problemes de la immigració.»6

En relació amb la titularitat, també s’ha de tenir en compte que, segons elterritori sobre el qual actua el servei de mediació, es poden definir tres modelsde gestió:

• Municipal: és el més freqüent. El servei de mediació actua en el territori delmunicipi.

• Mancomunat: respon a la necessitat d’agrupació de diversos municipispetits i amb característiques comunes culturals, econòmiques, històriques,etc., per prestar de manera compartida el servei de mediació. Cadascun d’a-quests municipis per si sol no tindria la capacitat econòmica i de gestió sufi-cient per assumir el funcionament del servei. A partir de ser mancomunatpoden disposar-ne.

• Supramunicipal: una administració d’àmbit superior al municipi, la comarca,província, regió i/o departament ofereix el servei de mediació als municipis.Aquesta prestació pot respondre a dos tipus de demandes concretes:

31

El servei de mediació

comunitària ha de ser

de titularitat pública i

d’accés universal

6. BERMUDO, J.M, «Ciudadanía e inmigración», Scripta Nova, Barcelona, 2001.


• Disposar de mediadors que puguin prestar el servei al municipi mentre l’a-juntament no disposa de la decisió política o dels recursos per tenir els seuspropis mediadors.

• Intervenir puntualment en aquells conflictes que superen la capacitat delservei de mediació propi o en els conflictes en què l’ajuntament és partimplicada. Un cop assolit l’acord de mediació o acordat un procés de treball,l’equip supramunicipal es retira del conflicte.

2.2 PROVISIÓ

La provisió del servei de mediació ha de ser pública i recollida en els pressu-postos ordinaris anuals municipals. Plantejar la provisió només tenint encompte ajudes i subvencions restringeix el valor de servei públic bàsic a lamediació. Sense el compromís de l’erari públic en el manteniment del serveiestem davant d’un experiment, d’alguna cosa que apareix o desapareixsegons les modes o els vaivens polítics.

La demanda o necessitat col·lectiva a la qual es dirigeix la prestació de lamediació, participar activament i directament en la gestió dels conflictes pro-duïts per la convivència i la construcció del municipi, no és voluble ni minimit-zable ni la seva intensitat dependrà d’una o altra posició política.

Per tant, confiar, de manera continuada, aquest servei públic a les ajudes eco-nòmiques externes comportarà, amb tota seguretat, una prestació deficitàriai una implicació baixa o nul·la de les instàncies socials i de la resta dels serveismunicipals.

D’altra banda, la provisió pública no eximeix el debat sobre la gratuïtat o no delservei de mediació comunitària. En qualsevol cas, hi hauria dos límits enaquest debat:

1. En el cas que hi hagi un preu públic, la continuïtat del servei de mediaciócomunitària no està supeditada als ingressos recaptats en les mediacions oaltres accions que es prestin.

32

La provisió del servei de

mediació ha de ser

pública i recollida en els

pressupostos ordinaris

anuals municipals


2. Encara que hi hagi un preu públic per als serveis de mediació, es garantiràsempre l’accés gratuït a aquelles persones físiques i jurídiques que reunei-xin els requisits per ser beneficiaris de l’assistència jurídica gratuïta.

2.3 PRESTACIÓ

En la definició del model del servei de mediació comunitària es pot preveureuna prestació:

- Interna: els mediadors ja són treballadors municipals o contractats ex profe-so per l’ajuntament per treballar en el servei de mediació.

- Externa: és l’aportada per empreses i associacions sense ànim de lucre que,mitjançant concurs, contracta els mediadors, la seva supervisió i formació.

- Mixta: en l’equip de mediadors coincideixen els propis de l’ajuntament ambels de l’entitat externa, generalment en un sistema de gestió on el mediadorintern assumeix responsabilitats d’organització de l’equip.

Depenent dels objectius fixats per l’ajuntament, sobretot polítics, i del tipus deconflictes que s’han d’atendre, s’haurà de decidir el sistema de prestació.

En aquells ajuntaments on la mediació comunitària es defineix com un instru-ment per a la millora de la convivència ciutadana i es limita als conflictes entreveïns, la prestació pot ser de qualsevol tipus. El motiu és que el servei demediació tindrà una funció de subsidiarietat de la pròpia capacitat autoorga-nitzativa i consensual dels veïns, i d’oportunitat pel que fa a l’elecció d’altressistemes de gestió de conflictes.

Quan els objectius polítics persegueixen, a més dels de convivència entreveïns, un canvi de relació entre l’ens públic i la ciutadania o les seves associa-cions representatives per afrontar els conflictes produïts pel creixement urba-nístic, l’augment i la multiculturalitat de la població i les demandes de nousserveis municipals, sembla pertinent que la prestació de l’equip de mediadorssigui externa o mixta. En aquesta situació no podem desvincular la mediació

33

El sistema de

prestació s’ha de

decidir segons els

objectius fixats per

l’ajuntament


comunitària dels conflictes que es produeixen en el desenvolupament de pro-cessos i mecanismes participatius per «reconstruir» el municipi i les relacionsentre els ciutadans. És en aquest sentit que els mediadors externs o de de-pendència mixta aporten un a priori de neutralitat i acceptació voluntària de to-tes les parts difícil d’obtenir si els mediadors són treballadors municipals.

Si atenem l’objectiu primari de la mediació, els conflictes de convivència entreveïns, podem recomanar qualsevol dels sistemes de prestació tenint encompte, això sí, els punts bàsics presents en qualsevol projecte: dimensió irecursos necessaris i existents tant a l’ajuntament com a la comunitat.

2.4 CONFLICTES

L’objecte de la mediació comunitària és la gestió dels conflictes. Per això, ésimportant fer una primera classificació segons paràmetres com ara els àmbitsd’actuació, si es tracta de conflictes col·lectius o individuals, diferenciar lamediació comunitària de la intercultural o explicar què passa quan l’ajuntamentés part en el conflicte. També és convenient poder preveure quins seran elsfuturs conflictes que es poden donar als municipis

A- Àmbits d’actuació

És difícil delimitar els conflictes per àmbits d’actuació en la mediació comuni-tària, ja que inclou els conflictes que afecten la comunitat. A més, hi ha altresespecialitats de la mediació que tracten conflictes específics, com són lamediació escolar i la familiar. Però aquesta distinció no sempre és clara. Perexemple, un problema d’absentisme escolar que genera comportaments incí-vics al carrer ¿és més propi de la mediació escolar o de la comunitària? O dela familiar? En els conflictes que es produeixen per la cura, o la falta de cura,de les persones grans amb problemes de dependència, és estrictament unassumpte de família i, per tant, de la mediació familiar? O transcendeix l’esfe-ra privada per ser un assumpte de la comunitat?

Són qüestions que plantegem. Els alcaldes i regidors, quan els seus ciutadansacudeixen a ells amb aquest tipus de problemes més aviat personals, tenendiverses opcions. Una resposta podria ser que aquest és un problema que no

34

La convivència moltes

vegades es veu

afectada per disputes

privades entre els

habitants


afecta el consistori, per tant s’escolta però no s’actua; una altra és crear unespai perquè els ciutadans i ciutadanes puguin resoldre els seus problemes imillorar així la cohesió social i la convivència de la comunitat. Fins on ha d’arri-bar la mediació, quins conflictes ha d’assumir i quins no, és una qüestió queha de decidir cada ajuntament.

Tenint en compte aquestes consideracions, presentem el següent esquemade conflictes que es poden presentar en una comunitat:

B- Col.lectius o individuals

Depenent del nombre i de la complexitat de les interaccions entre els prota-gonistes dels conflictes podem establir la classificació següent:

• Col·lectius: Cada interès està representat per un nombre important de persones i nor-malment hi ha més de dos interessos en joc. La mediació, en aquestscasos, es realitza a través de representants que han de traslladar la infor-mació al grup d’origen i crear un fòrum de diàleg obert en el grup. La com-plexitat es manifesta també en l’ampliació de normes de comportament i enel tracte que es donarà a la confidencialitat.

35

Quan l’ajuntament és

part del conflicte, el

servei de mediació

municipal no pot

actuar

L’admissió de conflictes

en mediació depèn del

marc jurídic i de la

voluntat política de

l’equip de govern

Conflictes de proximitat veïnal

• Mediambientals• Relacionats amb la utilització

d’espais públics• A partir de l’incompliment

d’ordenances cíviques• De comunitat i veïns

Conflictes familiars

• Intergeneracionals• De germans• D’herència

Conflictes mixtos

• Escolars. Absentisme escolar• Relacionats amb persones grans• Provocats per l’exclusió social• Ocasionats per la violència latent• Sanitaris• Penals


• Individuals:Els interessos estan representats per particulars i normalment no acostumaa haver-hi més de dos interessos en joc. La seva dificultat recau en les emo-cions i la història de la relació establerta entre les parts. Des dels ajunta-ments es pensa que és important atendre aquest tipus de conflictes amb lamateixa importància que els col·lectius, ja que la convivència moltes vega-des es veu afectada per disputes privades entre els seus habitants.

C- Quan una part és l’ajuntament

La mediació realitzada des del servei de l’ajuntament es descarta com a sis-tema de resolució de conflictes ja que el servei, com a part integrant de l’a-juntament, no podria percebre’s com a imparcial ni independent davant laresolució.

D- Els nous conflictes

La conflictivitat d’una comunitat és dinàmica i estable al mateix temps.D’aquesta manera, una comunitat viu conflictes que podríem anomenar his-tòrics i que fan referència a idiosincràsies de la zona i dels seus habitants i con-flictes nous que sorgeixen a partir dels canvis socials, relacionats ambl’ordenació territorial, la creació de nous recursos i el creixement demogràfic.

Un d’aquests conflictes nous que preocupen especialment els ajuntaments ésel produït per l’arribada creixent de persones amb altres cultures i altres hàbitsde convivència. Aquesta preocupació, i les accions que s’estan prenent perevitar problemes, no pretén en absolut fomentar l’exclusió dels que acabend’arribar, més aviat tot el contrari, vol afavorir la inclusió a partir d’una accióintercultural. És en aquest sentit que la mediació comunitària pot considerar-se inherent a aquesta voluntat política de gestió intercultural de la multicultu-ralitat.

Convé diferenciar la mediació comunitària de la mediació intercultural, ja quemoltes vegades s’han confós i no és el mateix per una simple raó: la media-ció comunitària té per subjectes tots els ciutadans, totes les persones com atitulars de drets cívics i amb legitimitat per expressar les diferents maneresd’accedir i utilitzar aquests drets.

36

La mediació

comunitària té per

subjectes tots els

ciutadans, mentre que

la intercultural se centra

en les diferències

culturals


En canvi, en la mediació intercultural els subjectes són els conflictes d’atri-buts. La raça, la nacionalitat, la religió, el gènere, etc., són la condició d’accésa la mediació intercultural, la causa del conflicte. Els serveis de mediaciócomunitària haurien de tractar tots els residents del municipi, independent-ment del seu origen, cultura, religió, i no creiem convenient crear serveis deresolució de conflictes dirigits únicament a les persones immigrants: seriamarcar-les amb un estigma de conflictivitat que en cap cas no es corresponamb la realitat.

Altres possibles focus de conflicte, que en els propers anys poden determinarles problemàtiques emergents de les comunitats del nostre entorn, són:

A. Derivats del canvi demogràfic i l’envelliment de la poblacióAquest fet comporta problemàtiques de tipus familiar i veïnal que en moltscasos es presenten davant de l’administració local. Els recursos que hi hadavant la situació són limitats i el conflicte que vivim en aquests moments potser la punta de l’iceberg que s’aproximarà en pocs anys.

B. A partir de l’exclusió social de jovesLa situació econòmica, l’actual funcionament familiar, l’increment dels dretsciutadans, com ara l’ampliació de l’escolarització obligatòria, són factors queparadoxalment augmenten el nombre de joves exclosos i generen focus deconflictivitat creixent que l’ajuntament viu a través del treball dels seus pro-fessionals.

C. Conflictes relacionats amb la violènciaÉs important tenir present aquesta violència que es viu tant en el si de la pri-vadesa dels ciutadans com en l’àmbit social, per poder buscar formes de cana-lització i mètodes de prevenció.

Conflictes admesos i exclosos d’un servei de mediació

comunitària municipal

No tots els conflictes que es detecten al municipi ni els que es preveuen enel futur tenen cabuda en la categoria de conflictes admesos pel servei de

37

Els conflictes que

hauria d’atendre un

servei de mediació

són aquells que poden

comptar amb

l’autonomia i la

responsabilitat dels

seus participants


mediació comunitària. L’admissió de conflictes depèn del marc jurídic i de lavoluntat política de l’equip de govern. Així, per exemple, a Buenos Aires l’ad-missió de conflictes està regulada per la llei que preveu la mediació només perals conflictes de tipus civil i mercantil, i deixa fora del servei els conflictespenals. A la ciutat de Perpinyà, coherent amb el model republicà francès, elsconflictes que es tracten són els referits a la ciutadania i a l’espai públic. Enaltres casos, no hi ha més restriccions que les que la llei general o específicaimposa. Per exemple, en el cas de Catalunya, la Llei 1/2000, de 15 de març,de mediació familiar del Parlament de Catalunya fa inviable l’acceptació deconflictes relacionats amb la separació i el divorci derivats des del Centrede Mediació Familiar de la Generalitat de Catalunya.

Taula 7. Tipologia de conflictes acceptats en alguns centres de mediaciócomunitària

Així, per a l’admissió i l’exclusió de conflictes en el servei de mediació, s’hau-rà de tenir en compte el que imposa la llei, però, sobretot, com que la legisla-ció sobre conflictes veïnals és més aviat escassa, la voluntat política de l’equipde govern.

La lògica evolució de la mediació comunitària i d’altres serveis de mediació,com ara el penal, fa pensar que, en un futur, conflictes que ara es restringei-xen a l’àmbit judicial, com ara les faltes, podrien entrar dins de la categoriad’admesos en la mediació comunitària. En aquesta mateixa línia, si es modifi-ca la Llei de mediació familiar de Catalunya en els apartats relatius al reconei-

38

Quan la resolució d’un

conflicte passa per

establir qui té o no la

raó, la mediació no és

un procés útil

CENTRES

DE MEDIACIÓ

COMUNITÀRIA

TIPUS DE

CONFLICTE

Centre deMediació de laSelva (Girona)

Sense més restriccions queles legals

Programa demediació comunitària deBuenos Aires

Civil i mercantil

Programa demediació socialde l’Ajuntamentde Perpinyà

Accés a drets iserveis i usos del’espai públic

Centres demediació comunitària EUA


Proposta delGrup de Treballde Flor de Maig(Diputació deBarcelona)



xement dels mediadors i s’amplia aquest reconeixement a favor dels centrespúblics, aquests podrien oferir la mediació en els conflictes de separació idivorci taxats per la llei.

De totes maneres, podem afirmar que els conflictes que hauria d’atendre unservei de mediació són els que poden comptar amb l’autonomia i la respon-sabilitat dels seus participants i per als quals altres tipus de respostes no afa-voririen l’atenció al conflicte de la mateixa manera que un procés de mediació.

Els conflictes que no es tractaran en els serveis de mediació són aquells queper diversos factors no poden assegurar o l’autonomia total dels seus partici-pants o la seva responsabilitat:

• Quan una part interessada sigui l’ajuntament.

• Quan certes creences i valors anul·len l’autonomia individual:Per exemple, la pertinença a un col·lectiu d’ideologia feixista o neonazi limi-ta enormement la capacitat i l’autonomia individual, condicions indispensa-bles per participar en la mediació comunitària.

• Els conflictes en els quals es pretén buscar la culpabilitat d’una de les parts:Quan la resolució d’un conflicte passa per establir qui té o no la raó, lamediació es presenta com un procés sense utilitat, ja que no treballa sobrela base de raons o culpabilitats, sinó sobre la base d’enteses mútues a tra-vés de la recerca d’interessos comuns. Des d’aquesta perspectiva, la nos-tra societat ja té sistemes de resolució de conflictes, com ara el judicial.

• Els conflictes en els quals no hi ha igualtat entre les parts, com pot ser laviolència de gènere.

Sistemes de gestió versus conflictes

Atenent la tipologia de conflictes que s’han de mitjançar, es poden definir dossistemes de gestió diferents:

• Multiconflicte: és la proposta més habitual dels serveis de mediació comu-nitària municipal i s’hi atén una àmplia varietat de conflictes. Els més co-

39


muns són els relatius a la convivència veïnal i els conflictes sobre els usos il’ocupació dels espais públics.

• Monoconflicte: aquest sistema no depèn tant del contingut del conflictecom de la seva qualitat d’intractable des de les instàncies municipals i/o elmateix servei de mediació comunitària. Serien casos per tractar en un sis-tema de gestió monoconflicte les decisions públiques municipals per a laprovisió de nous serveis i dependències públiques (escoles, presons, abo-cadors, carreteres, etc.), o els conflictes veïnals creats a partir del dret delsciutadans d’expressar les seves creences. El sistema de gestió que es pro-posaria és el que es defineix com a supramunicipal (vegeu la pàgina 31).

En totes aquestes situacions, alguns projectes municipals impedeixen, a prio-ri, que els serveis municipals intervinguin, ja sigui perquè el servei pot perce-bre’s com a parcial, o perquè el conflicte és de tal magnitud que no éspossible, al mateix temps, ser resident del municipi i mantenir una certa neu-tralitat o bé perquè es creu que no és convenient consensuar les decisionspúbliques, ja que per aquest camí mai no se n’arribaria a prendre cap.

2.5 DEPENDÈNCIA ORGÀNICA

Una qüestió important del model del servei de mediació comunitària que s’hade plantejar és la seva dependència orgànica. Hi ha múltiples respostessegons l’organització de cada ajuntament. Alguns han optat per vincular el ser-vei de mediació a l’Àrea de Participació i Atenció Ciutadana. Altres, en canvi,el vinculen a Drets Civils, Serveis Socials, Seguretat o a estructures descen-tralitzades, com poden ser els districtes. També s’ha optat per fer-lo dependredirectament de l’alcaldia per mostrar el fort compromís del consistori enaquest tema. Però com que fa poc temps que els serveis municipals demediació comunitària s’han implantat al nostre país, aquest és un debat queencara està obert. Això sí, hem de tenir en compte que la dependència orgà-nica d’un servei o un altre marcarà els seus objectius principals i el caràcterdel servei.

40

La dependència orgànica

pot marcar el caràcter

del servei i els seus

objectius principals


Així, es podria considerar dins de l’àrea responsable dels drets civils quan lamediació es dóna en conflictes d’interessos i és producte de la discriminacióper raó de raça, sexe, edat en l’accés a l’habitatge, treball, ensenyament, ser-veis públics i, en general, pels drets civils. Un exemple clar d’aquesta aplica-ció en la mediació és l’Oficina per a la No-Discriminació de l’Ajuntament deBarcelona.

Però, també, si el servei es vincula a l’Àrea de Participació Ciutadana, es potperseguir un increment de la quantitat i la qualitat de la participació per a lacreació de consensos i la definició de les polítiques municipals. Ara bé, aquestobjectiu no és exclusiu de la mediació comunitària, ja que aquesta no és unametodologia prevista per a la participació ciutadana, encara que sí que potintervenir en els processos de participació d’una manera directa i indirecta:

• De manera directa, com un instrument privilegiat per a la gestió dels con-flictes que es produeixen en el decurs dels processos de participació.

• De manera indirecta, en la capacitat pedagògica que tenen els axiomessobre els quals es basa la mediació.

La dependència del servei de mediació d’àrees específiques, com poden sereducació, seguretat o sanitat, estarà en funció, bàsicament, de l’opció espe-cífica del consistori quant a la tipologia de conflictes que s’han d’atendre. Enaquest cas, seria recomanable incloure aquestes opcions més específiquescom a programes o actuacions especials dins del global del servei de media-ció, ja que igualar mediació comunitària a una de les àrees anteriorment des-crites comporta el risc de reduir els conflictes de convivència als conflictesd’accés i de prestació d’alguns serveis públics.

41


3. ORGANITZACIÓ

Per organitzar el servei de mediació, després d’haver acordat el model adequata les necessitats i recursos del municipi i als objectius de l’equip de govern,s’han de tenir en compte els elements següents: composició i tipus de gestióde l’equip de mediadors, relacions amb altres serveis i circuits de derivació,ubicació física, mitjans de suport i confidencialitat entre els serveis.

3.1 EQUIP DE MEDIADORS

No hi ha regles ni pautes, ni tan sols experiència històrica, que permetin ava-luar el nombre de mediadors que ha de tenir l’equip. Tot i així, mai no es pro-posa que estigui compost per un sol mediador, encara que sigui a tempscomplet. És preferible dotar l’equip de dos treballadors a temps parcial que denomés un. El motiu és que la posada en marxa del servei comporta un des-gast important per part dels mediadors, ja que les tasques de difusió i forma-ció que s’han de realitzar per tot el municipi, als serveis municipals,associacions, polítics, institucions, jutjats, centres d’assistència, educatius,etc., exigeixen un treball no només ardu, sinó que necessita un suport cons-tant entre els membres de l’equip, sobretot en la preparació i l’anàlisi de lesaccions realitzades. A més, simultàniament a aquest treball, s’han d’iniciarles mediacions i la fórmula de la comediació es proposa com a la més útil, tantper assegurar la neutralitat i imparcialitat dels mediadors com per donar a lesparts les garanties necessàries de seguretat i confiança en el procés demediació.

Un altre tema crucial pel que fa a la composició de l’equip són les caracterís-tiques que han de reunir els mediadors. Per aconseguir el seu reconeixementtècnic i social cal que compleixin certes condicions:

1. Han de tenir la formació necessària per poder dur a terme el procés demediació.

2. Han de tenir els coneixements i les competències necessaris per desenvo-lupar la seva feina amb la xarxa de serveis municipals, jutjats de pau, policia

42

L’equip ha d’estar

sempre format per

més d’un mediador


local, associacions i altres persones i ens que incideixin en la gestió de con-flictes al municipi.

3. Han de ser imparcials davant de totes les parts en el procés; és a dir, nopoden afavorir una part en detriment de l’altra.

4. Han de guanyar-se la visió d’independència del conflicte per part dels impli-cats.

5. Han de ser independents de la resolució del conflicte; és a dir, no es podenmanifestar proposant solucions.

6. Han de percebre les possibilitats de col·laboració que tenen les parts i valo-rar els costos d’iniciar o de seguir una mediació.

7. Han de preservar la confidencialitat de tota la informació sorgida durant lamediació.

La tasca del mediador comunitari té molt a veure amb l’organització, nonomés de la comunicació entre les parts, sinó també del procés que s’ha d’a-nar construint en el procés de mediació, segons les parts i el conflicte concret.

Supervisió tècnica

Una necessitat de l’equip de mediadors que ha de ser coberta pels responsa-bles de la coordinació és la supervisió tècnica. Aquesta supervisió serà res-ponsabilitat d’un professional aliè a l’estructura municipal o entitat prestadoradel servei.

En la supervisió podem distingir dues actuacions diferents:

• L’anàlisi del procés intern: es recull el treball amb els mediadors i el treballsobre els processos de mediació.

43

La posada en marxa

del servei comporta

tasques de difusió i

formació


- Treball amb els mediadors:- Neutralitat davant del procés i imparcialitat davant de les parts- Paper de cada mediador a la sessió- Percepcions del mediador o dels mediadors- Viabilitat com a mediadors en aquest conflicte i continuïtat

- Treball sobre el procés:- El temps de les sessions- Tècniques que cal utilitzar i utilitzades- Inici i fi del procés i de cada sessió- Necessitat de trobades privades- Viabilitat en iniciar el procés i en continuar-lo

• En l’anàlisi dels processos externs: es recull el treball de relació amb la xarxa,els derivants i les derivacions del servei de mediació.

- Treball amb els derivants: advocats, assistents socials, forces de segure-tat…

-Treball amb els representants d’institucions afectades pel conflicte: repre-sentants d’associacions de veïns, alcaldes, directors d’escola...

- Treball amb la corporació municipal.

A més d’aquesta supervisió professional, seria interessant fomentar el conei-xement i intercanvi dels mediadors. D’una banda, serviria perquè tinguessinun espai per donar-se, de manera informal, suport mutu, i de l’altra, seria útilper enriquir i perfeccionar el model de prestació dels serveis de mediació,d’implantació encara molt recent.

44

La supervisió

tècnica serà

responsabilitat d’un

professional aliè

a l’estructura

municipal o entitat

prestadora del

servei


3.2 RELACIONS AMB ALTRES SERVEIS I CIRCUITS DE DERIVACIÓ

El nou servei de mediació comunitària municipal ha de treballar amb la restade serveis que actuen sobre els conflictes dels ciutadans, tant si són munici-pals com si no.

En aquest sentit, sembla clar que un servei municipal de mediació necessitala interrelació i la coordinació amb els diversos serveis municipals que possi-bilitaran tant la derivació a la mediació com el treball en xarxa de tots els ser-veis. Són:

- Serveis socials- Serveis educatius- Seguretat ciutadana- Oficines d’atenció al ciutadà- Serveis de salut i consum

De la mateixa manera, el treball en xarxa s’ha de realitzar també amb altresserveis que, encara que no es prestin des de l’ajuntament, són indispensablesperquè la mediació tingui tota la difusió possible, arribi a la població i afavorei-xi un treball en xarxa global. Són:

- Jutjats- Centres sanitaris- Centres de la comunitat educativa- Entitats i associacions públiques i privades- Empreses

No s’ha d’oblidar que l’objectiu de la mediació comunitària, configurada comun servei públic, és el d’instal·lar-se com un element més de la xarxa de recur-sos del municipi que garanteix un nivell adequat de prestació de serveis enca-minats a la major qualitat de vida individual i comunitària. En aquest context,cal parlar dels circuits de derivació entre els diferents punts de la xarxa i dela confidencialitat que emana del servei de mediació cap als altres serveis, jasiguin municipals, judicials, autonòmics, etc.

45

Un servei municipal

de mediació necessita

la interrelació i la

coordinació amb

els diversos serveis

municipals


Derivacions al servei de mediació comunitària

El circuit establert per rebre les derivacions dels diferents serveis del munici-pi al servei de mediació és el següent:

1. El professional contacta amb el servei de mediació comunitària per avaluarla viabilitat d’una mediació i definir conjuntament l’estratègia per a la deri-vació.

2. El professional informa el ciutadà i li facilita el contacte amb el servei demediació.

3. El servei de mediació informa el professional que promou la derivació del’arribada o no del ciutadà al servei i de l’existència, però no del contingut,de l’acord a mitjançar.

4. El servei de mediació informa el professional que promou la derivació delresultat de la mediació mantenint la regla de la confidencialitat.

Derivacions des del servei de mediació

Per realitzar les derivacions des del servei de mediació a la resta de serveis delmunicipi:

• El servei de mediació contacta amb el servei municipal adequat, ja sigui perretornar la situació en el cas que aquest fos el derivant, o per sol·licitar unanova intervenció a partir dels fets o les informacions detectades en la media-ció i no sotmeses a la regla de la confidencialitat.

Confidencialitat entre els serveis

En la relació entre serveis, no es pot obviar una de les condicions ineludiblesde la mediació: l’acceptació de la clàusula de confidencialitat per part de lespersones presents en la mediació, ciutadans i mediador. En síntesi, aquestaclàusula obliga el mediador a no difondre fora de la mediació cap de les infor-macions expressades, amb el límit d’aquelles que poguessin suposar un delic-

46

Una de les condicions

ineludibles de la

mediació és l’acceptació

de la clàusula de

confidencialitat per

totes les parts


te o un perill per a terceres persones. A les parts, la clàusula de confidenciali-tat les obliga a no demanar al mediador que actuï com a valedor, testimoni operit d’alguna de les parts en qualsevol procediment posterior que es poguésiniciar si la mediació acabés sense acord. Aquesta clàusula condiciona, pel quefa a la documentació escrita de l’expedient de la mediació, que el mediadornomés conservarà les dades d’identificació de les parts, l’acord per mitjançari, si hi és, l’acord de mediació. Totes les notes, els esquemes i els resums deles sessions han de ser destruïts.

El que s’ha manifestat en el paràgraf anterior té ple sentit quan es refereix ala mediació privada o, per ser més exactes, a la que es produeix al marge d’unprocés més ampli d’intervenció, ja sigui social, sanitari, escolar o judicial.

És a dir, en la mediació comunitària, com en la familiar (en els casos de sepa-ració i divorci) i la penal, la mediació és una intervenció «puntual» que s’intro-dueix en una continuïtat d’intervencions professionals on el protocol de treballentre els professionals exigeix un trasllat d’informació sobre les condicions psi-cològiques, socials i jurídiques de les parts i de les diferents intervencions realitzades fins al moment. En aquest context, la confidencialitat és un bécol·lectiu, no d’un professional o d’un altre. S’entén que fora de la xarxa d’in-tervenció els professionals estan obligats a guardar el secret professional (unaaltra manera d’anomenar la confidencialitat).

La raó d’aquesta diferència metodològica, horitzontal o jeràrquica, d’interven-ció s’ha de buscar en un principi molt simple: en mediació, el professional tre-balla per facilitar a totes les parts la possibilitat d’obtenir un acord. En les altrespràctiques, el professional treballa per una part que, més o menys, està encontra de l’altra o per gestionar-li un recurs o resoldre-li una dificultat.

No es pot obviar que la mediació comunitària es produeix en una xarxa de ser-veis que necessitarà una certa dosi d’informació sobre el que ha passat en lessessions de mediació, més enllà de l’acord, si s’assoleix. Com trobar l’equili-bri just entre les necessitats de la xarxa i la confidencialitat de la mediació?

47

El mediador només

conservarà les dades

d’identificació de

les parts i els acords;

les notes de les

sessions han de

destruir-se


1. Apel·lant la dignitat dels ciutadans que participen voluntàriament en unamediació, és a dir, sol·licitant-los sempre el permís per traslladar la informa-ció pertinent recollida en els acords de mediació als altres professionals.

2. El mediador transmet al professional que ha derivat o al qual es deriva lesseves valoracions i conclusions sobre les possibles estratègies d’interven-ció que s’han de seguir, segons s’hagin assolit o no acords en la mediació.I de com el treball desenvolupat per les parts en mediació pot aportar nouselements per valorar el protagonisme i la responsabilització de les parts pelque fa al treball posterior.

En qualsevol cas, aquest capítol no es pot donar per tancat, ja que serà un delsmés sensibles en la incorporació de la mediació comunitària en les xarxes detreball social, escolar, de la policia, etc. Només una bona coordinació i el res-pecte mutu entre els diferents professionals, juntament amb un treball desupervisió i reflexió, aportaran noves comprensions i relacions a aquesta com-plexa situació.

3.3 UBICACIÓ FÍSICA

La ubicació del servei de mediació comunitària, que pot ser:

• Fixa: l’equip està ubicat en una oficina fixa des de la qual s’atén els ciuta-dans del municipi que s’hi desplacen. Un exemple pot ser el servei demediació que comparteix l’espai amb una oficina d’atenció al ciutadà o eld’un municipi petit on els serveis públics estan tots concentrats en el ma-teix edifici de l’ajuntament.

• Itinerant: és l’equip el que es desplaça a les diferents oficines, repartides endiferents dependències municipals, on s’ofereixen els serveis de mediació.Pot donar-se quan al municipi hi ha un procés de descentralització i s’hancreat oficines municipals als diferents districtes del municipi, però només hiha un servei de mediació per a tots. També és útil quan el servei de media-ció serveix a diferents municipis mancomunats i un d’ells actua com a seutitular del servei, mentre que per a la resta hi ha un calendari d’atenció delservei de mediació per als altres.

48


Una aplicació especial del sistema itinerant és quan el servei de mediació nodepèn d’un ajuntament en concret sinó d’una administració supramunicipal(diputació, regió, departament, etc.) i actua a requeriment d’un ajuntament encerts tipus de conflictes que superen les capacitats del servei municipal otenen enfrontat tot el municipi i fan impossible una posició imparcial delsmediadors de l’equip municipal.

Aquesta ubicació hauria d’estar d’acord amb els objectius polítics, els objec-tius operatius i la seva dependència orgànica. I hauria d’identificar-se com a:

- singular- específica- accessible

Tot el que indueixi a error en la ubicació de la mediació comunitària repercuti-rà negativament a facilitar l’accés i la demanda correcta dels ciutadans.

Si el servei de mediació comparteix espai amb altres serveis municipals,aquests serveis haurien de ser, de manera preferent, les oficines descentralit-zades i serveis d’informació, d’atenció al ciutadà i de participació.

3.4 MITJANS DE SUPORT

El servei de mediació comunitària necessita, per desenvolupar la seva tasca,una sèrie de documents escrits, tant per a la seva difusió com per a l’ordena-ció d’un arxiu administratiu.

El material de difusió informarà sobre les nocions bàsiques del servei per fer-lo accessible a tots els ciutadans. Informació sobre què és la mediació comu-nitària, l’accés universal a la mediació, quins conflictes s’atenen al servei i oncal dirigir-se són les qüestions mínimes que el document (sigui tríptic, pòster,fulletó, etc.) haurà de contenir.

Pel que fa a la informació de l’arxiu administratiu del servei, cal conjugar ladocumentació necessària identificadora dels casos atesos amb la confiden-cialitat pròpia de la mediació. Així doncs, els documents interns necessarisdel servei són:

49

El material de difusió

informarà sobre les

nocions bàsiques del

servei per fer-lo

accessible a tots els

ciutadans


• Fitxa per al registre del cas: conté nom, adreça i telèfon de les parts quesol·liciten i/o assisteixen a la mediació. També hauria de contenir un apartatper a les dates de les diverses entrevistes i el nom dels mediadors.

• Acord per a mitjançar: text plantilla amb apartats en blanc per al nom de lesdiverses parts, dels mediadors i la data.

• Documents d’acord final o parcial: encapçalament i peu de pàgina preesta-blerts amb espai en blanc per redactar els diferents punts d’acord, nom deles parts que els prenen i dels mediadors.

• Documents per a la derivació a altres serveis: text plantilla amb espais enblanc per identificar les parts, el motiu de la derivació i el nom de qui la fa.

• Documents per recollir les dades estadístiques del servei: plantilles per reco-llir les dades relatives a aquelles informacions que es considerin rellevantspel que fa a l’avaluació del servei de mediació (sexe, edat, estat, nacionali-tat, barri de residència, tipus de conflicte, nombre de sessions de mediació,tipus d’acord, satisfacció de les parts, etc.).

50

L’arxiu administratiu

ha de contenir la

informació necessària

dels casos, però

atenent a la clàusula

de confidencialitat


4. ACCIONS PER A LA POSADA EN MARXA

Les accions que s’han de preveure per a la posada en marxa d’un servei demediació comunitària són: la periodicitat, la dotació dels recursos humans imaterials necessaris, la provisió pressupostària del servei, els ítems per a laseva avaluació i la formació del personal municipal que ha d’utilitzar el serveide mediació comunitària o derivar-hi els usuaris. Aquestes accions hauran d’a-justar-se al tipus de projecte previst, prova pilot, creació d’un nou servei oampliació d’algun que ja existeix.

4.1 PERIODICITAT DE LES ACCIONS

Si es pren com a referència un servei de mediació planejat com una prova pilotd’un any de duració, es pot descriure la periodicitat següent:

51

És aconsellable iniciar

el servei com una

prova pilot, ja que

permet la flexibilitat i

adaptabilitat

PROVA PILOT

Trimestre previ

Selecció i contractació de mediadors.

Formació de polítics, professio-nals i associacions del municipiper al coneixement de la mediació i l’ús del servei.

Formació de l’equip de mediadors en la xarxa de serveis municipal.

Elaboració de documents per ala difusió del servei.

Elaboració de documents desuport al servei de mediació.

Primer semestre

Difusió del projecte i creaciód’una cultura de mediació almunicipi.

Recepció i acceptació de casosderivats.

Segon semestre

Realització de les mediacions.

Continuació de les activitats de difusió i sensibilització.

Avaluació del primer any del servei.


A causa de la novetat de la mediació comunitària al nostre país, i als de l’en-torn, no és desaconsellable l’inici com a prova pilot, ja que permet una flexibi-litat i adaptabilitat del servei, segons els resultats i les valoracions obtingudesal final.

4.2 RECURSOS NECESSARIS

La dotació dels recursos humans i materials es farà tenint en compte el tipusde projecte del servei de mediació, l’organització i els objectius.

Recursos humans

Com ja s’ha dit abans, és extremadament difícil establir una ràtio de media-dors. Però sí que hi ha, almenys, dos condicionants que ens permeten fixar elnombre i la dedicació dels mediadors:

1. El mateix procediment d’intervenció de la mediació comunitària. Cadascunade les sessions de mediació comporta una duració d’una hora o una hora imitja, la qual cosa ens dóna una dimensió real del nombre de sessions queun mediador pot fer en una jornada de treball.

2. El treball de difusió i sensibilització que ha de fer-se constantment al muni-cipi.

Tenint en compte aquests dos condicionants, es pot preveure que per a unservei de mediació comunitària que hagi de realitzar unes deu sessions demediació a la setmana juntament amb les xerrades, conferències i reunionsper a la difusió, el nombre mínim de mediadors ha de ser de dos amb el suportadministratiu necessari. Aquest suport administratiu ha de donar-se, sobretot,en les tasques d’informació telefònica i presencial del servei als ciutadans i enla gestió de l’agenda. La persona que realitzi aquestes tasques de suport hade tenir una formació mínima de trenta hores en mediació comunitària.

Recursos materials

Es necessita un espai digne que permeti realitzar entrevistes i reunions d’e-quip i el material d’ofimàtica corrent.

52

Cadascuna de les

sessions de mediació

comporta una duració

d’una hora o una hora

i mitja


4.3 ALTRES ACCIONS

Des dels serveis de mediació, a més de la realització de les mediacions prò-piament dites, s’han de realitzar altres accions que s’han de destacar:

A. Formació per a polítics i tècnics municipals

Necessitat per part dels professionals dels ajuntaments de formació en ges-tió i resolució de conflictes que pot facilitar el treball en xarxa, la comprensióde la funció del servei de mediació i que, al mateix temps, ofereix noveseines als professionals de gestió dels conflictes. Cal preveure un pla de for-mació per als professionals de l’ajuntament que seran els principals derivantsi receptors del servei de mediació comunitària.

Els objectius d’aquest programa de formació serien:

1. Incrementar les capacitats dels treballadors municipals per a la gestió delsconflictes que es produeixen en el seu lloc de treball.

2. Conèixer el funcionament de la mediació comunitària.

3. Adquirir els coneixements teòrics i tècnics per derivar els conflictes al ser-vei de mediació comunitària.

La formació no hauria d’excedir les trenta hores de duració i la metodologia detreball és activa i participativa (vegeu la informació completa en l’annex 2, pàgi-na 62).

El col·lectiu al qual es dirigeix la formació és el format pels tècnics municipalsamb responsabilitats en àrees com ara serveis personals, policia local, atencióal ciutadà, participació ciutadana i, en el seu cas, el personal al servei del jut-jat de pau.

B. La informació i formació del ciutadà

De la mateixa manera, la creació de serveis de mediació als ajuntaments d’unalocalitat determinada necessita la informació i formació del ciutadà sobreaquesta nova manera de solucionar els seus conflictes. Els mediadors respon-sables del servei han de treballar per a una comprensió ciutadana des de lesassociacions, institucions i entitats representatives de cada comunitat a la qualdonen servei. Aquesta tasca té una funció pedagògica important, que serà elbrou de cultiu de la responsabilització ciutadana en la resolució dels conflictes.

53

Cal preveure un pla

de formació per als

professionals

de l’ajuntament

S’ha de realitzar una

tasca pedagògica que

faciliti la

responsabilització

ciutadana


4.4 AVALUACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS

L’avaluació del servei de mediació, segons els objectius fixats en el disseny delprograma, és una acció clau per decidir la seva continuïtat i les variacions quecal introduir pel que fa al model inicial, a partir del coneixement real de la pres-tació i de l’acceptació per part dels usuaris.

En aquest moment de la implantació de la mediació comunitària només es potplantejar una avaluació quantitativa, ja que voler-la fer qualitativa i comparativaexigeix un desenvolupament de la mediació que ara per ara és inexistent alnostre país.

L’avaluació quantitativa no està exempta de beneficis: coneixement de la vali-desa del servei, incidència en la població, impacte causat, valoració dels usua-ris, tipologia dels usuaris i dels conflictes atesos. Però, sobretot, la necessàriautilitat de l’avaluació és per a la perennitat del servei, adequant-lo a les neces-sitats reals de la població.

Un primer pas pot ser considerar si s’han complert els objectius operatius pre-vistos, ja que aquesta avaluació és un instrument irrenunciable per a la millo-ra de la qualitat de la prestació tècnica i de la bondat de la política públicamunicipal. Podem tenir en compte:

• l’abast de la difusió del projecte;

• el grau d’interès mostrat per la ciutadania quan va conèixer o utilitzar el ser-vei;

• la realització d’un cert nombre de mediacions, i

• l’impacte sobre l’organització municipal existent a través del canvi d’actitudsi capacitats del personal municipal en la gestió dels conflictes associats allloc de treball.

Per complementar aquesta fase d’avaluació s’han de considerar també elsítems següents:

54

És necessària

l’avaluació per anar

adequant el servei

a les necessitats reals

de la comunitat


55

ÍTEMS QUE S’HAN D’AVALUAR

Casos entrats:

- nombre de casos- font de derivació- tipus de conflicte- persones ateses (sexe, edat, ocupació,

nivell d’estudis)- tipus d’intervenció: informació, mediació,

derivació (tipus de servei)

Casos mediats:

- nombre de casos- font de derivació- persones ateses (sexe, edat, ocupació,

nivell d’estudis i relació entre elles)- tipus de conflicte- nombre de sessions de mediació- derivació posterior

Resultat de la mediació:

- mediacions sense acord- mediacions amb acord parcial- mediacions amb acord total

Seguiment dels acords:

- compliment dels acords a 6 mesos i a 12 mesos

Sol.licitant de l’activitat (tipus d’entitats)

Tipus d’activitat:

- xerrada- conferència- entrevista- formació

Assistents a l’activitat

OBJECTE DE L’AVALUACIÓ

Activitat del servei

de mediació

Difusió del servei

de mediació


BIBLIOGRAFIA

Aportacions bàsiques

BARRY, J. (1996). La justicia como imparcialidad. Barcelona: Paidós.HOBBES, T. (2000). De Cive. Madrid: Alianza Editorial.— (2001). Leviatán o la materia, forma y poder de un estado eclesiástico y civil. Madrid: Alianza Editorial.PANIKKAR, R. (2004). Pau i interculturalitat. Barcelona: Proa. (La Mirada Filosòfica)RAWLS, J. (1997). Teoría de la justicia. Madrid: Fondo de Cultura Económica.— (2002). La justicia como equidad: una reformulación. Barcelona: Paidós. (Estado y Sociedad)SENNET, R. (2003). El respeto: Sobre la dignidad del hombre en un mundo de desigualdades. Barcelona: Anagrama.VAN PARIJS, P. (1996). Libertad real para todos. Barcelona: Paidós.

Introducció a la resolució de conflictes

AVRUCH, K. (1999). Culture & Conflict Resolution. Washington: United States Institut for Peace Press.GOLDBERG, S.; SANDER, F.; ROGERS, N. (1992). Dispute Resolution. Boston: Little, Brown and Company.FISCHER, R.; URY, W. (1984). Obtenga el sí. Mèxic: CESCA.FISCHER, R.; BROWN, S. (1989). Getting together. Nova York: Penguin Books.FISCHER, R. (1997). Más allá de Maquiavelo. Barcelona: Granica.HOWARD ROSS, M. (1995). La cultura del conflicto. Barcelona: Paidós. (Estado y Sociedad; 28)PALMER, M.; ROBERTS, S. (1998). Dispute Processes: ADR and the Primary Forums of Decision Making. Londres:Butterworths.RAIFFA, H. (1982). The art and science of negotiation. Boston: Belknap. HUP.SINGER, L. (1996). Resolución de conflictos. Barcelona: Paidós. (Mediación; 2)TIDWELL, A. (1998). Conflict Resolved? A critical assessment of conflict resolution. Londres: Printer.

MEDIACIÓ

Apuntes de psicología. Vol. 18, núm. 2-3 (2000). Universidad de Sevilla i Colegio Oficial de Psicólogos de AndalucíaOccidental.BARUSCH, R.; FOLGER, J. (1996). La promesa de la mediación. Barcelona: Granica.BASTARD, B.; CARDIA-VONÈCHE, K. (1990). Le divorce autrement: la mediation familiale. París: Syros Alternatives.BONAFE-SCHMITT, J. P. (1992). La médiation: une justice douce. París: Syros Alternatives.— (2000). La médiation scolaire par les èléves. Issy-les-Moulineaux: ESF .BONAFE-SCHMITT, J. P.; DAHAN, J. (1999). Les médiations, la médiation. París: Editions Êres.CENTRE D’ESTUDIS JURÍDICS I DE FORMACIÓ ESPECIALITZADA. (2001). La mediació familiar. Barcelona. (Justícia i Societat)DI ROSA, R. (2002). La mediazione: Gestione del conflitto e (ri) costruzione sociale. Palerm: Edizione La Zisa.DUFFY, K. (1996). La mediación y sus contextos de aplicación. Barcelona: Paidós. (Mediación; 1)FOLGER, J.; JONES, T. (1996). Nuevas direcciones en mediación. Barcelona: Paidós. (Mediación)FUNES, J. [dir.] (1994). Mediació i justícia juvenil. Barcelona. (Justícia i Societat; 12)HAYNES, J.; HAYNES, G. (1997). La mediación en el divorcio. Barcelona: Granica.KRESSEL, K. (1989). Mediation Research. San Francisco: Jossey-Bass.KOLB, D. (1996). Cuando hablar da resultado: Perfiles de mediadores. Buenos Aires: Paidós.LEDERACH, J. P. (1994). Beyond prescription: perspectives on conflict, culture and training. Siracusa: Syracuse UniversityPress.

57


MARTÍNEZ DE MURGÍA, B. (1999). Mediación y resolución de conflictos: Una guía introductoria. Mèxic: Paidós.MOORE, C. (1995). El proceso de mediación. Barcelona: Granica.MYERS, S.; FILNER, B. (1997). Conflict Resolution Across Cultures: From Talking it out to Third Party Mediation. Amherst:Amherst Educational Publishing.POTTER, B. (1996). From conflict to cooperation: How to mediate a dispute. Nova York: Ronin Publishing Inc.REDORTA, J. (2004). Cómo analizar los conflictos. Barcelona: Paidós. (Mediación; 12).SAPOSNEK, D. (1998). Mediating Child Custody Disputes. San Francisco: Jossey Bass.SHAILOR, J. (1994). Empowerment in dispute mediation. Londres: Praeger.SLAIKEU, C. (1997). Para que la sangre no llegue al río. Barcelona: Granica.TOUZARD, H. (1981). La mediación y la solución de conflictos. Barcelona: Herder.UMBREIT, M. (1995). Mediating Interpersonal Conflicts. Nova York: CPI Publishing.

Gestió de conflictes públics

BACOW, L.; WHEELER, M. (1984). Environmental Dispute Resolution. Nueva York: Plenun Press.BALUERT, J.; ZADEK, S. (1998). Mediating sustainabilit:. Growing policy from the grassroots. West Hartford: KumarianPress.BERGER, P. (1998). The Limits of Social Cohesion: Conflict and Mediation in Pluralist Societies. Nova York: Westview Press.CARPENTER, S.; KENNEDY, W. (1998). Managing Public Disputes. San Francisco: Jossey Bass Publishers.FRANKLIN, E. (1996). Resolving public conflict: transforming community and governance. Manchester: ManchesterUniversity Press.GAMMAN, J. (1994). Overcoming obstacles in Environmental policymaking: creating partnerships trough mediation. NovaYork: State University of New York Press.GARCIA, S.; LUKES, S. (1999). Ciudadanía: justicia social, identidad y participación. Madrid: Siglo XXI.KERWIN, C. (1999). Rulemaking: How government agencieswrite law and make policy. Washington: CongressionalQuartely Inc.

Conflictes internacionals

BERCOVITH, J.; RUBIN, J. (1992). Mediation in International Relations. Nova York: St. Martin’s Press.FISAS, V. (2004). Procesos de paz y negociación en conflictos armados. Barcelona: Paidós. (Estado y sociedad; 119)KRIESBERG, L. (1989). Intractable Conflicts and other transformation. Siracusa: Syracuse UP.— (1991). Timing the De-escalation of international conflicts. Siracusa: Syracuse UP.— (1992). International Conflict Resolution. New Haven: Yale UP.

Conflictes d’organitzacions

CONSTANTINOI, C.; SICKLES, C. (1997). Diseño de sistemas para enfrentar conflictos. Una guía para crear organizacionesproductivas y sanas. Barcelona: Granica.FLOYER ACLAND, A. (1996). Cómo utilizar la mediación para resolver conflictos en las organizaciones. Barcelona: Paidós.(Empresa; 15)LAX, D.; SEBENIUS, J. (1986). The manager as negotiator. Nova York: The Free Press.NEVELOF, N. (1994). Mediating Bioethical Disputes. Nova York: United Hospital Fund.STIMEC, A. (2004). La Médiation en enterptrise. París: DUNOD.WEISS, D. (1996). Beyond the Walls of Conflict: Mutual gains Negotiating for Unions and Management. Chicago: Irwin.

58


Annexos

1. Fitxa d’assistència tècnica

2. Programa de formació en mediació comunitàriaper a professionals de l’ajuntament

3. Jornada de treball amb les entitats

4. Quadres comparatius dels quatre ajuntamentsen els quals s’ha ofert assistència tècnica

59


1. FITXA D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA

DADES GENERALS

Ajuntament de:

Persones entrevistades:

Dades de les sessions realitzades:

Dades bàsiques del municipi:

INFORMACIÓ DES DE L’AJUNTAMENT

Motivacions que justifiquen la creació del servei:- polítiques- socials- de desenvolupament i creixement de la ciutat- demanda dels ciutadans- altres

Conflictes que es detecten al municipi

Conflictes que es preveuen en un termini de cinc anys

Conflictes que hauria d’atendre el servei de mediació

Serveis municipals que actuen sobre els conflictes actuals

Recursos del municipi, no públics, que incideixen sobre els conflictes

Xarxa de serveis i recursos en la qual el servei de mediació s’ha d’inserir

PLA D’ACCIÓ PREVIST DES DE L’AJUNTAMENT

Tipus de servei de mediació:- fix- itinerant- mancomunat

Estratègia d’implantació- prova pilot- programa limitat (territoris, conflictes, etc.)

Provisió de mediadors- personal propi- personal contractat- perfil del mediador disponible

60


PROPOSTES DES DE L’ASSISTÈNCIA TÈCNICA

1. Organització del servei de mediació

- Tipologia de conflictes que han de ser atesos- Circuits de derivació al servei i des del servei- Composició de l’equip: nombre i especialització dels mediadors- Organització de l’equip: horaris, coordinació i avaluació- Procés de mediació que s’utilitzarà: classe (individual, comediació) i nombre

de sessions.- Suport de la mediació: documents per mitjançar, documents d’acord, docu-

ments per a la derivació, documents per recollir les dades estadístiques.- Relacions amb altres serveis de mediació, professionals municipals, ciuta-

dans i associacions i altres professionals no municipals.- Capacitat d’assumir estudiants del programa de formació en pràctiques

2. Accions que s’han de desenvolupar

- Formació dels mediadors en els recursos i la xarxa municipal- Organització i coordinació dels equips- Construcció dels documents per a la mediació- Difusió del projecte i creació d’una cultura de mediació- Formació per a la derivació en mediació dels professionals de l’ajuntament i

associacions de veïns.- Gestió dels alumnes en pràctiques

3. Recursos necessaris

- Personals. Capacitació dels mediadors- Econòmics- Materials

4. Avaluació del servei de mediació comunitària. Ítems

- Per casos arribats (classes, parts participants, nombre de sessions)- Per acords, totals o parcials, per satisfacció dels usuaris- Difusió del servei

61


2. PROGRAMA DE FORMACIÓ EN MEDIACIÓ COMUNITÀRIA PER A PROFESSIONALS

DE L’AJUNTAMENT

OBJECTIUS

1. Incrementar les capacitats dels treballadors municipals per a la gestió dels conflictes que es produeixinen el lloc de treball.

2. Conèixer el funcionament de la mediació comunitària.3. Adquirir els coneixements teòrics i tècnics per derivar conflictes al servei de mediació comunitària.

METODOLOGIA

Les classes combinen les aportacions teòriques amb el treball pràctic, i es demana als assistents un altgrau de participació.Les eines metodològiques inclouen jocs de rol, simulacions i vídeos.Els assistents disposaran del material de classe necessari abans de l’inici del curs.

DURACIÓ DEL CURS

25 hores de formació presencial dividides en sessions de 5 hores.

ASSISTENTS

Personal de l’ajuntament amb tasques i responsabilitats en les àrees de serveis socials, salut, policia local,relacions ciutadanes i educació.

PROGRAMA

a. El conflicte comunitari: la visió des de la mediació.b.Els drets, els interessos, la participació i el conflicte en la comunitat.c. Sistemes de gestió de conflictes: comparació de resultats.d.Els actors del conflicte: les parts i el tercer.e.El procés circular de mediació: etapes.f. Les tècniques i habilitats per gestionar els conflictes des de la participació de les parts.g.Els centres de mediació comunitària: la seva definició com a servei municipal.h.La derivació a mediació: com definir-la i com fer-la.i. L’avaluació i l’ús del resultat de la mediació: la integració a la xarxa de serveis municipals.

DOCENTS .......................................

COORDINACIÓ .......................................

ACREDITACIÓ

Els participants amb una assistència igual o superior al 80% de les hores rebran un certificat de........................ i de l’Ajuntament .......................

PRESSUPOST.....................El preu inclouria les hores de preparació del curs, la documentació i els desplaçaments.

62


3. JORNADA DE TREBALL AMB LES ENTITATS

OBJECTIUS

1. Fer conèixer la mediació comunitària.2.Recollir els interessos i les propostes dels assistents en relació amb la utilitat de la mediació comunità-

ria per a les entitats de ................

METODOLOGIA

La Jornada tindrà una part d’exposició teòrica i una altra de participativa. S’exposaran exemples del fun-cionament de diferents serveis de mediació comunitària en l’àmbit local.

DURACIÓ DEL CURS

3 hores.

ASSISTENTS

Associacions i entitats de veïns i socials.

PROGRAMA

a. El conflicte comunitari: la visió des de la mediació.b.Els drets, els interessos, la participació i el conflicte en la comunitat.c. Sistemes de gestió de conflictes: comparació de resultats.d.La mediació comunitària: com facilita la vida en comunitat.

DOCENTS .............................

COORDINACIÓ .................................

PRESSUPOST ...................El preu inclouria les hores de preparació de la jornada, la documentació i els desplaçaments.

63


64

4. QUADRES COMPARATIUS DELS QUATRE AJUNTAMENTS EN ELS QUALS S’HA OFERT

ASSISTÈNCIA TÈCNICA

Quadre resum dels elements que configuren el model del servei de mediació comunitària

ELEMENTS

DEL MODEL

Titularitat

Condicions

d’accés

Provisió

Objectius per

al 2005

Dependència

orgànica

Ubicació

Prestació

Altres

Ajuntament núm. 1

Pública

Universal i gratuït

Pressupost municipal

1. Difondre el servei enels diferents serveismunicipals

2. Difondre el servei aentitats i associa-cions del municipi

3. Difondre el serveientre la ciutadania

4. Realitzar un mínimde 50 mediacionsamb acord o sense

Regidoria de RelacionsCiutadanes

Oficina d’Atenció alCiutadà

Mixta

Ajuntament núm. 2

Pública






Alcaldia

Serveis centrals municipals

Externa

L’Ajuntament mancomuna el serveide mediació ambaltres ajuntaments dela comarca

Ajuntament núm. 3

Pública



1. Sensibilitzar l’equipde govern perquèvegi la necessitat decrear un servei demediació comunità-ria amb les condi-cions necessàries

2. Definir el model deservei de mediaciócomunitària

3. Delimitar els conflic-tes que es tractaranal servei

4. Realitzar una forma-ció per als tècnicsmunicipals amb lafinalitat d’un millorconeixement de lamediació i de la deri-vació



Regidoria de DretsCivils

Serveis centrals municipals

Externa

Ajuntament núm. 4

Pública


Pressupost municipali subvenció autonòmica





Regidoria deMoviment Associatiu iCentres Cívics

Oficines dels districtesmunicipals

Externa


65Tipologia de conflictes admesos i exclosos

Tipus de conflictes

Admesos

Exclosos

Ajuntament núm. 1

• Conflictes veïnalsrelatius a la utilitza-ció d’espais i mobi-liari públic

• Conflictes de convi-vència en comuni-tats de veïns

• Conflictes de lesassociacions

• Conflictes familiars

• Conflictes familiarsde separació i divorci

• Conflictes on unapart sigui l’ajuntament

Ajuntament núm. 2




• Conflictes familiars



Ajuntament núm. 3



• Conflictes intercultu-rals


• Conflictes intergene-racionals


Ajuntament núm. 4




• Conflictes familiars• Conflictes escolares


• Conflictes on una part sigui l’ajuntament

Xarxa de serveis en la qual s’ha d’inserir el servei de mediació comunitària

Serveis munici-

pals que actuen

sobre els

conflictes

Xarxa de serveis i

recursos en la

qual el servei de

mediació s’ha

d’inserir

Ajuntament núm. 1

• Serveis socials• Educació• Relacions ciutadanes• Convivència

intercultural

• Àrea de Relacionsciutadanes

• Oficina d’Atenció alCiutadà

• Serveis socials• Educació• Relacions ciutadanes• Convivència

intercultural

Ajuntament núm. 3

• Serveis socials• Policia local

• Serveis socials• Educació• Relacions ciutadanes• Regidoria de Drets

Civils• Policia Local

Ajuntament núm. 4

• Serveis socials• Policia local• Oficina de queixes

• Oficines de districte• Serveis socials• Policia Local• Serveis culturals• Jutjat de Pau

Ajuntament núm. 2

• Serveis socials• Alcaldia

• Serveis socials• Educació• Policia Local• Serveis culturals• Jutjat de Pau


66

Composició dels equips de mediació comunitària

Composició de

l’equip

Jornada de treball

Ajuntament núm. 1

Dos mediadors i uninformador

Tota la setmana enhorari de matí i tarda

Ajuntament núm. 3


Tres dies a la setmanaen horari de matí itarda

Ajuntament núm. 2


Dos dies a la setmanaen horari de matí itarda

Ajuntament núm. 4


Tota la setmana enhorari de matí i tarda


xarxa de municipisxarxa de municipis

Els serveis de mediació comunitàriaPropostes d’actuació

Amb la col.laboració de:

La mediació comunitària, com a sistema de gestió de conflictes, implica elciutadà com a membre actiu en la recerca de solucions socials i el co-responsabilitza en la resolució dels seus problemes. Els municipis impulsen lamediació comunitària apostant pel diàleg i la diferència, creant un nou serveique ha d'enfortir el ventall de recursos públics a disposició de la ciutadania.

Aquest llibre és el resultat de la reflexió dels grups de treball sobre mediaciócomunitària realitzats per la Diputació de Barcelona amb electes locals. Leslínies d'actuació proposades estan obertes a nous debats, ja que la implantaciódels serveis de mediació comunitària als municipis és encara incipient.

Els

serv

eis

de

med

iaci

ó c

om

unitàri

a.

Pro

po

stes

d’a

ctu

ació