Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Secció d’Institut Manuel Carrasco i Formiguera Carrer del Consell de Cent ,1 08182 Sant Feliu de Codines Tel. 93 866 27 55 Fax 93 866 21 43 e-mail: a8060009@xtec.cat http://www.xtec.cat/centres/a8060009

PROJECTE DE MEDIACIÓ

ESCOLAR

SI MANUEL CARRASCO I

FORMIGUERA

MEDIACIÓ ESCOLAR

MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i

Formiguera

S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a

Página 1

INDEX

Pàgina

1 INTRODUCCIÓ

2

1.2 Característiques del nostre centre

2-3

1.1 Objectius del projecte de mediació al centre

3-4

2 SERVEI DE MEDIACIÓ DEL CENTRE

4

2.1 Organització del servei de mediació

4

2.2 Funcionament del servei de mediació

4

3 ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE

L’OPTATIVA PER FORMAR ALUMNES MEDIADORS

5

3.1 Objectius específics de l’optativa de mediació 5

3.2 Continguts de l’optativa de mediació 5

3.3 Metodologia i tipologia de les activitats 6

3.4 Temporització 6

3.5 Avaluació 6

4 PRÀCTIQUES RESTAURATIVES

7

4.1 Cercle proactiu

7

4.2 Cercle restauratiu

8-9

MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i

Formiguera

S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a

Página 2

1. INTRODUCCIÓ 1.1 Característiques del nostre centre

La Secció d’Institut Manuel Carrasco i Formiguera és un centre educatiu públic ubicat a

Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), un municipi de muntanya d’uns 5000 habitants,

enfilat al damunt dels cingles vallesans que obren la porta al Moianès veí. Acull set

grups classe, als quals s’imparteixen ensenyament des de 1r a 4t curs d’ESO. Es tracta

d’un centre petit, amb dues línies a tots els nivells, llevat del 1r, que acull un 160

alumnes i disposa d’un actualment claustre de 18 docents de les diferents àrees

curriculars.

L’institut, nascut ara fa vint anys per iniciativa municipal arran de les reivindicacions de

les famílies locals d’ escolaritzar els alumnes d’ensenyament obligatori al municipi, va

passar a la xarxa pública del Departament d’Ensenyament fa setze anys, essent únic

centre de secundària del municipi fins fa tres quatre anys, quan es va autoritzar una

línia de concertada a l’escola de religioses del poble. Val a dir que la pèrdua del grup

actual es deu tant a qüestions demogràfiques com al fet de desviar part de l’oferta de

places i de recursos públics al centre privat concertat.

Les instal·lacions tot i estar unificades i semblar aparentment un sol edifici incorporen

una part molt antiga, de més de cinquanta anys, que havia estat l’antic parvulari del

poble i l’edifici aixecat per l’ajuntament a l’espai contigu que ocupaven les antigues

cases dels mestres. Tot i estar prevista la seva ampliació poc temps després de la seva

inauguració aquesta no s’ha fet mai realitat, el que limita les condicions de

determinades tasques i activitats educatives de la vida del centre, per exemple les

esportives, que obliguen a desplaçar-se al pavelló municipal d’esports, o a utilitzar

altres espais municipals per a reunions, jornades, etc.

Quant a composició, la Sec d’Institut Manuel Carrasco i Formiguera és una bona

mostra de la diversitat social que existeix a la població, amb alumnes procedents dels

diversos sectors d’extracció social i orígens culturals existents a Sant Feliu de Codines.

La seva heterogeneïtat és doncs un dels seus trets distintius, a la vegada que una de les

seves riqueses i les seves complexitats. Així, tot i que l’obertura de nous centres a fet

disminuir l’alumnat procedent d’altres municipis veïns, com Gallifa , Bigues i Riells o

Sant Quirze de Safaja, el flux migratori general ha fet incorporar un nombre creixent

d’alumnes procedents d’un ventall molt ampli de països, com Equador, Brasil, Uruguai,

Nigèria, Xina, Romania, Perú, Bolívia, etc, que se sumen a l’alumnat procedent de les

famílies tradicionalment arrelades al municipi i qüestió que també val la pena destacar,

MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i

Formiguera

S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a

Página 3

al procedent del centre d’acollida de menors que l’entitat Aldees Infantils SOS, té

ubicat a Sant Feliu.

Aquesta diversitat, riquesa i complexitat es viu internament en general de manera

positiva. El fet que el nostre sigui un centre petit, amb una plantilla curta, però en bona

part força estable, facilita el coneixement mutu i dels diferents sectors de la comunitat

educativa i fa que els conflictes que es presenten dins el centre siguin relativament

escassos i no massa greus. Malgrat això, el centre lluny de ser una bombolla aïllada del

món exterior incorpora de vegades els problemes que provenen d’altres àmbits i així

de vegades es detecten alguns en estat latent que cal afrontar amb totes les eines

disponibles a l’abast.

1.2. Objectius del projecte de mediació al centre

La millora de la convivència escolar, com a estratègia de prevenció i resolució de

conflictes és un dels objectius fonamentals que ens plantegem com a centre per a fer

front a la diversificació i complexitat dels casos que puntualment apareixen en el marc

educatiu, que sovint tenen origen tant en la manca d’habilitats socials dels

adolescents, com en la seva diversitat de valors i d’interessos.

Així, de vegades, ens podem trobar que alguns alumnes tenen cada cop més una certa

tendència a utilitzar el menys teniment, l’insult o la desqualificació, quan no la

violència física, com a “solució” als problemes que es generen entre ells, ja sigui al

centre o al carrer. Aquests comportaments, sumats a la desmotivació, la inadaptació,

la falta d’interès per aprendre o l'absentisme d’una part de l'alumnat dificulten la bona

convivència i la tasca educativa i aboquen molt sovint al creixement del fracàs escolar.

Entenem doncs, que millorar el clima de convivència escolar és un factor essencial per

millorar la qualitat de l’educació. Cada dia més, veiem que les vies sancionadores

existents no són suficients per a generar la varietat de tipologies de conflictes que

poden aparèixer al llarg del curs escolar, i que es fa necessari un nou enfoc encaminat

a la seva prevenció i a la recerca de sortides satisfactòries per a les parts implicades a

partir de la seva participació, implicació i compromís mutu.

Entenem que cal ajudar els nostres alumnes a posar-se al lloc de l’altre, a ser solidaris,

respectuosos i tolerants, a acceptar la diversitat com a riquesa i a utilitzar el diàleg,

l’empatia i la cooperació com a eina restauradora dels processos en conflicte.

Per aquest motiu, tant el Claustre com el Consell Escolar del nostre centre van aprovar

l’impuls d’un projecte per a la creació d’un programa de mediació escolar, que hauria

de contemplar entre altres aspectes els objectius següents :

MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i

Formiguera

S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a

Página 4

Millorar el clima de convivència al centre.

Educar en el diàleg, la cooperació i la responsabilitat.

Proporcionar una alternativa constructiva als possibles conflictes.

Afavorir des de la competència social, la construcció d’actituds i valors de

manera efectiva i pràctica.

Fer partícip la comunitat educativa del centre en la resolució de conflictes,

garantint la representativitat, la pluralitat de veus i la corresponsabilització.

Enfortir i reparar les relacions entre les persones de la comunitat educativa que

conviuen quotidianament, contribuint a evitar enfrontaments inútils.

2. SERVEI DE MEDIACIÓ DEL CENTRE

2.1 Organització del servei de mediació del centre

El servei de mediació del centre funciona a través de la Comissió de mediació del centre. Aquesta Comissió de mediació està formada per:

a) Dos alumnes mediadors. Hi haurà un grup d’alumnes mediadors que

aniran fent torns per ocupar aquestes dues places.

b) Un professor.

c) Un membre de l’AMPA. Hi haurà un grup de dos o tres membres que

aniran fent torns per ocupar aquesta plaça.

2.2 Funcionament del servei de mediació del centre

Les funcions i actuacions de la comissió de mediació del centre son les següents:

a) Aplica mesures i pràctiques restauratives, no sanciona.

b) Rep alumnes amb un compromís per millorar.

c) S’atenen alumnes amb cinc fulls d’incidència.

d) S’atén, també, qualsevol membre de la comunitat educativa que es

consideri que ho necessita o bé que ho sol·liciti directament.

e) El tutor individual gestionarà les mesures amb un aplicatiu (Excel?).

f) Les sessions de mediació es portaran a terme durant l’horari lectiu del

centre.

g) Hi haurà una sessió quinzenal de mediació. En cas de necessitat urgent

es pot convocat una sessió extraordinària fora de l’horari establert.

h) S’adequarà una aula (la 21) per a les sessions de mediació.

i) Arribat a un acord amb l’alumne, s’elaborarà un document que signaran

totes les parts.

j) La Comissió de mediació també haurà de verificar el compliment dels

acords signats.

MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i

Formiguera

S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a

Página 5

3. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE L’OPTATIVA PER FORMAR

ALUMNES MEDIADORS

Aquesta optativa podria anar adreçada a alumnes de 2n d’ESO que es formarien com a

mediadors per poder incorporar-se al servei a 3r i 4t d’ESO. L’optativa ha d’anar

orientada a donar eines a les futures persones mediadores per tal que, amb la seva ajuda,

els conflictes entre els alumnes es resolguin de manera pacífica i positiva. Aquesta acció

està orientada a la millora del clima de l'aula i del centre cosa que afavorirà

l'aprenentatge i l'èxit escolar.

3.1 Objectius específics de l’optativa de mediació

a) Educar en els valors de la tolerància, el respecte, la participació, la cooperació i

la comunicació.

b) Assolir les habilitats del mediador: habilitats de comunicació, empatia,

responsabilitat, creativitat per trobar solucions constructives als conflictes.

c) Formar l’alumnat en tècniques de mediació per participar en el Servei de

Mediació.

d) Difondre entre l’alumnat el Servei de Mediació i presentar de manera clara en

què els pot ajudar i com es pot accedir a ell.

3.2 Continguts de l’optativa de mediació

a) Definició de mediació

b) El conflicte

c) Fases del procés de mediació

d) Tècniques de mediació

e) Habilitats i qualitats del mediador

f) El Servei de Mediació

MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i

Formiguera

S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a

Página 6

3.3. Metodologia i tipologia de les activitats

Estudi de casos

Simulacions

Temps de cercle

Treball individual, per parelles i de grup de les activitats

MATERIALS: dossier de treball elaborat pel centre; audiovisuals; notícies dels

mitjans de comunicació; recursos digitals

3.4. Temporització

Optativa quadrimestral

3.5. Avaluació

Se farà una avaluació contínua (observació a l’aula i seguiment del treball dels

alumnes)

Es valoraran actituds, participació i interès.

Es valorarà l’elaboració del dossier i d'activitats que el professor vagi proposant.

Es valoraran els conceptes assolits a través de qüestionaris i comentaris

diversos.

En finalitzar l’optativa el professor responsable atorgarà la distinció de

mediadors a aquells alumnes que hagin demostrat un bon aprofitament de la

matèria i que estiguin interessats en participar en el Servei de Mediació.

MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i

Formiguera

S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a

Página 7

4. PRÀCTIQUES RESTAURATIVES

4.1. El cercle proactiu

Un cercle proactiu és una manera de treballar dinàmica, creativa i emprenedora amb

el grup d'alumnes. El fet d'estar asseguts en cercle, convida a participar tots els

alumnes i respectar el torn de paraula. Això permet que tothom pugui parlar i ser

escoltat. L'enfocament proactiu implica una autoexamen sistèmic constant de la

relació interpersonal o de l'espai de convivència. Aquest tipus de dinàmica permet

detectar elements que puguin generar conflictes negatius.

INTRUCCIONS PER DUR-LO A TERME

ENTRADA

Els alumnes seuen com volen en forma de cercle.

Es fa una ronda inicial amb un objecte a la mà (peça talismà) perquè tothom

s'involucri. Aquesta peça dóna el dret de paraula.

Es busca un tret de sortida breu (dinar preferit, -bateriad de preguntes per introduir un

cercle annexes-)

MESCLA (OPCIONAL)

Aquesta és la possibilitat de crear oportunitatts perquè gent nova parli i no es crein

grups tancats.

Es barregen posant una excusa (ex: s'aixequen tots els que porten una peça de roba de

color blau, i els fem canviar de lloc)

ACTIVITAT PRINCIPAL

S'organitza i es treballa el tema que realment interessa tractar en aquella sessió. Hi ha

la possibilitat de fer subgrups per treballar d'una manera més dinàmica. Al finalitzar

l'activitat, és recomanable fer-ne una posada en comú.

SORTIDA

Es realitza una ronda final on es convida a centrar-se no tant en allò que s'ha après

com el que s'ha gaudit per acabar en una experiència positiva i amb una experiència

compartida. (Exemple: amb quina cosa positiva et quedes després de la sessió d'avui?)

MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i

Formiguera

S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a

Página 8

4.2. El cercle restauratiu

Un cercle restauratiu és un forma comunitària de tractar els conflictes que tenen el seu

origen en la justícia restaurativa. Simplificant molt, podem imaginar un cercle

restauratiu como una medicació en el que convidem a participar no sols a les parts

més directament implicades (com ara un agressor i una víctima) sinó també a la

comunitat del conflicte, aquelles persones que d'alguna forma o altra s'han vist

afectades pels fets i per la situació conflictiva (equip directiu, familiars, amistats...).

La filosofia del cercle restauratiu és que sigui la pròpia comunitat la que es reuneixi per

dialogar, escoltar les raons de totes les parts, permetre que la persona que ha fet el

mal entengui, es responsabilitzi de l’abast de les seves accions, i es traci un pla d'acció

per restaurar la situació.

QUI ESTÀ PRESENT I COM ES PORTA A LLOC?

En un cercle restauratiu tenim a l'autor o l'autora (persona que ha realitzat l'acte) el

receptor o receptora (persona que ha estat objecte de l'acte) i a la comunitat del

conflicte (persones que s'han vist afectades d'alguna manera per l'acte realitzat). El

facilitador o facilitadora és un membre de la comunitat que té experiència en facilitar

aquest procés i per això pot donar suport al diàleg, recordant als membres de la

comunitat una forma de desenvolupar el procés que ajudi a que es pugui parlar i ser

escoltats. Un cercle restauratiu consta de tres moments:

PRE-CERCLE: reunió prèvia amb els possibles participants del cercle (per

separat)

CERCLE: Una vegada realitzats tots els pre-cercles, convoquem el cercle.

Col·loquem les cadires en cercle, de forma que tots puguin veure’s i tots se

sentin en un pla d'igualtat.

POST-CERCLE: revisió de com es troben els que van a participar, un cop revisats

els acords del cercle.

Els Pre-Cercles s'inicien quan un membre de la comunitat contacta amb un facilitador

o facilitadora per a compartir un fet o una situació conflictiva i demanar que es porti a

terme un cercle. Idealment, això es fa en una comunitat que, anteriorment, ha

establert un sistema per tractar els conflictes.

En el moment del Cercle, es poden seguir les següents passes:

MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i

Formiguera

S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a

Página 9

Introducció, recordant quin és el motiu que ha portat a reunir-se (tractar els

fets ocorreguts i les seves conseqüències, així com proposar plans d'acció per

millorar les coses).

Recordar l'objectiu del cercle encara que abans, al pre-cercle, ja es parla,

recordar que aquest objectiu és que totes les persones participants puguin

parlar i ser escoltades.

Hi ha tres moment que es distingeixen en el Cercle:

a. Comprensió mútua. Ens centrarem en el present, en com ens sentim en aquell

moment. La pregunta que es formularà és: "-què vols que se sàpiga i a qui li ho vols

dir? com ets sents ara mateix en relació als fets i a les seves conseqüències?". Quan un

participant (persona A) respon a aquesta pregunta, la persona facilitadora pregunta a

la persona B: "què has entès?" amb la finalitat de que escolti i confirmi la seva

comprensió. Un cop que B diu el que ha entès, es pregunta a A si hi està d'acord i és el

mateix que havia respost. Així reiteradament amb la finalitat que ambdós parts sentin

que poden parlar i son escoltats.

b. Responsabilitat personal: Aquí tornem al passat, al moment en el que van succeir els

fets. Cada persona es va comportar d'una manera, segons el que pensava en aquell

moment. Ara es tracta de responsabilitzar-se dels fets tal qual van tenir lloc.

MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i

Formiguera

S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a

Página 10

MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i

Formiguera

S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a

Página 11