LLUM D'OLI P°rreresNum. 14 Juliol 1981

/#^

>N

ELS ALBERCOCS, UNA1VTMES

Report atgCentrais

Als mesos de juny i juliol Porreres estransforma en un gran sequer d'albercocs.La vida del poble queda altament condi-cionada a l'etapa de recollida i elaboracióde la producció agrícola més característicai pròpia. Hi ha un alt índex de gent que tre-balla i tota una encesa problemàtica depreus i exportació. "LLUM D'OLI" voltractar amb profunditat aquests temesquan l'albercoc és la notícia de Porreres.

£1 nostre passat: El cuit iu de safra a PorreresSuperstició dins Porreres ~ La Societat de Caçadors

esports

EL PORRERES, UN PROJECTE DE FUTUR

4

Al final d'una llarga i ac-ceptable temporada el Porre-res no va poder ésser campiondel torneig de primavera peròpoc hi faltà. L'equip que presi-deix En Pep Roig ha començatla tasca d'u projecte de futurque doni garanties i possibili-tats a un club que vol ésserfort i representatiu dins laTercera Divisió.

• CICLISME• ESCACS

&

EL NOSTRE PASSA T

El cultiu del safra a PorreresPer María Barceló i Crespí.

Dins el marc d'una eco-nomia pre-iridustrial l'agri-cultura ocupa bàsicament ellloc fonamental de tota l'ac-tivitat econòmica. L'agricul-tura ha estat i encara engran part segueix essent unade les fonts de riquesa mésimportants per a Porreres.En general es tracta d'unaagricultura de secà, sobretota base de cereals, amb elcomplement de la ramade-ria.

Ara bé, els cultius nohan estat sempre els matei-xos. Un cultiu que avui hadesparegut quasi per com-plet dels nostres campsi que en altres èpoquesfou ben representatiu dela nostra vila era el safrà.D'aquest cultiu, que hompodria qualificar gairebéd'exòtic, no en sabem l'ex-tensió que s'hi dedicava nila producció. Es per aixòque, davant una manca dedocumentació específica,hem de recórrer a les notí-cies que ens faciliten elscronistes, viatgers, etc. quanes refereixen a la vila de Por-reres. Veiem-ne algunsexemples:

A fins del segle XVIja disposam de dades sobreplantacions de safrà en ellloc de Binicapús. N'agafa-rem dues mostres. El dia 15d'abril de 1.578 quatrequarterades de terra de Pe-re Mora foren valorades en170 lliures "compres lo saf-frà". El dia 25 d'abril delmateix any, una quarteradade vinya i cinc quartons "de

terra y lo cafra" de RafelBarceló fou valorat en 150lliures.

FERRER CASSÀ quali-fica el safrà porrerenc, capal final del seg|e XVIII,dient que "es mejor que elde La Mancha".

TERRASA—BERARDa la seva Ho. de las villas ypoblaciones de Mallorca,senyalen el safrà com a partimportant de la cullita por-rerenca.

L'ARXIDUC LLUÏSSALVADOR explica com"el azafrán es una de lasplantas que parece ser muyadecuada al clima y a lacalidad de los terrenosde Mallorca. Se le cultiva•en pequeña cantidad, entodos los términos de la Is-la, pero en gran escalaúnicamente en Porreres,donde se coge un azafránde primera calidad, y en In-ca y Lloseta".

VARGAS PONCE ensdiu que "el azafrán, espe-cialmente de Porreras, esmás fino y excelente queel de La Mancha".

ALEXANDER DE LA-BORDE, explica referint-sea Porreres: "El terme abun-da en blat, civada, blat demoro, oli, safrà, vi i moltde bestiar".

També el Diccionari dePASQUAL MADOZ (1.849)en la relació de cultius por-rerencs s'anomena el safrà.

Podríem citar encaramolts més testimonis peròcreiem que és suficient coma mostra curiosa d'un cultiudesaparegut dels nostrescamps.

Una descripció de Porreresdel Segle XVIII

Sens dubte resultenforça interessants les des-cripcions que fan de l'illade Mallorca en general ide les distintes viles enparticular els cronistes,historiadors i també viat-gers que es dedicaren a re-córrer la nostra roquetaespecialment en el trans-curs del segle passat. No-més cal recordar l'Arxi-duc Lluís Salvadord'Àustria, Laborde, Pi-ferrer entre molts d'altres.

Hem considerat d'inte-rès reproduir a les pàginesde "Llum d'oli", adesia-ra, algunes d'aquestes des-cripcions referents a la nos-tra vila.

FERRER i CASSÀ capal final del segle XVII ensofereix la següent visió dePorreres:

"PORRERAS con mu-cho y rico azafrán y regala-da miel tiene 775 vesinos,2346 de comunión, 882de confecion, total 3228.Su cosecha consiste en13.227 4/5 quarteradasde trigo y candeal, 8.291de cebada, 4.062 2/5 ave-na, 1.046 4/5 de legum-bres, 14.799 4/5 cangasde vino, 4.140 cabezas deganado lanar, 243 de ganadocabrio, 100 de vacuno ade-más ai en dicha villa 2 Bo-ticarios, 4 barberos, 1 pelai-re, 20 texedores lino, 43

telares de lino, 8 alhamíes,10 carpinteros, 8 aleareros,9 herreros, 31 zapatero,2 sastres, 19 molineros, 1molino agua, 18 de viento,15 alambiques. Tiene es-ta villa la mas magnifica,ostentosa y bien adornadaiglesia de la parte forensey también la circunstanciade estar situada esta villaen el llano y ser una de lasque sirven granero de laisla. Su azafrán es mejorque el de la Mancha. Aitambién en el termino dePorreras la montaña deno-minada el Pug de Monte-Cion con ermita de N.Sy casa de estudios de Gra-mática por cuenta de losRegidores de dicha villa.Su Baile de H. BernardoMora, su cura el Dr. D. An-tonio Canet".

Maria Barceló i Crespí.

Notes:1.- Hem respectat fidel-

ment l'ortografia de l'ori-ginal.

2,- Aquest manuscrit estroba a la Biblioteca del Mo-nestir de la Real.

3.- Fitxa tècnica:FERRER I CASSÀ,

Francisco: Descripción de laisla de Mallorca y de lo másmemorable que se encuentraen ella conforme se refiereen varios impresos y ma-nuscritos ocios (1.793).

Una alternativa a Fatar juvenilAls pobles preocupa fort ferm l'atur dels joves. Als pobles

molts de joves estan sense feina. Molts estudien sense ganesnomés per passar el temps amb qualque cosa.

Massa bé sabem que aquest és un dels problemes mésforts de l'Estat espanyol i que les seves solucions depenend'unes coordenades que cauen més enllà de les nostres im-potents bones voluntats.

Però també sabem que cal fer qualque cosa més que lia-mentar-nos. Creim que precisament el temps de crisi és el mo-ment més escaient per treure el suc a la nostra dormida creati-vitat. Ja que no està en les nostres mans donar les degudes so-lucions, es tractaria de fer petits signes, petites realitzacions,que mantenguin viva la l l u i t a per empènyer les solucions defi-ni t ives.

En aquest sentit voldríem FER UNA CRIDA ALS JOVESDE LA PART FORANA.

Davant altres problemes, com poden ser formació, cultura,esplai... els joves de Mallorca han estat capaços de donar unespasses pròpies, d'aportar unes solucions nascudes des d'ells ma-teixos i des de la realitat del seu entorn. Per això han formatclubs d 'esplai , associacions de veihats, colles d'excursionistes,grups de teatre, revisions de vida, revistes locals... Però n ingú

encara, que nosaltres sapiguem, d ins els nostres pobles, ha fetqualque cosa pràctica, que servís de símbol, de contra-punt,d'exemple dins el camps de l 'atur juven i l .

Feines, als pobles, n 'h i ha moltes. Cada any resten amet-lers sense espolsar, garrigues sense aixarmar, camins sensearranjar, voreres sense netejar...

Seria qüestió de reunir-se en grup, de prendre si fos neces-sari fesomia legal de cooperativa, de posar-se en contacte ambl'Ajuntament i de començar sense massa més solfes. Sens dub-te, davant l'eficàcia de la primera iniciativa sortirien altres pro-postes. Pensem que als nostres pobles aquesta forma de treba-llar, d'envestir la fam, no és nova. Molt abans de nosaltres elsnostres padrins i f ins i tot els nostres pares s 'uniren en colles,en petits grups de companys, per prendre ESCARADES. Ambaquesta forma de fer feina pel seu propi compte i risc, s'aixe-caren milers de marges, es tregueren moltes carretades de ra-bassons i se sembraren mil ions d'arbres.

A Ciutat l 'experiència de les cooperatives d'associacionsde veïnats i de marginats han estat una positiva i alliçonadorainiciativa.

Quan hom s'ofega no espera vaixel ls salvadors que maiarr iben, sinó que s'aferra al pr imer tronc que troba a l'abast.

INFORMACIÓ LOCALFinal del cars al col.legi Verge deMonti - Sion

Una simpàtica actuació conjunta a la festa de fi de curs delCol.legi Verge de Monti-Sion. (Foto Vidal)

poble: Ca'n Xenoy, Sa Teu-lera, Sa Torre, etc. així comuna diada ecològica a Monti-Sion que consistí en netejartot el Puig. Sortint del ter-me de Porreres realitzarenuna excursió a Sa Canova,finca experimental agrària.

Els alumnes de 8è. pre-pararen amb il·lusió el viat-ge d'estudis que veren rea-litzat per Pasqua visitantBarcelona, Moserrat, Lour-des, La Vall d'Aran i altresllocs de la regió. Els de 5é.no pogueren anar tan lluny,contentànt-se amb una es-tada d'un cap de setmana al'illa d'Eivissa. Els petitstambé disfrutaren d'un diad'excursió a Cura, donant-seper satisfets.

El dia 23 de març elsalumnes que participen a laCoral anaren a la Trobadade Corals infantils que secelebrà a Capdepera.

.

A Porreres no venen gel

Si voleu fer una bona gelatada a l'antiga, és a dir, amb unabomba de fer gelat, d'aquelles que roden, no podreu trobargel a Porreres, com abans succeia. Així aquesta manera tanautèntica de fer bon gelat s'està perdent més, una perquè que-den poques bombes i l'altre que això d'haver d'anar a Camposa comprar mitja arrova de gel és tenir-ne moltes ganes...

El passat diumenge!2de juny va tenir lloc a Ivlçn-ti—Sion la festa de la famíliaorganitzada pel Col.legi Ver-ge de Monti-Sión, per a cele-brar el fi de curs com a da-rrera activitat realitzada alllarg de l'any escolar 80-81.

La festa consistí en di-verses activitats: comèdies,balls, exercicis gimnàstics,passades de models, etc. rea-litzades pels nins amb l'aju-da dels professors i l'Asso-ciació de pares.

Durant aquest curs esvaren fer grans varietat d'ac-tivitats, cosa molt positiva,entre les quals podem desta-car les classes d'anglès, ballde bot, mecanografia, di-buix, pintura, judo, etc. or-ganitzades per l'Associacióde pares d'Alumnes. Percompletar l'educació delsnins es feren algunes visitesa distints llocs del nostre

Comunicat de l'Agrupació

Cultural damunt l'incendi

L'Agrupació Cultural de Porreres vol agrair especial-ment als socis i persones simpatitzants que la víspera deSant Joan ajudaren a sufocar el foc produit a la rodaliade Monti-Sion, en motiu de la celebració d'aquesta popu-lar tradició, la seva decidida i efectiva participació, ambla qual fou possible, gairebé sense més ajuda, que el des-graciat incident fos solsament un conat d'incendi ambmínimes conseqüències i que afectà a un redol d'uns 60metres quadrats.

Gràcies de bon de veres a aquests amics, la majoriajoves, i a aquells altres que després s'incorporaren a latasca de la total neutralització del foc amb el seu treballi voluntat, no limitant-se a ser espectadors d'una cosaque no havia estat res més que una alarma. Gràcies tam-bé per les mostres de simpatia i suport en moments cer-tament difícils on son més fàcils les crítiques lleugeres.

Llamentam profundament l'alarma que sofrí la po-blació i els danys ocasionats, més morals que físics. Lanostra Entitat sent un respecte major del paisatge i la se-va conservació natural i ens agrada la convivència pacífi-ca. No som -com s'ha volgut fer entendre per part degent malintencionada- incendiaris. No s'han de confon-dre les coses. Gràcies als donats de Monti-Sion per la sevacomprensió, a alguns membres del Consistori porrerenc ial rector Francesc Ramis, a la gent que va pujar i al ca-mioner que dugué l'aigua. Però, gràcies una vegada més,a aquells que essent a Ta festa es decidiren exemplarmenta aturar les flames amb vertader risc de la seva pròpiaintegritat física.

Noticiade Preus

Preus de l'ametlla . 240 pts.(a la prova)

Garrova. . sense cotització.Forcella. . . . de 160 a 190.Porc de 85 a 100.Xots de 190 a 210.Xots en canal de 420 a 440.

TONI TOUS: EXPOSICIÓACAMPOS

El nostre paisà ToniTous està aconseguint unesexcel·lents produccions pic-tòriques a jutjar per la mos-tra que ha realitzat darrera-ment amb molt d'èxit aCampos on presentà unasèrie de paisatges a la Salade Cultura de "Sa Nostra".Sens dubte, és el paisatgeillenc el que predomina al'obra d'En Tous amb unescaracterístiques i un estillluminós molt propi.

S E A TSERVICI OFICIAL

JAUME MORAC. Lluís Vives, 6,8/10 PORRERES

SERVICI DE GRUATel. 64 70 55

.

INFORMACIÓ LOCAL

La caça, segons els caçadors Societat de Caçadors:

Membres d'aquesta re-dacció han estat parlantamb directius de la Societatde Caçadors de Porreres so-bre la problemàtica de la ca-ça en general i del nostremunicipi en particular.

Preguntats sobre les fet-xes, els caçadors troben queobrir la temporada el primerd'agost fins dia 15 d'agostjust per caçar amb cans ei-vissencs, i a partir de dia 15 !

amb escopeta, és massa tardtenint amb compte que al-tres anys es feia molt abans,i que el mal, afecte als co-nills de valent s'acursa latemporada considerable-ment i el dany que aquestespeces fan al camp és gros.

Això demostra una ve-gada més que a Madrid notenen gaire clar com funcio-na la caça per aquí, a pesarde que unes cinquanta socie-tats de caçadors han dema-nat poder començar abansd'aquestes fetxes. També enmatèria de sancions és bennecessari que ICONA es posial dia a fi d'escalivar els fur-tius que obliden que la caçaés un esport i no un negoci.N'hi ha alguns que es dedi-

quen més a fer carn ambuna escopeta o altres medisno massa ortodoxes que adistreure's.

Hi ha una cosa tan sen-zilla i que a primera vista nopareix que tengui importàn-cia, com és passejar el caper fora vila, que pot resul-tar dolent per a la conserva-ció adequada de les perdius,ja que aquest ca trobarà unniu amb les perdius petites—tal volta no les faci res,ben segur— però la mare noni tornarà pus al niu, avo-rrint el nieró. Amb això lagent hauria de tenir més es-ment, ara que s'ha aconse-guit tenir un major respectea les perdius, a fi de podertirar quan sigui hora i quequan sçrtiguem a caçar tro-bem més caça.

Quant a les llicènciestambé han pujat molt depreu. Això de passar de 700pessetes a 1000 per a caça-dors modests com són elsque no tenen un "cotó" par-ticular trobam que és massapuja. A Mallorca hi ha massa"cotos" i de cada vegada elcaçador modest i popular es-tà més malament.

Pluviometria: 1981

Fent una mica de ba-,lanç de les pluges registradesdurant aquest primer migany, podríem destacar enprimer lloc de quantitatd'aigua caiguda durant elmes d'abril (Setmana Santai següent). Per altra parttambé podrien- destacar,dins les irregularitats de laclimatologia, les relativesbaixes temperatures que so-bretot es donen en les nits imatinades d'aquests darrers

dies de juny.

Gener . . . . 39,9 litres m2.Febrer. . . . 32,0 litres m2.Març 22,9 litres m2.Abril. . . . 163,1 libres m2.Maig 7,4 litres m2.Juny:dia 25 . . . . 15,4 litres m2.dia 27 6,0 litres m2.dia 28 0,6 litres m2.total juny. . 22,0 litres m2.(dades recollides per l'esta-ció oficial de pluviometria,per Julià Barceló i Aulí).

Bon funcionamentDia-13 de juny la societat

va tenir junta general al localde l'antic Quarter amb una con-currència que va omplir total-ment la sala, prova de l'Interèsque va despertar. Per part delpresident, Joan Sorell, s'obrfPacta amb l'examen Î aprovaciódel balanç de comptes, detallantdespeses) ingressos, essent l'estatactual satisfactori i amb bonesperspectives de seguir ¡gual. fouaprovat per majoria. A continua-ció, digué que els objectius pro-posats quan es va fundar, I anypassat l'entitat, s'han complit.S'ha tirat endavant i s'ha fet vi-da normal, formant-se una basesòlida. Per altra part i molt im-portant s'ha aconseguit aturarels abusos dels caçadors furtius.Es colocaren plaques dins totel terme municipal, es poder ca-çar a l'aguait a partir del 7 dejuliol, acordant tancar la tempo-rada el 6 de gener a fi de prote-gir especialment el conill i laperdiu. Es va contractar un guar-da jurat, el que amb tota lliber-tat i igualtat per a tots complísles seves obligacions, aconse-guint en primer lloc denunciara tots els que no eren socis I ve-nien a caçar al nostre terme. Ai-xí mateix es va procedir a amo-nestar per carta als socis que nocomplien les normes de caça, re-tirant el carnet a dos socis perhaver tirat a les perdius entemps de veda. Ames s'aixecaren8 denúncies més per diversosmotius. Un altra aspecte impor-tant de la societat és la part, di-ríem, gestora, donat que trami-tàrem a preu de cost 554 do-cuments.

En quant a activitats es vareferir a les següents: entrena-ments de Tiro al Plató, cans demostra, tirada de Sant Roc, par-ticipació al campionat de Ba-lears de caça menor en ça, ha-vent aconseguit Sebastià MasRado el tercer lloc per segonany consecutiu.

Un punt interessant vaésser el de la repoblació de per-dius havent estat el de l'anypassat un any de prova i estudien vista a properes repoblacionsmés importants. Concretaments'amollaren 10 perdius de les 20aconseguides entre ICONA i la

societat —la diferència es deua les baixes produi'des quans'estaven preparant per l'amolla-da—. Finalitzant amb l'opinióseva i de la directiva de quemalgrat les imperfeccions es vaaconseguint un major controlde la caça i protecció de les es-pècies cinegètiques, i, més te-nint en compte el numero desocis —347— I la bona marxaeconòmica es pot fer encara unamillor campanya.

Tot això s'aprovà, sensevots en contra. Seguidament esva procedir a l'elecció de nousmembres directius —quatre con-cretament— i després de la qualla Junta quedà així: presidentJoan Sorell Martorell vice-pre-sident Miquel Barceló, secreta-ri Antoni Servera, tresorer Mi-quel Juan, I vocals senyors Do-mínguez, Mora, Serra, MoraVaquer, Font, Mas Mora, Mes-quida i Rosselló. A continuaciós'aprovà la nova quota, la matei-xa de l'any passat, o sigui 1.800ptes. i menors i vells 900.

En quant a activitats pre-vistes, es faran les mateixes del'any 80, pensant dedicar tempsi pressuposts a guarderia, con-servació, repoblació I altres quela junta proposi. Estant molt in-teressants en trobar un terrenyper fer tir al plat I entrenar cansde caca. Per a fer eficaç la repo-blació es va proposar fer una re-serva especial, però dult a vota-ció no s'aprovà, al menys perenguany.

A la reunió despertà moltapolèmica això de si se podria, apartir de dia primer d'agost, a-mollar solsment els cans de ca-ça o bé tota classe de cans. Alno haver-hl acord, s'està a l'espe-ra del que digui ICONA. Aixímateix i referint-se a aquestorganisme, la majoria opinà queles seves sancions haurien d és-ser més elevades, ja que les ac-tuals són ridícules i desfassades.I finalment, digué, queen quanta l'apertura i tancament de tem-porada s'espera el que dispongulICONA.

Protecció, repoblació i res-pecte a les lleis de caça, són lestres regles més importants quetot bon aficionat ha de tenir encompte sobre tot.

FRANCESC LLINÀS

•La meva adreça es clara, visc en el 91 abans 75 des carrer d'es Pouabans de José Antonio Primo de Rivera de Porreres abans Porreres.

IMPRENTA ROSSELLÓ PAPELERÍA

C/ Gral. Goded, 12 (Carrer de Sa Galla)Telf. 647242 - Particular 647206

PORRERES

CULTURA POPULAR

Cases de superstició dins PorreresUn horabaixa d'estiu, mantenim una conversa amb n'Este-

ve Ribas, personatge que coneix molt bé la vida porrerenca. Eltema de la xerrada és intentar donar a conèixer alguns retallsde superstició que tingueren per escenari la vila de Porreres.Els nostres vells són una gran font d'informació que no es veureflexada a les planes de cap llibre i que només hi podem arri-bar mitjançant un diàleg amb ells o amb aquelles personesque per diverses circunstancies els coneixen prou bé, com és elcas de n'Esteva Ribas.

JOANA MORA - ¿Quèem pots contar de supersti-ció a Porreres?

ESTEVE RIBAS - Josimplement et puc contartres anècdotes damunt su-perstició que he sentit con-tar a una dona de Porreres,que per cert fa pocs mesosse va morir:

UNA DE BRUIXES

Hi havia a Porreres duesgermanes que tot el pobledeia que eren dues bruixes.Una d'elles al·lotes erenbruixes i que no anàs peraquella casa. Cansat de sen-tir aquests comentaris deci-dí un dia descubrir el secret.Un vespre, arribada l'horad'anar-se'n, va semblar quesortia però de fet s'amagàdarrera la porta mentre sen-tia que una d'ella deia al'altra: "On li pegam avuivespre?". "Cap a Barcelo-na", contestà l'altra. I així,de cop i resposta, desaparei-xen per la ximeneia.

UNA DE GELOSIA

Per qüestions de gelosiauna dona volia fotre unaaltra i no sabia com fer-ho.Un dia se li presentà una

dona mig bruixa i li va dir:"Jas aquesta poma i quanvegis la teva contrària la ti-res dins el foc". Ho va feraixí. De dins la cuina lava veure que estava damuntla batedora i tot seguittirà la poma entre les flama-rades. A l'instant les faldesde la contrària es varen en-cendre.

UNA DE DIMONIS

A una possessió de lanostra vila un bon dia com-paragué un moix negre ÍSa-tanàs en forma de moix).Els amos el volien matari no havia forma d'acon-seguir-ho malgrat l'encal-çassin amb una granerà.En un moment de descuitl'animal entrà dins el forn.Tancaren la porta i encen-gueren foc. L'endemà al ma-tí quan obriren la portael moix sortí més vui quequan hi havia entrat.

JOANA MORA - Però,aquests fets no et semblenincreïbles?

ESTEVE RIBAS - Sí,ara bé, els hem d'entendredins un context d'igno-rància existent en altretemps. Així i tot les creèn-cies populars mereixen un

Fe d'ErradesA més d'un bot de pa-

raules sense massa impor-tància a les columnes terce-ra i quarta de l'entrevistade Joana Mora a Madò Ma-ria "Peixet" a la plana 5,que trastoca una mica laconversa, també hi ha querectificar a les planes cen-

trals el nom de l'autor. del reportatge, no és Tomàs

Ricard Morey, com surt, sino que TOMÀS RICARDBORDOY, porrerenc queacaba actualment els seusestudis de Ciències de laInformació a Barcelona.

LLIMPIESES DE CUTIS - DEPILACIOMANICURA-PEDICURA

TRACTAMENTS CORPORALS I FACIALSETC.

DEMANAU HORA A

GABINET DE BELLESA

APOLO W A BAUZACarrer d'es Parents, 16 Tel. 6471 15 PORRERES

respecte.

UNA VIVÈNCIAPERSONAL

JOANA MORA — Volsafegir alguna cosa?

ESTEVE RIBAS -Sí,només vull contar una vi-vència pròpia. Transcorrienels anys quaranta quan enuna de les visites que josolia fer juntament ambel manescal a les possessionsdel nostre terme va succeirel següent fet:

Aquell dia ens acompa-nyava també un jove estu-diant de manescal que que-dà astorat d'observar el quesucceí. Una vaca, que sem-pre avortava, constituïa

l'objectiu de la nostra visita.El manescal donà una mede-cina a l'amo per a posar re-mei al problema. L'amo licontestà: "Ja no importa,va venir un curandero, meva donar aquesta bosseta(dedins contenia pèls) dient-me que la posas damuntla menjadora de la vaca".A l'instant comprovàremque la vaca havia fet un va-dell. El jove estudiant nopogué ressistir la tempta-ció i digué a l'amo: "Creisque aquest home no és comels altres, que si li peguenun tir no se morirà?".L'amo li contestà: "Si tétemps de dir una oracióles bales no li fan res".

JOANA MORA.

El Ple de P Ajuntament

El passat dia 29 va tenirlloc el Ple Ordinari corresponental mes de juny on es tractarenmajorment assumptes detràmit i del que destacam elssegüents acords:

-Recabar més informa-ció per part del Consellper a l'instai.lacio de la Biblio-teca que ha estat concedidaa Porreres previ conveni a subs-criure.

-Reconèixer subsidi d orfa-nat a favor de Frca. Aina Ju-lià Mas en qualitat dels dretsdamunt el difunt Andreu Ju-lià Obrador, Cap de la GuàrdiaMunicipal que fou de l'Ajun-

tament de Porreres.-Aprovació del pla anual

de vacacions de funcionarisi de la certificació facultativad'obres de la pavimentaciói asfaltat del Camí de Sa Torreper un import de 3.417.940pessetes.

-A instància de Miquel Fer-rà, del PSOE, i prèvia lecturaper Secretaria d'un escrit delGOB relatiu a la compra de LaTrapa p_er a conversió de zonad'un públic s'aprovà comprarun títol o participació de10.000 pessetes, facultant alBatlle a fer les gestions opor-tunes.

Fi de curs al col·legi

Nacional MixteAmb una festa molt

llui'da tant en participa-ció de pares com d'alum-nes es va clausurar el pre-sent curs escolar a l'escolaestatal el passat dissabtedia 20. Al llarg de tot el

capvespre els alumnes efec-tuaren diversos exercicis iactuacions, concursos, pro-ves esportives, etc. i alvespre s'acabà la diada ambuna berbena.

Bar Pub

ESFAROLET

la marxa de Porreres

Carrer Queipo de Llano(Carrer de l'Almoina)

REPORTATGE PAGINECENTRALS REPORTATGE

La campanya del sequer d'Albeeoc enguany: Optimisme moderatUn any més a Porreres els Albercocs han madurat í una

gran part dels porrerencs se disposen a participar en la cam-panya d'elaboració de l'albercoc sec, la qual cosa els suposaràuna font d'ingressos gens despreciable. Es per aquest motiuque LLUM D'OLI ha volgut destinar aquestes pàgines de re-portatge a analitzar la campanya que es presenta, i al mateixtemps situar-la dins el temps, és o dir, fent referències al passati al futur de la industrialització i comercialització d'aquestproducte que tan important font d'ingressos representa pelnostre poble.

Per fer aquest reportatge hem contactât amb varis produc-tors del poble per recabar les seves opinions respecte, la proble-màtica, perspectives de futur i també dels canvis ae planteja-ment desprès de la plaga de l'escarabat, que tant funestes con-seqüències va tenir per a les plantacions d'albercoquers al nos-tre poble.

Primerament ens adre-çàrem a la Cooperativa de 'Porreres donat el volumd'albercoc verd que elaborai comercialitza —aprop d'un50 per cent del que es pro-dueix a Porreres—, i parlà-rem amb el seu president,recentment elegit,JeroniPalerm i amb Miquel Ga-ya, demanant-los primera-ment que havia significatper Porreres la plaga del'escarabat:

M.G.- La plaga de l'es-carabat va significar un tren-cament total en la produc-ció d'albercoc a Porreres iuna desmoralització del pro-ductor. Llavors només que-dava una alternativa que eratornar a plantar alberco-quers nous, però això vasuposar molt de temps d'in-vestigació, consultes. Elstècnics ens aconsellarenarrabassar els arbres afec-tats, desinfectar la terra iestar uns sis anys sense tor-nar sembrar. Tan sols es sal-varen els arbres sembratsdins terrenys argilosos icalcaris. També es feren pro-ves empaitant damunt amet-ler, prunera i albercoquer,però no donà resultat.

"Tenim el mateix nom-bre d'albercoquers que

j abans de la plaga del'escarabat".

LL.O.- Perquè la va-rietat que més s'introduífou e! "canino"?

M.G.- Perquè tot eltemps que l'arbre creix esdefensa millor de les larvesde l'escaravat. També pro-dueix molta fruita i mésaviat i degut a les sevescaracterístiques és de mésfàcil comercialització. Pe-rò hem de dir que també

requereix molt més cuidats,ja que és molt sensible a to-tes les plagues. També méspoc temps de vida —a plerendiment de 10 a 12 anys—

"Les 10 ptes. per quilosón totalment voluntà-ries"

al revés que els de "galta".Avui podem dir que te-

nim plantats els mateixosalbercoquers que abans de laplaga de l'escarabat, encaraque no a plena producció.

Passant a interessar-nos

"L'exportació es diri-geix a Noruega, Finlàn-dia, Sui'ssa, Bèlgica, Di-namarca, Suècia, Vene-çuela, EE.UU., Brasil,Canadà, Japó...

per la campanya d'enguany,demanam a Jeroni Palermcom es presenta.

J.P.- Sense dubte no

serà una campanya com ladel 78-79, per exemple, ques'elaboraren unes 309 Tonesde vers, que junt amb elsec que aportaren els socisferen unes 147 tones de sec,que suposaren pels socisproductors uns 20 milionsde ptes. Enguany pensamproduir, si tot va bé i siles previsions no mos fallenunes 200 tones de verd—que és poc, diu en MiquelGayà— donat les falladesque hi haurà degut als ca-labruixos que afectaren al-gunes zones.

LL.O.- A nivell de pro-ductors hem pogut consta-tar una certa retinencia ofalta de confiança amb lacooperativa. Pareix que noes caben de veure les ad-ventatges i pel contrari siposen alguns emperòs comque se cobra tard, mala or-ganització de la campanya.Què mos podeu dir al res-pecte?

J.P.- Es clar que finsque no s'ha comercialitzatel sec no sabem el preuperò vull dir que apart delque s'anticipa al soci quemos du albercoc verd joenguany he proposat quetots els socis que ho vulguinpuguin cobrar el verd alpreu que se fixi i no espe-rar que s'hagi venut el sec.Respecte del preu del verd,que encara no sabem bencert a quant es fixarà, vulldir una cosa: no esticd'acord amb aquells quediuen que els albercocsvan barats quan n'hi hamolts. El problema és decosts d'elaboració, màd'obra cada dia més cara

i escasa.LL.O.- Interessa que

es facin socis de la coope-rativa només per l'alber-coc?

G.P.- Si, sempre que elsoci compliga amb les sevesobligacions de dur el pro-ducte a la cooperativa i quecompri els "abonos" i insec-ticides a nosaltres, que sónsempre més barats que a al-tres llocs.

"Enguany es perdràd'un 20 a un 25 percent de la cullita".

Hi ha confussió respec-te als beneficis que pot do-nar el pertànyer a la coo-perativa. Potser que no seguanyi tant per alguns con-ceptes però globalment elbenefici —i a la llarga— éssegur.

Referent a la venda enverd els dos representantsde la Cooperativa ens digue-ren que enguany ha anat moltbé, encara que a les horesd'ara començava a fluixejarper causa de la competèn-cia d'altres llocs de l'Illaque tenen la fruita mésprimerenca i que no hi hapossibilitats de treure'n ala Península tan sols es co-mercialitzable a l'interior.

La Cooperativa per durendavant aquesta tasca téuna persona encarregada devendre a Mercapalma, i hofa a comissió —15 per centa ella, un 2 per cent per laCooperativa i un 1 per cent

"Aquesta campanyadonarà de 500 a 600tones de sec".

'r<

per l'administració interna—Una altra de les nostres

preguntes anava encaminadaa saber si s'havien estudiataltres formes de comercialit-zació de la fruita en verdcom fruita de molta quali-tat, grossa, amb una bonapresentació al consumidor—per hotels i inclus mercaten general—, i ens diguerenque de moment no hi haviares.

Per acabar la xerradavàrem, voler saber com veienel futur per l'albercoc dePorreres:

J.P.- Jo pens que n'hiha de futur per l'albercoc

"Elaborar unfruita costa deptes".

quilo de10 a 12

sec, i ho demostra el fetque hi ha demanda cadaany, malgrat el límit fixatper les administracions delspaïsos importadors d'un 1per mil de. sofre. Enguanyinclus s'ha interessatper preus i qualitats Nord-America quan feia sis o setanys que no donaven se-nyals de vida per la Coope-rativa. Actualment expor-tam preferentment a Norue-ga, Finlàndia, Sui'ssa i Bèl-gica sobretot, i també aVeneçuela.

Hi ha un aspecte quevoldria tocar i que no térelació amb el tema que to-cam ara, i és que vull acla-rir a tots els socis que elsque ho vulguin fer, semprevoluntàriament —ens dema-na que remarquem això devoluntàriament— podemaportar 10 ptes. per quilode verd que entreguih perelaborar i se'ls hi farà un

"La venda del pinyoltan sols paga el 10 percent del cost d'elabora-ció".

12 per cent d'interès.Tocàrem altres aspec-

tes sempre interessants peròper falta d'espai creim mésoportú donar lloc a altresopinions que podran o nocontrastar amb les exposa-des abans.

Sense dubte són moltsels problemes que hi ha, imés ara que abans. La com-petència exterior —Turquia,Israel, Califòrnia, etc— percausa de disposar de màd'obra més barata, potserun clima que permet unsíndex més baixos de sofre,qualitats diferents que per-meten una millor elabora-ció en sec, etc. farà neces-sari i urgent terçar solu-cions a l'elaboració i co-mercialització de l'albercoc.Un exemple del problemael tenim en la mà d'obra.Tots recordam quan abansde la plaga, arribada la cam-panya era fàcil trobar gentdisposada a treballar horesi hores per tal de treureel màxim d'albercoc repre-sentant p.5r quasi tot el po-

ble —quedava pràctica-ment paralitzada qualsevolactivitat durant el tempsdel sequer— uns ingressosmolt sustanciosos i que sig-nificaven una ajuda interes-sant per moltes de famíliestreballadores. Avui tot hacanviat. El món del treballs'ha complicat. Ja no espot aturar l'activitat d'unafàbrica industrial per anar

"Es necessari mecanit-zar l'elaboració, ja queels costos actuals sónmolt alts".

al sequer, cosa que antespassava. Avui, segons enshan manifestat industrialsdedicats a l'abercoc, si nofos per gent jove, sobretotestudiants o gent que noté feina, no es podria dura terme la campanya, teninten compte que aquesta gentnormalment, no és que nofaci tanta feina com lad'abans, sinó que no estàdisposada a fer les hores queantes, es feien. Per altrapart aquests circunstanciaistreballadors troben que leshores es paguen a preu moltbaix.

Altres productors tam-bé ens han manifestat quepel petit conrador l'únicasolució és fer el sequer ellsmateixos i vendre el sec,ja que si no ho fan aixíla ganancia se le'n du elcomerciant, o que a lacooperativa els costos sónmolt elevats pel que fa al'elaboració.

De tots aquest proble-mes en xerraren amb PereMulet, que ens manifestàque per causa dels alts cos-tos de la mà d'obra es per-drà enguany a Porreres d'un20 a un 25 per cent de lacullita i que el preu seràbaix, de 8 a 10 ptes. quilo

de verd.-Com veus la campa-

nya?-Enguany serà una de

les millors dels darrers 10anys. Si no plou la fruitapotser sigui de molt bonaqualitat, encara que seràun poc petita, i rendiràmolt. Però com hem ditabans no serà un any moltrentable pel productor.

-Quina quantitat calcu-les es produirà a Porreres?

-Es mal de dir, però po-deu posar que de 500 a 600tones de sec —unes 2.500a 3.000 tones de verd—.

Càlcul que hi haurà uns15 sequers petits que apor-taran unes 35 tones de sec.

Calculant sobre lesquantitats que ens ha donaten Pere de Son Moo, es potdir que aproximadament en-tre jornals i fruita la campa-nya d'enguany suposarà uns30 milions de ptes. pels por-rerencs. Tenim en compteque elaborar un quilo defruita costa de 10 a 12ptes, sempre segons en Pere.

Referent al pinyol, Pereens diu que enguany el preuserà sobre les 20 ptes, qui-lo el dolç i l'agre a 5 ptes.com a molt.

Cent quilos de fruitasolen donar 5'3 quilos depinyol —afegeix en Pere—i que la venda de pinyoltan sols paga el 10 per centdel cost d'elaboració, quanabans es deia que amb elpinyol es cobria aquestcost. Això per fer-se unaidea del que ha augmentataquest cost.

Un altre aspecte quevolgueren demanar a PereMulet, és el de l'ensofratamb plàstic.

-Pràcticament vaig ésserjo que ho vaig introduir aPorreres. Ho vaig trobar cer-cant pels llibres, no ho vaiginventar jo evidentment, en-

cara que ja es conegut perquasi tothom. Consisteix entapar de 15 a 20 piles decanyissos amb plàstic, dei-xant un poc de marge per-què l'albercoc pugui respi-rar. Llavors si és un dia depoc vent, es deixa a la partd'on bufa un espai d'un me-tro quadrat on s'hi posa elsofre i així amb l'aire esreparteix el gas regularmentper tot.

Amb aquest sistemas'ha de posar un poc més desofre que dins ensofrador.¿Quina mida?. Es fa a ull.Es requereix un coneixe-ment que tan sols dóna l'ex-periència. Per que se faciuna idea de la quantitatque se posa, per 3 tonesemprant de 7 a 8 quilosde sofre —resulta un produc-te sec amb un 3 per milde sofre— Dins l'ensofradorel sec sol sortir amb un 2per mil.

Una altra opinió quehem volgut tenir amb com-te ha esta la de Damià Mo-ra, i amb ell hem volguttractar preferentment laproblemàtica de l'exporta-ció.

"No estic d'acord ambels que diuen que elsalbercocs van baratsquan n'hi ha molts".

-El problema més grosamb que em trob és la man-ca de regularitat en la pro-ducció a Porreres, tenimuns anys més bons que elsaltres produint-se unes os-cilacions importants que fanque alguns anys no poguemcumplir amb el que mos de-manen els clients de l'exte-rior. Per exemple Turquiano es troba amb aquest pro-blema. Té un índex de pro-ducció més estable any aany. L'any passat produí8.000 tones de sec. En-guany s'acostarà a les12.000 tones i això fa quedifícilment poguem com-petir amb aquests pai'sos.Califòrnia produí la tempo-rada passada 6.000 tonesi enguany està prevista unaproducció de 4.000 tones.Això sense tenir en comp-te a pai'sos nous productorsque irrumpirán el mercataquest any com poden ser

REPORTATGE 8

La campanya del sequer d'albercoc...Argentina i Xile que pràcti-cament acapararan el mercatde Sudamèriqa.

Un altre problema és elde la qualitat del nostre al-bercoc. Per una part aaquest respecte tenim avan-tatges i per l'altra no. Esaixí que l'albercoc típica-ment mallorquí té un tant

per cent de sucre molt alti un percentatge baix de fi-bra, i això és un gran avan-tatge. Però en canvi té ungrau d'acidesa molt alt, elque també passa amb el ta-ñí, que es el que determi-na que l'albercoc torni ne-gre, havent de posar molt desofre per aquesta circunstan-cia.

El "canino" té per elcontrari uns percentatgesmés baixos de sucre i tañí,però té molta de fibra, noessent bo per fer pasta per-què no lliga bé, no donaràmescles homogènees.

-Creus que l'elaboracióde l'albercoc tal com la feimaquí té futur?

-Jo crec que si. Peròtal como elaboram a Porre-

res és necessari cercar elsclients adequats, és a direls clients que cerquen elnostre producte. Semprehi ha uns clients interes-sats per un albercoc secamb àcid, com és el nostre.Se tracta de trobar-los, i

després mantenir-los.-En quant al problema

sanitari, què ens pots dir?-El problema sanitari és

un altre dels handicaps enque mos trobam, no hemd'oblidar que el producteque oferim té uns percentat-ges importants de toxicitat.El sofre és un tòxic, tothomho sap. Es tracta de produirmentres mos ho permetinles característiques dels nos-tres albercocs un sec ambla menos quantitat possiblede sofre. I el sistema que no-saltres tenim és molt rudi-mentari per aconseguir-ho.Es necessari mecanitzarmolt l'elaboració donat queper el sistema d'ara els cos-tos són molt alts. Hi ha sis-temes per baixar l'índex desofre, però l'inversió neces-sari és molt alta i practica-

Més de 1200 personestreballen als sequersde Porreres

Tal volta l'actual campanya dels albercocs no siguiigual de numerosa que la de fa dos anys perquè semblaque no s'han hagut de tirar albercocs sense poder ela-borar, bé que és cert que les cambres frigorífiques juguenavui un paper molt important, quan hi ha excedents. Elque si pareix que ha millorat és l'aspecte organitzatiu ihumà. Els sequers estan bastant organitzats, sobre totels grans, i no han dubtat en emprar una quantitat gros-sa de gent, tot i que en el cas de la Cooperativa Agríco-la la mecanització comença a ser important: màquinade xapar i altres funcions, crancs elevadors, etc. que nosuposa una eliminació considerable de treballadors si noque una capacitat més alta d'elaboració del producte.

Més de 1.200 persones treballen, segons les nostresestimacions, a les meses dels albercocs a Porreres, quan-titat que recolleix únicament les que fan feina als se-quers importants de la vila, a això hi ha que afegir totaaquella gent que aixeca l'albercoc a fora vila, i totsaquells sequers de règim familiar que aporten una bonapart de persones que també s'hi dediquen.

Quant a gent externa es creu que unes 200 personeshan aconseguit feina aquests dies a Porreres, havent-hiinclus un grup provinent de la Península. Joves en atur,de fora i de la vila, majors, i families senceres troben unapetita solució econòmica als seus problemes quan Porre-res és la capital de l'albercoc. Tant de bo si en els preustot quedassin contents!.

ment fa impossible que espugui dur a terme. Hem detenir en. compte que la cam-panya només durà un més,i invertir molt de milionsper a un mes d'activitat noresulta rentable. Una altracosa seria si fos possiblesecar altres tipus de fruitacom maduixes (cast. fresas),melicotons, etc. cosa per-fectament viable. Aixís'ompliria un temps de l'anyimportant i ja faria mésrendable aquesta inversió.Com actualment estan lescoses no hi possibilitat.

Per exemple un sistemaseria el de rompre la molè-cula d'aigua de l'albercocper llevar-li humitat —re-duir-la a un 25 per cent—amb gas inert o vapord'aigua a una temperaturaadequada i solsment afe-gir-li després sofre per a laconservació, el que redui-ria l'índex de toxicitat enun 5 per mil. Però tornamal que dèiem abans, el ti-pus d'inversió a fer és, talcom ho tenim ara, impossi-ble.

-On exportes més ara?-Ara export quasi un 80

per cent de la producció aEuropa. Després en quanti-tats sense importància a Bra-sil, Veneçuela, USA, Cana-dà, Japó, etc.

Puc dir, encara que nom'ho hagis demanat, queenguany el preu d'exporta-ció es reduirà d'un 15 a un25 per cent respecte del'any passat.

-Com veus que pot re-percutir en tot aquest nego-ci, si entram al Mercat Co-mú?

-L'entrada al MercatComú ens durà a haver decanviar un poc els planteja-ments. De cada dia els go-verns dels pai'sos membres

imposen uns percentatgesmés baixos de sofre. No mosquedarà més remei, si volemcompetir, que haver de bai-xar els nostres. Hi ha mèto-des que ho possibiliten, ambuna inversió que és possible.

-Però tenint en compteque la única manera de de-fensar la rentabilitat de l'al-bercoc per part del petitproductor, com deis, és ferel sec ell mateix, com sepodrà controlar el percen-tatge de sofre? Supòs que siés difícil fer la inversió ne-cessària per vosaltres, mésho deu ésser pels petitsque no tenen mitjans eco-nòmics?

-El petit productor hau-rà de elaborar amb el siste-ma rudimentari de semprei l'exportador una vegadarebut el seu sec, l'hauràde tractar convenientmentper tal de reduir l'índexde sofre per a poder-lo ven-dre a l'exterior.

-I això no farà baixarel preu de compra del sec?

-Això és realtiu, ja quejo tene coratge d'aconseguiramb el producte així tractatun preu de venda superiora l'actual en quasi 100 ptes.més per quilo.

Aquesta ha estat l'opi-nió de Damià Mora, amb elque podríem dialogar moltmés temps, cosa que prome-ten fer en una pròximaocasió.

M. Lladó i J. Soretl.

Se ven una quarteradade terra a Son Mut, dins

el terme de Montimi.Sínia amb aigua, terra

molt bona.Informació: Carrer des

Pasaraix, 102-Porreres

GUARDERIA"IWAFALDA"

Días Laborables:HORARIO

Mañanas de 7 a 1Tardes de 2 a 7

Precio: 3.500 pts. al mesMedia jornada tanto mañana como tarde: 1.750 pts. mesSi prefieren horas alternas: a 50 pts. hora.Noches-tardes, sábado y domingo: a -100 pts. hora

C/ Call, 60 - Porreres

AGRUPACIÓ CULTURAL 9VOLTA A MALLORCA EN BICICLETA

Del dia 1 al 15 d'agost es fera, si el temps no ho empedeix,la VOLTA A MALLORCA EN BICICLETA.

Aquesta volta consistirà en fer un passeig vorera de marper a tota l'Illa. No es tracta de cap carrera ni de cap competi-ció, simplement i valga la redundància, un passeig tira tira a rande mar.

La partida serà dia 1 d'agost de Porreres, per llavors seguircap a Campos fins arribar a Cala Pi, on podrem acampar, i a lamatinada proseguirei camí.

Degut a les altes temperatures que afecten aquest estiu aMallorca, els quilòmetres més pesats se feran a la matinada o ala nit.

El total de quilòmetres, "grosso modo", és de 440 i elpromig de cada dia de 30-40 quilòmetres.

EQUIPAMENT NECESSARI I INDISPENSABLE1.- Una bona bicicleta (millor que no sigui plegable) amb

unes bones culeres.2.- Una motxilla amb els objectes personals (se recomana

poca roba i coses lleugeres).3.- Sac de dormir.4.- Tendes de campanya? (segons el nombre de partici-

pants)5.- Queviures.- S'aniran comprant així com passem pels

pobles per evitar el pes de les motxil.les.ETAPES I ITINERARI A SEGUIR

1 dia.- Porreres - Cala Pi 40 quilòmetres2 dia.- Cala Pi - S'Arenai 28 quilòmetres3 dia.-S'Arenai - Illetes 30 quilòmetres4 dia.- Illetes- Port d'Andraitx 25 quilòmetres2a. ETAPA5 dia.- Port d'Andratx - Estallencs 25 quilòmetres6 dia.- Estallencs - Valldemossa 25 quilòmetres7 dia.-Valldemossa-Sóller 20 quilòmetres8 dia.- Sóller - Lluc 30 quilòmetres9 dia.- Lluc - Port de Pollença 33 quilòmetres10 dia.- Port de Pollença - Son Serra de Marina 35 quilòmetres3 ETAPA11 dia.- Son Serra - Cala Ratjada 25 quilòmetres12 dia.- Cala Ratjada - Port de Manacor 38 quilòmetres13 dia.- Port de Manacor - Cala Sa Nau 25 quilòmetres4 ETAPA14 dia.- Cala Sa Nau - Cap Salines 28 quilòmetres15 dia.--Cap Salines - Porreres 38 quilòmetres

Tots els interessats, es poden dirigir a na JOANA MORA.Telf. 647077, com més prest millor, i així entre tots ho po-drem acabar d'organitzar. Ànims! Fora por!(NOTA: Hi ha persones que s'han oferit en fer-nos alguna visi-

ta amb el cotxe i al mateix temps dur-nos alguns aliments).

PRESENTACIÓ DEL LLUM D'OLI núm. 13

El dissabte dia 13 de juny es va fer la presentació oficialdel nou "Llum d'Oli" en un acte que tengué lloc al nostrelocal social i que registrà una notable assistència. La presen-tació de la revista fou feta per Joan Barceló, president del'Agrupació, que exposà els distints raonaments que havienmogut a l'entitat a fer el canvi. Després tengué lloc la pre-sentació dels redactors i col·laboradors, iniciant-se un inter-canvi d'opinions entre públic i responsables de la redacció.Finalment intervengueren els representants de les entitatsporrerenques Josep Roig (D.D. Porreres), Francesc Sastre(Batlle), Joan Bauçà (Club Motorista), Miquel Ferrà (PSOE),Sebastià Roig (Consell Parroquial) i Leiva (Associació ParesC.N.M.) seguint un col·loqui obert i un petit refrigeri.

Especial interès tengué la part econòmica de la publica-ció, prometent ajudar algunes entitats i persones. Hi ha quedir que totes les persones interessades en subscriure's podenrellenar la butlleta que surt a la plana 11 o alguna de les tar-ges fetes per aquest tràmit, adreçant-se a algun membre del'Agrupació o de "Llum d'Oli". Els interessats en conèixerla tarifa publicitària també ho poden fer a qualsevol membrede la revista.

"Llum d'Oli" és una publicació oberta a tothom i aPorreres, imparcial quant a contenguts, modesta en medis iamb una gran voluntat de servei a la comunitat. Tots la po-dem fer possible.

DEU ANYS D'EXCURSIONISME DE LA MADE L'AGRUPACIÓ CULTURAL

No hi ha dubte que una de les seccions de l'Agrupació Cul-tural que més han funcionat fins als moments actuals ha estatl'excursionisme. Han estat molts els racons de la geografia¡llenca que hem descubert per primera vegada a través d'aques-tes excursions.

A més de tenir un contacte amb la natura i observar la ve-getació, els torrents i els cims creiem que aquestes eixideshan suposat la convivència, al menys durants un dia, d'un grupde porrerencs de professions, edats i mentalitats diferents.

Hem patit fret, calor, pluja, etc. però les rialles o les can-çons, especialment a la tornada dins l'autocar, han contribuïta oblidar-ho tot.

Quina llàstima que ara la gent ja no s'hi apunti i d'aquestamanera se'n van a n'orris.!

BALANç DE LES EXCURSIONS REALITZADES ENAQUESTS DARRERS ANYS

Curs 1.974 - 75Puig de l'Ofre Puig de Massanella (22-XI1-74)Volta al Puig Roig (26-1-75) Puig de Galatzó (16 11-75)Castell del Rei (16-111- 75) Talaia d'Alcúdia (13-IV-75)Castell d'Alaró (25-V-75) Illa de Cabrera (7-IX-75)

Crus 1975-76Cala Matzocs (19-X-75) Cova de ses Bruixes (23-XI-75)Camí des Cingles (25-1-76) Avenç de Son Pou (7-III-76)La Trapa (28-111-76) Torrent de Pareis (22-V111-76)

Curs 1976-77Na Foradada (10-X-76) Puig de Tornir (31-X-76)Comuna de Bunyola (21-XI-76) Castell del Rei (21-XI1-76)Puig de Massanella (23-I-77) Puig des Teix (6-II-77)Puig de l'Ofre (6-III-77) Volta al Puig Roig (19-III-77)Illa de Cabrera (19-VI-77) Torrent de Pareis (4-IX-77)

Curs 1977-78Talaia d'Alcúdia (2-X-77) Cova de ses Bruixes (12-X-77)Camí des Cingles (l-XI-77)Avenc de Son Pou (13-XI-77)Puig de Massanella (8-XII-77) La Trapa (12-II-78)Talaia Moreia (12-III-78) Castell d'Alaró (16-1V-78)Na Foradada (14-V-78) Illa de Cabrera (2-VII-78)Port de Sóller-Formentor (20-VIII-78)Torrent de Pareis (3 -IX-80)

Curs 1978-79Cala Matzocs (8-X-78)Puig de l'Ofre (11-11-79)Torrent de Pareis (26-VIII-79)

Puig de Tornir (5-XI-78)Vall d'Anant (l-V-79)

Curs 1979-80Castell d'Alaró-Orient (16-X1I-79) Torrent Pareis (14-IX-80)

Curs 1980-81Biniarroi (12-X-80) La Trapa (14-XII-80)Castell del Rei (25-1-81) Castell de Santueri(en bicicleta, 19-111-

81)i... tal vegada alguna altra abans que acabi l'any.

PROFESSORA 0'E.G.B.DONA CLASES PARTICULARS

ESTIU I HIVERNInformació: MARGALIDA MORA LLANERES

C/. Pou Florit, 42. PORRERES

TALLER MECÀNIC

RAFAEL BARCELÓCarrer Palma s/n. Tel. 64 60 42

MONTUIRI

ESPORTS IO

El Porreres, segon al torneig dePrimavera

La U.D. Porreres unavegada acabada la lliga detercera divisió, juntamentamb l'Espanya de Llucma-jor, Felanitx i Manacor, or-ganitzà un torneig quadran-gular sustitutiu del torneigde primavera que es feiaabans, amb l'únic fi de pro-var a possibles nous juga-dors per les respectivesplantilles de cara a la tem-porada que ve.

Els resultats dels par-tits disputats pel Porrereshan estats els següents:Manacor -Porreres, 2-0Espanya -Porreres, 2-3Porreres - Manacor, 3-0Porreres - Espanya, 3-1Felanitx - Porreres, 4-2Porreres - Felanitx, 2-0

El dit torneig jugatpel sistema de lliga pel

Porreres ha resultat moltinteressant, ja que el queinteressava primordialmenta l'entrenador porrerencera veure amb acció el mà-xim possible de jugadors,de cara a que quan comencila pròxima lliga l'equip japugui estar perfilat en granpart, encara que ja se sapque a darrera hora se podenincluir més jugadors nous,capítol que suposam no tan-cat.

El nivell de joc demos-trat pels que han vestit la ca-miseta roja pot considerar-sebo, ja que molts d'ells handemostrat tenir qualitat itècnica que juntament ambun perfecte acoplament, po-dran donar un bon resultatal'equip.

Pep Mayol

SANTI PONS, DE MENOR-CA, GUANYA EL II

CAMPIONAT DEBALEARS D'ESCACS

JUVENILQUEVA TENIRLLOC A PORRERES.

Durant els dies 17, 18,19, 20 i 21 de juny va dis-putar-se al local de l'Agru-pació una important com-petició d'escacs interinsu-lar amb el patrocini de laFederació Balear d'aquestesport i l'organització de lanostra Secció d'Escacs. Gua-nyà el ciutadellenc SantiPons que feu un torneigmolt fort —no de bades ésel campió absolut de lesIlles— seguit a la segona pla-ça per Joan Gaya, de Ma-

nacor, ambdós obtenen laclassificació pel Campionatd'Espanya que tendrá lloca Reus. Els restants juga-dors realitzaren un campio-nat molt igualat sobre totentre l'eivissenc Capdevila,el menorquí' Tomeu Pons ien Gaya, no decident-sepràcticament cap posiciófins a la darrera jornada.

La classificació finalfou la següent:

1er. Santi Pons (Menor-ca), 4 punts; 2on. Joan Ga-ya (Mallorca), 3; 3er./4rt.Andreu Capdevila (Eivissa)i Joan Muñoz (Mallorca),2'5; 5é. Tomeu Pons (Me-norca), 2 i 6é Joan Torres(Eivissa), 1 punt.

Joan Barceló.

Ciclisme: Inauguració del C.C.Monti - Sion Roxa

El passat dia 28 comen-çava la seva trajectòria coma club local el Club CiclistaMonti-Sion-Roxa, organit-sant una carrera bastant du-ra de 133 Km. de recorregutcomarcal i de traçat planer,que va guanyar a l'esprintel jovenil Nicolau Jaumeseguit per Jaume Salvà, delMonti-Sion-Roxa. El millorporrerenc i únic que acabàla prova fou Joan Mora(Pança) que arribà dinsel grup gros de corredors.

Aquesta carrera, deno-minada II Memorial MiquelGarcías, era reservada a afi-cionats de la i 2a. catego-ria i juvenils. Els porrerencstengueren mala sort, aixíToni Garau que protago-

nitzà una escapada foucaçat al segon pas per Porre-res i Rafel Cerdà (de Sa Ser-ra) espanyà la bicicleta,quan era un dels homes quemés interès podia donar ala carrera. Joan Vidal tam-bé es retiraria. Arribarien alfinal 24 corredors. Molt depúblic, tant a Porreres comals pobles vei'ns i bona or-ganització d'aquesta novaentitat, que compte ambun dels equips més fortsde Mallorca.

Enhorabona a GabrielBarceló, president, a Bar-tomeu Bauçà, directortècnic i a les firmes quedonen suport ROXA iVIBRATS BARCELÓ.

Joan Barceló.

Diumenge, dia 19

Corregudes de motodamunt terra

Organitzat pel Moto-Club Monti-Sion tendra lloc el properdiumenge dia 19 a les 10,30 del matí un espectacle mai vist aMallorca: una prova de "Mototierra", especialitat que es realit-za amb motos de cross, molt espectacular, i quesera reservadaa les categories de Sèniors i Júniors. Lloc: Son Caldero, car-reterra de Porreres a Vilafranca, Km. 3.

Esperem que sigui un altre èxit esportiu del Moto-Club.

L'Equip juvenil de Porreres,tercer al Trofeu Ca'n Mariano

L'equip dels juvenils delPorreres ha participat en elTorneig Ca'n Mariano aCampos, enfrontat-se en l'e-liminatòria prèvia amb elFelanitx, equip que va gua-nyar al Porreres per 2 golsa 1, perdent tota possibili-tat de jugar la final, malgratla gran entrega de tots els

seus jugadors.Després en el partit per

al tercer i quart lloc, s'en-frontà a l'Espanya en el queuna vegada més i degut a laentrega es va aconseguir re-montar un resultat adversde 0-2, arriant al final delpartit 'amb un clar i rotund5-2 al nostre favor.

PEP MAYOL

Imatgesdelpassat

Aquesta fotografía vaesser feta provablementl'any 1932 (II República).Toca ¡'Orquestina "Porre-ras" a una festeta de la quees feien en temps de prima-vera. Avui el camp de N'He-reveta no és el mateix queabans, quasibé totalmentdestruí't. A veure quantespersones coneixereu...

Urgeix el tractament contra el mildin: bones noticiesCom sabem tots els agricultors, aquests temps que gaudim

de canvis metereològics —humitat i sol— afavoreixen l'apariciódel nefast mildiu a les vinyes. La bona notícia es deu a ques'han trobat noves matèries per combatre eficaçment la ditxosamalatia. Les seves propietats són que pasada una hora del trac-tament la pluja no li fa res, no renta la planta concretament,durant amb eficàcia 14 dies, si es tracta com a màxim als 4dies d'haver començat l'enfermetat.

Quan el gra sigui com a una monjeta, aquest tractaments'ha de canviar per altres de coure o mescles.

Els noms comercials autoritzats són els següents: Antracoltriple, Ertimix, Ertimix Cúprico, Milzán, Remiltine, TrimiltpxPlus, Trimilzan, Mikal, Ridomil Plus, Caltan Plus, Vamin,Ridormi Combi.

Tots els nombrats no afecten a la fermentació i altres qua-litats dels vins.

LLUM D'OLIButlletí Informatiu de l'Agrupació Cultural de

Porreres. Núm. 14 JULIOL 1981

D.L PM 76/1.979Redacció/Administració/Publicitat: Carrer de l'Al-

moina, núm. 67-1 er. Porreres Mallorca.Preu subscripció: 500 pessetes (un any).Número solt: 50 pessetes.Imprès als tallers d'Edicions Manacor S.A. en ofsset

Edita: AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERESEls articles publicats reflexen únicament l'opinió

dels seus autors.

Han fet aquest "LLUM D'OLI":Macià Lladó, Joan Barceló, Climent Picornell, Maria

Barceló i Crespí, Joana Mora, Rafel Ferrà, Francesc Lli-nàs, Pep Mayol, Joana Matas,Joan Mèlia, Guillem Torres,Joan Sorell, Joan Barceló i Sebastià Vidal.

A PORRERES podeu comprar el LLUM D'OLI a:

Llibres Barceló.Llibreria Mèlia.Estanc núm. 1.Ca'n Pepito.Estanc núm. 3.Ca'n Murtó.

VOLEU SUBSCRIVIR-VOS A "LLUM D'OLI"?SOU SOCI DE L'AGRUPACIÓ CULTURAL?

Nom i cognomsDomiciliPoblacióProvíncia . .Telèfon,

M'interesa ésser soci de l'Agrupació Cultural de Por-reres (1.000 pessetes)

Em voldria subscriure a "LLUM D'OLI" per unany (500 pessetes)

Som soci, però vull fer una quota voluntària depessetes a la Revista

Efectiu Taló Bancari Domiciliació bancària

DataSignatura

Marcau amb una X el que interessi.Envii aquest cupó a AGRUPACIÓ CULTURAL DE POR-RERES. Carrer de l'Almoina, no. 67. PORRERES (MA-LLORCA).

CASA 0eguraGra/. Mo/a, 22 Tel. 64 73 34 PORRERES

T. V. COLOR KOLSTER AMB TRES

ANYS DE GARANTI A TOTAL

( PECES DE RECANVI, MA D'OBRA, DESPLAÇAMENT )

PREUS INSUPERABLES !

CANTERA GRAVILLA

^NOMBRE COMERCIAL REGISTRADO