Presentació de suport: Les activitats econòmiques del sector terciari

UNITAT DIDÀCTICA: “El sector terciari”

Raquel Pérez Badia. Ciències Socials 3r d’ESO

El sector terciari

1. El sector terciari o de serveis

agrupa totes les activitats

econòmiques que no produeixen

béns materials i serveixen per a

millorar la qualitat de vida de les

persones.

Carcterístiques:

• Als països industrialitzats és el sector amb més ocupació i el que genera més riquesa.

• Presenta una gran diversitat d’activitats no productives

• Comporta el desenvolupament tècnic i científicSón terciaris: L’administració pública Els serveis financers El comerç El Transport i les comunicacions Les activitats culturals, d’esport i d’oci El turisme Els serveis sanitaris i educatius La Transmissió de la informació (ràdio, TV, premsa, ...) Les assessories (advocats, publicistes, consultors, etc.)

El sector terciari

Classificació de les activitats terciàries actualment:1. sector terciari clàssic o banal:

- feines que exigeixen poca preparació acadèmica

- poc remunerades

- Ex: hosteleria, transports, serveis domèstics

2. sector terciari superior o quaternari :

- activitats més qualificades relacionades amb la tecnologia, la ciència i la gestió

- ben remunerades

- Ex: serveis relacionats amb els avenços

Cientifico-tecnològics (microelectrònica,

informàtica, la bioindústria, biogenètica, ind.

espacial, gestió de grans empreses, etc)

Causes de l’expansió del sector terciari:

1. Augment de l’esperança de vida serveis d’atenció a persones dependents

2. Incorporació de la dona al món laboral creació d’escoles infantils i serveis que facilitin la feina domèstic (tintoreria, menjars precuinats, neteja...)

3. Reducció jornada laboral (8h) i les vacances activitats d’oci i temps lliure (sector turístic)

4. Canvis en els processos productius:

– La fragmentació dels processos productius (producció en sèrie)

– Els processos també donen importància al disseny, la publicitats, el màrqueting, els serveis postvenda,....

Els serveis i els canvis socials

5. Globalització i internacionalització:

Cal modernitzar constantment els equipaments i serveis utilitzats per garantir la competitivitat.

La globalització és un canvi

social basat en l'increment de la interconnexió entre diferents

societats. Es pot aplicar en molts contextos: globalització cultural,

industrial, econòmica

6. La societat del consum i benestar La millora de les condicions de treball dels obrers als països desenvolupats fa

augmentar la demanda de serveis (oci o turisme). El consumisme. “L’Estat de Benestar” consisteix en proveir de múltiples serveis i equipaments a

càrrec de l’administració pública com l’educació, la sanitat, la cultura, la seguretat, els transports, etc.

PIB per sectors

Distribució al món:

• Països industrialitzats: 58% PIB

• Països en vies de desenvolupament: 50% PIB

• Països subdesenvolupats: 37% PIB

PIB (Producte Interior Brut): és el valor de tots els béns i serveis finals produïts a una economia en un període de temps determinat. El PIB és la mesura bàsica d’un país, serveix per saber què s’ha produït en un país en un any. Tanmateix, només suma el que passa pel mercat (el mercat negre queda fora, per exemple).

El sector terciari al món d’avui

2.1 Característiques activitats sector terciari:

– Heterogènies: diversitat serveis, qualificació personal, dimensions de les empreses

– Intangibles i immaterials

– Impossibles d’emmagatzemar (oferta i demanda es regula a través tecnologia de la informació)

– Situades a prop del consumidor

– Nivell de mecanització relativament baix

– Activitats en expansió

– Repartides de forma desigual (països indusrials, o en vies de desenvolupament)

2.2 Classificació activitats terciàries

– Serveis socials

– Serveis de distribució

– Serveis a les empreses

– Serveis al consumidor

1. Els serveis socials

1. L’educació lligada amb el grau de desenvolupament d’un país.

l’ONU vol aconseguir un “ensenyament primari universal”.

2. La sanitat és un dret que recull la “Declaració dels drets humans” de l’ONU, i també és un indicador del nivell socioeconòmic d’un país.

3. També serien serveis socials les pensions, els subsidis, els serveis administratius, etc.

El benestar social agrupa les activitats que procuren qualitat de vida a les persones i cobrir les necessitats més bàsiques.

Als pp.dd són serveis de dret: l’educació, l’assistència sanitària, la seguretat pública, justícia,etc...

Una gran part dels serveis socials són públics (finançats per l'Estat) als països europeus

2. Serveis de distribució

Agrupen les activitats relacionades amb la circulació de les persones, de béns i d’informació:

–Transports

–Telecomunicacions

–Comerç a l’engròs

3. Serveis a les empreses

Serveis que oferten empreses del sector terciari a empreses agrícoles i industrials

–Publicitat

–Recerca

–Banca i finances

–Assegurances

–Assessorament jurídic i fiscal

–Control de qualitat

–Neteja d’instal·lacions

4. Serveis al consumidor

Serveis adreçats directament al públic consumidor

– Hosteleria (bars i restaurants)

– Comerç al detall

– Lleure (viatges i turisme)

– Reparacions i instal·lacions

– Serveis individuals (perruqueria, servei domèstic…)

Conjunt d’activitats que tenen com a objectiu la compra i venda de béns serveis per satisfer necessitats, i que posen en contacte el productor (oferta) i el consumidor (demanda).

Al principi es feia bescanvi i amb el temps es va generalitzar la moneda

Elements del comerç

venedor

mercaderia

comprador

ofereix s’interessa per

s’intercanvia

mercat concret abstracte

El comerç

Vocabulari Mercat concret: els mercats físics, com els dels pobles. Mercat abstracte: la borsa o mercats internacionals de cotó, cautxú o

mercuri. Venedor Comprador Mercaderia Capital Divisa Política autàrquica: política d’autosuficiència econòmica: IPC: representa el preu mitjà d’una cistella de béns i serveis. Per calcular-lo

cal haver decidit prèviament quins seran els béns i serveis que entraran a la cistella, per exemple al 2006 van entrar 461 béns i serveis. Aquesta informació la treu l’INE a partir de la consulta a 20000 famílies.

Inflació: és la taxa percentual d’increment del nivell de preus durant un període de temps determinat.

Vocabulari Mercat concret: els mercats físics, com els dels pobles. Mercat abstracte: la borsa o mercats internacionals de cotó, cautxú o

mercuri. Venedor Comprador Mercaderia Capital Divisa Política autàrquica: política d’autosuficiència econòmica: IPC: representa el preu mitjà d’una cistella de béns i serveis. Per calcular-lo

cal haver decidit prèviament quins seran els béns i serveis que entraran a la cistella, per exemple al 2006 van entrar 461 béns i serveis. Aquesta informació la treu l’INE a partir de la consulta a 20000 famílies.

Inflació: és la taxa percentual d’increment del nivell de preus durant un període de temps determinat.

Comerç Interior: intercanvi de béns i serveis dins les fronteres d’un estat

El comerç interior i exterior

Productor Intermediari(Majorista)

Comerciant(Minorista) Consumidor

Engròs (majoristes)

Compren als productors i ho venen a empreses/comerciants

Al detall(minoristes)

Es ven al públic petites quantitats

Comerç exterior /internacional:és l’intercanvi de béns i serveis entre diferents països del món

exportacionsVenda productes nacionals

importacionsCompra productes exteriors

1.4 Balança de pagaments: document comptable on s'enregistren de manera sistemàtica totes les transaccions (intercanvis) d’un país amb la resta del món .

(béns materials, financers i serveis)

1.3 Balança comercial: Anàlisi de la diferència entre el valor de les importacions totals i de les exportacions d´un país(béns materials)

Balança positiva: - importacions +exportacions

Balança negativa: +importacions -exportacions

Balança excedentària:+ ingressos /exportacions-despeses/importacions

Balança deficitària:-ingressos/exportacions+despeses/importacions

Característiques comerç actual

- Mou grans quantitat s de productes diferents

- Requereix mitjans de transport d’una gran capacitat i eficàcia.

- Crea una xarxa de relacions a nivell mundial

- Activitat que ocupa a moltes persones

- Concentració creixent en un nombre reduït d’empreses: empreses productores, exportadores, importadores i associades a bancs

Intercanvis comercials internacionals

Fluxos i blocs comercials

Fluxos comercials: intercanvis comercials entre venedors i compradors

Matèries primeres (40%)Els països productors no sempre en són consumidorsEx: petroli (s’exporta al pp.ii)

Productes manufacturats•Elaborats majoritàriament als pp.ii (80%)•Potències emergents d’industrialització recent: Brasil, Índia, Xina, països sud-est asiàtic (riquesa minera, energètica i de capital humà)

Capital Préstecs bancaris, inversions, comprar i vendre accions en borsa/empreses, etcEUA, UE i JapóGeneren dependència econòmica entre països

Els fluxos d’informacióL’intercanvi de la informació s’ha generalitzat amb les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)

Immediatesa (ordinadors, satèl·lits, antenes, cables fibra òptica

Repartides de forma desigual (pp.ii)

Els blocs comercialsAgrupació de països per eliminar rivalitats i regular els fluxos

• Proximitat espacial (facilita els intercanvis)

• Unió duanera (integració econòmica)• Redistribució industrial (repartició per

tots els països membres)• Front comú: + volum del mercat + força

per negociar• Complementarietat i unió d’esforços:

diferents béns o mateix tipus de bé.

Mecanismes de control del comerç Institucions: L’Organització Mundial del Comerç (OMC) que

regula i organitza el comerç internacional. Es caracteritza per: Tenir un creixement constant. Creació de blocs comercials com:

Mercats comuns: o associacions que intenten posar en comú els recursos econòmics. Així eliminen aranzels o desenvolupen programes d’ajuda o de cooperació. Ex. Mercat Comú Europeu.

Agrupacions comercials: són associacions econòmiques per comerciar un sol producte (OPEP).

Àrees de lliure comerç: com la NAFTA (North American Free Trade Agreement) entre Canadà, USA i Mèxic), que només eliminen aranzels.

NAFTA (North American Free Trade Agreement )

Comerç just? és un sistema comercial alternatiu que ofereix als productors del sud accés directe als mercats del nord, i unes condicions laborals i comercials justes i igualitàries.

El comerç just?

Història A l’Edat antiga: Els grecs, que donaven gran importància a l’oci, anaven

cada 4 anys a la ciutat d’Olímpia a celebrar les Olimpíades, mentre que els romans que havien construït les grans vies de comunicació anaven a Caracalla (les termes) o fins a les zones costeres.

A l’Edat Mitjana: els viatges es limitaran als recorreguts de pelegrinatge cap a Santiago, Roma, Terra Santa i a la Meca.

A l’Edat Moderna: continuen les peregrinacions religioses i es posa de moda entre els joves nobles viatjar. (Marco Polo;1300) i el desig de conèixer nous móns; descobriment d’Amèrica)

A l’Edat Contemporània: a partir de la creació de la màquina de vapor i la revolució del transport, els viatges comencen a popularitzar-se: Creació del ferrocarril i dels vaixells de vapor. Al 1841 en Thomas Cook realitza en primer viatge organitzat i crea la

primera oficina de viatges. Entre 1950 y 1973 es quan es comença a parlar del boom turístic.

El turisme

Causes de l’augment del turisme L’augment del temps lliure o oci (jornada laboral 5 dies amb cap de

setmana lliure i vacances pagades)

Societat del benestar: cobreix i assegura necessitats bàsiques com la invalidesa, la vellesa (jubilats)

L’increment de les rendes.

Millores en els transports: generalització de l’automòbil i millora xarxa viària i dels transports (tren, avió...)

Noves pautes de comportament, com la necessitat de conéixer altres parts del món.

La liberalització de la circulació de persones.

El turisme és una de les principals font d’ingressos i treball de molts països, i involucra moltes activitats econòmiques: hostaleria, transport , agències de viatge, restauració, etc.

L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va ser creada en 1925 amb el propòsit de promoure el turisme. Vincula formalment a las Nacions Unides des de 1976 al transformar-se en una agència executiva del PNUD. En 1977 es signa un conveni que formalitza la col·laboració con las NU, essent un organisme especialitzat del sistema de las Nacions Unides des de el 2003. Té la seva seu a Madrid, España i compta amb 153 estats membres.

El missatge: El turisme és riquesa per a la persona, per a la família, per a la comunitat, pel país i pel món sencer.

TIPUS DE TURISME

Segons el tipus d’activitat turística

1. Cultural: motivat pel desig d’ampliar coneixement.2. Ecològic: per visitar espais poc afectats per l’acció antròpica.3. El turisme Religiós: pelegrinatges.4. Rural: viatges per allunyar-se de la vida urbana5. De salut: per recuperar-se física o psíquicament (balnearis)6. Esportiu: per practica esports tradicionals o d’aventura.(turisme alta

muntanya)7. De sol i platja: turisme a la costa8. De negocis: viatges efectuats amb motius professionals.

Cultural: Precisa de recursos històrico-artístics pel seu desenvolupament. És més exigent i menys estacional.

Urbà: vinculat a les grans ciutats amb Patrimoni de la Humanitat.

Monumental: vinculat exclusivament a monuments històrico-artístics.

Arqueològic: vinculat a llocs amb jaciments.

Etnogràfic: vinculat als costums i tradicions dels pobles.

Literari:vinculat a esdeveniments de caràcter bibliogràfic.

D’altres: De formació (idiomes), Científic, Gastronòmic, Enològic, Industrial, Itinerant

Ecològic: es realitza en espais naturals i està estretament relacionat amb el turisme rural o al voltant d’un parc natural.

Agroecoturisme: es aquell on el visitant s’allotja en una habitació, però participa de les feines agrícoles, conviu i consum els aliments amb la família que els acull.

D’altres: Ornitològic, Rural, Agroturisme, etc.

Segons la intensitat de l’activitat

Es consideren activitats de turisme actiu (vinculat al Turisme Rural):

Senderisme Cicloturisme i Bicicleta Tot Terreny (BTT) Turisme Eqüestre Escalada Activitats desenvolupades en aigües braves (ex. rafting) Activitats subaquàtiques Rem i navegació (ex. kayak de mar) Activitats aèries (globus, paracaigudisme) Activitats de neu (exceptuant l’esquí nòrdic i alpí) Multiactivitat (ex. raids)

Segons les característiques dels turistes

1. Juvenil2. De la tercera Edat3. Familiar4. De grup5. De masses6. De minories

Al voltant del turisme s’ha generat tota una activitat comercial que organitza viatges i estades són els tour operadors.

Els fluxos de turisme es produeixen preferentment als països més desenvolupats.

Centres emissors: ciutats

Nuclis receptors

(Segons la distància):

Nuclis turístics propers

(fins a 200 km de radi)

•Caps de setmana

•Cotxe/tren

Nuclis turístics intermedis

(fins a 2000 km de radi)

•Vacances

•Cotxe/tren/avió

•Centres prioritaris: platja i muntanya

Nuclis turístics llunyans

(a partir de 2000 km)

•Vacances /feina

•Avió

•Centres prioritaris: països tropicals

Distribució del turisme al món

Grans àrees de destinació:

– Europa: àrea Mediterrània (França, Espanya, Itàlia, Grècia)

– El Carib: la península del Yucatan, Les Antilles o Cuba

– Xina i el sud-est asiàtic: Xina, Tailàndia, Indonèsia, Singapur i les Filipines.

– Oceania i arxipèlags del pacífic i el nord d’Àfrica.

L’ESTAT ESPANYOL1998: 2n lloc de destinació turística al món.

2000: va superar els 75 mill de visitants .

Centres emisors: França, Portugal, Gran Bretanya, Itàlia i visiten Nuclis receptors: Les Canàries, Catalunya i País Valencià.

Principals destinacions turístiques

1

2 3

4

Principals destinacions turístiques al món

Principals destinacions turístiques a Espanya

Principals destinacions turístiques a Europa

1

2

Efectes positius1. Creixement del PIB dels països receptors: creació i expansió d’empreses i

serveis (agències viatge, companyies aèries, empreses constructores, empreses d’animació...)

2. Activació del mercat de treball, ja que genera molts llocs de treball (cambrers, guies, socorristes...)

3. Promoció internacional de productes locals, que amplien el seu mercat.

4. Noves possibilitats econòmiques per al medi rural.

5. Dinamització d’altres sectors econòmics: construcció, transports, comerç

6. Contacte amb altres cultures i aprenentatge de llengües

Conseqüències del turisme

Efectes negatius

• Impacte medi ambiental:

A la zona litoral, pèrdua de flora i fauna, alteració dels ecosistemes marins i contaminació.

A àrees de muntanya, pèrdua de boscos, degradació de les aigües, urbanització, destrucció de fauna i flora.

•Als països pobres els operadors turístics i empreses de transport internacionals amb seu als seus països controlen el turisme. De manera que dels beneficis generats pel turisme només una petita part es queda en el país receptor, la resta va al país on hi ha la seu del tour operador

•Augment dels preus i de l’especulació del sòl: S’enriqueixen les gran empreses

•Atur ja que la feina relacionada amb el turisme té un caràcter estacional. (accentuat per crisi, terrorisme, etc)

Conferència de Davos (Suïssa), 3 de març de 2007

• El transport és l’activitat per mitjà de la qual una persona o una mercaderia és traslladada d’un lloc a un altre.

• A partir de la Revolució Industrial es dóna també la revolució del transport. L’augment de la producció i del consum ha provocat un increment en l’ intercanvi mundial de mercaderies.

• Actualment els sistemes de transports són una gran xarxa molt complexa que engloba:

1. Transport terrestre

2. Transport aeri

3. Transport marítim

El transport

Funcions del transport

– Desplaçament quotidià de la població (vivenda-treball, oci). Origina trànsit

– Desplaçament a llocs molt allunyats (vacances, migracions…)

– Distribució de béns i de serveis

La revolució dels transports

Causa: poder transportar quantitats més grans de persones i de càrrega, d’una manera més ràpida, segura i econòmica.

La revolució dels transports ha consistit en:

–Augment del tonatge

–Intermodalitat (combinar diversos transports integrats gràcies a l’ús de contenidors)

–Augment de la velocitat (ferrocarril, avió)

–Millora en la infraestructura viària

–Augment de la seguretat (menys accidents)

–Reducció preu del transport (gràcies a l’augment de la capacitat de càrrega i de passatgers.)

–Els avenços en telecomunicacions (Internet; millor coordinació)

Xarxes i transports Xarxa de transport: conjunt d’infraestructures per on puguin circular

fàcilment els vehicles (carretera, vies fèrries…)

– denses (àrees econòmicament importants.

– poc denses (països pobres)

Xarxes estan formades per eixos o línies que uneixen 2 o més punts connectats en forma de malla o xarxa que s’estén per un territori de forma més o menys densa

Nusos de transport: llocs centrals dels eixos (grans ciutats en zones de entrada/sortida

Les xarxes de transport terrestre

Carretera: infraestructura més usada, estructurada i densa per a transportar

persones i mercaderies. Hi ha diferències entre pp.ii. i pp. pobres

Inconvenient: contaminació i impacte mediambiental Ferrocarril: òptim per a recórrer distàncies mitjanes i llargues, tant per a persones

com mercaderies. El tren és un mitjà ràpid, segur i econòmic.

Inconvenient: rigidesa de la infraestructura ferroviària que es divideix en diverses xarxes:

regionals: que uneixen punts de concentració industrial o humana. trens d’alta velocitat, que és l’últim avenç.(TAV) transcontinentals: són línies de grans recorregut que uneixen països o continents

(transsiberià) Urbanes: (metro) que uneixen punts de la mateixa ciutat o àrea metropolitana.

A Espanya està controlat per RENFE. Catalunya controla Ferrocarrils de la Generalitat.

Transport aeri• El més adequat per passatgers i mercaderies lleugeres a grans distàncies

• Mitjà ràpid i segur, però car (carburant i manteniment)

• La proliferació de Co. privades ha reduït el preu dels vols.

• Actualment ha augmentat tant que alguns aeroports estan sobresaturats i s’ha hagut d’ampliar (ex: Prat)

AEROPORTS

El trànsit aeri mundial està dominat pels EUA, Nova York, Chicago, Dallas o Miami són les més transitats.

Els aeroports que canalitzen més fluxos turístic a Espanya: Madrid i Barcelona, Palma de Mallorca, La Palmas, Tenerife Sud, Màlaga i Menorca.

Principals aeroports del món

Principals aeroports a Espanya

Transport marítim

Adequat per al transport de mercaderies pesants o perilloses (petroli, minerals...) mentre que el de passatgers ha quedat reduït a distàncies curtes i creuers de luxe.

Inconvenient: lentitud i risc per a l’ecosistema marí, com ara les catàstrofes naturals (Cas Prestige)

Tipus:

1. Fluvials: que fa servir els rius amb règim regular i canals artificials.

2. Marítim: requereix de punts d’arribada especialitzats, és a dir, de ports.

- Espanya: Algesires, Bilbao, València, Las Palmas, Gijón i a Coruña.

- Catalunya: Barcelona i Tarragona (químics).

Principals ports a Espanya

Port fluvial de Basilea (Suïssa)

(SI) ve de la mà de la revolució tecnològica, amb la informàtica, l’electrònica i la telemàtica i és el nom que rep la forma d'organització majoritària al segle XXI. Alguns mitjans de comunicació:

1. Tradicionals: telèfon, fax, ràdio, TV, premsa, revistes

2. Telemàtics: Internet, Teletext, caixer automàtic, etc.

Fractura digital: és una qüestió d'abast polític i social que fa referència a la diferència socioeconòmica entre les comunitats que disposen d'accés a

les noves tecnologies i les que no.

Comunicació i Societat de la Informació