1. El sector terciari

• Bns intangibles, immaterials, que no es poden emmagatzemar.

Necessitats i demandes de la societat.

Es caracteritza per la seva diversitat:

• Turisme

• Comunicacions

• Serveis a empreses

• Serveis pblics

• Serveis banals o estancats

• Terciari superior o quaternari

2. Per sobre del 60 % = desenvolupament 3. Procs de creixement del sector serveis 4. Per qu ha augmentat tant?

Procs d'augment desprs de la crisi de 1973.

Possibles causes:

• Augment dels serveis pblics: administrats per les administracions pbliques i dirigits al conjunt de la poblaci

• • La societat del Benestar --> definici?

• • • Marshall: democrcia, capitalisme, benestar (protecci social)

• • • Dret a existir: tothom rebs 700 euros.

• • • Necessitats bsiques: quines?

• • • Ms impostos = ms prestacions

• • Organitzaci territorial de l'estat: descentralitzaci = administracions autonmiques + entrada a la UE = funcionaris europeus.

5.

• Serveis externs a les empreses:

• • Assessorament(promoci, consultories), auditories, serveis informtics, recursos humans = activitats estratgiques.

• • Context global: innovaci, competivitat, creixement de la producci (terciaritzaci de l'economia).

• Serveis en l'mbit familiar:

• • Augment de renda disponible

• • Esperana de vida ms llarga

• • Temps lliure i vacances pagades

• • Incorporaci de la dona al treball

• • Taula p.151

6. La dona en el mn laboral

Revoluci industrial --> xode rural --> vida urbana = de la famlia extensa a la nuclear => gent gran i infants.

Planificaci familiar

Societat del Benestar: serveis.

30 minuts:http://www.tv3.cat/videos/1496839

Quan manen les dones

7. 8. La societat del benestar

El dans Esping-Andersen, a The Three Worlds of Welfare Capitalism (1990), ha analitzat els estats de benestar occidentals i els ha classificat en tres categories, tot comparant les poltiques de pensions, desocupaci i ajuda a la renda de les persones: -Socialdemcrata: Els serveis assistencials sn subvencionats per lEstat i sn disponibles per a tothom (prestacions universals). La majoria dels pasos escandinaus sn exemples daquest model destat del benestar. -Conservadors-corporatius: Com a exemples posa a Frana i Alemanya: La cobertura dels serveis no s necessriament universal. La quantitat de prestacions a les que t dret un ciutad depn de la seva posici social. Aquest tipus de rgim pot no estar dirigit tant a eliminar les desigualtats com a mantenir lestabilitat social, la fortalesa de les famlies i la lleialtat a lEstat. -Liberal. Exemple: Els Estats Units: Els serveis assistencials estan molt mercantilitzats i es venen en el mercat. Les prestacions en funci dels mitjans sn disponibles per als molt necessitats, per queden marcats (estigmatitzats). Aix es deu al fet a que sespera que la majoria de la poblaci compri el seu propi benestar a travs del mercat.

9. Situaci d'Espanya respecte al sector serveis tenint en compte:

1 . Indicador de la participaci del sector serveis al PIB (2006). exercicis p. 152

10. Distribuci dels serveis al territori espanyol

Usuaris i serveis = concentraci de poblaci --> grans ciutats, activitat industrial alta i zones turstiques.

Mapa de les empreses del terciari, p. 153.

Per subsectors:

• Serveis socials: repartiment equitatiu.

• Comunicacions, finances, serveis a les empreses: Madrid i Barcelona, Valncia i Sevilla.

• Empreses comercials: Catalunya, Andalusia, Madrid, Valncia.

11.

2. Indicador de la participaci dels serveis en l'ocupaci (2006)

12. Inversi en educaci (2001)