BLOC II

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT

IES PERE VIVES I VICH

EL SECTOR TERCIARIEL SECTOR TERCIARICONCEPTE DE SECTOR TERCIARI

Conjunt d’actividades orientades a prestar serveis per satisfer les necessitats de la societat

· Activitats comercials

· Els transports i les comuniacions

· Activitats culturals i d’oci turisme

· Administració Pública

· Serveis educatius

· Serveis sanitaris

· Serveis financers

· Gestió i assessoria

· Neteja i manteniment

· Assistència social

· Sector terciari alt o quaternari activitats qualificades, tecnificades i gestió. Direcció, plannificació i cntrol de la política, economia i societat

· Terciari clàssic: la resta d’activitats

CARACTERÍSTIQUES

· Activitats intangibles i inmaterials

· Impossibles d’enmagatzemar

· Diversificat

CAUSES DEL DESENVOLUPALENT DEL SECTOR Progressiva industrialització Progressiva industrialització increment de la demanda de serveis (transport, banca, increment de la demanda de serveis (transport, banca,

comerç...) i d’altres necessaris pel funcionament de les empreses (comptabilitat, gestió, comerç...) i d’altres necessaris pel funcionament de les empreses (comptabilitat, gestió, informàtica...)informàtica...)

∆ ∆ turisme turisme transport, comerç i serveis d’oci transport, comerç i serveis d’oci ∆ ∆ nivell de vida de la població nivell de vida de la població augment de la demanda de serveis d’oci augment de la demanda de serveis d’oci Incorporació de la dona al mon del treball Incorporació de la dona al mon del treball serveis domèstics, educació infantil... serveis domèstics, educació infantil... ∆ ∆ Serveis públics Serveis públics per donar assistència a tots els ciutadans... per donar assistència a tots els ciutadans... Canvis en el mercat de treball Canvis en el mercat de treball tradicionalment ha estat considerat un sector refugi tradicionalment ha estat considerat un sector refugi

en temps de crisis econòmiques però la crisis actual desmentix aquesta teoria, ja que en temps de crisis econòmiques però la crisis actual desmentix aquesta teoria, ja que no només s’ha manifestat que el sector terciari pot absorbir els desocupats de la resta no només s’ha manifestat que el sector terciari pot absorbir els desocupats de la resta de sectors, sinó que a més també perd ocupats. de sectors, sinó que a més també perd ocupats.

DISTRIBUCIÓ DEL SECTOR TERCIARI A ESPANYA

EL COMERÇ

FACTORS DE LOCALITZACIÓ

Transport i comunicacions

Consum: població i poder adquisitiu; excés de consum = consumisme, compra de productes que no es necessiten

cal desenvolupar un consum responsable

CARACTERÍSTIQUES

-Forta concentració de la demanda a les zones urbanes i industrials.

- Gran especialització com a conseqüència de la concentració.

- Comercialització de tot tipus de productes.

- Importància dels estudis de mercat.

- Producte encarit pels diferents intermediaris.

- Grans empreses comercials

-Àrees comercials: espais geogràfics formats per conjunts de municipis, la població del qual se sen atreta pel que té més equipaments comercials, que constitueix el nucli central

TIPUS DE COMERÇ

INTERIOR

· Comerç a l’engròs: majoristes que venen a minoristes

· Comerç al detall: minoristes que compren als productors o majoristes

EXTERIOR

Inclou export-import, el valor totral del comerç exterior es recull en:

1. Balança de pagaments: tots els intercanvis d’un país, tan materials com financers. Es desglossa en balança comercial, de serveis, de rendes i de transferències.

Pot ser excedentària o deficitària

2. Balança comercial: diferència entre els bens materials exportats i importats.

Pot ser:

- Positiva: el valor de les importacions és inferior a les exportacions I<E

- Negativa: les importacions superen les exportacions I>E

IMPORTÀNCIA DELS INTERCANVIS EN L’ECONOMIA D’UN PAÍS

COEFICIENT DE DEPENDÈNCIA: mesura la proporció de les importacions en relació al PIB anual

COEFICIENT D’OBERTURA EXTERNA: proporció de les exportacions en relació al PIB anual

TAXA DE COBERTURA: relació entre la importació i l’exportació

ELS INTERCANVIS INTERNACIONALS ACTUALS

1. ELS FLUXOS COMERCIALS

· Intercanvis que es fan de manera constant i continuada

poden ser materials o inmaterials

Materials

· Mercaderies

1. Productes energètics i minerals: els països desenvolupats son els majors consumidors. Elevat flux d’importació des dels països subdesenvolupats. Interés estratègic, control dels preus i la producció.

2. Productes agrícoles: elevat flux comercial bidireccional. Països occidentals exporten cereals; paísos subdesenvolupats, productes de plantació. La col·locació dels productes passa par les borses dels paísos occidentals, a més, dures condicions de vida dels pagesos, llargues jornades laborals, salaris baixos i preus injustos.

3. Productes manufacturats: suposen ¾ del total. Automòbils, informàtica, electrònica… són els sectors més importants. Els principals centres productius es troben a Europa Occ., Amèrica del Nord, Japó i els NPI, especialment els tigres asiàtics (Rep. de Korea, Hong-Kong, Taiwan i Singapur encara que les seues economies no estan consolidades)

4. Mà d’obra: fluxos migratoris. Dos tipus de desplaçament: a) persones que van dels països pobres als rics a la recerca de feina, amb una qualificació baixa. b) migracions regionals i temporals dins d’un mateix país, fenòmen comú al nord i al sud.

Inmaterials

· Capital:

a) l’unitat més emrpada es el $, referència mundial per fixar la resta de divises i la més utilitzada als intercanvis de mercaderies, des de 1944.

b) Regulació de fluxos de capital: Bretton Woods, neixement d’un nou ordre mundial econòmic. Finalitat dels acords: assegurar una major cooperació econòmica internacional. Va fixar-se la parietat entre el $ i l’or. Creació de dos institucions clau en el desenvolupament econòmic posterior i pilars bàsics del control dels Estats Units sobre les economies mundials:

- FMI: garantir l’estabilitat monetària a escala mundial, donant ajut als països amb una balança comercial negativa. Accions del FMI comporten pèrdua de la sobirània nacional per les condicions d’ajustament que s’imposen per rebre els crèdits.

- Banc Mundial: assistència financera i tècnica las països en vies de desenvolupament. Està format pelr BIRF i l’AIF.

c) Importància dels “mercats de futur”: compra-venda de productes no produïts

· Informació:

La informació és clau per prendre decisions econòmiques. Les TIC han obert encara més l’escletxa entre el nord i el sud. L’aparició de Internet ha suposat un canvi per a l’economia mundial, al fer la informació accesible i inmediata.

LES DESIGUALTATS EN ELS INTERCANVIS ACTUALS

Materials

Mercaderies

Productes energètics i minerals

Productes agrícoles

Productes manufacturats

Fluxos migratoris actuals

Els efectes de la II Guerra Mundial

Imatge de Berlín després de la guerra

Les primeres mesures per a la reconstrucció d’Europa Occidental es varen prendre abans del final de la guerra, a Bretton Woods.

- Es va constituir el Fons Monetari Internacional (FMI) per garantir el lliure comerç i mantenir els valors de les monedes estable.

- Es va crear el Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BIRD) per facilitar el crèdit als aliats occidentals.

- Els nord-americans consolidaren llur poder econòmic i imposaren el dolar com a moneda d’intercanvi internacional.

Imatge de la conferència de Bretton-Woods

No visibles

Capital

LES DESIGUALTATS EN ELS INTERCANVIS ACTUALS

Països de la perifèria-No controlen els preus

- Productes poca tecnologia

Països semiperifèrics-Reben funcions i activitats del centre

- Generen iniciatives pròpies

Països centrals- Controlen els preus del mercat

- Produeixen produtes capdavanters

EL COMERÇ JUST

ORGANITZACIONS QUE REGULEN EL COMERÇ MUNDIAL

OMC

-Organisme vinculat a les NNUU, va substituir el GATT el 1995

-Llur objectiu és facilitar i afavorir el comerç internacional per a que sigui lliure, fluid i just.

-Estableix les nomres que regeixen el comerç internacional, a l’hora que també vigila pel compliment dels acords; resol les diferències comercials entre els països membres i ajuda als països subdesenvolupats en qüestions de polítiques comercials.

-Complementa i treballa de manera conjunta amb el FMI

-149 països son membres de ple dret.

-Les decisions es prenen per consens i han de ser ratificades als parlaments dels països membres.

EL COMERÇ A ESPANYA I CATALUNYA

Interior

· Característiques:

-Dualitat, coexisteixen petites empreses, normalment constituïdes per autònoms, que es dediquen al comerç per detall amb grans empreses comercials de capital nacional o estranger.

-Baix volum de vendes

-Poca varietat de productes. Creació de cooperatives i agrupacions de productors per comercialitzar els aliments frescos.

-Escàs grau de professionalització i escassa implantació de les modernes tècniques de venda.

-Alt índex d’habitants per establiment.

Canvis

-Renovació estructural per l’aparició de les grans superfícies comercials als 80, així com per la proliferació de grans magatzems, grans supermercats i autoserveis.

-Noves formes de venda:

-Cadenes de descompte

-Marques blanques

-Franquícies

-Outlets

-Venda per catàleg, correu, televisió i Internet.

REPTES DEL COMERÇ CATALÀ I ESTATAL

Competència de productes importats a preus relativament baixosCompetència de productes importats a preus relativament baixos Presència d’empreses estrangeresPresència d’empreses estrangeres Desenvolupament de noves maneres i estratègies de vendaDesenvolupament de noves maneres i estratègies de venda La concentració de les àrees comercials entorn a les ciutats més importants: Madrid, Barcelona, La concentració de les àrees comercials entorn a les ciutats més importants: Madrid, Barcelona,

València, Sevilla, Saragossa o BilbaoValència, Sevilla, Saragossa o Bilbao

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

300.000.000

350.000.000

400.000.000

1.992 1.999 2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005

MINORISTAS Ventas (miles deeuros)

MAYORISTAS Ventas (milesde euros)

Creixement del comerç majorista

Exterior

·Genera el moviment més important de mercaderies

·Les balances comercials espanyola i catalana presenten un dèficit constant.

·Principals Importacions:

- Energètics i combustibles (petroli, derivats i gas)

- Matèries primeres (minerals i agrícoles)

- Equips de telecomunicacions

- Productes tèxtils

- Automòbils, màquines i materials elèctric

·Principals Exportacions:

- Alimentació, productes químics i material de transport

EXPORTACIÓ IMPORTACIÓ BALANÇA COMERCIAL

169.842.824 - 216.760.151 = -46.917.327 dades en milers d’euros

Font: ICEX

N E G A T I V A

EXPORTACIONES IMPORTACIONES

Bienes de equipo 20,4% Bienes de equipo 20,6%

Sector automóvil 17,6% Productos energéticos 16,2%

Alimentos 15,6% Productos químicos 15,6%

Productos químicos 14,6% Sector automóvil 12,5%

Semimanufacturas no químicas 11,3% Alimentos 11,1%

Manufacturas de consumo 9,3% Manufacturas de consumo 10,9%

Productos energéticos 4,5% Semimanufacturas no químicas 6,9%

Otras mercancías 2,73% Bienes de consumo duradero 3,1%

Bienes de consumo duradero 2,1% Materias primas 2,7%

Materias primas 1,9% Otras mercancías 0,4%

Exportacions catalanes i espanyoles, nov 2010

Novembre Gener-Novembre

valor% s. total

% var. interanual

valor% s. total

% var. interanual

Béns de consum 1.736.874,2 28,6 5,8 17.438.143,4 28,4 -4,3

aliments, begudes i tabac 294.653,4 4,8 -14,0 3.480.748,9 5,7 -0,8

altres béns de consum 1.442.220,8 23,7 11,0 13.957.394,5 22,7 -5,1

Béns de capital 518.544,1 8,5 8,8 4.325.241,4 7,0 3,4

maquinària i altres béns d'equipament 395.197,5 6,5 9,5 3.127.433,9 5,1 0,5

material de transport i altres béns de capital

123.346,6 2,0 6,6 1.197.807,4 2,0 11,9

Béns intermedis 3.822.974,5 62,9 20,2 39.589.083,0 64,5 25,8

prod. agricultura, silvicultura i pesca 229.952,4 3,8 19,3 1.880.117,4 3,1 8,5

prod. energètics i industrials 3.593.022,1 59,1 20,3 37.708.965,7 61,5 26,8

No classificats 0,0 0,0 .. 0,0 0,0 ..

Total 6.078.392,7100,0

14,7 61.352.467,9 100,0 13,9

Importacions Catalanes

INDESCAT

EL SECTOR FINANCER

Format pel conjunt d’instruments que canalitzen l’estalvi i formen un circuit a través del qual capten, mobilitzen i assignen recursos a les unitats econòmiques que fan possible la producció,

la distribució i el consum dels béns.

Economies avançades: sistema financer complex i regulat. Genera riquesa.

Sector financer espanyol

· Transformació per globalització i adopció de l’€

· Procés de concentració bancari i empresarial

· Grups més importants:

· Santander Central Hispano

· Bilbao Bizcaya Argentaria

· Importància de les caixes d’estalvis (La Caixa, Caja Madrid i Caixa Catalunya), processos de fusió arran la crisis.

· Modèstia de la banca espanyola en el conjunt internacional

· Borsa: mercat on es porten a terme les operacions financeres. Les més importants són les de Madrid i Barcelona. Les principals empreses espanyoles s’agrupen al IBEX 35.

ELS TRANSPORTSELS TRANSPORTS

Desplaçaments de població:

· Desplaçaments quotidians residència - treball/lleure

· Desplaçaments llunyans:

- Generalització turisme a gran escala

- Moviments migratoris vers països avançats

Distribució de bens i serveis

REVOLUCIÓ

TRANSPORTS

Ha permès transportar persones i mercaderies de forma més ràpida, segura i econòmica.

Principals canvis:

-∆ tonatge en vaixells, camions i avions

-Intermodalitat en el transport de mercaderies, combinant-ne diferents.

-Millora de la infraestructura viària

-Augment de la seguretat

-Reducció dels preus

LES XARXES DE TRANSPORT

Conjunt d’infraestructures per on circulen els vehícles

Formades per:

· Eixos: o línies que uneixen dos o més punts connectats els uns amb els altres en forma de malla o xarxa

· Nusos de transport: llocs centrals dels eixos que habitualment coincideixen amb grans ciutats

Eix aïllat Eix connectat Nussos interconnectats

ESTRUCTURACIÓ DE LES XARXES

PAÏSOS

DESENVOLUPATS

Principals nuclis de les xarxes: Europa Occidental, Estats Units d’Amèrica, Japó més el Golf Pèrsic pel petroli.

Línies marítimes, aèries i terrestres estructurades, denses i interconnectades

PAÏSOS

SUBDESENVOLUPATS

Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia: nuclis secundaris allunyats dels eixos principals. Habitualment són línies construïdes a la època colonial que comuniquen explotacions mineres i agrícoles amb els ports

FACTORS QUE DETERMINEN LA XARXA DE TRANSPORTS

-Nivell de desenvolupament econòmic

-La densitat dels assentaments humans

-Els condicionants físics del territori

TIPUS DE TRANSPORT

Terrestre

·Carretera: més utilitzat per les mercaderies i persones per distàncies reduïdes.

Avantatges Mobilitat, xarxes estructurades i denses.

Inconvenients Contaminació, sinistralitat, saturació i ampliació

·Ferrocarril: importància en mitjanes i llargues distàncies.

Avantatges Ràpid, segur i econòmic. Gran capacitat.

Inconvenients rigidesa del traçat.

Marítim

· Adequat pel transport a grans distàncies de mercaderies pesants i/o perilloses pel seu baix preu (productes a doll, sòlids a granel i mercaderia general)

Avantatges barat i segur; gran capacitat; els ports han esdevingut en centres dinamitzadors de l’economia

Inconvenients Lentitud, risc per l’ecosistema marí

Aeri

· Adequat pel desplaçament de persones a grans distàncies i mercaderies lleugeres i de valor.

Avantatges rapidesa i seguretat; aeroports centres dinamitzadors de l’economia per instal·lació de empreses industrials i comercials

Inconvenients car, necessitat de terrenys per la construcció i ampliació dels aeroports

EL TRANSPORT A ESPANYA

POLÍTICA EUROPEA

TRANSPORT

Objectius: 1. Transport intermodal; 2. Segurat vial; 3. Reduir la contaminació; 4. Autopistes de la mar (Espanya inclosa dins del mar d’Europa Occidental)

POLÍTICA ESPANYOLA

TRANSPORT

Zones més terciaritzades (Catalunya, Madrid, Andalusia, Illes Balears, Canàries i País Valencià)

2005 Pla Estrategic d’infraestructures i transports

-∆ qualitat de les infraestructures i dels transports, i fer-ho sostenible.

-Foment de l’accessibilitat equitativa i la intermodalitat.

POLÍTICA CATALANA

TRANSPORT

Esta vigent el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 que defineix la xarxa d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya els pròxims anys.

TRANSPORT TERRESTRE A ESPANYA I CATALUNYA

Xarxa de carreteres Espanyola

· Més estès: 80% mercaderies, 90% de persones

· Traçat radial, centre a Madrid. La xarxa viària ha estat la que més renovacions i millores ha tingut amb l’objectiu de connectar les zones de més activitat econòmica i major població.

· Importància de la xarxa d’alta capacitat que connecta els fluxos de trànsit interregionals, els ports, els aeroports més importants i les capitals de província.

Xarxa de carreteres de Catalunya

· Centrada al voltant de Barcelona

· Traçats més importants:

-AP-7 uneix Girona i Tarragona, passant per Barcelona i continua fins a França pel Nord i fins al País Valencià pel Sud.

-AP-2 i A-2 que uneix Lleida i Barcelona

-L’Eix transversal C-25 Girona-Vic-Manresa-Cervera-Lleida

-L’Eix del Llobregat C-16 Barcelona-Manresa-Tunel del Cadí

-L’Eix de l’Ebre vía ràpida entre Tarragona i les Terres de Ponent

Xarxa de ferrocarrils espanyola

· Traçat no radial.

· Infraestructures malmeses per la guerra civil, es va crear la RENFE (1941) però no tornà a estar al nivell dels països més avançats (ni en freqüències, ni extensió, ni freqüència).

· RENFE ja no és un monopoli i s’ha començat la liberalització del servei. El 90% de la xarxa pertany a ADIF i està explotada per RENFE Operadora.

· Creació d’empreses autonòmiques com FGC, FGV,Eusko Trenbideak...

· Inversió en infraestructures és una gran aposta pels propers anys, especialment la inversió en LAV que comuniquen diverses zones de l’estat i en un futur amb França i Portugal.

· Importància per les mercaderies per les facilitats del sistema de ruptura de càrrega (carregar i descarregar un contenidor per distribuir-ne o emmagatzenar-ne el contingut).

· Deficiències Amplària de via, trams de via única, mal estat d’infraestructures i absències de passatgers en algunes línies, portar l’AVE a zones òn no podrà ser rentable per qüestions polítiques..

Xarxa de ferrorrils de Catalunya

· Modernització de la xarxa: millora de vials i promoció de LAV Euromed (1997 Barcelona – Alacant); AVE (2008 Barcelona – Madrid), futura unió amb els TGV de França i projecció de l’eix mediterrani (unió AVE amb València).

TRANSPORT MARÍTIM I AERI A ESPANYA I CATALUNYA

Transport marítim a Espanya

· Paper destacat pel comerç exterior de mitja i llarga distància.

·Mercaderies: ports d’Algecires, Cartagena, Bilbao i Tarragona (especialment mercaderies perilloses i pesants). Infraestructures i inversions per afavorir la intermodalitat en el transport de mercaderies en contenidors. Construcció de ZAL entorn dels ports.

· Tràfic de passatgers: unió de la Península amb les Illes Balears, Ceuta i Melilla, amb Canàries en menor mesura. Importància creixent dels creuers: Barcelona primer port d’Europa.

· Els principals ports estan gestionats per entitats autònomes de caire públic

[…] Cerca del 50% de las exportaciones españolas y del 85% de las importaciones se realizan por vía marítima, así como el 15% del flujo comercial interno. En total, el año pasado, según datos aportados por el ente público Puertos del Estado "cerca de 461 millones de toneladas de mercancías han pasado por los puertos españoles. A ello hay que añadir los más de 24 millones de personas que han salido o entrado de España por vía marítima". Los diez principales puertos españoles en tráfico de mercancía son: Algeciras, Barcelona, Valencia, Bilbao, Tarragona, Cartagena, Las Palmas, Huelva, Gijón y Santa Cruz de Tenerife. En tráfico de pasajeros, en líneas regulares, destacan los puertos que conectan la península con las islas, con Ceuta y con Melilla, es decir: Bahía de Algeciras, Baleares, Santa Cruz de Tenerife y Ceuta. En pasajeros de cruceros, un turismo en alza, destacan los puertos de Barcelona y Baleares. http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/servicios-y-hogar/2007/04/16/161723.php?page=3

Transport marítim a Catalunya

· Principals ports:

- Barcelona: transport de contenidors i passatgers

- Tarragona: petroli i derivats, proximitat amb les indústries petroquímiques

- Aquests ports estan gestionats per les respectives Autoritat Portuària

- Altres ports importants són: Palamós, Vilanova – i – La Geltrú, Sant Carles de la Ràpita, dedicats a activitats pesqueres. Depenen de la GenCat

· En 2007 es va aprovar el Pla de Ports de Catalunya 2006 – 2015, per potenciar l’activitat portuària, millorar la seva eficiència i la sostenibilitat ambiental.

Transport aeri a Espanya

· Transporta passatgers a llargues distàncies

· Comerç de mercaderies creixent hangars per emgatzemar i distribuir la càrrega.

· Desenvolupament millora i ampliació dels aeroports, gran inversió.

· Madrid Barajas més important de l’estat, actua com a hub entre els vols nacionals, europeus i transoceànics.

· Importància dels aeroports de les zones turístiques: Canàries, Balears, Màlaga, Alacant...

· AENA, una entitat pública (de moment) gestiona els principals aeroports espanyols

Transport aeri a Catalunya

· Gran creixement als darrers anys, tan per nombre de passatgers com de mercaderies.

· Barcelona – El Prat és el segon aeroport en importància de l’Estat. Ha triplicat el seu trànsit de passatgers i ha esdevingut en escala europea amb la nova terminal T-1.

· Altres aeroports comercials: Girona, Reus i Lleida-Alguaire. Especialitzats en vols low-cost.

· Aeròdroms a: Sabadell (formació de pilots d’avió i helicòpters, Lleida, Igualada – Òdena, La Cerdanya, Empuria Brava, Calaf-Sallavinera, Manresa – Sant Fruitòs del Bages i Alfés. Previstos de nous.

El transport per canonades

· Xarxes de transport d’aigua:

-asseguren el proveïment de les poblacions, les indústries i condueixen l’aigua als regadius

· Xarxes de transport d’hidrocarburs (oleoductes/gasoductes):

-oleoductes proveeix a les refineries situades a l’interior. Dos eixos principals: Rota-Madrid-Saragossa-Tarragona i Salamanca-Burgos-Bilbao

-gasoductes en contínua ampliació. Connecta amb França i la xarxa europea i per Gibraltar amb el que porta el gas d’Argèlia

La Xarxa Elèctrica

· Xarxes d’alta tensió condueixen l’electricitat des de les centrals fins a les subestacions. Els cables van suspesos de torres, conduint 110, 220 o 400 kw.

· Xarxes de distribució local porten l’electricitat des de les subestacions fins als transformadors locals, reduint la tensió a les necessitats de l’usuari.