el mon medieval 2

3 www.monmedieval.cat

L´Editorial

Equip El Món Medieval

La nostra capçalera ha sortit a la llum amb la ferma vo-luntat de fer parlar els personatges, els monuments i les històries del passat, i que ells ens facin alçar els ulls de terra i ens ajudin a conèixer tota aquella riquesa que em-

magatzemen en el silenci més absolut. En català, com en qualsevol altra llengua, hi ha moltes maneres d’explicar la mateixa història, els mateixos fets i les mateixes anècdotes; però nosaltres volem esdevenir un referent rigorós i de primer ordre en l’àmbit de les revistes de difusió cultural, i els molts missatges que hem rebut des que el primer número d’El MÓN MEDIEVAL va sortir a la llum ens fan pensar que som en el bon camí.La resposta dels nostres lectors, les paraules d’agraïment que hem rebut a la nostra seu social i l’arribada de les primeres subscripcions ens donen encara més empenta per seguir llui-tant en aquesta selva que és el món de les revistes impreses.Caldrà analitzar més endavant quina ha estat la respos-ta d’algunes institucions, dirigides per un perfil determinat de buròcrates que s’omplen la boca de bones paraules quan s’acosten eleccions i es passen la resta del temps fent veure que treballen per la cultura, però que desconeixen que a pocs metres del seu despatx hi ha un monument molt més important que el seu càrrec i molt més esplendorós que el seu automòbil oficial.A dia d’avui, només hem rebut de les administracions més nostrades un munt de promeses; hem escoltat infinitat de bo-nes paraules, de lloances pel nostre esforç -tant laboral com econòmic-, però ben poca cosa més... Sabem com funcionaven les institucions en l’època medieval que intentem descriure; potser eren, sovint, injustes i arbi-tràries. Ara són esclaves dels mitjans de comunicació de mas-ses; el sistema actual provoca que públicament et prometin qualsevol cosa, fins i tot sabent que no ho podran satisfer. Provoca que et menteixin descaradament, sempre brandant l’aparentment inviolable legalitat vigent. Arriba un moment, però, en què un n’ha après prou per saber fins on pot arribar. Els anys passen i les estructures de poder canvien. I l’únic que compta és que la nostra voluntat de ser amb els nostres lectors augmenta cada dia, edició darrere edició. I és precisament per això, que hem treballat en aquest número 02 d’EL MÓN MEDIEVAL amb tanta o més il·lusió que quan vam iniciar aquest projecte.

Un projecte acceptat

4 EL MÓN MEDIEVAL

Comitè assessorJ

Arqueòloga i fi lòloga

editors

director financerinternet

disseny

JM Reyes

artRosmi Duaso fotografia

3 343 343 343

3 343 34

Número 2

Personatge


DES DE FA CENTENARS D’ANYS ENS ACOMPANYA, JA INCORPORAT A L’ENORME BAGATGE DE MITES I LLEGENDES DE LA CULTURA EUROPEA,EL NOM DEL REI ARTÚS. JUNTAMENT, HI ASSOCIEM ALTRES NOMS QUE TAMBÉ EVOQUEN TOTA LA FORÇA DEL MÓN MÍTIC: CAMELOT, GINEBRA,LANCELOT, L’ESPASA EXCALIBUR O LES INTRIGANTS PRESÈNCIES DEMERLÍ I MORGANA.

Juan Miguel Reyes Llicenciat en Història

El mite d’Artús ha estat probablement un dels aspectes més estudiats de la història cul

tural medieval, un fenomen que a atret tant a estudiosos i especialistes com al gran públic. El segle XX, la irrupció del cinema i la puixança de la novel·la històrica van difondre a gran escala la presència de tots aquests personatges, que van tornar a formar part de la cultura popular. Per a molts, la porta d’entrada a aquest fantàstic univers que coneixem com a Edat Mitjana fou la lectura de les aventures cavalleresques d’Artús i els seus companys de la Taula Rodona.Quan ens aproximem a aquest tema en concret, la primera pregunta que ens ve al cap és si va existir realment la figura del rei Artús. Sembla que el nostre temps no s’acontenta amb saber l’existència, sense més, del mite i el seu significat: vol indagar, fins on sigui possible,

històrica. Sigui quina sigui la resposta que es doni a aquesta pregunta, hem de tenir present que, per damunt de tot, hi roman l’arquetip, el símbol, que ha sobreviscut al pas de les edats per seguir encantant a les generacions futures. Al voltant d’aquest aspecte, podem calibrar millor què representa

en una època, la medieval, que donava un gran valor al poder dels símbols i les al·legories, veient en ells una mena de “diccionari” que enllaçava la realitat material i tangible amb el

món de les imatges i els valors transcendents. Malgrat tot, som fills del nostre temps, i volem saber si més enllà de la boira

que envolta el mite hi ha una arrel històrica que ens ajudi a interpretar millor la construcció del personatge.

ta vers l’illa de l’actual GranBretanya, llavors coneguda amb el nom de Britannia, com a part de l’Imperi Romà, cap al segle V de la nostra era. Uns quants anys abans, per ser precisos: el 395, l’emperador Teodosi ElGran havia mort. La seva defunció va significar la fi de la unitat política de l’Imperi, ja que, de fet, va ser l’últim emperador en governar sobre tot el territori romà. Aquesta dada ens interessa perquè marca un punt d’inflexió en la història d’Europa, i que afecta en concret a aquesta perifèrica província septentrional on es va originar la llegenda. Amb l’Imperi dividit en dues meitats, al capda

Personatge

22 EL MÓN MEDIEVAL

La llegendad’Artús Pendragó

Història i pervivència

SEPULCRE DEL REI ARTÚS PER DANTE ROSSETTI.TATE GALLERY (LONDRES).

Teodosi el gran havia mort. La

seva defunció va significar

La fi de la unitat política de l’imperi

Arqueologia


La nau no tornà a navegar, ja que el violent onatge provocat per una ratxa de vent tra

muntanal la va fer topar contra les roques, provocant que naufragués. L’esquelet de l’embarcació es va enfonsar i va quedar reposant a les profunditats del Mediterrani català durant 700 anys, fins que fou rescatat pels arqueòlegs del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, que el van batejar

amb el nom de la cala on fou descobert: Culip.

La importànciaarqueològica del Culip VIL’arqueologia subaquàtica de temàtica medieval està dominada pels estudis realitzats en els països nòrdics i anglosaxons. La majoria de vaixells medievals coneguts (i es tracta sobretot de naus víkings) han estat descobertes per especialistes del nord d’Europa, que

A FINALS D’ESTIU DE L’ANY 1300 UN VAIXELL DEVELA QUE TRANSPORTAVA UN CARREGAMENT DE CERÀMICA ISLÀMICA ES VA ENDINSAR A LACOSTACATALANA PER FONDEJAR EN UNA PETITACALA, AMB LA INTENCIÓ DE RESGUARDA SED’UNA IMMINENT TEMPESTA...

Natalia SalazarArqueòloga i historiadora

Fotos: Arxiu del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya

Arqueologia subaquàtica:

El Culip VI

EL VAIXELL MEDIEVAL RECUPERAT A LA CALA CULIP OMPLE UN BUIT IMPORTANT EN EL CONEIXEMENT DELES NAUS BAIX MEDIEVALS.

Arqueologia

36 EL MÓN MEDIEVAL

60 EL MÓN MEDIEVAL

Guerra


La majoria de les vegades la nostra arrogància ens fa creure que som lliures perquè la

decisió presa és absolutament nostra. Som tan ingenus que no ens adonem que el nostre present no jau sobre un buit sinó que ha sigut creat i és sustentat per un passat històric, cultural, lingüístic, tècnic, moral, polític, ..., gràcies al qual podem interpretar, decidir i actuar en el món en què vivim. Així el pretèrit es fa present en nosaltres. I només sent conscients d’este fet podem arribar a ser lliures.Succeïx una cosa semblant quan un miop busca les seues ulleres i resulta que les porta posades. L’afligit de la visió defectuosa pot seguir la pista de les seues lents perquè les té davant dels seus ulls, en cas contrari, entropessaria i no podria continuar escodrinyant. No obstant això, no se n’adona que les ulleres les té davant de les seues pupil·les i que només gràcies a elles aconseguix veure.El mateix succeïx amb la Història que ens engendra i modela. Per això, més prompte som nosaltres els que formem part d’ella i no a l’inrevés. D’açò ens podem adonar ja que tenim un idioma, uns costums, que utilitzem en la nostra vida quasi automàticament, sense

seïm gràcies a què les generacions anteriors ho han desenvolupat i ens ho han oferit. Sense el llenguatge no podríem pensar ni conéixer i sense

tot de nou. Ens perdríem de la mateixa manera que el qui no s’hi veu.L’home és un ser que construïx i viu en un univers cultural, re

a través de les seues creacions.

Però si renúncia a elles, és a dir, al seu pretèrit i al seu present, es nega a si mateix i es desentén del futur.Pel que s’ha dit anteriorment no podem ignorar un passat medieval que en gran manera ens aporta un llenguatge cultural amb què comptem per a interpretar i actuar en el món actual. Eixe pretèrit, referit en particular al poble valencià, queda representat sense cap dubte en el patrimoni cultural (monuments arquitectònics, obres artístiques, jaciments arqueològics, etc.) del Puig de Santa Maria.

El Puig i el Xarc Al – AndalusDes del segle VIII al segle XIII el territori valencià formava part del Xarc Al – Andalus musulmà (Orient de la Península). En este període de temps el terme de l’actual poble del Puig de Santa Maria i del seu castell medieval, eren coneguts per diferents noms: Juballa, Cebolla, Puig de Cebolla i Enesa.El 28 d’octubre de 1092 els almoràvits van assassinar a al – Qadir, rei de la taifa valenciana i protegit del Cid i van

ocupar València. El Campea

fets no es va detindre més temps a Saragossa i es va dirigir “con su companna para Juballa” (Primera 568a).En un principi el Cid va assentar un campament militar que tenia com a objectiu apode

Però una vegada la fortalesa es va rendir, “el Campeador marchó con toda su hueste pora Valencia, et poso en una aldea que dizien Derramada, et mando quemar todas las aldeas que eran en derredor, […] et derribo quantas torres et quantas casas auia en la vila aderredor, et la piedra et la madera enbiola toda a Juballa para fazer buena vila cabo del (junt al) castiello.”

D’esta manera a Juballa, a uns 400 metres del castell, tenia “el Çid fecha grant çibdat con torres et con eglesias et muy buen logar, et alli tenie el su pan et todas sus cosas, et fazie que passassen por y las recuas; et tenienlo los omnes a marauilla por que en tan poco tiempo auie fecho tan gran çibdat

Guerra

La Batalla del Puig i la conquista de València

LA BATALLA DEL PUIG TINGUÉ LLOC AL TERME DEL PUIG DE SANTAMARIA. VA SER L’ÚNICA CONTESA IMPORTANT ON S’ENFRONTARENMUSULMANS I CRISTIANS. LA VICTÒRIA MOSTRÀ A JAUME I QUE ERAEL MOMENT OPORTÚ PER A CONQUISTAR VALÈNCIA I EL SEU REGNE.HUI, I CADA 9 D’OCTUBRE, HEM DE RECORDAR ALS DOS BÀNDOLSQUE LLUITAREN EN AQUESTA BATALLA, PERQUÈ SENSE ELLS, I LESSEUES RESPECTIVES APORTACIONS CULTURALS, SERIA IMPOSSIBLECOMPRENDRE LA IDENTITAT MULTICULTURAL DELS VALENCIANS DELSEGLE XXI.

Julio Samuel Badenes Almenara . Filòsof i investigador del patrimoni històric valenciàFotos: Lluis Montero VicenteVersió valenciana del text: Silvia Plantada, Daniel Venancio i Julio Badenes.

RECREACIÓ D’ UN MAS MUSULMÀ. FONT: HISTORIADE VALÈNCIA ( ED. PRENSA VALENCIANA S.A. 1999)

Situada en l’antic Llenguadoc dels trobadors, a la vora del riu Aude i a 90 Km. De Tolosa,

Carcassona ha estat un testimoni privilegiat de la història europea dels últims 2.500 anys. Fundada pels romans el segle VI a.C., es va convertir en una ciutat fronterera del regne visigot després de la desintegració de l’Imperi. El 725 fou ocupada pels sarraïns vinguts des de la Península, situació que va durar fins el 759, quan els francs la van conquerir. Això va implicar per a la ciutat el començament d’un període de fortificacions i singularitat estratègica que va durar fins que la frontera de l’Imperi Carolingi es va extendre fins a la Marca Hispànica (Catalunya).Malgrat tot, el període en el qual aquesta ciutat del Llenguadoc s’identifica no va es

tar marcat per la lluita amb el musulmà, enemic secular de la Cristiandat, sinó pel conflicte desencadenat entre cristians de diferents tradicions, que va ensangonar durant anys les terres de la regió del Migdia. Carcassona es va convertir, en definitiva, en l’escenari de múltiples contradiccions durant

els segles centrals de l’Edat Mitjana: de ser durant dècades una terra de convivència harmònica entre diferents credos en un context europeu de creixent intolerància, es va convertir en

molt poc temps en l’escenari d’enfrontaments brutals.

Heretgia i poderAbordar el problema del catarisme llenguadocià ens remet, no només a un tractament doctrinal –és a dir, de les característiques específiques de les creences i els ri

bé a la problemàtica més profunda arrel de la definició general del concepte d’“heretgia”. Els primers intents realitzats per delimi

Sevilla qui, en les seves Eti

Religió Religió

73 www.monmedieval.cat 72 EL MÓN MEDIEVAL

CARCASSONA IELS CÀTARS

Carcassona ha estat un testimoni privilegiat de la història europea dels

últims 2.500 Anys.

EN POCS LLOCS COM A CARCASSONA EL VIATGER CURIÓS POT EXPERIMENTAR LA PRESÈNCIA I VITALITAT D’UN PERÍODE QUE, COML’EDAT MITJANA, ENCARA AVUI CONVIDA A SOMIAR. ELS ECOS DEL PASSAT RESSONEN VIBRANTS EN AL CASC DE LA CIUTAT VELLA, AMB LESSEVES MURALLES CIRCUMDANTS, AL CASTELL COMTAL, EN EL ROMÀNICDE LA BASÍLICA DE SANT NAZARI... PERÒ LA SIGNIFICACIÓ DE LA CIUTAT EXCEDEIX EL FET MATERIAL DELS SEUS IMPORTANTS MONUMENTS MEDIEVALS –DECLARATS EL 1997 PATRIMONI CULTURAL DE LA HUMPER CE E EN LA SEVA RICA I MIL·LENÀRIA HISTÒRIA.

Eduardo ChehinLlicenciat en Història

3

5

CUINA

3

4

La Mare de Déu

CrèditsFotografies i material gràfic

Imprès: Gràfiques Mercuri

33

L’Empordà deu el nom i bona part de la seva identitat històrica a l’antic Comtat d’Empúries

(unit llavors al de Peralada, i que al seu torn deriva de l’antiga colònia grega d’Empòrion), nascut el 813 després d’un breu període en què formà part del Comtat de Girona. Durant els seus primers anys d’història, el

estar unit en diverses ocasions al de Rosselló, fins a la mort de Gausfred I, el 991. Aquesta inestabilitat política, que va tenir continuació durant tot el període medieval, juntament amb el fet de ser du

rant molt de temps una terra de frontera, ha quedat reflectida en la multitud d’edificis defensius que omplen el territori, des de torres de vigilància (per bé que moltes deuen la seva presència a les incursions dels pirates que van assetjar els pobles de la costa durant diversos segles) fins a castells i fortaleses. Però també l’arquitectura religiosa té un gran protagonisme dins del patrimoni empordanès, sobretot a causa de l’expansió monàstica que es va viure durant el període carolingi.Tot seguit en veurem alguns exemples, en una breu i virtual ruta pels indrets on l’Edat Mit

jana va deixar una empremta més significativa:

Sant Quirze de ColeraEl punt de partida ha de ser l’antiga abadia benedictina de Sant Quirze de Colera, situada al terme municipal de Rabós, a l’Alt Empordà. Fundada a finals de segle VIII, en un moment d’expansió monàstica en l’àmbit carolingi, el 935 fou reconstruïda i consagrada per primer cop pel bisbe Guiu de Girona (a principis del segle XII fou de nou consagrada, en aquest cas, a Sant Quirze, Sant Andreu i Sant Benet). Durant aquest període, i gràcies a les donacions

CONEGUDA PER LA VARIETAT I LA BELLESA DELS SEUS PAISATGES, LAHISTÒRICACOMARCADE L’EMPORDÀ –DES DE 1936, DIVIDIDA EN L’ALTI EL BAIX EMPORD COMPTA TAMBÉ AMB UN IMPORTANT PATRIMONIARQUITECTÒNIC I ARTÍSTIC, EN BONA PART, FRUIT D’UNA HISTÒRIAMEDIEVAL RICA EN SUCCESSOS DE CARÀCTER POLÍTIC, BÈL·LIC ISOCIAL. AIXÒ ES DEU A LA PARTICULAR SITUACIÓ D’AQUESTA REGIÓ,QUE VA FORMAR PART DE L’AVANTGUARDA DE LA RECONQUESTACRISTIANA, I DESPRÉS VA ESDEVENIR UN COMTAT SINGULAR I REBEL,DELS ÚLTIMS A INTEGRAR SE A LA CORONA CATALANOARAGONESA.

Per Ferran Magrané, periodista

L’EmpordàMedieval

Viatges Viatges

46 EL MÓN MEDIEVAL www.monmedieval.cat 47

Oficis

90 EL MÓN MEDIEVAL

Oficis


Al llarg de molts segles la història s’ocupà només dels personatges importants, reis, no

bles; i de gestes militars memorables: batalles, guerres, conquestes... No es parlava dels marginats ni dels estaments més baixos de la societat. Primer a Europa i després a casa nostra aquesta tendència canvià a la segona meitat del segle XX: es comença a estudiar als pobres, a les minories religioses i la història de les dones pren més protagonisme. Els estudis sobre la prostitució són força recents. Englobada de vegades dintre dels estudis sobre història de les dones, la prostitució medieval agafa poc a poc el seu lloc dintre de la historiografia. Jacques Rossiaud, Gene Brucker, Leah Otis, Teresa Vinyoles, Josep Clara, Vicente Graullera, Mª Carmen Peris, Margalida Bernat, Josep Lladonosa... són alguns medievalistes que han tractat el tema de la prostitució a l’Edat Mitjana. Anteriorment, a finals del segle XIX i principis del XX, hi hagué estudis de les prostitutes des de la visió més positivista, com els de Carreras Candi o Manuel Carboneres, que apor

més enllà de la seva significació moral.El problema per estudiar el món de la prostitució és que no tenim fonts directes que en parlin: la majoria de fonts ens vénen des del poder (rei, govern municipal, oficials). No s’ha localitzat mai un testimoni directe d’una prostituta o d’un alcavot. Hem de treballar amb fonts garbellades des d’una posició preponderant i repressiva enfront la prostitució. Per aquesta raó també utilitzem fonts de moralistes i literàries. En aquest article ens acostarem al món

de la prostitució de la ciutat de València, entre els segles XIV i XV.

Un mal necessariTot i que l’Edat Mitjana és considerada una època de fervor religiós i d’una moral estrictament cristiana, els moralistes consideraven la prostitució com un mal menor. El franciscà gironí Francesc Eixi

ca a la seva obra Lo Crestià:“Ara, és així que, jatsia que simpla fornicació ab fembra pública sia gran pecat, així com damunt és dit, e tal que la llei de Déu puneix, emperò, per tal quant natura humana és tota corrompuda e inclinada a aquest pecat, en tant que si aquest pecat era punit per la senyoria present, seria en gran perill que los hòmens no falssen major pecats, així com pecat d’adulteri e pecat contra natura, los quals són notables nocuments de la cosa pública, per tal·la senyoria dissimula aquest pecat de fornicació, e el permet.” En resum, si es castiga la prosti

tució s´esdevindran mals pitjors. Quins eren aquests mals? L’adulteri, les violacions, l’onanisme, en definitiva, el sexe fora del matrimoni i també les relacions homosexuals. Veiem que les prostitutes tenen una funció social: apaivagar els desitjos sexuals dels homes per evitar delictes considerats majors. La prostitució és un fet simplement acceptat i tolerat tant per les autoritats eclesiàstiques com pels governs municipals i els reis. En una carta escrita pel rei Pere III al seu fill Joan diu: “Çò que deyts que l’Esgleya permet bordells per esquivar maiors peccats e per desviar maiors mals”. Aquesta idea de mal menor és general a tot Europa.

La pobla de les bones donesLa Pobla de les bones dones, la Pobla Vella o la Pobla del bordell, era com es coneixia a València la zona on hi havien el bordell. La pobla estava situada a un extrem de la ciutat, tocant a la muralla, prop del Portal Nou. Aquesta ubicació no era casual. Sant Vicent Fer

DONA EXERCINT LA PROSTITUCIÓ. IL·LUSTRACIÓ DECRISPIN DE PASSE DE L’OBRA PROFIT I PLAER.Roger Benito Julià · Historiador

LA PROSTITUCIÓa la Valencia Baixmedieval

4

Número 2

6 EL MÓN MEDIEVAL

La foto del lector

Federico Vicente Cano

-

DES DE FA CENTENARS D’ANYS ENS ACOMPANYA, JA INCORPORAT AL’ENORME BAGATGE DE MITES I LLEGENDES DE LACULTURAEUROPEA,EL NOM DEL REI ARTÚS. JUNTAMENT, HI ASSOCIEM ALTRES NOMS QUETAMBÉ EVOQUENTOTALAFORÇADELMÓN MÍTIC: CAMELOT, GINEBRA,LANCELOT, L’ESPASA EXCALIBUR O LES INTRIGANTS PRESÈNCIES DEMERLÍ I MORGANA.

Llicenciat en Història

Personatge

EL MÓN MEDIEVAL

La llegendad’Artús Pendragó

Història i pervivència

Personatge

3

El mite d’Artús ha estat probablement un dels aspectes més estudiats de la història cul

tural medieval, un fenomen que a atret tant a estudiosos i especialistes com al gran públic. El segle XX, la irrupció del cinema i la puixança de la novel·la històrica van difondre a gran escala la presència de tots aquests personatges, que van tornar a formar part de la cultura popular. Per a molts, la porta d’entrada a aquest fantàstic univers que coneixem com a Edat Mitjana fou la lectura de les aventures cavalleresques d’Artús i els seus companys de la Taula Rodona.Quan ens aproximem a aquest tema en concret, la primera pregunta que ens ve al cap és si va existir realment la figura del rei Artús. Sembla que el nostre temps no s’acontenta amb saber l’existència, sense més, del mite i el seu significat: vol indagar, fins on sigui possible,

històrica. Sigui quina sigui la resposta que es doni a aquesta pregunta, hem de tenir present que, per damunt de tot, hi roman l’arquetip, el símbol, que ha sobreviscut al pas de les edats per seguir encantant a les generacions futures. Al voltant d’aquest aspecte, podem calibrar millor què representa

en una època, la medieval, que donava un gran valor al poder dels símbols i les al·legories, veient en ells una mena de “diccionari” que enllaçava la realitat material i tangible amb el

món de les imatges i els valors transcendents. Malgrat tot, som fills del nostre temps, i volem saber si més enllà de la boira

que envolta el mite hi ha una arrel històrica que ens ajudi a interpretar millor la construcció del personatge.

ta vers l’illa de l’actual Gran Bretanya, llavors coneguda amb el nom de Britannia, com a part de l’Imperi Romà, cap al segle V de la nostra era. Uns quants anys abans, per ser precisos: el 395, l’emperador Teodosi El Gran havia mort. La seva defunció va significar la fi de la unitat política de l’Imperi, ja que, de fet, va ser l’últim emperador en governar sobre tot el territori romà. Aquesta dada ens interessa perquè marca un punt d’inflexió en la història d’Europa, i que afecta en concret a aquesta perifèrica província septentrional on es va originar la llegenda. Amb l’Imperi dividit en dues meitats, al capda

SEPULCRE DEL REI ARTÚS PER DANTE ROSSETTI.TATE GALLERY (LONDRES).

Teodosi el gran havia mort. La

seva defunció va significar

La fi de la unitat política de l’imperi

36 EL MÓN MEDIEVAL

37www.monmedieval.cat

L-

-

---

-

La importànciaarqueològica del Culip VI

-

-

-

Natalia Salazar

Arqueologia subaquàtica:

El Culip VI

Ferran Magrané,

L’EmpordàMedieval

46 EL MÓN MEDIEVAL

L -

-

-

-

-

--

-

-

-

-

Sant Quirze de Colera

--

-

www.monmedieval.cat 47

60 EL MÓN MEDIEVAL

La Batalla del Puig i la conquista de València

Julio Samuel Badenes AlmenaraLluis Montero Vicente

Silvia Plantada, Daniel Venancio i Julio Badenes.


L--

-

--

--

-

-

--

--

-

---

-

-

-

-

--

-

El Puig i el Xarc Al – Andalus

--

---

-

-

-

-

-

-

el Çid fecha grant çib-dat con torres et con egle-sias et muy buen logar, et alli tenie el su pan et todas sus cosas, et fazie que pas-sassen por y las recuas; et tenienlo los omnes a maraui-lla por que en tan poco tiem-po auie fecho tan gran çibdat

Religió

EL MÓN MEDIEVAL

CARCASSONA IELS CÀTARS

EN POCS LLOCS COM A CARCASSONA EL VIATGER CURIÓS POTEXPERIMENTAR LA PRESÈNCIA I VITALITAT D’UN PERÍODE QUE, COML’EDAT MITJANA, ENCARA AVUI CONVIDA A SOMIAR. ELS ECOS DELPASSAT RESSONEN VIBRANTS EN AL CASC DE LA CIUTAT VELLA, AMB LESSEVES MURALLES CIRCUMDANTS, AL CASTELL COMTAL, EN EL ROMÀNICDE LA BASÍLICA DE SANT NAZARI... PERÒ LA SIGNIFICACIÓ DE LA CIUTATEXCEDEIX EL FET MATERIAL DELS SEUS IMPORTANTS MONUMENTSMEDIEVALS –DECLARATSEL 1997 PATRIMONI CULTURALDELA HUMANITATPER CENTRAR SE EN LA SEVA RICA I MIL·LENÀRIA HISTÒRIA.

Llicenciat en Història

S-

--

--

---

--

-

-

---

---

-

Heretgia i poder---

---

-

heretgia --

-

73www.monmedieval.cat

Carcassona ha estat un testimoni privilegiat de la història europea dels

últims 2.500 Anys.

EL MÓN MEDIEVAL

Art

AMB GAIREBÉ VUIT METRES QUADRATS DE SUPERFÍCIE PINTADA, LAIMPRESSIONANT TAULA DE LA MARE DE DÉU DELS CONSELLERS ÉS UNDELS MÉS BELLS REFERENTS DE LA PINTURA GÒTICA A CATALUNYA.PIONERAEN MOLTSASPECTES,AQUESTAOBRA, ENCARREGADAA LLUÍSDALMAU PEL GOVERN DE LA CIUTAT DE BARCELONA A MITJAN SEGLEXV, ESTÀ CUSTODIADA ACTUALMENT AL MUSEU NACIONAL D’ART DECATALUNYA (MNAC), ON ES TROBA EN DIPÒSIT DES DE 1902.

La Mare de Déu dels Consellers

Oficis

EL MÓN MEDIEVAL

Historiador

LA PROSTITUCIÓa la Valencia Baixmedieval

Oficis

Al llarg de molts segles la història s’ocupà només dels personatges importants, reis, no

bles; i de gestes militars memorables: batalles, guerres, conquestes... No es parlava dels marginats ni dels estaments més baixos de la societat. Primer a Europa i després a casa nostra aquesta tendència canvià a la segona meitat del segle XX: es comença a estudiar als pobres, a les minories religioses i la història de les dones pren més protagonisme. Els estudis sobre la prostitució són força recents. Englobada de vegades dintre dels estudis sobre història de les dones, la prostitució medieval agafa poc a poc el seu lloc dintre de la historiografia. Jacques Rossiaud, Gene Brucker, Leah Otis, Teresa Vinyoles, Josep Clara, Vicente Graullera, Mª Carmen Peris, Margalida Bernat, Josep Lladonosa... són alguns medievalistes que han tractat el tema de la prostitució a l’Edat Mitjana. Anteriorment, a finals del segle XIX i principis del XX, hi hagué estudis de les prostitutes des de la visió més positivista, com els de Carreras Candi o Manuel Carboneres, que apor

més enllà de la seva significació moral.El problema per estudiar el món de la prostitució és que no tenim fonts directes que en parlin: la majoria de fonts ens vénen des del poder (rei, govern municipal, oficials). No s’ha localitzat mai un testimoni directe d’una prostituta o d’un alcavot. Hem de treballar amb fonts garbellades des d’una posició preponderant i repressiva enfront la prostitució. Per aquesta raó també utilitzem fonts de moralistes i literàries. En aquest article ens acostarem al món

de la prostitució de la ciutat de València, entre els segles XIV i XV.

Tot i que l’Edat Mitjana és considerada una època de fervor religiós i d’una moral estrictament cristiana, els moralistes consideraven la prostitució com un mal menor. El franciscà gironí Francesc Eixi

ca a la seva obra Lo Crestià:“Ara, és així que, jatsia que simpla fornicació ab fembra pública sia gran pecat, així com damunt és dit, e tal que la llei de Déu puneix, emperò, per tal quant natura humana és tota corrompuda e inclinada a aquest pecat, en tant que si aquest pecat era punit per la senyoria present, seria en gran perill que los hòmens no falssen major pecats, així com pecat d’adulteri e pecat contra natura, los quals són notables nocuments de la cosa pública, per tal·la senyoria dissimula aquest pecat de fornicació, e el permet.” En resum, si es castiga la prosti

tució s´esdevindran mals pitjors. Quins eren aquests mals? L’adulteri, les violacions, l’onanisme, en definitiva, el sexe fora del matrimoni i també les relacions homosexuals. Veiem que les prostitutes tenen una funció social: apaivagar els desitjos sexuals dels homes per evitar delictes considerats majors. La prostitució és un fet simplement acceptat i tolerat tant per les autoritats eclesiàstiques com pels governs municipals i els reis. En una carta escrita pel rei Pere III al seu fill Joan diu: “Çò que deyts que l’Esgleya permet bordells per esquivar maiors peccats e per desviar maiors mals”. Aquesta idea de mal menor és general a tot Europa.

LaLa Pobla de les bones dones, la Pobla Vella o la Pobla del bordell, era com es coneixia a València la zona on hi havien el bordell. La pobla estava situada a un extrem de la ciutat, tocant a la muralla, prop del Portal Nou. Aquesta ubicació no era casual. Sant Vicent Fer

DONA EXERCINT LA PROSTITUCIÓ. IL·LUSTRACIÓ DECRISPIN DE PASSE DE L’OBRA PROFIT I PLAER.

Monuments

EL MÓN MEDIEVAL

La Catedral de

TARRAGONALA CATEDRAL DE TARRAGONA FOU NOTÍCIA, EL DESEMBREPASSAT, PEL DESCOBRIMENT D’UNES VALUOSES RESTES ROMANES–CONCRETAMENT, ES CREU QUE PODRIA AMAGAR UN GRAN TEMPLEDEDICAT A L’EMPERADOR AUGUST. TANMATEIX, I INDEPENDENTMENTDELS SECRETS ARQUEOLÒGICS QUE CUSTODIA EL SEU SUBSÒL,AQUEST EDIFICI DE TRANSICIÓ ENTRE EL ROMÀNTIC I EL GÒTICOFEREIX PER SI MATEIX PROU ELEMENTS DE VALOR ARQUITECTÒNICI HISTÒRIC PER DEDICAR HI LA NOSTRA ATENCIÓ.

periodista

Monuments

3

Com en tants altres casos, la Catedral de Tarragona fou alçada en un indret pri

vilegiat, a la part alta de la ciutat, aprofitant alguns dels murs del fòrum de l’antiga Tarraco per al claustre, així com la mesquita àrab del segle X, que fou cristianitzada i dedicada a Santa Tecla.Tot això succeí després que

Ramon Berenguer II reconquerís la ciutat als musulmans, l’any 1118, i cedís

bisbe de Tarragona, fou tam

bé bisbe de Barcelona, i una de les figures eclesiàstiques més importants de l’època. Mort Oleguer, el seu successor, Bernat Tort, fou el primer arquebisbe amb residència permanent a la ciutat. I fou ell, també, qui fundà la primera comunitat canònica

mada per monjos agustinians vinguts de Sant Ruf, prop

d’Avinyó, i que s’instal·laren en dependències al voltant del claustre.A partir d’aquí, es fa difícil establir la cronologia de la construcció de la nova catedral gò

tica, ja que els documents que hi fan referència són escassos. Sabem, això sí, que aquesta va començar després de 1171, any de la mort del bisbe Hug de Cervelló, successor de Bernat Tort: en el seu testament, aquest va deixar una important quantitat de diners per a l’inici de les obres de la

tava acabat, i sota el mandat del bisbe Aspàreg de la Barca

a la part de la capçalera (que va des de la part posterior de l’església fins al transsepte). El cimbori fou construït a partir de 1225, i l’any 1277 es va encarregar la porta principal del temple al mestre Bartomeu de Girona (tan sols el timpà i les escultures d’apòstols i profetes són més tardanes, concretament de l’últim quart de segle XIV, i foren realitzades a l’estudi de Jaume Cascalls).

El cimbori fou construït a partir de 1225, i l’any 1277 es va encarregar la porta

principal del temple al mestre bartomeu de girona

DETALLS DELS APÒSTOLS A LA CATEDRAL

Dret

s res

erva

ts ©

Arq

uebi

sbat

de

Tarra

gona

Dret

s res

erva

ts ©

Arq

uebi

sbat

de

Tarra

gona

Subscripció

Puedes enviarnos la suscripción por u

Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)

DADES PERSONALSNOM ____________________________________________________________________________________________________________________COGNOMS __________________________________________________________DNI ___________________________DOMICILI ____________________________________________________________________________________________ CP _________________POBLACIÓ ____________________________________________________ PROVÍNCIA ________________________________________________TFN. ______________________ DATA NAIXEMENT______________________ MAIL ____________________________________

(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)NOM I COGNOM TITULAR ______________________________________________________________________________________________________BANC/CAIXA ___________________________________________________ENTITAT OFICINA D.C.:NºCOMPTE

Firma

DOMICILIACIÓ BANCARIA

Subscrigui’s a

Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.

Oferta,4 exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)

Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció

PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:CORREU ELECTRÒNIC [email protected]

TELèFON 93 530 78 36CORREU ORDINARI: MóN MEDIEVAL c/ TAMARIT 108,2º1ª 08015 BARCELONA

16

14

15

3

4 9

5

1

2

11

7

6

12

8 13

10

el mon medieval 2

Documents