EL

MÓ

N M

ED

IEV

AL

16

164,50 €

www.monmedieval.cat

EL

MO

NE

ST

IR D

E S

AN

T F

EL

IU D

E G

UÍX

OL

S

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLSSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSIS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENTSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSÍS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENT

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Seccions 06 LA FOTO DEL LECTOR

08 AGENDA I NOTÍCIES

10 MÚSICA

14 GENEALOGIA

15 NUMISMÀTICA

16 FESTES, FIRES I FESTIVALS

18 CUINA MEDIEVAL

20 CASTELLS ROMÀNICS CATALANS

22 LLIBRES / CD / DVD

Articles 24 L’ENTREVISTA Stefano Maria Cingolani, curador del Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot 34 PERSONATGES El Cid a València

46 SEXOLOGIA La política sexual a l’Europa feudal

60 MONUMENTS Civitas Olerdula: un castell a la frontera sud del comtat de Barcelona

76 LITERATURA I CINEMA El Senyor dels Anells. Tolkien o la reinvenció de l’Edat Mitjana

86 RELIGIÓ Un bisbe càtar a la Val d’Aran

100 RUTES Castells de la Mitja Noguera

Sumari Número 12

PÀGINA 46: LA POLÍTICA SEXUAL A L’EUROPA FEUDAL

PÀGINA 60: CVITAS OLERDULA.

PÀGINA 76: EL SENYOR DELS ANELLS.

PÀGINA 100: CASTELLS DE LA MITjA NOGUERA

5 www.monmedieval.cat

L´Editorial

Ramon Rovira

Com comença a ser tristament habi-tual, hem d’encapçalar aquest nou viatge a les arrels medievals del nos-tre país fent un petit repàs de les no poques calamitats que li toca viure avui. Les destinatàries d’aquest nou memorial de greuges particular són

les ínclites María Luisa Cava de Llano, Defensora del Pueblo, i Alicia Sánchez Camacho, Presidenta del PP a Catalunya, dues persones que s’han signi-ficat recentment per les seves andanades contra la nostra llengua.

Ens hi dirigim, però, humilment i amb la millor de les intencions, per demanar-los només que llegei-xin una mica sobre la història de Catalunya, i sobre la seva cultura. Potser ni tan sols caldria que s’en-dinsessin en la remota Edat Mitjana: n’hi hauria prou amb què parlessin amb la gent que, durant bona part del segle passat, va haver de viure una de les èpoques més obscures i tristes del nostre país; potser així aprendrien què és realment perse-guir una llengua i una cultura, i què és simplement defensar-la d’una desaparició segura.

Mentre tothom pateix diàriament els efectes demolidors d’una crisi provocada per uns pocs amb la connivència dels governs de torn; mentre la gent es preocupa de l’atur, del preu dels lloguers, de la -baixa- qualitat de l’educació, de la corrupció dels càrrecs públics, dels peatges i de tantes altres desgràcies socials i econòmiques, aquestes dues senyores semblen tenir una sola idea entre cella i cella: fiscalitzar i -el que és més greu- judicialitzar la política lingüística de les administracions cata-lanes amb l’excusa de defensar els drets dels castellanoparlants. Si no fos tan trist, faria riure.

I el més llastimós de tot plegat és que aquests atacs -que totes aquestes demostracions d’odi- vénen de dues persones nascudes a Catalunya, que teòricament haurien de conèixer la realitat del país i ser conscients de les desastroses conseqüències que seus actes poden tenir per la tants cops evocada convivència social (convivència que, segons sembla, només es posa en perill quan algú s’atreveix a reclamar els drets nacionals de Catalunya).

En fi, veient com tenim el present, més val que tornem ben enrere en el temps. En aquesta ocasió, voltarem per la Noguera i pel Penedès descobrint els seus castells medievals; recordarem una figura de la importància del Cid, que tant va martiritzar els primers comtes catalans; descobrirem els grans paral·lelismes entre molts personatges i llegendes medievals i la celebèrrima trilogia de Tolkien El Senyor dels Anells; i, finalment, especularem sobre la possibilitat que hi arribés a haver un bisbe càtar a la Val d’Aran.

Us deixem amb la lectura d’aquesta nova edició de “El Món Medieval”, tot esperant que sigui del vos-tre interès.

Equip El Món Medieval

Vergonya, senyores, vergonya...

24 EL MÓN MEDIEVAL

L’Entrevista

25 www.monmedieval.cat

L’Entrevista

El curador de l’obra, editada per Barcino, ens desvetlla les claus del seu treball

“El Llibre del Rei en Pere és possiblement la millor obra literària catalana abans de Bernat Metge”

text i Fotos: Pau Valero, Periodista

steFano Maria cingolani (Roma, 1956) és doctor en Filologia Romànica per la Universitat La Sapienza de Roma. Ha estat professor a la Universitat Tor Vergata de Roma (1989-1994), professor visitant a la Universitat de Barcelona (1995-1999) i a la Universitat Pompeu Fabra (2000). Actualment es dedica a la investigació.Ha publicat un centenar d’articles sobre èpica, novel·la i hagiografia francesa, lírica trobadoresca italiana i literatura catalana. Entre els seus llibres més recents cal es-mentar l’edició crítica de Lo somni de Bernat Metge (2006), Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII. Bernat Desclot i les dues redaccions de la crònica (2006) i l’edició anotada del Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot (2010).

Podem parlar del Llibre del Rei en Pere com de la prime-ra crònica catalana?No, no és la primera cròni-ca. A la introducció ho poso ben clar, en el primer capí-tol en què es parla dels pre-

cedents... com a mínim és la segona, perquè hi ha el Llibre dels Fets, que és la primera crònica. Després, hi ha alguns altres textos -no del tot originals, perquè són traduccions a partir d’al-

tres- escrits justament en els quinze o vint anys prece-dents al moment en què Des-clot escriu la seva crònica, i que ell coneix i aprofita. De fet, Bernat Desclot ja es mou en una tradició historiogràfi-

34 EL MÓN MEDIEVAL

Personatges

EL CID DAVANT D’UNA DE LES FOrTALESES qUE VA CONqUErIr , COM LES DEL PUIg , SAgUNT O ALMENArA .

35 www.monmedieval.cat

Personatges

Gonzalo Martínez díezhistoriador

L ’ h i s t o r i a d o r Gonzalo Martí-nez Díez, au-tor del llibre El Cid histórico, una de les més importants bio-grafies escrites

sobre aquest cavaller medieval, ens desvela les claus per com-prendre els secrets de l’atza-rosa conquesta de València per part del Cid, l’any 1094.

RODRIGO DÍAz DE VIVAR A CASTELLA: 1049-1081El relativament breu curs vital de Rodrigo Díaz de Vivar, en-torn als 50 anys –car, nat cap al 1049, va morir l’any 1099-, es va desenvolupar en un tri-ple escenari: Castella, Sara-gossa i València.

El més llarg d’aquests tres períodes, el castellà, trans-corre a través de 32 anys, des del seu naixement fins al seu desterrament, l’any 1081; són els anys de la forja d’un guer-rer, d’un polític i d’un home de govern; dels seus primers triomfs en combats singulars; de la destacada actuació al costat del seu rei Sanç II, que l’havia criat i armat cavaller; de la victòria a Cabra sobre garcía Ordóñez; i de l’exitosa cavalcada per terres musul-manes en represàlia per l’atac contra Gormaz.

Als 32 anys Rodrigo Díaz de Vivar s’ha guanyat ja un gran crèdit com a guerrer i capità

sempre victoriós, però no ha aconseguit encara el màxim grau de la noblesa, reservat a un parell de dotzenes de magnats del regne lleonès: la dignitat comtal.

El desterrament al qual el condemna el seu rei Alfons VI l’estiu de 1081, com a con-seqüència de l’atac a terres musulmanes, que el monarca considera impolític, despro-

El Cid a València

DOCUMENT DE L’ANy 1098, EN EL qUAL PODEM APrECIAr LA SIgNATUrA DEL CID.

46 EL MÓN MEDIEVAL

Sexualitat

La Política sexual

47 www.monmedieval.cat

Sexualitat

La Política sexual

qUè ÉS LA POLíTICA? AqUESTA ÉS UNA PrEgUNTA qUE FOrÇA hOMES I ALgUNES DONES S’hAN FET UN COP I UN ALTrE AL LLArg DE LA hISTÒrIA.

María-MilaGros riVera i Garretas

catedràtica d’història MedieVal de la uniVersitat de Barcelona

a l’Europa feudal

60 EL MÓN MEDIEVAL

Monuments

CAPITELL PrErOMàNIC (MAC-OLèrDOLA)

61 www.monmedieval.cat

Monuments

núria Molist

(Museu d’arqueoloGia de catalunya-olèrdola)nMolist@Gencat.cat // www.Mac-cat

FotoGraFies: Museu d’arqueoloGia de catalunya-olèrdola

La muntanya de Sant Miquel d’Olèrdola és un enclavament singular, localit-zat al municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), a uns

50 Km al sud de Barcelona. Amb un nom com “Castell d’Olèr-dola”, el visitant hi troba a faltar la figura senyera d’un

castell medieval que respon-gui a l’ideari popular d’aquest tipus edificació militar. Més que d’un castell, cal advertir d’antuvi que es tracta d’una veritable ciutat, malgrat el curt espai de temps que funcionà com a tal (d’inicis del segle X a inicis del segle XII), abans de desaparèixer, víctima de les circumstàncies geoestratègiques i polítiques,

amb un atac almoràvit com a tret final.

Amb tot, no és únicament una ciutat altmedieval. La plataforma rocosa ha estat ocupada en múltiples ocasi-ons des de fa 4.000 anys, bé sigui per una població més o menys densa, com a recin-te militar o com a seu de la parròquia, freqüentada per pastors, etc.

Civitas Olerdula un castell a la frontera sud

del comtat de Barcelona

EL PENEDèS DES DE L’ESgLÉSIA DE SANTA MArIA (MAC-OLèrDOLA)

74 EL MÓN MEDIEVAL

Francesc rodríGuez Bernal

ProFessor d’història de l’edat Mitjana a traVés del cineMa uniVersitat autònoMa de Barcelona

Fotos cedides Per: auruM Producciones i Vicens ViVes

Literatura i Cinema

Tolkien o la reinvenció de l’Edat Mitjana

qUIN MÓN MEDIEVAL S’AMAGA RERE EL SENYOR DELS ANELLS?

LA RESPOSTA A AqUEST INTERROGANT NO éS SENzILLA. DES DE

L’APARICIÓ DE LA TRILOGIA CINEMATOGRÀFICA DIRIGIDA PER

PETER jACkSON, LA POPULARITAT DE L’OBRA DE TOLkIEN S’HA

MULTIPLICAT, FENT EVIDENT LA SEVA RIqUESA PERò ALHORA

DIFICULTANT L’EXPLICACIÓ DE LES SEVES FONTS.

75 www.monmedieval.cat

Literatura i Cinema

86 EL MÓN MEDIEVAL

Religió

Un Bisbe càtar a la Val d’ Aran

PAISATGE DEL NAUT ARAN. FoTo RICARD NoVELL.

Religió

87 www.monmedieval.cat

carles Gascón choPo

historiador

Un Bisbe càtar a la Val d’ Aran

A l nord de la ca-rena pirinenca, més enllà dels antics comtats del Pallars i la Ribagorça, una comarca

de parla i cultura occitana es manté com el darrer vestigi de l’edifici polític que, du-rant el segle XII, els primers comtes-reis van voler bastir a banda i banda del Pirineu, i que va patir un final sobtat a mans de les tropes de Simó de Montfort, a Muret. La Val d’Aran, vinculada des d’ales-hores a Catalunya per damunt d’atzaroses circumstàncies massa sovint adverses, sabria conservar els seus privilegis i les seves pròpies institucions de govern fins a la creació de la província de Lleida, l’any 1834; actualment, els seus habitants malden per veure reconegudes les seves especi-ficitats dins del conjunt cata-là, conscients i orgullosos de ser el principal bastió de la cultura occitana al Pirineu.

Cap al 1175, a partir de l’anomenat Tractat d’Empa-rança, els aranesos es posa-ven sota la protecció d’Alfons I, un rei que els queia molt lluny i que sempre era prefe-rible als senyors feudals més propers. Culminaven així dè-cades de pactes i de difícils equilibris amb els seus pode-rosos veïns, sempre amb la voluntat de mantenir els seus privilegis i autonomia. Malau-radament, el nostre coneixe-

100 EL MÓN MEDIEVAL

Rutes

Ruta de castells per la Mitja Noguera:

Castells d’Alòs, Montsonís,Montmagastre i Ponts

CASTELL DE MONTMAgASTrE I VISTES.

101 www.monmedieval.cat www.monmedieval.cat 101

Rutes

Ruta de castells per la Mitja Noguera:

Castells d’Alòs, Montsonís,Montmagastre i Ponts

Subscripció

Puedes enviarnos la suscripción por u

Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)

DADES PERSONALSNOM ____________________________________________________________________________________________________________________COGNOMS __________________________________________________________DNI ___________________________DOMICILI ____________________________________________________________________________________________ CP _________________POBLACIÓ ____________________________________________________ PROVÍNCIA ________________________________________________TFN. ______________________ DATA NAIXEMENT______________________ MAIL ____________________________________

(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)NOM I COGNOM TITULAR ______________________________________________________________________________________________________BANC/CAIXA ___________________________________________________ENTITAT OFICINA D.C.:NºCOMPTE

Firma

DOMICILIACIÓ BANCARIA

Subscrigui’s a

Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.

Oferta,4 exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)

Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció

PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat

TELèFON 93 530 78 36CORREU ORDINARI: MóN MEDIEVAL c/ TAMARIT 108,2º1ª 08015 BARCELONA

16

14

15

3

4 9

5

1

2

11

7

6

12

8 13

10