el mon medieval 11

EL

MÓ

N M

ED

IEV

AL

16

164,50 €

www.monmedieval.cat

EL

MO

NE

ST

IR D

E S

AN

T F

EL

IU D

E G

UÍX

OL

S

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLSSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSIS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENTSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSÍS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENT

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Seccions 06 LA FOTO DEL LECTOR

08 AGENDA I NOTÍCIES

12 MÚSICA

14 GENEALOGIA

15 NUMISMÀTICA

16 FESTES, FIRES I FESTIVALS

18 CUINA MEDIEVAL

20 CASTELLS ROMÀNICS CATALANS

22 LLIBRES / CD / DVD

Articles 24 CONFERèNCIES I SEMINARIS Del Sharq Al-Andalus valencià al regne cristià de València 36 ART El Romànic al Pla de l’Estany

50 HISTÒRIA MILITAR La Revolució armamentística feudal

64 L’ALTRE MÓN MEDIEVAL El Camí del Cid a la recerca del mite

76 MONUMENTS El conjunt monàstic de Sant Pere del Burgal

86 SIMBOLISME La Catedral Profanada Fets i cronologia de la Seu Vella

100 RUTES L’est del Priorat i l’oest del Baix Camp: Castells de Siurana i Escornalbou

Sumari Número 11

PÀGINA 36: EL ROMÀNIC AL PLA DE L’ESTANy.

PÀGINA 76: EL CONjUNT MONÀSTIC DE SANT PERE DEL BURGAL.

PÀGINA 86: LA CATEDRAL PROFANADA.

PÀGINA 100: CASTELLS DE SIURANA I ESCORNALBOU.

5 www.monmedieval.cat

L´Editorial

Ramon Rovira

V ergonya, cavallers, vergonya!. Amb aquestes paraules, Jaume I es va diri-gir als seus cavallers quan aquests es negaren a atacar les tropes musulma-nes durant la Batalla Sa Porrassa, el setembre de 1229. Aquesta mateixa exclamació ens ve al cap veient l’ac-

tuació malintencionada, egoista o simplement irres-ponsable de bona part de la classe política catalana davant de l’atac frontal a la democràcia i als drets del nostre país que representa la sentència del Tribunal Constitucional contra un Estatut ja prou mutilat.Però avui, sobretot, hi hem d’afegir la vergonya -en aquest cas, aliena- que sentim per bona part del peri-odisme; pel que des d’Espanya no dubta en manipu-lar la realitat per atiar un anticatalanisme irresponsa-ble, i pel que des d’aquí adopta una actitud mesella i poruga, quan no simplement contrària als interes-sos del país.Tot s’hi val contra Catalunya i els catalans, ja sigui per guanyar vots, augmentar audiències o per mantenir l’status quo. Avui no s’exigeix cap tipus de responsabilitat social en l’ús que des dels mit-jans de comunicació es fa de la informació: ni de com es tracta, ni de com es transmet.El codi deontològic que exigeix “difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d’expressions o qualificatius injuriosos” és, simplement, paper mullat, com podem comprovar cada dia en una pila de mitjans de comunicació. Quins professionals hi treballen? Quins valor transmeten? Quins llibres, revistes i programes de televi-sió es fan avui en dia, i quins es podrien fer?

En aquest època de crisi de valors, en què els banquers veuen premiada la seva incompetència o mala fe amb sous i blindatges multimilionaris, els escàndols de corrupció esquitxen dia sí dia també les pàgines dels diaris i els polítics són incapaços de veure-hi més enllà de les properes eleccions, què podem fer per combatre la desmemòria i l’engany?Des d’aquí us animem a fer un exercici molt democràtic i enriquidor: consultar les hemeroteques. Ens quedaríem parats de veure amb quina alegria menteix més d’un polític, periodista o tertulià.Nosaltres estem compromesos amb una altra època i uns altres valors. Per això, en aquest número us volem convidar a descobrir més coses sobre la presa de València per part de Jaume I, a partir de la conferència que es va celebrar el desembre passat al Puig; també podreu admirar el romànic del Pla de l’Estany, o conèixer quina va ser l’evolució de la indústria armamentística durant l’Edat Mitjana. Estudiarem el conjunt monàstic de Sant Pere del Burgal, seguirem una interessant ruta per l’est del Priorat i l’oest del Baix Camp, visitant els castells de Siurana i Escornalbou, i finalment parlarem sobre la Seu Vella de Lleida, tot rememorant la greu profanació de què va ser objecte després de la Guerra de Successió.També estrenem una nova secció, no fixa, anomenada l’Altre Món Medieval, on donarem a conèixer altres rutes, viatges i monuments que no estan emmarcats dins dels Països Catalans.

Equip El Món Medieval

Responsablitat social

24 EL MÓN MEDIEVAL

Conferències i Seminaris

Del Sharq Al-Andalus Valenciàal regne cristià de Valènciatext: julio saMuel Badenes alMenara. assessor històric de les recreacions i Moderador de la taula rodona.

Fotos: Paco Martínez i julio s. Badenes. i estudio retrata.

PACO ORTS, Historiador i Direc-tor de la Casa de la cultura del Puig de Santa Maria: Aquest és el primer acte de la primera recreació històrica de l’esta-da de Jaume I al Puig. Voldria presentar-los els membres de la taula. El Pare mercedari Ma-nolo Anglés, historiador i bibli-otecari del monestir del Puig de Santa Maria; José Hinojosa Montalvo, catedràtic d’Histò-ria Medieval de la Universitat d’Alacant; el Pare Juan Devesa Blanco, Cronista de la província de l’Orde de la Mercè d’Aragó; Vidal Muñoz Garrido, catedràtic d’Història Medieval de la Uni-versidad de Zaragoza i Cronista oficial de la ciutat de Terol. I al centre d’aquesta activitat, Julio Samuel Badenes Almenara, filò-sof, investigador del patrimoni històric i assessor històric de la recreació “Jaume I i el Puig”,

i puc afirmar que és la perso-na que més està treballant pel patrimoni d’aquest poble del Puig.

JULIO S. BADENES: Moltes grà-cies per aquestes paraules que m’animen a continuar lluitant amb més força per un patrimo-ni que ens converteix en allò que som i ens orienta sobre el que podem ser. Recrear aquest moment de la nostra història és tenir la possibilitat de reflexi-onar sobre uns esdeveniments crucials en el devenir històrico-cultural dels valencians. Les re-creacions pictòriques i dramàti-ques d’un fet històric, ja des de l’Edat Mitjana, tenen la missió d’aconseguir que no oblidem, de recordar i rememorar uns fets que mai no hem de negar o destruir perquè formen part de nosaltres o, més ben dit, perquè

nosaltres formem part d’ells i som gràcies a ells. L’objectiu ha estat recrear aquells mesos de 1237 i 1238 que tan crucials van ser per al rumb de la història valenciana, basant-nos en les fonts històri-ques de Jaume I i la seva èpo-ca, per reviure tot un univers medieval coherent. Però hem volgut enllaçar-lo amb el nos-tre present en entreveure que la distància entre allò recreat i la nostra actualitat ens permet, com a valencians, repensar, conèixer i apropiar-nos de la nostra pròpia història a través d’aquesta recreació. Aquesta recreació, porte pre-parant-la des de fa uns mesos, treballant intensament amb la Diputació de València, l’Ajun-tament del Puig i Espectáculos H M Producciones. Hem tractat d’unir història i espectacle per-

Taula rodona (11 de desembre de 2009) i recreació (12-13 de desembre de 2009) “Jaume I i el Puig”

FOT

O PA

CO M

ARTí

NEZ.


Conferències i Seminaris

què, realment, estem fent una interpretació dramàtica que ha de portar un fil argumental que la faci comprensible, basant-se en els fonaments històrics que li donen vida.No podem entendre bé la con-questa de Jaume I ni la conse-güent repoblació del Regne de València si no coneixem la cul-tura musulmana valenciana, que constituirà un dels pilars cul-turals que condicionarà el nou regne que fundarà Jaume I, i la seva evolució fins als valencians del segle XXI. Com era la socie-tat musulmana que hi havia aquí quan arriba el rei d’Aragó?

JOSÉ HINOJOSA: Aquest és un tema clàssic en els debats his-toriogràfics. Què passa quan ar-riba Jaume I? Hi ha una continuï-tat amb el passat o una ruptura? Tot el territori que es coneixerà com a Regne de València for-mava part d’al-Andalus, és a dir, el territori que ocupen els musulmans, que ocupa l’Islam. Aquí a València, al Puig, hi ha-via gent que treballava al camp, parlava una llengua, tenia una religió, etc. Hi ha una civilit-zació i una cultura islàmiques. Des que van arribar els àrabs o

els musulmans, a partir del 711, hi ha gent que paulatinament va abandonant el cristianisme i es va convertint a l’Islam, i va adoptant la cultura àrab. I això suposa estar sota unes formes polítiques i una estructura so-cial.

JULIO S. BADENES: Durant l’èpo-ca musulmana, el castell del Puig constituïa un “hisn” (“husun”, en plural; territori castral), que tenia adscrites les alqueries de Cebolla, Farnals i una població adossada al mateix castell, al vessant sud-est. Com era el po-blament valencià en l’etapa mu-sulmana?

JOSÉ HINOJOSA: El poblament no té res a veure amb el que més tard portaran del món occidental els cristians. És un poblament que estava basat en una jerarquització i una or-ganització entorn als districtes castrals, els “husun”. On el cas-tell es converteix en l’eix del territori, aglutina el territori. Un territori en el qual hi ha o hi pot haver una medina, que és la ciutat. En aquest cas, la medina important és València, però a l’entorn del Puig tenim

l’hisn de Murviter, que és el nom de l’antiga Sagunt. Havien cai-gut pràcticament en ruïnes les muralles saguntines i els àrabs van canviar el topònim. I de Sa-gunt, la Saguntum romana, es va passar a la Murviter àrab. I l’hisn de Sagunt té al seu entorn una pila d’alqueries. I aquestes són realment les comunitats, els llogarets, els pobles on viurà la gent de l’època. Unes quantes famílies, des de mitja dotzena de cases fins a 50 o 60, amb una torre de protecció, de defensa. Podien tenir un tancat de tapie-res que les protegia de qualsevol atac i allà, en aquelles alqueri-es, és on vivia la gent, agrupada a les aljames amb les quals més tard pactà Jaume I. Per tant, doncs, un territori molt diferent a l’organització que després hi van dur els cristians.

JULIO S. BADENES: El 28 d’octu-bre de 1092, al-Qadir, rei musul-mà de València i protegit del Cid Campeador, és assassinat y “los servientes et los castrados et la otra companna que era deste rey de Valencia que mataron, fuxieronse pora un castiello que dizen Juballa” (El Puig de San-ta Maria en l’actualitat) i foren

FOTO

PAC

O MA

RTíN

EZ.

Art

36 EL MÓN MEDIEVAL

FAçANA DE STA MARIA DE LES PORQUERES.


Art

sergi luque

historiador de l’art

E l Pla de l’Estany és una comarca relativament jove, ja que fou creada el 1988, i força petita (la seva extensió és de 260 km i

actualment la conformen onze municipis), però malgrat això conserva un llegat romànic prou significatiu que us volem donar a conèixer.

El Pla de l’Estany està do-minat per l’estany i la vila de Banyoles, tot i que pel fet de limitar amb les comarques del Gironès i la Garrotxa molts dels seus terrenys esdevenen muntanyosos. Cal esmentar

que el puig de Sesarques, amb gairebé 880 metres d’altitud, és el punt més alt del territori comarcal.

L’ARQUITECTURA ROMàNICADins la comarca hi podem veure exemples d’aquest es-til tant amb vocació religiosa com civil i militar. Hi ha un munt d’esglésies dissemina-des pels petits agregats mu-nicipals que conformen els diferents municipis on, a més, també hi podem veure algun castell i alguna vila fortifi-cada. Molts d’ells han sofert importants mutilacions o bé profundes transformacions. Malgrat això, hi ha tot un con-

junt de bells monuments ecle-siàstics que l’amant d’aquest art no pot deixar de visitar.

Us proposem un itinerari d’est a oest que, partint de la carretera N-II que va de Girona a Figueres, creuarà tota la comarca i ens durà fins a Serinyà. Des d’aques-ta artèria principal arren-quen a banda i banda tot un seguit de carreteres locals i altres vies secundàries que ens portaran als diversos punts de destí. Són molts els edificis que es poden visitar, però ens aturarem només en els més importants, sense deixar, però, de mencionar la resta.

El Romànical Pla de l’Estany

ST ANDEU DEL TERRI.

50 EL MÓN MEDIEVAL

Història Militar

La Revolució armamentística feudal El cas de Catalunya durant els segles X-XIII.


Història Militar

La Revolució armamentística feudal El cas de Catalunya durant els segles X-XIII.

DINS L’àMBIT ACA-DÈMIC EN GENERAL (INCLÒS TAMBÉ L’UNI-VERSITARI) LA HISTÒ-RIA MILITAR, AIXÍ COM LA MAJORIA DE FETS D’ARMES, SOLEN PAS-SAR DESAPERCEBUTS O INEXPLICATS. AQUEST FENOMEN ES DEU SE-GURAMENT AL FET QUE ELS CORRENTS HISTORIOGRàFICS HAN DONAT MÉS IMPORTàN-CIA ALS MOVIMENTS ECONÒMICS, SOCIALS O POLÍTICS QUE NO PAS ALS RELATIUS A L’àMBIT MILITAR, CAU-SANTS, EN MOLTS CA-SOS, DE GRANS CANVIS HISTÒRICS.

alBert PratdesaBa i sala.historiador

[email protected]

E l present ar-ticle intenta complementar les noves pers-pectives refe-rents a l’estudi de l’armament i de la seva

evolució tecnològica com a factor clau per a la compren-sió del canvi feudal a Catalu-nya. Per a això, segueix les

64 EL MÓN MEDIEVAL

L’altre Món Medieval


L’altre Món Medieval

alBerto luque cortinagerent del consorci caMino del cid

S e sol assegurar, i hi ha raons per fer-ho, que el Cid és el tercer gran mite de la literatura uni-versal espanyola juntament amb

el Quixot i Don Joan. Però a diferència d’aquests, el Cid té un origen històric. Recone-gut guerrer, hàbil diplomàtic, temible senyor de la guerra, l’any 1094 va conquerir Va-lència i va morir l’any 1099 com a senyor o “príncep” de la ciutat. També es diu que

després de la seva mort va començar la seva llegenda, però el més probable, enca-ra que no hi ha documentació que així ho testimoniï, és que aquesta s’iniciés en vida del cavaller. Resulta imaginable pensar que el precari sistema de comunicacions de l’època propiciés, en el boca a ore-lla, la hipèrbole interessada de les seves aventures. Des de llavors, i per raons molt diverses, mite i història han confluït per crear un perso-natge amb un poderós arrela-ment en l’imaginari popular.

Sens dubte, l’anomenat Can-tar de mio Cid -poema èpic, l’únic exemplar del qual va ser trobat a finals del segle XVI a la localitat burgalesa de Vivar del Cid- va jugar un paper decisiu en la generació i propagació de la llegenda cidiana. Posteriorment, altres fites significatives -la tradició del romancer, el Cid de Cor-neille o la pel·lícula homònima d’Anthony Mann, protagonit-zada per Charlton Heston- han contribuït a conservar i difon-dre el mite, però cap d’elles pot comparar-se al Cantar.

El Camí del Cida la recerca del mite

ENTRE LA NOMBROSA ICONOGRAFIA EXISTENT SOBRE EL CID, SOBRESURTEN ELS FRESCOS DEL PALAU PROVINCIAL DE LA DIPUTACIó DE BURGOS, OBRA DE VELA ZANET-TI. ELS ROSTRES DEL CID I ELS SEUS HOMES, CANSATS, ATRIBOLATS, CONCENTRATS EN ELS PERILLS QUE ELS ESPEREN, ES DIFERENCIEN MOLT D’AQUEST CID VICTORIóS AL QUAL ESTEM ACOSTUMATS.

76 EL MÓN MEDIEVAL

Monuments

SAnT PERE DEL BuRGAL.DETALL DE L’ABSIS LATERAL. FoTo GEnTILESA DE L’ECoMuSEu DE LES VALLS D’AnEu.


Patricia haMBrona

daniel lóPez

clara Poch

L a fundació i orígens de Sant Pere del Burgal, malgrat que són desconeguts , no sembla que hagin de distar massa dels de la

resta de monestirs benedictins catalans altmedievals. Aquest orde, després de la conquesta

del territori musulmà per part dels francs, s’establí en antigues cel·les visigòtiques o fundà nous cenobis, participant així de la nova articulació del territori. A la zona del Pallars, es prengué la Noguera Pallaresa com a eix vertebrador i les fundacions s’estengueren des de dalt del seu curs i del dels seus afluents, ocupant el territori de l’actual Pallars Sobirà i Pallars Jussà.

La primera notícia que es té de Sant Pere del Burgal és de l’any 859, quan el monestir rep un precepte d’immunitat de Ra-mon, comte i marquès de Tolo-sa. Els primers anys de vida del monestir es mantenen obscurs a causa de la manca de documen-tació. Malgrat que en principi és un cenobi masculí, ràpidament es converteix en una comunitat

Monuments

El conjunt monàstic de

Sant Pere del BurgalAL PALLARS SOBIRà, ENCIMADES A LA RIBERA DE LA NOGUERA PALLARE-SA, S’ALCEN LES RUïNES DE SANT PERE DEL BURGAL. SóN EL TESTIMONI D’UN MONESTIR BENEDICTÍ QUE VISQUÉ L’ÈPOCA D’ESPLENDOR A L’EDAT MITJANA. LA SEVA HISTÒRIA, MARCADA PER LES DISPUTES ENTRE ELS PODERS ECLESIàSTICS I COMTALS, S’HA DE SUMAR A UN CONJUNT AR-QUITECTÒNIC SINGULAR DINS DEL PANORAMA ROMàNIC CATALà I A UN CICLE PICTÒRIC QUE AFORTUNADAMENT HA ARRIBAT ALS NOSTRES DIES. HISTÒRIA, ART I ARQUITECTURA ES COMBINEN EN AQUEST MONUMENT I ENS DESCOBREIXEN UN MONESTIR DE PARTICULAR IMPORTàNCIA DINS DE

LES FUNDACIONS BENEDICTINES DE L’EDAT MITJANA A CATALUNyA.

VISTA AeRIA DE LES RESTES MonuMEnTALS ConSERVADES DEL MonESTIR DE SAnT PERE DEL BuRGAL. FoTo GEnTILESA DE L’ECoMuSEu DE LES VALLS D’AnEu.

Simbolisme

86 EL MÓN MEDIEVAL

La Catedral ProfanadaFets i cronologia de la Seu Vella de Lleida

Simbolisme


Miquel hernández-Bronchud

doctor en Medecina Per la uniVersitat d’oxFord

La Catedral ProfanadaFets i cronologia de la Seu Vella de Lleida

H i ha molta bi-bliografia so-bre la Guerra de Successió. Segurament, Catalunya va patir la pit-

jor part d’aquest conflicte bèl·lic i després de 1714 va haver de fer front a una sèrie d’exilis, execucions i repre-sàlies, a una tremenda pres-sió fiscal imposada pels bor-bònics vencedors i a la crea-ció d’un clima de pànic entre la població civil, així com a la persecució de la llengua i la cultura catalanes i la des-trucció de les institucions d’autogovern i dels símbols del passat nacional. Segons Jaume Sobrequés, exdirec-tor del Museu de Història de Catalunya, el paral·lelisme entre 1714 i 1939, malgrat algunes circumstàncies molt diferents, és colpidor. L’ob-jectiu, el mateix: posar fi al que restava de la indepen-dència o de l’autonomia de Catalunya i dissoldre el país en el magma únic de Castella o d’Espanya; el nom no fa la cosa.

Sobrequés afegeix que “per cometre amb tota im-punitat tantes i tantes mal-vestats, a més de disposar de la força militar i de les forces d’ordre públic, cal un determinat consens social”. Felip V i Franco el tingueren –segurament per motius dife-rents -, i ni el projecte aus-triacista era tan engrescador

100 EL MÓN MEDIEVAL

Rutes

L’est del Priorat i l’oest del Baix Camp:

Castells de Siurana i Escornalbou

101 www.monmedieval.cat www.monmedieval.cat 101

Rutes

L’est del Priorat i l’oest del Baix Camp:

Castells de Siurana i Escornalbou

Subscripció

Puedes enviarnos la suscripción por u

Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)

DADES PERSONALSNOM ____________________________________________________________________________________________________________________COGNOMS __________________________________________________________DNI ___________________________DOMICILI ____________________________________________________________________________________________ CP _________________POBLACIÓ ____________________________________________________ PROVÍNCIA ________________________________________________TFN. ______________________ DATA NAIXEMENT______________________ MAIL ____________________________________

(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)NOM I COGNOM TITULAR ______________________________________________________________________________________________________BANC/CAIXA ___________________________________________________ENTITAT OFICINA D.C.:NºCOMPTE

Firma

DOMICILIACIÓ BANCARIA

Subscrigui’s a

Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.

Oferta,4 exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)

Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció

PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:CORREU ELECTRÒNIC [email protected]

TELèFON 93 530 78 36CORREU ORDINARI: MóN MEDIEVAL c/ TAMARIT 108,2º1ª 08015 BARCELONA

16

14

15

3

4 9

5

1

2

11

7

6

12

8 13

10

el mon medieval 11

Documents