un mon de sons 5-2

2

20

Cinema a la fresca

Sense adonar-nos ens trobem immersos en un projecte inesperat. Encara que nosapiguem ni com ni per què, aquests personatges ja formen part de les nostres vides.

En Pepot i la Pepeta ens expliquen com van anar a parar dintre d’aquell bagul:

—Fa molt de temps formàvem part de la comissió organitzadora de la Festa Major i dintredel bagul hi anàvem desant tot el necessari. Encara no sabem com va passar, però vamquedar tancats dintre i ningú es va recordar mai més de nosaltres.

—O potser sí que ens buscaven i no ens van trobar... La qüestió és que gràcies a vosaltres,avui som aquí, disposats a continuar amb la nostra tasca. Així que us proposem quebusqueu dintre del bagul, a veure què hi trobeu!

02_un_mon_de_sons_5.qxp:Maquetación 1 18/3/09 11:52 Página 20

21

Amb gran sorpresa descobrim que hi apareixen unes pel·lícules de cinema. Semblen moltantigues i estan una mica embolicades.

—Què us semblaria programar una sessió de cinema a la fresca? —pregunta la Pepeta.

—A la fresca? Què vol dir això?

—Es projecten les pel·lícules a l’aire lliure en una pantalla gegant i tothom hi pot anar —afegeixen Pepot.

—Sí, sí. Jo hi vaig anar una vegada. És molt divertit.

—Podem passar aquestes pel·lícules que hem trobat?


CANÇÓ

22

«PREGUNTA’T QUÈ ET CAL DE DEBÒ»TERRY GILKYSON. ADAPTACIÓ DEL TEXT: VICENÇ VIDAL-FORNER

4

Pregunta’t què et cal de debò: el simple, el bàsic... tot aixòi mai més no tindràs un dia gris.Vull dir que... què vols de debò, si la natura et dona allòque cal per sobreviure i ser feliç?

Jo dormo a la fresca i em banyo en el riu.Aquí tens de tot, noi: has de ser viu!Si et ve de gust, de bon matí, trobarem mel per compartir.

Ja veus que tot allò que et cal és a l’abast, al teu abast.

Pregunta’t què et cal de debò: el simple, el bàsic... tot això.I mai més no tindràs un dia gris.Vull dir que... què et cal de debò, si tens un ós trempat com joque fa d’aquesta jungla un paradís?

Jo dormo a la fresca i em banyo en el riu.Aquí tens de tot, noi: has de ser viu!Si et ve de gust, de bon matí, trobarem mel per compartir.

Ja veus que tot allò que et cal és a l’abast!


2

23

� Podeu cantar aquesta cançó a una o a dues veus.


LLENGUATGE MUSICAL

24

COMPÀS BINARI, TERNARI I QUATERNARI

Heu vist mai el negatiu d’una pel·lícula? Està format per petits fotogrames enllaçats. Enprojectar-los en una pantalla van passant un darrere l’altre i formen les imatges que ve-iem.

Una partitura musical és molt semblant: quan interpretem una cançó, els compassos sesucceeixen un darrere l’altre com els fotogrames d’una pel·lícula.

1 2 1 2 1 2 1 2

1 2 3 1 2 3 1 2 3

1 2 3 4 1 2 3 4

1

2

1

3

2

1

4

2

3

COMPÀS BINARI2 pulsacions

COMPÀS TERNARI3 pulsacions

COMPÀS QUATERNARI4 pulsacions

armadura

línia divisòria

compàs


2

25

Pica les pulsacions a sobre de la cama. Quan notis l’accent, pica més fort.Escolta les picades i compta: la pulsació forta sempre serà el número 1. Escriu quin compàs sona cada vegada:

1

5

Escolta aquests fragments de música de pel·lícules. En quin compàs està escrita cada cançó?

2

6

A

B

C

«Heigh-Ho» de la Blancaneus

«Vals» de la Ventafocs

«Aquella estrella» de Peter Pan

«Un somni» de La bella dorment

«Un món ideal» d’Aladdin

«Amb una mica de sucre» de Mary Poppins

� Es poden realitzar més exercicis de reconeixement de compassos de música de cinema a les activitats JClic «Activitats de ritme».

DE LA MATEIXA MANERA QUE UN DIRECTORDE CINEMA DIRIGEIX ELS ACTORS I LES

ACTRIUS, UN DIRECTOR D’ORQUESTRA OCOR HA DE DIRIGIR ELS INTÈRPRETS ENL’EXECUCIÓ DE L’OBRA. AMB LA SEVA

BATUTA MARCA EL COMENÇAMENT DELA PEÇA MUSICAL, EL COMPÀS, ELTEMPO, LA INTENSITAT, EL FINAL...SABEU COM HO FA? A PRACTICAR!


26

LLENGUATGE MUSICAL

MODE MAJOR I MENOR

Les notes musicals (o graus d’una escala) s’organitzen partint d’una nota prin-cipal que anomenem tònica. Formen una escala que pot ser de mode Major omenor. Segons com sigui l’escala, s’aconsegueixen diferents efectes sonors i decaràcter.

Escolta aquestes parelles d’escales i escriu quina és major i quina menor:

Compara el començament d’aquestes parelles de cançons i indica quina d’ellesés una melodia major i quina menor:

1

2

3

4

Frere Jacques

Cucut i la guimbarda

L’hostal de la Peira

La dama d’Aragó

Tres i tres i tres

El cant dels ocells

Els tres tambors

El rossinyol

3

4

5

Escolta com sonen l’escala major il’escala menor.

7

8

9


2

27

LES LÍNIES ADDICIONALS

Copia i escriu el nom de les cinc primeres notes addicionals per sota i persobre del pentagrama.

Escriu el nom de les notes.

Escriu les notes que caben dins del pentagrama i posa els noms.

RECORDA QUE S’ALTERNEN: 1A LÍNIA, 1R ESPAI,2A LÍNIA, 2 ESPAI...

Recordeu que els noms de les set notes de l’escala es repeteixensuccessivament.

6

7

8


28

ORQUESTRA SIMFÒNICA

Una orquestra simfònica està formada per molts instruments i consta de qua-tre seccions:

� corda � vent fusta � vent metall � percussió

La col·locació dels instruments compleix tres normes:

• S’agrupen per famílies instrumentals.

• Al davant se situen els instruments que sonen més fluix i al darrere elsque sonen més fort, per tal d’aconseguir una sonoritat homogènia.

• D’esquerra a dreta, s’ordenen els instruments d’agut a greu.


2

29

� «Una mica més»: material d’ampliació per fotocopiar a la guia didàctica.

Pinta de color groc l’espai destinat als instruments de corda, de blau als devent fusta, de taronja als de vent metall i de verd als de percussió.

Agut Greu

9

COMENÇA LA PEL·LÍCULA.UNA ORQUESTRA

ACOMPANYARÀ LESSEQÜÈNCIES. TOTS ELSMÚSICS AL SEU LLOC!


30

«HARRY POTTER»JOHN WILLIAMS

John Williams

És un dels compositors més coneguts de música de cinema.Ha estat 45 vegades nominat als premis Oscar i ha guanyaten 5 ocasions amb les pel·lícules: El violinista a la teulada,Tauró, La guerra de les Galàxies, ET: l’extraterrestre i La llistade Schindler.

També ha compost la música de les pel·lícules: Superman, In-diana Jones, Sol a casa, Parc Juràssic, Harry Potter...

John Williams (1932-)

10

AUDICIÓ

Quantes vegades has sentit el tema principal?

Comenta les diferències que notis entre elles.

En quin compàs està escrit?

10

11

12

Coneixeu en Harry Potter? De ben segur que n’heu llegit algun llibre o n’heuvist alguna de les pel·lícules. Recordeu la seva música?

Aquest fragment correspon al tema principal. Pots seguir la partitura?


4

2

31

Quines combinacions de figures musicals omplen un compàs?

Encercla les notes addicionals.

13

14Els actors i les actrius, quan treballen en una pel·lícula, han d’utilitzar tots elsrecursos de la seva veu i del seu cos per a comunicar el missatge adequat.

En una obra musical es combinen els diferents elements musicals (melodia i har-monia, ritme, tempo, intensitat, expressió, timbre) per aconseguir crear i trans-metre diferents efectes o sensacions. És el que s’anomena el caràcter d’una peçamusical.

Escolta els següents fragments musicals i anota l’estat d’ànim o sensació queet produeixen.

15

Comenteu quins elements musicals penseu que s’han utilitzat per suggeriraquestes sensacions.

16

1

2

3

EL CARÀCTER POT SER: ALEGRE, TRIST,CÒMIC, ENÈRGIC, LLEUGER, TRANQUIL,INTRIGANT, MISTERIÓS, TENS, ANIMÓS,

MÀGIC, SORPRENENT, APASSIONAT,GRACIÓS...

11


PRÀCTICA INSTRUMENTAL

32

12 «SUPERCALIFRAGILISTICOESPIALIDOSOS»de la pel·lícula Mary PoppinsRICHARD M. I ROBERT B. SHERMAN


2

33

Supercalifragilisticoespialidososés una paraula de poders maravellososque només la diuen els més grans i els més famosos.Supercalifragilisticoespialidosos


MOVIMENT I DANSA

34

Ei, atenció, dins el bagul ha aparegut una càmera de cinema, de qui serà? Mentretrobem el propietari podem practicar i aprendre a utilitzar-la, què us sembla?

Preparareu una coreografia «de pel·lícula» amb la música de «Què et cal de debò»o de «Supercalifragilisticoespialidoso». Us atreviu a gravar el ball?

Per a ser bons actors i actrius heu d’assajar de valent i utilitzar la vostra imaginació.

ENS PREPAREM

Penseu la posició inicial per començar el vostre ball.

BALLEM

Podeu combinar moviments de 4 pulsacions:

• Caminar endavant i enrere.

• Caminar de costat.

• Acotxar-se i posar-se dret.

• Aixecar una cama i l’altra alternades.

• Pas de xarleston: peu dret endavant, tornar el peu a lloc i peu dret enrere,i tornar-lo a lloc mentre es balancegen els braços.

• Inventeu altres possibilitats...

CLAQUETA I ACCIÓ!


2DISBAUXA MUSICAL!

35

CINEMA MUT

Poseu música a aquestapel·lícula. Podeu crear

l’ambientació sonora amb sonscorporals, instruments de

percussió, instruments melòdics,sons amb materials (paper, làmina de

metall...). També podeu inventarla vostra pròpia pel·lícula!


un mon de sons 5-2

Documents