“L´inventor de sons “ Pau Poyatos Suet

Jordi LaraLlorens Amer catà

Has sentit mai una llufa de dinosaure? - va preguntar el vell inventor de sons al seu aprenent, l ‘Octavi.

-Ara veuràs el meu darrer invent!

-Mooooc! - el llufadinosauròfon!Mooooc!

Poc després, el llufadinosauròfon es va fer famós a totes les orquestres del món amb el nom de “ tuba “.

Un dia,els de la comissió de festes del poble es van presentar al taller tots preocupats.

Si lloguem un acordionista,els pagesos no volen ballar, i si fem el ball amb un sac de gemecs ,són els pescadors els que no s’engresquen! Com ho farem?

-Cal barrejar el so de la muntanya i el so del mar en un sol so.

Tot d’una,el vell inventor es va capbusar a l ‘aigua i en va sortir amb un bonic cargol de mar .L’Octavi se’l va acostar a l’orella.

-És el so del mar !Ja el tenim,és aquí dins!

Després es van enfilar muntanya amunt.Boscos endins,el mestre anava guaitant la lluna plena i examinava tots els arbusts. Va localitzar un ginjoler i va indicar a l‘Octavi que el tallés i el polís.

Els inventors van arribar traginant una misteriosa maleta. Van obrir la maleta i en van treure un estrany artefacte que mai ningú no havia vist.

-Mireu ! Un tronc foradat amb un cargol de mar enganxat !

Era les dues coses alhora: el so de la muntanya i el so del mar. Quin instrument més bonic!

-Es diu… tenora!

Heus aquí la tenora.

He après que en el repertori de sardanes,la tenora és l’instrument solista per excel·lència de la cobla..