EL

MÓ

N M

ED

IEV

AL

16

164,50 €

www.monmedieval.cat

EL

MO

NE

ST

IR D

E S

AN

T F

EL

IU D

E G

UÍX

OL

S

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLSSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSIS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENTSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSÍS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENT

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Seccions 06 LA FOTO DEL LECTOR

08 CUINA MEDIEVAL

10 MÚSICA

12 SAPS ON ÉS?

16 CASTELLS ROMÀNICS CATALANS

18 LLIBRES / CD / DVD

20 CINEMA

112 SUBSCRIPCIONS

Articles 22 NUMISMÀTICA El Tresoret d’Òrrius

30 L’ALTRE MóN MEDIEVAL L’Art de la Guerra al Japó

44 HISTÒRIA MILITAR L’estratègia militar medieval

60 URBANISME Camp i ciutat en la Lleida musulmana

70 TURISME Carrer del Balç

84 CASTELLS Les Guaites de la Terra Roja

96 VIATGES La Garriga Medieval

Sumari Número 15

PÀGINA 22: EL TRESORET D’ÒRRIUS

PÀGINA 30: L’ART DE LA GUERRA AL JAPó

PÀGINA 84: LES GUAITES DE LA TERRA ROJA

PÀGINA 96: LA GARRIGA MEDIEVAL

5 www.monmedieval.cat

Ala Baixa Edat Mitjana es destaquen dos grups altament corruptes, la jerarquia eclesiàstica i el funciona-riat reial, el poder dels quals anirà creixent al llarg d’aquest període.

L’afebliment del poder feudal, causat per les lluites intestines de la noblesa, la crisi agrària —amb el conseqüent despoblament del camp i les revoltes de la pagesia— i l’oportuna aliança entre la monarquia i la puixant burgesia urbana, portaran al col·lapse del model econòmic medie-val i a la progressiva implantació d’un nou siste-ma polític, marcat per la concentració del poder polític en la figura del monarca.

En aquest procés, que desembocarà en l’ab-solutisme de l’Antic Règim, s’exacerba enca-ra més aquest mal que encara avui patim: la corrupció. O, en altres paraules, l’ús il·legítim d’un càrrec públic per aconseguir un avantatge personal, tant l’enriquiment propi com l’asso-liment de càrrecs, pensions o favors.

Per desgràcia, els més de cinc segles que ens separen d’aquest període no han servit per era-dicar aquesta xacra; ans al contrari, la corrupció sembla haver-se convertit en un mal endèmic que afebleix la democràcia i dinamita la confiança del poble en els seus governants. Només cal donar un cop d’ull a les notícies que aquests dies omplen els diaris.

Amb la constatació que algunes coses han canviat ben poc des de l’Edat Mitjana als nostres dies, ens endinsem, un cop més, en aquesta època tan apassionant de la nostra història.

En aquesta ocasió, descobrirem l’evolució dels enfrontaments militars al llarg de l’Edat Mitjana europea; viatjarem al Japó medieval per conèixer-ne l’Art de la Guerra; i, deixant de banda la temàtica bèl·lica, també visitarem Manresa i la Garriga, dues ciutats amb una marcada emprem-ta medieval. Tot això i molt més, en aquesta nova edició de la nostra revista.

Esperem que gaudiu de la lectura.Atentament,

L´Editorial

Ramon Rovira

Equip El Món Medieval

Corrupcions

22 EL MóN MEDIEVAL

Numismàtica

VISTA ACTUAL DE L’INTERIOR DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER.

23 www.monmedieval.cat

Numismàtica

El Tresoretd’Òrrius

Joaquim Graupera; Marc Pons; Josep Ma. RoquéFotos: Toni Serra (Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt)

L ’any 1981, membres del Grup Arqueolò-gic de Vilassar de Dalt estaven rea-litzant unes exca-

vacions al poblat ibèric de Cèllecs. Cada dia anaven a cercar la clau al poble per poder accedir al recinte del poblat. Un dia varen obser-var que Mn. Joan Capell i Gorina, rector de la parrò-quia d’Òrrius, estava fent unes obres de rehabilitació de l’església entre les quals figurava la substitució del paviment del temple. El membres del Grup Arqueo-lògic es van oferir per col-laborar-hi.

Quan va ser el moment de canviar el paviment, van proposar al mossèn de subs-tituir-lo per un enllosat de pedra carejada i construir un graó d’accés a la capella de Santa Maria del Roser per diferenciar-la de la resta de l’església, ja que es va evi-denciar que era l’antic altar presbiterial de l’església preromànica del s.X.

Per col·locar aquest nou enllosat, calia rebaixar més el nivell del sòl. Va ser el dia 24 de novembre de 1981, quan van aparèixer les mo-nedes, l’anomenat “Treso-ret d’Òrrius”, en remoure la sorra que feia de base a l’antic paviment.

Un conjunt de monedes comtals de finals del s. X i principis del s. XI

L’endemà, el Sr. Pau Ubach i Font (membre de GAV) va telefonar al Dr. Ma-nuel Riu de la Universitat de Barcelona per comunicar-li la troballa. Aquest, al seu torn, ho va fer saber al Ser-vei d’Arqueologia de la Ge-neralitat de Catalunya, que hi va requerir la presència d’un expert. Al cap de tres dies, el Dr. José Ignacio Pa-dilla i Lapuente es va perso-nar a la parròquia per estu-diar les peces aparegudes, i

des d’un primer moment es va fer palesa la importància de la troballa. Algunes mo-nedes havien estat reparti-des entre diferents persones del poble i va caldre fer-ne una reagrupació. Per una resolució de la Direcció Ge-neral del Patrimoni Cultural (27 de gener de 1982), el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va conferir la direcció tècnica al Dr. Padilla amb caràcter d’excavació d’urgència, i

VISTA zENITAL DE PART DELS MURS APAREGUTS EN LA SEGONA FASE D'EXCAVACIÓ.

30 EL MóN MEDIEVAL

L’altre Món Medieval

L’Art de la Guerra

al Japó

31 www.monmedieval.cat

L’altre Món Medieval

Lillian Céspedes GonzálezUniversidtat de Winchester

Q uan parlem d’un lloc com el Japó sem-bla que la paraula “destrucció” ens ve

irremeiablement al cap. No només ve a la nostra ment el llançament de la bomba atò-mica sobre Hiroshima i Na-gasaki, sinó també el recent terratrèmol, amb la conse-qüent crisi nuclear. Suposo que és un d’aquests llocs que queda tipificat per la seva història i no podem imaginar una societat japonesa sense bombes atòmiques, geishes i, per descomptat samurais. I és, precisament, sobre aquests Samurais i els recur-rents conflictes bèl·lics en el Japó medieval, sobre el que em disposo a parlar en aquest article.

L’EDAT MITJANA I ELS BUSHIS.Curiosament, el que comuna-ment es coneix com a feuda-lisme, i que sol estar relaci-onat amb l’Europa occidental entre els segles IX i XV, al Japó abasta aproximadament vuit segles. Es podria dir que el període comença en algun moment del segle XII i finalit-za al segle XIX, amb la restau-ració Meiji.

No obstant això, en aquest escrit ens concentrarem es-pecialment en els períodes Kamakura (1185-1333) i Mu-romachi (1333-1568), que són el que es podria denominar l’època daurada dels Samu-rais tradicionals i de la guer-ra pura i honorable, fins a la incorporació de les màquines de guerra i la revolució de la pólvora. Per comprendre el desenvolupament dels fets i el perquè de la gairebé cons-tant acció militar al Japó

ESTÀTUA DE MASASHIGE KUSUNOKI, GRAN GENERAL SAMURAI SOTA EL COMANDAMENT DE L’EMPERADOR GO-DAIGO A LAS GUERRES DEL SEGLE XIV.

44 EL MóN MEDIEVAL

Història Militar

David Odalric de Caixal i Mata d’ ArmagnacProfessor d’Història i Protocol Eclesiàstic de l’ESPRI

L’estratègia militar medievalL’estratègia militar medieval

45 www.monmedieval.cat

Història Militar

L’estratègia militar medievalL’estratègia militar medieval

60 EL MóN MEDIEVAL

Urbanisme

Urbanisme

61 www.monmedieval.cat

Jesús Brufal i Sucarrat Universitat de Lleida

Camp i ciutat en la

Lleida musulmana

A cavall dels segles VIII i XII, la civilització musulmana configu-rà un paisatge ara-

bitzat en el pla de Lleida. La seva construcció és el reflex d’una societat que s’ha adaptat i ha fet seva la cultura musulmana, però alhora, s’identifiquen trets singulars que no són res més que substrats culturals previs a la conquesta mu-sulmana. El mosaïc social d’al-Àndalus, que en el cas de Lleida s’accentúa perquè és un districte fronterer, mostra les complexitats, les sinergies i les tensions de grups humans que visque-ren sota un poder musulmà i s’adaptaren al medi natural.

La primera notícia docu-mental de les fonts àrabs referent al pla de Lleida, la recollim del Kitāb al-Rawd al Mi‘tār d’al-Himyarī, el qual en la seva crònica de-nomina aquest espai, fahs Maškīğān –transcrit al cata-là, Mascançà.

Del text retallem dos fragments interessants que ajudaran a compendre l’or-ganització de l’espai rural lleidatà i les sinergies amb la seva capital, Lleida. El primer:

Lleida, a la frontera ori-ental d’al-Àndalus, és una

ciutat antiga (...). És a l’est de la ciutat d’Osca (...). La suda és inexpugnable, no su-cumbeix a cap atac ni es pot pensar a entrar-hi, malgrat un llarg setge. Al damunt seu hi ha la mesquita aljama, de formosa edificació,[re]cons-truïda l’any 288 [26 desem-bre 900-15 desembre 901]. La suda domina una àmplia plana, coneguda com a pla de Mascançà. (...) Tots els masos (diyā), sense excep-ció, compten amb una torre (burğ) o amb un soterrani on

els que hi viuen s’amaguen de l’enemic. La gent de les fronteres desprenen en la seva construcció diners dels llegats pietosos i de les al-moines.

El fragment descriu la ubicació de la ciutat de Lleida, les característiques militars de la suda i la ubi-cació de la mesquita aljama. Una ràpida, però alhora, in-teressant ullada per enten-dre la disposició urbana de la medina lleidatana, la qual s’estenia per l’actual Turó

TURÓ DE LA SEU VELLA DE LLEIDA. A L’ESQUERRA, EL CASTELL DEL REI I A LA DRETA, LA SEU VELLA.

La present recerca s’ha realitzat durant la vigència del projecte d’investigació del Ministeri de Ciència i Innovació del Govern espanyol “Identidad, Memoria e Ideología en la edad media” (HAR 2009-08598), i durant la vigència de la contractació en el Subprograma Juan de la Cierva del Ministeri de Ciència i Innovació (JCI -2011-09154).

70 EL MóN MEDIEVAL

Turisme

EXTERIOR DE LA BASíLICA DE LA SEU.

71 www.monmedieval.cat

Turisme

El carrer del Balç co-bra vida i s’obre al públic per oferir un viatge en el temps a

la Manresa del segle XIV, el segle d’or de la ciutat.

Per fer-ho possible s’ha posat en marxa una ambici-osa restauració del primer tram del carrer del Balç, el més proper a la Baixada del Pòpul, i s’ha transformat un antic palau gòtic en un

Centre d’interpretació de la Manresa medieval. La mu-seïtzació permet al visitant tornar a l’època marcada pels favors del rei Pere III a la ciutat.

La museïtzació de l’histò-ric espai del carrer del Balç proporciona als visitants una immersió en una etapa his-tòrica fonamental per a la ciutat, molt vinculada als favors i a les visites del rei

Pere III. Emplaçat a les de-pendències de l’antic casal gòtic, el centre d’interpre-tació ofereix un muntatge amb recursos multimèdia que posa en valor un conjunt patrimonial únic i, al mateix temps, permet descobrir com era la Manresa del se-gle XIV. D’aquesta manera, el visitant coneixerà el món dels gremis, les oligarquies i les famílies nobles de la

Carles Rovira,periodistaFotos: Oficina de turisme - ajuntament de Manresa

Carrerdel Balç

Un viatge en el temps a la Manresa medieval

INTERIOR DEL CARRER DEL BALç.

84 EL MóN MEDIEVAL

Castells

Les Guaites de la Terra Roja

FAçANA DE LLEVANT DE LA TORRASSA DE RINER, AMB EL CAMPANAR DE SANT MARTí AL FONS.

85 www.monmedieval.cat

Castells

text i fotografies Jaume Moya i Matas

dinamitzador cultural

A l bell mig de Catalunya hi ha una franja de ter-ra encara desconeguda, inhòspita i gairebé despo-

blada que amaga un bon nombre de tresors monumentals, històrics i paisatgístics que mereixen un posicionament destacat en el mapa dels elements que donen identitat al país. A mitjans del segle XX, Josep Pla n’escrigué “aquesta és una de les comarques de Catalunya més desconegudes, més recòndites, més allunyades dels camins trillats pel turis-me, però del major interès, per l’autenticitat de la seva vida i pel seu gran caràcter” i, tot just avui, lentament però con-vençuda, comença a reivindicar el seu lloc.

Hi ha qui ha anomenat aquest territori “Segarra Alta”, observant que les boi-res segarrenques s’hi escam-pen durant l’hivern; també històricament hom en digué “terra de rei”, en atenció al fet que durant els segles de conquesta medieval no va es-tar sotmesa a cap senyor feu-dal, o “forat negre”, referint la propensió dels habitants dels masos dispersos per les causes reaccionàries i obscu-res; actualment, un projecte de desenvolupament de tu-risme cultural l’ha rebatejat com a “Territori de Masies”, al·ludint al seu isolament, trencat només per masos i rectories escampades. Amb la mateixa voluntat literària, poètica i, tal vegada, manca-da de rigor, en podríem també dir “terra roja”, en record de la sang vessada en innume-rables batalles entre moros i cristians, pagesos i senyors, carlins i lliberals, argüint el color de la terra de molts dels seus indrets i en homenatge a la gorra que vestien els con-tendents reialistes que durant gairebé un segle es van en-senyorir dels seus verals, tot

96 EL MóN MEDIEVAL

Viatges

La GarrigaMedieval

Enric Costa i ArgemíÀrea de Patrimoni de l’Ajuntament de la Garriga

97 www.monmedieval.cat

Viatges

LA MASIA DE CAN NOGUERA. FOTO: AJUNTAMENT DE LA GARRIGA.

Subscripció

Puedes enviarnos la suscripción por u

Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)

DADES PERSONALSNOM ____________________________________________________________________________________________________________________COGNOMS __________________________________________________________DNI ___________________________DOMICILI ____________________________________________________________________________________________ CP _________________POBLACIÓ ____________________________________________________ PROVÍNCIA ________________________________________________TFN. ______________________ DATA NAIXEMENT______________________ MAIL ____________________________________

(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)NOM I COGNOM TITULAR ______________________________________________________________________________________________________BANC/CAIXA ___________________________________________________ENTITAT OFICINA D.C.:NºCOMPTE

Firma

DOMICILIACIÓ BANCARIA

Subscrigui’s a

Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.

Oferta,4 exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)

Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció

PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat

TELèFON 93 530 78 36CORREU ORDINARI: MóN MEDIEVAL c/ TAMARIT 108,2º1ª 08015 BARCELONA

16

14

15

3

4 9

5

1

2

11

7

6

12

8 13

10