El model sanitari a debat….

SALUT o SANITAT

Alguns determinants de salut a Catalunya

• Clima, Alimentació i Cultures Mediterrànies• Conquestes i reivindicacions obreres i

sindicals• Docència i recerca mèdica d’ excel·lència• Tradició de base mutualista i cooperativa• País de “marca” i trobada, gresol de cultures • Drets democràtics conquerits post dictadura • Hàbits personals positius.

SALUT, sens dubte, i en especial en temps de

crisila salut va molt més enllà de l'absència de

malaltia i es considera "un estat complet de benestar físic, mental i social".

La sanitat pot ser pública o privada però la salut SEMPRE és PÚBLICA

Exemples de la diferència:La sanitat es preocupa per:

Guarir malalties, actuar i intervenir sobre la persona malalta

La salut es preocupa per: Generar vida harmònica , plena i feliç de la persona dins la societat i el medi ambient

Els temes de salut són els que més interessen a les persones:

• Temes de salut 7.7• Temes de medi ambient 6,6• Temes econòmics 6,1• Temes tecnològics 5,7• Esports 5,6• Temes internacionals 5,5• Temes polítics 4,2

Per quin model ens decidim?

• Públic, Universal, de Qualitat… Atenció integral de la salut, de responsabilitat pública i mitjançant pressupostos públics. Dret bàsic de ciutadania.

• Privat . Exercici d’una activitat professional subjecta a lleis del mercat amb afany de lucre, dins unes regles deontològiques i/o de bona pràxis. (?) Qui més diners té, més atenció sanitària pot comprar.

• Mixte, cada vegada més privat i menys públic; Anomenat com de “col·laboració” públic-privat… i avui en plena expansió:

Co-pagament (re-pagament)ExternalitzacionsSubcontractesInformes externs, de poca qualitat, no contrastables…Assegurançes selectivesPaper massa determinant de les Mútues…

Aquí, finalment els recursos públics s’aboquen a empreses i objectius privats.

El model actual oblida massa persones:

• Un model excel.lent en eficàcia i punter en determinades especialitats, però un malson per a les persones que pateixen malalties emergents –sobre tot dones- difícilment resolubles a curt termini, o per infants i adolescents amb malalties que es poden fer cròniques, i amb manca de pedriatres especialitzats.

La prevenció va a mínims

Accepta com a propis conceptes “de mercat”

• -- clients (que no persones malaltes)• -- cost-benefici (sense tenir present que

del que es tracta són dels costos i dels beneficis SOCIALS)

• -- patrimonialització de l’eficiència (l'eficiència és bona i el malbaratament immoral, però no és cert que el que és públic sigui ineficient necessàriament i que el que és privat sigui eficient i eficaç)

No funcionen mecanismes de control…

• Fòrmules empresarials de direcció i funcionament. Prioritat economicista.

• Participació social testimonial i sense capacitat decisoria.

• Preeminència dels interessos corporatius i de gestió econòmica.

• Sistemàtica degradació de les condicions de treball

• Capacitat determinant de les grans empreses asseguradores, farmacèutiques, biomèdiques.

No funcionen mecanismes de control democràtic… vegis ILP Fibromiàlgia i

Síndrome de Fatiga Crònica

Punts forts Punts febles

• Cobertura universal• Atenció com a dret

reconegut• Qualitat serveis• Accessibilitat plena

(sosteniment públic)

• Bons Determinants Salut • Professionals qualificats• Xarxa civil com agents

socio- sanitàris i mecanisme d’interlocució.

• Molt poder sector privat• Procès de privatització,

mercantilització.• Inequitats de gènere,

classe, origen, discapacitats….

• Poc control democràtic• Participació menystinguda• Malalties emergents ?• Massificació i esperes

Finançament insuficient• Dèficit nombre

professionals

Hi ha marge de maniobra?

Sí, des de la ciutadania……

Algunes alternatives…• 1) Reconèixer el dret a la salut com un DRET BÀSIC, a incorporar als

tractats i acords internacionals. (DRET i no MERCADERIA) Universalització del dret a l'atenció sanitària i eliminació de barreres econòmiques (co-pagaments, etc...)

• 2) Potenciar i desenvolupar serveis públics de salut que assegurin una atenció sanitària a tota la població, des del servei públic, de qualitat i el tracte digne, amb separació nítida del servei públic i la sanitat privada.

• 3) Potenciar a l'alça (i no a la baixa, com ja succeix en algunes comunitats) l'anivellament de l'atenció, formació, investigació i tracte en el servei públic, amb particular atenció als condicionants i desigualtats en salut de cada indret , sense biaix de classe, ètnia o gènere.

• 4) Des de la participació compromesa, introducció de mecanismes de control i responsabilització realment democràtics….

Què pot ser de la sanitat si no es té clara la defensa de la participació i la

SALUT?