BUTLLETÍ INFORMATIUNúmero 21 - Octubre 2011

Edició Bimestral

C/ Albereda, 3-5 17004 Girona

info@forumsanitari.catwww.forumsanitari.cat

ÍndexOPINIÓ. Alternatives i propostes a les retallades. Reorganització del sector.

INFORMACIÓ. Projecte de renovació del Codi d’Ètica de Catalunya, Convocatòria 2011 per a l’accés a places de forma-

ció d’Especialitats infermeres, el Mercat del Lleó i el COMG col·laboren en una campanya dirigida als nadons, Club de

Mecenatge de Temporada Alta 2011, la Presidenta del Parlament clausura l’acte de celebració de l’Any Mundial Veterinari

a Girona, Estimar-lo és cuidar-lo, Dia Mundial de la Fisioteràpia i Conferència “ Reeducant la sedestació”.

ENTREVISTA. Sr. Lluís Picart, veterinari i director del servei regional a Girona de l’Agència de Protecció de la Salut.

LA PRESIDENTA DEL PARLAMENT CLAUSURAL’ACTE DE CELEBRACIÓ DE L’ANY MUNDIAL

VETERINARI A GIRONA

NÚM 20 - REVISTA FÒRUM:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd 27/10/2011 12:23 Página 1

Escrits d’opinió: Cada col·legi descriu diferents idees que creuen poden ajudar a sortir de la crisi

2

ALTERNATIVES A LES RETALLADES IREORGANITZACIÓ DEL NOSTRE SEC-TOR

A aquestes alçades tots hem acceptat quel’impacte que està tenint la crisi econòmica i

financera global està afectant de manera directa el sistema sanitari actual, i que per fer sos-tenible el nostre sistema de salut cal plantejar canvis, fer ajustaments i reestructuracions.L’objectiu del Departament de Salut hauria de ser garantir la sostenibilitat econòmica del sis-tema sanitari públic i la qualitat de les prestacions i dels serveis i, per fer això, s’hauriad’adequar la despesa sanitària als recursos disponibles amb una perspectiva a curt i llargtermini.Pensem que aquest pas tan summament complexa cal fer-lo de manera planificada, orde-nada i consensuada entre tots els actors del sistema sanitari per tal que ocasioni els mínimsefectes sobre el ciutadà i els professionals sanitaris.Hem d’orientar els serveis sanitaris per respondre a les necessitats de la nostra poblacióatenent als criteris d’equitat, eficiència, sostenibilitat i satisfacció de la ciutadania adaptant-nos als canvis sociodemogràfics, assistencials i tecnològics que s’estan produint a les socie-tats occidentals (l’envelliment, la immigració) un nou perfil de persona malalta, més informa-da i més exigent però també més disposada a comprometre’s amb la salut, l’augment de lademanda, però també els canvis epidemiològics i en els hàbits de vida.Cal destacar la importància d’abordar la salut no només des de l’atenció a la malaltia, sinótambé de manera integral, incloent-hi la prevenció, la protecció i la promoció de la salut. És en aquest punt on el col·lectiu infermer té un paper clau com a actor central en la gestióde les cures com a garant de l’eficiència i qualitat del sistema de salut.L’infermer/a és el professional clau si volem un sistema que promogui l’autocura i la impli-cació de la persona a l’hora de responsabilitzar-se de la seva salut. Hem de tenir un paperactiu per empoderar la ciutadania en relació amb la seva salut i fer-la partícep i protagonis-ta del sistema sanitari, comportant-ne un ús més racional dels recursos sanitaris.Una altra funció cabdal en el sistema sanitari és el lideratge que ha de tenir l’infermer/a enl’atenció al malalt crònic, podent desenvolupar de manera autònoma en base a les sevescompetències el control i seguiment d’aquest sector de població. Sens dubte estem en un moment on cal unir esforços i el col·lectiu infermer vol treballar peral desenvolupament de la nostra professió, sense pèrdua de lideratge, competència ni auto-nomia per tal d’assumir responsabilitats en l’atenció de les necessitats de la població cata-lana actual.Junta de Govern del COIGI

I ARA, QUÈ CAL FER?

Aquests anys la Sanitat catalana ha estat immillorable, peròhem arribat a un moment on el model s’ha esquerdat.

El sistema de salut, tal i com el coneixem avui dia, universal i gratuït, no és sostenible eco-nòmicament. Així s’ha demostrat i així ens ho recorden dia a dia els polítics, aplicant reta-llades dràstiques que no fan més que empitjorar la situació.

La burocratització del sistema comporta un poc rendiment, fent més necessari que mai laplanificació i organització del sistema sanitari.

Cal el reconeixement del professional, cal garantir les condicions de treball, cal posar-se alcostat dels facultatius, cal el diàleg i cal la transparència.

I amb tot això és amb el què el COMG esta treballant. Cal actuar i per això estem immer-sos a perfilar un sèrie de mesures contra la crisi per afavorir al màxim als nostres col·legiats.

En aquest sentit doncs, un de les tasques en les que ha treballat més la Junta de Governha estat en reforçar el seu paper de grup de pressió demanant el diàleg amb tots elsagents del sector, fent d’altaveu de les demandes dels metges i metgesses del territori.

Algunes de les eines que es volen implementar en els propers mesos són l’assessoramentjurídic gratuït en expedients de regulació d’ocupació, la millora de la formació contínua,l’activació de la borsa de treball i la reducció significativa de la quota col·legial pels atu-rats.

Són eines imprescindibles per encarar el futur. Un futur que l’hem de plantejar amb una reor-denació dels recursos existents, buscant la millor eficiència i la millor atenció possibles.

Junta de Govern del COMG

ALTERNATIVES I PROPOSTES A LES RETALLADES

Com a continuació de l’escrit sobre les retallades que vàrem realit-zar a la publicació anterior, volem atrevir-nos a buscar unes possi-bles solucions i donar un cop de vista a l’estat actual dels tres gransgrups en què hem dividit la professió veterinària. Amb aquestesquatre ratlles buscarem possibilitats de futur dins de les noves

especialitzacions i actualitzarem les ja existents.La veterinària té moltes especialitzacions, més d’una amb no gaire bona sortida o, millor dit,poca sortida. Tampoc el nom d’algunes d’elles està, potser, en ús, però el fet d’escriure’l aixíés per no perdre el fil del seu significat.Tenim un grup que podríem dir d’especialistes en: higiene alimentària, industries farmacèu-tiques, escorxadors, agricultura, veterinari de partit, investigació, medi ambient, ensenya-ment, tècnic comercial (pinsos) i veterinari legal. Un segon grup que són el gran boom actual de la professió com: clínica de petits animals,clíniques d’animals exòtics i clínica de cavalls.I el tercer gran grup de produccions de: porcs, vaques, vedells d’engreix i petits remugants,aviram, conills, abelles i peixos.Una solució global, no existeix. Si anem per parts, veurem que en el primer grup, general-ment tots el que hi treballen no tenen un futur clar, però sí la seva seguretat en la remune-ració; és poca, però si més no segura i encara que pot ser retallada mai acabarà essent tantbaixa com per no permetre subsistir. A més a més, la seva futura continuïtat com a lloc detreball està garantida majoritàriament. Però, cal tenir en compte que és el sector que ambmés urgència necessita una reorganització i posada al dia. Si no és així, sí perilla la sevacontinuïtat i es poden donar fortes retallades.El segon grup és amb diferència el que menys problemàtica (per ara) pot representar en eltema de retallades. Al ser professions lliberals i està tan de moda les mascotes, tot il’encariment de la vida, el gran sentiment que desperten fa que les retallades no afectind’una manera tan forta com en els altres grups.El tercer grup és el que es veu clarament afectat per les pujades i baixades de preus delsmercats, de la llei de l’oferta i la demanda, i aquesta inestabilitat fa que el productor maiconegui quin camí ha de seguir. Això sempre li ha passat, però tan greu com ara, mai.Potser si es poguessin establir a nivell de comunitat una sèrie de preus fixes durant certestemporades, assegurats amb criteri i avinences per part de tots, donaríem temps a referaquest sector i agafar aire per poder tirar endavant, i fins i tot invertir per millorar-ne la pro-ducció. Jordi Ullate Duch. Vocal Junta Col·legi Veterinaris Girona

ALTERNATIVA A LES RETALLADES ENSANITAT PÚBLICA

Davant l’aplicació de retallades en sanitat públi-ca és inevitable que els ciutadans ens amoïnem

i que els professionals de la salut, com a coneixedors de la situació interna, no veiem encer-tada aquesta decisió i ens fem sentir. Des del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya pro-posem una reordenació racionalitzada amb l’objectiu d’assolir una millora de la qualitatassistencial, associada a una disminució del temps d’espera i a un augment de l’efectivitaten la resolució dels processos. A continuació exposem una proposta, a grans trets, de comes podria millorar, actuant sobre el circuit de derivació de pacients per tal de no allargar tantels processos i millorar l'assistència. Veiem com funciona el sistema actualment:Passos a seguir amb l’actual organització del servei d’atenció primària quan un pacient téun problema neuromusculosquelètic: mal d’esquena, d’espatlla, ciatàlgia, etc. Demanarhora de visita al metge de família; el metge, segons el seu criteri i valoració, decideix pres-criure pauta farmacològica i/o deriva a l’especialista; en funció de la valoració mèdica, deci-deix la sol·licitud de proves complementàries; segons l’evolució, i si el pacient ha estat deri-vat a un altre especialista, aquest pot decidir derivar el pacient al servei de fisioteràpia; visi-ta obligatòria amb el metge rehabilitador per ser atès per un/a fisioterapeuta.Proposta alternativa:1. El pacient arriba a la consulta del metge de família o al metge d’urgències, i aquests espe-cialistes deriven el pacient directament al servei de fisioteràpia perquè pugui ser atès direc-tament pel fisioterapeuta. Alhora, aquests especialistes, si ho creuen convenient, marquenuna pauta farmacològica i demanen proves complementàries. 2. El fisioterapeuta realitza un diagnòstic de fisioteràpia, d’acord amb el qual aplica el trac-tament a seguir i, depenent del curs evolutiu, interconsulta amb el metge de família i/o altreespecialista, si ho creu convenient.Entenem que aquest sistema promou el treball interdisciplinari, en el qual tot professionalsanitari pot desenvolupar la seva tasca d’acord amb les seves competències. Conclusió:És possible un canvi organitzatiu a base de la reordenació de recursos existents i disponi-bles, amb una planificació dels serveis més eficient i que contribueixi a reduir la despesapública per tal de millorar la qualitat assistencial. A més, beneficiaria a l’usuari, els profes-sionals i al sistema sanitari, reforçant el treball interdisciplinari i la vàlua dels nostres profes-sionals sanitaris. Alba Resplandis Segovia. Coordinadora de la secció territorial de Girona del CFC

NÚM 20 - REVISTA FÒRUM:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd 27/10/2011 12:23 Página 2

3

Projecte de renovació del Codi d’Ètica de Catalunya

El Consell de Col•legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, que agrupa els quatrecol·legis catalans, ha iniciat els treballs per elaborar un nou codi d’ètica i renovar així el docu-ment actual, que es va aprovar ja fa 25 anys. L’objectiu del nou codi és respondre tant alscanvis socials com els dels valors professionals que han esdevingut en els darrers anys idonar a conèixer els valors que defensa la professió infermera, la seva bona pràctica pro-fessional i el seu compromís cap a la societat.

Per elaborar aquest nou document, que s’espera que pugui ser aprovat l’any 2013, un grupd’infermeres representants dels col·legis de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona ja hancomençat a treballar per fer una aproximació als valors i actituds ètiques que consideren queestan presents en els diferents àmbits de treball del col·lectiu infermer.

Convocatòria 2011 per a l’accés a places de formació d’Especialitats infermeres

El Ministerio de Sanidad, Política Social y Igualdat, ha publicat en el BOE 231, del 26 desetembre de 2011, l'Ordre SPI/2548/2011, de 19 de setembre, per la qual s'aprova la con-vocatòria de prova selectiva 2011, per a l'accés a l'any 2012, de places de formació sanità-ria especialista per a diplomats/ades en infermeria.

El termini per a la presentació de sol·licituds serà del 27 de setembre al 7 d'octubre de 2011,ambdós inclosos i la data de la prova serà el dissabte 28 de gener de 2012.

Per a més informació podeu consultar el document complert al següent link:http://ca.codigi.cat/upload/noticia/noticia-doc-349-1-BOE-A-2011-15138.pdf, o a lapàgina web del COIGI.

El Mercat del Lleó i el COMG col·laboren en una campanya dirigida als nadons

L’objectiu de la campanya és conscienciar els nous pares de la importàn-cia d’oferir i inculcar una alimentació sana i equilibrada als més petits. A partir del dia 1 d’octubre, totes les consultes pediàtriques de Girona,Salt i Sarrià oferiran un VAL OBSEQUI als nadons que comencin a intro-duir la fruita a la seva alimentació. Aquest val es pot bescanviar a qualse-vol de les parades de fruita i verdura de l’interior del Mercat del Lleó deGirona, on se’ls farà entrega de les primeres peces de fruita del petit enuna bonica i pràctica bosseta de roba pel berenar. La campanya té una durada prevista d’unany natural (fins el 30 de setembre de 2012) o bé fins a l’esgotament d’existències de lesbosses tèxtils de berenar.

Club de mecenatge teatral de Temporada Alta 2011

Un any més, el COMG ha format part del Club de MecenatgeTeatral de Temporada Alta 2011-2012. Com a col·legiat haspogut gaudir de l’avantatge d’adquirir les entrades per alsespectacles abans que es posessin a la venta al públic engeneral, i obtenir un descompte del 15% en els abonamentsd’entrades, amb un màxim de 6 entrades per espectacle(excepte pels espectacles infantils i per Sopa de Cabra). Amés, tots aquells que gaudeixen d'alguna assegurança mit-jançant Fòrum Corredoria d'Assegurances han participat en elsorteig d’entrades per a diferents espectacles durant tota laprogramació de Temporada Alta 2011.Sorteig Entrades de Temporada AltaEls guanyadors han estat: Antonio Escuder Martin, JosefinaGarcia Diaz, Eudald Bonet Bonet, Gemma Garcia Corral,Manuel Vallmajor Muñoz, Batiserve, Xavier Bohigas Bosch,Alejandra Martinez Bustos, Ricard Reixach Casola, ElisabethLatorre Villalonga, Daniel Serra Giralt, Alvaro PeralesSánchez, Joan Tarradas Torres.

Enhorabona!

La Presidenta del Parlament clausura l’acte de celebració de l’Any Mundial Veterinaria Girona

Es va celebrar amb gran èxit d’assistència el 250è aniversari dela fundació de la 1º escola de veterinaris a Lyon. L’acte va con-sistir en una taula rodona sobre Gastronomia, Alimentació,Veterinària i Salut. Moderat pel president del Col·legi deVeterinaris sr. Bernat Serdà i com a ponents Joan Roca (Cellerde Can Roca), Lluís Picart (Director del Servei Regional aGirona de l’Agència de Protecció de la Salut), Dr. XavierFormiguera (President Societat Espanyola per l’Estudi del’Obesitat), Adriana Casademont (Presidenta Casademont S.A.),Salvador García-Arbós (Periodista gastronòmic i consumidor) i Ramon Cedó (Veterinari deproducció avícola i porcina). Al finalitzar l’acte, el president del Consejo General de ColegiosVeterinarios de España Sr. Badiola va glossar el paper del veterinari a la societat i en el campde l’alimentació i ramaderia, entre altres. Finalment l’acte es va clausurar amb unes parau-les de la M. H. Sra. Núria de Gispert presidenta del Parlament de Catalunya que també vademostrar interès i afecte per la professió veterinària i felicitant al Col·legi de Veterinaris deGirona per la seva organització.

Estimar-lo és cuidar-lo

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, des de l’any2008, està realitzant unes campanyes informatives, sobre la tasca que realitza el veterinariclínic i sobre la tinença responsable dels animals de companya. Aquesta campanya , ano-menada “El Xipi va a l’escola”, es va posar en marxa al 2009 a Girona, amb la participacióde diferents col·legis. Al 2010, varen repetir l’activitat i es varen realitzar 25 tallers repartitsper 11 col·legis, inclosos els d’educació especial. Els continguts d’aquests tallers, han estatadreçats a nens d’educació primària amb un objectiu principal, transmetre que una masco-ta necessita atenció i que és una responsabilitat a llarg termini. El bon resultat d’aquestesdues campanyes, ha donat lloc a una proposta de participació a la Fira de mostres deGirona. Per tal de conèixer la figura del veterinari i fomentar la tinença responsable dels ani-mals de companyia, s’ha pensat aquest any, dedicar un nou espai al món de la mascota.Els tallers, xerrades i exhibicions, adreçats tant als nens com als adults, ens ajudaran atransmetre aquesta informació, d’una forma lúdica i entenedora. Xipi i Xipeta us esperen!!!

Dia Mundial de la Fisioteràpia

El passat 10 de setembre es va celebrar el dia mundial de la fisioteràpia a Arbúcies, a laplaça de la Vila. A banda d'estar a la carpa informant a la població sobre el què és i què apor-ta la fisioteràpia, es van realitzar una sèrie d'activitats; des de xerrades i demostracions atallers pràctics. L'acollida de la població va ser bona i es va arribar a una zona geogràficadiferent a les què fins ara havíem fet la carpa, descentralitzant així aquests actes i repartint-los per tot el territori.

Reeducant la sedestació

El passat dissabte 24 de setembre va tenir lloc la Conferència"Reeducant la sedestació" a mans del fisioterapeuta Sr.XavierSala, a les instalacions de la Secció de Girona.Sorprengué el gran èxit d'assistència de col·legiats de lescomarques gironines col·laborant activament en els diversosexemples pràctics que es proposaven.La capacitat didàctica i el caràcter del conferenciant, juntamentamb el temari ben interessant de la conferència, van fer que elscol·legiats en sortissin molt satisfets.Esperem poder-los oferir més conferències ben aviat!

NÚM 20 - REVISTA FÒRUM:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd 27/10/2011 12:23 Página 3

ENTREVISTA AL SR. LLUÍS PICARTENTREVISTA AL SR. LLUÍS PICART

Consell de redacció: Sílvia Bardalet, Cristina Montero, JoanProfitós, Joaquim Barceló, Francisco Bastida, Jordi Ullate, AlbaResplandis.

Coordinació i maquetació: Meritxell Bonet.

Foto portada: Josep Magallon.

Col·legi Oficial d’Infermers/eres de Girona (COIGI)C/ Albereda 3-5, 3r. - 17004 Girona Tel. 972 20 40 61 / 972 20 15 04

Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) C/ Albereda 3-5, Àtic - 17004 Girona Tel. 972 20 88 00

Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona (COVG) C/ Cor de Maria 10 - 17002 Girona Tel. 972 20 00 62

Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya - Secció Territorial de GironaC/ Albereda 3-5, 3r. - 17004 Girona Tel. 663 26 79 92 / 902 10 65 32

En Lluís Picart i Barrot és veterinari, nascut a Girona, i actualment és director delservei regional a Girona de l’Agència de Protecció de la Salut (APS), organisme ques’ocupa de la vigilància i el control de riscos per a la salut d’origen ambiental i ali-mentari. Llicenciat en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona des delsinicis va compaginar treballs de veterinària de medi ambient amb veterinària desalut pública, especialment en el control sanitari de la industria càrnia i als escorxa-dors de les comarques gironines. Des de l’any 2000 ha exercit als serveis centralsde Salut Pública, primer coordinant el Programa de lluita contra la EncefalopatíaEspongiforme Bovina, després com a cap del servei de Veterinària de Salut Públicai finalment com a cap de l’àrea de Salut Alimentària, fins que fa pocs mesos tornaa Girona com a director regional de l’APS.Quan arrencarà l’Agència de Salut Pública de Catalunya?Si tot va bé serà plenament operativa el proper 1 de gener de 2012. L’Agència esva crear per Llei a finals de 2009, i aquest mes de juliol s’ha publicat el decret delsestatuts. Fa pocs dies s’acaba de constituir el consell d’administració, per tantpodem dir que ja és una realitat viva.A l’Agència feu control oficial de la industria alimentaria. Quin paper hi té elveterinari?Tradicionalment la professió veterinària s’ha ocupat del control alimentari, doncsbona part dels aliments que consumim tenen el seu origen en les produccions ani-mals, la carn, la llet, els ous, la mel, el peix,.. i els seus derivats. Els coneixementsi habilitats necessaris per al control dels productes d’origen animal serveixen tambéper a altres produccions d’aliments de qualsevol origen i, juntament amb professio-nals d’altres disciplines, també podem trobar veterinaris en sectors d’origen vege-tal o transformats. Avui dia tractem la salut pública com un conjunt de tasques devigilància, promoció i protecció de la salut. Podeu trobar veterinaris a tot arreu, enels laboratoris, o vigilant el compliment de la Llei del tabac, o de la publicitat del’alcohol, o col·laborant en tasques de prevenció de malalties cardiovasculars deforma transversal, o en la vigilància de zoonosis, per posar alguns exemples.La teva família ve del món del comerç, de la xarcuteria, etc... tota la vida hasestat en contacte amb el control de la carn.Bé, potser sí que al créixer en aquest entorn t’acaba resultant més quotidià. A casa,el pare, carnisser de sempre, elaborava embotits i ja de petit l’havia acompanyat al’escorxador de Girona, que estava on ara hi ha l’edifici dels jutjats, al costat delsbombers en aquell moment. Té poc a veure, però no se’m fa estrany tot aquestentorn, encara que en aquell moment no pensava que algun dia tindria responsa-bilitats en aquest camp. Potser m’ha quedat una visió sanitària i productiva alhorade la veterinària, que encaixa bé en la dedicació pública.Per què una Agència per a fer el control oficial?Actualment la societat demana als organismes oficials que siguin àgils, flexibles,que donin respostes ràpides, que s’adaptin,.. i les estructures de l’administració nosempre permeten respondre d’aquesta forma. Ser Agència no és més que unanaturalesa jurídica, una forma d’estructurar-se, però que permet tot això. En un mónglobal que demana respostes efectives necessitem una estructura que s’adapti acada situació. També perquè, com ja he dit abans, la salut pública és transversal,no és només cosa dels organismes de salut sinó que la salut pública es fa des dediversos organismes, d’agricultura, de treball, d’empresa, i també des de la proxi-mitat, per tant des dels Ajuntaments. Una estructura agenciada permet actuar deforma àgil i coordinada, amb la participació de totes les parts interessades.Què és la salut pública?És la salut quotidiana. La salut del dia a dia. Hi ha una part majoritària del sistemasanitari que s’ocupa de restaurar la salut quan es donen episodis de malaltia (tot elmón assistencial) i, treballant conjuntament, una altra part del sistema sanitaris’ocupa de la salut en temps de pau, en la quotidianitat, dedicada a les accions quecalgui fer per mantenir o prolongar la salut de les persones i la col·lectivitat. Aquestapart és la salut pública. En tant que quotidiana, és clar, ha de ser transversal, i latrobem a tot arreu, des de la vacunació de la població fins a les inspeccions delsaliments o la promoció de l’exercici físic i els hàbits saludables o la vigilància epide-miològica.La població sap tot el què feu?La població ens detecta quan alguna cosa va malament, en temps de pau se’ns veumenys. Quan la salut pública funciona a la perfecció.. no passa res. La promoció dela salut, la prevenció de la malaltia,.. son àmbits discrets del sistema sanitari, excep-

te en cas d’alerta o crisi que llavors cal actuar restaurantla normalitat. Si un es posa a pensar en els serveis desalut pública que rep, són molts. Des de la qualitat del’aigua que bevem, la seguretat dels aliments que tenima casa o a la cuina del restaurant, les accions que es fanper lluitar contra la grip a l’hivern, o els missatges querebem relatius a dieta saludable, consum d’alcohol,sorolls, exercici físic, prevenció de situacions de depen-dència,... pensi en el que un fa en un dia normal i vagifent llista,.. ja li dic que la llista és llarga.Us sentiu valorats?Pensem que la població cada cop valora més les accions de salut pública, lesaccions preventives, la resposta a crisis... També des d’un punt de vista econòmices valora l’impacte que tenen aquestes accions. Pel què fa a la despesa sanitària,cada euro invertit en salut pública evita al sistema un valor exponencial posterior, iper posar un altre exemple, també acompanyem la productivitat de les empreses,doncs el control sanitari condiciona el mercat, interior i cap a països tercers afavo-rint l’exportació. En temps de crisi, el paper de la salut pública com a elementd’estalvi econòmic i eficiència ha agafat importància. Per altra banda, la poblacióvalora tot allò que identifiqui el seu territori com a “saludable”. A Catalunya tenimunes bones condicions d’entorn i de vida saludable, sigui pel territori, pel clima, peltipus de ciutats i hàbits de consum o sigui per les condicions socials en què ensmovem. En aquest entorn la població és receptiva a missatges de salut i per tant lasalut pública interessa, i és barata.Els veterinaris de salut pública també estan afectats per la crisi?Bé, els veterinaris de salut pública controlen les industries alimentàries. A Catalunyaaquest sector econòmic està suportant bé la situació actual. Això vol dir mantenirproductivitat i llocs de treball. En la indústria alimentària, i la càrnia en particular, talcom indiquen les nostres dades, això es deu a les exportacions cap a països ter-cers. En un mercat globalitzat els països tercers exigeixen requisits de salut públi-ca, i els veterinaris oficials són els que han de garantir i certificar aquests requisitsen el cas de la industria càrnia. Sense aquesta condició no hi hauria exportació pos-sible, i aquí tenim el deure d’estar a l’alçada. No seria admissible que un mercatpotencial no es pogués obrir perquè tinguéssim un control oficial que no donés con-fiança als països importadors. Respecte a la pròpia Agència i al context econòmic,l’Agència la formen els professionals, i fins al moment la crisi ha fet replantejarqüestions organitzatives i ha fet que els professionals hagin de donar major respos-ta, però el servei es continua prestant. D’aquí a un temps potser direm que aquestsmesos han estat una oportunitat per a la eficiència.Amb aquesta globalització, la seguretat alimentària d’avui dia deu ser moltcomplex de controlar.Bé, apareixen nous reptes i nous requeriments. La globalització n’és un, sí. Pensarque una carn elaborada aquí es consumirà a Corea o, al revés, que el peix servit ataula a Catalunya pot venir del pacífic, ho complica. Però no només avui dia tenimmolta dedicació a temes com les intoleràncies i al·lèrgies alimentàries, l’autocontrol,els drets dels consumidors, els aliments funcionals, els nous aliments, la composi-ció de dieta .... Per això ha canviat el rol de l’inspector i les formes de control ofi-cial. Avui dia verifiquem molt l’autocontrol de les empreses per exemple i la inspec-ció tradicional cada cop s’orienta més a l’auditoria de sistemes. Ara les coses s’hande fer d’una altra manera. Si l’entorn canvia, la nostra organització ho ha de fer ala mateixa velocitat, sinó ens convertiríem en innecessaris, prescindibles, no dona-ríem resposta.Amb tot això que feu des de l’Agència, quan compres al súper o vas a un res-taurant deus fixar-t’hi molt.No creguis. Una cosa són les situacions puntuals que passen cada dia per la tevafeina i una altra és tenir la tranquil·litat de què en conjunt les coses funcionen. Tincla confiança de què les coses tenen un control raonable. Hi ha molts professionalsal darrera, tant de l’empresa com de l’administració, que s’ocupen que el consumsigui segur i que, a més, tinguem totes les opcions de consum saludable al nostreabast.Sembla que la salut pública està a tot arreu.És que ho està. Faci la llista, veurà.

Signat: Margarita Zurutuzar Urquia

Impressió: NEXE IMPRESSIONS, SL

DIPÒSIT LEGAL: GI-60-2007

Edició: Octubre 2011

NÚM 20 - REVISTA FÒRUM:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd 27/10/2011 12:23 Página 4